Mostrando las entradas para la consulta complent ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta complent ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 12 de junio de 2019

Tomo I, texto L, Lo senyor rey continua la present cort


L.

Arch. de la ant. Diput. Cortes de 1405 a 10, part. 2.a fol. 568. 13 de abril de 1410.

Et ex post adveniente dicta die martis computata quinta decima dicti mensis aprilis anno eodem a nativitate Domini MCCCC decimo existente dicto honorabili cancelariam dicti domini regis regente affuerunt de dictis curiis in dicta domo capituli pro earum celebratione sequentes scilicet: - Reverendus in Christo pater Alfonsus elnensis episcopus - Frater Berengarius abbas Rivipulli - Frater Dalmatius abbas Sancti Cucuphatis Vallensis - Jacobus Fabri procurator episcopi urgellensis - Johannes Siurana procurator capituli ecclesie dertusensis et Johannes Sirvent procurator capituli ecclesie elnensis - Nobiles Rogerius Bernardus de Pallas - Berengarius Arnaldus de Cervilione - Acardus de Muro - Bernardus de Fortiano - Jacobus de Tagamanent procurator domine regine Yolantis - Berengarius de Ulmis - Raymundus de Blanis milites - Dalmacius de Castro-episcopali et Berengarius de Caxas domicelli - Franciscus Marqueti - Marcus Turelli - Johannes Fiveller et Bernardus de Ponte sindici Barchinone - Matheus Ferrandelli sindicus Villefranche Penitensis - Bernardus de Perarnau sindicus ville Berge - Bernardus Durandi sindicus ville Cauquiliberi et Johannes de Valldemia sindicus ville de Figueriis. - Et ipsis sic personaliter constitutis ac sedentibus more et loco solitis dictus reverendus Alfonsus elnensis episcopus nomine et pro parte totius dicte curie obtulit et presentavit ac tradidit michi dicto Johanni Dezpujol regio scriptori quandam papiri cedulam scriptam supplicationem et alia in se habentem quam ut dixit ipse reverendus episcopus una cum aliis nomine et pro parte dicte curie humiliter presentaverat dicto serenissimo domino regi ad suam excellentiam per dictam curiam hac solum de causa missis in orto domus de Bellesguard prope Barchinonam presentialiter constitutis die lune proxime preterita computata septima presentis mensis aprilis: de qua seu contentis in ea dictus reverendus episcopus elnensis una cum dictis aliis nomine dicte curie ut dixit petiit eidem curie ac singularibus de qualibet conditione et aliis quorum intersit fieri et tradi unum et plura publica consimilia instrumenta per discretos Petrum de Ponte et Franciscum Fonolleda regios scriptores ac dicte curie et notarios publicos ibidem tunc presentes: cui quidem cedule seu contentis in ea satisfactum fuit et responsum per dictum dominum regem cum sui cedula eidem curie tradita Barchinone et in domo dicti capituli monasterii fratrum minorum tunc congregate silicet nona die presentis mensis aprilis per Bernardum Medici ejus secretarium nomine dicti domini regis: quarum duarum scedularum prout michi dicto Johanni Dezpujol dicte cedule tradite extiterant ut prefertur tenores per ordinem sic se habent:
- Molt alt e molt excellent illustre princep e victorios senyor.
- Com a la divinal providencia haja plagut la qual cosa nos es molt greu e dolorosa a cogitar e dir appellar al seu regne lo senyor rey de Sicilia molt car e amable fill vostre e qui sesperava apres vostres lonchs e bons dies nostre rey e natural senyor de que vos senyor e tots vostres regnes e terres e quants som havem feta subirana perdua atteses les grans virtuts e strenuytat de cavallaria de que Deu lo havia singularment dotat: don ses seguit e axi vuy es en fet quins es sobiranament desplasent que vos senyor sots sens fill mascle de vos en la senyora procreat jatsia sperem en la divinal clemencia que ella prestament de fill mascle segons es dit complira vostre e nostres bons desigs: per la qual occasio alguns se son jactats es jacten dients que en lo cas que vos senyor ço que Deu no vulla deffallissets sens fill mascle de vos en la senyora reyna procreat la successio dels vostres regnes e terres pertanyaria a ells: e com segons sentencia del glorios sant Agosti libro III° ad Crisostomum sia obre molt propria e pertinent a tot rey e senyor natural semblant que vos senyor sots ab sobirana cura e vigilancia entendre en la publica utilitat de manera que en aquella sien fetes obres bones e virtuoses e della expellides totes males e vicioses com los princeps e senyors del mon no sien presos per Deu en lurs senyories a repos de cor ne de cors ans a gran ancia e treball si perfectament volen exercir lurs officis en aço concordant aquell gran philosof Ermes Trimagistrus dient Axi com se cove a la reyal dignitat lo poble a ell comes esserli obedient axis cove que ell sia studios vers lo stament daquell mes que vers lo seu com ell sia en sguard del poble axi com la anima en sguard del cors: e per ço dix aquell font de eloquencia Tulli in libro de Amicitia parlant en persona dels reys e senyorayants No es a mi de menys cura qual sera la cosa publica apres ma mort que qual es vuy: e Seneca LXXXa epistola dix A poques coses es nat qui solament cogita lo poble de la sua edat: e per ço Francesch Patrarcha ha demostrat quant es obligat lo rey al regiment de son poble dix Lo bon rey servent es del publich: e com molt alt e molt excellent senyor segons be pot veure la vostra alta providencia e es notori grans e innumerables sien los dans scandols e perills qui son apparellats a tots los dits regnes e terres si lo cas occorria ço que Deu no vulla que vos senyor deffallissets sens la dita successio si donchs en vostra vida ab consell e bona delliberacio de tots los dits regnes e terres ajustats lo fet de la dita successio noy es degudament vist e regonegut: per ço la cort general del principat de Cathalunya la qual senyor vos al present celebrats als catalans en la ciutat de Barchinona vehents los dits perills dans e scandels molt eminents a gloria e labor de Deu e exalçament de la vostra reyal corona e be e utilitat de la cosa publica de tots los dits regnes e terres humilment e viceral supplica a la vostra sacra e real magestat que li placia ab pensa arden e subirana vigilancia en lo fet de la dita successio prestament e continua entendre scrivint als dits regnes que destinen e trameten encontinent a vostra senyoria notables e solemnes embaxadors per la dita raho com la dita cort axi mateix los ne entena scriure e sollicitar com aquest fet senyor sia molt ponderos e fort tochant la honor e bon stament de tots vostres subdits e sia molt expedient e mes necessari que tots sien justats e que ab bona concordia se procehesque en lo dit fet per tal manera que la divinal gracia migençant ab bona delliberacio e consentiment de tots vostres regnes e terres ensemps ajustats sia vist e regonegut madurament e deguda e en tal forma provehit ab consell e consentiment de tots los dessus dits ajustats que si lo cas occorria que vos senyor ço que Deu no vulla deffallissets sens fill mascle de vos en la senyora reyna procreat sia cert e manifest la dita succesio a quis pertanyeria: e aço complent per obre la vostra alta dominacio ferne ha a Deu singular servey a la vostra real corona Darago gran honor e al cors publich de tots vostres regnes e terres singular be e utilitat metent aquells en gran tranquilitat e repos. E en aço complir ultra la natural obligacio deu esser molt induhida vostra senyoria considerant los grans e innumerables serveys e honors fets per vostres naturals e feels vassalls a vostres excellents predecessors e signantment a vos senyor en moltes e grans conquestes e deffensions e en altres grans e notables actes de persones e de bens de que vos senyor los sots grantment tengut e obligat: e no deu axir de vostra pensa e singularment e necessaria los devets mostrar en aquesta tan gran necessitat e poran esser dites molt laudablement e rahonable de la vostra preexcellent e victoriosa persona ço qui es scrit Sapientie VI° Lo rey savi es stabliment e fermetat del seu poble: e dressant les paraules als dits vostres reyalmes e terres los pora ab tota veritat esser dit ço qui es scrit EcclesiastichsBeneuyrada es la terra de la qual lo rey es noble ço es per excellents e virtuoses obres. - A la qual supplicacio es stada feta per part del dit senyor rey la resposta en scrits segons ques segueix.
- Notori e manifest es a tots com lo dit senyor sens instancia e supplicacio de alcu ses mogut per son propri motiu a fer e tractar les coses en la present supplicacio contengudes per be de sos sotsmeses e pobles no volent oblidar la amor e dileccio fervent que ha hauda e ha a aquells mas preservarlos curosament de tots affanys tribulacions e sinistres. E de fet ha scrit per aquesta raho a la major partida de sos regnes e terres que trameten a ell solemnes e scientifichs ambaxadors per donarli consell saludable sobre aço no per que entena que fos ne sia tengut appellar sobre aço e ya menys esperar ne haver lur consentiment segons appar vullen inferir e entendre los supplicants ne perque vulla constituir ne atribuir als dits apellants ne supplicants dret algu sobre les dites coses mas per bon expedient e benavenir dels affers: e per aquesta manera lo dit senyor enten continuar e seguir diligentment lo dit negoci e portar aquell segons ha començat a bona e deguda si plau a Deu conclusio: manant esser continuat en la fi de la dita supplicacio e encare esserne fetes de tot una e moltes cartes per los notaris etc.
- Quibus duabus papiri cedulis oblatis et presentatis ac per me eundem regium scriptorem ad ingentem instantiam dictorum ibidem congregatorum dictam curiam facientium et representantium lectis et publicatis incontinenti eas seriatim petierunt et requisiverunt in hoc presenti processu ad eorum exhonerationem et futuram atque perpetuam rei memoriam inseri et continuari ac fieri et tradi unum et plura publica consimilia instrumenta per me dictum et subscriptum notarium et regium scriptorem et etiam per dictos Petrum de Ponte et Franciscum Fonolleda dicte curie scriptores ac notarios ibidem presentes: et hiis actis dictus honorabilis cancellariam regens nomine et in personam dicti domini regis dixit: - Lo senyor rey continua la present cort a dijous primer vinent apres dinar en aquest loch mateix.

