IX, reg. 1232, fol. 109, sin fecha

IX.

Reg. n° 1232 fol. 109. Sin fecha. (no muy lejos de octubre de 1371)

A servey de Deu et de nostra dona sancta Maria et en reverencia del benauirat mossen sent Jordi ordona lo senyor rey que empresa de nobles et de cavallers fets sia feta en la forma et manera davall escrita los quals sien nomenats los cavallers de sant Jordi.
- Primerament que la vestidura ab que seran reebuts sia mantell et de drap blanch ab la creu vermella en la part devant et la creu sia tan longa et no menor com es lo dors de la palma de I hom e tan ampla com la ungla del dit menor de la ma.
- Item quel dia quel dit noble o cavaller haura reebut lo dit mantell ab la creu haja tot lo dia aportar la creu en la subirana vestedura que portara en la part denant en dret del cor de tota vida del senyor rey.
- Item tots los cavallers de sant Jordi damunt dits fan sagrament et homenatge al senyor rey de anar ab ell personalment ab aquells homens de cavall que bonament poran al sou del dit senyor contra los moros quant que quant lo senyor rey hi volra oy pora anar: encara lo serviran et seguiran en la forma damunt dita a defensio de son regne o terres si aquells volguessen damnificar algun rey o altre hom ab poder de gents estranyes. E el senyor rey si ell o alcun dells se tem quels haja a guiar o si guiar et assegurar nols volra quels haja per escusats de la venguda et servey.
- Item quel senyor rey triy XII consellers ço es IIII nobles VIII cavallers ab los quals o major partida daquells ell orden et faça totes aquelles coses que bones et profitoses sien a la dita empresa no restrenyen ni mudan res en la forma del servei.
- Item lo dit senyor rey per vigor de les paraules damunt contengudes en lo IIII capitol ordena ab consell de XII et de mes dels nobles et cavallers presents que negun que sia de la dita empresa no gos fer alguna altre empresa general o special apres quel mantell daquesta empresa haura reebut sens licencia del senyor rey et si ho haura quencontinent haja a lexar la dita empresa que feta haura.
- Item que si algun rich hom o cavaller dels dessus dits volia donar les vestedures en que sera la dita creu et senyal de sent Jordi que ans que les do ne haja a levar la creu o senyal dessus dit si donchs aquelles vestedures no donave a altre persona qui fos de la dita empresa.
- Item que si altra vestidura sobirana portara sens creu dalli avant haja perduda aquella vestidura que haura portada sens creu et sia liurada al nostre almoyner per tal que la vena et los diners quen haura sien distribuits a pobres.
- Item et tots divendres del any tot lo dia hagen los dits nobles et cavallers a portar la sobirana vestidura de drap blanch ab la creu vermella axi com damunt es dit. E si altra vestidura subirana alcun dells aportara daltre color o sens creu aquella vestidura sia a ell perduda et la vena lo dit almoyner et los diners quen haura don a pobres.
- Item que en tots fets darmes los dits nobles et cavallers hagen a portar sobre si estes lo senyal de sant Jordi ço es lo camp blanch et la creu vermella o a tot lo menys I senyal davant et altra detras axi gran com lo clos de la palma de I hom.
- Item que la vespre de sent Jordi tots anys a les vespres los dits nobles e cavallers damunt dits que en lo loch seran on sera lo senyor rey sien tenguts de esser a les vespres ab lo dit senyor et oyr aquelles et lo dia de sant Jordi a la missa et a les vespres vestits de la subirana hi seran a les dites vespres et missa ni en tot lo dia altre vestidura sobirana portaran sino blancha ab la creu damunt dita que aquella vestidura hagen perduda et sia liurada al dit almoyner qui aquella vena et los diners quen haura sien per lo dit almoyner donats a pobres.

(Pongo la imagen de Pedro IV de Aragón porque este texto pertenece a alguna de sus ordonacions o constitucions.)

X, perg. 1, apéndice, Jaime I, 10 setiembre 1215

De les quatre tempores del any.

De les quatre tempores del any.

Mortificacio e plor en la Esgleya mostrar se cove en los temps en los quals a vicis de la carn reprenedors penitencia se fa per dejuni: perque en los dejunis los quals quatre tempores son nomenats axi con en los dies ferials de la quaresma ordonam axi en paraments con en argent esser de tot observador. Empero en tots los dies no sapparell altar ne reraltar en les vespres ne en les matines sino tan solament en la missa si donchs no era de les festes damunt espressades o altres colents o dels sants doctors car lavors deu esser appareylat en les vespres e en les matines. Et ordenam que en tota festa colent diache e sotsdiache sien vestits e quatre capes per ministre sien tengudes de les quals les dues sien dels paraments del altar e les altres dues dels vestiments del cappella si els vestiments e els paraments eren diverses e sino totes les quatre capes sien de la color dels damunt dits paraments. Semblantment en les festes de santa Eulalia de Barcelona sent Thomas de Aquino sent Benet sent Jordi sent Domingo sent Loys bisbe sent Bernat sent Loys rey de França sent Francesch les once mil verges santa Elisabet santa Barbara e santa Lucia jassia que colents no sien volem que en totes coses sia fet axi con si fossen festes colents. En tots pero los dies dominicals e en les festes que lorde de Cistell fa dos misses diache e sotsdiache sien vestits mas dos capes tan solament sien tengudes: ajustans a aço que en les festes de sent Anthoni sent Blasi senta Apollonia senta Margarita senta Anna senta Clara sent Mauris senta Tecla sent Cosma e sent Damia sent Narcis senta Cecilia santa Eulalia de Merita jacsie que colents no sien ne festes que dos misses segons lorde de Cistell degen esser dites axi pero volem e manam en aquests dies esser fet en totes coses con si fossen festes de dues misses. Encara mes volem e ordonam que continuament dos brandons en la elevacio del cors de nostre Senyor sien hauts: exceptat que en los dies sollennes en los quals sis capes en los divinals officis seran tengudes sis brandons en la elevacio damunt dita sien hauts e cascun brandon sia de pes de set libres. Encara mes ordonam que en tots los dies ferials o festes les quals no son coltes sien tenguts en la missa dos ciris e en tots los dies dominicals e en los dies de festes colents e dels sants doctors e festa que lorde de Cistell en convent fa dos misses sien hauts en la missa quatre ciris e en totes pero les altres festes en les quals sis capes seran tengudes deu ciris sien tenguts: declarans en aço que cascuns dels ciris damunt dits sie de pes de mija libra. Encara mes duem piadosament ordonador que oltra los dies en los quals en los capitols damunt scrits sermo en la nostra cappella esser fet havem ordonat: volem que en los dies subseguents sermo semblantment sia fet ço es en los dies dels apostols e de sancta Maria Magdalena de sent Lorenç de sent Loys bisbe de sent Loys rey de França de sent Miquel de les onse milia verges de sent Marti de senta Elisabet de senta Caterina de sent Nicholau e tots los dicmenges de Avent e de la quaresma sermo en la cappella nostra o devant nos se faça: aquest orde observat que dels religioses a la divinal paraula preicar diputats sien hauts un dia dels damunt dits de un orde e laltre dia daltre entro que tots qui en lo loch seran ne sien passats. Encara mes ordonan duem proveydor que en los dies en los quals de part dessus processio en la nostra cappella havem declarat esser feta que totes les reliquies qui son en les cappelles nostres reyals e aquelles les quals nos en nostra cappella propria havem ordonadament sien portades e quels prelats si possible cosa sera aquelles portar sien tenguts cascun les pus dignes segons son grau: e en deffalliment dels prelats aquelles portar hagen los priors e guardians dels ordes de pobretat o altres clergues en grau mes honrats. E sien portades les pus belles capes que poran ab bona manera e los cappellans qui la aministracion han de la cappella lavors proveesquen diligentment que les colors de les capes se concorden axi con mils poran a la condicio de les reliquies damunt dites ço es que aquells qui reliquies dels martirs portaran capes vermeyles porten e axi dels altres segons la propria significacio de les colors la qual per nos desus es estada aordonada: e sien vuit o deu brandons enceses en les processions damunt dites. En la processio pero de Corpus-Christi sia portat lo dit cors en alcuna custodia molt bella en tal manera que pusca esser vist clarament: sobrel qual honradament sobrecel sia portat ensemps ab vuit o deu brandons damunt dits: en les quals totes processions lo test de la turquesa per lo sotsdiache sia portat qui vaja davant aquell qui deu fer loffici e en cascun costat del dit sotsdiache sia un escola ab canelobres e ab ciris enceses cascun de pes de una libra e dos clergues o escolans qui davant lo sotsdiache ençens continuament e atent porten. Aquell pero qui en les damunt dites processons creu portara de dalmatica sia vestit e en cascun costat clergue o escola haja qui los ciris cascun de pes de una libra enceses ordonadament porten e honesta. Tots temps pero que diache e sotsdiache en la missa sien dos ciris enceses vagen davant lo cappella entrant a la missa e lavors laltar sia encensat: la qual cosa per semblant manera volem esser observada con levangeli se començara sino en lo divenres sant o si de morts sesdevenia cantar. Encara mes en tota festa colent e de les altres axi con damunt havem dit al Magnificat en cascunes vespres e al Benedictus en les matines e en la missa apres de la oblacio encens sia ministrat: tots temps empero que noy haja misses solennes ço es ab diache e sotsdiache apres la missa finada sia dit loffici o missa secca de sancta Maria si donchs aquell dia no era vigilia o festa daltre sant en lo qual cas loffici de la dita vigilia o del dit sant sia dit loffici de senta Maria relaxat. Si pero aquell dia sera festa dalcun sanct e vigilia o fossen vuytaves ensemps o festa de dos sants ensemps ultra aquell del qual missa principalment sera celebrada sia dita missa secca de amdos damunt dits. E jacsia que missa sollenne ab diache et sotsdiache no sia celebrada si donchs aquell dia no sera festa de nostre Senyor o de santa Maria o de tots sants o sesdevenia prelat davant nos celebrar quant al offici de les vigilies e de les huytaves e dels sants axi mateix volem esser observador: loffici pero o la missa secca de sencta Maria no sia dita en los dias en los quals missa ab diache e ab sotsdiache se celebrara si donchs no era dia de dissapte en lo qual apres la missa principalment se diga: e axi mateix en los divenres volem esser observat si missa mayor de la creu no sera celebrada.

