Mostrando las entradas para la consulta privilegi ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta privilegi ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

martes, 2 de junio de 2020

CXVII. Reg. n.4879, fol. 119. 13 jul. 1599.


CXVII.
Reg. n.4879, fol. 119. 13 jul. 1599.

Nos Philipus Dei gratia rex Castelle Aragonum Legionis utriusque Sicilie Hierusalem Portugalie Hungarie Dalmacie Croacie Navarre Granate Toleti Valentie Galletie Majoricarum Sardinie Cordube Corsice Murtie Giennis Algarbii Algezire Gibraltaris insularum Canarie necnon lndiarum orientalium et occidentalium insularum ac terre firme maris Oceani archidux Austrie dux Burgundie Brabantie Mediolani Athenarum et Neopatrie comes Abspurgii (Habsburgo) Flandrie Turolis Barchinone Rossilionis et Ceritanie marchio Oristani et comes Goseani. Que per serenissimos reges Aragonum predecessores nostros subditis et vassallis suis merito concessa sunt libenti animo approbare et confirmare solemus. Hinc est quod cum per fidelem nostrum Thomam Salanova magistrum sgrime in civitate nostra Barchinone syndicum et procuratorem confratrie magistrorum armorum sive de mestres de sgrima sub protectione sancti Georgii de cujus potestate plene nobis constitit et constat fuerit coram nobis oblatum et presentatum quoddam originale privilegium per serenissimum Ferdinandum regem Aragonum alte recordationis predecessorem nostrum dicte confratrie magistrorum armorum sive de esgrima concessum cujus tenor sequitur sub his verbis.
- Nos Ferdinandus Dei gratia rex Aragonum Scicilie citra et ultra farum Hierusalem Valentie Majoricarum Sardinie et Corsice comes Barchinone dux Athenarum et Neopatrie comes Rossilionis et Ceritanie 
marchio Oristani et Goceani. Que justa sunt libenter exaudire reges et principes decet ea precipue que armorum exercicium concernunt: cumque per fidelem nostrum magistrum Gasparem de Rueda magistrum esgrime la civitate nostra Barchinone commorantem oblata fuerint capitula per viam capitulationis que per nos decretata fuerunt prout in fine cujuslibet capituli continetur que sunt seriei sequentis. 
- Serenissimo y potentissimo senyor: En los dies passats per vostra magestat et per lo loctinent de aquella en lo principat de Cathalunya es estat donat privilegi als mestres de esgrima habitants en lo dit principat e signantment en la ciutat de Barcelona de vostra serenitat dels quals se fa ocular ostensio a la magestat vostra ut ecce. Es empero ver illustre senyor que segons experiencia ha mostrat no es estat complidament provehit a tot lo menester a be de la confraria per vostra gran excellencia atorgada als dits mestres de esgrima: e com la dita confraria senyor illustre sia molt bona e singular cosa axi per la utilitat quen reb la republica per la necessitat que han los homens en esser exercitats en las armas com altrament: per tant et alias mestre Gaspar de Rueda mestre de esgrima com a procurador eo sindich dels confrares de dita confraria recorrent a la excellencia vostra aquella humilment supplica li sia plasent atorgar havent per confirmats los dalt dit privilegis per vostra illustre senyoria a ells atorgats ço per son loctinent de anyadir e voler de nou en forsa de privilegi atorgar los capitols seguents majorment com vuy mes que may los homens se exerciten en l ditas armas e lo temps hi convida aquells.
- Placet regie magestati prout dicta capitula et privilegia per suum locumtenentem generalem ut predicitur concessa fuerunt et sunt in possessione.
- E primerament lo dit mestre Gaspar e altres dits mestres de esgrima supplican la excellencia vostra li placia atorgarlos privilegi que de aqui avant qualsevol persona de qualsevol grau stament o condicio sie que vulle esser confrare de la llur confraria que aquella pugue rebrer hu o molts tants quants en aquella entrar volran: la qual recepcio facen los prohomens que lashoras se trobaran en dita confraria: los quals confrares se puguen alegrar de totes coses a be dels confrares ordenades per la dita confraria axi be com si eren mestres de esgrima no feta diferencia alguna.
- Placet regie magestati. (En el texto original está todo seguido. Yo inserto saltos).
- Item illustre senyor lo predit mestre Gaspar en dit nom e tots los mestres de esgrima residints en dita ciutat de Barcelona suppliquen la gran magestat vostra li placia atorgar en privilegi dels qui entraran en dita llur confraria com es dit de diversos officis e ans que de quiscun offici eo art sien tots anys en lo terme e dia ja statuit del glorios sant Jordi elets per tots los confrares dos promens de cada offici o art ultra los promens que elegir quiscun any se acostumen per dits mestres de esgrima a fi que la dita confraria reba augment la qual vuy sustentar nos pot per la paucitat dels mestres de sgrima que vuy hi son lo que redundara en gran benefici de aquella e encara de la republica.
- Placet regie magestati.
- Item illustre senyor placia a la magestat vostra atorgarlos privilegi que los prohomens axi mestres de esgrima com altres que seran segons los arts e officis elets tots plegats puguen ab imposicions de penes compellir que los qui excercitaran et exercitat hauran no sols la dita esgrima mes los altres officis e arts segons dalt es dit en lo temps degut ans que mostrar puguen les dites arts e officis se examinen ara en lo present temps per mestre Marti del Trigo mestre Gaspar Lleo e mestre Gaspar de Rueda e per avant en lo temps hi seran altres en llur lloch per aquells quant a la art de esgrima per ells e altres promens segons dalt es dit en los altres officis e arts: car vuy quant a la dita esgrima se veu que molts ignorants dientse mestres se atrevexen de voler mostrar a molts homens lo que ells mostrar no saben e se segueix que los qui de tals aprenen no saben la veritat del art y axi perillen molt e es fer gran prejudici als verdaders e aptes mestres.
- Placet regie majestati.
- Item illustre senyor suppliquen los predits a vostra real magestat los placia atorgar privilegi y gracia que en las exaccions de les penes imposadores segons dalt es dit en la exaccio de aquelles sia forçat qualsevol official request per los promens de dita confraria eo per la major part de aquells en fer degudament la dita instadora exequcio sens altre examen per dit official o officials faedor: altrament que contra dit official e officials se puga dar protest o protests e que de aquell o aquells se puga obtenir justicia devant vostra magestat eo lochtinent de aquella et altre official.
- Placet regia magestati quod dicti officiales dicta decreta exequantur et fiat ut mandat.
- Item illustre senyor com los mestres de esgrima sien vistes persones honrades perque lo llur exercici es molt noble e ja de temps antich sie vist esser cert acostumen dels reys passats predecessors de vostra excellencia esser honrats e stimats per la qual raho es estat en costum que en temps que per alguns respectes es provehit que ningu en alguna ciutat vila lloch castell no gos portar armes en tot temps sien vists esser exempts dits mestres e per causa dells los qui ab ells iran els acompanyaran: que sie plasent a la magestat vostra ordonar privilegi que de aqui avant en tot temps e en altres temps los dits mestres de esgrima cada hu per si e ab si ters tinguen les armes guiades e privilegiades e que aquells per temps algu a ells e a cada hu dells e a dos persones ab cadahu dells nols puguen esser llevades per official algu de qualsevol condicio ans aquelles no obstants cada hu de dits mestres de esgrima ab si ters aquelles aportar puguen sens empaig si donchs per causa de rixa o brega per ells feta eo de cert faedora no los fos prohibit (se lee fosprohibit junto): e aço illustre senyor perque los homens sien convidats a be exercitarse en las armas.
- Placet regie magestati.
- Item illustre senyor los predits supliquen la magestat vostra atorgarlos privilegi que los que seran aptes en la sgrima mes e en los altros officis e arts dels confrares que son e seran per sdevenidor en dita confraria a coneguda dels prohomens damunt dits eo de la major part de aquells puguen esser compellits axi per imposicions de penes com alias en examinarse a fi que mes salvament y segura la dita confraria reba augment e honor.
- Placet regie magestati.
- Item senyor illustre com algunes vegades se sie esdevingut que jugant bonament los mestres de esgrima eo mestre de esgrima ab algu altre axi dexeple (deixeblediscípulo) com no dexeple eo los dexeples qui aprenen de esgrima eo ja son aptes ab altres persones per desastre se do algun colp o colps del qual o dels quals a vegades se porien seguir mort o mutilacio de membre que lo qui tal colp dara no sie tingut al qui aquell rebra eo a la justicia en res pus lo offici e art es tal que de necessitat se haje a jugar ab ferro e se hajen a batre los que aquella exerciten pus los qui juguen o jugaran no tinguen proposit o pensa de matar.
- Placet regie magestati. - Fuitque per eundem Gasparem de Rueda magestati nostre humiliter supplicatum ut preinserta capitula concedere et decretare de nostra solita benignitate dignaremur: atque nos volentes leto fronte dicte supplicationi benigne annuere volentes omne exercitium armorum debitis prossequi favoribus tenore presentis de nostra certa scientia deliberate et consulto preinserta capitula et omnia et singula in eis contenta juxta decretationes per nos in quolibet dictorum capitulorum factas nostro regio beneplacito perdurante dicto magistro Gaspari et dicte confratrie concedimus et dicta capitula et unumquodque eorum juxta nostras decretationes observari volumus in omnibus et per omnia juxta illorum seriem et tenorem. Serenissime propterea Joanne regine Castelle Legionis Granate etc. principi Gerunde archiducisseque Austrie ducisseque Burgundie filie primogenite nostre charissime gubernatricique generali et post felices et longevos dies nostros in omnibus regnis et terris inmediate heredi et legitime successori intentum nostrum aperientes sub paterne benedictionis nostre obtentu dicimus futuroque locumtenenti generali nostro gerentibus propterea vices nostri generalis gubernatoris in nostro principatu Cathalonie constitutis dicimus et mandamus pena florennorum auri mille adjecta quatenus hujusmodi nostrum privilegium ceteraque omnia et singula precontenta teneant firmiter et observent tenerique et inviolabiliter observari per quos deceat faciant et non contrafacianl vel veniant seu aliquem contrafacere vel venire permittant ratione aliqua sive rausa si preter ire et indignationis nostre incursum penam preapositam cupiunt evitare. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus nostro comuni sigillo impendenti munitam. Data in villa Montissoni die decimo octavo mensis madii anno a nativitate Domini millessimo quingentessimo decimo regnorumque nostrorum videlicet Sicilie ultra farum anno quadragessimo tercio Aragonum vero et aliorum tricessimo secundo Sicilie autem citra farum et Hierusalem anno octavo. - Yo el rey. - Vidit Augustinus vicecancelarius. - Vidit generalis thesaurarius. - Vidit conservator generalis. - Dominus rex mandavit michi Michaeli Velazquez visa per vicecancelarium thesaurarium et conservatorem generales. - Inh itinerum vicessimo septimo folio centessimo nonagesimo sexto. - Registrata. - Humiliter supplicando ut privilegium preinsertum et omnia et singula in eo contenta laudare approbare et confirmare et si opus est de novo concedere de nostra solita benignitate dignaremur: nos vero predecessorum nostrorum vestigia cupientes imitare thenore hujusmodi carte nostre de nostra certa scientia deliberate et consulto predictum et preinsertum regium privilegium et omnia et singula in eo contenta a prima linea usque ad ultimam ejusdem ac juxta seriem et tenorem illius laudamus approbamus ratificamus et confirmamus prout melius et plenius confratrie predicte magistrorum sgrime et confratribus ejusdem cum dicto regio privilegio sunt concessa si et quatenus sunt in usu et possessione approbationis ratificationis et nove concessionis munimine roboramus et validamus: volentes et expresse decernentes quod nostra hujusmodi confirmatio seu nova concesio ut prehabetur dicti privilegii regii desuper inserti sit dicte confratrie magistrorum de esgrima et confratribus ejusdem tam in judicio quam extra semper et ubique stabilis realis et firma nullum sentiens diminutionis incommodum impugnationis objectum aut noxe alterius detrimentum sed in suo semper robore et firmitate persistat supplentes de eadem certa sciencia regiaque auctoritate omnes et quoscumque deffectus et solemnitatum omissiones siqui vel que in premissis et eorum singulis intervenerint aut annotate fuerint et in similibus requirantur. Illustribus propterea spectabilibus venerabilibus et magnificis dilectis consiliariis nostris quibuscumque locumtenentibus et capitaneis generalibus in principatu Cathalonie et comitatibus Rossilionis et Ceritanie cancellariis vicecancellariis regenti cancellariam doctoribus nostre regie audientie regenti officium nostri generalis gubernatoris et gerenti vices ejusdem bajulis generalibus et procuratoribus regiis necnon prothonotario nostro et ejus locumtenenti vicariis bajulis subvicariis subbajulis alguziriis virgariis portariis ac ceteris quibuscumque officialibus nostris constitutis et constituendis et eorum locumtenentibus seu officia ipsa regentibus presentibus et futuris precipimus et jubemus ad incursum nostre regie indignationis et ire peneque florenorum auri Aragonum mille nostris inferendorum erariis quod preinsertum privilegium ac omnia et singula in eo contenta dicte confratrie magistrorum de esgrima et ejus confratribus teneant firmiter et observent ac teneri et observari inviolabiliter faciant per quos decet cauti secus agere fierive permittere aliqua ratione sive causa si dicti ofliciales et subditi preter ire et indignationis nostre incursum penam preappositam cupiunt evitare. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus nostro regio comuni sigillo quo nostri locumtenentes et capitanei generales presentis principatus Cathalonie et comitatuum Rossilionis et Ceritanie utuntur impendenti munitam quia in promtu non est sigillum regium comune nostrum. Data in nostra civitate Barchinone die decimo tercio mensis julii anno a nativitate Domino millessimo quingentessimo nonagessimo nono regnorum autem nostrorum anno secundo. - Yo el rey. - Dominus rex mandavit michi domino Petro Franquesa viso per Covarrubias vicecancellarium Sabater regentem cancellariam Fontanet pro generali thesaurario et me conservatorem generalem.
- Confirma vuestra magestad y de nuevo concede a los maestros de armas ciertos capitulos.

