Tomo I, texto XXXI, sards jovens et de bona talla

XXXI.
Reg. 2237, fol. 36 de la 2.a fol. 13 de agosto de 1409.

Lo Rey. - Mossen P. Sabuda per una nau la qual arriba en la plaja daquesta ciutat dicmenge a IV del present mes dagost on venia lo vescomte de Castellbo la molt dolorosa mort del rey de Sicilia nostre primogenit de gran et loabla memoria de la qual havem hauda inmensa et trascendent mesticia de dolor loans nostre Senyor Deus la ma del qual axi greument ha volgut toquar les intimes de nostre cor: havem delliberat que fetes les exequies del dit rey entenam ab sobirana diligencia et cura en trametre aquí prestament gran esforç de gents darmes e monedes necessaries per continuar prosseguir e acabar la execucio e recuperacio daqueix regne de Sardenya. Perqueus manam et encarregam axi afectuosament et estricta com podem que seguint ço que vos et los altres ja fins açi en la batalla et victoria que aqui en gloria e exaltacio de nostra corona lo dit rey ab ajuda et servey de vos et dels altres ha hauda havets fet: entenats ab tot vostre cor ab tota vostra pensa et ab extrem de poder ensemps ab los barons nobles cavallers et gentils homens que aqui son ab continua execucio reyal a recuperacio e reduccio total del dit regne a nostra obediencia axi que vos envers vostra munificencia reyal et de nostres succeidors siats digne de pleneres remuneracio et laor. Noresmenys havem deliberat et acordat que apres que haurem trames aqui lo dit esforç. lo qual sera fort prest passem et passarem Deus volent personalment en lo dit regne ab gran poder per continuar e dar conclusio a la execucio et conquesta de aquell et partints apres daqui visitarem lo regne de Sicilia et proveirem en lestament dabdoses los dits regnes segons se pertanyera a nostra honor: certificantsvos que nos havem ja trames en lo dit regne de Sicilia mossen Jacme Roure per lo qual havem scrit a la reyna nostra molt cara filla a la qual havem tramesa confirmacio de tot aquell poder que havia del dit rey nostre primogenit. Part aço havem escrit molt carregosament a mossen Bernat de Cabrera e a mossen Sanxo Roiç et a tots los altres barons axi cathalans com sicilians del dit regne manantslos que obeesquen a les ordinacions et manaments de la dita reina axi com si lo dit rey visques et que entenen en lo bon stament del dit regne remogudes totes quexes et discordies que sien entre ells certificantslos que nos serem en lo dit regne prestament menants ab nos don Frederich nostre net. E per tal que havem sabut que alguns de aquells qui ab sou nostre eren aquí passats ab vos sen son tornats amagadament en les parts deça no curant servir lo temps del dit sou havem fet pendre tots aquells quis son poguts trobar e havem feta fer crida que sots pena de cors et daver sen dejen tornar no contant en lo sou lo temps que hauran mes en venir e tornar. Aximateix havem manat recullir mossen Guillem Ramon de Muncada ab C roçins lo qual segons letres que de present ne havem haudes deu esser ja a la hora dara recullit a Portfangos: e puix sien venguts lo comte de Cardona et lo governador Darago los quals segons som certificats eren en partir daqui ab una galea e oida lur relacio proveirem prestament en totes les coses que seran aqui a vosaltres necessaries. En lendemes manamvos quens certifiquets continuament de la successio dels fets de la guerra et del stament daqueix regne. Dada en la nostra casa de Bellesguart sots nostre segell secret a XIII dies dagost del any MCCCCIX - REX MARTINUS. - Noresmenys vos manam quens trametats XX sards jovens et de bona talla pera la obra daquesta nostra casa de Bellesguard e en aço no haja falla. Dada axi com dessus. - Johannes secretarius. - Dominus rex mandavit michi - Johanni de Tudela.

https://portfangos.com/

Algadir Amposta Badia dels Alfacs Ballesté barraca de la sal Batalla de les Goles de l'Ebre Bonastre Bordissal Camarles caveros Cens de 1916 Cognoms Corona d'Aragó expulsió moriscos Galdós Hortets Jesús i Maria L'Enveja La Cava La guerra civil la Ràpita Les Reials Salines malaria Naufragis Paludisme Partida de dalt Pirates Port Fangós Primera Guerra Mundial Puntagrossa regalèssia Sant Jaume sosa Torre del Carregador Torre del Codonyol Torre de Sant Cristòfol Torre de Sant Joan Torres de defensa Tortosa Trabucador

22 DE MAYO.

22 DE MAYO.

Deliberaciones.

Vist lo memorial en via de demanda dat de part del senyor don Johan de Beamunt lo qual es de la seria seguent.
A V de septembre parti don Johan de Beamunt de Alfaro e vingue en Aranda ab CCIX ginets pagats en aquell dia hun mes. Entra en Cathalunya ab tota la gent darmes lo jorn de Sant Miquel.
Son los pahons que lo dit don Johan demana li sien pagats per XXX dies CCXVIII pahons que volen MCCC florins.
E vista la necessitat en que aquella hora lo Principat stava vistes les instruccions e comissio ben bestant feta per los reverends deputats e lur consell als dits don Johan de Beamunt mossen Copons e Johan de Vertegui lo dit don Johan no podent traure la gent sens que nol pagas lo son de hun mes ab ques poguessen adressar en tot lur mester e regoneguda la comissio que a major quantitat manlavar bastava manleva tres milia florins dor per los quals obliga tots sos bens. E per no haver complit los dits reverents deputats e lur consell lo cambi en Civilla segons li digueren com fonch vengut lo dit don Johan ha paguat de intereç per dos anys MDC florins dor los quals ab los tres milia principals demana lo dit don Johan li sien paguats que seria per tot IIII MDC florins dor.
E mes demana li sia paguat lo sou de la sua gent de tot lo temps que han servit fins lo jorn de la benaventurada venguda del Senyor Rey levat empero e pres en compte qualsevol quantitat o sou que donada e rebuda hajen en qualsevol ciutat vila e loch del dit Principat.
E mes encara exceptat que de la jornada que parti Mandoça fins a la sobredita venguda del Senyor Rey no foren sino CXXXX cavalls poch mes o menys los quals la Magestat del Senyor Rey e molts altres veren be en Agolada es mostra per nomina de la prefata Magestat al donar los del sou.
E vistes les deliberacions fins aci fetes per la present consell ab intervencio de la ciutat de Barchinona vists encara e recensits los comptes axi de les CC pagues com altres tenguts ab lo dit don Johan e les instruccions actes e letres per aquesta raho fetes. E vista una suplicacio per ell dada al Senyor Rey demanant esser paguat e la resposta a aquella feta per part dels dits deputats e consell. Oyt noresmenys una e moltes vegades lo dit don Johan e les persones per ell a aço eletes. E encara oydes les persones per los dits deputats e consell a aço assignades ab intervencio de la ciutat de Barchinona les quals totes les dites coses han digestament vistes e ruminades. E considerades moltes coses dignes de gran consideracio son de vot e perer que lexada tota discucio de justicia de peccunies del General sien dats de gracia al dit senyor don Johan de Beamunt dos milia florins dor valents vint e sis milia sous Barchinonesos en diners e robes segons en la manera que haver se poran a raho de censal. Ab aço empero que lo dit don Johan en nom seu propri e com a procurador dels nobles Menaut de Beamunt fill seu e de Bertran Darmendaris haje e sie tengut fer e fermar ab tota eficacia apocha de la dita quantitat com la rebra e bona e amplissima fi e difinicio al dits deputats e consell e al dit General no solament dels dits dos milia florins ans encara de totes quantitats de peccunia e altres coses que ell e los dits Menaut e Bertran e altres qualsevol persones qui ab ells son entrats en lo dit Principat e han servit aquell axi a cavall com a peu fins en lo dia present volguessen e o poguessen demanar en qualsevol manera als dits deputats e consell o al dit General imposant se a ell e als altres dessus dits scilenci de poder mes demanar en juy ne fora juy.
Item remeteren les suplicacions dades en scrits per los honorables En Jacme Pellisser Franci Johan fuster e Johan Cutxi als senyors deputats e a les persones a les quals derrerament han remeses certes altres suplicacions en scrits e de paraula fetes e aço sens referir.

Aprobación posterior de la ciudad.

Dimarts a XXVIIII de maig del any Mil CCCCLXIIII los honorables consellers e consell de XXXII loaren approvaren e consentiren la remissio concernent la suppIicacio del dit honorable En Jacme Pellicer segons dit es dessus.
Quant a la deliberacio feta en favor del dit noble don Johan de Beamunt lo dit consell dissenti.

Del Escriva de racio.

Del Escriva de racio. 

