Tomo I, texto XXXI, sards jovens et de bona talla

XXXI.

Reg. 2237, fol. 36 de la 2.a fol. 13 de agosto de 1409.

Lo Rey. - Mossen P. Sabuda per una nau la qual arriba en la plaja daquesta ciutat dicmenge a IV del present mes dagost on venia lo vescomte de Castellbo la molt dolorosa mort del rey de Sicilia nostre primogenit de gran et loabla memoria de la qual havem hauda inmensa et trascendent mesticia de dolor loans nostre Senyor Deus la ma del qual axi greument ha volgut toquar les intimes de nostre cor: havem delliberat que fetes les exequies del dit rey entenam ab sobirana diligencia et cura en trametre aquí prestament gran esforç de gents darmes e monedes necessaries per continuar prosseguir e acabar la execucio e recuperacio daqueix regne de Sardenya. Perqueus manam et encarregam axi afectuosament et estricta com podem que seguint ço que vos et los altres ja fins açi en la batalla et victoria que aqui en gloria e exaltacio de nostra corona lo dit rey ab ajuda et servey de vos et dels altres ha hauda havets fet: entenats ab tot vostre cor ab tota vostra pensa et ab extrem de poder ensemps ab los barons nobles cavallers et gentils homens que aqui son ab continua execucio reyal a recuperacio e reduccio total del dit regne a nostra obediencia axi que vos envers vostra munificencia reyal et de nostres succeidors siats digne de pleneres remuneracio et laor. Noresmenys havem deliberat et acordat que apres que haurem trames aqui lo dit esforç. Lo qual sera fort prest passem et passarem Deus volent personalment en lo dit regne ab gran poder per continuar e dar conclusio a la execucio et conquesta de aquell et partints apres daqui visitarem lo regne de Sicilia et proveirem en lestament dabdoses los dits regnes segons se pertanyera a nostra honor: certificantsvos que nos havem ja trames en lo dit regne de Sicilia mossen Jacme Roure per lo qual havem scrit a la reyna nostra molt cara filla a la qual havem tramesa confirmacio de tot aquell poder que havia del dit rey nostre primogenit. Part aço havem escrit molt carregosament a mossen Bernat de Cabrera e a mossen Sanxo Roiç et a tots los altres barons axi cathalans com sicilians del dit regne manantslos que obeesquen a les ordinacions et manaments de la dita reina axi com si lo dit rey visques et que entenen en lo bon stament del dit regne remogudes totes quexes et discordies que sien entre ells certificantslos que nos serem en lo dit regne prestament menants ab nos don Frederich nostre net. E per tal que havem sabut que alguns de aquells qui ab sou nostre eren aquí passats ab vos sen son tornats amagadament en les parts deça no curant servir lo temps del dit sou havem fet pendre tots aquells quis son poguts trobar e havem feta fer crida que sots pena de cors et daver sen dejen tornar no contant en lo sou lo temps que hauran mes en venir e tornar. Aximateix havem manat recullir mossen Guillem Ramon de Muncada ab C roçins lo qual segons letres que de present ne havem haudes deu esser ja a la hora dara recullit a Portfangos: e puix sien venguts lo comte de Cardona et lo governador Darago los quals segons som certificats eren en partir daqui ab una galea e oida lur relacio proveirem prestament en totes les coses que seran aqui a vosaltres necessaries. En lendemes manamvos quens certifiquets continuament de la successio dels fets de la guerra et del stament daqueix regne. Dada en la nostra casa de Bellesguart sots nostre segell secret a XIII dies dagost del any MCCCCIX - REX MARTINUS. - Noresmenys vos manam quens trametats XX sards jovens et de bona talla pera la obra daquesta nostra casa de Bellesguard e en aço no haja falla. Dada axi com dessus. - Johannes secretarius. - Dominus rex mandavit michi - Johanni de Tudela.

 

https://portfangos.com/

Tomo I, texto XLII, XLIII, mossen Dalmau de Dernius

XLII. 

Similis fuit missa duci de Berri.

XLIII.

Reg. 2.252, fol. 127.

Memorial de ço que de manament del senyor rey deu fer mossen Dalmau de Dernius ambaxador seu en França.
- Primerament ira al duc de Burgunya e feta per ell la salutacio acostumada de part del dit senyor darali la letra de creença quel dit senyor li tramet per virtud de la qual li dira les coses seguents. - Bernardus secretarius. - ço es quel dit senyor ha fort gran desig de saber la sua salut e bon estament axi com daquell que ama tant com si era son frare e quel prega ab la major affeccio que pod que soven lon vulla ab ses letres certificar quar lo dit senyor ne esta cascun jorn ab gran congoxa per moltes novitats que hou dir fort soven ques fan en França les quals son dites et recitades al dit senyor rey en moltes e diverses maneres de que lo dit senyor ha sovent gran desplaer per raho de la cordial e intrinseca amor que ha al dit duc. - Bernardus secretarius. - Apres li dira quel dit senyor rey per gracia divinal es en bon estament de sa persona e que apres que hague sabuda la dolorosa mort del rey de Sicilia primogenit seu a gran instancia del sanct pare et a supplicacio de tots sos regnes e terres veents quel dit senyor no havia fills qui li poguessen succehir ha presa per muller la yllustre dona Margarida de Prades: e quel dit senyor ha delliberat de passar ab la ajuda de nostre Senyor Deus en la primavera vinent en Sardenya e apres en lo regne de Sicilia per visitar e reformar aquell e que totes aquestes coses li fa saber lo dit senyor per tal com sab certament quen haura gran plaer. - Bernardus secretarius. - E semblant manera tendra lo dit mossen Dalmau de Dernius ab lo duc de Berri recitantli totes les dites coses ab les plus gracioses maneres que pora. - Bernardus secretarius. - E apres que seran fetes totes les coses dessus dites lo dit mossen Dalmau dira al dit duc de Burgunya quel dit senyor rey ha gran desig de saber dell qui en tots los affers de la Esgleya
ha cabut en quina manera es estat procehit en aquells quar lo dit senyor non ha pogut encara haver clara informacio per tal com los dits fets li son estats recitats e trameses a dir per scriptura en diverses maneres e fort discordants la una de laltra: e quel dit senyor no informat de la veritat axi com desige lo prega fort affectuosament que li trameta a dir clarament et distincta en quina manera es estat passejat en los affers dessus dits quar lo sanct pare axi com lo dit duc no ignora es vengut en la terra e senyoria del dit senyor e hi es huy en dia e si lo dit senyor era ben informat dels dits fets tendria manera que ell e lo dit duc lo qual lo dit senyor axi com lo ama en lo cors e en lo temporal vol amar en la anima e en lespiritual ne reportarien gran e assenyalada honor en la qual amaria mes lo dit senyor que fos participant ab ell lo dit duc que persona del mon per la intrinseca amor e cordial affeccio que li ha: e ladonchs lo dit mossen Dalmau tendra esment e veura com li respondra lo dit duc e ab quin gest e cara ho pendra. E finalment fara tot son poder de saberne clarament la sua intencio e sabuda aquella trametra encontinent al dit senyor ab lletra continent tot ço que fet haura un cavalcador que sen mena: e si cas sera quel dit mossen Dalmau conegues que degues esperar resposta del dit senyor sperarla ha: o si vehia quel cas ho requeris e li fos pus expedient de tornarsen al dit senyor ladonchs tornarsen ha: e tot aço remet lo dit senyor a la discrecio del dit mossen Dalmau que sabra ben conexer qual partit li sera millor pero en tot cas certificara continuament ab ses letres lo dit senyor axi de les coses dessus dites com de totes noves que pora saber de quals parts del mon se vulla. - Bernardus secretarius. - Noresmenys se veura lo dit mossen Dalmau ab lo rey de Navarra e apres la salutacio acostumada darali de part del senyor rey la letra de creença que sen porta per virtud de la qual li explicara totes les coses dessus contengudes tocants la salut e bon estament del dit senyor e com apres la dolorosa mort de son primogenit lo rey de Sicilia de gloriosa memoria ha presa muller e com enten a passar en la primavera vinent en Sardenya puys en Sicilia: recitantli tot aço tant solament en la forma que al dit duc ho haura recitat no parlantli ne faent mencio del fet del scisme si donchs no vehia quel dit rey lon metesen noves primerament o que conegues que fes afer e lo temps ho requeris. - Bernardus secretarius. - Puys dirali de part del dit senyor la gran e fort intrinseca amor quel dit senyor ha a la reyna de Sicilia filla sua e que la ha feta lochtinent general en lo regne de Sicilia e li ha dat semblant o major poder que ella havia en vida del rey de Sicilia marit seu e quel dit senyor li ha fet saber que si ella volra romanir en lo dit regne que a ell plau o si sen volra tornar deça ell la fara acompanyar honorablament e si volra romanir en la cort del dit senyor que ell hi trobara fort gran plaer e la tractara totstemps com a filla axi propriament com si son marit fos viu o si per ventura sen volra tornar en lo regne de Navarra la fara acompanyar com pus honorablament pora e que tot aço remet a la sua volentat et plaer. - Bernardus secretarius. - Noresmenys dara al vezcomte de Perellos e de Roda e a mossen Ponç de Perellos les letres de creença quel dit senyor lus tramet e certificarse ha ab ells de totes les coses quel dit senyor vol saber del duc de Burgunya e de la intencio quel dit duc haura sobre aquelles e de totes noves que pora saber ab ells de les quals apres scriura largament e clara al dit senyor. - REX MARTINUS. - Dominus rex mandavit michi - Bernardo Medici.

22 DE MAYO.

22 DE MAYO.

Deliberaciones.

Vist lo memorial en via de demanda dat de part del senyor don Johan de Beamunt lo qual es de la seria seguent.
A V de septembre parti don Johan de Beamunt de Alfaro e vingue en Aranda ab CCIX ginets pagats en aquell dia hun mes. Entra en Cathalunya ab tota la gent darmes lo jorn de Sant Miquel.
Son los pahons que lo dit don Johan demana li sien pagats per XXX dies CCXVIII pahons que volen MCCC florins.
E vista la necessitat en que aquella hora lo Principat stava vistes les instruccions e comissio ben bestant feta per los reverends deputats e lur consell als dits don Johan de Beamunt mossen Copons e Johan de Vertegui lo dit don Johan no podent traure la gent sens que nol pagas lo son de hun mes ab ques poguessen adressar en tot lur mester e regoneguda la comissio que a major quantitat manlavar bastava manleva tres milia florins dor per los quals obliga tots sos bens. E per no haver complit los dits reverents deputats e lur consell lo cambi en Civilla segons li digueren com fonch vengut lo dit don Johan ha paguat de intereç per dos anys MDC florins dor los quals ab los tres milia principals demana lo dit don Johan li sien paguats que seria per tot IIII MDC florins dor.
E mes demana li sia paguat lo sou de la sua gent de tot lo temps que han servit fins lo jorn de la benaventurada venguda del Senyor Rey levat empero e pres en compte qualsevol quantitat o sou que donada e rebuda hajen en qualsevol ciutat vila e loch del dit Principat.
E mes encara exceptat que de la jornada que parti Mandoça fins a la sobredita venguda del Senyor Rey no foren sino CXXXX cavalls poch mes o menys los quals la Magestat del Senyor Rey e molts altres veren be en Agolada es mostra per nomina de la prefata Magestat al donar los del sou.
E vistes les deliberacions fins aci fetes per la present consell ab intervencio de la ciutat de Barchinona vists encara e recensits los comptes axi de les CC pagues com altres tenguts ab lo dit don Johan e les instruccions actes e letres per aquesta raho fetes. E vista una suplicacio per ell dada al Senyor Rey demanant esser paguat e la resposta a aquella feta per part dels dits deputats e consell. Oyt noresmenys una e moltes vegades lo dit don Johan e les persones per ell a aço eletes. E encara oydes les persones per los dits deputats e consell a aço assignades ab intervencio de la ciutat de Barchinona les quals totes les dites coses han digestament vistes e ruminades. E considerades moltes coses dignes de gran consideracio son de vot e perer que lexada tota discucio de justicia de peccunies del General sien dats de gracia al dit senyor don Johan de Beamunt dos milia florins dor valents vint e sis milia sous Barchinonesos en diners e robes segons en la manera que haver se poran a raho de censal. Ab aço empero que lo dit don Johan en nom seu propri e com a procurador dels nobles Menaut de Beamunt fill seu e de Bertran Darmendaris haje e sie tengut fer e fermar ab tota eficacia apocha de la dita quantitat com la rebra e bona e amplissima fi e difinicio al dits deputats e consell e al dit General no solament dels dits dos milia florins ans encara de totes quantitats de peccunia e altres coses que ell e los dits Menaut e Bertran e altres qualsevol persones qui ab ells son entrats en lo dit Principat e han servit aquell axi a cavall com a peu fins en lo dia present volguessen e o poguessen demanar en qualsevol manera als dits deputats e consell o al dit General imposant se a ell e als altres dessus dits scilenci de poder mes demanar en juy ne fora juy.
Item remeteren les suplicacions dades en scrits per los honorables En Jacme Pellisser Franci Johan fuster e Johan Cutxi als senyors deputats e a les persones a les quals derrerament han remeses certes altres suplicacions en scrits e de paraula fetes e aço sens referir.