miércoles, 17 de febrero de 2021

26, 27 de septiembre, 1461

26 DE SEPTIEMBRE.

Se leyeron en consejo las cartas que se habían de enviar a los Embajadores, las que fueron pasadas luego al Concejo de la ciudad, y aprobadas por ambos cuerpos, se mandó que fuesen expedidas.
El mismo día, se recibieron las siguientes cartas.

Als molt reverend magnifichs e molt savis senyors los diputats del Principat de Cathalunya en Barchinona residents.
Molt reverend magnifichs e molt savis senyors. Per fets e negocis concernents interes de aquesta ciutat e singulars de aquella trametem aqui lo honorable micer Pere Cavertes com procurador nostre. Pregam e suplicam vos afectuosament aquell en los dits fets hajau per recomanat e donarli fe e creença en tot lo que de part de aquesta ciutat e nostra vos dira e explicara. E sia senyors molt reverend e magnifichs la Santissima Trinitat continuament en vostra guarda e proteccio. Scrita en Tortosa a XVI de setembre del any M.CCCCLXI. - A tota honor de vostres reverencies molt promptes e apparellats lo procurador de Tortosa.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs e de molt gran prudencia senyors los deputats e consell representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e de molt gran prudencia senyors. Per relacio de molts serieu stats informats com a nostre Senyor Deu haura plagut
apellar a la sua gloria lo Illustrissimo don Carles fill e primogenit de la Majestat del lllustrissimo Senyor nostre lo Senyor Rey Darago la qual cosa ab molta dolor e tristicia portam. E per ço sab Deus som constituhits e posats en molta angustia e turbacio e desigam esser avisats si axi en veritat sta com som informats e axi mateix sobre la intencio del Principat quina sera en lo qui per avant ha a succehir. Per tant senyors molt reverends egregis nobles magnifichs e de molt gran providencia vos pregam tant com a nosaltres es possible vos placie avisar nos de la veritat e axi mateix de la intencio del Principat e quinas forma e pratica haurem daquiavant en aquesta universitat tenir e servar com la intencio nostra e de la dita universitat sien stades son e seran tots temps unidament e conforma anar ab lo dit Principat e no gens deviar de aquell. Nosaltres per lo present havem provehit en tancar tots los portals en las nits e de dies obrirne tant solament dos o tres e en aquells tenir nostras guardas fins per vosaltres siam avisats del parer del dit Principat com e en quina forma nos haurem a regir. E conserveus molt reverends egregis nobles magnifichs e de molt gran providencia senyors la Trinitat Sancta en sa divinal gracia e comendacio. De Vich a XXIIII de setembre any M.CCCCLXI. - A vostra honor prests e apparellats los consellers de Vich.

Molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors e de gran providencia. Segons creem a vostre consistori sera pervengut com mossen Franci
Raset Berenguer Ferrer e Pere Soler
tres nostres conjurats (co-jurats; co-jurados) e VIIII adjunts per lo concell general poch dies ha impertinentment associats als jurats als quals adjunts han donada potestat puixen fer actes sols e los jurats totalment repellits e sens sabuda de aquells poden exequtar los fets de la ciutat es cosa de gran admiracio e en aquesta universitat ne menys per nenguna universitat del Principat may usitada e creem contra privilegis de nostra ciutat los quals en dia de digmenge XVI de juliol pus proppassat han attemptat donar sentencie e declaracio no appellada la part revocant quant poden lo sindicat fet en persona del honorable mestre Marti Pere. E per quant tals actes e revocacio de sindicat los dessus dits se sforçen incessantment a infringir los privilegis daquesta ciutat car apar per privilegi que negun sindich no pot esser revocat durant la causa del sindicat. E es manifest que a X de janer pus prop passat concordablement per tota la universitat demanada per tots los reverends e magnifichs diputats trametessem hun home ab plen poder don lo dit mestre Marti Pere fonch elet sindich e tret de les bosses segons nostre privilegi dels sachs requer per entrevenir per aquesta ciutat en tots los actes de la Diputacio concernents la liberacio del lllustrissimo Senyor Primogenit e defensio de libertats e privilegis del Principat. E per aquesta raho lo dit mestre Marti Pere ha entrevengut per sindich e no mossen Franci Sampso car no obsta lo sindicat fet per les corts de Leyda als honorables micer Gabriel de la Via Franci Sampso e Francesch Beuda com finida rompuda o licenciada la cort es finit e extinct tal sindicat segons vol nostre privilegi. E per conseguent creem lo dit Sampso no ha haguda ne ha potestat per la ciutat de entrevenir en los actes de la Diputacio ne per semblant creem haja valor la eleccio novament feta del dit Sampso per vots com tota eleccio de sindicat o missatger se haja a fer segons forma del nostre privilegi dels sachs ordenant ha esser tret dels sachs per sort de redoli (rodolino, redolino; redolí, rodolí; bolita con un papel, cédula, dentro) lo qual son tenguts servar e tenir. Certificant vostres reverencies e magnificencies que lo vertader sindic de aquesta ciutat segons tenor de nostre privilegi dels sachs elegit als actes de la Diputacio es lo dit mestre Marti Pere com dessus es explicat. E per quant creem que los dits actes per los dits tres jurats e nou adjuncts indegudament fets contra lo sindicat del dit mestre Marti Pere son derogants e impertinents als negocis del Principat havem deliberat a vostres grans reverencies e magnificencies e honorables savieses de la veritat consultar e avisar per nostre descarrech. E placiaus donar fe e creença en tot lo que a vostres reverencies e magnificencies sera explicat per part nostra per lo dit mestre Pere sindich de aquesta ciutat. E la Trinitat Santa sia en guarda de vostres grans savieses. De Gerona a XVII de setembre any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio promptes. - P. Sentmarti Nicolau Frugell Francisco Vedruna tres dels jurats de Gerona. - Als molt reverents egregis nobles magnifichs e honorables senyors de gran prudencia los diputats e concell lo Principat de Cathalunya representants residents en Barchinona.

Als molt reverend magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e honorables senyors. Una vostra letra havem rebuda per la qual nos avisats de la dolorosa mort del Illustrissimo Senyor don Carlos Primogenit rebuts per ell los sagraments ecclesiastichs es passat desta vida present. Placia a la potencia divina lo vulla collocar en paradis entre los seus sants angels. Com nos scriviu que siam attents e vigils en lo benavenir e repos de aquest Principat nosaltres e tota aquesta universitat e lo poble de aquella sempre han acostumat de servar totes les coses fetes e ordenades a laor de nostre Senyor Deu e servey de la Majestat del Senyor Rey e de la Serenissima Senyora Reyna e Illustre Primogenit don Ferrando fill lur duch de Montblanch tranquillitat e repos del Principat e de la republica de aquell. Pregant vos si plasent vos sera volernos informar e avisar de totes les coses que sien necessaries al cars e encara quina solemnitat devem fer per la mort del dit lllustrissimo Primogenit. E sia la divinitat proteccio e guarda vostra. De Cervera a XXV de setembre any Mil CCCCLXI. Molt reverends magnifichs e honorables senyors los pahers de la vila de Cervera apparellats a vostra honor.

27 DE SEPTIEMBRE.

No hubo sesión, por ser domingo.

miércoles, 10 de marzo de 2021

18 DE MARZO.

18 DE MARZO.

En la sesión de la mañana de este día, fueron presentadas las siguientes súplica y carta, que fueron remitidas al Consejo, de parte del universidad de Cervera, por su síndico Jaime Tallada.

