Dels salaris dels Comissaris.

Dels salaris dels Comissaris.

Qui dretament jutgen o guardo de peccuniaria remuracio speren frau en alcuna manera perpetren cor justicia la qual de grat impartir deurien per accepcio de moneda mercadegen e es encara occasio de tots mals e començament de tota nequicia quan per jutges de les parts aytal sufragi se reeb no la benvolença del donant mas cupida avaricia del reebent per la quantitat e per la manera del don reebut es demostrada: pero als delegats jutges per nos qui ne del fisch nostre o en altra manera de la cosa publica salaris prenen mas per nostra delegacio guardo reeben de jutgar no es deguda cosa de tot en tot sens loguer trebayl haver mas mes cove que a ells axi moderades esportules per les parts sien ministrades que esguardada la condicio de la causa la qual en juhi se du greuge no gran als pledejants sia ingerit. Ordonam per so seguents en aço costuma antigament observada que quant alguna causa per delegacio nostra a alcuna persona jutgadora cometem per la qual alcuna quantitat de moneda judicialment per alcun es demanada lavors lo jutge delegat conegut lo negoci e fenit de les dites parts abdues vuyt diners ço es de cascuna tan solament quatre diners per libre de tota la quantitat en juhi deduyta axi pero que tota la summa que per les esportules del jutge delegat sera exida encara per cascuna de les parts no sobrepuig trenta libres de moneda jaquesa en lo regne Darago o sinquanta libres de mallorquins en lo regne de Mallorcha o quaranta libres de reyals o barceloneses menuts en lo regne de Valencia o en Cathalunya les esportules aquestes volem poder muntar e no pus a avant. Volem encara que decontinent en lo començament del dit pleit ço es quant sera pleit contestat la hon se proceix servat acostumat orde de juhis o la on es respost als articles o alcuna cosa la qual per loch de demanda se preposa cant se proceeix per natura de la causa o per tenor de la nostra comissio simplement e de pla e sens estrepit e figura de juhi o en altra manera sens escrit e plet la tercera part daquesta quantitat se puscha exigir de les parts e la altra terçera part al temps de la publicacio dels testimonis e la terçera part romanent lavors con la cosa sera sentencialment termenada: si pero la causa aquesta per amigable composicio o en altra manera en o per diffinitiva sentencia fin prenia lavors si ans del plet contestat per les maneres dessus dites del juhi sia departit res de les parts no volem esser reebut: e si lo plet sera contestat aço se faça ans que los testimonis sien publicats la tercera part tan solament de les esportules lo jutge aquell reebre pusca e no pus avant e si encara apres la publicacio abans de la sentencia les dues parts reeba: si pero ja sera en la causa conclus lavors entires esportules pusca exegir jacsia que encara no haja donada sentencia con daqni (daqui) avant per ell no estia que aqui sentencia nos don. Si pero sia tan pocca quantitat aquella ques demana que les esportules exigidores a deu solidos no munten: lavors lo jutge qui dara la sentencia pusca deu solidos exigir e haver. Con per alcuna cosa pero se demana no moneda nombrada axi con qualque sia cosa no moble o de sol o encara moble o si movent o per aventura alcun dret incorporal haut esguart a vera e dreta estimacion de la cosa aquella aytant sia rebut per esportules quant se poria demanar si a estimacio peccuniaria se demanava: e si per possessori juhi se pledeja lavors la meitat de les esportules la qual en la causa de la proprietat se reebria tan tolament reeben los delegats: mas la on de pocca cosa se pledejaria guardantse que les coses aquelles no estimen imoderadament sobre la qual cosa les consciencies dels dits jutges carregam. Si pero en taxacio o en estimacio de salari alcuna part reputara si agreviada lo canceller nostre deura lo salari ab egual moderament reglar: e si de libertat dalcun hom se pledeja axi ço es que de servitut en libertat se reclam o per lo contrari lavors feta extimacio en aytant quant aquell valria si verament sers era e no en plus aytant sia reebut e no plus per esportules quant poria esser reebut si extimacio peccuniaria dell era demanada. En apres si de special nostra comissio alcun delegat conega de alcun article axi con car la causa principal no es comanada mas alcun article es comanat axi con si era conegut esser comanat si alcuna caucio sia donada justament o no o sis pladeja si caucio en alcun cas sia donada o no e axi de semblants coses lavors si es conegut summariament e de pla no sia demanat per esportules de cascuna part o entre amdues les parts ultra deu libres: mas si la causa breu sera e la conexença breument espeegada majorment si de poca cosa o entre persones de poch estament lavors volem menys encara per les esportules esser reebut e sobre aço encara les consciencies dels reebents carregam que manera rahonable no passen: e si alcuna querimonia per la part feta sera lo canceller nostre lo exces deja moderar. En apres encara en les causes de les appellacions axi duem ordenador que si les parts la questio de les appellacions vullen justificar o impugnar per los actes del primer juhi axi que alguna produccio de testimonis o de cartes noy sia feta de nou en aquell cas volem que ultra la meytat dequell lo qual en la causa principal es prestat nos pusca estendre tota la quantitat de les esportules: e axi mateix volem esser observat si sien productes cartes poques e breus e les quals no freturen de gran examinacio. En altra manera si eren moltes e que ab gran examinacio e treball esgardar e veure se haurien lavors volem que a arbitre del canceller pusquen esser crescudes per lo trebayl les esportules axi empero que la quantitat en la causa principal taxada en alcuna manera no sobremunten: pero si en la causa de la appellacio se faça noveyla produccio de testimonis o sien produits alscuns o alcun proces approbacio per aventura oltra el proces principal de la causa lavors lo salari o les quantitats de les esportules puscha a major summa muntar ço es entro a la quantitat desus espressada. En apres con en les causes criminals o de pena o de mort corporal o de mutilacio de membres infligidora se pladeja a vegadas sesdeve exces esser fet en la exaccio de les esportules per los dits jutges delegats: volem que si los bens de la persona delada del crim sien pochs ço es entro a cent libres valents haja tan solament en bens lavors cent solidos daqell se puguen exegir e no pus: e si de cent libres entro a doscentes en bens hagen puguen esser demanades deu libres e no pus: si empero en bens haja ultra doscentes libres lavors salari entir se pot demanar: salvant empero que en les causes de la appellacio en les criminals causes sia servat ço que en lo plet civil es desus ordenat axi que si no fa alcuna produccio salari sia minuit en la meytat o sia augmentat entro a manera deguda segons la manera de la produccio feta en aquest plet o del trebayl. On empero causa se pledejaria de emposadora altra pena poca axi com de relegacio o de semblant lavors encara sien diminuides les esportules en la meytat daquell lo qual per gran e corporal pena es acostumat de reebre: e si de pena de bens o daltra pena peccuniaria emposadora sia pledejat lavors a la dita moneda sia haut esguart en la exaccio de les esportules axi con si altre deute peccuniari ere demanat per tal que sia servat ço que es en aytals coses desus ordenat. En les exaccions pero de les esportules per relacions davant nos faedores axi duem ordenador. Que si a supplicacio dalcun o a instancia dient per aventura alcuna cosa esser feta en prejudici dell contre les privileges o letres de nos o dels predecessors nostres atorgades aquells privilegis o letres veer o legir hajam manat e a nos relacio esser leta de la tenor daquells: en aquell cas ordenam e volem que lo canceller nostre en aço deja esser tengut per son offici con daytals letres se deman les quals de nostra cancellaria qualque vegada exiren e que aquelles veja e lesca e a nos feelment relacion faça algunes esportules daqui no haudes ne exegits quals que quals salaris o serveys de part o parts ne demanats directament o indirecta per si ne per altre reebuts: si pero alcunes cartes o letres quals que quals produytes davant nos o en altra manera per qualsevol raho de manament nostre o del canceller nostre sien comeses a alcun de nostre consell veedores o legidores axi que de la tenor daquelles relacio faça davant nos a nostra aventura informacio o del consell nostre sobre alcun fet a fin que mils siam instruits que devem fer en aytal negoci axi que tan solament sia comesa visio de cartes o de letres o relacio de la tenor daquelles tan solament faedora: lavors sia una o sien moltes cartes aquell del consell o altre al qual sera comes res de tot en tot no exigesca per aquesta causa ne en altra qualque manera per aquella occasio reeba de part o de parts les quals aço toca: pero si alcun proces fet davant alcun jutge sotsmes nostre o altre a alcun de nostre consell veedor haurem comes a fin que sobre aquell davant nos se aordon qual cosa segons justicia ne sera faedora: lavors si aquell proces tan solament contendra alcuna informacio feta per offici solemnitat de juhi no servada o no oydes plenerament les rahons e les allegacions de les parts: lavors de la part que aço request ha faedor tant solament volem esser reebuts cent solidos e no pus: pero si el proces aquell sera complit e les rahons de les parts plenerament oydes e les allegacions de cascuna part: lavors pusca tan solament reebre deu libres: salvant empero que si el proces era massa lonch per aventura per longues e difuses attestacions de testimonis o en altra manera per multitut de contrasts o de questions: lavors si a la noticia del canceller sera vist que mes per la multitut del treball ne sia degut volem que pusca esser crescut per lo canceller en cent solidos axi que al mes quinse libres per tota la relacio tant solament pusquen esser demanades: empero si els proceses sien molts a una metexa determinacio anans sobre els quals es relacio faedora si en tot sia perfet les allegacions per ventura de les parts no oydes deu libres ne sien reebudes tant solament: si pero sien molts processes en los quals encara plenerament les allegacions de les parts sien oydes lavors al mes quinse libres sien reebudes: si encara per multitut de testimonis o altra manera per magnitut de treball sia vist al canceller mes esser degut en aquell cas lo dit canceller pusca tan solament en cent solidos lo salari augmentar. Aquestes coses empero desus dites observar volem quan en processes en altres lochs fets o altres jutges sera relacio faedora. Si empero plet davant aquells de nostre conseyl sera menat engir la exaccio de les esportules no entenem res innovar perque nos serve e aytant sia reebut per esportules quant si la causa era per ell meteix sentencialment termenada. E encara mes con a vegades supplicacio a nos per alcun endreçada manam a alcun del consell nostre ques inform sobrel fet en la supplicacio contengut o en qualsevol manera tocant aquell e a nos relacio faça a fin que pus segurament e pus deliberada responam a aquelles coses les quals seran en la supplicacio demanades: lavors volem encara e manam que res no sia reebut per alcuna occasion per la informacio aquesta faedora: e los transgressors daquesta constitucio e al salari degut ab aço que ultra hauran reebut restituydor sien constretz e de nostre consell e de offici qualque seran deleitz.

Del Vicecanceller.

Del Vicecanceller.

Con humana fragilitat no sufira usar hom de continua sanitat corporal cobeejants quel offici no poch de nostra cancellaria en la qual tots los negocis justicie concernents los quals a la nostra cort devoluts son espeegadors per alcun accident no pusca freturar de governador: emperamor daço ordonam quen la damunt dita cancellaria un hom feel e espert lo qual sia doctor en leys apres lo canceller sia posat qui no ligat de negun ligam de sacre orde per tal que ço que per aventura per lo canceller en cas que fos archebisbe o bisbe o altre prelat o clergue qui en criminals coses fer no poria per aquest sia supplit. E per tal que en la dita cancellaria totes coses degudament sien fetes engir aquelles apres lo canceller entena ab acabament. Encara ell volem haver diligencia que les letres les quals sobre Ies supplicacions son manades complidament contenents lo fet en la supplicacio contengut sien diligentment espatxades en tal manera que en aço deffalliment lo qual a nostres gens greuge no poch poria donar no sia atrobat. Ordonants en apres que tota hora que sesdevenga nostre canceller no poder seguir nostra cancellaria aquelles coses que per lo dit canceller son ordonades e altres coses faedores en loffici de la dita cancellaria lo dit vicecanceller tenir e complir en totes coses no ometa e totes les altres coses les quals lo dit canceller en escrit haver es tengut ab si en escrit haver no releix. E los sagraments los quals lo canceller es faedor lo vicecanceller a nos faça ab acabament.

