24 DE ABRIL, 1461

Se dio cuenta de la instancia que hacían algunos hombres de remensa a los Diputados, para que estos se encargaran de arreglar su negocio, con tal que los señores consintiesen en ello, lo que ofrecía alguna dificultad, por haber en el Consejo muchas personas interesadas en esta cuestión, mas como accediesen a lo propuesto por los remensas, salvo el síndico de Gerona, que antes quiso consultar con sus principales, se hizo saber a aquellos, y en consecuencia los Diputados se encargaron de arreglar el pleito y de hacer el compromiso que fuese necesario. 

El mismo día el conde de Módica hizo, ante el Consejo, relación de cuanto le había sucedido en el ejército, manifestando que había hecho cuanto estaba en su mano, en honor del Principado; a lo que contestaron los señores Diputados y Consejo, dándole las gracias por las vijilias y trabajos que había sufrido, y ofreciéndole cuanto pudiesen
hacer en pro del mismo.
Se expidieron, además, las siguientes cartas.

Al honorable En Bernart Guillem Daltarriba veguer de la ciutat de Gerona los diputats del General del Principat de Cathalunya residens (suelen escribir residents, pero como esta t no se pronuncia escriben residens) en Barchinona saluts e honor.
En dies passats vos scrivim citantvos dins cert termini queus prefigim vinguesseu en la present ciutat de Barchinona en la qual vos sou vengut e essent en aquella es stada proseguida certa causa contra vos per lo procurador del dit General e en la dita causa a alguns actes enantat o procehit. E penjant la dita causa e essent instancia vostra en certa assignacio e apuntament vos sou partit de la dita present ciutat sens algun nostre assentiment per la qual serieu vist lo nostre judici haver scarnit. Instant donchs e requirint lo procurador del dit General a vos requerim sots virtut del sagrament e homenatge per vos prestats *e *o prestar sou tingut de obtemperar e exeguir les requestes nostres que dins spay de tres jorns comptadors apres que la present presentada vos sera vingau personalment en la present ciutat eus presenteu devant nosaltres. La qual cosa si recusareu o dilatareu fer siau cert per nosaltres sera contra vos procehit segons per dret e justicia atrobarem esser fahedor. Dada en Barchinona a XXIIII de abril del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.

Al honorable senyer En Francesch de Sentçaloni diputat local en la ciutat e vegueria de Gerona.
Deputat local. Ab la present vos trametem una letra dreçada al veguer de aqueixa ciutat la qual volem li façau presentar ab lo notari de vostra diputacio e per aquell ne façau levar carta publica queus trametau de continent. Dada en Barchinona a XXllll de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General et cetera.

Al reverend pare en christ lo bisbe de Elna.
Reverend pare en christ. Per nosaltres es trames a vostra reverend paternitat lo honorable micer Anthoni Riquer doctor en leys donador de la present per explicar vos algunes coses de les quals stesament lo havem imformat. Placiaus donarli fe e creença en tot ço queus dira de part nostra axi com si per nosaltres dit era. La Sancta Trinitat reverend pare en christ tinga vostra reverend paternitat en custodia sua e rescriviunos françosament tot ço queus placia. Dada en Barchinona a XXIIII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General e consell del Principat de Cathalunya prests a vostre honor.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la ciutat de Leyda.
Molt honorables e savis senyors. Per nosaltres es aqui trames lo honorable micer Anthoni Riquer doctor en leys donador de la present a parlar e conferir de part nostra ab lo reverend bisbe de Elna qui aqui es sobre algunes coses concernents servici de nostre Senyor Deu e benefici de la cosa publica de aquest Principat. E per quant es que la presencia e assistencia vostra conferra molta auctoritat e comoditat al negoci per tant vos pregam que per lo servici divinal e comu interes de aqueixa ciutat e de tot lo Principat vos placia esser e assistir ab dit micer Riquer en lo dit rahonament que ha de fer ab lo dit mossen Delna e dirli lo que a benefici del negoci sguarde juxta la materia que per lo dit micer Riquer sera introduhida segons vostres honorables savieses coneixeran. La Sancta Trinitat vos haja molt honorables e savis senyors en custodia sua e rescriviunos françosament tot ço queus placia. Dada en Barchinona a XXIIII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Lo dit micer Riquer vos dira algunes coses de part nostra. Placiaus donarli fe e creença axi com si per nosaltres dit era. - Los diputats del General e consell et cetera a vostra honor prests.

Dirigitur vicario Barchinone.
Mossen molt magnifich. Per nosaltres es aqui trames lo honorable micer Anthoni Riquer doctor en leys donador de la present a parlar e conferir de part nostra ab lo reverend bisbe Delna sobre algunes coses concernents la forma divinal e benefici de la cosa publica de aquest Principat. E per quant la presencia e assistencia vostra e dels consellers vostres que havem en lo exercit conferra auctoritat e comoditat al dit rahonament que ab lo dit mossen Delna se ha de haver pregam que ensemps ab los honorables pahers de aqueixa ciutat als quals per semblant scrivim vullau esser e assistir al dit micer Anthoni Riquer en lo rahonament sobre dit e juxta la materia que per lo dit micer Riquer sera introduhida dir hi lo que a benefici vos sera scrit. Ab tant mossen molt magnifich tingaus la Sancta Trinitat en sa bona guarda e scriviunos ço queus placia.
Dada en Barchinona a XXIIII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
- Lo dit micer Riquer vos dira algunes coses de part nostra. Placiaus darli creença axi com si per nosaltres dit era. - Los diputats del General de Cathalunya e consell et cetera prests a vostra honor.

Dirigitur Johanni Ferrarii receptori et cetera.
Honorable senyer. Per nosaltres es aqui trames lo honorable micer Anthoni Riquer doctor en leys donador de la present a parlar e conferir de part nostra ab lo reverend bisbe Delna sobre algunes coses concernents lo servici divinal e benefici de la cosa publica de aquest Principat. E per donar major auctoritat al negoci scrivim als honorables pahers de aqueixa ciutat e encara al honorable veguer de Barchinona que los dits pahers e lo dit veguer ab los seus consellers del exercit vullen esser e assistir al dit parlament. Per semblant haurem plaer de vos que hi siau ab los dessus dits e a benefici del negoci e juxta la materia que per lo dit micer Riquer sera introduhida hi digau lo queus sera vist. Dada en Barchinona a XXIIII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats et cetera.

Siguen las instrucciones dadas a Antonio Riquer, enviado por los señores Diputados al reverendo obispo de Elna.

