20 DE DICIEMBRE.

20 DE DICIEMBRE. 

Después de haber sido elegido como consejero Juan Lull, en reemplazo de Pedro Dusay, a quien los concelleres habían nombrado otro de los embajadores que enviaban al rey D. Juan, y prestado por aquel el debido juramento, se acordó contestar a la carta recibida el día anterior, en estos términos:

Als molt reverend egregi nobles e magnifichs senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverend egregi nobles e honorables senyors. Succesivament havem rebudes IIII letres vostres una dels VIIII partits de aquesta ciutat dada en Belloch a XIIII altra dels XII dada en Leyda lo dit dia de XIIII ultra dels III dada en Fraga a XV e altre de tots XV embaxadors dada en Aytona a XVII de deembre present. Les dos primeres letres afreturen pocha resposta per quant solament contenen avis fet a nosaltres del progres del cami e com ensemps devieu de Leyda partir per anar hon seria lo Senyor Rey. Lo tenor de les altres dues letres e coses en aquelles contengudes nos han donat causa de grandissima congoxa. Com per la de XV siam certificats los aragonesos axi largament haver passat en la renunciacio de la ferma de dret e manifestacio e consentit lo Senyor Princep poder esser portat per tot Arago. Per laltra letra de XVII som avisats de vostra poch acolorada recepcio e remissio de resposta pera Çeragoça feta per la Majestat del Senyor Rey e de la visitacio feta al Senyor Princep ab los testimonis e resposta per lo dit Princep feta. E ab tot en aquesta materia tant plenament com volguerem deliberar no hajam pogut pus resposta de la Majestat del Senyor Rey haguda no havem pero per quant a nosaltres es necessari e forçat ab extrema vigilancia en la salvacio de la persona del Senyor Princep entendre e proveir havem deliberades les coses dejus scrites les quals son excusacio a tot aquest Principat e a nosaltres e donen via legittima e orde a altres provisions pus stretes si fer les covendra. E perque sie a vosaltres notori la materia de aquesta detencio com es presa en aquest Principat vos certificam que los pobles stan tan arremorats que si no fos la representacio nostra ja nos foren alguns grans inconvenients excusats. E continuament aquest crit e rumor popular pren calor e creximent en loch de diminucio e fredor que per raho la dilacio hi deurie procurar.
E nosaltres aci congregats no stam en poch perill e ja particularment per molts nos es dit que de la persona del Senyor Princep a nosaltres covendra retre raho. E si noy fem prou som de penitencia cominats. E com a la opinio popular en saltar prou no satisfem nos es dit que lo degut no fem e que metem lo cap entre Ies cames e moltes altres coses grantment notadores sic fan e dien publicament e palesa ne serie algu qui secretament rependre ho gosas poden alguna conjectura de aço pendre que jatsia fins açi aquesta ciutat se fos detenguda que embaxada no fahes sobre aquesta materia ab tot excusable color hi hagues pus lo conseller e cap e ab insignies de conseller entre vosaltres es ha deliberat lo consell de C jurats (consell de cent) ab grandissima unio embaxada fer special per aquesta ciutat de VIII pe sones II ciutadans II mercaders II artistes II menestrals los quals son ja elegits e tantost hiran. E per semblant som avisats en Perpinya e altres ciutats viles e lochs de Cathalunya star les gents molt commogudes e se fan embaxades per aquesta materia. A nosaltres donchs cove per lo servey que a Nostre Senyor Deu sen fa e per gran servey e honor del Senyor Rey e per lo molt benefici de la republica de aquest Principat ab grandissima attencio treballar en aquesta materia e per semblant a vosaltres hoc encara per evitar irreparables dans que cominats son si aquesta materia juxta lo mester no es provehida. E per tant haguerem per molt propri e degut stimar quant lo Senyor Rey vos remete pera Çaragoça fer la resposta fos stat stretament supplicat reposar e aturarse en Fraga per deliberar sobre les coses que vosaltres portaveu. Perque habentho denegat la sua Majestat pus excusats seriem en sdevenidor. Pus fet no es stat loham molt e havem per molt accepte com haveu seguida la dita Majestat per haver resposta e continuar la comissio a vosaltres feta. E no crega algu aquesta materia se hage vulgarment o freda prosseguir ans ab molta fermetat sforç e fretura se continuara la prossequueio de aquest negoci. E perque millor en les coses seguents nostra intencio e deliberacio sie compresa certificam vostres providencies com no sols aquest taulell mas tots los miradors de ça han per fort mal lo acte e consentiment dels aragonesos sobre la manifestacio hoc encara per pigor que lo Senyor Princep puxa esser per tot Arago portat car essent vehi a la frontera facilment pora esser sens sabuda de la Majestat reyal furtat o transportat en altres terres hon passaria gran perill la sua persona de la qual aquest Principat es molt gelos (çelos, celos, celós, selós) e per les circunstancies de aquesta detencio se conjecture haverse major dificultat en la liberacio o repos a conseguir e seguretat a la persona del dit Senyor Princep la qual pus fos en poder de persones segures e tals que dupte de inconvenient no se hagues cessaria la tanta congoxa com rahonablament se deu haver stant les coses com stan.
E per ço desplau a nosaltres molt lo acte dels aragonesos com sia per donar facultat al perill e inconvenient de la persona del dit Senyor Princep lo qual volgueram mes fos en Miravet per seguretat de la sua persona a la qual aquest Principat enten provehir encara que qualsevol grandissima despesa (cae el mito de que los catalanes, al menos los de antes, no eran “agarrados”) e grans treballs e perills subir ne hage. Entretant vos pregam molt afectuosament de continent reebuda la present exequuteu lo dejus scrit ço es que aneu al Senyor Rey supplicarli afectuosament ab los motius en les instruccions e letra contenguts e altres si applicar sen hi poden placia a la sua Majestat liberar la persona del dit Senyor Princep o al menys donarlo a vosaltres qui en nom del Principat de Cathalunya com a carcellers lo acceptareu et cetera. Con encontinent la dita Majestat no fos contenta de liberar o comanarlous havem delliberat eus pregam per vosaltres li sia dit com aquest Principat fins açi en aquesta materia no era volgut entrar en merits de justicia sperant e creent que ab bonas e vertaderes informacions e humils e devotas supplicacions la sua Serenitat se inclinaria gracia fer al dit Principat qui de *dret li es merexedor pero vist que la sua Majestat sta tan obsessa de perversos consells e per iniques e sinistres informacions no libera ha deliberat lo dit Principat demanar la liberacio del dit Senyor Princep per justicia. E si james en aquesta patria de molta virtut se ha usat per defensio de libertats privilegis constitucions e usatges menys en aquest cas no sen usara mas molt mes e ab molta animositat constancia e virtut ab tot major dificultat hi haja per esser les cosas fora lo Principat. Pero havem sperança en Deus omnipotent qui veu ab quanta recta e santa intencio e a quant benefici de la cosa publica preservacio de innumerables inconvenients e a servey e honor del Senyor Rey aquesta materia se prossegueix nos donara confort e manera que la dificultat no obviara en res. E per fundar que de justicia lo dit Senyor Princep no deu esser detengut havem nosaltres la remissio que feta li era de tots odis passats e recepcio en paternal gracia e amor e amplissima seguretat ab solempnissimo jurament vallada. E ab tal seguretat es lo dit Princep en Cathalunya vengut a Fraga primer e a Leyda apres anat es demanat per lo Senyor Rey ab multiplicades letres e qualsevol en Cathalunya per lo Rey demanats van en virtut de usatges e alias a ell segurs e han plenissima seguretat. E mes lo dit Princep demanat e vocat era anat al loch de la cort en la qual se alegren tots los de la cort de securitat amplissima nes pot dir lo dit Princep no esser de la cort ans tota hora que volgues podia en ella entrevenir e seure pur com hun caveller o gentilhome lo qual privilegi perdre no pot ne los drets de la terra permeten alguna persona detenidora de altre esser o apresonadora a qui besat en aquell dia haje car lo besar es senyal de pau e seguretat e molt mes en los reys e senyors e no solament aquell dia mas aquella hora que detengut fou lo Princep fou per lo Senyor Rey besat. Con se digues que lo dit Princep apres la remissio o seguretat delinquit hauria ço que nos creu sino que iniques e perverses informacions de malvats consellers tals coses suggereixen en la mente e pensa del Senyor Rey hauria de tal delicte constar e nos pot fer que apres lo besar hagues delinquit qui fou ab la detencio quasi en hun moment e covendriali esser