Del offici del prothonotari tinent los segells

9 DE SEPTIEMBRE

9 DE SEPTIEMBRE

Se dio cuenta de haber recibido Juan Dusay el nombramiento real de protonotario del Rey, solicitando el interesado que se le declarase por no sospechoso y fuese admitido; y de una súplica de Gabriel Girau, por la que solicitaba aumento de remuneración; ocupándose, al mismo tiempo, del nombramiento de una comisión que, estudiando las cartas del señor Rey y de los embajadores, anteriormente recibidas, redactase la contestación que fuese más propia; sobre cuyos tres puntos se pasó a votación, y quedó resuelto el acuerdo, aunque no expresa el registro en qué sentido.
El mismo día, se recibieron varias cartas, las que, con su correspondiente contestación en seguida, se hallan a continuación.

Molt reverend e honorables senyors. Una vostra letra he reebuda la qual reebuda de continent ab los honorables senyors de jurats de la present vila sobre les coses en la dita letra contengudes los quals son stats mes que maravellats com no haveu reebudes les cartes en la dita letra mencionades com de continent que per part de vostres reverend e honorables savieses los fonch scrit de les dites cartes decontinent sens triga nenguna hi donarem recapte segons en los cavalars de aquelles se pora veure perque han dat orde aquelles per micer Andreu vos sien donades al qual segons dien les han trameses e lo qual ha special carrech donarles a vostres reverend e honorables savieses com sia sindich de la present vila. E mes no he a dir sino que la Sancta Trinitat sia en proteccio e guarda de vostres reverends e honorables savieses. Scrita en Vilafrancha a VIII del mes de setembre del any Mil CCCCLXl oferintme tostemps prompte fer e complir tot lo que per vostres reverend e honorables savieses me sera manat. - Qui en gracia de vostres reverend e honorables savieses me recoman Ferrer Pellicer diputat local de Vilafrancha de Penedes. - Als molt reverend e honorables senyors los senyors de diputats generals del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.

Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Lo dia passat que era dissabte e comptavem V del present e daval scrit mes de setembre la Majestat del Serenissimo Senyor Rey ha trames e manat nosaltres venir a aquella davant la qual nosaltres venguts hans fet hun parlament de tal substancia e efecte. Primo lo dit Senyor Rey ha commemorat haver nos dit lo dia passat algunes coses ques fahien aqui contra forma de la capitulacio entre la sua Excellencia e lo Senyor Primogenit e lo Principat concordada e fermada de les quals ja scrit vos havem.
E jatsia pretenga lo dit Senyor Rey aquelles esser en derogacio prejudici e interes seu e de la sua reyal dignitat e en lesio de la dita concordia e que obren via a diferencies e amfractes (de fracturar, romper) pero diu sta en veritat que no son tals ne de tant greuge a sa Excellencia ne en algun grau se poden acomparar a les que dir e explicar nos entenia. Procehint donchs e continuant lo dit Senyor Rey lo dit seu rahonament nos ha dit com sa Altesa havia trames mossen Nogueres protonotari seu al Senyor Primogenit ab letra de creença segons per semblant lo ha trames a vosaltres e al conçell de la ciutat de Barchinona lo qual aqui junt e vengut per dues vegades al palau on lo dit Senyor Primogenit se alleuja no havia haguda audiencia del dit Senyor Primogenit forsa*a causa de alguna indisposicio de sa persona abans era stat dit al dit mossen Nogueres per part del dit Senyor Primogenit que tornas a sa posada e stigues fins tant fos demanat per sa Senyoria. E fahent ho axi lo dit mossen Nogueres com dell era stat ordenat havia en apres succehit esserli dit per mossen Lope trompeta per part del dit Senyor Primogenit anas a la sua Senyoria a la qual venint lo dit mossen Nogueres apres feta per ell deguda reverencia al dit Senyor Primogenit e explicades saluts per part del dit Senyor Rey e Senyora Reyna e recomendacions de part del Senyor Infant e del Senyor don Joan arquebisbe de Çaragoça presentant lo dit mossen Nogueres la letra que dix esser per la dita Majestat reyal al dit Senyor Primogenit no curant en res de la dita letra mas ab paraules de indignacio dites ab lo major sforç que havia pogut en presencia de vosaltres senyors diputats e dels consellers de aqueixa ciutat qui ensemps ab altres moltes persones vos trobaveu en la cambra del dit Senyor Primogenit havia respost al dit mossen Nogueres dientli se maravellava molt del dit Senyor Rey de haver lo trames e dell de haver gosar ne atreviment de venir davant sa Senyoria com fos aquell qui en temps de la sua preso havia presumit e gosat lo dit Senyor Primogenit interrogar e son dit o deposicio scriure. E que era en seny de ferli levar la lengua ab quel havia interrogat e tallarli la ma ab la qual la sua deposicio havia scrita e que tals coses no entenia perdonar a ell ni als altres qui en lo fet de la sua preso havien sabut ne entrevengut ne a Deu era cosa accepta do esser perdonades abans los ne entenia castigar e sperava en breu haver tal potencia quels ne castigara encara que fossen al costat de quisvulla. Manant daquiavant al dit mossen Nogueres li partis davant sa presencia e buydas la ciutat e guardas de esser trobat en aquella. Sobre la qual cosa com apres se hagues consell en aqueix consistori e en la casa de la ciutat e per part dels dits consellers sia stada tramesa certa embaxada al dit Senyor Primogenit supplicant lo li plagues als dits consellers trametre don Joan de Beamunt e don Joan de Cardona per lo dit Senyor Primogenit fonch respost que si era per lo fet de mossen Nogueres que non calia parlar e axi james lo ha volgut oyr ne ha permes li sia vengut davant mas a supplicacio dels dits consellers ha comes al abbat de Monserrat e a mossen Viladamany e a hun altre de oyrlo e de donarli resposta. Aquestes coses lo dit Senyor Rey ha dites esserli notificades per diverses letres e haver verdadera informacio de aquelles mostrantse delles molt congoxos. E continuant mes avant son parlar nos ha dit que com lo que es stat proferit per lo dit Senyor Primogenit al dit mossen Nogueres e cominat contra ell e los altres directament proceheixca contra forma e tenor de la dita concordia e capitols e sia divisir e separar aquest regne e regnes del Principat e lo Principat dels regnes de la sua reyal corona car daqui avant la sua Majestat impulsa per aquesta tal occasio no poria ne enten donar loch que home trames per lo dit Senyor Primogenit li vinga davant ço en que es uberta via a la dita divisio e que priva e toll a la sua Majestat la senyoria e domini de aquella per tant lo dit Senyor Rey ha dit significar intimar e notificar a nosaltres en nome per part vostra e de nosaltres mateixs qui tots ensemps li som vassalls totes les dites coses dient e requerint mes avant a nosaltres per quant nos trobam aci presents que com la dita capitulacio e concordia sia stada fermada e jurada per cascu de nosaltres e sots virtut del jurament prestat siam tenguts a la defensio e manteniment de aquella en proteccio e ajuda de qualsevol part interesada o lesa que sots virtut del dit jurament et alias de la fidelitat que devem a sa Majestat la deguessem faelment consellar del que per aquella dega esser fet a integracio e conservacio de la sua reyal dignitat e honor e a observacio de la dita capitulacio e concordia la qual es en proposit vot e desig seu que be servada fos. Ab qual e quanta contristacio e conturbacio de nostres spirits aquestes coses havem oydes. Vist quals scandels e inconvenients poden parturir si de saludable consell no hi es provehit molt reverends e magnifichs senyors nou poriem suficientment exprimir a les reverencies e magnificencies vostres e per la dita turbacio stants per una pausa en scilenci e pensament abans no poguem res dir ne respondre a la sua Majestat en apres ab aquella major humilitat que poguem la supplicam fos de merce sua en muleria de tant perpleix e congoxa atorgar nos la nit per pensament per que ab millor deliberacio li poguessem respondre la qual cosa la sua Majestat nos atorga assignant nos la jornada de huy demati apres missa oyda per tornar per aquesta raho davant aquella la qual ora nos som presentats a sa Majestat e per aquella demanats de la dita resposta li havem aquella donada sots tal forma e efecte. Primerament havem supplicada la dita Majestat que abans de formar o edificar en son coratge per les coses que nos havia dites alguna indignacio fos merçe sua haver de aquelles informacio verdadera e no creure totes letres o reports com sovint sdevinga per desordenades voluntats o en altra manera dir e scriures de les coses mes avant que no son en esser e axi poria esser en lo cas present en lo qual era molt pertinent a la sua cauta Excellencia abans de donar a tals coses ferma credulitat haver ne tal certitud que error alguna no si puixa. Secundariament per quant vosaltres senyors diputats e los consellers de Barchinona vos trobas en lo dit parlament ço queus havia paregut esser dit e referit per lo dit Senyor Rey no sens algun notament volguem per lo vostre descarrech e de la ciutat satisfer no cregues la sua Majestat res si hagues fet ne dit ab intelligencia ne assentiment vostre ne de la ciutat qui juxta la fidelitat deguda a la sua Majestat sou e sereu tota vegada promptes e devotissimos a totes coses que complissen reverencia honor e servey de aquella e a obstar e repellir totes coses en contrari e de aqui nosaltres erem molts certs que de aquest cas havien pres molta contristacio ço que per evidencia se demostrava en los treballs e obra per vosaltres feta en reparacio e milloracio del dit cas segons lo dit Senyor Rey havia dit en aquella part de la embaxada tramesa al dit Senyor Primogenit e en altres coses en quant era stada la facultat e possibilitat vostra. Terçament en aquella part que havia tocada de la divisio dels regnes e Principat e privacio o abdicacio del domini commemorant nos la fidelitat e vassallatge etc. li havem satisfet tant per la comuna porcio de tots quant per la nostra privada vulla creure e per ferm haver la Majestat sua que per vosaltres ne per aqueix Principat ne encara per la dita ciutat de Barçelona (sale por primera vez en estos textos, la mayoría de las veces es Barchinona) ne axi poch per nosaltres en quant privadament a nosaltres sguarda no sera james preterida e obmesa alguna cosa envers la sua Majestat que de bons e fidelissimos vassalls se pertanga abans per observacio de la dita fidelitat e per exequcio e efecte de totes coses per aquella degudes se exposaran vides de persones e bens. E aço esser axi se comprobara per la sua Majestat en tot loch e temps que lo cas ho importe. Quartament e derrera en aquella part del consell demanat per observacio de la concordia etc. havem supplicada sa Majestat li placia attendre nosaltres esser aci sots ordinacio vostra e la comissio nostra esser artada sots certs termens los quals en alguna part a aço no se stenen e per tant no era nostre ofici en aquest cas la sua Majestat consellar ço que plagues a aquella per la nostra honestat pendre ab supportacio benigne. Supplicants pero la dita sua Majestat ço que pensasem molt sguardar a nostre ofici que si en les coses ques dien per lo dit Senyor Primogenit dites o fetes havia res que importas a la dita sua Majestat descontentacio o indignacio alguna que fos merçe sua volerse recordar que es pare Rey e Senyor de moltes virtuts e entre las altres dotat e ornat precipuament de clemencia la qual li placia per benigne perdo manifestar en lo cas present a fi que aquella sia tant mes illustrada quant per aquest benigne perdo e altres virtuoses operacions sera comprobada per les gents. E aço seria cosa que per vosaltres e nosaltres e tot lo Principat li seria reputada per summa gracia e merce. E finit en aço nostra supplicacio e parlar es stat respost e repplicat per lo dit Senyor Rey en aquella primera part de la informacio del cas dient que sa Excellencia la havia tal e tan verdadera que no afreturava mes informar e per aquella era certa que no solament les coses quens havia dites staven en veritat abans encara ni havia mes. E laltra part de la scusacio vostra e dels consellers de la ciutat dix admettre la dita scusassio per quant assats clarament appar no esser hi alguna culpa per les intercessions e obres per vosaltres e ells en apres fetes loablement. A les altres coses per nosaltres dites e supplicades nons ha dada resposta alguna lo dit Senyor Rey solament ha manat totes les vos significassem per nostres letres a fi que per vostres reverencies e magnificencies sia en tot e per tot attes es faça lo que de bons e faels vassalls se pertany segons la Majestat sua de vosaltres confia indubitadament hens ha dit ne scriu a vosaltres e al conçell de la dita ciutat axi donchs injungits e manats per lo dit Senyor Rey vos fem de totes les dites coses juxta lo dit manament lo present avis. Daquiavant nos ha occorregut scriureus que attes los afers de Castella entren en cami de repos segons vos scric si per ventura per la Majestat del Senyor Rey nos era dit no afreturas nosaltres passar de açi avant sius sera vist que dit aço ab beneplacit vostre nos ne puixam tornar. Placiaus scriuren per manera que no covinga per aço fer altre avis e missio de correu e si en la nostra partida lo contracte de la capitulacio encara no era desempatxat per lo que se ha trametre aci nos vullau scriure sots qual orde ho degam recomanar. Ab tant molt reverend egregis nobles magnifichs e honorables senyors tingaus la Sancta Trinitat en guarda sua e de nosaltres ordenau lo queus placia. De Calatayu a VI de setembre any Mil CCCCLXI. - A vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat de Cathalunya. - Als molt reverend egregis nobles magnifichs e honorables senyors los diputats e conçell del General de Cathalunya.