Molt reverends egregis nobles magnifichs savis e honorables mossenyors.
A vostres grans reverencies e providencies es cert e notori com juxta la constitucio començant lo fruyt de les leys es observancia de aquelles etc. feta en la cort de Barchinona per la lllustrissima Senyora Reyna dona Maria de gloriosa memoria e encara juxta la capitulacio derrerament feta entre la patria e la sacre Majestat del Senyor Rey vuy benaventuradament regnant e signanment en lo vuyten capitol començant Item per quant experiencia ha mostrat etc. la principal instancia obra e factura de fer servar usatges constitucions privilegis libertats usos de la terra pertany a vosaltres e a vostre gran consell e en e per la forma extessament posada en aquell vuyte capitol lo qual dona pus ampla potestat e major a vosaltres que no la nomenada constitucio e vosaltres e cascu de vosaltres ab jurament solempne sots tenguts e obligats fer tenir e servar a la letra les dites constitucions leys e privilegis e per observancia de aquells exequutar la forma donada en lo dit capitol on com gran temps ha passat en virtut de privilegi reyal us e praticha de aquell inconcussament quieta continua e pacifica servats e de tant de temps que lo contrari no es memoria atorgas a la vila de Cervera e vehins de aquella e vassalls reyals fets de aquella jurats servar specificament que los Reys passats de gloriosa memoria e per la dita sacre Majestat e per lo Illustrissimo Primogenit felicissament ara regnants la dita vila de Cervera consolat e congregacio de aquella per defensio de certs vassalls reyals vehins de la dita vila los quals tenien certas heretats e bens en lo loch de Maçona Sobirana lo qual loch se diu esser del molt honorable En Johan Berenguer de Ragadell (parén de Luisico Rajadell) donzell los quals vassalls e vehints contra tot dret e raho eren notoriament de fet oppressos vexats e mal tractats axi en persones com bens per presons taylles concussions exaccions violentes per lo dit Johan Berenguer e sos ministres precehints acostumades letres e lorde e patrica (pratica) del proces de defensio hagen per reintegracio de tals oppresions vetxacions (vejaciones. En esta palabra, la tx, si se pronunciase como la ch de chiquet, sería vechacions, como ocurre en Vallchunquera, Valjunquera, en el Matarraña, Teruel, y en lugares de Valencia; el denominado apitxat, apichat.) e mal tractaments trobada fadiga de justicia manifesta contra lo dit Johan Berenguer e sos ministres fet e executat lo proces de la dita defensio contra aquell e son castell segons orde del dit privilegi e pratica de aquell lo qual vol que contra tal oprimint vexant e mal tractant lo dit consolat e congregacio puga dar e fer tot dan e deshonor havent sobre aquestes coses amplissima guirencia del Senyor Rey privilegiant en tant que sobre tal execucio no podem esser demanats o impetits com davall de privilegi. Ara lo dit Johan Berenguer e o lo fill de aquell volents fer fer proces de acte e fet devallant de privilegi us e pratica de aquell e quant en ells es portar ne causa e plet formal e ordinari contra forma de la constitucio començant com ad excellenciam feta per lo Rey En Pere segon en la cort de Barchinona alla on diu Idcirco nos etc. civibus et hominibus villarum etc. libertates franquitates et consuetudines et bonos usus et concessiones et omnia privilegia ita quod usus privilegiorum et concessionum etc. sine libelli dacione et cause ductione expediatur etc. trahen e han trets en lo juhi reyal lo sindich consolat e congregacio de la vila de Cervera auctenticat proces contra aquells per causa de la dita defensio davant micer Luis de Castellvi Thomas Mieres Johan Ferrer Johan May jutges reladors a suplicacio del dit Regadell (Rajadell, Raxadel según un notario de Valderrobres, que se llamó Vall de Roures cuando Barcelona era Barchinona.) per lo lllustrissimo Primogenit en aço comessos contra forma de la dita constitucio e encara contra forma de la constitucio començant Insuper statuimus etc. R. Jacobi in curia Barchinonense e contra moltes altres constitucions confermatories de aquestes en les corts apres subseguides en aquesta manera dampnegant e vexant la dita vila contra los privilegis usos libertats e constitucions fahents los dits reladors proces duccio de causa provisions e intimes al dit sindich e vila havent provehida tal comissio lo magnifich vicecanceller e axi ell com los dits reladors prometens tal proces ferse de causa portarse ordinariament contra la dita vila contra forma dels dits privilegis usos libertats e constitucions per que recorrent lo sindich de la vila de Cervera a vostres grans reverencia magnificencies e savieses e de vostre gran consell humilment suplique e inste que per observancia de les dites libertats privilegis usos pratiques de aquells e constitucions per vosaltres si necesari sera o per vostre sindich servada la forma del dit vuyten capitol vos opossets (occitano; os opongáis; us oposeu, tos oposéu) a la defensio de fer observar les dites libertats privilegis ussos e constitucions per los mitgans e remeys donats en lo dit vuyten capitol fahents cessar tals processos duccio de causa actes intimes citacions e enantaments en tal forma que los dits vicecanceller e reladors per la dita raho proces algu activar no permetent per let o duccio de causa fahent tornar al primer stat tot lo fins aci procehit actitat e enantat per los dits vicecancellers e reladors fahent lo dit sindich a cautela ocular ostensio del dit privilegi e del us observancia e pratica de aquell ab lo present instrument e encara ab la present informacio e fahent ocular ostensio de les concessions aprobacions e conformacions fetes per lo lllustrissimo Rey don Alfonso de inmortal memoria e per la sacra Majestat del Senyor Rey vuy benaventuradament regnant e per son lllustrissimo P. ab los presents instruments suplicant ab molta e gran instancia a observancia de totes aquestes libertats manades e provehides esser servades per las dites constitucions e per la dita capitulacio esser per vosaltres promptament provehit. E jatsia etc. - Altissimus etc.

Als molt reverends egregis magnifichs honorables e savis senyors los diputats e consell del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends egregis magnifichs honorables e savis senyors. Per alguns fets concernents lo benefici repos e tranquillitat del Principat de Cathalunya e per entrevenir en la diputacio e consell representants lo dit Principat ab vosaltres ensemps e per alguns altres fets concernents honor profit e benavenir de aquesta vila privilegis e provisions de aquella va aqui lo honorable En Jaume Tallada sindich actor e procurador de aquesta vila exhibidor de la present informat a ple dels dits fets dels quals haura a parlar e comunicar ab vosaltres. Placiaus donant fe e creença a tot ço e quant per lo dit Jaume Tallada sindich actor e procurador a vostres grans reverencia e magnificencia e honorable saviesa de part nostra sera explicat axi com si per nosaltres personalment era recitat e dit haver aquell e los fets de queus parlara e comunicara ab vosaltres per recomenats segons de vosaltres qui representats (occitano; representáis; representeu, representéu, representáu) tot lo Principat se pertany e nosaltres e tota aquesta vila havem gran confiança. E conserveus la Sancta Trinitat en sa continua amor e gracia. Scrita en Cervera a XIII dies del mes de març del any de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLXII - Molt reverents egregis magnifichs honorables e savis senyors a tot honor e servir vostre prests los pahers de la vila de Cervera.

Leídos los documentes que anteceden, como también una cédula de la señora Reina sobre las doscientas mil libras, a la que se había de contestar, procedióse a la votación, después de la que tomaron los señores Diputados el siguiente acuerdo.

Per tant los dits diputats e consell conclogueren que en lo fet de Cervera sien deputades aquelles tres persones que son eletes per lo fet de mossen Copons les quals vegen si toca a la capitulacio e o referesquen (lo refieran; ho refereixin; u referixquen) al present consell. E si al dit consell sera vist tocar a la capitulacio que sia feta instancia per defensio. En lo fet de les CC mil lliures que sia respost de pensio de censal juxta forma de la capitulacio e que les nou persones ja en lo dit fet assignades vegen qual resposta deu esser feta a la Senyora Reyna e que la componen degudament.

Se deliberó, además, escribir al Padre Santo para la canonización del señor Primogénito.
Presentóse, en seguida, una comisión del Concejo de la ciudad, para comunicar a los señores Diputados la resolución de aquel aprobando el acuerdo de sacar en público la bandera, entregando a este objeto la cédula que sigue.

Es deliberat per lo consell de la ciutat havent per molt bona e saludable la deliberacio feta per los deputats e consell llur en traure la bandera que aquella sia treta per les causes e rahons ja per lo dit consell en dies passats deliberades.
E ha occorregut mes avant al dit consell de la ciutat per alguns bons e deguts respectes que no tant solament la dita bandera dauria esser treta per la dita raho mes encara contra tots aquelles qui en deservey de nostre Senyor Deu del Senyor Rey e de la Senyora Reyna e Senyor Primogenit e destruccio de la lur cosa publica tracten contra la capitulacio.

Pasado a votación, y aprobados mutuamente los acuerdos de ambas corporaciones, se hizo el nombramiento de las nueve personas, destinadas a meditar sobre lo que fuese más conveniente para llevar a cabo este asunto.

Estando reunido el Consejo, presentóse el venerable fray Oliver, Caballero de la orden de San Juan, comendador de Torres, acompañado de otros varios caballeros, quejándose notablemente, y exponiendo los perjuicios irrogados a su orden, para lo cual suplicaba al Consejo le prestase ayuda y defensa, de una carta emanada de la señora Reina, tutriz del Señor Primogénito, copia de la cual entregó al Consejo, y sigue a continuación.

Dona Johana per la gracia de Deu Reyna Darago de Navarra de Sicilia etc. Tudriu del Illustrissimo infant don Ferrando princep del Serenissimo Senyor Rey marit e Senyor nostre molt car e nostre fill primogenit impuber governador general Darago e de Sicilia duch de Montblanch comte de Ribagorça e Senyor de la ciutat de Balaguer loctinent general del dit Senyor Rey en lo Principat de Cathalunya e comdats de Rossello e de Cerdanya. Als venerables religiosos e amats nostres los prior de Cathalunya comenadors cavallers e frares del orde del Spital de Sant Johan de Jherusalem axi aquells qui resideixen en servey e companyia del reverendissim mestre de Rodes com tots altres que sien subdits e vassalls del dit Senyor Rey Senyor e marit nostre e dins lo Principat de Cathalunya e comdats de Rossello e de Cerdanya trobats seran al qual e als quals les presents pervendran e seran presentades los quals havem aci per special e singularment nomenats. Salud e dilectio.
Com per causa e occasio dels sentiments que la prefata Majestat ha hagut que axi per lo Rey de França com per lo Rey de Castella son stats fets es fan continuament preparatoris de gent darmes ab proposit e intencio de fer novitats e moviments contra los seus regnes e terres subdits e vassalls e per aquesta causa la prefata Majestat haya mester a vosaltres e a cascu de vos en propries persones vostres en servey seu e defensio dels seus regnes e terres per tant ab les presents a vosaltres e a cascu de vos dehim exortam requerim e manam quant pus stretament podem sots lo deute de naturaleza e fidelitat que deveu e sou tenguts a la prefata Majestat com a Rey e Senyor natural vostre e occupacio dels fruyts rendes e temporalitats que vosaltres e cascu de vos ha e posseeix del dit orde de Sant Johan en los seus regnes e terres que no haveu ab lo dit mestre de Rodes ne al covent e illa de Rodes sens special permis e facultat expressa de la prefata Majestat o nostra com aquella vos haja mester en son servey e companyia per causa dels dits negocis de França e Castella qui son de tanta importancia e als quals com a feels vassalls e subdits seus no podeu ne deveu fallir no obstants qualsevol manaments a vosaltres o qualsevol de vos de paraula o en scrits en contrari fets o fehedors per part del reverendissimo mestre de Rodes com aquest cas mes sien strets e obligats obtemperar als manaments de la prefata Majestat e nostres que a la voluntat del dit mestre de Rodes en cas que per ell fossen appellats a per part sua vos sia stat fet tro aci o sera fet daci avant altre manament sots qualsevol expressio de paraules guardant vos attentament de fer o attemptar res en contrari sens expressa licencia o voluntat de la prefata Majestat o nostra axi com dit es car siu fessen ço que del dit mestre ne de vosaltres no se deu presumir ne pensar a la prefata Majestat e a nos convendria procehir contra vosaltres e bens vostres e de cascu de vos per deguts e oportuns remeys en casos semblants usats e costumats ço que redundaria en gran carrech de vostra honor e de la obligacio a la qual sou tenguts e obligats a la prefata Majestat com a Rey e Senyor natural vostre segons que dit es. E de la presentacio queus sera feta a vosaltres e a cascu de vos de la present personalment o en les coses de vostres habitacions per qualsevol notari havent auctoritat reyal com a publica e auctentica persona volem e manam esser fet per aquell dit notari qui laus presentara publich instrument per que a vosaltres o algu de vos no puixa esser pretesa o allegada ignorancia. Dada en la ciutat de Barchinona a XI dies del mes
de març del any de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCC sexanta dos. - Le Reyna.