Aprobación posterior de la ciudad.

Dimarts a XXVIIII de maig del any Mil CCCCLXIIII los honorables consellers e consell de XXXII loaren approvaren e consentiren la remissio concernent la suppIicacio del dit honorable En Jacme Pellicer segons dit es dessus.
Quant a la deliberacio feta en favor del dit noble don Johan de Beamunt lo dit consell dissenti.

Tomo I, texto XXXII, carta, Pere Torrelles, capita general de les armades

XXXII.

Reg. 2.252, fol. 110. 18 de agosto de 1409.

Lo rey Darago et de Sicilia. - Capita. Si nous havem scrit tro açi clarament nostra intencio dalcunes coses que dejus se contenen nous en merevellets quar la raho es per tal com dalcuns fets en que erem en perplexitat quen deviem fer voliem haver consell del sanct pare e que hi fossen presents maestre Viçent Ferrer lo prior de la Vall de Jhesuchrist e mossen Francesch Daranda. E de fet apres que per nos li es estat demanat lo dit consell huy hora de vespres lo comte Durgell e tots los de les corts que celebram als cathalans foren devant nos supplicants quens plagues hoir alcunes paraules quens volien explicar devant lo dit sanct pare: e nos volents condescendre a lur supplicacio fom devant ell ensemps ab los propdits de les corts los quals nos supplicaren humilment ab moltes persuasions e belles rahons que faeren a fundar lur supplicacio que volguessem pendre muller e que aço per cosa del mon no volguessem dilatar si desijavem la salut e bon estament de nostres regnes e terres. E feta la dita supplicacio tantost lo dit sanct pare pregans ens consella publicament presents los dits supplicants e presents encara los dits maestre Viçent lo prior e mossen Francesch Daranda que volguessem condescendre a la dita supplicacio la qual a son parer era no solament justa e rahonabla mas encara expedient e fort necessaria e que no volguessem la execucio daquella differir. Ladoncs per nos fo respost al dit sanct pare e als dessus dits que pus ells ho consellaven e los propdits nos en supplicaven que a nos plahia pendre muller e que ho fariem tantost: e de fet ab la ajuda de nostre Senyor Deus ho entenem a fer fort prestament. E en aquell mateix instant diguem al dit sanct pare e als de les dites corts que nos proferiem e de fet ho compliriem de anar personalment en Sardenya prestament e que puys complida la execucio dels sards iriem al regne de Sicilia per visitar e consolar aquell: e que si la reyna que pendriem per muller era prenys abans que nos hic partissem lexariemla açi e que si prenys no era lans en menariem. Noresmenys lus proferim de posar soltament lo fet de la justicia en mans de certes persones quey sien deputades per les corts et de certes persones que nos hi deputariem les quals sens consultarne a nos la posen en bon e degut estament: e que si cas sera que en res hi discrepen o nos puxen concordar que hi proceesquen ab e de consell del dit sanct pare: e de totes aquestes coses axi lo dit sanct pare com los de les dites corts hagueren fort gran plaer ens ho regraciaren molt. Perque com nos entenam portar a execucio infalliblement totes les coses dessus dites manamvos que com pus prestament porets nos trametats amarinada e ben aparellada la galea dels Cans car nos la farem armar açi e ja hi havem posada taula per armar e en aquella Deu volent passarem personalment en aqueix regne. Lo dit sanct pare ha manat devant nos a mossen Johan de Luna que sen torn aqui encontinent ab los CC rocins ab quey era passat lo qual tantost se deu recullir e tornar aqui. Semblantment haurets dins breus dies mossen G. R. de Muncada ab los L bacinets e L pillarts que la ciutat de Valencia hi tramet quar ja creem que sia partit a la hora dara. Perqueus pregam e manam que consolets e confortets tota la gent darmes que es aqui ab vos per nostre servey els digats quar axi ho farem de fet que per una daquestes dues galeas que son açi vos trametrem moneda ab quels sostengats tro que nos siam aqui on serem Deu volent dins breus dies e rahonaremvos largament moltes coses. En una letra que mossen R. Torrelles frare vostre vos tramet porets veure et per aquella saber moltes altres noves que a present nous curam scriure. Dada en la casa de Bellesguard sots nostre segell secret a XVIII dies dagost del any MCCCC nou. - REX MARTINUS. - Dominus rex mandavit michi - Bernardo Medici. - Dirigitur a mossen P. Torrelles capita general de les armades etc.

 

http://amnesiahistoricainduida2.blogspot.com/2018/08/bellesguard.html

 

Bellesguart, Bellesguard

 

 

 

“Bellesguart, situado más allá de la iglesia de la Buenanueva, como adivinará enseguida el menos versado de estos asuntos, equivale a Bellavista. El sitio es, realmente, tan delicioso y pintoresco, que nada tiene de extraño que los antiguos condes de Barcelona lo escogieran como lugar de recreo, fortificándolo y rodeándolo de todas las comodidades apetecibles.

 

 

Las primeras noticias que del castillo de Bellesguart se encuentran en la historia remóntanse al siglo XII. Dos siglos más tarde, mejorada la posesión y convertida la fortaleza en verdadera mansión senyorial, aprovechando el ofrecimiento del rey don Martín albergóse en Bellesguart el llamado papa Benedicto XIII, quien huyendo de la peste reinante en Perpiñan, vióse obligado á pedir un asilo á nuestro monarca. 

 

Hoy, del histórico castillo de Bellesguart apenas queda el nombre, escrito en un montón de ruinas, que dentro de breves años habrán sin duda desaparecido del todo”.

Dins la “Descripció de les excel·lències de la molt insigne ciutat de Barcelona” d'en Dionís Jeroni Jorba, al 1589, trobem una altra resenya: 

 

“A prop del Monestir de Pedralbes, hi ha moltes torres de senyors particulars i un Castell anomenat de Bellesguard, antigament dels Reis d'Aragó, el qual estava tancat de les seves muralles i torres. Un gran pati, una font i cisterna, una horta molt bonica, i una llotja amb columnes i insígnies de reis d'Aragó. Una capella, dues galeres amb vint finestres; on es pot veure Barcelona, i el mar, i una sala d'armes, la presó, capella, rellotge, i és lloc molt sa.”

 

L’any 1408, Martí I l’Humà, el darrer rei del casal de Barcelona, va adequar aquestes terres per a construir-hi el seu palau d’estiu. Davant de les magnífiques vistes de Barcelona que tenia des d’allà, va decidir batejar el lloc amb el nom de Bellesguard. Allà el rei Martí I hi va fer repòs i també hi va dirigir els seus estats. Del 1408 al 1410, la torre va ser testimoni dels darrers anys de la dinastia reial del casal de Barcelona i allà s'hi van viure una munió de fets decisius per al futur de Catalunya. Podem trobar diferents esments a les antigues cròniques.

 

/ En el pdf que transcribo yo NO hay tildes, y hay bastantes diferencias con el texto de abajo, el que tengo yo es la edición de Próspero de Bofarull y Mascaró,

colección documentos inéditos archivo corona aragon tomo I

Lo rey:

 

Capitá. Laltra dia reebem una letre vostra ab la qual nos significavets com apres que fos arribat ab Lestol en Castell de Caller nostre molt car Primogenit lo Rey de Sicilia vos aculli molt be, è com habent gran plaer de vostra vinguda vos feu Marescal de que habem aut fort singular plaer é loy grahim molts; placia á nostre Senyor Deus que li dó longa vida e salut ab aquella prosperitat quel nostre cor é lo seu desijen. 

 

Sapiats que Digmenge à XIIII. del present mes estants en la  Casa de Bellesguard é desijants molt saber novelles de nostre molt car Primogenit lo Rey de Sicilia è de la sua host veem de la finestra de la nostra Cambra venir una Galea de las parts de Lebant que arriba en la Playa de Barcelona; é à cap de un poch fo ab nos en Guillem Pujada, quins dix que la dita Galea venia de Sardenya, è que portaba bona nova, pero que ell encara no la sabia; E apres fort poch estants Nos en la dita finestra veem venir Mossen Jacme Roure é an Joan Bartholomeu ab III harauts fort corrents, é abans que fosem dos trets de Ballesta prop de la dita Casa de Bellesguard comenzarem tots cridar á alteus veus, é venguerem cridant Victoria, Victoria, Aragò et S. Jordi: E pujants alt en la dita Casa faerennos reverencia, ens donarem las Letres que portaban del dit nostre molt car Primogenit, é de vos, è dels altres ens recitaren largament lo fet de la Batalla é de La Victoria que sen era seguida é de la presos de S. Luri es quals havia quinse jorns, que eren estades fetes è encara res non sabiem de que aguem inextimable plaer, è singular consolacio é per sobres de goig prenguemnos à plorar. 

 

E encontinent votam de anar á la Seu de Barcelona é de enclourens aqui per tenirhi Novena è complir atres vots que ja habiem fets, esperants la bona novella desusdita. Mas per tal com era gra Digmenge, e axi com sabets no acostumam de cavalcar aquell Jorn la donchs nons moguem. Mas lo dilluns seguent á IIII apres mija nit cavalcam, é anamnossen dret cami á la dita seu en nos oncloguem, que non som exits despuijs. E aqui som rebuts ab gran processo é devotes oracions é pujamnosen tantost al Altar major é puys devallam à Santa Eulalia continuants Tostemps les dites procesò é la Salve Regina, é oracions molt devotes ques dien Cascum Jorn en la dita seu é en los Monasteris, è Esgleyes de Barcelona per retre laors é gracies á Nostre Senyor Deus de la gracia quens à feta, Per tal quen haiats plaer vos significam que som en bon punt é ben sans en tota nostra persona per gracia Divinal. Manants, é pregantsvos quens scrivats soven de la salut é bon estament del dit Rey nostre molt car Primogenit é del fet de la Guerra è del estament daquteix Regne, é de totes noves que sabrets quia singular consolacio ne haurem. E sapiats que son estats fort maravellats de la Batalla quia be sab nostre molt car Primogenit que no era axi empres. E digasli que Nos lo pregám ab fort gran affeccio que nos torn soven á fer semblants coses, quia la sua Persona presa molt é no la deu axi arriscar, com ha fet, ne exposar à fortuna zoque pod segurament é sens perill aconseguir axi com sara sens tota falla per divinal gracia quia Nos è ell havem bon dret al qual nostre Señyor Deus no sab ne hacostumat fallir ne noure.

 

Apres que haguem reebudes les dites letres e bones novelles vench à Nos Manuel de Cassi ab letres sobrel socorrs, quel dit Rey nostre molt car Primogenit demana. E per tal com per raho de la dita Novena que tenim en la seu no podiem anar á les Corts encontinent tremesem als de les dites Corts que venguessen azi á Nos, é faeronho. E posamlus devant, com pus graciosament poguem, lo dit fet, è ells preserenho fort be. E esperam fermament é sens tot dubte quel fet haura bon cumpliment è spatxat recapte. 