Memorial e instruccions per part dels reverends e magnifichs diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona e consell llur en virtut de la comissio de la cort elegit et cetera fetes al honorable micer Anthoni Riquer doctor en leys per ells trames al reverend bisbe Delna de tot ço que per part dels dits reverends e magnifichs diputats e consell dira e explicara al dit bisbe Delna en virtut de la letra de creença que li porta.
Primo lo dit honorable micer Anthoni Riquer axi prest com attes sera a la ciutat de Leyda hon se diu esser lo dit bisbe donara les letres que sen porta per als honorables pahers de la dita ciutat e al honorable mossen Arnau Guillem Pastor cavaller regent la vegueria de Barchinona e capita del exercit del dit Principat qui lla es e al honrat en Johan Ferrer cullidor de les intrades e exides del dit General als quals tot es dit ab les dites letres que assistesquen al dit micer Anthoni Riquer. Ab companyia donchs de tots los dessus dits o de aquells qui haver pora lo dit micer Anthoni hira parlar ab lo dit bisbe de Elna al qual donada primerament la letra de creença explicara com a noticia dels dits reverends e magnifichs diputats e consell seria prevengut que lo dit bisbe pretenent se comissari apostolical hauria citats e manats venir assi en la dita ciutat los reverends bisbes e altres prelats ecclesiastichs de la provincia de Terragona prefigint los termini del XXVII dia del present mes de abril. E aço per dir consellar e ab ell ensemps determenar en e sobre la solucio e collecta de certa decima o subsidi per nostre Sant Pare imposat sobre lo clero de la dita provincia e de la provincia de Çaragoça e domini del Senyor Rey per causa de la cruada contra los infels turchs e altres enemichs de la fe christiana. De la qual convocacio es stada e es als dits diputats e consell molta admiracio per quant son certs lo dit reverend bisbe sab e no ignora los dits bisbes prelats e ecclesiastichs esser convocats e residir en la ciutat de Barchinona per los afers que de present occorren en lo dit Principat tant arduus e de tanta importancia com en aquells consista molt servici a nostre Senyor Deu e honor e servey del Senyor Rey e total repos e tranquillitat de la cosa publica del dit Principat. E voler traure los dits bisbes e prelats e altres ecclesiastichs de la dita ciutat e convocacio es perturbacio lo dit negoci en desservey de nostre Senyor Deu e del dit Senyor Rey e dan de la cosa publica la qual cosa tota persona deuria molt attendre assenyaladament lo dit reverend bisbe qui es natural del dit Principat e ha sa prelatura constituida dins aquell e molt deuria desijar e amar lo repos e benefici de la patria sua natural e no donar en aquell alguna perturbacio lo qual benefici e repos los dits diputats e consell desigants e procurants segons deuen e son tenguts vist lo inconvenient e dan ques seguiria si los dits bisbes prelats e altres ecclesiastichs partian de llur consistori e congregacio han tolta e prohibida a ells tota facultat de anar a la dita ciutat de Leyda posades guardes als portats de la dita ciutat de Barchinona que algu dels dessus dits no permeten exir e de aço volen lo dit bisbe Delna esser cert.
Item mes lo dit honrat micer Anthoni Riquer dira e explicara al dit bisbe Delna com als dits reverend e magnifichs diputats e consell es molta admiracio de la dita decima o subsidi per lo dit nostre Sant Pare imposat segons se diu e per lo dit bisbe Delna temptat exhigir e cullir car no ignora lo dit bisbe qual es lo stament de la esglesia e clero en la dita provincia de Tarragona e en la senyoria del dit Senyor Rey per les decimes subsidis e altres insuportables talls e carrechs fins aci imposats los quals sab lo dit bisbe que no son pagats sino per via de empenyoraments e manleutes per les quals los fruyts e rendes de las esglesias e persones ecclesiastiques son en ma e poder de creedors e persones laycals les persones ecclesiastiques derrenclides llurs esglesias van per lo mon mendicant romanen les esglesias tanchades e desertes cessen los oficis divinals lo poble christia roman privat e destituhit dels oficis e sagraments divinals molts infinits moren privats dels dits sagraments les ordes dels monastirs mendicants privades de les acustumades almoynes per la pobresa de la patria pereixen de fam e no abasten a rebre ne sostenir lo nombre dels religiosos acustumats. Totes aquestes coses e altres son en la dita provincia per causa dels carrechs dessus dits en greu ofensa de nostre Senyor Deu e detriment de la fe christiana la qual en lo coratge dels pobles es ja vista tepidar. E si de present la dita decima o tall se havia a cullir no passaria sens algun gran sinistre e
inconvenient. De aquestes coses se creu fermament que nostre Sant Pare no ha vertedera informacio car si la hagues no es dubte que la sua Santedat qui avia les ovelles e poble que per Deu comanades li son no volria dar loch a tals inconvenients e dans abans ab molt studi e vigilancia entendria en la salut de les animes e no volria los tals subsidis talls o collectes de les quals provenen tals inconvenients. Mas es de maravellar del dit reverend bisbe qui es natural de la patria e prelat en aquella e no ignora tot lo dit seu stament al qual fora degut e pertinent hoc e necessari informar nostre Sant Pare de la veritat e no volerse ingerir per alguns respectes a la collecta de la cosa tant perniciosa e dampnosa a la propria patria qui quiscu deu tant amar ne voler aquella exhaurir de peccunies ne evacuar de persones bellicoses ne altres com en la mateixa patria occorrega de present tal disposicio de temps la qual lo dit bisbe no ignora e per la qual a les coses per ell attemptades nos poria donar loch.
Item mes lo dit micer Anthoni Riquer dira e explicara al dit reverend bisbe com als dits reverends diputats e consell es gran admiracio imposarse la dita decima o subsidi en la dita provincia de Terragona e senyoria del Senyor Rey Darago e no en los regnes e dominis dels altres reys christians e aço sots color de cruada e armada contra los infels car vist es que tal collecta o tall no seria suficient per lo dit efecte produhir e si tal cosa se volia fer per obra deuria esser ab comu participi de tota christiandat e no de coses
particulars que no es sino exhaurir peccunies sens alguna utilitat o fruyt abans succeix en grandissimo dan car sens que nos pot fer alguna conquesta en la esglesia oriental se pert destitueix e anichila la esglesia e fe occidental e aço es comprovat per molta experiencia dels subsidis e talls imposats sots la dita color per los quals en dies passats lo Principat de Cathalunya roman exhaust de peccunies e encare de persones les quals ab bon animo e voler son anades e finalment son stades decebudes e han perit per camins e terres stranyes sens que no sen ha seguit algun fruyt les quals coses totes redunden a gran interes no solament del stament clerical mas de tota la cosa publica del dit Principat. E voler per tals mitgans en aço insistir es perdre Ies animes christianes e lo bon stat de la nostra esglesia. Es donchs vist esser vertader zel obviar a tals coses e no donar se loch a perdicio de aquesta nostra esglesia pus a la recuperacio de la altra nos pot fer fruyt. E per aquest tal zel recta e santa intencio sons incitats e moguts los dits deputats e consell a no voler jaguir perir la esglesia llur e la cosa publica del dit Principat. Per les quals rahons a la dita collecta nos poria donar loch signanment com es vista esser contra privilegis e libertats del clero de la dita provincia e domini e ques fara no per altre fi que locupletar los ministres qui procuren aço ab sinistra intencio e per altres moltes rahons de les quals si nostre Sant Pare hagues plena informacio sens alguna falte la sua Santedat no haguera axi provehit.
E per tant lo dit micer Anthoni Riquer dira e explicara al dit bisbe com los dits diputats e consell lo dit Principat de Cathalunya representants lo preguen e requiren que desista e en res no proceescha en la imposicio o execucio de la dita decima o subsidi ne en alguns actes per aquesta occasio abans si alguns ne ha fets sobresegue en aquelles maximament com los dits diputats e consell prestament entenen e delliberen per llurs ambaixadors e missatgers a nostre Sant Pare sobre les dites coses certificar e supplicar essent promptes e apparellats tota hora que lo dit tall fos comu e ab efecte per tota christiandat ferhi tota obra e benefici quant en ells fos fins al scampament de la llur propia sanch per honor e servey de nostre Senyor Deu e de la esglesia romana de la qual son e entenen esser devots e obedients fills e per exalçament de la christiana fe per la qual ab molta constancia volrien e desigerien morir pero com lo cas present no vaje ne sia a la dita fi abans a inconvenients com dit es per tant preguem e requerem lo dit bisbe que desista com dessus es dit altrament sia cert que no hi fallira deguda provisio tal qual lo dit Principat pot e deu e acustuma a fer contra aquells qui lo servici divinal e del Senyor Rey e de la cosa publica del dit Principat volen attempten e se sforsen perturbar.
E si fet lo dit rahonament lo dit bisbe Delna no volra desistir ans mostraria voler procehir mes avant lo dit micer Anthoni Riquer ab e de consell dels dits honorables pahers de Leyda e del dit veguer e capita e altres assistens seus dessus dits e ab assistencia de
aquells fara de part del dit Principat al dit bisbe algun altra rahonament de major severitat e encara fara aquells enantaments e procehiments per obra que als dits pahers e altres assistens dessus dits e al dit micer Riquer seran vists fahedors.
Expedita Barchinone die XXIIII aprilis anno Millessimo CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.

CXLII, reg 1911, fol 47, 14 julio 1395

CXLII. 

Reg. n° 1911, fól. 47. 14 jul. 1395.