dades les defensions qui son al menor de la terra atorgades special al stament militar. E no pot lo Senyor Rey ab sa clemencia parlant per causa civil o criminal traure algu del Principat per expressas constitucions e leys de la terra e per la sua Majestat jurades. Les quals leys en pacte deduhides ab la terra fetas nos pot interpretar glosar o stendre sens lo Principat qui en fer observar aquella e altres ha sos remeys justs deguts e pertinents e ja en altres temps en pratica e observancia virtuosament deduhits. E de totes aquestes rahons hi ha fundaments notoris per drets usatges constitucions libertats e privilegis tant generals quant particulars. E ab aquestes rahons de justicia si per gracia obtenir nos pot supplicareu lo Senyor Rey instantissimament vulla librar lo Senyor Princep. E si preten la sua Majestat haver lo dit Princep delinquit e que la seguretat per ço no deu observar jatsia tal pretensio ab humil reverencia de la sua altesa parlant mostra haver pocha existencia per quant lo tal delicte ha esser comes açi en Cathalunya e la preso es feta en Cathalunya supplicareu la sua Majestat reduhint a memoria lo sagrament prestat per observancia de constitucions e libertats de la terra e ab aquella reverencia ques pertany lo requerreu torn e restituesca la persona del dit Senyor Princep en lo Principat de Cathalunya e dins la vegueria don la tret. E de les respostas que sobre aço haureu de la sua Majestat ab correu volant nos certificau avisantnos sius plaura de vostre parer e intencio sobre totas aquestas cosas e com se podria debitament provehir a la seguretat de la persona del dit Senyor Princep car vosaltres de tanta circunspeccio dotats e subin les coses al ull molt millor podeu en aquestas cosas consellar que nosaltres qui de tant luny hi tiram. E compreneu tant en aquest Principat queus va molt en lo prospero exit de aquest negoci. E abans que ab la Majestat del dit Senyor segons dessus es contengut parleu o de continent apres segons la opportunitat oferra e a vosaltres sera vist pus util e expedient al negoci de que se tracte comunicareu ab los LXXII representants la cort de Arago o aquells dells qui hi seran e si los dits LXXII no staven o congregar nos podien ab los diputats de Arago e ab los jurats de la ciutat de Çaragoça o ab quascuns dells en lurs congregacions. E per part del Principat de Cathalunya los exposareu com en la detencio de la persona del Senyor Princep sostenen violacio moltes leys e libertats del dit Principat e molt mes en la extraccio de la persona del Senyor Princep fora lo dit Principat pero que aquesta tal violacio e lesio los cathalans speren reparar en temps e loch oportu. E per tant fins aci havem ommesos tots medis de justicia e convertintse solament ab suplicacions interposats en reconciliar lo amor e gracia paternal en lo Senyor Princep lo que fins açi consentit nols es stat per lo Senyor Rey obviant en aço suggestions e informacions malivolas e de perversos consellers qui cerquen e procuren inconvenients e grans dans en la cosa publica de tots los regnes e dominis del Senyor Rey. E molt mes a present stan promptes e apparellats los dans e inconvenients irreparables a la dita republica quant axi liberament renunciant a la inextimable libertat que ha Arago la persona del dit Princep pot esser portada per tot Arago cor per la convicinitat que ha a terras e personas molt poch desijants la salut e salvacio de la persona del dit Senyor Princep podria esser en alguna cauta materia furtat o alias transportat en mans e poder de aquellas gents e terras lo que redundaria en gran deslahor e desservey de nostre Senyor Deus poch honor e descarrech hoc e gran desservey del Senyor Rey irreparable dan e inconvenient a tots los poblats en lo domini reyal hoc e grandissimo vituperi vergonya e carrech als poblats en lo regne Darago aon es constituit e als cathalans e altres subdits de la Corona Reyal. E per que tants irreparables inconvenients seguir nos puixen jatsia los cathalans creguen los aragonesos ab summa vigilancia en aço pensar pero per excusacio dels cathalans deduhiu a ells totes aquestas coses pregant e encarregant les vullen molt attendre e provehir tals casos e altres inopinats seguir nos puixen et alias provehesquen a tota indempnitat e salut de la persona del dit Senyor Princep fahent per forma e manera que lo dit Princep obediencia submissio e reverencia filial hage fer observar e portar a la Majestat del Senyor Rey lo qual vulla la sua gracia paternal amor e benediccio en son fill ab clemencia dispondre e talment tractarlo fahent certs a ells quius hoiran que si lo dit Princep fos en Cathalunya tal provisio faherem los cathalans en custodia de la persona del dit Senyor Princep que dubitacio alguna de la sua salut per cas indegut haver nos poguera. E ara pus en Cathalunya constituit no es inciten los cathalans als aragonesos lur deute retre axi com crehen sien ja ben covidats e deliberats pero a pus habundant cautela encara los cathalans fan la present exhortacio e prechs per Iur decarrech. E si lo que nos creu cas algu inopinat se seguia attes majorment que los aragonesos han donada causa en la treta de la persona del dit Senyor Princep del Principat de Cathalunya e transportacio en Arago cansentint en lo pacte dessus dit tot lo carrech hauria esser scrit e donat als dits aragonesos e los cathalans participi algu no haurian. E perque aquests prechs exhortacio e encarregament en esdevenidor aparer puixen a tot descarrech dels cathalans fareu llevar acte publich e carta per lo notari que haveu. E haureu ordonada una cedula contenent lo efecte sobredit de la presentacio de la qual lo notari levara acte. E si de Valencia hi haura embaxada de tot aquest desencusament nostre vullau ab ells comunicar. E si de ciutats o vilas de Cathalunya hi ha embaxades nos par esser pertinent demanarlos sien presents en los colloquis e parlaments que fareu ab lo Senyor Rey e altres sobredits. A la Senyora Reyna de part de aquest Principat vos placia regraciar les bonas ofertes que fetes ha les quals som certs si volra a exequucio deduhir nosaltres obtendrem no haver venir en disputacio de justicia en aquesta materia ne haver defendre nostras libertats e privilegis las quals no entenem perdre per res car per aquestes libertats es lo Principat de Cathalunya en qual esser e reputacio es perdudes aquellas seria anichilat e a no res reduit. Donchs no lexarles rompre o perdre es sostenir e ampliar la Reyal corona e la cosa publica lo repos de la qual o grandissima turbacio sta en la salut de la persona del Senyor Princep. A la qual si inconvenient irreparable seguia sens dubte seguirien tants grans mals per tota aquesta terra que seria cosa incredible. Sera donchs supplicada la Reginal Altesa vulla intercedir e obrar segons ha ofert e comfiam e seranli recitades de les coses sobre scrites las qui degen conduir a benefici del negoci. Al Senyor Princep vos placia visitar tant frequentadament com permes vos sera ab tot hajam a no pocha admiracio e encara a cosa molt desagual a la devocio fidelitat e intencio daquest Principat que presents tals testimonis com nos haveu scrit lo Principat de Cathalunya o vosaltres aquell representants hajau visitar e parlar ab lo Senyor Princep e encara que de aço se fassa clamor al Senyor Rey a la Senyora Reyna seria molt pertinent e que sentissen los testimonis ab gran molestia lurs fets esser presos e reputats per aquest Principat. Totes les coses sobre scrites vos havem largament volgudes deduir perque sentau lo voler e deliberacio daquest Principat. Pero per quant vosaltres sou aqui presents dotats de tanta providencia e tant en aquest Principat compreneu e podeu millor veure e delliberar lo que pus necessari es pera la liberacio del dit Senyor Princep e conservacio de la sua persona crehents fermament vosaltres en aquest negoci virtuosament vos portareu som contents de les coses sobre scrites puxau detraure en vostro parlar e no exequtar lo queus sera vist portar nocument a la desijada conduccio e exida bona daquest negoci. Pero volem en totes maneras los prechs e exhortacio se fassa als aragonesos ab aquell tall de paraules e scrits queus semblara a nostro descarrech. E desijam molt continuament nos scrivau de tot lo queus semblara açi se dega delliberar e exequutar car sobre la ampliacio de quens haveu scrit se enten ab diligencia. E pregamvos molt frequentadament nos scrivau de totes coses e novitats que aquius subseguiran. E sia lo Sant Sperit vostra guarda e direccio dels afers queus son comenats. Dada en la ciutat de Barchinona a XX de deembre del any Mil CCCC sexanta. - A. Pere abbat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio elegit e assignat a vostra honor promptes. 

