Del Escriva de racio.

Del Escriva de racio.

Si als reys en temps de pau ha plagut guardar ordonacio en ses continues despeses no grans molt mes en aquelles que son grans e alcuna ordonacio ne mesura no poden reebre per lo gran nombre de moltes viandes e gens qui aquelles han a menjar necessaria cosa es que en distribuyr aquelles orde degut sia servat per ço que aquelles egualment als stipendiaris e altres servidors seus sien departides. Emperamor daço un hom leal e vertader e diligent qui comptar e scriure sapia volem esser assignat profitosament proveens lo qual scriva de racio disposam esser nuncupat al offici del qual declaram pertanyer tenir quatre libres ço es lo primer lo qual carta de racio volem esser nomenat en lo qual no haja als escrit sino tan solament los noms daquells qui per domestichs nostres haurem reebuts dels quals en special lo nombre de les besties a les quals volrem esser a ells fet compte e de la quantitat de la quitacio axi als de bestia de racio con de bestia de loguer e de peu sia tengut fer expressa mencio: guartse pero que sens nostre special manament en lo dit libre scriure alcun no presumesca. Lo segon libre tendra encara qui libre de notaments sera appellat en lo qual escrisca e not ço es als camarlenchs totes joyes draps daur de seda e altres semblants coses spaes vaxella daur dargent e totes altres joyes e coses que ells per son offici en guarda e custodia tenir son strets: al cappella major los vestiments e perellaments retaules e totes altres joyes daur e dargent e reliquies de la nostra cappella: als sobrecochs calderes asts ferres e altres ostilles e coses del servey de la cohina: als rebosters largent de que continuament nos e nostres companyes en lo palau nostre menjants usam e tovalles e altres coses al seu offici adjunctes: als cavallerices selles frens sporons: al armador real espaes cuyraces asperchs e elms guarniments de cors jubets e espatleres e lorigues de cavall e perpuntes e altres coses segons que liurades per son offici li seran: al panicer tovalloles e totes altres coses les quals al offici de cascun dells custodir seran liurades: del qual libre a nos un translat ne sie liurat salvant daquelles coses les quals per continuu servy e us se deterioren les quals a la almoyna son liuradores axi con son tovalles tovalloles escudelles e talladors de fust los quals en aquest cas que als almoyners seran liurats als dits officials cancell e desnot. E lo terç libre en lo qual no sescrisca sino la messio de nostra casa real lo qual libre de comtes manam esser nomenat e aquell cascun any sia tengut mudar en lo dia de ninou. Lo quart libre lo qual registre appellat sera volem esser en lo qual los albarans de quitacio de vestir e de gracia e encara dacurriments seran e deuran esser registrats e escrits. Volem encara ell haver cura e diligencia fer seer tots los menjants en nostre palau per orde degut axi que a cascu sia guardada sa honor segons son estament salvant los menjants en nostra taula los quals per lo nostre majordom volem e manam eser ordonats: e sia tengut de comptar e de saber lo nombre daquells e de guardar que noy menuch alcun sino aquells qui menjar hi deuen segons la nostra ordonacio sobre aço feta: e si alcun hi menjave qui menjar noy deja man als porters que aquell ne giten: e del nombre dels dits menjants en lo libre del compte de la messio de casa faça mencio. Encara les viandes davant los menjants en lo nostre palau posar faça diligentment e ordonada als portadors daquelles e cura haja que de les dites viandes en lo nostre palau falliment alcu no sia e que daquelles menjades no sien fora nostre palau: e car rahonable cosa es que si en la messio de nostre palau certa ordonacio feta havem que en temps de host on majors despeses se conve a fer façam provisio salutar per la qual les viandes no poques en aço necessaries ab diligencia sien distribuydes e guardades: per ço ordonam que lo dit escriva de racio tots temps que host menarem e viandes als stipendiaris o persones de nostra host per lur sou donar ordonarem volem e declaram lo dit scriva de racio haver cura diligent de fer albarans als dits stipendiaris lo qual a aquells qui la farina vin bescuyt cibada e altres viandes nostres en la host tendran man a aquells en paga o acorriment de sa quitacio o sou axi daquells qui servit hauran con daquells qui servir hauran liurar per ço que dallo que servit hauran sien satisfets e del temps que servir deuran hagen paga bastant: axi que guartse lo dit escriva que les dites viandes no sien liurades als dits stipendiaris sino segons la ordinacio que nos sobre aço havem feta. E norresmenys ajustam a son offici per albarans de quitacio de tres en tres meses als domestichs nostres del temps que hauran servit segons los gatges als quals en lo dit libre de racio seran escrits e albarans de vestir a cascun dels dits nostres domestichs cascun any en lo primer dia dabril a cascun dells segons sa condicio e grau juxta la nostra ordonacio sobre aço feta: encara albarans dacurriment e de gracia con e quant per nos li sera manat. Empero tota vegada se guart que albara de gracia a alcu no faça oltra cantitat de vint y cinch libres barcheloneses los quals al nostre tresorer seran endreçats axi empero que aquella gracia no sia sino de quitacio o de vestir: e con nos convendra e volrem pagar los nostres soldejats de la host en diners lo nostre scriva de racio albarans a aquells de mes en mes faça del sou o quitacio que nos en aquella host haurem ordonat e atorgat donador los quals al nostre tresorer sendreçaran e lo dit tresorer a ells pach e reeba mostra ensemps ab lalguazir e menescal e altres per nos assignadors dels cavalls e armes dels dits stipendiaris: guartse pero que si daquelles persones de les quals reebuda haura mostra ni ha alguns que sien tenguts anar ab nos en host dels cavalls e armes daquells no faça estima e aquells que estimats hauran en escrit mete per tal que si lestima daquells volrem o deurem esmenar aquella façam segons la estimacio reebuda. Encara dehim al dit escriva de racio pertanyer que tota vegada nos hostejants deja assignar e ordonar certes persones axi de cavall con de peu per dies nits e hores segons que per nos li sera manat qui façen la vetla o guaytes e escoltes per la host axi que segons les companyes que ab nos en la host seran sia feta la guayta covinent: esguardants pero que les dites guaytes e escoltes sien per tal manera divisides quel carrech sia entre ells compartit egualment: empero con lo dit escriva de racio la guayta haura ordonada abans que daquella faça manament aquella a nos mostrar deja si nos en aquella volrem alcuna cosa mudar. Encara dehim al dit offici del escriva de racio pertanyer reebre e ministrar les cenes que nos reebrem e reebre manarem en presencia e aquelles si seran en viandes de partir e de distribuyr als domestichs de nostra casa: e en lo distribuyr daquelles viandes seguesca la nostra ordonacio sobre asso feta la qual manam a ell continuament ab si portar per tal que aquella en alcuna cosa no romanga imperfecta ans aquella sia en totes maneres complida e seguida segons que de nostra volentat es ordonada e la qual al profit dels nostres domestichs havem feta. E encara volem al offici dell pertanyer que encontinent fet per nos alcun viatge se enform ab lo sobrazembler de nostra cort del nombre de les besties les quals haura logades per causa del nostre viatge dessus dit e del loguer e de la messio daquelles reebra compte del dit sobrazembler e de son lochtinent e faça pagar en presencia sua als homens de les besties de loguer tot ço que degut les sera per la cort e fassa albara al dit sobrazembler de tot ço que li sera degut per raho del dit viatge e per altres messions. Sia encara tengut lo dit scriva de racio de comptar per cascun dia la messio de casa nostra ab la un dels majordomens si esser hi pora e ab los officials majors e enserch diligentment que en lo dit compte alcuna cosa no sia sobremesa: encara enquira que en alcun offici de casa frau alcuna nos faça aytant con en el sera: albaran debitori al comprador de aquelles viandes que haura manlevades a obs de nostra cort per cascun mes faça quen mester sera. E noresmenys dels nostres
cavallerices e del sobrazembler e sartre per cascun mes o de dos en dos meses comte lo dit escriva de racio reeba de les messions que cascun haura fetes en son offici reebent daquells segons ques conve sagrament que en lo dit compte frau alcuna no es comesa. Encara a manament dels majordomens dels algutzirs del canceller e del maestre racional los quals ells hauran condempnats en la quitacio segons lo poder a ells donat al fer dels albarans deduyr sie tengut: pusca encara lo dit scriva de racio a aquells qui compte retre a ell son tenguts los dits comptes recusar e contradir. Stablim encara quel dit scriva de racio les condempnacions ques faran per los havents poder a aço de nostres e contra nostres domestichs officials en lurs quitacions aquells encontinent not a cascu e en apres dels dits notaments faça albara debitori al nostre almoyner e aquells pusca als pobres de Christ larguir e degudament distribuyr. Ajustam encara quel damunt dit scriva de racio a nos que be e feelment se haura en son offici faça sagrament e que res no ha fet ne fara perque lo dit sagrament no pusca en totes coses observar.

lochtinent scrivans de racio

Declaracio feta sobre totes les dites ordinacions.

