VEGUERIA DE MANRESA DE BERGA E BERGADA

VEGUERIA DE
MANRESA DE BERGA E BERGADA

FOCHS DESGLEYA E DE CAVALLERS.


Castell de Cohaner: desgleya. 2.
Castell de Caserres: de
diverses persones. 13.
Perroquia Davia: desgleya. 13.
Perroquia
de Ferrerons: desgleya. 6.
Castell bell: den Jacme des
Far. 38. (Castellvell)
Castell de Gaya: de cavaler.
14.
Castell de Guardiola: den Thomas des Far. 28.
Castell e
terme de Granera: qui es den P. de Planella donzell. 13.
Castell
de Murea: qui es den P. de Planella. 24.
Castell de Vaqueriçes:
den Johan des Far donzell. 48.
Castell de Rocha Fort: del
monestir de Sent Banet de Bages. 23. (Sant Benet)
Perroquia
de Monistrol de Rejadell: del pebordre de Manresa. 2.
(Rajadell)
Perroquia de Valhonesta: del pabordre de
Manresa. 11.
Quadra de Sent Genis des Mujals: de mossen Paguera.
5.
Perroquia de Manresa: qui son de diverses senyos e son
desgleya. 14 mig.
Perroquia de Valformosa: desgleya. 4
Castell
de Rejadell e Quadra de Sa Cirera: de cavaller. 48.
Perroquia de
Sent Johan de Vila Torrada a de Sent Daniel de Palou: desgleya. 4.

Perroquia de Belcebre e de Sent Julia. 4 mig.
Perroquia de
Castellar: de cavaller. 3.
Castell de Vinyo: dels hereus del
noble En Berenguer de Cardona. 16.
Castell Dartes e de Salent e
de Castell nou: desgleya (bisbe de Vich). 143.
Castell Deguilar:
del pabordre de Manresa. 24.
Castell Adral: den Vilalta de
Cardona. 31.
Castellet de Tornet: den Galceran de Castellet
donzell. 17.
Castell Folit des Boix: den R. Dodana
donzell. 28. (Castell Follit)
Castell de Taules: den Bernat
Talamancha donzell. 48.
Castell de Gravalosa: de la Almoyna de
Barchelona. 17.
Castell Gali: den Dalmau Ses Torres
donzell. 22.
Castell e terme de Luça:
de mossen R. de Paguera (ha pagat a Vich). 105.
Castell de Maçana
sobirana: qui es den Asbert des Prat donzell. 8.
Castell de
Manyas: desgleya. 10.
Castell e terme del Castell Dollo: del abat
del Estany (a Vich II reyals).
42.
Castell de Sent Matheu de Bages: den R. de Boxados. 37.

Castell de Talamancha: den R. de Talamancha. 29.
Val de
Marganell: den Johan de Ganer donzell. 6.
Perroquia de Sent
Sadorni de Salells: de pabordre de Manresa ab I foch del
monestir de Monserrat. 9.
Perroquia de Santa Maria de
Macadas: del abat de Santa Cilia. 2.
Perroquia de na
Vateles: del abat de Sent Banet. 15.
Perroquia de Sent P. de
Serrahima (Nos troba sia scrit Noy esta ningu).

Perroquia de Sent Fritos: de Sent Banet de Bages. 14.
Perroquia
de la Vilella: de Sent Banet de Bages. 17.
Perroquia de Sent
Jacme Dolzinelles: del abat del Estany. 4.
Perroquia de Sent
Genis de la Val dels Orts: desgleya. 1. (Vall dels
Horts)
Perroquia de Sent Marti de Torroella: de diverses
senyors desgleya. 12.
Perroquia de Joncadella: desgleya. 3.

Perroquia de Santa Maria de Viladordas: den R. Ses Comes e del
abat de Sent Banet 3.
Quadra de Sent Marti de Serrahima: del
monestir de Sa Portella e del camerer de Sent Banet. 6.

Quadra de Saval de Gaya: de cavaller. 4.
Vila de Monistrol de
Monserrat: del prior de Monserrat. 98.
Castell de
Munt Major: den Ferrer de Castellet. 4.
Castell de Viner: den
Rajadell cavaller. 20.
Castell de Guardiola: del abat de Sent
Lorenç. 10.
Perroquia de
Merola: desgleya. 1.
Castell de Serratex: del abat de Serratex.
17.
Castell de Geronella: del noble En P. Galceran de Pinos. 19.

Perroquia e ballia de Sagars: del dit noble. 34.
Castell de
La Quar: del dit noble. 11.
Castell de Palmerola: del dit noble.
28.
Castell e terme de Roset: del noble En P. Galceran. 25.
Vila
de Baga: del dit noble ab III fochs de la Quadra de Guaraxer. 99.

Castell de Saldes: del dit noble. 36.
La poble de Lilet: del
dit noble. 46.
Castell de Gosoll: del dit noble. 42.
Castell
de Josa: del dit noble (fal tota la baronia). 13.
Castell de
Toses: del dit noble. 22.
Perroquia Dorua: del dit noble. 15.

Perroquia Deua Va: del dit noble. 9.
Perroquia de Planers:
del dit noble. 3.
Perroquia de Castellar: del dit noble. 18.

Perroquia Darus (o Daras): del dit noble. 7.
Perroquia
de Santa Cilia: de la Val de Lilet. 8.
Castell de Gaverret: de la
dita Vall. 11.
Perroquia de Broca: de la dita Vall. 11.

Perroquia del Puig: del dit noble. 4.
Perroquia del Mulnell:
del dit noble. 4.
Castell de Gasclaren: del dit noble. 6.

Perroquia de Lavaneres: del dit noble. 3.
Perroquia del Vay:
del dit noble. 17.
Perroquia de Mundarn e Quadra de Sent Merti
de Mundarn: desgleya e de cavallers. 8.
Perroquia Despinalbet:
desgleya e de cavallers. 3.
Perroquia de Borreda del terme de
Castell de la Palmerola: de Ripoll. 10.
Perroquia de La Nou: del
abat de Ripol. 14.
Perroquia de Velcebre de Sent Julia e
de Sent Climent: desgleya. 22.
Perroquia de Sent Salvador de la
Verdura: desgleya. 12.
Perroquia de Clara: desgleya. 3.

Perroquia de Cerdayola: del abat de Sent Lorenç.
10.
Perroquia de Sent Serni de Malayen: del abat de Ripoll. 9.

Perroquia de Rogens (nos troba que sia scrit).
Perroquia de
Guarzilans: desgleya (nos troba).
Perroquia de Berga: desgleya.
1.
Perroquia Delbiols: del pabordre de Berga. 5.
Perroquia de
Sent P. de Madrona: desgleya e de cavallers. 6.
Perroquia de Sent
Merti de Muntalar: desgleya (nos troba que sia comptat).
Castell
de Rendos: qui es den R. de Talamancha. 5.
Castell Terçol:
del abat del Estany. 27.
Castell Sir: qui es den Belloch.
11.
Perroquia de Marfa: desgleya ab I foch de la perroquia de
Santa Coloma. 6.
Castell e terme de Balçeren:
de mossen R. de Paguera ab VI fochs Dargençola.
26.
Castell e terme Dolost: del dit mossen R. de Paguera.
20.
Castell e terme de Tornamira: del dit mossen Ramon. 33.

Castell de Paguera: del dit mossen R. e perroquia de Fumanya e
perroquia Ferrens de Belcebre de Cerchs. 33.
Castell de La
Spunyola: del dit mossen R. 15.
Perroquia de Santa lsla de
Bages. 4.
Quadra de Serrasans: del camerer de Ripoll. 4.

Perroquia de Santa Maria de Claret: del abat de Sent Banet de
Bages. 1.
Castell de Soria: del comte de Cardona. 34.
Castell
de Falchs: del dit comte. 29.
Perroquia des Cans o Camps: del dit
comdat. 16.
Castell Taylat: del dit comte. 26.
(Tallat)
Perroquia de Fonoyosa: desgleya. 12. (Fonollosa,
Fenollosa, fonoll, fenoll)
Santa Cilia de Montserrat ab
Castell Marro. 6.
Castell de Puig Reig: del Spital de Sent Johan.
27.
Perroquia de Pedret: desgleya. 5.
(Aquests nos
troben en la nomina com ja nia.... reyals).
Perroquia
Darayonet: del abat de Sent Johan. 14.
Quadra del Priorat: del
abat de Sent Jachme de Frontinya. 13.

FOCHS REYALS.


Primo ciutat de Manresa. 463.
Vila de Sent P. Dor. 130.
(Sentpedor)
Masos de la perroquia de Sent P. Dor. 8.
Vila
de Berga. 344.
Vila de Moya ab I foch de Fererons. 69.
(Ferrerons)
Castell de Cohaner. 8.
Castell de
Torroella: 7.
Castell de Fromir. 14.
Castell de Casserres.
17.
Castell de Muntclar. 5.
Perroquia Davia. 7.
Quadra de
la Melna. 1.
Perroquia de Berga. 4.
Perroquia de Castellar.
4.
Perroquia de Merola. 3.
Perroquia de Padret. 5.
(En
aquests na IIII reyals e I desgleya.)
Perroquia de
Belcebre e de Sent Julia. 4.
Perroquia Despinabet. 2.
Perroquia
de Madrona. 2.
Lo Mas de Vila Gaya del Castell de
Gaya. 1.

FOCHS DE CIUTADANS.

Castell de Fromir Bolner
e Mirapol: qui es den A. Carbesi de Berga. 4.
Castell de Castellar
e perroquia de Massana jusana: den Gravelosa de Manresa. 17.
Castell
de Callus: den Eymerich Salent de Manresa. 14.
Perroquia de
Monistrol de Rejadell: qui son den Bernat Eymerich V fochs e den
Jacme des Prat I foch. 6.
Perroquia de Manresa ço
es R. *Devesa e la meytat del Mas den Simon Sa Torra e
En Bernat Major. 2 mig.
Perroquia de Val formosa: de
ciutada. 1. (Vallformosa, Valle hermosa, fermosura, hermosura,
“frumoasa” en rumano).
P. de Palau de Aguilar. 1.
Castell
de Castellet: den Johan de Seguelers. 14.
Perroquia de Sent Joan
de Vilatorrada e de Sent Daniel de Palou. 1.
Castell de
Blanchafort ab V fochs de la perroquia de Labells e terme del
dit castell: qui es den P. Fresch de Berga. 19.
Castell de
Figols: den Johan Salou de Berga. 8.
Perroquia de
Castellar: de ciutada.2.
Cercuns de perroquia de Mundan. 1
En
Biu de perroquia Despinalbet. 1.
En Cort de perroquia de
Berga. 1.
Quadra de Fogorp: de Madona den Vola de Berga. 4.

Castell de Muntclar: den Francesch de Muntclar. 4.
Perroquia
de Cerdeyola. 4.
P. Solaras, P. S. Franquesa: de
Castellbell. 2.
G. Ferrer: de Castellet de Bages. 1.
Lo
Mas de Splugues, En Conomines: del Castell de Mura. 2.
(Lo poble del meu colega Ferran, de Amazon Bad Hersfeld 2011;
Coromines).
Ramon Ses Conamines de perroquia de vila
Dordis. 1.
Bernat de Joncadella, G. Sa Sala, Thomas Ses Torres:
de perroquia de Joncadella. 3
Bonanat Morera del Castell de
Rejadell. 1.
Jacme Domingo de Sa Cirera. 1
G. Saval del
castell de Castellar. 1.
Lo Mas den Vila de Massana de Jussana. 1.