sábado, 2 de octubre de 2021

Glosario. Advertencia. A

GLOSARIO.



Advertencia.



La
multitud de voces desusadas ya en el día que emplea Lulio en sus
producciones, y cuya significación ha de ser sin duda ignorada de
todos aquellos que no se hallan versados en la lectura del lemosin,
nos ha determinado a arrostrar dificultades y ofrecer al lector un
Glosario en donde pudiese fácilmente hallar la equivalencia
castellana de aquellos vocablos. Tarea es esta harto ímproba,
atendida la circunstancia de tratarse de un idioma tan poco estudiado
como digno de llamar la atención del mundo científico y literario,
y por consiguiente tan escaso de autoridades donde acudir en los
casos de duda o perplejidad. Así pues, solos en el piélago inmenso
de dificultades que nos ha rodeado, no hemos tenido con frecuencia
más medio de salir de él, que la escrupulosa comparación de unos
mismos vocablos entre sí atendiendo al buen sentido de las frases, y
andar a la luz de nuestro caudal de lectura lemosina. En estas
circunstancias no creemos haber hecho un trabajo completamente exento
de errores, pero sí haber prestado un corto servicio siquiera a esa
rica literatura destinada a figurar un día entre las más notablesde Europa.



En
este Glosario continuamos todas las palabras que en el día han caído
ya en desuso y las que si bien se usan aún, escríbense con distinta
ortografía. Como hay también alguna diferencia entre la conjugación antigua de los verbos y la moderna, continuamos para la mejor inteligencia del texto, todos aquellos, sea cual fuere el tiempo en
que están usados, cuyas terminaciones antiguas de sus mismos tiempos
difieran algo de las modernas; p. e. el verbo acabar es de bastante
uso todavía en el lemosin moderno, pero de ninguna manera se
emplea el vocablo acabats por acabáis segunda personadel plural del presente de indicativo; y no pudiendo el lector echar
mano de gramática alguna, se vería a cada momento dudoso y perplejo
si no continuásemos en los diferentes tiempos en que los hemos
hallado todos aquellos verbos que aunque iguales a los modernos en su
modo infinitivo ofrecen diferencia en la manera de conjugarse.



Incluimos
también los nombres que si bien están hoy en uso, tienen una
acepción distinta de la que tenían en el siglo XIII; pero omitimos
los diferentes tiempos de los verbos antiguos que están continuados
en su modo infinitivo, mientras su conjugación sea regular; así
como también, por cuanto no tienen equivalencia castellana, todas
aquellas palabras exclusivamente propias del arte luliano, y que creó
nuestro autor para el mejor desarrollo y más fácil aplicación de
su sistema. No abultaremos por consiguiente este Glosario con el
largo catálogo (catálago) de las palabras que solo Lulio
emplea y que no se encuentran en ningún autor lemosín, como p. e.
los vocablos essenciant, essenciar, essenciat; infinir, infinient;
entificant, entificar; eternant, eternable, eternat; possificant,
possificable, possificar; espirabilitat, espirativitat, infinitar,
intelligibilitat, deitar, bonificable, maleficar, virtuificar,
bonificativitat, bonificació, majorificat, complent,
magnificabilitat, naturant, naturar, angelicar, y otros muchos,
intraducibles como no sea castellanizándolos de este modo:
esenciante, esenciar, esenciado; infinir, infiniente; entificante,
entificar; eternante, eternable, eternado; posificante, posificable,
posificar; espirabilidad, espiratividad, infinitar, inteligibilidad,
deitar, bonificable, maleficar, virtuificar, bonificatividad,
bonificación, mayorificado, cumpliente, magnificabilidad, naturante,
naturar y angelicar.



Por
último es necesario advertir que Lulio hace uso muy a
menudo
de licencias poéticas, obligado de la rima. Así es
que muchas veces se ve empleado el singular por el plural y
viceversa
, infinitivos por sustantivos, y así de otras varias.
Nosotros continuaremos la equivalencia que tenga absolutamente en sí
la palabra, no la que tenga con referencia al pasaje en que está
usada.







EXPLICACIÓN



DE
LAS ABREVIATURAS QUE SE HALLAN EN ESTE GLOSARIO.



adj.
adjetivo
adv. adverbio.
art. artículo.
conj.
conjunción.
int. interjección.
modo inf. modo
infinitivo.
part. a. participio activo.
part. pas. participio
pasado.
p.e. por ejemplo
pl. plural.



prep.
preposición.



pron.
pronombre.



sust.
c. sustantivo común.
sust. p. sustantivo propio.
term. fem.
terminación femenina.
term. mas. terminación masculina.
v.
verbo.
V. Véase.







GLOSARIO.

A.




A.
prep. a. - A veces de, p. e: no l' ha a començar: no lo ha de
empezar. A veces por, p.e: perdonar a tots lats: perdonar por todos
lados. Otras veces para, p.e: a procurar: para procurar.
AB.
prep. Con, con tal. (am; amb)
ABANDÓ. Sust. c.
Abandono. - A veces abandonado, con abandono.
ABASTANS. part. a.
de “abastar". Bastantes.
ABASTAR. v. modo inf. Bastar,
abastecer.
ABASTAT. part. pas. de "abastar". Bastado,
abastecido.
ABATRE. v. modo inf. Abatir, vencer.
ABDÓS. V.
AMDÓS. (ambos)
ABDUY. V. AMDÓS. (ambos)
ABELIR.
v. modo inf. Embellecer. (bel, bell, bello)


ABELIRSE.
V. modo inf. Embellecerse.