lunes, 1 de junio de 2020

CXIII. Reg. n. 4312, fol. 124. 1° dic. 1585.


CXIII.
Reg. n. 4312, fol. 124. 1° dic. 1585.

Nos Philippus Dei gratia rex Castelle Aragonum Legionis utriusque Sicilie Hierusalem Portugalie Hungarie Dalmatie Croatie Navarre Granate Toleti Valentie Gallicie Majoricarum Hispalis Sardinie Cordube Corsice Murcie Giennis Algarbii Algezire Gibraltaris Insularum Canarie lndiarum orientalium et occidentalium Insularum et Terre firme maris Occeani archidux Austrie dux Burgundie Bravantie Mediolani Athenarum et Neopatrie comes Abspurgi Flandrie Tirolis Barchinone Rossilionis et Ceritanie marchio Oristani et Goceani: Ea que per serenissimos retro reges Aragonum predecessores nostros recolende memorie zelo utilitatis et pro utilitate reipublice digne concessa sunt non solum implere et confirmare sed etiam elongare et ampliare consuevimus ut ipsis gratiis et concessionibus nostris regiis adaucta respublica deinceps melius gubernetur et vassalli et subditi nostri hujusmodi exemplo adduct ad corone regie inserviendum facilius incitentur. Cum itaque pro parte vestri dilectorum patiariorum consilii et universitatis nostre civitatis Balagarii coram majestate nostra et in nostro sacro supremo regio consilio porrecta et humiliter presentata fuerint quedam capitula sive supplicationes bonum reipublice dicte civitatis concernentia non solum illa admissimus verum etiam decretare et providere decrevimus prout in fine cujuslibet dictorum capitulorum latius eparet quorum tenor est hujusmodi.
- Sacra catolica real magestat: micer Joan Giner syndich de la ciutat de Balaguer diu que per vostra Magestat ab son real privilegi dat en lo loch de Ulldecona a set del mes de abril del any mil sinccents sexanta y quatre entre altres gracies los fou concedit que de sinc en sinc anys ab lo modo y forma en dit privilegi real contengut fos feta inseculacio per als officis de dita ciutat dels locs vagans per mort dels insaculats a dits officis o altrament: e com se veja que per la prolixitat del dit temps de sinch anys y en lo intervallo de aquell hajan defallit y comunament defallescan molts inseculats a dits officis y per lo que resten en les bosses de dits officis poques persones de les quals encara que no hajan purgat ni vagat lo temps acostumat se han de extraure per al regiment de dits officis quiscun any y se sia vist un any part altre haver forçosament per lo poch nombre restava en les bosses de exercir y regir una matexa persona havent de vagar tres anys de lo que sen segueix molt inconvenient a la bona administracio de la republica lo que nos poria seguir si lo termini de la insaculacio fos mes breu: supplica per ço dit syndich a vostre magestat sia de son real sercey (servey más atrás y más adelante. En un teclado qwerty la c y la v están juntas, pero el pdf del scan del libro es de 1851) se puga fer dita inseculacio (in secula cuncta o seculorum) ab la forma acostumada de tres en tres anys y que lo primer trienni comense en lo mes de janer del any mil cinccents vuytanta y set. Plau a sa magestat. Item per quant ab lo precalendat real privilegi per les causes y rahons en aquell contengudes fou atorgat y per vostra magestat concedit a dita ciutat que contra los debitors de aquella constant los deutes esser liquits se fassa y dega ferse prompta y expedita execucio en bens y personas per los officials reals de dita ciutat requests per los sindics o paers (patiariorum, como en Lérida) de aquella fins a la integra satisfaccio de aquells y com per la negligencia dels officials reals de dita ciutat qui son lo batle y veguer com tambe per avisar dits officials quant se ha de fer alguna execucio per los dits deutes a la persona o persones contra qui se ha de fer dita execucio se sia vist y se veja continuament que se absenten no sols les persones obligades pero encara aparten y oculten los bens mobles per lo que les mes voltes dita ciutat resta frustrada e insoluta de dits debits en gran diminucio y detriment del patrimoni de dita ciutat: per ço supplica a vostra magestat lo dit sindic placia y sia de son real servey consentir y atorgar a dita ciutat que per los deutes liquits de aquella instats y requests per lo sindich de dita ciutat constant los deutes esser liquits sia feta prompta y deguda execucio servat la orde de dret en les persones y bens dels tals debitors la qual puguen fer en nom de vostra magestat Ios paers de dita ciutat o qualsevol altre official real. Plau a sa magestat se fassa prompta execucio dels deutes liquits de dita ciutat per los officials ordinaris. Item com ab altre real privilegi per vostra magestat real a dita ciutat atorgat dat en la vila de Madrid a deu del mes de setembre del any mil sinc cents setanta sia disposat que si algu deura a la dita ciutat per raho de arrendament o per qualsevol altra cosa encara que lo tal deute no sia de administracio encara que vinga a carrec de clavaris o altre receptor rebre dit deute y lo tal deutor exira per algun carrec o regiment de la cosa publica sia lo tal inhabil y si y haura alguna questio y controversia sobre lo tal deute que haja de depositar dit deute en ma y poder de la persona que la ciutat nomenara y de alli nol puga traure ni cobrar per ninguna via ni manera fins a tant sia la tal questio o controversia declarada y decidida: y molts no curant pagar a dita ciutat retardan la solucio fins veurer si exiran paers o altres officis e com se esdeve exir les tals persones per no constar del que revera se deu per no haver donat comptes o altrament deposen los pretesos deutes com dalt es narrat en poder de alguna persona fins la questio sia decidida o los comptes passats confiant que sent ells paers o regints dits officis sels guardara respecte per los que la tal declaracio han de fer maxime havent de instar la tal declaracio los dits paers e qui dits officis regexen y desta manera per esperiencia se sia vist que en tot lo any del regiment de lurs officis nos decidexen dites causes nis passen nis reten los comptes y en lo entretant tant en nom de la ciutat com altrament procuran de haver a ses mans les quantitats deposades e finit son regiment retenen lo matex deute del que ne resulta molt notable dany al patrimoni de dita ciutat y bon govern de aquella: per obviar a semblants abusos y danys y perque la exaccio se fassa ab major pau y quietut supplica a vostra magestat lo dit sindic sia de son real servey ab lo present capitol proveyr y ordenar que quiscun any quinse dias abans de la extraccio de paers y altres officis de dita ciutat per lo consell general de aquella sia feta habilitacio y sien habilitades les persones poran concorrer en dits officis e los qui en dit dia seran habilitats puguen tant solament concorrer y no altri y no pusquen esser habilitats los qui deuran encara que deposen si doncs dins los quinse dias no hauran liquidat los deutes deuran y realment y de fet passats los comptes y pagades les quantitats degudes y llevats los deposits per dita ciutat ans de la extraccio y tambe los qui tindran lite (litigio) o questio ab dita ciutat sien fets inhabils. Plau a sa magestat. Item supplica a vostre magestat dit sindic li placia confirmar a dita ciutat los dos precalendats reals privilegis los quals ab esta se presentan y altres qualsevol a dita ciutat atorgats conforme stan en possessio de aquells en quant no contrarien als presents capitols que en tot lo sobredit rebran particular gracia y merce de vostra real magestat. Plau a sa magestat en quant nestan en possessio.
- Que quidem capitula preinserta juxta responsiones et decretationes in eisdem respective mandato nostro factas et appositas necnon contenta et expressa in eis laudantes et approbantes: predictis paciariis consilio et universitati civitatis Balagarii tenore presentis de nostra certa scientia deliberate et consulto nostri sacri supremi regii consilii procedente deliberatione concedimus consentimus et elargimur nostroque hujusmodi laudationis approbationis concessionis elargitionis munimine et presidio roboramus eisdemque auctoritatem nostram regiam interponimus pariter et decretum. Serenissimo propterea Philippo principi Asturiarum et Gerunde ducique Calabrie et Montisalbi filio primogenito nostro charissimo ac post felices et longevos dies nostros in omnibus regnis et dominiis nostris Deo propio immediato heredi et legitimo successori intentum apperientes nostrum sub paterne benedictionis obtentu dicimus illustris vero magnificis et dilectis consiliariis futuris locumtenentibus et capitaneis generalibus nostris cancellario vicecancellario regenti cancellariam et doctoribus nostre regie audientie gerentibus vices nostri generalis gubernatoris magistro rationali domus et curie nostre et ejus locumtenenti bajulo generali regiis procuratoribus vicariis bajulis subvicariis subbajulis alguatziris virgariis portariis ceterisque demum universis et singulis officialibus et subditis nostris majoribus et minoribus in nostris principatu Cathalonie et comitatibus Rossilionis et Ceritanie constitutis et constituendis dictorumque officialium locatenentibus seu officia ipsa regentibus et subrogatis dicimus precipimus et jubemus ad incursum nostre regie indignationis et ire peneque florenorum auri Aragonum mille regiis nostris inferendorum erariis quatenus capitula preinserta et unumquodque illorum juxta responsionum et decretationum in fine cujuslibet ipsorum positarum seriem et tenorem teneant firmiter et observent tenerique et observari faciant per quos decet cauti secus agere fierive permittere ratione aliqua sive causa si dictus serenissimus princeps nobis morem gerere ceteri vero officiales et subditi nostri predicti gratiam nostram charam habent et preter ire et indignationis regie incursum penam preappositam cupiunt evitare in cujus rei testimonium presentem fieri jussimus nostro comuni sigillo pendenti munitam. Data in villa Montissoni die primo mensis decembris anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo octuagesimo quinto regnorum autem nostrorum videlicet citerioris Sicilie et Hierusalem anno trigesimo secundo Castelle Aragonum ulterioris Sicilie et aliorum trigesimo Portugalie tamen sexto. - Yo el rey. - Dominus rex mandavit mihi Marcello de Ansa visa per Frigola vicecancellarium Varaona pro generali thesaurario Sapena Campi Terça et Quintana regentes cancellariam.

martes, 20 de abril de 2021

Sumari, H.

HABITADORS
DEL REGNE.


QVE
tots los Habitadors del Regne sian Franchs en totes les Terres del
Señor Rei ab totes
les coses e mercaderies llurs: de tota lleuda Portatge,
Mesvrage, Pes, ribatge &c. appar en la primera franquesa del
libre den Sanct Pera en la primera carta, comensa. Noverint Vniversi.


Asso
matex en la segona carta del libre en la franquesa, comensa.
Manifestum sit cunctis.


Asso
matex, es en la tercera carta del dit libre en la franquesa qui,
comensa. Noverint Vniversi qiod nos Iacobus en la primera
columna.


Que
tot habitador del Regne sia tingut de contracta crim, o
delicte que en lo Regne de Mallorques haura comes, es en dit libre en
la 5. carta en primera columna, comensa. Noverint Vniversi.


Gracia
feta per lo Rey de Sicilia als Habitadors del Regne o
Ciutadins de aquell de certs drets, eren tinguts Pagar per
mercaderias, es en la 16. cartas en la 3. columna del dit
libre, comensa. Federicus Tertius.


Privilegi
del Señor Rey de Castilla denat al Rey de Araho,
e Habitadors del present Regne de Mallorcas, es en la 16.
cartes del dit libre den Sant Pera en la quarta columna comensa. Don
Ferrando, e vn altra de seguretat per dit Rey atorgat als Mercaders,
habitants en Mallorcas en la 17. cartes en la segona columna, este es
translado, e vn altre privilegi apres del dit Rey, comensa,
esse es translado en dita carta del dit libre en la tersera
columna.


Gracia
Feta per lo Rey de Sicilia als habitadors de Mallorcas, es en dit
libra a 24. cartes en la segona columna, comensa. Federicus.


Privilegi
atorgat als Habitadors del dit Regne del qui pot treure de
Valencia qui era prohibit, es en libre den Sans Pera a
27. cartes en la segona columna, comensa. Nos Petrus (se lee Perust).


La
Remissio dels Bens occupats dels habitadors del Regne de Mallorques
per occasio de la Rebellio del Rey en Pera, es en llibre den
Sant Pera a 27. cartes la quarta columna, comensa. Nos Petrus.


La
seguretat donada per lo Rey en Pera a tots los habitadors del
Regne dum tamen li presten dins cert temps la fealdad, (feels,
faels, fidelitat; fidelidad
) es en dit libre a 28. cartes en la
primera collumna, comensa. Pateat Vniversis.


