Reverendo in Christo patri Domo Majori magne domus Cartusiensis.

 

Reverendo in Christo patri Domo Majori magne domus Cartusiensis.
Reverende in Christo pater. Integerrime domine gravis jamdiu ut verissime informatur controversia vertebatur inter egregium comitem de Pratis et honorabilem religiosum dominum Michaelem de Ruesda domus Scale Dei Cartusiensis ordinis Terraconensis diocesis vero suscepta occasione belli quam in hiis Cathalonie regionibus viget dictus comes procuravit et fecit expelli ipsum priorem a prioratu et domo prefatis simul cum domino Petro Guasch conrerio ut facilius jura jurisdiccionem et redditus hujusmodi sibi usurpare possit neminis contradicente. Nam remotis istis duobus dominis priore et conrerio nullus monachorum est in dicta domo qui sciat nec ausus sit illius pertinencias defendere et procurare unde spectatur subvercio illius domus in brevi nisi R. vestra provideat quod prenominati prihor el conrerius in suis permaneant oficiis super hiis complusi monachi ipsius domus scripsisse dicitur et misisse nuncium ad R. vestram quod revocet predictos et alios illorum loco ponat quam per violenciam fieri obtinet dictus comes que cum ita sunt placeat circunspeccioni vestre hec omnia considerare pro benificio et utilitate prefate domus et eodem domus priorem et conventum taliter habere comendatos pro suis virtutibus ut etiam si suis oficiis absolvi petant nullatenus admitere velit R. vestra sed pocius eos confirmare dignetur si cupit eam domum restaurare ab minenti ruyna in qua posita est. Et conservet altissimus Reverenciam vestram ad vota. Scriptum Barchinone quinto dessimo die octobris anni millessimi quadringentessimi sexagessimi tercii. - M. de Montsuar decanus Ilerdensis.
- Deputati Generalis et cetera.
Domini deputati et cetera.

https://es.wikipedia.org/wiki/Cartuja_de_Escaladei

6, 7, octubre, 1461

6 DE OCTUBRE.

No hubo sesión, con motivo de la misa solemne y exequias que se celebraron en la Seo, por el alma del señor Primogénito, en la que dijo el sermón el maestro Querald, del orden de Predicadores.

7 DE OCTUBRE.

Acordóse en este día no dar contestación a Francisco Burgués, hasta haber recibido la de la ciudad de Gerona.
En la misma sesión se presentaron los nobles fray Juan de Beamunt, Juan de Ixar y Juan de Cardona, manifestando que, en atención a tener una carta del señor Rey en que les aseguraba a ellos y otros servidores del señor Primogénito, y puesto que dicho señor Rey quería guardar la capitulación, deseaban saber si se les comprendería en la misma, aun cuando no fuesen catalanes, sobre lo que suplicaban a los señores Diputados y Consejo les prestasen consejo, ayuda y favor; a lo que contestaron estos que dispuestos estaban a favorecerles y ayudarles, en cuanto pudiesen, tanto por contemplación a la gloriosa memoria del Primogénito, como por su nobleza y demás cualidades que les distinguían.
Se recibieron en este día las siguientes cartas.

Als reverend e molt magnifichs los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Reverend e molt magnifichs senyors. Pens recordara a la reverencia e magnificencies de vosaltres com lo jorn de la mia partida per mi fonch parlat a aquelles de la satisfaccio e remuneracio per mi demanades dels treballs que supportat havia per lo honor e servey de aqueix Principat de que no havia reportada alguna utilitat e per vosaltres senyors ab molta humanitat me fonch respost que de aço convenia fos feta paraula en lo conçell sens la qual bonament fer nos podia e per la brevitat del temps lavors noy pogui donar recapte. Ara senyors yo tramet una suplicacio dirigida a vosaltres senyors e al conçell en la qual son specificadament deduides les coses que yo he fet per lo honor e servey del dit Principat e remuneracio que deman de aquelles perque reverend e molt magnifichs senyors vos suplich e deman de molta gracia que per vostra acustumada virtut vos placia haverme per recomanat e donar orde que yo sia content e satisfet de mos treballs axi com la raho vol e lo Principat ho ha loablement acostumat fer car per be que de aço se haja a fer paraula en lo conçell so mes de cert que la vostra ajuda endreça e favor en aquest cars ab tota honestat me poran molt aprofitar de que per sempre restare obligat al dit Principat a les reverencies e magnificencies vostres les quals de aço seran sollicitades per lo honorable En Jaume Garcia scriva del Senyor Rey e tenint les claus de son archiu lo qual per bondat sua ne ha pres carrech per mi oferintme molt prest en totes les coses que ho fer puxa per lo honor e servey del dit Principat e de cascun de vosaltres juxta la mia possibilitat. Scrita en Calatayu a XXII dies de setembre del any Mil CCCC sexanta hu. - A tot vostre manament e servey prest lo prothonotari de la Majestat del Senyor Rey Antoni Nogueras.

Als molt reverend honorables e molt savis senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend honorables e molt savis senyors. Certificam vostres grans prudencies e savieses com huy quis compta quatre del present mes de octobre any present e dejus scrit havem rebuda una letra ab una cedula interclusa en aquella de la sacra Majestat del Senyor Rey la data de la qual fonch en Calatayu lo primer del present mes crehent certament segons la continensa de aquella e del trellat interclus en ella vosaltres per semblant haver rebuda semblant letra e trellat. E per que aquesta universitat sempre es stada conforme e sera en tots los actes del Principat de Cathalunya concernents servey de nostre Senyor Deu augment e feeltat de la sacra Majestat e benefici de tot lo Principat vos pregam quant podem per vostres letres siam certificats de la resposta a la dita letra fahedora per lo correu portador de la present. E sia molt reverent e molt honorables senyors la Divinitat proteccio e guarda vostra. De Cervera a IIII de octobre any Mil CCCCLXl. - Molt reverent e honorables senyors los paers de la vila de Cervera a tot vostre honor apparellats.

El mismo día, en otra sesión por a tarde, fueron aprobadas las cartas que se dirigían al Santo Padre, y las instrucciones para los Embajadores, acordándose que se expidieran en seguida. Hállanse a continuación, junto con otras que van dirigidas a los Cardenales, y con el siguiente resguardo para seguridad de los mismos Embajadores en las fronteras.

Los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona. Al honorable lo diputat local en la vila de Perpenya e bisbat Delna e als collidors e guardes en aquella e en lo port e pas de Salses constituits. Saluts.
Com los reverends e venerables religiosos frare Jacme de la Guialtruu prior de Cathalunya del Spital de Sent Joan de Jherusalem e frare Joan de Cardona
comanador del Masdeu del dit Spital vagen per embaxadors per nosaltres e nostre consell aquest Principat representants a nostre Senyor lo Papa e a la sua cort e vullan sien favorablement tractats vos dehim e manam que los dits prior e comanador ab tots lurs cavalcadures familia e companyia e bens lexets passar sens scorcoll e empaix algu pus empero los dits prior e comanador façen sagrament que ells ni companyia lur no porten robes ni coses que hajen a pagar
general e tractats los favorablement. Dada en Barchinona a set dies de octobre del any Mil CCCCLXI. - M. de Monsuar dega de Leyda.

Sanctissimo ac beatissimo domino nostro Pape.
Sanctissime ac beatissime in Christo pater et domine. Post humillimas atque devotas recomendaciones et pedium oscula beatorum. Ad vestram beatissimam
Sanctitatem destinamus pro parte Principatus istius oratores videlicet religiosos preclarosque viros fratrem Jacobum de la Gialtruu priorem Catalonie et fratrem
Joannem de Cardona preceptorem Mansidei (Masdeu, Masdéu) et Spellunce de Francolineo (Espluga de Francolí) milites hospitalis sancti Joannis Jherosolimitani informatos plene de nonnullis sanctissime persone vestre nomine Principatus ejusdem referendis juxta instrucciones vobis datas. Supplicamus atque ideo V. S. B. dignetur illos benigne suscipere et audire fidemque et credulitatem eis tribuere. Etsi forsan particularia negotia sua apud S. V. gerere contingerit aut gratias petere dignetur. E. S. nostri contemplatione illos habere favorabiliter recomissos. Et conservet altissimus almam personam vestram regimini sue sancte ecclesie per tempora longiora. Scripta Barchinone septima octobris anno Millesimo CCCCLXI. - E. S. humiles filii et devoti qui premisso pedum osculo beatorum V. S. humiliter se comendant. - Diputati Generalis Principatus Catalonie.

Reverendissimorum in Christo patrum dominorum Sancte Romane ecclesie cardinalium.
Collegio dominorum cardinalium.
Reverendissimi in Christo patres et domini. Ad S. beatitudinem domini nostri summi Pontificis et ad vos pro parte hujusmodi Principatus destinamus oratores
religiosos preclarosque viros fratrem Johannem de Giaitrude priorem Catalonie et fratrem Johannem de Cardona preceptorem Mansidei milites hospitalis sancti Johannis Jherosolimitani informatos plene de nonnullis eidem B. domino nostro Pape et vobis nomine ipsuis Principatus referendis juxta instrucciones eis datas. Suplicamus propterea V. R. P. dignetur illos benigne audire fidemque et credulitatem eis tribuere. Et si forsan particularia negocia sua apud sanctitatem domini nostri Pape gerere contigerit ant inde gratias obtinere dignetur E. R. P. V. nostri contemplatione illos habere favorabiliter recomissos. Et conservet R. P. V. ille Dei filius qui honorum est retributor per tempora dilatata. Scripta Barchinone VII die octobris anno a nativitate Domini Millesimo quadringentesimo sexagesimo primo.

Dirigitur domino cardinali Valentie ecclesie Romane.
Reverendissime in Christo pater et domine. Licet per nostres oratores scribamus in generali collegio dominorum cardinalium vestrorum quia tamen nos non latet qualia V. R. P. dixit et fecit in favorem Catalanorum presertim pro actis factis in prosecucione liberationis persone lllustrissimi domini Karoli primogeniti nostri sancte recordationis ne ingrati videamur gratias pro parte hujusmodi Principatus harum serie vobis referimus geminatas nuntiantes dominacioni vestre quod taliler ipsum Principatum ex hoc reddidistis obligatum quod pro vobis faceremus quecumque grata. Oratores vero ipsi onus habent spetiale in instruccionibus hec omnia vive vocis oraculo referre V. R. P. quam altissimus dirigat feliciter et votive. Scripta Barchinone septimo die octobris anno a nativitate Domini Millessimo quadringentessimo sexagessimo primo. - V. R. P. obsequiis et serviciis semper
prompti qui eidem se recomendant diputati Generalis Catalonie residentes Barchinone.