Cathala des Caus de Castell de Guilar. 1.
P. Lobet de
perroquia de Monistrol de Rejadell. 1.
Jacme Paner, Anthoni Rovis:
de perroquia de Santa Maria de la Claret. 2.
Lo mas de la Serra
ha pagat ab la ciutat e lo mas des Pla: de perroquia de Manresa.
2.
Ramon Calafell de Castell Gali. 1.
Galceran de Casa
Nova de perroquia de Sent Jacme Dolzinelles. 1.

FOCHS ALOERS
DE BERGA.

Lo Mas Dalta Riba de la perroquia de Labells. 1.
En
Caselles aloer de perroquia de Muntdarm. 1.

AÑO 1460. 8 DE DICIEMBRE.

AÑO 1460. 

8 DE DICIEMBRE.

Als molt reverend e honorables mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Reverend e molt honorables mossenyors. Crehem a noticia vostra es pervengut la detencio feta per la Majestat del Senyor Rey en la persona del Senyor Princep per la cual aquesta cort ha insistit per tots los remeys e mijans de supplicacions quens ha occorregut.
E perque defallint a nosaltres la potestat per la prorrogacio de la dita cort feta pera quinze de janer no havem forma de procehir a altres deliberacions e provisions per les quals se pogues obtenir lo desijat repos del dit cas havem delliberat cometre encarregar e pregar a vosaltres per la occurrencia de tant gran negoci vos placia ajustar consell ab aquell nombre de personas que a vosaltres sera vist en manera per mija de vosaltres e dels congregadors sian trobats tals remeys que concernesquen servey de nostre Senyor Deu e del Senyor Rey e utilitat e repos de la cosa publica (res publica) e tranquillitat de la persona del dit Princep. Perqueus pregam e encarregam molt afectadament queus placia en les dites coses donar presta expedicio axi com lo cas requer. Scrita en lo loch on es convocada la cort en Leyda a cinch dies del mes de deembre any Mil CCCCLX (1460). - La Cort general del Principat de Cathalunya convocada en la ciutat de Leyda a vostra honor.

En cumplimiento de lo prevenido en la carta que antecede, los diputados de Cataluña, que lo eran el abad de Monserrat, el noble Luis de Ivorra, y Miguel Cardona, ciudadano de Barcelona, convocaron para la tarde de dicho día y en la casa de la Diputación a las siguientes personas. - Por el brazo eclesiástico: - El señor obispo de Barcelona, el abad de San Benito de Bages, el abad de Roses, el Prior de Cataluña, maestro Juan Ferrando, prior de Tortosa; el Dean de la Seo, micer Nicolas Pujades, arcediano de la Mar; mosen Bartolomé Regas, micer Agustín de la Illa, mosen Francisco Colom, arcediano del Vallés; micer Dusay, oficial; maestro Juan Cosida, mosen Hugo de Lobets, maestro …. Janer, mosen Juan Sorts, mosen …. Sos, micer Bernardo Matheu, mosen Juan Pintor, fray Pedro Juan Çaplana, comendador de la Guardia. Por el brazo militar: Mosen Dalmacio de Queralt, mosen Martín Guerau de Cruilles, mosen Juan Çabestida, mosen Juan de Monbuy y de Tagamanent, mosen Burgués de Viladecans, mosen Jayme Giner, mosen Galceran Dusay, mosen Bartolomé Santjust, mosen Francisco Miquel de Gerona, mosen Hugo de Vilafrancha, mosen Pedro de Relat, mosen Jordi, baile de Rosellón; mosen Marcos Lor, mosen Gerardo de Clescari, mosen Francisco Çaçala, mosen Guillermo Ramón Dezbrull, menor, mosen Bartolomé Castelló, mosen Francisco Bisbal, mosen Baltasar Romeu, mosen Francisco Jonquers, mosen Pedro Juan Baldrich, En Francisco de Sanmenat, En Artal de Claramunt, En Bernardo de Guimerá, En Juan de Argentona, En Pedro Splugues, En Bernardo Miquel, En Pedro de Rochafort, En Francisco de Monbuy, En Francisco Benito Dezvalls y En Luis Miguel Dezvalls, hermanos.
Por el brazo real: - Por los concelleres de Barcelona, mosen Pedro Torrent, mayor, conceller en cap; mosen Luis Xexanti, conceller segundo, mosen Pedro Dusay, mosen Juan Lull, mosen Bernardo Fivaller, mosen Francisco del Bosch, de Lérida, mosen Jayme Ros, mosen Beltran Dezvalls, mosen Bernardo de Marimont, mosen Guillermo Romeu, mosen Pedro Juan de Santcliment, mosen Antonio Pujades, mosen Pedro Torrent, menor, mosen Francisco Lobets, mosen Guillermo Colom, mosen Beltran Torro, mosen Miguel Dezpla, mosen Juan Boscha, mayor de edad. En Juan Boscha, menor, En Raimundo Ros, En Juan de Mijavila, En Francisco de Millars, de Conflent, Ermant Negre, síndico de Puigcerdá, En Bartolomé Alcover, síndico de Cobliure.
Congregados todos ellos, y con asistencia de los asesores, notario y otros empleados de la Diputación, fueles leída dicha carta, y el abad de Monserrat explicó brevemente su contenido, pidiendo consejo sobre lo que debería hacerse. Discutido el negocio, se acordó lo que sigue:

Tots los dits senyors congregats son concordes que vist lo contengut en la preinserta letra als dits deputats tremesa per la dita cort de Cataluña (con ñ! Alguno se caerá de culo) que han per cert que los dits deputats en virtut de la dita letra e lo contengut en aquella han plen poder de fer les eleccions de persones pera missatgers e consellers e axi ho consellen als dits deputats ço es que ells e los oydors de comptes del dit General elegesquen aquell nombre de persones quels sera vist ab que ni hage de tots los estaments segons es acustumat per missatgers que vajen al Senyor Rey per explicar e supplicar a la sua Majestat tot lo que sera concordat e mes en les instruccions a ells per los diputats e oydors per aço fahedores. E axi mateix tots los dits congregats consellen als dits diputats que ells e los dits oydors elegesquen altre nombre de persones en lo qual ni haja de tots los estaments segons es acustumat per aconsellar als dits diputats e oydors totes les coses quils occorreran per los dits affers de la dita embaxada e altres coses concernents lo dit negoci. E per exequutar la dita embaxada e les altres coses concernents lo dit negoci han per cert poder despendre e aconsellen que despenen dels diners del dit General aquella quantitat de peccunia quels semblara esser necessaria en les dites coses.
Encara tots los dits congregats prometeren e juraren sobre los quatre sants Evangelis per ells tocats que en cas que en la dita cort de Cathalunya se fes algun dubte o contrast en la dita despesa segons dit es fahedora per prossegir les coses de la dita embaxada o altres concernents a aquest negoci que no consentiran ni algu dells consentira en algun acte fahedor en la dita cort desviant o contrari a les dites coses tro a tant que lo dit dubte o contrast sie tolt o levat e la dita despesa e actes per los dits deputats e oydors fets per les dites coses sien admesos lohats e ratificats per la dita cort.

Procedióse seguidamente a la elección de los doce embajadores y veinte y siete consejeros, siendo elegidos para el primer cargo: - El reverendísimo señor arzobispo de Tarragona, el reverendo señor obispo de Barcelona, maestro Ferrando, micer Pintor, egregio señor conde de Prades, mosen Martín Guerau de Cruylles, mosen Montayans, En Francisco de Santmenat, mosen Pedro Torrent, conceller en cap, mosen Bernardo Fivaller, mosen Pedro Juan de Santcliment, y Francisco Sampso, ciudadano de Gerona; y para el segundo: - El reverendo señor abad de San Benito de Bages, el Prior de Cataluña, mosen Bartolomé Regas, mosen el arcediano de la Mar, mosen Fransisco Colom, micer Juan Çaplana, micer Agustín de la Illa, mosen Andrés Sors, canónigos de Barcelona, fray Pedro Juan Çaplana, comendador de la Guardia, conde de Modica, mosen Dalmacio de Queralt, mosen Arnaldo de Vilademany y de Blanes, mosen Juan Çabestida, mosen Marcos Lor, mosen Burgués de Viladecans, Bernardo de Guimerá, Artal de Claramunt, Pedro Splugues, mosen Luis Xatanti, mosen Francisco del Bosch, de Lerida, mosen Pedro Dusay, mosen Jayme Ros, mosen Miguel Dezpla, mosen Francisco Lobet, mosen Guillermo Colom, mosen Pedro Torrent, el joven, mosen Antonio Pujades.

Al abad de Bages y a Arnaldo de Vilademany, que se hallaban ausentes, se les escribió como sigue.

Mossenyer Reverend. Per alguns afers concernents gran benavenir e honor de aquest Principat havem a comunicar ab vos. Pregam e encarregamvos per ço molt stretament que vista la present vingau e siau aci ab nosaltres de continent e sens triga car vostra venguda no sofer dilacio alguna. E sia lo Sant Sperit vostra guarda. Dada en Barchinona a VIIII dies del mes de deembre en lany de la Nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLX. - A. P. abbat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor. - Al reverend mossenyer labat de Sant Benet de Bages.

En los mismos términos y por igual motivo se escribió también a Guillermo de Muntanyans.

CXLII, reg 1911, fol 47, 14 julio 1395

CXLII. 

Reg. n° 1911, fól. 47. 14 jul. 1395.

