XCVIII, legajo cartas reales, 88, 3 mayo 1355

XCVIII. 

Leg. De cartas reales. Núm. 88. 3 mayo 1355.

Molt excellent e molt poderos princep e senyor: be creem que membra a la vostra altea que com vos senyor deviets partir de la ciutat de Barchilona per anar al vostre beneventurat viatge la vostra alta y poderosa senyoria ab gracioses e benignes paraules comana als consellers et conceyl de cent jurats (consell de cent, consejo de ciento) de la dita ciutat denant la vostra presencia dins lo palau reyal vostre de manament vostre senyor ajustats lalt e magnifich infant en Johan primogenit vostre duch de Gerona e comte de Cervera. La feel comanda qui per vos senyor era faedora del dit alt e magnific infant a esta ciutat vos senyor ja haviets dita e manifestada als jurats e promens de les ciutats de Saragossa e de Valencia e encare senyor la volgues dir e manifestar als sindichs de les ciutats viles e lochs reyals de Cathalunya en lo parlament que vos senyor tengues assi als dits sindichs: e que apres alcun temps vos senyor estant en lo port de Roses per espatxament del dit vostre beneventurat viatge trameses als consellers e promens de la ciutat de Barchilona una letra de la tenor seguent:
- Lo rey Darago. Promens amats e feels nostres: be sabets que la sanitat e bon estament de la persona del alt e molt car infant en Johan primogenit nostre duch de Gerona e comte de Cervera deu esser a nos molt a cor axi per deute natural com per be de nostres sotsmesos. E per ço com la tendra edat en que eyl es no sia sens algun dubte mudarli ayre: nos gordans lo loch on ses nodrit so es en la ciutat de Gerona tendriem per be que en special aquests tres meses destiu primer vinents estigues en la dita ciutat. Empero per la gran confianza que nos havem de la vostra leyaltat e recordants de la recomendacio que del dit infant vos havem feta volem que ab los amats consellers nostres en G. de Blanes e Ramon de Copons nodrissos seus e ab les dones quil tenen en poder e conexen les sues maneres e ab metges vullats aquests affers ab diligencia regonexer: e si trobarets que sia mes be quel dit infant vaja a Gerona que en asso vullats consentir e donar obra que ivassosament de fet se seguesca. Data en lo loch de Roses sots nostre segell secret lo XXV de maig lany de la nativitat de nostre Senyor MCCCL quatre. Exa. R.
- La qual letra per los dits consellers e promens ab gran reverencia reebuda pensants que la eleccio o conexensa que vos senyor segons la tenor de la dita letra lus davets e lus comenavets sobre la partida del dit alt e magnifich infant era a ells e a tota la dita ciutat e universitat daquella de gran carrech considerats lestament e la condicio del dit alt infant e de la sua persona magnifica la qual es de gran pes: suplicaren senyor a la vostra gran altea per lur letra que denyas la vostra senyoria manar a ells si vos senyor volriets quel dit alt infant anas a la ciutat de Gerona o que romases en la dita ciutat de Barchilona: e vos senyor responent a les dites coses trameses als dits consellers e promens una letra de la tenor seguent.
- Lo rey Darago. Femvos saber que nos pensant en qual manera lalt infant en Johan primogenit nostre molt car duch de Gerona e comte de Cervera del temps de la sua nativitat ança ses nodrit en partida en la ciutat de Gerona e com laer daquella terra ses tota vegada confermat ab ell: havem ordonat que aquests tres meses del estiu so es juyol agost e setembre estia en Gerona. Perque jatsia aço que nostra intencio sia que vosaltres zelans tota vegada per la salut del dit infant hajats en aço bon voler: empero havem provehit descriure sobre aço a vosaltres. Perque volem eus manam que donets endressament quel dit infant vaja a la dita ciutat de Gerona segons que dit es. Data en Roses X dies anats del mes de juny en lany de M e CCCLIIII. Rex Petrus.
- E tantost senyor los dits consellers e promens volens axi com se pertanyia lo vostre manament complir donaren endressa a la partida del dit alt e magnifich infant e encontinent elegiren quatre promens assenyalats desta ciutat qui lo dit alt e magnifich infant acompanyaren e seguiren ensemps ab los honrats en Ramon de Copons en G. de Blanes e dona na Cathalana de Lança e altres domestichs del dit alt e magnifich infant de la dita ciutat de Barchilona entro que fo en la dita ciutat de Gerona en lo palau o alberch en lo qual lo dit alt infant havia acostumat estar: e apres senyor los consellers e promens de la dita ciutat de Barchilona havents en lur cor axi com fer devien la comanda que vos senyor lus haviets feta del dit alt e magnifich infant en la fi dels tres meses en la prop ensertada letra contenguts escriviren per lur letra als dits honrats en G. de Blanes e dona na Cathalana que com los tres meses per los quals lo dit alt infant devia estar en la dita ciutat de Gerona finissen que donassen obra e faessen ab acabament quel dit alt e magnifich infant tornas a esta ciutat: la qual cosa senyor los dit en G. de Blanes e dona Cathalana atorgaren. E encontinent senyor los dits consellers e promens de la ciutat de Barchilona tramaseren a la dita ciutat de Gerona dos promens assenyalats desta ciutat qui ensemps ab los dits honrats en G. de Blanes e dona na Cathalana e altres domestichs del dit alt e magnifich infant aquell alt e magnifich infant acompanyaren e seguiren entro que fo tornat a esta ciutat e fo dins lo palau reyal de Barchilona. E com senyor ara los dits honrats en Ramon de Copons en G. de Blanes e dona na Cathalana per vigor de manament per vos senyor als dits en G, de Blanes e dona na Cathalana feyt ab letra vostra senyor la qual fo dada en castell de Caller nona die februarii en lany de la nativitat de nostre Senyor MCCCLV entesessen o volguessen trer lo dit alt infant de la dita ciutat de Barchilona per manarlo segons que deyen a la ciutat de Gerona: senyor nosaltres haut primerament acort ab lo consell de cent jurats de la dita ciutat per tal com vos senyor haviets comanat lo dit alt e magnifich infant a consellers e consell de cent jurats havem molt affectuosament pregats de paraula o requests encara ab carta publica de la qual senyor trametem translat a la vostra senyoria dins la present letra enclos los dits honrats en Ramon de Copons en G. de Blanes e dona na Cathalana que ells entro senyor que daço hajam haut vostre manament no traguen lo dit alt e magnifich infant desta ciutat en la qual senyor merce de Deu es sa e alegre e axi en bona disposicio de la sua persona e millor que james sia estat e axi matex la ciutat senyor qui es be sana merce de Deu: majorment senyor car en la letra que vos senyor nos havets tramesa la qual fo dada en lo castell de Caller nona die frebruarii en lany de la nativitat de nostre Senyor MCCCLV en lo qual die fo feita la dita letra de
manament qui per vos senyor es estada tramesa als damunt dits en G. de Blanes e dona Cathalana e en la qual letra que vos senyor havets tramesa a nosaltres apres molt bones e gracioses paraules ha plagut a vos senyor significar a nos que vos senyor merce de nostre senyor Deu sots en bona disposicio de la vostra persona de la qual cosa senyor nos e tota la ciutat fom molt alegres en havem gran consolacio. Placia a nostre senyor Deu que do bona vida e longa a vos senyor e a la senyora reyna eus tenga en la sua guarda e en la sua comanda. E jatsia que vos senyor en la dita vostra letra apres moltes altres coses en aquella contengudes faent gracies a nostre senyor Deu per tal com ha restituida salut al dit alt e magnifich infant haja plagut a la vostra alta e poderosa senyoria loar la diligencia que haguem en la visitacio del dit alt e magnifich infant aytant con fo en la necessitat de la sua malaltia: pero vos senyor no havets fet manament a nos quel dit alt infant isque desta ciutat entenents senyor que la ciutat no seria be descarregada quel dit alt infant isques desta ciutat per anar a Gerona si vos senyor nons ho manavets e nons en scriviets axi com de les altres coses ha plagut a vos senyor a nos scriure e axi senyor com altres vegades per semblant raho havets scrit a nosaltres segons que damunt es contengut. Perque senyor significant a la vostra gran altea les coses damunt dites a la vostra reyal magestat senyor humilment supplicam que deny manar la vostra senyoria a nos ab letra scrita o signada de la vostra ma si volrets senyor quel dit alt e magnifich infant deja exir desta ciutat per anar a Gerona o si romandra en esta ciutat: car senyor nosaltres complirem ab acabament lo manament que vos senyor farets a nos sobre los dits affers. Senyor dels affers de les armades qui assi se fan per la vostra benaventurada venguda e dels quals vos senyor havets scrit a nos per vostres letres entenem que scriu largament a la vostra senyoria lalt infant en Pere lochtinent vostre senyor general e semblantment lonrat consell vostre senyor qui assi es ne scriu a la vostra magnificencia senyor humilment significants que nos en los dits affers fem e farem si a Deu plau axi com tots temps aquesta ciutat ha be acostumat fer envers vos senyor e los predecessors vostres. Senyor per semblant letra scrivim laltre die a la vostra senyoria dels affers demunt dits per una barcha armada la qual lonrat consell vostre senyor qui assi es trames a la vostra altea. Deus senyor vos do bona vida e longa e exalsament e victoria sobre los vostres enamichs. Scrita en Barchilona a III dies de maig del any de la nativitat de nostre Senyor MCCCLV. - Los humils sotsmeses vostres los consellers e promens de la ciutat de Barchilona si mateys ab humil besament de mans e de peus.
- Al molt alt e molt poderos princep e senyor senyor en Pere per la gracia de Deu rey Darago de Valencia de Mallorques de Serdenya e de Corsega e comte de Barchilona de Rossello e de Cerdanya.