Almoyna

LXVIII. Reg. n° 479, fol. 173. 31 agosto 1329. Alfonso IV, almoyna

LXVIII. Reg. n° 479, fol. 173. 31 agosto 1329.

Noverint universi quod nos Alfonsus etc. sedula meditatione pensantes quod licet tempore illustrium principum domini Jacobi abavi et domini Petri avi et domini Alfonsi patrui nostrorum recordationis inclite regum Aragonum plures in civitate Valentie confratrie de eorum auctoritate atque consensu fuissent comuniter institute: verumtamen quia ex congregationibus et conventionibus hominum non numquam monopolia et illicita emergunt consilia que illicitis actibus ausum prebent: serenissimus dominus Jacobus recolende memorie rex Aragonum genitor noster confratrias omnes civitatis et regni Valentie excepta confratria quo dicitur sancti Jacobi reprobavit easque cassavit et irritavit ac perpetua sustulit sanccione inter quas confratriam olim per peyllerios dicte civitatis editam et multo tempore observatam noscitur sustulisse. Quia tamen nunc per vos proceres nunc peyllerios civitatis pretacte nobis extitit supplicatum ut cum ad laudem Dei et beati Francisci regalis corone servicium et eorum reipublice comodum intendatis super capitulis sub anexis confratriam statuere nostram auctoritatem atque decretum eidem imponere dignaremur nos visis ipsis capitulis nobis oblatis continencie subsequentis:

- Primerament que tot confrare cascun dissapte don mealla e la pecunia que daquen exira sia convertida a tenir una lantea ardent continuament de nit et de dia davant laltar del benaventurat sent Francesch e cascun any sien comprats II ciris de II libres cascun los quals sien posats en laltar lo dia de sent Francesch a reverencia del qual arden et cremen et si alcuna cosa de la peccunia sobrara aquella sia donada per amor de Deu a alcun confrare o a muller o a fills daquell qui sia vengut a fretura sens colpa sua et no sia convertida en alcunes altres coses. Item que si alcun confrare sera detengut de malaltia los majorals de la confraria per esguardament de pietat et per caritat de proisme visiten aquell et en la visitacio donen obra ab acabament que aquell reeba los sagraments de santa Esgleya a salut et remey de la sua anima: et si per aventura aquell molt de temps estara malalt et les companyes de casa no podien sostentar lo trabayll de dia et vetlar de nit o no haura companyes o parents quil trabayl reportassen quels majorals fassen manament a certs confrares que de nit vetlen et pensen del confrare: et si sesdevendra que aquell confrare de nit pas desta vida que X confrares vetlen lo cors: et si aquell no haura bens temporals de que sia feyta la sepultura quels majorals de la confraria compren et paguen de la almoyna de la confraria ço que costara la sepultura. Item cascun confrare tinga I ciri de mige llibre de cera lo qual port creman com lo cors portaran de son alberch o casa tro a lesgleya on deura esser soterrat e crem tro la absolucio sia feyta per lo prevera ans de la missa o de vespres: e feyta la dita absolucio apaguen los dits ciris e com la missa o vespres seran dites e lo prevera comensara les orations de la absolucio encenguen los dits ciris los quals porten creman tro lo cors sia soterrat: et cascun confrare diga per anima del confrare defunt C vegades la oratio del pater noster et do I diner als majorals et aquella pecunia sia convertida en la almoyna de la confraria axi per la sepultura feyta o faedora a confrares qui no hagen facultats temporals com encare a confrares qui sien venguts a inopia no per lur colpa. Item si algun confrare morra fora la ciutat dins espay de V legues quels majorals de la confraria vagen o trameten a aquell loch on lo confrare sera finat e aquell sia portat a son alberch e apres soterrat en la parrochia o esgleya on sera lexat e fassenli loffici segons que damunt es declarat: e si aquell no haura bens de que pach les messions del aportar e de la sepultura sia pagat de la almoyna de la confraria. Item si algun confrare per sos peccats o desastre cativara e aquell bonament la reenço pagar no pora cascun confrare per amor de Deu e esguardament de pietat do en ajuda de la reenço daquell II solidos. Item si algun demanara o requerra que sia reebut en la confraria los majorals ab alguns prohomens que a ells ben vist sera certifiquense bonament de la fama condicio e conversacio daquell: e si atrobaran aquell esser suficient no guardada ringa mas bon estament de sa persona sia reebut en confrare pagant V solidos a la almoyna en la entrada e V solidos a la fi si bens haura. E si algun confrare apres que sera reebut en la confraria en la qual algun temps haja estat e perseverat bonament e apres per sos peccats o folia caura en peccat publich que aquell sia amonestat per lo guardia dels frarers menors ques tolga daquell peccat: e si daço per la dita amonestacio correger nos volra quels majorals amonesten aquell privadament I o II o III vegades ques partescha del dit peccat: e si aquell axi amonestat corriger nos volra que en aytal cas sia posat en capitol et per tuyt sia remogut de la confraria a bon exempli daquells que be perseveraran et a terror daquells qui semblant peccat volrien assajar de fer. Item quels majorals manen capitol quels confrares sapleguen en la casa de sent Francesch e aqui ordonen lo dia que volran fer pietança als frarers de la dita casa o altres coses necessaries per la almoyna de la confraria faedores en lo qual capitol puxen ordonar e elegir cascun any majorals: e si per ventura algun sera rebel de no venir visitar los malalts o a soterrar los morts o altres bons ordonaments paguen I libre de cera pera laltar de sent Francesch. Item que tots los confrares qui en aquell any seran passats desta vida sien meses e posats en scrit a memoria: lo qual scrit los majorals mostren lo dia de la pietança al custodi del frares menors si present sera e en absencia daquell al guardia per tal quels frares fassen commemoracio per animas daquells: e en lo dia de la pitança sia feyt anniversari et commemoracio general per los confrares defunts en lo dit convent al qual sien tots los confrares ab lurs ciris axi com si fos cors de confrare per lo qual anniversari sia dat al convent dels frares a la taula de la sobredita almoyna X solidos. Item quels majorals del any passat reten compte e rao en presencia dalguns prohomens confrares als majorals qui elets seran per tal que sia cert que la pecunia per aquells reebuda sia convertida en les coses meritories en los damunt dits capitols contengudes e per tal que algun no haja opportunitat o avinentea de retenirse alguna cosa de la almoyna de la confraria: et si per compte sera atrobat que aquells hagen a tornar aquella peccunia sia convertida en les almoynes dessus declarades et no en negunes altres coses e axis seguescha de uns en altres.

- Idcirco vestris super hoc supplicationibus inclinati cum contenta la dictis capitulis videantur bona elemosine et opera caritatis inducere et ex eis nullum in posterum presumatur damnum malum aut dispendiosum periculum imminere cum presenti carta nostra gratis et ex certa scientia ac mera libera et spontanea voluntate dicte confratrie nostrum prestamus assensum et ei auctoritatem regiam impendimus et decretum. Mandantes procuratori ejusve vices gerenti justiciis bajulis et aliis officialibus nostris regni Valentie presentibus et futuris et eorum loca tenentibus quatenus hujusmodi confratriam per nos vobis ut est dictum concessam et approbatam per vos institui eamque permittant perpetuo et inviolabiliter observari. in cujus rei testimonium etc.
Data Valentie pridie calendas septembris anno Domini MCCCXXIX. - Berengarius Salvatoris mandato regis facto per dominum cancellarium.