Además en la misma sesión se dio cuenta de las cartas que siguen:

Als molt reverend magnifichs e honorables mossenyors los diputats del General del Principat de Cathalunya e consell de aquells residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e honorables mossenyors. Una vostra letra en lo dia de vuy entre nou e deu hores de mati havem reebuda aconsolativa a nosaltres per los preparatoris grans e notables fets e continuats en la deliberacio de la persona del Illustrissimo Princep fill del Senyor Rey en los quals havem trobat singular plaer. Deus per sa merçe ne vulla complir lo voler de tots e vulla moure lo cor del dit Senyor Rey lo qual es en sa ma com dit es a tal clemencia que als desigs justs de sos vassalls sia satisfet. Ja nosaltres tenim sindich a les corts lo qual encara hi es. Pensau que sera un voler ab vosaltres e nosaltres qui ho volem per los quals tot lo Principat ha reluyr. Suplicant la Santa Individua Trinitat vos conserve eus vulla aconsellar donantnos compliment de vostres e nostres desigs. Scrita en Puigcerda a XVII del mes de deembre del any Mil CCCC sexanta. - A vostras honor e servey apparellats los consols de la vila de Puigcerda.

Als molt reverend honorables e de molt gran saviesa mossenyors los deputats del General e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.
Als molt reverend honorables e de molt gran saviesa mossenyors. Novament havem rebuda una vostra letra sots data de XI del corrent mes per la qual molt largament som stats informats de la preso del Senyor Princep a tots los pobles extremament anxiosa e aximateix de les notables provisions preparacions e exequucions de aquellas subseguidas per delliuracio del dit Senyor Princep de les quals vostra letra molt amplament fa demostracio les quals han donada e donen a aquesta ciutat consolacio com speram en nostre Senyor Deu que aquelles seran causa del delliurament del dit Senyor Princep e aquell seguit sera complida la grandissima voluntat de tots los pobbles e on e en cars aquesta ciutat en res hi pugues supplir ha una extrema voluntat de ferho sens fallir. Regraciamvos tant com podem la gran e bona voluntat per vostras grans reverencias e benignitat devers aquesta ciutat demostrada en haberla avisat de tot lo dit negoci sperants que certificats del delliurament lo adjutori divinal migençant subseguidor del dit Senyor Princep e de la prossequucio de aquell vostras reverencias nos ho comunicaran per esser participans en vostras ordinacions. Oferintsnos promptes fer per vostras grans reverencias tot lo queus sera plasent. E conserveus la Trinitat Sancta en sa divinal gracia. Scrita en Vich a XVII de deembre any Mil CCCC sexanta. - A totes vostres ordinacions e servicis prests los consellers de Vich.

Als molt reverend egregi noble magnifichs mossenyors los diputats el General e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverend egregi nobles e magnifichs mossenyors. Quanta es stada la marevella contristacio e dolor que nosaltres axi en comu com quascu en singular havem haguda e havem de la detencio feta per lo Senyor Rey de la persona del Illustrissimo Princep fill seu pensarse deu com de hun tant discidi entre pare e fill de tan altissima potencia nos puxa sperar algun ben avenir en lo regne ne en la cosa publica de aquell. Es veritat que Io contengut en vostra letra nos ha algun tant aconsolats ço es la bona provisio de la cort e las solemnes embaxades e altres provisions molt sanctament axi per la dita cort com per vostras reverencias fetas de que som molt aleujats eus regraciam molt vostre bon avis. Placia a nostre Senyor Deu com pensam e speram vinguen al fi perque son fetas.
A gran gracia haurem si del quis seguira serem per vosaltres certificats pregantvos afectuosament vos placia ferho. Nosaltres tostemps serem molt promptes en tot lo queus parra siam bons per ben avenir del dit negoci. E no res menys en los oficis divinals e en nostres oracions com abans de vostra exhortacio hajam pregat tot dia expressament per lo delliurament de la persona del dit Princep. Sera ver que per contemplacio de la santa intencio vostra sera tant ferventment com porem e ab specials oracions e pregarias continuat. Placia a Deu omnipotent per sa clemencia vulla inclinar la sua orella a oyr aquellas. E sia la Trinitat sancta direccio vostra e del negoci present. De Vich a XVI de deembre any Mil CCCCLX. - A la ordinacio de vostras reverencias ben apparellats lo capitol de Vich. (el cabildo)