Maestre Vicent Ferrer es azi en há ja estat ben per VI setmanes, é diu Missa alta, é preyca fort merevellosament cascun Jorn en que ha continuament de VII millia en VIII millia persones. E ha preycat è fet Loffici azi en la seu devant Nots, é cantat esemps ab tota la gent quey era la Salve Regina á altes veus. E ha seguida la processo per la Ciutat la qual es estada fort devoata solepne é molt bella, en que havia de XXV millia Persones en sus qui la siguiem. E no sab hom que jamay en Barcelona se faes processo que per tanta gent fos seguida, ne tant devotament acompañyada. A present noy ha altres noves fino que el Papa Sera aci en Barcelona lo primer dia Dagost primer vinent. E entenem lo acullir com pus honorificament porém. E metremlo en lo Palau mayor. E Nos, mudaremnos en lo menor. E la primera vegada queus scrivam faremvos saber largament laculliment, e la festa , els entremesos , é altres honors, que fetes li haurem per tal quen haiats plaer. Nos, escrivim al dit Rey nostre molt car Primogenit pregantlo que no partesca de Caller en aquests dos mesos qui venen de calor. E si nostra molt cara filla la Reyna de Sicilia era aqui ab ell, Nos ne hauriem fort gran plaer. E que la poria fer anor aqui ab dues ó tres dones tant solament, é a que totes les altres ensemps ab tota la Roba, fino ab aquella que necesariament hauria menester, romanguessen en Sicilia ab la mes Gent que pogues de sa Casa en manera quels Sicilians estinguessen ab bona esperansa de ella retornar en breu, quia pus lo consell del dit Rey resident en Sicilia romangues en bon orde, no li calria tembre que res si mogues, quia tot stara  a pla, maiorment per la prosperitat è asenyalada favor que Nostre Señyor Deus li dona, per quens manam quel instets de nostra part que ho fasa quia son ben avenir seria.

 

Dada en Barcelona sots nostre Segell secret á XXII. dies de Juliol del añy MCCCC nou.

 

REX MARTINUS - Creem que beus recorde que quant partits de Nos vos donam Carrech pregassets de nostra part al dit Rey nostre molt car Primogenit, que confirmás al Monastiu de la Vall de Jesu-Christ la donacio que li faem dels Lochs Daltura è de les Alcubles. Per queus pregam, manam que tengats aprop lo dit Rey, è porets vosen informar ab en Pere Companyò qui sen porta translat aqui de la Donacio dessusdita. Dominus Rex mandavit mihi - Bernardo Medici - Dirigitur à Mossen Pere Torrells.

Tomo I, texto XVII, Francesch Martorell, sanct pare

XVII.

Reg. 2252, fol. 93. Se halla entre los documentos de 1409.Memorial de ço que per part del senyor rey deu dir al sanct pare en Francesch Martorell cambrer del dit senyor. - Primerament apres la recomendacio acostumada dara al sanct pare la letra de creença quel dit senyor li tramet per virtut de la qual li dira les coses seguents. - Bernardus secretarius. - Ço es quel dit senyor ha novellament reebut una letra que mossen Francesch Daranda li ha tramesa ab que li ha fet saber lo procehiment quels cardenals e anticardenals qui son en Pisa han fet contra ell de que lo dit senyor ha haut gran desplaer e quel supplica que de totes novitats quels dits cardenals faran lo vulla soven certificar. - Bernardus secretarius. - Noresmenys li dira que al dit senyor appar si a la sua santedat sera ben vist faedor quel dit sant pare degues trametre a dir a ses ambaxadors qui son en Pisa que ells degen mostrar e notificar a tots los missatgers del emperador reys e daltres grans princeps e de comunitats e universitats la offerta quel dit sanct pare ha feta als dits cardenals anticardenals e concili:
e si per mostrar aquesta offerta los dessus dits tornaven a loch lo mal e errada que han feta be staria e si perseveraven en lur iniquitat apparia al dit senyor rey que en aquest cas lo dit sanct pare la notificas ab letres sues e per persones certes a tots los reys e princeps de cristians per tal que poguessen clarament veure que no esta per ell mas per los dessus dits qui obcegats per lur iniquitat han procedit contra justicia e bona equitat. - REX MARTINUS - Dominus rex mandavit michi - Bernardo Medici (1).

(1) En la mayor parte de cartas que los monarcas de Aragón dirigían o recibían de otros personajes (de cuya originalidad no puede dudarse), observamos la costumbre de no espresar su data mas que el lugar, día y mes en que fueron escritas, suprimiendo el año con un etc., sin duda por considerar que se
recibirían en el que entonces corría. En el siglo 14.° no era conocida aun la institución de correos generales, y solía ser el portador de las cartas reales un enviado o persona más o menos caracterizada, que por lo general venía espresada y recomendada en las mismas, con facultades para enterar y tratar del
asunto de su misión. Algunas veces ni siquiera le indica el testo de la credencial, como ni tampoco el nombre del monarca a quien iba dirigida; de modo que es menester acudir a mil rodeos, a veces infructuosos, para venir en conocimiento del año, del asunto o del monarca a quienes se refiere la carta. Don Pedro el Ceremonioso fue el primer rey de Aragón que estableció el número de veinte hombres de los más andarines con título de correos de su corte, como puede verse en el registro de las Ordinacions de la casa real de Aragó. núm, 1529, fol. 97.

 

Del Escolan de la almoyna.

Del Escolan de la almoyna.

Molt loable e ben encara consonant a caritat adjudicam que aquelles coses les quals en la taula nostra per refeccion axi a nos con als altres en aquella seents son posades part als molts bons nostres companyons pobres de Crist ans pus vertaderament a ell del qual totes coses reebem donem per tal que no nafrem lo comensament de la Sacra Scriptura la qual amonesta axi que a aquells que non poden appareylar ne pugam donar. Emperamor daço per tal que pus leugerament acabament prenen aquelles coses que desijam e que la part als pobres de Crist aordonada malvadament nos puga deperir: ab aquesta nostra ordonacio havem duyt provehidor que un clergue covinentment jove leuger e apert de vida e de bones costumes ornat als cappellans nostres almoyners e a la nostra almoyna assiste e a ells apres lo canceller obesent sia reebut qui les frementes totes de la taula nostra reeba per los almoyners nostres damunt dits primerament recuyletes e en lo loch a les coses damunt dites destinat cur reposar cuytosament: e per tal que les damunt dites frementes no peresquen cura vigilant procur haver e de la damunt dita almoyna cura haura diligent. Ajustam encara quel escolan damunt dit als clergues de la cappella nostra sia tengut en les hores e en los altres divinals officis ajudar e lapistola reglarment en la missa nostra cantar quant manat li sera per lo regent la nostra cappella: e con no sera vestit pera que la dita epistola cantar tenga un tortiç quant lo cors de nostre Senyor se elevara e la part dels libres a les hores deydoros o cantadores ensemps ab lescolan de la cappella port en tal manera que la on a nos mils plaura les hores puscam oyr. Si empero per alcun cas sera embargat perque les coses damunt dites no pusca fer son offici totes les coses per ell faedores en absencia sua deja fer lescola de la capella: e volem ells esser sotsmeses al canceller et als monges de la cappella e als cappellans almoyners obeyran. E per tal con per les coses damunt dites clarament se manifesta quals coses ha appareylar e en altra manera sovinerament pertractar les quals assats a la persona nostra son propinques: emperamor daço a prestar sagrament de feeltat e homenatge al canceller sia estret que la salut nostra sana e salva mayorment aytant quant a son offici pertanyer sesguarden per son poder conservara e el contrari esquivara segons son poder: e noresmenys si aytals coses sabra revelara et que no ha fet ne fara perque les coses damunt dites no pusca fermament observar.

servidor de la almoyna

19 DE NOVIEMBRE.

19 DE NOVIEMBRE.

Deliberación.

Legit en lo present consell lo pensament devall scrit fet per los senyors deputats e sis persones eletes e votat per tots los demont dits de aquest consell sobre aquell tots concordablament sta be e fundat en molta raho e que tal sie exequtat al mes prest que fer se puixe. Los senyors deputats e les sis persones per lo present consell eletes en lo fet de la exaccio o subvencio ordonada per sosteniment dels mil e CCCC rocins e alguns pehons per causa de la guerra concorrent considerants que la casa del General que es devant la Lotga de la present ciutat en la qual casa es stat deliberat dar lo sou a la dita gent es en tal loch construida que no te plaça covinent pera be veure los cavalls e cavellers correr e si han la disposicio deguda pera passar a pendre lo dit sou e majorment que devant la dita casa convenen infinides gents axi per lo tresteig de la Lotga com de la peschateria com del porxo del forment e de la Duana com encara per la gran negociacio que en aquelles encontrades continuament se fa per la qual raho la disposicio dels dits cavalls e cavallers comodament en lo dit loch veure nos porie e força portaria algun nocument a les persones tantes qui com dit es devant la dita casa convenen e noresmenys darie gran torb als spatxaments dels drets del General qui en la dita casa se cullen axi de la bolla de plom e segell de cera com de les entrades e exides per tots los dits sguarts son recayguts.
Item attes que lo honorable micer Johan Vello oydor de comptes del General com fou elegit ere en la ciutat de Tortosa e la hora que li fou notificada la sua eleccio ell accepta es mete en orde com a oydor e encontinent se empara dels fets del General e drets de Generalitats en aquella ciutat qui anaven a perdicio e mijançant son bon treball e scalfament aquells prengueren redreç a honor e util del dit General. E tan prest com sabe la dita eleccio fore vengut servir lo dit ofici de oydor sino per los grans perills de mar e de terra que son stats e son encara per la guerra concorrent attesa la potencia dels enemichs qui la terra e la mar tenen occupada per la qual raho no fou possible ell venir fins en los dies prop passats que es arribat ab la armada de naus e galees del Senyor Rey qui en la dita ciutat de Tortosa eren anades. E attes que encontinent que lo dit misser Johan Vello hague acceptada la dita eleccio en los actes de la deputacio ell es stat nomenat oydor de comptes. Per ço tots los dits deputats e consell concordes deliberaren e conclogueren (ccnclogueren) que lo dit misser Johan Vello sie paguat de son salari de oydor del dia ença que accepta lo dit ofici axi com si presencialment hagues servit aquell ab aço empero que dels quatre mesos per capitol de cort dats als oydors de poder fer absencia a lur ofici se hajen a defalcar tots los dies de que sera paguat comptant del dia que laccepta lo dit ofici fins en lo dia que jura en axi que tots los dies haje servir lo dit ofici en la present ciutat o la on sera lo consistori de la Deputacio.

Aprobación posterior de la ciudad.

Divendres a XXIII del dit mes de noembre los honorables consellers e consell de XXXII dissentiren a la delliberacio dessus dita sobre lo oydor de comptes. Lo dit empero apuntament fou pessat per lo consell de cent jurats e per aquell loat e aprovat.

Colección Documentos Corona Aragón, tomo III, parte 7

Sesión del día 13.

Fue leído en primer lugar el escrito que sigue:

Núm. 353. Tom. 20. Fol. 1712.

 