Declaracio feta sobre totes les dites ordinacions.

Per tal con humana natura no basta a provehir als duptes altercacions e contrasts qui per temps se poden esdevenir e entre los officials nostres majors sotsofficials e ajudants daquells demunt dits axi entre los majors con entre los majors e menors e altres domestichs nostres per raho del regiment e exercici dels officis demunt dits alcunes discordies altercacions e duptes se pusquen esdevenir per no be entendre les dites nostres ordinacions o aquelles ab punts sobtills e maliciosos puntant e interpretant per lur grosseria o sobtilitat la qual malicia pot esser nomenada la qual ab bona e deguda declaracio per nos deu esser refrenada e no reputem esser congruent a raho quels subtils ab lur subtilitat enganosa lur intencio iniqua obtenguen nels grossers per lur grosseria mantenguen coses desrahonables ne romanguen per la malicia dels sobtils en alcuna cosa dampnificats: per ço desigans quels officials e altres domestichs nostres cascun exercesca son offici segons forma e continencia de les dites nostres ordinacions e aquelIs sens contrast e discordia en la nostra cort visquen e usen dels officis demunt dits: decernim e declaram que les dites ordinacions nostres en tot e per tot sien tengudes e observades e exseguides segons tenor e continencia daquelles e no partentse en alcuna manera del tenor daquelles: e si per ventura alcuns duptes altercacions o contrasts entrels damunt dits officials sotsofficials e ajudans daquells e altres domestichs nostres ensemps o depertidament los uns contra los altres per les rahons damunt allegades o altres sesdevendran: volem e ordenam quels dits duptes contrasts e altercacions venguen devant nos per tal que nos aquells a bon stament de nostra casa e a concordia de nostres curials declarem e posem en stament pacificable et profitos. E per tal que per aytals duptes o altercacions la ordinacio de nostra casa no sia torbada ne desviada: volem e ordenam que si alcun dels dits officials nostres majors o sotsofficials o ajudants daquells o altres domestichs e familiars nostres los uns contra los altres hauran alcun contrast o dupte per raho dels officis demunt dits que aquell o aquells al qual o als quals aquest contrast o dupte sera fet sien tenguts de requerir tres vegades devant dos o tres testimonis aquell o aquells qui aquests contrasts los faran quels dits contrasts degen dir e denunciar a nos e supplicar dins vuit dies apres la tercera requesta daqui avant comptadors que aquells duptes e contrasts determenem: en altra manera passats los dits vuit dies si aço no curaven fer tenguense per sospesos dels officis que per nos tendran e daquells daqui avant no presumesquen usar sens especial voluntat nostra sots pena de perdre los dits officis o staments que en la nostra cort hauran. E per tal que cascun dels dits officials sotsofficials e ajudans daquells sapien e no pusquen negligir o ignorar la present nostra declaracio volem que cascun sia tengut de pendre translat de la present nostra declaracio ensemps ab lo capitol de la ordinacio qui fara per loffici que tendra per nos.

Ordinacio reys Darago consegrar coronaran

De la Almoyna.

De la Almoyna.

Esguardants e a nostra memoria comanants la paraula dominical la qual als seus dexebles dix:
Pobres ab vosaltres tots temps haurets e encara la paraula del propheta: Trenca lo pa al freturan e los freturans met en la tua casa: per moviment de pietat e de caritat som costrets que a sustentacio dels pobres nostre coratge girem e ab almoynes a ells e ab altres piadoses acorriments no axi com ne som tenguts mas axi con podem misericordialment succurram. Perque ordonam e establim que cascun any sien assignats per almoyna ultra aquella la qual en altra manera axi a religioses con a altres persones donam per altres officials mil libras barchelonesas per quatre partidas del any reebedores dels nostres batles generals e per los procuradors reyals e aministradors de nostres rendes de la nostra senyoria les quals quatre partides comencen lo jorn de la nativitat de nostre Senyor les quals reeba lalmoyner nostre et aquelles do e distribuesca segons nostra pia volentat e devocio. E encara mes a la dita almoyna ajustam que en cas que nostra voluntat no sera de tenir tinell als nostres domestichs per quascun jorn aytant con durara que nos no tindrem aquell deu solidos jaccenses en Aragon e quinse solidos barchelonesos en Cathalunya e en regne de Valencia e vint solidos de mallorquins en lo regne de Mallorches e altres vint solidos alfonsins en lo regne de Cerdenya e de Corcega per los dits almoyners dels nostres panicers cascun dia reebedors de pa assignam quant nos presents en les dites terres serem lo qual continuament devant la porta de nostre alberch reyal a sexanta pobres de Jesu-Christ ço es dos diners en Arago tres diners en regne de Valencia e en Catalunya e quatre diners en Mallorcha e en Cerdenya et en Corcega de pa a cascun dels dits pobres sera donador: los releus encara los quals sobren de la taula nostra e de nostres domestichs sien donats e distribuits a altres pobres a la porta de nostre alberch cascun dia per lo mati. Et ultra encara los damunt dits diners volem esser donats tots dicmenges als sexanta pobres damunt dits sinch solidos jaccenses en diners en Arago e deu solidos barchelonesos en Valencia e en Catalunya e quinse solidos mallorquins en Mallorcha e altres quinse dalfonsins en Cerdenya o en Corcega reebedors del nostre comprador ço es per aytal manera que un diner jaques e dos diners barchelonesos e quatre de mallorquins e altres quatre dalfonsins segons les terres on serem a cascu dels sexanta pobres damunt dits seran donadors: et ultra encara les coses damunt dites volem a la damunt dita almoyna en la porta de nostre alberch donadora los releus qui sobraran en la cuyna axi en carns con en altres menjars esser assignats. Mes avant pan e vin los quals en nostres boteylaria e paniceria sesdevendra a deteriorar en tal manera que devant los nostres domestichs a posar convinents no serien e encara fruytes e fromages que envers los rebosters romandrien los quals convinentment per ells no poguessen esser posats a la dita almoyna tota hora que aytals coses sesdevendran assignam. Encara assignam a la dita almoyna totes les besties retudes a la cort per afollades e aquelles lalmoyner reeba del cavalleriz. En apres assignam a la dita almoyna totes les condempnacions de nostres domestichs ques faran per los havents poder les quals condempnacions los dits almoyners del tresorer nostre haver procurar sien tenguts les quals condempnacions ensemps ab laltra moneda de la almoyna als pobres de Christ sien donades: e aço que per les bulles de plom o daur en los privilegis emposadors en nostra scrivania se reeb segons les coses per nos aordonades. E encara aquell dijous en lo qual lo Salvador nostre a nos exemple relaxan los peus dels apostols lava volem esser donat a tretse pobres als quals nos duyts per exempli lavam a cascun drap de lana per dos robes ab calces e capero e drap de li per una camisa complida e capell e cinch solidos de barçeloneses en Cathalunya e en regne de Valencia e sis de mallorquins en Mallorques e sis dalfonsins en Cerdenya o tres de jaqueses en Aragon per costures apres la ablucio: als quals dinar en la nostra cort sia donat e nos aquells servescam de donar lurs aygua en les mans axi en lo començament con en la fi del dinar jonolls ficats en terra e les viandes que ells deuran menjar en la forma damunt dita devant ells posem. En apres per tal que cascun dia nos siam remembrants del exempli de humilitat que nostre Senyor als seus dexebles e subseguentment a nosaltres lexa: ordonam oltra les dites coses cascun dia ordinariament a tretse pobres menjar continuament esser donat en la nostra cort real per tal que devocio real de lavar a ells les mans e besarlos aquelles oferent a cascun tres diners barcheloneses en Catalunya et en regne de Valencia et dos diners jaqueses en Arago et quatre diners mallorquins en Mallorques et quatre alfonsins en Sardenya a honor daquell en la man del qual los cors dels reys esser son demostrats exegir puscam axi con desijam. In Paresceve pero de nostre Senyor a tretse als quals ultra la ablucio de les mans a honor daquest Jesu-Christ qui per la sua passio de menjar no corruptible de gloria eternal aquest dia nos sadolla jonoyls plegats menjars posam. Volem encara als ordens de pobretat de la terra nostra almoynes esser donades per la manera ques segueix ultra aquelles almoynes les quals reeben en nostra absencia: ço es que con serem en ciutats o viles dins la nostra senyoria si nos presents erem sien donats cascun any davant la festa de Nadal de nostre Senyor als monastirs daquell loch per pietança vuit diners jacceses o dotse diners barcheloneses o setse diners mallorquins o setse alfonsins segons les terres on serem per cascun frare o sor daquells monastirs.