Si als reys en temps de pau ha plagut guardar ordonacio en ses continues despeses no grans molt mes en aquelles que son grans e alcuna ordonacio ne mesura no poden reebre per lo gran nombre de moltes viandes e gens qui aquelles han a menjar necessaria cosa es que en distribuyr aquelles orde degut sia servat per ço que aquelles egualment als stipendiaris e altres servidors seus sien departides. Emperamor daço un hom leal e vertader e diligent qui comptar e scriure sapia volem esser assignat profitosament proveens lo qual scriva de racio disposam esser nuncupat al offici del qual declaram pertanyer tenir quatre libres ço es lo primer lo qual carta de racio volem esser nomenat en lo qual no haja als escrit sino tan solament los noms daquells qui per domestichs nostres haurem reebuts dels quals en special lo nombre de les besties a les quals volrem esser a ells fet compte e de la quantitat de la quitacio axi als de bestia de racio con de bestia de loguer e de peu sia tengut fer expressa mencio: guartse pero que sens nostre special manament en lo dit libre scriure alcun no presumesca. Lo segon libre tendra encara qui libre de notaments sera appellat en lo qual escrisca e not ço es als camarlenchs totes joyes draps daur de seda e altres semblants coses spaes vaxella daur dargent e totes altres joyes e coses que ells per son offici en guarda e custodia tenir son strets: al cappella major los vestiments e perellaments retaules e totes altres joyes daur e dargent e reliquies de la nostra cappella: als sobrecochs calderes asts ferres e altres ostilles e coses del servey de la cohina: als rebosters largent de que continuament nos e nostres companyes en lo palau nostre menjants usam e tovalles e altres coses al seu offici adjunctes: als cavallerices selles frens sporons: al armador real espaes cuyraces asperchs e elms guarniments de cors jubets e espatleres e lorigues de cavall e perpuntes e altres coses segons que liurades per son offici li seran: al panicer tovalloles e totes altres coses les quals al offici de cascun dells custodir seran liurades: del qual libre a nos un translat ne sie liurat salvant daquelles coses les quals per continuu servy e us sedeterioren les quals a la almoyna son liuradores axi con son tovalles tovalloles escudelles e talladors de fust los quals en aquest cas que als almoyners seran liurats als dits officials cancell e desnot. E lo terç libre en lo qual no sescrisca sino la messio de nostra casa real lo qual libre de comtes manam esser nomenat e aquell cascun any sia tengut mudar en lo dia de ninou. Lo quart libre lo qual registre appellat sera volem esser en lo qual los albarans de quitacio de vestir e de gracia e encara dacurriments seran e deuran esser registrats e escrits. Volem encara ell haver cura e diligencia fer seer tots los menjants en nostre palau per orde degut axi que a cascu sia guardada sa honor segons son estament salvant los menjants en nostra taula los quals per lo nostre majordom volem e manam eser ordonats: e sia tengut de comptar e de saber lo nombre daquells e de guardar que noy menuch alcun sino aquells qui menjar hi deuen segons la nostra ordonacio sobre aço feta: e si alcun hi menjave qui menjar noy deja man als porters que aquell ne giten: e del nombre dels dits menjants en lo libre del compte de la messio de casa faça mencio. Encara les viandes davant los menjants en lo nostre palau posar faça diligentment e ordonada als portadors daquelles e cura haja que de les dites viandes en lo nostre palau falliment alcu no sia e que daquelles menjades no sien fora nostre palau: e car rahonable cosa es que si en la messio de nostre palau certa ordonacio feta havem que en temps de host on majors despeses se conve a fer façam provisio salutar per la qual les viandes no poques en aço necessaries ab diligencia sien distribuydes e guardades: per ço ordonam que lo dit escriva de racio tots temps que host menarem e viandes als stipendiaris o persones de nostra host per lur sou donar ordonarem volem e declaram lo dit scriva de racio haver cura diligent de fer albarans als dits stipendiaris lo qual a aquells qui la farina vin bescuyt cibada e altres viandes nostres en la host tendran man a aquells en paga o acorriment de sa quitacio o sou axi daquells qui servit hauran con daquells qui servir hauran liurar per ço que dallo que servit hauran sien satisfets e del temps que servir deuran hagen paga bastant: axi que guartse lo dit escriva que les dites viandes no sien liurades als dits stipendiaris sino segons la ordinacio que nos sobre aço havem feta. E norresmenys ajustam a son offici per albarans de quitacio de tres en tres meses als domestichs nostres del temps que hauran servit segons los gatges als quals en lo dit libre de racio seran escrits e albarans de vestir a cascun dels dits nostres domestichs cascun any en lo primer dia dabril a cascun dells segons sa condicio e grau juxta la nostra ordonacio sobre aço feta: encara albarans dacurriment e de gracia con e quant per nos li sera manat. Empero tota vegada se guart que albara de gracia a alcu no faça oltra cantitat de vint y cinch libres barcheloneses los quals al nostre tresorer seran endreçats axi empero que aquella gracia no sia sino de quitacio o de vestir: e con nos convendra e volrem pagar los nostres soldejats de la host en diners lo nostre scriva de racio albarans a aquells de mes en mes faça del sou o quitacio que nos en aquella host haurem ordonat e atorgat donador los quals al nostre tresorer sendreçaran e lo dit tresorer a ells pach e reeba mostra ensemps ab lalguazir e menescal e altres per nos assignadors dels cavalls e armes dels dits stipendiaris: guartse pero que si daquelles persones de les quals reebuda haura mostra ni ha alguns que sien tenguts anar ab nos en host dels cavalls e armes daquells no faça estima e aquells que estimats hauran en escrit mete per tal que si lestima daquells volrem o deurem esmenar aquella façam segons la estimacio reebuda. Encara dehim al dit escriva de racio pertanyer que tota vegada nos hostejants deja assignar e ordonar certes persones axi de cavall con de peu per dies nits e hores segons que per nos li sera manat qui façen la vetla o guaytes e escoltes per la host axi que segons les companyes que ab nos en la host seran sia feta la guayta covinent: esguardants pero que les dites guaytes e escoltes sien per tal manera divisides quel carrech sia entre ells compartit egualment: empero con lo dit escriva de racio la guayta haura ordonada abans que daquella faça manament aquella a nos mostrar deja si nos en aquella volrem alcuna cosa mudar. Encara dehim al dit offici del escriva de racio pertanyer reebre e ministrar les cenes que nos reebrem e reebre manarem en presencia e aquelles si seran en viandes de partir e de distribuyr als domestichs de nostra casa: e en lo distribuyr daquelles viandes seguesca la nostra ordonacio sobre asso feta la qual manam a ell continuament ab si portar per tal que aquella en alcuna cosa no romanga imperfecta ans aquella sia en totes maneres complida e seguida segons que de nostra volentat es ordonada e la qual al profit dels nostres domestichs havem feta. E encara volem al offici dell pertanyer que encontinent fet per nos alcun viatge se enform ab lo sobrazembler de nostra cort del nombre de les besties les quals haura logades per causa del nostre viatge dessus dit e del loguer e de la messio daquelles reebra compte del dit sobrazembler e de son lochtinent e faça pagar en presencia sua als homens de les besties de loguer tot ço que degut les sera per la cort e fassa albara al dit sobrazembler de tot ço que li sera degut per raho del dit viatge e per altres messions. Sia encara tengut lo dit scriva de racio de comptar per cascun dia la messio de casa nostra ab la un dels majordomens si esser hi pora e ab los officials majors e enserch diligentment que en lo dit compte alcuna cosa no sia sobremesa: encara enquira que en alcun offici de casa frau alcuna nos faça aytant con en el sera: albaran debitori al comprador de aquelles viandes que haura manlevades a obs de nostra cort per cascun mes faça quen mester sera. E noresmenys dels nostres
cavallerices e del sobrazembler e sartre per cascun mes o de dos en dos meses comte lo dit escriva de racio reeba de les messions que cascun haura fetes en son offici reebent daquells segons ques conve sagrament que en lo dit compte frau alcuna no es comesa. Encara a manament dels majordomens dels algutzirs del canceller e del maestre racional los quals ells hauran condempnats en la quitacio segons lo poder a ells donat al fer dels albarans deduyr sie tengut: pusca encara lo dit scriva de racio a aquells qui compte retre a ell son tenguts los dits comptes recusar e contradir. Stablim encara quel dit scriva de racio les condempnacions ques faran per los havents poder a aço de nostres e contra nostres domestichs officials en lurs quitacions aquells encontinent not a cascu e en apres dels dits notaments faça albara debitori al nostre almoyner e aquells pusca als pobres de Christ larguir e degudament distribuyr. Ajustam encara quel damunt dit scriva de racio a nos que be e feelment se haura en son offici faça sagrament e que res no ha fet ne fara perque lo dit sagrament no pusca en totes coses observar.

Nota:vint y cinch libres barcheloneses: La primera vez que aparece y en este texto, hasta ahora se encuentra e, et. 25 libras barcelonesas. También vemos escrito libre: libro.

lochtinent scrivans de racio

Tomo I, texto XXXII, carta, Pere Torrelles, capita general de les armades

XXXII.

Reg. 2.252, fol. 110. 18 de agosto de 1409.

Lo rey Darago et de Sicilia. - Capita. Si nous havem scrit tro açi clarament nostra intencio dalcunes coses que dejus se contenen nous en merevellets quar la raho es per tal com dalcuns fets en que erem en perplexitat quen deviem fer voliem haver consell del sanct pare e que hi fossen presents maestre Viçent Ferrer lo prior de la Vall de Jhesuchrist e mossen Francesch Daranda. E de fet apres que per nos li es estat demanat lo dit consell huy hora de vespres lo comte Durgell e tots los de les corts que celebram als cathalans foren devant nos supplicants quens plagues hoir alcunes paraules quens volien explicar devant lo dit sanct pare: e nos volents condescendre a lur supplicacio fom devant ell ensemps ab los propdits de les corts los quals nos supplicaren humilment ab moltes persuasions e belles rahons que faeren a fundar lur supplicacio que volguessem pendre muller e que aço per cosa del mon no volguessem dilatar si desijavem la salut e bon estament de nostres regnes e terres. E feta la dita supplicacio tantost lo dit sanct pare pregans ens consella publicament presents los dits supplicants e presents encara los dits maestre Viçent lo prior e mossen Francesch Daranda que volguessem condescendre a la dita supplicacio la qual a son parer era no solament justa e rahonabla mas encara expedient e fort necessaria e que no volguessem la execucio daquella differir. Ladoncs per nos fo respost al dit sanct pare e als dessus dits que pus ells ho consellaven e los propdits nos en supplicaven que a nos plahia pendre muller e que ho fariem tantost: e de fet ab la ajuda de nostre Senyor Deus ho entenem a fer fort prestament. E en aquell mateix instant diguem al dit sanct pare e als de les dites corts que nos proferiem e de fet ho compliriem de anar personalment en Sardenya prestament e que puys complida la execucio dels sards iriem al regne de Sicilia per visitar e consolar aquell: e que si la reyna que pendriem per muller era prenys abans que nos hic partissem lexariemla açi e que si prenys no era lans en menariem. Noresmenys lus proferim de posar soltament lo fet de la justicia en mans de certes persones quey sien deputades per les corts et de certes persones que nos hi deputariem les quals sens consultarne a nos la posen en bon e degut estament: e que si cas sera que en res hi discrepen o nos puxen concordar que hi proceesquen ab e de consell del dit sanct pare: e de totes aquestes coses axi lo dit sanct pare com los de les dites corts hagueren fort gran plaer ens ho regraciaren molt. Perque com nos entenam portar a execucio infalliblement totes les coses dessus dites manamvos que com pus prestament porets nos trametats amarinada e ben aparellada la galea dels Cans car nos la farem armar açi e ja hi havem posada taula per armar e en aquella Deu volent passarem personalment en aqueix regne. Lo dit sanct pare ha manat devant nos a mossen Johan de Luna que sen torn aqui encontinent ab los CC rocins ab quey era passat lo qual tantost se deu recullir e tornar aqui. Semblantment haurets dins breus dies mossen G. R. de Muncada ab los L bacinets e L pillarts que la ciutat de Valencia hi tramet quar ja creem que sia partit a la hora dara. Perqueus pregam e manam que consolets e confortets tota la gent darmes que es aqui ab vos per nostre servey els digats quar axi ho farem de fet que per una daquestes dues galeas que son açi vos trametrem moneda ab quels sostengats tro que nos siam aqui on serem Deu volent dins breus dies e rahonaremvos largament moltes coses. En una letra que mossen R. Torrelles frare vostre vos tramet porets veure et per aquella saber moltes altres noves que a present nous curam scriure. Dada en la casa de Bellesguard sots nostre segell secret a XVIII dies dagost del any MCCCC nou. - REX MARTINUS. - Dominus rex mandavit michi - Bernardo Medici. - Dirigitur a mossen P. Torrelles capita general de lesarmades etc.

http://amnesiahistoricainduida2.blogspot.com/2018/08/bellesguard.html

Bellesguart, Bellesguard

“Bellesguart, situado más allá de la iglesia de la Buenanueva, como adivinará enseguida el menos versado de estos asuntos, equivale a Bellavista. El sitio es, realmente, tan delicioso y pintoresco, que nada tiene de extraño que los antiguos condes de Barcelona lo escogieran como lugar de recreo, fortificándolo y rodeándolo de todas las comodidades apetecibles.

