LXXXVIII. Reg.n.1895, fol. 116. 25 nov. 1388.

LXXXVIII.
Reg.n.1895, fol. 116. 25 nov. 1388.

Pateat universis quod nos Johannes Dei gracia etc. licet ad omnium fidelium et dilectorum nostrorum favoribus debitis prosequenda commoda et honores munificencie nostre liberalitas quadam generalitate sit habilis illis tamen quadam specialitate fit debitrix quos utilia et continuata obsequia graciis et favoribus apud culmen regium nostrum dignos reddunt utique et acceptos. Ad memoriam igitur reducentes nos annus est lapsus seu circa ad humilem et ingentem supplicacionem nostrorum dilectorum consiliariorum et proborum hominum civitatis Barchinone nonnulla capitula ordinacionem consiliariorum et aliorum officialium per vos eligendorum utilitatem rei publice civitatis prefate concernencia laudasse approbasse confirmasse et ratificasse prout in quodam privilegio per nos vobis concesso dato die XXIII mensis octobris anni MCCCLXXXVII infra monasterium de Valdonzella et clauso per fidelem consiliarium et prothonotarium nostrum Galcerandum de Ortigiis seriosius continetur: nunc autem per nuncios civitatis predicte ad curias generales Montissoni celebrandas vestri ex parte destinatos pro utilitate declaracione et confirmacione premissorum capitulorum comparentes nonnulla capitula nobis oblata fuisse denique et ostensa tenoris et continencie subsequentis.
Confirmacio feta per lo senyor rey dels capitols novellament ordonats per la ciutat de Barchinona e consell de aquella sobre la eleccio dels V consellers que la dita ciutat per privilegi ha acostumat de elegir cascun any en la festa de sant Andreu en e sobre lo regiment de la dita ciutat. Per ço com experiencia de fet monstra dels actes fets lur efficacia e virtut e per experiencia se sia clarament atrobat en la ciutat de Barchinona e en lo concell de cent jurats de aquella que la ordinacio en lany passat feta per lo consell de la dita ciutat e confirmada per lo senyor rey no es expedient ne profitosa en la forma que jau a la dita ciutat: per ço la dita ciutat e consell daquella compreses clarament los dits defalliments volent obviar a aquells et provehir de remey covinent ordona los capitols seguents sobre la forma de la eleccio de la consellaria e dels officials qui regexen los officis de mostaçaf e de la administracio de la casa del pes de la dita ciutat e supplica humilment al senyor rey que sia sa merce los dits capitols segons lur seria e tenor loar approbar e confirmar e en aquells interposar sa auctoritat e decret. Es conclos quel nombre de les persones a qui seran dats los rodolins sien XXIIII solament ço es VIII de cascun estament com no sia expedient que a tots aquells qui son en lo consell lo dia de sant Andreu sien dats rodolins car pot caure la eleccio en persones ineptes: les quals XXIIII persones es conclos que sien preses triades e elegides de totes aquelles qui seran en lo dit consell lo dit dia de sant Andreu en la forma seguent. Ço es quels ciutadans honrats ans de totes coses elegesquen VIII dels mercaders e apres que per la part dels dits mercaders sien elegits VIII dels ciutadans honrats e puys quels notaris especiers o aquells qui siuran en los escons qui son en la part dels mercaders elegesquen IIII dels manestrals qui sian de la part dels dits ciutadans honrats e subseguentment quels menestrals qui siuran en los escons de la part dels dits ciutadans honrats elegesquen IIII dels notaris e especiers o altres qui siuran en los escons de la part dels mercaders e que cascuns se esforcen de elegir com millors e pus enteses persones poran: e que mentre la una eleccio se fara nos procehesca en laltre mas fet per los primers eleccio ço es per los ciutadans honrats que elegesquen los segons ço es los mercaders e puys los tercers e los quarts qui son menestrals segons lorde dessus posat. E feta la eleccio dels dits XXIIII segons que dit es quels damunt dits se hagen a apartar en quatre parts ço es los VIII ciutadans honrats a una part e los VIII mercaders a laltre e los IIII de part dels notaris e speciers a laltre e los IIII menestrals de la part dels ciutadans honrats a laltre: e aço fet als dits VIII ciutadans honrats sien donats VIII rodolins eguals en forma e pes de cera ço es cascun I lo qual sia pres e tret per un infant de un baci ple daygua qui sia cubert en los quals VIII rodolins ne haje IV on haja en cascun un albera de pergami on sia escrit aquest nom elegidor e aquells a qui per lur sort vendra rodoli ab albara sien elegidors e per semblant manera sien dats VIII rodolins als VIII mercaders elegits e aquells IIIl qui hauran rodoli ab albara sien elegidors e per semblant manera sien donats IIII rodolins als quatre elegits dels escons dels notaris e especiers en los quals IIII rodolins haja dos ab semblant albera com dessus es dit e aquells dos a qui vendran los rodolins ab albarans sien elegidors e aximateix sien dats IIII redolins als IIII menestrals en los dos dels quals rodolins haje semblants albarans e aquells dos a qui vendran los dits dos rodolins ab los albarans sien elegidors dels consellers del any subseguen. E hauts los dits XII elegidors per sort en la forma dessus dita apartarse han ab lo notari del consell en lo arxiu fet primerament per ells en lo consell de C jurats lo sagrament acustumat e tots Xll o la major partida dells absent lo dit notari nomenaran III persones qui a lur coneguda sien bones e aptes per esser conseller en cap e lo notari appellat puys per ells scriura aquelles tres persones: e aço fet los dits XII tantost elegiran un prohom de si mateixs ço es aquell que Deus los administrara e lo dit prohom elegit en presencia de tots los XI sos companyons jur que de paraula o de continença no induesca los altres companyons seus o algun daquells de donar sa veu a certa persona ans haja a callar e star segur en sos continents dementre se fara la nominacio seguent: e tantost aço fet lo dit prohom elegit ensemps ab lo notari vagensen vers la lotja de la casa del consell e con seran a la porta del arxiu qui passa en lo verger daqui appellen un dels X elegidors qui seran romasos en lo arxiu e aquell appellat en presencia dels dits prohom e notari dins la dita lotja anomenen en conseller en cap un daquells tres qui per tots eren elegits en conseller en cap per aquell any lo qual vot de continent lo dit notari meta en scrit: e aquell qui haura dat son vot no torn a sos companyons ans sen pas en la casa del consell qui vuy se diu de XXX e apres los dits prohom e notari vinent ensemps a la dita porta del arxiu hajenne appellar altre de aquells qui son romases en lo dit arxiu e en presencia dels dits prohom e notari anomen aquell qui vijares II sera dels dits III per esser conseller en cap aquell any lo qual vot axi mateix lo dit notari scriva: e no torn aquell qui haura dat son vot a sos companyons qui seran romases en lo arxiu ans sen pas en la casa del consell demunt dita de XXX e axi sia fet de tots los altres de un a un qui seran romases en lo arxiu. E com tots hauran dats lurs vots vegen los dits prohom e notari qual dels dits III hauran mes veus e aquell qui mes veus haura sia escrit per lo dit notari per conseller en cap daquell any: e de continen los dits prohom e notari manifesten a tots los dits XI elegidors lo nom de aquell qui haura les meus veus. Pero si sesdevenia que dos dels dits III hagessen paritat de veus ço es que la un hagues V veus e laltre altres V e lo tercer una veu o en altre manera que sesdevengues paritat de veus que en aquell cas lo dit prohom qui sera stat ab lo dit notari ladonchs haja a donar la sua veu a la un daquells qui haura paritat de veus a aquell empero dels dits II qui mils II dictam sa consciencia e aquell sia haut per conseller en cap: e lo dit seu vot do lo dit proliom aximatcx en secret present solament lo notari. E guardse be lo notari que con scriura lo vot dels elegidors no puxen los dits elegidors legir ne veurer lo un lo vot del altre: e en la forma dessus dita sia per los dits XII elegidors procehit en la eleccio del segon conseller e del tercer e del quart e del quint. E jatsia per la forma ja ordonada fossen tenguts los elegidors tots anys elegir en consellers III novicis ara en lo esdevenidor no sien tenguts de necessitat metre sino un novici: pero sils era viyares fos expedient de mes puxen metre fins a tres e no pus: e aquell qui sera stat conseller en qualque grau se vulla haja a vagar de esser conseller dos anys e aquells finits puxe esser tornat en conseller. Item quel prohom del qual damunt es feta mencio no haja veu en la eleccio sino en cas de paritat de veus axi com dessus es dit e lavors no pusca dar sa veu sino a la un daquells dos qui seran pars en veus. Item quel dia de santa Lucia sien elets en consell de C jurats XII persones en la forma damunt contenguda en la eleccio dels consellers los quals sien elegidors dels officis de mostaçaf e del execudor de la casa del pes los quals officis aquell jorn se fan: e lur manera e eleccio sia tal que tots ensemps concordablament o a les meus veus fet abans per ells sagrament devant lo concell elegesquen de lur bona testa sens tota sort lo nombre de les persones que per cascun dels officis en lo dit jorn fahedors hauran elegir.
- Nobis humiliter supplicando quod dicta capitula et contenta in eis laudare approbare et confirmare de nostra solita clemencia dignaremur nos dictis supplicationibus inclinati benigne comodumque ac utilitatem civitatis prefate omnimode affectantes concernentesque dicta capitula et contenta in eis prefate civitati fore utilia ac etiam opportuna: tenore presentis nostri privilegii per V annos proxime et continue secuturos ac postea ad nostre regie dignitatis beneplacitum duraturi predicta capitula et contenta in eis laudamus approbamus ratifficamus et nostre confirmacionis presidio roboramus: et casu quo elapsis dictis V annis tempore dicti beneplaciti nostri durante dicta capitula voluerimus revocare volumus et presentis serie consentimus ac mandamus quod privilegium et capitula ante presentem concessionem super dicta ordinacione prefate civitatis facta in ejus valore ac robore permaneant presenti privilegio in aliquo non obstante. Mandantes per eandem universis et singulis officialibus et subditis nostris presentibus et futuris vel dictorum officialium locatenentibus quatenus presens nostrum privilegium et in eo contenta firmiter teneant pariter et observent et inviolabiliter observari faciant et in aliquo non contraveniant nec aliquem contravenire permittant aliqua racione. In cujus rei testimonium presentem fieri et sigillo nostro pendenti jussimus comuniri. Data in Montesono die XXV novembris anno a nativitate Domini MCCCLXXXVIII regnique nostri secundo. - Sig+num Johannis Dei gratia etc. - Rex Johannes. - Testes sunt infans Martinus dux Montisalbi Garcias archiepiscopus Cesarauguste Gastonus de Montechateno Antonius de Vilariacuto Eximinus Petri de Arenosio milites.