xcviii-reg-1403-fol-6-26-febrero-1356

CAPITOLS ANOMENATS DE MOSSEN BERENGVER VNIZ.

CAPITOLS

ANOMENATS

DE
MOSSEN
BERENGVER VNIZ. (Berenguer Uniz)

NOVAE
ORDINATIONES, EDITAE IN MAIORIC.

per
Honorabiles Iuratos eiusdem Ciuitatis, & Regni super abreuiatione

litium
(litigio; plet; pleite; pleito; no es el mineral litio), &
questionum: & inde concessae laudate, & authorizatae per
Dominum Nostrum Regem, Ambaciatoribus dicti Regni. Anno á Natiuitate
Domini Millesimo quadringentesimo trigesimo nono. (1439)

Pateat
vniuersis, quod nos Alfonsus Dei gratia Rex Aragonum,
Siciliae, extra, & vltra
farum, Valentia, Vngariae, Hyerusalem,
Maioric. Sardiniae, & Corcicae; Comes Rosilionis,
& Ceritaniae, Comes Barchinonae, Dux
Atenarum, & Neopatriae. Cupientes conseruationi, &
augmento R. P. Civitatis, & dicti Regni Maioric. quod
(proh dolor) in maximam depopulationem, & Ruinam, deductum
est: cum propter pestes, ibi sepe numero vigentes, tum propter
varios aduersos casus, ex quibus Regnum multum depraemitur; &
salubriter cuius damna ac incommoda pro posse, ac verius vitare; ex
quo praesertim neruus nostrae ditionis, pro ut relinquorum Principum
in continuis prouisionibus pendet: principaliter, & consistit
capitalis: per fideles nostros Berengarium Vniz,
Franciscum Axaló, (con tilde) & Antonium Oliuas
(Oliuars en texto anterior, Olivars) oratores, &
Ambaciatores: nomine, ac parte fidelium Iuratorum (Iuratorú) dictae
Ciuitatis & Regni ad nos missos: oblatis responsiones, pro
huius Ciuitatis, & Regni vtilitate conseruatione, & augmento,
facere decreuimus: pro vt fine vniuscuiusque dictorum Capitulorum,
latius est videre. Quorum quidem capitulorum & Responsionum;
nostrarum, tenor sequitur in hunc (húc) modum.

MEMORIAL
FET PER LOS HONORABLES IVRATS

de
la Ciutat, é Regne de Mallorca, al Honorable en Berenguer Vniz
Donzell, per lo bras militar, é Francesch Exelo (Axaló)
Ciutada, per lo bras dels Ciutadans: é Antoni Oliuas per las
parts foranes Ambaxadors de Mallorca.
I.