Las primeras noticias que del castillo de Bellesguart se encuentran en la historia remóntanse al siglo XII. Dos siglos más tarde, mejorada la posesión y convertida la fortaleza en verdadera mansión senyorial, aprovechando el ofrecimiento del rey don Martín albergóse en Bellesguart el llamado papa Benedicto XIII, quien huyendo de la peste reinante en Perpiñan, vióse obligado á pedir un asilo á nuestro monarca. 

Hoy, del histórico castillo de Bellesguart apenas queda el nombre, escrito en un montón de ruinas, que dentro de breves años habrán sin duda desaparecido del todo”. 

Dins la “Descripció de les excel·lències de la molt insigne ciutat de Barcelona” d'en Dionís Jeroni Jorba, al 1589, trobem una altra resenya: 

“A prop del Monestir de Pedralbes, hi ha moltes torres de senyors particulars i un Castell anomenat de Bellesguard, antigament dels Reis d'Aragó, el qual estava tancat de les seves muralles i torres. Un gran pati, una font i cisterna, una horta molt bonica, i una llotja amb columnes i insígnies de reis d'Aragó. Una capella, dues galeres amb vint finestres; on es pot veure Barcelona, i el mar, i una sala d'armes, la presó, capella, rellotge, i és lloc molt sa.”

L’any 1408, Martí I l’Humà, el darrer rei del casal de Barcelona, va adequar aquestes terres per a construir-hi el seu palau d’estiu. Davant de les magnífiques vistes de Barcelona que tenia des d’allà, va decidir batejar el lloc amb el nom de Bellesguard. Allà el rei Martí I hi va fer repòs i també hi va dirigir els seus estats. Del 1408 al 1410, la torre va ser testimoni dels darrers anys de la dinastia reial del casal de Barcelona i allà s'hi van viure una munió de fets decisius per al futur de Catalunya. Podem trobar diferents esments a les antigues cròniques.

/ En el pdf que transcribo yo NO hay tildes, y hay bastantes diferencias con el texto de abajo, el que tengo yo es la edición de Próspero de Bofarull y Mascaró ,

colección documentos inéditos archivo corona aragon tomo I

Lo rey:

Capitá. Laltra dia reebem una letre vostra ab la qual nos significavets com apres que fos arribat ab Lestol en Castell de Caller nostre molt car Primogenit lo Rey de Sicilia vos aculli molt be, è com habent gran plaer de voftra vinguda vos feu Marescal de que habem aut fort singular plaer é loy grahim molts; placia á nostre Senyor Deus que li dó longa vida e salut ab aquella prosperitat quel nostre cor é lo seu desijen. 

Sapiats que Digmenge à XIIII. del present mes estants en la  Casa de Bellesguard é desijants molt saber novelles de nostre molt car Primogenit lo Rey de Sicilia è de la sua host veem de la finestra de la nostra Cambra venir una Galea de las parts de Lebant que arriba en la Playa de Barcelona; é à cap de un poch fo ab nos en Guillem Pujada, quins dix que la dita Galea venia de Sardenya, è que portaba bona nova, pero que ell encara no la sabia; E apres fort poch estants Nos en la dita finestra veem venir Mossen Jacme Roure é an Joan Bartholomeu ab III harauts fort corrents, é abans que fosem dos trets de Ballesta prop de la dita Casa de Bellesguard comenzarem tots cridar á alteus veus, é venguerem cridant Victoria, Victoria, Aragò et S.Jordi: E pujants alt en la dita Casa faerennos reverencia, ens donarem las Letres que portaban del dit nostrre molt car Primogenit, é de vos, è dels altres ens recitaren largamemt lo fet de la Batalla é de La Victoria que sen era seguida é de la presos de S. Luri es quals havia quinse jorns, que eren estades fetes è encara res non sabiem de que aguem inextimable plaer, è fingular consolacio é per sobres de goig prenguemnos à plorar. 

E encontinent votam de anar á la Seu de Barcelona é de enclourens aqui per tenirhi Novena è complir atres vots que ja habiem fets, esperants la bona novella desusdita. Mas per tal com era gra Digmenge, e axi com sabets no acostumam de cavalcar aquell Jorn la donchs nons moguem. Mas lo dilluns seguent á IIII apres mija nit cavalcam, é anamnofsen dret cami á la dita seu en nos oncloguem, que non som exits despuijs. E aqui som rebuts ab gran processo é devotes oracions é pujamnosen tantost al Altar major é puys devallam à Santa Eulalia continuants Tostemps les dites procesò é la Salve Regina, é oracions molt devotes ques dien Cascum Jorn en la dita seu é en los Monasteris, è Esgleyes de Barcelona per retre laors é gracies á Nostre Senyor Deus de la gracia quens à feta, Per tal quen haiats plaer vos significam que som en bon punt é ben sans en tota nostra persona per gracia Divinal. Manants, é pregantsvos quens scrivats soven de la salut é bon estament del dit Rey nostre molt car Primogenit é del fet de la Guerra è del estament daquteix Regne, é de totes noves que sabrets quia singular consolacio ne haurem. E sapiats que son estats fort maravellats de la Batalla quia be sab nostre molt car Primogenit que no era axi empres. E digasli que Nos lo pregám ab fort gran affeccio que nos torn soven á fer semblants coses, quia la sua Persona presa molt é no la deu axi arriscar, com ha fet, ne exposar à fortuna zoque pod segurament é sens perill aconseguir axi com sara sens tota falla per divinal gracia quia Nos è ell havem bon dret al qual nostre Señyor Deus no sab ne hacostumat fallir ne noure.

Apres que haguem reebudes les dites letres e bones novelles vench à Nos Manuel de Cassi ab letres sobrel socorrs, quel dit Rey nostre molt car Primogenit demana. E per tal com per raho de la dita Novena que tenim en la seu no podiem anar á les Corts encontinent tremesem als de les dites Corts que venguessen azi á Nos, é faeronho. E posamlus devant, com pus graciosament poguem, lo dit fet, è ells preserenho fort be. E esperam fermament é sens tot dubte quel fet haura bon cumpliment è spatxat recapte. 

Maestre Vicent Ferrer es azi en há ja estat ben per VI setmanes, é diu Missa alta, é preyca fort merevellosament cascun Jorn en que ha continuament de VII millia en VIII millia persones. E ha preycat è fet Loffici azi en la seu devant Nots, é cantat esemps ab tota la gent quey era la Salve Regina á altes veus. E ha seguida la processo per la Ciutat la qual es estada fort devoata solepne é molt bella, en que havia de XXV millia Persones en sus qui la siguiem. E no sab hom que jamay en Barcelona se faes processo que per tanta gent fos seguida, ne tant devotament acompañyada. A present noy ha altres noves fino que el Papa Sera aci en Barcelona lo primer dia Dagost primer vinent. E entenem lo acullir com pus honorificament porém. E metremlo en lo Palau mayor. E Nos, mudaremnos en lo menor. E la primera vegada queus scrivam faremvos saber largament laculliment, e la festa , els entremesos , é altres honors, que fetes li haurem per tal quen haiats plaer. Nos, escrivim al dit Rey nofre molt car Primogenit pregantlo que no partesca de Caller en aquests dos mesos qui venen de calor. E si nostra molt cara filla la Reyna de Sicilia era aqui ab ell, Nos ne hauriem fort gran plaer. E que la poria fer anor aqui ab dues ó tres dones tant solament, é a que totes les altres ensemps ab tota la Roba, fino ab aquella que necesariament hauria menester, romanguessen en Sicilia ab la mes Gent que pogues de sa Casa en manera quels Sicilians estinguessen ab bona esperansa de ella retornar en breu, quia pus lo consell del dit Rey resisdent en Sicilia romangues en bon orde, no li calria tembre que res si mogues, quia tot stara  a pla, maiorment per la prosperitat è asenyalada favor que Nostre Señyor Deus li dona, per quens manam quel Instets de notra part que ho fasa quia son ben avenir seria.

Dada en Barcelona sots nostre Segell secret á XXII. dies de Juliol del añy MCCCC nou.

REX MARTINUS - Creem qae beus recorde que quant partits de Nos vos donam Carrech pregassets de nostra part al dit Rey nostre molt car Primogenit, que confirmás al Monastiu de la Vall de Jesu-Christ la donacio que li faem dels Lochs Daltura è de les Alcubles. Per queus pregam, manam que tengats aprop lo dit Rey,è porets vosen informar ab en Pere Companyò qui sen porta tarnslat aqui de la Donacio dessusdita.Dominus Rex mandavit mihi - Bernardo Medici - Dirigitur à Mossen Pere Torrells.