ABELLIR.
V. ABELIR.


ABEYLIT.
part. pas. de "abeylir". Embellecido, ennoblecido.


ABÍS.
sust. c. Abismo.


ABISAR.
v. modo inf. Abismar. - A veces significa también abismo, p.e: assís
en
l‘ abisar: sentado en el borde del abismo.


AB
QUE. Con tal que. (con tal de que)
ABRAÇAT. part. pas. de
"abraçar". Abrazado, embrazado.


ABREUJAR.
v. modo inf. Abreviar.


para,
p.e: a procurar: para procurar.


ABSCONDÚT.
part. pas. de "abscondir”. Escondido, oculto.
ABSÍ. pron.
Consigo. (ab sí; am sí; amb sí; en sí)


ABSTÉ.
V. Abstiene.


ABSTENER.
V. ABSTENIR.


ABSTENIMENT.
sust c. Abstinencia.


ABSTENIR.
v. modo inf. Abstener. - Úsase comúnmente como recíproco.

ABSTRACCIÓ. sust. c. Abstracción.


ABSTRACTS.
adj. Abstractos.
ABSTRAENT. v. Abstrayendo.


ABUNDAMENT.
sust. c. Abundancia.


ABUNDATS.
v. Abundáis.
ABUNDONAT. adj. Abundante, abundoso.


ABUNDÓS.
adj. Abundoso.
ACABAT part. pas. de "acabar". Acabado,
llevado a ejecución.
ACABATS. v. Acabáis:


ACCIDENTAR.
v. modo inf. Accidentar. - Essencialment sens negun accidentar:
esencialmente sin ningún accidente.
ACCIDIA. sust. c. Pereza,
mala voluntad.


ACCIDIÓS.
adj. Perezoso, de mala voluntad. (pererós)
ACCUSAMENT.
sust. c. Acusación.
ACCUSAR. v. modo inf. Acusar.
ACELL. pron.
Aquel (aquell).
ACESTA. pron. Esta (aquesta).
ACOBRAR.
v. modo inf. Recobrar.
ACOMPANYAT, DA. part. pas. de “acompanyar”.
Acompañado, da.
ACONORTAR. v. modo inf. Consolar.
ACONSEGUEIX.
v. Consigue.
ACONSEGUEX. V. ACONSEGUEIX.


ACONSEGUIR.
v. modo inf. Conseguir.
ACONSELLAR. v. modo inf.
Aconsejar.
ACONSOLAR. v. modo inf. Consolar.
ACORD. V.
ACÒRT.
ACORDAMENT. sust. c. Acuerdo, concordación,
concordancia.
ACORDÀN. V. ACORDANT.
ACORDANT. adj. Acorde,
conforme, correspondiente.
ACORDANT. v. gerundio de “acordar”.
Conviniendo, acordando, concordando, poniendo acorde.
ACORDAR. v.
modo inf. Convenir, poner acorde, acordar, concordar. - Úsase
comúnmente como recíproco.
ACORDAT. part. pas de “acordar”.
Convenido, acordado, concordado.
ACORRE. v. Socorre, ayuda,
ampara.
ACORREGUT. part. pas. de “acorrir”. Socorrido,
ayudado, amparado.
ACORRIMENT. sust. c. Socorro, ayuda,
amparo.
ACORRIR. v. modo inf. Socorrer, ayudar, amparar.
ACORT.
sust. c. Acuerdo.
ACOSTÁ ‘S. v. se acercó, se
arrimó.
ACOSTAMENT. sust. c. Arrimo.
ACTU. Palabra latina.
Acto.
ACULL. v. Acoge.
ACUSTUMAR. v. modo inf.
Acostumbrar.
ACUSTUMAT. part. pas. de “acustumar”.
Acostumbrado. - Ben acustumat: de buenas costumbres.
AÇEYLLS.
pron. Aquellos (aquells).
AÇI. adv. Aquí.
AÇO.
pron. Esto. (aixó, això, axò, axó; assó)
AÇO ‘S.
Esto se, esto es.


AÇO
‘T. Esto te.


ADDIMEN.
sust. c. Adición.


ADEBADAS.
En vano, inútilmente. (debades)


ADENANTAR.
v. modo inf. Adelantar, llevar adelante.


ADES.
adv. Desde luego, enseguida.
ADIMENT. V. ADDIMEN.
ADONCH. V.
ADONCHS.
ADONCHS. adv. Entonces. (donchs, etc)
ADOSSAR.
v. modo inf. Cubrir.
ADREÇARÁ. v. Enderezará, dirigirá.

ADRET o Á DRET. A derecho, con justicia; derecho,
justo.
ADRETAMENT. adv. Derechamente, con justicia.
ADUNANZA.
sust. c. Unión, congregación, coalición.
ADUR. v. modo inf.
Llevar, traer.
ADVOCA. v. Advoca.
ADVOCACIÓ. sust. c.
Advocación.
AER. sust. c. Aire, viento.
AESMAR. V.
ASMAR.
AEVANT. V. AVANT.
AFAMA. v. Infama, difama.
AFAMAR.
v. modo inf. Infamar, difamar.
AFANY. sust. c. Afán,
fatiga.
AFARS. V. AFFERS.
AFAYN. V. AFANY.
AFERMA. v.
Afirma.
AFERMANT. V. AFFERMANT.
AFFAR. sust. c.
Conversación.
AFFERMANT. v. gerundio de “affermar”.
Afirmando.
AFFERMAR. v. modo inf. Afirmar.
AFFERMATS. v.
Afirmáis.
AFFERS. sust. c. plural. Negocios.
AFFINAMENT. sust.
c. Fin.
AFFINAT. part. past. de “affinar”. Acabado, concluido,
finalizado.
AFIGS. v. Añade. (afegix; afegeix; afegir)


AFIGURAMENT.
sust. c. Figura, representación.
AFINA. v. Afina, refina,
encuentra.
AFINAT. part. pas. de “afinar”. Afinado, refinado,
encontrado.


AFOLLA.
Maltrata, daña, echa a perder.


AFOYLAT.
part. pas. de "afoylar”. Dañado, maltratado, echado a
perder.
AFREVOLIT. part. pas. de “afrevolir”. El que o lo que
se ha hecho fútil, el que o lo que se ha hecho frívolo.
AGAYT.
sust. c. Lazo, asechanza, emboscada. (aguaytar : vigilar, esperar,
mirar
)
AGENOLLÁ ‘S. v. Arrodillóse (se arrodilló).

AGENSAMENT. sust. c. Adorno, compostura, arreglo. - Agensament de
paraulas: adorno, compostura, orden o buena disposición de
palabras.
AGENT. sust. c. Agente.
AGLAN. sust. c. Bellota.
(glà)
AGRACIAT. part. pas. de “agraciar”. Favorecido,
agraciado.
AGRAUJATS. part. pas. de “agraujar”. Agraviados.
(greuge, greuges; agreujar)
AGREM. V. HAGREM.
AGREN. v.
Hubieron, tuvieron.
AGRETS. V. HAGRETS.
AGUAYT. sust. c.
Acecho.
AGUAYTAS. sust. c. pl. Vigías, centinelas.
AGUÍ.
Hube, tuve. (haguí)
AGUILÓ. sust. c. Aquilón,
viento.
AGUIST. V. HAGUIST.
AHON. adv. A donde. (a hon; aón;
a hont
)
AHÓN. sust. c. Abundancia.
AHONDA. v. Abunda,
llena, colma.
AHONTAT. part. pas. de “ahontar”. Afrentado,
avergonzado, puesto a la vergüenza.
AIRAT. V. AYRAT.
AJATS. v.
Tened, habed; tengáis, hayáis. (HAJATS)
AJUDADOR. sust.
c. El que ayuda.
AJUDANT. part. a. (sustantivo) Ayudante,
el que ayuda.


