Mostrando las entradas para la consulta Lineola ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Lineola ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

domingo, 24 de mayo de 2020

N. 8. Memoriale n. 49, fól. 29.

N. 8. 
Memoriale n. 49, fól. 29.

Ad Hieronymum Paulum Petrus Michael Carbonellus hanc epistolam mittit ubi scribuntur Regie preeminentie et auctoritates officii Regii Archivi apud urbem Barcinonensem cui nuper est prefectus nec non contra suos obtrectatos res versipellesque.

Petrus Michael Carbonellus Hieronymo Paulo clarissimi viii Jacobi Pauli civilis iuris consultissimi gnato suavissimo S. P. D. Superioribus diebus ternas ad te litteras tabellario dedi latino sermone editas quibus respondere usque hac distulisti. Ego quidem sine intermissione litteras scribo tu vero contra mi Hieronyme obmutescis iam diu quod mihi non parum molestum est. Si latine rescripseris una saltem lineola contentus ero. Non te ignarum arbitror quo pacto sacris scriniis Regis que vulgo Regium Archivum vocant fuerim per Regiam maiestatem prepositus verum enimvero id te scire velim pallaciam maliciam invidiam mortalium hac tempestate indies in me adeo vigere ut obtrectatorum morsus vipereos effugere haud valeam emuli undique assunt qui vitam qui mores qui acciones meas suis morsibus lacerare audeant. Quicquid in buccam venit in me expectorare non verentur intuentes nam quipiam eorum me uti officio Scribe domini Regis id pati non possunt inquiunt namque Jacobum Garciam amicum et contubernalem nostrum carissimum aliosque in huiusmodi Archivi officio predecessores nusquam usos fuisse licet concedant eum qui Archinotarius sive Archivarius est seu claves ipsius Regii Archivi tenens domini Regis Scribam (quem vulgo mandati Scribam apellant) semper existere. Bartholomeus profecto Verinus vir doctissimus ac inacte virtutis Consiliarius ac Regens Cancellariam domini Regis qui me imprimis amat charumque habet cupiens me ad tam honestum exercitium admitti priusque ad id me introduceret videre et perlegere voluit una cum egregio ac prefacundo viro Joanne Peyrono Locumtenente prothonotarii Domini Regis an is Jacobus Garcias predecessor meus officio Scribe mandati uteretur nec ne. Ego sane ut eorum desyderio satisffacere et ab horum conscribarum Regiorum morsibus cavere valerem haud incuria maximis matutis singulis diebus etiam festis Regum regesta in eodem Archivo Regio recondita volvere et revolvere enixus suin (sum) et quum iam nihil in hac re comperiissem post omnipotentem Deum (quem pre ceteris venerari amarique oportet) Sanctum divumque Angelum Raphaelem mihi patronum tutorem defensorem deligens amore gratia et benivolentia sua multa decreta que vulgo mandata nuncupant in actis et Regiis litteris tam per Jacobum Gartiam quam alios predecessores in hoc Archivo apposita (que in ipsis regestis exarantur eosque hoc officium exercuisse) multo tempore comperi. Que omnia et Bartholomeo Verino et Joanni Peyrono quos prediximus Item Joanni Villario eloquentissimo viro tibi et mihi amico et necessario precipuo ac Petro Bancells (Baucells) Locumtenente Magistri rationalis viro utique circunspecto iucundissime commostravi quippe qui sua virtute ab adversariis meis in omnes partes ad me defendendum putant. Idcirco ut mihi et successoribus meis in ipso Archivi officio tanquam lumen ardeat aeterneque memoriae commendetur hanc rem omnem in papyro folio impreso in Armariis Catalonie (ubi pleraque ad huiusmodi offitium pertinentia manu propria annotavi) depingere mihi placuit. Te etiam qui alter ego es harum rerum compotem facere. Vale decus et unicum solatium meum antiquitatumque amator. Pridie Calendas Maias anno Christiane Religionis MCCCC septuogesimo septimo. Ex urbe Barcinone.

Documento 9

sábado, 30 de noviembre de 2019

SUMARIA CONTRA EL CONDE DE URGEL, apéndice

Núm. 20. 
SUMARIA CONTRA EL CONDE DE URGEL.

Día 3 de junio de 1413.

Hallándose a la sazón don Fernando en Barcelona, y habiendo llegado a su noticia, por relación de personas fidedignas, que algunas partidas de estranjeros armados se hallaban reunidos en los confines de sus reinos amenazando una invasión; previo un maduro consejo, mandó se recibiera una información para comprobar la veracidad de aquellos rumores y averiguar quienes eran los instigadores y motores de aquel atentado y el objeto que se proponían, especialmente cuando la fama pública acusaba al conde de Urgel de que habilitaba, fortificaba y abastecía de gentes, armas y vituallas sus villas, castillos y fortalezas, para admitir y recibir en ellos a dichos estranjeros y prepararse a la ofensiva y defensiva. Y como el rey tuviese en su poder algunas cartas relativas a aquel hecho dirigidas de distintos puntos no solo a su persona si que también a diferentes sugetos, mandó se insertaran en la presente información en la parte que con esta guardaban relación, y su tenor es el siguiente:

Domino suo Peregrino de Jassa in utroque jure profundissimo bacallario. - Carissime domine: cum pastore vestre cabanye recepi litteras vestras super eo quod me rogatis si qua sentio in his partibus tractari contra dominum vestrum regem aut vestram civitatem Cesarauguste quod vos avisarem super quo etiam me rogavit aftectuose dominus infermarius frater vester dum eram Tolose preteritis diebus in quadragessima quod si qua in predictis sentiebam vobis notificarem. Eapropter noveritis quod dominus avunculus meus quem vos cognoscitis venit eri de Ax ubi dimissit dompnum Anthonium de Luna et recepit vadia ab eo pro decem hominibus armorum ad tres menses pro intrando in vostro regno et antequam iret ad visitandum me et alios parentes hic: a quo habui quod de certo est tractata mors proditionalis vestri regis et ejus filii et aliorum plurium in ipsis partibus et quod executabitur in brevi nam bene cognoscunt quod ipso rege vivente in vanum laborarent. Interrogavi eum de executoribus de tempore et de modo quo predicta debent fieri: dixit quod nichil amplius scit in specie sed quod predicta sunt certa: quare consulo vobis quod sitis avisatus nam sine dubio magna scandala erunt inter vos si predicta fiunt. Ego dixi vestro pastori quod si videt quod vestrum ganatum non potest esse sine periculo quod ducat eum hic nam hic erit securum. Rogo quod me avisetis de vestri et vestrorum omnium fratrum salute. De copiando vobis Lucam de Penna super tribus libris Codicis ego non habeo hic scriptorem sed mitam librum Tolose domino infirmario et ipse faciet ibi copiari. Si archiepiscopus vester cujus anima credo esse in inferno non amovisset michi capellanias quas habebam in sede Cesarauguste melius visitarem vos sed postquam nichil habeo nolo ire ad despendendum de proprio. Valete. Scripta in Casteg XVI madii. - Totus vester Bertrandus de Domo nova. - Al mas catholico et mas verdadero et sforçado nuestro senyor el muyt alto et muyt poderoso don Ferrando por la gracia de Dios rey Daragon. - E senyor diz que don Anthon entienden que con estos dineros fara mil combatientes de los ingleses o mil et quinientos et que haura de Gascunya fasta sietecientos combatientes et que dizen que ellos tanto que sian en ste regno tienen grandes tractos con algunos cavalleros et con algunos lugares e que ante que la vuestra merce se percibria ellos se reforçaran por manera que vos no los porez echar del regno. E senyor dizen que tantost que entren en el regno que luego entienden de tomar voz de llamar rey a don Jayme: e ellos parece que han a entrar por el puerto de Sola que es entre Bearn et Navarra e entienden que ellos seran en sta tierra por todo este mes de mayo al mayor tardar: por lo qual senyor cumpla a la vuestra merce de enviar algun socorro en esta tierra apriessa: e siquiere senyor si hi enviassedes quinientos hombres darmas de aquellos que stan en Barchinona a esta ciudat de Huesca car ellos senyor dizen alla que llegando a esta ciudat sera suya. E senyor ante que estas cosas vayan mas adelante vuestra merce deve comprender todos los cavalleros del regno a vuestro gage et enviar por castellanos: e diz que ellos alla dizen que vuestra persona et vuestros fechos no pueden seyer seguros si en poder de castellanos no et que aquellos tienen ellos en gran recelo et por exo prendieron a mi scudero porque non vos avisasse que no enviassedes por ellos.
- Vuestro homil servidor Sancio de Nava. - Al molt excellent e poderos alt princep et senyor lo senyor rey. - Molt excellent et poderos alt princep et senyor: a vostra excellencia humilment notifich que vuy en hora de vespres e poch apres he sabut certament que de Balaguer son exits gent de cavall et de peu et ab dos standarts blanchs ab creu vermella son passats a Bellvis et la via Darbecha o de Juneda: no se si passaran a Montblanch car lo cami es aquell o si barrejaran res. Aren diuse per alguns quels han be scusats que son CC de cavall o pochs mes et CCC de peu. De lur exida de Balaguer yo no he pogut res saber car hir digmenge me menaçaren una spia que trametia a Balaguer et no gosa passar de Menargues anlla car aqui li foren fetes les menaçes ne de Balaguer ne lexaren exir degu stranger axi que fins ells son stats exits no sen ha res sabut. De ço que fet hauran com yo ho sapia yon certificare vostra senyoria. Scripta ab cuyta a XXVIIII de maig. - Senyor donant la present al correu he sabut que un gentil hom de Comenge arriba ir a Balaguer ab XXV de cavall et que lo comte ha pagat et quitat tot hom et que deu cavalcar prestament et anar vers les parts Dosca o alla on la gent darmes deu entrar. - Senyor vostre humil servidor et sotsmes qui besant vostres peus e mans se comane en vostra gracia et merce Riembau de Corbera. - A mi senyor el rey. - Item senyor assi como havia scripto aquesta letra et stava por cerrarla et enviarvosla por correu es venido un hombre de Huesca con ardit cierto de persona que ha buena intencion a vuestro servicio el qual fa saber como el lunes mas cerca passado el hermano de mossenyer Fluvia con XL de cavallo et XV ballesteros paso a una legua de Montaragon et que fizo la via de los puertos. Recelanse que meta alguna companya por fornir et stablir Loarre Montaragon et si algunas fuerzas poran mas haver et que en Huesca ha gran division entre ellos quey ha mester execucion de justicia la qual el capitan no gosa fazer. Dios ha visto et las gentes la vuestra grant piedad que les havedes liavido et no lo han querido conoscer. Es necessario por salut vuestra et de todo el pueblo que contra los traydores que se son desconocidos por vos senyor hi sia fecha tal exequcion de justicia que siades temido como verdadero rey. - De la vuestra real majestat qui besando piedes et manos me comando en vuestra merce vuestro scribano de racion. - Al muyt alto excellent princep et senyor mi senyor el rey. - Item senyor tanto quanto yo he podido me so certificado si en ciudat ha res de sospita de periglo que se .... en res et tal cosa noy ha al present que notoria sia de grandes hombres excepto de los que son presos que si han mostrado tractos por sospeyta de hombres que se diz que eran del conte Durgell que vinian de nueyt et que stavan amagados algunos dias en sus casas. Contra aquestos me han dito que si fazen processos et yo los entiendo a fer cuytar et contra un otro que se dize que se le prova bastantment que dixo: Rey don Ferrando el no es rey verdadero ante feyto por dineros quel verdadero rey don Jayme es: et dixo tales paraulas: Yo me matare con todo hombre que lo quiera sostener. Aqueste es preso et venido don Pedro Durrea yo entiendo fer mi poder que por justicia sia sentenciado a tal muert que sia terror a otros. - Item senyor assimismo he informado que la muller de mossenyer Leon filla de don Anthon que segretament soldadava ballesteros et a dies unos a dies otros secretament los enviaba ad aquesta ciudat informados que stuviessen prestos que cada que huviessen la voz fuessen en ayuda de los que cridarian la voz de don Jayme rey Daragon et por razon de la presion de los que han preso de temor muytos ende son foydos de la ciudat. Aquesta voz senyor yo non puedo saber que pueda seyer otra ni que haviesse valor sino traycion de grandes hombres sobre tractos contra la vuestra majestat: porque yo senyor amando la salut de la vuestra persona que aquella conservada yo et muytos otros havemos salud et lo que Dios no mande del contrario seriamos en total destruccion et perdicion significo a la vuestra reyal majestat que li placia ben guardar con qui tracta et de qui se deve guardar et puesto que lo dissimuledes que assi bien vos guardedes como si sabiessedes que el tracto realment se fiziesse contra vuestra persona: car aquesta malautia procede de tal accident que savieza es presumir el contrario et provedir de remedios saludables. E senyor considerados los males que por no provedir prestament de remedios en la recuperacion de aquestos castiellos et punicion de los malos et traydores a la vuestra corona que en aquellos se son stablidos se pueden subseguir: pareceme senyor de present personalment venir ad aquesta ciudat et fer venir con vos senyor buena gent fiable et que todos los de casa assi de mulas como de cavallo viengan con vos armados et vuestra persona bien acompanyada et bien guardada etc. Scripta en Çaragoça a XX dias de mayo. - De la vuestra real majestat qui besando vuestros piedes et manos me comando en vuestra gracia et merce vuestro scrivano de racion.
- Al muyt alto excellent princep et poderoso senyor nuestro senyor el rey.
- Muyt alto princep et poderoso senyor: Sepa la vuestra gran alteza que hoy lunes manyana yo so entrado en la ciudad de Çaragoça por complir lo que vos senyor me havedes mandado et fecha comunicacion con aquellos de aquesta ciudat qui se senyor que son stados et son vuestros leales servidores et vassallos de todos los sentimientos que havemos. Vos suplico senyor et vos demando en dono que vos senyor tengades la ymaginacion en la guarda de vuestra persona et del senyor primogenito et per res no lo prengades en menosprecio car yo conozco las obras et imaginaciones de don Anthon millor que hombre desti regno et se stando alguna vegada amistados de que cosas me teniro las quales si yo esse querido dar orella se de cierto que se haurian exequtado: e havet en memoria senyor muytos principes et senyores haver preso muert a traycion. Daqui adelant senyor ya creo sepiaz como no ha ningun sitio sobre los castiellos de Montaragon ni Loarre et aquellos castiellos se fornecen continuament de gentes et de provisiones: et si quexadament poderoso senyor noy socorrez agora de aquesta poca collida que yes en sta terra se providiran muyto mas: de lo qual se ha muyt spantada toda sta tierra car senyor de un cabo han carestia et de otro sienten los robos et males que les vienen et vendran destos castiellos do dizen ya que dos castiellos de lorda son et seran aquestos. Porque poderoso senyor por reforçar vuestros vassallos et opprimir aquellas malas gentes es necessaria vuestra cuytada venida etca. Scripta en Çaragoça a XXII de mayo. - Vuestro humil vassallo et servidor qui se comanda en vuestra gracia et merce Pedro Durrea.
- Al molt alt et molt poderos senyor lo rey Darago. - Pero molt alt senyor sta en veritat et aço es cert que dissapte pus prop passat per lo mati passa monssenyer Fluvia per lo pont de Piyana partin de Balaguer ab XXII de cavall et VIII ballesters et un trompeta et ab tres azembles et passaren senyor.... prop per una aldeya de aquesta vila que ha nom lo Campell et demanaren que de qui eren et digueren que del rey et ells traguerensen scarn quant digueren que del rey eren et prengueren un molto de un vassall vostro et feren la via de la terra de don Pedro et anarensen al Grado qui es del comte Durgell et de alli partiren lo digmenge apres dinar. Es fama aci que portaven XX millia florins a don Anthon de Luna per la gent darmes. De ço que daciavant sabrem de cert vostra gran senyoria ne sera encontinent consultada: et manme etca. Scripta en la vostra vila de Tamarit de Litera dimarts a XXIII de maig lany MCCCCXIII. - Senyor. Lo vostre homil vassall qui molt se recomane en vostra gracia et merce Pascual Ledos.
- Al molt honorable et circunspecto varon lo senyor governador Daragon. - Governador senyor: yo he vist una letra que vos enviavats al justicia de Exea per la qual li fets saber que prestament
ell trameta a mi aci a Jacca per saber ardit de lo que yo se de don Anthon et de sa gent: perque vos faz saber que yo tinch certes spies o barruntes al dit don Anthon pero sabet que per força yo he a confiar aquestes spies o barruntes de homens bearnesos perque daltros non trop quey gosen anar e he gran dubte que no sia enganat en les dites barruntes et spies. Aço per tant com a mon semblant yo veig fort favorables los bearnesos a la manera de don Anthon: hoc encara he dupte que quant yo haja gran necessitat lo saber nom prenguen les barruntes per ço com passen per gents sospitoses contra nos et en açono puch metre altre remey negu car noy ha pas nengu
per hon puga saber sino per aquestes. Lo ardit que yo he de don Anthon en lo present cas es que encara es a Bordeu e segons so informat tracte et cerque per tot son poder com haja la mes gent que puga per entrar deça: et es fama publica segons me fan saber que ha argent et grans joyes del comte Durgell per pagar la gent que deu venir per ell. Per saber quanta ni quinya encara ara yo non son ben certificat: todora que mes ne sapia yous ho fare saber a Exea et alli lexat manat qui pague los correus perque a present yoy he a bestraure que negun noy vol bestraure etca. Scrita en Jacca a XXIII de maig. - A vostre comandament Anthon de Bardaxin.
- Al molt alt et molt poderos senyor lo senyor rey. - Molt alt et molt excellent princep et victorios senyor. - Per certificar vostra molt alta senyoria de les novitats de aquesta terra havem trames alguns homens en lo comtat Durgell per veure et scoltar: et trobam que a present la major novitat es que lo comte es vengut de Castello de Farfanya a Balaguer ab CC rocins bons ab comunals et ha trames en Johan Mecha per son comdat per fortificar ses forces et fer recollir los viures etca. Scrita en Cervera a XXIII de maig any MCCCCXIII. - Senyor los vostres humils vassalls et sotsmesos qui prostrats en terra ab besament de peus et de mans se comanen en vostra gracia et merce lo veguer batle et pahers de la vostra vila de Cervera.
- Al molt alt molt excellent princep et poderos nostre senyor lo senyor rey Darago. - Item senyor ja sia moltes noves se comten empero no som certs de aquelles sino que es ver que mossenyer Fluvia de casa del comte de Urgell passa dissapte pus prop passat ab XXII de cavall et VIII de peu per una aldea de aquesta vila clamada lo Campell e diuse que anaren al Grado qui es del dit comte et que portava certa quantitat a don Anthon de Luna per haver gent darmes. Axi mateix senyor alguns bandejats o gitats de pau et de treua en numero de III o de IIII son venguts de nit en lo terme de Albelda terme de aquesta vila et hansen portat algunes vegades bestiar una jornada IIII caps et altra vegada altres IIII caps et recullense en lo comdat. Perque senyor vos supplicam per vostra merce hi vullats provehir. Nostre Senyor etca. Scrita (Serita el el original) en la vila de Tamarit de Litera a XXIIII dias de maig del any MCCCCXIII. - Los vostres homils
vassalls qui besan vostres peus e mans se comanan en vostra gracia et merce los jurats et promens de la dita vila vostra de Tamarit.
- Al molt alt excellent et poderos princep et senyor lo senyor rey. - E de fet senyor he sabut per persona digna de fe que qualsque IIII o V dies ha que lo comte ha tramesos diners a don Anthon de Luna qui son en nombre segons dien alguns VI millia florins altros dien XV millia: daço no pot hom haver certenitat. Altres dien que solament los porten al castell de Loharre pera don Anthon et per ferne compliment de paga a la gent darmes qui deuen entrar. Los portadors senyor dels dits diners son stats segons se diu en Johan de Linyan et Johande Flovia ab qualsque dotze de cavall et ab alguns homens a peu: diuse que faran lo cami Destadella et daqui a Grado pero senyor la hora que yo ho sabi ells eren ja passats mas decontinent que ho hagui sabut jou scrivi en avise a mossenyer Arnau Derill et a mossenyer Anthoni de Bardaxi et tench daltra part certs homens ab ells quey he tramesos daci perque certament sia per ells avisat de tot ço que ells sabran ni sintran. Aquesta ciutat senyor tant com yo pusch conexer ha cor et voler gran vers vos et vostra honor et servey etca. Scrita en Leyda a XXV dies de maig. - Senyor. Vostre homil servidor et sotsmes qui besant vostres peus et mans se comana en vostra gracia et merce Riambau de Corbera