Als molt reverend e molt magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barcelona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Dimarts prop passat de nit a les vuyt hores rebi una vostra letra ensemps ab tres altres letres la una de les quals era dreçada al capitol daci e lo dia seguent de mati li fonch liurada per mi. Laltra ques dreçava a don Matheu de Moncada la nit mateixa doni a sa muller quis troba aci en Leyda. Laltre ques dreçava al baro de Ribelles per quant no he sabut on es ni per semblant he pogut trobar homes de sa terra es romasa en ves mi. Fare per mon treball de trametreli aquella al pus prest que pore. Mossenyors segons relacio dels qui venen de Fraga lo Senyor Rey vuy depres dinar es partit de Fraga e fa sa via Çaragoça e menassen lo Senyor Rey. Mes mossenyors vostres embaxadors diumenge prop passat en la nit me feren haver dos correus lo hun fonch desempatxat al Senyor Rey qui tirave la via de Miravet e mossen Cruilles quel desempatxave feume bestraure dos florins laltra tremateren a Fraga e per manament dels dits missatgers bestraguili hun flori present lo hoste de correus oferintme quels me farien dar a mossen Cardona receptor. En lo mig los dits missatgers son partits e nols he poguts cobrar. Suplichvos manen al dit receptor los me do. De Leyda a XVIII de deembre any Mil CCCCLX - Quis comana en vostra gracia Thomas de Carcassona diputat local de Leyda.

17-18-19 DE DICIEMBRE

17 DE DICIEMBRE. 

Resolvió la junta en este día: que el secreto jurado se limitase solamente al voto que cada uno emitiese, a las instrucciones que se acordasen o hubiesen acordado, y a lo demás que expresase la fórmula del juramento que prestaron todos al aceptar el cargo; que se enviase una comisión a los concelleres de Barcelona para invitarles a que por su parte enviasen también una embajada al rey; y por último, el nombrar una comisión que se encargase de estudiar y recopilar los textos de las constituciones y demás leyes y privilegios que pudiesen alegarse a su tiempo para demostrar la justicia con que obraba el Principado en este negocio.

18 DE DICIEMBRE.

Se pasó la sesión de este día sin adoptar resolución ninguna, por no haberse recibido carta de los embajadores ni otra noticia de interés.

19 DE DICIEMBRE.

Llegó el correo de los embajadores con el siguiente pliego.

Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de comissio de la cort elegit.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Ir despres dinar sabens que lo senyor Rey ab lo senyor Princep tornantsen del cami de Miravet havien dormit en lo loch de Mayals e devien anar sopar a Fraga nosaltres considerants que la nit no poguerem parlar ab sa Senyoria deliberam venir açi en Itona e vuy mati som anats a Fraga e ans de la vila som exits nosaltres bisbe de Vich Francesch de Pinos e Anthoni Riquer e tots ensemps apartats en un camp prestat primerament per nosaltres dits tres lo jurament juxta forma de les instruccions havem legida una letra de vosaltres senyors ir rebuda de la qual e dels motius en aquella contenguts havem hagut gran consolacio e plaer e en son loch tots los dits motius e altres quius occorreran seran per nosaltres dits e explicats a la Majestat del Senyor Rey. Apres apuntam lo modo del primer rahonament fahedor al Senyor Rey lo qual apuntament fet tots ensemps som entrats en Fraga e muntats descavalcar al castell sens que algu de la cort nons ha exit a rebre sino lo Visrey de Sicilia don Pedro Durrea e lo Justicia Darago los quals trobam a mija vila.
E axi muntats al castell essents a la sala e volents entrar en la cambra on ere lo Senyor Rey de continent sa Majestat isque a la sala e aqui tots li besam la ma e en presencia del archabisbe de Çaragoça e del mestre de Calatrava fills seus e de molta altra gent nosaltres per orgue de mi dit archabisbe premeses degudes e humils recomendacions de tot lo Principat e de vosaltres senyors scientment ans de donar la letra de creença explicam aquella a la sua Altesa juxta forma de las instruccions. E lo dit Senyor ab cara molt plasent mostra haver pleer de nostra venguda e dix que fossem be venguts e que de la fidelitat amor e devocio del Principat ell nere be cert e als non creurie mas per quant lo negoci conte molts caps e dix haver moltes circunstancies e la sua Senyoria havie partir dema per anar tenir festes a Çaragoça dix que anassem alla e reposadament tractar se hie de les fahenes. Nosaltres replicam que fariem son manament majorment que ja haviem de ordinacio de vosaltres Senyors de no partirnos de sa Majestat. E fet tot aço diguem a sa clamencia que si plasent li ere voliem parlar ab Senyora Reyna e encare suplicam sa Altesa fos de sa merçe nos dexas parlar e fer reverencia al Senyor Princep e lo dit Senyor dix que de tot ere content. E tant prest partintsnos de sa Senyoria anam a la Senyora Reyna e premeses humils e degudes recomendacions explicamli la creença juxta les instruccions e ella nos respos molt humanament que fosem be venguts e que jatsie no fos necessari car lo Senyor Rey no oblide lo amor paternal ne les suplicacions del Principat qui compren assay ella de bon grat sempre suplicarie la Majestat del Senyor Rey per la deliurança del Senyor Princep encarregantsnos vullam continuar nostres suplicacions. E partints de ella anam al Senyor Princep qui sta en lo dit castell en una cambra al costat de la cambra de la Senyora Reyna e tots li besam la ma e premeses degudes recomendacions en presencia de mossen Rebolledo mossen Vilalpando e mossen Lope Dangulo e altres castellans qui eren en la dita cambra ab paraules curtes e generals li dixem la causa de nostra venguda e que si algunes coses volie ordonar e manar que erem prests al seu servey. Ell mostra haver gran pler de nostra vista e dix que be fossem venguts e que certament ell ha gran sperança de esser reduit en lo amor paternal de deliurança de sa persona per mija del Principat. Dient a la fi de son parlar que ere molt necessari cuytar per salut de sa persona. E axi nos partim dell e apres fem reverencia al Infant don Fernando. E per quant no havie posades en Fraga com siam circa de CL de cavall e lo Senyor Rey diu partira dema deliberam tornar aci en Itona a dinar o verius sopar e axi ses fet. Tantost com sapiam lo Senyor sie partit tirarem la sua via Deu volent e sempre sens cançar entendrem en lo contengut en vostres instruccions e letres e en tot lo que apres per vosaltres sera ordonat e deliberat faentvos certs que tenim lo animo dispost a no fluxar en res. Creents tostemps ferne servey a nostre Senyor Deu e al Senyor Rey e honor als cathalans que fins aci han be mostrat per obra esser fidelissimos a la Corona Reyal. Som empero de parer per moltes rahons que sentim e pensam que vosaltres Senyors deveu ampliar vostre consell per dar mes sforç a la fahena ço qui es be necessari. Avisants vostres reverencies nobleses magnificencies e honorables savieses que fins aci embaxada de Valencia no hic ha venguda e los aragonesos no tenen molta assiduitat segons se diu. Lo Senyor Rey portantsen lo Princep a Miravet ses acordat ab los aragonesos en aquesta manera ço es que no traura lo Princep dels Regnes Darago Valencia e Principat e que tota hora lo sen portara ab si e ells han promes no manifestarlo per lo fur e diuse que lo dit Princep hi ha renunciat e per ço e per tenir festes a Çaragoça lo Senyor Rey ha Xm florins. La present vos trametem per Johan de La Penya correu (como el monasterio). Partira daci dema demati a una hora apres mija nit ha esser aqui en XXIIII hores no havem fet preu ab ell per ço que vosaltres lo façau pagar juxta lo servey que fet haura. En Lombard li ha bestrets cinch florins dor. Placieus sovint scriurens de vostres deliberacions e apuntaments. Certificants vos com en Leyda havem fet que en Romeu de Comajuncosa cullidor del dret de la bolla (bula) ha dat al dit Lombard cinquanta florins dor perque aquells convertescha en pagar correus e altres extraordinaris de nostra embaxada. E per quant havem ofert al dit cullidor que vosaltres mossenyors deputats li scriureu sou contents del que fet havem vos ne fem aquest avis. E ordonen vostres reverencia nobleses magnificencies e honorables savieses ço que plasent lus sie. Scrita en Itona a XVII de deembre any Mil CCCC sexanta. - A tota vostra ordinacio promptes los XV embaxadors del Principat de Cathalunya.