Ley XXX. En quinya manera deuen esser honrats los cavallers et per quals rahons.

Ley XXX. 

En quinya manera deuen esser honrats los cavallers et per quals rahons.

Honrats deuen esser los cavallers molt e aço per tres rahons: la una per la noblea de lur linyatge laltra per lur propria bonea la terça per lo profit que ven dells. E per aço los reys los deuen honrar axi com aquells ab qui han a fer sos affers guardan et honran si meseix ab ells et crexen lur profit et lur honor: e tots los altres comunament los deuen honrar per tal com los son axi com a escut et defeniment et san a parar a tots lurs perills que sesdevenen per defendre aquells. Perque axi com ells se meten a perills en moltes maneres per fer totes aquestes coses sobredites axi deuen esser honrats en moltes maneres en guisa que alcu no deu esser davant ells en la esglesia quant fossen a les ores sino tan solament los prelats els clergues qui les dien els reys ols altres grans senyors a qui ells haguessen a obeir et a servir ni axi meseix alcu no deu anar primerament a pendre pan que ells ni a menjar no deuen seure ab ells escuder o doncell ni altre alcu sino cavaller o hom que ho meresques per la honor que hagues o per sa bonea ne algu nos deu abandonar ni contendre de paraules ab ells qui no fos cavaller o altre hom honrat: axi meseix deuen esser honrats en lurs coses que alcu noy deu fer violencia o força sino per manament del rey o per aquells qui exerxexen justicia per crim que ells haguessen fet. Nils deuen esser penyorats los cavalls ni les armes mentre empero quels poguessen esser trobats bens mobles o seents en que poguessen esser penyorats e encara que nols trobassen altres bens nols deuen esser penyorats los cavalls de lurs persones ni deuen esser davallats de alcunes altres besties que cavalguen ni deuen entrar a penyorar en lurs cases ells o lurs mullers estants en aquelles. Pero coses hi ha senyalades per les quals los poden dar terme dins lo qual sien exits de lurs cases per ço que puga esser feta execucio de aquelles et en aquelles et en ço quey sera trobat. E encara los antichs tant cresqueren la honor dels cavallers que no tan solament dexaven a fer la ponyora la on ells estaven o lurs mullers mas la encara on eren trobats los lurs mantells o lurs escuts. E oltra aço los fahien altra honor que hon se vol quels altres homens los trobaven se humiliaven a ells: e vuy en dia ho han per costuma en Espanya en dir a les persones honrades homiliamosnos. E encara ha altra honor a aquell qui perve a orde de cavalleria que apres que sera cavaller pot venir a honor demperador o de rey ço que no porie fer abans que fos cavaller be axi com alcu no poria pervenir a dignitat de bisbe si primerament no era prevere missa cantant.