LXIX 1330

Tomo I, texto LVIII, A mon senyor lo rey, Del comte Durgell

LVIII.

Legajo de cartas reales n.° 107. 14 de mayo de 1410.

A mon senyor lo rey. - Del comte Durgell. - Molt excellent princep et victorios senyor. Monsenyor huy a XIIII del mes present jo hera vengut a Senta Maria del Pilar per jurar furs et privilegis el Justicia sabentho que havie promes a don Anthon de Luna et a don Artal Dalago que fore açi en la plaça de fet sen ana a casa del arquebisbe: et yo trametentli a dir e requirentlo que el vingues al dit loch perque yo fes lo dit jurament et ja quel navia request lo dit don Artal qui es procurador per los barons et entre scudes e cavallers en nombre de sixanta senyors de vasallyos que vingues a mi per çoque pogues fer la dita jura el respos que noy volie venir mas que de aço se re tinie deliberacio et que retrie resposta a hora de vespres: e aço feu a grans prechs dels dits don Anthon e don Artal e tingue consell de aquest fet en casa del arquebisbe: e fonch aytal que hora de vespres com el deguere retre la resposta feren toquar e repicar la campana de Sent Jayme la qual se toque per advolotar la ciutat et ferenho per lançarlam
tota dessus per via davalot: et yo veent aço fiu venir mon frare qui ere als Frares menos ab be CC combatents et armim e mesmi una cota darmes reall dessus e ani a la plaça de Santa Maria
del Pilar e tramis a dir al Justicia que vingues alli: e com viu que no venie juri furs e privilegis en poder dun notari aragones protestant que no estave per mi que no juras present lo dit Justicia: pero senyor per lo dit toch de la campana deguns de la ciutat nos mogue sino la companya del arquebisbe don Pedro Durrea et sa partida els de Gurrea que mogueren brega al hostal de la Morera et ere cap Pedro de Sese e Goteri de Vera: e don Pedro Dorrea ab sa gent ab aquells de Gorea moguerenla en dos o tres lochs en la carrera major en tant senyor que ni ha haguts naffrats daquests qui tenim aqui per vostre servey e per mi com a official vostre ben XX de ballesta e son entre cavalles et scudes ben sis: los altres son gent comuna e de la altra part se diu que na de naffrats molts et de morts. Perque senyor podets veure quines fets fan e a vostra senyoria quines serveys lo dit arquebisbe el dit Justicia del qual se arma ab el son fill e lurs aderents: e axi placiaus senyor de voler provehir de remey de justicia contra los damunt dits qui son rebelles a vostra senyoria et a vostres officials cor jo açi provehire de justicia e de fet: certiffiquantvos senyor que james clam a vostra senyoria ira per mi fins tant vostra sobrevesta reyall magen pecegada dessus la qual sera axi ben guardada que no la toquaran sens que nols cost jatsie nit et jorn no cessen de tirar ab ballestes: e aquesta es senyor la veritat sens tota faylla. E manme mon senyor vostra senyoria tot ço que sa mercet sera. Scripta en Çaragossa sots mon segell secret a XIIII de maig del any MCCCCX. - Senyor. - Vostre humill nebot que besant vostres mans et peus se recomana en vostra gracia
et merce - Jayme Darago comte Durgell.

Del Escolan de la cappella.

Del Escolan de la cappella.

Digna cosa e a Deu agradable esser perpensam si aquelles coses les quals a divinal cultivament son destinades saviament e honesta sien tractades e ab diligent custodia conservades que per negligencia o per error falliment alcun no apparega en aquelles. E per tal que a la cappella nostra sobre aquestes coses pus afluenment sia provehit: statuim e ordonam que un escolan en la cappella nostra sia constituit al offici del qual se pertanga reebre dels monges de la cappella primer reebut al offici ornaments a la dita capella pertanyents e aquells deja en laltar posar per tal que daquells sia tengut de usar axi con en laltra nostra ordinacio es espresat: la qual ordinacio scrita ab si tenga e aquella diligentment observe. Encara volem ell custodia haver diligent de les curtines e altres apparellaments los quals per lo seer e recoudar en nostre oratori ohen lo divinal offici seran ordenats: la qual seylla o oratori ensemps ab lescola de la almoyna ab les cortines e ab los altres appareylaments ans del entrament de la missa sestudy a ordonar segons la varietat del temps axi con per nos es aordonat de la qual ordonacio aytant con aço toca copia en escrit haja per tal que aquella pusca mils sens defalliment observar: e aço meteix volem esser fet en les vespres e en les matines sollennes en les quals segons laltra ordonacio laltar nostre en les damunt dites vespres e matines sera aornador. Caminan empero totes aquelles coses les quals engir loratori damunt dit per les maneres dessus dites sestudien diligentment complir. Deura encara lo dit escola reebre del nostre reboster la luminaria a us de nostra cappella necessaria segons la forma sobre los dits luminaris ordenada. Encara con nos per lanima dalcun deffunt volrem esser celebrat aço al dit reboster no tart revelar per tal que sobre les tortices degudament sia provehit. A la cura encara daquell se pertanga que apres los monges a la cappeyla deputats se deja entrametre que no sia defalliment en la cappeyla daquelles coses les quals necessaries hi son a la cappeyla. Encara que en propia persona fer deja aquelles coses les quals no son honestes ne es degut als monges de fer. Volem encara quel dit escolan apres lo canceller sia sotsmes e obeesca al abbat de Sentes Creus e als monges de la capella: e si mester sera que a son offici entendre lo dit escola degudament no pora deja cometre diligentment les sues veus al escola de la almoyna: aço exceptat que sens paraula feta als dits monges no pusca cometre al dit escola o a altre los dits appareylaments et les altres coses de les quals comunament e quaix cotidiana ha a usar les quals coses sots los monges damunt dits tenga ab inventari e guart. Sia encara tengut lo dit escolan de ajudar los damunt dits monges al offici celebrar e a dir les hores reglarment en la missa nostra cantant tota hora que poran e que per aço non sia en son offici embargat: los libres encara al offici de la cappella necessaris per ell esser tenguts e guardats volem: volents encara que cura diligent haja que con nos caminarem libres necessaris a hores deydores en appareyl apport axi que en qualque loch on a nos mes plaura hores oyr puscam. E ell encara a la elevacio del cors de nostre Senyor les tortices tenir no oblit ensemps ab lescola de la almoyna si donchs no era la un dells vestit aquell dia per sotsdiaque en lo qual cas laltre escola qui vestit per diaque no sera haja e procur dels fadrins de lalmoyna qui a tenir Ies dites tortices ajuden segons ques convendra. Lencencer encara ab encens e ab carbons enceses al diaque o a aquell qui a nos daquell sera donador per ell volem esser aministrat. Manam encara que per tal que con lo dit escolan moltes coses ha tener e tractar de les quals nos usam ço es libres qui per los monges e cappella de la cappella alscunes vegades a ell son comeses e semblants coses: faça al canceller o ell absent al vicecanceller sagrament segons la forma en lo sagrament lo qual fan los dits monges expressada.

Dels almoyners

12, 13, marzo, 1462

12 DE MARZO.

Ocupáronse solo, en este día, de ciertas sustituciones y de votar la admisión o no admisión de algunos oficiales.

13 DE MARZO.

Se hizo lectura, en esta sesión, de las siguientes cartas que se acababan de recibir.