Los señores Diputados mandaron expedir, el mismo día, la siguiente carta.

Molt alt e molt excellent Senyor.
Per micer Pere Falco e altrament som avisats vostra sarenissima Senyoria hauria provehit micer Antoni Mijans del ofici de assessor del portant veus de governador en aquest Principat lo qual micer Pere qui del dit ofici era provehit de vida e aquell ha be e loablament regit segons vostra lllustrissima Senyoria per moltes vies pot haver comprovat es recaygut en molta congoxa per quant no creu haver comes algun crim o delicte ne haver dada causa per que del dit ofici fos privat. E veritat es Senyor molt alt que donats a la Excellencia de la Senyora Reyna en nom de vostra Majestat los capitols fabricats per part de aquest Principat la dita Senyora Reyna en una resposta en via de modificacio a aquells feta al terç capitol dix que per complaure aquest Principat plauria a vostra gran Altesa revocar e remoure dels dits oficis lo canceller vicecanceller regent cancelleria governador de Cathalunya e assessor seu e los altres oficials etc. lo que aquest conçell e de aquesta ciutat hague a molta gracia pero prengueren alguna admiracio com era ofert revocar lo dit micer Falco del dit ofici per quant dell no era supplicat e per ço los consells present e de la dita ciutat tots concordes remogueren lo mot de assessor de la dita modificacio e axi ne fon supplicada la Excellencia de la dita Senyora Reyna la qual molt humanament dix que per major complacencia del dit Principat hi era stat posat lo dit assessor. Aquestes coses Senyor molt Excellent creem vostra Majestat ha ignorades com altrament no es de creure vostra Majestat hagues privat lo dit micer Pere Falco del qual se havia haguda memoria com dit es. Instats adonchs per part del dit micer Pere devotament notificant les dites coses a vostra gran Excellencia supplicant humilment aquella sia de merce sua haver aquell benignament per recomenat. E conserve la Sancta Trinitat vostra gran Senyoria ab tota felicitat segons desija. Manant sempre a nosaltres lo que plasent li sia. Scrita en Barchinona a VIIII dies de setembre del any Mil CCCCLX. hu. - De vostra Majestat humils vassalls e subdits qui en gracia e merce de aquella humilment se recomanen los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya. - Alt molt alt e molt Excellent lo Senyor Rey.

En la misma sesión se tomaron varios acuerdos, siendo los principales, que la admisión o no admisión de Juan Dusay y de otros oficiales que había nombrado el Señor Rey fuese por votación secreta, y que las nueve personas encargadas anteriormente de examinar las instrucciones, examinasen asimismo los escritos enviados entonces por los Embajadores, y lo expuesto por el lugarteniente de tesorero, en virtud de credencial del señor Rey; de todo lo que, habían de hacer, en seguida, la oportuna relación.

20 DE OCTUBRE.

20 DE OCTUBRE.

No hubo sesión, por estar ocupados en otros negocios de la Generalidad.
El mismo día se recibieron dos cartas, que siguen, a saber, una de los Embajadores y otra de los paheres de la ciudad de Lérida.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los deputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Açi es En Bertran Crexells mercader de aqueix Principat qui ha cert negoci ab la Majestat del Senyor Rey en lo qual ha demanada e demana la nostra intercessio lo que no ses pogut fer obstant la restriccio que tenim es de complanyer del dit home attesa la fortuna en que ses vist. Si a les reverencies nobleses e magnificencies vostres plaura puxam per son fet intercedir e suplicar estimam sera obra de caritat. La qual solament en aço nos mou e haureu ne de Deu premi e nosaltres vos ho haurem a plaer. Placiaus rescriurens de vostra voluntat ordenant de nosaltres lo queus placia. Scrita en Calathayu a XVII de octubre any Mil CCCCLXI. - A vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat de Cathalunya.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los deputats del General del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elet e assignat residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors.
Lo darrer dia de agost prop passat scrivim a vostres reverencies e magnificencies com haviem revocat del sindicat ab nota lo honorable micer Anthoni Riquer sindich de aquesta ciutat et alias segons en dita letra es mencionat. E com per alguns bons respectes aquesta ciutat hage restituit et reintregat al dit micer Anthoni Riquer en lo primer stat que ere ans de la dita revocacio e privacio per ço dites coses a vostres reverencies nobleses e magnificencies ab la present notificam. E sia molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors la divina Majestat vostra custodia. Dada en Leyda a XIIII de octubre any M. CCCCLXl. - A vostres beneplacits e honor prests los pahers de la ciutat de Leyda.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los deputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Apres la expedicio del derrer correu partit lo dia passat a les V hores apres mig jorn per lo qual vos havem axi stesament scrit com hauran vist les reverencies nobleses e magnificencies vostres. Vuy de mati a punta del dia es aci ates lo vostre e per aquell havem reebudes dues letres a nosaltres dreçades e dues a la Majestat del Senyor Rey una als LXXII representants la cort de aquest regne altra al Justicia del dit regne e altre als jurats de Çaragoça. De les dues letres a nosaltres dirigides la una la qual es sots data de XI del present conte forma a nosaltres donada de continuar les supplicacions a la reyal Majestat sobre la presta expedicio e tramesa del lllustrissimo Senyor Primogenit en aqueix Principat e de regraciar a la dita reyal Majestat lo per aquella dit sobre la ordinacio e disposicio del consell del dit lllustre Senyor Primogenit oficials seus e ministres etc. ço es que procehiria a consell vostre ab entreveniment de aqueixa ciutat. E sobre aquell article de intervencio dels altres seus regnes dehim com en los fets de Cathalunya altres que cathalans no han participi en consellar juxta forma de la capitulacio a la qual esser prejudicat no tollerarieu. Venint apres ab la dita letra al fet de la anada de la Illustrissima Senyora Reyna e commemorant lo sentiment donat per lo Senyor Rey segons vos havem scrit de voler attendre a la disposicio e a les coses que concorrien e fer lo que la disposicio de aquell importaria e li consellaria veniu a narrar la oppinio en lo vulgo edificada e per continua demostracio dels miracles que nuncha cessen radicada.
Ço es que la mort del lllustrissimo don Carles de sancta recordacio fill primogenit del dit Senyor Rey no naturalment serie seguida de que se dien moltes paraules. Per tant volen e disponen per nosaltres circa lo dit article esser continuades les supplicacions acostumades ab narracio de les causes dessus dites les quals vos impellexen les dites suplicacions fer per nostre descarrech. E del amor e devocio ab lo qual lo dit lllustrissimo Senyor Primogenit es sperat e de la integerrima fidelitat dels cathalans e del repos e assossech que succehiran anant al present lo dit Illustre Primogenit sens la dita Serenissima Senyora mare sua volen en lo nostre suplicar persuasio esser feta e de altres molts fruyts e beneficis que seran e succehiran essent la cosa en axi disposta esser pres motiu segons mes largament se conte en la dita letra. Laltra es de dos del dit corrent mes e ve sobre lo fet de don Jofre de Castro e ab copia quens enviau de una de les dites letres dirigides al dit Senyor Rey sobre aquesta materia volen per nosaltres esser feta suplicacio al dit Senyor Rey juxta lo seny de la copia dessus dita les quals letres legides decontinent apres la missa del dit Senyor Rey som stats ab la sua Majestat e haguda de aquella audiencia li es stat per nosaltres ab tota reverencia e humilitat e ab la millor pertinencia de paraules que als negocis nos es stada vista acomoda e fructuosa e al vostre scriure conforme feta devota suplicacio e suplicacions de e per totes les coses en vostres letres contengudes e li son stades donades les letres a sa Majestat dirigides. Per la qual nos es stada feta la seguent resposta. Primerament en lo fet de la tramesa del dit lllustre Senyor Primogenit ha dit que en la expedicio sua se enten continuament e no si pert una ora de temps. E la present matinada en la qual la sua Excellencia havie rebudes pilloles (píldores; píldoras) per alguna reuma sua no havie per axo cessat ne cessava de dispondre e tractar de les coses necessaries a la dita expedicio la qual prestament se deduhirie en efecte e obra e al desig vot e devocio dels cathalans amplament satisfaria. En apres al que ere dit de la disposicio del consell e familia sua etc. dix lo dit Senyor Rey no esser stada james ne esser intencio sua en axo ne en altre deviar de la capitulacio abans se volia conformar ab aquella e no res cogitar ne fer en prejudici o derogacio de la capitulacio dessus dita. En lo fet de la anada de la dita Serenissima Senyora Reyna nos ha dit que la sua Excellencia no dificultava de trametre sol lo dit lllustre Primogenit per alguna difidencia que hagues de la amor devocio e fidelitat dels cathalans abans de aquells e de la dita amor devocio e fidelitat tant confiava que no solament a les reverencies nobleses e magnificencies vostres qui eren persones de tanta aprobacio e gravitat abans encara a qualsevol persona cathalana per la ferma fiança que de quiscuns naturalment se pot e deu haver ab total repos del animo seu e sens algun redupte o rezel liberament lo acomanava. Lo empero que en aço fa attendre e que la Excellencia sua fahia star redubtant era que lo apartament del dit Illustre Primogenit de la dita Serenissima mare sua en una tant tendra edat de aquell e anant entre persones ab les quals encara no havia ne ha noticia o privadesa no importas a aquell anyorament o no li causas alteracio alguna que pogues portar nocument a la salut de sa persona. E aço sol era lo que la Majestat sua fahia star en perplex e ansiosa. Venint apres al fet del dit don Jofre de Castro abans queus narrem la resposta del dit Senyor Rey nous volem obmetre dir que havem sentit que la Excellencia sua ensemps ab la cort de aquest regne en aquests dies ha entes e entenen en pacificacio e repos de aquell debat e lo vespre passat essent ja gran hora de nit lo dit Senyor Rey trames demanar lo notari nostre e per aquell nos significa com la sua Majestat e la dita cort trametren certes persones per treballar en lo dit negoci e que havien sentiment que axi don Phelip com mossen Rebolledo foren de bon acord de pau e de treua axi empero que lo dit don Jofre en aço intervingues e fermas e per tant lo dit Senyor Rey per benefici del negoci pregava e encarregava a nosaltres tots ensemps e a mi vezcomte Dilla privadament per aquell acostament e deute que sab yo he ab lo dit don Jofre que sobre aço li scrivissem e axi es stat fet per nostres letres de prechs afectuosos. Presuposat aço direm la resposta del dit Senyor Rey. La sua Majestat nos ha narrat la diligencia e cura que ha en pacificar lo dit fet dient sta en ubert a causa del dit don Jofre e que ha tres anys que mossen Rebolledo e mossen Cerdan contra lo costum de cavallers e homens de honor per mija del prior de Roda trameteren demanar pau per sola reverencia de Deu es fora conduida si lo dit don Jofre hagues volgut qui la donchs tramete un procurador qui no hague poder e axi passa o resta la cosa.
En apres han stat e stan en guerra uberta que no cal dir haje principi ne prengue occasio de algunes coses noves car originariament devalla de la mort de mossen Pero Martinez de Marilla (Muriello más abajo). E no deu esser a algu admiracio nis deu fer querella de les coses ques fan en guerra uberta. Veritat es que en dies passats ha haguda certa paraula entre lo dit mossen Rebolledo e don Phelip en la qual empero no ere entrevengut lo dit don Jofre. Durant la dita paraula per servidors de de don Phelip fonch e es stada feta certa novitat contra lo dit mossen Rebolledo e coses sues en la qual empero lo dit don Felip ha dit no haver sentit abans esser prest tornar a loch lo greuge. Semblantment es stat fet per homens del dit mossen Rebolledo e sobre allo per Pallafolls son fill es stada feta semblant oferta. Quant empero al que tocha al dit don Jofre si res hi ha seguit e ques que sia es de guerra uberta com dit es en la qual voluntariament ha stat e sta e de la qual provenen les novitats e scandils ques segueixen sens altra causa que no hi cal aplicar. Ne com dit es se deu ne pot deduir en greuge per haverse recors en aqueixa ne altra semblant plaça. De totes aquestes coses lo dit Senyor Rey nos ha dit vos scriu per ses letres a les quals nos referim. Les altres quens haveu trameses son stades dades per lo scriva nostre ço es la dels LXXII en mans de mossen de Teraçona qui es hu de aquells la del justicia en ses mans la dels jurats de Çaragoça a don Lorenç de Algas hu dels dits jurats qui es en aquesta vila. De totes les dites coses vos es fet lo present avis juxta la ordinacio vostra. Ab tant molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors tingaus la Sancta Trinitat en guarda sua e de nosaltres ordenau lo que plasent vos sia. Feta en Calatayu a XVI de octubre any Mil CCCC sexanta hu. - A vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Apres feta la present ha covengut detenir lo correu a pregaries del Senyor Rey sperant les sues letres fins vuy disapte gran ora de nit. E volem vos significar lo que apres de la partida del altre correu ha succehit ço es que la Senyora Reyna qui encara no es partida partex dema e no va a Taraçona sino al loch de Aranda (de Moncayo) qui es de aci luny tant solament V letgues e aço per los afers que vos havem significat per laltra. En aquest interim los LXXII representants la cort o alguns dels principals e lo justicia Darago son stats solicitats de resposta si respondre volien la qual fins aci nons han donada. Closa a XVII del dit mes.