7 DE MARZO.

7 DE MARZO. 

En esta sesión se hizo lectura de las sigientes cartas.

Als reverendissimos pares en Christ venerables egregis nobles magnifichs be amats e vertaders amichs nostres los diputats del Principat de Cathalunya e altres congregats en la ciutat de Barchinona per entendre en nostra liberacio e per la instauracio de les libertats.
Lo Princep e Primogenit et cetera.
Reverendissimos pares en Christ venerables egregis nobles magnifichs be amats e vertaders amichs nostres. Scrit vos havem de tot nostre proces fins a la entrada de Tortosa e dema Deus volent partim e continuarem nostre cami fins siam ab vosaltres. E per quant en totes maneres la Senyora Reyna vol venir ensemps ab nos vos volem significar e fer certs que may de aquestes materies practicarem ne a elles darem orella fms ab vosaltres siam de consell e bona delliberacio dels quals entenem proseguir lo negoci e no altrament car tot lo als nos paria esser error. E açous sia ferm. Dada en la ciutat de Tortosa a V dies de març any Mil CCCCLXI. - Hajau la present per de ma propria ma. - Charles.

Als molt reverends egregi nobles e magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat residents en Barchinona.
Molt reverends egregi nobles e magnifichs mossenyors. Per expedicio e endreça dels afers quis prossegueixen per la liberacio de la persona del lllustre Primogenit e encara per les noves vuy concorrents havem delliberat trametre aqui a vosaltres los magnifichs mossen Pere de Marsa cavaller e En Romeu de Rochafort donzell qui son dos dels elegits ensemps ab vosaltres per aquest stament militar per conferir e comunicar ab vosaltres segons que per ells vos sera seriosament explicat. Es ver la partida del dit mossen Pere de Marsa per necessaria occupacio de sos afers se difereix per alguns pochs dies e per aixo va primer lo dit Rocafort. Placiaus donar fe e creença a ells e cascu dells axi com a nosaltres fariets si erem aqui presents. E sia molt reverends nobles e magnifichs mossenyors la Trinitat Sancta vostra continua guarda. Scrita en Perpenya a XXV de febrer del any de la nativitat Mil CCCCLXI. - Lo vezcomte de Roda. - Los elets per lestament militar del comdat de Rossello residents en Perpenya prests a vostra ordinacio.

Als molt reverend magnifichs e honorables mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Mossenyors molt reverends e honorables. A nit vos scrivi per correu del que fins en aquella hora occorria. Per la present no he mes a dir sino que a nit me es stat dit per un hom qui mo ha adverat en cert que dimarts passat entraren en lo loch de la Almunia de Sent Johan qui es molt prop de Muntço sicents ballesters del comdat de Foix. Ara yo no crech que ells sien de Foix car segons me ha dit lo home que yo hi trameti laltre jorn no eren en disposicio de venir tant prest mas si neguns son crech sien los de Ribagorça que segons lo report quem ha fet lo que yo hi he trames dillums passat sots pena de la vida havien esser a punt jatsia que ells ne murmurassen fort e diguessen que era impossible. Aquesta nova e altres semblants que tots jorns si dien que lo Rey acorda gent e fa preparatoris met en gran pensament aquesta ciutat e en tan gran que mes nos pot dir. Sus ara hisch de la Pelleria ahon han aplegats molts prohomens e eren de parer que yo degues anar al capita que trametes aci alguna gent de la sua per custodia de aquesta ciutat e perque sembla seria molt diminuir la opinio e fama de la ciutat e encara del Principat que fos vist dubtar en poder guardar e defensar les coses que leixem darrere. Els ho lançat molt luny e realment crech yo que per mal e mal que la cosa anas ço que al present no es mes es guardada aquesta ciutat essent lo exercit en Fraga que si era aci mateix dins Leyda. Es ver que ells tots temps mostren voluntat en haver qualque gent per a defensio e pens que aquestes noves no son sens gran sospita majorment que la dita ciutat te dos homens en Morella los quals han carrech de fer avis tantost que lo Primogenit sia solt e de diumenge en ça ques diu que es solt encara no han negun avis. Stam ab recel que tot no sien burles e creen que quant lo Primogenit ha scrit de sa ma
sia scrit mes per extorsio que per grat. Per ço per provehir a les dites noves sus ara yo tramet la via de la Almunia dos homens lo un dels quals me deu venir trobar dema a vespre a Fraga e si la nova es vera e la gent se ajusta restara ab la gent e avisar ma del que sera e segons que trobare avisare vostres reverencies e honorables savieses les quals Deus vulla largament conservar. Feta en Leyda a V de març entrant de nit. - Quim recoman en gracia e merce de vostres reverencies e honorables savieses Johan Ferrer.