Nos Johannes Dei gratia rex Aragonum etc. Oblatis nobis reverenter pro parte episcopi et capituli Barchinone episcopi et capituli Vicensis abbatis monasterii de Stagno et universitatis civitatis Barchinone ac universitatis ville Modiliani (Moya, Moyá, Moiá, Moià) et quorundam aliorum quibusdam capitulis super unione seu agregacione fienda de certis locis universitatibus et singularibus personis sacramentalis Vallensis confectis hujusmodi seriei.
- Com antigament a feeltat del senyor rey qui es cap de la cosa publica et a conservacio et bon stament daquella fos atrobat et ordonat sagramental en Valles en Lobregat en lo Maresma lo regiment del qual se pertany a la Sgleya et a la ciutat de Barchinona segons ordinacio daquell lo qual per malicia del temps qui tot dia indueix novells fets hauria mester reparacio et creximent: per ço a augmentar lo dit sagramental et posar en defensio les persones et bens daquelles dels quals dejus es feta mencio son fetes les ordinacions dejus scrites per part de la esgleya de Barchinona de la esgleya de Vich et del monastir del Estany et de la ciutat de Barchinona et de la vila de Moya supplicants humilment los bisbes et capitols de Barchinona et de Vich et labat et convent del monastir del Estany et les universitats de Barchinona et de Moya a la magnificencia reyal que aquelles vulla aprovar stablir ordenar e confirmar emper tots temps duradoras. Primerament que tots los homens reyalenchs ço es que sien homens propris o aloers del senyor rey o de la senyora reyna poblats ara o en sdevenidor dins la vegueria de Barchinona et de Valles et parroquies et termens en aquella constituits los quals ja per ordinacio del sagramental sien en aquell confirmats e tots los homens realenchs ço es que sien homens propris o aloers del senyor rey o de la senyora reyna poblats ara o en sdevenidor dins les vegueries Dosona et de Bages et dins la vila batlia et sotsvegueria de Moya et de qualsevol parroquies et lochs dins aquelles constituits sien units sis volran al dit sagramental o a la defensio daquell. Item com mossen lo bisbe et capitol de Vich et mossen labat del Estany et son covent hajen alguns locs et homens dins les dites vegueries de Osona et de Bages et en les dites batlia et sotsvegueria de Moya: los dits mossenyer de Vich et son capitol los dits mossen labat del Estany et son convent de present meten los lurs homens que han dins los dits locs et parroquies et termens en lo dit sagramental: et totes persones ecclesiastiques et ciutadans et homens de vila qui hajen o hauran homens dins les dites vegueries et sotsvegueria et batlia et parroquies et termens daquelles puixen metre lurs homens en lo dit sagramental: pero com los hi metran hajen aço a fer denant los sobreposats del dit sagramental qui hajen poder de reebrelos: et que per general ordinacio de mossen lo bisbe et capitol de Barchinona et de mossen lo bisbe et capitol de Vich et de mossen labat et convent del Estany tots los preberes poblats et quis poblaran dins les dites viles lochs et parroquias et termens se alegren es puixen alegrar de la defensio del dit sagramental et contribuesquen primariament en les despeses ques faran per lo dit sagramental ço es en aquelles et en ço que per los dits sobreposats sera ordonat. Item que si alscuns homens seran poblats ins les dites vegueries de Barchinona et de Valles Dosona et de Bages et vila sotsvegueria et batlia de Moya et lochs et parroquies et termens daquelles et no seran del dit sagramental ne de la regla o obediencia de aquell et contra aquells sera feta alguna injuria damnatge o offensa per qualsevol persona: que per be ques meta so a sagramental algun del dit sagramental noy sia tengut de exir ne de fer res qui pertanga al dit sagramental en favor dels damnificats o injuriats: ans si per aytal cas se met so encontinent aquells del sagramental com sapien aço sen deguen tornar et no curarse de seguir ne de perseguir lo injuriador o dampnificador encara quel poguessen pendre en virtut del dit sagramental com no sia cosa convinent que aquells qui no volran esser del carrech del dit sagramental se alegren del profit daquell: et axi mateix los del sagramental no sien tenguts ne degen exir ne defendre los homens de barons cavallers ne de persones generoses ans si per aytals se metra so a sagramental encontinent com ho sabran hajen desamparar lo dit so et nos curen daquell en virtut del dit sagramental: pero per aço no sia tolt quel dit sagramental no haje loch en los caminans et viandans. Item que tots los homens dins les dites viles castells lochs et parroquies et mases habitants et habitadors axi del sagramental vell com novell hagen a tenir armes ço es saber ballesta ab deu tretes et ab son arreu o almenys spasa o lança et escut en manera que si lo dit so sera mes tots ensemps se defenen et seguesquen los malfeytors et bandajats et gitats de pau et de treua del senyor rey segons ordinacio del dit sagramental: e si algun del dits homens qui aquell so oira o sabra no exira al dit so pach cascuna vegada per pena deu sous. Item que en cascuna de les viles castells et lochs et parroquies davant dites del dit sagramental sien elegits capitans segons la ordinacio del sagramental vell e us daquell quis muden de dos en dos anys: pero que sien elets per los sobreposats dejus scrits o per aquells qui ells ordonaran et en aquell nombre que a ells sera vist faedor los quals capitans com elets seran se curen cascun en sa capitania que los homens hajen les dites armes et tinguen peno et corn et en altra manera se procuren ques façen totes aquelles coses que a fer se han per los homens del sagramental demunt dit: et que com los dits capitans seran elets vinguen jurar en poder dels dits sobreposats de tenir complir e servar les ordinacions del dit sagramental axi com ja per usança del sagramental vell es acostumat de fer. Item que la gent del dit sagramental et qualsevol daquells enseguesquen segons dit es los malfeytors et injuriadors bandejats et gitats de pau et de treua et aquells prenguen: empero si la gent del dit sagramental o capitans o alguns daquells prenien alguns dels dits injuriadors et malfeytors bandajats e gitats de pau et de treua que nols puixen dar a manleuta ans los meten en mans daquell batle o senyor de qui seria la jurisdiccio del loch o parroquia on seria fet lo mal o daquell a quis pertanyeria punidor per aquell: pero si bandajats o gitats de pau et de treua eren quels meten en poder del veguer de Barchinona o daquell official quels hauria bandajats o gitats de pau et de treua: declarat que la gent del dit sagramental haje estar a manament et ordinacio dels capitans et los dits capitans puixen manar e ordonar a la dita gent fins que aquell senyor o official a quis pertanga hi sia e tot hom haja star a manament et ordinacio daquell. Item si fugents los malfeytors o injuriadors bandejats o gitats de pau e de treua se reculliran en algun castell vila o loch o casa o altre fortalesa de Cathalunya et lo dit so sera continuat et seguit: que com als veguers batles et sotsveguers et capitans qui aqui seran segons que a cascun dells se pertanyera parra ques deja fer: quels dits officials requiren publicament davant molts qualque tinga o administra lo dit loch quels liure sens empatx los dits malfeytors o
injuriadors: e si aquell regent o tinent lo dit loch diu que no son aqui que haja encontinent dar escorcoll de aquell loch als dits officials al qual escorcoll entre en aquell nombre et forma ordonats en lantich sagramental: et si lo dit escorcoll lus era denegat dilatat o resistencia feta o altre contrast en aquests cases si la dita gent del dit sagramental talara o damnificara o fara algun mal o injuria al malfeytor o malfeytors o al senyor o senyors et homens del loch o lochs on lo malfeytor o malfeytors se serien recullits o dels quals escorcoll seria denegat donar o a altres qui los dits malfeytor o malfeytors defendrien no sien tenguts del mal que facen civilment ne criminal nin puxe esser inquirit: empero si la gent del dit sagramental contra la dita forma talava o dampnificava que pagassen la tala plenerament ab adveracio de sagrament dels damnificats taxacio de jutge procedent et no resmenys pagassen per pena atretant de la qual fos la meytat dels dampnificats et laltre meytat del senyor rey. Item que pus quel veguer o batle de Barchinona o veguer Dosona o de Bages o batle o sotsveguer de Moya ço es cascun en sa jurisdiccio fossen atteses al dit so tot hom del dit sagramental haja star a manament et ordinacio daquells. Item si los dits veguers batles et sotsveguer et capitans quis seran manaran o requerran algun o alguns del dit sagramental que acompanyen et menen algun pres en algun loch: que aquell o aquells qui seran requests o a qui sera manat hajen aço fer sots pena de C solidos per cascuna vegada de la qual si sera comesa haura loficial de la jurisdiccio del qual sera lo inobedient la quarta part et los sobreposats laltre quarta part et lo senyor rey las restants parts: et si aquell o aquells qui preses seran tenen armes que aquelles armes si deuen esser perdudes als presoners sien dels capitans qui preses les hauran: et si son preses per los dits officials reyals que sien dels dits officials axi que per lo dit senyor rey ne officials seus no puxe esser feta questio. Item per ço com los capitans han major carrech per lur offici que no han los altres del dit sagramental quels dits capitans durant llur offici puixen portar per defensio lur armes vedades per tot lo principat de Cathalunya: et si lo senyor rey o sos succehidors o officials lurs fahien revocacio o inhibicio de portar les dites armes en general que aquella revocacio o inhibicio no comprenga la present licencia si donchs daquesta nos fahia plenera et expressa mencio. Item que sis allegave os denunciave quel dit sagramental vell e novell o alguns singulars daquell haguessen errat o delenquit en la forma del dit sagramental o execucio daquell que aço se haje a conexer determenar e exeguir per lo veguer de Barchinona ab et de consell dels advocats ordinaris del censell (pone censell, más abajo consell) de la dita ciutat et no sens ells: axi que governador procurador general ne lochtinent del senyor rey ne altre qualsevol official del dit senyor ne encara altre qualsevol persona de qui fos la jurisdiccio ordinaria dels delats nos puixen de res dallo entrametre en alguna manera: pero si lo senyor rey en sa propria persona daço entrametres o conexer volra que ho puixe fer ell personalment present en Barchinona o dins les dites vegueries batlies et sotsvegueria ab et de consell dels dits advocats ordinaris del dit consell de Barchinona et no en altre manera: et en tot cas la denunciacio instancia et perseguiment del dit sagramental et dels singulars daquell se haja a fer per part privada mostrant propri interes et no per fiscal ne persona de la tresoreria del senyor rey ne de la senyora reyna ne per official e officials lurs ne per altre qualsevol persona: la qual part instant o denunciant abans que a res sia procehit haje assegurar idoneament als delats les messions del plet: en altre manera que la denunciacio o instancia ces et no haja loch: et per semblant los delats o accussats asseguren a la part demanant les messions del plet: en altre manera que la denunciacio o instancia ces et no haja loch: et per semblant los delats o accussats asseguren a la part demanant les messions del dit plet per ço que agualtat sia en aço observada. Item que aquells del dit sagramental tambe en general com en special puixen fer talles entre si ab sabuda et expres consentiment dels bisbe et capitol et consellers de Barchinona et dels bisbe et capitol de Vich et dels sindichs de Moya per fer despeses necessaries en los afers del dit sagramental axi per salaris de advocats o sobreposats o descrivans o en altre manera per qualsevol cosa qui davall del dit sagramental o per afers e bon estament daquell: e los sobreposats del sagramental vell puixen fer ab sabuda et consentiment dels dits bisbe et capitol e consellers de Barchinona les dites talles en lo sagramental vell: et los sobreposats del sagramental novell puixen ab consentiment dels dits bisbe et capitol de Vich et sindich de Moya fer atretal en lo lur sagramental. Item que per ço quel dit sagramental haja millor regiment tots anys sien elets tres sobreposats ço es un per lo consell de Barchinona et un altre per lo bisbe et capitol de Barchinona axi com ja es acostumat los quals regesquen lo sagramental antich de la vegueria de Barchinona et de Valles et sia elet un altre sobreposat qui regesca lo sagramental novell lo qual a la un any sia elet per la vegueria de Moya al altre per mossen lo bisbe et capitol de Vich et altre per mossen labat e convent del Estany. Item que lo senyor rey o sos officials no puixen manar axi com no poden en ost o cavalcada los homens del dit sagramental com aquell sagramental sia novella servitut a ells voluntariament imposada per ço que mils se defenen: mas lo dit senyor rey haja ost et cavalcada et altres coses en sos homens et en los altres segons que havia abans de la dita ordinacio del dit sagramental et segons dret comu et constitucions generals de Cathalunya et usatges de Barchinona axi que per aquestes coses en sos drets segons dit es alguna cosa no sia innovada ne mudada ne encare tolta sino en tant com dessus es expressat. Item que de les penes quis cometran per aquells del sagramental si no tendran les armes demunt ordonades o si no estaran a manament dels dits capitans o si no exiran al dit so sien fetes quatre parts eguals la una de les quals sie dels senyors de qui sera aquell qui cometra la dita pena e laltre dels dits sobreposats et laltre dels capitans sots regiment dels quals seran los qui cometran les dites penes et laltre restant del senyor rey et que daquelles parts de les dites penes hajen a fer execucio prompta breument et sens plet los dits senyors daquell o daquells qui cometran les dites penes: et si los dits senyors dels dits homens o algun dells no volien fer la dita execucio o hi eren negligents o tardans: que dada a ells per los dits sobreposats fadiga de deu dies los dits sobreposats puixen et hajen a fer la dita execucio de les dites penes complidament: empero sia entes quels dits sobreposats puixen fer lexa de les dites penes sis volran a lur volentat en cas que a ells vinga la execucio de les dites penes. Item quels sobreposats del dit sagramental vajen visitar aquell sagramental de temps en temps axi com los parra ço es lo sobreposat ordonat per lo bisbe et capitol de Barchinona ab volentat et sabuda del bisbe et capitol de Barchinona et lo sobreposat ordonat per lo consell de Barchinona ab volentat et sabuda dels consellers de Barchinona et lo sobreposat del sagramental novell ab volentat et sabuda de mossen lo bisbe et capitol de Vich et del abat del Estany et dels promens o jurats de la vila de Moya: los quals sobreposats cercants lo dit sagramental regoneguen si los homens estan axi com deuen et quey admeten aquells qui de nou si volran metre et altres coses facen que sien bones et profitoses al ben publich daquell. Item es entes que la forma antiga o formes antigues e la ordinacio et usança del dit sagramental antich sien et romanguen a la un sagramental et altre en lur plena força et valor si no aytant com los presents capitols et ordinacions deroguen e poden derogar a aquelles.
- Et visis recognitis et examinatis ad plenum dictis capitulis et contentis in eis quia cognoscimus et videmus ea cedere in ampliacionem et augmentum ac bonum statum dicti sacramentalis et defensionem omnium et singulorum dicti sacramentalis ac in utilitatem et statum pacificum non solum dicti sacramentalis sed etiam tocius reipublice Cathalonie principatus: tenore presentis carte nostre seu privilegii cunctis temporibus duraturi per nos et omnes heredes et successores nostros capitula ipsa et quodlibet eorum ac ordinationes in eis et quolibet eorum expressas acceptamus approbamus concedimus laudamus firmamus auctorizamus ac etiam confirmamus sic quod de cetero per nos et successores nostros ac per omnes officiales et subditos nostros et eorum presentes pariter et futuros prout ad unumquemque eorum expectare poterit tam in judicio quam extra judicium habeant observari. Et liceat omnibus et singulis quibus hec juxta formam premissorum capitulorum per nos conceduntur tam officialibus quam aliis cujusvis condicionis preheminencie seu status capitulis et ordinationibus ipsis et quolibet eorum uti cunctis temporibus licite et impune: nos enim de certa sciencia promittimus et convenimus in nostra regia bona fide quod dicta capitula seu ordinationes non revocabimus nec impugnabimus nec earum usum seu exercicium directe vel indirecte impediemus nec litteras seu provisiones contrarias concedemus nec aliquid aliud faciemus quod in derogationem eorum vel alicujus eorum valeat retorquere: et si forsan quavis causa voluntaria vel necessaria per oblivionem vel importunitatem aut alias de certa sciencia contrarium fieret illud nunc pro tunc revocamus et viribus penitus vacuamus carereque volumus et decernimus penitus robore et valore. Mandantes per eandem expresse et de certa sciencia gubernatori nostro generali necnon gubernatori Cathalonie ac universis et singulis aliis officialibus et subditis nostris presentibus et futuris dictorumque officialium loca tenentibus quatenus capitula et ordinationes ipsas et quodlibet eorum firmiter teneant et observent ac teneri et observari faciant et non contraveniant nec aliquem contravenire permitant aliqua ratione seu causa. Quicumque autem ausu ductus temerario contra premissa vel eorum aliquod facere vel venire presumpserit iram et indignacionem nostram ac penam mille morabatinorum auri nostro erario applicandorum se noverit absque aliquo remedio incursurum dampno et injuria illatis primittus et plenarie restitutis. in cujus rei testimonium hanc fieri et sigillo magestatis nostre in pendenti jussimus comuniri. Data Barchinone quartadecima die julii anno a nativitate Domini millessimo trecentessimo nonagessimo quinto regnique nostri nono. - Aymonus Dalmacii. - Sig+num Johannis Dei gratia regis Aragonum etc. - Rex Johannes. - Testes sunt frater Franciscus Marchi magister ordinis milicie beate Marie de Muntesia Jaufredus vicecomes de Rupebertino Raimundus Alamani de Cervilione Aymericus de Scintillis Rogerius de Montecatheno milites. - Sig+num mei Bonanati Egidii predicti domini regis scriptoris qui de ejus mandato hec scribi feci et clausi cum raso et correcto in lineis III quals dejus es feta mencio son fetes les ordinacions dejus scrites per part de la esgleya de Barchinona de la esgleya de Vich et del monastir del Estany et de la ciutat de Barchinona et: et X qualsevol persona que per be ques meta so a sagramental algun del dit sagramental noy sia tengut dexir ne de fer res quis pertanga al dit sagramental: et XXXII que aquells del dit sagramental tambe en general com en special puixen fer talles entre si ab sabuda et expres consentiment dels bisbe et capitol et consellers de Barchinona et dels bisbe et capitol de Vich et dels sindichs de Moya per fer despeses necessaries en los afers del dit sagramental: et XXXIII o per afers et bon estament daquell o los sobreposats del sagramental vell puixen fer ab sabuda et consentiment dels dits bisbe et capitol et consellers de Barchinona les dites talles en lo sagramental vell et los sobreposats del sagramental novell puixen ab consentiment dels dits capitol de Vich et sindichs de Moya fer: et XXXIII atre tal en lo lur sagramental Item que per ço quel dit sagramental hage millor regiment: et XXXV cials: et XL de Barchinona: et XLI lo bisbe et capitol de Vich. - Dominus rex presente Nicolao Moratonis locumtenente thesaurarii mandavit michi Bonanato Egidii. - Vidit eam dictus locumtenens thesaurarii. - Idem.