PRIMERAMENT,
com lo Honorable Mossen Pera Callar subreptitiament (la
Real celcitut totstemps salua) e contre forma de la vnio,
de la qual sen aporta tréslat, é d serta franchese:
comensant Encara atorgam &c. de la qual per semblant sen aporten
traslat los dits honorables Embaxadors: haye impetrades prouisions de
empañorament de la vila de Llucmayor, rendes, é drets
Reals, é Iurisdictio de aquella, é a les ditas prouisions, é
execucio de aquelles; sien estades fetes oposicions per part dels
Honorables Iurats del Regne
de Mallorca, é dels habitadors de la dita Parrochia, é mesauant
sia estat damanat temps fos donat a ells de hauer recors al
molt alt Señor Rey. Sobre la Reuocacio de les dites
prouisions é entretant, fos sobresegut, en execucio de aquelles: per
virtut de vna altre francheza començant Nouerint vniuerfi
quod nos Iacobus &c. de la qual sen aporten treslat
los dits Embaxadors é no contrastant las dites oposicions,
franchezes, é allegacio de aquelles lo dit molt alt
Señor Rey, haye atorgades al dit Pere Callar
altres prouisions; contenens (cótenens) lo dit
empañorament al dit Mossen Pere Callar, fet no esser contra
forma de la dita vnio. E manant lo dit Mossen Pera Callar
per virtut de aquella, esser mes en possessio de les coses a ell
empeñorades. (pignoribus; penyora; pignorar, empeñar)

E mes encara, sia dispost per altre francheza del Regna;
que las lurisdictions ciuils ni Criminals de aquell: no
podessen esser venudes ó alienades segons altre francheza, é
encarragaments, en la dita Vila de Lluchmayor fe sien
seguidas bregues, é nafres per defensio de la
dita vnio, é de quen sien estats fets processos de trancament
de homenatges contra aquells, é sien estats citats per virtut de
certs vsatges, é constitucions de Cataluñya: citant
aquells que comparaguessen deuant la Señora Reyna, é
encara mes los dits habitadors de la dita Parrochia de Lluchmayor,
per virtut de la dita vnio, se sien mesos en punt, ó forma de voler
resistyr a aquells, qui contra forma de la dita vnio,
volguesen pendre possessio de la dita Vila, Rendes, é drets
Reals segons en la dita vnio, en la qual es dada facultat, á
aquella defendre ab armes, é sens armes expressament es
contengut. E per la dita raho, sien estats fets processos contre
los dits habitadors, é altres singulars del present Regne,
que placia als dits Embaxadors suplicar lo dit molt alt Señor
Rey que com ell en la dita franqueza, sia
constituyt impugnador contre aquells qui tals
prouisions impetrarán. E de manera es defenador de la
dita vnio; que li placia que sia de se Merçe, reuocar
las dites prouisions al dit Mossen Pera Callar
atorgades de la dita Vila de Lluchmayor, axi en via de
empeñorament, vende, ó alienacio, com en via
de precari arrendament, o donament de vsufruyt,
(usufructo, uso + fruto, disfrute de uso) procura ad vitam, ó
en qualseuol altre titol, feta, ó cogitada declarant tals
contractes no valer ni tenir é fer contra forma de la dita vnio, é
franchezes demunt anomenades, & que per lo dit
Mossen Pere Callar alguna cose de les coses á ell
empeñorades, ni drets Reals alguns, ni iurisdictions
separadament, ó coniuncta nos pugue obstenir, é á mayor
cautela prometa, é ordé lo dit molt alt Señor Rey,
que de aqui auant tals contractes, ó alienacions no sien
fetes. E si per importunitat eren obtingudes, que no sien
exequides: mes contra los impetrants, é exequutio
requirents de aquelles; sia procehit per los rameys
donats en la dita vnio. Fermant que tots procehyments,
bandetiaments, é citacions per la dita raho fetas,
sien cansellades e abolides. E a mayor cautela, los
dits processos, é crims sien als dits homens remesos mayorment,
com de les dites bregues, é nafres mitgensant lo
Lloctinent de Gouernador, é Honorables Iurats, é altres
notables personas sien estats pacifichs.

Dominus
Rex remitit dictum negotium Dominae Reginae per Iustitiam
prouidendum; & omnino terminandum, seruatis in vnione
franchesiijs, & Priuilegijs Regni Maioric. & nihilominus
dictus Dominus Rex vult, & mandar, quod quousque causa praedicta
de Lucho mayori, (Llucmayor antes) per dictam Dominam
Reginam, Iustitia mediante decisa fuerit penitus, & determinata,
omnis executio que forre fieri posset vigore quarumuis
prouisionum Regiarum, super ea causa, per ipsum Dominum Regem dicto
Petro de Callar hactenus concessarum omnino suspendatur, & eis
ipse quoad possessionis alicuius ademptionem, & fructuum
perceptionem, & alias nullatenus vti possit. Propterea dictus
Dominus Rex remitit haec omnia, & alia subsequutaa; pro ut in
dicto Capitulo continetur, & abolit citationes per ipsam
Dominam (sa dona) Reginam propterea factas.

QVE
NINGVN IUTGE ORDINARI NE

Assessor,
no puga pendre Salari.
II.

Item,
que placia als Honorables Embaxadors impetrar vna prouisio del molt
alt Señor Rey; que com per francheza
del present Regna sia dispost, que ningun Iutge
ordinari, o Assessor de aquell; no pugue pendre salari de las
parts. E de vn temps ensa, se sia abusat lo contrari;
que de aqui auant lo Gouernador, ni lo Assessor seu, lo Balle,
de la Ciutat,
ó son Assessor Vaguer de la Ciutat, ó Assessor, ó altre qualseuol
Iutge ordinari; no pugue pendre salari de las parts. Placet
Domino Regi.

MODERACIO
DE SALARIS E DESPESES.

III.

Item,
com les pecunias qui venen a adiudicacio, é distribucio de
Corts; vinguen quasi a no res, per immoderades despeses é
salaris, que de aquelles son trets, é lleuats: que placia als
Honorables Embaxadors, supplicar al molt alt Señor Rey, per sa
gracia, é Merçe los dits salaris, é despeses sien moderades: é la
dita moderacio, esser remesa al Procurador Real, ensemps ab hu dels
Honorables Iurats, qui hayen a moderar las dites despeses é salaris,
é la moderacio de aquelles, ó prouisio de que fehedora sia
seguida tota apellacio remota. Placet Domino Regi.

PER
LOS SALARIS DELS IVTIES DELEGATS:

é
moderacio de aquells.

IIII.

Item,
com per Ordinacio del present Regne, los Iutges delegats, en las
causas de que sien Iutges, hayen hauer cert salari per lliure e
mes auant no puguen demanar e per abus tots
dies, sia dita Ordinacio violada, per exortacio de immoderat salari:
que placia als dits Honorables Embaxadors, suplicar lo molt alt Señor
Rey, per se gracia é merse, en deute de Iusticia, manar les
dites Ordinacions esser preseruades, é si questio sera de algun
salari, ques diga aquell esset immoderat; que la dita
moderacio sia remesa al Procurador Real, ab hu dels dits Honorables
Iurats: los quals hayen aquellas moderar segons les ditas
ordinacions, e la dita moderacio sia exequida tota appellacio
remoguda. Placet Domino Regi.

PER
FER ORDENAR LOS OFFICIALS DE LA CIVTAT.

V.