AJUDATS.
v. Ayudáis, ayudad.
AJUDATSME. Ayudadme.
AJUDETS. v.
Ayudéis.
AJUST. v. Junto, reúno; junte, reúna. (yunta; como
ayuntamiento
)


AJUSTA.
v. Junta, reúne, ajusta.
AJUSTÁ. v. Juntó, reunió.
AJUSTAMENT.
sust. c. Conjunto, unión, reunión. (ajuntament : ayuntamiento)


AJUSTAR.
v. modo inf. Juntar, reunir y alguna vez ajustar.
AJUSTÁRENSE. v.
Juntáronse.


AJUSTAT.
part. pas. de “ajustar”. Juntado, reunido y alguna vez
ajustado.
AJUT. v. Ayudo, ayude.
AJUTME. (que me ayude),
Ayúdome, ayúdeme.


AJUTS.
v. Ayudes.
AJUTTE. Ayúdote (te ayudo), ayúdete.
AJUTVOS.
Os ayudo, os ayude.
ALARGAT. part. pas. de “alargar”
(allargar). Alargado (allargat, allargada).


ALBA.
sust. c. Alba, aurora. (auba)
ALBERGA. v.
Alberga.
ALBERGAT. part. pas. de “albergar”.
Albergado.
ALBERGON. v. Albergan.
ALBIR. sust. c. Albedrío y
otras veces opinión, parecer propio.
ALBOR. sust. c. Albor,
alborada.
ALCORÁ. sust. p. (Corán), Korán, Alcorán.


ALCÚ.
pron. Alguno. (Algú : alguien)
ALCUN, ALCUNA. pron. Algún,
alguna.
ALGÚ. V. ALCÚ.
ALEGRAMEN. adv. Alegremente.
(alegrement)


ALEGRAMENT.
sust. c. Alegría, contento.
ALEGRANÇA. sust. c. Alegría.

ALEGRAT. v. Alégrate. (con el acento en la e; con acento en
la segunda a : alegrado
)
ALEGRATS. v. Alegráis.
ALEXANDRE.
sust. p. Alejandro. (magno)
ALFABET. sust. c.
Alfabeto.
ALMOYNA. sust. c. Limosna. (almoina;
elemosina
)
ALONGAMENT. sust. c. Dilación.
ALONGANT. v.
gerundio de “alongar”. Alargando, dilatando. (llonch, lonch)

ALONGER. sust. c. Dilación. - Te meta a lo mal far sens alonger:
te induzca a que sin dilación hagas el mal.


ALORS.
adv. Entonces.
ALORS! exclamación que equivale a Adelante! vamos!
(como en la marsellesa : allons)
ALQUNA. V. ALCUNA.
ALS.
A los.
ALTEA. sust. c. Alteza, elevación. (altesa)


ALTETAT.
sust. c. Alteza, altura, elevación.
ALTR‘. síncope de “altre”.
Otro, otra. (altra)
ALTREJATS. V. AUTREJATS.
ALTR‘
EN. Otro en.
ALTRE ‘S. Otro es, otro se.
ALTRE ‘T. Otro
te.
ALTRUY. V. ALTRUYL.
ALTRUYL. pron. Otro. (altre)

ALLONGAT. part. pas. de “allongar”. Alargado, dilatado.
AM.
prep. V. AB. (de este AM y AB salió el AMB)
AM. v.
Ame.
AMABILITAT. sust. c. Amabilidad.
AMADOR. sust. c.
Amador.
AMAMENT. sust. c. Amor.
AMAN. V. AMANT.
AMANT. v.
gerundio de “amar”. Amando.
AMANT. part. a. de “amar”.
Amante.
AMAR. v. modo inf. Amar.
AMAR. adj. Amargo. (amarg,
amarc; amaro, amaretto
)
AMARGÓS. adj. Amargo.
AMARGOR.
sust. c. Amargura.
AMAT, AMADA. part. pas. de “amar”. Amado,
amada.
AMATS. v. Amáis, amad.
ÁMBRE. sust. c. Ámbar.
AMDÒS.
adj. Ambos.
AMDUAS. adj. pl. term. fem. Ambas. (ambduas,
ambdues
)
AMDUES. V. AMDUAS.
AMÉ. v. Amé, he
amado.
AMENADA. part. pas. de “amenar”. Llevada, conducida.
(menada)
AMENAR. v. modo inf. Llevar, conducir, y a veces
agenciar. (menar)
AMET. v. Amó.
AMETS. v. Améis.
AMIST.
V. MIST.


AMISTANÇA.
sust. c. Amistad.
AMISTAT. part. pas. de “amistar”. Amistado,
reconciliado.
AMONESTAMENT. sust. c. Amonestación.
AMPRÉS.
Variante de “ha ‘m pres”. Me ha preso, me ha sujetado, me ha
aprisionado.
AMS. v. Ames.
AMUSAR. v. modo inf. Divertir. -
Úsase como recíproco. (inglés amusement)


AN.
síncope de “a en”. A don. - An Jacques: a don Jaime.
AN. V.
HA ‘N.
ANANS. adv. Antes. (avanç, avans)
ANAR. v.
modo inf. Ir.
ANATS. v. Vais, id. (aneu, anéu)
ANATZ.
V. ANATS.
ANAVETS. v. Ibais. (anaveu, anaeu)


ANAXALLER.
Variante de “en exeller”. En destierro. (exilio)
ANC.
V. HANC.
ÁNCHORAS. sust. c. l. Áncoras (anclas).
ANÉ.
v. Fui, he ido.
ANELS. sust. c. pl. Anillos. (anells,
aneyls
)
ANÉS. v. Fuese, anduviese.
ANETS. v. Vayais.
(aneu, anéu)
ANEY. V. ANÉ.
ANGOXA. sust. c. Angustia,
congoja. (angoixa, engoixa; ansiedad)


ANGOXANT.
v. gerundio de “angoxar”. Angustiando, acongojando.
ANGOXAR.
v. modo inf. Angustiar, acongojar.
ANGOXÓS. ANGOXOSA. adj.
Angustioso, angustiosa, congojoso, congojosa.
ANOMENADOR. sust. c.
El que nombra. (nombrador)
ANS. adv. Antes, antes bien.
(avanç, avans, anans)
ANTIQUITAT. sust. c. Antigüedad.
(antiquitas)
ANUJAR. v. modo inf. Enojar.
ANUJAT. part.
pas. de “anujar”. Enojado, resentido.
ANUJÓS. adj.
Enojoso.
ANYELL. sust. c. Cordero. (agnus; acne en búlgaro y
otras lenguas
)


ANYOR.
sust. c. Palabra que no tiene equivalencia castellana y que significa
el Sentimiento de la ausencia o nostalgia. (de añorar,
añoranza
)


ANYS.
sust. c. pl. Años.
AONDÓS. adj. Abundoso. (abundante)
AOR.
v. Adoro. (ador; adorar)
AORTE. Adórote, te adoro.
AORVOS.
Os adoro. (a vos, o a vosotros)
APAR. v. Parece, aparece.
(pareix)
APARALAMENT. sust. c. El acto de aprontar, de
preparar. (aparellar; aparellament; parati)
APARAYLÁ. V.
APAREYLÁ.
APARELL. v. Preparo, apronto, aparejo; prepare,
apronte, apareje.
APARELLATS. part. pas. pl. de “aparellar”.
Prontos, preparados, aparejados.
APARELLEM. v. Preparemos,
aprontemos, aparejemos.
APARENTAT. part. pas. de “aparentar”.
Emparentado.
APAREYLÁ. v. Preparó, aprontó,
aparejó.
APAREYLAR. v. modo inf. Aparejar, aprontar, disponer,
preparar.
APAREYLAT. part. pas. de “apareylar”. Aparejado,
pronto, dispuesto.
APAREYLON. v. Preparan, aprontan, aparejan,
atavían. (aparellen, aparellan)
APELAM. v. Llamamos.