- Al molt excellent et poderos alt princep et senyor lo senyor rey. - Molt excellent et poderos alt princep e senyor: apres que dijous prop passat hagui scrit a vostra senyoria de les noves que sabia et de la anada que lo veguer daci havia feta a Alguayre per fer stablir lo castell he sabut certament qui si no si hagues provehit en lo temps que fet ses la gent darmas qui es a Balaguer se fora ja mesa dins lo dit loch et castell o monastir daquell. E mes avant senyor he sabut que apres que aquells qui son a Balaguer imaginaren que yo fos lofficial qui hi ere anat et de fet se aplegaren et isqueren de Balaguer qualsque XX de cavall et alguns de peu et meteren enbosca dijous prop passat en un loch o en lo terme del dit loch qui ha nom Alcaniz et es quasi a mig cami o poch mes de Leyda a Alguayre crehent que yo vinria aquell dia et quem apresonarien alli. Seguis que una spia que yo tenia a Balaguer hac sentiment de aço abans que la gent isques et volch exir de Balaguer et nol ne lexaren exir: empero senyor lo veguer daci qui ere anat lla segons dit es et ja altra vegada vos he fet saber fora donat en la embosca sino com lo dimecres en la nit qui ell devia partir lo mati que ere dijous li fo denunciat per dos homens qui son habitadors de Leyda: et sobre aço el parti gran dia del dit loch Dalguayre et muda cami: be que aquests qui loy denunciaren no li digueren sino lo tracte et acort quis ere haut de aço et ques guardas et ell feu ço que dit es. E apres que es stat vengut yo he sabut lo fet certament. Encara pus senyor he sabut que lo fill menor de don Artal Dalago es a Balaguer be ha dotze jorns et daltra part per les spies que tench mes stat dit que de les montanyes de Jacca et de Castello de Burriana et del Forcall deu venir gent de peu a Balaguer. La fama senyor qui es en Balaguer segons les spies es que gent darmes axi de gascons com danglesos deu entrar de tot cert: empero senyor segons per altres parts som imformat la dita gent deu entrar ab don Anthon de Luna et sta be que entre tots sien D combatents: e diuse que la major part son a Achs et que don Anthon lus havia dit que prenguessen viures de ço que haguessen obs car ell ho pagarie dels gatges: et abans quels hagues pagats ell sen venie de Bordeu et passa per Hachs sens dir res als capitans de la gent darmes: et ells sabent que ere passat sens dirlus res ne donar compliment als gatges ferenlo seguir et hanlo fet arrestar en lo loch de Fastingues: et segons he entes la moneda que segons ja he scrit a vostra senyoria es stada tramesa per lo comte Durgell al dit don Anthon deu servir en pagar la dita gent et fer desarrestar don Anthon etca. Scrita en Leyda a XXVIII dies de maig. - Senyor vostre homil servidor et sotsmes qui besant vostres peus et mans se comane en vostra gracia et merce Riambau de Corbera.
- Alt molt excellent et poderos alt princep et senyor lo senyor rey. - Anit prop passada scrivi cuytadament a vostra senyoria com certa gent darmes del comtat Durgell havian cavalcat ab alguna gent de peu et la via que fahien: e vuy dimarts he sabut certament que soparen a un loch appellat Cidamon pagant ço que despeneren ab lur diner: pero abans que fossen al dit loch dos o tres de cavall lunyantse dels altres volgueren apresonar un home de Belloch qui es carrer daquesta ciutat e perque ell nols volch seguir a lur guisa et parech lus fes algun contrast ab armes quels hac toltes alancejarenlo de guisa que no triga gayre mori aquell dia mateix. La cavalcada senyor que feta han se yo de cert que han feta per matar o apresonar an Franci Derill et aquells qui ab ell son: et ja tantost com yo sabi que havien cavalcat pensant en mi mateix que per ell hi devien esser fiuli dos correus ensemps que anassen per diverses parts a denunciarliho jatsie per aquells nou haje sabut com no passassen de Belloch enla per pahor: mas segons son certificat los homens de Belloch tantost quels hagueren vists feren un home qui feu la via de Tarraga per avisarne tot hom altre a mi aci axi que lo dit en Franci ses aturat a Tarraga segons se diu e la dita gent darmas del comte han stat vuy tot dia entre Castellnou et Anglesola en los camps fora cami sperantlo: no se quen sera. Oppinio dalguns es senyor que aço se sie fet es face posat que nol puxen haver per empacharli son cami a fi que no puxa esser provehit al loch on vos lo trametets et que entretant la gent darmes strangera quis diu que deu venir sie entrada sens contrast et si lo cor los ho diu se puxen esser acostats a Hosca. Mes avant senyor he entes que del Forcall et de Castello de Burriana ha venguts molts homens al comte et sonse partits de star entre Balaguer
et Castello yon sabera moltes coses mes. Scrita en Leyda a XXX dies de maig. - Scrivint la present senyor he vist que en tots los lochs del comtat qui daci se poden veure han faronejat esta vesprada et dabans nou havien acostumat. - Senyor vostre humil servidor et sotsmes qui besant vostres peus et mans se recomana en vostra gracia et merce Riambau de Corbera.
- Al molt alt et molt excellent princep et victorios senyor monsenyor lo rey. - Molt excellent princep et senyor: Axi com per vostra senyoria me fon manat yo men anave a Hosca et com son stat a Cervera he haut ardit que en Balaguer havia de docents rocins en sus: e yo continuant mon cami son plegat a Tarrega hon hagui decontinent un home de mon frare lo comenador de Berbens ab una letra la qual tramet a vostra senyoria en sa forma: e apres molt excellent senyor que hagui lesta la letra de mon frare me vench lo batle veguer capita et pahers et consellers daquesta vila em digueren que per son descarrech pus yo anave per manament de vostra senyoria me notificaven que ells havien trames dos de cavall a Vilagrassa quels fessen recollir aci en aquesta vila e com foren al dit loch de Vilagrassa hoiren repicar Anglesola et a Berbens: et els volent saber que ere anaren Anglesola et aqui veheren tota la vila rumorada et vench un hom qui havie vist la gent del comte Durgell la qual stimave a D rocins et D de peu et son a Linehola qui es en lo cami o fort prest per la on yo he a passar: los quals sens falta per les certinitats dessus dites ells han feta empresa sobre mi et veig que si yo pas avant no sera que no haga encontre: et sabme mal com no ve a la comunal que tot se arriscarie pero senyor suplic a vostra senyoria quem man que sera sa merce yo faça etca. Scrita en Tarraga a XXIX de maig. - Senyor vostre homil sotsmes que besant vostres peus et mans se recomana en vostra gracia et merce Franci Derill.
- Al molt noble senyor et car frare en Francesch Derill. - Molt noble senyor et car frare: Sapiats que de tot cert ha exida gent de Balaguer en nombre de CC homens a cavall et altrestants de peu et son a Lineola venguts: perqueus avis que vingats salvament et com serets açi acordarem etca. Scrita ab cuyta a XXIX de maig. - Vostre en tot frare Ramon Roger Derill.
- Al molt alt et molt excellent et victorios senyor monsenyor lo rey. - Molt excellent princep et senyor: despuys hagui scrit a vostra real majestat ses seguit que es vengut a Balaguer mossenyer Bernat de Coarasa qui es gasco ab C rocins et C ballesters et son Albesa aleujats et corren et roben tot lo mon qui troben: aximateix molt excellent senyor los altres qui eren venguts contra mi exintme al cami son aleujats en Liniolla et speren a mi. Placieus molt alt senyor de provehiri car tota aquesta terra sta romorada et dihen que si tal recapte hi dona lo senyor rey que perdut es tot. Perque senyor molt victorios per quel poble no perde lo cor et que sie terror de vostres enemichs placia a vostra senyoria dia y nit ferhi la provisio ques pertany. E dien la gent del comte que si veniets ab tot vostre poder que ells vos entenen combatre si pujen de II millia rocins amunt et speren haver socors en breu et serie mester abans ells no fossen amassats que ells rebessen: et man a mi vostra senyoria etca. Scrita en Tarraga lo primer dia de juny. - Senyor lo vostre homil sotsmes que besant vostres peus etmans se comane en vostra gracia et merce Franci Derill.