A la letra de la molt
reverent noble e honorable congregacio resident et ajustada en la
vila de Miquinença quis afferme parlament general del
regne de Arago ajustat en la dita vila presentada al parlament
general del principat de Catalunya a present resident en la ciutat de
Tortosa per lo
honrat en Johan Dorta savi en dret
affermantse procurador del dit assert parlament de
Arago e a les coses en la dita letra contengudes respon
lo dit general parlament del dit principat: que ell tots temps
continuament per certes veres et justes rahons ha reputat e
tengut reputa e te encare de present per ver legittim
e indubitat parlament del dit regne Darago lo quis
aplegua primerament en la ciutat de Calatayu en lo
qual foren presents la major part de aquells qui ares
dien parlament de Mequinença e aquell aprovaren et en la
prorogacio del dit parlament feta en la vila de Alcaniç
consentiren et apres se muda e proroga e
ses tengut e celebrat a e en la vila de Alcaniç e ara
novellament se diu esser mudat e prorogat a la
ciutat de Ceragoça: e es cert e ver e indubitat que en lo
dit regne no pot ni deu ni acustuma haver sino un
parlament general e ab lo dit general parlament de Arago
qui ses tengut e celebrat derrerament en la dita vila de
Alcaniç lo dit parlament general de Cathalunya ha
continuament tractat convengut conclos et finat prosperament
rahonable necessaria e expedient de e sobre tots los
preparatoris et antecedents necessaris covenients decents et
expedients a pervenir a e en la discussio examinacio conexença
noscio e manifestacio de la vera pura incorrupta et intemerada
justicia de aquell qualques sie qui per e segons
aquella dita justicia deje esser nostre ver e indubitat rey
princep e senyor e a quis dejen pertanyer lo ceptre
corona e senyoria reyals o a la dita reyal
corona pertanyents per legittima vera e natural
successio: los quals tractats covinences
conclusions e finament rites rectes valits justs e
solemnes e segurs de tota justa impugnacio son venguts la gracia
divinal mijançant a tant e a tals termens e stat
segons no ignoren o ignorar no deuen los molt reverends nobles
e honorables senyors principals del dit assert procurador que
propiciant la divinal gracia sperar se deu e confiar
que en breu tots los regnes principat e terres subjectes a la
dita corona reyal conexeran et sabran lur ver
legitttim just natural et indubitat rey princep e
senyor. No ha donchs de necessitat de raho e justicia
lo dit general parlament de Cathalunya ni li es expedient ni
convenient trametre sos missatgers en lo loch ne
per les rahons e actes en la dita letra contenguts e
specificats ni de regonexer tenir ni reputar altre per
parlament general del dit regne Darago sino lo dessus
dit parlament Dalcaniç tansolament: e perço
sta et persevera fermament en tot ço e quant ha tractat
conclos et finat en los dits affers ab lo prop dit
general parlament Darago: confiant noresmenys per ço lo
dit general parlament de Catalunya de la reverencia noblea
circunspeccio prudencia e gran saviesa dels principals del dit
assert procurador que considerades et atteses per ells les coses
attenedores e consideradores ells acordaran faran et seguiran ço
ques pertanya e sera ben condecent a la lur
fealtat e naturalesa innade e a lurs grans
reverencias nobleses maturitat e honorables savieses. E
no consentint ans expressament dissentint lo dit
general parlament de Catalunya en lo no consentiment o
dissentiment tacit o expres assercio et protestacio contenguts en la
dita letra si en quant sien vistes o poguessen en alguna
manera perjudicar o derogar als actes fets e fahedors per lo
dit general parlament de Catalunya ab lo dit general parlament de Arago celebrat en Alcaniç et ab los
altres regnes e terres de la dita corona qui a ells han
adherit et consentit et adherir et consentir volran daci
avant. Dissent encare lo dit parlament general de
Catalunya a totes altres coses en la dita letra per lo dit
assert procurador presentada contengudes en quant sien
contraries o puixen en alguna manera perjudicar als actes
concordats per lo dit general parlament de Catalunya ab lo
dit general parlament Darago ajustat a Alcaniç:
e singularment dissent e contradiu a tota nominacio e eleccio de
persones que la dita congregacio faça o entena a fer
per examinar veure e declarar qui es nostre rey e senyor com
aço ja
concordablement sie comenat a certes nobles savies e virtuoses
persones per lo dit general parlament del principat de
Catalunya e per los dits parlaments generals Darago e de regne
de Valencia e encare per tots los altres regnes
e terres subjectes a la corona reyal Darago qui adherir volen
a les coses dessus dites: les quals persones son de tan gran
sciencia consciencia e fama que rahonablement los
principals del dit assert procurador hi deuen reposar lurs
coratges e voluntats que declararan la justicia de la dita successio
vertaderament e incorruptament e per ço no han raho de
nomenar ni elegirne altres: requirent la present resposta esser
continuada en lo instrument per lo dit assert
procurador request etc.

Tratóse después del pago de algunas
cantidades que se estaban debiendo, y por último fue leída una
carta que dice así:

Núm. 354. Tom. 20. Fol. 1714.

Als
molt reverends e honorables senyors les nou persones ajustades
en lo castell de Casp per fer la examinacio noscio e
publicacio de aquell qui es nostre vertader rey princep e
senyor. - Molt reverends e honorables senyors: Nosaltres ab
gran vigilancia pensants en aquest temps tribulat
on tants grans e poderosos homens pretenen haver dret en la
successio de la reyal corona Darago la qual per cascuns
ab gran calor e sforç es demanada pretenent cascun
dels dits competitors haver per clar que la successio de la
dita corona reyal se pertany a ell e sie
impossible que quescun dells la dita successio puxe
obtenir ans convendra que obtinent la I aquell si
plaura a Deu a qui per justicia sera deguda que tots los
altres romanguen frustats (frustrats) de lur proposit e sie
versemblant segons los preparatoris que hom veu ço es que
cascuns o almenys la major partida façen grans menaçes
e aplechs de moltes gents darmes de que pot hom ben
duptar que si la misericordia de Deu noy occorre
e los regnes e terres sotsmeses a la dita corona no si
preparan ab diligencia e esforç fahents aquelles
provisions que loablement fer si puixen los dits regnes
e terres sotsmeses a la dita corona reyal porien
pervenir a greu extermini: considerants encara com per nostres
peccats Deus nos ha privats de successio
reyal dreta devallant de pare a fill o de germa a germa axi
com en los temps passats per la bonesa de Deu ne som stats
privilegiats: daques seguia que los succehidors
prenent spil de lurs predecessors en quina forma
paternal et benigna regien los pobles a ells sotsmeses
tro al dia de la mort del senyor rey en Marti dalta
recordacio som stats tractats regits e governats benignament
caritativa et molt amigable: e per la novella manera de
successio que per nostres peccats speram se puixe
causar dubte si aquell qui per justicia sera declarat
nostre rey princep e senyor sera a tal manera de regiment
inclinat: cogitants com en les dites coses se porie e
deuria bonament provehir primerament sentint e ajustant vostre
acord e deliberacio si sera en aquesta oppinio matexa nos
es semblant que fos necessari que certes persones notables de cascuns
dels parlaments se ajustassen prestament en aqueix loch
de Casp e que tractassen ab los procuradors dels
competitors e encare si necessari ere ab lurs
principals talls e maneres aquelles que pus
possibles o pus facils poguessen trobar ab los quals fos hom
en segur que declarat a quis pertanga la dita successio
aquell romanent rey pacificament los altres cascuns
romanguessen en tal manera contents que los regnes o
terres damunt dites visquessen en tranquillitat o repos. E par
a nosaltres senyors que aços degues fort cuytar
a fi que ans que vosaltros fossets a punt de manifestar
aquell qui es nostre ver rey o senyor lo dit acte e les
coses o seguretats pertanyents a aquell fossen pervengudes a deguda
conclusio: et axi mateix porien les dites persones
haver carrech de tractar ab los dits competitors que
qual que fos dells per qui la justicia fahes se tengues
per dit dit regirnos ab aquelles franqueses
privilegis e libertats e ab aquell dolç regiment que los
altres reys passats nos han acostumat de regir e
que en aço et en altres coses utils e necessaries al
ben publich dels dits regnes e terres e de cascuns
dells los strenguessen ab les pus
sabies e fortes maneras que poguessen. On senyors molt
reverends e molt honorables nosaltres cobejants haver vostra
intencio e consell sobre aço vos pregam affectuosament que per
vostres letres breument nos en vullats
certificar: e si a vostres grans paternitats et saviesas parra
aço esser util e necessari par a nosaltres fort
covinent que los parlaments dels regnes Darago e
de Valencia deguessets ab vostres letres
consellar e induhir a elegir les dites persones promptament e
aquelles fer venir aqui e nosaltres per semblant elegiremne de
aquest parlament les quals decontinent hi trametriem: e som de
intencio si a vosaltres aquests actes paren bons et expedients
scriure o trametre a cascu dels dits parlaments per ferlos
semblants induccions. E sia molt reverends e honorables
senyors en vostra proteccio la Deitat sancta. Dada en Tortosa sots lo
segell del reverent bisbe Durgell a XIII dies de abril del any
MCCCCXII. - Lo parlament general del principal de Cathalunya
apparellat a vostra honor.

Sesión del día 14.

Propúsose
nombrar una comisión especial que cuidase: primeramente, de poner en
paz a todos los pretendientes, de modo que, verificada la elección,
quedasen en buena amistad entre si y tranquilo el reino; y luego, de
asegurarse de que aquel de los pretendientes que fuese elegido
jurarla cumplir y guardar los privilegios, constituciones, usos y
costumbres del pais, y seguiría en su gobierno y en el
arreglo de su casa las huellas de sus antecesores.

Sesión
del día 15.

Se dió audiencia a un embajador del conde de
Prades, y se trató del pago de cierta cantidad que reclamaba
Francisco de Erill.

Sesión del día 16.

Después de
haberse tratado de la reparación del castillo de Forçarial,
en el Rosellon, fueron leídas dos cartas que versaban
nuevamente sobre las demandas de don Fadrique.

Sesión
del día 18.

Fue leída en esta sesión la siguiente carta:

Núm. 355. Tom. 20.
Fol. 1723.

Als molt reverents egregis nobles e
honorables senyors lo parlament general de Cathalunya justat
en Tortosa. - Molt reverends egregis nobles e
honorables senyors: ab aquella major diligencia e
instancia que podem trebayllam entenem e havem entes en
trametre les scriptures que derrerament nos
havets demanades e de fet havem ja translat autentich
del original que te la reyna Yolant del testament del
senyor rey en Johan. Lo testament del
senyor rey en Marti es en poder den Ramon Çescomes
pero diu que james non es stat satisffet:
forenlin tatxats per los marmessors X
millia solidos: ab linventari apparria
que als marmessors se pertangue fer la dita satisfaccio o paga
e axi placieus hi provehir ho scriurens
de vostra intencio. Tant com toqua les renunciacions e
deffinicions havem cerquat ab aquelles persones
quens havets nomenades e ab altres e
finalment havem trobat en poder den Anthoni Oliver tots los
contractes cartes e capitols quis feren en lo
matrimoni de la infanta dona Elionor ab linfant de
Castella les quals cartes contractes e capitols son fundats e
formats principalment sobre concordia e pau observadora entre la casa
Darago e de Castella: noy havem trobat res que
fassa ne toch renunciacio o diffinicio
alguna: ans diu expressament en Bernat de Montpalau
qui ana en Castella ab mossenyer
en Ramon Alamany sobre lo dit matrimoni que de
la dita renunciacio e diffinicio si hague mencio mas
que nos feu nis poch obtenir. - La renunciacio e
diffinicio feta per la reyna de Napols muller
del rey Loys havem trobada assats
plena e encara ratifficacio e laudacio fetes per lo
dit rey Loys marit seu. En totes aquestes coses se trebaylla sens perdonar a trebaylls: al pus prest
que porem les haurets. De les allegacions den Saera que demanats havem trobat que com inventariaven
scriptures de un coffre del rey hi foren trobats
alguns cartells auctentichs dels quals ordona lo
parlament que fossen mesos en poder dels consellers de
Barchinona: en los quals cartells son les dites allegacions
e segons som stats informats los dits cartells e
allegacions son en poder de micer Johan Dezpla e
ell ho te aqui hon es. Micer Francesch Çasala es
absent e no les havem pogudes haver de ell segons nos
havets scrit nin havem hagut cura pus ja
les havets aqui. Les covinençes fetes entre los
senyors rey en Johan e lo rey Marti vivent
lo rey en Pere ja son insertes en lo
libre queus tremettem e maravellamnos
que no les hagen vistes aquells senyors qui son
a Casp. - Mossenyer Berenguer Dolms nos
havia scrit de certes coses que vosaltres senyors
haviets mester sobrel fet de la justicia e
nosaltres havemlesli trameses segons creem que ell vos
ha ja informats. Part aço senyors per rao de algunes
coses que oim e sentim del loch de Martorell som
de intencio que per entrament de gent o encara per tracte lo
dit loch poria passar gran perill specialment
car es tot divisit en dues parts e semblants coses
porian axi venir de cuyta que no bastaria temps
de consultar: don veents quens seria carrech
callarvos tals affers havem deliberat queus en
scrivam demanants que si alguna cosa cuytada si
sdevenia que si deura fer per nosaltres. Mes avant sabets
senyors que de vostra ordinacio havem feta tallar fusta
ja a compliment de III galees e queus havem rescrit
diverses vegades de quin galip voliets faessem
fer les dites galees e no veem curets de
respondren. Placieus senyors nos en responats
car sens vostra resposta nosaltres noy guosam
toquar e la fusta sta per los camps a pudrir
e guastar faent nosa als conreadors e ultra
aço que los senyors dels dits camps demanen esmena
per la occupacio e destrich quen han en llur
conrear. Placieus encara nos trametats la
executoria dels emoluments dels officials la
qual segons nos ha dit en Johan Pujol era ja en forma e
presta per haverla. E sia molt reverents egregis nobles e
honorables senyors Lespirit sant en vostra guarda. Scrita
en Barchinona a XIIII dies de abril lany
de nostre senyor MCCCC dotze. - Los deputats del
general de Cathalunya e les VI persones a ells adjunctes
a vostre servey e honor apparellats.

 

Sesión del día 19.