Se recibieron en este día las siguientes cartas del Señor Rey.

Als venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats del General e consell Iur representants lo Principat de Cathalunya.
Lo Rey.
Venerables pares en Christ magnifichs amats e feels nostres. Ir divendres per vostres ambaixadors nos fonch donada una letra vostra feta a dos del present e aquella vista som stats molt maravellats de la informacio que dien esser stada reebuda e per aquella constar lo noble don Jofre de Castro esser stat damnificat per haver adherit als cathalans en los actes seguits per causa de la liberacio de la persona del lllustrissimo don Carlos nostre molt car e molt amat fill Primogenit de bona memoria com siam vertaderament informats los homenys robatoris e altres molts dans ques son seguits esser venguts e fets per occassio de la bandositat antiquada de don Phelip e don Jofre de Castro de una part e de mossen Joan Cerda e mossen Rebolledo gendre seu del altra per causa de la mort perpetrada per lo dit mossen Cerda en persona de mossen Pero Martinez de Muriello sogre del dit don Jofre per la qual bandositat de vint e cinch anys en ça o mes que fou perpetrada la mort del dit mossen Pero Martinez se son seguides moltes e diverses morts nafres invasions incendis robaries e altres molts mals entre abdues les dites parts tenint los dits mossen Cerda e mossen Rebolledo per principal e per cap contra ells lo dit don Jofre com a marit de la filla unica hereva e successora en la casa e bens del dit mossen Pero Martínez de Muriello e veritat es que creem la guerra es stada feta en gran part desaforada en la dita bandositat e la havem hauda e havem per molt mal feta e reprobada pero obstant los furs e libertats de aquest regne no si es pogut provehir ne remediar axi com sera stat mester ab tot que ara per nostre poder treballam que en aquesta cort que celebram als aragonesos hi sia feta provisio opportuna. E es cert que aquesta manera de guerrejar no solament es stada praticada en aquest regne en la dita bandositat mas encara en les bandositats antigues de la casa de Castro e dels Bardaxins e axi mateix dels de Gurrea ab los Urriesos (Urrea y Urriés) entrevenint hi com a valador ab la una de les parts don Joan Dixer lo qual per lo semblant ab gens sues ne ha usat en la preda o robatori que fonch fet en la vila de Casp. Totavia empero per totes les vies quens son stades possibles per nos es stat treballat en la pacificacio e repos de la dita bandositat e haviem conduits los dits mossen Cerda e mossen Rebolledo a atorgar pau final los quals foren contents que per aquesta raho anas mossen Anthoni Porquet prior de Roda persona afectada als dits don Jofre e don Phelip abans que passas la paraula per ells donada fins per tot lo mes de juliol prop passat per los quals dits don Jofre e don Felip no fou donat loch a la dita pau. Es ver que oferiren treua a cert temps e perque lo dit mossen Rebolledo volia pau final e los altres no sino treua passat lo temps del dit sobreseyment diuse que per homens dels dits don Jofre e don Felip fonch feta e comesa certa robaria e violencia en vassalls del abadiat de sant Victoria qui es de hun fill del dit mossen Rebolledo per reconvencio de les quals coses se diu quels de mossen Rebolledo feren ço ques diu per lo dit don Jofre esser stat fet contra ell e sos vassalls e bens de aquells lochs que te en Ribagorça axi com se afirma que homens dels dits don Jofre e don Felip fet ho havien contra amichs e benivolents dels dits mossen Cerda e mossen Rebolledo que no havien feta part alguna en la dita bandositat. No es donchs de dir ne creure lo dit don Jofre esser stat damnificat per haver adherit als cathalans sots la forma demunt dita com abans que james se penses de tals fets per tanta distancia de temps haguessen procehit tants anfractes morts robaries e altres casos sinistres insurgits de la bandositat damunt dita. Ab tot aço empero vista la dita vostra letra decontinent per nos es stat comes e manat al regent lofici de la governacio de aquest regne qui per aquesta raho de nostre manament dies ha es anat en aquelles parts que reeba informacio sobre aço que scrit nos haveu. E si per aquella se mostrara legitimament per Blasco de Bardaxi Steve de Agramunt e altres adherents a aquelles haver fet cosa alguna per haver adherit lo dit don Jofre als cathalans per causa de la liberacio del dit Illustrissimo fill Primogenit nostre per nos sera manat procehir rigorosament contra las persones e bens de aquells per tots los remeys oportuns per forma que seran punits e castigats segons lurs culpes e demerits justicia mijançant. Dada en Calatayut a XVII dies de octubre del any Mil CCCCLXI. - Rex Joannes.

Als venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Lo Rey.
Venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres. Vostra letra feta a onze del present mes de octubre responsiva a altra nostra de vintesis del passat havem reebuda e obmeses les coses a que no fretura respondre satisfarem a aquella part en la qual es feta mencio com havieu reebuda una altra letra nostra dada lo primer del present dins la qual era copia de una altra per nos tramesa als oficials criats e servidors del lllustrissimo don Carlos molt car e molt amat fill primogenit de bona memoria per alguns dels quals vos seria stat significat com la dita nostra letra seria vist esser limitada en quant ab aquella dehim voler los tractar ab tota humanitat clemencia e benignitat juxta forma de la capitulacio haudes per oblidades totes les coses passades etc. La veritat es que per la dita letra nostra als dits oficials criats e servidors del dit lllustrissimo fill nostre tramesa assats clarament pot esser stada compressa nostra bona e sana intencio. Encara empero poreu haver vist com en laltra letra nostra a nosaltres tramesa fonch feta mencio que no solament enteniem usar vers ells de aquella clemencia humanitat e mansuetut quels scriviem mes encara vers totes altres persones de aqueix Principat e altres qui en los animos seus tinguessen alguna suspicio o per qualque occasio nos tinguessen per segurs de nos per haver aderit al dit lllustrissimo Primogenit fill nostre oferint vos que si alguns ni hauria que de aço nos tinguessen per contents ab bona voluntat per nos serien donades a aquells totes altres seguretats que per medi vostre de nos volguesseu a corroboracio de la dita capitulacio. E en aquell mateix proposit perseveram ço es quens plau e som molt contents de donar als damunt dits totes aquelles seguretats que a nos se sguarden e puixam donar per repos e assossech dels animos de aquells e inviolable observacio de la nostra paraula. Dada en la ciutat de Calatayud a deset de octubre del any Mil CCCCLXI. - Rex Joannes.

El mismo día, mandaros expedir los señores Diputados las siguientes cartas.

Als molt honorables los veguer e sotsveguer de Vich e o a lurs lochtinents.
Molt honorables e savis senyors. Ab gran querela per part del molt noble senyor vezcomte Dilla e de Canet es stat a nosaltres exposat que vosaltres instant e requerint En Pere Pruners notari de aqueixa ciutat feu exequcio en la sua baronia de Luça e o vassalls de aquella per virtut de cert censal no obstant lo sobressehiment e altres provisions per lo Senyor Primogenit lochtinent de sancta recordacio al dit senyor vezcomte atorgats ne encara lo carrech que te de la embaxada de aquest Principat supplicant sobre aço volguessem degudament provehir per manera que al dit senyor vezcomte e o vassalls seus ne a bens lurs vexacio no sia feta. On nosaltres considerants lo dit senyor vezcomte ensemps ab altres esser embaxador de aquest Principat destinat a la Majestat del Senyor Rey per la qual raho et alias com a treballant per la cosa publica en persona e bens es guiat e ha moltes prerrogatives les quals vosaltres no ignorau. Per tant ans de entrar en altres procehiments havem deliberat fervos la present pregants e exortants vos per los sguards dessus dits cesseu de la dita exequcio contra lo dit vezcomte e bens seus sobressehint a aquella fins tant lo dit senyor vezcomte sia retornat de la dita embaxada e si res haureu fet o exequtat durant la dita embaxada ab lo correu al primer e degut stat. En altra manera convindria a nosaltres per nostre descarrech e per conservacio de les prerrogatives de que se alegren semblants embaxadors per benefici e bon stament de la cosa publica del dit Principat ferhi provisio deguda. Data en Barchinona a XX de octubre del any M.CCCCLXI. - Los diputats del General del Principat de Cathalunya.

Al honorable senyer En Joan Molins diputat local en la ciutat e vegueria de Vich.
Honorable senyer. Entes havem que vos a requesta de Pere Pruners notari de aqueixa ciutat haveu instat e instau exequcio esser feta per lo veguer e sotsveguer daquexa ciutat en la baronia de Luça (Lluçà) qui es del molt noble senyor vezcomte Dilla e o en vassalls seus e bens lurs per raho de cert censal. E com lo dit senyor vezcomte sia hu dels embaxadors destinats a la Majestat del Senyor Rey per part de aquest Principat per la qual raho ell e sos bens se alegren de guiatge e de altres prerrogatives. Per tant vos dehim e manam cesseu de la dita instancia fins lo dit senyor vezcomte sia retornat de la dita embaixada. Data en Barçelona a XX de octubre del any Mil CCCC sexanta hu. - Los diputats etc.