ley-xxxi-com-cavallers-apartades-honors-libertats

XCVIII, legajo cartas reales, 88, 3 mayo 1355

XCVIII. 

Leg. De cartas reales. Núm. 88. 3 mayo 1355.

Molt excellent e molt poderos princep e senyor: be creem que membra a la vostra altea que com vos senyor deviets partir de la ciutat de Barchilona per anar al vostre beneventurat viatge la vostra alta y poderosa senyoria ab gracioses e benignes paraules comana als consellers et conceyl de cent jurats (consell de cent, consejo de ciento) de la dita ciutat denant la vostra presencia dins lo palau reyal vostre de manament vostre senyor ajustats lalt e magnifich infant en Johan primogenit vostre duch de Gerona e comte de Cervera. La feel comanda qui per vos senyor era faedora del dit alt e magnific infant a esta ciutat vos senyor ja haviets dita e manifestada als jurats e promens de les ciutats de Saragossa e de Valencia e encare senyor la volgues dir e manifestar als sindichs de les ciutats viles e lochs reyals de Cathalunya en lo parlament que vos senyor tengues assi als dits sindichs: e que apres alcun temps vos senyor estant en lo port de Roses per espatxament del dit vostre beneventurat viatge trameses als consellers e promens de la ciutat de Barchilona una letra de la tenor seguent:
- Lo rey Darago. Promens amats e feels nostres: be sabets que la sanitat e bon estament de la persona del alt e molt car infant en Johan primogenit nostre duch de Gerona e comte de Cervera deu esser a nos molt a cor axi per deute natural com per be de nostres sotsmesos. E per ço com la tendra edat en que eyl es no sia sens algun dubte mudarli ayre: nos gordans lo loch on ses nodrit so es en la ciutat de Gerona tendriem per be que en special aquests tres meses destiu primer vinents estigues en la dita ciutat. Empero per la gran confianza que nos havem de la vostra leyaltat e recordants de la recomendacio que del dit infant vos havem feta volem que ab los amats consellers nostres en G. de Blanes e Ramon de Copons nodrissos seus e ab les dones quil tenen en poder e conexen les sues maneres e ab metges vullats aquests affers ab diligencia regonexer: e si trobarets que sia mes be quel dit infant vaja a Gerona que en asso vullats consentir e donar obra que ivassosament de fet se seguesca. Data en lo loch de Roses sots nostre segell secret lo XXV de maig lany de la nativitat de nostre Senyor MCCCL quatre. Exa. R.
- La qual letra per los dits consellers e promens ab gran reverencia reebuda pensants que la eleccio o conexensa que vos senyor segons la tenor de la dita letra lus davets e lus comenavets sobre la partida del dit alt e magnifich infant era a ells e a tota la dita ciutat e universitat daquella de gran carrech considerats lestament e la condicio del dit alt infant e de la sua persona magnifica la qual es de gran pes: suplicaren senyor a la vostra gran altea per lur letra que denyas la vostra senyoria manar a ells si vos senyor volriets quel dit alt infant anas a la ciutat de Gerona o que romases en la dita ciutat de Barchilona: e vos senyor responent a les dites coses trameses als dits consellers e promens una letra de la tenor seguent.
- Lo rey Darago. Femvos saber que nos pensant en qual manera lalt infant en Johan primogenit nostre molt car duch de Gerona e comte de Cervera del temps de la sua nativitat ança ses nodrit en partida en la ciutat de Gerona e com laer daquella terra ses tota vegada confermat ab ell: havem ordonat que aquests tres meses del estiu so es juyol agost e setembre estia en Gerona. Perque jatsia aço que nostra intencio sia que vosaltres zelans tota vegada per la salut del dit infant hajats en aço bon voler: empero havem provehit descriure sobre aço a vosaltres. Perque volem eus manam que donets endressament quel dit infant vaja a la dita ciutat de Gerona segons que dit es. Data en Roses X dies anats del mes de juny en lany de M e CCCLIIII. Rex Petrus.
- E tantost senyor los dits consellers e promens volens axi com se pertanyia lo vostre manament complir donaren endressa a la partida del dit alt e magnifich infant e encontinent elegiren quatre promens assenyalats desta ciutat qui lo dit alt e magnifich infant acompanyaren e seguiren ensemps ab los honrats en Ramon de Copons en G. de Blanes e dona na Cathalana de Lança e altres domestichs del dit alt e magnifich infant de la dita ciutat de Barchilona entro que fo en la dita ciutat de Gerona en lo palau o alberch en lo qual lo dit alt infant havia acostumat estar: e apres senyor los consellers e promens de la dita ciutat de Barchilona havents en lur cor axi com fer devien la comanda que vos senyor lus haviets feta del dit alt e magnifich infant en la fi dels tres meses en la prop ensertada letra contenguts escriviren per lur letra als dits honrats en G. de Blanes e dona na Cathalana que com los tres meses per los quals lo dit alt infant devia estar en la dita ciutat de Gerona finissen que donassen obra e faessen ab acabament quel dit alt e magnifich infant tornas a esta ciutat: la qual cosa senyor los dit en G. de Blanes e dona Cathalana atorgaren. E encontinent senyor los dits consellers e promens de la ciutat de Barchilona tramaseren a la dita ciutat de Gerona dos promens assenyalats desta ciutat qui ensemps ab los dits honrats en G. de Blanes e dona na Cathalana e altres domestichs del dit alt e magnifich infant aquell alt e magnifich infant acompanyaren e seguiren entro que fo tornat a esta ciutat e fo dins lo palau reyal de Barchilona. E com senyor ara los dits honrats en Ramon de Copons en G. de Blanes e dona na Cathalana per vigor de manament per vos senyor als dits en G, de Blanes e dona na Cathalana feyt ab letra vostra senyor la qual fo dada en castell de Caller nona die februarii en lany de la nativitat de nostre Senyor MCCCLV entesessen o volguessen trer lo dit alt infant de la dita ciutat de Barchilona per manarlo segons que deyen a la ciutat de Gerona: senyor nosaltres haut primerament acort ab lo consell de cent jurats de la dita ciutat per tal com vos senyor haviets comanat lo dit alt e magnifich infant a consellers e consell de cent jurats havem molt affectuosament pregats de paraula o requests encara ab carta publica de la qual senyor trametem translat a la vostra senyoria dins la present letra enclos los dits honrats en Ramon de Copons en G. de Blanes e dona na Cathalana que ells entro senyor que daço hajam haut vostre manament no traguen lo dit alt e magnifich infant desta ciutat en la qual senyor merce de Deu es sa e alegre e axi en bona disposicio de la sua persona e millor que james sia estat e axi matex la ciutat senyor qui es be sana merce de Deu: majorment senyor car en la letra que vos senyor nos havets tramesa la qual fo dada en lo castell de Caller nona die frebruarii en lany de la nativitat de nostre Senyor MCCCLV en lo qual die fo feita la dita letra de
manament qui per vos senyor es estada tramesa als damunt dits en G. de Blanes e dona Cathalana e en la qual letra que vos senyor havets tramesa a nosaltres apres molt bones e gracioses paraules ha plagut a vos senyor significar a nos que vos senyor merce de nostre senyor Deu sots en bona disposicio de la vostra persona de la qual cosa senyor nos e tota la ciutat fom molt alegres en havem gran consolacio. Placia a nostre senyor Deu que do bona vida e longa a vos senyor e a la senyora reyna eus tenga en la sua guarda e en la sua comanda. E jatsia que vos senyor en la dita vostra letra apres moltes altres coses en aquella contengudes faent gracies a nostre senyor Deu per tal com ha restituida salut al dit alt e magnifich infant haja plagut a la vostra alta e poderosa senyoria loar la diligencia que haguem en la visitacio del dit alt e magnifich infant aytant con fo en la necessitat de la sua malaltia: pero vos senyor no havets fet manament a nos quel dit alt infant isque desta ciutat entenents senyor que la ciutat no seria be descarregada quel dit alt infant isques desta ciutat per anar a Gerona si vos senyor nons ho manavets e nons en scriviets axi com de les altres coses ha plagut a vos senyor a nos scriure e axi senyor com altres vegades per semblant raho havets scrit a nosaltres segons que damunt es contengut. Perque senyor significant a la vostra gran altea les coses damunt dites a la vostra reyal magestat senyor humilment supplicam que deny manar la vostra senyoria a nos ab letra scrita o signada de la vostra ma si volrets senyor quel dit alt e magnifich infant deja exir desta ciutat per anar a Gerona o si romandra en esta ciutat: car senyor nosaltres complirem ab acabament lo manament que vos senyor farets a nos sobre los dits affers. Senyor dels affers de les armades qui assi se fan per la vostra benaventurada venguda e dels quals vos senyor havets scrit a nos per vostres letres entenem que scriu largament a la vostra senyoria lalt infant en Pere lochtinent vostre senyor general e semblantment lonrat consell vostre senyor qui assi es ne scriu a la vostra magnificencia senyor humilment significants que nos en los dits affers fem e farem si a Deu plau axi com tots temps aquesta ciutat ha be acostumat fer envers vos senyor e los predecessors vostres. Senyor per semblant letra scrivim laltre die a la vostra senyoria dels affers demunt dits per una barcha armada la qual lonrat consell vostre senyor qui assi es trames a la vostra altea. Deus senyor vos do bona vida e longa e exalsament e victoria sobre los vostres enamichs. Scrita en Barchilona a III dies de maig del any de la nativitat de nostre Senyor MCCCLV. - Los humils sotsmeses vostres los consellers e promens de la ciutat de Barchilona si mateys ab humil besament de mans e de peus.
- Al molt alt e molt poderos princep e senyor senyor en Pere per la gracia de Deu rey Darago de Valencia de Mallorques de Serdenya e de Corsega e comte de Barchilona de Rossello e de Cerdanya.