Dels Rebosters majors.

Con res no es dit perfet si donchs de totes les sues parts no fa mencio e per tal que aço que lexam no siam vists menysprear e que ignorancia no pusca esser allegada: de la manera dels servidors del nostre palau reyal duym ordenador. Emperamor daço en la nostra cort dues bones persones generoses e feels volem esser deputades la cura dels quals sia principalment del primer reebut en loffici guardar tota la vaxella daur e dargent la qual acostumam usar en nostre palau axi de nostra persona con de nostres domestichs e aquella reebra ab inventari de nostres camarlenchs e tendra aquella per ells: e encara sien tenguts que la vexella que a nostre beure e a la taula nostra real posar sera aordonada a hora convinent el meteix al draçatori port e aquella que per nostres domestichs sera usadora per lo sotsreboster e altres del offici portar faça: guardantse molt diligentment que la damunt dita vexella nedea e de coses inmundes soven reguardada axi sia que negunes coses no si puguen esser perpensades als nostres huyls abhominables: e les damunt dites coses totes a hora convinent al nostre rebost en la manera que portades les hauran per ells sien retornades. Tenguts encara seran de guardar o fer guardar fruytes fromatges tortes candeles sucre salses sal e semblants coses qui axi per nos con per los nostres familiars en nostra cort seran usadores: e les dites fruytes fromatges sal tro a la taula on nos menjarem portar degen e aquelles liurar al nostre majordom per posar davant nos: e apres del aygua o del vi ab lo qual seran lavades aquelles que bonament lavar se poden feelment lo tast facen. Volem encara que tota hora que fruytes e fromatges sesdevendra afollar en tal manera que a nostres domestichs no fossen competents a posar per los dits rebosters decontinent als almoyners sien distribuits e per los dits almoyners als pobres de Jesu-Christ donar manam: e axi meteix con sesdevendra nos anar per cami volem ells aquestes coses servar. Les coses encara damunt dites guarden tota hora e escriven servada la ordinacio ja per nos feta sobre aço la qual en escrit hagen et observen: e gardense que tast facen sobre les coses damunt dites les quals a nos prenedores en qualque manera seran davant nos posades. E con nos sesdevendra caminar la un dells ol sotsreboster o un del offici en absencia del sotsreboster tots temps primer vaja per tal ques guart que defalliment de lenya e de palla al palau on nos menjarem esser no pusca divern e destiu jonchs o altres coses verdejants sia curos de haver e axi de banchs con de taules con daquelles coses que sesguarden a lur offici en lo dinar e en lo sopar no haja defalliment alcun: decernents que al nostre palau argent o vaxella dargent tovayles de les quals nostres domestichs menjants usen lo sotsreboster portar sia tengut e anaps e copes e altres coses al beure necessaries: e aquella vexella nedea e bella conservar procur axi que neguna cosa leja noy sia que pogues ofendre los huyls dels menjants en lo nostre palau si volra esquivar venjança condigna: e daqui aquell e aquelles al rebost reportar no oblit. Largent pero portador a la cuyna liure a aquells a aço diputats dels quals apres los menjars recobrar sia tengut diligentment. Encara ab diligencia ell manam haver e tener en escrit la manera ques serva en tenir lo damunt dit argent. Encara en lo rebost ell o un del offici jaher volem e manam: tenir encara aygua appareylada con a la taula anar deurem per nostres mans a lavar e dels altres qui aqui seran haja cura: encara de luminaries de cera tortes o brandons et tortices e candeles bastament tenga servada la dita ordonacio nostra la qual sobre aço havem feta e la qual ordonacio haja en escrit per tal que aquella mils sens violacio guart e observe. Guartse encara lo dit reboster e a la cura dell especialment aço pertanyer sapia que de les damunt dites luminaries alcun defalliment no sia. En apres con sabra nos voler per lamina dalcun deffunt missa solemne fer celebrar per tal que sapia nostra volentat sobre lo nombre de les tortes illuminadores en la dita missa los nostres camarlenchs sollicit diligentment e aquelles tortes e encens haver curosament procur del apothecari. Los rebosters e los altres empero del offici del rebost qui per nos seran deputats en les coses pertanyents a lur offici per lo dit comprador faedores de les coses damunt dites si deure reebre personalment e aquelles scriure regoneguen obligats esser de retre compte tots dies al mayordom e al escriva de racio. E en temps en lo qual sesdevendra nos caminar ell o aquell qui primer ira axi faça que en qualque loch on irem axi com de nostra celsitut se pertayn compliment dargent e de luminaries tovayles e altres appareylaments a servey nostre trobem. E no resmenys sagrament e homenatge a nos faran que lur offici e aquelles coses que si pertanyen per lur poder feelment exerciran; e si alcunes coses mayorment per rahon de son offici a la persona e a la salut nostra nocives se poden esdevenir decontinent revelaran e que res no han fet ne faran perque les desus dites coses no puguen complir. E per tal que pus perfectament e pus liberal les coses desus dites complir se pusquen ells o el sotsreboster en lo rebost damunt dit continuamen jaguen per tal que estranyantse del offici alcuna lesio no sofira: los desus dits empero nostres rebosters a tots los altres del rebost volem mayors esser. Ordonans encara en nostre rebost esser deputat un apte e sufficient hom qui sotsreboster sia appellat e ajut als nostres rebosters en aquelles coses que pora tocants lur offici feelment e apte: e tota vegada quels dits rebosters per malaltia o per absencia de amdos o per altra necessitat a son offici faedor entendre no poran al sotsreboster tota hora que necessari sera pusca cometre exercidor. Salvant empero lo portar del aygua al lavar de nostres mans e la fruyta e formatge e semblants coses a nos aministradores en la taula dels officials dobles derrer reebut si lavors en la cort present sera o en absencia daquell que per un dels escuders de la cambra volem esser fet. Encara tovayloles entires e netes aministrar a nostre sobrecoch e portant lo taylador qui les viandes devant nos aportar son tenguts liurar no oblit: e als camarlenchs los dits rebosters majors e sotsreboster volem esser sotsmeses. E en temps pero que nos caminar sesdevendra lo sotsreboster aportara o en absencia dell un dels ajudants del rebost alscuns appareylaments e ornaments e vexella dargent ab les quals passar puscam a us nostre per la taula si per aventura les azembles portants los arneses a hora deguda no eren vengudes. En apres lo sotsreboster aquelles coses que reebudes e despeses haura tota hora escriure diligentment sia tengut: e per tal que de totes coses que son faedores per los dits officis noticia plena haja translat e ab si tenga daquelles e aquell sagrament e homenatge faça al camarlench e obediencia serve quels rebosters fer e servar son a nos estrets. E lo damunt dit sotsreboster los rebosters majors si regonega a ell per majors.

Dels rebosters comuns.

De la manera de dar racions.

De la manera de dar racions.

E si engir les viandes en lo nostre palau e casa reyal als menjants aministradores orde degut observador havem disposat: molt mes necessari esser jutjam que quant que quant les dites viandes als nostres domestichs per racions e majorment en host on los princeps majors despeses no poden esquivar que en destribuir e divisir aquelles temprança e mesura molt mes lavors es necessari sia observada. Perque ordenam que con a nos se convendra ostejar on no es custum los nostres domestichs devant nos menjar o per cami anant on per defalliment dalberchs los nostres domestichs menjar nos nons poden bonament acompanyar o en cas que per necessitat o volenterosament nos volents ordenar que devant nos no mengen: en aquell cas ordenam quel escriva nostre de racio lus do racio en aquesta manera ço es lo cafiz de forment a mesura de Valencia a cent vint persones lo dia del qual a cascuna persona vendra trenta unces de pa cuyt e el cafiz de la civada a la dita mesura a setze besties lo dia e vendra per bestia tres almuts e lo quarter del vin a mesura de Valencia en que ha tres ferrades de cort a sis persones lo dia e un molto a divuit persones lo dia: vaques porchs carn salada gallines cabrits e peix e totes altres coses a consciencia e a bon arbitre del escriva de racio comanam e la sua consciencia daço carregam.

frens altres apparellaments cavals

Dels Boteylers comuns

Dels Boteylers comuns.