cxliii-reg-2234-fol-71-1-mayo-1398

3 DE MAYO.

3 DE MAYO. 

Ocupados los señores Diputados en otros negocios, no llamaron a consejo en este día, dedicándose esclusivamente, por su parte, al nombramiento de los representantes que habían de tratar con los síndicos de las remensas, resultando elejidos el reverendo abad de San Benito de Bages y los magníficos Arnaldo de Vilademany y de Blanes caballero y Juan Agullo ciudadano y síndico de Lérida.
El mismo día se recibieron las siguientes cartas.

Als molt reverend egregis magnifichs e de gran providencia senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la cort residents en Barchinona.
Molt reverend egregis magnifichs e de gran providencia senyors. Per lo honorable micer Anthoni Riquer doctor en leys havem reebut una letra ab la qual nos pregau per lo servey divinal e comu interes de aquesta ciutat e de tot lo Principat vullam esser e assestir al dit micer Anthoni Riquer en lo parlament e conferiment que de part de vostres reverencies e magnificencies ha de fer ab lo reverend bisbe Delna e dirhi lo que a benefici del negoci se sguarde juxta la materia que per dit micer Anthoni seria introduida segons en la dita letra pus stesament es contengut la qual reebuda e explicada la creença en dita letra mencionada per dit micer Anthoni nos oferim promptes e apparellats en esser e assestir en dit negoci e fer hi tot lo degut. E de fer donant obrar ab acabament al dit negoci ensemps ab lo honorable veguer de aqueixa ciutat e al dit micer Anthoni Riquer e altres qui aci havien entreveniment montam al dit reverend bisbe Delna e feta e explicada al dit reverend bisbe la creença de part vostra per lo dit micer Anthoni Riquer per nosaltres fonch feta tota aquella asistencia que si marexia e dit tot lo que es stat necessari a benefici del dit negoci oferints nos tots temps segons fins aci havem exequir e fer per vostres reverencies e magnificencies lo que a nosaltres e aquesta ciutat sera possible. No obstant que no hajats en aquella memoria ne en les coses an aquella pertinents per comendada com es pertinent. Confiant en nostre Senyor e en vostres reverencies e magnificencies la haureu de aqui avant en molta e major comendacio. E sia molt reverend egregis e magnifichs senyors lo beneyt Jhesus custodia e proteccio dels tots. De Leyda a XXVII de abril any Mil CCCCLXI. - A vostres beneplacits e honor prests los pahers de la ciutat de Leyda.

Als molt reverend e magnifichs mossenyors los diputats de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs mossenyors. Lo present es per avisar vostra reverencia e honorables savieses com mossen Delna es stat content de mudar aqui lo parlament en paraules a mon parer prou pertinents segons vostra reverencia e honorables savieses poran veure en lo trelat que micer Riquer vos tramet sus ara e hagut a mes mans una letra que ve de Gerona al dit mossen Delna en la qual es avisat com mossen Vilamari es junt a Roses. Legida que he la dita letra la he feta tornar al qui la portava per que la y do. E si res es crech yo que a nit ell ne fara correu al Senyor Rey. So dispost de metre en consell si sera spedient que a nit se vulla be en lo cami de Fraga e que sien regoneguts quants portaran letres perque yo crech que si aquesta venguda de les galeres es cosa misterial qualque sentiment sen haura en la letra qui sera tramesa si cas sera que sen tremeta. Ja ha parlat vuy ab hom qui ve del Gronyo (Lo Gronyo, Logroño) parti diumenge passat compte com en Navarra ha II mil rocins de castellants pero lo Senyor Princep diu aquest que ha scrit al conestable que sobresega en la guerra de Navarra. Si es ver ho no nom se mas aquest diu que tal fama es alli. No entench aquest artifici. Gran dubte he que tots temps haja manera de trobar gent que li guayt Navarra e la y traga de poder de Gascons ab tan pocha despesa. Feta en Leyda lo primer de maig a sinch hores apres mig jorn. - Quim recoman en gracia e merce deda vostra reverencia e honorables saviesea.
Aquests senyors de standarders ultra lo sou quels do de XV florins per roci lo mes demanan XV florins lo mes cascu per les banderes. Sia de vostra merce avisarme si es axi car ells dihen que axi son stats pagats aqui.