22 DE FEBRERO.

22 DE FEBRERO. 

En esta sesión se propuso y acordó que el ejército catalán reunido en Lérida pasase a apoderarse de Fraga, y luego se hizo lectura de los despachos que siguen:

Molt reverend magnifichs e honorables senyors los senyors diputats del Principat de Cathalunya.
Molt reverend magnifichs e honorables senyors. De Morella dimarts en la nit per correu propri vos scrivim avisantvos de nostra partida e axi partim ir a les onze hores ans de mig jorn. Ab no poqua fadiga arribam en aquesta vila com sia un lonch cami e de mala e asprissima via e volent partir aquest mati per prosseguir nostre cami havem rebut una letra de la Majestat del Senyor Rey per la qual nos mana tornar a sa Majestat. Veureu per aquella com persevera que comunicat que hajam ab aquella del que li han reportat Johan Ferrandiz e mossen Luis de Vich façam nostra via segons pus larch vostres reverencia e magnificencies per la dita letra compendran la qual vos sera comunicada per mossen Andreu Cathala loctinent de tresorer de la prefata Majestat. Hans paregut avisarvosne per ço que no essent aquí lo diumenge o dilluns de mati no prenguesseu alguna admiracio. Pregantvos tota vegada que axi per honor e reputacio de la sua Serenitat quant per benifici dels afers vos pregam e persuadim nos faça novitat alguna axi en entrar gent ma armada en Arago e regne de Valencia com en spatxar missatgers extra les senyories e terres de la prefata Majestat car no seria benifici dels afers ans facilment los poria guastar e fer mudar la sua Serenitat del bon proposit que te avisantvos com per lo bon principi de aquell entre les altres coses perque ve lo dit Johan Ferrandiz si es perque la prefata Majestat lo vol leixar en custodia de la persona del serenissimo Senyor Princep e remoureu tots aquells a qui fins aci ne havia donat carrech lo qual ir nosaltres visitam e fem reverencia. Sia molt be de la persona el leixam no poch aconsolat. Als nons occorre dir sino que som prests a vostra ordinacio e que de fet hoida missa partrem farem nostre poder si possible sera de tornar aci esta nit avisantvos que seran axi deu legues grosses e de mal cami com en Cathalunya pero yo mestre de Montesa volria fossen millors e pus longues. En Trayguera a XX de febrer a les tres hores apres miga nit any LXI. - A vostra ordinacio prest lo mestre de Muntesa Lop Ximenez Durrea.

Als molt reverend e magnifichs senyors e de gran saviesa los senyors diputats del Principat de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs senyors. Vuy a les tres hores apres miga nit scrivim a la reverencia e magnificencies vostres de tot lo que era necessari e de fet partim e som stats a la una hora apres mig jorn ab la Majestat del Senyor Rey la qual per sa humanitat nos ha comunicat tot lo que Johan Ferrandiz e mossen Luis de Vich li han reportat del apuntament que la Senyora Reyna ha fet ab los vostres sexanta missatgers per medi de la Senyora Infanta e dels reverents abat de Poblet e mestre Ferrando segons de aço deveu esser per aquells particularment informats. E puys per gracia de nostre Senyor Deus los afers stan en aquest apuntament ha paregut a la prefata Majestat nosaltres no prosseguir nostre viatge per les causes dessus dites. Hans semblat avisarne vostres reverencia e magnificencies les quals ordenen lo queus placia. En Morella a XX de febrer any LXI. - A vostra ordinacio prests lo mestre de Muntesa Lop Ximenez Durrea.

Als molt reverents magnifichs e honorables senyors los diputats de Cathalunya.
Molt reverent e magnifichs senyors. Per una vostra letra dada en Barchinona a XX del present so avisat com lo magnifich don Johan Dixer sera ab mi e executara les coses per mi ordonades de quem so molt alegrat e rest molt aconsolat com yo havent un tal home en ma companyia non esper sino molta endreça per les coses qui fer se hauran per aquesta gloriosa e virtuosa empresa del Principat. Dieume mes en la dita letra com per les rahons en aquella contengudes en loch de frare Spilles me haveu donat per conseller fra Oliver comanador de Torres e que prenga aquell en nombre dels altres consellers meus. Dichvos que so content per obeir lo que per vosaltres es ordenat. En lo quem dieu sobre lo socorriment e bestreta per mi ab molta necessitat demanats vos haure a molta gracia aquells fer diferir no vullau com fahentme la dita bestreta de present ultra que fareu lo degut despendreu per mills obtenir pus acabadament lo honor de aquest Principat e vostra lo que no fareu si per apres de esser yo tornat dels dits fets porrogarho voleu. Pregantvos quant puch que si fer lo que dit he nous plau ferho com vull almenys los dits mil e cinch cents florins me vullau prestar aquells a censal com altrament a mi no sia possible fer prou lo degut en lo present negoci. Del quem dieu sobre la creacio feta per mi dels algutzirs la qual dieu vos sembla no duixa fer vos dich com yo he creats aquells ab consell e delliberacio de aquells consellers per vosaltres a mi donats qui aci se troben present e consellant mossen lo veguer e son assessor e aço mossenyors molt reverents e magnifichs yo no he fet gens per derogar a la preeminencia del dit mossen lo veguer ans per fer a ell major honor com no sia cosa deguda yom puiga ne degua plevir de un tant preeminent oficial como lo veguer de Barchinona com fare Deu volent de aquests algutzirs que yo he creats en mil coses que en lo dit exercit se poran seguir com de la execucio de la justicia e de proceir contra los delats que en lo dit exercici delenquiran. Yo so content lo dit veguer ho faça segons per mi sera request venint lo cas. Perque placiaus remetre aquestes coses a mi com tots tirem a un senyal e una fi. E no dich senyors dos algutzirs mas quatre vist lo gran exercit e la molta gent qui es en aquell fora degut esser creats per mi. E la Sancta Trinitat sia en vostra guarda. Scrita en la ciutat de Leyda a XX de febrer. - A vostra honor prest lo comte de Modica.

Als molt reverents nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverents nobles magnifichs e honorables senyors. Satisfent a vostra letra per un vostre correu portador de la present darrerament a mi tramesa dada en aqueixa ciutat a XVIlll dies del present segons ja per altra mia sou stats avisats vos dich com encontinent rebuda una vostra letra en la vila de Tarrega dijous prop passat de mati a set hores parti de la dita vila fahent la via de Leyda en la qual arribi e entri dit dia de dijous ja foscant e axi so stat fins ara e stare e de aquella no partire sens ordinacio vostra. E puys per mi es stat executat lo per vosaltres request per quant dels fets del mon e singularment de fet darmes no val tant la fama e reputacio per relacio de aquells qui dels absents parlen yo fora de contrari parer de vosaltres vist lo poch orde e compliment que yo tinch del exercit del qual som capita pero queus placia quant pus prest poreu trametrem gent darmes tendes e altres coses les quals yo he haver daqui forçadament. De les scales e altres municions de vitualles forniments e tot quant per mi aci fer se pora som prest de obeir vostres requestes e per mills e pus prest aquelles deduhir en efecte havent rebuda vostra dita letra me fiu venir una conestablia que tinch de fusters de aqueixa ciutat e ab aquells ab sagrament de tenirho secret me so stret e aquells mes en certa orde ab certa companyia e consell dins una casa tanquats perque secretament e amagada les dites coses se facen per mills donar obra ab acabament en aquells. Resta vos placia proveir de alguna persona qui bestrague los diners per les dites municions armes vitualles e altres coses al dit exercit necessaries. Ir que era divendres tenint yo consell arribaren tres promens o pahers del loch de Algerri loch qui es de mossen Pero Vacha ab una letra de la muller del dit mossen Pero Vacha ab la qual me scrivia segons en aquella veureu queus tramet dins la present e encara la resposta que a la dita Senyora faç e minuta de aquella perque per vostres reverencies noblesa e magnificencies mills pertinentment delliberar se puixa en e sobre la provisio del dit castell fahedora e encara vos placia pensar e delliberar sobre la vila e castell de Balaguer del qual hoig algunes fames que castellans hi entrarien ab gent darmes e ab gent de peu e per semblant de alguns altres castells qui son en Cathalunya dels quals vos scriuran los pahers de Leyda a la letra dels quals sobre les dites coses me refir. E com dit es dessus placiaus proveir que En Johan Ferrer o alguna persona per vosaltres sien en companyia del dit exercit e mia ab diners e poder de despendre aquells segons los casos ordonaran axi en correus exploradors municions del dit exercit per vosaltres requestes vitualles e altres coses al dit exercit necessaries com en altra manera. Dins la present vos tramet una letra que he rebuda de mossen Rebolledo jatsia sia de poqua importancia pero trametvos aquella perque nom ve be rebre letres de gent sospitosa e que vosaltres non hajau copia. E la Sancta Trinitat vos tenga en sa proteccio e guarda. Dada en la ciutat de Leyda a XXI de febrer any Mil CCCCLXI. - A vostra honor prest lo comte de Modica.
Lo portador de la present parteix daci a tres hores toquades apres mig jorn. Perque siaus avis.

Al muy egregio e muy magnifico senyor lo senyor comte de Modica.
Senyor muy egregio e caro tio. Devidas recomendaciones precedentes senyor soy informada como la bandera de Barcelona es sallida para venir a las partes de aca y segunt me han dicho mas por venir a este mi lugar de Algerri para lo destruir en lo qual me seria fecho un grandissimo prejuycio per quanto este lugar es mio e me proviene por ciertos derechos que tenia mi sennor padre sobre el e ansimismo en el quitamiento que fizo del dicho lugar me han assegurado mi dote e por estas razones el dicho lugar perviene a mi y es mio. E com vuestra senyoria bien puede presumir soy duenya posada en esta fortuna no por mis meritos nin guierra nin malos tractos que yo haya fecho en la tierra. Aunquel Principado liene opinion contra mi marido sennor non lo causa sus meritos car por seer criado del Sennor Rey y el haver servido a su Alteza como la razon manda non merece seer mal tractado empero como quiere que sea yo nin mis vassallos non somos merecedores de la pena del peccado que non havemos cometido. E assimismo por quanto soy informada como vuestra senyoria viene capitan de la dicha gente de lo qual do gracias a nuestro Sennor Dios e considerando el deubdo de parentio que entre vuestra merced e mi es passado lo qual creo sennor non ignorays e que en esta tierra non tiengo a quien recorrer salvo a Dios e a vuestra senyoria demando en gracia e merced a vuestra senyoria aquella plega haverme por recomiendada en guisa e manera que yo nin mis vassallos non recibamos danyo car sennor como duenya soy aqui posada en lo mio e non para guerrear nin ofender a ninguno salvo por guardar lo mio e mi honra. E acerca desto he fablado largamente con el portador de la presenle plega a vuestra senyoria darli fe e creença de lo queus dira de mi parte. E non resmenos vos demando de gracia sennor si seer pueda salva vuestra honra me embieiys dezir como me tengo de regir en este negocio. E en este medio vuestra senyoria de orden la gente non passe por aqui y que yo y mis vassallos quedemos indempnes. E esto sennor sea remetido a Dios e a vuestra senyoria por quanto me tengo por dicho aquella fara lo que della confio. No mas por la presente salvo si a vuestra senyoria algunas cosas plazen complideras a vuestra honra sera fecho de buena voluntat. Nuestro Sennor vos endrece en vuestros fechos. De Algerri a XVII de febrero. - Sennor. - Vuestra sobrina que en merced vuestra me mucho encomiendo Damiata de Luna y de Cabeça de Vaca.