A mas de esto mandó el rey citar, jurar e interrogar algunos testigos, cuyas deposiciones recibidas por su vicecanceller el doctor en ambos derechos Bernardo de Gualbes, se insertarán más adelante.

Día 10.

El primer testigo presentado fue Guillermo Ramon de Montagut, que declaró lo siguiente:
Preguntado: Si sab ni ha oyt dir que don Anthon de Luna sia stat parcial et volentari al comte Durgell.
Dijo: que nou sab de certa sciencia pero que ho ha oyt dir per moltes parts et a molts.
- Preguntado: Si sab o ha oyt dir quen los castells de Trasmoz et Muntarago que son stats occupats per gent de don Anthon criden et diguen publicament. Viva lo rey en Jacme Darago dientho del comte Durgell.
Dijo: quel testis ha oyt dir aci en Barchinona a molts que en lo castell de Muntarago ho dehien.
- Preguntado: Si sab o ha oyt dir que don Anthon de Luna sia stat en Gascunya per haver gent darmes que deuen entrar en aquests regnes hostilment. Dijo: que ho ha oyt dir publicament en aquesta ciutat et assi nes fama. - Preguntado: Si sab o ha oyt dir quel comte Durgell haja trames al dit don Anthon en les parts de Gascunya azembles carregades de moneda vaxella robes et joyes per pagar la dita gent. Dijo: que ha oyt dir primerament a Tarrega quel comte Durgell havia trames a mossenyer Garcia de Sesse et a Johan de Fluvia ab XV millia florins al dit don Anthon e aximateix ho oy dir a mossenyer Dalmau de Mur al Albi. - Preguntado: Si sab o ha oyt dir que lo comte Durgell enfortesca les forces que ha et aquelles fornesca de armes vitualles et altres coses necessaries. Dijo: que ho ha oyt dir aci en Barchinona et en altres lochs que lo dit comte enfortex
et fornex ses forces per lo debat entrel comte de Cardona et el. - Preguntado: Si sab o ha oyt dir que lo comte Durgell faça recullir los viures per sa terra. Dijo: que ho oy dir a Tarrega que lo veguer de Agramunt anava per tota la terra del dit comte et que fahia recullir los viures. - Preguntado: Si sab o ha oyt dir que lo comte Durgell sia justat ab gent de cavall et de peu. Dijo: que ha oyt dir açi que es a Balaguer ab qualsque CC de cavall. - Preguntado: Si sab o ha oyt dir quel dit don Anthon stigua en los ports per donar entrada a la gent strangera. Dijo: que ho ha oyt dir aci.

Le fue leido, lo ratificó y se le impuso silencio.

Día 14.

El segundo testigo presentado fue Domingo Deguero de la villa de Tamarite que declaró lo siguiente:

Preguntado: Si sab ni ha oyt dir que apres la mort del rey en Marti don Anthon de Luna sia stat parcial ni volentari al comte Durgell que fos rey Darago. Dijo: que ell es entervengut e enterve continuament en lo consell de Tamarit on ha oyt dir diverses vegades quel dit don Anthon fa son poder per entrar en aquest regne ab gents stranyas per despossehir lo senyor rey del realme et per donar aquell al comte Durgell e aximateix ho ha oyt dir en diverses parts altres. - Preguntado: Si sab o ha oyt dir que lo dit don Anthon haja occupats o fet occupar per ses gents lo castell de Trasmoz et de Montarago. Dijo: que si que ho ha oyt dir publicament que los ha fets occupar per donar retreta a la gent darmes que vol metre strangera segons es dit. - Preguntado: Si sab ni ha oyt dir que los qui tenen los dits castells criden publicament: Viva lo rey don Jayme Darago dientho del comte Durgell. Dijo: que ho ha oyt palesament per molts lochs de Arago. - Preguntado: Si sab o ha oyt dir que lo dit comte haja per agradables les dites occupacions et que servidors seus et familiars entren en les dites forces per donarles consell favor et ajuda. Dijo: que publicament ho ha oyt dir e par versemblant car daquests jorns passats ses seguit que gent del comte han presos gent den Franci Derill et diners et rocins: lo qual Franci segons se dehia anava de manament del senyor rey per socorrer et ajudar a aquells qui tenian lo siti als dits castells: e que lo boti dels dits rocins diners et altres coses preses segons se diu ses fet dins Balaguer e que ha oyt dir an Luis Comes trompeta lo qual fon pres ab la dita gent den Franci Derill que mossenyer Fluvia et altra gent darmes del comte dehien publicament en Balaguer que perço ells eren exits al encontre an Franci Derill per ço quel havia començat anar et passar per aquelles parts per servey del senyor rey: e que si mossenyer Pere de Cervello o quis vulla altre passava per Urgell encara que fossen D rocins et ells no sino CCC que ab standart stes el les pararan la plaça en lo pla Durgell et los combatra atesa la bona justicia et dret que ells han. - Preguntado: Si sab o ha oyt dir que la comtessa et la infanta et les sors del comte et los de son consell et domestichs seus hajan per agradables les dites coses que don Anthon fa et los altres. Dijo: que publicament se diu que tot se fa de consell de la comtessa et de mossenyer Tristany et de mossenyer Johan Cortit et de mossenyer Fluvia. - Preguntado: Si sab o ha oyt dir que lo frare del dit mossenyer Fluvia ab gent del dit comte haja portat diners a don Anthon de Luna et joyells per soldadar les gents darmes que dihen que lo dit don Anthon vol metre. Dijo: que publicament ha oyt dir en Tamarit a persones qui dehien que havian vist que Johan de Fluvia era passat a miga llegua de Tamarit ab XXII rocins poc mes et menys et ques dehia que portaven moneda pera socorrer a don Anthon que era della los ports per ço que paguasen la gent per entrar en lo regne: e que aço se dehia publicament. - Preguntado: Si sab o ha oyt dir que lo dit comte et altres dessus dits feçen fortificar sa terra et fornir de vitualles armes et altres coses necessaries a guerra. Dijo: que ho ha oyt dir que fa fornir et fortificar tota sa terra en special Balaguer et Ager e aço per tal que si lo senyor rey per les dites coses vinia contra ell se puxa en les dites forces tenir et defensar. - Preguntado: Si sab o ha oyt dir que lo dit comte tinga gent darmes ajustades assats en gran nombre. Dijo: que ha oyt dir que te CCXXV homens darmes poch menys o mes e que ha fet fer banderes reals per tal que com lo dit don Anthon de Luna sia entrat ab la dita gent que cavalquen ab bandera real com a rey e que dien que dos reys hi haura e que guerrejaran rey ab rey.

Le fue leído, lo ratificó y se le impuso silencio.

El tercer testigo presentado fue Gonzalo Nuñez, escudero del rey de Castilla, que declaró lo siguiente:

Preguntado: Si sab o ha oyt dir que don Anthon de Luna haja occupats o fet occupar alguns castells en Arago. Dijo: que lo dit don Anthon te occupats los castells de Muntarago et de Loharre et de Trasmoz: e aço sab car los qui son en lo dit castell tenen la veu de don Anthon. - Preguntado: Si sab ni ha oyt dir que los que son en los dits castells diguen: Viva lo rey Jayme Darago dientho del comte Durgell. Dijo: que ha oyt dir als del castell de Muntarago diverses vegades quant ixian a pelear o fer brega les dites paraules. - Preguntado: Si sab ni ha oyt dir que lo dit don Anthon si anat en Gascunya o a Bordeu per donar sou a gents darmes per entrar hostilment en aquest regne per fer a lur poder rey lo comte Durgell. Dijo: que ell testis stant a Bordeu veu aqui a lo dit Anthon qui soldejava gent per entrar et sforçar lo comte Durgell contra lo rey Darago e que axi ho dehien tots los de sa casa e ho saben molts altres castellans et altra gent que eran a Bordeu. - Preguntado: Si sab o ha oyt dir que lo comte Durgell haja trames al dit don Anthon en les parts de Gascunya diners et joyells per pagar la dita gent darmes per entrar en aquest regne. Dijo: que ell testis stant a Osca oy dir quen Johan de Fluvia era passat ab XVI o XVIII de cavall et que portaven azembles ab diners et joyells et argent ab que lo dit don Anthon pagas la dita gent darmes strangera: e que havia el testis oyt dir a don Anthon stant a Bordeu que de bon grat el faria guerra al rey Darago quil tenia desheretat de ço del seu. E que el stant a Bordeu lo dit don Anthon havia pochs diners e que apres venia joyells ques dehia que li havia trames lo comte Durgell e que vene una cadena daur per CL scuts et un collar daur per CCCC scuts et que posava venals certs joyells del dit comte dels quals primerament demanava XV millia scuts et apres devalla a X millia et apres a VI millia et que per VI millia los havia atorgats. - Preguntado: Si sab o ha oyt dir quel dit comte haja o tinga gent darmes amassada en grant nombre. Dijo: que ha oyt dir en diverses lochs et a molts que te qualsque CC de cavall et que robavan et apresonavan todos quantos passavan por aquellas partidas.

Le fue leído, lo ratificó y se le impuso silencio.

El cuarto testigo presentado fue Nicolás Borraz, de la villa de Cervera, que declaró lo siguiente:

Preguntado: Si sab ni ha oyt dir que lo comte Durgell faça recullir los viures et fornir les sues forces. Dijo: que el portant letras del senyor rey en Arago fon pres per gent del dit comte prop de Sidamunt et que mossenyer Fluvia li pres les letres e apres fon menat a Linyeola e aqui vehe que tota la vila havien derinclida et sen eran pujads en la força et aqui en la força et per fosses lo tingueren pres XI jorns e apres soltarenlo: e que lo dit mossenyer Fluvia partiren de alli ab tota la gent et dehian que anaven per exir al cami an Franci Derill qui devia fer lo cami de Torragrossa.

Le fue leído, lo ratificó y se le impuso silencio.

Día 21.

El quinto testigo presentado fue Juan el Ferro, correo, que declaró lo siguiente:

Preguntado: Si sab ni ha oyt dir que lo comte Durgell tinga gent darmes ajustades. Dijo: que el testis ere digmenge prop passat en Balaguer on era ab letra et de manament del senyor rey per presentar la dita letra al comte Durgell la qual era sobre certa tregua entre lo comte Durgell et lo comte de Cardona: e vehe alli gent de cavall en nombre de CC rocins et de peu qualsque CCC homens e que lo dit jorn hi eran entrats qualsque LX ballesters et XV de cavall. - Preguntado: Si el testis conex nenguna de la gent darmes o ballesters del dit comte. Dijo: quey conegue un cavaller gran lo qual ha nom mossenyer Fluvia et altres los noms dels quals ignora: e axi mateix hi conegue un capita de ballesters lo qual paria que fos conexent o servidor del comte de Cardona et havia nom Lorenço. - Preguntado: Si lo dit mossenyer Fluvia et altres dessus dits homens darmes dehien res del senyor rey ni si en lur rahonament lapellavan rey. Dijo: que alguns daquells qui eran ab mossenyer Fluvia dehien que si lo senyor rey venia en lo pla Durgell apellant lo infant don Ferrando Carretero et Diaguiello que el lo combatrian el desconfirian encara que vingues ab tot son pendo: e que les dites paraules dehien devant lo comte. - Preguntado: Si sab ni ha oit dir que don Anthon de Luna degues venir ab gent stranya. Dijo: ques dehia a Balaguer que lo dit don Anthon devia entrar en Arago ab IIII milia combatents en ajuda del dit comte Durgell et que devia esser a Balaguer lo dimecres o dijous ladonchs seguent e que entraran en ayuda del dit comte contra el rey et contra el comte de Cardona et per cremar les terres del comte de Cardona.

Le fue leído, lo ratificó y se le impuso silencio.

Día 22.