Tomo I, texto XVII, Francesch Martorell, sanct pare

XVII.
Reg. 2252, fol. 93. Se halla entre los documentos de 1409.

Memorial de ço que per part del senyor rey deu dir al sanct pare en Francesch Martorell cambrer del dit senyor. - Primerament apres la recomendacio acostumada dara al sanct pare la letra de creença quel dit senyor li tramet per virtut de la qual li dira les coses seguents. -
Bernardus secretarius. - Ço es quel dit senyor ha novellament reebut una letra que mossen Francesch Daranda li ha tramesa ab que li ha fet saber lo procehiment quels cardenals e anticardenals qui son en Pisa han fet contra ell de que lo dit senyor ha haut gran desplaer e quel supplica que de totes novitats quels dits cardenals faran lo vulla soven certificar. - Bernardus secretarius. - Noresmenys li dira que al dit senyor appar si a la sua santedat sera ben vist faedor quel dit sant pare degues trametre a dir a ses ambaxadors qui son en Pisa que ells degen mostrar e notificar a tots los missatgers del emperador reys e daltres grans princeps e de comunitats e universitats la offerta quel dit sanct pare ha feta als dits cardenals anticardenals e concili: e si per mostrar aquesta offerta los dessus dits tornaven a loch lo mal e errada que han feta be staria e si perseveraven en lur iniquitat apparia al dit senyor rey que en aquest cas lo dit sanct pare la notificas ab letres sues e per persones certes a tots los reys e princeps de cristians per tal que poguessen clarament veure que no esta per ell mas per los dessus dits qui obcegats per lur iniquitat han procedit contra justicia e bona equitat. - REX MARTINUS - Dominus rex mandavit michi - Bernardo Medici (1).

(1) En la mayor parte de cartas que los monarcas de Aragón dirigían o recibían de otros personajes (de cuya originalidad no puede dudarse), observamos la costumbre de no espresar su data mas que el lugar, día y mes en que fueron escritas, suprimiendo el año con un etc., sin duda por considerar
que se recibirían en el que entonces corría. En el siglo 14.° no era conocida aun la institución de correos generales, y solía ser el portador de las cartas reales un enviado o persona más o menos caracterizada, que por lo general venía espresada y recomendada en las mismas, con facultades para enterar y tratar del asunto de su misión. Algunas veces ni siquiera le indica el testo de la credencial, como ni tampoco el nombre del monarca a quien iba dirigida; de modo que es menester acudir a mil rodeos, a veces infructuosos, para venir en conocimiento del año, del asunto o del monarca a quienes se refiere la carta. Don Pedro el Ceremonioso fue el primer rey de Aragón que estableció el número de veinte hombres de los más andarines con título de correos de su corte, como puede verse en el registro de las Ordinacions de la casa real de Aragó. núm, 1529, fol. 97.

enero, febrero, 1465

1.° DE ENERO. (1465)

Honorable
senyer. Per altra que havem scrit e si per aquella fet nou haureu vos
tornam a dir per aquesta que de les peccunies de les generalitats de
aquexa
taula doneu e pagueu al egregi comte de Prades o a qui ell
volra trenta florins dor per ell convertidors en salaris de correus
spies e scoltes a salvament de la gent darmes de sa companya e a
ofensio dels enemichs. Del qual cobrareu apocha o cautela. E meteu
los en vostre compte. E açous dehim e manam façau axi no
contrastant qualsevol seguretat per vos prestada de respondre al
general collector. La qual en quant tocha los dits XXX florins soltam
e conmutam. Com aço sie vist redundar a major necessitat e utilitat
de les generalitats ço que per nos potissimament fa attendre. Dada
en Terragona lo primer dia de janer any Mil CCCCLXV. - Bernat
Çaportella.
Al honorable lo collidor de les generalitats en la
vila de Tarregua.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.


Honorable senyer. Per dues altres vos havem scrit que no
contrastant qualsevol seguretat per vos prestada de respondre an Joan
Berenguer Thora general receptor donasseu e paguasseu al egregi comte
de Prades trenta florins dor per lo dit comte convertidors en salaris
de correus scoltes e spies segons en les letres haureu vist. E per
quant los dits XXX florins no abasten a tot lo necessari per la dita
despesa vos dehim e manam per la present que ultra los dits XXX
florins doneu e pagueu al dit senyor comte de Prades setanta florins
dor axi que per tot sien cent florins dor e cobran dell apocha de
rebuda. Aço feu ens manam façau no contrastant la dita seguretat
per vos prestada de respondre al dit En Thora. La qual en aço vos
soltam e conmutam per la facultat e potestat que en nos es. Per que
nous hi detingau en res. Car donarieu als afers e servici del senyor
Rey molt destorb. E per tant vos tornam dir noy haja falla
denguna. Dada en Terragona a III de janer any MCCCCLXV. Si en
aço vos detenieu gens haurieu a altri proveir del ofici. Car sabeu
que a la persona havent de nos comissio haveu prestada la seguretat e
axi no es dupte no la puxau soltar e conmutar. - Bernat
Çaportella.
Bernat Çaportella deputat et cetera.
Al
honorable lo collector de les generalitats en la vila de Tarregua.

Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

5 DE
ENERO.

Honorable senyer. Apres les altres letres que ab la
present rebreu ço es una vostra e dues per als cartoxans les quals
han trigat alguns dies per falta de portador havem rebuda vostra
letra ab la qual nos dehiu com los homens de Mora (de´Ebre;
de Ebro) e de Carcia (García, Garcia) se havien
mes al cap de no pagar. E mes nos dehiu tot lo que vos hi haveu fet.
A queus responem que no hi podeu haver tant fet com es necessari e
com plaura al senyor comte per quant aquexes peccunies han a servir a
son sou axi pensau si amara mes que la cosa vaja lesta que
embaraçada. Si vos vehieu les letres com venen spesses per esserli
tramesos diners veurieu la cuyta e necessitat que hi es. Hajau per
cert que ell trametra en bon viatge lo missatger que anat hi es.
Resta vos no flixeu en res e havem per bona la provisio que haveu
feta en los molins. E si algun moliner hi haura inobedient lo deveu
metre en preso e fer contra ell e altres persones tots rigorosos
enantaments. Feu vos atembre en la cosa per castich de algu que
altrament no fareu res. En lo fet de Cartoxa no si pot flixar. Feu
axi com per laltra letra vos dehim e per vos matex podeu fer totes
forces que noy cal anar porter. Lo senyor Rey los scriu. Si ells se
tenen per dit poder ho excusar vinguen al senyor Rey e veuran que
poran obtenir. Del pacte que volrien los de Tiviça no si pot
donar loch per quant molts volrien lo matex partit. Lo qual algu no
ha hagut fins aci. No es en facultat de poder se fer abans tot hom ha
a passar per lo tall que lo parlament ha ordenat. Informats som que
lo Vallosell e Vallclara son de la collecta del comdat
per que cove vos hi hajau provehit que altrament per ventura alguna
hi haurie attes e axi aquells lochs romandrien franchs. Vejau hi en
tot e com dit vos havem moltes vegades. Hajau per cert que aço son
afers del senyor comte los quals vos acostumau haver per recomenats
ultra que hi sou tengut per la seguretat que prestada haveu. Dada en
Terragona a V de janer any MCCCCLXV. - Bernat Çaportella.
Bernat
Çaportella deputat et cetera.
Dirigitur Dalmacio de Tolosa
collectori comitatus de Prades.
Dominus deputatus mandavit mihi
Petro Perello.

Honorable senyer. Vostra letra havem rebuda e
vist lo contengut en aquella havem feta paraula al senyor Rey del fet
del capita de Biure. Lo dit senyor Rey
li toma scriure
molt secretament. No es de creure lo dit capita se detenga pus en
aço. E si ho fa deveu donar orde que per part del collector dels
drets se faça
requesta a mossen Dalmau de Queralt e a tots
capitans e gents darmes qui sien aquen del sou que ab ma poderosa
vagen al dit loch de Biure per fer sforç de esser pagats los drets.
Axins son tenguts de fer ho los dits capitans e gent darmes en virtut
de la seguretat que han feta en lacte de la mostra e quant son stats
rebuts al dit sou. Feu hi tot lo degut per no flixar al dit loch ne
donar eximpli a altres. E del que succehira certificau nos ne. De
Terragona a VII de janer any Mil CCCCLXV. - Bernat Çaportella.

Bernat Çaportella deputat del General de Cathalunya resident en
Terragona.
Al honorable En Joan Rosanes deputat local en la vila
de Sancta Coloma de Queral.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro
Perello.


Per lo monestir de Poblet.
Nos En Bernat
Çaportella cavaller unich deputat del General del Principat de
Cathalunya resident en Terragona en qui es e recau tota la potestat
del ofici de
deputacio del dit General per la inobediencia e
rebelio per los olim condeputats vostres a la Magestat del senyor Rey
feta.
Com En Gabriel Maloll collector per nos posat e assignat en
la vila e vegueria de Monblanch als drets de generalitats antichs e
novament en virtut del parlament per lo dit senyor Rey celebrat en la
present ciutat de Terragona imposats ensemps ab micer Jacme Nicolau
companyo seu en aquestes coses en virtut de la comissio e potestat
quels havem dada hagen fets e exercits alguns actes en lo monestir de
Poblet e en alguns lochs de la sua honor. Los quals actes se dirien
prejudicials als dits monestir e lochs per quant se pretendria
aquells esser constituits e compresos en la vegueria de la ciutat de
Leyda e no de la dita vila de Monblanch e per conseguent no poder
esser exercits per los dits comissaris ço que no es stat fet ab
intencio de fer algun prejudici. Per tant ab la present en quant a
nos e nostre ofici se pertany volem consentim e atorgam a vos
reverend frare Miquel abbat del dit monestir e al covent de
aquell e lochs seus e universitats e singulars de aquells que per les
dites coses no sie fet algun prejudici novacio o derogacio al dit
monestir e sos lochs o algun dells o singulars seus. Abans les coses
sien e stiguen en aquell stament que eren abans de la dita comisio e
actes subseguits e axi com si aquells fets no fossen. En testimoni de
les quals coses havem manada la present esser feta signada de nostra
ma e del segell de nostre ofici en lo dors
sagellada. Dada en
Terragona a VII dies del mes de janer any MCCCCLXV.
- Bernat
Çaportella.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Al
deputat local de Tarregua.
Mossen Montros. Per quant En Ramon
Ferrero collector de aqui vol molt attendre en la seguretat que ha
prestada de respondre de les peccunies an Thora e per ço sta aturat
de pagar la quantitat que li havem scrit donas al senyor comte per
les missions de correus scoltes e spies e aço per quant non ha letra
del dit En Thora qui no pot fer tal letra per quant lo capitol qui
toqua a ell non fa alguna mencio. Pero es stat vist que nos ho podem
fer per lo carrech de nostre ofici e axi loy havem manat per nostra
letra si empero ell stava encara aturat per que ell puxa fer la cosa
a tota seguretat sua e no li sia donat carrech de esser hi mes altre
collector car de aço mes fa a laor que increpar com los qui guarden
la fe primerament donen de si bon senyal que stimen aquella. Fareu
donchs per proveir a tot en tal manera que revocareu de part nostra
lo dit En Ferrero e li cancellareu (concellareu) la seguretat
que ha feta. E un dia apres tornar leu a proveir ab seguretat que
prestara de respondre de les peccunies an Thora excepto de aquelles
que per letra nostra li sera dit convertescha en altres usos. E
ladonchs li manareu que complescha lo que scrit li havem e sera
proveit a tot en sera fora tot scrupol. Meteu ho en obra en tal
manera. De Tarragona a VII de janer any Mil CCCCLXV. - Bernat
Çaportella.
Bernat Çaportella deputat del General de Cathalunya
resident en Terragona.
Al molt honorable mossen Franci de Montros
deputat local en la vila e vegueria de Tarregua.
Dominus
deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Per En Sancii Soler.