Als molt reverents egregis nobles e magnifichs senyors los diputats e consell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors. Per tant com dilluns de mati prop passat parti correu daçi pera Çaragoça per fer venir aci al Senyor Rey mestre Pedro de la Cabra metge e la letra que anava per lo dit metge no era signada de ma del Rey he pensat que leugerament seran anades de Çaragoça aqui diverses letres que diran com lo Senyor Rey es malalt e que la Senyora Reyna ne aqueix Principat non haga avis cert de la sua indisposicio. Seria causa de star tot hom en perplex e per ço he delliberat fer lo present correu per fer certes les vostres grans reverencies nobleses e magnificencies de la dita indisposicio del Senyor Rey la qual es stada que dimenge passat dapres dinar la sua Altesa se senti alguna indisposicio en sa persona la qual determana en hun poch de fret (frío; fred) ab febra (fiebre; febre) e axi ell stech fins lo diluns demati que fonch trames per lo sobre dit metge e creuse aquell dia restas net (limpio) de febra e burla e rigue en la cambra en hun lit de repos es ver que menga (menjà; comió; va minjá, va minchá) ab molt pocha sabor. En apres dimarç de mati arriba lo dit metge e duptas segons ço que habia vist que no li respongues a terçana (las fiebres tercianas, terciana) e axi hir tot lo dia que fonch lo dia que devia venir la cessio la sua Majestat se ocupa
en musicha e en burles e en rellacions de casses (cazas, cacerías) e per gracia de Deu passa tot lo dia que nos senti res ne crech Deu aydant (aydar, ajudar, ayudar, ajudant, ajudán, ayudante) se senta pus res e perque en aquests dies lo dit Senyor no es exit de la cambra ni ses levat del lit sino per metres en lo lit de repos ne ha res signat ne negociat he (e) han vist aci alguns dies les portes del palau tanchades e fehies per que mossos (estos son los mozos de cuadra, no els mossus d'esquadra) ni besties no fessen remor en lo pati. Alguns de aci mateix han cregut que fos major la sua indisposicio pero yo certament noy he vist pus e crech la Senyora Reyna no sera mes a ple informada per la letra que la sua Majestat li fa. Sper en Deu (hay un Sperendeu Cardona, Sperans in Deo) que dema ho laltre cavalcara per vila e hira (hirà; irá; anirà; anirá) a cassa al acostumat. E mananme vostres reverencies nobleses e magnificencies lo que plasent los sia. Feta en Tudela dimecres a X de març Mil CCCCLXII. - Qui es prest als manaments de vostres grans reverencies nobleses e magnificencies Johan Ferrer.

Als molt reverends egregis nobles honorables e magnifichs senyors los deputats e consell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles honorables e magnifichs senyors. Vuy apres hora de vespres havem rebuda una letra den Baltasar Saula procurador de mossen Berenguer Dolius en la baronia de Santa Pau ab la qual avise de alguna congregacio dels pagesos de remença demanant a nosaltres socors lo qual per lo present per no desemparar aquesta ciutat no li podem fer. Tramatem translat de la dita letra a vostres reverencies e grans magnificencies dintre la present a fi que certificades per aquelles se puixa condecentment provehir als cassos e de hora en hora ho continuarem de lo ques seguira en aquestes parts. E per semblant ne consultam a la Senyora Reyna. La Santa Trinitat mantinga vostres grans reverencies e magnifiques providencies. Scrita en Gerona dijous hora de completa XI de març del any Mil CCCCLXII. - A totes vostres ordinacions promptes los jurats de Gerona.

Als molt magnifichs e molt honorables e savis mossenyors veguer e jurats de Gerona.
Molt magnifichs e molt honorables e molt savis mossenyors. Per quant sus ara son avisat per home cert que los pagesos son ajustats e encara se ajusten en moltes parts axi Dosona Dempurda e daltres parts on han trames e aço per venir me combatre dients que açi per que sic troben En Montagut En Peguera En Bertran de Farnes (Farners) e altres gentils homens deuen e poden exequutar lur proposit no bo. Son cert seran molta gent ens tribularan molt. En tanta necessitat cove a mi recorrer a vosaltres pregant vos molt afectuosament per vosaltres siam prestament acorreguts axi com de vosaltres confiam. E placiaus aço no haver en dupte car per home lur son avisat e encara la experiencia o (ho) mostrara. Placiaus encara comunicarne ab lo honorable capitol lo qual axi mateix de ajude pregam e provehir per Barchinona o lla hon vostres savieses conexeran. Scrita a Santa Pau a XI de març. - Qui a vosaltres molt me recoman Baltasar Saula procurador de Santa Pau.

Als molt reverents egregis nobles honorables e magnifichs senyors los deputats e conçell del Principat de Cathalunya.
Molt reverents egregis nobles honorables e magnifichs senyors. Apres que havem scrit a vostres grans providencies dels ajusts dels homens de remença ajustats sobre Castellfollit e apres venguts a Besalu nosaltres trametem hun home en la nit a Besalu per saber los procehiments dels dits homens e per veure si los de la vila havien res manester. E vuy que es dimecres hora de vespres havem cobrat lo dit home ab una letra dels jurats de la dita vila notificant a nosaltres alguna moderacio de la dita congregacio segons es contengut en la dita letra de la qual trametem copia a vostres reverencies e magnificencies. Exortam tota via en aquelles per extirpar inconvenients sia provehit en tal manera que nostre Senyor Deu ne sia loat e aquesta patria sia guardada de sinistres. La Trinitat Sancta sia proteccio de vostres reverencies e grans magnificencies. Scrita en Gerona dimecres en la nit a X de març del any Mil CCCCLX dos. - A totes vostres ordinacions promptes los jurats de Gerona.

Als molt honorables e savis senyors los jurats de Gerona.
Molt honorables senyors. Responent a les vostres savieses e a la letra per lo portador a nosaltres tramesa esta veritat que quant mossen veguer parti daçi e ell e nosaltres poch cogitavem (pensábamos; cogitare latín, cogito ergo sum) los dits homens deura venir axi prest fins la nova vench eren damunt Castellfollit e apres que havien trenchat lo portal a Castellfollit e eren dins e per ço lo sotveguer e jutge e un de nosaltres anarem alla e segons la relacio del dit mossen sotzveguer tenien acitiada la Senyora al castell feren alla molts desordes cridant a foch a foch e despuys lo sotzveguer hi fou diu vahe ni havia qui volien ab biga trencar portes de homens de la vila de Castellfollit dient querien (querían; volien, volíen) menjar. A fi sens altre dan del dessus dit lo lexaren Castellfollit venint vers aquesta vila e sabent nosaltres venien a que ells segons se dehia publicament ques jactaven que ells no pendrien partit que no pasassen per aquesta vila e per que nosaltres poguessem dar la raho ques pertany de aquesta vila fonch per nosaltres delliberat no permetre intrassen en nombre excessiu dins la dita vila per via alguna. E per quant a la murada que tenim en aquesta vila a fornir per guardar aquella eren dins molt pocha gent e sens armes e ignoraven los dits homens quants serien havem stats congoixats poder guardar be la vila. E per ço scrivim a vosaltres e apres trematem home lo qual creem haureu vist lo qual daqui en fora va a Barchinona ab consulta a la Senyora Reyna e a diputats e consellers e partit lo dit home los dits homens de remença son venguts fins apres de la murada de aquesta vila mes luny un poch de tret de balesta circa de CCCL homens segons arbitravem pero ells dehien que eren en gir de e alla feren lur empavasada venint ab trompeta fluviol (fabriol) e tembor que tochaven ab molts grans crits lensant les lançes en alt e aquelles reprenent nosaltres lo millor que podiem ens eren mesos en lo millor orde que podien per guardar aquesta dita vila e haviem instruida nostra gent no lus fos res dit per molt que haguessen a dir si nons excitaven e apres hagem vista dita gent de temor dells fom desluirats per quant lur poder aquesta jornada nous parech molt uns puyessen noure axi los dits homens prestarem pasciencia solament de XV fins en XVIII intrassen a la vila per una comparicio que sinch o VI dells havien a fer ço es los comparents a les fermançes e los altres los speraren defora en lo dit loch on primer se posaren cridant com dit es e fahent moltes alimares e per home de aquesta vila may no lus fou res dit. E axi aquells qui entraren dins la vila feren lur comparicio e aquella feta ja fou nit e traguerenlos de fora preseren algunes vitualles e aquelles pagaren. Apres calques CXXX vel circa dels dits homens han passat lo pont creem sen tornen en lurs cases los altres sen tornen amont vers don eren venguts. Empero ells dehien mentre stavan ajustats que passarien a Banyoles per fer restituir penyores al abat que havia fetes fer penyorar (pignorar). Crehem sera vent e veus molt honorables senyors lo fet com es passat. Segons lur parlar stam ab suspicio tornar nos veure en dites congoixes si la cort fa exequucio de censos alguns als dits homens si la Senyora Reyna noy fa qualque provisio saludable e aquesta terra es perduda. Recitar los parlars dels dits homens son infinits dels quals ja crehem vostres savieses son informades. E sia molt honorables senyors la Santa Trinitat vostra guarda. Ordonant de nosaltres ab fiança de complir. De Besalu a X de març any Mil CCCC sexanta dos. - A les savieses de vosaltres honorables mossenyors tots prests los jurats de Besalu.