APELAT.
V. APELLAT.
APELL. v. Llamo, llame. (francés je m‘ apelle :
yo me llamo; apellido, apellidar
)


APELLA.
v. Llama.


APELLAT.
part. pas. de “apellar”. Llamado.


APENDRE.
V. APENDRER.
APENDRER. modo inf. Aprender. (adependre; antiguo
castellano aprehender
)
APENDRETS. v. Aprenderéis.


APENSAT.
adj. Pensativo, reflexivo (reflecsivo), meditabundo.


APERÇEBUT.
part. pas. de “apercebrer”. Prevenido, apercibido, percibido.


APEYLA.
v. Llama.


APEYLADA.
part. pas. de “apeylar” term. fem. Llamada.


APEYLAN.
v. Llaman.


APEYLAT.
part. pas. de “apeylar”. Llamado, nombrado.


APLICADAMENTS.
sust. c. pl. Aplicaciones.


APLICAMENTS.
V. APLICADAMENTS.


APLICARS.
sust. c. pl. Aplicaciones.


APORT.
v. Traigo, conduzco; traiga, conduzca; llevo, lleve.


APORTAR.
v. modo inf. Traer, conducir, llevar.


APORTAT.
part. pas. de “aportar”. Traído, conducido, llevado.


APORTATSME.
Tracisme (me traéis), llevaisme (me lleváis);
traedme, llevadme.
APPAR. V. APAR.


APPARECH.
v. Apareció.


APPARELLAM.
v. Aparejamos, aprontamos, dispusimos.


APPARELLATS.
part. pas. pl. de “apparellar”. Aparejados, prontos, dispuestos.


APPARENT.
v. gerundio de “apparer o apparexer”. Pareciendo, apareciendo.


APPELLAT.
V. APELLAT.


APPROPIADA.
part. pas. term. fem. de “appropiar”. Apropiada.


APRÉS.
adv. Después. (després; apres sin tilde, après, etc)


APRES.
part. pas. de “apendrer”. Aprendido.


APROPRIA.
v. Apropia. (propri : propio; apropriar : apropiar)


APROPIAR.
v. modo inf. Apropiar. (creo que se refiere a apropriar, con 3
erres
)


AQUEL.
AQUELA. pron. Aquel, aquella.


AQUELS.
pron. pl. de “aquel”. Aquellos.


AQUEYLS.
V. AQUELS.


AQUEN.
adv. Aquí, aquende.
ARABICH. adj. Arábigo. (lengua arábiga,
árabe
)


ARA
‘T. Ahora te.
ARBRE. sust. c. Árbol. (de arboris)


ARDIMENT.
sust. c. Ardimiento, audacia, osadía.


ARDIT.
adj. Audaz, osado, atrevido, animoso. (adalid?)


ARE
‘S. Ahora es, ahora se, ahora os.


ARGENT.
sust. c. Plata, dinero. (símbolo químico AG, argentum)


ARGENTADA.
adj. term. fem. Argentada, plateada. (Argentina)


ARGENTINA.
ad. term. fem. Argentina. (En torno al año 1300 no se conocía el
país
)


ARGUIR.
v. modo inf. Argüir, argumentar.
ARGUMEN. sust. c. Argumento.
(Argument : la t final ya no se pronunciaba)
ARMA. sust.
c. Alma. (Como en Andalucía y otros lugares, arma)


ARRESCH.
A riesgo. (o yo arriesgo ?)
ARRIMAM. v. Rimamos. (verbo
arrimar: nosaltres, natros arrimam, arrimem
)


ARROCADA.
ad. term. fem. Peñascosa. (con mucha roca)


ASAIG.
v. Ensayo, pruebo. (assaig)


ASAJAR.
V. ASSAJAR.


ASAJAT.
part. pas. de “asajar”. Ensayado, probado, tentado.


ASATZ.
V. ASSATS.


ASAUTA.
V. ASSAUTE.


ASMAR.
v. modo inf. Pensar, considerar, reflexionar.


ASO.
pron. Esto. (asó, asò, aso, assó, assò, açò, açó, aço)


ASSAJADA.
part. pas. term. fem. de “assajar”. Ensayada, probada.


ASSAJA.
V. ASSATJE.


ASSAJAR.
v. modo inf. Ensayar, probar.
ASSATJA. v. Ensaya, prueba.


ASSATS.
adv. Asaz, bastante, suficiente.


ASSATZ.
V. ASSATS. - Esta palabra equivale también en algunos casos, según
parece, al HURRA de las lenguas del norte.


ASSAUT.
V. Agrade, plazca.


ASSAUTE.
v. Agrada, place.
ASSEMBLAMENT. sust. c. Semejanza, reunión. (se
assemelle : se asemeja; assemble inglés : ensamblar,
unir
)
ASSEMBLAT. part. pas. de "assemblar”. Parecido,
reunido.
ASSENAT. adj. Sensato, de buen entendimiento o de buen
criterio. (seny, seyn)


ASSÍ.
adv. Así, aquí. (açi, açí, astí)


ASSIGNAT.
part. pas. de “assignar”. Asignado, señalado, marcado.


ASSÍS.
part. pas. de “asseurer” o de “assentar”. Sentado. (assegut;
assentat, sentat
)


ASSO.
pron. Esto. (asó, asò, aso, assó, assò, açò, açó, aço)


ASSOPTILA.
v. Sutiliza.


ASSOPTILA
‘S. v. Se sutiliza.


ASSUFISMADAMENT.
adv. Sofísticamente. (sofisticadamente? sofistica-salta
linea-mente
)


ASSUMADAMENT.
adv. De una manera suprema o extrema; en su totalidad.
(summum)
ASTRENOMIA. sust. c. Astronomía.
ATEN. v.
Espera, aguarda, atiende.
ATENY. v. Alcanza.
ATENYER. v. modo
inf. Alcanzar.


ATEYN.
V. ATENY.


ATEYNE.
Alcanza (de ello).


ATORCH.
v. Otorga, otorgue.


ATORGAR.
v. modo inf. Otorgar.


ATORGATS.
part. pas. pl. de “otorgar”. Otorgados.


ATRÁS.
adv. Atrás. (no sé si es à, atràs; detrás; enrera, derrera :
retro latín)


ATRESÍ.
adv. Otro sí, además de esto. (otrosí, otrosi)


ATRETAL.
adv. Otro tal.
ATRIBUIM. v. Atribuimos.
ATROB. v. Encuentro,
hallo; encuentre, halle. (verbo trobar, atrobar : encontrar :
hallar
)


ATROBAR.
v. modo inf. Encontrar, hallar.


ATROBAT,
ATROBADA. part. pas. de “atrobar”. Encontrado, encontrada,
hallado, hallada.