Instruccions per los embaxadors de Roma.
Instruccions per los molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables diputats del General de Cathalunya e conçell lur representants lo Principat de
Cathalunya fetes als reverends egregis e magnifichs religiosos senyors frare Jacme de la Gialtruu prior de Cathalunya e don Joan de Cardona comanador del Masdeu del orde de Sanct Joan de Jherusalem embaxadors e oradors destinats a la sanctissima clemencia de nostre sanct Pare.
Primerament los dits embaxadors precedents humil e devota reverencia e recomendacions ab besament de peus a la Sanctedat de nostre sanct Pare de part
del dit Principat liuraran a aquella la letra de creença que sen porten en virtut de la qual la ora que a explicar los sera assignat explicaran a la sua sanctissima Beatitud com en los dies passats pervenguda a noticia sua la detensio feta per la Majestat del Senyor Rey de la persona del lllustrissimo don Karles fill seu primogenit de sancta recordacio e los actes que los catalans moguts per bonissimo zel corresponent a lur innata fidelitat e instauracio de lurs leys e libertats fahien per liberacio del dit Primogenit tramete per sos nuncios als dits diputats e conçell dos breus per los quals e en virtut de les creençes explicades per los reverend bisbe Delna e Antoni de Veneris elet de Çaragoça comprengueren los dits diputats e conçell que lo dit Clementissimo sant Pare havia molt enuig de la dita detencio e gran plaer dels enantaments dels catalans per liberacio de aquell excitants los dits diputats e conçell que virtuosament insistissen per liberacio del dit Primogenit ab oferta que en lo Principat ho volgues la sua Sanctedat trametre en les parts de ça nuncio special per treballar e intercedir en totes coses benificants la dita liberacio e havents sguard al bon stament e repos del dit Principat. Als quals nuncios en nom del dit sant Pare per los dits diputats e conçell entraren en pensament de trametre a la sua Sanctissima persona embaxada de part del dit Principat per referirli humils e devotes gracies de les coses predites e informar aquella de tots los negocis. Mes per quant lo dit Senyor Rey per sa gran humanitat e clemencia mana deliurar lo dit Primogenit e exaudir les suplicacions del dit Principat per bons respectes fou sobresegut en destinar la dita embaxada en apres arribat lo dit Primogenit en aquest Principat e volents les catalans quant en ells era treballar daquiavant tals o semblants inconvenients entre pare e fill e lur posteritat seguir nos poguessen e lorde de la successio en la casa Darago fos conservat degudament com es acustumat en scrits suplicaren la Excellencia del dit Senyor Rey de algunes coses havents respecte a laor de nostre Senyor Deu servey de la sua mare e de la Serenissima Senyora Reyna e tranquillitat entre lur Altesa e dit Illustrissimo Primogenit benefici del lllustrissimo Infant don Ferrando fill lur ara primogenit e repos e bon stament del dit Principat e de la republica de aquell. Les quals supplicacions ha plagut a la Altesa del dit Senyor Rey per sa virtut humanissima clemencia en via de capitulacio e concordia ab lo dit Illustrissimo don Karlos lavors primogenit e ab aquest Principat fermar e jurar e ab aquella lo dit Senyor Rey ha loats e aprovats ratificats e confirmats los actes dessus dits com a be e degudament fets comendant molt de aquells los catalans com a fidelissimos vassalls.
Item diran e explicaran a la clementissima Excellencia del dit sant Pare com creat per lo dit Senyor Rey lo dit don Karlos primogenit lochtinent seu general en aqueix Principat ell dit Primogenit ab molta prudencia humanitat virtut e clemencia ha regit e governat aquell en pau tranquillitat repos e justicia fins a XXIII del passat mes de setembre en lo qual dia entre tres e quatre hores de mati plague a la divina potencia separar del cors la anima benaventurada de aquell en lo palau reyal de aquesta ciutat rebuts primerament catolicament e religiosissima los sagraments ecclesiastichs com a vertader christia de la qual separacio si es stat gran lo dol e contristacio en los catalans ells dits embaxadors poran fer testimoni. Lendema empaliada molt altament la gran sala del dit palau lo dit cors fonch devallat a aquella e posat sus huns bell lit en mig de aquella fabricat vestit altament com es de custum en tals senyors les mans braços cap e cames del qual stigueren per tres dies axi blanchs nets tractables molls e movibles a totes parts sens incomposicio alguna com si fos viu lo que fonch reputat a molta maravella. E decontinent que fonch en la dita sala nostre Senyor Deu rey dels reys e senyor dels senyorejants per merits de aquell obra e continuament de nit e dia en presencia de infinida gent
apres ha obrats e sempre obra per sol tocament del cors tant com stigue patent e apres de la caixa en aquell sta recondit molts miracles com es illuminar sechs (cecs; ciegos; cèlios; siegos, segos) contrets geperuts e mancos fer adrets muts e sors (sordos; sords) a natura fer parlar e oyr itropichs e paralitichs guarir e de mal de cranch (cáncer; cranc; cangrejo) e de polipus e de porcellanes del qual ja en vida molts havia guarits e de moltes altres species e natures de infirmitats dels quals miracles e altres senyals e coses son rebuts e continuament se reben actes auttentichs per les quals coses los catalans han commutat lur dol o contristacio en molta consolacio e alegria cogitants haver hagut per primogenit e regidor hun tal Senyor per lo qual tals e tants actes divinament inspirats han fets los quals per evidentissima demostracio dels dits miracles e altres coses es vist nostre Senyor Deu approvar e jatsia de la absentacio del dit Primogenit summament se dolguen los catalans empero molt conord han pres e prenen con lo cors a ells ha lexats per merits e pregaries del qual creem esser en aquest mon endressats e custodits e lurs animes preparades a salvacio eterna. Mes avant diran e explicaran los dits embaxadors com separada la anima dels cors del dit Senyor Primogenit encontinent los diputats e conçell representants lo dit Principat scriviren al Senyor Rey e per lurs embaxadors humilment supplicaren la sua Excellencia fos de merce sua juxta forma de la dita capitulacio los trametes per primogenit e lochtinent de sa Majestat lo dit lllustre Infant don Ferrando al qual la successio recta de la casa Darago apres los benaventurats dies del dit Senyor Rey se spera. E com la sua Altesa los ha scrit e per son embaxador trames a dir es presta de continent trametre aquell e fer lo jurar com es acostumat per tots sos regnes e terres en primogenit de que los catalans jatsia alre no sperassen de la Majestat del dit Senyor Rey han presa
molta contentacio e alegria com sia ver lo que loablement fet han ab integritat de lur fidelitat fos a respecte que los fills del dit Senyor Rey e altra posteritat lur fos en sa prerogativa de grau en la successio conservada e perpetuada e tota hora que lo cas ho requeris ço que a Deu no placia farien lo semblant per lo dit lllustre don Ferrando e altra posteritat de lur Rey e Senyor qual han fet per lo dit don Karlos de eterna memoria.
Totes les coses dessus dites explicaran los dits embaxadors a la Sanctedat de nostre sanct Pare e de part del dit Principat referiran ab humil besament de peus
gracies infinides de Ics coses dessus dites per sos nuncios als dits diputats e conçell manifestades. Supplicants humilment e devota la sua excellentissima Sanctedat li placia haver en special recomendacio e memoria aquest fidelissimo e christianissimo Principat e los poblats en aquell los quals ab tota integritat obediencia vertader zel e fervent devocio sempre son e seran promptes als seus servey e manaments com a vicari de nostre Senyor Deu Jhesuchrist e pare en la
terra per lo qual e conservacio del seu benaventurat regiment incessantment en aquest Principat se fan specials pregaries a nostre Senyor Deu.
Mes avant los dits embaxadors donaran les letres que sen porten al collegi dels reverendissimos mossenyors cardenals e als singulars dells als quals son
dirigides en virtut de les quals per part del dit Principat explicaran aquelles de les coses dessus dites que als dits embaxadors seran be vistes specialment parlaran ab los reverendissimos senyors cardenals vicecanceller de nostre sanct Pare administrador de Valencie et Centum quatuor coronatorum. Als quals de part del dit Principat regraciaran les coses per lurs reverendissimes paternitats dites e fetes en favor e laor dels catalans en la prossequcio de la liberacio del dit Senyor Primogenit don Karlos de inmortal memoria significants los que lo dit Principat los resta obligat de la lur bona voluntat e amor que a aquell han mostrada e mostra continuament. E que en son cas conexerien lo dit Principat ne serie be recordant.
E de totes les respostes axi de nostre sanct Pare com dels dits senyors cardenals e de altres particularitats los dits embaxadors ab lurs letres avisaran los dits diputats e conçell per los correus qui continuament venen de part de ça donant los aquell avantatge que ben vist los sera. Scrita en Barchinona a set de octubre del any Mil CCCC sexanta hu.

28 DE JUNIO. 29 DE JUNIO.

28 DE JUNIO.

Por ser domingo, no hubo sesión en este día, si bien los señores Diputados, con algunos individuos del Consejo, se reunieron por la tarde, para tratar de lo que podría hacerse, en caso de que los oficiales que nombrase el Señor Rey, según se espresa en los capítulos, fuesen sospechosos ú odiosos al Principado; pero nada se concluyó, sin embargo de haberse ocupado largo rato de este asunto.
Las cartas que se recibieron en este día siguen a continuación.

Reverendis in Christo patribus spectabilibusque claris et magnificis viris dominis prelatis et aliis Principatum Cathalonie representantibus.
Reverendi in Christo patres spectabilesque clari ac magnifici viri. Retulerunt nobis procuratores et sindici nostri qui istinch ex convocacione cleri quam reverendus in Christo pater dominus episcopus Elnensis tanquam nuncius apostolicus fecerat ad nos redierunt quod nos mirifice partes vestras interposuistis optimique patrones et defensores fuistis ut clerus et ecclesie hujus provincie et Terrachonensis indebitis gravaminibus per eundem ipiscopum comissarium non afficerentur. Qua pro re ingentes vobis gracias agimus. Et quoniam ejusmodi materiam ne iterum introducatur non mediocriter veremur presertim cum cogitamus conatus quos in ea dictus episcopus ostendit et illius erga patriam ex qua honorem et tot emolumenta percipit impietatem propterea vos magnopere rogamus ut tamdiu hujusmodi materia nobis cordi cureque sit donech omnis causa cesset que nobis de ea possit timorem incurrere providendo apud S. D. N. Papam ea quibus prudencie vostre provisione opus esse cognoverint quod cedet in graciam et benefficium non parvum ecclesiarum et cleri satis jam afecti utriusque provincie atque etiam patrie cujus hoc presertim tempore per multum interest ut pecuniis non exauriatur. Iterum igitur atque iterum vos oramus ut clerus predictus sit vobis comendatis. Et si qua vobis ex nobis placent sumus parati. Scripta Cesarauguste die XIII mensis junii anno Millessimo CCCCLX primo. - Honori et beneplaciti vestris parati episcopi abbates et ceteri prelati nec non clerus provincie Ceserauguste congregati.

Als muy reverendos spectables egregios nobles e magnificos senyores los vint e siet depputados la cort General del Principado de Cathalunya representantes
residentes en la ciudat de Barchinona.
Muy reverendos spectables egregios nobles e magnificos senyores. Por relacion de aquestas senyores de prelados e clero de la provincia de Çaragoça los quales en dias cerca passados por entrevenir en la dita por el reverend senyor vispe de Enna comissario apostolico en la ciudat de Barchinona assignada enviaron sus misageros tornados ellos de la part de aqua somos certificados como sobre la exaccion de la decima quel dito Senyor vispe de Enna demanda de los beneficios ecclesiasticos las saviezas de vosotros con grandissimo esfuerço no solament en defension de los ecclesiasticos de la provincia de Terragona mas ahun de aquesta de Çaragoça haver se mostrado muy liberales e no res menos proferido en el sdevenidor tornar en lo sobredito toda la part necessaria a beneficio del negocio la qual cosa quanto podemos por la mucha liberalidat de vosotros vos regraciamos. E por quanto assimesmo la desliberacion e voluntat de nosotros es en este fecho por nuestras fuerças obsistir attenta la grandissima razon de los ecclesiasticos e el greuge attemptado a ellos nosotros de present scrivimos a nuestro Senyor el Papa supplicando su sanctedat sobre la salubre provision de aqueste negocio. Por tanto vos rogamos e con toda afeccion assi por supplicaciones a nuestro Senyor el Papa como otras vuestras expedientes ensemble con nosotros vos placia dar orde en el fecho por manera que las personas ecclesiastiques ni aquestas provincias por la inmoderada exhaustion de pecunies no hayan de padecer el extremo detrimento lo qual vos hauremos a complacencia singular ordenando de nosotros todo aquello que plazient vos sea. Nuestro Senyor Dios sea vuestra buena proteccion. Dada en la ciudat de Çaragoça dius el sillo de la diputacion a seys dias del mes de junio anno Mil CCCC sexanta e uno. - Los LXXII representantes la cort ganeral del regno de Aragon residentes en la ciudat de Çaragoça parellados a vuestra honra.

A los muy reverendos spectables egregios nobles e magnificos senyeros los vintisiet personas representantes el Principado de Cathalunya.
Muy reverendos spectables egregios nobles e magnificos senyores. Referido nos es stado las saviezas de vosotros cautament compensantes los grandissimos danyos e jacturas que la cosa publica de aquestos regnos e provincias a causa de las inmoderadas exacciones de peccunias que en virtut de los subsidios por actoridat apostolica imposados ha sostenido agora nuevament con gran sfuerço haver se opposado a la peticion e demanda quel reverend senyor visbe Delna de part de nuestro Senyor el Papa ha fecho sobre las ecclesiasticas personas de aquestas provincias en ayuda et socorro del regno de Chipre. E no solament haver vos bien mostrado en defension de los ecclesiasticos del Principado de Cathalunya mas encara de aqueste regno de Aragon e ciertament vuestras prudencias han mostrado bien e virtuosament zelar el bien publico e comun la qual cosa mucho vos regraciamos. E por quanto la deliberacion de aquesta ciudat es en ste fecho demostrar e fazer toda la part que possible le sia en (se lee eu) propulsion de aqueste e otros subsidios sino que aquellos de gran necessidat de la sancta fe catholica procidiessen segunt que de present havemos scripto a nostro Senyor el Papa. E no dubdamos que las providencias de vosotros sto mesmo assi como bien haveys començado faziendo la cosa optadament succehira. Por tanto vos rogamos con toda afeccion assi con el dito nuestro Senyor el Papa como por las otras vias espedientes al negocio en tal forma e manera querays interposar vuestras partes como las necessidades de aquestos regnos e tierras requieren car si en el contrario se dava permiso no seria sense grandissima afliccion de las ecclesiasticas personas e extremo detrimento de la cosa publica lo qual por nuestra part vos hauremos en beneficio singular. E si de nosotros cosas algunas placientes vos seran con toda confiança nos scrivit. Nostro Senyor sia vuestra buena guarda. De Çaragoça a XIIII de junyo de Mil CCCCLX huno. - A la ordinacion de vosotros bien prestos los jurados e concello de la ciudat de Çaragoça.

El mismo día, los señores Diputados mandaron escribir la carta que sigue.