Al molt magnifichs e de gran saviesa senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Senyors molt magnifichs. Precedents recomendacions certificam vostres savieses com per causa de la pobresa e miserabilitat en la qual aquesta vila es vuy possada e no basta pagar les annuals pensions als quals es obligada era stat mogut partit entre nosaltres e los dits tresedors de fer alguna concordia la qual mitgansant ells fossen pagats de lurs censals e la vila sa pogues sustentar lo qual fins açi jatsia diverses vegades sen haja pratichat no es pogut venir a deguda conclusio perque abans de venir a infracta e la dita vila a total destruccio havem delliberat trametra aqui lo senyor En Pere Selva portador de la present per denunciar a la Senyora Reyna e a vostres savieses les nostres miseries e manifestar los carrechs los quals daquiavant no podem soportar si per algun remedi no hi sera provehit al qual exhibidor sius plaura donarets (occitano; daréis; donaréu, donareu, dareu, daréu) fe e creença en les coses que de part nostra vos explicara ajudant e endressant lo en tot lo que a vosaltres sera possible por conservacio de aquesta miserable vida. E farets (occitano; haréis; fareu, faréu) cosa a vosaltres pertenyent e haureu ne de Deu merit e tots vos ne restarem obligats. E sia la Trinitat indivisa vostra proteccio e guarda. Scrita en Copliura (Colliure, donde está enterrado Antonio Machado) a III de març lany de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLX dos. - Apparellats a tot vostra servici e honor los consols de Cobliura. (la p y b es normal que se intercambien.)

22 DE MAYO, 1461.

22 DE MAYO.

En este día se celebraron dos sesiones, una por la mañana y otra por la tarde. En la primera se dio cuenta de dos credenciales que se habían recibido, a saber, una de los embajadores, por conducto de Arnaldo de Vilademany, y otra de la Señora Reina, que presentó el caballero Bernardo Çalba; y como el objeto de ambas era manifestar que dicha Señora, para acelerar la conclusión del negocio que les ocupaba, pretendía entrar en Barcelona, acordóse, después del correspondiente coloquio, insistir en la misma deliberación del día anterior, escribiéndose otra vez y remitiendo una nueva y corta instrucción a los embajadores. Resolvióse en la propia sesión, que aun cuando Geraldo Guardiola no se hubiese considerado el más a propósito para tratar con los remensas, con todo, podía enviárseles, para que depusieran su cuestión en manos de los Diputados.
En la sesión de la tarde acordóse enviar a Arnaldo Guillermo de Cervelló, y al magnífico Juan Lull, ciudadano de Barcelona, al obispo de Elna, para darle la correspondiente contestación.
Siguen las cartas anteriormente referidas, las demás que se recibieron en este día, y las otras que, con las instrucciones, mandaron escribir los señores Diputados.

Als reverend venerables pares en Christ egregi nobles magnifichs ben amats e feels nostres los diputats del Principat de Cathalunya e consell lur residents en la ciutat de Barchinona.
La Reyna.
Reverend venerables pares en Christ egregi nobles magnifichs ben amats e feels nostres. Apres que son partits de aci los misatgers vostres heus havem scrit deliberam tremetre lo magnifich e ben amat conseller nostre mossen Bernat Çalva informat de aquelles coses amplament de la intencio e voluntat nostra. Molt afectuosament vos pregam e encarregam en tot ço queus dira de nostra part li doneu fe e creença com a nostra propia persona. Dada en Agualada a XXI de maig any Mil CCCCLXI. - La Reyna. - P. Doliet (de Oliet, Oliete) prothonotarius.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Lo magnifich mossen Arnau de Viladamany hu de nostres embaxadors vostres va a les reverencies nobleses e magnificencies vostres per ferlos stesa relacio de totes fes coses fetes e subseguides per nosaltres e en la nostra embaxada e ab ell va lo notari qui en tot e per tot es stat present. Haureu per lo dit mossen Viladamany de totes les dites coses vertadera relacio. Placiaus creurel com si nosaltres tots personalment vos ho dehiem e fer en tot e per tot segons la exhigencia de les coses requer. Ab tant molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors tingaus la Sancta Trinitat en guarda sua. Feta en Piera a XXI de maig any Mil CCCCLXI. - A vostra ordinaria prests los embaxadors del Principat prior de Cathalunya Jaume Ros.