Leyéronse los siguientes documentos:

Molt reverents
nobles et honorables senyors: sobre les coses quens
havets scrit del loch de Martorell e de
la fusta que per ordinacio nostra havets feta tallar a
compliment de tres galeres loants vostra providencia vos
responem: que en lo fet de Martorell nosaltres fem scriure
a mossenyer lo governador de Cathalunya
an P. de Sentmenat procurador de la baronia de
Martorell que ab gran solicitud vigilancia e cura
entena en la custodia del dit loch e si per lo
gran divis ques diu esser en aquell se dubta
de alguns qui sien dins que aquells prenga e
meta en loch segur de guisa que tota opportunitat
los sia tolta de fer ni tractar dan ni
malesa en lo dit loch e daltre part
nosaltres ne scrivim per semblant al dit procurador. Creem
que ell es tal quey guardara la honor e profit del
senyor rey e del dit loch e la sua
propria. Tant com toque lo fet de la fusta que havets
feta tallar per les dites tres galeres per ço que nos
podrescha nis guast o faça nosa als
conreadors dels camps on sta volem eus pregam que al pus
prest que porets façats tirar la dita fusta aqui e
ferla metra a sepluig en loch segur e
decontinent fer posar les estepes de les dites galeres
de galip que sien trocelleres de trenta banchs:
e puys sien posades les dites estepes no façats
procehir en fer aquelles tro sus per nostres
letres vos ne hajam scrit pus
estesament nostra intencio e voler. Dada en Tortosa sots
lo segell del reverent bisbe Durgell a XX dies
de abril del any M quatrecents dotze. - Lo parlament
general del principat de Cathalunya.

Núm. 357. Tom. 20. Fol.
1724.

 

Honorable: per ço
com per la gracia divinal lo fet de la justicia de
aquell qui es nostre ver rey princep e senyor
esta en bons termens e speram que dins breu nos
sera publicat es molt necessari occorrer a tots perills e
inconvenients ques puxen seguir en la terra e hajam
alguns sentiments que la vila de Martorell a vos comanada
per entrament de gent o encara per tracte la dita vila
encorreria perill specialment car se diu
que es tot divis en dues parts: pregamvos eus
encarregam que ab sobirana vigilancia e cura
avertiscats en metre en bon orde la seguretat e
guarda del dit loch. Per ço entenem eus
aconsellam que si per lo dit divis hi trobarets
algunes persones esser sospitoses en aquest temps de ques
pogues seguir perill a la dita vila que aquelles prengats
et metats en tal loch que de fer ni procurar
inconvenients ni perills los sia opportunitat tolta.
Daço matex vos scriu mossenyer lo
governador de Cathalunya. Confiam que vos sots
tal e volrets
axi ressemblar als vostres
passats que de la dita vila e de vostra procuracio retrets
aquell degut e loable compte ques pertany a aquell qui
es nostre rey e senyor mijançant justicia declarador. E
tingueus Lesperit sant en sa guarda. Dada en
Tortosa sots lo segell del reverent bisbe Durgell a
XX dies de abril del any MCCCCXII.- Lo parlament
general del principat de Cathalunya.

 

Núm. 358. Tom. 20. Fol.
1725.

Als molt reverents
egregis nobles et honorables senyors lo parlament general de
Cathalunya. - Molt reverents egregis nobles e honorables senyors: los
honorables consellers de la ciutat et consols de la mar
de Barchinona e en Johan Tallant mercader trames açi
per la vila de Perpenya sobre los affers dejus
scrits son stats ab nosaltres e hannos narrat que ells
saben que en Jenova se armen VIII naus e dues
galees per invasir les nostres naus qui passaren los
vostres missatgers en Sicilia les quals VIII naus e dues
galees devien partir fort prestament et que lo
solda de Babilonia ha preses los consol
et mercaders de nostra nacio qui eren en Suria e
totes lurs mercaderies et aquells te et agreuge
de aspres e dures presons et que les dites nostres naus per paor
daquesta nova han haudes a posar en Rodes
totes les mercaderies et robes que aportaven: per les
quals raons et per que es vist que si no si provehia
prestament lo principat de Cathalunya poria pendre gran
dan axi per la invasio que les nostres naus et altres
navilis de esta nacio qui faents llurs
viatges son en aquelles mars ne porien sostenir com
perque los dits consol mercaders e mercaderies qui son
en poder del dit solda se porien totalment perdre o
almenys pendre tan gran dan que seria irreparable com encara
perque si aquesta provisio nos fa tota mercaderia es perduda
car no calra dir que mercaders cathalans ne
llurs navilis hagen gosar de navegar: los dits
honorables consellers et consols et la dita vila de Perpenya
concordantment han ordonat que per ells prestament et a
gran cuyta sien armades IIII galees en les quals
pujara una notabla persona per missatger et que sera dat
carrech al capita daquelles et al dit missatger es a
saber al dit capita de subvenir et ajudar ab les dites IIII
galees a les dites nostres naus et a tots navilis de
nostra nacio et al dit missatger de pujar al dit solda
et de demanarli que restituescha los dits consols
mercaders et mercaderies: affermantse los dits
honorables consellers et consols que armades les dites IIII
galees et trames lo dit missatger los dits
consol e mercaders ab lurs mercaderies seran delliures
del dit solda et de les aspres et greus presons que huy
sostenen et les dites nostres naus et altres navilis
seran preservats de tota hostil invasio: e que com la dita
ciutat no haja sino una galea qui sia bona pera
fer semblant viatge car de dues quen ha noves la una hi
es molt sotil: que ells pregaven a nosaltres quels
deguessem prestar III corsos de galees de les
del general adobades apparellades e exerciades
complidament et meses en mar ab totes coses a aquelles
necessaries les quals ells puxen ensemps ab
la dita una galea llur armar segons que damunt:
subjungents los dits honorables consellers et consols
et lo dit en Johan Tallant que aço deviem
nosaltres fer ab gran promptitud car ultra tots
los bens damunt dits es vist clarament quen seguira
gran profit a la mercaderia et subseguentment a les generalitats
singularment en lo temps present que devem vendre aquelles qui
seran mes preades et qui trobaran mes compradors molt
raonablament per aquesta provisio et encara que les mars ne
seran mes segures: hoc et que no prestants
nosaltres les dites III galees la dita armada hauria a cessar. E
jassia nosaltres hajam oida llur bona et raonabla
proposicio et induccions damunt dites et hajam vist que per
aquest armament son prestes de subseguir grans utilitats al
dit general car no es dubte que les mars ne seran
pus segures et que les mercaderies se faran pus
abundantment e poderosa et que los compradors de les dites
generalitats seran pus affectats en darhi majors
preus et encara que si les dites mercaderies qui ara son en
poder del dit solda en punt de perdre tornen en estes parts
pagaran los drets de les generalitats acustumats
les quals coses totes redunden en profit et utilitat del dit
general: empero nosaltres los havem respost que
no podem satisfer a llur peticio sens vostra ordinacio
et voler precedents. Perque senyors nosaltres vos volem
scriure et certificar daquests affers et
placieus nos rescrivats que volrets e
ordonarets ne dejam fer car nosaltres ho
complirem decontinent molt liberalment et volenterosa.
E sia molt reverents egregis nobles et honorables
senyors Lesperit sant en vostra guarda. Scrita en
Barchinona a XVII dies dabril del any MCCCCXII. - Los
deputats del general de Cathalunya e les VI
persones a ells adjunctes a vostro servey e
honor apparellats.

Núm. 359.Tom. 20. Fol. 1726.

 

Molt reverents nobles e
honorables senyors. Informats de les urgents necessitats en que per
sustentar sa vida la molt alta senyora dona Elienor
regina de Xipre es miserablament constituida et
dolentsnos de sos affanys com pensam la
magnifica casa Darago don proceheix sa
notabla e
virtuosa vida que entre nosaltres longament
ha feta e la sua reverencial antiga edat e altres
deguts sguards: a gran instancia e pregaries per part de la
dita senyora regina sobre aço a nos fetes havem
deliberat e ordonat atteses les rahons dessus
toquades e altres que en aço nos han moguts
en special com en lo temps present no pot recorrer a sos
parents e amichs segons deuria que dels diners del
general de Cathalunya sien per vosaltres prestats
reyalment a la dita senyora mil florins dor Darago de
just pes los quals la dita senyora abans de deliurar
aquells haja obligar e fer carta bastant de cessio de semblant
quantitat primerament al dit general pagadora o a vosaltres en
nom de aquell de en e sobre les rendes o assignacions a la dita
senyora degudes e devedores de tot ço que reeb o ha acustumat
e deu reebre sobre les decimes e encara sobre les
rendes drets e emoluments de la ciutat de Xativa e metre
aquelles rendes degudament en poder de vosaltres per la quantitat
dels dits mil florins: e aximatex sia tenguda
la dita senyora fer procurador aquell que vosaltres volrets
per intimar a ses propries despeses al batlle e a
altres a quis pertanga de la ciutat de Xativa les
obligacio e cesssio dessus dites. Perqueus pregam e
manam que feta segons dit es la dita obligacio e cessio per la
dita senyora regina los dits mil florins dels diners del
dit general liurets e paguets a la dita senyora
reyalment e de fet. E sia de vosaltres molt reverents
nobles et honorables senyors vostra continua proteccio la Deitat
sancta. Dada en Tortosa sots lo segell
del reverent bisbe Durgell a XX dies de abril del any
MCCCCXII.—Lo parlament general del principat de Cathalunya
apparellat a vostre honor.

Terminada la lectura
de todas las cartas que anteceden, fue publicado el acuerdo que
sigue:

Núm. 360. Tom. 20. Fol. 1726.

Lo parlament
general del principat de Catalunya ajustat en la ciutat
de Tortosa per los negocis tocants la successio dels
regnes e terres de la corona reyal Darago fahent
daço acte solempne de parlament en plena concordia
nemine discrepante elegeix e nomena als actes e
negocis dejus scrits
dotze persones en nombre ço
es los reverends nobles e honorables en Galceran
Durgell - Francesch de Barchinona - Ramon de Gerona -
bisbes. - Arcis Struc ardiacha de Terragona - Johan
comte de Cardona - Guillem Ramon de Monchada - Ramon de Bages
- Berenguer Dolms - cavallers. - Micer Johan Deçpla
doctor en leys e ciuteda de Barchinona - Pere
Grimau de la vila de Perpinya - Francesch Sent-Seloni
ciuteda de Gerona - micer Gonsalvo Garidell
doctor en leys e ciuteda de Tortosa. De les quals dotze
persones lo dit parlament elegeix e nomena les sis ço
es en Galceran bisbe Durgell Francesch bisbe de Barchinona
Johan comte de Cardona Ramon de Bages micer Johan
Dezpla e Pere Grimau a hoyr en nom del dit
parlament e principat de Catalunya la publicacio fahedora
de nostre vertader rey princep e senyor per les nou
persones deputades e eletes en fer aquella les quals
sis persones hi vajen tota hora que per les dites nou
persones seran requestes en e segons la forma del
capitol sobre aço fet concordat finat e fermat per lo
parlament general del regne de Arago e los ambaxadors
del dit parlament del principat de Catalunya. - Les altres sis
persones restants de les dites dotze es en Ramon bisbe
de Gerona Arcis Struc ardiacha de Terragona Guillem
Ramon de Monchada Berenguer Dolms Francesch Sent-Seloni
e micer Gosalvo Guaridell elegeix e nomena lo
dit parlament ço es que hajen carrech et poder de
tractar apuntar e concordar la manera com se faran bons pactes
e avinençes entre los competitors de la dita
corona reyal Darago ab ells o lurs missatgers
durant la conexença de la reyal successio e que
no puixe esser procehit contra algu qui haje monstrada
affeccio a alguns dels competitors crehent que hagues
bona justicia. - Item a tractar e concordar la forma de la
universal justicia e les coses pertanyents o dependents de
aquella. - Item a tractor e concordar per aquest principat
e ab los regnes Darago e de Valencia e terres a la dita
corona reyal subjectes ab quals e quines seguretats
sera provehit quel rey sdevenidor haje a
tenir e observar les libertats e privilegis de tot lo
principat e condicions e singulars de aquell e axi
mateix del arreglament de la sua casa e de la forma de
la provisio de tots e qualsevol officials axi de jurisdiccio
com daltres que sien comenats als subdits e
originals de la dita corona Darago: e apuntats e concordats
per les predites sis persones los dits actes o part de
aquells quels comuniquen a les dites sis persones
demont eletes per hoyr la publicacio de nostre
vertader rey e
senyor esdevenidor e ab altres del parlament del demont
dit principat segons los semblara fahedor e
apres que ho refferen en lo dit parlament en lo
qual los dits actes prenguen conclusio segons que en aquell
dit parlament sera concordat.