Dirigitur domine Regine.
Molt alta e molt Excellent Senyora.
Per quan aquest Principat com sab la Excellencia vostra ha stat per molt temps a causa dels afers que han occorregut que audiencia no sic ha celebrada ço que no ha redundat en assats dan del dit Principat e sia molt necessari provehir se a la expedicio de justicia per manera que aquella no sia mes dilatada signantment com hisquen moltes instancies e requestes per aquella a la qual lo Senyor Primogenit loctinent sens haver los oficials qui per administracio de aquella son necessaris no poria procehir. Per tant Senyora molt alta humilment supplicam la Excellencia vostra li placia en persona del Senyor Rey provehir dels oficis de canceller e vicicanceller o del hu dells ensemps ab los algutzirs a fi que ab aquells lo dit Senyor Primogenit e loctinent puixa retre lo deute de son ofici a servici de nostre Senyor Deu e de la Majestat del Senyor Rey e benefici de aquest Principat e sera merce vostra Senyora molt alta les persones qui dels dits oficis seran provehides esser tals qui dignament de aquelles se spere los servicis e benefici dessus dits la qual cosa tots nosaltres e aquest Principat vos haurem e haura a merce e gracia. Per solicitar aço es trames
a vostra Altesa En Pere Perello notari donador de la present al qual la Excellencia vostra placia donarli creença. Molt alta e molt Excellent Senyora la Sancta Trinitat tingua en sa proteccio vostra Illustrissima Senyoria la qual nos man tot quant li placia. Feta en Barchinona a XXVIII de juny any Mil CCCCLXI. - De vostra alta Senyoria humills vassalls etc. - Los diputats del General e consell etc.

29 DE JUNIO.

No hubo sesión, con motivo de la festividad de San Pedro apóstol.

Tomo I, texto XV, emperador de Constantinoble, Manuel

XV.

Legajo de cartas reales autógrafas. Día 23 de octubre de la 1a indiccion, año 1408.

Illustrissimo et excellentissimo principi Martino Dei gratia regi Aragonum Valentie Majoricarum et Sardinie ac comiti Barchinone et Rossillionis consanguineo nostro carissimo.
- Del emperador de Constantinoble.
- Manuel in Christo Deo fidelis imperator et moderator romeorum Paleologus et semper augustus illustrissimo et excellentissimo principi Martino Dei gratia regi Aragonum Valentie Majoricarum et Sardinie ac comiti Barchinone et Rossillionis carissimo consanguineo nostro salutem et prosperos ad vota sucessus.
Litteras excelentie vestre jamdiu nobis presentatas per virum nobilem quondam Petrum de Quintana fidelem vestrum gratanter recepimus et relationes ipsius quas nobis de omnibus prudenter exposuit hilariter intelleximus ex quibus litteris et relatione primum vestram bonam affectionem quam erga nos semper geritis licet antea pluribus et veris demostrationibus congnoverimus etiam nunc intelleximus gavisi etenim valde fuimus de vestra et vestrorum sospitate nos autem per Dei gratiam corporis sospitate vigemus: et quia ex dictis relationibus comperimus devotionem quam habetis in sanctis reliquiis tam aliorum sanctorum quam precipue in illis que aliquem actum vel passionem Salvatoris nostri aut Matris ejus nobis sensualiter representant ex quibus valde laudanda et preconisanda vestra devotio predictus autem quondam Petrus cujus dictis per vestras litteras fidem credulam adhibuimus nominatim dixerat nobis ex quibus velletis habere reliquiis. Noverit igitur excellentia vestra dictas reliquias in maxima devotione fore apud omnes fideles christianos et plures ex christianis principibus qui personaliter huc venerunt et quidam per suos nuncios hanc
gratiam ab inclite memorie domino et patre nostro domino imperatore et etiam a nobis habere voluerunt sed nemo ipsorum obtinuit: vestre tamen excellentie cui et per litteras et per nuncios veram promissimus amicitiam et ab ipsa vestra excellentia similes promissiones habuimus que etiam necessitatis tempore huic nostre urbi promptissime subvenire voluit et quia ex hiis que fecistis aut facere voluistis nostrum animum ad similia atraxistis dictam vestram petitionem non potuimus denegare sed habito cum nostris baronibus et magnatibus consilio et precipue cum reverendissimo et sanctissimo in Christo patre domino patriarcha nostro cujus in talibus deliberatio multum valet deliberavimus aliquas particulas reliquiarum vobis transmittere ex quibus petiit dictus Petrus videlicet de columna in qua ligatus fuit Salvator noster de lapide super quem Petrus incumbens post trinam Christi negationem amarissime flevit de lapide in quo post depositionem a cruce ut ungeretur positus fuerat humani generis Liberator ac etiam de craticula super quam sanctus Laurentius fuit assatus. Quas quidem reliquias per dictum Petrum vobis misissemus sed quia nostrum ad vos intendebamus mittere ambassatorem ad vestram excellentiam visitandum et pro quibusdam aliis referendis cum quo dictas reliquias mittere disposueramus quem nostrum ambassatorem propter aliquas occupationes tunc paratum minime habebamus seripsimus vobis tunc cum dicto Petro qui ut audivimus et dolentes submersus fuit pro quo dictas nostras litteras habere minime potuistis: nunc autem ad prefatam excellentiam vestram mittimus nobilem et circunspectum militem Manuelem Crusolora predilectum et fidelem ambassatorem cambellanum ac intimum consiliarium nostrum quem nostrum constituimus generalem procuratorem exequtorem et comissarium in omnibus nostris servitiis ipsarum partium Occidentis prout in sue procurationis instrumento plenius et seriosius continetur cum quo quidem vestre excellentie dictas reliquias mittimus et sibi certa comisimus ut prefate excellentie vestre referat nostri parte. Rogamus ut placeat ipsius relatibus velut nostris affatibus plenissimam dare fidem: et quia ut vestram excellentiam firmiter scire credimus pro subsidio nostri imperii ab infidelibus conturbati sanctissimus in Christo pater et dominus noster dominus summus pontifex nonnullas suas apostolicas concessit indulgentias que per regnum vestrum jam divulgate fuerunt ex quibus ut
audivimus alique pecuniarum quantitates colecte fuerunt ut nobis mitterentur que propter quorundam malitias arrestate et detente fuerunt propterea prefatam excellentiam vestram rogamus quatenus nostri amoris intuitu velitis tam pro recuperatione dictarum pecuniarum detentarum
quam pro aliis in futurum coligendis pro quibus proculdubio predictus ambassator et procurator noster vestris opere et auxilio indigebit eidem in omnibus vestrum prebere auxilium et favorem ut vestro munitus auxilio effectualiter exequi valeat exequenda pro quo vobis semper tenebimur ad gratiarum debitas actiones. Datum in C. Constantinopoli die XXIIIa octubre prime indiccionis (1).

Arch. De la antig. Dip. Reg. De 1409 fol. 94. 7 de abril de 1410.

Dirigitur universis et singulis collectoribus jurium generalitatum intratarum et exitarum.

- De part dels deputats del general de Cathalunya residents en Barchinona a tots 1410 et sengles collidors e guardes de les generalitats de les entrades e exides del principat de Cathalunya en qualsevol parts o passes constituits. Com mossen en Manuel Chrissolora missatger del emperador de Constantinoble lo qual es vengut al senyor rey per missatgeria sen vulla tornar en Constantinoble per ço us manam quel dit missatger lexets passar ab X cavalcadures e ab tot laur argent moneda dor e dargent erneses libres armes bahuts e males joyes e altres coses e bens sens escorcoll embarch e contrast algun prestat e fet per lo dit messatger o per son majordom sagrament als sants quatre evangelis de Deu que no trau robes o mercaderies de mercaders o daltres qui sien tengudes de pagar generalitats car segons tenor del contracte del arrendament axi ho dejats fer. Dat en Barchinona a VII dies dabril lany de la nativitat de Nostre Senyor MCCCCX. - Alfonso bisbe de Elna. - Similis litera fuit facta in favorem del noble mossen en Constanti Recidi Paleologus missatger del emperador de Constantinoble. Fiat per totum ut supra.

(1) Sigue aquí escrito con bermellon el monograma del emperador Manuel; pues es sabido que los emperadores de Oriente firmaban con tinta de distinto color, según la jerarquía del personaje a quien iba dirigido el despacho.

17 DE MARZO.

17 DE MARZO.

Habiéndose leído, en Consejo, algunas cartas en que se daba aviso de las conmociones de los remensas, que iban siguiendo, como que una partida de mil se había reunido en Santa Pau, con intento de apoderarse del castillo a fuerza de armas; tratóse del remedio que podía ponerse a tales escándalos, y pasando a votación, acordóse que al punto, y por de pronto, fuese sacada en público la bandera del General, y colocada en la casa de la Diputación.
El mismo día se recibieron las siguientes cartas.

Als molt reverends egregis nobles honorables e magnifichs senyors los deputats e consell del Principat de Cathalunya en Barchinona residents.
Molt reverends egregis nobles honorables e magnifichs senyors. A vostres magnifiques providencies notificam com hir que fo diluns hora tarda la molt lllustrissima Senyora la Senyora Reyna ab lo lllustrissimo Princep e primogenit arribaren en aquesta ciutat on es stada humilment reebuda segons de la sua Majestat se pertany. E vuy demati la dita Senyora ha tengut son consell en lo qual nosaltres som stats convocats en lo qual ha feta alguna provisio sobre el fet dels
pagesos. E en quant nosaltres podem compendre la sua Senyoria ha molt bonissima voluntat en cedar e reposar aquelles. Aquestes coses per que confiam hi
trobareu plaer singular havem deliberat ferne lo present avis a vostres reverencies e grandissimes providencies les quals nostre Senyor Deu tinga en la sua proteccio. Scrita en Gerona a XVI de març del any Mil CCCCLXII. - A totes vostres ordinacions promptes los jurats de Gerona.

Als reverend venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs amats e feels de la Majestat del Senyor Rey e nostres los diputats e consell representants lo Principat de Cathalunya.

La Reyna tudriu etc.
Reverend venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs amats e feels de la Majestat del Senyor Rey e nostres. Vostra letra de creença havem reebuda la qual fou a nostra Excellencia donada en lo loch de la Rocha per los religios amats e feels del dit Senyor Rey e nostres frare Jordi Çaplana comenador de la Guardia (se lee Guardla) e En Bernat Çapila menor de dies per vosaltres a nos tramesos. E hoyda la creença per ells de vostra part a nos explicada e vista encara e diligentment regoneguda una suplicacio per aquells a nos presentada de la qual feren levar acte publich per En Jaume Çafont notari de Barchinona responem vos que nos per causa del discurs de nostre cami lo qual proseguim en aquelles hores per venir a aquesta ciutat de Gerona per provehir a les coses en dita vostra suplicacio expressades no havem hauda manera de axi promptament respondre a la dita vostra suplicacio com desijavem e volguerem. Empero apres haut algun tant despay havem respost a aquella segons largament porets (occitano; podréis; podreu, podréu) veure en una resposta la qual en scrits sera donada e liurada al dit notari per lo amat conseller e loctinent general de tresorer del dit Senyor Rey e nostre Nandren Cathala (Nandreu, En Andreu, Andrés) al qual de aço havem donat special carrech. Certificants vos que nos precedent matura e digesta deliberacio del sacre consell del dit Senyor Rey e nostre en lo qual son entrevenguts lo bisbe e jurats de Gerona e altres notables persones de cascun stament de aquest bisbat havem provehit en tal manera que speram en nostre Senyor Deu en breu e molt prest los homens o pagesos de remença seran desaplegats e cascun dells tornats en lurs cases. Daquiavant entendrem en la final conclusio de aquest negoci talment que arbitram sera satisfet a la justicia e al repos e assossech de aquest Principat de Cathalunya quant en aquesta part. E aço sia remes a les obres. E sia reverend venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs amats y feels (y griega como nexo; feels, fieles, fidels, faels, de fideles) de la Majestat del Senyor Rey e nostres la Trinitat Sancta curosa guarda vostra. Dada en Gerona a XVI dies de març del any mil CCCCLXII. - La Reyna.

Als reverend e venerables egregis nobles magnifichs be amats e feels del Senyor Rey e nostres los diputats e consell representants lo Principat de Cathalunya.
La Reyna.
Reverend e venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs be amats e feels nostres. En lo dia de ayr essent en lo hostal nou a una legua de aquesta ciutat per dinar nos e apres entrar en aquella axi com per gracia de nostre Senyor fem essent nos exit a reebre lo veguer de la dita ciutat. Per aquell som imformada com en la nit pus prop passada a instancia e requesta de un mercader pretenent que aci en un hostal eren arribats certs mercaders del regne de França que portaven certes letres de cambi (no canvi) que trahien monedes del dit regne de alguns mercaders que en aquests dies passats se eren abatuts en gran derogacio e destruccio de sos principals li covench de anar al hostal e fer detencio de tots los francesos que en aquells troba e pendre scorcoll de aquells. E que apres de haver pres lo dit scorcoll per lo principal dels dits francesos li fou dit esser missatger del Illustre Rey de França trames a vosaltres e als consellers de aqueixa dita ciutat pera qui portava letres de creença e aço sobre los fets de les marques. E lo dit veguer vista la dita requesta e lo qui la fahia que ja per lo que lo dit françes allegava no volia desistir de aquella vehent axi mateix lo dit françes dirse embaxador e que nos erem tant prop delibera no tocar en res sino venir alli a consultar nos ne com es dit.
E nos hoyt lo dit veguer e vistes les dites coses per lo dit françes esser embaxador nos fou greu aquell esser detengut encara a instancia de part en reptam molt lo dit veguer perque ho havia fet. E de fet que fom entrada a nit vespre en aquesta ciutat per nos fou manat delliurar. Pero no resta per ço que nons dega esser pus molestissimo que havent se haver recors de les dites marques ne altres coses nengunes per lo dit Rey de França ni per altre en que se haja a provehir que no fos pus pertinent de trametre a la Majestat del Senyor Rey o a nos quins trobam aci en loch de sa Excellencia e a qui la provisio principal se pertany que a nengun altre e volent entrar en pensament la prudencia de quiscu de vosaltres noy veura per molts respectes contrari. E axi ommetent totes altres coses e venint en reposar nos en la virtut prudencia e innata fidelitat vostres havem deliberat de fer delliurar lo dit embaxador e posar en plena libertat aquell tenint plena confiança en vosaltres que o de marques o de qualsevol altre fet que per lo dit embaxador o per part del dit Rey vos sera dit ne explicat que no freturara de condigna resposta e on necessari sia remetreu aquella a la prefata Majestat o açi a nos en manera que sera tal que Deus e la prefata Majestat ne seran servits e vosaltres conservant lo caracte de la innata fidelitat com be e virtuosament haveu acostumat sereu dignes de reportarne gloria e bon renom. Dada en Gerona a XVI de març any Mil CCCC LXII. - La Reyna.