Item,
com p moltes vegades, lo molt alt Señor Rey, per
importunitat, e no informat de las condicions de las personas,
proueischa (ptouehisca) dels officis del Balle, e
Vaguer de la Ciutat é Vaguer de fora, del present Regna, e llurs
Assessors, personas inhabils, é insufficiens a regir
aquells: é ya per altre francheza del present Regne
sia atorgat, que si lo Gouernador del dit Regne, o son Lloctinent
ensemps ab los Honorables Iurats de aquell, é Procurador Real:
attrobaran les persones prouehides esser insufficiens,
que los dits officis, deguen comenar a qualque notable
persona, é entretant deguen consultar lo dit molt alt Señor Rey de
la insufficiencia
(la c parece ç, pero el color de la
c y el del rabito es diferente; no es ningún problema, puesto que la
c, ç, s, ss se intercambian en los textos antiguos)
de
aquells, é causes de aquella. E la dita prouisio, sia quasi inutil e
sens fruit; al dit Regne: com (có) attesa la pobertat
(pauper, pobre, pauperitatem, pobreza, pobresa) de aquell nos
pugue tremetre al dit Señor Rey alguna persona, per requirir
reuocacio de las dites prouisions cessant la istancia (he
encontrado istancia, no instancia, varias veces) de la dita
Vniuersitat: per aquella matexa importunitat, per la qual lo dit molt
alt Señor Rey, es induhit a atorgar las primeras prouisions:
que aquelles sien executades, que placia als dits Embaxadors
supplicar lo dit molt alt Señor Rey, que per sa gracia é Merçe,
vtilitat del be publich: sia donada facultat als dits honorables
Iurats, ensemps en lo Gran, e General
Consell: de elegir en lo temps que fan los dits officis de la Casa de
la Vniversitat; quatre notables personas al offici de Balle de
la Ciutat, é quatre al offici del Vaguer de fora. E quatra al
offici del Vaguer de la Ciutat: é dos luristes per Assessors a
quiscun dels dits officis: e de las ditas elections,
certificar lo molt alt Señor Rey: lo qual per sa benignitat,
se vulla streñyar e iurar atorgant de aço priuilegi é
francheza; é elegir hu dels quatre anomenats a cascu dels dits
officis: é hu del dits Doctors enomenats a cascu dels dits
officis per Assessor. E si lo contrari era fet: tals prouisions no
valeguen. E mes auant; com lo Gouernador de Mallorca, ó son
Lloctinent, per authoritat, Real a cascu prouehyt dels dits
officis é Assessors de aquells, en la Vigilia de Cinquagesma,
si fins aquell iorn prouisions del dit Señor Rey no ly
son presentades dels officis e Assessories de aquells, que placia al
dit molt alt Señor Rey manar é prouehyr, que si se esdeuindra per
ell no esser estat prouehyt, dels dits officis e las ditas prouisions
no esser presentades fins al dit die de la Vigilia de
Cinquagesma, é per conseguent lo dit Gouernador, ó son Llochtinent
hauia prouehyt dels dits officis necessariament haya a pendre dels
dits elegits ço es á saber hu de quiscun quern, per lo
offici que seran anomenats: e hu dels dits Assessors a quascu
dels dits officis: é la dita electio se haye a fer per sort
matent los noms dels dits elets en sengles radolins
de cera: é qui ixira primer sera prouehit del dit offici
(offiici).

E semblantment dels Assessors sia fet. En los
quals officis puguen esser personas franches (fráches)
e totes altres qualseuols. Placet Domino Regi ad beneplacitum
suum (falta punto)

PER
LO CONCELL DE LA FRANCHESA

VI.

Item
com per los Illustres passats Reys sien
estades atorgades al present Regna diuerses Franchezes,
é libertats: E per lo molt alt Señor Rey ara
benauenturadament regnant, sien estades las
dites Franchezes confirmades é de nou atorgades altres: las
quals continuament son violades per los officials, e per la dita raho
per los Illustres passats Reys sia estada
atorgada al present Regne certa francheza, per la qual es prouehit:
que en cars que los officials Reals del present Regne
contra Franchezas, lo Gouernador, ó son Llochtinent;
ensemps ab son Assessor, é lo Procurador Real, Balle,
é Vaguer de la Ciutat e Vaguer de fora: ab llurs Assessors
ensemps ab los Iuristes en la dita franchesa anomenats
coneguen del dit Regna e preiudici tornen a lloch.
aquelles coses que contra Franchezes seran fetes: é la dita
Francheza, ó prouisio de molt ramanyament
als dits Greuges, com per reuerencia, e tenor del dit
Gouernador, de son Lloctinent; dels quals continuament los dits
Greuges procehiexen son presents. En lo Consell, é los
qui han a votar per reuerencia, é temor de aqll moltes vegades
dupten donar llur vot, en presencia del dit Gouernador, ó
Llochtinent seu. Per tant placia als Honor. Embaxadors, suplicar lo
molt alt Señor Rey, per sa gracia, e benignitat,
confirmant la dita Franchesa, vulle prouehir, e manar: que si a
cars sera lo dit Greuge (Grenge) sia pretes esser
fet per lo Gouernador ó son Assessor aquells no entreuenguen per la
dite vegade, en lo dit Consell: mas los
altres officials Reals ab llurs Assessors del dit Greuge
coneguen, e determinen per lo semblant sia seruat dels altres
officials, é Assessors llurs que aquell del qual lo dit
Greuge se pretendra, ni son Assessor: no entreuenguen en lo dit
Consell per aquella vegade é asso es molt necessari,
attenent, que ha gran temps lo present Regna no ha hagudes
Corts particulars, ni axi poch Corts generals,
nos sostengudes: é quasi tots dies las ditas Francheses
son violades, e infringides; de ques seguex continuada depopulacio e
destruccio (destructio, se lee desttuctio) del present
Regne. Placet Domino Regi, & vult Dominus Rex quod Doctores qui
in hoc habent de coetero interuenire, sint Martinus DesBrull,
(de es Brull, des Brull, Desbrull) & Ioannes Berard
Legum Doctores (falta punto)

QVE
ALGV DE QVI AVANT, PER VIRTVT DE

algun
fet Ciuil, ó Criminal, no sia tret fore lo Regne de Mallorcas.

VII.