El sesto testigo presentado fue Francisco Ostello, caballero de la órden del Hospital, que declaró lo siguiente:

Preguntado: Si sab o ha oyt dir que don Anthon de Luna sia stat o sia parcial et volentari al comte Durgell. Dijo: que ha oyt dir a molts que es fort parcial al dit comte los noms dels quals dix que no li recordan. - Preguntado: Si sab ni ha oyt dir que lo dit don Anthon per sostenir la dita parcialitat haja occupats o fets occupar los castells de Trasmoz et de Montarago. Dijo: que ha oyt dir que los ha fets occupar et axi es publica fama. - Preguntado: Si sab o ha oyt dir que lo comte Durgell tinga gent darmes amassada a Balaguer o en sa terra ni quantes en nombre. Dijo: que el testis alguns jorns abans de cinquagessima fon a Balaguer et que el stant alla viu que de Balaguer isqueren qualsque CC homens darmes ab qualsque C ballesters o CXX e no resmenys vehe que dins la vila a son parer romanian qualsque C rocins poch menys o mes. - Preguntado: Si hi conegui algu de les dites gents darmes. Dijo: que hi conegue a mossenyer Pluvia mossenyer Andreu Barrudell mossenyer Dalmau dez Palau et Pedro Dalago e ques dehia que mossenyer Johan Cortit era de fora en lo pla de la Rapita. - Preguntado: Si con el testis era en Balaguer lo comte Durgell si parla ab ell testis. Dijo que el teslis stant a Balaguer lo comte trames per ell el interroga que fahia el rey quis diu vuy ni si donava sou ni a qui ni a quanta gent ne quin sou: e el testis li respos que lo rey era en Barchinona et que donava sou segons se dehia a mil rocins mig flori per jorn: e que lo dit comte lo interroga qui devia pendre lo dit sou: e que el testis respos que entrels altres mossenyer Berenguer Arman mossenyer Pere de Cervello mossenyer R. de Bargues et daltres: e mes lo interroga lo dit comte si lo rey havia al cor de anar deves el: e el testis li respos que no sabia: e lladonchs lo dit comte li dix que puys la justicia li era stada levada indegudament que ell la assajaria de haverla ab la lança en la ma e puys se vehia destronit que ell ho conquistaria ab la lança en la ma o ley gitarian e la hora que el sabes que el rey ques diu vuy rey degues anar ves Balaguer que ell se acostaria a ell: que lo dit comte lo interroga si lo quis diu rey devia haver mes gent: e quel li dix ques dehia que de Castella devia haver de V en VI milia lances: e ladonchs lo dit comte li dix que ell sabia per letres que la reyna de Castella havia mesa veda en Castella que gent darmes non isquessen. Que el dix al dit comte: diuse que vos devets mettre gent darmes seran molts: e lo comte li dix que el sperava II milia rocins lança en ma e D archers et D lanças de gascons: e ques dehia a Balaguer que mossenyer Arnau e mossenyer Bernat de Coharrasa et mossenyer Eymerich de Comenge devian entrar en ajuda del comte: que el dix al dit comte: e vos senyor ab tan poca gent entenets a cavalcar:

e lo dit comte li respos ab lo coratge de les gents que yo he con yo cavalcare yo haure mes gent que no volre et mon cavalcar sera prest que lo dit comte li dix que entre diners et vaxella qui bastavan en XXV milia florins havia trames a don Anthon per haver gent darmes. - Preguntado: Si sab ni ha oyt dir que lo dit comte fes recullir viures per sa terra. Dijo: que el testis stant a Balaguer se dehia quen Taranau era anat per la terra del comte per fer recullir los viures. - Preguntado: Si lo dit comte enfortia sos lochs et viles et castells. Dijo: que quels stablex et mura lo mills que pot et quels met a punt davantaja: e que Balaguer et Castello de Farfanya que el ha vist ha fet metre be apunt: de les altres forces axi ho ha oyt dir: e que ha oyt dir que lo comte devia fer garnions a Lineola a Castello de Farfanya Albesa a Menargues et Algerre e que axis dehia publicament a Balaguer et per lo cami.


Le fue leído, lo ratificó y se le impuso silencio.



Día 25.

El rey mandó insertar en este proceso algunas cartas que de distintos puntos le habían sido dirigidas, cuyo tenor es el siguiente:

Al molt alt et molt excellent senyor lo senyor rey. - Item senyor notifich a la vostra senyoria com a deu del mes present alguns ballesters isqueren del comtat Durgell et entraren en lo marquesat et menarensen CCC caps de bestiar los quals meteren en lo dit comdat. Divendres de nit a VIIII del dit mes lo comte Durgell isque de Balaguer ab XXX de cavall pochs mes o menys e ana a Castello: e la mia spia no pogue exir de Balaguer fins quel comte fon tornat car nol lexaren exir. Lo dit comte sta molt alegre et fa metre grans fames que haura moltes gents strangeres: pero daltra part yo son cert que los demes servidors que ell ha en special aquells que son homens rahonables stan ab gran pahor et li tenen a follia ço que ha començat etc.a - Senyor humil vassall et servidor vostre qui besant peus et mans se comana en vostra merce Riambau de Corbera. - Al molt alt et molt excellent princep et victorios senyor lo senyor rey. - Molt alt princep et senyor: Sapia vostra alta senyoria que aci ha noves que mossenyer Aymerich de Comenge deu esser de jorn en jorn a Balaguer ab certa gent darmes. No he pogut saber lo nombre sino que lo seu trompeta lo qual ha dos jorns que es a Balaguer diu que son trecents rocins. Vuy senyor he vista una letra de don Felip de Castre la ha feta al batle de Miralcamp manantli que encontinent face portar en aquesta vila totes les robes sues et de mossenyer Jordi et de sa sogra que son a Miralcamp car moltitut de gent darmes strangera entra en aquest regne etc.a Scrita en Cervera a V de juny any MCCCCXIII. - Senyor lo vostre humil vassall qui a besament de vostres mans et peus prostrat en terra se recomana en vostra gracia et merce Guillem Ramon de Montoliu.
- A mon senyor molt noble mossenyer Berenguer Arnau de Cervello majordom et conseller del senyor rey en Barchinona. - Mossenyer: fetsme saber queus certifich dels afers daquesta terra: mossenyer trobarets que en aquesta vila es lo noble en Franci Derill et son frare lo comenador de Barbens et dos fills del dit Franci et mossenyer Serria et mossenyer Guillem de Castellali entre tots son en companya de XLV rocins et entraren daci dimarts pus prop passat en la vesprada: e lo comte Durgell sabe que lo dilluns lo dit Franci et sa companya venie et havie alotjat a Cervera et feulos empresa al dessus pensan que lo dimarts dessusdit ells sen irien a Barbenç sopar ab lo comenador et emprenguerenli al dessus companya de ben CCC rocins et be C ballesters. De fet yo sabi clarament que la dita empresa era feta et lo dit Franci ho sabe: per altra part vaig pregar lo dit Franci que abans que ell mogues de aquesta vila ell se volgues ben certificar per tal que gran dan no sesdevengues en sa persona ni daquells de sa companya ni lo senyor rey no prengues tal scandel com stave aparellat. De fet mossenyor lo dit Franci atura et entremesse ell de una part et yo daltra et trobam que lo dan et scandel dessusdit ere fort prest et de fet: lo dit Franci ab letra et ab correu prest certifica dels dits afers lo senyor rey et yo per semblant ne certifiqui mos senyors los consellers de Barchinona. E trobe mossenyer que encara lo dit Franci et sa companya es en aquesta vila: e trobarets mossenyer que dissapte pus prop passat entenen que mossenyer Guillem de Muntanyans en companya de qualsque XL rocins havie jagut Agualada et que devie venir lo dit dissapte a lotjar a Cervera et per una barrunta que yo havia tramesa yo sabi que C rocins del comte Durgell devien venir a la Fuliola et de la Fuliola tro a Tarrega no ha sino une legua de cami fort pla et a dir veritat yo pas no havia gran sospita que los dits C de cavall vinguessen a la dita vila mes hagui gran pahor que no haguessen empres sobre lo dit mossenyer Guillem et de fet parlen ab lo dit en Franci Darill et acordam que fessem un correu al dit
mossenyer Guillem et femho et encara no le cobrat car jo fiu manament al dit correu que may no tornas fins que ab lo dit mossenyer Guillem se fos vist hon que anas: et de fet havem sabut que lo dessus dit mossenyer Guillem ha fet lo cami de Sancta Coloma et ara no sabem hon es ni los C de cavall qui vengueren a la Fuliola en la nit quina sparça feren. Beus dich mossenyer que lo rey fara be que no sadorma: car segons se diu en aquesta terra mossenyer de Coarasa et mossenyer Naymerich de Comenge son entrats ab CC rocins et don Anthon de Luna te un pas en los ports et tots jorns poden crexer: et en bona fe durment lo dit senyor ells faran obra. Mossenyer de paraules tots jorns se inch dien el com prenen bestiars et viures aquells qui troben et venen tots jorns assiduament et al palau lo qual tenen a lur ma etca. Scrita en Tarrega a V dies de juny any MCCCCXXIII. - Lo capita de Tarrega.
- Al molt alt et molt excellent princep et poderos senyor lo senyor rey. - Molt alt et molt excellent princep et poderos senyor: Ara vostra molt alta excellencia ab dolor de cor significam que huy en hora de mija tercia es arribat en aquesta ciutat I scuder del noble en Franci Derill lo qual nos ha explicat que lo dit en Franci parti anit de Tarraga per venir a aquesta ciutat e per la companya del comte Durgell qui trescava per lo cami real muda son cami et feu la via de Juneda e com fo prop un castell desabitat apellat Margalef al sol exit isque gran companya contra lo dit en Franci. Que sera senyor nous ne podem certificar mes crehem que si haura seguit assats mal etc.a Scrita en Leyda a VI de juny any MCCCCXIII. - Senyor: qui ab besament de mans et de peus se recomanen en vostra gracia et merce pahers de la vostra ciutat de Leyda.
pahers de la vostra ciutat de Leyda.
- Al molt alt et molt excellent et victorios senyor mon senyor lo rey. - Molt excellent princep et victorios senyor: Anit vespre rebi una letra de vostra senyoria per mossenyer Jordi de Caramany et entesa la creença de part de vostra senyoria yo per vostre manament segons me fon dit per lo dit mossenyer Jordi yo parti de Tarrega e fahent la via de Leyda per cami que lo dit mossenyer Jordi me mostra: e com fuy a Margalef loch que noy sta negu forense enboscats los CC rocins del comte Durgell et los meus corredors descobriren et veeren la embosca e tornaren a mi. En aço isqueren de la embosca ab un standart vert et blanch et negre on ere per capita mossenyer Fluvia et daltres cavallers: et yo veent aço et veent que no eren pera mi ni a ma companya la brega gire com a forvat et misme en fuyta la via de Torregrossa et recollim alli: pero en lencalz hanme mort tres o quatre homens et presos tota ma gent sino fort pocha et nafrats molts. Perque senyor yo son aci en Torregrossa et sta nit me metran lo siti que ells son tornats per la ballesteria que havien jaquida a Linyola: perque senyor me socorrets per amor de Deu sino yo et aquells que scapats som som morts que nons scaparien tots los diners del mon. E axi senyor pus per vostre servey he perdut ço que havie et los diners del sou et totes mes gents et bisties: suplichvos per vostra merce que sie socorregut de CCC rocins o de pus et nons jaquiscats senyor aquests fets axi anar sino vos perdets tota aquesta terra tant es la malvestat que arreus es etc.a Scrita ab cuyta et desplaher lo VI die de juny. - Senyor: lo vostre homil sostsmes que humilment se comane en vostra gracia et merce Franci Derill.
- Al molt alt et molt excellent princep et senyor mon senyor lo senyor rey. - Molt alt et molt excellent princep et senyor: Dilluns prop passat hora de sol post arribe en Tarrega et tantost doni la letra an Franci Derill et dixli la crehença axi com vostra senyoria mavie dit et manat: et lo dit
Franci respos et dix que era prest fer vostros manaments et que ja havia feyt ferrar et borrar per intencio de exir aquella nit pero que aquesta gent del comte Durgell tenien tantes despies et tan aprop que eren perillosos: mes que pus vos senyor ho voliets quesque len sabes sdevenir el compliria vostres manaments: e yo senyor dixli que ab Deu yol menaria per camins en la nit que irian segurs: e com vench a XI hores de nit en Franci Derill ab sa companya et yo ab ell partim de Tarrega et prengui lo cami de Belpuig a Vilanova et de Vilanova per la plana de Miralcamp sens cami et anam exir en la colada de Belfort et de Belfort fom al sol exit a Torregrossa et de Torregrossa a Pradell et de Pradell la via de Margalef. E com fom prop de Margalef a una legua de Leyda en Franci Derill et tots digueren: Mossenyer Jordi tornatvosen que de huy mes en bon loch som. E yo tornemen: e quant yo fiu a una millia de Torregrossa yo senti gran brogit et girem et viu venir de bella tira los den Franci Derill et viu venir los del comte Durgell ab lestandart de mossenyer Fluvia et viu que lo partit ere mal: cuytim a la porta del castell et que obrissen e siats cert senyor que fohi ben mester que si yo noy fos stat los demes o tots foren stats presos et encara sin aconseguiren en la porta XV o XVI rocins et tots scaparen les persones sino IIII o V et mori dels lurs un gentilhom: no havem pogut saber qui es. Perque molt alt senyor placiaus de provehirhi car de huy mes ells han comentada la dança et es mester que sie castich en tal manera que tota res ne prenga eximpli etc.a Scrita a Torregrossa dimarts a VI del mes de juny ora de tercia. - Senyor vostre humil vassall quim coman en vostra gracia et merce. Jordi de Caramany.