Digna cosa e acordant a raho estimam que totes aquelles coses les quals dins lo palau nostre son faedores ab tal orde eximent reeben que neguna cosa inperfecta seguir no sen pusca ans mes segons que es possibil totes perfectament per lur orde sien dreçades. Emperamor daço ab aquesta present constitucio per tots temps valedora statuim que en la nostra sala o palau real dos boteylers comuns dels domestichs nostres assats jovens bons e homils sien reebuts per nos elegidors qui vin e aygua a
posarse estudien perfecta e ordonadament. E per tal que nengun defallimen de les coses damunt dites noy sia preguarden diligentment e atesa per les taules discurrent e molt diligentment en les coses desus dites esguardant: los quals als boteylers e sotzboteller nostres engir lurs officis obeyr sien tenguts e sengles dies de dejunis a nostres domestichs en lo vespre volents beure en lo palau o en altre loch en nostre alberch ajustats vi e aygua appareylen e aministren abundantment e allo mateix facen tota hora que presents ab nostres domestichs sesdevendra demanar nos a beure. E si sesdeve nos de loch a loch anar un dells al loch al qual haurem ordonat danar de continent ivaçosament davant vaja per tal que per occasio de lur triga engir lur offici alguna cosa no ben feta sia sotsseguida. Volem encara que almenys la un dells dins la botellaria nostra o almenys prop aquella jaga si dins fer nos pot ab bona manera per tal que distancia de loch algun embargament donar no pusca a lur offici damunt dit perque liberament
nos pusca complir: si empero los boteylers nostres e sotzboteyler nostre special absents esser sesdevenia aquelles coses que ells deurien fer sestudien diligentment de complir e aço per aquell volem
que sia fet qui en loffici sera primerament reebut don en escrit aquelles coses que per nostres boteylers son faedores ab si tenguen e en lo cas aquest diligentment observen e als copers a donar a nos a beure deputats en les coses tocans lur offici apres los majordomes obeyr sien tenguts. E per tal con en lo
present cas e en altres poden moltes vegades los vins nostres e altres coses de les quals la nostra celsitud usa pertractar e per tal que en ells lexar negligentment no siam vists aquelles coses les quals en los altres a nos aministrans havem davant esguardat: ordonam que aytal sagrament e homenatge a un dels majordomes nostres de fer sien estrets lo qual lo boteyler nostre special a nos fer es obligat axi que ocasio de rabia no deydora de les coses nocives ministra pugan tant con puscam esquivar.

del portant aygua boteylaria

Del moseu.

Del Moseu.

Sobre totes coses a us nostre e ornament necessaries cura e diligent custodia a certes persones esser comesa havem ordonat: necessaria cosa esser esguardan e consonant a raho que sobre les coses per nostre menjar e vitayla comprades a algun fael la custodia daquelles cometre dejam. E axi ordonam e volem que algun hom bo e leyal que sia nomenat museu per nos elegidor sia deputat qui la clau del
reservatori de la nostra museria tenga e port et encara cascun dia les carns qui comprades o portades a la
cuyna per comprador e sotscomprador seran abans del trancament daquelles presents lo majordom e lo comprador o sotscomprador repesar faelmen no oblit: les quals axi repesades facen certes peces e tayll e trench diligentment aquelles e encara el peix trencar sia tengut et aquelles que per nostra persona seran comprades e trencades als cochs per menjar a la dita nostra persona appareyladores e les altres carns comprades e trencades a obs de nostres domestichs als cochs aquelles appareyladores deputats liure ordonadament. Les dites empero carns per a nos apart e no sino los davant nomenats presents repes e trench perque freytura de suspicio de mesclar coses nocives hi sia: e als dits cochs de les coses en lo
dit reservatori estants segons que als dits menjars appareyladors necessari sera ministre sens triga. E con los dits menjars seran appareylats e nostres domestichs seran a taula anats al palau ensemps ab lo manucier qui les carns els peis portaran tro al dreçador entrar procur sens triga.
Aquelles coses empero que en les cuynes cuytes apres lo nostre menjar e de nostres domestichs sobraran a la almoyna o als servidors daquella cur de liurar sens frau: decernents e volents que continuament en
lo dit reservatori de les coses dejus escrites copia sia atrobada ço es de sucre de gingebre e daltres especies picades de mel doli de carn salada de fromatges de peis salats de vinagre de sagins e daltres coses semblants menjadores als dits menjars pertanyents qui sens dubte de cotidiana distribucio se poran e han acostumat de reservar. E si alcuna cosa daquestes defallir veura encontinent sollicit los damunt dits comprador e sotscomprador que allo compren e en la dita despensa o reservatori reposen ab acabament. E aquestes coses totes lo dit museu en sa diligent e feel custodia haja e tenga e a nos sagrament e homenatge axi con los cochs a nostres menjars appareyladors destinats fer sia estret. Los nostres sobrecochs apres los majordomens en les coses tocans son offici a ell davant esser regonega.

dels argenters de la cuyna comuna

De les Fayles e dels Missatges.

De les Fayles e dels Missatges.

Con se pertanga los princeps ab sabis engins proveir engir aquelles coses les quals semblantment sesguarden a lur honor axi que honor no poca ans despedient a aquell continuament entorn si haver presencies de sos domestichs los quals si absents de la sua cort lurs gatges o quitacions reebien per aventura sovinerament la dita cort continuar e acompanyar lexarien: emperamor daço statuim e encara ordonam que a nostres domestichs quals que quals sino per aquells dies tan solament per los quals en nostra real cort presents almenys alcuna hora del dia o de la nit seran res de lurs quitacions a ells per besties o per bestia per els tenedores o per menjar donar ordonades no sia donat e si contrafaran en la quitacio per cascun dia sien agreviats: a aquells pero qui deuen tenir bestia o besties e aquella o aquelles tenir hauran lexades jacsia que cascun dia presents en la cort seran menjar tan solament a ells deu esser donat. Encara ordonam que els reebents moneda de la cort nostra per vestir res sino a aquells los quals en la nostra cort lo primer dia de abril presents seran e los vuit meses del any la nostra cort hauran continuada no sia pagat: si donchs en altra manera generalment a ells draps no ordonavem donador: ne encara altres drets a aquells ultra les quitacions per besties assignades si donchs almenys en lany la nostra cort sis meses no hauran continuada sien pagats o satisfets en alcuna condicio o manera: a aquells pero qui de nostra cort vin e cera e pan reeben per los dies en los quals en la cort seran estats sien donats tan solament: als missatgers pero per nos dels nostres domestichs trametedors si duran aquesta missageria les coses necessaries a ells de la nostra moneda seran ministrades de la qual reten comte al racional facense falles en totes coses axi con damunt exceptat en lo vestir si dins lo dit temps a la nostra cort ells venir sesdevendra: pero si els missatges damunt dits mar haurien a passar e per aço les lurs besties ab si menar no porien lavors les lurs quitacions per les dites besties per aquesta causa lexades e encara despeses per les persones reeban entirament e hagen.

Del Escombrador del palau e lavador del argent.

Del Escombrador del palau e lavador del argent.

De la nostra serenitat molt se pertanyn que pus en lo denejament de nostres cambres havem desus ordonat que en lo nostre palau en lo qual per raho de menjar ab nostres domestichs cascun dia de necessitat nos cove usar entenam. Per so un hom jove espert en la nostra cort volem esser deputat lo qual escombrador del palau sia nomenat qui lo nostre palau on menjarem e los porthes e altres cases on nos ab nostres companyes apres menjar serem cascun dia per lo mati agran e en temps e hores degudes largent lau del qual en nostre palau los nostres domestichs en menjar usaran. E quan en aquestes coses ell entendre no haura ell manam si mester sera ajudar en los serveys faedors en loffici de nostre rebost.
Et regonexera si esser sotsmes als camarlenchs e al primer reebut dells en loffici sagrament e homenatge fara que tota adversitat que sabra a la nostra salut poder esdevenir quant a ell possible sera esquivara e a nos con pus yvaçosament pora revelara: e que res no ha fet ne fara perque lo dit sagrament no puga enviolablement observar.

Dels uxers darmes

Dels Argenters de la cuyna comuna.

Dels Argenters de la cuyna comuna. 

Per tal quels cochs comuns de nostres domestichs no sien vist freturar per defalliment de coadjutors: emperamor daço en la cuyna daquells domestichs dos en aço aptes homens volem esser deputats qui argenters de la dita cuyna sien nomenats e seran diligents e atents que cascun dia a hores degudes en aquella cuyna fochs encenan e calderes ab aygua posen sobre aquelles e gallines e altres voleteries
plomen e encara altres carns e peys laven e appareylen a coure e aquelles en calderes e en asts posen. Encara de les carns decoquedores en los asts cura hajen diligent de manar aquells: largent del qual nos cascun dia usam hores degudes lavaran: e aquestes coses fetes per ells los cochs damunt dits en aquelles coses que poran ajuden especialment lo manucier en los menjars portadors en lo palau ajudar no olviden: volents que a nostres sobrecochs e als cochs a les coses tocans lur offici obeesquen e entenen faelment ab acabament: e sagrament e homenatge faran al majordom lo qual fan los cochs.

// Nota: largent: lo argent, l´argent : plata, AG, cubertería de; también significa dinero, como en francés. //

del portador daygua a la cuyna

Dels Panicers comuns.

Dels Panicers comuns.