Sesión del día
20.

Procedióse al nombramiento de Pedro de Galliners y Pedro
Prats para promovedores de negocios, en reemplazo de otros dos que
habían tenido que ausentarse; y se acordó de nuevo conceder en
préstamo la cantidad de mil florines a la reina de Chipre,
que había pedido se le suministrase algún socorro. Por último se
trató también del pago de algunas cantidades que diversas personas
reclamaban del parlamento.

Sesión del día 21.

Al
principiarse esta sesión fue leída la carta que sigue:

Núm.
361. Tom. 20. Fol. 1735.

Als molt reverends
nobles et honorables senyors lo parlament general delprincipat de Catalunya. - Molt reverends nobles e honorables: vostra
letra feta en Tortosa a XIII del present mes havem
hauda a la qual vos responem: que sobre lo punt
qui toca conservacio de libertats e privilegis
es donat carrech expressament a les nou
persones segons tenor de un dels capitols en Alcaniç concordats lo
qual es aytal:

- Item quod prefate
persone cum consilio illorum de quibus eis videbitur vel sine
provideant debito modo et tempore cum competitoribus vel eorum
procuratoribus potestatem habentibus circa securitatem et
conservationem libertatum et privilegiorum ac jurium
regnorum et principatus et conservationem patrimonii
regii et bonum reipublice quanto securius et honestius
fieri poterit.
- Perque molt reverends nobles e honorables
senyors les nou persones en son cars e loch hi
provehiran en la millor manera que sabran et poran Deus
mijançant. Al fet de la concordia tractadora entre los
competitors o lurs procuradors si scriurets als altres
parlaments que trametan per la dita raho certes
persones be crehem que les coses comunes nos poden
deliberar sens voler e concordia de tots los
parlaments o daquells qui daquells haguessen
poder pero si es util e necessari al present lescriure crehem
que vostres molt reverends parternitats nobleses e honorables
saviesas ne deliberaran totes coses considerades ço qui
sera lo millor. E sie lo sant Sperit
vostra guarda. Scrita en lo castell de Casp e sagellada
ab lo sagell del molt reverend senyor archabisbe
de Terragona de ordinacio dels dejus scrits a
XVIII dies dabril del any MCCCCXII.- Les persones

deputades a
investigar e publicar nostre rey e senyor per justicia
apparellades a vostra honor.

Núm. 362, Tom. 20. Fol.
1736.

Als molt reverends
nobles e honorables XXIIII persones a certs actes per lo
parlament del principat de Cathalunya eletes. - Molt reverends
nobles e honorables senyors: Com per nosaltres ab consentiment
de micer Guillem de Vallsecca per sa letra
estesament aci intimat sien stats elegits
per castellans daquest castell de Casp e guarda
de aquell los honorables en Ramon Fivaller e
micer Domingo de la Naja ciuteda de Ceragoça e
I altre que crehem hic sera trames de Valencia e lo
dit Domingo de la Naja sia ja aci present: per çous
pregam axi affectuosament com podem que decontinent
vullats lo dit en Ramon Fivaller aci trametre e
provehir en les coses que mester haura per son
desempatxament. E placieus ferlo cuytar
de guisa que axi prest com fer se puscha ell sia
aci. E sie molt reverends nobles e honorables senyors
lo sant Sperit vostra guarda. Scrita en lo castell
de Casp e segellada ab lo segell del molt
reverend senyor archabisbe de Terragona de ordinacio
dels dejus scrits a XVIII dabril del any
MCCCCXII.

Leyóse además otra carta con que los
compromisarios de Caspe llamaban a Bonanato Pere, a quien necesitaban
para el despacho de algunos asuntos; y se trató finalmente de
trasladar a Montblanc la residencia del parlamento.

Sesión del día 22.

Quedó reducida a la lectura de una insignificante protesta
presentada por los síndicos de Gerona, y relativa a la
elección de los compromisarios.

Sesión del día 26.

Se
dió lectura de la siguiente carta:

Núm. 363. Tom. 20.
Fol. 1740.

Als molt reverends nobles e honorables senyors lo
parlament general del principat de Cathalunya.
- Molt reverends
nobles e honorables senyors: si nous havem respost pus
prest al fet que per vostres letres nos havets
scrit sobre la admissio dels scrivans que volets
entrevinguen aci placieus no haverho a
maravella car Deus sap que no es romas per no
fer instancia que no fos complagut a vostre voler. E per tal
que sapiats la intencio e oppinio que de dret comu e encara
per tenor dels capitols en Alcaniç concordats aquest
fet dels scrivans es comes e remes de tot en tot a les nou
persones e elles han sobre aço e altres coses plen
poder en tal guisa que a vosaltres senyors molt reverents nobles et
honorables segons tenor dels capitols dret e raho nous
ne calrie a nostre semblant entrametre car com
altra raho noy bastas la on vos ha plagut confiar del
fet principal poriets sius plahia confiar del
fet dels scrivans del qual algu dels altres parlaments no ses
curat ne entremes axi com aquells que vehen
e conexen ques pertany a les nou persones. Encare
mes som de oppinio e intencio que en cars que aquesta admissio
de scrivans axi com per vosaltres es demanada se
deje fer ques ha a fer ab consultacio e voluntat
dels altres parlaments als quals ells ne volen scriure e en
aquest cars haurem aci deu scrivans a nou persones la qual
cosa es per tots reputada desonesta e absurda. E sobre cascuna
daquestes coses nosaltres som de semblant oppinio mateixa ab
ells axi com aquells que vehem que ço que dien
ha gran egualtat e raho. Mas no contrastants les
dites coses nosaltres havem molt instat que per complaure a vosaltres
fos donat loch a les coses per vosaltres sobre lo
fet dels dits scrivans scrites e hauts sobre aço
diverses rahonaments e colloquis havem appuntat lo
fet en aquesta manera: ço es que ultra aquells tres
scrivans que ja hic son sien hauts e
admesos altres tres scrivans los quals
tots los nou elegirem un Darago altre de
Cathalunya e altre de Valencia e seran ladonchs
sis: e altre partit sobre aço no havem pogut ni poriem
obtenir per res el mon. Perqué molt reverends nobles e honorables
senyors certificantsvos de aquestes coses vos pregam queus vullats
concordar de un bon scriva qui ab aquests tres qui hic son
e dos altres que ells ne elegiran sien e entervinguen
per part e en nom de tots en aquests affers e pus concordes ne
siats scriviunosne aci qui sera car per
complaure e satisfer a vosaltres non havem volgut elegir
algu ans servarem manera ab aquests altres
senyors que sera elegit acceptat et admes aquell daquens
scriurets. Quant es a nosaltres molt nos es greu com
nous podem complaure segons vostre voler mas noy
podem altre fer: e axi placieus haver paciencia en
aquest cars. E sie molt reverends nobles e honorables
senyors lo sant Sperit vostra guarda. Scrita en lo
castell de Casp a XXIIII dabril del any mil CCCCXII. -
Larquebisbe de Terragona Guillem de Vallsecca e
Bernat de Gualbes apparellats a vostre honor.

Sesión del día 27.

Fueron leídos en esta sesión los documentos que siguen:

Núm. 364. Tom. 20. Fol. 1742.

Als molt reverends
egregis nobles honorables e cars amichs lo
parlament general del principat de Catalunya. - Molt reverends pares
egregis nobles honorables e cars amichs: sabut he
que vosaltres havents sguard a Deu e a la justicia per
deute de aquella havets ordenat en concordia dels
altres parlaments dels regnes e
terres a la reyal corona Darago subjectes que a mi qui
non he nin pusch haver sien ministrats
rahonadors advocats e procuradors qui rahonen
diguen alleguen e demostren mos bons drets los quals yo
he em pertanyen en la successio de la reyal corona
Darago e dich e crech fermament la justicia de
aquella en propria regalia esser mia: e com per
justicia en les dites coses per vosaltres degudament hi sie
feta provisio yo fas e fare lahors e gracies a
nostre senyor Deu del qual tots bens proceheixen e a vosaltres
totes aquelles gracies e merces que puch ne se.
Donchs placieus metre en exequcio de fer
vostra provisio justa e haje yo mos rahonadors
advocats e procuradors prestament car los fets axiu
requeren: vajen sens trigua a la vila de Casp on
segons me es stat dit son ja les nou persones ordenades per
hoyr los drets dels competitors sino los meus per ço
com encare non he degu: mas confiu
e crech que metents en obra vostra provisio sobredita
triarets e designarets los rahonadors
advocats e procuradors quils dits mos drets rahonen
alleguen demostren e aquells vullats eus placie
prestament spatxar car tota cuyta si mostra
laguiosa. En cars que a vostres reverencies nobleses et
honorables savieses a la ordinacio de les quals ho remet fos vist que
per part mia sien o degen esser nomenats a
vosaltres you fas de bon grat e voler. Es cert e
notori e a vosaltres manifest que per cascun dels altres
competitors se rahonen lurs drets per grans prelats
comtes barons cavallers e doctors en multitut copiosa: cove
donchs que en la demostracio de mos drets hic haja
per ma part e si en tot no ni ha en tan gran nombre
sino almenys en qualque part de la condicio de les dites
persones e per ço vos deman prech e
requer que per part mia e per rahonar mos
drets hic façats daqueix principat anar entrevenir
e esser lo noble mossenyer Pere de Cervello e
los honorables micer Bonanat Pere micer Pere Basset
e micer Francesch Çamenla e per procurador et instigador meu
ab aquells en Romeu Palau. E axi placieus
molt reverends pares egregis nobles honorables e cars
amichs que aquells per remey de justicia façats
prestament venir a la dita vila de Casp car axiu requer
la qualitat del negoci. E sie tots temps vostre director lo
Sperit sant. Scrita en lo castell de Segorb
a XXIIII del mes de abril del any MCCCCXII.- Frederich
Darago a vostre honor.

 

https://es.wikipedia.org/wiki/Castillo_del_Compromiso

 

 

 

Núm. 365. Tom. 20. Fol. 1743.