- Al muyt noble et mi caro senyor don Pedro Durrea. - Muyt noble et mi caro senyor: Sabet que don Anthon de Luna ha agatjado gentes en las partidas de partes daqua anglesos et gascones daqui a la montança de mil et quinientos combatientes et ha de passar en Aragon con toda aquella gent et ha pagado el gatge en Bordeus XV milie florenos. Otrosi lalferiz se iva ensa Burdeus et ses tornado del camino por cuanto dizen que aquella gent han a passar por Sola et ha de poner su poder quellos no passen por alli los puertos sino quellos traygan mandamiento o cartas del rey Danglaterra. Senyor por quanto a present no vos puedo scrivir largament vos supplico que querrades creer a Bertran mi criado portador de las presentes de lo que vos dira de mi part. Si algunas cosas etc.a Scripta a Mauleon de Sola IX dias de mayo. - Vuestro servidor Guillem de Sancta Maria.
- Al molt alt et molt poderos et excellent senyor mon senyor lo rey Darago. - En aquesta frontera mon senyor no ha altres novelles que yo puga notificar a la vostra molt alta et excellent senyoria si quel comte de Urgell ha agatjada alguna gent de gascons et de lombarts: no speren mon senyor sino quel comte Durgell los deu trametre alguna suma dargent et daço mon senyor son yo be cert per alguns capitanis quey deuen esser. Lur enteniment es senyor de passar per ço del meu o per lo vezcomdat de Castellbo. Per ço del meu mon senyor a la vostra molt alta senyoria non cal haver temença car jom tinch per bastant a contrastar lur entrada. Fama es mon senyor en tota Gascunya que si lo rey de França et Denglaterra han nengun acort que gran multitud de gent deu entrar damnificar vostre regne: si a Deus plaura mon senyor entrells haura tant de mal que no hauran cura de damnificar vostre regne. E si algunes coses etc. Scrita en lo castell de Sort a IX del mes de juny. - Lo vostre humil vassall et servidor quis comana en vostra gracia et merce lo comte de Pallars.
- Al molt noble mossenyer et car cosi mossenyer Guerau Alamany de Cervello governador de Cathalunya. - Molt noble mossenyer: vostra letra he rebuda en la qual me fets saber que lo senyor rey ma provehit de la capitanía daquesta vila segons apar per les provisions les quals tinch aci et ma constituhit salari lo qual es cinchcents florenos et que la vila los me pach et los pahers scusenho be car dien que ja hic ha hauts altres capitans et que la vila nols pagave ans lo senyor rey. Crech que los dits pahers ne scriuen al senyor rey et a vos. Sol yo sia pagat tant me val de hu com daltre. Com me fets saber que yo guart aquesta vila al mils que puxa yo hi faz ço que puch: mas dichvos que volria major la ajuda que no he. Com dieu que trameta spies et que sapia lo comte que fa fort forçat volen bistraure car si a mon voler ere no serie jorn que yo no sabes nova jatsie que sovint lan sapia et aço per mercaders que tenen botiga a Balaguer que son daci. Lo motiu de tots quants son en Balaguer et del comte mateix es que lo comte sera rey o morra. Ara novellament han barrejat Privat lo qual es loch del marquesat. Yo crech be que Leyda ne certificara prestament lo senyor rey si ja nou ha. Dissapte lo comte hague letres de don Anthon lo qual li fa saber que el vinia ab grossa gent darmes: aportales un hom que vinie en abit de romeu et eren les letres dins lo bordo: e aco ma dit un mercader daci que diu queu ha vist tot e ha parlat ab lo dit hom lo qual li dix que don Anthon vinia ab IIII milia rocins o pus entre homens darmes et arxers. Si sera ver o fama nou se. Com you sabre pus clar jon certificare lo senyor rey et vos etc. Scrita en Cervera a XIII de juny. - Guillem Ramon de Montoliu apparellat a vostra honor et servey.
- Al molt alt et molt excellent princep et victorios senyor mon senyor lo rey. - Molt excellent princep et victorios senyor: A la real majestat notifich com huy data de la present he trobat un hom que diu que es de Tarragona et venie de Balaguer al qual fiu scorcollar et trobili en un çarro V letres les quals en sa forma tramet a vostra senyoria et en aquelles porets veure la bondat del drap. E per ço que vostra excellencia sia informada dels fets del comte Durgell et de la entrada de don Anthon tramet aquelles aquest correu jatsia yo no crega quel dit don Anthon sie entrat ab tanta gent com en les letres es contengut: mes ab poca gent o ab molta yo cuyt quel deu esser entrat. Si aquexa gent darmes senyor que vostra senyoria me ha scrit quem trametriets eren aci e metien aquests en afers nos porien ensemps ajustar ço es lo dit comte ab la gent de don Anthon: car segons aquest correu a qui yo he trobades les letres que tramet a vostra real majestat diu quel dit comte devia cavalcar per anar al encontre al dit don Anthon et han trames a Monço I christia et I juheu per veure si porien furtar lo castell et que ho spiassen et que han pres lo christia et lo jueu ere fuit. Perque senyor ço que havets a fer sie vostra merce ferho tost etc. Scrita en Juneda a XIII de juny. - Senyor: Lo vostre homil sotsmes qui besant vostres peus et mans se comana en vostra gracia et merce Franci Derill.


- Molt honorable et molt cara cosina: sapia vostra cara persona que vuy ha VIII dies o mes queus scrivi per un hom daqui de Tarragona empero la letra anava de dins una altra del lector de casa: he confiança que la hajau rebuda com per persona certa la trametia. Stich en fort gran desig de saber vostre bon stament: perqueus prech tan carament com se que sin sabieu pregar de part mia fra Perico Navarro que hic vingues que yo quen haje certinitat: et digauli a fra Perico que nol cal dubdar de res car segurament hic pot venir. De mi vos faz saber que so ben sa gracia a nostre Senyor: alegre esser no pux mentre etc. Placia a Deu que segons mon cor desija me vulla tornar en mar de bonança et de repos et tost: es ver quel temps se dispon en tal guisa que no pot trigar que qui bon cor se rete nol puxa be smerçar en tot be: car sapia vostra saviesa que tot cert dimecres ans de cinquagessima entra en lo regne de Arago don Anthon de Luna ab be sis milia homens a cavall en ajuda del senyor comte et de totcert abans que aquest mes de juny no passara ne haura entrades dins lo regne trestants mes tots en ajuda de aquest senyor: e per conseguent vos dich que he gran sperança que tots mos perseguidors hauran massa a fer de si mateixs et que en despit de la lur mala voluntat et mala iniquitat fra Bernat Trullo ira on se volra que no haura pahor dells: et de aço no dubtets de res nostre Senyor per sa merce prestantnos salut: en res queus digan de mi no donets fe si nou sabieu per letra mia. Com be pens et segons que lo portador de la present ma comptat prou pequeses si dien de mi: empero nom fa cara cor non es minva en res. Yo stich ben segur per gracia de Deu ni he por que hom del mon et sia quis vulla mich puxa noure ni fer desplaher: ab aytant molt carament me recoman a vos et placiaus queus membre de tot ço queus fiu a saber per lo lector recomenanme molt en gracia de madona et de tots los amichs. Scrita lendema de cinquagessima. - Vostre tot en nostre Senyor B. M.
- A mon car fill Ramonich Nadal de Tarragona: Faste saber Ramonich que som be sans a la merce de Deu et ta mare et ton frare et hauria gran plaher de saber la tua sanitat: prechte me scriues. Axi mateix te certifich que te trames dues letres et una camisa et unes bragues per pescados daqui: nom se si les has haudes. Not maravells com no te scrit pus soven car per aquest tabustol que hic havem negu noy gose anar ne venir car creu que has sabut lo desbarat que aquesta gent darmes qui son aci han fet a mossenyer Franci Derill: axi mateix don Anthon de Luna que es ja a Jaqua ab V milia rocins car axi na hagut nova lo senyor encara despus ir et mossenyer Garcia de Sesse que deu entrar ben ab altres tants axi que aci saparelle tan gran guerra que a nosaltres nons cal exir de aci: perquet prech que sies bo et que tingues a prop ton offici et vulles esser leal a ton maestre et comits a tuyt et Deus darta la sua gracia. Ton cunyat et yo havem partit en tal manera etc. Scrita en Balaguer a XII de juny. Ramon Nadal pare teu.

- Reverendo patri in Christo patri Berengario de Verduno. - Reverende pater. Petrus salutem in Domino. Noveritis quod facta domini nostri comitis prope eveniunt et dico vobis pro magno solatio omnium ita quod omnibus quos sitis fideles et afectantes tan secularibus quam fratribus ad dictum dominum dicatis quod de certo die mercurii ante festum Pentecostes Anthon de Luna intravit regnum cum VI milia equitum et de certo no li sta res devant quin veniant libenter ad obedientiam etc. Scitote quod antequam iste mensis in quo sumus transeat erunt in maximo numero et de hoc non dubitetis quare certe vobis scribo etc.
- Al honrado don Johan Lopez en Castell-fabib al Portiello. - Muyt caro padre senyor: Sepia la vuestra reverencia yo seyer bien sano a servicio de Dios et vuestro de la qual salut deseo saber mucho de vos. Certificvos esser fort trist en quant de present nous puedo ir a visitar: la razon porque por ayudar a un frare exir de preson en quel tenia el papa falsament por amor del comte Durgell por aquella razon el papa ha fecho processo contra mi et el rey Ferrando que lo ha confirmado et dado sentencia que en cualquiere lugar que sia preso tantost sia afogado e per aço noyde osare ir a present: mas podez star en buen corazon que so en lugar que los he poco miedo car el senyor don Jayme Daragon comte Durgell me ha fecho de su casa et pienso que antes de Sant Miguel vos iremos a visitar: por do vos ruego que fagades provision de pan et de vino encara que sepades vender una posession et posat lo vuestro en recaudo sino trobarvos hedes enganyado et no lo echedes en olvido que de vuestra vida no vidiestes tan grant guerra como eganyo sera. Scrita en priessa en Balaguer a XIII de junyo. - Vuestro fillo fray Martin Lopez a vuestro servicio aparallado.
- Al molt alt et molt excellent princep et senyor lo senyor rey. - Molt alt et molt excellent princep et senyor: A la vostra molt alta senyoria ab tenor de la present notifficam que companya del comte Durgell en nombre de mil en cinchcents en dos milia entre de cavall et de peu son venguts vuy qui es jorn de Sent Johan prop aquesta ciutat partida dells al Carme en hora dalba be armats et a punt ab scuts de berrera artelleries gran copia per pendre et furtar aquesta ciutat et han encontrats en la orta alguns homens et scoltes et spies que haviem gitades per la orta et aquells ab algunes bisties que han trobades sen han menats tornantsen vers lo comtat pus no han pogut complir lur inhiqua et malvada intencio segons som certs. Aqui era mossenyer Ramon Berenguer de Fluvia en Luys de Meya ab daltra gent de cavall en nombre CCCCL a cinch cents rocins poch mes o menys tota laltra gent ere de peu ben arreats: portaven dos astendarts la hu blanch et laltre ab bandes grogues et vermelles et dues trompetes portaven dues somades de scales sis o set bombardes mes menaven ben setanta atzembles les quals portaven molta vitualla en les dites artelleries: empero senyor nosaltres nos guaytam be et fort e mossenyer Riembau de Corbera que sich ha ab bon cor et ben esforçat. E axi senyor sia vostra merce de socorrernos car incessantment nos corren tot quant hic ha en tal manera que ni a aquexa ciutat ni en altres parts nons cal anar sino per lochs desats. E sia senyor la sancta Trinitat en vostra guarda la qual nostre Senyor Deus per sa clemencia vulla prosperar de be en millor ab exaltament de vostra real corona. Scrita ab gran cuyta en Leyda a XI ores dissapte a XXIIII de juny any MCCCC tretza. - Senyor: los vostres vassalls et sotsmeses qui humilment se comanen en vostra gracia et merce pahers prohomens de la vostra ciutat de Leyda.
- Al molt alt e molt excellent princep e senyor lo senyor rey Darago. - Molt alt et molt excellent princep et senyor: certifich vostra gran senyoria que vuy que tenim XX del present mes son stat a Prat hon he trobat lo senyor de Malleo en que yo trobam dos scudes del comte Durgell los cals han nom la I Guerau Delos lautre es gasco et ha nom Monet de Comprada: han portat argent per pagar C omes darmes de que lo jorn propi lo fill del senyor de Malleo devia penre losdines per L omes darmes. De present senyor yeu done vostra letra al dessus dit e spliquili la creença de que senyor el ma respost que el havia longament la casa Daraguo servida e que lo senyor rey vostre oncle que Dius perdo lavia mal gualardonat e li devia molt e que ben li sabia greu que el hagues fer cosa contra la casa Daraguo pero que a el eren promeses grans aventeges e profits e de present que li ho metien en ma. Per vostra letra e per so que yeu li he dit de part vostra senyoria el ha sobreseguit de no penre argent tro per tant quel hagues scrit vostra senyoria disentme que el era tant scapnat de vostre oncle lo senyor rey qui Dius perdo que si la vostra senyoria lo volia per vostre servidor que fos de vostra merce de manarme per vostra letra e metrel en segur quina gracia ni merce la vostra senyoria li enten a fer: perque senyor sia de vostra merce que per lo portador de la present yeu haja de present vostra resposta manantme so qui dega fer en manera que com torne de Bearn yeu trobe en aquesta vila resposta de so que vostra senyoria volra que fassa. Item senyor ayat per sert que Ramonet de Luguera hauda lisensia de mossen Brusicaut lo qual senyor sen va al comte Durgell am C omes darmes e C ballestes a cabal e ya staven per partir de Tolosa per or ...... Senyor res pogut saber de cert. Item senyor los dos scudes del comte se son vuy vist am mossen .... de Comenge lo cal me pens que penra carrech de L omes darmes per anar de present al comte. De don Anthon senyor al present no sen sab res sert: disen alcuns que es entrat en lo regne. E sia senyor lo sant Sperit en vostra garda. Scrita a Sen Gaujuens a XX de juny. - Senyor vostre humil e servidor quis recomana en gracia e merce vostra segnier de Peyra Pertusa.