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Nosaltres havem avis e nova certa que lo Senyor Rey fa fer gran ajust de gent darmes de peu e de cavall axi en les parts de Ribagorça com en altres lochs. De la qual cosa ha scrit aquesta ciutat al senyor comte de Modica capita del exercit del Principat qui es en Fraga. Crech faran aquella via o contra aquesta ciutat no obstant sapiam per home de aci cert lo qual trametem en aquests dies a Morella com la Senyora Reyna ab lo Senyor Primogenit arribaren a Trayguera dimarts a vespre e ahir se dehia que devia venir a Tortosa hon se apparellava la ciutat per rebrel ab molta festa. De aquesta nova mateixa ha scrit lo honorable En Johan Ferrer al dit capita e creem per semblant a vostra reverencia e magnificencia. Es molt necessari a mon parer de aquestes noves e apparells los quals havem per certs vostres reverencies ne sien certificades e per ço he delliberat fer la present car aquest fet es axi gran e de tanta ponderositat que hi va la honor e benavenir de tot lo Principat. Crech per vostres reverencies e magnificencies hi sera degudament provehit e crech ab celeritat nosaltres en aquesta ciutat farem lo que porem. Scrita ab cuyta a V de març a X hores de la nit.
- Quis comana en vostra gracia Thomas de Carcassona diputat local.

Als molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors.
Vostres letres he rebudes vuy que es digous entre les set e vuy hores de mati per Molins correu en les quals ne havia una closa per als nobles don Francesch de Pinos e mossen Marti Guerau de Cruilles la qual los he donada e altra patent dreçada als capitans e conestables de le gent de peu que en aquesta ciutat es attesa assoldada per lo Principat la qual los he presentada e dit que facen lo contengut en aquella presents los nobles dessus dits los quals han respost que son prests e apparellats fer lo quels es scrit e manat per vostres reverencies e altra closa pera mi scrivintme com haveu provehit e ordonat que la dita gent de peu stiguen a ordinacio dels dits nobles e seguesquen aquells e facen lo que per ells ordonat sia. Sobre les quals coses mossenyors he donat tot bon compliment axi com me es stat scrit e manat. E fare que los dits capitans conestables complesquen ço que per vostres reverencies es stat provehit e delliberat. Mossenyors ahir que era dimecres vos scrivi per correu com la Senyora Reyna e lo Senyor Primogenit eren entrats en aquesta ciutat. Perque ara mossenyors nom resta mes scriure sino quels dits Senyora Reyna e Senyor Primogenit son encara en aquesta ciutat e deuen partir dema que sera divendres tirant la via de aqueixa ciutat. Certificantvos mes com en correus e trameses de persones he fetes algunes despeses e en oficials tramesos a mar e en altres persones que han treballat en les coses que per vostres reverencies me son stades manades los quals volen esser pagats de sos salaris e treballs. Supplichvos mossenyors vullau scriure al receptor de aquesta ciutat que pague les quantitats que
seran necessaries per les dites despeses. E mes no dich per la present sino que vostres reverencies me scriven e manen tot lo que plasent los sia. E tinga aquelles la Sancta Trinitat continuament en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a V de març del any Mil CCCCLXI. - Mossenyors lo qui es molt prest a ordinacio e manament de vostres grans reverencies Pere Jorda diputat local de Tortosa.

A los muy reverendos egregios nobles magnificos e savios senyores los diputados del General de Cathalunya e consello en virtut de la comision de la cort sleydos.
Muy reverendos egregios nobles magnificos e savios senyores. Vuestra letra havemos recebido scrita en Barchinona a diez e ocho dias del mes de febrero e bien vistas e reconocidas todas las cosas en aquella contenidas. La verdad es que si los negocios stuviessen en otro stado del que agora por gracia de nuestro Senyor Dios son hauriamos respondido lo que nos huviesse seydo visto seyer spedient a honor e servicio de la Majestat del Senyor Rey e de su corona e stado real e conservacion de la unidat fraternidat e benivolencia que entre aqueixi Principado e aquesta ciudat todos tiempos ha seido e es. Pero agora vos certificamos como a XXV del present mes venida la Majestat del Senyor Rey en aquesta ciudat a supplicacion de la Senyora Reyna e encara a supplicacion de las personas representantes la cort general de Aragon e humiles supplicaciones de aquesta ciudat la Majestat del dito Senyor Rey ha liberado al dito Senyor Principe e ha mandado que aquel sia restituido en el dito Principado e de fecho la dita Senyora Reyna el sobredito dia partio de aquesta ciudat para Morella por executar la dita liberacion e con su Alteza ensemble levar al Senyor Principe en aqueixe Principado de Cathalunya por condecender a las supplicaciones por vosotros a su Alteza feytas e tornar a devido stado si en alguna manera era feyta lesion a las constituciones e libertades de aqueixi Principado en la detencion e extraccion del dito Senyor Principe. E aquestas liberacion e restitucion el dito Senyor Rey por sus letras e provisiones patentes ha feyto publicar e preconitzar por todas las ciudades vilas e lugares del regno de Aragon de lo qual no se puede pensar quanta consolacion e alegria se ha subseguido en los animos de los regnicolas de aqueste regno e se deve subseguir en los animos de todos los otros subditos e vassallos del dito Senyor Rey de lo qual aquesta ciudat e encara todo el regno de Aragon unanimes ende han fecho infinitas gracias a nuestro Senyor Dios e a la dita Majestat del Senyor Rey de tanto beneficio a sus regnos e tierras collado. E por aquesto nos parece deuen cessar todas novidades e por aqueixi Principado e por todos los subditos del dicho Senyor Rey a la Majestat por causa de la liberacion e restitucion del dicho Senyor Principe en aqueixi Principado deuen seyer fechas infinitas gracias con subjecta humil e debida reverencia. E por tanto muy reverendos egregios nobles e magnificos e savios senyores de present no nos es visto seyer necessario otras cosas scrivir sobre lo contenido en la dicha vuestra letra. E con aquesto senyores si algunas otras cosas por vuestras grandes providencias podemos fazer somos parellados complir aquellas. E sia la Sancta Trinitat en vuestra continua guarda. Scrita en Çaragoça a XXVI de febrero anyo de Mil CCCCLXI. - A vuestra honor apparellados los jurados capitol e consello de la ciudat de Çaragoça.

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del Principat de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs senyors. Lo capita sabent la benaventurada libertat del Senyor Primogenit e sabent fahia dreta via a Barchinona dellibera ab son consell yo degues exir al encontre al Senyor Primogenit e de part sua e de tot lo exercit yol visitas. Encara dellibera yo fos ab la saviesa vostra ab letra de creença perque fosseu per mi avisats de alguns senti-mentiments a vos necessaris saber los quals foren dificils per letra scriure. Com Deus volent haure vist lo dit Senyor fare la via vostra. Lo present correu faç per quant micer Stopinya devia enviar les letres sus *dies (dites; error de scan, página doblada) a mi e per correu hales dreçades a vos. Demanvosen gracia vista la present vullau donar la carta del Primogenit al dit correu lo qual ha esser dissapte ab mi a Tarragona hon lo Primogenit se spera. Vostra carta puixs alla es no fa a mi fretura. E ordonau tot ço queus placia. De la Spluga a V de març. - Pres a ço *quem ordoneu Johan Senyor Dixer.