A la molt noble e magnifica Senyora cara cosina dona Damiata de Luna de Cap de Vacca.
Molt noble e magnifica senyora ma cara cosina. Per vostres pagesos e promens del loch e castell de Algerri he rebuda una letra vostra ab la qual significau vos esser stat reportat com lo exercit del Principat de Cathalunya es exit contra lo dit loch e castell de Algerri lo que yo ignor fins aci ne que de tal empresa yo haja comissio e carrech algu. Com me demanau vos consell a mi no es possible podervos aconsellar sobre lo que per vos me es significat demanar consell com yo ignor lo esdevenidor ni axi poch los fets com succehiran ni mos principals que volran que yo faça en lo esdevenidor. Beus dich que daria en parer que vos pensasseu eus recordasseu be com lo dit castell de Algerri lo qual dieu que es vostre es situat dins lo Principat de Cathalunya lo qual vuy empren haver a mans sues e aquells fer punir e castigar segons sos demerits totes e qualsevol persones qui la Majestat del Senyor Rey contra Deu e veritat consellen e han consellat la preso e detencio del Senyor don Charles primogenit de Arago et cetera e a tots aquells qui a la dita empresa resistiran se opposaran e faran empag en manera alguna remetent la resta del queus pogues consellar a Deu queus faça obrar en tal manera que fet lo seu servey lo restant vos hajau be e degudament segons de vos confiu. E sius plau res de mi ordonar so tots temps a vostre plaer. Dada en la ciutat de Leyda a XXI de febrer any Mil CCCCLXI.

Als molt reverent e molt magnifichs los senyors de diputats de Cathalunya.
Molt reverent e magnifichs senyors. Ja per altres vos he scrit de les coses quey occorrien e de vosaltres no he haguda neguna resposta e haure plaer per lo carrech quem haveu volgut dar me scrivau sovent. De la gent de peu quem haveu tramesa e tots jorns venen vos dich tot lo mon la ha per molt bella gent e ben en orde solament som freturosos de gent de cavall mas yo he fiança a tot haureu dat

bon recapte mes es necessari ferlos desempatxar. Ja sentim tot lo mon tremola de nosaltres. La senyora de Algerri nos trames a nit les claus del seu loch dient que vol star a comandament del capita e mes que li sia dada certa gent per guardar lo dit loch com ella sera contenta de aquells pagar e axi ja havem bons senyals. De Valencia havem nova si ha seguit cert insult qui tot es bona nova. Vuy he parlat ab Molins lo correu qui venia de Morella del Senyor Rey e diu quel Senyor Rey forneix al mills que pot lo castell de Morella pero havia trames als lochs entorn li trametessen gent e que aquells no sen curaven ans se crehia que noy irien mas hom pot veure la bona intencio del Rey com se met en he proveir lo castell. Lo mestre e don Lop arribaren lo digous ab ell axi veurem que li diran. Hauriaus a molta gracia me volguesseu proveir de haverme una tenda car yom pensava haverne aci e no he pogut e hanme dit vosaltres ne teniu moltes perque agrair vos he molt men vullau proveir de una e haure plaer men vullau fer resposta si men calra fer comte o no. Axi mateix vos avis com la Infanta ha treta certa provisio contra tota justicia trahentme de possessio sens coneguda de dret e altres prejudicis molt grans qui son contra libertats e constitucions e ja veeu com tinch ara temps de revocarho del Rey per injust que fos. Perqueus placia provehirhi car Deus nom ajut sin vull sino la justicia mas no volria per favor desordenada me fos levat ço del meu ab tant prejudici. De aço per ma muller que pens sera prest aqui o per altri per part mia ne sereu pus larch avisats. E si negunes coses ordonareu de mi que fer puga sere tots temps prest. E sia la Sancta Trinitat en vostra guarda. De Leyda a XXI de febrer. - Lo qui es prest a ordinacio de vosaltres vezcomte de Rochaberti.

Al honorable En Johan Ferrer receptor general de les entrades e exides del General del Principat de Cathalunya.
Honorable senyer. Nosaltres provehim que lo capita vage a Fraga. Feu promtament haje recapte de vitualles fahent en aço lo necesari e trametenhi persones ben fiables que hi donen recapte e lo que sia necessari fahenthi vos aquelles provisions que de vos per vostra industria speram. Parlau de aço als pahers qui facen trametre les dites vitualles e quant obs sia ab molta diligencia. Dada en Barchinona a XXI de febrer any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
Pagau lo que necessari sia per municions artelleries stables e altres coses que sien aptes e necessaries al dit exercit per entrada e defensio de Fraga e del castell de aquella. Pagau axi mateix tots exploradors necessaris per lo dit exercit. Data ut supra. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al honorable En Johan Ferrer receptor general et cetera.
Molt honorable senyer. Lo noble religios frare Francesch Darill del orde de Sent Johan de Jherusalem se es acordat aci per anar en la armada e exercit de aquest Principat per lo qual acordament es guiat. Per çous pregam que treballeu no li sia feta alguna novitat ans li sia servat lo dit guiatge. Dada en Barchinona a XXII de febrer any Mil CCCCLXI.
- A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al molt noble e magnifich baro don Johan senyor Dixer.
Molt noble baro. Nosaltres havem delliberat per liberacio del Illustrissimo Primogenit passar a Fraga e per ço scrivim a nostre capita es necessari vos siats ab lo dit capita e façats lo que de vos se pertany e aquest Principat confia. E tingaus la Sancta Trinitat molt noble baro en sa guarda. Dada en Barchinona a XXll de febrer any Mil CCCCLXI.
- A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Al molt noble senyor lo vezcomte de Rochaberti capita de la gent de peu del exercit del Principat de Cathalunya.
Senyor molt noble. Nosaltres scrivim al capita general largament del que volem ab delliberacio de nostre consell sia fet per liberacio del Illustrissimo Senyor Primogenit segons en dita letra veureu. Pregamvos ab molta diligencia vos hajau en dit negoci com de vos se confie e los vostres han virtuosament acustumat. De les altres coses quens haveu scrit sens dubte hi farem lo degut que ara no havem temps de scriure. Tingaus la Sancta Trinitat senyor molt noble en sa guarda. Dada en Barchinona a XXII de febrer any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell et cetera.

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita general et cetera.
Senyor molt egregi. La present es per notificarvos com la voluntat e delliberacio nostra e de aquest consell es que decontinent rebuda la present sens alguna dilacio en forma cauta e discreta que no sen puixa haver sentiment e aço per utilitat del negoci ab bon orde partisquau ab tot lo exercit axi de cavall com de peu e ab aquell ab tota bona ordinacio aneu la via de Fraga cuytant lo cami quant bonament fer se puga en manera que de dia siau junt ab tot lo dit exercit davant la vila de Fraga sens algun descapdellamen. E quant serets davant la dita vila lo veguer de aquesta ciutat trametra a dir als regidors e promens de aquella com ell ensemps ab lo exercit del Principal de Cathalunya proseguint la liberacio de la persona del senyor don Charles primogenit de Arago e de Sicilia et cetera es aqui volent haver alleujament e passatge en e per la dita vila per prosseguir la liberacio dessus dita lo qual alleujament e passatge vol e enten fer lo dit veguer ensemps ab lo dit exercit pacificament e quieta e sens molestia greuge e dan de la dita vila e dels singulars e habitants en aquella abans contentant e pagant planament tot lo que despendran los del dit exercit e que axi lo dit veguer los prega e requer que donen Io dit alleujament e passatge de la qual requesta en scrits quels sera presentada juxta forma queus trametem interclusa dins la present lo dit veguer faça levar carta publica lo qual passatge e alleujament si volran atorgar e consentir liberament intrara lo dit veguer ab vos ensemps e dit exercit quietament e pacifica com dit es e aqui alleujareu e stareu en la dita manera pacifica pagant e contentant tot lo que lo dit exercit obs haja e aturareu en la dita vila fins que per nosaltres scrit vos sia. E hon lo dit passatge e alleujament atorgar e consentir no volran lo dit veguer ensemps ab vos e lo dit exercit entrara en la dita vila ab aquella força que obs sia. E en tot cas donant liberament lo passatge e alleujament o no donant provehireu en haver lo castell de la dita vila a ma del dit veguer qui aquell prenga per lo Senyor Rey lo qual a requesta vostra acoman aquell en aquelles persones del dit exercit qui per vos e vostre consell seran delliberades les quals persones lo dit castell tindran per lo dit Principat lo qual Principat lo tindra per Io dit Senyor Rey e per satisfaccio de la fidelitat del dit Senyor Rey deguda. E perque impediment no sie donat al exercit qui prossegueix la liberacio del dit Senyor Primogenit ne fareu expellir qualsevol gent qui lo dit castell volgues tenir. Tota vegada Senyor intrada la vila per grat o per força provehireu per miga del dit veguer que les gents del dit vostre exercit stiguen en la dita vila pacificament e sens greuge de la gent de aquella no permetent que en lurs persones e bens sia fet dampnatge. E tindreu aqui lo dit exercit provehint en fer deguda guayta axi de dia com de nit e en totes vitualles e en totes altres coses que per salvacio del dit exercit sien necessaries les quals per quant la providencia vostra e dels consellers vostres sab e veu quals son pertinents e degudes a tal negoci remetem a aquelles. Tot aço senyor volem sia per vos executat e deduhit en obra en la qual nostre Senyor Deu sia director vostre e del dit exercit. E de tot lo succehiment nos certificareu com mes prest fer se puixa. Dada en Barchinona a XXII de febrer any Mil CCCCXI. - A. P. abat de Montserrat.
Axi mateix senyor vos trametem certes instruccions ab les quals vos haveu a regir.
- Los diputats del General de Cathalunya e consell et cetera.

Jatsie no solament a vosaltres honorables jurats e promens de la vila de Fraga mas encara a tots los regnes e terres de Arago de Valencia e Principat de Cathalunya sia mes que notori la detencio de la persona del Illustrissimo don Charles primogenit de Arago e de Sicilia et cetera Princep de Viana et cetera la qual detencio redunde en gran desservey de Deu e dan de la cosa publica de tots los dits regnes e terres e del dit Principat e violacio de les libertats al dit Principat atorgades per la qual detencio lo dit Principat ha observat totes aquelles practiques que degudament se devien observar e fins aci no haje obtengut lo fi desiderat tractants aço alguns consellants la Majestat del Senyor Rey no zelant lo honor de la dita Majestat e per la dita raho lo dit Principat e per aquell lo procurador del General per liberacio del dit lllustrissimo Primogenit e aquell reduir en bona amor pau e concordia ab la real Majestat haje mes e cridat viafors sometent (somatén, sometén; viafors: via fora) e axi en virtut del dit sometent et alias yo Arnau Guillem Pastor regent la vegueria de Barchinona per lo molt alt e molt excellent lo Senyor Rey per execucio del dit proces e sometent en liberacio del dit Illustrissimo Primogenit vulla passar per aquesta vila e fer lo que necessari sia per compliment del dit proces per tant requer a vosaltres quem lexeu liberament sens contradiccio passar ab lo exercit e gent que a mi assisteix. Oferintvos que nous sera fet dan ni dampnatge ans vos sera planament pagat tot ço e quant sera de vosaltres comprat. En altra manera vos certifich que daquiavant sera procehit violentment e per totes les vies ques pertany talant e afogant e devastant axi persones com bens de tots aquells qui empatxament donaran en la liberacio del dit Illustrissimo Primogenit la qual se fa a laor de nostre Senyor Deu servey e honor de la real corona e per satisfer a la fidelitat a la Majestat del Senyor Rey deguda e a tot profit utilitat e repos dels regnes e terres de la Majestat del Senyor Rey. E perque de aço sia memoria en lo sdevenidor man a vos En Francesch Bayona notari que en los actes continueu la present e a part de la present façats carta publica.
Molt egregi senyor. Jatsia a vos sien stades donades instruccions sobre lo modo de proceir en lo exercit ara per millor clarificacio de les coses en les instruccions contengudes deveu molt attendre que mossen lo veguer de Barchinona es aqui per causa del proces de sometent e vos senyor sou aqui solament per ferli assistencia en lo que deura fer axi que quant per vos senyor sera delliberat ab vostre censell partir de algun loch per anar en altra part e donar algun assalt o fer qualque cosa en que haura necessaria alguna crida vos senyor pus ho haureu delliberat ab vostre consell requerreu al dit mossen veguer que faça fer la dita crida la qual crida sia feta del dit mossen veguer per lo Senyor Rey.
Item mes avant quant algu se sera desordenat o haura fet algun mal e deura esser punit vos senyor pus ho haureu delliberat ab vostre consell requerreu lo dit mossen veguer face penjar o face executar lo criminos o face donar la pena al delat imposada.
Item per dar orde que los delinquents sien presos requerreu lo veguer que face fer una crida que tots los del exercit sien tenguts obeir a lurs conestables e capitans axi que los conestables sien superiors de lurs conestablies e los capitans de lurs capitanies e fragant delicte puixen e hajen a pendre e apresonar los dits conestables e capitans los tals delinquents encara que no sien de lurs capitanies o conestablies e aquells presos denunciar a vos senyor a fi que feta per vos delliberacio ab vostre consell los tals presos sien castigats segons lurs demerits per lo dit veguer al qual que aço exequescha fareu requesta.
Item que los dits conestables e capitans de les lurs conestablies e capitanies sien tenguts diligentment guardar e attendre que los de lurs conestablies e capitanies no facen dan o injuria a algu e que de continent ho sapien hajen a denunciar a vos senyor en manera los delinquents sien punits e si seran negligents que sien be punits e castigats.
Item es necessari que vos senyor doneu orde que lo exercit no faça dan ni dampnatge algu e en aço deveu haver molta vigilancia e cura guardant molt algu no robe o furt squivant tota manera de avalot e qualsevol qui remor o brega axi en lo exercit com encara en los lochs que passara que sia vigorosament punit e castigat e ab pus vigoroses castigacions que en altres temps nos farien e feu fer crida de aço al dit mossen lo veguer ab imposicio de pena de cos e de haber.
Item si sera necessari mossen lo veguer pora crear alguns saigs e per res noy haje algutzirs car en aquest cas cessa tot e com es notori la empresa es a servey de Deu omnipotent honor e servey de la real corona e fidelitat deguda liberacio del Senyor Primogenit e repos del Principat de Cathalunya.
Data Barchinone die vicesima secunda februarii anno M.CCCC sexagesimo primo.
- A. P. abat de Montserrat.