- Al molt alt e excellent princep e senyor mon senyor lo rey Darago. - Molt alt e excellent senyor: De la excellencia e senyoria vostra dies ha passats rehebi una letra en la qual me manas prestament jo trametes en Gascunya per saber totes novelles e certenitats si algunes companyes se ajustaven per venir en vostres regnes e terres per dapnejar aquells: et jo soplint vostron manament he trames per totes aquelles parts qui possible es stat perque pogues certificar vostra senyoria. Es ver senyor que a XXVI del present mes jo he recobrades les spies. Tant com era lo fet de don Anthon de Luna remetho a vostra senyoria quen deu esser informada pus que es entrat dins vostron regne e dell no dich pus. Tant com es de Ramonet de la Guerra et de sos companyons que fan la suma certa de CCCC rocins certiffic vostra excellencia e senyoria que son asoldadats per lo comte Durgell e son tots jorns que no sab hom la hora prests per entrar en lo principat de Cathalunya. Daltres gents son en fama que se ajustaran ab aquests pero senyor clarament nous puch scriure lo nom dels capitans ne la suma de la gent quanta es que ab aquest se deu ajustar. Jo he la spia de part della que dels nos partira: lora que la haure recobrada en aquexa matexa hora vostra excellencia ne sera certifficada et de totes altres novelles que a vostra senyoria certifficar pusqua. Es la intencio senyor de aquestes gents segons lur dit que passaran per lo port de Ila qui es entre la Vall Daran e lo comptat de Pallars per ço com los es la pus via curta per anar a Balaguer: placia a vos senyor provehir segons a vostra senyoria se pertany a la defensio del comptat de Pallars e de la Vall Daran sens tota falla per ben avenir de vostra senyoria e per destruccio de vostres enemichs. Daquests afers senyor Roger Bernat mon fill ne parlara ab vostra senyoria largament: placiavos provehir segons a virtuos princep se pertany. Lendemig si algunes coses a la excellencia e senyoria vostra plau manar man aquella tot ço e quant plasent li sia com a humil vassal et sotsmes vostre. Scrita a Valencia de Pallars a XXVI del present mes. - Senyor: humil vassal e sotsmes de vostra senyoria lo compte de Pallars.
- Al molt excellent e poderos alt princep e senyor lo senyor rey. - Molt alt princep e poderos senyor: A la vostra gran excellencia humilment notifiquem Pere Lobet assessor de mossenyer Riambau de Corbera et Guillem de Masdovelles humils vassalls com en la setmana present en aquesta ciutat de Leida ha hagudes grans fames que lo comte Durgell ab tota la gent darmes devia anar combatre lo loch de Juneda o Darbecha: en apres aquesta matexa setmana han mesa fama que lo loch de Calaff del comte de Cardona era pres per la gent darmes del dit comte de que senyor res no ses seguit en veritat. Pero molt alt senyor es ben ver que mossenyer Riambau de Corbera dimecres prop passat hac nova de una spia de quelles que havia tramesas con la gent darmes del dit comte Durgell era ajustada a Balager ab gran aparell dertallaries per combatre forces: e ja sia que fos fama que irien combatre lo loch de Juneda o Darbecha esta en veritat que devien venir per scalar e combatre aquesta ciutat: e haguda la dita nova lo dit mossenyer Riambau aquella nit feu fer gran e asayalada guoyta en aquesta ciutat crahent que en aquella nit o lendema que era la festa del Corpus-Christi lo dit comte Durgell o sa gent darmes fessen en aquesta ciutat alguna novitat: e lo jorn del Corpus-Christi lo dit mosenyer Riambau de Corbera cobra una de les spies e hac nova que la gent darmes del dit comte era exida de Balaguer e que era en lo loch de Menargues ab gran aparell de scales bombardes et altres artelleries e que devien venir aci en aquesta ciutat: e divendres que fon la vigilia de sent Johan lo dit mossenyer Riambau feu fer gran guayta per la muralla e per la ciutat e ell ad XV de cavall e ab la trompeta cavelca tota la nit per la ciutat e trames VI spies IIII scoltes e enves hora dalba lo dit mossenyer Riambau hac nova que lo dit comte ab CCL fins en CCC de cavall e ab mil homens de peu e mes havia feta embosca apres del monestir dels Carmens assats prop de la dita ciutat per scalar e pendre la dita ciutat en la qual embosca e tracta eran consents alguns de la dita ciutat: pero molt alt senyor per gracia de Deus e per la gran guayta que lo dit mossenyer Riambau fa fer continuadament per tota la dita ciutat e en lo castell e sobirana diligencia e treball del dit mossenyer Riambau la dita embosca o tracta no ha pogut res noure a la dita ciutat. Item molt alt senyor lo jorn de sent Johan per lo mati apres que la dita embosca fon descuberta mossenyer Riambau feu pendre alguns homens de aquesta ciutat los quals segons crehença han consentit e sabut en lo dit tracte e decontinent pres confessio de alguns de aquells e feu fer justicia de un qui se apellave Andreu Vilar lo qual segons la confessio sabia molt en lo dit tracte e feulo scorterar devant la casa de la Payaria: e mentre la dita justicia se fahia mochse gran rumor en la ciutat e mossenyer Riambau isque del castell ab gran esforç e devalla en la ciutat pero lexa lo castell ben guardat al milis que poch e cavalca per tota la ciutat e feu fer la dita justicia fort e rigorosa segons que lo fet e lo cas requiria be e axi la gran rumor cessa de la qual cosa molt alt senyor devem fer gracies a nostro Senyor Deus e a la subirana cura e vigilancia e treball continuu del dit mossenyer Riambau lo qual treball senyor es impussible que ell ni la gent qui es ab ell puxa longuament suportar com lo traball sia gran e continuu de nit e de dia majorment en lo castell qui es conservacio de aquesta ciutat en lo qual los qui aqui son no han repos die ne nit per la gran guayta que han a fer e la pocha gent qui hi es. Perque molt poderos senyor sia de vostra merce vulla provehir que en aquesta ciutat trametats gent darmes e prestament car tota la ciutat e la gent de aquesta terra se maravella fort com vostra senyoria no dona en aço prest remedi segons de vostra senyoria se pertany. La sancta Trinitat molt alt senyor sia en vostra proteccio e guarda e man vostra senyoria ço que a ell sera plasent. Scrita en Leyda a ... de juny.
- Senyor los vostros humils vassalls e servidors qui besant peus et mans se comanen en vostra gracia et merce Pere Lobet et Guillem de Masdovelles.
- Al molt excell e poderos alt princep e senyor lo senyor rey. - Molt excellent e poderos alt princep e senyor: A vostra gran senyoria humilment notiffic que alguns dies ha passats axi per spies com en altra manera hagui sentiment cert que jatsie fos fama que los preparatoris et ajusts que lo comte Durgell havie fets et fahie de gent de cavall et de peu et de les artilleries que aparellaven se fehien contra lo comte de Cardona et assignantment per combatre e haver Juneda o Erbequa: la veritat ere que tot se fehie per haver et metre a tot mal aquesta ciutat o que almenys hi fes son poder: e de fet dimecres a vespre prop passat que ere vigilia de la festa de Corpus-Christi en la qual vesprada yo fuy pus certament informat dels dits afers que nulla altra hora yo tenintme per dit que lendema qui ere la dita festa en lo qual dia comunament tot feel christia fa son poder de solemnizar aquella festa per rever del Salvador et entenent en aquella lo dit comte si res ere farie
assajar qualque novitat creent que per la occupacio de la solemnitat de la festa no serie negu que sen avisas ney contrastas: fiu aquells preparatoris que Deu mi administra en la ciutat faent star en los murs en la nit moltes mes guaytes que no havien acostumat et certs cinquantens domens armats per certes plaçes de la ciutat et jo matex qui ab alguns ane tota la nit per la ciutat: e lo jorn de la festa fiu metre bones bades en la ciutat et guardes als portals et certs homens armats per diverses plaçes et spies de fora per los camins e fem nostra professo per la ciutat ab lo precios cors de Jhesu-Christ axi solemnament com james se fes. Seguis molt alt senyor que lo depres dinar un jove fill de micer Arnau Cuquo de Balaguer ab VIII o X homens altres de peu assaja de scalar lo monestir de Sent Ilari qui es de dones et es della los frares menors et sobre aço messe alguna rumor en la ciutat e presumesch jo que aço procehis del tracte del dit comte: et en aquella hora jo cavalcava per ciutat et lo veguer et en Francesch de Sent-Climent qui es un dels pahers daquesta ciutat en lany present cavalcaven per altra part de la ciutat e hoida la rumor isqueren defora sens armes axi com se anaven per la ciutat et anaren vers lo dit monestir per pendre los malfeytors et trameteren a mi un missatge notificantme com ells exian defora e quels degues socorrer de gent: et yo haven dubte que allo no fos altra empresa hagui desplaher gran com ells foren exits defora sens ma licencia et ab aquells qui ab mi cavalcavan cuyte al portal on ells eren exits et fiulo tanquar. E axi com men anave dubtant que defora no agues embosca fiu manament a alguns homens que seguissen ab lurs armes e que anassen als murs: e de fet la gent de les parts per on jo passe ab bon continent cor et voler et prestament foren la hon jo mane et per gracia de Deu ne dins ne defora la ciutat sinistre algu nos segui. Entretant lo veguer et lo paher foren tornats no hagueren presos los malfeytors car aquells eren uns X empero ab ballestes et ben armats et aquests no portaven algunes armes et posat que los poguessen conseguir no si gosaren acostar per pendrels et tornarensen dientme que jo que hi trametes: de que jo non volgui res fer car nom par que algu deje exir a empresa daltre et puys que a present considerat lo temps jo cuyt fer bon servey a vostra senyoria de guardar aquesta ciutat majorment atteses les coses qui despuys se son seguides: car trobarets senyor que ir divenres vigilia de Sent Johan jo hagui cert ardit que la gent darmes de Balaguer eren venguts a Menargues on segons ja scrit a vostra excellencia havie molta gent de peu justada per lo comte e que havien portades de Balaguer aqui gran cop dartilleries per scalar et combatre forces: perquem tengui per dit que venien aci combatre: et sobre aço fiu fer una crida que tot hom hagues a posar los macellets en sos trasts en lo mur et daltre part fiu doblar les guaytes en lo mur et fiu anar molta gent de la ciutat anar armada tota la nit per la ciutat et jo matex jaqui provehit lo castell de bona guayta en la qual ere en Guillem de Masdovelles ab qualsque X de cavall: et ab lo trompeta sonant et movent gran rumor devalle en la ciutat et ane tota la nit per aquella: de que senyor ses seguit que la dita gent del comte Durgell qui de fet son venguts sta nit fort pres de la ciutat et signantment alguns fins al monestir del Carme per furtar et haver a lur ma la ciutat et eren segons fon informat de CCC en CCCC de cavall et de M en MD de peu et menaven X o XII atzembles carregades de scales et daltres artilleries et daltre part menaven qualsque XX besties carregades de paveses de barrera et de vitualles posat que fossen en segur segons davall pora veure vostra senyoria que dos portals lus serien uberts per homens de la ciutat: sentida per ells la rumor que jo fehie per ciutat et los preparatoris que havia fets de dia dels quals per spies lurs eren be informats: nosson gosats acostar mes a la ciutat ne gosat assajar de metre en exequcio lur malvat et dampnat proposit ans sen son tornats. Es empero ver senyor que sen han menats presos alguns homens qui eren exits en la matinada de la ciutat per tallar rama a honor de la festa et mes si han menades quatre scoltes que anit jo havia trameses vers aquelles parts et aximateix espies que ja dabans jo havia trameses en tant que es stat mester que la provisio fos ja feta: e es seguit senyor que un dels homens qui eren exits per tallar rama axi com lo volien ligar lus scapa et venchsen e dixme que a la sua preso et ab la dita gent del comte havia homens de la ciutat et signantment lo hom mateix al qual dien Anthon de Robio. Sobre aço senyor jo fui tantost ab los pahers et consellers de la ciutat et tenguem consell et fem certes ordinacions sobre la custodia de la ciutat: et aqui jo entre en sospita que ab la dita gent del comte tenien homens de la dita ciutat et de fet provehit abans de tot que los portals de la ciutat fossen tanquats jom mis per vila et ham fets penre uns VI o VII entre los quals ni ha haut un apellat Andreu Vilar del qual prestament pres deposicio et ha atorgat com ell sentie en lo tracte: et tantost presa sa deposicio considerant la enormitat del fet et axi mateix que en tals actes servar maturitat ne usar de aquella es veri com de tals coses leximpli se dege donar prestament jol he fet esquarterar: per la exequcio del qual me tench per dit que la ciutat et los que hic som romanem en pus segur que no erem jatsie que axi com la dita exequcio se fahie o eren en acte de ferla se mogues alguna rumor en la ciutat et hac home la on la exequcio se fahie que mes mans per un basalart dihent que morissen aquells qui acompanyaven lalguezir et lo veguer qui fahien la dita exequcio: et per la rumor quis moch en altra part per la qual jo fiu repicar et la gent qui miraven la exequcio et eren aqui en gran multitud hagueren a partir de aqui per anar als murs lo dit hom se mes entre la gent axi que no es stat pres pero la exequcio ses complida et la ciutat per gracia de Deu sta en bon stament. Dels altres senyor qui tinch presos com haja haudes lurs deposicions et alguns testimonis jon fare prestament ço que justicia dictara mas quant es vuy no he pogut a mes procehir car en bona fe senyor jo he haut prou que fer. Les menaçes senyor venen grans quells tornaran et que ells hauran la ciutat: mas de vuy mes senyor jols ho pren fort poch car ab ço que sic es fet et sic fara si los presos seran trobats colpables et ab los que son fugits qui son molts en nombre dels principals los quals sen son anats per lo portal del pont lo qual jom presumia que stigues tanquat nom pens que negu haja en la vila qui gos fer maldat et pus de la ciutat nom calegue tolerar no pren dos diners los de fora. A mi senyor es stat dit de tot cert que lo comte Durgell es stat personalment en aquesta cavalcada pero que com fom ença vers la ciutat o en la orta fon apres que sen tornas. Aquest die mateix senyor mes stat dit que la dita gent se te per dit de haber Alguayre per una clavaguera quey ha: axi tost com ho he sabut jo ho he notificat al comanador. La sancta Trinitat senyor vos haje en sa guarda. Scripta en Leyda lo jorn de Sent Johan a XXIIII de juny. - Senyor vostre humil servidor et sotsmes qui besant vostres peus et mans se comane en vostra gracia et merce Riembau de Corbera.