Nos Johannes Dei gratia rex Aragonum etc. Oblatis nobis reverenter pro parte episcopi et capituli Barchinone episcopi et capituli Vicensis abbatis monasterii de Stagno et universitatis civitatis Barchinone ac universitatis ville Modiliani (Moya, Moyá, Moiá, Moià) et quorundam aliorum quibusdam capitulis super unione seu agregacione fienda de certis locis universitatibus et singularibus personis sacramentalis Vallensis confectis hujusmodi seriei.
- Com antigament a feeltat del senyor rey qui es cap de la cosa publica et a conservacio et bon stament daquella fos atrobat et ordonat sagramental en Valles en Lobregat en lo Maresma lo regiment del qual se pertany a la Sgleya et a la ciutat de Barchinona segons ordinacio daquell lo qual per malicia del temps qui tot dia indueix novells fets hauria mester reparacio et creximent: per ço a augmentar lo dit sagramental et posar en defensio les persones et bens daquelles dels quals dejus es feta mencio son fetes les ordinacions dejus scrites per part de la esgleya de Barchinona de la esgleya de Vich et del monastir del Estany et de la ciutat de Barchinona et de la vila de Moya supplicants humilment los bisbes et capitols de Barchinona et de Vich et labat et convent del monastir del Estany et les universitats de Barchinona et de Moya a la magnificencia reyal que aquelles vulla aprovar stablir ordenar e confirmar emper tots temps duradoras. Primerament que tots los homens reyalenchs ço es que sien homens propris o aloers del senyor rey o de la senyora reyna poblats ara o en sdevenidor dins la vegueria de Barchinona et de Valles et parroquies et termens en aquella constituits los quals ja per ordinacio del sagramental sien en aquell confirmats e tots los homens realenchs ço es que sien homens propris o aloers del senyor rey o de la senyora reyna poblats ara o en sdevenidor dins les vegueries Dosona et de Bages et dins la vila batlia et sotsvegueria de Moya et de qualsevol parroquies et lochs dins aquelles constituits sien units sis volran al dit sagramental o a la defensio daquell. Item com mossen lo bisbe et capitol de Vich et mossen labat del Estany et son covent hajen alguns locs et homens dins les dites vegueries de Osona et de Bages et en les dites batlia et sotsvegueria de Moya: los dits mossenyer de Vich et son capitol los dits mossen labat del Estany et son convent de present meten los lurs homens que han dins los dits locs et parroquies et termens en lo dit sagramental: et totes persones ecclesiastiques et ciutadans et homens de vila qui hajen o hauran homens dins les dites vegueries et sotsvegueria et batlia et parroquies et termens daquelles puixen metre lurs homens en lo dit sagramental: pero com los hi metran hajen aço a fer denant los sobreposats del dit sagramental qui hajen poder de reebrelos: et que per general ordinacio de mossen lo bisbe et capitol de Barchinona et de mossen lo bisbe et capitol de Vich et de mossen labat et convent del Estany tots los preberes poblats et quis poblaran dins les dites viles lochs et parroquias et termens se alegren es puixen alegrar de la defensio del dit sagramental et contribuesquen primariament en les despeses ques faran per lo dit sagramental ço es en aquelles et en ço que per los dits sobreposats sera ordonat. Item que si alscuns homens seran poblats ins les dites vegueries de Barchinona et de Valles Dosona et de Bages et vila sotsvegueria et batlia de Moya et lochs et parroquies et termens daquelles et no seran del dit sagramental ne de la regla o obediencia de aquell et contra aquells sera feta alguna injuria damnatge o offensa per qualsevol persona: que per be ques meta so a sagramental algun del dit sagramental noy sia tengut de exir ne de fer res qui pertanga al dit sagramental en favor dels damnificats o injuriats: ans si per aytal cas se met so encontinent aquells del sagramental com sapien aço sen deguen tornar et no curarse de seguir ne de perseguir lo injuriador o dampnificador encara quel poguessen pendre en virtut del dit sagramental com no sia cosa convinent que aquells qui no volran esser del carrech del dit sagramental se alegren del profit daquell: et axi mateix los del sagramental no sien tenguts ne degen exir ne defendre los homens de barons cavallers ne de persones generoses ans si per aytals se metra so a sagramental encontinent com ho sabran hajen desamparar lo dit so et nos curen daquell en virtut del dit sagramental: pero per aço no sia tolt quel dit sagramental no haje loch en los caminans et viandans. Item que tots los homens dins les dites viles castells lochs et parroquies et mases habitants et habitadors axi del sagramental vell com novell hagen a tenir armes ço es saber ballesta ab deu tretes et ab son arreu o almenys spasa o lança et escut en manera que si lo dit so sera mes tots ensemps se defenen et seguesquen los malfeytors et bandajats et gitats de pau et de treua del senyor rey segons ordinacio del dit sagramental: e si algun del dits homens qui aquell so oira o sabra no exira al dit so pach cascuna vegada per pena deu sous. Item que en cascuna de les viles castells et lochs et parroquies davant dites del dit sagramental sien elegits capitans segons la ordinacio del sagramental vell e us daquell quis muden de dos en dos anys: pero que sien elets per los sobreposats dejus scrits o per aquells qui ells ordonaran et en aquell nombre que a ells sera vist faedor los quals capitans com elets seran se curen cascun en sa capitania que los homens hajen les dites armes et tinguen peno et corn et en altra manera se procuren ques façen totes aquelles coses que a fer se han per los homens del sagramental demunt dit: et que com los dits capitans seran elets vinguen jurar en poder dels dits sobreposats de tenir complir e servar les ordinacions del dit sagramental axi com ja per usança del sagramental vell es acostumat de fer. Item que la gent del dit sagramental et qualsevol daquells enseguesquen segons dit es los malfeytors et injuriadors bandejats et gitats de pau et de treua et aquells prenguen: empero si la gent del dit sagramental o capitans o alguns daquells prenien alguns dels dits injuriadors et malfeytors bandajats e gitats de pau et de treua que nols puixen dar a manleuta ans los meten en mans daquell batle o senyor de qui seria la jurisdiccio del loch o parroquia on seria fet lo mal o daquell a quis pertanyeria punidor per aquell: pero si bandajats o gitats de pau et de treua eren quels meten en poder del veguer de Barchinona o daquell official quels hauria bandajats o gitats de pau et de treua: declarat que la gent del dit sagramental haje estar a manament et ordinacio dels capitans et los dits capitans puixen manar e ordonar a la dita gent fins que aquell senyor o official a quis pertanga hi sia e tot hom haja star a manament et ordinacio daquell. Item si fugents los malfeytors o injuriadors bandejats o gitats de pau e de treua se reculliran en algun castell vila o loch o casa o altre fortalesa de Cathalunya et lo dit so sera continuat et seguit: que com als veguers batles et sotsveguers et capitans qui aqui seran segons que a cascun dells se pertanyera parra ques deja fer: quels dits officials requiren publicament davant molts qualque tinga o administra lo dit loch quels liure sens empatx los dits malfeytors o
injuriadors: e si aquell regent o tinent lo dit loch diu que no son aqui que haja encontinent dar escorcoll de aquell loch als dits officials al qual escorcoll entre en aquell nombre et forma ordonats en lantich sagramental: et si lo dit escorcoll lus era denegat dilatat o resistencia feta o altre contrast en aquests cases si la dita gent del dit sagramental talara o damnificara o fara algun mal o injuria al malfeytor o malfeytors o al senyor o senyors et homens del loch o lochs on lo malfeytor o malfeytors se serien recullits o dels quals escorcoll seria denegat donar o a altres qui los dits malfeytor o malfeytors defendrien no sien tenguts del mal que facen civilment ne criminal nin puxe esser inquirit: empero si la gent del dit sagramental contra la dita forma talava o dampnificava que pagassen la tala plenerament ab adveracio de sagrament dels damnificats taxacio de jutge procedent et no resmenys pagassen per pena atretant de la qual fos la meytat dels dampnificats et laltre meytat del senyor rey. Item que pus quel veguer o batle de Barchinona o veguer Dosona o de Bages o batle o sotsveguer de Moya ço es cascun en sa jurisdiccio fossen atteses al dit so tot hom del dit sagramental haja star a manament et ordinacio daquells. Item si los dits veguers batles et sotsveguer et capitans quis seran manaran o requerran algun o alguns del dit sagramental que acompanyen et menen algun pres en algun loch: que aquell o aquells qui seran requests o a qui sera manat hajen aço fer sots pena de C solidos per cascuna vegada de la qual si sera comesa haura loficial de la jurisdiccio del qual sera lo inobedient la quarta part et los sobreposats laltre quarta part et lo senyor rey las restants parts: et si aquell o aquells qui preses seran tenen armes que aquelles armes si deuen esser perdudes als presoners sien dels capitans qui preses les hauran: et si son preses per los dits officials reyals que sien dels dits officials axi que per lo dit senyor rey ne officials seus no puxe esser feta questio. Item per ço com los capitans han major carrech per lur offici que no han los altres del dit sagramental quels dits capitans durant llur offici puixen portar per defensio lur armes vedades per tot lo principat de Cathalunya: et si lo senyor rey o sos succehidors o officials lurs fahien revocacio o inhibicio de portar les dites armes en general que aquella revocacio o inhibicio no comprenga la present licencia si donchs daquesta nos fahia plenera et expressa mencio. Item que sis allegave os denunciave quel dit sagramental vell e novell o alguns singulars daquell haguessen errat o delenquit en la forma del dit sagramental o