Con de nostra cort e casa real se pertanga en totes coses a aquella per necessitat incumbents esser per orde complidament proveyda e alcunes coses al offici de nostres panicers sesguarden les quals no poden ne es decent per ells segons nostra ordonacio esser complides: per tal curosament nos cove que per aquelles coses exeguidores coadjutors sufficients per tenor daquesta nostra constitucio assignem. Perque ordonam que en la nostra sala o palau real dos panicers comuns dels domestichs nostres assats jovens bons e homils sien reebuts per nos elegidors qui pan a posar als nostres domestichs menjants en nostre palau ordonadament sestudien. E per tal que negun defalliment de les coses damunt dites noy sia preguarden diligentment e atesa per les taules discurrent que pan bastantment hy sia: e ells als nostres panicers e al sotspanicer engir lur offici obeyr sien tenguts. E con sesdevendra nos de loch a loch anar un dells al loch al qual haurem ordonat decontinent yvaçosament davant vaja per tal que per occasio de lur triga en lur offici alcuna cosa no ben feta sia sotsseguida. Volem encara que almenys la un dells dins la
paniçaria nostra o almenys prop daquella jaga si en aquella no pot jaure per tal que per distancia de loch algun embargament donat no sia a lur offici damunt dit perque liberalment nos pusca complir: si empero los panicers nostres e lo sotspanicer absents esser sesdevenia aquelles coses que ells deurien fer per lo
un dells ço es lo pus antich en lo dit offici volem esser diligentment complides: perque en escrit tinga aquelles coses que per nostres panicers son faedores e en lo cas aquest aquelles diligentment observan: e als panicers nostres obeyran en totes coses lo dit offici tocants. E per tal con en lo present cas e en altres poden moltes vegades lo nostre pan e altres coses de les quals la nostra celsitut usa pertractar e per tal que en ells lexar negligentment no siam vists aquelles coses les quals en los altres a nos aministrants havem davant esguardat: ordonam que aytal sagrament e homenatge a un dels majordomens nostres fer sien estrets lo qual lo panicer nostre special a nos de fer es obligat.

Dels Rebosters comuns.

Dels Rebosters comuns.

Digna cosa e acordant a raho estimam que totes aquelles coses les quals dins lo palau nostre ab tal orde eximent reeben que neguna cosa imperfecta seguir nos pusca ans mes segons que es possibil totes perfetament per lur orde sien condreçades. Emperamor daço ab aquesta present constitucio per tots temps valedora sanccim que en lo nostre rebost dos rebosters comuns dels domestichs nostres assats jovens bons e homils per nos elegidors sien reebuts qui totes aquelles coses les quals a offici de reboster se pertanyen estudien perfetament e ordonadament complir. E per tal que negun defalliment de les coses damunt dites no sia preguardense diligentment e atent per les taules discurrents e molt diligentment en les coses desus dites esguardan: los quals als rebosters e al sotsreboster nostres engir lur offici obeyr sien tenguts. E encara aygua a nostres domestichs abans de menjar e apres de menjar exhibir sien estrets si donchs lavatori convinent e opportu aqui no es. E si sesdevendra nos de loch a loch anar un dells al loch al qual haurem ordonat de anar continuament cuytan davant vaja per tal que per occasio de lur triga engir lur offici alguna cosa no ben feta sia sotsseguida. Volem encara que almenys la un dells dins lo rebost nostre o almenys prop nostre alberch jaga si fer se pot ab bona manera per tal que distancia de loch algun embargament donar no pusca a lur offici damunt dit perque liberalment nos pusca complir. Si pero los rebosters e sotsreboster nostres especials absens esser sesdevenia aquelles coses que ells deurien fer sestudien diligentment de complir. Aço per aquell volem que sia fet qui en loffici sera primerament reebut: don en scrit aquelles coses que per nostres rebosters son faedores ab si tenguen e en lo cas aquest diligentment observen e als camarlenchs obeyr sien tenguts. E per tal con en lo present cas e en altres poden moltes vegades les fruytes nostres e altres coses de les quals la nostra celsitut usa pertractar per tal en ells lexar negligentment no siam vists aquelles coses les quals en los altres a nos ministrans havem davant esguardat: ordonam que aytal sagrament e homenatge a un dels camarlenchs nostres de fer sien estrets lo qual los rebosters nostres especials a nos son tenguts de fer axi que rabia no desidora de coses nocives pugam aytant con porem esquivar.

escombrador, lavador argent

Dels Meges de phisica.

Dels Meges de phisica.

Aquels qui la varietat dretament pensan de humana fragilitat devesexen per qual ço es assaber discurriment de infirmitat sens entermessio de falla o per cauta (causa) continua greugesa denfermetat en estremetat de corrupcio se decorre encontinent regonexeran quina es la utilitat dels metges e quina sia la necessitat de aquells demanada per lart dels quals e per la industria moltes vegades la sanitat ja hauda es conservada e encara la perduda es restaurada. E donchs ordonam que en la cort nostra ordinariament sien dos metges instruyts e provats en medecina o phisica qui diligentment insisten per la conservacio de la nostra salut e a nos parlen e diguen sens dubte que proceesquam e usem daquelles coses que seran a nostra salut profitoses et encara aquelles que nocives seran esquivem: e cascun dia de mati la urina nostra esguarden per tal que la disposicio de nostre cors regonegen e si hauran vist en nostre cors alcun piyorament decontinent curen de remey salutari proveyr: e encara si per alcuna corporal necessitat o per qualque altre infirmitat lo cors nostre agreviat esser veuran de la nostra curacio ab no enujada e enrosa diligencia curar facen. E si per aventura alscunes coses medicinals reebedores a nos hauran ministrades primerament daquelles tast facen devant nos. En apres encara als metges nostres injungim que con alscuns dels domestichs nostres o familiars seran cahuts en alcuna malaltia daquests encara cura hagen diligent e aquells per restauracio de salut proveesquen segons que mils poran segons esperiencia de la sua art e mayorment de les persones a nos acostades per sanch o per alcun grau de parentesch. E encara nos en la taula menjants los nostres metges aqui appareyladament manam devant estar e que nos diligentment encauten per guardar de menjars incompetents e nocius: e si en qualque manera alcuna cosa davant nos veninosa posar o en altre qualque manere present esser vegen aquella tantost gitar facen daqui e remoure. Si empero ço que Deu no vuyla en alcun cas o per fet sinistre aquella cosa veninosa no previsament e soptosa preniem: de continent remeys prenen segons que hauran vist expedient. En apres un dels metges dins la casa nostra jaer deura per tal que si per aventura aquella hora a nos o a qual se vulla dels nostres domestichs alcun acciden sesdevenia lo metge sia appareylat no de luny remey covinable donar. En apres si dels metges nostres la un tan solament sera maestre en medecina aquell en prerogativa donor al altre sera davant anant: si empero amdos maestros o en altra manera de par condicio seran lavors aquell deura esser en la honor pus poderos qui primerament al nostre servey sera appellat. Conseguentment empero sapien quel apothecari nostre e son coadjutor a ells obeyra en quant aquelles coses les quals a ells faedores hauran manades los dits metges concernents lur sciencia de medecina: els dits metges pero sotsmeses seran als camarlenchs los quals camarlenchs a la cura de totes coses que sesguarden a la custodia de nostra persona pus especialment son reebuts. En apres con los metges primerament a nostre servey seran reebuts sagrament a nos e homenatge prestaran que be e lialment lur offici exerciran esquivan totes coses les quals a nostra salut contraries e perilloses veuran e si sabien alcun a la nostra salut insidiar a nos aço al pus tost que poran revelaran e nostres malelties (malalties) secretes a alcun no manifestaran sino de nostra licencia special: encara que res no han fet ne faran perque los damunt dits sagrament e homenatge no pusquen observar.

dels meges de cirurgia

Del Portador daygua a la cuyna.

Del Portador daygua a la cuyna.

Con en la cuyna de nostres domestichs sien alcunes coses faedores que per los cochs o argenters en aquella disposats per pensa degudament no poden esser fetes: emperamor daço oltre los damunt dits disposam dues persones o pus quant necessari sera qui sapellen portadors daygua en la dita cuyna
esser reebuts ordonam. E porten aquestes dues persones aygua a la cuyna aytanta com sera mester: les calderes encara e les escudelles apres los menjars de nostres domestichs laven e munden diligentment: encara la cuyna escombren quant mester hi sera e altres coses facen semblants les quals e segons quels nostres sobrecochs e los argenters de la dita cuyna o la un dells a ells o a alguns dells manaran: als quals obeir apres los majordomens sien tenguts e semblant homenatge e sagrament faran al majordom lo qual fan los cochs.

Dels escuders portants lo taylador real

Del Posader.

Del Posader. 