Aquel mismo día mandó el rey leer en pleno consejo todo cuanto hasta entonces se había actuado en el proceso, esplorando al mismo tiempo la opinión de los asistentes, que convinieron por unanimidad en que, en virtud de tan poderosos antecedentes y para remediar los males y atender a la defensa de la república, estaba plenamente autorizado para la toma y ocupación de las ciudades, villas, castillos y lugares del condado de Urgel y vizcondado de Ager, y de todos cuantos ausiliasen a los mismos. Empero no satisfecho aun con este voto unánime de su consejo, amplió el número de sus individuos añadiendo algunos doctores y jurisperitos de gran nota de la ciudad de Barcelona, que robustecieron más y más la común opinión esplanada anteriormente.

Asistieron a este nuevo consejo el arzobispo de Tarragona, los obispos de Barcelona y León, Juan, conde de Cardona; los caballeros Geraldo Alamany de Cervelló, gobernador general de Cataluña; el vice-canciller del Rey, Berenguer Arnaldo y Pedro de Cervelló, Francisco de Aranda, donado de Porta-Celi; Elfo de Próxida, y los doctores Berenguer de Bardaxi, Juan Dezplá, tesorero del rey; Berenguer Colom, Gonzalo Garidell, Francisco Basset, Bernardo de Pons, Pedro Basset, Bernardo Miquel, Aimon Dalmau o Dalmases y Vicente Pedriça.

Día 26.

A las nueve de la mañana de este día el rey llamó a su consejo al arzobispo de Tarragona, los obispos de Vich y Barcelona, monseñor de Monserrat, el maestro Felipe de Malla, monseñor Pedro Regaçol, el conde de Cardona, Rogerio Bernardo de Pallars, el vizconde de Illa, monseñor Berenguer Arnaldo de Cervelló, monseñor Pedro de Cervelló, monseñor Berenguer de Hostalrich, monseñor Berenguer de Homs, monseñor Gregorio Burgués, Pedro de Sent-menat, el gobernador de Cataluña, monseñor Francisco de Aranda, don Berenguer de Bardaxi, el vicecanciller, el tesorero, monseñor Elfo, el doctor Juan Gonzalvez, monseñor Juan Ferrandez, Bisbal Ferrer de Gualbes,
Francisco Burgués, Juan Ros, Juan Fivaller, micer Berenguer Colom, Nicolás Gralla, micer Gonzalo Garidell, Francisco Sent-Celoni, Juan de Ribesaltes, el síndico de Cervera, monseñor Aimerico Centelles, Bernardo de Cruilles, monseñor Poncio de Perellós, P .... Zapata, monseñor Ramon de Rexach, monseñor R .... de Vilarasa, monseñor Jaime Pallarés, padre e hijo Cruilles, micer Bonanat, micer Pedro Basset, micer Francisco Basset, micer Bernardo de Pont, micer Vicente Pedriça, Bernardo Miquel, el síndico de Manresa, el de .... monseñor Juan de Mont-buy, micer Juan Navarro, abad de Ripoll, y monseñor Francisco de Vilanova; y después de enterarles verbalmente de lo actuado y de las ofertas, tratados y gracias que habían mediado entre él y el conde de Urgel, de nuevo les pidió parecer, que dieron en un todo conforme al anterior, alegando algunos de los circunstantes muchas y muy sólidas razones para inclinarle a poner sin dilación en práctica sus proyectos.
Tampoco le bastó a don Fernando el voto unánime de este pleno consejo, y aun quiso que todos sus súbditos conocieran y aprobaran sus actos; a cuyo objeto a las nueve de la noche de aquel mismo día mandó que en su presencia se notificaran todos los crímenes del conde y de sus secuaces y cuanto se había actuado en el proceso a las cortes generales que celebraba a los catalanes en el monasterio de frailes predicadores de Barcelona.
Asistían a ellas como representantes del brazo eclesiástico Pedro, arzobispo de Tarragona; Alfonso, obispo de Vich; fray Dalmacio, abad de Ripoll; fray Marcos, abad de Monserrat; fray Juan, abad de Poblet; Pedro Regazol por la iglesia de Lérida, Juan de Prades por la de Tortosa, el maestro Felipe de Malla por el cabildo de la de Barcelona, Francisco ça Calm por el de la de Gerona, Miguel Vernet por la de Urgel, Juan Oller por el cabildo de la de Elna, y fray Galcerando por el prior de Cataluña: por el militar Juan Folch, conde de Cardona; Pedro de Fonollet, vizconde de Illa y de Canet; los nobles Rogerio de Pallars, Guillermo Ramon de Moncada, Antonio de Cardona, Pedro de Cervelló, Bernardo y Galcerando de Cruilles, Bernardo de Forciá y Francisco de Vilanova, el caballero Pedro de Gallinars, procurador del conde de las Montañas de Prades; Juan Miralles,
procurador del conde de Pallars; Felipe de Arany, procurador del noble Bernardo Galcerando de Pinos; el caballero Berenguer de Homs, Juan de Montbuy, Berenguer de Hostalrich, Francisco de Vilamari, Jaime March, Ramon de Rexach, Ramon de Torrelles, Jaime Pallarés, Francisco de Vilamari; y los donceles Francisco de Montbuy, Dalmacio de Castell-bisbal, Dalmacio de Rocha-bruna y Juan de Castellbisbal; y por el de las universidades reales los síndicos de Barcelona Ferrer de Gualbes, Juan Ros, Francisco Burgués y Juan Fivaller, los de Lérida Nicolás Gralla y Berenguer Colom, el de Gerona Francisco Sent-Celoni, el de Tortosa Gonzalo de Garidell, y el de Manresa Pedro Sarta.

El arzobispo de Tarragona, constituyéndose órgano de dichas cortes dirigió al rey las siguientes palabras:
Senyor molt excellent: la cort ha sobirana consolacio que vos en aquest acte hajats procehit et procehiscats axi justament et que vullats ab ells comunicar vostra justificacio: solament vos supplica que vullats la justicia companyar de clemencia.

Día 27.

Hallándose el rey en la sala de su real palacio recibiendo en audiencia pública según costumbre, compareció ante él Dalmacio Biert, baile en el principado de Cataluña y procurador fiscal general nombrado especialmente para este negocio en instrumento público autorizado por el secretario del rey y su notario en este proceso, y presentó y pidió se leyera y publicara la siguiente súplica:

Molt alt: Com fama publica referent per relacio de diverses notables persones divolgada et la serie et tenor de diverses letres deça et della tremeses contenen et per algunes altres informacions per vostra senyoria manades pendre se demostra quel comte Durgell et viscomte Dager ha proposat iniquement metre companyes de gent darmes dins vostres regnes et terres et de feyt ni haja meses certa partida les quals han preses diverses castells dins vostra senyoria et continuament maten roben et demnifiquen vostres vassals et sotsmesos et ab tot lur asfors enten inimicablement esvehir los regnes et terres de la vostra reyal corona ab aquella major multitut que pora demnificant los dits subdits et vassals vostres et les dites gents darmes ha manat esser aleugades et reculides en la ciutat de Balaguer et altres viles et castells forts axi en los dits comdat et vescomdat com altres los quals ha fet ja apperellar et aresar a tota defensio et offensio necessaries a fi que ab aquells puxa les ciutats viles castells et lochs de vostre senyoria oprimir et damnificar et tant com an el sera a la sua detestable senyoria subjugar que Deu nou permeta en tant que es vehement presumpcio et suspites grans manifesten que de la dita ciutat de Balaguer et de les viles et castells forts dels dits comdat et vezcomdat et altres no venguen grans dans et offenses a vostres ciutats viles et lochs de vostre senyoria: on molt alt senyor per vostre general imperi et jurediccio la qual vos avets en vostres regnes et terres et per salut tuicio et profit de la cosa publica daquells et per la cura et sollicitud que a vostra gran excellencia et senyoria se pertany hajats celebrat diverses colloquis consells sobre aquesta materia de doctors et altres juristes en copiosa multitut e en apres hir que fon a XXVI de juny hajats hagut gran solempne et notable consell en lo qual son stats molts et diverses prelats barons et cavallers missatgers de diverses ciutats et viles reals et molts altres notables personas: e apres molt excellent senyor lo dit conseyll a la vostra senyoria donat hajats publicat en la cort general la qual ara celebrats en la ciutat de Barchinona al principat de Cathalunya: lo qual consell senyor conte que per vostre general domini imperi et jurediccio la qual vos senyor havets en vostres regnes et terres et per la cura et salut de la cosa publica dels dits regnes et terres et per servar aquells de tots sinistres en lo dit cas per tuicio e remey de la cosa publica dels dits regnes et terres devets vos senyor per justicia fer pendre a vostres mans la dita ciutat de Balaguer et altres viles et castells dels dits comte et veçcomte et al dit comte consellants consentins et favorejants e les dites gents darmes receptants. Perque molt excellent princep et victorios senyor en Dalmau de Biert donsell e batle et procurador fiscal general del principat de Catalunya e en aquest acte special supplica molt humilment a la vostra gran excelencia et senyoria que per salut et utilitat de la cosa publica de vostres regnes et terres et per lur indempnitat et per squivar tots inconvenients et provehir a les dites sospites e vehemens presumpcions sia de vostra merce provehir en los dits fets et executar los dits conseyll et conseylls: e en aço senyor satisfarets a la justicia et a la salut et indepnitat de la cosa publica dels dits regnes et terres. - Altissimus etc.

Llenadas aquellas formalidades por el mencionado secretario, y habiendo el baile suplicado se proveyese lo correspondiente a su contenido, conforme a justicia; mandó el rey a aquel leyese en alta voz la siguiente provisión:
Lo senyor rey hoida e ben entesa la supplicacio a ell feta per son batle general com sa reyal consciencia sie de les coses en aquella contengudes axi per proces com per notorietat de fet et en altra manera vertaderament informada: no podent oblidar axi com no deu socorrer a la tranquillitat salut et honor de la sua cosa publica per la qual sa persona et bens tots temps que lo cas ho requera es prest de bon cor exposar: per occorrer a la sinestra et dampnada intencio del dit comte la qual cosa desplaentment et ab dolor gran de cor recita: provey ques faça la dita aprehensio et quel governador general de Cathalunya per executar los dits justs consells a ell donats encontinent partesqua per anar pendra a ses mans en nom seu per soccorrer a la salut de sos regnes et terres de la cosa publica de aquells et en via de tuhicio et remey la ciutat vila et lochs en la dita supplicacio mencionats et mana esser fetes totes provisions necessaries et utils a les dites coses. 


Día 1 de julio.

Mandó el rey se insertaran también en este proceso las siguientes cartas que de distintos puntos le habían sido dirigidas.

Al molt alt et molt excellent princep et senyor lo senyor rey. - Molt alt et molt excellent princep et poderos senyor: Per ço senyor que la vostra senyoria sie informada de la enorme et innominiosa guerra que en aquestes parts fa lo comte Durgell certificamvos senyor que segons jaus ne havem scrit lo jorn de Sent Johan prop passat lo comte Durgell ab tota sa gent cavalca et vench en aquesta ciutat per occuparla segons ere stada feta empresa entre ell et alguns fills de perdicio de aquesta ciutat la qual sobrevinent lo jorn Deus no permete que lur sinestre celerat et dampnat proposit vingues a conclusio. En apres ses seguit que hir que fo dimarts XXVII del present mes en lalba clara vench lo dit comte Durgell en aquesta ciutat ab don Artalico Dalago mossenyer Ramon de Fluvia mossenyer Pere Cortit ab daltre gent de cavall et de peu en nombre de II milia et alguns de aquesta ciutat et ab rigoros sforç combateren aquella per V o VI ores cremantsnos garberes de blats torres et dirruints molins et altres edificis talants vinyes apresonants homens que trobaren de fora et squartarants donaren a la ciutat irreparable dampnatge jatsie per nosaltres fos virtuosament resistit matantlos et nafrant homens en gran nombre et rocins molts ferits en tant que entre passados et bombardes ells foren be rigorosament servits sens que per gracia de nostre Senyor Deus persona alguna que fos en la ciutat no es stada dampnajada. E ells vehens aço sonsen anats per Sigria. En aqui han morta presa et apresonada molta gent et preses algunes forces assats flaques manantslos que facen sagrament et homanatge de haver per lur senyor linfant don Jacme rey Darago. Han cremats dos lochs de la prioressa Dagluayre ço es Vilanova et la Portella. Menassen que combatran Alguayra et ja hi ha venguda gent. Cominen encara que vindran an aquesta ciutat car sobre aquesta roden ens trancaran les pexeres per ço que no pugam moldre. Per ço senyor supplicam vostra alta clemencia que sia vostra merce de subvenirnos de gents darmes en bon nombre a fi que puxam fer nosaltres ab ells la honor ques mereys car vuy mes no podem pus suportar sino per lo virtuos esfors de mossenyer Riembau de Corbera que ha fet e continua fer et per nosaltres: per la gran minva que es stada feta a aquesta ciutat et dampnatge molta gent fora exida defora et en gran nombre sino que nols es stat consentit. Per guardar la ciutat continuam per gracia de Deu nostres guaytes ab copia de gent. E sia senyor la sancta Trinitat en vostra guarda la qual per la sua clemencia vulla prosperar de be en millor ab exaltament de vostra excellent corona. Scrita en Leyda a XXVIII de juny a la miga nit any MCCCCXIII. - Senyor: Los vostres vassalls et sotsmeses qui humilment se comanen en vostra gracia et merce pahers et promens de la vostra ciutat de Leyda. - Item Senyor som certs que lo comte Durgell havia guinyat que en aquesta ciutat fos mes foch a VI o a VII barriades a fin que tot hom derenclis los murs et que acorreguessen al foch et que ell se pogues recullir en la ciutat.