execucio daquell que aço se haje a conexer determenar e exeguir per lo veguer de Barchinona ab et de consell dels advocats ordinaris del censell (pone censell, más abajo consell) de la dita ciutat et no sens ells: axi que governador procurador general ne lochtinent del senyor rey ne altre qualsevol official del dit senyor ne encara altre qualsevol persona de qui fos la jurisdiccio ordinaria dels delats nos puixen de res dallo entrametre en alguna manera: pero si lo senyor rey en sa propria persona daço entrametres o conexer volra que ho puixe fer ell personalment present en Barchinona o dins les dites vegueries batlies et sotsvegueria ab et de consell dels dits advocats ordinaris del dit consell de Barchinona et no en altre manera: et en tot cas la denunciacio instancia et perseguiment del dit sagramental et dels singulars daquell se haja a fer per part privada mostrant propri interes et no per fiscal ne persona de la tresoreria del senyor rey ne de la senyora reyna ne per official e officials lurs ne per altre qualsevol persona: la qual part instant o denunciant abans que a res sia procehit haje assegurar idoneament als delats les messions del plet: en altre manera que la denunciacio o instancia ces et no haja loch: et per semblant los delats o accussats asseguren a la part demanant les messions del plet: en altre manera que la denunciacio o instancia ces et no haja loch: et per semblant los delats o accussats asseguren a la part demanant les messions del dit plet per ço que agualtat sia en aço observada. Item que aquells del dit sagramental tambe en general com en special puixen fer talles entre si ab sabuda et expres consentiment dels bisbe et capitol et consellers de Barchinona et dels bisbe et capitol de Vich et dels sindichs de Moya per fer despeses necessaries en los afers del dit sagramental axi per salaris de advocats o sobreposats o descrivans o en altre manera per qualsevol cosa qui davall del dit sagramental o per afers e bon estament daquell: e los sobreposats del sagramental vell puixen fer ab sabuda et consentiment dels dits bisbe et capitol e consellers de Barchinona les dites talles en lo sagramental vell: et los sobreposats del sagramental novell puixen ab consentiment dels dits bisbe et capitol de Vich et sindich de Moya fer atretal en lo lur sagramental. Item que per ço quel dit sagramental haja millor regiment tots anys sien elets tres sobreposats ço es un per lo consell de Barchinona et un altre per lo bisbe et capitol de Barchinona axi com ja es acostumat los quals regesquen lo sagramental antich de la vegueria de Barchinona et de Valles et sia elet un altre sobreposat qui regesca lo sagramental novell lo qual a la un any sia elet per la vegueria de Moya al altre per mossen lo bisbe et capitol de Vich et altre per mossen labat e convent del Estany. Item que lo senyor rey o sos officials no puixen manar axi com no poden en ost o cavalcada los homens del dit sagramental com aquell sagramental sia novella servitut a ells voluntariament imposada per ço que mils se defenen: mas lo dit senyor rey haja ost et cavalcada et altres coses en sos homens et en los altres segons que havia abans de la dita ordinacio del dit sagramental et segons dret comu et constitucions generals de Cathalunya et usatges de Barchinona axi que per aquestes coses en sos drets segons dit es alguna cosa no sia innovada ne mudada ne encare tolta sino en tant com dessus es expressat. Item que de les penes quis cometran per aquells del sagramental si no tendran les armes demunt ordonades o si no estaran a manament dels dits capitans o si no exiran al dit so sien fetes quatre parts eguals la una de les quals sie dels senyors de qui sera aquell qui cometra la dita pena e laltre dels dits sobreposats et laltre dels capitans sots regiment dels quals seran los qui cometran les dites penes et laltre restant del senyor rey et que daquelles parts de les dites penes hajen a fer execucio prompta breument et sens plet los dits senyors daquell o daquells qui cometran les dites penes: et si los dits senyors dels dits homens o algun dells no volien fer la dita execucio o hi eren negligents o tardans: que dada a ells per los dits sobreposats fadiga de deu dies los dits sobreposats puixen et hajen a fer la dita execucio de les dites penes complidament: empero sia entes quels dits sobreposats puixen fer lexa de les dites penes sis volran a lur volentat en cas que a ells vinga la execucio de les dites penes. Item quels sobreposats del dit sagramental vajen visitar aquell sagramental de temps en temps axi com los parra ço es lo sobreposat ordonat per lo bisbe et capitol de Barchinona ab volentat et sabuda del bisbe et capitol de Barchinona et lo sobreposat ordonat per lo consell de Barchinona ab volentat et sabuda dels consellers de Barchinona et lo sobreposat del sagramental novell ab volentat et sabuda de mossen lo bisbe et capitol de Vich et del abat del Estany et dels promens o jurats de la vila de Moya: los quals sobreposats cercants lo dit sagramental regoneguen si los homens estan axi com deuen et quey admeten aquells qui de nou si volran metre et altres coses facen que sien bones et profitoses al ben publich daquell. Item es entes que la forma antiga o formes antigues e la ordinacio et usança del dit sagramental antich sien et romanguen a la un sagramental et altre en lur plena força et valor si no aytant com los presents capitols et ordinacions deroguen e poden derogar a aquelles.
- Et visis recognitis et examinatis ad plenum dictis capitulis et contentis in eis quia cognoscimus et videmus ea cedere in ampliacionem et augmentum ac bonum statum dicti sacramentalis et defensionem omnium et singulorum dicti sacramentalis ac in utilitatem et statum pacificum non solum dicti sacramentalis sed etiam tocius reipublice Cathalonie principatus: tenore presentis carte nostre seu privilegii cunctis temporibus duraturi per nos et omnes heredes et successores nostros capitula ipsa et quodlibet eorum ac ordinationes in eis et quolibet eorum expressas acceptamus approbamus concedimus laudamus firmamus auctorizamus ac etiam confirmamus sic quod de cetero per nos et successores nostros ac per omnes officiales et subditos nostros et eorum presentes pariter et futuros prout ad unumquemque eorum expectare poterit tam in judicio quam extra judicium habeant observari. Et liceat omnibus et singulis quibus hec juxta formam premissorum capitulorum per nos conceduntur tam officialibus quam aliis cujusvis condicionis preheminencie seu status capitulis et ordinationibus ipsis et quolibet eorum uti cunctis temporibus licite et impune: nos enim de certa sciencia promittimus et convenimus in nostra regia bona fide quod dicta capitula seu ordinationes non revocabimus nec impugnabimus nec earum usum seu exercicium directe vel indirecte impediemus nec litteras seu provisiones contrarias concedemus nec aliquid aliud faciemus quod in derogationem eorum vel alicujus eorum valeat retorquere: et si forsan quavis causa voluntaria vel necessaria per oblivionem vel importunitatem aut alias de certa sciencia contrarium fieret illud nunc pro tunc revocamus et viribus penitus vacuamus carereque volumus et decernimus penitus robore et valore. Mandantes per eandem expresse et de certa sciencia gubernatori nostro generali necnon gubernatori Cathalonie ac universis et singulis aliis officialibus et subditis nostris presentibus et futuris dictorumque officialium loca tenentibus quatenus capitula et ordinationes ipsas et quodlibet eorum firmiter teneant et observent ac teneri et observari faciant et non contraveniant nec aliquem contravenire permitant aliqua ratione seu causa. Quicumque autem ausu ductus temerario contra premissa vel eorum aliquod facere vel venire presumpserit iram et indignacionem nostram ac penam mille morabatinorum auri nostro erario applicandorum se noverit absque aliquo remedio incursurum dampno et injuria illatis primittus et plenarie restitutis. in cujus rei testimonium hanc fieri et sigillo magestatis nostre in pendenti jussimus comuniri. Data Barchinone quartadecima die julii anno a nativitate Domini millessimo trecentessimo nonagessimo quinto regnique nostri nono. - Aymonus Dalmacii. - Sig+num Johannis Dei gratia regis Aragonum etc. - Rex Johannes. - Testes sunt frater Franciscus Marchi magister ordinis milicie beate Marie de Muntesia Jaufredus vicecomes de Rupebertino Raimundus Alamani de Cervilione Aymericus de Scintillis Rogerius de Montecatheno milites. - Sig+num mei Bonanati Egidii predicti domini regis scriptoris qui de ejus mandato hec scribi feci et clausi cum raso et correcto in lineis III quals dejus es feta mencio son fetes les ordinacions dejus scrites per part de la esgleya de Barchinona de la esgleya de Vich et del monastir del Estany et de la ciutat de Barchinona et: et X qualsevol persona que per be ques meta so a sagramental algun del dit sagramental noy sia tengut dexir ne de fer res quis pertanga al dit sagramental: et XXXII que aquells del dit sagramental tambe en general com en special puixen fer talles entre si ab sabuda et expres consentiment dels bisbe et capitol et consellers de Barchinona et dels bisbe et capitol de Vich et dels sindichs de Moya per fer despeses necessaries en los afers del dit sagramental: et XXXIII o per afers et bon estament daquell o los sobreposats del sagramental vell puixen fer ab sabuda et consentiment dels dits bisbe et capitol et consellers de Barchinona les dites talles en lo sagramental vell et los sobreposats del sagramental novell puixen ab consentiment dels dits capitol de Vich et sindichs de Moya fer: et XXXIII atre tal en lo lur sagramental Item que per ço quel dit sagramental hage millor regiment: et XXXV cials: et XL de Barchinona: et XLI lo bisbe et capitol de Vich. - Dominus rex presente Nicolao Moratonis locumtenente thesaurarii mandavit michi Bonanato Egidii. - Vidit eam dictus locumtenens thesaurarii. - Idem.