Mutacio loci convocacionis facte per dominum Elnensem nuncium appostolicum.
Reverendus in Christo pater dominus Johannes episcopus Elnensis nuncius orator et comissarius sanctissimi domini nostri Pape constitutus in civitate Illerde in domo habitacionis sue juxta convocacionem per eum factam ad diem XXVII mensis efluxi cum continuacionem dierum attentis requisicionibus sibi factis pro parte reverendi et honorabilium diputatorum generalis principatus Cathalonie et eorum consilii necessario civitatis Barchinone intellictisque quibusdam suspicionibus ac tumultis in presenti civitate inter populares comotis et cominatis supercedit in fuctis dicte convocacionis ad presens usque ad diem infrascriptam. Et quia visa gravitate negociorum per eum agendorum et *memtabili necessitate fidei cristiane considerato quod profati domini deputati et consiliarii non sunt plene informati de agendis per dictum episcopum et alios comissarios apostolico nomine et quod longa dilacio infert ruinam et periculum nomini cristiano ut plenius animo intelligere valeant et sicut sperandum est eos non deffuturos tante necessitati cristiane religionis et ut super agendis facilius exequire valeat concilium a prelatis qui presentes sunt in dicta civitate Barchinone transfert presentem congregacionem et convocacionem apostolicam eadem auctoritate ad dictam civitatem Barchinone ad dem undecimam presentis mensis madii mandans omnibus convocatis intimari et presentes in valuis cathedratis ecclesie lllerdensis affigi.

Als molt reverends egregi nobles e magnifichs senyors los diputats e consell del Principat de Cathalunya en virtut de la comissio elegit e assignats en la ciutat de Barchinona residents.
Molt reverend egregi nobles e agnifichs senyors.
Apres vostra Majestat son stades certificades del pensament occorrie a mossen de Elna stranyent la faena per molts rahonaments e frequentats volent sa Senyoria propasar en la congregacio als qui eren presents fonch vist la proposicio no poder profitar ans portar dan e perill als negocis e axi fonch pregat per par de vostra Majestat li plagues sobreseure e condecendre a les voluntats e prechs de vostra reverencia e per los sguards a sa Senyoria recitats. E per la necessitat urgentissima occorrent en laltra e que comodament los negocis no se pogueren tractar absents los principals prelats de Cathalunya de la congregacio e molts altres motius e rahonaments en tant que vehent se molt instat o congoixat dellibera a mudar la congregacio pera Tarragona. E vehents que semblants empaixs poria haver e majors en la ciutat de Tarragona ha ultimadament delliberat e feta resposta a mi e que per contemplacio de les reverencies vostres e de la ciutat de Barchinona no enentara en neguns actes ni procehiments ans transfereix en aqueixa ciutat ab los de la provincia a fi que ensemps ab vostra Majestat e dels prelats e ab comun asentiment del Principat faça lo que per la santedad de nostre senyor Papa li es comes e axi mateix lo dit bisbe sera de continent ab vostres reverencies per continuar son proposit. Placiaus en lo mig pensar en lo faedor pus voluntariament ve desliberar ferho ab medi e participi de la reverencia vostra crech sa voluntat no es prou clara pura necessitat lo compelleix en fer lo que fahia quasi ho ha per derelinquid sino que vol veure lo centre o fi del negoci axi vostres reverencies provehisquen en lo mig. Aci no ha proposat ni fet neguns enantaments sino sols huns cartells a les portes de les esglesies per notificar als convocats lo transferiment de la congregacio en la ciutat de Barchinona al hu dels dits cartells sera hun rilat ab la present. No pensen vostres magnificencies la mutacio o transferiment del loch sia stat a motiu ne pregaries mies per part de aqueix Principat ans li e dit que sols lo pregava del sobresehiment faedor tro a tant lo Principat fos en altre repos que a present no ere mas de propri motu per molts sguards notificats
a sa senyoria e que res bonament nos podia exequir en lo Principat sens la voluntat e asentiment de vostres reverencies car diners gent ni armes del Principat nos pot traure a present sens voluntat de les vostres reverencies e axi quasi es stat forsat per poder fer
alguna cosa transferirse en aqueixa ciutat. En lo mig manen vostres reverencies lo que plasent los sia. De Leyda lo primer de maig.
Mossenyors. De la indicacio del subsidi no si fara sino tant quant vostres reverencies voldran segons lo que hom sent molt es stat congoixat en tant que no se es pogut retardar e ha una gran temor. Diu mossen Vilamari deu esser aqui en la costa. Vostres reverencies ho sentiran prest per poder mes provehir degudament. Mossen lo veguer de Barchinona ab En Johan Ferrer e tots los consellers e hun paher de Leyda continuament a mati e a vespre han assistit en tots los rahonaments fets ab grandissima voluntat en obtemperar e exequir letres e ordinacions. Dema dissapte segon dia de maig deu partir lo bisbe de Elna per anar en aqueixa ciutat. La jornada del transferiment de la congregacio per aqueixa ciutat es pera XI del present e sols per esser certs vostres reverencies del tot lo subseguit ja lo present correu. Aci no ha res no que fretura scriure sino que manen e ordenen vostres reverencies lo que plasent los sia. De Leyda lo primer de maig. - Mossenyors lo qui es prest a tota ordinacio e manament de vostres reverencies Anthoni Riquer.

BISBAT DE GERONA.

BISBAT DE
GERONA.

FOCHS DE CAVALLERS.

P. Arrufat: den Rafart
donzell. 4.
Fochs de cavallers del loch de Baschanon: son den
Eymerich de la Via donzell. 11.
Fochs qui son den Vilanova
donzell del prop dit loch. 2.
Fochs de perroquia Dayguaviva:
qui son den Vilademany. 2. (De Aiguaviva).
Bernat Tarres
del loch de Vilasinia: den Vilanova donzell. 1. (La Cinia,
Sinia, Sínia, Sénia, Sènia, Cenia, Cénia, Cènia, etc, en
Tarragona).
Fochs de cavalIer de perroquia de Fanals: qui son
den Lop de Labia. 2.
Fochs de perroquia de Romanya qui son den
Gilabert de Cruilles. 2.
Fochs de cavaller de perroquia de
Colonge. 47.
Fochs de la perroquia de Vilaroma: qui son den Sbert
Ca Tria. 2.
Castell de Lagostera: den Gasto de
Muntchada. 104. (Llagostera)
Caules de
Malaveya: del dit Gasto. 81. (Caldes de Malavella).
Castell
de Caça: del dit Gasto de
Muntchada. 99.
Fochs de perroquia de Calige: qui son den
Vilademany. 2 mig.
Fochs de cavallers: qui son en la perroquia de
Contestins son. 10.
Fochs de cavallers den Roger de Muntchada:
son de perroquia de Sent Gregori. 9.
Fochs den R. de Juya
cavaller: son de perroquia de Juya. 11.
Fochs de cavaller de
perroquia de Sent Merti Vey. 2.
Francesch Mostera de perroquia de
Madramanya: es den Mians donzell. 1.
G. Stampa de perroquia de
Molet: den Eymerich de La Via. 1.
Fochs dez Guerau de
Cervia cavaller: qui son de perroquia de Burdills. 7.
Castell de
Madinya e Santa Fe de Madinya: den Xatmar. 34.
Fochs de mossen
Guerau de Cervia del castell de Cervia. 26.
Fochs qui son en la
perroquia de Granollers: qui son den Galceran de Carteya. 21.
Fochs
de cavaller de perroquia de Viladasens (Vila-dasens en dos
líneas). 8.
Fochs del Loch de Bayeres de perroquia de Sent
Sedorni: del hereu den Ferrer de Segurilles. 8.
Foch de
Loch de Ses Arades de la dita perroquia: del dit hereu. 7.

Fochs de cavallers del loch de Trabau. 2.
Castell de Paloll
de Riudenits. 25.
Santa Coloma de Farners: den Vila demany.
51.
Fochs de perroquia de Biert: qui son de cavallers. 4.
Fochs
del Castell Dorriols: son de mossen Norriols. 11.

Perroquia de Cartanya: de cavaller. 4.
Perroquia de Lembiles:
de cavaller. 2.
Lochs dels Birins: de mossen Bernat Alamany
Dorriols. 67.
Castell de Foxa vila e terme daquell: del dit
Bernat Alamany Dorriols. 60.
Perroquia Dargilaguer del
terme del castell de Muntpalau. 32. (argilaga)
Castell e
vila e terme de Castellfolit: son V perroquies. 139.
(Castellfollit)
P. Couran de perroquia de Socarrats:
de cavaller. 1. (Como los de Monroyo, Teruel).
Fochs de
cavallers de perroquia de Santa Mergalida. 3
P. Ça
Nespleda: de cavaller de perroquia de Sent P. des Puig. 1.
Perroquia
de Avellana Corba de vegueria de Campredon: den Ponc de
Castlaris. 2.
Castell e perroquia de Grexenturi: den Gilabert de
Cruylles. 8.
Perroquia de Lanars de vegueria de Campredon: den
Johan de So. 2.
Perroquia de Vilalonga e terme del castell
de Castlar de vegueria de Campredon. 49.
Castell e perroquia de
Rochabruna. 9.
Perroquia de Puig Perdines del dit vescomdat
de Bas: de cavaller. 8.
Perroquia de Sent Privat: qui son
de cavaller. 9.
Lo castell e vila del Mayol de la perroquia de
Sent Privat. 2.
Perroquia de Junents del dit vescomdat: de
cavallers. 13.
Perroquia de Sent Steve Çalvi
del dit vescomdat. 12.
Perroquia de Sent Anthoni de Bas. 2.

Perroquia de Sent Merti de Campmajor de vegueria de Busalu.
2. (Besalú ?)
Perroquia de Sent Michel de Campmajor de
veguaria damunt dita. 5.
Perroquia de Sent Michel de
Campmajor de contribucio del castell e casa de Folgons. 1 mig.

Castell e perroquia de Folgons. 11.
Perroquia de Ventayol de
vegueria de Busulu. 1.
Perroquia de Briolif de la dita vegueria.
5.
Perroquia de Biure de la batlia de Figueres. 15.
Perroquia
de Puigarnolf. 2.
Perroquia Descals. 1.
Perroquia de Sent
Merti de Curzavell. 4.
Castell e terme de Maçanet:
del noble En Galceran de Rochaberti. 88.
Castell e terme de
Vilarig. 28.
Castell de Muntroig. 8.
Castell de Santa Pau.
89.
Castell e terme de Belda. 26.
Perroquia de Corts. 1.

Veynat des Guell de la perroquia de Busalu. 5.
Palera. 2.

Mayan. 9.
Pontons. 10.
Romayan apres Baschara. 2.

Perroquia de Borrata. 12.
Vilafant. 10.
Vilaonant. 17.

Guanta. 1.
Fontaniles. 7.
Palau de La Ter. 22.
Buadella.
5.
Sent Feliu de Buadella. 11.
Font Clara. 11.
Pals. 4.

Peratallada: del noble En Gilabert de Cruylles. 60. (Pedra
tallada, piedra tajada).
Canapost: del dit noble. 14.

Peralta: del dit noble. 20.
Begur: del dit noble. 24.

Sclanya: del dit noble. 10.
Rayancos: del dit noble. 22.

Cruilles: del dit noble. 63.
Sent Sebria de Lado: del dit
noble. 19.
Sent Sebria des Ays: del dit noble. 28.
Santa
Palaya: del dit noble. 17. (Pelagia,
Pelaya)
Torrent 12.
Torenti. 2.
Vall Dostales:
del noble En G. Galceran de Rochaberti son VII perroquies. 118.

Perroquia de Sent Anjel del terme de Castell de Santa Pau.
22. (angel, Àngel).
Fanestres del dit terme. 3.

Sent Steve de Lemena del dit terme. 12.
Soberocha. 9.


FOCHS ALOERS E FRANQUERS.