Licentia
de haver forments dada als habitadors del Regne, de Tortosa
es en dit libre den Sant Pera a 28. cartes 3. columna, comensa.
Noverint Vniversi.


Asso
matex dispon la franquesa. Venerabilibus a 28. cartes en la quarta
columna.


Que
als Habitadors, e Mercaders per llurs mercaderies fora lo Regne los
sien servades, les franqueses encare que no les mostren, dum tamen
dins dos mesos ne hagen feta fe, es en dit libre a 29. cartes en la
primera columna, comensa. E es vn §.
Nos Petrus.


Asso
matex dispon en lo dit libre dita carta en la segona columna.


Los
Habitados del Regne son franchs de posada coes (ço
es
) que nols puga esser feta forsa per Official per posades y, es
en dit libre en cartes 94. 3. columna, comensa. Pateat Vniversis quod
nos Martinus.


Los
Habitadors son Franchs, per totes les Terres del Señor Rey de
Leuda de totes llurs mercaderies, peatge, &c. en
dit libre cartes 136 en la primera pagina, comensa Petrus 
Dei
Gracia e sobre asso mira la dictio
Leuda.


Remissio
e Absolucia feta per lo Señor Rey de tota actio Civil, o
Criminal als habitadors de Mallorques, es en dit libre en cartes 144.
en la segona pagina, comensa. Nos Alfonsus Que tots los Habitados,
e ciutadans son tinguts a contribuir en tot comu e vesinage
per Cases e Possessions q hagen en la Ciutat, es en libre den
Rossello en cartes 48. comensa. Encare volem, y per samblant
son tenguts los Nobles en la seguent franquesa. Absolucio del Rey en
Jaume feta als Habitadors del Regne de la feeltat, es en libre
den Rossello en cartes 69. la 2. pagina, comensa, Sapien Tuit.


Los
Habitadors del Regne son Franchs en totes les Terres del Rey de
Arago
, es en libre den Rossello en cartes 74. en la primera
pagina, comensa. Sapien Tuyt.
Als Habitadors del Regne, es estat
atorgat per lo Rey de Sicilia cert privilegi de franquesa de
mercaderies, es en libre den Rossello en cartes 98. en la segona
pagina, comensa. Federich Ters.


Los
Habitadors de Mallorcas son Franchs en Sicilia
axi com los de Barcelona son, es en libre den Rossello en
cartes 152. en la primera pagina, comensa. Federicus.


Lo
Señor Rey es tengut deffensar los Habitadors del Regne e bens de
aquells contra los hemens del mon, es en dit libre den
Rossello en cartes 162. primera pagina, comensa. Prometem encara.


Los
habitadors del Regne de Mallorques en les coses prohibides treure
de Valencia
sian tractats, com los de Arago Valencia,
y Cathaluñya. es en libre den Rossello en cartes 
207.
comensa. Nos Petrus Dei gratia.


Que
a los Habitadors de Mallorques sien servades les libertats en
totes les Terres del Señor (en lugar de ñ, la u tiene
virgulilla
) Rey, es en dit libre den Rossello en cartes 210. en
la primera pagina, comensa. Petrus Dei gracia.


Los
Habitadors del Regne sien franchs de host, cavalcade, e
Lleude, es en libre dit en cartes 215. primera pagina,
comensa. Petrus Dei gracia.


Que
los Habitadors son franchs de Pes e Mesurage, es en libre den
Rossello en cartes 215. segona pagine comensa. Post haec vero.


Los
Habitadors de Mallorcas son franchs de posada que sie altra, &c.
es en libre den Rosselllo en cartes 423. en la primera pagina,
comensa. Pateat vniversis.


HOMEYER,
HOMEY. (homicida, homicidio)


Deu
esser punit aquell com Homeyer qui ab animo deliberat
voldra matar algu el anava inseguint, es en
libre den Sant Pera en cartes 4. en la quarta columna, comensa.
Noverint vniversi.


De
Homeyer parla lo 10. capitol de Leyde (Leyda, Lleida,
Lérida, Ilerda, aún pronuncian Lleidae, como la ae latina, como una
e final, igual que Tortosa, Maella, Favara
) en libre dit en
cartes 95. la tercera collumna.


Los
homeyers no habitan en lo lloch hon lo
dit homey es comes, es en libre den Rossello en cartes 296.
primera pagina, comensa. Nos Petrus.


De
Homey, o mort, o de crim enorme nos puxa fer
perdonament, o remissio per lo Governador, sino que
fasse la Iusticia, es en libre den Rossello en cartes 433. en
la primera pagina, comensa. Martinus.


HONORS
EN REALENCH.


Que
totes les Honors en Realench sien tingudes contribuir en tots
visinages e collectes, es en libre den Rossello en
cartes 52. en la segona pagina. Sapien.


HOMENATGE.


Dels
Homenatges prestats per lo Rey de Mallorques al Rey
de Arago
se fa mensio en libre den Sant Pera
en la 10. carta en la tercera columna quarta, y quinta, y
sisena que


son
sis franqueses en nombre ab condicio tostemps que no fos
perjui a les franqueses del Regne.


E
del dit Homenatge se parla en la 11. carta en la quarta columna, en
la franquesa. Noverint Vniversi. en lo dit libre.


De
homenatge prestat en el Rey Sancho per los
Iurats del dit Regne, consta en dit libre a 23. cartes (se lee
carres
) en la primera columna.


Si
algu rompra Homenatge lo Iutge qui haura pres, o sera fet en
poder de aquell, ha conexer de tal rompiment, es en lo 15
capitol de Leyde en dit libre den Sant Pera en cartes 97. en
la segona columna.


Asso
matex es en libre den Rossello en cartes 234. en la segona pagina,
comesa. Petrus Dei gracia. E no toca el Governador sino en
cert cas.


Del
Homenatge prestat el Rey de Arago consta en libre den Rossello
en cartes 95. en la segona pagina, comensa. En nom de N. S.


De
la la Absolucio, o feeltat prestade al Infant
de Portugal
, e de la Absolucio del Homenatge per los de
Mallorques prestat a aquell, consta en libre den Rossello en cartes 
132.
en la primera pagina, comensa
Infant en Pera.


Los
Homenatges se han a prestar en poder dels llurs ordinaris exclus
lo Governador, es en libre den Rossello (se repite) en en
libre den Rossello
en cartes 277. en la segona pagine,
comensa. Nos Petrus.




HOSPITALS.


Del
Hospital de Sant Andreu e del que poria comprar en Realenchs fa
mensio la franquesa, Nouerint Vniversi en la 15. cartes en la tercera
columna en libre den Sant 
Pera.


Que
tots los Hospitals de la Ciutat e Regne de Mallorques sien Reduits en
vn Hospital en lo qual sia vnit e agregat lo Hospital de Sant Andreu,
es en libre den Sant Pera en cartes 159. en la primera pagina,
comensa. Nos Alfonsus.


Privilegi
sobre la vnio dels Hospitals de la Ciutat de Mallorques es en lo dit
libre, en cartes 169. en la primera pagina, comensa. Nos Ioannes
ensemps (parece que hay espacio en semps) ab lo de Sant
Andreu.


Privilegi
Papal per lo Hospital, es en libre den Sant Pera en cartes 171. en la
primera pagina, comensa. Pius Episcopus.
Lo Hospital de
Sant Andreu pot comprar censals en Realench fins a 20. sous, es en
libre den Rossello en cartes 144. en la segona pagina, comensa.
Sapien Tots.


No
sie feta consignacio per lo Señor Rey a algu de les rendes del
Hospital de Sant Andreu contra la concessio feta a aquell, es en
libre den Rossello en cartes 198. en la 
primera
pagina, comensa. Nos Petrus.


HORES,
LA TORRE DE LES HORES.


En
los adops de les Hores qui hi te a contribuir mireu en libre
den Sant Pera en cartes 184. en la segona pagina, comensa. Com entre
los Magnifichs Iurats.


HOMENS
DE PARAGE E PRIVILIGIATS:


Dels
Homens de Peratje, mireu en la dictio cauallers e en
libre den Rossello en cartes 226. en la segona pagina comensa. In Dei
Nomine.


OYDORS
DE COMPTES. (Supongo que está en la H, por HOYDORS, se encuentra ara hojats, en algún bando o crida o pregón.)


Dels
Oydors de comptes mireu en la dictio Compredors.

Sumari, R.

REGNE,
E ILLES DE MALLORQVES.


QVE
lo Regne de Mallorques no pot esser Separat de la casa de
Arago
, es en la primera franquesa en libre den Sant Pera en la fi
e en lo dit libre en cartes 137. en la 
primera
pagina, comensa. Encara atorgam.


Asso
matex se troba en libre den Rossello en cartes 162. en la primera
pagina e en 173.


Questions
no poden exir fora lo Regne, es en libre den Sant Pera en
cartes 4. en la segona columna, comensa. Noverint Vniversi, les
altres remissions, e concordies, mira 
les
alt en la dictio questions.


Privilegi
de nostre Sant Para que no pusca esser citat algu en Roma si
de aquell dit privilegi (la g invertida) nos fa expresa
mensio, es en libre den Sant Pera en la 8. carta en la primera
columna, comensa. Innocentius, lo segon Privilegi. Asso matex diu
laltra qui ve apres per orda.


E
que algu del Regne no puga esser citat en Roma,
consta per la franquesa en libre den Sant Pera a 82. cartes en la
segona columna, comensa Ioannes.


E
asso matex dispon vn Indult del Papa en lo dit libre a 84. cartes en
la prinera columna.


Asso
matex en libre den Rossello en cartes 55. en la primera pagina,
comensa Innocent Bisba.


E
asso matex es en vn altre indult Papal en libre den Rossello en
cartes 134. en la primera pagina, comensa Innocent Bisba.


Asso
matex dispon lo capitol de Leyda en libre den Sant Pera en cartes 94,
en la paimera columna.


Avinensa
feta per dos Reys frares del Regne de Mallorques es en
libre den Sant Pera en cartes 113. en la segona pagina,
comensa. Noverint Vniversi.


Que
algu no sia tingut (tiugut) pledetiar fora lo Regne de
Mallorques, es en dit libre den Sant Pera en cartes 128. en la segona
pagina, comensa. Nos Petrus.


De
la vnio del Regne de Mallorques ab lo Regne
de Aragó
, es lo Instrument en dit libre en cartes
131. e dura 5. cartes fins en 135. de la dita vnio, consta en libre
den Rossello en cartes 173. en la primera pagina, comensa. Sapien
Tuyt.


Que
no sien evocades causes per lo Señor Rey, es en libre den Sant Pera
en cartes 165. en la primera pagina, comensa (co-momensa). Nos
Ioannes.


Los
bens que cascu ha en lo Regne de Mallorques son obligats a pagar
Talls e tots altres carrechs, es en dit libre den Sant Pera en cartes
166. en la primera pagina, cemensa.


Nos
Ioannes.


Que
algu no sia citat fora lo Regne, es en dit libre en cartes 186. en la
primera pagina, comensa. Ioannes Dei Gratia.


Lo
Regne
pot encarregar Censals per quitar los de
Barcelona
, es en libre den Sant Pera en cartes 195. en la primera
pagina, comensa la franquesa. Nos Ioannes.


Les
causes no poden exir del Regne, es en libre den Sant Pera en
cartes 195. en la primera pagina, comensa. Nos Ioannes.


Que
neguna Cause pot exir del Regne, es en libre den Rossello en cartes
218. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei Gratia. Es vist fer per
asso matex la franquesa en libre den Rossello en cartes 218. en la
segona pagina, comensa. Petrus Dei Gratia.


Si
algu sera citat fore lo Regne per lo señor Rey mireu en la
dictio Citacions Reals; que nigu isque del Regne de
Mallorques
cóes de la Illa per alguna causa, es en dit libre
den Rossello en cartes 265. en primera pagina, comensa. Petrus Dei
gratia.