cxliii-reg-2234-fol-71-1-mayo-1398

18 DE MAYO.

18 DE MAYO. 

Se contestó, en este día, a los embajadores de Valencia por conducto del arzobispo de Tarragona, dándoles las gracias por sus ofrecimientos; y haciéndoselos igualmente los señores Diputados y Consejo, les rogaron, al propio tiempo, que, en atención a haber de llegar cuanto antes la Señora Reina, se sirviesen aguardarla y, no marchar hasta dejar concluído el negocio; a lo que contestaron dichos embajadores, que habían determinado volverse el día siguiente y salir al encuentro de dicha Señora Reina, por lo que, si de algo podía servirles su intercesión, podían disponer; a cuyas palabras replicó el señor arzobispo, dándoles las gracias.
El mismo día, se mandó leer la siguiente súplica presentada por el abad de San Juan de las Abadesas, relativa a su procurador Raimundo Pallarés, lo que dio lugar a un altercado con el obispo de Vich, que estaba presente y defendía la parte contraria.

Molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors.
No obstant lo edicte per vostres reverencies e magnificencies ordenat e publicat per repos e pacifich stat de aquest Principat lo dijous sant pus prop passat lo honorable En Ramon Pallares procurador en la administracio de la justicia del abat de Sant Johan de les Abbadesses (ces en textos anteriores) detengut en la present ciutat per convenir en lo present consell oficiant lo dit Ramon Pallares e volent portar a conclusio certa pau ques tractava ab alguns de la vila de Sent Johan e anant fora la vila per portar a conclusio dita pau fonch pres per En Peyro Frigoler e quant altres complices seus ab gran traycio e malvestat e axi pres fou portat axi per lo terme del noble don Francesch de Pinos e apres fou mes en lo terme de la dita vila de Sent Johan e en la via publica primer ligats los braços e mans del dit Ramon Pallares posaren dit procurador en terre de subines (de súbito, súpito, súbitamente) e apres que li hagueren levats los guants e un anell que tenia en lo un dit un bonet una cugulla en lo coll una brotxa una nomina o agnus Dei e la bossa e tots quants diners tenia e altres coses ab una brotxa li donaren molts colps e li feren moltes nafres en lo ulls axi dins com de fora ab voluntat e per obra tant quant en ells fo de traure li los ulls en tant que crehent haverlo totalment exorbat lo leuxaren per orb e li posaren un capell que portava sobre la cara. E mes alli mateix robaren un missatge e oficial del dit abat al qual abans volien levar lo peu la bossa e tots quants diners portava e fet dit cas axi leig e may cogitat als dits procurador missatge oficials e ministres de la justicia com es dit per alguns judicis e conjectures apres subseguits son stats presos Nanthoni Giamar de la dita vila vassalls e subdits del dit abat al qual han prestat lo jurament acustumat prestar per vassalls a senyor los quals segons consta per proces collegit e pres per lo veguer de la vila de Camprodon e lo balle de Sent Johan confessat sens questio o turment algu que ells abdosos frares ensemps foren lo dia precedent ço es lo dimecres sant ans del dit cas dins la senyoria del dit abat ab lo dit Peyro Frigoler e parlaren ab ell e a la conclusio foren de acord ab lo dit Peyro Frigoler lo qual deia que ell volia traure los ulls al dit Ramon Palleres segon pus largament apar per dita confesio e per aquesta raho dits Anthoni e Guabriel Giamar son vuy detenguts presos en virtut de les constitucions de pau e treua per quant ipso facto per raho del dit crim son guiats (gitats, expulsats, com se veu una mica mes avall) de pau e treua.
E per quant lo dit Gabriel Giamar lo qual es conjugat se diu esser tonsurat es stat request per lo venerable lochtinent de vicari del senyor bisbe de Vich ab cominacio de la constitucio de Tarragona e per ell amonestat e mes no obstant que per lo procurador del dit abat sia stat allegat e deduhit que lo dit Gabriel Giamar no pertanyia en aquest cas al senyor bisbe ne a sos oficials per quant era ipso facto en virtut de les constitucions gitat de pau e de treua e es notori que lo proces de pau e treua com pren e constreny los conjugats encara que sian coronats (tonsurados) com sia proces civil juxta la concordia de la Reyna Elionor (Leonor) e que del dit Guabriel Giamar pretes coronat en quant se sguarda al proces de pau e treua lo jutge secular era e es jutge competent e mes no obstant fos allegat que lo dit Gabriel Giamar a instancia del fisch del Senyor Rey fos request e emparat en poder del dit Ramon Palleres com a procurador del dit abat no haguda raho alguna de les dites excepcions dalt allegades e preteses es stada per lo dit loctinent de vicari no dubtant per ço incidir e incorrer en les penes de fauctoria en favor del dit Gabriel Giamar jatsia nullament e injusta contra lo dit Ramon Palleres promulgada e publicada la constitucio de Terragona e axi vuy la dita vila sta entredita e lo dit Ramon Palleres constitucionat. E mes novament no obstant per lo dit Ramon Palleres sia stada interposada appellacio al senyor archebisbe de Terragona es stat posat e afigit a les portes de la parrochial esglesia de la dita vila un monitori per part del dit senyor bisbe en lo qual son nomenats ultra cent persones de la dita vila continent que dins spay de tres ores desisten e daqui avant sots pena de excomunicacio no comuniquen ab lo dit Palleres del qual dit monitori los oficials del dit senyor bisbe no han volgut donar copia ans com de aquell que era afigit a les portes de la dita esglesia e segons es acustumat a fi que a tots sia notori e de aquell a dita fi se volgues pendre copia dit monitori fou de continent remogut e levat de les dites portes per aquel! qui loy havia afigit a fi que de aquell negu no podes haver copia dient que axi ho havia de manament de son superior que es cosa e pratica mala injusta e desonesta e perillosa per quant ne justicia ne equitat ho comporta. Per que facilment los que son compresos en dit monitori podien esser amonestats personalment e no sen devia denegar copia e ja per tal via e pratica axi maliciosa e scandalosa es vist derogar a la justicia que vol que tals monestats deuen esser monestats nominatim et pro dierum intervalla e per tant pot esser dit tal monitori parany de la cos als christians e voler aquells illaquear per que nos pot seber qui son aquells qui son amonestats e axi molts poden incorrer la pena de extorcacio ignorantment si fos tal que aquells ligas. E mes consta per deposicio dels dits Anthoni e Guabriel Giamar germans los quals son honcles de mossen Pere Giamar assert dega del dit senyor bisbe a occasio del qual tota aquesta materia fins avuy ses subseguida e sta en los termens presents lo dit Pere Giamar dega e oficial del dit senyor bisbe fou avisat e certificat e a ell dit per los dits honcles seus ço es lo dit dimecres sant abans que lo cas del dit Palleres se subseguis avisantlo com los dits Anthoni e Guabriel honcles seus lo dit dimecres sant eren stats ab lo dit Peyro Frigoler e ab ell havien parlat tractat e concordat e havien dat carrech al dit Peyro Frigoler que esgarras matas lo dit Ramon Palleres o quen fahes lo ques volgues. E no obstant que aquesta materia vingues per lo dit mossen Pere Giamar dega e per conseguent consentint al dit crim attenent que ho sabia en ere avisat e noy feu altra provisio axi com devia considerat que es prevere e signantment com es oficial o dega del dit senyor bisbe per ques pot compendre quals son los oficials ecclesiastichs qui en la dita vila stan e encara attes e considerat que en aquesta part hi es stat consent e participant un prevere qui en lo dit deganat es fisch del dit senyor bisbe e segons de aço se han judicis assats clars e vehements e conjectures no poch leugeres per tant sentintse de aço un poch agreviat lo dit abat de Sent Johan e per quant los gitats de pau e treua no deuen esser ajudats favorits consellats o receptats e com lo jutge secular sia jutge competent en lo proces de pau e treua dels coronats si son conjugats e axi ho volen les constitucions de Cathalunya usatges de Barchinona e la concordia de la Reyna Elionor e longament se sia axi praticat e observat tant axi per observança de les dites constitucions usatges concordia e pratiques e encara en virtut del dit edicte per vosaltres instituit fet e publicat supplica a vosaltres ab aquella honor e reverencia ques pertany lo dit abat de Sent Johan queus placia fer observar dites constitucions usatges concordia e pratica e per semblant lo dit vostre edicte e encara proveir en tals forma e manera que per mitga de aquells los dit abat e Ramon Pallares procurador del dit abat ja assats congoixat per lo cas en la sua persona subseguit no sien indebitament ne injusta agreujats ans de tals greujes sien relevats e totalment preservats fahents encara revocar la promulgacio e publicacio de la dita constitucio e aquella tolre e levar ab lo dit monitori e totes e sengles coses daqui avant subseguides e encara fer debitament proceir contra lo dit loctinent de vicari com a fautor dels dits Anthoni e Gabriel Giamar signantment com lo dit procurador sia costret e es continuament request per lo honorable veguer de Camprodon que dits Gabriel e Anthoni Giamar com a gitats de pau e treua li sien luirats (liurats, lliurats; librados) per quant ell preten que es jutge competent en lo present cas e axi se deu fer de justicia. E jatsia ei cetera. - Altissimus etc.