No tan solament alberchs convinents als grans princeps e grans senyors son assignadors ans encara a tots aquells qui per servir les sues persones per raho de lurs officis les sues corts seguexen es necessari. Per ço ordenam que quan nos caminar sesdevendra un porter lo qual posader sera nomenat ira davant al loch predestinat nos deure anar qui do e assigne dos hostals a nos dels meylors del loch ço es la un per nostre menjar ab nostres domestichs e laltre per nos dormir e reposar e encara entorn de nostres hostals assignar sie estret de donar hostals convinents als nostres officials e a lurs officis los quals per offici han a regir e servir en nostre palau. En apres a prelats barons consellers cavaylers e altres domestichs nostres e a altres persones generosos qui nostra cort seguiran segons sa condicio esguardada la granea del loch e la multitut e poquea de les companyes assignar sie tengut. E no resmenys per tal que aquells a qui les posades per ell assignades seran pusquen pus tost en cascun loch trobar aço: haja cura diligent que totes les posades que assignades haura e los noms daquells pera qui seran cascun dia nos caminan en lo loch en lo qual romandre deurem a la porta de nostre hostal en un paper per escrit pos. Encara en cascuna de les dites posades lo nom de cascu al qual assignada la haura ço es en la porta forana scrisca: e si la posada que a un assignada haura altre per sa temeritat occupara aço deja encontinent al nostre alguazir denunciar qui sobre aço punesca los contrafaedors per la manera que nos ordenarem: e si lo dit posader en notificar aquestes coses al dit alguazir sera negligent per cascuna vegada sie privat de la quitacio de un dia. Encara volem que lo dit posader jur en poder de nostres camarlenchs o de un daquells que en fer lo dit seu offici be e lialment tota parcialitat foragitada se haura a cascun segons sa condicio e de son offici esguardada la granea del loch posada convinent donan.

Dels algutzirs

XCVIII, legajo cartas reales, 88, 3 mayo 1355

XCVIII.
Leg. De cartas reales. Núm. 88. 3 mayo 1355.

Molt excellent e molt poderos princep e senyor: be creem que membra a la vostra altea que com vos senyor deviets partir de la ciutat de Barchilona per anar al vostre beneventurat viatge la vostra alta y poderosa senyoria ab gracioses e benignes paraules comana als consellers et conceyl de cent jurats de la dita ciutat denant la vostra presencia dins lo palau reyal vostre de manament vostre senyor ajustats lalt e magnifich infant en Johan primogenit vostre duch de Gerona e comte de Cervera. La feel comanda qui per vos senyor era faedora del dit alt e magnific infant a esta ciutat vos senyor ja haviets dita e manifestada als jurats e promens de les ciutats de Saragossa e de Valencia e encare senyor la volgues dir e manifestar als sindichs de les ciutats viles e lochs reyals de Cathalunya en lo parlament que vos senyor tengues assi als dits sindichs: e que apres alcun temps vos senyor estant en lo port de Roses per espatxament del dit vostre beneventurat viatge trameses als consellers e promens de la ciutat de Barchilona una letra de la tenor seguent:
- Lo rey Darago. Promens amats e feels nostres: be sabets que la sanitat e bon estament de la persona del alt e molt car infant en Johan primogenit nostre duch de Gerona e comte de Cervera deu esser a nos molt a cor axi per deute natural com per be de nostres sotsmesos. E per ço com la tendra edat en que eyl es no sia sens algun dubte mudarli ayre: nos gordans lo loch on ses nodrit so es en la ciutat de Gerona tendriem per be que en special aquests tres meses destiu primer vinents estigues en la dita ciutat. Empero per la gran confianza que nos havem de la vostra leyaltat e recordants de la recomendacio que del dit infant vos havem feta volem que ab los amats consellers nostres en G. de Blanes e Ramon de Copons nodrissos seus e ab les dones quil tenen en poder e conexen les sues maneres e ab metges vullats aquests affers ab diligencia regonexer: e si trobarets que sia mes be quel dit infant vaja a Gerona que en asso vullats consentir e donar obra que ivassosament de fet se seguesca.
Data en lo loch de Roses sots nostre segell secret lo XXV de maig lany de la nativitat de nostre Senyor MCCCL quatre. Exa. R.
- La qual letra per los dits consellers e promens ab gran reverencia reebuda pensants que la eleccio o conexensa que vos senyor segons la tenor de la dita letra lus davets e lus comenavets sobre la partida del dit alt e magnifich infant era a ells e a tota la dita ciutat e universitat daquella de gran carrech considerats lestament e la condicio del dit alt infant e de la sua persona magnifica la qual es de gran pes: suplicaren senyor a la vostra gran altea per lur letra que denyas la vostra senyoria manar a ells si vos senyor volriets quel dit alt infant anas a la ciutat de Gerona o que romases en la dita ciutat de Barchilona: e vos senyor responent a les dites coses trameses als dits consellers e promens una letra de la tenor seguent.
- Lo rey Darago. Femvos saber que nos pensant en qual manera lalt infant en Johan primogenit nostre molt car duch de Gerona e comte de Cervera del temps de la sua nativitat ança ses nodrit en partida en la ciutat de Gerona e com laer daquella terra ses tota vegada confermat ab ell: havem ordonat que aquests tres meses del estiu so es juyol agost e setembre estia en Gerona. Perque jatsia aço que nostra intencio sia que vosaltres zelans tota vegada per la salut del dit infant hajats en aço bon voler: empero havem provehit descriure sobre aço a vosaltres. Perque volem eus manam que donets endressament quel dit infant vaja a la dita ciutat de Gerona segons que dit es.
Data en Roses X dies anats del mes de juny en lany de M e CCCLIIII. Rex Petrus.
- E tantost senyor los dits consellers e promens volens axi com se pertanyia lo vostre manament complir donaren endressa a la partida del dit alt e magnifich infant e encontinent elegiren quatre promens assenyalats desta ciutat qui lo dit alt e magnifich infant acompanyaren e seguiren ensemps ab los honrats en Ramon de Copons en G. de Blanes e dona na Cathalana de Lança e altres domestichs del dit alt e magnifich infant de la dita ciutat de Barchilona entro que fo en la dita ciutat de Gerona en lo palau o alberch en lo qual lo dit alt infant havia acostumat estar: e apres senyor los consellers e promens de la dita ciutat de Barchilona havents en lur cor axi com fer devien la comanda que vos senyor lus haviets feta del dit alt e magnifich infant en la fi dels tres meses en la prop ensertada letra contenguts escriviren per lur letra als dits honrats en G. de Blanes e dona na Cathalana que com los tres meses per los quals lo dit alt infant devia estar en la dita ciutat de Gerona finissen que donassen obra e faessen ab acabament quel dit alt e magnifich infant tornas a esta ciutat: la qual cosa senyor los dit en G. de Blanes e dona Cathalana atorgaren. E encontinent senyor los dits consellers e promens de la ciutat de Barchilona tramaseren a la dita ciutat de Gerona dos promens assenyalats desta ciutat qui ensemps ab los dits honrats en G. de Blanes e dona na Cathalana e altres domestichs del dit alt e magnifich infant aquell alt e magnifich infant acompanyaren e seguiren entro que fo tornat a esta ciutat e fo dins lo palau reyal de Barchilona. E com senyor ara los dits honrats en Ramon de Copons en G. de Blanes e dona na Cathalana per vigor de manament per vos senyor als dits en G, de Blanes e dona na Cathalana feyt ab letra vostra senyor la qual fo dada en castell de Caller nona die februarii en lany de la nativitat de nostre Senyor MCCCLV entesessen o volguessen trer lo dit alt infant de la dita ciutat de Barchilona per manarlo segons que deyen a la ciutat de Gerona: senyor nosaltres haut primerament acort ab lo consell de cent jurats de la dita ciutat per tal com vos senyor haviets comanat lo dit alt e magnifich infant a consellers e consell de cent jurats havem molt affectuosament pregats de paraula o requests encara ab carta publica de la qual senyor trametem translat a la vostra senyoria dins la present letra enclos los dits honrats en Ramon de Copons en G. de Blanes e dona na Cathalana que ells entro senyor que daço hajam haut vostre manament no traguen lo dit alt e magnifich infant desta ciutat en la qual senyor merce de Deu es sa e alegre e axi en bona disposicio de la sua persona e millor que james sia estat e axi matex la ciutat senyor qui es be sana merce de Deu: majorment senyor car en la letra que vos senyor nos havets tramesa la qual fo dada en lo castell de Caller nona die februarii en lany de la nativitat de nostre Senyor MCCCLV en lo qual die fo feita la dita letra de manament qui per vos senyor es estada tramesa als damunt dits en G. de Blanes e dona Cathalana e en la qual letra que vos senyor havets tramesa a nosaltres apres molt bones e gracioses paraules ha plagut a vos senyor significar a nos que vos senyor merce de nostre senyor Deu sots en bona disposicio de la vostra persona de la qual cosa senyor nos e tota la ciutat fom molt alegres en havem gran consolacio. Placia a nostre senyor Deu que do bona vida e longa a vos senyor e a la senyora reyna eus tenga en la sua guarda e en la sua comanda. E jatsia que vos senyor en la dita vostra letra apres moltes altres coses en aquella contengudes faent gracies a nostre senyor Deu per tal com ha restituida salut al dit alt e magnifich infant haja plagut a la vostra alta e poderosa senyoria loar la diligencia que haguem en la visitacio del dit alt e magnifich infant aytant con fo en la necessitat de la sua malaltia: pero vos senyor no havets fet manament a nos quel dit alt infant isque desta ciutat entenents senyor que la ciutat no seria be descarregada quel dit alt infant isques desta ciutat per anar a Gerona si vos senyor nons ho manavets e nons en scriviets axi com de les altres coses ha plagut a vos senyor a nos scriure e axi senyor com altres vegades per semblant raho havets scrit a nosaltres segons que damunt es contengut. Perque senyor significant a la vostra gran altea les coses damunt dites a la vostra reyal magestat senyor humilment supplicam que deny manar la vostra senyoria a nos ab letra scrita o signada de la vostra ma si volrets senyor quel dit alt e magnifich infant deja exir desta ciutat per anar a Gerona o si romandra en esta ciutat: car senyor nosaltres complirem ab acabament lo manament que vos senyor farets a nos sobre los dits affers. Senyor dels affers de les armades qui assi se fan per la vostra benaventurada venguda e dels quals vos senyor havets scrit a nos per vostres letres entenem que scriu largament a la vostra senyoria lalt infant en Pere lochtinent vostre senyor general e semblantment lonrat consell vostre senyor qui assi es ne scriu a la vostra magnificencia senyor humilment significants que nos en los dits affers fem e farem si a Deu plau axi com tots temps aquesta ciutat ha be acostumat fer envers vos senyor e los predecessors vostres. Senyor per semblant letra scrivim laltre die a la vostra senyoria dels affers demunt dits per una barcha armada la qual lonrat consell vostre senyor qui assi es trames a la vostra altea. Deus senyor vos do bona vida e longa e exalsament e victoria sobre los vostres enamichs. Scrita en Barchilona a III dies de maig del any de la nativitat de nostre Senyor MCCCLV. - Los humils sotsmeses vostres los consellers e promens de la ciutat de Barchilona si mateys ab humil besament de mans e de peus.
- Al molt alt e molt poderos princep e senyor senyor en Pere per la gracia de Deu rey Darago de Valencia de Mallorques de Serdenya e de Corsega e comte de Barchilona de Rossello e de Cerdanya.