Ramon des Vilar:
franquer de la perroquia de Santa Eugenia. 1.
Fochs franquers
poblats en lo Palau e Montiberi de perroquia de Sent
Feliu de Gerona. 5. Fochs franquers: qui son en lo Paloll Donyar. 7.

Elicsen sa Vila de la Vall de Sent Daniel prop Gerona. 1.

Fochs franquers de Vilablexex. 3.
P. Franch de Montfuya.
1.
P. Santa Maria de perroquia de Stanyol. 1.
Fochs de
perroquia Dayguaviva: franquers. 3.
Fochs qui son de perroquia de
Belloch. 2.
Fochs franquers de perroquia Dareu. 5.
Fochs
franquers de perroquia de Romanya. 2.
Fochs franquers de
perroquia de Calonge. 24.
Fochs franquers de perroquia de Sent
Andreu de Salou. 4.
Fochs franquers de la perroquia de Camplonch.
5. (Camp lonch, luengo, largo, llarg).
Fochs franquers de
perroquia de Fornells. 5.
Fochs franquers de perroquia de Riu de
Lots. 2.
Fochs franquers del loch de Vilalbi. 8.
Fochs
franquers qui son en la perroquia de Contestins. 6.
Fochs
franquers qui son en la perroquia de Santa Cilia. 3.
Fochs
franquers de perroquia de Sent Gregori. 3.
Fochs franquers de
perroquia de Salran. 16.
Fochs franquers de perroquia de Juyan.
11.
Fochs franquers de perroquia de Sent Merti Vey. 18.

Franquers de perroquia de Madramaya. 16.
Fochs franquers del
loch de Padriyan. 2.
Fochs de franquers de perroquia de Corssau.
4.
Fochs franquers de perroquia de Ca Pera. 60.
Fochs
franquers de perroquia de Flassau. 7.
Fochs franquers de
perroquia de Molet. 12.
Fochs franquers de perroquia de Bordills.
15.
Fochs franquers de perroquia de Loran. 2.
Fochs franquers
de perroquia de Viladasens. 4.
Fochs franquers del castell de
Terma. 14.
P. Ses Pagueres de perroquia Dadri. 1.
Simon March
de perroquia de Sent Madir. 1.
Fochs de perroquia des Castellar.
2.
Bernat Veguera de perroquia de Sent Sadurni. 1.
Fochs qui
son en la perroquia de Vilafreser (Vila-freser en dos líneas).
3.
Bernat Sa Manso de perroquia de Camos. 1.
Perroquia
de Cartanya. 6.
Perroquia de Lembiles. 2.
Berenguer Sa
Vila de perroquia de Sent P. des Puig. 1.
Perroquia de Campredon:
franquers. 3.
Perroquia de Lavars de vegueria de Campredon. 9.

Bonanat de Foncalquer de perroquia de Puigperdines. 1.
Perroquia
de Sent Privat 7.
Castell de Vila del Mayol de perroquia
de Sent Privat. 11.
Perroquia de Sent Steve Salvi. 3.
Perroquia
de Samiyana del terme del castell de Samiyana de vegueria de Busulu.
1.
Perroquia de Busuldo. mig.
Perroquia de Mieres. 7.

Castell e perroquia de Folgons. 2.
Castell de Bestrecan. 5.

Perroquia de Puig Arnolf. 1.
Perroquia Descals. 1.
Perroquia
de Merlant. 1.
Perroquia de Sent Merti de Curzanell. 1.
Castell
de Santa Pau. 4.
Veynat des Guells de perroquia de Busulu.

Pageses forants de perroquia de Sent Merti de Capellada. 2.

Orsinya. 1.
Sagarre. 2.
Vilavenut. 1.
Pontons. 13.

Perroquia de Borraça. 11.
(Borrassa)
Santa Logaya Dalgama. 4.
Vilafant de batlia
de Figueres. 3.
Vilert. 3.
Sponella. 2.
Crespia. 4.
Vila
de Nures. 2.
Sent Merti Ça
Serra. 3.
Sistela. 2.
Guanta. 1.

BISBAT DE GERONA.

FOCHS
REYALS.

Ciutat de Gerona ço
es qui son poblats dins la ciutat DCCCXXXIX et ciutadans
poblats
en lo territori de la dita ciutat de Gerona CXIII fan
tots. 952.
Fochs reyals de perroquia de Sent Feliu de Gerona.
5.
Perroquia de Quart. 23.
Loch de Palamors. 49.
(Palamos, Palamós, Palamòs)
Sent Feliu de Guixols.
115.
Vila de Campredon. 174.
Cornella. 3.
Puyalt dels
pageses. 5. (Puig alt, pueyo alto, pui alto, puch, de
podium; pagesos : payeses).
Perroquia de Sorts. 6.
Puyalt
dels cavallers. 4.
Perroquia de Corts. 6.
Banyoles. 1.

Perroquia de Sent Cristofol de Usay. 2.
Perroquia de
Fontcuberta. 15 e 1 terç.

Perroquia de Sarinya. 7.
Busulu. 150. (Besalú, ejemplo:
episcopus Bisuldun* ).
Figueres. 105.
Torroella de
Muntgri. 178.
Pals. 30.

FOCHS DESGLEYA.

Fochs
desgleya qui son en la perroquia de Santa Euginia. 4.
Fochs
desgleya de perroquia de Sent Feliu de Gerona son poblats en lo Palau
de Montiribi. 13.
En Siureda hom de Sent Daniel de perroquia de
Quart. 1.
Fochs desgleya de Paloll Dexar. 5.
A. Ses
Eres des Plan de Geronella. 1.
Serrian: qui es del abat de
Sent P. de Galigans. 16.
Castell de Montagut: del abat de Sent P.
de Galigans. 18.
Fochs desgleya del loch de Campdora. 5.
La
Vall de Sent Daniel prop Gerona. 6.
Fochs desgleya de Vilablexex.
9.
Montfuxa: que son desgleya. 11.
Fochs desgleya del loch de
Bascanno. 6.
Perroquia de Stanyol qui son desgleya. 23.
Castell
de Brunyola: qui es de la Almoyna del pla de la Seu de Gerona. 76.

Perroquia Dayguaviva: qui son desgleya. 26.
Fochs desgleya
del loch de Vilasua. 4.
Fochs de la perroquia de Sant: qui son
desgleya. 2.
Perroquia de Peret Rosin: desgleya. 17.
Fochs de
perroquia de Belloch: qui son desgleya. 3.
Loch de Solins: qui
son desgleya. 20.
Perroquia de Favals: qui es desgleya. 18.

Perroquia Daren: qui es desgleya. 68.
Perroquia de Romanya:
qui es desgleya. 18.
Perroquia de Colonge: qui son desgleya. 29.

Perroquia de Vilaroma: del bisbe de Gerona. 23.
Perroquia de
Vallobrega: desgleya. 20.
Sent Amants prop Sent Feliu de Guixols:
del abat de Sent Feliu. 12.
Castell de Tossa: del abat de
Ripoll. 66.
Sent Andreu de Salou: qui son desgleya. 11.
Perroquia
de Camplonch: desgleya. 21.
Castell e perroquia de Fornells:
desgleya. 29.
Fochs de perroquia de Riudelots de la Selva: qui
son desgleya. 35.
Fochs de Vilalbi: qui son desgleya. 12.

Castell de Loret: de la pabordria del mes de novembre de la Seu
de Gerona. 67. (Lloret)
Perroquia de Salige: qui son
desgleya. 47.
Fochs desgleya de perroquia de Contestins. 2.

Fochs desgleya qui son en la perroquia de Santa Cilia. 7.

Perroquia de Sent Michel: qui son del abat de Amer. 28.
Sent
Genis Ça Costa: del dit abat.
4.
Sent Julia de Loret: del dit abat. 7.
Sent Climent de
Amer: del dit abat. 7.
Sent Julia des Lor: del dit abat. 7.
Vila
de Amer: del dit abat. 32.
Fochs desgleya de perroquia de Sent
Gregori. 26.
Fochs desgleya de perroquia de Salran. 60.
Fochs
desgleya de perroquia de Juyan. 13.
Fochs desgleya de perroquia
de Sent Merti Vey. 13.
Fochs de perroquia de Madramanya: qui son
desgleya. 22.
Fochs del loch de Padrinyan: qui son desgleya. 4.

Fochs desgleya de perroquia de Cassan de Palras. 5.
Perroquia
de Corçan: qui son desgleya.
31.
Fochs desgleya de perroquia de Sa Pera. 21.
Fochs
desgleya de perroquia de Flaçan.
25.
Fochs de perroquia de Molet: qui son desgleya. 13.
Fochs
de perroquia de Burdills: qui son desgleya. 12.
Perroquia de
Ginestar qui son desgleya. 6.
Perroquia de Sent Merti de Leniana.
12.
Fochs desgleya de perroquia de Sent Julia de Rames e de
Vilavachas. 15.
Lochs de Olivars de la dita perroquia: qui son
desgleya. 5.
Fochs desgleya del castell de Cervia. 31.
Fochs
de la perroquia de Sent Andreu Desteria: qui son desgleya. 7.
Fochs
desgleya de la perroquia de Raves. 25.
Fochs de la perroquia de
Loran: qui son desgleya. 16.
Fochs desgleya del loch de Lampanys.
15.
Fochs desgleya de la perroquia de Viladasens. 17.
Fochs
desgleya de perroquia de Falmes. 13.
Fochs desgleya de perroquia
de Riudalots. 18.
Fochs desgleya qui son en lo loch
de Mont Juych de perroquia de Sent Faliu de Gerona. 4.
(Monte Judeo, Mont Jueu, Montjuíc, Montjuïc;
o Monte Juno : Júpiter).
Fochs
desgleya de la perroquia de Sa Mocha. 12.
Fochs desgleya de
perroquia Dadri. 15.
Fochs desgleya de perroquia de Sent Madir.
16.
Fochs desgleya de perroquia de Monbo. 5.
Fochs desgleya de
perroquia de Canet. 29.
Fochs desgleya de perroquia de Castellar.
7.
Fochs desgleya del loch de Teyolan. 11.
Fochs desgleya de
perroquia de Montnegre. 19.
Fochs desgleya del loch de Cabanyes.
4.
Castell de Ruppia ab
la perroquia de Paralavan: qui es del bisbe de Gerona. 74.
Castell
de La Bisbal: qui es del dit bisbe. 79.
Castell e
perroquia de Sent Sedurni: qui es del dit bisbe de Gerona. 41.
Fochs
desgleya del loch de Trabau e Rissech de la perroquia de Sent
Sedurni. 14.
Fochs desgleya de perroquia de Biert. 5.
Fochs
desgleya de perroquia de Vilafraser. 17.
Fochs desgleya qui son
del castell Dorriols. 7.
Fochs desgleya del loch de Sent Vicens
de Camos. 37.
Perroquia de Santa Maria de Camos: qui son
desgleya. 20.
Santa Agata: desgleya. 3. (Ágata, Agatha,
Ágatha)
Perroquia de Montcayl: desgleya. 7. (Como
Moncayo, Montcayo)
Vilar de Sen Andreu. 7.

Perroquia de Cartanya: desgleya. 14.
Vila Roja de perroquia
de Sent Feliu de Gerona: desgleya. 5.
Perroquia de Lembiles. 11.