Que
negun per fet Civil o Criminal no sia tret fora Io Regne, es en libre
den Rossello en cartes *272 (el 7 invertido) la I pagina,
comensa Petrus Dei gratia.


Asso
matex trobaras en lo dit libre en cartes 273. en la primera pagina,
comensa. Petrus Dei gratia en la qual es vna Carta Real Insertada qui
manava lo contrari apres fonch 
revocada,
com apar aqui.


Asso
matex en dit libre en cartes 274. en la segona pagina, comensa.
Petrus Dei gratia.


Negu
pot exir del Regne per donar comptes al Mestre Racional del
Señor Rey excepto lo Procurador Real, es en libre den Rossello en
cartes (espacio largo) en la segona pagina comensa. Petrus.


Negu
no pot exir de la Illa per negun fet, es en libre den Rossello en
cartes 305. en la segona pagina, comensa. Nos Petrus.


Les
causes fora lo Regne nos poden evocar ne les parts ne los Iutges per
lo semblant, es en libre den Rossello en cartes 370. en la primera
pagina, comensa. Ioannes.


Les
Causes no Isquen del Regne sino Causa Reconocendi, e
que sia sobre segut per quatre mesos, es en libre den Rossello en
cartes 431. en la primera pagina, comenca.


Martinus.
Asso matex en dit libre en cartes 490. I. pagina, comensa. Martinus.


Executoria
Real de la Bulla Papal, ab la qual es disposat que negu no sia tret
de la Illa de Mallorques per lletres de la Seu Apostolica per los
bens que en dita Illa tendran puys sian promptes e aparellats fer
Iusticia de si matexos davant Iutge competent, es en libre den
Rossello en cartes 440. I. pagina, comensa. Martinus Dei gratia.


Que
negu no sia tret de la Illa de Mallorques encara que sia citat per lo
Papa
o sos Officials, es en dit libre en cartes 441. en la
primera pagina, comensa. Martinus Dei gratia, es molt bell principi.


Que
los Habitadors no sian tinguts pledetjar fora lo Regne, es en libre
de Capitols de Corts Generals en cartes 66. en la segona pagina,
conmensa. Item com vos Señor Capitol 14. Asso matex, es lo capitol
seguent del dit libre en cartes 67.


REALS.


Que
Reals corregan en Mallorques apar en libre den Sant
Pera en la tersera carta en la tercera columna,
comensa. Noverint Vniversi.


REGAR.


Que
pugan Regar e aportar Aygo per Regar se fa
mensio en libre den Sant Pera en la 5. carta en la 3. columna comensa
la franquesa. Quoniam vniverse libersates.


Tothom
de qualsevol Condicio, o Stament sia qui afronta en la Cequia
de la Ciutat, e Rega de aquella, hage contribuir en les despeses de
aquella e de la font, es en dit libre en dita franquesa en la 6.
carta a la fi de aquella franquesa.


RECTORS
ECCLESIASTICHS.


Privilegi
Papal que los Rectors de llurs redditors hagen a
fer almoyna a la Fabrica de les Isglesies, es en libre
den Sant Pera en la 8. carta en la tercera columna, comensa. Ioannes
(espacio largo) Asso matex, es en libre den Rossello en cartes
134. en la segona pagina, comensa. Ioan Bisbe.


RENVNCIACIO.


La
Renunciacio feta al arbitra de bon Baro; nos pot impugnar e
val tostemps es en libre den Sant Pera a 27. cartes en le
primera columna, comensa. pateat Vniversis.


Asso
matex en libre den Rossello en cartes 208. en la 1. pagina, comensa.
Pateat Vniversis.

REMSO
DE CENSALS.


De
Remso de Censals feadora dins cert tems parla la
franquesa en libre den Sant Pera en 83. cartes en la primera columna,
comensa. En Nom de Deu.

ROMA.
Mire
dalt en la dictio Regne de Mallorques.

REGISTRES.


De
registres parla lo 13. capitol de Leyda en libre den Sant Pera en
cartes 95. en la quarta columna.

ROCINS.
Que Rossins ne
Cavalls no sian trets del Regne, es en libre den Rossello nou folio
162. comensa. Petrus Dei gra.

REMISSIO DE PENES, E
DELICTES.
De Remissions de Penes, e Delictes parla la franquesa en
libre den Sant Pera en 151. carta, en la primera pagina, comensa. Nos
Alfonsus.


Asso
matex en libre den Rossello en cartes 152. en la segona pagina:
conegan tots.
De Remissio de Penes parla la franquesa en libre den
Rossello en cartes 270. en la primera pagina, comensa. Petrus.
De
Remissio de Penes, e de quines parla la franquesa en libre den
Rossello en cartes 385. en la primera pagina, comensa. Nos Ioannes
Dei gratia.
De asso matex parla la franquesa en libre den Rossello
en cartes 392. 2. pagina, comensa. Nos Ioannes.
Remissio general
de totes Penes pecuniaries personals e de mort, es en libre den
Rossello en cartes 396. en la 2. pagina, comensa Nos
Ioannes.
Remissio de Penes, e de calonies, e de vsures,
es en libre den Rossello en cartes 420. en la segona pagina, comensa.
Nos Martinus.
Asso matex, es en dit libre en cartes 424. en la
segona pagina, comensa. Martinus.
Asso matex en dit libre en
cartes 427. en la primera pagina, comensa. Nos Martinus.

REVOCACIO
DELS FETS DE MOSEN ALBERTI.


De
la Revocacio dels fets de Mosen Barthomeu Alberti, e Provisions, es
en libre den Sant Pera en 151. carta en la I. pagina, comensa. Nos
Alfonsus.


REFERIMENS.


Confirmacio
dels Refferiments, es en libre den Sanct Pera en cartes 153. en la I.
pagina, comensa. Nos Alfonsus.


RECATXATS.


Provisio
dels Recatxats que los deutes donats los sien restituits per la part
forana, es en libre den Sant Pera en cartes 155. en la segona pagina,
comensa: Alfonsus Dei gra.


RESPOSTES
REALS.


Que
les Respostes Reals fetes a les demandes, e suplicacions capitulades
han forsa de privilegi, e franquesa, es en libre den Rossello en
cartes 120. en la segona pagina circa la fi, comensa. En Sancho.

REFORMADORS.


Los
Reformadors, y altres Officials ordinaris de les primeres Instancies
no prengan salari, es en libre den Rossello en cartes 254. I. pagina,
comensa. Petrus Dei gratia.
Que los Reformadors admeten,
appellacions de llurs Sentencies, es en lo matex libre, en la matexa
carta, comensa. Petrus Dei Gratia la segona pagina.


Les
Causes per los Reformadors tretes dels Ordinaris tornen els
dits Ordinaris, en dit libre en cartes 255. I. pagina, comensa.
Petrus Dei Gratia.


Los
qui Roban Bestiar no poden esser composats sino que sien castigats en
libre den Abello folio 82. pagina primera columna segona capitol 19.


Represalles
ni Empenyoraments que no puguen esser fets en Mallorca dels Vaxells
qui aportan vitualles en el Regne libre den Abello
privilegi del Rey en Pera folio 7. pagina segona.

Sumari, M.

MONADERS.


De
Monaders se fa mensio
en la tercera carta del libre den Sant Pera en la
quarta columna, comensa la franquese. Noverint Vniversi
Quod Nos Iacobus e en la 13. carta del dit libre e 14. se fa mencio
de Monades (la a es una e invertida), e señyale,
les qualitats de aquelles, e en 25. cartes se diu vn mot
de Monedes, es en dit libre en la segona columna, comensa. Noverint
Vniversi.


De
dites Monedes parla la franquese en la 14. cartes Noverint
Vniversi en la quarta columna, e apres en la seguent franquesa
en la 15. carta se parla de dites monedes, 
Morabatins
e
masamodines e besants en la primera columna.


De
Monedes, pagues, cambis, e mutacions de aquelles es en lo dit
libre a 34. cartes en lo segona columna, comensa. Iacobus Dei
gracia.


De
quina monede se tenen de pagar Dots e Donacions per
contemplacio de Matrimeni fetes, es en lo matex lloch e
tanbe parla dels altres contractes e vsures e de la
paga dels Dots.


Axi
matex fa mensio la franquesa en dit libre en cartes 35. en la segona
columna, comensa. Nono. Kls. Februarij e en en la franquesa seguent.


De
Florins e ques pugan batre en Mallorques, es en lo dit
libre en 78. cartes en la I. columna 2.3.4. e en la carra
segusnt, comensa. In Dei nomine.


De
Monade prestade e bestreta per la Vniversitat en lo betiment
de Florins consta en libre den Sant Pera en 80. cartes en la 3.
columna, comensa. Nos Ioannes.


De
Monedes parla lo capitol de Leyde en cartes 96. en la quarta columna.


Que
no sia batude nova Monede, es en lo dit libre en cartes
138. en la primera pagina.


Revocacio
de les Monedes de Menorca, es en dit libre en cartes 166. en
la primera pagina, comensa. Nos Ioannes e si la treu se pert (se
lee latreu sepert).


De
Monedes fa la mensio la franquese en libre den Sant Pera en cartes
194. en la segona pagina, comensa. Nos Ioannes.


Que
los Habitadors del Regne de Mollorques poden treure monedes
de Sicilia
, es en libre den Abello en cartes 80. en vn priuilegi
capitular, es en la primera pagina comensa mes avant, &c. y es
capitol II.


Moneda
de Barcelona
correga en terres de Rossello e Serdañya
Conflent vallespir e caucholibero es en libre den
Rossello en 65. cartes, comensa. Encare prometem.


Que
Moneda se puxa batre en Mallorques, es en dit libre den Rossello en
dita carta en la segona pagina, comensa. Detenim empero.


De
Monedes parla la franquesa en libre den Rossello en cartes 78. en la
segona pagina, comensa. Sapien Tuyt.


Lo
Privilegi de Monede de Or, es en lo libre den Rossello en
cartes 38. en la segona pagina, comensa. Sapien Tuyt.


Lo
Privilegi de Monede de Argent es en dit libre den Rossello en
cartes 144. en la primera pagina, comensa. Conegam tots.


Revocacio
de vna letra ab la qual era prohibit que vn * cause quis aportaua
entre la Vniversitat, e los monadeis se tractas en Cort del
Señyor Rey, es en dit libre en cartes


271.
en la segona pagina, comensa. Petrus.


En
Mallorques se poden batre 20. marchs
de Argent en libre den Rossello en cartes 376. en la segona
pagina, comensa. Nos Ioannes.


De
Monedes, e Batra aquelles, parla lo privilegi, es en libre den
Rossello en cartes 451. en la segona pagina, comensa. Nos Alfonsus.


Los
Mallorquins
son hauts per Catalans, es en libre den
Sant Pera en cartes 162. en la segona pagina, comensa. E mes com los
Mallorquins
(falta punto. Hay más adelante otra dictio:
Monaders
)


MERCAT.


Que
los disaptes se puxa tenir Mercat, es en libre
den Sant Pera en la quarta carta en la segona columna comensa la
franquese. Noverint Vniversi.


MILITARS.


Que
los Militars comprans Possessions en Reaench (realench,
realenc, realengo
) de 
persones
no privilegiades tenen apagar, de asso parla la
franquese en libre den Sant Pera en la sisena carta en la primera
columna.


Que
en les causes dels Militars sien presos Promens apar en libre den
Sant Pera en cartes 102. en la primera pagina, comensa. Martinus.


Los
Militars a que son tinguts, mireu alt en la dictio Cavallers.


Que
los Militars paguen, e contribuhescan, es en dit libre en
cartes 166. en la segona pagina, comensa. Nos Ioannes.