Als molt reverent magnifichs e honorables mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverent magnifichs e honorables mossenyors. Subjectes recomendacions precedents notifich a vostres reverencia e magnifiques savieses que lo dia present me es stada presentada per Ytach Adret juheu secretari de la algama (alhama; aljama) dels juheus de aquesta vila una cedula del tenor seguent.
- Notori e manifest es a vos honorable mossen lo diputat local en aquesta vila de Cervera los grans perills scandels e inconvenients que han incorregut e incorren de present los juheus de la dita vila per la multitut e congregacio de les gents armades qui son passats e continuament passen per part dels reverent e honorables diputats de Cathalunya segons se diu e aquells molt avalotadament entrant per la dita vila ab diverses linatges de armes e ab gests e continent de ferir ab ballestes tirades ab colobrines parades ab grans crits e avalot cridant al call al call a foch a foch venint a les portes del call volentne metre aquelles no contrastant per lo capita ab veu de crida fos manat a tots no fessen molestia ni injuria alguna de fet ni de dit a algun christia ni juheu. Hoc encara que pigor es los qui vinent tots jorns se aturen en la present vila anant per aquella amunt e avall ab lances colobrines e ballestes dient palesament e uberta com han a matar e a robar los dits juheus e que axi es delliberat injuriant aquells de fet e de paraula no crehent haver superior ni temor de nostre Senyor Deu en tant que los dits juheus no gosen exir ne anar en part alguna ni en lurs casas ni habitacions poden segurs star les quals coses no es dubte als dits reverent e honorables diputats esser cosa molt desplasent e si a lur noticia venia fer tal provisio que tals scandels cessarien. Per tant los dits juheus ab aquella major instancia que poden suppliquen e requiren a vos dit honorable mossen lo diputat local que en reverencia de nostre Senyor Deu per cessar los dits inconvenients tant cruels e tant forts e irreparables per vostre ofici e de part del General façats totes aquelles requestes que necessaries e congrues sien als senyors de pahers balle e veguer de la dita vila que facen totes aquelles provisions e coses opportunes en tal forma e manera que la dita gent no consenten ni permeten entren dins la dita vila com ja per lo capita sia stat manat e sia ja dit als dits senyors de pahers que per tant que no haguessen occasio de metres entorn los fos donat aviament majorment com en los hostals dels frares menors poden haver les vitualles e lo que mester sera que nols cal pujar ni entrar en la vila majorment que clarament dien que lo sou tant bel se guanyen aturantse aci e fahent lo gallofo e jugant tot lo jorn. Perque mossenyor placiaus havervos en les dites coses ab aquella diligencia e calor que lo negoci requer majorment com per molts e quaix la major part de les dites gents han dit e ofert que indubitadament a la tornada han a destroir e a robar los dits juheus. E si en les dites coses vos dit mossen lo diputat erets negligent o moros (moroso; morós) en alguna manera la qual cosa no es de creure ab aquella reverencia e honor quis pertany los dits juheus protesten contra vos de tots scandels dampnatges e inconvenients que seguissen als dits juheus com venrien a culpa vostra. La qual cedula presentada encontinent lo dit Ytach Adret me ha request que de les dites coses a vostres reverencia e honorables savieses degues consultar. Perque molt reverent e magnifichs mossenyors de totes les dites coses vos certifich supplicantvos placia manarme lo queus plaura sobre les dites coses per mi sia provehidor. Oferintme prest vostres manaments complir. Scrita en Cervera a XX de febrer any de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCC sexanta hu. - Molt reverent e magnifichs mossenyors. - A vostra ordinacio e manament promte Luis de Vilaplana diputat local de Cervera.

Als molt reverent nobles magnifichs e de gran providencia senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit residents en Barchinona.
Molt reverent nobles magnifichs e de gran providencia senyors. Aqui va lo noble mossen Arnau Roger Darill qui es persona notable e experta en los afers e negocis occorrents placie a vostra senyoria reverencia e nobleses haverlo per recomanat en aquest exercit en alguna cosa que sie a sa honor. E com haje molt bona voluntat en aquests afers e com per lo honorable En Johan Ferrer siam certificats ell no haver instruccio alguna sobre los capitans de cada cinquantena de aquells CCCC homens tocants a la porcio de aquesta ciutat per conseguent no poderse provehir al present havem delliberat scriureus com aci haja gentils homens e ciutadans be abils e disposts a les dites capitanies queus placia donar orde que aquestes capitanies sien aci per nosaltres donades a fi que aquests nostres CCCC ballesters sien regits per capitans nostres. E ultra que la raho ho port ho haurem a singular complacencia. Encara a major cautela de
aquestes coses havem a ple informat dit noble e al honorable mossen Pere de Sentcliment donzell. Placiaus donarlos fe e creença en tot lo que per part nostra per ells vos sera explicat. E sia molt reverent nobles e magnifichs senyors la Sancta Trinitat en custodia dels tots. De Leyda a XVIIII de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A vostres beneplacits e honor prests los pahers e prohomens de la ciutat de Leyda.

Als molt reverent e molt magnifichs mossenyors los diputats de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverent e molt magnifichs senyors. Una letra vostra he rebuda a XVI de febrer la data de la qual fonch a XII contenent en efecte prengues la mostra de una conestablia de XXV homens de la vila de Prats del Rey la qual prengui presents alguns gentils homens e molta altra diversa gent e foren acceptats e molt bons e suficients e be a punt e feren lo sagrament e homenatge de be e lealment servir segons es acustumat e de la mostra que feren los fiu fer albara testimonial. E la present vos faç a les vostres molt reverent e magnifiques senyories per certificacio de la dita mostra e seguretat per ells prestada. Apres rebi una letra de mossen Sellent scriva vostre ab dues altres la una dreçada al comanador de Barbens laltra al senyor de Loberola. Supplichvos que en lo que cuyta haura me designeu si les trametre per correu o per algu qui hi vaje de ventura. Les quals han hagut bon recapte ab poch cost. Mes avant vos tramet una altra letra hon es inserta una requesta que los juheus de aquesta algama me han feta ab carta publica e tant com a mi es stat migançant Deu yols he preservats de inconvenients en parli ab lo senyor capita e per lo mati feu fer una crida a tota seguretat de christians e de juheus e encara la gent no se stava de despendre prou paraules vanes envers los dits juheus. En apres que lo dit senyor capita es stat partit ha passada molta gent qui tot jorn passen qui despenen paraules continents e sguarts qui done raho als dits juheus haver aquella pahor contenguda en lur requesta. Perque vos supplich vos placia ferhi provisions tals e ordinacions que no solament als juheus sia seguretat mas encara als christians habitants en la dita vila segons a vostre prosperat regiment se pertany com hi haje molts mals parlants e meten fames indegudes referintse a concitacio de avalot segons he hoyt dir a persones dignes de fe e mossen Bernat Saportella hi satisfe. Scrita a XX de febrer. Les provisions que trametreu yo les fare tenir e servar o del contrari se mostraran actes publichs per ma scusacio. - Mos Senyors. - Luis de Vilaplana qui molt en gracia vostra se recomana diputat local.


Als molt reverent magnifichs e honorables mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverent magnifichs e honorables mossenyors. Vostra letra de XVI del present rebi a nit vespre en que feu mencio do a frare Spilles comanador de Berbens e a mossen Luis de Monsuar paher de Leyda e a mossen Francesch Andreu de Perpenya consellers
assignats al general capita noranta florins corrents per hom e an Bernat Johan Çacirera e an Andreu Bisbal donzells consellers assignats al capita de la gent de peu altres noranta florins e axi sera fet. He hagut gran plaer de la crida que he rebuda ordonada del acordament que encara no la havia hoyda e ham plagut lo motiu de aquella e mutatis mutandis vuy la he feta publicar. E mes he rebut la nomina dels acordats a cavall aqui e dels conestables e caps de cinquantenes. E es ver que aquests senyors de pahers de aci se apparellaven en provehir de capitans de cinquantenes e perque en lo memorial he vist fornit lo nombre hels dits que advertesquen que tot es provehit. Aqui ells se tenen per dit que faran ab vosaltres mossenyors quels ne complaureu. De aço yo men remet al que sera. Ells acorden vuy qui seran caps de XXVnes e dema començarem de fer pagaments. Es ver senyors que alguns de la sexantena me han dit que no deuria fer tal despesa que certament sera concordia e que sobresegues. Yols he dit que ço que dien a mi queu diguen als pahers que yo no tinch altra comissio sino de pagar los homens que ells acordaran fins en lo nombre de CCCC e axi yo no so delliberat gens de sobreseure si donchs per vosaltres nom es manat o per altri qui de vosaltres ne haja potestat. Mossenyors en les struccions quem fes nom donau per pagar CCCC homens sino a raho de XII florins per hom e crech sia stada inadvertencia o cas obmes per los caps de vinticinquenes qui han de haver XVI florins per dos mesos e perque non stiga en dubte supplichvos men vullau avisar si be yo so delliberat de pagarlos al dit for de vuyt florins lo mes que puys la diferencia no es sino en XXXII florins yo ho arrisquare. La mostra de aci sera presa en la forma deguda e la dels qui venen de Barchinona sera presa en la forma per vosaltres mossenyors a mi scrita. Lom de Çaragoça es ja partit
hel incautat quant en lo mon he pogut trametlo per un cami e tornara per altre ha comissio de mi de star en Çaragoça dos dies ab tot que tant me sabre ab un servidor meu qui sera diumenge en fira de Sarinyena hon haura de totes parts de Arago e aqui se sabra ques diu en cada part. A mi es forçat fer mes que la mia comissio no basta per squivar inconvenient. Lo capita es fama que deu entrar vuy aci per diverses gents que son vengudes vuy de la sua via e los pahers de aci non saben res. Si entra (se lee ontra) primer que la gent no sapia les posades ha de anar e los standaders les han a pendre ab tota la conestablia no sera sens gran perill de remor heli scrit que sia de sa merce que ans que entre ne avis los pahers e a mi e quem trameta un hom per cinquantena per pendre posades a fi que entrant sapia quiscu hon ha de anar ja entrant per la vila e entre aci e les faldes seran aposentats com mills poran e crech per acordar lo modo del entrar hi haurem de anar vuy qualque un de Leyda e yo. Ara me es vengut un hom de Balaguer demanantme trellat de la crida de acordar per sforçar molts qui stan en Balaguer desconfortats. E perquem sembla la crida tal ques pot presentar davant Deu he dit al notari que lin faça un trellat. En Tarrega me fonch dit com mossen Pero Vaqua havia fornit lo castell de Algerri e que trenta adzembles havien tirar aygua a la sisterna (cisterna) dos dies. Vuy hen demanat a un qui es aci tot de mossen Pero Vaqua ham dit que noy ha neguna provisio ans que la muller del dit mossen Pero Vaqua vos deu trametre aqui a dir que ordeneu del castell a vostra voluntat. Mestre Ferrando e lo abat de Poblet seran aci a dinar e ab ells se sabra lo partit aquest de la concordia pus menut. Fins aci noy ha als de que fretur avisar vostres magnificencies. Feta en Leyda a XVIIII de febrer a X hores de mati. Los de Balaguer han trames embaxada al Rey per demanarli com se deuen regir. Ham dit hu de alli que ques vulla que ell respongue que ja saben que han de fer. - Quim recoman eu vostra gracia e merce Johan Ferrer receptor vostre.