Als molt reverend nobles magnifichs e de gran providencia senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya e consell en virtud de la comissio de la cort elegit residents en Barchinona.
Molt reverend nobles magnifichs e de gran providencia senyors. La causa de la present es per significar a vostra reverencia e nobleses com en lo comdat de Ribagorça ab los vehins se son ajustats pus de cinch cents homens los quals se han ajustar a la Almolda que es de Johan de Bardaxi hon lo Senyor Rey dissapte prop vinent deu esser ab CCCC rocins e ab molta gent de peu de les montanyes de Oscha de Jaqua encara de Gascunya. Havem avis e cert que vendra vers la via de Fraga o de aquesta ciutat. Perqueus ho notificam pregantvos queus placia pensar e provehir prestament en la indempnitat de aquesta ciutat e sera provehit a tot lo Principat attes que sta en los encontres e mala opinio del Senyor Rey. E semblant sabem cert per hom qui es stat dins lo castell de *Barbastre que alli se fa gran colp de trabuchs bombardes scales e gates e altres artelleries per combatre e no sabem ahon e axi placiaus provehir e hajam vostra resposta. E per los fets occorrents havem dit e consellat an Johan Ferrer que no obstant certa prohibicio per vostres reverencies a ell feta de no fer negunes despeses per occasio del exercit fes provisio de vitualles per lo cas de present occorrent pera la vila de Fraga hon lo capita se troba ab lo exercit. Semblarnos hia que aquells CCCC ballesters que son a Tortosa *fossen trespostats en aquesta ciutat attes lo cas se ocorre. E sia la Sancta Trinitat vostra custodia. De Leyda a V de març any Mil CCCCLXI. - A vostres beneplacits e honor prests los pahers e prohomens de la ciutat de Leyda.

Al molt noble e molt magnifich baro don Johan senyor Dixer.
Molt noble e molt magnifich baro. Sabut havem que sou attes al Senyor Primogenit per ferli reverencia e hans be plagut pero per *quant es necessari per algunes coses occorrents nosaltres parlar ab la magnificencia vostra vos pregam que de continent feta reverencia al dit Senyor vos placia venir fins aci e que noy haja falla. E placiaus dir an Francesch de Sentmenat e an Vilademany e an Çacirera que ab vos ensemps son aqui venguts que de continent sens divertir en altre loch sen tornen a Fraga al capita del exercit e ab aquell sien e stiguen. En altra manera sien certs quels convendria e serien forçats lo sou restituhir. E tingaus la Sancta Trinitat molt noble e molt magnifich senyor en custodia sua. Dada en Barchinona a VII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de
Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

Als molt honorables e magnifichs senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya a la Senyora Reyna destinats.
Molt honorables e magnifichs senyors. En dies passats havem scrit al reverend Castella Damposta vingues en la present ciutat e per ara tenim e inseguim aquella delliberacio mateixa. Perqueus pregam de part nostra vullau pregar lo dit senyor Castella vinga e entre en la present ciutat en companyia del lllustrissimo Primogenit e sera servey de nostre Senyor Deu e de la Majestat del Senyor Rey e gran benefici de la cosa publica del dit Principat. Tota hora essents vosaltres recordants que lo dit senyor Castella no es entrevengut en consells alguns de la prefata Majestat del temps que lo dit Senyor Primogenit es stat detengut. Dada en Barchinona a VII de març any Mil CCCCLXI.
- A. P. abat de Montserrat - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat prests a vostra honor.

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita general del exercit del Principat de Cathalunya.
Molt egregi senyor e strenuu baro. Per les noves quis dirien de somoviment de gent en lo regne de Arago les quals noves de necessitat son abans rebudes aqui que no aci ab tot pensam no afretura dir a la providencia vostra pero encara nous podem obmetre dirvos que tingau tota vegada lo exercit axi preparat e dispost que de res no pogues incautament esser prevengut e nit e dia teniu vostres guaytes e scoltes segons sabeu que la qualitat del negoci requer. Placiaus haverhi aquella cura e diligencia que de vostra senyoria se spera. E stant axi previst no sia de moure de aqueixa vila ne fer altres demostracions de les quals los del regne de Arago haguessen a creure cayga en animo ne voler nostre lo dit regne guerrejar. Nosaltres scrivim an Johan Ferrer trameta spies e scoltes per saber de totes aquestes fames la veritat. Lo Senyor Primogenit intra a nit en Tarragona. De continent se spera esser aci lo qual vengut se fara bona delliberacio Deus volent en totes coses e de aquella sereu certificat. En lo mig e tota hora la Sancta Trinitat vos tinga molt egregi senyor e strenuu baro en guarda sua. Dada en Barchinona a VII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la ciutat de Leyda.
Molt honorables e savis senyors. Vostra letra havem rebuda ab la qual nos significau del ajust de gent ques seria fet en Ribagorça la qual se diu deu venir a Molda loch de Johan de Bardaxi ahon lo Senyor Rey se deuria ajustar ab CCCC rocins e molta altra gent de peu de les muntanyes de Oscha e de Jaqua e encara de Gascunya. E dehiunos de les artelleries ques fan en lo castell de Barbastre per combatre e no sab hom que. Per tant nos pregau vullam attendre a la indempnitat de aqueixa ciutat a queus responem que la salut de aqueixa ciutat es a nosaltres tant cara com de les propries coses de cascu. E de aço volem siau be certs. Venint a les noves e avisos que haveu vos dehim que a nosaltres es cosa dificultosa de creure que algun tal preparatori ne ajust sia per opposar e resistir a les gents quis dirien esser del rey de Castella en la frontera e si en Montço ne altres lochs se fan alguns ajusts particulars es abans per redubte que han alguns del exercit nostre que no per voluntat ne animo que hajen de ofendre aquell ne menys la vostra ciutat. E per gracia de Deu aqueixa ciutat es tal e tant copiosa de poble que no la cal redubtar de uns tals moviments ne encara se deu perdre redubte del exercit stant en Fraga com sia tal plaça que ab la meytat de la gent que si troba es per tenirse a molt major poder que no hi poria sobrevenir. De la provisio de vitualles que En Johan Ferrer per consell vostre ha feta al dit exercit nos plau be. De fer algunes altres demostracions nons par expedient per lo present car per cosa del mon no volriem fer res de que los aragonesos haguessen a levar juhi que en nosaltres sia animo ne voler de guerrejar ne dampnejar aquell regne. E per ço scrivim al capita que stant tota vegada attent en manera que no puixa esser sobrepres ne faça res alre perque los aragonesos haguessen haver a nosaltres en opinio de enemichs lurs. En lo mig donam carrech an Johan Ferrer que trameta spies en Arago per saber e sentir la veritat de totes les dites noves. E en aquest discurs lo Senyor Primogenit qui esta nit entra en Tarragona sera aci attes lo qual vengut se fara tal delliberacio que Deus volent sera repos e benavenir de tots. En totes les coses ques hauran a tractar creheu guardarem a la indempnitat vostra e de aqueixa ciutat com de nosaltres mateixs. Ab tant molt honorables e savis senyors tingaus la Sancta Trinitat en guarda sua. Dada en Barchinona a VII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
Vosaltres senyors deveu tenir un home continuament lla hon sera lo Senyor Rey e nosaltres ni tindrem altre e axi cascuns poran esser en cert de totes coses que per lo dit Senyor Rey se faran. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit a vostra honor prests.