El mismo día, recibieron los señores Diputados un breve del Sumo Pontífice, una carta del cardenal de Valentini y otras de varios personajes, cuyo contenido es como sigue.

Dilectis filiis deputatis in Principatu Cathalonie.
Dilecti filii salutem et apostolicam benedictionem.
Venerunt ad nos dilecti filii Jacobus prior prioratus Cathalonie et Johannes de Cardona preceptor Majoricarum milites hierosolimitani oratores vestri quos libenter vidimus atque audivimus. Tulerunt autem ad nos litteras vestras egeruntque nobis gratias nomine vestro pro his que conmemorarunt nos antea fecisse pro concordia concilianda inter carissimum in Christo filium nostrum Johannem Aragonum regem illustrem ac bonc memorie Carolum principem Viane primogenitum ejus proque pace et quiete istorum regnorum. Nos vero dilecti filii si quid fecimus quod isti patrie et vobis conducibile existimaveritis et gratum et acceptissimum habemus et sic fecisse gaudemus ad quod certe pruna dilectione et caritate facile inducti fuimus. Neque opus fuit ut pro hac re nobis gracias ageretis. Nam ut lacius respondimus ipsis oratoribus vestris eo proposito sumus ut pro commodo et tranquillitate istorum regnorum nulli cure neque labori parcere velimus. Dattum Rome apud Sanctum Petrum sub annulo piscatoris die XII decembris M. CCCCLXI Pontificatus nostri anno quarto. - Ja. Papien.

Reverendissimo in Christo patri et magnificis viris D. deputatis in Principatu Cathalonie amicis nostris prestantissimis.
R. cardinalis Valentinensis I. S. R. E. vicecancellerius. Reverende in Christo pater et magnifici viri prestantissimi salutem. Plures litteras vestras per magnificus et claros oratores vestros D. Jacobum priorem prioratus Cathalonie et D. Johannem de Cardona his diebus accepimus que nobis profecto gratissime fuerunt eosque viva voce plurima nomine vestro referentes diligeniter et amice auscultavimus atque ad pedes S. D. N. qui primum introduximus a quo per benigne visi fuerunt prout litteris eorum lacius intelligere dehuistis petierunt autem certam pro vobis graciam pro qua suplicavimus Sanctisimo D. N. atque illam obtinuimus. Verum post ipsorum recessum super expedicione dicte gracia suborta est certa dificultas quam intelligens a venerabili viro D. Berengario Villa canonico archidiacono Urgellensi secretario nostro presentium latore cui in omnibus opera nostra et facultate utamini arbitrio vestro. Quoniam et verbo et facto namquam vestris peticionibus deerimus. Bene valete. Rome die XIII januarii 1481. (?) - Pres a vostra honor R. cardenal de Valentini vicecanceller. (Estamos aún en 1462)

Als molt reverents egregis nobles magnifichs e honorables senyors los deputats e consell lur representant lo Principat de Cathalunya.
Molt reverents egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Recomendacions precedents a vostres senyories ja per altra vos havem scrit de nostra junta aci en cort de Roma e del que fins en aquella jornada haviem fet del que per vostres senyories nos fonch donat carrech. La present es per notificarvos com nostre Sant Pare vos fa resposta per breu de nostra embaxada. E axi mateix com vos trametem les bulles per mossen Berenguer Vila secretari del Senyor cardenal vicicanceller del altar portatil e licencia de hoyr missa en temps de entredit e lo jorn de Sant Jordi si hi havia entredit se puixa celebrar lo ofici divinal e missa ab portes ubertes segons per la dita bulla largament veureu. E encara que en la dita butlla no digua de vespres a vespres pus nostre Sant Pare atorga la festivitat axis enten e axin som stats informats per persones doctes. Costa la dita butlla desempatxada XXXXIII ducats los quals havem presos a cambi den Pere Blancha a raho de XXI sou per ducat e aquells vos remetem aqui ha pagar an Guillem Blancha. Placiaus al temps fer hi bon compliment. Lo dit mossen Berenguer ha sollicitades les butlles placiaus haver lo per rocomenat si en nengunes coses vos haura mester les quals butles ab molta voluntat son stades atorgades per medi del reverendissimo senyor cardenal vicicanceller lo qual mostra esser afectat aqueix Principat. Pariens ab smena de vostres senyories li scrivisseu regraciant molt a sa Senyoria la bona voluntat e amor que aporta e mostra per obra al dit Principat. Nosaltres som stats molt benignament tractats per nostre Sant Pare e per tots los cardenals e desempatxat tant favorablement com se puixa dir. Lo senyor archabisbe de Caller procurador del Senyor Rey ses molt profert a nosaltres dient com era prest en totes coses que pogues fer per servey del dit Principat. E ques dol molt com li es stat reportat que persones que li volen mal han dit aqui que ell se hauria lexades dir algunes paraules qui venien en gran derogacio del dit Principat. E diu que no placia
a Deu que ell ne parlas may mal ans es stat molt alegra de la concordia e tranquillitat de aqueix Principat ab lo Senyor Rey e que tots temps que ell pora
servir en nengunes coses lo dit Principat ho fara de molt bona voluntat. Nosaltres creem que per fer lo servey del Senyor Rey ell ha a descomplaure aci ha molts e alguns qui li volen malt (mal; en molt la t no se pronuncia, mol, mal no tiene t final) han sembrades aqui les paraules que dien ell haver dites per que si nenguna dignitat vaccava aqui que ell pogues haver li poguessen noure. E segons som stats informats ell may ne parla mal. E encara per quant es virtuos e nengun home virtuos no poria dir mal de tants virtuosos actes com lo dit Principat ha fets en la liberacio e recuperacio del glorios Primogenit dels miracles com per altra havem scrit a vostres senyories vostres encara que nostre Sant Pare los crega creem que volra servar la consuetut de la Sglesia que es que per sa Santedad fos comes esser aqui collit lo proces pus som desempatxats. Dema si a Deu sera plasent entenem a partir pera Gayetta o pera Napols per haver passatge pera Sicilia e dalla enfora pera Rodes. Nostre Senyor lons de pare bo ens hi condoescha prest ab salvament. E no mes sino quens manen vostres senyories lo que plasent los sia les quals la Sancta Trinitat conserve longuissimament e prospera. De Roma a XIIII de deembre any Mil CCCCLXl. - Prests a la ordinacio de vostres senyories lo prior de Cathalunya fra Johan de Cardona comenador de Mallorcha e del Masdeu etc.

Colección documentos inéditos corona Aragón, tomo III, parte III (3)

Colección documentos inéditos corona Aragón, tomo III, parte III (3).

 

 

Núm. 309. Tom. 19. fol. 1505.

Los dits missatgers del
regne de Mallorques ab deguda reverencia del dit molt reverent
parlament del principat no curen fer oracions retoricas ne
declamacions ni venir a compte de deu e deig ab lo
dit molt reverent parlament del principat com no entenen finar ab
ell de companyhia ans entenen aquella dege
perseverar ab lo dit principat quant es per part del regne de
Mallorques jatsia les obres fins aci als dits
missatgers fetas no sien correspondents al degut al dit
regne e a la honestat del dit principat e amor reverencia e
bona companyhia quels dits missatgers los han feta
e mostrada: e james ara estants en Alcaniç
los missatgers del dit regne no han haud debat
altercacio ne contradiccio ab lo reverent parlament
Darago e tractadors daquell ni de paraula ni de
scrits que no deguessen esser admeses per regne ni per
part del dit parlament ne tractadors lurs los ne fos
james feta paraula car fora negar lo titol reyal
e aquell minvar. Mes
veritat clara dient lo primer jorn o segon quels dits
missatgers del regne de Mallorques se veheren ab los
dits missatgers reverents del dit principat en Alcanis los
fon dit clarament per algun dells que los del
parlament Darago no volien sofferir en manera del mon
que regne de Mallorques fos admes en entreveniment de lur
tractament ne en la regonaxença de la justicia de la
reyal successio no allegants en aço
alguna causa sino sola voluntat: e que si lo principat o sos
missatgers volien sostenir o esforçar
lo contrari que romprien de present ab
Arago e que pus expedient era fermar ab lo
parlament Darago resident en Alcaniç e lexar
Mallorques que no fos en res ab ells que si lo
principat admetent lo regne de Mallorques per aço
havia a rompre ab los aragoneses: e com per los
dits missatgers de Mallorques fos offerta collacio
de dret ab savis folos respost per lo missatger
del principat que nos daria loch a res e axi que
hi prestassen paciencia que pus expedient era lexar
lo regne de Mallorques en banda del tot e finar lo
principat ab lo parlament Darago que admetre lo
regne de Mallorques e per aço sol rompre ab
Arago: e semblant los fos dit del regne de Valencia que
no seria admes pero que en la no admissio daquell se
pendria escusa per lur divisio e aço
sab Deu qui es veritat increada que axi sia.
E la dita reverencia repetida fora pus tollerable a Deu
e a dreta e pura moralitat e ab menys carrech del
reverent parlament del dit principal o de sos reverents
missatgers fer tal clara resposta que ab esquisides
colors e variacio de potestat dilatada als dits missatgers resposta
concloure e finar lur admissio verbal e
nominal e expulsio total reyal de tots actes axi com lo
primer dia fon haud per finat: be que creem ques
trigaba solament sobre trobar manera cuberta quels
missatgers del dit regne haguessen bona resposta ab
fets contraris e que fossen contents quen fossen
admeses com a missatgers de regne nominalment sens
entreveniment de algun exercici o potestat en los actes de la
regonaxença de la justicia de la successio reyal e
preparatoris e antecedents daquella axi com si de
bisbes los haguessen tornats atras a abbats
mitrats: ni james los dits missatgers del regne
tractaren ab lo reverent parlament Darago de alguns
singulars affers lurs sino quels faheren
demanar resposta de lur proposicio la qual los fon
dilatada fins que presupposada axi com article de fe
lur total exclusio entre lo dit parlament Darago
e los dits reverents missatgers del principat foren finades e
concloses certes convencions e acords sobrels preparatoris e
convencio de certes persones de VIIII en X publicades als dits
missatgers del regne de Mallorques no expressantlos per qui
devien esser nomenades ni que fossen partides en tres graus o
termes primerament segon e terç
ni que de quescuna terna hagues haver almenys una
persona concordant en les dites parts que havien a concordar de la
publicacio de la justicia de la successio reyal ni les altres
compreses en XXIIII o XXV capitols o plus convencionats
e fermats entre lo reverent parlament Darago e los dits
reverents missatgers del principat segons publicament han hoyt
dir en Tortosa ço que no saberen james
Alcaniç sino tan solament lo loch e
dos presidents no anomenats e lo nombre
de les gents darmes per seguretat de les persones nomenades.
Veja la reverencia del molt reverent parlament del principal
si los dits missatgers del dit regne son stats
per menys que testimonis en lo dit acte e actes los
quals ne la los foren ne plena ne semiplenament
de paraula denunciats ne assi de aquells han poguda
haver copia fins açi jatsia raquesta e de
paraula e de scrits XV jorns ha passats. E ne parlant
ab lur reverencia los dits missatgers del regne en
Alcaniç loaren la dita concordia los desviant de lur
potestat e la dita concordia fos via voluntaria la qual lo
principat el regne Darago sens concordia del dit
regne de Mallorques no podie finar: e per ço
los offeriren en scrits los capitols en la
primera e segona cedula insertes: e james los fon
respost a aquells segons eren raquests per los dits
missatgers del regne sino tan solament quen
consultassen lo general consell del regne de
Mallorques mes que per aço nos tardaria un punct
la prossequcio e expedicio de la via concordada: la veritat
empero de lurs quereles les quals ab
colors de paraules nos poria amagar sta en los
seguents puncts. Lo primer com lo
reverent parlament del principat o sos reverents missatgers
sens expres consentiment dels dits missatgers del regne de
Mallorques o consell general de aquell no podia finar ni concloure
per lo regne de Mallorques en via de transaccio de potestat
per nominacio o eleccio de certes persones ab lo reverent
parlament com aquella sia via compromissaria la qual
contradiccio de un sol embarga segons es notori en
dret. Lo segon article que concordats de nou persones de
necessitat de dret devien admetre los dits tres missatgers del
dit regne de Mallorques havents bastant potestat per aquell
regne ne aquells ne han poguts excloure de entrevenir ab
los altres nou axi que fossen dotze ni aço
es conclusio indubitada en dret. Lo terç article quar
sens alguna mencio del dit regne han finat e procehit a
intimacio e notificacio de terme als competitors als dits
regne Darago e principat. Lo quart article que apres
stants açi e jamenys lla en Alcanyhiç
los es stada dada copia dels capitols
convencionats ne feta alguna publicacio daquells ne
exhibicio ne notificacio perfeta o explicacio de lur
continença
o tenor. Lo quint que continuadament ses procehit
aci per lo dit reverent parlament daquest
principat e XXIIII persones aquell representants a nominacio de les
dites nou persones e ara eletes sis persones per
aquells anomenar hauts del tot per exclosos ells
tres. Lo sise article es lo expressat en
la resposta ara novellament dada per lo reverent
parlament de haver jurat de no dar copia dels capitols
convencionats entre los reverents missatgers del dit principat
e lo dit reverent parlament Darago sino als havents
potestat de contractar ab ells: les quals paraules
no freturen de gran e subtil glosa. Perquels
dits missatgers fahents gracias a Deu que fins açi
algun no ha causa justa de clamar o clossirse dells
com que ells hagen moltes causes justes de entrenyorarse
e clossir del present molt reverent parlament del dit
principat e sos reverents missatgers segons es violent
presumpcio atteses lurs reverents paternitats personas
saviesas e consciencies de tantes solempnes
persones en aquell entrevenients: advertints han
procehit e anantat en los dits actes ab
major benavenir que han poscut per venir ab aquella
concordia quels es stada possible e a relevacio de
majors scandols a la justicia de la successio reyal e
conexença daquella: jatsia de part de fora daço
que poden los dits missatgers del regne de Mallorques e a ells
es conagut e manifest los appareguen evidents
greuges e notoris prejudicis del dit regne de
Mallorques e del degut a aquell majorment com en rahons ne
philosophia moral ne haja demostracio conclohent
de necesitat en una de dues parts contradictorias:
perseverants en lurs raquestes offertes e
protestacions per lur descarrech e excusacio creen que
al present sia pus expedient a lur honestat e
benavenir e bona concordia del negoci lur anada
personal al dit regne de Mallorques per asabentar de tot ço
que sapien ne degen lo general consell del dit
regne assi mijançan
la gracia divinal puxen benavenir a tota bona concordia dels
dits affers que si pus avant per esser tres e encara no
del tot speraven comunicacio o publicacio de part de les coses
concordades e finades axi com per spay de nou mesos o
entorn han sperat en les parts deça o entrevenir
en los tractaments sens raho affer effectual de
lur anada si plaura a Deu se seguira segons crehem
fermament bon fruyt ultra lur descarrech quils
es mol necessari e al qual bonament no poden flixar. E
seran molt aconsolats si de present los son liurades o
trameses en Barchinona ans que passen en
Mallorques bones letres e consolatorias del
present molt reverent parlament per los dits affers. E la
present resposta donen a les dues cedules donades a ells hir
quatre hores apres mig jorn per lo discret en
Simeon de Puiggros notari en loch de resposta per lo