Nos En Bernat Çaportella cavaller unich deputat del General del
Principat de Cathalunya resident en Terragona en qui es e recau tota
la potestat del ofici de
deputacio del dit General per la
inobediencia e rebellio per los olim condeputats nostres a la
Magestat del senyor Rey feta.
Confiant de la fe e probitat de vos
En Sancii Soler del loch de Artiez en la vall Daran ab
tenor de la present fem constituhim deputam e assignam a vos
en collector e rebedor dels drets de generalitats de bolla
de plom segell de cera e intrades e exides en lo loch e
pas de Vella (Vielha; Vieja) de la dita vall Daran
e encara dels drets novellament imposats en virtut del parlament per
la Majestat del senyor Rey celebrat en la present ciutat de Terregona
remogut qualsevol altre que fins aci tingues la dita collecta. Axi
que vos dit En Sancii Soler siau collidor e receptor de tots los dits
drets en lo dit loch e pas e tingau la taula de aquells e façau los
desempatxaments e totes coses per a la dita collecta necessaries en
la qual collecta e actes de aquella vos hajau be faelment e leyal
guardant tot profit del General e lo damnatge squivant. E siau tengut
totes les
peccunies que dels dits drets a mans vostres provendran
donar e desliurar al honorable En Joan Berenguer Thora receptor
general de les dites generalitats per lo present any assignat o a qui
ell volra e ordenara e donarli de aquelles bon compte e raho. E apres
lany a quis pertangue. E per aço axi fer e complir
volem siau
tengut prestar sagrament e homenatge en poder del batle del dit loch
de Vella abans que useu del dit ofici. Lo qual vos acomanam a
beneplacit nostre e de nostres successors en lo dit ofici de
deputacio e per aquell vos constituhim aquell salari que vostres
predecessors en aquell han acostumat haver e rebre. Mes vos donam
comissio e facultat de metre guardes de les dites generalitats en los
passos de la dita vall Daran en la forma e manera acostumades es a
saber aquelles persones que a vos seran vistes idonees.
De les
quals puxau rebre sagrament e homenatge de haver se leyalment e be en
los tals oficis. Adonchs ab aquesta dehim e manam al deputat local de
la dita Vall Daran e requirim tots oficials e persones jurisdictio
exercints en la vall sobredita sots virtut de la seguretat per ells
prestada e o que son tenguts prestar de obtemperar nostres requestes
e a totes altres persones privades dehim e intimam o en quant toqua
lo interes de les dites generalitats manam que a vos dit En Sanci¡
Soler hagen e tinguen per tauler e collector dessus
dit e lo dit
deputat local e oficials vos desliuren e desliurar facen los segells
empremptes e altres arreus de la dita taula e collecta e ells e los
altres dessus dits en totes coses concernents la dita collecta vos
obtemperen e los dits deputat e oficials vos asistesquen de oportu
auxili. Dada en Terragona a VIII de janer any de la Nativitat de
Nostre Senyor MCCCCLXV. -Bernat Çaportella.
Dominus deputatus
mandavit mihi Petro Perello.

Al collector de Tarregua.

Honrat senyer. Informats som que dificultau pagar al egregi comte
de Prades los cent florins dor que per algunes letres vos havem scrit
li donasseu per les missions de correus spies e scoltes e aço feu
per quant non haveu letra den Thora al qual havem prestada seguretat
de respondre de les peccunies de vostra collecta. Veritat es que lo
dit En Thora nons pot fer tal letra per quant lo capitol no lin dona
facultat. Pero no es algun dupte que nos non puxam axi provehir e
manar per lo carrech de nostre ofici e vos encara complirho per lo
manament nostre e axi es stat vist per homens de sciencia. Ab tot axo
per fer se la cosa a tota seguretat vostra scrivim al deputat local
queus revoque e cancelle aquexa seguretat e apres vos torne assignar
e proveir de nostra part ab novella seguretat que prestareu de
respondre al dit En Thora de totes les quantitats excepto de aquelles
que per nos vos sera manat convertisquau en altres coses e axi
ho poreu fer segurament Per que meteu ho en obra.
Dada en
Terragona a VIII de janer any MCCCCLXV. - Bernat Çaportella.
Bernat
Çaportella deputat del General de Cathalunya resident en Terragona.

Al honorable En Ramon Ferrero collector de les generalitats en la
vila de Tarregua.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.



13 DE ENERO.

Prestó en este día juramento y
homenaje, en poder del diputado, con las formalidades de costumbre,
Pedro Lor de Tarragona, encargado por aquel del cobro de las
generalidades recogidas por los colectores de las tablas,
(taula : tabla : mesa : tavola) villas, castillos y lugares
del Campo de Tarragona,

Per En Joan de Tagamanent.
Nos En
Bernat Çaportella cavaller unich deputat del General del Principat
de Cathalunya resident en Tarragona en qui es e recau tota la
potestat del ofici de diputacio del dit General per la inobediencia e
rebellio per los olim condeputats nostres al senyor Rey feta.

Attenents nos ab nostra patent provisio de nostra ma signada e de
nostre segell sagellada la qual dada fonch en la present ciutat de
Terragona a XXVII del mes de noembre prop passat haver fet e creat a
vos En Joan de Tagamanent ciutada de Barchinona fael e
obedient al dit senyor Rey en guarda del de¡t General e dels
drets de generalitats de aquell. E haver vos consentit e
atorgat que de totes fraus per vos atrobadores hajats
per vostres treballs la part pertanyent al acusador o denunciador de
aquelles segons los capitols dels dits drets de la qual part de
les dites penes e bans vos haguesseu a contentar sens algun altre
salari per lo dit vostre ofici segons en la dita provisio se conte. E
per quant del temps ença que regiu lo dit ofici experiencia ha
mostrat que donau diligent cura en la custodia dels dits drets e
sosteniu molts treballs circa la utilitat de aquells dignes los dits
treballs de major remuneracio e premi que no es la part de les dites
penes. E per quant no es condescent cosa esser rebut de algun servici
sens condigna remuneracio. Per tant nos de certa sciencia hagut
sguart al que dessus dit es volem consentim e atorgam a vos dit En
Joan de Tagamanent que ultra la dita part de les penes e bans dels
fraus per vos atrobadors en les dites generalitats vos hajau
dels bens emoluments e drets del dit General per salari vostre del
present any qui comença lo primer dia del present e dejus scrit mes
de janer e axi per quiscun any apres venidor tant com sera
beneplacit nostre e de nostres successors vos haver e tenir lo dit
ofici ço es dotze florins dor a vos donadors e pagadors entre
quatre terces de quiscun any es a saber de tres en tres meses
e aquest tal salari a vos constituhim. Les altres coses en la
dita provisio contengudes stants en sa força e vigor e per testimoni
de la veritat havem manat la present esser feta signada de nostra ma
e del segell de nostre ofici en lo dors segellada. Dada en Terragona
a XIIII de janer any Mil CCCCLXV. - Bernat Çaportella.
Dominus
deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Molt honrat
senyer. Ultra los cent florins dor que per letres nostres fins aci
vos havem manat esser per vos donats de les peccunies de vostra
collecta al egregi comte de Prades capita general del senyor Rey per
les missions de correus spies e scoltes necessaries per son exercit
vos dehim e manam doneu al dit egregi comte per la matexa raho
cinquanta florins dor. E cobrau ne dell apocha o cautela e meteu los
en vostre compte. De Terragona a XV de janer any MCCCCLXV. - Bernat
Çaportella.
Bernat Çaportella deputat del General de Cathalunya
resident en Terragona.
Al honrat En Ramon Ferrero collector de
les generalitats en la vila de Tarregua.
Dominus deputatus
mandavit mihi Petro Perello.

Honrat senyer. Vostra letra
havem rebuda e vist lo contengut loam vostra bona diligencia en
attendre a tots fraus que sien comesos en les generalitats e que
los
delinquents sien castigats signantment essent oficials e ministres
del General axi com aquex del qual nos haveu scrit. Plau nos lo
arrest o seguretat en lo qual lo haveu mes. Stiga en aquell fins per
nos hi sia altrament provehit. En lo miger lo companyo
tinga lo carrech que andosos havien. Vos fareu
rebre informacio del cas e aquella closa nos trametreu la qual
vista vos avisarem de la provisio faedora per castich seu e eximpli
de altres. O lo honorable En Joan Berenguer Thora vostre fill
receptor general de les dites generalitats lo qual ha esser aqui
prestament haura carrech de dir vos de nostra part e de fer exequutar
lo que sera vist si deja fer justicia migançant. Dada en
Tarragona a XV de janer any MCCCCLXV. - Bernat Çaportella.
Bernat
Çaportella et cetera.
Al honrat En Francesch Thora diputat local
en la vila e vegueria de Monblanch.
Dominus deputatus mandavit
mihi Petro Perello.

Per En Benet Vives.
Bernat
Çaportella cavaller unich deputat del General del Principat de
Cathalunya resident en Terragona. A tots e sengles capitans batles e
altres oficials dels castells e lochs de Altafulla e de la Non
(Nou) e altres. E no resmenys a qualsevol moliners e altres persones
a les quals se pertangue saluts. Notificam vos com En Benet Vives del
loch de Altafulla es per nos posat e assignat en collidor e rebedor
dels drets de generalitats en los dits lochs de Altafulla e de la
Nou. Ço es axi dels drets de la bolla de plom segell de cera
com altres antichs e novament imposats en virtut del parlament en
aquests prop passats dies convocat e celebrat per lo senyor Rey en la
present ciutat de Terragona e ha prestada en poder nostre per la dita
sua collecta deguda seguretat. Adonchs vos dehim hajau e tingau
lo dit En Benet Vives en los dits lochs de Altafulla e de la Nou
per collector dessus dit e li resPonçau e façau respondre
dels dits drets. E no resmenys vosaltres dits moliners molgau
liberament tots blats dels homens dels dits lochs de Altafulla
e de la Nou.
Los quals seran aportats a vostres
molins ab albara o bolleti del dit Benet Vives per lo qual apparegua
ell haver rebut lo dret novament imposat en les farines per aquells
dits blats que seran aportats als molins vostres. E en aço nous
detingau en res per lo sguart del dit dret. Dada en Terragona a XVI
de janer any MCCCCLXV. - Bernat Çaportella.
Dominus deputatus
mandavit mihi Petro Perello.