Item,
com lo present Regne de Mallorca sia Regne
apartat hauent ses Francheses especials é en res en lo
mon no sia sommes (sotsmes; sometido) al
Principat de Catalunya ni a la obseruancia de llurs
constitucions ni vsatges: mayorment com aquelles sien
estadas fetes en Corts particulars en Catalunya; a les
quals los habitadors del present Regne no acostumen
esser citats, ni son tinguts anar, encara mes los habitadors
del present Regne, hayen expres priuilegi, que
per algun fet Ciuil, no puguen esser trets fora lo present
Regne. E per altre Franchesa (Fráchesa) del
present Regne sia dispost, que si algu sera trobat en
crim de trahitio del qual no pot esser mayor altre, deu
esser iutiat per la Cort é promens del present Regne
de Mallorca; segons les Franchesas de aquell Regne,
segons es disposat per altre Franchesa, comensant
Sapien tuits. De la qual sen porten traslat los
dits honorables Embaxadors, é de vn temps ença, ço
que ya may no fonch vist ni hoyt, sien
vingudes prouisions (prouisiós) de la Cort de la
Señora Reyna, citants alguns habitadors dels
present Regne deguen comparer deuant la Señora Reyna.
Per raho de certs processos, de Regali authoritate, &
rogatu, & simili modo. E de altres vsatges é constitucions de
Catalunya. A la cosa seria a total destruccio del present Regne,
é dels pobladors de aquell; mayorment, que en las
dites prouisions sia estat manat, que los dits citats
deguen comparer, ensemps ab tots llurs bens. Que placia
al dits Honorables Embaxadors suplicar lo dit molt alt Señor Rey
per sa gracia e merçe, y de deute de Iusticia,
man las dites Francheses del present Regne esser
seruades, y que algu de aqui auant per fet de algun fet Ciuil,
ni Criminal, no sia tret fora del present Regne encare
que si pretengues perhorrescencia; declarant a mayor
cautela los dits processos per virtut dels dits vsatges, é
constitucions no hauer lloch en lo Regne, ne
poder esser fets de aquí auant, anullant a mayor
cautela, aquells qui fins asi son estats fets.
Placet
Domino Regi, quod Franchesia obseruetur; & quod omnis
causa cognosci habeat in Ciuitate Maioric. eius que processus ibi
duci; & quod supercedeatur in citationibus factis, &
faciendis per Dominam Reginam, per viam processuum de
simili modo regalia, & de authoritate & rogatu; donec
Dominus Rex sit in partibus illis.

QVE
NINGV NO SIA TVRMENTAT
SENS IVDICIS

é
Sententia de Tormens.

VIII.

Item
com en lo present Regne, sia estat abusat per alguns (algús)
Gouernadors, ó Lloctinens de aquells, que turmenten
algun (algú) delat sens sentencia de turmens,
de que se esdeue: que los delats per por dels turmens,
sens culpa que no han se composen, e son fetes
diuerses, é innumerables extorsions. Que placia als Honor.
Embaxadors suplicar lo molt alt Señor Rey sia de sa
gracia, é merçe manar é prouehyr, que de aqui auant algu
en lo present Regne, no sia turmentat sens
iudicis é sentencia de turmens, é que a la dita
tortura, hayen esser presents dos dels Iurats. E si
cars sera veure al dit turmentat esser fetes sobres, protesten
segons Iusticia dictara, é lo Gouernador, ó son Assessor, ó son
Lloctinent; haye sobreseura fins de las dites sobres, é
requestes sia aguda raho: é sia prouehyt. E aquesta
prouisio, sia clausulada ab grans penas, é statuts
manaments. Placet Domino Regi, quod quaestiones, seu tormenta;
non fiant sine iuditijs, & sententijs tormentorum,
seu questionum (cuestión, pregunta). Et quod duo ex Iuratis
Ciuitatum Maioricensium (Maioricésium), si volent, &
quoties voluerint, possint interuenire dictis questionibus, &
tormentis, & torturis.

QVE
LES PROVISIONS, E ORDINACIONS, SIEN SERVADES

é
admeses totes Francheses.

IX.

Item,
com per lo molt alt Señor Rey: en fauor de la mercaderia, no
ha molt, sia estat atorgat cert priuilegi sobre los Corredors,
é de altre part, sien estades impetrades de la Señora
Reyna prouisions continens diuerses Ordinacions bones les
quals prouisions, lo dit Gouernador, e son Lloctinent no ha volgudes
admetre; causantho oppositions de alguns. Que placia als Honorables
Embaxadors supplicar lo molt alt Señor Rei, per
se gracia e merce: com poch valrie francheses
e gracies etorgar, si equellas no eren admesas:
manar (hay una i algo superpuesta y de un color más ligero)
que las dites prouisions, Franchezes, ó Ordinacions; sien
admeses, é encara aquelles que ara se obtindran; é aço sots
incorriment de grans penas e priuacio de oficis al dit Honor. Gouernador
e son Lloctinent, é si cars sera lo dit Gouernador, ó Lloctinent,
no contractant les dites penes, denegas obehyr é admetre
aqlles, fos comés al Balle de la Ciutat: que
aquellas degue executar, ó admetre, sots incorriment de les
dites penes. E si lo dit Balle denegara aquelles executar, ó
admetre, sia remes al Vaguer de la Ciutat, e apres al Vaguer de fora,
é defalliment deaquells. Placet Domino Regi.

PER
LOS QVI PROCLAMEN LLIBERTAT.
X.

Item
com en lo present Regne, se fa gran abusio de les
questions de les llibertats: com mols esclaus, per
fadigar llurs Señors sens alguna causa iusta,
de que los Señors sostenen gran dan, é immoderades
despeses: é perden lo seruey dels esclaus que proclamen
llibertat: que placia als dits Embaxadors suplicar al dit molt
alt Señor Rey, que sia de sa gracia, é merçe
per tolre debats, y questions, é relleuar los
Señors de dañy é despeses: encare per tant que
los esclaus, qui proclamen llibertat, sien prestament spetxats
en llur iusticia: atorgar al dit Regne. é habitadors
de aquell: la Ordinacio e disposicio del tenor seguent: ço es que
sia algu proclama llibertat, que de continent; ço es lo pus
prop vinent Diuendres en lo qual es lo
Gouernador ab los altres officials dins lo Carcer
Real sia anomenat lo dit proclomant
(proclomát; proclamant; proclamador, proclamante) llibertat
deuant lo Gouernador ó Lloctinent seu; é aqui sia interrogat, si
enten a proclamar llibertat, é si dira que no; sia restituit a son
Señor sens altre contradictio; é de aqui auant no sia hoit
proclamant llibertat, si ya donchs aquella no allegaue
per nouella causa. E si cars era lo dit
esclau interrogat, ell dira voler proclamar llibertat, lo dit
esclau a qui present de continent auisat: empero, si lo dit esclau ho
damanara lo aduocat, ó procurador de pobres, ó miserables:
sia interrogat lo dit esclau, ó lo dit Aduocat, ó Procurador de
pobres de Christ: per quina causa, ó raho demane aquella llibertat a
ell pertañyer. E aqui de continent, sia donat temps de deu
dies al dit esclau, de respodre, é proposar sa damanda, é
sia enentat en aquella questio, summariament, e de pla, la
sola veritat attessa: malitias, & subtilitats de
dret apart posades. E com vindra lo dit fet sia a terma de
Sentencia, vn altre die de Diuendres, en lo
dit lloch de la preso: E tenint lo Gouernador, ó son
Lloctinent la dita Audiencia: ensemps ab lo Balle, é Vaguer
de la Ciutat, é Veguer, de fora ab llurs Assessors. Conuocats
en aço dos dels honorables Iurats: aquells que la Mayor
part dels Iurats elegiran é lo Advocat de la Vniuersitat, (si esser
hy volra) prestat iurament als quatre Sanct
Euangelis per los dits Gouernador, Balle, é Vaguer ab
llurs Assessors demunt nomenats: que segons Deu é llurs bones
Consiencies; se hauran en lo dit iuy: é donara llur vot, é
Consell tota fauor, rencor, e amor apart posada. Apres llegit
lo proces, é fetes llurs allegacions; axi de les parts com de
llurs Aduocats, apres sia concordat: & procehit a
concordacio de sentencia, é aço que la mayor part de aquella
Iusticia; sia seguit e obseruat, é executat tota appellacio
remoguda. E si apparra; lo esclau maliciosament hauer
proclamada, llibertat, los demunt anomenats (se lee anom nats),
pusquen aquell condemnar en alguna pena corporal é a llur
arbitre, la qual se haye Executar, é la qual no pusquen
remetre sino a Ordinacio del molt alt Señor Rey. Placet
Domino Regi.