Al molt honorable senyer e de gran saviesa lo senyer En Johan Berenguer Thora mercader sia dada en Barchinona.
Mossen molt honorable. Avis vostra saviesa com no stigau marevellat quant vos he trigat tant scriure e aço per tant com yo stava tots jorns pera partir ab les dites letres que no fiava de nengu fins a Leyda e de aqui vos fossen remeses sino que tots jorns no sperava sino que la Senyora Reyna stava tots jorns pera partir sino que tots jorns mudam de intencio que ja a nit vespre devia de tot cert partir. E axi que mossen ara totalment es deliberat que la Senyora Reyna deu partir sus ara com sia dinada per anar aqui ab los dits capitols. E per ço com es cert segons lo bon home de mercader de aci ma dit que certament yo podia tremetre fiablement les dites letres per lo correu lo qual vos fas de continent ab aventatge de dos florins lo qual hi deu esser diumenge a les deu hores de mati axi que si lo dit correu noy era a la dita hora yo ho remet tot a vostra saviesa. E axi que mossen he deliberat de yo restarme aci per mes avisarvos si res sich fara. Lo Senyor Rey acompanyara la Senyora Reyna fins a la Pardiguera e axi ell sen tornara aci. Nom se seria manya entre ells. Mossen mes vos avis com lo senyor En Brujo es arribat sus ara asi molt cuytadament he ha molt parlat ab la Senyora Reyna e dadali certa letra de que la dita ha mostrat ha trobat gran plaer en sa venguda. Nom se si vos haveu ja sabut de sa partida ni aqueixos mossenyors per ço mossen vos ne scriu ques sia avis. Lo plech anava dreçat al Senyor Ferrando de Bolea per anar pus segur en lo qual e dins lo qual trobareu una letra vostra axi que per ço mossen vos ho dich hius ne avis que com donareu la dita letra al dit senyor Ferrando feu que vos hagau la letra vestra la quel es dins lo dit plech del dit senyor Ferrando de Bolea. En axi no he res de podervos dir pus cert quim occorre sino axi com vos dich de la dita partida de la dita Senyora Reyna la qual mostra molt voluntaria per anar aqui. Deu vulla que sia tot per lo millor de que mossen a mi fa una gran por axi com jaus ne avis pus largament per la dita letra. E no dich pus per la gran cuyta per ço com lo correu me spera. Lo Sant Sperit sia en vostra guarda. Scrita en Çaragoça a XIIII de maig del any Mil CCCCLXI. - Lo quin a vos se encomenda mutxo.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e savis senyors los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e savis mossenyors. Per letra de XIII del present mes vos he scrit del que occorrie fins a la dita hora apres he instats los consols de aquesta vila me daçen loch los donas una letra vostra els pogues explicar certes coses e per lo jorn Descensio (de Ascensió) que fonch lo sendema e per que al divendres mati foren occupats en una sollempnitat de la mare de mossen Faena a que ells e la major part del consell no podien fallir e al depus dinar havien esser ells tots occupats a les vespres de la festa del Angel Custodi de ques fa en aquesta vila molt gran festa per que hi a molts grans perdons a pena e colpa e lo dissapte no podien fallir al ofici e professo quis fahia per la via e es una segona festa de Corpore Christi. Fins lo dit die de disapte apres vespres nom pogueren hoir e la hora per ells assignada ab lur consell aplegats en la casa del consolat ab les saluts acostumades yols doni vostra letra e aquella rebuda vos regraciaren vostres saluts e apres de paraule los expliqui lo mils pugui fo contengut en vostres instruccions. E lo consol en cap mostrant una gran contentacio de ma venguda dix moltes bones o corteses paraules mes que attes la amor e gran voluntat que la dita vila ha a vosaltres mossenyors e vostre consell no es stada prou abraçada e favorida en ses necessitats de les quals havian acorregut a vosaltres mossenyors de diputats e moltes paraules ab so quasi de una cosa lexada a la ventura e axi fonch replicat per mi responent en aquella generalitat que havia hoit ço es que no eren stats axi defesos com volgueren no era stat sino per indisposicio del temps e per lo desinament gran de la justicia car ab veritat yols podia dir la gran amor e molta afeccio en que vosaltres mossenyors los teniu per lo lur molt merexer e per que dita vila es tal e axi potent que vosaltres mossenyors qui representau lo Principat de Cathalunya la collocau tantost apres la ciutat de Barchinona e en totes coses la enteneu a preservar de tots dans perills e cassos sinistres tant com poreu e no menys que la dita ciutat e moltes paraules pertinents al dit replicat. E tornat replicat lo dit consol me posa al davant com nols es stat dat trellat dels capitols e mostrantne hun poch de estrenyor e fonch los replicat que no si havia fet res a mala intencio sino per alguns bons respectes que han sguard el dit Principat e universitats de aquell e per lo semblant lo Senyor Primogenit no havia hagut trellat e que tota volta sen donas trellat a nengu la dita vila seria de les primeres quil ne hauria. E apres me fonch dit que de les disensions noych saben res a present sino molts disebles amagats qui hiç van e lo fet den Vola que lo honorable En Johan Ramon ha aportat lo qual air molt destrament per lo vostre diputat local fonch pres e totes scriptures sues e aquell apartat segons li es stat scrit temense molt del castell e con stan en grans perills per los Gaschons e gents strangeres qui son e abiten en la dita vila per ço com son en frontera e moltes rahons bones en los quals yols he satisfet e confortats lo mils que he pogut e continuu tots temps que parlam car ells se tenen per dit ho fins aci ho han pensat que yo havia qualque gran poder e yols he dit que no es stada per pus la mia tramesa sino per ço quels he explicat e persentir tot lo quels pogues fer dan ne anuig scriurem a vosaltres mossenyors e trebellar de mon poder o tot lur pler delit e honor e suplir en ço que letres bonament no basten entant que ells son molt contents de vosaltres mossenyors e que ço que fins aci han ben fet entenen a proseguir de aqui avant e no fallir en res ells se strenyaran ab lur consell em diran totes les coses que han mester per llur conservacio del castell. Son opinions lurs huns dien que es fornit e los altres que no es ver. Mossen Pla que trobi al Volo me feu ben segur del fet del castell ja crech ne haja parlat ab vosaltres mossenyors yo noy son mutat encara si heus dich que yo no fas compte denunciari sino per haverlo vist car dien que es tal que yo nou hauria cercat de bons dies. Totstemps yo treball en sentir totes coses me sien possibles de saber hoig hic de molts lengatges (muchos lenguajes o lenguas; molts llenguatges, mols llenguaches, moltes llengües) e no es marevella de una tal vila poblada de molta gent de honor qui al meu parer ha molta comformitat ab la ciutat de Barchinona ells tots e specialment los consols mich tracten molt honorablament e satisfan a vosaltres mossenyors per qui yo hic so e volgueren hic haguesseu trames dies ha e aço signifiqueu tots en general. Del fet den Lora man recitat tot hoc e com jau han trames tot a llurs embaxadors quins ho han comunicat e a ells men refir apres en los dies qui son passats. Ans de explicar res als consols he hoits molts parlars dels de la quinzena de molta mala contentacio de vosaltres mossenyors axi per lo rahonament que hagueren mossen Marza En Rochafort ab mossen Johan de Pau e ab En Thomas de Vivers davant vosaltres mossenyor a Barchinona hoch e per la letra tramesa que nos aplaguassen pus per vosaltres e yo vehent caix en gran necessitat parlar ab ells hagui consell ab los consols hoc e ab lo vostre diputat local qui vertaderament es home de molt de be e ab una gran afeccio serveix tot lo que pot e no cura de pendre dresguars treballs e afanys pus faça lo que per vosaltres mossenyors li es scrit e de aço li puch fer testimoni en lo quen veig e tots son stats de parer que parlas ab ells els donas vostra letra e com ses sentit ells se aiustaven e ja sens lo meu appellar seren aiustats feu compte mossen Johan de Pau per part sua e daltres cavallers quanta contradiccio e si he hoydes dunes coses e daltres e yo dihentlos que no havia poder de esser jutge entre ells mes quels pregave se poguessen reposar e attendre al benefici que aportave pau e concordia e que volguessen repellir tota discordia e moltes dolçes e inductives paraules e yo aplagui dels XV vuuyt quis trobaren en la vila los quals dieu han poder per tot lo stament e ab les saluts acustumades los doni una letra e aquella rebuda ab molta honor regraciant vos les dites saluts e recomanantse molt en vostra bona gracia parla mossen Anthoni de Vilanova primer e dix moltes clamors ço es de les miseries de unes poques dantorxes e carbo per foch que fahien als vespres en la casa del General on se aiustaven continuadament nit e dia e com a llurs despeses havien trames al Senyor Rey e sobre tot la letra tramesa que no aiustassen pus e apres parla mossen Marza e En Lupia major e mossen Balte e En Rochafort e mossen Nicholau de Lupia e mossen Johan Redon mossen Sant Marti no dix res per que stava en lo lit ab la cessio de la terçana (fiebres tercianas) qui encara lo tenia e parlaram tant que sius ho havia scriure tindrie mes que la mitad de la present letra. Yols repliqui ço quem sembla juxta vostre memorial e per lo que ells digueren hi afegi obmetentme lo que fahia ometre per benifici de bona concordia e ells totstemps mostrans com lur plech havia donat e donave gran calor en lo endres de les feyenes que managam e you crech vertaderament e a fi de nostre rahonament ells son prests a fervos totes les complacencies poran pus (parece pos) per vosaltres mossenyors nols sia dada raho en contrari. Vertaderament mossenyors a mi sembla hage mos fet haver los rahonat e dada vostra letra que si nos fos fet e yo qui he appellat lo dit nostre diputat local qui ha profitat son esser. Apres he pregat molt los consols del fet de micer Azamar e hanme respost los grans dans que ell ha procurats en aquesta vila e que ells han en voluntat de complaure a vosaltres mossenyors en totes coses mes que aço seria hun gran dan e mal exempli adaltres pero que ells ne comunicarien ab lo consell ab quel havien pres sab Deus quantes rahons hi he fetes en favor sua e pothi fer fe hun consol qui li mostra molta favor. Encara non so fora desperança e ades men tornare strenyer ab ells mes es mester mossenyors que leveu una inibicio que haveu feta al vostre diputat local de fer instancia en lo fet del dit micer Azamar e ques complesqua lenquesta car *stanne empatxats molts fets altres e axi placiaus tornarli la dita comissio que molt de be sen seguira e respondre a la letra vos nan feta los dits consols. En lo fet den Miquel de Vivers fins aci no li he poguda dar vostre letra ne explicarli res per tant com no es en la vila o pus nos mostra mes yo he provehit de saber ont sera e que puixa parlar ab ell ey fare lo que pore. Mes avant mossenyors vos haure en gracia me doneu licencia yo men puga tornar al menys passada Sincogema pus los consols nom hagen mester e los frares preicadors hauran tengut lur capitol en les festes e si res los era ait que yols pusqua aplenar fer ho he segons me digues lo jorn que parti. Al menys no haja yo spera sens fer res aci sinch o sis jorns que hauria mester entrametreus e cobrar vostra resposta de venirmen pus noy haja res a fer. Suplicantvos que sapia si sera plasent a nostre Senyor lo Senyor Rey si fermara los capitols ne la Senyora Reyna si ve a Vilafrancha o a Martorell car moltes coses sich dien. E la Sancta Trinitat molt reverends egregis nobles magnifichs e savis mossenyors sia la vostra guarda eus faça prosperadament viure. De Perpenya dimarts a XVIIII de maig a mig dia any Mil CCCCLXI.
Apres fahia trelletar la present letra a hun jurat del scriva del dit diputat local qui entreve en los afers del dit diputat e encara del nombre dels militars he parlat ab los dits consols del dit micer Azamar e ades ne deuen aplegar Iur consell. Es ver man recitat hun cas quils segui a nit que a la una hora apres miga nit hi hagren a provahir e foren a la lur casa del consolat e continuadament stan ab molta congoxa de lurs perills crech ne scriuen a lurs missatgers. Placieus mossenyors haver ho tot a memoria que bey sera tot mester. - Mossenyors. - Prest a tota vostra ordinacio Francesch Lobet.

Mol alta e molt Excellent Senyora.
Vuy havem rebuda ab aquella honor e reverencia ques pertany una letra de vostra Excellencia ab creença acomanada al magnifich conseller vostre mossen Bernat Çalba lo qual havem a ple hoit de tot lo que de part de la dita vostra Excellencia dirnos ha volgut e explicar. Axi mateix Senyora molt alta havem rebuda una letra dels nostres missatgers a vostra Altesa enviats ab creença acomanada al magnifich mossen Arnau de Vilademany e de Blanes cavaller hu dels dits nostres missatgers. Responent a vostra Excellencia regraciam molt humilment a aquella la gran afeccio e voluntat que vostra Excellencia mostra a la desigada fi e conclusio de aquests afers de la qual speram sera servici a nostre Senyor e a la Majestat del Senyor Rey e gran repos e benifici del lllustrissimo Primogenit son fill e de tot aquest Principat. E quant a les altres coses per lo dit mossen Bernat e encara per lo dit mossen Vilademany a nosaltres explicades scriviu la nostra deliberacio e voluntat als dits nostres missatgers la qual diran e explicaran a vostra Altesa a la qual humilment e ab molta instancia suplicam li placia dar fe e creença als dits nostres missatgers a tot lo que a aquella de nostra part diran e explicaran axi com si per nosaltres en persona era dit explicat e supplicat e per benefici dels dits afers condecendre a nostres supplicacions e de aquest Principat que ho reputaran a merce e gracia singular. E nostre Senyor Deus guard e prosper vostra Altesa votivament e man a nosaltres lo que li sia plasent. Scrita en Barchinona a XXII de maig del any Mil CCCCLXI. - De vostra alta Senyoria. - Humils subdits e vassalls qui a aquella humilment se recomanen. - Los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona. - A la molt alta e molt Excellent Senyora la Senyora Reyna.