El expresado Benito Vives
prestó el juramento y homenaje, con las formalidades de costumbre,
en poder del diputado, prometiendo entregar a Juan Berenguer Thorá o
a quien este designare, las cantidades procedentes de los derechos
percibidos.

Per lo honorable En Joan Berenguer Thora.
Nos
En Bernat Çaportella cavaller unich deputat del General del
Principat de Cathalunya resident en Terragona en qui es e recau tota
la potestat del ofici de
deputacio del dit General per la
inobediencia e rebellio per los olim condeputats nostres al senyor
Rey feta.
Attenents que vos honorable En Joan Berenguer Thora qui
per los del parlament en los dies prop passats celebrat per lo dit
senyor Rey en la present ciutat de Terragona sou dat e assignat en
receptor General de totes les peccunies provenients en aquest any en
e dels drets de les generalitats axi antichs com novament imposats en
virtut del dit parlament per lo carrech de
la dita receptio haveu
a fer cercha e anar per les taules lochs e passos hon los dits drets
se cullen. E per que ultra les coses a vos comeses per lo dit ofici o

vostra general receptio pugau proveir a totes altres coses
concernents la endreça e benavenir dels dits drets. De nostra certa
sciencia per la facultat e potestat e nostre ofici comanam e cometem
a vos dit En Joan Berenguer Thora que pugau privar e remoure
qualsevol collectors guardes oficials e ministres per nos o per part
nostra posats o deputats a la collecta dels dits drets o circa
aquells en qualsevol ciutat vila o loch del dit Principat de
Cathalunya. Ço es aquell o aquells dels dits collectors guardes
oficials e ministres del qual o dels quals a vos sera vist no haver
se idoneament e be en les coses a ells comeses. E en loch dels dits
collectors guardes oficials e ministres que per vos seran privats e
remoguts pugau altres posar deputar e assignar e encara novament
posar e crear dels tals collectors oficials guardes e ministres en
les ciutats viles lochs e passos hon a vos sera benvist. E per
los dits oficis constituir los salaris dels quals conexereu esser
merexedors. E pugau sobre dels dits collectors guardes oficials e
ministres seguretat migançant sagrament e homenatge e altra que a
vos sie vista de haver se leyalment e be en les coses que per vos los
seran comeses e que los collectors de les generalitats que a mans
lurs pervendran respondran a vos com a general receptor en aquest any
o a qui vos volreu e donaran de aquelles a vos bon compte e raho tot
frau cessant. E mes pugau requirir qualsevol oficials axi
ecclesiastichs com seglars constituits dits (dins) lo dit
Principat de Cathalunya que facen e presten si ya fet no han los dits
ecclesiastichs jurament e los seglars sagrament e homenatge de
obtemperar e exequir totes requestes a ells per nos o per part nostra
faedores tot consell consulta e dilacio cessants segons les
constitucions del dit Principat volen e disponen. E requirir los dits
oficials e qualsevol dells sots virtut de la dita seguretat que facen
e complesquen totes aquelles coses que a vos son vistes justament
sguardar les utilitats e benavenir de les dites generalitats. Sobre
les quals coses dessus dites e sengles ab les sues dependencies e incidencies donam e atorgam a vos facultat e potestat e lo loch e
veus nostres plenament. Dihent e requirint los dits oficials reyals e
altres e manant als deputats locals e altres oficials del dit General
e a totes persones a les quals se pertangue e en quant lo interes de
les dites generalitats sguarde que a vos dit honorable En Joan
Berenguer Thora en e circa les dites coses que per nos vos son
comeses vos obtemperen e no contrafacen per alguna raho. E en
testimoni de les dites coses havem manat la present esser feta de
nostra ma signada e de nostre segell en lo dors segellada. Dada en
Terragona a XV dies del mes de janer any MCCCCLXV. - Bernat
Çaportella.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Per
micer P. Miquel.
Honrat senyer. Los del parlament en aquests prop
passats dies celebrat per lo senyor Rey en la present ciutat de
Terragona per alguns certs respectes han volgut proveit e manat dels
drets de les generalitats esser donats al honrat micer P. Miquel
procurador del lllustre comte de Foix cinquanta florins dor. Per
queus dehim e manam que de les peccunies de la taula dels dits drets
del loch de Castello de Farfanya doneu o per lo collector o
tauler de aquella taula façau donar al dit micer Pere Miquel a tota
sa voluntat los dits cinquanta florins dor. Cobrant ne dell apoca de
rebuda. E noy hage falla alguna. Com aço sguarde benefici del
General. E lo contrari redundarie en damnatge. Dada en Terragona a
XVIII del mes de janer any de la Nativitat de Nostre Senyor MCCCCLXV.

- Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella deputat del General
de Cathalunya resident en Terragona.
Al honrat En Guerau de
Cervello collector de les generalitats en la ciutat de Balaguer
vezcomdat Dager e terra del Marquesat.
Dominus deputatus mandavit
mihi Petro Perello.

Honrat senyer. Per altra letra la qual
haureu rebuda o deveu rebre per lo honrat En Joan Berenguer Thora
general receptor qui es anat en aquexes parts vos havem scrit dient
vos com los del parlament en aquests prop passats dies celebrat per
lo senyor Rey en la present ciutat de Terragona per alguns certs

respectes han volgut proveit e manat dels drets de les
generalitats esser donats al honrat micer P. Miquel procurador del
Illustre comte de Foix cinquanta florins dor. Per queus dehiem en la
dita letra que de les peccunies de la taula dels dits drets del loch
de Castello de Farfanya donasseu o per lo collector dels dits drets
en lo dit loch de Castello de Farfanya donar fesseu al dit micer P.
Miquel a tota sa voluntat los dits cinquanta florins dor. Cobrant ne
dell apocha de rebuda. E per quant pora esser que lo dit micer P.
Miquel sera ab vos abans que lo dit En Joan Berenguer Thora per tant
vos dehim e manam que si per aquella no es fet per aquesta façau e
complisquau lo que dessus es dit e en la forma dessus contenguda e no
altrament e noy haje falla. Hajau empero aquella e aquesta per una
matexa axi que los dits cinquanta florins se
paguen una sola
veguada sens pus. Dada en Terragona a XXII de janer any MCCCCLXV. -
Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella deputat et cetera.

Dirigitur dicto Gueraldo de Cervello ut supra.
Dominus
deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Per En Joan Molgosa.

Nos En Bernat Çaportella cavaller unich deputat del General del
Principat de Cathalunya resident en Terragona en qui es e requau tota
la potestat del ofici
de deputacio del dit General per la
inobediencia e rebellio per los olim condeputats nostres al
lllustrissim senyor Rey feta.
Com lo ofici de exactor e exequutor
dels deutes del dit General o a ell pertanyents lo qual ofici En Joan
Pujades tenia e possehia vague per mort del dit Joan car no
contrastant ell dit Joan hagues aquell resignat an Franci Xatanti.
Pero per quant la dita resignacio no fonch gratuita abans forçada
stant pres lo dit Joan en la preso comuna de la ciutat de Barcelona
per ell esser hagut e tengut per parcial devot e fael al dit senyor
Rey ço que en aquesta turbacio de temps en lo present Principat
sdevenguda (la e colocada al revés, efecto espejo) es
detestat e perseguit per los inobedients e rebelles de aquella ciutat
per los quals lo dit Joan Pujades fonch cominat no exir de la
dita preso fins la dita resignacio hagues feta es vist aquella esser
invalida e lo dit ofici verdaderament residir en lo dit Joan fins al
dia de la sua mort. E noresmenys per quant tots los oficials e
ministres del dit General qui no son de vera obediencia del dit
senyor Rey son stats per nos declarats inabils als lurs oficis
e
ministeris e de aquells remoguts e privats e nos encara lo dit Franci
Xatanti en quant sie necessari ab la present dehim e declaram per
inabil al dit ofici e de aquell lo removem e privam e axi lo dit
ofici per qualsevol de les dites causes vagua de present. Del qual
nos volents en persona idonea proveir. Confiants de la fe industria e
probitat de vos En Joan Molgosa ciutada de Terragona ab tenor de la
present fem e cream a vos en exactor e exequutor dels deutes o
credits del dit General. E lo dit ofici vagant per la dita mort o per
la dita privacio a vos de nostra certa sciencia acomanam e cometem e
de aquell vos provehim ab tots drets preheminencies facultats e
prerogatives de aquell. Axi que vos dit En Joan Molgosa siau exactor
e exequutor dels dits deutes e credits del dit General e lo dit ofici
hajau tingau e regiscau e totes e sengles coses façau
e fer puxau que al dit ofici se sguarden e pertanyen axi e
segons vostres predecessors en aquell podien e han fet e acostumat
degudament fins aci. En lo qual dit ofici e us e exercici de aquell
vos hajau be leyalment e fael a tot profit e utilitat del dit General
salva tots temps veritat e honestat segons per vos es ofert e promes
en virtut de jurament e homenatge que per aço haveu prestats en
poder nostre. Per lo qual dit ofici hajau les preheminencies
facultats e prerogatives al dit ofici pertanyents e acostumades. E no
resmenys tota hora que la dita ciutat de Barcelona e altres parts del present Principat que han donat e son fora obediencia del dit
senyor Rey a la dita obediencia seran reduides e vos haureu la vera e
real possessio del dit
ofici e poreu fer lo degut exercici de
aquell hajau e rebau en e dels emoluments del dit General aquell
anual salari que vostres predecessors en lo dit ofici solien e han
acostumat rebre e haure. Adonchs nos ab la present requirim tots e
sengles oficials axi ecclesiastichs com seglars en lo dit Principat
constituits presents e sdevenidors sots virtut de la seguretat per
ells feta e
prestada e o que fer e prestar son tenguts de
obtemperar e exequir nostres requestes. E dehim e manam a qualsevol
oficials e ministres del dit General e encara per lo interes de les
dites generalitats a totes e sengles altres persones a les quals se
pertangue que hagen e tinguen a vos dit En Joan Molgosa per exactor e
exequutor dessus dit e a vos en e circa lo dit ofici e us e exercici
de aquell obtemperen e resPonçuen e los dits oficials obtemperar e
respondre facen e no contravinguen per alguna causa o raho. En
testimoni de les quals coses havem manat la present esser feta de
nostra ma signada e del segell de nostre ofici pendent segellada.
Dada en Terragona a VIII dies del mes de febrer any de la Nativitat
de Nostre Senyor MCCCCLXV. - Bernat Çaportella.
Dominus
deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Prestó el referido
Juan Molgosa el juramento y homenaje, en poder del diputado y con
todas las formalidades de costumbre.