Se dio cuenta, además, de las siguientes cartas que se recibieron.

Reverendis in Christo patribus spectabilibusque viris dominis prelatis et deputatis generalis et concilii representantibus Principatum Cathalonie Barchinone existentibus.
Reverendis in Christo patres spectabilesque ac magnifici viris et domini. Reddidit nobis superioribus diebus venerabilis dominus Bernardus Vilalba archidiaconus cesaraugustanus litteras vestras pleneque etiam explicavit credenciam quam in eidem litteris conmutebatis que quamvis minime dubitabamus a parte declaravit singularem voluntatem quam geritur circa conservacionem rei publice tocius patrie tutelamque et defenisonem (defensionem) cleri illius itaque innumeras vobis agimus gratias animumque et voluntatem hanc vestram quam pro cautela cleri obtulistis acceptamus.
Et quia reverendus in Christo pater dominus episcopus Elnensis orator apostolicus dictam quam Illerde statuerat trastulit ad istam vestram civitatem Barchinone comisimus sindicis nostris qui istuc ob eam causam veniunt aliqua nostro nomine reverendis patribus et magnificenciis vestris explicanda quibus ut tanquam nobis fidem plenam adhibeatis vos rogamus et bene in domino valete. Dattam Cesarauguste die quarta mensis maii anno a nativitate Domini Millesimo CCCCLX primo. - Prelati et capitulares ceterique de clero provincie Cesarauguste congregati honoribus et beneplacitis vestris parati.

Als molt reverend magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e honorables senyors. Una vostra letra havem rebuda la data de la qual fonch en Barchinona a XII del mes present hon nos encarregau e pregau molt afectuosament per los sguards contenguts en aquella volguessem provehir e donar orde lo clero de aquesta sglesia sia adeenat segons lo poble de aquesta ciutat ha fet. Axi mateix deguessem provehir los portals e forats de cases de canonges e clergues han exida al riu fossen tanchats o almenys en tal manera provehit que sia obviat a tots sinistres que seguir sen poguessen segons ab letra mia yo bisbe de Tortosa he significat dies ha a les magnificencies vostres per alguns privilegis drets e libertats pretenen haver los eclesiastichs de (se lee du) aquesta mia sglesia en no esser tenguts la guarda custodia ne scolta de ciutat murs portes e portals estrenyment o força bonament nols podia fer en les coses expressades en dita letra per tant me donava e fahia consulta a les providencies de vosaltres mossenyors. En los tancaments dels
portals e forats per motiu nostre es stat notificat als honorables procuradors de aquesta ciutat temps ha se deguos provehir per part de nosaltres lus fou ofert quant deliberassen en quals cases de ecclesiastichs se devia provehir sempre eren apparellats anar e veure endessemps ab (ensemps; ensemble; con; amb en catalán inventado por Pompeyo Fabra) ells per manera tal servassem unitat e conformitat en tot quant se sguardas al benavenir e bon estament del Principat de aquesta ciutat com ab la present ab molta voluntat constant e ferma ho significam a les magnificencies vostres. Empero
per lo sdevenidor nos sian sguards e salvats nostres privilegis drets e libertats com tant solament entengam complir lo contengut en dita vostra letra per lo manament e pregaries de vosaltres e no en altra manera. Ab molta devocio pregam lo nostre pare Sant Agusti vulla supplicar la Santissima Trinitat dirigescha vostres actes e don bon fi en aquells. Closa en Tortosa a IIII de maig any Mil CCCCLXI. - Als beneplacits manament e ordinacio vostres apparellats e promptes S. de Muncada bisbe los canonges e capitol de Tortosa. (Montecateno; Moncada, Muncada, Montcada, Muntcada, etc...)

30 DE ABRIL.

30 DE ABRIL.

Se dio cuenta, en esta sesión, de unas cartas que habían recibido de Antonio Riquer, enviado al obispo de Elna para tratar del subsidio impuesto al clero del Principado; de otra que remitió Juan Ferrer; y de otra del diputado local de Perpiñan, conteniendo varias noticias de Francia; sobre lo que, no se tomó por de pronto ningún acuerdo, copiándose en seguida las mencionadas cartas, según es de ver.

Als molt reverend egregi noble magnifichs senyors los diputats del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort residents en Barchinona.
Molt reverents egregi nobles magnifichs senyors. Arribat en la present ciutat lo diumenge a vespre trobi que lo senyor bisbe de Elne ere poch havia e quasi en aquella hora arribat e pres posada en lo palau del bisbe on solie posar lo Senyor Rey e axi lo diluns mati doni les letres de creença de vostres magnificencies e de la ciutat de Barchinona als honorables pahers de la ciutat e al capita e En Johan Ferrer juxta la ordinacio de vostres magnificencies e explicada la creença a quiscu dells se oferiren promptes a la voluntat de vostres reverencies dient que asistencia e tot quant los fos possible per direccio del negoci eren contentissims fer en los dits fets e axi lo depres menjar muntam lo veguer de Barchinona e hun paher ab En Johan Ferrer e altres consellers del capita al dit senyor bisbe de Elne. E en presencia dels dessus dits dades les letres de creença li fonch explicada per mi la creensa (creença y creensa) juxta forma de les instruccions ab aquell millor tal (tal y tall) de paraules sembla esser fahedor segons la necessitat del negoci requeria. E lo dit senyor bisbe molt benignament hoida la dita creença me dix en efecte que al que ha sguart a la primera part per lo prelats e altres convocats no poder personalment esser en la convocacio per sa senyoria feta e de la prohibicio feta per les reverencies e magnificencies vostres en no leixar los exir ni venir atessa la necessitat acorrent en lo Principat et alias segons forma de les instruccions que a ell ere algun tant anugos (de enuig; enojoso) per quant axi comodament los negocis nos poran tractar ab lo procuradors com farie ab los principals e tals persones com eren los convocats. E que si a les reverencies vostres fossen notes les causes de la convocacio e la molta necessitat occorre en la provisio fahedora per lo regne de Xipre en lo levant que indubitadament nols agueren detenguts les reverencies vostres pero pus fet ere que per aquella part no podia als dir. En quant havie sguart al segon cap ço es de present sobreceure (sobreseure, con s, sobreceure, con c) en lo fahedor ates la necessitat urgentissima ocorre en lo Principat e que los motius a sa senyoria recitats e per contemplacio de les reverencies vostres e de la ciutat de Barchinona dix sa senyoria que en lo qui havia sguart a la persona sua ere molt content pero que aquests fets no eren en facultat sua e per quant ell esperave lo senyor archebisbe de Çaragoça e agut acort ensemps ab los qui conporran de les provincies axi de Çaragoça com de Tarrassona me farie resposta prometentme en lo mig no enantar en res e axi forem fets molts replicats a quascun cap per los quals lo dit bisbe devie complaure e condescendre a la voluntat de vostres magnificencies s stant axi fabulant e ell stant en pensament volgue significar que si algun *ale (salto de linea) *avie de vostres magnificencies e sa anada aqui podie res profitar als fets ho faria pero que la tregua li semblave inportar gran dan e nocument al negoci. Axi mossenyors pensen vostres reverencies si serie expedient se mudas la convocacio aqui e se tractas aqui al faedor. Hoc me demana li donas en scrit ço que de paraula li havia explicat de part del Principat. E en aquell cap me aturi acort per poder comunicar ab los qui per vostres magnificencies me son dats per consellers en lo dit negoci e hagut acort lo veguer de Barchinona pahers de Leyda e sos consellers som tots en parer no deure sen dar trelat en scrits sino que lo dit e explicat de paraula per mi ere segons forma de instruccions e tal comissio no me ere dada e axi no fore factible darla en scrits e poguere portar nocument algu e axi li fonch feta per mi la resposta en presencia dels dit veguer paher e consellers. Stech ne sobre pres e no curra mes insistir hi sino que dix no pensasen per nenguna via al mon ell ho demanas per voler pendre motiu algu contra lo Principat ni nosaltres sino per haver forma de consultar car sa senyoria ere cathala e tenia prelatura en Cathalunya e axi procurarie tota utilitat al Principat e no dan e axi ab moltes cortesias pres fi nostre rahonament. E presa fi stant en partida sobrevench nova en ciutat. E mes se murmuracio gran en lo poble que mossenyor dehie se volia fer fort al palau e lo Senyor Rey ere a Leyda en tant que la ciutat trames a dir al senyor bisbe de Elna que ii plagues buydar lo palau. E axi de continent pres sopar sen devalla en ciutat a possar en la casa den Belver. Essen molt anujat e presa molta congoixa. Diguem li senyor aso es cas en terments per lo qual
vostre senyoria pot be compendre que es lo que ha mogut als diputats e consell en pregar vostres reverencies que a present li plagues sobresseure. Axi mossenyors ell se justifique granment e que no vol fer res sense voluntat del clero e no res contra aut preter voluntatis dient que les indicacions an granment tolt lo credit e per cobrar la vol la senyoria de nostre Senyor lo Papa que tot sia aci convertit en fustes e exercit per mar faedor per los de la provincia e tota lur voluntat e beneplacit e axi solicitant lo de resposta diu que de present fins haje agut consell dels convocats nom pot dar difinitiva resposta. Los convocats hic son molt pochs en nombre. No tinch pença que res façe. A present sta ab gran temor e si color pot pendra crech pendra spassa. Ham dit li hau scrit que aqui se dehia que li fessen *beure lo plom e les bulles e cruada en que he satisfet per la honor del Principat quant en mi es stat possible dient ignorar tals rahons e que de tal loch e persones indegut sa senyoria no devia creure ne menys pensar et alia. Axi mossenyors en part es profitos si be ne pertinentment dich crech indubitadament si ale li era dat de transferir se en aqueixa ciutat pus segur fos ho deliberarie sens molts prechs. Pensen vostres magnificencies que es de fer e rescriven e manenme tot lo que plasent los sia. De Leyda a XXVIIII de abril.
Apres feta la present me tremes a dir mossen de Euna per lo oficial de Terragona he per lo dega de Barchinona que no prengues enuig en la triga de la resposta e que dema o dins dos jorns hauria resposta dessisiva (falta el punto) Certament segons lur parlar ell crech consultara vostres magnificencies de tot lo negoci car ultra la imposicio e indiccio de la decima o subsidi diu te altre carrech per la santitat de nostre senyor lo Papa e que mossen Villamari te a venir en Barchinona per quant es elet capita per nostre senyor lo Papa e axi ab companyia de altres galleres te a fer lo viatge e prestar la seguretat a mossen de Euna axi signifique de altres peccunies voler fer armada. E parlant li es stat dit que ni diners ni armes ni gent no pensava sens voluntat del Principat se permetes en aquest temps axir ni exaurir del Principat les quals paraules li han dat causa a consulta e repos del negoci. Placieus mossenyors atendre en tot lo mester car pens vostres magnificencies seran conplagudes si lo comensat ab efecte es proseguit e manen lo que plasent los sie. No hic ha sino tres o quatre dels convocats fins a la dada de la present. Mossenyors lo qui es promptissim a la ordinacio de vostres magnificencies Anthoni Riquer.