25 DE MARZO.

25 DE MARZO.

Los comisionados por la Diputación y por la ciudad presentaron al Consejo los apuntes que habían ordenado para hacer las contestaciones que había pendientes, a saber, una carta al rey de Francia sobre lo que había propuesto su embajador, y otra, relativa al mismo asunto, a la señora Reina; y pasado a votación, se tomaron las siguientes deliberaciones.

Que la ordinacio del Rey de França stave be salvo que lo fet den Pujudes se fes per letra sparça e axi les dites dues letres se desempatxaren aprovades per lo dit consell sotz (típico occitano, aragonés, sots, sota, bajo) lo tenor davall inserta.
Mes encara lo dit consell dellibera esser feta una letra a la Senyora Reyna de recomendacio del embaxador de alguns afers de persones privades del regne de França dels quals diu ha a comunicar ab sa Senyoria segons la dita letra es devall inserta.
Encara mes lo dit consell dellibera que les nou persones a les quals es remes pensar e veure en lo negoci de les banderes ab consell de un juriste que aquella
facultat que han ab un juriste segons la delliberacio sobre aço en dies passats feta sia a llur voluntat si seran hu o dos o molts e aquells quels sera vist.

Siguen las cartas a que se refieren las antecedentes deliberaciones.

Molt alt e molt Excellent e christianissim Senyor.
Rebuda havem la letra de vostra Excellencia e hoida la creença en virtut de aquella a nosaltres explicada per lo maginfich lo Senyor de Montpeyros veguer de Narbona embaxador per la Serenitat vostra a nosaltres trames. Enteses adonchs les coses per lo dit embaxador de part de vostra Excellencia a nosaltres explicades regraciam molt a aquella la sua bona intencio e voler que en tolre levar e aplanar la materia de algunes diferencies novament suscitades entre los poblats en aqueix regne e en aquest Principat la Altesa vostra demostra haver e en totes coses que sien a repos e tranquillitat de les dites parts. Nosaltres Senyor molt alt per quant allo mateix desigam havem comunicat sobre aço ab lo dit vostre embaxador e premes tota vegada haver assentiment de la Excellentissima Senyora Reyna qui es en aquest Principat en persona de la Majestat del lllustrissimo nostre Rey e Senyor. Lo qual assentiment facilment speram obtenir per quant havem per cert que la sua Excellencia es del mateix voler. Som de parer que per levar les dites diferencies fossen assignades per quiscuna part dues persones de migana condicio. Les quals ensemps convinguessen en la vila de Perpinya de aquest Principat com juxta lorde en semblants cassos fins aci acostumat sie loch de fer se axi attes que la darrera vegada per semblant acte los qui deputats hi foreu (o foren) convingueren en la vostra vila de Montpeller. E axi aquestes IIII persones leven breument les dites diferencies e donen a aquelles repos e fi. E per quant tota dilacio es damnosa al negoci nos apar si a vostra Excellencia sera accepte que les dites persones fossen en la dita vila de Perpinya daqui per tot lo mes de maig prop vinent. Si a vostra Celsitud donchs sera accepte tal apuntament placiali dispondrel en obra e axi lan suplicam. Per nosaltres se faran sobre aço mateix degudes suplicacions a la dita lllustrissima Senyora Reyna de la Excellencia de la qual speram obtenir tot lo necessari per donar al dit apuntament bona conclusio. En lo restant Senyor molt alt que lo dit vostre embaxador nos ha explicat de certa novitat a ell feta per lo veguer de la ciutat de Gerona en lo passatge de aquella jatsia hagau compres que lo dit veguer procehi per instancia de algunes personas ignorants ell fos embaxador de vostra alta Senyoria pero com se vulla sia stat nos es stada cosa molt anugosa e molesta e per quant al dit veguer seria en alguna culpa de no haver hi attes degudament entenem fer e ferem nostres suplicacions e instancies a la dita lllustrissima Senyora Reyna que li placia del dit veguer fer degut castich e correccio. Vostra Altesa no vulle attendre a la error de hun hom. Som certs que a la dita lllustrissima Senyora Reyna es stat anuxos lo dit cas. En nosaltres e en tots los poblats en aquest Principat no recau res que fos en derogacio de vostra Celsitud. Abans som e serem tota vegada prests fer e complir lo que per nosaltres se pora a tota honor e servey de la Excellencia vostra. Salva tots temps la honor reverencia e fidelitat a nostre Rey e Senyor. Ab tant molt alt e molt Excellent e christianissim Senyor la Sancta Trinitat tinga en sa proteccio vostra reyal persona. Feta en Barchinona a XXVI de març any Mil CCCCLXII. - De la Excellencia vostra devots servidors los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.