Reverendissim pare en
Christ e senyor. Jatsia los homens de la vostra Vall de Barraves
sien stats requests de pagar e subir los drets imposats en
virtut del parlament celebrat per la Magestat del senyor Rey en la
present ciutat de Terragona ells pero no han volgut obtemperar
allegants voler ne primer consultar V. R. Senyoria. La qual com sapia
esser cosa que aquells ne alguns altres de aquest Principat scusar no
poden. Per tant senyor vos placia provehir e manar que los dits
homens paguen sens alguna dilacio. Per manera que no covinga
usar contra ells de altre remedi lo qual obmetre nos poria. E jatsia
la justicia axi ho vulla encara senyor yo per mon ofici
al qual incumbex la diligencia e carrech de aquestes coses ho
reputare a gracia a la R. P. V. La qual lo Deu Omnipotent conserve en
tota felicitat e aquella orden e mane de mi
lo que li placia.
Scrita en Terragona a quatre de febrer any MCCCCLXV.
Senyor lo
qui es prest al servey de V. R. S. Bernat Çaportella deputat del
General de Cathalunya.
Al Reverendissim pare en Christ e senyor
lo senyor cardenal de Leyda.
Dominus deputatus
mandavit mihi Petro Perello.

Molt noble e molt magnifich
mossenyer. Los homens de vostra baronia requests de pagar los drets
novament imposats no han volgut en res obtemperar. E jatsia se crega
que vostra magnificencia apres sera attesa en aquelles parts hi haura
fet lo degut segons es tenguda e per aquella es stat ofert e promes a
la Magestat del senyor Rey ab tot axo nos per nostre ofici al qual
incumbex la cura de aquest negoci per la molta necessitat que occorre
en suplir al sou de la gent darmes qui fa tant servici al senyor Rey
e benefici a aquest Principat quant vos sabeu vos havem volgut
scriure e pregant e requirint vos queus placia proveir e manar
vostres dits homens nos meteu daqui avant sobre aço
en dilacio
mas vostra Magestat los faça pagar e reta en aço son deute e
lo que es per aquella ofert e promes. Altrament si hauria a fer
provisio aquella que per la disposicio dels capitols del parlament o
alias serie vista justa e condescent. De la qual per tantes fadigues
queus ne son stades donades nos deureu haver per scusats. Dada en
Terragona a quatre dies de febrer any
MCCCCLXV. - Bernat
Çaportella.
Bernat Çaportella deputat del General de Cathalunya
resident en Terragona prest a vostre honor.
Al molt noble e molt
magnifich baro mossen Franci de Erill.
Dominus deputatus mandavit
mihi Petro Perello.

Molt honorable senyer. Apres vostra
partida es aci attes En Gabriel Fraga hu dels cullidors dels drets en
la ciutat de Leyda lo qual ere anat en Pallars ab comissio e carrech
de fer la imposar los drets. Ço en que no ha abastat abans les gents
de aquella terra se meten en cami de no voler pagar en la forma que
los dits drets imposats son ab tot que significarien voler venir a
arrendaments o a alguna altra forma. La Magestat del senyor Rey scriu
als oficials e altres persones de aquelles parts e lo dit En Fraga
sen torna al qual havem donat carrech se veja ab vos e de tot lo que
ha sentit de aquella terra vos done informacio. Daquiavant si vos
delliberareu ell hi torne o si En Feriça es ya lla que li
sien trameses les letres ell ha manament de star a tota vostra
ordinacio. Quant havem a ell hoit son mes del parer queus diguem ço
es ques facen arrendaments en les terres hon se ha tant a fer a
conduhir los pobles. Perque menejau la cosa e feu la menejar lla hon
conexereu fer se deja e fet apuntament de aquella reportau lo
de la part deça perque prenga conclusio en la forma que ya vos havem
scrit. Cuytau e no si perda temps car ya veheu quant es necessari per
suplir a tants demanadors. Crehem aqui sou be importunat e aci es ya
sperada vostra venguda e per ço cove spatxar quant fer se puscha.
Dada en Terragona a quatre dies de febrer any MCCCCLXV.
- Bernat
Çaportella.
Bernat Çaportella deputat et cetera.
Al molt
honorable senyer En Joan Berenguer Thora general receptor de les
generalitats en lo Principat de Cathalunya.
Dominus deputatus
mandavit mihi Petro Perello.

Batle senyer. Informacio havem
que En Gilabert moliner de aquesta vila no volria plegar lo
dret imposat en les farines e que per la dita raho lo dit dret se

pert e ha mal recapte. Deveu hi attendre per quant la cosa
redunda principalment a interes del S. Patriarcha car les peccunies
ques cullen en sa terra del dit dret se convertexen en pagament del
seu sou e per ço lon deurieu forçar per lo dit sguart encara que lo
capitol nou (no ho) disPonça. Si empero no delliberau
metre hi força digauli de nostra part quel culla e no stigua per lo
poch salari que lo capitol diu que haura si altre sguart en manera
que sen pora contentar. E hon de tot en tot recuse plegar lo dit
dret feu li manament e posau li pena que nos desisqua de
les farines sino ab albara o bolleti del collector per lo qual se
mostre sie pagat per aquelles lo dret. Dada en Tarragona a VII de
febrer any MCCCCLXV. - Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella
deputat del General de Cathalunya resident en Terragona.
Al
honorable lo batle de la vila de la Selva o a son lochtinent.

Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Nos En
Bernat Çaportella cavaller unich deputat del General del Principat
de Cathalunya resident en Terragona en qui es e recau tota la
facultat e potestat del ofici de deputacio del dit General per la
inobediencia e rebellio per los olim condeputats nostres de la
Magestat del senyor Rey feta.
Com los drets en les farines vi e
oli novament imposats en virtut del parlament per la Magestat del dit
senyor Rey celebrat en la present ciutat de Terragona nos puxen
cullir sens grans missions e despeses. E per ço et alias sie vist
esser mes util al dit General fer de aquells dits drets arrendaments.
Confiants donchs de la probitat e industria de vos honorable En Joan
Berenguer Thora general receptor dels dits drets per lo dit parlament
assignat ab tenor de la present cometem a vos eus atorgam facultat e
potestat de arrendar los dits drets de les farines vi e oli a
les universitats o singulars persones queus sera vistes ço es en e
de quiscuna vila o loch per fi (sí;
por sí misma) o de moltes ensemps axi com al profit del
General a vos sera vist millor succehescha e aço per aquells preus e
quantitats que a vos ben vist sera. Los quals preus se hagen a pagar
a vos com a dit general receptor o a aquella o aquelles persones que
vos volreu e en la forma que per vos sera deputada. Los quals dits
arrendaments sien tant solament per lany present per lo qual los dits
drets son imposats. E per aquests dits arrendaments pusquau
fermar contractes ab les clausules que a vos seran vistes e pusquau
encara substituir e subdelegar altra o altres persones per fer aço
matex en les viles o lochs hon vos personalment no poreu esser. Sobre
les quals coses totes e sengles ab ses incidencies e dependencies
comanam e cometem a vos e als que vos substituireu o subdelegareu
tots nostres lochs e veus. De la present pero comissio e facultat
exceptam e trahem les ciutats de Leyda Balaguer Terragona e vila de
Tarrega en les quals no es nostra intencio los dits drets se arrenden
mas ques cullen axi com ya es es praticha. E per semblant se
faça aqui e en les altres parts del dit Principat dels altres drets
en virtut del dit parlament imposats en altres coses. E per testimoni
de la veritat es feta la present de nostra ma signada e del segell de
nostre ofici en lo dors sagellada. Dada en Terragona a VIII dies de
febrer any de la Nativitat de nostre Senyor MCCCCLXV. - Bernat
Çaportella.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.



Collector. Maravellats som com vos no servau la prathica
que tots los altres serven en cullir lo dret de les farines e segons
lo capitol de la crida que aqui deu esser publicada vol e dispon. Ço
es que blats alguns de homens de aquexa vila no vagen a molre sino ab
albara o bolleti vostre per lo qual apparegua hagen a vos pagat lo
dret imposat. E açous manam pratiqueu e façau praticar e façau fer
crida en pena de X lliures que algun moliner no gose molre altrament
pocha cosa ni molta en pena de X lliures e axi lo dit dret vindra a
vostres mans e cessara la diferencia que es entre vos e En Gilabert.
Los blats empero de persones strangeres que son poblades en lochs hon
no ha collector e seran portats als molins de aquexa vila per molre
los dits moliners hagen facultat aquells molre cullint ne lo dret
imposat e de aquell donant a vos
compte e raho tota hora quels
requerren sots virtut de sagrament e homenatge que dells rebreu si ya
donchs fet nol han. Servau ho axi que aquesta es la forma del capitol
e cesse tota diferencia. Dada en Terragona a XV de febrer any
MCCCCLXV. - Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella deputat del
General de Cathalunya resident en Terragona.
Al honrat En Dalmau
Marti collector de les generalitats en la vila de la Selva.

Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.


Bernat
Çaportella cavaller unich deputat del General del Principat de
Cathalunya resident en Terragona al honrat En Manuel de Vilaplana
collector de les generalitats en la ciutat de Leyda e a tots e
sengles altres collidors e guardes dels drets de les dites
generalitats del dit Principat en qualsevol ciutats viles passos e
lochs de aquell constituits. Saluts.
Com En Françoy Ramaç
ciuteda de Leyda qui acostuma portar o trametre de aquesta ciutat de
Terragona en Arago pex fresch (peix fresc;
pescado fresco) e altres coses dellibere per sa millor expedicio
pagar en aquesta ciutat lo dret de exida (no busqueu “el
dret de sortida” perque no lo trobareu) per lo pex e
altres coses que traura e valegua tant al General rehebre aci lo dret
com en altra part attes tot es una bossa e tot se sguarda a una
matexa fi e no haja a pagar dues vegades. Per tant vos dehim e manam
que mostrant lo dit Francesch Ramaç o persona per ell albara
den P. Arlambau collidor en aquesta ciutat dels drets de
intrades e exides ab emprempta del General per lo qual albara
se mostre lo dit Francesch Ramaç
haver aci pagat lo dret de exida per lo pex e altres
coses que traura lo permetau passar e traure aquelles
liberament sens exhigir lo dret que ja haura pagat. E atteneu no
fesseu per res lo contrari. Dada en Terragona a XVI de febrer any
MCCCCLXV. - Bernat Çaportella.
Dominus deputatus mandavit mihi
Petro Perello.