Als molt reverent e molt magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs mossenyors. Per micer Riquer enbaixad or vostre he rebut una letra en la qual mes manat vulla entrevenir en los negocis que lo dit micer Riquer haura de manegar ab mossen de Elna per que mossenyors fonch acordat per lo dit micer Riquer mossen veguer de Barchinona e En Bernat Gralla paher e yo fossem en lo primer rahonament fahedor per lo dit micer Riquer ab lo dit senyor bisbe e axi fonch fet e per que axi del primer rahonament ques hach hir ab ell com del segon que ses agut vuy lo dit micer Riquer ne scriu largament a vostra reverencia e honorables magnificencies e ha volgut per aço sia tremes lo present correu no cur gens de larch scriureu sols breument ho sumare. Lo rahonament contengue en efecte pregar lo dit senyor bisbe attesa la concurrencia del temps voler se transferir a les altres parts de sa legacio e sobreseure per al present en nenguns enantaments ques aguessen a fer aci per causa de la sua comissio o almenys ques mudas aqui. La sua resposta fonch denunciar lo gran fruyt ques segire en crestiandat dant se obra que los fets perque ell ve prenguen deguda conclusio e la gran honor que aquest Principat ne spere reportar allegant que en aquest fet no podia res delliberar sens sebuda de sos companyons e pus ell ses mes allarguat significant jatsia no determenadament que ell no procehira en imposicio de decima mas que sens aço ell havia de fer altres coses moltes axi com ere provehir les gualeres de mossen Vilamari al qual ell havia aguda licencia del Rey que pogues servir la sglesia e havia a fer provisio de naus e altres vexells maritims per la armada fahedora per nostre sant Pare he com se fara aço volguere haver colloqui ab sos companyons e que del anar aqui ell no sabia quin fruyt fere mas que si lo senyor arquebisbe de Terragona li scrivis quey anas que ell hi anare e certament crech diga aço per recel que ell ha que no li sie feta aqui alguna novitat e creu que si lo dit senyor arquebisbe li scrivia que vingues que no li scriuria que primer no aseguras qui la plaça e axi ell altre vegada es romas en pensament. Veig be ell sta ab gran dupte no li sia feta alguna novitat e ferneu quant volreu e ultra que de aqui ell ha hagut de tallar les bulles e fondre los ploms e moltes altres burlerias. Ha donat gran causa en la sua temor hun acte ques segui ahir ço es que arribat ell aci a Leyda lo diumenge passat a vespre ell fonch aposantat en lo palau del bisbe e ses besties foren meses en los stables del castell del Rey de ques segui que ir mentre erem ab ell en lo parlament que lo dit micer Riquer li fahia en lo dit palau del bisbe se mes tant gran avalot en la ciutat dient que Leyda ere venuda e trahida que en presencia de los qui eren alli ab ell la ciutat li trames a dir que buydas lo palau e si ben agues volgut entendre li digueren ques isques de ciutat ab paraules corteses dientli que en Framenos (frares menors, frailes menores, flares menós) o en Praycadors (Predicadors, Predicadores) se podia be alleugar e tot hom se mes en armes en ciutat pur tots los soldats vehent lo gran murmur de la ciutat que yom hagui de exir del dit rahonament e men hagui a devallar prest en ciutat per fer desarmar e reposar la gent e axi ell sen devalla del palau tantost. De aqui anant mossenyors a mi par que haureu molt poch afany en fer lo anar aqui ço que ell diu que porte es armar aci naus e galleres les patronies de les quals venen totes en mans de nostra nascio. Semblam mossenyors que sia molt necessari haver lo aqui e metrel en nececitat que lo que haja se faça per sole triga de la terra e puix ço que armara vinga en poder de gent fiada no sen pot seguir sino benefici gran e el Papa vehent que la andreça de aquest negoci nos puixa haver sino per miga de la terra crech tenbe condecendra en quantes coses la terra voldra de la sua santedat car en lo temps de vuy potencie cumpta obedient. De tot aço com dit he per lo dit micer Riquer nes scrit molt amplament a vostra reverencia e honorables magnificencies les quals sabran triar lo que pus util sia al servey de Deu e a honor de la terra.
La vostra gent de peu sera apunt per al primer dia de maig lo qual faran la mostra e comenseran de servir ab les roses. Tots se son a la derreria contentats de flixarse de sou aquests dies passats e serviran per tot lo mes de maig que axils he soldejats.
Ab gent he perlat vuy qui ve de Navarra los quals partiren divendres passat. Compten com la setmana passada lo Rey de Castella ere en Arande ab molta gent darmes ha fet portar al Faro XXXX mil faneques de forment per provisio de la gent darmes e molta artellaria. Dimecres passat la gent de don Luis fill del conestable pres lo castell de la poblacion e mes la gent del Rey de Castella ha pres Hoya e Uxen e Vilacabredo e la conclusio es que Navarra es plena de gent darmes. Laltre dia los del Faro hi corregueren e portarensen V mil caps de bestiar menut. Lo mestre de Calatrava fill del Senyor Rey sta en lo riu ab CL rocins. Als al present noy ha de que fretur scriure majorment no podent scriure sino noves mal certes. Feta en Leyda a XXVIIII de abril.
Perque mossenyors lo present correu no va per fets del exercit vegen vostra reverencia e magnificencies fareu pagar aqui An Tora ho si volreu que yol pach axi com dels altres viatges dels quals aqui no li es stat res pagat. Quim recoman en gracia e merce de vostra reverencia e honorables savieses Johan Ferrer.