Asso
matex es en libre den Rossello en cartes 52. en la segona pagine,
comensa. Encare per nos.


Contra
los Militars novament fets per la franquesa en dit libre den Sant
Pera en cartes 180. en la primera pagina comensa. Ioannes Dei gratia.


Los
Militars en quines coses son tinguts acontribuir, ne com,
mireu en libre den Rossello en cartes 220. en la primera pagina,
comensa. Nos Petrus Dei gracia.


Que
sia servade la Sentencia donade entre la Vniversitat, y
los Militars sobre aquelles coses en les quals dits Militars son
tinguts, a contribuir es en libre den Rossello en 
cartes
246. en la primera pagina, comensa. Nos Petrus.


Privilegi
Militar que no poden esser turmentats sino en certs casos tret de vn
libre no autentich que te Mosen Iuan de Loscos,
continuat en libre den Sant Pera en cartes 201. 
en
la primera pagina, comensa. Iacobus.

MOLL.


Del
Moll parla la franquesa en libre den Sant Pera, comensa. Noverint
Vniversi a la 6. carta en la tercera columna.


MVRS,
MVRADE, VALLS.


Que
en la Reparacio de la Murade han tots a contribuir, e dels
Valls, es en libre den Sant Pera en la 6. carta en la quarta columna,
comensa. Noverint Vniversi.


Asso
matex, es en libre den Rossello en cartes 53. en la primera pagina,
comensa. Encare donam.


Lo
Bisbe, e Clero (se lee Cleto) son tinguts en asso, mireu en la
dictio Clero, e en dictio Clergue.


Les
Cases qui affronten de la Muralle sien enderocades es en dit
libre den Sant Pera en cartes 159. en la primera pagina, comensa.
Alfonsus.


De
adobs de murade se fa mensio en dit libre den Sant Pera e en vna
declaracio entre los de la Ciutat, e de la part forana en cartes 184.
en la segona pagina, comensa. Com entre los Magnifiche Iurats.


La
terça part dels bans pertañy
a la Murade, es en libre den Rossello en cartes 284. en la
segona pagina, comensa. Petrus Dei gratia.

MOLINERS,
MVLTVRERS.


De
Moliners, e Multurers parla la franquese. Noverint Vniversi, Es en
libre den Sant Pera en la 15. carta en la segona columna.


Los
Moliners Señors del Molins son tinguts escurar e tenir
condret per llur trast la Sequia de la Ciutat, es en
dit libre en 90. cartes en la 3. columna.
Los Moliners han de
rebre per Multures la setzena part es en libre den Rossello en
cartes 101. en la primera pagina, comensa. Sapien Tuyt.



MOLA DE ANDRAIG.


De
la Mola de Andraix parla la franquesa In Dei Nomine I. columna
den Sant Pera. mire en la 16. carta en la pri(se corta)
Los
drets que lo Señor Rey tenia en la Mola de Andraig ha dats
e Relaxat als Iurats e Vniversitat de Mallorques, es en libre den
Rossello en cartes 146. en la primera pagina, comensa. En Nom de
Deu.
(Falta Andratx)

MARCHA.


No
pot esser donada a estrañy contra contra lo Regne de
Mallorques ne Habitants de aquell, es en libre den Sant Pera a 27.
cartes en la primera columna, comensa. Pateat 
Vniversis.


De
Marca fa mensio la franquesa en libre den Sant Pera a 27. cartes en
la quarta columna, comensa. Nos Petrus


De
Asso matex se fa mensio en dit libre a 29. cartes en la tercera
columna, comensa. Excellens, & Mag. Principi.


Asso
matex en la Franquesa, o Letra apres seguent en dit lloch.


Marca
no sia feta en la Ciutad de Mallorques, es en dit libre en cartes
137. en la segona pagina, comensa. Encareus Atorgam.


Contra
los Habitadors de Mallorca noy puga haver Marca, es en libre
den Rossello en cartes 208. comensa. Pateat Vniversis.


MOSTASSAF.


Del
Offici de Mostassaf parla la franquesa en libre den Sant Pera
a 27. cartes en la tersera columna, comensa. Pateat Vniversis.


Privilegis
perlants de Mostessaf trobaras en dit libre en cartes
104. 105. y 106. e del Saig, e Carnisser per aquell
elegidors.


E
en 107. cartes, es com lo Mostessaf te conexer de Parets e Finestres
e pot remetre bans, e que ningu no pot comprar mes de 10. corteras
de Forment per revendre, es en dit lloch.


Es
axi matex la Iurisdictio de aquell en 108. cartes en dit libre per
tot.


E
lo dit Mostassaf no es forçat tenir tanda, es en dit libre e
en dita carta 109. en libre den Sant Pera.


E
que los Carnissers privats sien per ell matex restituits e del salari
de aquell, es en 109. cartes en dit libre.


E
del dit Offici parla la franquese en libre den Rossello en cartes
321. en la primera pagina, comensa. Iacobus,


Que
lo Mostassaf regesca com aquell de Valencia, es en libre den Rossello
en cartes 321. en la segona pagina comensa. Pateat Vniversis.


Del
Saig del Mostassaf e de la revocacio de aquell, parla la franquesa en
libre den Rossello en cartes 322. en la I. pagina, comensa. Petrus
Dei Gratia.


Certa
Revocacio de vna provisio del Mostessaf obtesa del Señyor
Rey
es en dit libre en cartes 322. en la 2. pagina, comensa. Nos
Petrus.


Que
lo privilegi del Mostassaf sia servat, es en dit libre den Rossello,
en cartes 323. en la primera pagina, comensa Petrus Dei gratia. E en
dit libre en cartes 324. en la primera pagina, comensa. Petrus.


Asso
matex en dit libre en cartes 325. en la primera pagina, comensa.
Petrus


Que
lo Mostassaf conega de Parets, Finestras,
e Enbans, es en dit libre en la matexa carta en la segona
pagina, comensa, Nos Petrus.


Lo
Mostassaf de Mallorques
pot fer crides, e Remetre bans, es en dit
libre en cartes 276. en la primera pagina, comensa, Petrus.


Lo
Mostassaf
pot restituir en lo Offici los privats de aquell, en
dit libre den Rossello en cartes 315. an la I. pagina,
comensa. Petrus Dei gratia.


Lo
Mostassafos
son tinguts a tenir Taula per 10. Añys, es en libre
den Rossello en cartes 325. en la segona pagina, comensa. Nos Petrus.


Que
lo Mostassaf hage lo salari acustumat, es en dit libre en cartes 326.
en la segona pagina, comensa. Petrus Dei gratia.


Lo
Mostassaf te a fer dels Emoluments tres parts la I. al Señor Rey:
la altre per ell: laltra als macips o socios
per llurs treballs, es en la pragmatica de Mosen Huc de
Anglesola en cartes 114. en la primera pagina, comensa. Item com nos
volent. e en lo capitol apres seguent , es tingut tenir Tavla.



MERCADERS.


Los
Mercaders son salvos, e segurs en lo Regne de Mallorcas sian
de quines Nacions vulla, ensemps ab ses
mercaderies, es en libre den Sant Pera a 27. cartes la quarta
columna, comensa. Nos Petrus Dei Gratia, sens perjuy de les restans
franqueses.


Los
Mercaders passants per Mallorques ab mercaderies no son tinguts pagar
mes deIs qui son acustumats, es en libra den Rossello en cartes 171.
en la segona pagina, comensa Namfos.


Los
capitols atorgats per lo Señor Rey als Mercaders que sian servats,
es en dit libre den Rossello en cartes 446. en le I. pagina,
comensa. Martinus.


Los
Notaris entren per Marcaders, mireu en la dictio Notaris.


MENAMENTS
PENALS.


Manaments
Penals nos poden fer, es en libre den Sant Pera en cartes 31. en la
quarta columna, comensa. Sancius Dei gratia.


Que
no sian fets Manamens a patrons de Navilis de llevar
missatgers del Regne, es en dit libre en cartes 130. en la segona
pagina, comensa. Petrus Dei gratia.


No
poden esser fets Manaments a Notaris de no presentar Requestes e
protestacio, es en dit libre en cartes 130. en la segona pagina,
comensa. Petrus Dei gratia.


Que
no sian fets Manaments penals, es en libre den Rossello en cartes
450. en la I. pagina, comensa. Sanctius Dei gracia, est eadem que est
in libro den Sant Pera. .


MERCADERIES
E FET MERCANTIL.


Per
fet Mercantil algu pot esser pres, o detingut, e encara que sia Dona
in libro den Sant Pera en cartes 31. en la primera columna, comensa.
Item per deposicio.


En
les Mercaderies, e altres coses, es primer lo Venedor que
qualsevol altre creditor, mira baix en la dictio Venedor en
cartes 69.


MASSIONS
DE PLETS. (messions, despeses, gastos de pleites, pleitos)


De
Massions de Plets parla la franquesa en libre den Sant Pera en 83.
cartes en la tersera columna, comensa. En Nom de Deu sia.


MOROS.


Moro,
mira devall en la dictio Sarrayns, e si Moros en la
Illa seran presos no puga esser feta Questio als qui presos los
hauran, es en lo capitol de Leyda 33. en les 98. cartes 
den
Sant Pera en la primera columna.




METGES.


Los Metges han demenar llur Salari dins lañy alias aquell no
poden demanar, es en cartes 95. en libre den Sant Pera en lo 9.
capitol de Leyda.


MANLLEVTA.


De
les Manlleutes dels delats parla lo capitol de Leyda 16. en libre den
Sant Pera en 96. cartes en la primera columna, e de Manleutes parla,
e dispon la franquesa en libre den Sant Pera en cartes 138. en la
primera pagina, comensa. Encareus atorgam.


Si
algu pendra a Manlleuta la persona de altre pot restituir aquella
encare que non sia requeste, es liberat de la Manlleuta en
libre den Sant Pera en cartes 31. en la primera


columna,
comensa. Item si aliquis manuleuauerit.


De
Manleutes parla lo capitol 30. en libre de corts Generals en cartes
16. comensa. Item que totes Manleutes fetes, &c. y passat
lo Añy la Manleuta, es nulla.


MONADERS.
(Hay otra dictio Monaders al comienzo del apartado M, un poco más
arriba
)


Del
Privilegi dels Monaders e contra aquells, es en libre den Sant pera
en cartes 102. en la primera pagina, comensa. Nos Alfonsus.


Los
Monaders poden esser executats en certs casos per lo Executor, es en
libre den Sanct Pera en cartes 118. comensa. Petrus Dei gracia.
De
Monaders parla la franquesa en dit libre en cartes 148. en la primera
pagine disposant que contribuescan, comensa Alfonsus.


Privilegi
contra los Monaders, es en dit libre en cartes. 102. en la primera
pagina cotat lo marge, comensa. Nos Alfonsus.
Privilegis de
Monaders lo qual se preten, es revocat es en libre den Sant Pera en
cartes 163. en la primera pagina, comensa. In Iesuchristi nomine.


Sobre
los Talls de Forment pagadors per Monaders parla la franquesa en
libre den Sant Pera en cartes 174. comensa. Ioannes Dei gracia.

Sobre los Monaders, e Alcaldes quals son franchs dispon la
franquese en dit libre en cartes 175. en la segona pagina, comensa
Ioannes Dei gratia.


Moneders
pagan en partio de Blats en dit libre en cartes 188. e
189 en lo principi de dita carta, comensa lo privilegi
Nos Ioannes.


Los
Monaders hagen de contribuir en les aiudes, axi com los de
Barcelona
, es en libre den Rossello en cartes 219. comensa.
Petrus Dei gratia.


Revocacio
de vna Lletra Real ab que manava lo Señor
Rey
que la causa quis menava entre la Vniversitat,
e Monaders fos portada en cort Real, es en libre den Rossello en 
cartes
271. 2. pagina, comensa. Petrus.