ATROP. V. ATROB. (la b y la p, sobre todo al
final, se confunden muchas veces.)


AU.
v. Oye, escucha. (audire; ausir)
AUCEL. sust. c. Pájaro.
(aucell, ocell; muixó, moixó)


AUCIU.
v. Mata.
AUCIURE. v. modo inf. Matar. (ociure)
AUCTORITAT.
sust. c. Autoridad.


AUG.
v. Oigo, escucho.
AUGA. v. Oiga.


AUGATS.
v. Oigáis, escuchéis.


AUGEN.
v. Oigan, escuchen.


AUGES.
v. Oigas, escuches.
AUGOL. sust. c. Palabra para nosotros
desconocida y que no hemos visto usada en autor alguno. Quizás sea
derivada del verbo latín augeo, que significa: (auge)
aumentar, acrecentar, añadir, multiplicar, adelantar, ampliar,
engrandecer, enriquecerse; en cuyo caso el vocablo correspondería a
los castellanos, aumento, acrecentamiento, prosperidad,
engrandecimiento, riqueza. (No la encuentro en el texto)
AUJATS.
v. Oid, escuchad. (típico de los pregones o bandos: ara hojats,
ojats
)
AUR. sust. c. Oro. (aurum; or; símbolo AU)
AURACIÓ.
sust. c. Oración. (Oració; au → o se ve muchas veces. Pauch :
poch : poco)
AURAY. v. Habré,
tendré. (Hauré)
AUS.
v. Oyes, escuchas.


AUSELS.
sust. c. pl. Pájaros. (aucells, ocells; muixóns, muixons;
de aue, ave, avuis, avis
)


AUSIDOR.
sust. c. Oidor, oyente.


AUSIR.
v. modo inf. Oír, escuchar.


AUSIT.
part. pas. de “ausir”. Oído, escuchado.


AUSOR.
sust. c. Altura, elevación.


AUSTOR.
sust. c. Azor.


AUTORITAT.
V. AUCTORITAT.


AUTRA.
pron. Otra. (oltra; altra, atra)


AUTRE.
pron. Otro. (altre, atre, oltre)


AUTREJAR.
V. AUTREYAR.


AUTREJATS.
V. AUTREYATZ.


AUTRESÍ.
Otro sí. (Otrosí)


AUTRE
TAL. Otro tal.
AUTRETALS. V. AUTRE TAL.


AUTREYAR.
v. modo inf. Otorgar, acordar, dar, permitir, conceder.


AUTREYATZ.
part. pas. pl. de “autreyar”. Otorgados, acordados, dados,
permitidos.


AUTUMNE.
sust. c. Otoño. (Se sigue usando en valenciano; en inglés)


AVALLATS.
v. Bajad, bajáis.
AVAN. adv. Adelante. - D‘ aquí en avan: de
aquí en adelante. (avant)

AVANÇAR. v. modo inf. Avanzar,
adelantar.
AVANÇAT. part. pas. de “avançar”. Avanzado,
adelantado.


AVANT.
adv. Delante, adelante.


AVANTAT.
- Variante de “avançat”. V. AVANÇAT.
AVAR. adj. Avaro.


AVÉ.
v. Acierta, sobreviene, acontece, concuerda, aviene. (adviento,
advenir
)


AVEM.
v. Hemos, habemos, tenemos.


AVEN.
V. AVÈ.


AVENDRE.
v. modo inf. Acertar, sobrevenir, acontecer, concordar
(avenirse).
AVENIMENT. sust. c. Acierto, acontecimiento,
avenencia.


AVENIR.
V. AVENDRE.


AVENTURA.
sust. c. Ventura. - Per aventura: por ventura.


AVER.
V. HAVER.


AVESQUE.
sust. c. Obispo. (vespe aragonés, episcopo y similares; bisbe)


AVETS.
V. HAVETS.


AVIADA.
part. pas. de “aviar” term. fem. Encaminada, dirigida, dispuesta
para el camino.
AVIL. v. Dirija, encamine.
AVILAMENT. sust. c.
Desprecio, envilecimiento, vilipendio. (de vil)


AVILAT.
part. pas. de “avilar”. Despreciado, envilecido, vilipendiado.


AVINENT.
part. a. de “avenir”. El que acierta, el que se aviene, conviene
o concuerda.
AVISÓ. sust. c. Avizor, perspicacia.
AVOCAMENT.
sust. c. Avocación.
AXIR. v. modo inf. Salir. (exir, eixir,
eixí; exitus, exit inglés : salida etc
)


AXI
‘T. Así te. (Així te)
AXYLL. sust. c. Destierro. (exilio;
exellar; exili
)
AY. V. HAY.
AYA. v. Haya, tenga.
AYCELL.
pron. Aquel.
AYCEYLS. pron. Aquellos.
AYÇO. pron. Esto,
eso.
AYÇO ‘S. Esto es, esto se.
AYÇO ‘T. Esto te.

AYDAR. v. modo inf. Ayudar.
AYDAT, AYDATS. part. pas. de
“aydar”. Ayudado, ayudados.
AYDATSME. v. Ayudadme.
AYDATZME.
V. AYDATSME.
AYGA. sust. c. Agua.
AYGA ‘LS. Agua a
los.
AYGUA. V. AYGA.
AYLOR. adv. Entonces.
AYN. sust. c.
Año. - Mant ayn: muchos años. (any, anys)
AYRAR. v. modo
inf. Airar, enojar.
AYRAT. part. pas. de “ayrar”. Airado,
enojado.
AYSI. adv. Así. (així, axí)
AYSO. V.
AYÇÓ.
AYTAL. adj. relativo. Tal.
AYTAMBÉ. adv. y conj.
También.
AYTAN. V. AYTANT.
AYTANT. adj. Tanto, tan. (tant,
tan
)






























































































































































AYTANTA.
Tanta. (en el original, yatanta)




sábado, 25 de septiembre de 2021

Cent noms Deu, XC-C, 90-100

XC.

¡O
LEYAL!



¡O
Deus, qui has tan gran leyaltat



Ab
poder, saviesa e volentat,



Que
negun hom no has enganat!



Está
Deus Leyal ab veritat,



Ab
justicia e pietat



A
home just e a home malvat.



Hom
es leyal a son senyor



Com
ama la sua honor,



E
ha de falliment pahor.



En
hom leyal no fall bontat,



Justicia
e pietat,



Valor,
honor e caritat.



Aquell
ama molt leyalment



Que
no falle per aur ne argent,



Ne
per fembra ne per parent.



Molt
val mays honrament e leyaltat,



Que
no fá en parents ne en regnat,



Car
per élls fá hom gran malvestat.



Leyaltat
es tan gran virtut,



Que
ab ella null hom es vençut,



Deshonrat
ne recregut.



Leyaltat
es tan gran tresòr,



Que
apres la mort viu e no mòr



Sa
bona fama a null fòr.



Hom
qui vòl esser leyal



Se
sab defendre de tot mal,



E
en tot fayt mays que altre val.



Molt
val mays pobrea ab leyaltat,



Que
gran riquea ab falsetat,



Ne
gran honor ab desleyaltat.







XCI.
¡O
PRESENT!



¡O
Deus qui estás infinidament!



No
ha de tú vergonya qui fá falliment,



Car
a tot quant fá estás Present.



Deus
está Present ab la sua bontat,



Ab
sa justicia, veritat e pietat,



A
tot hom qui faça nulla malvestat.



Está
Deus Present a hom ab sa bontat,



Per
ço que hom no faça malvestat,



E
si la ‘n fá qué en sia despagat.