Als molt reverend e magnifichs e de gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs e de gran providencia mossenyors. Disapte a XXV del present arriba aci hun capella ab tres letres de mestre Johan Boreu tresorer del Rey de França la una dirigida a mossen la regent la governacio de aquests comtats laltre als honorables consols de aquesta vila laltre es dirigida An Phelip Albert. La del dit regent o dels dits consols quaix donen a una sustancia. Trametvos ab la present trellat de la dels consols e axi mateix altre trellat de hun memorial donat per lo dit capella com veureu. En la dita letra e memorial ha moltes coses de star ab grandissima sospita ab tot que aci se sospita que aquest portador nos hage trobades aquestes letres e per aclarir aquesta sospita vuy ha partit daci hun home per anar a Beses (Béziers, Besièrs?) a parlar ab lo bisbe qui es fill del dit mestre Johan Boreu per seber ja aquest home qui es vengut si es parent de la muller del dit mestre Johan com diu en sa letra. Hoch encara sen porta una de les dites letres que aci ha portades per veure lo soscrit si es de ma del dit mestre Johan. Vengut que sia de tot seran avisades vostres grans reverencies. En aquest mig temps he delliberat fer la present he pregat lo portador qui sera Jaucme Soler guarda e cullidor del pas de Salses qui ja per sos afers havia anar aqui que vulla cuytar e en dos jorns esser aqui. Placiaus manar ferlo pagar segons sos treballs. Los consols de aquesta vila daço scriuen e tremeten trellat de lur dita letra e dit memorial als lurs missatgers qui aqui son quin deuen esser ab vosaltres. Lo trellat de dita letra havem fet metre de frances en vulgar cathala e axi mateix del dit memorial. Daqui anant no he mes a dir sino queus soplich que de tantes consultes queus he fetes vos placia volerme scriure de vostra intencio. E manen de mi vostres grans reverencia e providencies ço que plasent los sia les quals la divina potencia tinga en sa continua custodie. Scrita en Perpenya a vint e set de abril any Mil CCCCLX hu. - La present fou spatxada a XXVIII del dit corrent la vuytena hora devant mig jorn. - A vostre ordinacio e manament prest Guabriel Girau diputat local. 

Mos honorables senyors. Yom recoman a vos tant com jo pusch. Plassia vos asseber que a la requesta de alguns senyors stant en aquesta cort e assi de mon bon voler jo vos scrich hi envie lo present portador lo qual es parent de ma moller que vos hajau a gardar car yo son assegurat que en breu vos haureu grans fahenes de que me desplau. Yo en he scrit pus largament a Felip Albert e aixi lo portador de la present vos en dira pus amplament lo qual vos prech vullau fer aviar fins fora de vostra terra car per res que sia yo no volria que la causa fos sabuda car me portaria gran dampnatge e a vos enuig della part de sa car per be fer on non deu haver nengun mal yo he scrit a mossenyor vostre governador o a son lochtinent semblantment a la fi o per causa quen siau advertits.
Mos tres honorables senyors yo no vos scrich altra cosa sino que lo Sant Sperit sia guarda de vos e vos de bona vida e longa. Escrit a Bourges lo penultim dia de març. - Lo tout vostre Johan Bereau tresorer de França.

Mos tres honorables senyors. Jom recom a vos tant com pusch. Plassia vos assaber que a la requesta de alguns senyors stant en aquesta cort e axi de mon bon voler jo vos scrich hi envie lo present portador lo qual es parent de ma muller que vos hajau a guardar car jo son assegurat que en breu vos haureu grans fahenes de que me desplau. Jo en he scrit pus largament a Felip Albert e axi lo portador de la present vos en dira pus amplament lo qual vos prech vullau fer aviar fins fora de vostra terra car per res que sia jo no volria que la cosa fos sabuda car me portaria gran dampnatge e a vos anuig de la part dessa car
per be fer om no deu haver negun mal. Jo he scrit a mossenyor vostre governador o a son lochtinent semblantment a la fi quen siau advertits. Mos tres honorables senyors yo no vos scrich altra cosa sino que lo Sant Sperit sia guarda de vos e vos do bona vida e
longa. Escrit a Bourges lo penultim dia de març.- Lo tot vostre Johan Bureau tresorer de Fransa.

Memorial de França que envia lo diputat local de Perpenya.
Primerament doscents colobrines charreguen de Berri a Tholosa.
A Carcassona que on aparelle lartellaria e arnesos per e en nom del comte don Marti Seneschal del dit loch.
Item sobre les confinies e terra de Borgunya sis milia homens darmes que son venguts de la terra e ducat de Bar en Lorena.
Item en lo pas de Provensa certes quantitats de fustes.
Item de aquells qui son e atturen al pas e comdat de Rossello que en sa guarda car ells deuen fer foch.
Item de mossenyor lo Dalfi no es negunes noves que vulla fer guerra de la part dessa e crech que se los senyors daquell dit comdat lo requerien que ell llur donaria secos al encontre de mossen Charles.
Mossen Carles ha jurat en la presencia del Rey que si lo sol (?) entra en la vila de Perpenya que ell hi entrara.
Item mes siau assegurats que lo Rey no dona negun secors ne gents darmes de sa ordenansa.
Item plus que los passatges del comdat de Foix son dats e delliurats e ab allo cert nombre de gents.
Item plus que lo Rey no consent ne vol consentir tocant aquesta armada e en es molt mal content.
Item plus que lo Rey no es content que aquesta armada passe per sa terra ne per la terra de Lengadoch ne per altra part.
Item ha fet lo dit mossen Carles gran *amas al duchat Danion e comdat Dumayne.
Item diu lo dit mossen tresorer que si ell pot en qualque manera la causa sera nulla mes que tostemps on se guard en guardant sa honor.

Molt alta e molt Excellent e virtuosa senyora.
Per quant la singular intelligencia de la qual nostre Senyor Deu ha dotada vostra Altesa ha vist e compres la capitulacio per nosaltres feta e composta e a vostra Celsitut presentada quant redunda a servici de nostre Senyor Deu e del lllustrissim Senyor Rey e de la Serenitat vostra e a conservacio de benivolencia e amor entre lo dit Senyor Rey e lo lllustre Primogenit no resmenys a conservacio de tota la posteritat real e a tranquillitat e repos de la cosa publica de aquest Principat e de tots los regnes e dominis de la real corona. E per quant havem per cert e per ferm de la recta e santa intencio afeccio e voler que vostra dita Excellencia per los dits sguarts ha al repos votiva fi e saludable conclusio de aquest nogoci segons aquella per sa letra nos scriu e per experiencia havem vist e comprobat e vehem cascun dia ço que summament e quant mes humilment e devota podem regraciam a la prefata Celsitud vostra nosaltres indubitadament speram que vostra Excellencia usant de la sua acustumada virtut fara tals suplicacions e intercessions devers la real Majestat que meritament aquella sera inclinada condecendre a atorgar les coses suplicades. E per quant la laor e premi de tant virtuosa obra se attribuira a vostra sola Celsitut e que mes dignament se puga attribuir nons es stat vist esser condecent
acompanyar en aço algunes supplicacions de embaixadors nostres ne de altres persones e que altre sino la sola Excellencia hi haja algun participi. Havem donchs cessat per aquest sol reverend sguart trametre per aço alguna embaixada remetent a la sola vostra virtut lo negoci dessus dit a la qual humilment supplicam li placia lo dit negoci amplectar e pendre ab tal cura e sollicitut que la votiva e desigada fi no sia frustrada. E per quant la triga importa al dit negoci total detriment com lo maligne sperit tots temps vulla obviar a les coses ques componen a bona fi e ha ministres en lo mon vestits de habit humanal qui en aço mateix dirigeixen tots llurs studis e si tals desigen lo honor e servey de la real Majestat vostra prudentissima Senyoria leune son juhi. Placia donchs a vostra gran Altesa entendra en la cosa ab tota celeritat per manera que prest se obtenga la desigada fi e sia obviat a tots scandels e inconvenients que tals diabolichs e malignes sperits procurar volrien. En aquestes coses quant vostra lllustrissima Senyoria adquirira merit en lo conspecte divinal quant la gracia e amor de la real Majestat quant digue renom e fama per tot lo universal mon nos porie facilment dir ne scriure. E si res es que la obligacio de aquest Principat se puixa estimar es e sera tanta a la Celsitud vostra per aquesta gracia e benefici que ultra lo deute de naturalesa e fidelitat e sensera devocio e afeccio per aquell vos stimarem e lo dit Principat se stimara perpetuament
obligat a totes coses que per servici de aquella fer se puixen e apregar e suplicar lo poder divinal per la salut e prosperitat de vostra molt alta e molt excellent Senyoria e de les coses sues. E per quant nostres desigs sian molt attents en saber la bona nova de aquests afers vos suplicam Senyora molt Excellent e molt virtuosa eus demanam per gracia vos placia de aquella prestament a nosaltres certificar e scriure. Manantnos tot quant de sa merce sia. Scrita en Barchinona a XXX de abril any Mil CCCCLXI. - De vostra molt alta e molt excellent Senyoria. - Humils vassalls e subdits etc. - Los diputats e consell etc.