Als molt reverent magnifichs e molt savis senyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverent magnifichs e molt savis senyors. Air vespre me fonch donada una letra de XVI del present de vostres reverencies dreçada als honorables procuradors de aquesta ciutat per En Thomas Benedit la qual de continent doni als dits procuradors ab la qual vostres reverencies proveeixen e volen que totes coses que ab altra letra del dia mateix donada a mi son stades per vosaltres scrites e manades faça a consell dels dits honorables procuradors e no de altra persona e axi ho fare e complire. Es veritat que per vigor de la primera letra la qual rebi a XVII yo havia ja provehit e trames home a Morella per haver informacio de les coses a mi scrites e manades e altre a Valencia. E axi ho be comunicat ab los dits procuradors los quals ho han hagut per bo. E vuy en la present hora es vengut lome que havia trames a Morella ab plena informacio del que fins vuy se es pogut informar e saber. E es la sua relacio e lo que ha sabut que lo Senyor Rey dissapte proppassat que haviem XIIII del present hoyda missa parti de Montroig ab lo Senyor Primogenit e acompanyavenlo mossen Rebolledo e son fill comanador de Alcanyiç Lope Dambun (Ximén López de Embún) e mossen Johan de Vilalpando ab ses companyies e XVI ballesters vizcahins o navarros e vuyt genets e ampraren de Montroig dotze homens ballesters qui anassen primers e descobrissen la terra fins a Morella. E axi lo dit Senyor Rey mena lo Senyor Princep a Morella e fonch hi lo dit dissapte a tres hores apres mig jorn que no havien menjat. E lo dit Senyor Princep quant fonch a Morella pujarenlo al castell a descavalcar e hague mal de colica passio. E exint lo dit Senyor Primogenit del dit loch de Montroig li besaren la ma mes de cent persones e al Senyor Rey qui era exit primer no li besaren la ma deu persones. E a Morella entra lo Senyor Princep primer e tot lo poble al portal ab plors e gran tristicia com axi venia li besaren la ma e los qui noy bastaven lo peu. E com lo Senyor Rey fonch plegat al portal noy hague negu. La provisio del castell de Morella es que lo Senyor Rey hi ha fets parar deu lits e reparar totes les cases quasi de nou ha comprat cinquanta cafis de farina mesura de Valencia e haviay cent carregues de lenya e hani fetes dur creuse altres cent e ha amprat les aldeyes que ni porten docentes carregues e diuse que fa preparacio de bous cabrons e altres carns per salar. Mes ha fetes pujar al dit castell quatre o cinch botes grosses que caben en quiscuna docents canters e fetes defonar a la una part en que stiguen les farines e fay metre provisio de olis legums e ha fets salar quinze o vint porchs. Les armes que son en lo dit castell a present son poques que nos creu hi sien dotse ballesters de passa e pochs passadors. E en lo dit castell ha poques bombardes mas la vila ne esta ben fornida. E lo dit Senyor Rey ha amprada la vila de armes e homens per al castell. Hanli respost que de les armes ne tendran consell dels homens que lin donaran ell pagantlos. Nos pot saber de cert quantes cuyraces hi ha mas diuse que son poques. De la fortalesa del dit castell es lo un dels pus forts del regne de Valencia es ver que a la dita vila de Morella poden esser levades les aygues naturals lehugerament que solament los romandran les aygues de sisternes quels seria poqua provisio (se lee provisió, pero no hay tildes en estos textos). Lo Senyor Princep en lo dit castell sta ben guardat per los dits mossen Rebolledo e son fill e per mossen Johan Dembun e mossen Vilalpando e los dits XVI ballesters e pot anar per tot lo castell sens altra preso de sa persona e los missatgers quey venen hi pugen a parlar. E es ya guarit de la passio colica. La dita vila de Morella esta provehida en aquesta manera que la gent poderosa te pa e vi pera un any e la gent menuda fort poch. E ha en la dita vila trecents fochs poch mes o menys e es mal provehida darmes excepto de bombardes e ballestes grosses de fust que restan be. Lo dit Senyor Rey ha amprats e requestes la vila e les aldeyes hanli oferta valença no per voluntat mas per força e mes ha amprats nobles e cavallers de Arago nos sab la resposta mas diuse seran en Alcanyiç ab lo dit Senyor Rey. Lo poble ha gran voluntat al dit Senyor Primogenit axi lo de la dita vila de Morella com del port e aldeyes e de tot cert seran un animo e voluntat en la liberacio e delliurament del dit Senyor Princep totes hores que Cathalunya la vulla fer e encara es fama que tota la major part de Arago te en aço gran voluntat. Dimecres proppassat lo mestre de Muntesa e lo visrey entraren en Morella a les tres hores apres mig jorn venints la via de Monroig feren reverencia al Senyor Rey lo quals los dix en presencia del poble qui alli era que nova. E ells respongueren Senyor mala que Cathalunya es perduda e si aço dura perdras Arago e regne de Valencia. Senyor deusi molt pensar. E anaren a menjar e apres menjar tornaren al dit Senyor Rey e stigueren fins a les Xll hores de miga nit. E apres lo digous mati proppassat pujaren al castell a parlar ab lo Senyor Primogenit e apres poch devallaren e prengueren comiat del Senyor Rey e partiren dients no menjarien fins fossen a Trayguera quey ha grans cinch legues e que diumenge havien esser en Barchinona. Lo dit dia de dijous a vespre entraren en Morella missatgers de Çaragoça don Lorenç Dalgar jurat ab gramalla de grana Domingo Agosti Savinya e Johan del Rio feren reverencia al dit Senyor Rey a les cinch hores anant ab sos verguers davant ab vergues dargent. Lo que sen es pogut sentir per los de casa dells es que demanan ab gran instancia lo dit Senyor Primogenit. E eren en parlament ab lo dit Senyor Rey e nos sab fins aci quina resposta los ha feta. Lo dit dia de dijous a vespre entraren en Morella mossen Johan Ferrandiz Deredia e mossen Luis de Vich. Diuse que venien de la Reina e de la Infanta e mes se diu quel dit Senyor Rey deu partir de Morella dins tres o quatre dies e venir a Alcanyiç. Diumenge proppassat parti de Morella lo comte Doliva don Pedro Durrea e Vallconxar e portarensen don Johan de Biaumont al castell de Xativa. Les quals coses lo dit home per mi trames ab jurament me ha referides. Es home discret e tal que ab tota veritat de aquelles se es informat e axi ho poden creure vostres reverencies. Yo volia fer preu ab ell e no ho ha volgut sperant de vostres reverencies satisfaccio e remuneracio lo qual ha bon animo e voluntat de treballar en totes coses que sien a servey de vostres reverencies. Los dits procuradors vista la disposicio e voluntat del dit home e la manera que ha de informarse axi en la vila de Morella com en totes aquelles parts consellen ques torne a trametre per saber certament quant lo dit Senyor Rey partira e la provisio que leixara en lo dit castell e vila darmes e gents e ab quina custodia leixara lo dit Senyor Primogenit e de totes altres coses ques pora informar e aço per testificarne prestament vostres reverencies e axi ho fare de continent. Lo dit home ha sabudes les dites coses de persones qui en aquelles son entrevengudes ço es justicia e jurats de Morella e altres qui aquelles han vistes e aço per la gran coneixença e parentiu que ha ab aquells ha haguda la dita informacio molt expeditament e molt cautament e secreta e axi com era mester. Placiaus mossenyors haver bon esguard en la remuneracio sua car home es de be e ho mereix lo qual presents los dits procuradors ha feta relacio de les dites coses e ab consell de aquells vos he feta la present. E encara fins vuy no he cobrat lome de Valencia. Cobrat quel haja vos scriure molt prestament del quem referra. E pus no he a dir per la present sino que vostres reverencies me scriven e manen tot lo que volran e delliberaran. E tinga aquells la Sancta Trinitat en sa continua proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XXI de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. Lo correu portador de la present parteix
dissapte a XXI de febrer entre les dotze e una hores apres mig jorn. Deu esser aqui en XXVIII hores preu deu florins corrents. - A tota ordinacio e manament de vostres grans reverencies molt prest Pere Jorda diputat local de Tortosa.

Als molt reverend e magnifichs mossenyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Ir XVIII del present mes rebi una vostra letra dada de XVII del present e lo contengut en aquella posant en efecte vuy he trames un explorador a Çaragoça hon lo Senyor Rey se diu esser plenament informat de tots los caps e retornat de continent de aquells per ma letra haurets avis segons referra ab tot crega del esser del Senyor Rey e Reyna e Primogenit hajats suficient informacio per letres de mestre Ferrando. Mes vos deman en gracia me vullau provehir de una capitania de cinquanta de aquests de peu qui per lo present se acordaran en aquesta ciutat juxta la instruccio feta per vosaltres an Johan Ferrer lo quem par esser consonant raho puys aci se fa lo acordament ho hajen homens de ciutat almenys sino del tot part la qual vos deman en gracia. De Leyda a XVIIII de febrer any Mil CCCCLXI. - Quis comane en vostra gracia Thomas de Carcassona diputat local de Leyda.

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Vostra letra feta a XVI del present havem rebuda e vist lo contengut en aquella de continent per donar major textura en vostre proposit si dir calia com fins aci ja hi fos nostra voluntat experimentada comunicam del dit vostre proposit ab los honorables consols de aquesta vila los quals ab la semblant voluntat e nosaltres ab ells nos som tots referits ab lo concepte vostre mateix. Certificantvos que axi com fins aci havem inmutable proposit en fer totes coses que sien al fi desigat no obstant qualsevol presumida perturbacio quiy pensas obviar. Placia a la
divina potencia vos tinga la ma e coratges en prosseguir tals actes e delliberacions que sien en la fi dessus dita. Nosaltres havem firmissimo proposit deduir en efecte tot ço que possibilitat adhibida ab deguda forma nos acompanyara. Supplicantvos lo mes podem
lo magnifich mossen Dalmau Dez Volo embaixador nostre hajats en la memoria e recomendacio que per altres vos havem scrit de que de part nostra per lo magnifich mossen Johan Sampso vos es stat significat. E sia molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors lo Sant Sperit vostra continua guarda. Scrita en Perpenya a XVIIII de febrer any Mil CCCCLXI. - Los elets per lestament militar del comdat de Rossello residents en Perpenya prests a vostra ordinacio.