xcviii-reg-1403-fol-6-26-febrero-1356

Ley VII, Dels cavallers quinyes coses los conve a fer.

Ley VII.

Dels cavallers quinyes coses los conve a fer.

Deffensors son un dels estaments perque Deu volch ques mantengues lo mon: car be axi com los qui preguen Deu per lo poble son dits oradors e axi meseix los que lauran la terra et fan en aquella aquelles coses de les quals los homens han a viure et san a mantenir son dits governadors axi meseix aquells qui han a defendre los altres son appellats defensors: e per tal los homens qui aytal obra han a fer ordenaren los antichs que fossen ab diligencia elets. E aços feu per tal cor defensio ha mester tres coses ço es esforç et honor et poder: perque pus en lo titol precedent havem mostrat qual deu esser lo poble a la terra on havita lauranla per haver los fruyts daquella et ensenyorinse de les coses que seran en aquella defenenla et emparanla et crexenla de ço dels enemichs que es cosa ques conve a tots comunament. Pero ab tot aço a aquells a qui mes se pertany son los cavallers a qui los antichs appellaven defensors e aço per tal com son pus honrats et per tal com senyaladament son ordenats a defensio de la terra et a crexer aquella: e per ço volem açi parlar daquells et mostrar perque son axi appellats et com deuen esser elets e quinys deuen esser en si meseixs e quils deu fer et a que e com deuen esser fets e com se deuen mantenir e quinyes coses son tenguts de guardar e que es ço que deuen fer e com deuen esser honrats pus que son fets cavallers e per quinyes coses poden perdre aquella honor.