Deus
está ab hom ab veritat Present,



Per
ço que si l' hom fá null falliment



Que
no'l puscha negar ab negun sagrament.



En
presencia de jutjament



Falle
aquell qui fá falliment,



Perqu'
es tany que sia tement.



En
presencia de pietat



Falle
hom quant fá peccat,



Donchs
¿per qué es desesperat?



Presencia
de bon amar,



De
bon entendre e membrar,



Fan
a Deus a hom presentar.



Mays
val de Deus representament



En
membrar, amar e entenent,



Que
de null fill e honrament.



Voler
fer bé o falliment,



Está
a libertat present,



Per
ço qu' en sia jutjament.



Aquell
qui vòl alcun bé far,



Bona
fí lo fá començar,



E
'l bé far li fá presentar.



Qui
leixa ‘l bé e fá lo mal



Peccat
representa tal cabal 

Que haurá en foch infernal (23).




XCII.



¡O
NOBLE!







Deus
es Noble antigament,



E
es Noble ab honrament,



Ab
valor e ab compliment.



No
's tany noblea sens virtut,



Car
home noble en vici cahút



No
's tany que sia car tengut.



Mays
val noblea per bé far,



E
per lo mal esquivar,



Que
no fá per ans quitar (24).



Está
noblea en bontat,



Per
bonificant, bonificat,



Ab
bonificar d' antiquitat.



Mays
val noblea en present



Que
no fá en traspassament,



Car
pus luny está a nient.



Home
noble pòt esser vil,



E
home vil pòt esser gentil,



Si
es leyal, franch e humil.



Per
ço car Deus s' es encarnat,



Ha
dada gran nobilitat



A
home ab sa deitat.
Hom es pus noble per la encarnació



Que
Deus pres per la sua passió,



Que
per antiquitat ne per promissió.



Hom
es pus noble per saber,



Que
per aur ne per haver,



Ab
qu' el haja ab bon voler.



En
alt, en baix e environ



Ha
de nobilitat ahon



Aquell
que menysprea aquest mon.




XCIII.



¡O
INTENCIÓ PRINCIPAL!







Deus
es Principal Intenció,



Car
tot quant está en intenció



Es
per conexer Deus esser bo.



Es
una Intenció qui es major,



E
es ne altra qui es menor,



La
una
es vasall, e l' altre senyor.



Aquella
Intenció que mays val



Es
de causa espiritual,



E
la serva de la corporal.



Viure
es per primera intenció,



E
menjar es per la segona e son amdues per ço
Que hom sia
bò.



Aquell
qui ha a Deus major amor



Per
sí salvar que per farli honor,



Ama
Deus ab intenció menor,



En
bonea es bonificació



Per
la primera Intenció,



E
en la misericordia perdó.



En
Deus se covén egualar



Intencions
de jutjar e perdonar,



Per
çó que esper e temor pusquen estar.



Aquell
qui ha bona intenció,



Com
vòl fer mal punylo contricció



Que
faça 'l bé e no la fallió.



Molt
val mays bona intenció



Que
no fá tot l' aur que hac



D'
Alexandre ne de Salamó.



Bona
intenció se vòl guardar



Ab
bon entendra e membrar,



Ab
leyaltat e ab bé far.







XCIV.



¡O
PROCURADOR!







Deus
Fill fó Procurador tant bò



A
Deus Pare e Sanct Esperit, que fó



Encarnat
e mort per nostra redempció.



Creá
Deus lo mon per aquella humanitat



Que
pres, ab la qual ha procurat



Com
molt sia conegut, servit e amat.



Procura
Christ com Deus fós honrat,



E
procura que home sia salvat,



E
la procuració fó de gran humilitat.



Null
hom es bò procurador



Si
vòl mays honrar sí que son senyor,



E
qui fá lo lop de las ovelles pastor.



Qui
vòl procurar gran honrament



Fent
mal e ab traiment,



Pauc
sab de bon procurament.



Ab
bonificar e magnificar,



Possificar,
entendre e amar,



Poren
los homens gran bé procurar.



Procuració
com sia perdonat



A
home son mortal peccat,



Cové
que sia procuració de veritat.



Procurar
que son fill sia rich,



E
que dels mals que fá no 'l castich,



Procura
com sia paubre e mendich.



Lonch
temps qu' eu só procurador



Que
Christ hagués per tot lo mon honor,



E
no tròb qui 'm sia ajudador.



Aquell
qui volria procurar



En
la Terra Sancta a recobrar,



No
deuria tròp dormir ne sajornar.







XCV.
¡O
ADVOCAT!






Deus
es lo nostre Advocat,



Qui
advoca contra peccat



Ab
mercé e ab pietat.



Deus
bò, gran, es per ço encarnat



Que
sia lo nostre Advocat,



Pus
que ab nos está participat



Car
home está en gran frevoltat,



Está
Deus nostre Advocat



Ab
poder e ab caritat.



Bonea,
veritat, saviesa e virtut



Son
en advocació lança e escut,



Per
qui tot mal plét cové esser vençut.



Si
Christ hagués bons advocats,



Per
tot lo mon fóre loats,



E
coneguda sa veritats.



Aquell
home qui ha contricció



E
prega Deus que li perdó,



Misericordia
es sa advocació.



Advocat
qui per pauc d' argent



Falsament
dona perdiment,



Apella
Deus a jutjament.



Es
Advocat per ço que sia jutjar,



E
no es per ço que sia injuriar,



Per
que advocat deu leyal estar.



Mays
val una advocació



Qui
vaja per má de raó,



Que
no fá tot l' aur qui hanc fó.



Ab
mercé e ab pietat



Sia
Deus nostre Advocat



A
la mòrt hon serem jutjat.







XCVI.



¡O
INVISIBLE!







Deus
no ha visibilitat



Que
sia de corporalitat,



Mays
de intelligibilitat



Deus
no ha còrs perque no 's pòt veer,



Mays
pòtlo hom en son enteniment haver



Entenent
son complit poder.



Mays
val una intellectivitat



E
de Deus una intelligibilitat,



Que
de còrs tota visibilitat.



Visible
es la deitat



En
aquell home Christ appellat,



Lo
qual hom es just deificat.



Segons
natura de cogitar,



Se
pot Deus veer en l' amar,



En
lo qual lo fá honrat estar.



Veer
Deus ab vista espiritual,



Es
veer que mays que altre val,



E
qui mays guarda hom de tot mal.



Veer
Christ estar sobre el trò,



E
sa companya enviró,



Está
vista de perfecció.



Saber
en dona de falliment (25),



E
veerla ab gran ornament,



Es
vista a hom desplasent.



Mays
val veer hom pobre malvestit



Qui
de virtuts sia molt rit,



Que
veer hom rich mal nodrit.



Aquell
qui ha molt gran contricció



Com
fá neguna fallió,



En
misericordia veu perdó.







XCVII.



¡O
INMORTAL!







En
Deus no pot esser nulla mortalitat,



Pus
que es en infinitat e eternitat



De
poder, saviesa e volentat.



Es
Deus Inmortal en sa volentat,



Per
ço car ab ella no vòl null peccat,



Ans
ne vòl tot ço qui 's cové ab bontat.



Aquell
qui es sens corrumpiment,



E
qui de tota rè ha compliment,



Cové
que sia tostemps vivent.



Molt
es pitjor mortalitat



Que
sia per mortal peccat,



Que
mort de corporalitat.



Aquell
fá amar inmortal



Qui
ama Deus ab còr leyal,



E
qui per res no vòl fer mal.



Aquell
no pòt per res morir



Qui
no está pres de finir,



E
qui ha en Deus son desir.