Al molt alt e molt Excellent e christianissim Senyor lo Rey de França.
Molt alt e molt excellent e christianissim Senyor.
En los dies prop passats un mercader de aquesta ciutat appellat Thomas Pujades ab una sua nau carregada de robes nevagant e fahent sa mercantivol negociacio es stat invasit e pres per algunes gents entre les quals son stades quatre galeres de vostra alta Senyoria e o de vassalls e subdits de aquella les quals han donada occasio e obra a la presa de la dita nau la qual retenguda ab totes les robes e mercaderies es stat jaquida solament persona del dit mercader retenguts tots los altres de la nau e aquells mesos per les galeres al rem e de present hi son detenguts per força. E com aço Senyor molt alt sia contra forma de la bona pau entre lo Serenissimo nostre Rey e Senyor e la Excellencia vostra e los vassalls e subdits dels regnes e dominis de quiscu en virtut do la qual es deguda de les dites coses restitucio e esmena. Per tant quant mes devotament podem suplicam la Excellencia vostra li placia provehir e manar de la dita nau e robes e dans donats al dit mercader restitucio esser feta e esser desliurats los dits homens forcivolment detenguts en les dites galeres. La qual cosa jatsia proceesqua de dret e justicia e succehira a tot repos e benefici dels subdits de quiscun dels dits dominis. Lo qual repos e benefici segons per relacio del Senyor de Montpeyros e veguer de Narbona embaxador per vostra Excellencia a nosaltres trames havem sabut vostra Excellencia be vol e desige ço que molt li regraciam. Encara nosaltres la reputarem a singular gracia a vostra molt alta e molt Excellent e christianissima Senyoria la qual la Santissima Trinitat ab tota felicitat longament conserve. Feta en Barchinona a XXVI de març any Mil CCCC sexanta dos. - De la Excellencia vostra devots servidors los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya. - Al molt alt e molt Excellent e christianissim Senyor lo Rey de França.

Molt alta e molt Excellent Senyora.
Lo embaxador del lllustrissimo Rey de França trames a nosaltres e aquesta ciutat lo qual havem desempatxat segons a vostra Majestat per altra sera notificat nos ha dit te carrech de suplicar la Excellencia vostra de justicia sobre certs afers tocants interes de alguns singulars del regne de França. E jatsia Senyora molt alta de aço ne freturas scriure com vostra Celsitud per son ofici e dignitat reyal hi sia molt virtuosament inclinada empero per alguna contentacio sua qui de aço nos ha pregats suplicam humilment e devota vostra Excellencia sia de merce sua vulla aquell beningnament oir e manar en la justicia prestament desempatxar. E sia molt alta e molt Excellent Senyora la Sancta Trinitat continua proteccio e guarda de vostra gran Senyoria la qual votivament mantingue segons desige e mane a nosaltres lo que plasent li sia. Scrita en Barchinona a XXVI de març any Mil CCCC sexanta dos. - De vostra Excellencia humils subdits e vassalls qui en gracia e merce de aquella humilment se recomanen. Los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya. - A la molt alta e molt Excellent Senyora la Senyora Reyna.

Cent noms Deu, LXX-LXXIX, 70-79

LXX.

¡O BENEÍT!

Es Deus nostra benedicció,

Nostre gaug, nostra salvació,

Preguemlo donchs qu' éll nos perdó.

Deus beneeix los homens a veer

Sa gloria e éll haver

Eternalment a son plaer.

A Deus pertany hom beneir,

E a hom pertany Deus servir,

Amar, honrar e car tenir.

Deu beneix bòn començament,

Bòn mitjá, bòn affinament,

En home de bòn nodriment.

Beneescam tuyt lo nom de Deu,

E tot home qui sia seu,

Qui de son amar li faça seu.

Beneir Deus per sa bontat,

Per infinir eternat,

Es beneir per Deus amat.

Mays val per almoyna Deus beneir,

Que per honrament e enrequeir

Son fill qui Deus no vòl servir.

Beneint a Deus sostenent passió,

Es a Deus plasent benedicció,

E aporta d' éll gran perdó.

Beneir Deus en son amar,

En son entendre e membrar,

Es beneir qui fá bé far.

Cell qui ‘l nom de Deus no vòl honrar,

E'l fá mal dir e blastomar (17),

Maleit lo covedrá estár.

LXXI.

¡O SERVIT!

¡O Deus, qui has home servit

En quant en home est unit!

Tú sias loat e beneit.

Hom es creat per Deus servir,

Amar, honrar e beneír,

No per parents enrequeir.

Mills serveix hom ab pensament

Humil, leyal e conexent,

Que ab lança ne ab argent.

Servir Deus car es bò,

Es servir de major raysó

Que servirlo per ço qu' éll dó.

Mills serveix cell qui vòl donar,

Que no fá cell qui vòl prestar,

Ne cell qui serveix sens amar.

Aquell está bon servidor,

Qui 's fá servú de bona amor,

Bon membrar e bona valor.

No sab servir tant ne quant

Cell qui serveix ab mal talant,

Car soven hi vá falsejant.

Molt val mays servir per amor.

Que no fá servir per pahor,

Car mays n' es honrat lo Senyor.

Servir Deus per sa amor,

Es servir qui honra 'l Senyor,

E qui honra lo servidor.

Mays val servir home humil,

Que no fá servir hom gentil,

Qui en sos affers sia vil.

LXXII.

¡O TEMUT!

Per ço car Deus es tot amor,

No pòt en éll esser temor,

Perque de ré no ha pahor.

No pòt esser major senyor

Aquell qui ha de ré pahor,

Car pahor es de ens menor.

Temor es consequencia d' amor,

Com la temor es de bò e de ver servidor

Qui tem falliment de son honrat senyor.

Mays val que hom haja temor,

Que no fallesca a son senyor,

Que tembre pena ne dolor.

Home qui tema que Deus sia deshonrat,

Ha temor de gran felicitat,

E está ple de leyaltat.

No tem qui no li fá honor,

E qui no 'l tem no li porta amor,

Ans es plé de gran deshonor.

Aytant val temor per bontat,

Com fá per possibilitat,

Car eguals están en l' amat.

Aytant deu hom tembre jutjar,

Com Deus amar per perdonar,

Car eguals están en l' amar.

Temor ha home conexent,

E multiplica amament,

E guarda hom de falliment.

Temor val mays en sanitat

Que no fá en enfermetat,

Car mays hi ha de libertat.

LXXIII.

¡O PREGAT!

No vòl justicia injuriar

Cell qui prega Deus aytant per jutjar,

Com lo prega per peccats perdonar.

Pregar Deus que li dó volentat

En la cual lo tenga honrat,

Es pregar de gran sanctetat.

Cell qui sos prechs sab ordonar,

Prega mays Deus per éll honrar

Que per sí mateix salvar.

Qui bé sabia Deus pregar,

Ja no 's poria fadigar,

D' aço que li vòl demanar.

Segons que hom es peccador,

Deu hom pregar nostre Senyor

Que sia gran perdonador.

Deus se leixa a hom pregar

Qui 'l prega que li dó amar,

Ab lo qual lo puscha honrar.

Cell qui prega Deus en la mort

Que li perdó culpa e tòrt,

Cové que haja amat fort.

Mays val pregar Deus com es sá,

Que no fá quant malalt será,

Car molt mills lo exoirá.

Aquell fá molt gran malvestat

Qui prega Deus ab cor irat,

Sens pietat e caritat.

Cell que prega Deus per mal far,

Fá ab sos prechs Deus deshonrar,

Al qual Deus no 's leixa pregar.