21 DE MAYO.

21 DE MAYO.

En atención a que los concelleres y síndico de Manresa se hallaban perplejos, por no saber lo que deberían hacer, en caso de que la Señora Reina y Señor Primogénito quisiesen entrar, según se decía en dicha ciudad; las nueve personas encargadas del asunto de las banderas, junto con los elegidos por la ciudad de Barcelona, acordaron que en este caso saliesen los referidos concelleres al encuentro de aquellos personages, y suplicasen del mejor modo a la Señora Reina que se abstuviese de entrar, porque así convenía al bienestar y quietud del Principado; y si insistiese dicha Señora, volviesen a suplicar que se sirvieran aposentarse en qualquier punto de fuera, permitiendo, en tal caso, que entrara solo el Señor Primogénito, con algunas personas de su servidumbre, que no podrían ser muchas, y con la circunstancia de no ser sospechosas ni de entrar armadas.
El mismo día, los señores Diputados mandaron expedir las siguientes cartas.

Als molt honorables e savis senyors los jurats e conçell general de la ciutat en Gerona.
Molt honorables e savis senyors. Fins aci per nostres frequentades letres vos havem certificats de totes les coses essencials qui han occorregut. Ara continuants nostre acostumat certificam vostres savieses de les coses subseguides les quals volenters callarem si expedient fos e comoditat portas als negocis concurrents. Mas per que sien avis e eximpli nons ha paregut util la taciturnitat majorment que per fames e informacions sinistres algun error causarse pogues. Sia donchs manifest a vosaltres que vist regonegut e diligentment recensit lo proces fet contra mossen Francesch Pallares qui era hu dels consellers de aquesta insigna ciutat mossen Pere dez Torrent hu del nostre concell als quals la custodia e conservacio de la cosa publica per llur porcio era acomenada mossen Bertran Torro Johan de Mijavila Arnau Starit tots ciutadans Marti Çolzina mostaçaf Pere Comes sucrer Anthoni Abello e Jaume Perdigo habitadors de la dita ciutat per aquell e llurs propries confesions no violentes ans liberes ha constat e conste plenament e veridica ells e altres esser stats tractadors conselladors e coadjutors de una damnatissima e nefandissima conspiracio tumult e sedicio fahedores en aquesta ciutat ab intencio e proposit deliberats a efecte que la Majestat del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey entras en aquest Principat per força e que la Illustrissima Senyora Reyna a certa jornada cavalcas ab gent armada e prengues tots los quis diu venir contra sa voluntat e que lo vicicanceller stigues en la audiencia acompanyat de gent armada e com seria presa la gent aquella fos tramesa al dit vicicanceller e de continent sentenciada a mort assenyalant moltes persones e de les principals de nostre concell e del concell de la dita ciutat o que la dita Senyora Reyna fes metre secretament molta gent armada a la casa de la Diputacio en la qual nosaltres representants aquest Principat convenim trabellants per lo bo e tranquille stat de aquell e com lo concell fos aplegat que la sua Senyoria ab aquells prengues los qui be li vingues e quen fes a sa voluntat. Totes les dites coses e altres moltes eren stades tractades e apuntades segons diu e mostre lo dit proces a fi que lo dit Senyor Rey ab potencia entras com dit es e que la capitulacio per sa Excellencia per sa gran virtut e humanitat atorgada fermada e jurada fos abolida aquesta ciutat fos supeditada e destruida e mudat lo regiment e daquiavant fahes ço qui plasent fos a sa Altesa. Per les quals coses tractades qui no son enormes ans anormissimes no cruels ans crudelissimes e de tanta ferocitat que contemplades en lo interior de la pensa meten span als oynts a nosaltres ab intervencio de la dita ciutat per virtut e potestat
de la capitulacio et alias ha covengut per servici de la Majestat divina e del dit Senyor Rey salvacio de la sua cosa publica conservacio de les leys e libertats del dit Principat repos e tranquillitat de aquell no sens gran amaritud de cor exequutar axi com de fet havem exequutades les persones dels dessus dits mossen Francesch Pallares Pere dez Torrent Bertran Torro Johan de Mijavila Marti Çolzina e Jaume Perdigo qui eren stats dels principals tractadors e coadjutors de la dita sedicio e conspiracio. E exellats a XXX anys en Çardenya los dits Arnau Sterit Pere Comes e Anthoni Abello. Cosa es stada a nosaltres molt greu e congoxosa en respecte dels dessus dits qui eren assenyalants en aquesta ciutat. E cosa no greu ne congoxosa en respecte de tanta destruccio extermini e
desolacio qui de lur mal pensament e tracte provenir devien no solament en aquesta dita ciutat mas a tot lo dit Principat. Car no solament se tirave a mort de les dites persones mas a desliberar perpetualment aquesta terra la qual per sa esterilitat e magresa sens libertats habitada star no pot. E si pensau senyors molt honorables fer un tal moviment tumult e acte com era tractat quin avolot parie y quantes morts de homens dones e infants e robaries se seguiren pus la cosa fos mesclada e destroida aquesta ciutat quines restaven les altres universitats del dit Principat e les libertats de aquell no es coratge qui en gran dolor e adolciment constituit no sia. Regraciem adonchs a nostre Senyor Deu qui tals enormes pensaments e tractes ha permesos divulgar. Regraciem com los dessus dits ha permesos castigar. Regraciem com la cosa publica no ha permes periclitar. Regraciem com aquest Principat no ha permes deslibertar. E finalment regraciem tanta amor e gracia que a nosaltres e vosaltres e a tot lo dit Principat ha volgut manifestar. A les quals gracies obtenir som certs no eren suficients nostres merits mas havem plena creença hi ha suplit la sua infinida clemencia e bondat qui no ha permes la republica perescha per intercessio dels benaventurats sants specialment de aquell glorios Charles de santa recordacio fill primogenit del dit Excellentissimo Senyor lo Senyor Rey per lo qual aquest Principat per sa innata e intacta fidelitat tantes coses ha fetes e en tantes perplexitats e congoixes es constituit e lo qual a nos que la sua benaventurada anima retes al Creador oferi e promes a aquells de nosaltres e altres qui lamentosos davant li stavem nons congoixassem ne plorassem de la sua absencia car en part seria on nos subvindria e ajudaria mes que si de part deça aturave les quals paraules e apres los multiplicats miracles tant fort nos han aconsolats e confortats que si no fos la sperança de aquelles creem tota nostra via dolorosa e trista fore restada per la dita absensia de tant virtuosissimo humanissimo e benignissimo Senyor qual ell era e perque alguna noticia hajen del gran amor que a tots los cathalans havia. Totes vegades que dells parlave dehia aquells tenir per pares frares e germans pregant e suplicant a nostre Senyor Deu li fes tanta gracia quels pogues mostrar la gran amor e voluntat quels havia. Les quals coses e altres com venen al recort nostre ab la frequentacio dels dits miracles nos scalfen e conforten en la perseverança de les coses que prosseguim a lahor de nostre Senyor Deu servey de la Majestat reyal repos e conservacio del dit Principat e de les libertats e cosa publica de aquell. Cogitants adonchs quant miraculosament la sedicio tumult e conspiracio dessus dites son a noticia pervengudes e lo efecte de aquelles anichilat e abolit venim a compendre aço pervenir de sola gracia divina per la intercessio damunt dita. De totes les dites coses senyors molt honorables havem volgut avisar vostres savieses perque de aquelles hajau plena noticia e vejau sentiau e conegau quals fan mes servey del dit Senyor Rey o nosaltres qui com representants aquest Principat ab intervencio de aquesta ciutat totes nostres forçes e studi meten en conservar la cosa publica del dit Senyor Rey e en metre en repos aquest Principat o aquells qui ab tals pratiques com les damunt dites e altres e ab fames vanes deshonestes e molt apartades e lunyades de la naturalesa dels cathalans treballen en destruir la dita cosa publica e les libertats de aquella e en metre en conturbacio e congoxes aquest Principat qui es hu dels precipuus membres de la reyal corona. Pregants exortants e incitants vos siau regraciants e recordants de tanta gracia de la divinal Majestat obtenguda a lahor sua servici del dit Senyor Rey repos tranquillitat e benavenir del dit Principat e conservacio de les libertats e cosa publica de aquell. E tingueus la Sancta Trinitat en sa proteccio. - Dada en Barchinona a XXI del mes de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel
de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Bajo la misma forma, y con la dirección respectiva, se escribió a las principales municipalidades de Cataluña.