Fontajan. 2.
Veynat de Palau de perroquia de Montagut de
vegueria de Busulu. 17.
Lo veynat de La Illa
e Desparch de perroquia de Sent Johan Ses Fons. 5.

Vila de Ollot: del abat de Ripoll. 134. (Olot, la I. es
como la latina, geminada, doble I.).
Perroquia Dollot:
del dit abat. 38 (el 8 no se ve bien, podría ser 6, 0)
Perroquia
de Sent Christofol Ses Tous: del dit abat. 20.

Perroquia de Sent Andreu des Coll: desgleya. 11.
Perroquia de
Socarrats de vegueria de Campredo: desgleya. 5.
Perroquia de
Santa Margalida de vegueria de Campredon: desgleya. 14.
Perroquia
de Sent P. des Puig de vegueria de Campredon: desgleya. 8.
Perroquia
de Ulamal: desgleya de vegueria de Campredon. 8.
Perroquia de
Tornariça de Sent Salvador de
Sent Ponç: del abat de Sent
Johan Ses Abadesses. 36.
Perroquia de Capsech: desgleya vegueria
de Campredon. 9.
Perroquia de Bolos: desgleya de la dita vegueria.
10.
Perroquia de Porreres de la dita vegueria. 5
Perroquies
de Ça Cots (como el
apellido Sassot) e de Sent Faliu des Bach: desgleya de la
dita vegueria. 4.
Perroquia de Setcases de la lita vegueria:
desgleya. 31.
Perroquia de Lanars de vegueria de Campredon.
13.
Perroquia de Campredon: desgleya. 14.
Perroquia de Baget:
desgleya. 6.
Perroquia de Treguran: del abat de Sent Johan Çes
Abadesses. 16.
Perroquia de Moyon: del abat de Ripoll e de
vegueria de Campredon. 29
Veynat de Capalleres e de
Mexons: desgleya. 3.
Perroquia de Baget del terme del castell de
Rochabruna. 20.
La vila e perroquia de Riudaure del vescomdat de
Bas. 32.
Perroquia de Puig Perdines del dit vescomdat: qui son
desgleya. 9.
Perroquia de Sa Pinya: del dit vescomdat. 15.

Perroquia de Sent Privat: qui son desgleya. 9.
Castell e vila
del Mayol de la perroquia de Sent Privat de Bas: desgleya.
1.
Perroquia de Ses Preses del vescomdat de Bas: qui son
desgleya. 23.
Perroquia de Ballos del dit vescomdat. 5.

Perroquia de Sent Steve Çaluy
del dit vescomdat 16.
Perroquia de Sent Canti de Bas. 1.

Perroquia de Salent de vegueria de Busulu. 11.
Perroquia
de Samiana del terme del castell de Samiyana de vegueria de Busulo.
12.
Perroquia des Mor de contribucio del castell de Limiyana. 4.

Perroquia des Torn de vegueria de Busuldo. 3
mig.
Perroquia de Mieres: del abad de Banyols. 48.

Perroquia de Mieres: qui son daltre contribucio. 7.
Perroquia
de Sent Merti Campmajor de vegueria de Busulu. 13.
Perroquia de
Sent Michel de Campmajor de vegueria de Busulu. 8.
Perroquia de
Sent Michel de Campmajor de contribucio del castell o casa de
Folgons. 10 mig.
Perroquia de Frexon de la dita vegueria. 5.

Castell e perroquia de Folgons. 4.
Perroquia de Ventayol de
vegueria de Busulu. 5.
Perroquia de Lerona de la dita vegueria.
6.
Perroquia de Sent Merti de Torayes de la dita vegueria. 5.

Castell de Bestracan de la dita vegueria. 10. 5/6.
Perroquia
de Riu de la dita vegueria. 7.
Perroquia de Aguya de la dita
vegueria. 7.
Perroquia de Font Freda de batlia de Figueres. 12.

Perroquia des Vilar de la dita batlia. 4.
Perroquia Dolmeda
de la dita batlia. 3.
Ferrer Salom de perroquia de Biure. 1.

Perroquia de Puig Arnolf. 7.
Perroquia Descals. 3.
Perroquia
de Merlant. 6.
Vilabertran. 63.
Vilatenim. 11.
Castell de
Santa Pau. 60.
Perroquia de Sent Lorens des Mont. 3.

Cornella. 10.
Puigalt dels pageses. 17.
Burgunya. 8. (Como
la Bourgogne, Borgoña, de Burg, Bourg; como de Castell, chastel,
etc: Catalunya).
Perroquia des Sorts. 17.
Puigalt dels
cavallers. 10.
Perroquia de Corts. 19.
Banyoles. 203.

Perroquia de pageses forants de Banyoles. 21.
Perroquia
de Sent P. de Gamell. 3.
Porqueres. 35.
Perroquia de Sent
Christofol de Usay. 12.
Perroquia de Font Cuberta. 22 2/3.
Matha
prop Banyoles. 8.
Sent Roma: desgleya. 5.
Perroquia de
Sarinya. 38.
Busulu I foch qui es del abat de Sent P. de
Besolu. 1.
Pageses forants de la perroquia e
terme de Sent Vicent de Busulu. 4.
Veynat dez Guell
de la perroquia de Besulu. 22. (Güell)
Pageses forants de
perroquia de Sent Merti de Capellada. 10
Orsinya. 4.
Palera.
7.
Ligorda e lo veynat de Boxols de la perroquia de
Ligorda. 7.
Mayan. 21.
Desquers. 20.
Perroquia de Fares.
9.
Sagaro. 17. (S´Agaró, Agarò)

Vilavenut. 19.
Pontons. 10.

Romayan apres Baschara. 10.
Perroquia de Borrata. 29.

Senta Logayda Dalgama. 14.
Palou. 3.
Vilasant de batlia
de Figueres. 10.
Baschara. 39.
Vilert. 27.
Sponella. 12. 
Crespia. 22. 

Casamor. 3.
Caxas. 11.
Vilademines. 16.
Sent Merti Ca
Serra. 11.
Ça
Cirera. 2.
Çestella. 13.

Cabanelles. 13.
Ledo. 36.
Cistella. 31.
Taravaus. 13.

Avinyonet. 40.
Vilanonat. 20.
Guanta. 13.
Fontaniles.
14.
Ulla. 43.
Pals. 7.
Santa Coloma de Fitor. 11.

Palaforgell. 77. (Palafrugell)
Lofrin. 17.
Muntras.
36.
Torrent. 4.

FOCHS DE CIUTADANS.

Geronella des
Pla: qui es den Ramon de Boxolls. 7.
Fochs de ciutada qui son en
lo loch de Campderan. 14.
Fochs de ciutadans de
Vilablexex. 7.
Fochs de ciutada de perroquia de Stanyol.
3.
Fochs de ciutada de perroquia Dayguaviva. 3.
Fochs de
ciutada den Bernat Struç del
loch de Vilascua. 11.
(Struç
: Strauss : Strauß: Avestruz)
Fochs
de perroquia de Sant: qui son den Cijar ciutada de Gerona. 3.
Jacme
Cama den Seguriolles de Gerona son en la perroquia de Romanya. 1.

Perroquia de Palamos: qui son den Pallares. 4.
Fornells. 4.

P. Mescardell de perroquia de Camplench: es de Micer Johan
Guerau. 1.
Fochs de ciutadans de la perroquia de Riudalots. 2.

Vilalbi. 30.
Fochs de perroquia de Salige: qui son de micer
Johan. 2 mig.
Fochs de ciutada de perroquia de Sent Gregori. 3.

Fochs de ciutada de perroquia de Salran. 13.
Berenguer Tori
Gran de perroquia de Juya: es den P. Scala. 1.
Perroquia de Sent
Merti Vey: qui es den P. Tort 1.
Fochs de perroquia de Sent Merti
Vey: qui son den Francesch Ça
Casademunt franquer. 2.
Fochs de ciutadans qui son en la
perroquia de Madramanya. 8.
G. Sa Olivera den Gispert de
Camplonch del Padriyan. 1.
Castell de Pubell: qui es den Gispert
de Camplonch. 24.
Fochs de perroquia de Cassan: qui son del dit
Gispert. 3.
Fochs de ciutadans de perroquia de Corçan.
15.
Berenguer Ramada de perroquia de Sa Pera: es den Caxans
de Gerona. 1.
P. Michel de perroquia de Flassan: es den Bardills
de Gerona. 1.
Fochs de ciutadans de perroquia de Molet. 3.
Fochs
de ciutadans de perroquia de Burdills. 9.
Fochs de ciutadans de
perroquia de Loran. 3
Fochs de ciutadans de perroquia de Falines.
2.
Francesch Ferrer de Montjuych de perroquia de Sent
Feliu de Gerona: es den
Cijar de Gerona. 1.
Bonanat Ca
Brugada de perroquia Dadri. 1.
Fochs de ciutadans det loch de
Cabanyes. 2.
Fochs de ciutadans de Rocha Corba. 2.
Santa
Agata: de ciutada. 3.
Perroquia de Montayl: de ciutada. 3.

Perroquia de Cartanya: de ciutada. 1.
Perroquia de Lombiles:
den Lobet notari. 5.
Castell e terme de Sales. 75.
Perroquia
de Campredon: de ciutada. 5.
Perroquia de Lanars: de ciutadans
vegueria de Campredon. 4.
Perroquia de Bages: del terme del
castell de Rochabruna. 2.

Perroquia de Sent Privat. 5.
Perroquia de Samiyana del terme
del castell de Samiyana de vegueria de Busulo.2.
Castell de
Bestracan. 20 5/6.
Perroquia de Puig Arnolf. 4.
Perroquia de
Merlant. 1.
Sponella. 10.
Guanta. 28.
Pals. 2.

CIII, reg 1081, fol, 20, 2 abril 1369

CIII. 

Reg. N° 1081, fol. 20. 2 abril 1369.