dit molt reverent parlament del principat la qual sia
continuada en lo peu de les dites respostes e requeren
esserlos feta carta esparça per lo notari
present.

Sesión del día 8.

Abrióse con la lectura
de los siguientes documentos:

Núm. 310. Tom. 19. fol.
1510.

A los muyt reverendos egregios nobles e
honorables senyores el parlament general del principado de
Cathalunya. - Muyt reverendos egregios nobles e honorables
senyores: recebida vuestra letra e hoyda la
creença en virtut daquella por el honorable en
Ramon Batlle de part vostra a nosotros explicada vos
respondemos que ya sia dilacion de tiempo en aquesta
materia sia verinosa e total destruccion en aqueste
regno considerados los innumerables dampnatges que a la
cosa publica daquell de dia en dia subsiguen: mas por
conservar entre nos e vos unidat e hermandat et
que los otros de la dita succession mediant la
gracia divinal per nos e vos vienguan en una e
buena concordia: los dits dampnatges a part
posados havemos el tiempo de los XX dias en los
capitoles entre vuestros solemnes e notables embaxadores
e nosotros concordado entro ell XIIII dia de março
primero vinent inclusive prorogando. Rogamosvos
affectuosament e cordial quanto podemos que los ditos
negocios daqui adelant no reciban dilacion antes vos
placia fazer que los ditos capitoles sean
deducidos a devida exequcion e conclusion. El sanct
Sperit sea en vuestra guarda. Scripta en Alcaniç e
seellada con el siello del reverend vispe
de Huesca a cincho
dias de março del any MCCCCXII. - El parlament
del regno de Aragon apparellado a vuestra honra.

Núm.
311. Tom. 19. fol. 1511.

Als molt reverents nobles e
honorables senyors lo parlament general del principat de
Cathalunya resident en Tortosa. - Molt reverents nobles e
honorables senyors: vostra letra he rebuda dada
en Tortosa a XXIX de febrer prop passat continent en
acabament que posats e lexats los affers per que
me havets aci trames en lo
millor partit e apuntament que posques men degues partir e
tenir ma via vers aquexa ciutat: on com per altra mia
letra a vostres reverencies noblesas e honorables
saviesas per mi tramesa hage certifficat
de ma partida scandels dans e inconvenients aci
seguits la qual me appar la donchs no haguessets
reebuda e apres se sia seguit que los
honorables jurats e consell de nou fet e creat vehents los
dits scandols e dans acordaren e volgueren expressament
que entras en aquesta ciutat on no era entrat tro hir
em pregaren en nom de aquex parlament que en tot
benavenir e concordia lur ab los forans daquest
regne volgues per esguard vostre e benavenir lur esser
e entrevenir e parme que mijançant la gracia divinal
que tota bona concordia sen seguira segons los
sentiments a mi donats: perque molt reverents nobles e honorables
senyors si a les vostres reverencies nobleses e honorables savieses
sera vist yo deure romanir o jaquir aquests
affers placieus scriuremen car yo son
prest complir vostres manaments als quals deig e son
tengut obeyr de tot mon poder. E sia molt
reverents nobles e honorables senyors la sancta Trinitat vostra
guarda. Scrita en Valencia a IIII de Març. - A vostre servir e
manament prest Francesch Darill missatger trames en
regne de Valencia.

Núm. 312. Tom. 19. fol. 1404.

A
los reverendos padres en Chisto e a las otras nobles e honorables
personas del parlament general del principado de Cathalunya. -
Reverendos padres yn Christo: Yo el infante don Ferrando
nieto del muy noble rey don Pedro Daragon que Dios perdone vos
embio mucho saludar como aquellos que mucho amo e precio e
pora quien querria
que Dios diesse mucha honra e buena ventura. Fagovos
saber que recebi la carta que me embiastes por la qual
me embiastes dezir que me supplicades que mandase
sallir luego la gente de castellanos que estava
en la plana de Burriana: e entendidas todas las otras cosas
que por ella me scriviestes mis ambaxadores qui
son en Alcaniç vos responderan de mi parte a lo
contenido en vuestra carta complidament e vos declararan mi
buena entencion que yo siempre ove et tengo cerca
deste negocio: de la qual resposta los dese
parlament vos devedes
tenir por contentos. E si otras cosas algunas de aca vos
plasen que yo buenament pueda fazer por honra de
vosotros scrivitmelas car yo las fare de grado.
Scripta en la ciudat de Cuencha a viente e sis
dias de febrero. - Yo Diego Ferrandes de Vadiello escrivano
de mi senyor la fis scrivir por su mandado.
- El infante.

Finalmente, fue leído un largo escrito
presentado por parte del abad de Bañolas, y relativo a las
cuestiones que dicho prelado tenía con Bernardo Avellaneda.

Sesión del día 9.

Levantóse la sesión sin haber
tratado de ningún asunto, por no haberlos preparados para discusión.

Sesión del día 10.

Fueron leídas las cartas que
siguen:

Núm.. 313. Tom. 19. fol. 1520.

Als molt
nobles e molt honorables e savis senyors lo parlament general
de Cathalunya. - Molt nobles e molt honorables e savis senyors: sapia
la vostra gran noblesa e saviesa com los nostres missatgers
los quals davant la vostra noblesa per vos eren tramesos per
lo fet que fet vos havem saber son retornats davant de
la nostra presencia e hannos apportat una letra
la qual la noblesa de vosaltres nos tramet resposta duna altra
letra que per los dits missatgers tramesa vos haviem en
les quals nos fets saber que vehent la nostra feeltat
que havem en la excellent e magnifica e virtuosa corona
Darago la noblesa de vosaltres ensemps ab los nostres
missatgers havets praticat tractat que tota vegada que
nos vullam entendre ab la raho de lo
fet de fer venir la gent darmes que fet vos haviem a saber es
necessari e mester trameta in aquestes parts de
Cathalunya trenta milia florins dor Darago de bon pes e
que decontinent que la dita moneda sia complida in
les dites parts de Cathalunya farets que vendran en
Sardenya CCC homens a cavall e seran ab los
pages DC e CCC ballesters pagats de IIII mesos com moltes
altres paraules in la vostra letra contengudes havem
complidament entesa e aximatex la creença per
la noblesa de vosaltres als dits nostres missatgers donada: de la
qual letra e creença havem haud singular plaer vehent
la vostra bona voluntat que in nostro servey
demostrats: a la qual vos responem que vehents la bona
intencio que vosaltres havets en seguir fer la honor de la
reyal corona Darago e nostra: e per ço que pus
megor aquests affers pusquem metre a
exequcio havem determenat trametre la dita
quantitat de XXX millia florins Darago per los
honorables Nicholosso de la Balbo Philigue Solines Francesco Spano
e Galeaço Tribucatxo nostres missatgers: per la qual cosa vos
supplicam e pregam affectuosament queus placia los dits
missatgers haver per reccomanats a ells e ab la dita
moneda la qual vos trametem davant de la vostra gran noblesa per fer
primerament la honor de la dita corona reyal Darago e de sos
vessalls e utilitat e proíit nostro. Per la qual cosa
vos supplicam et supplicam que los nostres fets vos
sien recomanats car axo sera honor e excelsament
de la casa real Darago e de tots los seus vassalls. -
Nicholossu Doria apparillat a tota vostra honor.

Núm.. 314. Tom. 19. fol. 1521.

Als molt reverents e molt nobles e honorables senyors lo parlament del principat de
Cathalunya resident en la ciutat de Tortosa. - Molt reverents e molt nobles e honorables senyors:
A la vostra molt gran saviesa
notificam com nosaltres havem tant fet e treballat que noble mossen
Nicholosso Doria ha provehit e de fet ha fet que los XXX milia
florins Darago ha aci tramesos per trametre aqui en la ciutat de Barchinona e per convertir
aquells en la paga fahedora aqui a la gent de queus es
stat scrit que ha mester aci per ferne la honor
del sensor rey e de la casa Darago e per confondre los
rebelles e traydors: los quals diners son tots
en diners de Florença o ducats dor comptant
quescun flori per XV solidos barchinonenses: e
havem fet tant que per tal que la moneda vage aqui pus
segura Deus volent que havem hauda la galea armada den
Bernes a la qual ha donats lo dit micer
Nicholosso D florins de Florença e nosaltres havem presa
manera que dels dits XXX millia florins havem preses
altres D florins de Florença que havem donats a la
dita galea que per menys noy volia anar e somnos
obligats al dit micer Nicholosso de tornarlos o que vosaltres
senyors per vostra gran bonesa los pagarets
aqui: e daço ha lo dit micer Nicholosso bona seguretat
e fermança de nosaltres com ell vol que tots los dits
XXX millia florins se distribuesquen en haver la gent e
no en altra cosa. Perque molt honorables senyors ne scrivim a
la vostra reverencia e honorabla saviesa supplicantvos
humilment e cara que en les dites coses vullats eus
placia treballar e fer treballar axi com be sots
acostumats per mantenir la honor de la casa Darago et de la
nascio chatalana e per ferhi totes aquelles bones
provisions que fer si pusquen e quels dits D florins
que nosaltres havem presos e donats a la dita galea
dels XXX millia florins sien per vosaltres aqui pagats e
distribuits en lo sou e paga de la gent que en altra
manera nosaltres hauriem a pagar de ço del nostre propri
e la gent qui manaçaria que non vendria tanta com sa
mester; e queus placia fer cuytar lo fet per
manera que la gent hic sia mijant abril o al pus
luny per tot lo mes dabril per tal que puscam
tallar les lavores de Sacer qui sta huy
en mal partit per fam que no han que menjar. -
Senyors sia merce vostra que los dits diners no sien
aci cambiats ans aquells dats a la gent en paga
de lur sou car aqui los seran dats a raho
de XV solidos barchinonenses e aci ne haurem XVI
solidos barchinonenses e sera gran profit de la gent car
flori Darago noych es axi corrible com lo
ducat o flori de Florença. Aqui van ab la
moneda Nicholosso de la Balbo Philigue Solinis Francesco Spano e
Galeaço Tribucatxo tots vessalls e sostmesos del dit noble:
sia merce vostra despatxarlos e de darlos
endreça
bona e presta que en lo dit temps sian aci car
si triguen e Sacer pot recullir los blats seria
molt major affany de haverlo que no sera si son tallats
ara. - Daltra part senyors supplicam humilment a la
vostra molt gran saviesa queus placia per vostra merce
provehir envers nosaltres que hajam qualque
sosteniment per aquests soldats qui guayten tots mesos
lo mur per salvacio de la dita vila e stan en la dita
vila en servey del dit senyor e dels castells e ciutat de
Bossa e de Mutermi als quals havem a provehir a donar
consell e recapte ques mantenguen per lo
dit senyor: car si guerra es los dits castells nos
poran sostenir si provehits no son de ço quels fa
mester: som certs que la vostra gran saviesa ho enten mellor
que nosaltres no sabem dir e hi fara aquella bona provisio ques
pertany a honor de la casa Darago e de la nacio cathalana.
E si a vosaltres plau res que nosaltres façam som apparellats
fer vostre manament. Scrita en la vila de Alguer a XXVIII del
mes de febrer anno a nativitate Domini MCCCCCXII. - Los
vostres humils servidors quis comanan molt en vostra
gracia R. Çatrilla cavaller e governador e los
consellers e prohomens de la vila del Alguer.
(N. E. A mí me parece que los de Alguer, Alguero, escriben en perfecto occitano, y supongo que hablarían parecido en esos tiempos, 1412.)