Al molt egregi senyor lo comte de Modica.
Molt egregi senyor. Per ço com lo exercit de aquest Principat ha fer la via de vostres terres e senyaladament de la vila de Hostalrich vos pregam exortam e encarregam per ço com lo dit exercit es fet a respecte del servici del Senyor Rey repos e benavenir de aquest Principat vos placia manar e provehir que en vostres viles e terres les gents del dit exercit hajen segur transit e bon aculliment e ab lurs diners sien be tractats segons de vos plenament confiam en altra manera siau cert nosaltres e aquest Principat ne haura lo sentiment. E sia la Sancta Trinitat en proteccio vostra. Dada en Barchinona a XXI del mes de maig del any Mil CCCCLXII. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e consell llur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.
Al molt honorable mossen En Pere de Belloch donzell.
Honorable mossen. Vostra letra havem reebuda per la qual veem los homens de Hostalrich no haver feta la resposta clara. Per ço per dar bona e segura expedicio als afers trametem a vos e als jurats de Hostalrich En Pere Julia portador de aquesta. Pregam e encarregam vos nos partiau de aquesta vila de Sant Celoni ab la gent fins la fahena sia concertada en manera que errar nos puixa. Com lo contrari ço que Deu no vulla portarien inconvenients segons mes largament vos dira lo dit Pere Julia. Dada en Barchinona a XXI del mes de maig del any Mil CCCCLXII. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Als molt honrats senyors los jurats e prohomens de la vila de Hostalrich.
Honrats senyors. Per los afers que menejam a servici del Senyor Rey repos e tranquillitat de aquest Principat trametem a vosaltres lo senyor En Pere Julia portador de aquesta. Pregam e encarregam vos li doneu creença metent per obra ço queus dira. E siau certs que aquest Principat sera be recordant de vosaltres e no permetra hajau congoixa alguna. Dada en Barchinona a XXI de maig del any Mil CCCCLXII. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Als honrats los batles e prohomens de Palafolls de Tordera Pineda e altres lochs vehins de la senyoria del comte de Modica.
Batles e prohomens. Oyda la clamor per part vestra a nosaltres feta que algunes gents ma armada van per aqueixas terras e per força prenen e cominen pendre de vostres bens e dar vos vaxacions e congoixes per ço volents provehir quant en nosaltres sie a la indemnitat vostra e repos de aquest Principat per lo qual respecte e per servici del Senyor Rey es fet lo exercit de aquell vos pregam exortam e requerim com a representants lo dit Principat que totes vegades que les dites gents vindran en aqueixes parts ajusten en la manera acustumada los subdits a vostre ofici e ma armada vos metau en defensio per manera que vexacio ne congoixa nous sien dades. Car aquest Principat vos fara tota calor eus defendra de tot dan quius pogues seguir per la dita defensio. La present vos
trametem desclosa per ço que de uns a altres puixa esser remesa. Dada en Barchinona a XXI de maig del any Mil CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Por el mismo estilo se escribió también a los jurados de Lloret y de Arenys.
Siguen varias cartas que los señores Diputados recibieron en este día.

Als molt reverends magnifichs mossenyors los diputats e concell lur representants lo Principat de Cathalunya en Barchinona.
Molt reverends magnifichs e honorables mossenyors. Una letra havem rebuda de vostres providencies desijants saber si en aquesta vila de Reus se son fetes nis fan ampres algunes axi generals com particulars. La qual letra rebuda prestament havem investigat e trobat en veritat que be ha dos mesos passats que per lo honorable mossen Berenguer de Montpalau foren emprats aci alguns particulars de aquesta vila significant lis com sos frares bandolegaven en Valencia e en cas li fos necessari si de aquests poguere fer compte fonch li ofert molt graciosament que si e axi foren e son vuy appellats al servici del dit mossen Montpalau per la dita causa. Altres empres no sentim fins a la present jornada fetes sich sien. Nons occorre al present altre de que freture apparer nostre scriure a vostres magnificencies sino que pregam nostre Senyor Deu vos don complida saviesa en conduir pau repos e tranquillitat en aquest insigne Principat al benavenir de tots. Dada en la vila de Reus a XV de maig del any Mil CCCCLXII. - Qui a vostres molt reverends paternitats e magnificencies carament se recomanen los prohomens jurats e concell de la vila de Reus.