Los
Monaders son tinguts fer dret per les Imposicions e aiudes devant lo
Execudor, es en libre den Rossello en cartes 333. en la primera
pagina, comensa. Petrus.


Los
Monaders no poden esser admesos a Consellers ni a Iurats, si donchs
no renunciauen a llur franquesa, es en la pragmatica de Mosen
Huc de Anglesola en cartes 98. en la segona pagina en lo 33. capitol.


Algu que sia franch no pot regir Offici de la Vniversitat sens que no
renuncia, es en libre den Abello en cartes 69. en la segona pagina
columna, segona, comensa. Item Señora Molt Excellent.


MISSATGERS,
MISTATGES.


De
salari de Missatges mireu en dictio domestichs.


Los
Missatgers qui van al Señor Rey no poden esser impedits que
no vagen, es en libre den Sant Pera en cartes 130. en la segona
pagina, comensa. Petrus Dei gratia, e de Missatgers mireu devall en
laltra dictio Missatgers.



MESVRATGE.


De
Mesuratge parla la franquesa vn mot en libre den Sant Pera en cartes
137. en la primera pagina, comensa. Encareus atorgam.


MORBERS.


Capitols
dels Morbers en lo Extraordinari del Añy M.CCCC.LXXV.
(1475) segons en lo libre de dita Capitulacio dels Morbers.

MALIFICIS.


Que
algu pres per Malefici sia Iutjat dins 30. dies, es en libre den Sant
Pera en cartes 138. en la segona pagina.


Que
los Maleficis se pugan pasificar
e diffiinir per bons Homens, ans de esser fet clam a la
cort mireu en dictio pacificar malificis, e en la
dictio Catius.



MENESTRALS,
E ARTESANS.


Que
los dits si volen Advocats quels sian donats mitgensant degut
Salari, es en libre den Sant Pera en cartes 162. en la primera
pagina, comensa. Nos Alfonsus.

MVLES.


Qui
haura 55. Añys puxa caualcar Mula, es en libre
den Sant Pera en cartes 152. en la primera pagina, comensa. Nos
Alfonsus.


Licencia
que puxen cavalcar Mules tenint vn Rossi, es en
dit libre en cartes 158. en la segona pagina, comensa. Alfonsus.


Que
cascu puga cavalcar Mul, o Mula sens incorriment de alguna
pena, es en dit libre en cartes 161. en la I. pagina, comensa. Nos
Ioannes.


MATRIMONIS.


De
Clandestins Matrimonis parla la franquesa en libre den Sant Pera en
cartes 166. en la primera pagina, comensa. Nos Ioannes (se lee
Ioanues
).


E
de aquesta materia parla la franquesa en libre den Rossello en cartes
214. en la primera pagina, comensa. Nos Petrus.


Les
Dones nos Gosen casar ni fer matrimoni ab
llurs Esclaus, que comprats hauran, es en libre den Rossello
en 305. cartes 2. pagina, comensa. Petrus.


MALLORQVES,
E MALORQVINS.


Los
Malorquins son haguts, y reputats, per Catalans
naturals es poden alegrar de Officis, e Binificis
del Principat de Catalunya, e de les Costitucions
Generals de Cataluñya, Privilegis, e vsatges,
de la Civtat de Barcelona, es en libre den Sant Pera en cartes
162. en la segona pagina comensa lo capitol. E mes com los
Mallorquins.


Que
la Ciutat de Mallorques sia aguda per patria
comuna, e cascu puxa en aquella esser convengut, es en
lo dit libre en cartes en la primera pagina, comense.
Nos Ioannes.

MESTRA
DE GVAITA.


Del
mestra de Guaita, e dels Esclaus parla la franquese en
libre den Sant pera en cartes 168. comensa. Ioannes Dei gratia.


Los
capitols del mestra de Guaita son en dit libre en cartes 190.
comensant en dita carta fins en cartes 193.


Addicions
de Capitols de mestra de Guaita son en dit libre en cartes 196. en la
segona pagina, comensa. Primo com fos ordenat.


Que
lo mestre de Guaita de la Ciutad exercesca los Capitols fets
contra los Catius, es en libre den Rossello en cartes 282 en la
segona pagina, comensa. Petrus Dei gratia.


Los
Capitols de mestra de Guayta son per semblant en libre den Rossello
en cartes 362. e duren fins en cartes 365.


Lo
Privilegi del mestra de Guayte es en libre den Rossello ensemps ab
altres coses en aquell contengudes en cartes 366 en la segona pagina,
comensa. Nos Ioannes.



MASSAMODINES,
MORABATI, MONEDATGE.


La
Sentencia del Morebati, consta en libre den Sant Pera en cartes 183.
comensa. Spectabilis, & Magnificus (se lee Magni ficus, con un
espacio bien definido
) en la primera pagina.


De
Massamodines, e Morabatins se parle en libre den Rossello en cartes
77. en la primera pagina, comensa. Sapien Tuyt.


Que
havents, o possehints bens valents 10. lliures pach lo morabati, es
en libre den Rossello en cartes 80. comensa. Sapien Tuyt. en la
segona pagina, e del dit morabati parla la dita franquesa en la carta
seguent de aquella en la primera pagina.


Lo
morabati del fogatge nos paga sino de set en set
Añys
, es en libre den Rossello en cartes 287. en la segona
pagina, comensa. Nos Petrus.


Que
per anticipar la paga del monedage al Señor Rey no sia fet
perjuy a les franqueses del Regne, es en libre den Rossello en cartes
289. en la segona pagina, comensa. Nos Petrus.


MONESTIR
DE SANTA MAGDALENA. (Malena)


Les
67. quorteras de Forment cens.
Que la Vniversitat fa el dit Monestir no fossen venudes, es en
libre den Rossello en cartes 259. en la segona pagina, comensa.
Petrus Dei gracia.


MENORS.


Les
difinicions que fan los Menors e Adults, llurs tudors y
Curadors mireu en dictio diffinicions.


Los
menors de 20 Añys no sien admesos, a Concellers, ne algun Offici de
la Vniversitat, es vn Capitol de la Pragmatica de mosen Huc de
Anglesola en cartes 118. en la segona


pagina,
comensa. Item Statuim, e ordenam.


MANTELLS
DE BAGASSES.


Lo
Governador no pot guiar Mantells a les Bagases, es en libre
den Rossello en cartes 429. en la segona pagina e lo Balle, e lo
Vaguer ho tonen a fer sin tenen privilegi,


comensa.
Martinus.


MVNITIONER.


Lo
Municioner pot tenir altre Offici, es en libre de les municions ço
es en lo principi quant se provehi, e comensa. Dit Offici.



MISSATGERS.


De
Salaris de Missatgers mireu en la dictio Salaris, e si poden haver vn
escrivent a despeses de la Vniversitat, mireu en la Pragmatica de
mosen Huc de Anglesola en cartes 100. en la segona pagina en lo
principi, comensa. Statuim encara, es lo capitol 41. e en lo capitol
seguent 42.


E
axi matex tals missatgers poden esser forsats en lo capitol seguent
43. en dita carta, e essent los vns en cort no ni pugan anar de
altres en lo capitol seguent 44. en la matexa carta e lloch e en
carta 101. que Iuren en poder del Governodor en la primera
pagina en lo capitol 45.


Ques
poden tremetre tres Syndichs, o Embaxadors ço es dos de la Ciutat, y
hu de la part Forana, apar en lo libre del Novell Reçiment
folio 20. y la forma com se han de elegir, es en lo matex lloch
capitol, incipit. Item *statuim e ordenam que los missatgers, &c.
Com
anaren a la Magestat del Rey en Pera dos Iurats y apres sis
embaxadors elegits per lo Concell General vide in libro den Sant Pera
folio 99. comensa. Pateat Vniversis quod Nos Petrus, &c. Y aqui
es com lo Rey *ignala lo Concell (siguiente página Consell)
de la Ciutat.


Mallorquins
poden liberament Navagar en Alexandria Chypre, y
demes terres del Solda tenint llicencia del Papa consta
en una Transactio feta per lo Señor Rey en Pera y los Iurats de
Mallorca del libre den Abello folio 12.


Mostessaf
en el donar preu a les Robes per fer tres dies deu pendra parer, y
Resolucio delos Magnifichs Iurats. libre Extraordinari 1586.
folio 280. y 333. y Extraordinari. 16.


Iuni
1587.


Mostessaf
no pot donar lloch se fassen tres dies sino en
el
Porxo de Plassa, y de la intervencio, y resolucio dels
Magnifichs Iurats en lo preu deu fer fe en la bollete el
Secretari de le Vniversitat, vide Decret. de sa
Illustricima en libre de Decrets f.


Mandatos
penals de bens propris nos poden fer a los Magnifichs Iurats Abell
folio 165.


Moneda
ques treu del Regne es perduda, o senblant quentitat
libre den Sant Pera folio 166. pagina primera sub tali signo. (cruz,
creu ).


Mostessaf,
y sos privilegis en Rossello nou folio 271. & vsque.


Mostessaf
ha de conexer dels fravs cometen los Famiars del Sanct Offici
en libre vert folio 117. pagina primera capitol segon.


Mostessaf
es Iutge General de totes les Vitualles del present Regne, y dels
fraus cometen los Compradoes dels Delmes del Señor Rey, y
Bisbe, y capitol en libre den Sant Pera folio 122.


Monaders
han de contribuir en talls per Barcas de Forments en
dit libre folio 174.


Mallorca
esta vnida ab la Corona de Arago Rossello nou folio
124.


Mallorquins
poden recorrer a la Magestat a representarli agravis, (greuge,
greuges
) Abello folio 86. pagina primera comensa. Ceterum
estatuimus.


Mallorquins
poden negociar ab Moros Rossello fol. 8. & 154.


(salta
página
) Morbaria com se ha de regir Carta Real dat. en Madrid a
31. 8bre. 1653. folio 127. del libre de cartes Reals de cuberta de
fust Altre folio 131. dat en Madrid a 4. maig 1654.


Morbo,
o Peste, el obviarse, y preservarse specta principalment a los
Iurats: Carta Real dade en Madrid a 23. Dezembre 1622. folio 63. del
libre de cartes reals de cuberta de fust tambe es folio 131 del libre
de cartes reals ab cubertas de plegami.


Moretorias,
dilecions, ni altre genero de entretenimens a favors de
Debitors Censalistes no puga concedir la Señor Rey ni
sos Ministres, ni impedir al Creditor Censaliste le execucio encara
que la major part dels Creditors hi vingues be capitol 58. de les
Corts de Monsó Añy 1375. en libre de Corts Generals.


Ministres
extraordinaris per castigar algun crim, no pot ser embiat per
lo Señor Rey sino ques dega iudicar per los Iutjes Ordinaris capitol
37. de les corts de Monsó del Añy


1363
en libre de Corts Generals.


Mostessaf
te Iurisdictio sobre Familiars del Sant Offici vide Familiars.


Mercaderies
qui es tresbalsen, no deuhen dret vide Dret.


Mallorquins
no poden esser trets a Pledetjar fora Regne: Rossello nou folio 7. 78
& 222.


Mallorquins
no poden esser detinguts en Galeras si no son condemnats per
sos crimns: en libre den Sant Pera folio 185. pagina primera,
& segona.


Mallorqui
qui es sentira agravat de algun mandato del
Señor Rey, y voldra acudir a se Magestat sobresega la Cort.
Rossello nou folio 3.


Mandatos
penals de bens propris nos poden fer als Magnifichs Iurats Abello
folio 65. columna quarta en lo cap. Item Señora Molt Excellent com
per provisio Real. &c.


Militars
en que, y com han de contribuir en Rossello nou folio 172.