Dióse además audiencia a un enviado de la villa de Alicante, que había venido a instar al parlamento que se decidiese con prontitud el negocio de la sucesión, para evitar los muchos males que ocasionaba
el retardo.

Sesión del día 11.

Reunióse y volvió
a separarse luego el parlamento, por no haber asuntos preparados para
discusión.

Sesión del día 12.

Comparecieron Vidal de Vilanova y Domingo Mascó enviados por el parlamento
valenciano, reunido ya en Morella, para ponerse de acuerdo
con los catalanes sobre la elección de los nueve
compromisarios. También se presentaron con igual objeto Miguel de
Novals y Juan Mercader enviados por los jurados de
Valencia. Por la tarde del mismo día volvió a juntarse el
parlamento para dar audiencia a los embajadores de Francia.

Reunida además la comisión de los veinticuatro, adoptó el acuerdo que el acta esplica en estos términos:

Núm.
315. Tom. 19. fol. 1533.

Preterea ipsa eadem die post prandium
congregatis in camera palatii seu pausate reverendissimi domini
archiepiscopi Terrachone viginti quatuor personis puta
reverendo dicto domino archiepiscopo Terrachone Galcerando
Urgelli Raymundo Gerunde episcopis venerabilibus in
Christo patribus fratre Marcho Montisserrati fratre Jacobo
Sancti Cucuphatis monasteriorum abbatibus Narcisso Astrucii
archidiachono Terracone Philippo de Medalia
archidiacono Penitensis canonico et procuratore capituli sedis
Barchinone et multum nobilibus Johanne comite
Cardone Petro vicecomite de Insula (Dilla, de Illa)
et de Caneto Petro de Cervilione Francisco de Vilanova Raymundo de
Bages Dalmacio Çacirera
Mathia de Podio Galcerando de Rosanis militibus et honorabilibus
Johanne de Plano Bernardo de Gualbis et Raymundo
Fivallerii Barchinone Guillelmo Domenge Francisco SantSeloni Gerunde Petro Grimau et Johanne de Ribes- Altes
Perpiniani et Gondisalvo Garidelli Dertuse
sindicis et actoribus. Omnes prenominati tractantes de nominatione
personarum que facere debent noscionem et publicationem veri regis
et principis nemine discrepante concordarunt de honorabili domino
Guillelmo de Vallesicca legum doctore famoso de fratre
Vincentio Ferrarii in Sacra Pagina professore et de
Januario Rabaça ac Arnaldo de Conquis legum
doctoribus. De ceteris autem dixit dictus multum nobilis vir dominus
comes Cardone pro se et sibi adherentibus quod contentabatur
de reverendissimo domino archiepiscopo Terrachone quod
poneretur in numero dictarum personarum de residuis vero volebat
deliberate contractare et praticare et obtulit se paratum concordare
de melioribus qui possent reperiri vel etiam de cominals. - Et dicti
multum nobiles Petrus vicecomes de Insula et de Caneto
et Petrus de Cervilione pro se et eis adherentibus dixerunt
quod videbatur eis esse prejudiciale baronibus et militibus dominum
archiepiscopum et Bernardum de Gualbis intervenire in
hoc negotio ex eo quia unus est prelatus et alter est sindicus:
attamen salvo prejudicio videtur eis quod sint notabiles atque boni
et remittunt ista duabus conditionibus in earum conscientiis
videlicet ecclesiastice et regali civitatum et villarum
regalium. Ulterius quod de terna Aragonum stabunt consilio
et determinationi ac nominationi et electioni dictarum duarum
conditionum de ipsis viginti quatuor et quod ista darent in scriptis
die crastina et quod fieret instrumentum de benivolentia dictarum
conditionum. - Dicte autem due conditiones ecclesiastica et regalis
acceptarunt dictum onus et utique regratiarunt confidentiam quam
ostenderunt de ipsis. - Testes Asbertus Çatrilla domicellus
et Berengarius de Montrava promothores Raymundus bajuli
Simeon de Podio-grosso et Berengarius Spigolerii
notarii dicti parlamenti.

Sesión del día 13.

Después
de haberse oído a un embajador de don Jaime de Urgel, que se
presentó para instar que se procediese luego a la elección de los
nueve compromisarios; se separó el parlamento, y quedando solamente
reunida la comisión de los veinticuatro, procedió a lo que espresa
el acta con estas palabras:

Núm. 316. tom. 19. fol. 1537.

Eadem itaque hora discedentibus omnibus superius nominatis
demptis XXIIIIor personis infrascriptis super facto dicte
successionis regie electis que ibidem remanserunt et
quia multum honorabilis Dalmacius Çacirera miles unus ex
dictis XXIIIIor personis erat per civitatem ut assertum extitit
occupatus multum nobiles comes Cardone Franciscus de Vilanova ac
Galcerandus de Rosanis vicecomes de Insula Petrus de Cervilione
Mathias de Podio et Raymundus de Bagis milites durante
absentia dicti honorabilis Dalmacii Çacirera posuerunt
nominarunt et elegerunt multum nobilem virum Anthonium de Cardona:
qui quidem multum nobilis Anthonius confestim juravit et fecit
simile juramentum sibi lectum et preinsertum quod ceteri dicti
XXIIIIor jam prestiterant. - Et tandem habitis inter inferius
nominatos variis colloquiis super modo eligendi dictas novem
personas que facere debent examinationem nostionem et
publicationem per justitiam et secundum Deum et earum bonas
conscientias illius qui est noster verus rex et princeps
post aliquot horarum intevallum non discedendo de dicta domo
capituli: multum nobiles viri Anthonius de Cardona Franciscus
de Vilanova et dictus Dalmacius Çacirera qui affuit
dixerunt verbo pro se et aliis qui eis adherere voluerint quod ipsi
contentabantur de certa nominatione certo modo fienda
de illis de Valentia et de Cathalonia: de illis autem
de Aragone dixerunt utique quod remittebant conscientiis
sexdecim personarum de viginti quatuor videlicet illis
conditionum ecclesiastice et
regalis civitatum et villarum
regalium offerentes ista dare distincte in scriptis et
requisiverunt eis fieri et tradi unum et plura publicum et publica
instrumentum et instrumenta. - Et inmediate fuit ibidem ordinata et
per prenominatos tradita et oblata quedam cedula quam pro
eorum nominatione et electione ut dixerunt dederunt et obtulerunt
tenoris sequentis.
- Larchabisbe de Terragona. - Micer
Guillem de Vallseca. - Micer Bonanat Pere o micer Guillem
Domenge.
- Mestre Vicenç Ferrer. - Mossen Giner Rabaça.
- Micer Arnau de Conques. - Dels aragonesos ço
es del bisbe Doscha den Berenguer de Bardaxi e de
mossen Francesch Daranda dien que ho remeten a les sis
personas de les XXIIII ço
es a aquelles de les condicions ecclesiastica e de ciutats e viles
reyals les quals precedent solemne jurament elegesquen segons
lurs bones consciencias Deus e bona justicia.
- Post cujus
quidem cedule traditionem et lectionem discussis variis inter dictas
et infrascriptas XXIIIIor personas oppinionibus super modo eligendi
dictarum novem personarum fuit deliberatum et concordatum
ibidem quod dicta electio fíat et eficiatur per exquisitionem
votorum cujuslibet dictarum et infrascriptarum XXIIIIor personarum et
confestim votare incepit. - Reverendus in Christo pater dominus
episcopus Galcerandus episcopus Urgelli pro terna Cathalonie
elegit reverendissimum in Christo patrem dominum archiepiscopum
Terrachone et honorabilem Guillelmum de Vallesica legum
doctorem necnon illum doctorem de parlamento de quo major pars
dictarum viginti quatuor personarum contentabitur . - Item pro
terna Valentie elegit fratrem Vincentium Ferrerii
magistrum in Sacra Pagina et Januarium Rabaça militem ac
Arnaldum de Conquis legum doctores. - Item pro terna Aragonie
dixit quod in sua conscientia dominus Franciscus Daranda
donatus Porteceli ordinis cartusiensis est sufficiens
quare ipsum eligebat: de
residuis videlicet domino episcopo
oscensi et Berengario de Bardaxin jurisperito dixit quod
remittebat aliis de XXIIIIor personis supra et infrascriptis: attamen
quod si ipse reverendus dominus episcopus Urgelli habebat
ipsos eligere quod non eligeret eos et quod non acceptabat de istis
duobus ultimis onus per multum nobilem virum vicecomitem de Insula
et alios milites sibi adherentes datum. - Reverendus in Christo pater
dominus Franciscus episcopus Barchinone pro terna Cathalonie
nominavit et elegit reverendissimum dominum archiepiscopum
Terrachone Guillelmum de
Vallesica et Bernardum de Gualbis utriusque juris
doctores. - Item pro terna Valentie honorabiles viros fratrem
Bonifacium Ferrarii donatum ordinis cartusiensis decretorum
doctorem fratrem Vincentium Ferrarii magistrum in Sacra Pagina
et Januarium Rabaça militem legum doctorem. - Item pro terna
Aragonum reverendum in Christo patrem dominum oscensem
episcopum et honorabilem Franciscum Daranda et Berengarium
Bardaxi jurisperitum. - Item venerabilis in Christo pater frater
Marchus abbas monasterii Montisserrati dixit quod erat
oppinionis reverendi domini episcopi Barchinone qui dedit
votum suum in ejus camera in sequentibus videlicet reverendissimo
domino archiepiscopo Terracone et honorabili Guillelmo de
Vallesica legum et Bernardo de Gualbis utriusque juris
doctoribus. - Item pro terna Valentie ad
ídem elegit
honorabiles fratrem Bonifacium Ferrarii donatum de Cartoxa
decretorum doctorem fratrem Vincentium Ferrarii magistrum in
Sacra Pagina et Januarium Rabaça militem legum doctorem. -
Item pro terna Aragonum reverendum in Christo patrem dominum
episcopum Oscensem et honorabilem Franciscum Daranda
donatum Porteceli ordinis cartusiensis et Berengarium Bardaxini jurisperitum. - Item venerabilis in Christo pater
dominus Jacobus abbas monasterii Sancti Cucuphatis dixit idem
cum domino abbate Montisserrati. - Item honorabilis Narcissus
Astrucii archidiachonus Terrachone dixit idem cum
reverendo domino episcopo Barchinone et proxime dictis
abbatibus. - Item honorabilis Philippus de Medalia magister in
Sacra Pagina dixit idem cum honorabili Narcisso Astrucii. -
Item multum nobilis vir dominus Johannes comes Cardone dixit
quod est oppinionis juxta cedulam quam dederant superius honorabiles
Dalmacius Çacirera et alii cum eo adherentes. - Item multum
nobilis vir dominus Anthonius de Cardona Franciscus de
Vilanova et Dalmacius Çacirera milites dixerunt idem cum
domino comite Cardone. - Item multum nobilis vir Petrus de
Fonolleto vicecomes de Insula et de Caneto dixit
quod erat illius oppinionis de qua jam fuerat videlicet de
reverendissimo domino archiepiscopo Terrachone et honorabilibus
Guillelmo de Vallesica legum ac Bernardo de Gualbis
utriusque juris doctoribus salvo tamen prejudicio si quod fuerit
ratione dignitatis archiepiscopatus et officii sindicatus.- Item pro
terna Valentie elegit et nominavit honorabilem fratrem
Vincentium Ferrarii magistrum in Sacra Pagina Januarium
Rabaça militem et Arnaldum de Conquis legum doctores:
si
tamen aragonenses volunt transire quod sic interveniat dictus
honorabilis Arnaldus de Conquis: si vero noluerint transire
cum eo loco ipsius elegit et nominavit honorabilem fratrem Bonifacium
Ferrarii donatum Cartusie decretorum doctorem. - Item
dixit quod ternam Aragonie remittebat nominationi et electioni
sexdecim personarum ex viginti quatuor duarum conditionum
videlicet ecclesiastice et regalis civitatum et villarum
regalium secundum quod superius jam obtulerunt et illam ternam
habet pro nominata et electa. - Item nobilis Petrus de Cervilione
dixit idem cum domino vicecomite Insule. - Item honorabilis
Mathias de Podio dixit idem cum proximo. - Item honorabilis
Raymundus de Bagis dixit idem cum proximo. - Item honorabilis
Johannes de Plano legum doctor dixit quod erat penitus
oppinionis reverendi domini episcopi Barchinone et similem electionem
et nominationem faciebat. - Item honorabilis Raymundus Fivallerii
dixit idem cum domino Johanne de Plano. - Item honorabilis
Bernardus de Gualbis legum doctor dixit idem cum domino
Johanne de Plano. - Item honorabilis Franciscus Sant Celoni
nominavit et elegit reverendissimum dominum archiepiscopum
Terrachone et honorabilem Guillelmum de Vallesica legum
doctorem et fratrem Vincentium Ferrarii magistrum in Sacra
Pagina. - Item pro terna Valentie honorabilem fratrem
Bonifacium Ferrarii donatum Cartusie Januarium
Rabaça et Arnaldum de Conques legum doctores. - Item pro
terna Aragonum reverendum episcopum
oscensem et
honorabilem Berengarium de Bardaxi jurisperitum et Franciscum
Daranda donatum Porteceli. - Item honorabilis Guillelmus
Domenge legum doctor dixit idem cum honorabili Francisco Sant
Celoni. - Item honorabilis Johannes de Ribes-altes dixit
quod est opinionis reverendi domini episcopi Barchinone. - Item
honorabilis Petrus Grimau dixit idem cum dicto reverendo
domino episcopo Barchinone. - Item honorabilis Gundisalvus
Garidelli legum
doctor nominavit et elegit reverendissimum
dominum archiepiscopum Terrachone et honorabilem Guillelmum de
Vallesica legum et Bernardum de Gualbis utriusque juris doctores. -
Item pro terna Aragonum reverendum in Christo patrem dominum
episcopum oscensem et honorabilem
Berengarium de Bardaxi
jurisperitum et Franciscum Daranda donatum Portaceli. - Item pro
terna Valentie honorabilem fratrem Vincentium Ferrerii
magistrum in Sacra Pagina Januarium Rabaça et Arnaldum de Conques
legum doctores. Si tamen cum dicto Arnaldo de Conques aragonenses
voluerint transire quod sic: si tamen noluerint concordare nec
transire cum dicto Arnaldo de Conques loco ipsius elegit honorabilem
Bonifacium Ferrarii donatum cartusiensem. - Reverendissimus
dominus archiepiscopus Terrachone elegit et nominat honorabilem
fratrem
Vincentium Ferrarii magistrum in Theologia Januarium
Rabaça militem et Arnaldum de Conques legum doctores fratrem
Bonifacium Ferrarii donatum Cartusiensem decretorum Guillelmum
de Vallesica legum doctores et Franciscum Daranda donatum Porteceli.
- Et per viam permissionis seu concordie dixit quod sequebatur
oppinionem honorabilium Francisci Sant Celoni et Guillelmi Domenge
predictorum: propter tamen scandala et rupturam dixit quod sequebatur
majorem oppinionem dictarum viçinti quatuor personarum si super
proxima via concordare non possunt. - Omnes superius nominati
jurarunt super quatuor Dei
Evangelia dicta vota et oppiniones secundum Deum et eorum
conscientias dedisse et fecisse. - Presentibus Berengario Spigoler
Simeone de Podio-Grosso et Raymundo Bajuli notariis.
- Quibus peractis nominati superius demptis dominis multum nobilibus
comite Cardone Francisco de Vilanova et Dalmacio Çacirera elegerunt
honorabilem magistrum Philippum de Medalia et nobilem Petrum
de Cervilione ac honorabilem Johannem de Plano legum
doctorem predictos dando eis potestatem tractandi cum nuntio