Qui
fá injuria e tòrt,



Está
veçi de la greu mòrt



Qui
porta hom a mal pòrt.



Cell
qui no vòl esser mortal



De
mòrt qui es espiritual,




de son còr a Deus hostal.



De
mortalitat fá estar



Cell
qui per res no 's vol leixar



De
mal pensar e de mal far.



Si
no fós inmortalitat



En
home qui es infernat,



No
fóre gran culpa peccat.



XCVIII.



¡O
INFALLIBLE!







Com
Deus sia avenir



No
pòt en nulla rè fallir,



Ne
falliment no li pòt contradir.



Enfre
aveniment e desfalliment



Está
molt gran contrariajament,



Perque
en Deus no pòt esser negun errament.



Avenitivitat
e infallibilitat



Son
per essencia una unitat



Disparada
a tota fallibilitat.



Deus
ha infinit e eternal poder



En
bontat, saviesa e voler,



Perque
en res falliment no pòt haver.



Deus
aven en lo començament,



En
lo mitjá e en l' affinament



De
tot ço qui es son operament.



Aven
Deus ab la sua gran volentat,



Per
ço car ha amant, amar e amat,



Qui
han una mateixa substancialitat.



Null
hom en mal pòt ben avenir,



Car
mal es subject de fallir,



Qui
es contra bé far e complir.



Mólt
val mays un bò aveniment



Per
entendre, amar e membrament,



Que
sentir no farian mil sentiment.



Aquell
falle qui posa denant son voler



A
son membrar, son saber e temer,



Car
no sab ordenar son poder.



Cell
qui no vòl en nulla rè fallir,



Desira
tan fòrt honrar Deus e servir,



Que
per la sua amor vòl morir.







XCIX.



¡O
PRINCIPI!







Car
Deus es començament eternal,



Cové
qu' el començable sia tal,



Que
ab lo començament sia egual.



Egual
ab éll no pòt per res estar,



Si
d' éll e del començament no es eternar,



Essencialment
sens negun accidentar,



Ja
no pogra esser gran començament,



Si
'l mitjá e l' affinament



No
haguessen un naturament.



Deus
començara lo mon en minoritat,



Si
éll en home no fós encarnat,



Car
major poder no fóre mostrat.



Tot
ço que Deus ha començat,



Comença
per ço que sia amat,



Remembrat,
entes e honrat.



Per
ço que Deus contra granea no haja contrarietat,



Comença
aytant per magnificabilitat,



Com
per entendre e amabilitat.



Cové
donchs que Deus haja lo mon començat



En
major granea de creabilitat,



Perque
convench que éll mateix fós encarnat,



Ah,
las! E com Deus haja hom començat,



Per
ço que éll sia molt amat,



¿Qui
es aquell hon no sia culpa ne peccat?



Jesu-Christ
e los mártirs fóren de nostre fe començament,



Ab
preycar veritat, humilitat, treballs e moriment,



No
ab cavalls, diners, delits ne guanyament.



Aquell
qui vòl be començar,



Ans
que començ deu consirar



Si
la fí es de mal estar.







C.
¡O
FÍ!



Deus
es Fí e compliment



De
tot ço qui es del començament



Trò
a
la fí per concordament.



No
pòt Fí en complir



Sens
complent, complit e unir



En
qui no 's pusquen consumir.



Ja
no pogra esser Fi en bontat,



Si
en sí no hagués bonificat



Qui
fós de sa essencialitat.



Deus
ha tot lo mon affinat,



Car
l' ha ab sí participat,



En
quant s' es en home encarnat.



Aquell
qui en la fí no pren



Ço
hon ha mays de compliment,



No
sab que es elegiment.



Qui
en la fí vòl elegir



Ço
que ha mays en son desir,



Ab
mitjá ho pòt conseguir.




ha tan gran abundament



De
bonea e compliment,



Que
no hi cab mal ne falliment.



La
major fí que hom pòt pensar



Es
en deitat deitar,



E
en volentat bòn amar.



Aquell
qui ama major fí



En
Deus que en argent ne cosí,




a la fí per dret camí.



Ah,
las! mant hom veig desviar



De
la fí, car no vòl honrar



Deus
qui prega tant solament de amar!







De
la fí de aquest libre.







Finit
es aquest bon dictat,



Lo
qual sia per Deus guardat,



Car
per éll l'havem començat.



Deus
amors, digne de amar,



A
tots cells qui volrán cantar



Los
teus noms, vulles perdonar.



Qui
aquest xant vòl soven cantar,



Amar
hi pòt multiplicar,



En
conexer Deus e honrar.



Qui
ha d' amor deffalliment



Cant
aquest xant alegrament,



Et
creixará son amament.



A
vos, mayre de Deus, present



Aquest
xant, qui novellament



Es
fayt a vostre honrament.
_____







LA
LAOR DE CASCUN PSALM.



Laor
e honor a la essencia de Deus, e a las divines personas,
e a les dignitats de aquellas; e recordem e amem a
Jesus Natzaret, e a María verge mare de aquell; e esperem e desitjem
de la carn resurrecció, e en lo cel devant Deus gran e
sempiternal glorificació en resurrecció. Amen.




VARIANTES.



(1)
Perque unitat e unir no 's poden partir.



(2)
En qui s' afina natura d' amor e d' amistat.



3)
Defora parinficant, parinficable, parinficar.



(4)
¿Qui 'l poria asmar?



(5)
E per ço en tot quant es enten,



(6)
Hom pot veritat atrobar



En
hom qu' es larch, no en avar,



Car
molt se asauta de donar.



(7)
Jesus, en ta sensualitat



(8)
A hom ha Deus lo mon creat,



E
aquell hom al donat
En quant de sí l' ha deytat.



(9)
De sols Deus no 's té per pagat.



(10)
Qui no s' asauta de mal far.



(11)
E qui las auciu no es obedient. // (ociure, auciure :
matar)



(12)
Ab gracia e ab perdó.



(13)
Que ab Deus elegesca virtut e bontat,



(14)
Ans lo gita anaxaller



(15)
Car ab voler pot Deus haver.



(16)
Ab qu' el cuiden honrar mante gent.



(17)
E ʻl fá maldir e blastomar,



(18)
E aço mateix de membrar e amament.



(19)
No fá avendre per peccat.



(20)
Com Deus hage tan gran dignat



(21)
No presa a Deus e son jutjament.



(22)
Per qui hom fall ser e matí.



(23)
Qui leixa 'l bé e fá lo mal



Peccat
representa tan cabal



Que
n' haurá foch infernal.
(24) Que no fá per ansquitar.



(25)
Saber en dona deffalliment,

NOTA. Si bien en el prólogo de
este poema manifiesta el autor que cada nombre, o sea cada salmo,
consta de diez versículos (de tres versos cada uno), observamos que
algunos pocos constan de once y otros de nueve. Esta particularidad
se nota no sólo en los códices que tenemos a la vista, sino también
en el que existe de esta obra en la biblioteca de San Juan de
Barcelona. En el códice catalan se observa además que los
títulos de cada salmo están en latín. Los salmos se hallan
repartidos de manera que cada dos de ellos forman una parte del rezo:
así el primero y segundo pertenecen a la primera feria y hora de
maitines, el tercero y cuarto a la de prima, el quinto y sesto
a la de tercia, el séptimo y octavo a la de sesta, (sexta;
de aquí la palabra siesta) el noveno y décimo a la de nona,
el undécimo y duodécimo a la de vísperas, el décimo tercero y
décimo cuarto a la de completas, luego vuelve a empezar, y así
sucesivamente.