Als molt magnifichs e honorables los senyors de diputats del General (de) Cathalunya residents en Barchinona.
Molt magnifichs e honorables mossenyors. Vuy que es dimarts lo veguer de aquesta ciutat ha fetes publicar dues crides de manament de la Senyora Reyna la una de les quals conte en efecte que la dita Senyora Reyna notifica e mana a tots e sengles feudataris qui tingan e posseesquen res en feu del Senyor Rey que al vuiten dia del present mes de maig sien ab la Senyora Reyna e ab lo Illustrissimo Primogenit en la ciutat de Gerona o alla on sian armats e apparellats per fer a la dita Senyora Reyna e al dit lllustrissimo Primogenit aquell servey que quiscu de aquells per lo feu al dit Senyor Rey es tengut. Laltra crida honorables mossenyors conte en efecte que la dita Senyora Reyna guia en la sua bona fe reyal tots e sengles comtes vezcomtes nobles barons vervessors cavallers gentils homens e altres qualsevol persones de qualsevol ley o condicio sien simplament e de paraula encara que sien gitats de pau e de treua qui vagen realment e ab efecte servir la Majestat de la lllustrissima Senyora Reyna e del lllustrissim Senyor Princep per defensio e propulsacio de alguns moviments de gents darmes lo qual guiatge dura tant e tant longament quant en servey los tals de la dita Majestat seran a disposicío e manament de la sua Senyoria staran e XV jorns apres. E oydes les dites crides e deliberat honorables mossenyors consultar ne vostres reverencies per quant son vistes esser coses pertocants al per vosaltres e per vostre concell inhiciat per benefici de aquest Principat a fi que culpa alguna per vostres savieses nom pogues esser impingida ne donada e per vostres reverencies hi sia deliberat si algunes coses sobre aquells occorreran manant a mi lo que plasent los sia. Scrita en Manresa a XVIII de maig del any Mil CCCCLXII. - A ordinacio e manament de vosaltres honorables mossenyors apparellat Pere Sagui diputat local de la ciutat de Manresa.

Als molt reverends egregis e magnifichs senyors los senyors diputats e concell del Principat de Cathalunya.
Mossenyors. Per manament de vosaltres yo so vengut aci en la vila de Sant Celoni e de continent mossen Cathala ha donat orde que lo concell ses ajustat e fo deliberat de continent fos trames hun home a Hostalrich lo qual es tornat. Porta resposta que los de Hostalrich per res no dirien que la gent hi anas axi poch obririen les porte mes que si la gent passa quels darien a mengar de fora. Vist aço de continent he deliberat consultar. Nos dupte que altra gent no si meta. E per aço tramet a dir als de Linas (Llinàs) e de Cardedeu que decontinent sien aci. Daquiavant manenme vostres senyories lo que plasent los sia. Be seria de parer que una vostra letra los fos tramesa desenganant los que nos deurien burlar de nosaltres com per en Pere Julia e per molts hagen trames a dir e aqui e aci que serien contents de acullir e ara ques meten entorn e fiança mossenyors que poria voler que la medicina daçi ja no pot obrar. En Sant Celoni a XX de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Mossenyors lo present correu deu esser aplegat aqui en Barchinona dema que sera divendres a XXI de maig a sis hores demati e sia donat hun flori dor al dit correu. - Mossenyors prest al manament de vosaltres Pere de Bolloch.

Als molt magnifichs e insignes senyors los diputats e consell del Principat de Cathalunya. Molt magnifichs e insignes senyors. Abans de totes coses vos regraciam molt e molt los grans bons avisos consells favors e ajudes axi de paraula com en scrits a nosaltres donats e oferts de donar. E per quant a nit prop passada resebem una letra de la molt Excellent Senyora Reyna lo contengut de la qual nos ha causada una gran turbacio havem deliberat vostres grans magnificencies ne sien avisades per haver sobre aquella tot concell favor e ajuda com ne en quina forma e manera aquesta ciutat sen regira ne respondra ab tot vostra darrera letra per nos rebuda ubertament faça demostracio del efecte de la dita reginal letra e per tant que pus plenament ne siats avisats vos trametem copia de la dita reginal letra dins la present interclusa. Suplicant vos tant com podem prestament sobre la satisfaccio de la dita letra nos dones concell favor e ajuda com ni en quina forma e manera nos regirem car a tot vostre concell e ordinacio axi sobre aço com tots altres afers aquesta ciutat sen regira axi com a caps conservadors e protectors del dit Principat. E conserveus senyors molt magnifichs e insignes la Trinitat Sancta en sa divinal gracia e recomendacio. Scrita en Vich a XX de maig any Mil CCCC sexanta dos. - A tots vostres ordonaments prests los consellers de Vich.

La Reyna tudriu.
Prohomens be amats e feels de la Majestat del Senyor Rey e nostres. Ara en aquesta hora havem rebuda una letra vostra ab lo portador de la present ab la qual nos avisats haver rebuda una letra nostra sobre la senyera sometent exits de aquest Principat dients vosaltres aqueixa ciutat esser privilegiada de no exir a host ne cavalcada. Siau certs nostra voluntat incomutable es a aqueixa ciutat e a tots altres observar tots privilegis e libertats a aquells atorgades e may nostra intencio no es estada ne es alre pero per quant al present alguns particulars han fet alguns moviments e deliberacions de venir aci ab ma armada per haver a ses mans e poder la persona del Illustrissimo Primogenit nostre dilectissimo fill e altres coses nos havem emprats tots los faels servidors e vassalls del dit Senyor vinguen aci per defendre la persona nostra e del dit lllustrissimo Primogenit a vosaltres aximateix com sapiam amau lo honor de vostre Rey e Senyor e del dit lllustrissim Primogenit vos pregam e encarregam nos vullau socorrer e ajudar ab la mes gent de cavall e de peu que a vosaltres e aqueixa ciutat sia possible per defensio e guarda de les dites persones nostres e del dit Illustrissimo Primogenit. E aço sia lo pus prest que al mon sia possible com sia molt necessari que ja la gent de Barchinona son a Sant Celoni es preparen per esser de continent aci en aço nos farets tant de pler e servey que inperpetuo la Majestat del Senyor Rey e Nos serem recordants per regonexerho a aqueixa ciutat e a tots vosaltres. Dada en Gerona a XVIII de maig any Mil CCCCLXII. - La Reyna.