Sigue aquí una provisión nombrando a Juan
Mas, notario de Montblanch, escribano de la diputación local de la
misma villa y su veguería, y encargando que se cumpla aquella si el
nombrado aceptare.
Honrat senyer. Per la present vos dehim e
manam de les peccunies de vostra collecta doneu al egregi senyor lo
comte de Prades cinquanta florins dor convertidors en salaris de
correus spies e scoltes e aço ultra les altres quantitats que ya per
manament nostre li haveu donades. Cobrareu dell apocha de rebuda dels
dits L florins quant los li desliurareu ensemps ab la present e meteu
los en vostre compte. Dada en Tarragona a XVII de febrer any
MCCCCLXV. - Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella deputat del
General de Cathalunya resident en Terragona.
Al honrat En Ramon
Ferrero collector de les generalitats en la vila de Tarregua.

Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Comissio
den P. Gil de Villoro.
Nos En Bernat çaportella
cavaller unich deputat del General del Principat de Cathalunya
resident en Terragona en qui es e recau tota la potestat del ofici de

deputacio del dit General per la inobediencia e rebellio per los
olim condeputats nostres a la Magestat del senyor Rey feta.

Confiants de la fidelitat e probitat de vos honorable En Pere
Gil de Villoro ab tenor de la present vos deputam e assignam en
receptor en la vila de Orta e viles lochs e passos de la
batlia sua dels drets de generalitats del dit Principat de bolla de
plom segell de cera e altres drets axi antichs com novellament
imposats en virtut del parlament en los dies prop passats convocat e
celebrat per lo dit senyor Rey en la present ciutat de Terragona. Axi
que vos dit En Pere Gil (pero no Julivert) siau
receptor dels dits drets de mans dels cullidors particulars de
aquells en la dita vila e batlia. Los quals cullidors vos puxau metre
e posar en la dita vila de Orta e altres viles lochs e passos
de la dita batlia ço es
aquelles persones que a vos sien vistes abils e idonees. E
pusquau fer cridar e publicar los capitols e imposicio dels
dits drets e rebre dels dits cullidors particulars jurament e
homenatge e altre seguretat que a vos sie vista de haverse leyalment
e be en la exaccio dels dits drets guardant lo profit del dit General
e tot frau squivant e que donaran e liuraran a vos tot quant hauran
cullit e exhigit dels dits drets en la dita vila e batlia eus ne
donaran bon compte e raho tota hora que requests ne sien. Nos vos
donam e atorgam facultat e
comissio de exhigir demanar e haver
compte e raho de qualsevol persones qui en lo temps passat hagen
cullides les dites generalitats e drets de aquelles en la dita vila e
batlia e les quals per aço tengudes sien e rebre e haver de aquelles
tals tot quant vers elles sia de les dites generalitats e drets e per
aço destrenyer e
forçar les per los
mijans deguts de dret. E los dits comptes examinar loar approvar
o impugnar e aquells absolre o definir segons a vos vist sia. Pusquau
encara de part nostra requerir los batle e oficials de la dita vila e
batlia de fer e prestar e de aquells rebre la seguretat acostumada
migançant sagrament e
homenatge que obtemperaran e exequiran nostres requestes o per part
nostra a ells faedores cessants tots consell dilacio e consulta.
Sobre les quals coses totes e sengles dessus dites ab ses incidencies
e deppendencies acomanam e cometem a vos dit En P. Gil plenariament
lo loch e veus nostres. En la qual dita recepcio e altres coses queus
acomanam vos dit En Pere Gil vos hajau diligentment e be a tot profit
del General tot frau cessant e siau tengut tota hora que request ne
sereu les peccunies que rebudes haureu aquelles per aquelles sens que
non pusquau fer algun ampre o no donar e desliurar al honorable En
Joan Berenguer Thora general receptor en lo present any deputat per
lo dit parlament o a qui ell volra o a qui per nos o per part nostra
o de nostres successors en lo dit ofici de deputacio manat vos sia. E
les dites coses totes siau axi tengut fer e complir sots virtut del
sagrament e homenatge que per aço
haveu prestats en poder nostre. E del salari de la dita vostra
recepcio e altres coses dessus dites les quals vos acomanam a
beneplacit nostre e de nostres successors volem hajau star a
conexença vostra e de
aquells. E per semblant hi hagen a star los collectors particulars
per vos posadors en les dites coses. Adonchs requerim ab la present
los oficials de la dita vila e batlia sots virtut de la dita
seguretat per ells feta e o la qual son tenguts fer de obtemperar e
exequir nostres requestes. E a totes altres persones dehim e intimam
e per lo interes de les dites generalitats en quant en nostra
facultat es manam que a vos dit En P. Gil e als qui per vos seran
posats en e circa la exactio dels dits drets en la dita vila e batlia
obtemperen e los dits oficials vos hi facen assistencia e presten
auxili e ajuda. En testimoni de les quals coses
havem manat la
present esser feta de nostra ma signada e del segell de nostre ofici
en lo dors sagellada. Dada en Terragona a XVIIII dies del mes de
febrer
any de la Nativitat de Nostre Senyor MCCCCLXV. - Bernat
Çaportella.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.


Prestó el referido Pedro Gil el juramento y homenaje con
todas las formalidades de costumbre, en poder del diputado, con
obligación de su persona y bienes.

Honrats senyers. Vostra
letra havem rebuda. Plau nos la diligencia que haveu en guardar los
drets del General e axi vos ne encarregam tota hora. Lo cas de
quens
haveu scrit den Cabrer o de sa muller nos lons
reservam. Nous cureu per lo present enantar hi fins altrament vos
scrivam. Persones son tinentes de qui tota hora se pora haver raho e
certament es nostra voluntat vista la cosa no passar la sens castich
de la culpa lur e de altres eximpli. Data en Terragona a XVIIII dies
de febrer any MCCCCLXV. - Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella
deputat del General de Cathalunya resident en Terragona.
Als
honrats En Gabriel March e En Joan del Mas cullidors de les
generalitats en la vila de Falcet.
Dominus deputatus mandavit
mihi Petro Perello.

Honrat senyer. Vostra letra havem rebuda
e responent vos al contengut quant es al fet de les letres del senyor
Rey que demanau per la present partida del
present correu nos
son pogudes desempatxar. Haureu les decontinent. Al que dehiu dels
cavallers que haveu pagats los V rocins del bisbe per I mes e los

altres per dos ab tot pensem que sia per lo temps que han ya
servit. Pero encara haurem a plaer nos ne certifiqueu. Avisant vos
com los V rocins del bisbe son ultra lo nombre que lo parlament ha
ofert al senyor Rey e vist que lo dret no abasta als altres vos dehim
no doneu res per aquells cinch fins que nos vos ne scrivam.
Pero teniu los axi en bones paraules nels digau res de aço.
Als altres XX donau tot aquell compliment que pusquau e lo dret
abaste. Avisant vos com per letres del baro qui ha scrit que la
senyora sa muller fos aci socorreguda del sou fins en XXX lliures nos
li havem feta aci bestraure en absencia den Thora alguna part de
aquelles e decontinent lo dit En Thora
sie attes li sera fet
compliment a les dites XXX lliures. Per que feu a ell compte sobre
aquelles en lo que li donareu. Al restant que dehiu del forment lo
dit En
Thora sinch spera de dia en dia. Vengut que sia
veurem sis pora donar orde en lo que scriviu. Dada en Terragona a XXI
de febrer any MCCCC sexanta cinch.
- Bernat Çaportella.
Bernat
Çaportella deputat del General de Cathalunya resident en Terragona.

Al honorable En Joan Terre receptor de les generalitats en la
vila e vegueria de Vilafrancha de Penedes.
Dominus deputatus
mandavit mihi Petro Perello.

Provisio den Pere de Ramon
Arnau del ofici de deputat local en la vall Daran.
Nos En
Bernat Çaportella cavaller unich deputat del General del Principat
de Cathalunya resident en Tarragona en qui requau tota la potestat
del ofici de diputacio del dit General per la inobediencia e rebellio
per los olim condeputats nostres a la Magestat del senyor Rey feta.

Confiants de la fe e probitat de vos En Pere de Ramon Arnau del
loch de Arties de la vall Daran ab tenor de la present fem e cream a
vos en deputat local de la dita vall e lo dit ofici de deputacio
local per aquell temps que sera de beneplacit nostre e de nostres
successors deputats a vos cometem e acomanam. Axi que durant lo dit
beneplacit siau deputat local en la dita vall e lo dit ofici
hajau e tingau regisquau e exercisquau e
totes e sengles coses façau e fer pusquau que al dit
ofici se sguarden. E hajau per lo dit ofici aquell salari e
aquelles prerogatives emoluments e drets que vostros
predecessors en aquell han acostumat rebre e haver. En lo qual dit
ofici e totes e sengles coses en aquell pertanyents vos hajau be
faelment e leal los drets e preheminencies del dit General conservant
guardant e mantenint e los damnatges squivant salva tots temps
veritat e honestat segons haveu ofert e promes en virtut de jurament
e homenatge que per aço haveu prestats en poder nostre. Adonchs ab
la present requirim tots e sengles oficials axi ecclesiastichs com
seglars en la dita vall constituhits sots virtut de la seguretat per
ells feta e prestada e o que fer e prestar son tenguts de obtemperar
e exequir nostres requestes e a totes altres persones a les quals se
sguarde per lo interes de
les dites generalitats dehim e manam que a vos dit En Pere de Ramon
Arnau durant lo dit beneplacit hagen e tinguen per deputat local
en la vall dessus dita e a vos en e circa les coses concernents lo
dit ofici e us e exercici de aquell obtemperen e los dits oficials
obtemperar facen eus hi assisten de oportu auxili. Dada en Terragona
a XXVII dies del mes de febrer any de la Nativitat de Nostre Senyor
MCCCCLXV. Bernat Çaportella.
Dominus deputatus mandavit mihi
Petro Perello.

Juró y prestó homenaje el referido Pedro de
Ramón Arnau, en poder del diputado, con todas las formalidades de
costumbre.