Instruccions fetes per los reverend e honorables diputats e consell del Principat de Cathalunya als reverend magnifichs lo prior de Cathalunya mossen Arnau de Vilademany e mossen Jaume Ros embaxadors lurs tramesos a la Senyora Reyna de ço que los dits embaxadors faran e diran juxta la deliberacio feta per los dits diputats e consell a XXII de maig any LXI.
Ço es que los dits reverend e magnifichs embaxadors explicaran a la Senyora Reyna de part dels dits diputats e consell que per benifici dels afers occorrents e per la bona expedicio los dits diputats e consell son de parer els plau que la dita Senyora Reyna vinga fins a Martorell. E supplicaran la Excellencia sua se vulla aqui aturar e no passar mes avant com a ells sia vist e han per ferm que acostantse mes avant la Senyoria sua no serie benefici dels dits afers.
E venguda la dita Senyora en Martorell la suplicaran que en lo dit loch a sa Excellencia placia intrar en pratica dels dits afers e donarlos bona expedicio segons de sa Senyoria se ha ferma sperança e de la resposta que la dita Senyora fara e de tot aço que succehira los dits embaxadors per correu o en altra manera faran avisos spatxats als dits diputats e consell e los dits embaxadors staran e aturaran en lo dit loch de Martorell fahent supplicacions e instancies per aquesta cosa e nos partiran del dit loch fins per los
dits diputats e consell los sia scrit. Si empero la dita Senyora Reyna no volia aturar en lo dit loch abans se volia mes avant acostar puixen los dits embaxadors essent tots de la partida de la dita Senyora partir per esser en Barchinona primers.
Expedita Barchinone die XXII. Madii anno M. CCCC. LXI. - A. P. abat de Montserrat.

Als molt reverend magnifichs e savis senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Reverend magnifichs e savis senyors. Vostra letra havem rebuda e hoit lo magnifich cavaller mossen Arnau de Vilademany de Blanes com embaxador vostre de tot lo que de part vostra nos ha volgut explicar en virtut de la dita letra de creença a ell per vosaltres acomanada e encara havem hoit a ple lo magnifich cavaller e conseller de la Illustrissima Senyora Reyna mossen Bernat Çalba a nosaltres enviat per la sua Excellencia ab letra de creença a ell acomanada la qual present lo dit mossen Vilademany nos ha explicada los quals quasi en efecte nos han explicada una cosa e de hun efecte. E jatsia la nit prop passada per resposta de una letra la qual dita Illustrissima Senyora Reyna nos havia feta vos hajam scrita e tramesa nostra delliberacio vuy empero encara haut nostre concell sobre les dites coses breument vos responem que nosaltres e tot lo consell havem delliberat e delliberam star e perseverar en lo que per dita nostra letra air vos fou scrit segons pus largament de paraula e per instruccio del dit mossen Vilademany es informat eus dira de nostra part al qual vos pregam doneu plena fe e creença axi com si per nosaltres dit vos era personalment. E sia reverends magnifichs e savis senyors vostra guarda la Sancta Trinitat. Dada en Barchinona a XXII de maig any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat - Los diputats e consell et cetera a vostra honor prests.

Al honorable senyer En Gabriel Girau diputat local en la vila de Perpenya e bisbat Delna.
Honorable senyer. Si per lo governador o altre oficial de aqueixa vila seria attemptat metre alguna persona en galera per algun delicte que saguessen comes en tal cas per certs sguarts que no curam aci explicar volem eus manam façau requesta als dits oficials qui volien metre en galera les dites persona o persones quey sobreseguen e axi mateix si los dits oficials o alguns dells attemptasen fer o executar algunes coses qui vinguessen o fossen vistes venir contra aqueixa vila e dan de aquella o dels poblats en aquella volem eus manam façats requesta als dits oficials o oficial qui tal novitat o dan faria o temptaria fer que de aquells tals actes se abstinguen e sobreseguen entro que de nosaltres e nostre consell de les dites coses foçen avisats e consultats e haguessem feta resposta. Dada en la ciutat de Barchinona a XXII del mes de maig del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

17 DE MARZO.

17 DE MARZO.

Habiéndose leído, en Consejo, algunas cartas en que se daba aviso de las conmociones de los remensas, que iban siguiendo, como que una partida de mil se había reunido en Santa Pau, con intento de apoderarse del castillo a fuerza de armas; tratóse del remedio que podía ponerse a tales escándalos, y pasando a votación, acordóse que al punto, y por de pronto, fuese sacada en público la bandera del General, y colocada en la casa de la Diputación.
El mismo día se recibieron las siguientes cartas.

Als molt reverends egregis nobles honorables e magnifichs senyors los deputats e consell del Principat de Cathalunya en Barchinona residents.
Molt reverends egregis nobles honorables e magnifichs senyors. A vostres magnifiques providencies notificam com hir que fo diluns hora tarda la molt lllustrissima Senyora la Senyora Reyna ab lo lllustrissimo Princep e primogenit arribaren en aquesta ciutat on es stada humilment reebuda segons de la sua Majestat se pertany. E vuy demati la dita Senyora ha tengut son consell en lo qual nosaltres som stats convocats en lo qual ha feta alguna provisio sobre el fet dels
pagesos. E en quant nosaltres podem compendre la sua Senyoria ha molt bonissima voluntat en cedar e reposar aquelles. Aquestes coses per que confiam hi
trobareu plaer singular havem deliberat ferne lo present avis a vostres reverencies e grandissimes providencies les quals nostre Senyor Deu tinga en la sua proteccio. Scrita en Gerona a XVI de març del any Mil CCCCLXII. - A totes vostres ordinacions promptes los jurats de Gerona.

Als reverend venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs amats e feels de la Majestat del Senyor Rey e nostres los diputats e consell representants lo Principat de Cathalunya.

La Reyna tudriu etc.
Reverend venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs amats e feels de la Majestat del Senyor Rey e nostres. Vostra letra de creença havem reebuda la qual fou a nostra Excellencia donada en lo loch de la Rocha per los religios amats e feels del dit Senyor Rey e nostres frare Jordi Çaplana comenador de la Guardia (se lee Guardla) e En Bernat Çapila menor de dies per vosaltres a nos tramesos. E hoyda la creença per ells de vostra part a nos explicada e vista encara e diligentment regoneguda una suplicacio per aquells a nos presentada de la qual feren levar acte publich per En Jaume Çafont notari de Barchinona responem vos que nos per causa del discurs de nostre cami lo qual proseguim en aquelles hores per venir a aquesta ciutat de Gerona per provehir a les coses en dita vostra suplicacio expressades no havem hauda manera de axi promptament respondre a la dita vostra suplicacio com desijavem e volguerem. Empero apres haut algun tant despay havem respost a aquella segons largament porets (occitano; podréis; podreu, podréu) veure en una resposta la qual en scrits sera donada e liurada al dit notari per lo amat conseller e loctinent general de tresorer del dit Senyor Rey e nostre Nandren Cathala (Nandreu, En Andreu, Andrés) al qual de aço havem donat special carrech. Certificants vos que nos precedent matura e digesta deliberacio del sacre consell del dit Senyor Rey e nostre en lo qual son entrevenguts lo bisbe e jurats de Gerona e altres notables persones de cascun stament de aquest bisbat havem provehit en tal manera que speram en nostre Senyor Deu en breu e molt prest los homens o pagesos de remença seran desaplegats e cascun dells tornats en lurs cases. Daquiavant entendrem en la final conclusio de aquest negoci talment que arbitram sera satisfet a la justicia e al repos e assossech de aquest Principat de Cathalunya quant en aquesta part. E aço sia remes a les obres. E sia reverend venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs amats y feels (y griega como nexo; feels, fieles, fidels, faels, de fideles) de la Majestat del Senyor Rey e nostres la Trinitat Sancta curosa guarda vostra. Dada en Gerona a XVI dies de març del any mil CCCCLXII. - La Reyna.