xcviii-reg-1403-fol-6-26-febrero-1356

Dels Cavallerices.

Dels Cavallerices. 

Con a honor de princep se pertanga en ornament de cavalls et de palafrens et de muls a ell condecents et de diverses linatges de besties habundar et encara de diverses ornaments de cavalls es pertanga a la gubernacio et custodia de les coses dessus dites alscuns instituir presidents qui usen doffici de stractor per la cura dels quals et sollicitut les coses damunt dites et sengles sien guardades: emperamor daço les damunt dites coses esguardades volem et ordonam de la casa nostra al damunt dit offici preesser e cura haver de les coses damunt dites axi ço es que sien diligents et attents quels cavalls et les altres besties
que a cavalcar tenim les coses necesaries hagen et per persones suficients ben sien pensades et guardades et que en son temps sien sagnades e si malaltia los esdeve procuren ab requesta diligencia per los menescals esser curades et remeys fer covinables en tal manera que de negligencia no puguen en alcuna manera esser represes. E com volrem cavalcar curennos certificar qual cavall o quals cavalls se
apparellaran a cavalcar: abans empero del dit cavalcar los esperons calçar et puys nos descavalcat descalçar en alguna manera no ometen: en aço empero a demanar et en fer et en altres prerogatives donor aquell volem esser pus poderos qui primerament aquest offici haura conseguit. En apres ajustam quels dits cavallerices sobre sien et majors a tots aquells qui son del estable et ells a ells obeyr sien tenguts e pusquen aquells condempnar la on en lur offici sesdevendra ells haver delinquit a perdre la quitacio de deu dies per cascuna vagada. En apres aquell qui pus antich sera en loffici et en absencia dell laltre qui en lo dit offici apres ell sera reebut cascun any de nos saber sia tengut lo nombre dels cavalls et dels palafrens et de les altres besties les quals tenir volrem et haver tota hora que guerra esperariem o per dons que daquells haurem fets o en altra manera en lo gran nombre daquelles sabrien paucitat nos lavors daquelles solliciten ab acabament et nostra voluntat daqui saber procuren: e aço axi mateix facen de les selles de les armes de nostre senyal reyal decorades per fer en aquelles cavalcar de nostres barons
et cavallers quant aço expedient esser decerniem: e hagen ab si et tenguen la ordinacio la qual havem feta de les altres selles tenidores et faedores et dalscunes altres coses ordenadament la qual observen et sien tenguts observar sots pena de la quitacio de mig any perdedora per alcun dells qui trobat aqui sera en colpa: volents que aquell qui primer haura aconseguit aquest offici damunt dit tenga Ies damunt dites selles frens et altres ornaments de besties: mas empero laltre de les damunt dites coses haja inventari et en absencia del primer ell tenga et guart les coses damunt dites. Empero sien diligents que en les selles nostres ne en les regnes o en ornamens de besties qualsque quals alcuna cosa nociva no sia imposada: ans axi sien diligents que con sesdevendra nos cavalcar ans que cavalquem les selles damunt dites et les regnes et los altres ornaments diligentment sien prescrutats et mundats en tal manera que de totes coses nocives de tot en tot sien separats. En apres ab diligencia regoneguen quels frens et les altres coses per les quals es semblant de veritat que perill se pot apparer sien fermes et forts aço regoneixen tota hora que volrem cavalcar. En apres ordenam que en les festes en la nostra ordinacio contengudes la qual ab si tenguen per temps nos facen membrant quels selles frens regnes et altres apparellaments de cavall en la
dita nostra ordinacio contenguts facen que en aquell dia sien fetes e dallo que costaran albara descriva de racio haver cura hagen et la moneda que costaran del nostre tresorer haver no obliden; e com nos covendra per cami anar sien diligents quels cavalls nostres a cavalcar diputats lochs covinents et utils hagen en tal manera faents que tots temps almenys un cavall o dos prop sien de la cambra on nos jaurem: e tots temps facen lur poder que sien pus prop segons que fer se pora covinentment. E per tal con la on major perill sesguarda pus saviament es la cosa fahedora volem que en temps de guerra et dost pus diligents sien et pus attents quels dits cavalls de costa nos en nulla manera nos lunyen ans costa nos tots temps sien et jaguen: e encara volem a lur offici pertanyer los cavalls de nostre cors guarnir les armadures del armador reebudes. En apres si necessari sera sia legut a ells ab voluntat nostra haver macips conducticis a pensar et procurar les besties dessus dites quan ço es assaber aquells qui en asso
son deputats bastar no poden: e sia a ells legut los macips conducticis no tan solament corregir mas de tot remoure. Noresmenys donam a ells licencia con a ells sera vist fahedor de cavalcar los dits cavalls nostres con nos per infirmitat o per altra manera aquells cavalcar no porem. Volem encara al dit offici
pertanyer que quant sesdevendra per alcun de nostres domestichs retre besties affollades a la nostra
cort aquelles los nostres cavallerices volem ells reebre e tenir entro que per lo menescal sia certificat de la incuracio daquelles: e lavors als nostres almoyners aquelles per ells volem esser liurades pero albaran testimonial a aquell qui la dita bestia haura retuda ab lo segell del cavalleriz qui en lo dit offici primer sera rebut o ell absent laltre segon reebut al offici fer sia tengut: reebut pero primerament sagrament que la dita bestia a colpa o negligencia lur no esser affollada: volents que no tan solament axi con los altres nostres domestichs als majordomens son sotsmeses mas encara a ells sens mija per rahon de lur offici
sien tenguts obeyr e sagrament e homenatge a nos acen (facen, falta la f) que per fet dells negun noymen
en nostra persona no esdevendra ne cosa nociva ne als cavals o als arneses daquells no metran ans
que noy sien meses per lot lur poder esquivaran e a nos decontinent o revelaran e que no han fet ne faran tal cosa perque aquestes coses no puguen observar. Encara al dit offici una apta persona sabent
be cavalcar volem esser reebuda la qual sotscavalleriz sia nomenada e en absencia de abdos los cavallerizes totes aquelles coses que al dit offici se pertanyen sie tengut de fer e ab diligencia complir.
E per tal que ignorancia no puga allegar de ço que sera tengut de fer copia del inventari de totes les coses nostres que per aquest offici se tenen encara de tota la ordinacio de les coses tocants lo seu offici
ab si tenga e sagrament e homenatge al nostre majordom faça semblants daquells los quals los dits
cavallerizes fer a nos son astrets.