Petrus etc. nobilibus et dilectis gubernatoribus vicariis subvicariis et bajulis ac aliis infrascriptis salutem et dileccionem. Nuper cum littera nostra data Barchinone XV die februarii proximi preteriti quandam ordinacionem fecimus habentem quod officiales nostri Catalonie expressati in ipsa litera et presenti astricti essent ad tenendum equos et roncinos sub forma in ipsa litera declarata. Verum quia postmodum ipso negocio plenius recognito ordinacionem ipsam duximus moderandam: propterea habentes dictam literam et ordinacionem in ea contentam pro irrita atque nulla ipsam ordinacionem tenore presentis reducimos ad formam hic expressam que est continencie subsequentis.
Ordona lo senyor rey per be de la cosa publica et per tal que jurisdiccio sia mils et pus esforçadament exercida et defesa per aquells als quals es comanada que los officials dejus escrits havents jurisdiccio en Catalunya tenguen et hajen a tenir besties cavallines segons que açi es contengut. Primerament governador de Cathalunya V cavalls III qui sien suficients a cavalls armats et II alforrats. Son lochtinent II cavalls qui sien suficients a cavalls armats. Batle general de Cathalunya II cavalls qui sien suficients a cavalls armats. Governador del condats de Rossello et de Cerdanya V cavalls III qui sien suficients a cavalls armats et II a alforrats. Procurador real dels dits comdats II cavalls qui sien suficients a cavalls armats. Veguer de Barchinnona II cavalls suficients a cavalls armats. Batle de Barchinona I cavall qui sia suficient a cavall armat. Sotsveguer de Barchinona un cavall suficient a cavall armat. Veguer de Valles I cavall suficient a cavall armat. Veguer de Gerona II cavalls qui sien suficients a cavalls armats. Batle de Gerona I cavall suficient a cavall armat. Sotsveguer de Gerona I cavall suficient a cavall armat. Veguer de Rossello II cavalls suficients a cavalls armats. Batlle de Perpenya I cavall qui sia suficient a cavall armat. Sotsveguer de Rossello I roci. Veguer de Puigcerda II cavalls suficients a cavalls armats. Veguer de Conflent I cavall suficient a cavall armat. Veguer de Leyda II cavalls suficients a cavalls armats. Batle de Leyda I roci. Sotsveguer de Leyda I cavall suficient a cavall armat. Sotsveguer de Pallars un roci. Veguer de Cervera II cavalls suficients a cavalls armats. Batle de Cervera I cavall suficient a cavall armat. Sotsveguer de Cervera I cavall qui sia suficient a cavall alforrat. Sotsveguer dez Prats I roci. Batle de Tarrega I cavall suficient a cavall alforrat. Veguer de Muntblanch I cavall suficient a cavall armat. Batle de Muntblanch I cavall suficient a cavall alforrat. Sotsveguer de Muntblanch I roci. Veguer de Vilafrancha I cavall suficient a cavall armat. Batle de Vilafrancha I cavall suficient a cavall alforrat. Sotsveguer de Vilafrancha I cavall qui sia suficient a cavall alforrat. Veguer de Terragona I cavall qui sia suficient a cavall armat. Lo batle del camp de Terragona I cavall qui sia suficient a cavall armat. Veguer de Tortosa I cavall armat. Sotsveguer de Tortosa I roci. Batle de Tortosa I cavall suficient a cavall armat. Veguer de Bages I cavall suficient a cavall armat. Batle de Manresa I cavall suficient a cavall alforrat. Batle de Berga I cavall suficient a cavall alforrat. Sotsveguer de Berga I roci. Sotsveguer de Copons I roci. Veguer Dosona I cavall suficient a cavall armat. Batle de Vich I cavall suficient a cavall armat: pero lo senyor rey nol enten a estrenyer si sen pot ercusar per tal com es batle perpetual. Batle de Sent Feliu de Guixols I roci. Batle de Çareyal I cavall suficient a cavall alforrat. Tots los dessus dits hagen espay que per tot maig sien encavalcats segons la ordinacio damunt dita: empero si algun apres que fossen encavalcats perdia cavall que hage II meses de espay a encavalcarse et sils venien hagen espay de I mes. En altra manera per aytants dies com faran falta en tenir los dits cavalls e roçins lus sia abatut lo salari de lurs officis: de la qual falta a escriure sien tenguts los scrivans de les corts dels dits officials sots pena de perdre lurs officis e de estar a merce del senyor rey: e que de la presentacio de la present ordinacio los dits scrivans hajen a fer cascun carta publica et aquella trameten al maestre racional de la cort del senyor rey. Axi mateix los dits scrivans sien tenguts sots la pena dessus dita e a fe de lur offici e a carrech de les lurs animes de fer memoria de les faltes dessus dites e que aquella trameten al dit maestre racional sots lur segell e ab escriptura a la fi la qual contenga los dies de les dites faltes: e si per aventura noy haura falta no resmenys los dits scrivans sots la pena et carrech dessus dits sien tenguts certificar lo dit maestre racional per lur letra en la qual diguen que ells fan testimoni com aquells officials han servada be et complidament la dita ordinacio: en altra manera aquell o aquells officials qui aytal certificacio no mostraran no puxen haver absolta o albara final del dit maestre racional nels sia pres en compte res que donen de lur administracio.
Quocirca vobis et cuilibet vestrum dicimus et mandamus expresse ac de certa sciencia quatenus ordinacionem predictam quavis alia ordinacione per nos super his facta obsistente nullo modo quam carere volumus viribus et effectu sola presenti in suo robore permanente inviolabiliter observetis. Mandantes per hanc eandem sub dictis penis scriptoribus curiarum vestrarum ut dictam ordinacionem quatenus eos tangit observent et dicta memorialia faciant indefectibiliter prout superius continetur alias eis et eorum culpe merito ascribetur. Data Barchinone secunda die aprilis anno a nativitate Domini MCCCLX nono. - Petrus Cancellarius. - Dominus rex mandavit michi Jacobo Conesa per Bernardum de Apilia cui fuit consultum ut moderaret.

civ-reg-1223-fol-43-7-septiembre-1369

15 DE ABRIL. 

Leídos y examinados los capítulos, se hicieron diversos apuntamientos y observaciones sobre todos y cada uno de ellos, pero, habiéndose resuelto que, antes de remitirse, se consultase con el Primogénito para ver cual era su intención, nombróse a este objeto a los comisionados, que fueron el arzobispo de Tarragona, el conde de Prades y don Luis Xatanti, conceller de Barcelona, quienes (después de haberse consultado igualmente al Concejo de la ciudad) pasaron a ver al Primogénito, con el cual conferenciaron acerca de este asunto.
Se recibieron, el propio día, las siguientes cartas.

Als molt reverend magnifichs e de gran providencia senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Una letra havem rehebuda de vostres reverencia e magnificencies responsiva a una letra nostra concloent en efecte com haurian a molta admiracio la mutacio de nostres misatgers significantnos com la porcio de aquesta ciutat quant a la collocacio del vostre consistori sempre es stada ben conservada intimantnos encara la molta voluntat que vosaltres senyors haveu en lo utill e indempuitat de aquesta ciutat. E quant al primer capitol vostres reverencia e magnificencies no deuen haver admiracio alguna en les multiplicades ambaxades per aquesta ciutat fetes car ab tot que siam certs los primers nostres ambaixadors sien persones notables e dipostes en les quals havem plena confiança. Empero per quant a Deus ha plagut que en aquesta se han executats los principals actes del negoci occorrent e sens falta alguna crehen aquella esser comemorada ultra les altres e per la avinentesa encara la qual sta possada per quant sta en la frontera no sens causa ans molt justament a raho de mes timoritzar e recelar de inconvenient e per tant frequenta ses ambaxades a vostres reverencia e magnificencies ab tot sia al cert hajau lo stat e conservacio de aquella molt a memoria e per lo interes e bona voluntat particular de aquesta ciutat o encare per lo quant va al stat de tot lo Principat aquesta ciutat esser preservada de tots inconvenients. E aço fahent no enten aquesta ciutat a variar ni mutar los primers ambaxadors ne la negociacio de aquells impedir mas ajudar a corroborar aquells per mes significar vos lo seu menester.
Quant al altre capitol veritat es senyors que aquesta ciutat es certa que per la acustumada e molta virtut vostra lo util e tuycio de aquella vos son continuament representats e haveu aquells en special memoria com dit es lo que continuament vos recomanam quant podem e regraciam pregantvos senyors que axi com fins aci per experiencia aquesta ciutat ha conegut en vosaltres special comendacio molt mes en lo sdevenidor ho conega car aquella no menys de aqui anant sens faltar sera prompta en conplir e exeguir lo qui per vosaltres sera ordenat com daqui atras ha acustumat. E tingaus senyors molt reverend e magnifichs la Sancta Trinitat en la sua proteccio e custodia. De Leyda a XIIII de abril any Mil CCCCLXl. - A vostres beneplacits e honor prests los pahers e prohomens de la ciutat de Leyda.

Als molt reverend magnifichs e de gran providencia senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Entes havem com lo senyor capita per ordinacio vostra deu partir molt prestament de aquesta ciutat e havem per cert que ell partint tots los del exercit per semblant sen hiran car negu no volra restar. E axi aquesta ciutat e frontera restara molt desacompanyada. E per quant segons havem letres per vosaltres senyors seria stat ordenat que en la present ciutat resten D. homens de peu e L. rocins utils per la custodia de aquella hauriem pensat que per esser millor entes en la dita custodia la ordinario e dispossicio dels dits homens axi de peu com de cavall sia de la ciutat pus per tuhicio e custodia de aquella sian aci e per lo participi que la dita ciutat ha en la jurisdiccio car per aço no es derogat a la prossecucio del so metent e per semblant que la eleccio dels dits homens axi de peu com de cavall e los capitans de aquells fos al plaer de la ciutat per quant coneix e sab quals ne quines persones seran pus fiables e mes al repos de aquella. Per tant mossenyors molt reverend e magnifichs vos pregam molt afectuosament que per amor e contemplacio de aquesta ciutat e per los demunt dits respectes vos sia plasent complaurens de les coses dessus ditas les quals nos paren justes e rahonables car ultra quen sera satisfet al ben publich del Principat vos ho reputarem a gracia special. De aquesta materia e altres caps scrivim pus stessament a vostres missatgers. Placieus donar plena crehença en aquells ab tot aquell compliment que be confiam. E tingaus senyors lo Sant Sperit en sa continua guarda e proteccio. De Leyda a XV de abril any Mil CCCCLXI. - A. vostres beneplacits e honor prests los pahers v prohomens de la ciutat de Leyda.

Mandóse escribir, en la propia sesión, la carta que sigue.

Als molt honorables los veguer de Gerona sotsveguer de Bosulu e al balle de la Vall de Cornell e altres oficials axi ecclesiastichs com reals e de barons al qual o als quals les presents pervendran e seran presentades los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Com hajam dat carrech An Gabriel Maso de Vila-nemit del bisbat de Gerona de prosseguir e fer pendre En Francesch Matella notari de aquesta ciutat qui ha fraudats los drets de les generalitats per punir e castigar aquell segons se mereix es pertany per conservacio de les dites generalitats per ço vos dehim e requerim en virtut de la seguretat per vosaltres prestada sots tenguts de prestar de obtemperar a nostres requestes que tota hora e quant per lo dit Gabriel Maso serets requests o qualsevol de vosaltres sera request prengats e metats en bona e segura preso lo dit Francesch Matella e en aquella lo detengats segurament tro a tant que de nosaltres hajats altre manament haventvoshi segons de vosaltres comfiam. Dada en Barchinona a XV de abril any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Domini deputati mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

Presentáronse, el mismo día, ante el consistorio, el abad de San Benito de Bages, el prior de Tortosa Juan Ferrando, Bernardo de Casasagia dean de la iglesia de Barcelona, acompañados de otros muchos eclesiásticos, con grandes gemidos y lamentos, a consecuencia del nuevo impuesto que había ordenado el Papa a todo el clero de los dominios del Rey, encargando su exaccion al obispo de Elna; y después de aducir varias razones en su favor, entre otras, la disposición del Papa Calixto, predecesor del que entonces había, por la que se declaraba que no estuviese obligado a pagar el clero referido, sino en el caso de ser general el impuesto a todo el de la iglesia cristiana, suplicaron por fin, a los señores Diputados y Consejo, se sirviesen tener en consideración las razones aducidas, por ser interés de todo el Principado, y otorgarles el favor conveniente.