Als
molt reverends nobles e honorables senyors los deputats
del general de Cathalunya e sis persones a ells
adjunctes. - Molt reverends nobles e honorables: be creem
siats informats com lo egregi senyor don Frederich
Darago comte de Luna ha per ses letres scrit
e notificat als parlaments dels regnes Darago e de
Valencia e de aquest principat que com ell pretena
haver dret en la successio de la real corona Darago e
sie constituit en pupillar edat pobre destituit de
mantenidors et rahonadors de son dret per ço
que la sua justicia sie vista li degues esser
occorregut e sovengut de advocats procuradors e rahonadors
los quals devant les nou persones ajustades en
lo castell de la vila de Casp per examinar conexer
e publicar per justicia aquell qui
es nostre ver rey princep e senyor puixen advocar
procurar e rahonar lo dret pretes per lo dit don
Frederich: sobre les quals letres los dits
parlaments concordablement han deliberat que atteses
les rahons per lo dit don Frederich allegades
e per tal que la justicia de la dita reyal successio
sie solemnament e deguda vista que no solament al dit don
Frederich mas encara a tot altre competitor qui en
semblant edat qualitat e disposicio fos posat sien donats e
administrats advocats e procuradors necessaris per advocar e rahonar
son dret davant les dites nou persones a comunes despeses dels
dits regnes e principat cascun tant com tocara a
sa part: e de aquesta deliberacio han scrit al
dit don Frederich oferintli los dits parlaments Darago e
Valencia que si en los dits regnes havie algun o
alguns advocats et procuradors que nomenas e volgues per
advocar e rahonar son dret e per semblant lo
present parlament dins lo principat que los dits
parlaments aquells necessaris li donariem e pagariem e fariem
instancia deguda e esforçada als officials als quals pertanyeria la
on fos necessari de forçar e constrenyer cascun dels
parlaments en sa provincia los dits advocats e
procuradors de pendre carrech de advocar rahonar et
procurar lo dret e justicia que preten haver lo dit don
Frederich en la dita successio de la corona reyal Darago.
E com de part del dit don Frederich nos sie stada
vuy data de la present presentada una letra
scrita en lo castell de Segorb a XXIIII
dels mes e any dejus scrits ab la qual
regraciantsnos la dita proferta nos pregue
encarrega e requer que li dejam
trametre al dit castell de Casp los honorables
micer Bonanat Pere en decrets micer Pere Basset e micer
Francesch Amenla en leys licenciats ciutedans
daqueixa ciutat: volents les coses que per nosaltres
son stades deliberades e promeses complir: som de
acord e voler quels dits micer Pere Basset e micer
Francesch Amenla demanats segons dit es sien donats per
advocats al dit don Frederich dels quals tant com toque aquest
principat ell deu esser content majorment car lo
dit micer Bonanat Pere es stat prevengut et appellat
per les nou persones per aconsellar aquelles. Perqueus
pregam affectuosament e encarregam que ab aquelles pussavies maneres que sabrets e porets donets orde
e manera que prestament los dits micer Pere Basset e micer
Francesch Amenla partesquen daqueixa ciutat e vajen al
dit castell de Casp per advocar e rahonar lo
pretes dret del dit don Frederich e sobre lur accorriment
e salari vos avingats ab ells lo millor que fer porets e a menys carrech e messions del general segons de vostras reverencias nobleses e
honorables savieses indubitadament confiam e de present com hajam
vostra resposta haurets cautela de ço quels
sera per vosaltres accorregut: e si per ventura ço que
no crehem los dits micer Pere e micer Francesch o la
I dells cessant just e ben justificat impediment per
qualsevol raho se volien os volie scusar
e recusar de pendre carrech de la dita advocacio: pregamvos
eus encarregam que axi ab lo veguer e
consellers de Barchinona com en altra manera los
façats constrenyer e forçar de pendre lo dit carrech
e venir prestament al dit castell de Casp com tota triga
hi sie impertinent e carregosa attes que dels altres
competitors hi son ja los advocats e per les dites nou
persones son ja comensats de hoyr sobre aquestes coses.
Nosaltres scrivim als dits micer Pere Basset e micer Francesch
Amenla sengles letres de creença explicadora per
vosaltres les quals vos tramatem ensemps ab
la present: creem fermament que vostres reverencies e savieses si
hauran en tal manera que de aço aquest principat non
reportara nota ni carrech. E sie Lesperit sant
vostra guarda. Dada en Tortosa sots lo
segell del reverend bisbe Durgell a XXVII dies dabril
del any MCCCCXII. - Lo parlament general del principat
de Cathalunya apparellat a vostre honor.

Núm. 366. Tom. 20. Fol. 1745.

 

Al molt egregi senyor don Frederich
Darago comte de Luna. - Molt egregi senyor: vostra letra
havem reebuda scrita en lo castell de
Segorb a XXIIII del mes e any dejus scrits
recitativa de la offerta per nosaltres a vos feta dels
advocats e procuradors necessaris per rahonar advocar e
procurar la justicia que pretenets haver en la successio
de la reyal corona Darago: e ab aquella nos
demanavets per advocats micer Bonanat Pere micer Pere Basset e
micer Francesch Amenla ciutedans de Barchinona e per
rahonador lo molt noble mossenyer Pere de Cervello
e per procurador en Romeu Palau segons aquestes coses son
estesament en la dita vostra letra expressades. A la qual
senyor vos responem que nosaltres havents singular
affeccio e voler que la justicia que pretenets haver en
la dita reyal successio e de qualsevol altre competitor sie
vista clarament e ben regoneguda segons creem fermament que
sera per les nou persones ajustades en lo
castell de Casp per examinar e regonexer aquella e publicar
aquell qui es nostre ver rey princep e senyor: decontinent
havem provehit tant com es possible que dels dits tres advocats que
demanats dotats de gran probitat e profunditat de sciencia
vos sien donats e hajats micer Pere Basset e
micer Francesch Amenla: com lo dit micer Bonanat Pere sie
stat prevengut e demanat per les dites nou persones a prestar consell
a aquelles nous podem atorgar: e appar a nos
que vos havent sis solempnes doctors a rahonar
vostre dret ço es aquests dos de Cathalunya altres dos per loregne Darago e altres dos per lo regne de Valencia siats
be provehit de advocats. Tant com toca la demanda de
mossenyer Pere de Cervello jatsie ell sie notable
cavaller e de gran seny dotat empero com la dita justicia de
la reyal successio se haje a examinar e difinir
per justicia e devets confiar que les dites nou persones son
de tanta auctoritat prohomenia e sciencia que
sens nobles e cavallers regonexeran et publicaran la
dita justicia per aquell qui es nostre ver rey princep
et senyor vos responem que nons par sia
necessari. Item sobre lo procurador demanat es nostra intencio
e acord complaureusen. E aço havem deliberat molt
egregi senyor sobre les coses contengudes en la dita vostra letra.
E tingueus en sa continua proteccio la Deitat
sancta, Scrita en Tortosa e segellada
ab lo segell del reverend bisbe Durgell a
XXVII dies dabril del any MCCCCXII.- Lo
parlament general del principat de Cathalunya apparellal a
vostre honor.

Sesión del día 28.

Se
adoptaron varios acuerdos, relativos casi lodos a pago de sueldos e
indemnizaciones y otros asuntos de poco interés.

Sesión del
día 29.

Reunióse el parlamento; pero no hubo discusión, ni
se resolvió ningún asunto.

Sesión del día 30.

Fue
leída en ella la siguiente carta:

Núm. 367. Tom. 20. Fol.
1750.

 

Als molt reverends e honorables senyors
les nou persones ajustades en lo castell de Casp per
fer la examinacio noscio e publicacio de aquell qui es
nostre vertader rey princep e senyor. - Molt reverends pares
en Christ e honorables senyors: per ordinacio e voler de vostres molt
grans reverencies e honorables savieses vos trametem los
honorables en Ramon Fivaller per esser aqui un dels castellans
o guardes del conclavi o castell de Casp e micer
Bonanat Pere que haviets demanats per vostres letres
instantment: los quals sobre la eleccio que
havem feta de les sis persones qui deuen aqui anar quant per
vosaltres seran demanades per hoyr la publicacio fahedora
de aquell qui es nostre rey princep e
senyor justicia mijançant ço es ques informen ab
vosaltres de la forma e manera com hi deuen anar les dites sis
persones et de lur seguretat et altres coses en
aço pertinents considerant per qui son trameses
e lurs grans dignitats e auctoritats havem de nostra
intencio plenament informats. Perqueus pregam
affectuosament que donants fe e creença a les coses
queus en diran de part nostra daço quen
haurets deliberat al pus prest que porets
segons la qualitat dels affers requer nos vullats
per vostres letres clarament imformar. E tingueus
senyors molt reverents e honorables Lesperit sant en sa
guarda. Dada en Tortosa sots lo segell del
reverent bisbe Durgell a XXX dies de abril del any
mil CCCCXII. - Lo parlament general del principat de Cathalunya
apparellat a vostre honor.

Sesión del día 2
de mayo.

Dióse principio con la lectura de los dos escritos
que siguen.

Núm. 368. Tom.20. Fol. 1752.

Als molt
reverends egregis nobles et honorables senyors del parlament general
de Cathalunya. - Molt reverends egregis nobles e honorables senyors:
decontinent que haguem rebuda vostra letra
contenent lo pagament de les gents darmes de
cavall et de peu qui deuen passar en lo
regne de Cerdenya entenguem ab tota
diligencia en expedicio de aquests affers arreglantsnos ab
la dita vostra letra ab los capitols quens
ha mostrats en Johan Puyol vostre scriva trames
aci per aquesta raho: et per cessar salaris et
messions hi ordenat de nosaltres matexs en Guillem
Oliver per scriva de racio et en Ramon Dezpla
per distribuydor los quals ne han volgut pendre
carrech sens haverne del general alguna
satisfaccio et salari. E conte senyors la dita vostra
letra que si los procuradors o missatgers de micer
Nicholoso Doria nons complien tots los XXX milia
forins que fos abatut prorata del nombre dels
CCCC homens a cavall et CCC ballesters et de cascuns
segons nos semblaria millor et pus expedient: e
sapiats senyors que dels dits XXX milia florins
nosaltres ne havem rebuts ni los dits missatgers nons
han donats sino XXVI milia CLXXXX florins Darago X
solidos barchinonenses en moneda de florins de
Florença ducats et jenovins et altres monedes los
quals ab los XIIII milia florins que manats esser
prestats per raho daquests affers als marmessors del
senyor rey munten XXXX milia CXC florins Darago X
solidos barchinonenses e havem comptat que munta lo
sou de CCCC rocins et CCC ballesters pagats a IIII meses
XXXIII milia DCCCXVIII florins Darago II solidos barchinonenses axi
que restaven pera les messions VI milia CCCLXXII
florins VIII solidos et aquesta quantitat es tan pocha
que no ve a res a les messions que si han ha fer per aquests affers:
e per aquesta raho et per ordinacio de la vostra letra
segons que damunt havem deffalcat del nombre de la dita
gent a caval et de peu ca non havem dat
sou o acorriment sino a cent homens darmes et
a docents L homens a cavall lança en puny et a
C ballesters: et posat aquest nombre sia stat
tan diminuit empero encara nos fallen ab les
messions que sen han a fer MD florins Darago segons tot
aço porets veure stesament et destinta
en un llevament quin es stat fet queus
trametem inclus dins la present: et sta
en veritat que per tant com nos fallen los dits MD
florins nos havem retengut que no havem volgut dar lo
sou o acorriment de XIIII homens darmes qui
son compreses en los dits cent tro hajam de vosaltres
senyors resposta a la present nostra consultacio. Perque placieus
senyors nos rescrivats com volrets nos
hajam en aquests affers es a saber si defalcarem ultra aço
que defalcat havem de la dita gent tant com munten los
dits MD florins et de qual gent ho volrets ne façam:
car axi com vosaltres senyors ordonarets sera complit
per nosaltres prestament: no volem empero ometre que
les monedes del dit general sestrenyen molt et
son minuades de grans quantitats. E daço senyors nos
rescriurets com pus prest porets car ja
veets que aquests affers son de tal qualer que no
soferrien dilacio. E sia molt reverents egregis
nobles et honorables senyors la sancta Divinitat en
vostra guarda. Scrita en Barchinona a XXVIII
dabrill del any MCCCCXII. - Los deputats
del general de Cathalunya e les sis persones a ells
adjunctes a vostra honor apparellats.

Núm.
369. Tom. 20. Fol. 1753.

 

Als molt reverends egregis nobles e
honorables senyors lo parlament general de Catalunya. - Molt
reverends egregis nobles et honorables senyors: lo die
pus prop passat havem reebuda una letra dels
consols de Perpenya la qual menciona diverses novitats
quis son seguides en aquelles partides e qui son
de assats gran caler. Perque com sie necessari
que de tals novitats vosaltres senyors siats
certificats: tramatemvos translat de la dita letra
inclus en la present a fi que certificats puixats
si necessari sera sobre les dites novitats esser avisats. E
sia molt reverends egregis nobles e honorables senyors
la sancta Divinitat en vostra guarda. Scrita en
Barchinona a XXVII dies de abril del any MCCCC
dotze. - Los deputats del general de Cathalunya
e les VI persones a ells adjunctes a vostra honor
apparellats.

La carta de que se hace mérito en la
anterior contenía en substancia, según el acta:

 

Núm. 370. Tom. 20. Fol. 1726.

Quod in maribus de Leucata
pervenerat quedam navis de viscahins onerata per homines de
Narbona de quatuor mille cesteriis frumenti et octo
botes vini et ultra hoc erant in ea sexaginta tres
ballistarii et hoc totum portat Sardinie ad vicecomitem
Narbone. Item quod in quadam galiota et uno tampino que
tendit ad regnum Sardinie in conserva cum dicta nave
ascenderunt circa octuaginta ballistarii. Item quod quidam Bucicaut
nomine acceperat Avinione solidum pro DCCC hominibus
armorum de peccuniis illustrissimi regis Ludovici
Neapolis.

Por último fueron leídas en esta sesión
varias otras cartas, cuyo contenido no esplica el acta.

Sesión del día 3.

Invirtióse en la lectura de una carta
del parlamento aragonés que dice así:

Núm. 391. Tom. 20.
Fol. 1751.