Del menescal

Dels Algutzirs.

Dels Algutzirs.

Digna veu es del regnant per magestat a leys per les quals aquella inestimable virtut de justicia que es constant e perpetual volentat son dret a cascun donant negligen propria utilitat per tal que serve comuna equitat es col princep confessar si meteix alligat e verament mes al regne nostre estimam sotsmetre senyoria a les leys. Don jacsia que per totes corts leys axi nostres com altres per nos approvades observar cobeegem molt pus fort en la cort de nostra casa la qual a nos pus propinca es guardar desijam: cor mentre que les coses per nos manades observam als altres aquelles no menyspreadores demostram. Perque duem proveydor dret orde de dret amplectan quen la cort nostra dos cavallers los quals algotzirs volem esser nomenats sien instituits entre los estants de nostra casa e de la regina e en familiars o seguidors daquells o sien del regne nostre o daltres terres nostres o sien de regnes o terres estranyes lo damunt dit offici haja tota jurediccional potestat la qual costuma concernents per aquest present edicte manifest a tots fem que qualque qual estant del regne nostre o daltres terres nostres o estant estrany segons que dit es reebut sera de casa nostra o de la regina entena per aquell fet de la recepcio damunt dita si esser sotsmes a tota jurediccional legitima potestat dels dits alguatzirs o a tota franquea o privilegi dalcun loch o terres si hauer renunciat en quant los dits alguatzirs en alcuna cosa empatxar poguessen con aço a la dita recepcio entenam ques pertanga jassia daço en la recepcio neguna expressa mencio sia hauda en alcuna manera. En la dita jurediccional potestat legitima declarants ordenam quels dits alguatzirs de totes causes civils e criminals conexença hagen segons que la tenor de les coses que davall direm explicara. De totes donchs causes poques civils e criminals conexença abdos ensemps o per un daquells ab un dels oydors primerament per qualsevol instancia de actors o de accusadors requests o request o als quals o al qual dels crims comeses denunciacio primerament sera estada feta o als quals o al qual per nos o per nostre canceller o vicecanceller en absencia daquell canceller o oydors nostres remesa sera supplicacio de les dites causes feta deja esser espatxada. De les grans empero causes civils e criminals la conexença se haja a fer per lo nostre consell. E aquell qui primerament lo dit offici haura aconseguit per aquest certament sia feta la conexença ab lo dit oydor. Si abdos los dits alguatzirs sien presents lavors con de les dites coses sera feta requesta per instancia de actor o accusador qual que qual o quant sera feta denunciacio dels crims comeses o quant per nos o el canceller o el vicecanceller segons que dit es o per los oydors nostres sera remesa a aquells supplicacio daquelles coses feta. A aquestes coses ajustam utilment proveens quels alguatzirs solliciten lo canceller que un dels oydors lo qual volra en assessor liure a ells conexents de poques causes civils o criminals en lo començament de la causa present esser covenga o en la fi: principi empero de causa no deim esser dentro al actor o accusador lo convengut haura respost segons ques cove o on en causa criminal no accusan mas en altra manera es proceyt dentro confessions reebudes seran dels dalats: fi empero de causa deim esser per prolacio de sentencia diffinitiva la qual per aquells alguatzirs assistent lo dit assessor manam esser prolada axi que per altre pusca als parts en juhiy esser recitada. Ajustam encara que per aquells maseys alguatzirs assistent lo sobredit assessor sentencies interloqutories sien pronunciades: a les damunt dites coses enadents que quantes vegades los dits alguatzirs per raho de lur offici de scriva freturaran un dels escrivans de la nostra escrivania assumir no ometen: declaracio empero de les paraules premeses ajustam de aquest edicte sen pus clar retre cobeejants perque presents los alguatzirs esser deim aquells qui nos seguexen estants en lo loch on nos serem o pertinencies daquell a nostres serveys apparellats. No es encara ignorador que entenam majors causes criminals esser aquelles les quals de custuma de dret o ordinacio nostra donen pena de mort o abscisio de membre o exill perpetual de publichs crims son proposats: poques empero causes esser aquelles entenem les quals daltres crims son agitades: e grans civils esser aquelles que son de quantitat de sinchcentes libras barchelonesas o de trecentas libras jaccenses o siscentas libras de mallorquins o dalfonsins de cosa la qual sia afirmat per lactor valer la dita quantitat o mes a la dita raho. Altres empero causes civils deim esser poques: imposants al actor necessitat de exprimir en la supplicacio o querimonia o libell quant preu esser de la cosa estimara per tal que per aço aquells qui conexer hauran segons la tenor de les coses damunt dites decernesquen. Aço maseyx volem generalment esser observat si sia demanat fet o altra cosa lo preu de la qual pusca en alcuna manera esser observat. Congrua cosa per aço esser sanccim que sentencia alcuna donan derrer supplici o toliment de membre o exili o privacio doffici o de benefici de nostra casa los alguatzirs no promulguen contra alcun dels nostres domestichs: quant que quant empero alcuna causa civil o criminal contra alcun dels sotsmeses als officis de majordom camarlench canceller e maestre racional sera endreçada los alguatzirs conexents en principi de la causa e en la fi degen assistencia de un dels majordoms camarlenchs canceller o en absencia sua del vicecanceller o maestre racional adhibir: e si causa alcuna civil o criminal contra alcun estant de casa de la reyna sera proposada los alguatzirs conexents en principi e en principi e en la fi de la causa haver hagen assistencia del majordom de la reyna. E aquestes matexes coses disponem esser observades si contra alcun dels familiars o sequaces dels damunt dits causa alcuna sera dreçada. E de la causa principi e fi declaracio les sobre dispostes coses clarament testimoniegen. Volents part aço a perill de fuyta dels criminoses provehir ajustam que on que on dels criminoses de nostra cort ixents de qualque estament offici o grau fuyta sia duptadora cascun alguatzir pusca pendre lo criminos jatsia encara en causa daytal criminos procehir absolutament no pusca ultra la jurediccio sobreposada en la qual nos cove sino judicialment procehir ne encara ultra forma de dret per causa de la correccio dessus dita alcu dels barons cavallers e consellers qui son de nostra sacra casa prenguen nos no demanats o incients: ordenants quels dits alguatzirs per la conexença de les causes criminals ne civils alcun salari prengan car los drets del dit offici lus donam en satisfaccio dels treballs que han per les dites causes. E aquells tenguen lo nostre carcer real e prenguen e facen pendre aquelles persones criminoses o altres axi estranys com domestichs que nos o nostre conseyl manarem. E facen encara pendre tots aquells de nostra cort que nostres mayordomens o nostre canceller e nostres camarlenchs o nostre maestre racional cascuns en lur offici lurs requerran e aquells facen guardar be e diligentment que per negligencia nos pusca o per altra manera justicia esser deperida. E tenguen en presons e carcers deguts cascun segons son delicte: volents los dits algotzirs o la un dells esser curoses de sollicitar nos que provehiam de comissari saben dret per tal quels furs e constitucions dels nostres regnes e terres sien servats qui ab el ensemps a les confessions reebedores dels dits encarcerats o presoners e a tot lo proces e enantament que contra aquells sera fet per lo dit comissari e a la diffinicio e relacio dels processes e als juhis e sentencies daquells sia. En apres los dits presoners o encarcerats facen punir per penes degudes segons que per nostra provisio o juhi real sera declarat e ells meteys anar tro al loch on la punicio sera ordonada faedora ço es de mort o enderrocament de cases o alberchs o destruyment de bens seents o mutilacio dalcun membre si donchs oreyla no es: decernents que lo dit offici exercesca lo pus antich en loffici dementre que amdos presents seran en la nostra real cort e lo pus antich absent per laltre volem lo dit offici esser regit: e aquells de son offici licencies de partir de la cort donar pusquen e punir aquells de son offici si fallit hauran en lur offici de la quitacio dun mes o menys segons lo delicte que fet hauran. E volem encara los dits algotzirs esser estrets de fer a nos sagrament que en lo dit lur offici se hauran be e lialment e les confessions processes sentencies e tots altres enantaments que davant ells se faran secrets tendran e homenatge fer encara que tot dan nostre e de nostra persona de tot lur poder esquivaran e que tot profit nostre e de nostra persona que a lur noticia pervendra a nos con pus tost poran revelaran e que no han fet ne faran alscunes coses perque les coses desus dites no pusquen complir.

Dels homens del offici del algotzir