Aragonum et aliis de quibus eis videbitur de nominatione
predicta et concordandi de ipsa juxta majorem partem votorum superius
datorum et expressorum et faciendi litteras ad parlamentum
Aragonie et alibi et alia faciendi quecumque fuerint ad
exequtionem predictorum necessaria seu
opportuna.

Por la
tarde del mismo día 15 reunióse otra vez el parlamento, pero no
habiendo ningún asunto pendiente, se separó sin abrir discusión.

Sesión del día 14.

El acta de este día principia
por las siguientes palabras:

Núm 317. Tom. 19. fol. 1544.

Subsequentur die lune quartadecima mensis marcii
anno millessimo CCCC°XII° superius nominati magister Philippus de
Medalia nobilis Petrus de Cervilione et honorabilis Johannes de Plano
in domo capituli sedis Dertuse vocato me Berengario Spigoler notario et parlamenti generalis Cathalonie secretario
per organum dicti nobilis Petri de Cervilione dixerunt et retulerunt
michi notario quod vigore et auctoritate comissionis et auctoritatum
predictarum viderant et recognoverant diligenter vota data et facta
per dictas XXIIII personas super nominatione et electione illarum
novem personarum que facere debent nostionem et publicationem
regis et quod facta de dictis votis vera computatione per
ipsos constat et apparet manifeste per majorem partem dictorum
votorum fuisse electas et nominatas personas sequentes videlicet
reverendissimum dominum Petrum Çagarriga archiepiscopum Terrachone
et honorabilem Guillelmum de Vallesica et Bernardum de Gualbes
reverendum Dominicum Ram episcopum oscensem et
honorabilem Berengarium de Bardaxino et Franciscum Daranda Bonifacium
Ferrarii Donatum Cartusie Januarium Rabaça et magistrum Vincentium
Ferrarii: et quia per dictum vicecomitem de Insula et ipsum Petrum de
Cervilione necnon Raymundum de Bagis et Mathiam de Podio
milites et quosdam alios fuit nominatus et electus Arnaldus de
Conquis cum conditione si posset de ipso cum aragonensibus
concordari alias eligerant dictum donatum Cartusie prout in votis
ipsorum clarissime intuetur: ideo ipse magister Philippus de Medalia
Petrus de Cervilione et Johannes de Plano tractaverant et habuerant
diversa colloquia cum nuntio parlamenti regni Aragonum in ista
civitate Dertuse presente et etiam cum aliis et temptaverant
multum si possent de dicto Arnaldo de Conquis concordare cum eo: et
quod tandem habitis diversis tractatibus et colloquiis super istis
non potuerant neque poterant de dicto Arnaldo de Conquis modo
aliquo concordare immo opportuit in dicto donato Cartusie concordare
et dictum Arnaldum de Conquis excludere ad evitandum rupturam que
alias non poterat evitari: quapropter dictus magister Philippus de
Medalia Petrus de Cervilione et Johannes de Plano ad evitandam
rupturam maniffestissime iminentem concordabant et concordarunt de
dictis novem personis superius expressatis videlicet de domino
archiepiscopo Terrachone Guillelmo de Vallesica et Bernardo de
Gualbis reverendo episcopo oscensi Berengario de Bardaxino et
Francisco Daranda Bonifacio Ferrarii Januario Rabaça et magistro
Vincentio Ferrarii et eas jam electas et nominatas elegerant et
nominaverant illasque ad cautelam nominant et eligunt de presenti
requirentes deposcentes et ordinantes quatenus premissa in processu
dicti parlamenti continuarem.

Reunida después toda la
comisión, es leída el acta que antecede, sobre cuyo contenido hubo
alguna protesta. Presentóse también en este día Juan Subirats,
embajador del reino de Aragón, y declaró adherirse al nombramiento
que se había hecho de los nueve compromisarios. Acordó además la
misma comisión espedir la circular que sigue:

Núm.
318. Tom. 19. fol. 1547.

Als molt honorables e molt savis
senyors los consellers de la ciutat de Barchinona. -
Molt honorables e molt savis senyors: a lahor e gloria de
nostre senyor Deu e per gran consolacio vostra e de tots los
sotsmesos a la gloriosa e alta corona Darago vos
certifficam per la present que jatsia per nostres peccats
aquest parlament e principat continuament apres la dolorosa
mort de nostre molt excellent savi e victorios rey e
senyor de loabla recordacio derrerament defunct
fins al temps present haja grans e singulars affanys treballs
perplexitats despeses e haja encorreguts dubtes perills e
fortunes fort urgents mes e majors que explicar no poriem;
pero la veritat es que Deus per sa infinida clemencia e
pietat e segons piadosament crehem per intercessio de la sua
gloriosa Mare e de mossenyer sanct Jordi e per los
merits de nostres leyals e famoses predecessors nos
han preservats XXII meses han passats o entorn de tots
los dits perills e dampnoses e grans adversitats e
havem continuat aquest parlament esquivant e preservant no solament
en lo principat dessus dit mas encare en altres
regnes e terres de la dita corona diverses mals
scandols e perills de tot nostre poder e havem procehit tant
com es stat en nosaltres continuadament en los affers
de la discussio e conaxença per vera e mera justicia fahedora
de nostre vertader rey e senyor ab tota
sinceritat e puritat de consciencia e de pensa. E
jatsia que per la arduitat e magnitud del fet e per la
indisposicio e divisio dels altres regnes e terres los
dits affers hagen preses dilacions e turbacions algunes de
quens dolem singularment: empero per gracia divinal e
singular treball e cura de aquest parlament los dits affers
son huy en bona e fort notabla disposicio car
segons crehem siats ja informats en lo mes de
janer prop passat nosaltres tramessem gran e
solemne embaxada e de persones de gran auctoritat fama
e consciencia al parlament Darago per apunctar
concloure e finar tots los preparatoris e
disposicions a la dita discusio e conexença necessaris
expedients e profitosos la qual ambaxada appuncta
concorda e fina ab lo dit parlament del regne
Darago tots los dits preparatoris molt loablament e
solempne a servey de Deus e gran benavenir dels affers e gran
seguretat de la justicia e profit de tota la cosa publica: la qual
concordia axi com a sancta e molt profitosa fon tantost
premesa certa protestacio per los dits valencians e
altres loada e approvada. E per tant com segons la dita concordia per
exequcio dels dits affers restava tan solament que los
parlaments se concordassen es convengut de nomenar e elegir
nou persones les quals o les dues parts daquelles ço es sis
han plen bastant e general poder de hoyr tot ço que los
competitors de la dita corona volran alegar o
proposar per scrit o de paraula e de conexer e publicar
segons Deu e justicia e lur bona consciencia qual devem haver
per nostre vertader rey e senyor: e esse seguit que los
parlaments entre si e uns ab altres en diverses maneres e ab
grans treballs han contractat e debatut de les dites nou persones: e
jatsia que segons juhi humanal considerades les
multitud e diversitat de oppinions fos reputat quaix
imposible que tots los dits parlaments e los
entrevenients en aquells poguessen james
concordar e esser de un voler u oppinio de les dites nou persones:
pero nostre Senyor Deu qui no vol que aquesta leyal e
famosa nascio perescha usant de sa infinida
potencia misericordiosament ab nosaltres ha units e
concordats los dits parlaments en la manera seguent:
ço es que huy dada de la present aquest
parlament en concordia e los missatgers del regne Darago
e dels valencians en aquesta ciutat de Tortosa per
aquest acte presents en nom e veu de lurs principals sabents
la intencio e voler de aquells concordablament e tots ensemps
segons Deu e bona consciencia havem concordades elegides e
nomenades les dites nou persones les quals son les seguents:
los molt reverends pares en Christ e honorables senyors
mossenyer P. de Çagarriga licenciat en decrets
archabisbe de Tarragona e micer Guillem de Vallseca en
leys e micer Bernat de Gualbes en quescun dret doctors
mossenyer Domingo Ram doctor en leys bisbe Doscha e en
Berenguer de Bardaxi famos jurista e
mossenyer Francesch
Daranda donat de Portaceli del orde de Cartoxa
mossenyer Bonifaci Ferrer donat del dit orde de Cartoxa en
decrets mossenyer Giner Rabaça en leys doctors e frare Vicent
Ferrer maestre en Theologia del orde dels prehicadors:
e aquestes nou persones deuen esser en lo loch de Casp
daci a XXVIIII del present mes per fer dins cert breu e
rahonable temps la dessus dita conaxença e publicacio
de nostre vertader rey e senyor: les quals nou persones apres
que hauran confessat e reebut lo sagrat cors de
Jhesu-Christ e hoyda solemna missa e sermo
façen publicament solemne vot e sagrament sobre la vera
creu els sancts Evangelis de procehir e
enantar en lo dit fet segons Deu e vertadera justicia.
Veus aquests fets com han caminat e la bona e loabla
disposicio en que son posats: vullats donchs molt
honorables e molt savis senyors e quescun devot cristia e
leyal sotsmes a la dita corona devotament
considerar quantes e com singulars gracies nos ha Deu fetes no
solament en los temps passats donant a aquesta nascio
singulars prosperitats e victorias e