Als reverend e venerables egregis nobles magnifichs be amats e feels del Senyor Rey e nostres los diputats e consell representants lo Principat de Cathalunya.
La Reyna.
Reverend e venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs be amats e feels nostres. En lo dia de ayr essent en lo hostal nou a una legua de aquesta ciutat per dinar nos e apres entrar en aquella axi com per gracia de nostre Senyor fem essent nos exit a reebre lo veguer de la dita ciutat. Per aquell som imformada com en la nit pus prop passada a instancia e requesta de un mercader pretenent que aci en un hostal eren arribats certs mercaders del regne de França que portaven certes letres de cambi (no canvi) que trahien monedes del dit regne de alguns mercaders que en aquests dies passats se eren abatuts en gran derogacio e destruccio de sos principals li covench de anar al hostal e fer detencio de tots los francesos que en aquells troba e pendre scorcoll de aquells. E que apres de haver pres lo dit scorcoll per lo principal dels dits francesos li fou dit esser missatger del Illustre Rey de França trames a vosaltres e als consellers de aqueixa dita ciutat pera qui portava letres de creença e aço sobre los fets de les marques. E lo dit veguer vista la dita requesta e lo qui la fahia que ja per lo que lo dit françes allegava no volia desistir de aquella vehent axi mateix lo dit françes dirse embaxador e que nos erem tant prop delibera no tocar en res sino venir alli a consultar nos ne com es dit.
E nos hoyt lo dit veguer e vistes les dites coses per lo dit françes esser embaxador nos fou greu aquell esser detengut encara a instancia de part en reptam molt lo dit veguer perque ho havia fet. E de fet que fom entrada a nit vespre en aquesta ciutat per nos fou manat delliurar. Pero no resta per ço que nons dega esser pus molestissimo que havent se haver recors de les dites marques ne altres coses nengunes per lo dit Rey de França ni per altre en que se haja a provehir que no fos pus pertinent de trametre a la Majestat del Senyor Rey o a nos quins trobam aci en loch de sa Excellencia e a qui la provisio principal se pertany que a nengun altre e volent entrar en pensament la prudencia de quiscu de vosaltres noy veura per molts respectes contrari. E axi ommetent totes altres coses e venint en reposar nos en la virtut prudencia e innata fidelitat vostres havem deliberat de fer delliurar lo dit embaxador e posar en plena libertat aquell tenint plena confiança en vosaltres que o de marques o de qualsevol altre fet que per lo dit embaxador o per part del dit Rey vos sera dit ne explicat que no freturara de condigna resposta e on necessari sia remetreu aquella a la prefata Majestat o açi a nos en manera que sera tal que Deus e la prefata Majestat ne seran servits e vosaltres conservant lo caracte de la innata fidelitat com be e virtuosament haveu acostumat sereu dignes de reportarne gloria e bon renom. Dada en Gerona a XVI de març any Mil CCCC LXII. - La Reyna.

El mismo día, recibieron los señores Diputados un breve del Sumo Pontífice, una carta del cardenal de Valentini y otras de varios personajes, cuyo contenido es como sigue.

Dilectis filiis deputatis in Principatu Cathalonie.
Dilecti filii salutem et apostolicam benedictionem.
Venerunt ad nos dilecti filii Jacobus prior prioratus Cathalonie et Johannes de Cardona preceptor Majoricarum milites hierosolimitani oratores vestri quos libenter vidimus atque audivimus. Tulerunt autem ad nos litteras vestras egeruntque nobis gratias nomine vestro pro his que conmemorarunt nos antea fecisse pro concordia concilianda inter carissimum in Christo filium nostrum Johannem Aragonum regem illustrem ac bonc memorie Carolum principem Viane primogenitum ejus proque pace et quiete istorum regnorum. Nos vero dilecti filii si quid fecimus quod isti patrie et vobis conducibile existimaveritis et gratum et acceptissimum habemus et sic fecisse gaudemus ad quod certe pruna dilectione et caritate facile inducti fuimus. Neque opus fuit ut pro hac re nobis gracias ageretis. Nam ut lacius respondimus ipsis oratoribus vestris eo proposito sumus ut pro commodo et tranquillitate istorum regnorum nulli cure neque labori parcere velimus. Dattum Rome apud Sanctum Petrum sub annulo piscatoris die XII decembris M. CCCCLXI Pontificatus nostri anno quarto. - Ja. Papien.

Reverendissimo in Christo patri et magnificis viris D. deputatis in Principatu Cathalonie amicis nostris prestantissimis.
R. cardinalis Valentinensis I. S. R. E. vicecancellerius. Reverende in Christo pater et magnifici viri prestantissimi salutem. Plures litteras vestras per magnificus et claros oratores vestros D. Jacobum priorem prioratus Cathalonie et D. Johannem de Cardona his diebus accepimus que nobis profecto gratissime fuerunt eosque viva voce plurima nomine vestro referentes diligeniter et amice auscultavimus atque ad pedes S. D. N. qui primum introduximus a quo per benigne visi fuerunt prout litteris eorum lacius intelligere dehuistis petierunt autem certam pro vobis graciam pro qua suplicavimus Sanctisimo D. N. atque illam obtinuimus. Verum post ipsorum recessum super expedicione dicte gracia suborta est certa dificultas quam intelligens a venerabili viro D. Berengario Villa canonico archidiacono Urgellensi secretario nostro presentium latore cui in omnibus opera nostra et facultate utamini arbitrio vestro. Quoniam et verbo et facto namquam vestris peticionibus deerimus. Bene valete. Rome die XIII januarii 1481. (?) - Pres a vostra honor R. cardenal de Valentini vicecanceller. (Estamos aún en 1462)

Als molt reverents egregis nobles magnifichs e honorables senyors los deputats e consell lur representant lo Principat de Cathalunya.
Molt reverents egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Recomendacions precedents a vostres senyories ja per altra vos havem scrit de nostra junta aci en cort de Roma e del que fins en aquella jornada haviem fet del que per vostres senyories nos fonch donat carrech. La present es per notificarvos com nostre Sant Pare vos fa resposta per breu de nostra embaxada. E axi mateix com vos trametem les bulles per mossen Berenguer Vila secretari del Senyor cardenal vicicanceller del altar portatil e licencia de hoyr missa en temps de entredit e lo jorn de Sant Jordi si hi havia entredit se puixa celebrar lo ofici divinal e missa ab portes ubertes segons per la dita bulla largament veureu. E encara que en la dita butlla no digua de vespres a vespres pus nostre Sant Pare atorga la festivitat axis enten e axin som stats informats per persones doctes. Costa la dita butlla desempatxada XXXXIII ducats los quals havem presos a cambi den Pere Blancha a raho de XXI sou per ducat e aquells vos remetem aqui ha pagar an Guillem Blancha. Placiaus al temps fer hi bon compliment. Lo dit mossen Berenguer ha sollicitades les butlles placiaus haver lo per rocomenat si en nengunes coses vos haura mester les quals butles ab molta voluntat son stades atorgades per medi del reverendissimo senyor cardenal vicicanceller lo qual mostra esser afectat aqueix Principat. Pariens ab smena de vostres senyories li scrivisseu regraciant molt a sa Senyoria la bona voluntat e amor que aporta e mostra per obra al dit Principat. Nosaltres som stats molt benignament tractats per nostre Sant Pare e per tots los cardenals e desempatxat tant favorablement com se puixa dir. Lo senyor archabisbe de Caller procurador del Senyor Rey ses molt profert a nosaltres dient com era prest en totes coses que pogues fer per servey del dit Principat. E ques dol molt com li es stat reportat que persones que li volen mal han dit aqui que ell se hauria lexades dir algunes paraules qui venien en gran derogacio del dit Principat. E diu que no placia
a Deu que ell ne parlas may mal ans es stat molt alegra de la concordia e tranquillitat de aqueix Principat ab lo Senyor Rey e que tots temps que ell pora
servir en nengunes coses lo dit Principat ho fara de molt bona voluntat. Nosaltres creem que per fer lo servey del Senyor Rey ell ha a descomplaure aci ha molts e alguns qui li volen malt (mal; en molt la t no se pronuncia, mol, mal no tiene t final) han sembrades aqui les paraules que dien ell haver dites per que si nenguna dignitat vaccava aqui que ell pogues haver li poguessen noure. E segons som stats informats ell may ne parla mal. E encara per quant es virtuos e nengun home virtuos no poria dir mal de tants virtuosos actes com lo dit Principat ha fets en la liberacio e recuperacio del glorios Primogenit dels miracles com per altra havem scrit a vostres senyories vostres encara que nostre Sant Pare los crega creem que volra servar la consuetut de la Sglesia que es que per sa Santedad fos comes esser aqui collit lo proces pus som desempatxats. Dema si a Deu sera plasent entenem a partir pera Gayetta o pera Napols per haver passatge pera Sicilia e dalla enfora pera Rodes. Nostre Senyor lons de pare bo ens hi condoescha prest ab salvament. E no mes sino quens manen vostres senyories lo que plasent los sia les quals la Sancta Trinitat conserve longuissimament e prospera. De Roma a XIIII de deembre any Mil CCCCLXl. - Prests a la ordinacio de vostres senyories lo prior de Cathalunya fra Johan de Cardona comenador de Mallorcha e del Masdeu etc.