Als molt reverends egregis e magnifichs los senyors diputats de Cathalunya.
Mossenyors. Ahir vos fiu una letra per lo fet de Hostalrich e de lavors ença tota hora he tractat ab ells sobre lo fet de la entrada e ara som concordats e creu los fa cuytar lo por que han que a nit no si metes daltra gent. Decontinent mossenyor yo partesch ab tota la gent que es aci los quals son cinch cents per ço que si los altres hi eren hajam manera de dar los recapte avisant nos com aquests cinch cents serien bastant a conbatren mil e cinchcents dells perque no dupten hi haja negun perill com en lo fet de Hostalrich vaja molt e axi mateix mossenyors scriu a Granulles e a la Rocha perque vinguen aci a Santceloni car tenint aquests dos passos tota la terra es a nostra ma. Yols he feta certa letra e certes prometençes les quals vos tramet. Dema Deu volent sereu avisats de tot lo que sera stat. En Sant Celoni a XXI de maig. - Sia donat al correu hun flori dor. - Mossenyors prest al manament de vosaltres Pere de Belloch.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs los senyors diputats e llurs concells del Principat de Cathalunya (la t algo elevada) residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors. Ahir vos scrisgui per correu de les novitats que havia sentit se devien fer aci per causa de certa provisio e crida trameses per la Senyora Reyna les quals segons fuy informat (fui informado en castellano) eren molt prejudicials als procehiments vostres. Ara vos certifich com vuy es arribat aci prop Vich al terme de Gurb hu ab un standard o bandera alçada reyal e hun porter e sonsen (se son) pujats en hun puig appellats de Palau on se acustumen de ajustar los homens del terme de Gurb e aqui han mes so e cornat e aqui se son ajustats alguns. E de aqui son anats a Sant Ipolit terme del senyor bisbe de Vich e apres tiren a Santa Eulalia altra terme del dit senyor. E fan execucions e ajusten se los pageses e diu se ne son
devallats devers Ripol e Ribes alguns quis mesclen ab ells. Creu se faran la volta de Osona ajustant los apres. No sab hom que faran ni quina via pendran. Per ço e volgut avisar vos de tot a fi que per vosaltres hi sia provehit segons se pertany. Es ver que si despuys la gent acordada ha stat en Valles ne fossen muntats aci huns CC homens los hagueren aci prop encorralats ab la ajuda de aci quels haguerem presos a mans pero tot sia remes a vosaltres. Axi mateix aci a les portes de Vich es lo castell de Sant Fores es del comte de Cabrera tot hom ne parla ques deuria donar forma que stigues a ma de la terra car en altra manera si aquis met gent es apparellat de fer gran dan en aquesta ciutat e terra car no sera sino cau on se reculliran los enemichs de la terra. Les provisions degudes sien remeses a vostres reverencies manant a mi tot ço que plasent vos sia. En Vich a XVIIII de maig any Mil CCCC sexanta dos. - Mossenyors molt reverends E. N. e magnifichs a vosaltres se recomanen Johan Molins diputat local de Vich.

Tomo I, texto LIII, Domingo Masco, Simon Miro

LIII. 

Reg. 2.236, fol. 171. 30 de abril de 1410.

Pro brachio Ecclesie regni Valentie. - En Marti per la gracia de Deu rey Darago de Sicilia etc.
Als venerables honrats e amats pares en Christ los bisbes de Valencia e de Sogorb abats prelats e altres qualsevol persones ecclesiastiques del regne de Valencia salut e dileccio. Com nos ab diverses letres nostres hajam moltes vegades escrit als governador e deputats del dit regne que com nos volguessem per bon estament e tranquillitat de nostres regnes e terres veure regonexer e ben examinar tots los testaments e codicils de nostres illustres predecessors de gloriosa recordacio per tal que en cas ço que Deus no vulla que a nos convengues passar desta vida sens fills sabessem certament e poguessem ordonar e a tots nostres sotsmesos fos clar e notori a qui pertanyeria la successio dels dits nostres regnes e terres apellassen e convocassen vosaltres e los altres braçes o estaments del dit regne de Valencia et que ensemps ab ells elegissen e trametessen a nos can pus prestament porien certes persones de tots staments en semblants coses aptes experts e sufficients entre los quals ni hagues de juristas ben approvats e famoses que fossen presens als dits regoneximent e examinacio ens poguessen be consellar en lo procehiment del dit fet e bona conclusio daquell e vejam ara clarament que ells ne vosaltres ne los altres braçes o estaments del dit regne nous curats aplegar ne trametre a nos les dites persones o missatgeria a aço necessaria de que harem fort rahonablement sobiran desplaer: pregamvos exhortam e requerim que sens alcun prejudici e derogacio de vostres furs privilegis e libertats als quals no entenem ne volem esser en alguna cosa per aquesta raho prejudicat ans volem queus romanguen salves e illeses e en sa virtut e vigor ensemps ab los altres braçes o estaments daqueix regne o sens ells si millor vos sera vist esser fahedor vos ajustets e elegiscats vostres missatgers quens trametats al pus prestament que porets com tota cuyta e celeritat sia triga los quals sien presents als dits proceyment regonexement e examinacio ens puxen consellar en lo benavenir del dit fet postposats qualsevol altres affers com aquest sia segons deu pus arduu e pus necessari e mes tocant lo ben e pacifich estament del regne que qualsevulla altre que puxa esser e sia preservatiu de molts mals escandels e inconvenients que ço que Deus no vulla se porien seguir si no hi era justament e saludable provehit abans quel cas se seguis: en altra manera certifficamvos que en absencia incuria negligencia e contumacia vostra nos ensemps ab los altres braçes e estaments daqueix regne e dels altres regnes e terras nostres qui ab nos seran presents procehirem en regonexer examinar e concloure lo dit fet vostra absencia e contumacia no contrestants. E volem e ab la present vos intimam que tots los damnatges e inconvenients que en temps esdevenidor a nostres regnes terres e vassalls sen poguessen seguir ço que Deus no vulla seran imputats daqui avant a vosaltres e a vostres bens e no a nos: e per tal que aparega en temps esdevenidor manam la present esser a vosaltres presentada de nostra part per los amats consellers mossen Simon Miro batle general de regne de Valencia e per mossen Domingo Masco majordom nostre o per cascun dells e quen façen levar carta publica per tal quen sia memoria en esdevenidor. Dada en la torra de Bellesguart a XXX dies dabril en lany de la nativitat de nostre Senyor MCCCCX. - REX MARTINUS. - Dominus rex mandavit michi Bernardo Medici et viderunt eam vicethesaurarius et Franciscus Daranda quibus fuit comissa. - Predicta litera fuit facta similis sub eisdem data signo atque mandato et missa predictis ecclesiasticis personis.