LXXIV.

¡O DISTINCCIÓ!

Per ço que bontat sia raysó,

A bò fá Deus Distincció

Entre bontat e bonificació.

Per ço que en amor no sia ociositat,

Ha Deus amar distinccionat

En amor d' amant e d' amat.

No pogren bonea e granea raysons estar,

Si en ellas no fós distinccionar,

Per bonificar e magnificar.

Deus ab la sua Distincció

Ha donada multiplicació

A la sua creació.

Si enfre primera e segona intencio

No hagués Deus pausada Distinccio,

De tot quant es estegre unió.

Si en tot ço qui 's pogués differenciejar,

Se pogués estendre concordar,

No pográ esser res contrariar.

Aquell fá bò departiment

Qui fá estar en amament

De virtuts gran ajustament.

Mays val a home departir

Lo bé del mal, que romanir

En mal d' hon no 's pòt bé seguir.

Aquell no sab departiment

Qui vol dar a mal compliment,

E a bé donar falliment.

LXXV.

¡O CONCORDANÇA!

Deus es Concordança e concordar,

Concordant, concordable per amar,

Perqu' en contrariar no pòt estar.

Concorda Deus en granea de bontat,

Bonificant, bonificar, bonificat

Infinidament en eternitat.

Deus concorda bonificar e magnificar,

Possificar, entendre e amar,

Per çó que sa obra complida puscha estar.

Deus e home son sí concordat

En tan gran granea de unitat,

Que ensemps están un personat.

Jesu-Christ es aquell Senyor

Hon ha concordança major

De creatura e de creador.

Cell qui en bé e en magnificar

Sab concordar son bò e gran amar,

Sab un bé ab altre mesclar.

Molt val mays bò concordament

De volentat e d' enteniment,

Que no fá de veer ne d' oyment.

Qui concorda una virtut

Ab altre, es per Deus volgut,

E va al regna de salut.

Tristicia ‘m fá sovén plorar,

Car no puch molts homens concordar

Que als infaels vagen Deus mostrar.

Deus m' ha donada gran volentat

En fer bé, más per mon peccat

No m' en es dada gran potestat.

LXXVI.

¡O EGUAL!

Está Deus en egualtat

De bonificant, bonificar, bonificat,

E d' amant, amable e amat.

Si entre bonea e amor

No hagués egualtat valor,

Valgren hi major e menor.

En egualtat de bonificar e amar

No pot null falliment estar,

Car no ho consent magnificar.

En egualtat de fí e començament

Ha mitjá tal affinament,

Que de tot bé ha compliment.

Car egualtat pòt esser sens minoritat,

E no ho poria ser majoritat,

Ha egualtat major granea de entitat.

Mays val egualar en amar

Justicia e perdonar,

Que perdonar e esperar.

Home vil que vulla esser egual

A home gentil qui mays qu' éll val,

Egual sab éll en esser leyal.

Hom ergullòs no vol egual,

E per ço menys que altre val,

Car null major no vol egual.

Car en Deus está egualtat

E no ho fá majoritat,

Ha egualtat mays de bontat.

LXXVII.

¡O INNOCENT!

Per ço está Deus Innocent

Car es ço qui es compliment

De bontat e de jutjament.

Innocencia e sanctetat

Ab justicia e pietat,

Han fayta gran societat.

Está Deus Innocent de volentat,

Car null temps no ama peccat

Ne contra virtut fó irat.

Car Deus es infinit poder

De bonea e de voler,

No pot per rè culpa haver.

Si Deus no obrás de bontat

Aytant com de volentat,

De bonea hagra peccat.

Qui pot entendre e no entén

Quant fá peccat, e fallimén,

A son entendre es noen.

Aquell no ou a sa volentat

Qui 'n vol falliment e peccat,

Falsía e desleyaltat

Tot hom está asi noent,

Qui ama mays aur ne parent

Que bon membrar e enteniment.

Noyment qui es espiritual,

Molt es major que corporal,

Car mays hi pert hom de cabal.

Qui pòt a Deus fer honrament,

E no li fá, está noent

A sí mateix e a la gent.

LXXVIII.

¡O ALT!

Deus está en Alt sobre tot quant es,

Car tot ho mesura e ho té comprés,

Perque ab alta amor amable es.

Es Deus Alt en altea de bontat,

Ab magnificant, magnificar, magnificat,

Qui están alts en infinita eternitat,

Deus ha en sa altea exalçat

Aquell home en qui s' es homenificat,

Car sobre tots ens creats l' ha honrat,

Com Deus estia en tan alta virtut,

Deu esser per Alt enteniment entendut,

E per alta volentat deu esser volgut.

Si enteniment humá no pogués alt pujar,

Ne la volentat no pogués alt amar,

No pogra la memoria de Deus altas cosas membrar,

Mays val en Deus un alt enteniment,

Que no fan en creatura cinquanta o cent,

E aço mateix de membre e amament (18).

Hom exalça en alt son enteniment,

Quant sab en Deus engenrament e espirament

E de Deus e de home personal ajustament.

Null hom no pot haver a Deus molt alta amor,

Si no puja son entendre en lausor,

Que Deus ha en sí mateix per entendre e amor.

En quant Deus per home s' es volgut encarnar,

Ha donada a home manera de pujar

A sí s' amor, son entendre e membrar,

Aquell puja a bontat son enteniment,

Qui enten bonificant, bonificat, bonificament,

E qui 's guarda que no faça negun falliment.

LXXIX.

¡ O SIGNIFICANT!

Deus significa sa trinitat,

En quant ha nombre eternal honrat,

Sobre tot altre nombre nombrat.

Per ço car a granea poren bastar

Magnificant, magnificat, magnificar,

Fá granea trinitat en Deus significar.

Significa bonea que Deus es bò

En ço que en bé fár está rahó,

E no en rè hon no sia perfecció.

La natura humana que Deus pres,

Significa que Deus pòt de quant es,

E que hom faça bé e no falle en res.

Per ço car bontat e esser han concordament

E malea e no esser exament,

Es significat que Deus es sens desfalliment.

Home qui no fá bé dementre que es sá,

E qui espera que a la mort ho fará,

Significa que exoit no será.

Aquell hom a qui Deus ha dada gran potestat,

Ab la qual fá molt de mal e de peccat,

Significa que Deus l' ha airat.

Cell qui diu que hom faça bé e no peccat,

E éll fá lo contrari, ha significat

Que mays ama mentir que dir veritat.

Aquell qui comença ab bon començament,

E quí persevera en bontat longament,

Significa que haurá bontat affinament.

Per ço car Deus es en aquest temps pauc honrat,

E de Jerusalem son christians gitat,

Es significat qui per Deus som pauc amat.