prerogatives de singular famosa e inmaculada leyaltat mes
encara en lo present preservantnos de sinistres
scandols adversitats e perills molt grans los quals encorren
los regnes e
terres viduats e orbats de lur
rey e senyor per justicia elegint en concordia tals e tan
singulars e tan notables persones per aquest acte. O quanta
consolacio deu esser a quescun e com deu haver la sua leyaltat
e animada quieta e assegurada e com deu esser fora de sa
consciencia tots scrupols com pensa que tals e persones de
tanta auctoritat vida sciencia e gran fama han segons Deu e
justicia nostre vertader rey e senyor manifestar: considerant
ab pença indifferent e devota la gran probitat
leyaltat gran dignitat e sancts ordes virtuosa
antiguitat vida e fama profunda e clara sciencia neta e
inmaculada consciencia experiencia daffers e gran e singular
abtesa gran devocio e affeccio a Deus e a veritat gran
consciencia e fermetat e altres molt grans e fort singulars
virtuts e dons de natura que en les dites nou persones florexen
e resplandexen maravellosament e son per tot lo mon de
aquelles expendides
publicades e manifestades: e per conclusio e tolre tot scrupol
de sospita pot quescun pensar e indubitadament creure
que Deu e la sua justicia e veritat seran certament en lo
fet en lo qual entrevinra aquella sancta persona
maestre Vicenç Ferrer qui es norma exemplar e miral de tota religio justicia penitencia e veritat la predicacio vida e
obres del qual no sabem si digam que son maravelloses o
miraculoses. Placieus pensar e imaginar les oracions e
predicacions e exortacions del dit maestre Vicent quant
approfitaran continuadament entre semblants persones com sovin
sia stat vist que a una sola sua predicacio
inveterats peccadors se son convertits. Pensats
donchs molt honorables senyors si aquest refermara en les
dites persones molt constant e singularment fermes virtut e justicia:
e alegratsvos en nostre Senyor e a ell de qui venen totes
gracies retets benediccions e lahors donant orde
cant a vosaltres se pertangue que solemnes professons
misses e sermons e altres piadoses e devotes obres sien
generalment fetes car semblant sera aci fet per
nosaltres per fer dignes gracies del passat e per impetrar que en
lesdevenidor vulle per sa merce illuminar
les dites persones a gloria e laor sua e a exelçament
de la gloriosa corona Darago e profit e honor de tota la cosa
publica. E sia lo sant Sperit vostra guarda. Dada en
Tortosa sots lo segell secret del molt reverent
archabisbe de Terragona a XIIII dies de març del any mil

CCCCXII.

Sesión del día 15.

Compareció doña
Juana de Prades, para suplicar al parlamento que procurase facilitar
algunos socorros a la reina viuda doña Margarita, que se hallaba
puesta en la mayor necesidad. Fue luego leída la siguiente carta:

Núm. 319. Tom. 19. fol. 1553.

Als molt reverents
nobles e honorables senyors lo parlament general del principat
de Cathalunya ajustat en Tor-tortosa. - Molt reverents
nobles e honorables senyors: laltra dia scrivi a
vostres reverencies nobleses e honorables savieses del punt en que
los affers de aquesta ciutat e regne eren e lo dia
present dixi als honorables jurats quels plagues
desempatxarme pus los dits affers son per gracia
de Deu en bona disposicio: los quals me respongueren em
pregaren en nom daquex parlament quem volgues
aturar alguns dies per concordar e per portar a deguda e bona
fi los dits affers ab ells ensemps pus
fins açi hi habia tant treballat: de que seguons he entes
deuen scriure a vostres reverencies nobleses e honorables saviesas. A
la qual cosa respongui queu scriuria a vosaltres e faria e compliria
e-o que per vostres reverencies nobleses e honorables savieses
me
seria rescrit e no en altra manera. Perqueus placia scriurem
ço que plasent vos ne sera quen faça cor de tot cert los
dits affers seran fort prest en tals termens que Deu ne
sera loat e vosaltres aconsolats e ab
concordia de tot lo regne trametran lur missatgeria al
loch dipputat a la general congregacio. E sia
molt reverents nobles e honorables senyors lo sanct Sperit
vostra guarda. Scrita en Valencia a VIIII de març. - A vostre servey
e manament prest Francesch Darill missatger vostre trames en
regne de Valencia.

Dióse cuenta también de un largo
escrito presentado por los embajadores de Francia, y en el que
recusaban a la mayor parte de los nueve compromisarios elegidos.

Sesión del día 16.

Después de haberse nombrado una
comisión para que viese de qué modo debería socorrerse a la reina
viuda doña Margarita, fue leída la siguiente contestación que daba
al parlamento a las recusaciones alegadas por los embajadores
de Francia.

Núm. 320. Tom. 19. fol. 1565.

Parlamentum
generale principatus Cathalonie visis requisitionibus et
protestationibus per reverendum in Christo patrem dominum episcopum
Sancti Flori aliosque multum honorabiles dominos ambassiatores
illustriçsiml domini regis Francie aliorumque dominorum
de Francia aliisque nominibus in ipso parlamento in tribus
cedulis oblatis et lectis visaque et considerata serie earundem:
attento quod persone que examinare perscrutari noscere et publicare
debent veri regis justitiam per ipsum et alia parlamenta cum multis
expensis et laboribus ac longo spatio temporis nominate et invente
per Dei gratiam cum infinitis difficultatibus concordate sint persone
probate vite fame notabilis conscientie pure et multiplici idoneitate
et maxima honestate dotate ut ipsum parlamentum per fidedignas
personas fuit et est veridice informatum: pensatisque natura et
qualitate actus de quo agendum est et effectu ad quem faciende sunt
principaliter et proprius examinatio nostio investigatio et
publicatio jam predicte: habens coram occulis universale bonum
quatenus reipublice regnorum et principatus corone
regie subjectorum que ob longas dilationes et moras
cognitionis veri regis et domini usque nunc fuit
satis periclitatum et paratum ad suscipiendum scandala infinita nisi
ab his fuisset divina clementia preservatum: consideratis itaque et
attentis aliis et pluribus bonum statum regnorum et principatus jam
dictorum tangentibus si compendiosa
celeritate fieri possint
examinatio discussio investigatio nostio et publicatio veri regis:
exquisito super jamdictis et habito consilio a pluribus in jure
canónico et civili doctoribus residentibus in eodem: sequens dictum
consilium ordinat personas nominatas per ipsum et alia parlamenta et
invicem concordatas ad faciendum examinationem nostionem et
publicationem jamdictas deberé e vestigio publicari non obstantibus
requisitionibus et protestationibus antedictis.

Publicáronse,
pues, solemnemente en esta sesión los nombres de los nueve
compromisarios elegidos, y se leyó una carta con que la reina doña
Violante acusaba el recibo de la del parlamento en que se le
notificaba dicha elección.
Reunióse después por la tarde del
mismo día la comisión de los veinticuatro, a fin de acordar varios
de los preparativos que debían ordenarse para la reunión de los
compromisarios en Caspe (1).
(1) Con el mismo objeto se reunió
también la comisión en el dia 17, acordándose entre otras cosas el
sueldo que debía satisfacerse a Alberto Çatrilla, nombrado capitán
de la villa de Caspe por parte del Principado.

Sesión del
día 18.

Acordadas algunas providencias para apaciguar los
diversos bandos y parcialidades que había en Cataluña, fueron
leídas las cartas que siguen: 

Núm. 321. Tom. 19. fol.
1579.

Als molt reverends egregis nobles e honorables senyors
los del parlament general del principal de Cathalunya ajustat
en la ciutat de Tortosa. - Molt reverents egregis nobles honorables e
savis senyors: De vostres grans reverencies nobleses e honorables
savieses havem reebuda una letra de
XV del present mes de febrer
ab la qual senyors molt reverents egregis nobles e honorables
affectualment nos pregats
vullam scriure als honorables sindichs e missatgers de aquesta
ciutat aqui presents que en veure e discutir los apuntaments
que per mossenyer Berenguer Dolms nos mostrats
e per los deputats del general de Cathalunya posats en
scrit vullen esser e entrevenir com en altra manera los
dits nostres sindichs nou vullen fer segons que aquestes coses
en la dita vostra letra son molt pus largament
enarrades. E responemvos senyors molt reverents egregis nobles
e honorables que quant mes pensam en la conservacio del dit general
de la qual aquesta ciutat entre les altres del principal de
Cathalunya tostemps han volgut pendre principal carrech
e cura special e consideram encara don lo dit general
en major part ha pres e pren son nodriment e ha son
stable fundament: tant molt mes entrenyoram que los
fets utils e profitosos al dit general toquants conservacio defensio
e augmentacio daquell per aquesta ciutat sola moguts
prosseguits e deduhits en acte molt honorable e de gran renom
al dit principal no sien per vosaltres senyors escoltats
admesos e favorejats axi be com alguns altres per quis
vulle imaginats: ans lo quens es pus cru
sien stats e son de dia en dia sots color de prejudici e en altra
manera repellits de tracte e de conclusio e de remetrels en
termens de justicia: e aquesta raho sola senyors molt
reverents egregis nobles nos ha induhits a manar als
dits nostres sindichs o missatgers sera dat loch que
per ells los dits apuntaments sien vists e regoneguts
ne nosaltres los veurem ne regonexerem a tant que
aquesta ciutat sia per vosaltres senyors tractada seguons
deu: e ladonchs senyors jatsia aquesta ciutat de qualsevol
augmentacio fahedora al dit general es per aportar major carrech
que altra nosaltres darem tot loch que rahonablament
puxam dar als dits apuntaments e altres coses qui sien
utils e expedients al dit general. E placieus senyors nos
perdonets com a present no defferim als prechs qui
per vos ab la dita vostra letra nos son stats fets
segons dit es. E tingueus molt reverents egregis nobles e honorables
senyors en sa guarda la sancta Trinitat. Scripta en Barchinona a XXVI
dies de febrer del any mil CCCCXII. - Los consellers de
Barchinona a vostres plahers e honors apparellats.

Núm. 322. Tom. 19. Fol. 1580.

Als tres molts
reverents nobles e molt honorables senyors los senyors tenents
lo molt honrat parlament del regne Darago en la ciutat
de Tortosa. - Humiel e tres redubtabla
recomendacio davant mesa tres reverents molt nobles e molt honorables
senyors placia a saber a las vostras tres redubtables
reverencias nobleses e honorafficancias que nos
de mandament del molt noble magnifich senyor mossenyer lo
jutge Darborea e vezcomte de Narbona desirant a
tot son poder de complir les causes per ell promeses e de procehir
anant en lo compromis feyt entre los officials
del senyor rey Darago e luy anavam delliberats
devers lo vostre molt honorable parlament: e quant em
stats en la ciutat de Barchinona emnos presentats
a mossenyer Roger de Moncada e al senyor en Loys de Gualbes
aysi presents
davant los quals lo dit compromis ha stat principiat
davant los autres conseliers de la dita ciutat
dels quals encara non havem pogut haver deguna
expedicio jatsia hi hajam feyta
tota diligencia. E per ço que lo dit negoci principiat
puescha haver bona e breu expedicio a la honor de Deu e breu e
be e utilitat de la causa publica e de conservacio del drieig
de quescuna partida e saiguent lo dit negoci em
stats informats que lo bastard Doria ha
requis la dita ciutat de fer armada contra lo dit
senyor donants a entendre grans res de causas contra veritat e
sus ayço los missatgers del dit Doria
son anats a las vostras magnificencias. E per ço molt
reverents nobles e honorables senyors a fi que vos appara
maniffestament que lo dit mossenyer lo jutge Darborea e
vezcomte de Narbona no han en res passat les causes per ell promeses
e que vulle e entenda am e feig complir e seguir
les causes tractades e estar del tot a la ordinacio arbitral dels
senyors arbitres ausiclo en sas rayzos e haja
observat e guardat la treua duna part e daultra
jurada e per conseguent ço que
los dits missatgers han dit ni proposat non staran en veritat ni
dejen esser irasits a las causas per ells requisides;
tan humilment quant podem supplicam a las
vostras altas magnificencias que vos placia de benignament voler
ausir e entendre las nostras rasons e detenir
los dits missatgers de supersesir en la dita armada per
ells requisida entro a tant que nos hajam
enformat lo vostre molt honorable
parlament del contrari de ço
quels dits missatgers vos han proposat: la qual informacio si
tost com siam per los
dits senyors arbitres e conseliers despatxats e ayso
farem speram en Dieus que per la migan vostra molt
reverents nobles e honorables
senyors la causa principal haura bona fi a
la honor del senyor rey e utilitat de quescuna partida. Nostre
Senyor Dieus conserva les vostres reverencies nobleses e
honorificancias am creysament de bens e de
honors. Scrita en la ciutat de Barchinona a XV de març.
- Los ambaysadors de mossenyor lo Jutge Dalborea o vezcomte de Narbona tots vostres a vostra honor
apparellats.

parte 4