Al molt honorable senyer En Johan Ferrer receptor general de les intrades e exides del General de Cathalunya.
Molt honorable senyer. Vostres letres havem rebudes de cinch del present ab les quals nos significau totes les noves que per mitga dels pahers de Leyda haveu sentides de Arago e de la provisio que per aço haveu feta de vitualles a la gent del exercit qui es en Fraga no contrastant lo que per nosaltres vos era stat scrit de sobreseure en tals provisions ens significau alguns pensaments que haveu haguts axi de fer venir la gent que es a Tortosa com altres coses. E sobre aço mateix havem rebuda letra dels pahers de Leyda. A les quals coses totes vos responem que encara que per lo Senyor Rey se haja fet nes faça algun ampre de gent en general ne en particular ne per tots aqueixs moviments quens dieu se fan en Arago nosaltres no podem creure la cosa se faça contra aquest Principat ne encara contra lo exercit de Fraga abans crehem que lo ques fa sia per la gent darmes quis diria esser del Rey de Castella en la frontera. E no es de creure que tenint lo Senyor Rey lla aquella congoixa se metes en voler ofendre lo Principat signantment essent aci la Senyora Reyna axi com es. De les gents recullides en Almunia prop Montço creuriem abans seria per algunes privades persones reduptar lo exercit nostre e volerse guardar de aquell mes que ab animo ne proposit de voler lo dit nostre exercit ofendre car la plaça de Fraga no es tan flaca que guardada per lo dit nostre exercit encara que no fos de la meytat en tant nombre com es calga de alguns moviments ques puixen fer reduptar. Pero com se vulla que sia nosaltres no havem per mala la provisio que haveu feta de les vitualles pera XV jorns al dit exercit. Daqui avant en fer venir aqui les gents de Tortosa no fer alguns altres preparatoris no es vist esser expedient car nosaltres nos volem guardar de tota cosa per la qual los aragonesos versemblantment poguessen creure fos en nosaltres animo ne voler guerrejarlos ne en res ofendre lo dit regne. E per tant desigam que lo dit exercit stiga aqui tant quietament e cessants totes demostracions que per alguna de aquelles los dits aragonesos no puixen entrar en recel ne hajen a nosaltres apendre en la opinio la qual Deu sab en nosaltras no cau. Pero tota vegada volem que lo dit exercit sia e stiga axi attent que no puixa en res esser sobrepres e axi ne scrivim al capita. Lo que a vos encarregam de fer es segons ja par altres vos havem scrit que trametau spies certes a Çaragoça e a altres parts de Arago per saber e sentir tot ço ques deu investigar e de ferne los avisos deguts dels quals vos donareu orde nosaltres siam molt prest sabentats. Lo Senyor Primogenit sera esta nit en Tarragona. Apres sera aci de continent lo qual attes si daqui avant lo dit exercit stara o vindra se fara delliberacio e de aquesta sereu certificats. Dada en Barchinona a VII de març any mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
Encara vos tornam a dir que volem tingau continuament una persona lla hon sera lo Senyor Rey e altra que vaja e vinga per miga de les quals se sapia e senta totes coses ques facen per lo dit Senyor. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit. 

Al molt honorable mossen Thomas de Carcassona diputat local en la ciutat e vegueria de Leyda.
Molt honorable mossen. Vostra letra havem rebuda e vist lo contengut en aquella nosaltres scrivim an Johan Ferrer dientli que tinga una persona continuament lla hon sera lo Senyor Rey e una altra que vaja e vinga fins aqui per miga de les quals se puga saber e sentir totes coses ques facen per lo dit Senyor e encara trametre en altres parts del regne de Arago si necessari sera per saber totes novitats. Si empero lo dit En Johan Ferrer nos trobara aqui ni a Fraga volem que vos doneu en aço compliment. Perque entrameteuvos del dit En Johan Ferrer e si noy era sia lo carrech vostre. Dada en Barchinona a XII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al honorable senyer Eh Francesch de Sentçaloni diputat local en la ciutat e vegueria de Gerona.
Molt honorable senyer. Rebuda havem vostra letra ab la qual nos significau la diferencia que es stada entre los quatre jurats de aqueixa ciutat sobre lo titol del Senyor Primogenit al qual dos dels dits jurats han contradit e no han volgut consentir en alguna manera.
E per quant desigam en aço metre la ma e saber la veritat do la cosa com es passada vos dehim e manam que ab entreveninient de vostre assessor ne façau rebre informacio e en la dita informacio investigau e cercau si proceeix per instigacio e obra de algu de la contradiccio que es stada feta per los dits jurats al titol del dit Senyor Primogenit ne que per algu sien impugnades les delliberacions ques fan en nostre consistori. E rebuda la dita informacio remeteunos aquella aci closa e segellada. Dada en Barchinona a Vll de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
Aquesta cosa havem molt a cor per tant vos manam que ab tota diligencia hi entenau. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Als molt honorables senyors los pahers de la vila de Agramunt.
Molt honorables senyors. Per alguns afers concernents honor e servey de la Majestat del Senyor Rey e benefici tranquillilat e repos de aquest Principat vos pregam e encarregam vullau be guardar la vila e adeenar lo poble e fer star preparades totes persones havents disposicio per armes en manera que advenint alguna necessitat sien a punt a fer lo degut en aquella. Provehint a totes coses saviament per tal forma que si algunes persones no desigants lo servey del dit Senyor Rey ne lo repos e benavenir del dit Principat se volien en aqueixa vila recullir e fer castell de guerra de aquella al dit Principat puixau aquelles de vosaltres repellir e fer en lo negoci com de vosaltres qui sou membre del dit Principat se spera. E en aço vos pregam e encarregam no haja falla com per servici del dit Senyor e benefici del dit Principat axi sia necessari. Dada en Barchinona a VII de març any Mil
CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Als molt honorables e savis sanyors los pahers de la vila de Cervera.
Molt honorables e savis senyors. Per relacio del honorable En Jaume Tallada sindich vostre havem sabut que vosaltres per algunes noves que per la terra se dirien per les quals seria vist lo Principat no esser encara en aquella tranquilitat e repos que desiga
no contrastant la liberacio del Senyor Primogenit obtenguda no desistiu de vostres guaytes e altres preparatoris fets per bona guarda de aqueixa vila la qual cosa comendam e loam molt eus pregam e encarregam que en axo vullau star e perseverar fins que per
nosaltres scrit vos sia. E encara vullau notificar a les viles e lochs quius stan de prop que per semblant stiguen apparellats per ajudarvos en tota necessitat. Lo Senyor Primogenit esta nit deu entrar en Tarragona e apres sera aci de continent lo qual vengut se entendra en totes coses concernents benefici e repos de de aquest Principat e de aqueixa universitat la qual entre les altres es en bona recomendacio daquest consistori. Ab tant la Sancta Trinitat molt honorables e savis senyors vos tinga en guarda sua. Dada en Barchinona a VII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.