 

A los muyt reverendos egregios
nobles et honorables senyors el parlament
general del principado de Cathalunya. - Muyt reverendos
egregios nobles e honorables senyors: bien creyemos
sie cierto a vuestras reverencias noblesas e honorables
saviezas como por no haber conoscido rey e
senyor en los regnos e tierras a la corona
reyal sotsmesos son seydos suscitados diversos
escandalos perpetrados homicidios e otros enormes delictos
e robados ganados e diverses otros bienes en diversas
partidas a los quales suscitar perpetrar e fazer
se son acertados con gentes assi de aqueste regno
de Aragon como de Gascunya algunos del principado de
Cathalunya los quales sabemos los ganados et otros
bienes robados en gran partida han levado a lugares e
castiellos del dito principado e dentro aquell
se han recullido et receptado. E ya sia
nos paresca seyer necessario provehir a
la sedacion e squivamiento de los ditos
scandalos e inconvenientes e entre otros remedios pudiesse
e deviesse de justicia seyer feyta reintegracion
a los dampnificados de los bienes de algunos del principado
qui en aqueste regno trobados son: empero
nos aquesta via de remedio ommetemos per
conservar buena fraternidat e amigança entre los de
aqueste regno e del dito principado e provehimos
por otras vias quanto possible nos es a la indemnidat et
segurança de la tierra. Mas esnos cierto que
todos remedios a present son insuficientes sino breu
haver rey e senyor qui cerqua
aquesto provida mediant la gracia de Dios segunt
necessario sera: e por aquesto continuadament
instamos los muyt reverendes e honorables senyores
qui en Casp son deputados a la investigacion de
la justicia de la succession reyal et
publicacion et nominacion de la persona que por rey e
senyor haver devamos que cerque aquello
diligentment entienda e breu quanto la qualidat
e grandesa del negocio lo consiente den a aquello devida
conclusion a la qual fazer havemos por firme las
instancias de vuestras reverencias noblezas et honorables saviesas
muyto los moveran. Porque vos rogamos que en todas
aquellas maneras que vistas vos seran los querades
sollicitar exortar e rogar a dar breu e buena
conclusion al negocio de que la cargua et sollicitut
les es acomendada de guisa que por conoscimento
de rey et senyor qui a la evitacion
e sedamiento de los ditos inconvenientes et
scandalos pueda provehir devidamente la cosa
publica de los regnos e tierres a la reyal
corona sostmesos sie puesta en estamento de paz et
tranquilidat. E sie muyt reverendes
egregios nobles et honorables senyores la sancta
Trinidat en vuestra guarda et proteccion. Scripta
en Ceragoça e sellada con el siello del
comendador mayor de Alcaniç a XXVI dias de abril del anyo
de MCCCCXII— El parlament general del regno de Aragon
perellado a vuestra honor.

Sesión del día 4.

Se abrió con la lectura de la
carta que sigue:

Núm. 372. Tom. 20. Fol. 1757.

 

Als molt reverends nobles e
honorables senyors lo parlament general del regne Darago. -
Molt reverends nobles e honorables senyors: vostra letra havem
reebuda scrita en Ceragoça a XXVI del
mes dabril prop passat recitativa dels scandols
homeys diverses e enormes crims perpetrats robaments de
bestiars e altres bens fets en les partides daqueix regne
axi per gent strangera de Gascunya e
encara del regne Darago e alguns de aquest principat:
perque fahiets continua instancia als molt reverends e
honorables senyors ajustats en lo castell de
Casp e deputats a fer la examinacio noscio et
publicacio de aquell qui es nostre ver rey esenyor que donen breu e bona conclusio a la justicia mijançant
la qual la perpetracio de tants scandols e mals cessarien:
pregants a nosaltres que semblant instancia hi dejam
sollicitar e fer segons aquestes coses en la dita vostra

letra son stesament expressades. A la qual senyors
molt reverends nobles et honorables vos responem quens
dolem molt dels dits scandols homeys delictes e
robaments seguits
en aqueix regne e fraternalment e cordial
participam en totes vostres tribulacions et affanys prenents
a importable anuig que de aquest principat alguns sien
complices et sequaces de malefactors et perpetradors de crims tant detestables la correccio punible dels quals en son loch
e cars nons oblidara: e som molt aconsolats de la dita
continua instancia que havets feta e fets a la
examinacio de la justicia de aquell qui es nostre rey e senyor
car proceheix de intencio virtuosa: certificants
vostras reverencias noblesas e honorables
saviesas que nosaltres hi havem feta e farem deguda e
urgent instancia vehents per clara experiencia quants
sinistres et perills importa la dilacio et que la salut
et repos de la cosa publica e dels subjectes a la coronareyal Darago es que prestament sia publicat qui es nostre
rey e senyor per justicia la qual confiam ques fara per
aquells a qui es comesa: pero es molt necessari ques maneig
ab tal orde forma e manera que impertinencia non puixe
sortir ni justa materia de querela a alguns dels dits
competitors segons la arduitat e ponderositat de tan alt misteri
requeren. E creem senyors molt reverents nobles
e honorables que vosaltres et nosaltres som de una mateixa
intencio en desijar e saber prestament qui es nostre ver rey
e senyor per justicia la qual placia a la clemencia divinal
nos vulla fer publicar saludablement ab
tranquillitat tota equitat observada. E tingueus
senyors molt reverends nobles e honorables Lesperit sant en sa
guarda. Scrita en Tortosa sots lo segell
del reverend bisbe Durgell a quatre dies de maig del
any mil CCCCXII. - Lo parlament general del principat de
Catalunya apparellat a vostra honor.

Acordóse,
además, entre otras cosas, que para mayor
defensa del Principado se armasen y botasen al agua desde
luego tres galeras, que el General había concedido prestadas
a la ciudad de Barcelona.

Sesión del día 5.

Dióse
cuenta en primer lugar de una carta de los de Caspe, en que se
trataba del nombramiento de escribanos para dichos compromisarios; y
luego se trató de los bandos que había en Ampurdan.

Sesión
del día 6.

Se acordó el escribir diferentes cartas,
encaminadas todas a apaciguar las disensiones que existían entre
varios magnates de Cataluña.

Sesión del día 9.

Fueron
leídos en esta sesión los documentos que siguen:

Núm. 373.
Tom. 20. Fol. 1764.

Als
molt reverends egregis nobles et honorables senyors lo
parlament general de Catalunya. - Molt reverends egregis nobles et
honorables senyors: be creem havets a memoria ab quanta
instancia et assiduitat et com sovin vos havem scrit
queus plagues deliberar et a nosaltres rescriure
en lo fet de les vendes de les generalitats es a
saber si les vendriem o si les fariem cullir e si les veniem a
quant temps e si serien aquells drets mateixs o si los
crexeriem segons certs capitols quen haviem formats
los quals vos havem tramesos: e no par
senyors que encara hajats deliberat en aquests affers o nons
en havets rescrit: e segons podets
veure aço no soffer pus dilacio car en
lo present mes de maig fenexen tots los
arrendaments et tantost lo primer die de
juny subseguent es necessari et be necessari que les dites
generalitats se cullen o per arrendadors o per
cullidors sens altre intermedi de temps: et avisamvos
senyors per nostre descarrech que si vosaltres ordonats
que aquestes generalitats se cullen per cullidors
que nosaltres hi posem que haurem parer sera dampnos al
general car jan es stada experiencia en temps
passat en altres cullidors que deputats hi posaven dels quals
se diu que furtaven la meytat daço que cullien
e que per ço serie millor que les dites generalitats
fossen venudes e que per la breutat del temps e per lo
temps que vuy nos occorre fossen venudes
solament a I any
car no si pora tant
perdre com si les venien a III anys: e no sperets quels
compradors del present trienni nos donassen
prorata del temps que les cullirien responentsnosen
segons quels han costat car tots
se clamen dients que perden grossament hoc e creem que dins I any Deus volent haurem rey cert e
determenat e lo temps sera millorat e los
volents comprar posats en millor disposicio e lo creximent
dels drets de les dites generalitats se poran fer ab
deliberacio pus spaciosa: perque
placieus senyors nos rescrivats e prest com
volrets nos hajam en aquests affers et no soffirats
que per vosaltres sia mes pus temps en deliberar car
ja veets quel general ne poria sostenir
dampnatge. Part aço senyors
nos havets derrerament scrit que fahessem tirar
aci la fusta de III galees que havem feta boscar
e que tirada posem stepes pera III galees
trocelleres de XXX banchs: e segons vosaltres senyors
sabets primerament nos haviets scrit que
faheessem boschar fusta pera VI galees et
axi ho haviem fet e aquella fem continuar de boschar e
tirar et metre en cubert que no sen perda una
stella: es ver que pus axi nosen havets
scrit derrerament no posarem stepes sino pera III
galeas e aquellas entenem a posar en la manera que per
vosaltres senyors es stat ordenat. E sie molt reverends
egregis nobles e honorables senyors la sancta Divinitat en
vostra guarda. Scrita en Barchinona a cinch
dies de maig del any mil CCCC dotze. - Los deputats
del general de Cathalunya et les sis persones a ells
adjunctes a vostre servey e honor apparellats.

Núm. 374. Tom. 20. Fol.
1765.

Als molt reverends
egregis nobles e honorables senyors lo parlament general del
principat de Cathalunya. - Molt reverends
egregis nobles e honorables senyors: axi com per vosaltres es
stat ordonat ens havets scrit nosaltres
havem aemprat micer Francesch Amella et micer Pere
Basset que advocassen lo
egregi don Frederich Darago en lo fet de la real
successio pregantslos ab gran instancia que
decontinent deguessen partir per anar a Casp car
nosaltres los offerim que tantost los spatxarem
en llur salari: e jatsia hajam trobat en
ells gran voler et affeccio de servir a vosaltres senyors en
la cosa publicha pero lo dit micer Francesch nos
ha dit que james en aquesta manera ell no ha entes ni studiat
no pensant que hi hagues entrevenir et que atesa la brevitat
del temps que dubtava que en aço ell pogues fer sa
honor et ço quis pertany a la ponderositat dels afers:
es ver que apres moltes paraules ell
se offeri de servirne per sa possibilitat a vosaltres senyors
et de fet fa son pertret es te per dit de veure
et strenyerse ab lestudi ab confiança
que li sera dat temps que ell haura pogut veure en los
dits affers car en altra manera no pendria lo
dit carrech. E lo dit micer Pere dix volentnos
parlar clar que dubtava que ell posques
entrevenir en aquests affers sens carrech de sa
fama per tant com a requesta de algunes persones ell havia fetes
allegacions sobre alguns punts tocants la dita successio
en les quals per aventura havia posat axi per lo
dit egregi don Frederich com contra ell; et daço lo
dit micer Pere scriu a vosaltres senyors seriosament ab
sa letra. Perque placieus
senyors nos rescrivats com volrets sia
provehit en aquests affers car sens falla los
dits micer Francesch et micer Pere ne compliran vostra
ordinacio et voler. Part aço sabets senyors
quens havets dat carrech de cercar totes
cartes et scriptures qui facen per la
dita reyal successio et per aquesta raho
alguns de nosaltres a qui singularment ho havem comanat han
treballat et treballen continuament et ab tota
diligencia en cercar de les dites scriptures de les quals han
trobades algunes qui a parer nostre fan per lo
dit fet: et per ço que millor puxats veure
quines et quals son les dites scriptures et hon
son stades trobades havemho posat en
un full de paper queus trametem inclus dins la
present. E mes avant havem
sabut ab micer Francesch Çasala
que micer Bernat Dezpont te les allegacions den Çaera
et de fet ne som stats ab lo dit micer
Bernat de Gualbes; perque vejats
senyors si volrets transllats de algunes daquestes
scriptures et de quals et rescrivitsnosen car
axi com vosaltres ho ordonarets
sera per nosaltres prestament complit. Mes encara sapiats
senyors que tot jorn hic
continuan exir gran colp de
gent qui van en França et en Sicilia
et a parer nostre haut
sguart al temps present deuriasi provehir
et de fet nosaltres havem ja scrit al
governador de Rossello quens sembla ell no hic
dege lexar exir arneses ni besties
cavallines. Be creem que vosaltres senyors hi
provehirets pus ne sots
avisats. E sia molt reverents egregis nobles et honorables
senyors en vostra guarda la sancta Trinitat. Scrita en
Barchinona a V dies de maig del any MCCCCXII.
- Los deputats del general de Cathalunya e les
sis persones a ells adjunctes a
vostre servey et honor apparellats.