- A mis caros amigos Pedro Dembun Pero Lanuza et el senyor de Gordun et a cada uno dellos.
- Caros amigos yo he havido ardit del senyor que quiere cavalgar et manda que sea presto pora cavalgar que su entencion es combatre los enemigos en todas gentes quel vengan al denant
cuentra ell: porque vos ruego que stades priestos por al primer ardit que de mi hayades et noy quede hombre de pie et de cavallo. En lendemedio executat firme pues tiempo havedes et nous stades de baldes quel tiempo no lo requiere. E si es caso que he ardit quel senyor no cavalque de present tantost sere con vosotros con la ayuda de Dios con toda la gent. Havet larnes en toda manera. - Anthon de Luna et Dexeryca que vos saluda.

- A fray Francisco Sanç mi confessor. - Fray Francisco: Certificovos que mi senyor cavalga de fecho et viene a Muntaragon et me ha mandado que yo cuyte de passar la sierra. Et era del todo mi entencion dir alla do vosotros sodes mas no puedo fallir a su mandamiento: porque vos ruego que digades a Basalio a Pedro Dembun et al senyor de Gordun et a Pero Lanuza que continuen su guerra contra los enemigos et que sean prestos que si han letra mia decontinent sean comi car vosotros havedes mi ardit con la ayuda de Dios daqui al domingo primero vinient et si el senyor muda de proposito de cavalgar de present yo sere con la ayuda de Dios con vosotros con toda la gent et esto no dubdedes. Do hayades mi ardit todas las cosas lexadas seades comigo car sens falla daqua se pasta algunas que creyo que no sescusa batalla et noy quede dalla hombre de pie ni de cavallo car en un dia sera fecho con la merce de Dios. Entanimientres obrat como de todos confio et haya vuestro ardit decontinent si Arres se quiere render al senyor don Jayme et a mi: lexat en el castiello a Pero Lanuza et Martin Darbea venga del servicio del dicho senyor et mio; en otra manera sial fecho el danyo que sel pueda fazer con consello de Pedro Denbun et del senyor de Gordun et de Pero Lanuza. Saludatme a Basali et a toda la companya et digatsli que como veya los hoxos del senyor el sera bien recebido et contentado en tal manera que el conexera que no es venido de bades: esto de cierto con layuda de Dios. Si mi letra havedes cuytat de venir en otra manera executat continuament a consexo de los sobreditos. A los de Basa et Serraule se diga de mi part que entren en la guerra: de no que les faga guerra assi a los amigos que noy quieren entrar como a los enemigos. Esta letra leyt a Pero Lanuza a Pedro Dembun et al senyor de Gordun et la sustancia a Basili et dezitle certamient que la intencion del senyor es combatre linfant. El dicho senyor ha mossenyer Bernat de Coharasa et mossenyer Aymerich de Comenge que son venidos bella companya que son CC bacinets et docientos pillardes en numero de DC cavalgaduras et D quen havia el senyor ha hoy con el mil cient roçines et dos mil de pied menos de nosotros assin que con Dios nuestros affers van bien et noy resta sino que avaricia et discordia sia fuera de nos. Dezit a Basili que yol mostrare que el conezera que yo lo amo et que en Lombardia el no ha tan buen amigo como yo. Saludatme a Corzo et dezitle que el haura su rocin. Dios sea vuestra guarda. Scripta al castiello de Lohar a XXIX de junio. - Anthon de Luna et Dexeryca.

- Al molt excellent e poderos alt princep e senyor lo senyor rey. - Molt excellent e poderos alt princep e senyor: Placie saber a vostra senyoria que hir diluns ques comptaven XXVI de juny vench açi un moço aragones que diu que stava ab Tomas Çacosta lo qual de paraula dix que li ere stat manat e comanat que digues al veguer daçi que fos prest de tenir lo portal ubert car ells hic serien en la nit. Aquell dia matex senyor foren portades por un hom de Corbins lo qual la gent del comte havie pres quatre letres del comte la una de les quals se dreçava a mossenyer Joffre de la Bracerola laltra an Pere Nogueris laltra an Johan Romeu la altra an Botella ciutadans daçi les quals perque vostra gran excellencia puxe veure que contenen vos tramet ab la present: e senyor veent que segons mon juhi aço no ere sino metre divis en la ciutat no cure de les dites noves ni letres com lo veguer els altres a qui les letres sendreçaven tant com yo he pogut veure ni conexer sien homens bons et fiables. Mas amoneste tot de ben fer si lo cas ho requerie car la vostra senyoria fiave dells plenament e aqui mateix ab consell dels pahers e dalguns prohomens jo cree officials novells no revocant algu dels qui hi eren mas per ço com la ciutat es gran e no de facil correr que hagues official en cascuna part si menester hi ere. Esse seguit senyor que vuy a punta de jorn son venguts açi qualsque CCCC de cavall o daqui ansus e de M homens de peu amont e han donat assalt la portal del Mercadal e son venguts a donar de les lançes al portal. Hanhi jaquit una atxa et una daga et un roçi: han cremat gran colp de garbes de forment et daltres blats qui eren en les eres del Mercadal et per alguns camps e diverses cases o torres de la orta. Provehesque vostra celsitud en los afers segons se pertany car yo fare açi lo que pore. Scrita ab cuyta en Leyda a XXVII de juny. La dita gent han mort senyor un hom qui ere en la casa antiga e ells se van ben carafexats e estime hom que entre homens et rocins sen menen de nafrats de XL ansus. - Senyor vostre humil servidor et sotsmes qui besant vostres peus et mans se comana en vostra gracia et merce Riembau de Corbera.

Día 21.

Vistas en pleno consejo todas las cartas presentadas y las deposiciones de los testigos, mandó el rey espedir las siguientes cartas:

Ferdinandus Dei gratia rex Aragonum Sicilie Valentie Majoricarum Sardinie et Corsice comes Barchinone dux Athenarum et Neopatrie ac etiam comes Rossilionis et Cerianie egregio Jacobo filio egregii Petri quondam comitis de Urgello salutem et dilectionem. Clamor multorum et fama publica manifestarunt quod vos non animadvertentes jugum dominii quo nobis vestro vero regi et domino censemini modo indissolubili alligatus immo oblitus improvide inmaculati sanguinis et prosapie a quibus trahere dicimini nomen vestrum necnon diversarum gratiarum quibus regia domus Aragonis vos et vestri predecessores sint priscis temporibus prossecuti; adversus nos vestrum dominum et principem naturalem rebellionis calcaneum et cornua .... ausibus efrenis erigere ac fidelitatis penitus rupto federe extraneas gentes armorum sinistris auspiciis congregare et pro dampnificando regia regna et terras nostras cum impiorum multitudine non erubuistis aliquatenus convenire et jam in parte vestri in pregrandem ignominiam invadere attemptastis. Nos ideo volentes tam gravia nostro auditui reserata incognita pretermitere veritatem mandamus perscrutari et diligenter inquiri ut si rei poposcerit qualitas regia nostra districtio culpam feriat delinquentis. Et postquam inceptum extitit inquiri quia per contenta in processu inquisitionis detegitur manifeste vehemens suspicio contra vos et alios adherentes vobis consiliumque auxilium favorem aut opem dantes quod de castro et civitate Balagarii et de aliis castris villis et locis que fuerunt dicti vestri patris vos preparavistis et preparatis cum gentibus armorum extranee nationis et aliis ad guerreficandum civitates villas et castra nostre ditionis easque et ea occupandum et offendendum tam nos quam nostros officiales et subditos et ad damna alia multipliciter reipublice inferendum et ad rebellandum nobis nostroque imperio el potestati: et fuerit nobis pro parte fisci nostri humiliter supplicatum quod contra vos et vobis consilium auxilium favorem aut opem dantes et bona ipsorum et cujuslibet eorum debite procederemus et quod interim dicta civitas castra et loca que quondam fuerunt predicti egregii Petri comitis patris vestri tuitionis remedii et securitatis totius reipublice nostri regni cujus caput sumus et alias prout in talibus et similibus per justitiam fieri debet ac est etiam assuetum predictam civitatem villas et castra apprehenderemus seu apprehendi faceremus: habito super hiis maturo ac digesto consilio tam prelatorum quam baronum notabilium militum ac sindicorum civitatum villarum et locorum principatus Cathalonie et quamplurium doctorum in utroque jurisperitorum justitia exigente solemniter providimus dictam civitatem castra villas et loca jamdicta fuisse ac fore esse rationibus predictis apprehendenda ad manus et posse nostri. Igitur cum hac eadem vos requirimus et monemus vobisque dicimus et mandamus de certa scientia et expresse sub debito naturalitatis et fidelitatis quibus estis nobis vestro domino obligatus quatenus omni seposita predictam civitatem villas castra loca et fortalicia gubernatori nostro principatus Cathalonie seu aliis nostris officialibus ad hec specialiter assignatis seu etiam assignandis tradatis et per ipsum ac ipsos aprehendi libere permittatis: alias certo certius habeatis quod si predictorum vos senserimus neglectorem quod regalis oppinio nostra non capit procedetur contra vos et bona vestra justitia mediante. Data Barchinone sub nostro sigillo comuni undecima die julii anno a nativitate Domini millessimo quadringentessimo tertio decimo.
- Rex Ferdinandus. - Ferdinandus Dei gratia rex Aragonum Sicilie Valentie Majoricarum Sardinie et Corsice comes Barchinone dux Athenarum et Neopatrie ac etiam comes Rossilionis et Ceritanie fidelibus nostris universis et singulis patiariis juratis et singularibus civitatis Balagarii et quorumcumque villarum castrorum et locorum comitatus Urgelli et vicecomitatus Ageris et aliorum quorumlibet qui fuerint egregii Petri quondam comitis Urgelli salutem et gratiam. Clamor multorum et fama publica manifestarunt quod egregius Jacobus filius egregii Petri quondam comitis Urgelli sue fidelitatis et naturalitatis pudore quo cuncti Aragonis regie domus subditi per universum orbem radiant insigniti impudenter quod referimus displicenter abjecto et sue originis magnanimitate inmaculate oblitus non formidans sui nomen indelibili macula deturpare adversus nos suum dominum et principem naturalem rebellionis cornua erigere armorum gentes exteras glomerare pro damnificando regna et terras nostras proterva audacia non veretur et jam in parte grandi insania ductus invadere attemptavit. Igitur nos volentes tam gravia nostro auditui reserata incognita pretermittere veritatem mandavimus perscrutari et diligenter inquirí ut si rei poposcerit qualitas regia nostra districtio culpam feriat delinquentis. Et quare postquam inceptum extitit inquiri per contenta in processu inquisitionis detegitur manifeste vehemens suspicio contra dictum egregium Jacobum et alios adherentes sibi eidem consilium auxilium favorem aut opem dantes quod de castro et civitate Balaguarii et aliis castris villis et locis que fuerunt dicti ejus patris se preparavit et preparat cum gentibus armorum extranee nationis et aliis ad guerrificandum
civitates villas et castra nostre ditionis easque et ea occupandum et ad offendendum tam nos quam nostros officiales et subditos et ad damna alia multipliciter reipublice inferendum et ad rebellandum nobis nostroque imperio et potestati: fuitque nobis pro parte fisci nostri humiliter supplicatum quod contra ipsum adherentes consilium auxilium et favorem aut opem dantes et bona ipsorum et cujuslibet eorum debite procederemus et quod interim dicta civitas castra et loca que quondam fuerunt predicti egregii Petri comitis patris ejusdem Jacobi per viam tuitionis remediique et securitatis totius reipublice nostri regni cujus caput sumus et alias prout in talibus et similibus per justitiam fieri debet ac est etiam assuetum predictam civitatem villas et castra apprehenderemus seu apprehendi faceremus: habito super hiis maturo ac digesto consilio tam prelatorum quam baronum nobilium militum ac sindicorum civitatum villarum et locorum principatus Cathalonie et quamplurimorum doctorum in utroque jurisperitorum justitia existente solempniter providimus dictam civitatem castra villas et loca jamdicta fuisse ac fore et esse rationibus predictis apprehendi ad manus et posse nostri. Ideo virtute generalis imperii et jurisdictionis nobis in nostri ditione pertinentis vobis dicimus et mandamus quatenus apprehensioni predicte impedimentum aliquod nullatenus inferatis immo provisioni nostre hujusmodi pareatis ipsamque plenarie observetis cum quando et quotiens per nostrum gubernatorem Cathalonie principatus seu alios officiales nostros ad hec specialiter destinatos fueritis requisiti: quod si secus egeritis quod non credimus procedetur contra vos et bona vestra justitia mediante. Data Barchinone sub nostro sigillo comuni undecima die julii anno a nativitate Domini millesimo quadringentessimo tertio decimo.
- Rex Ferdinandus. - Ferdinandus Dei gratia rex Aragonum Sicilie Valentie Majoricarum Sardinie et Corsice comes Barchinone dux Athenarum et Neopatrie ac etiam comes Rossilionis et Ceritanie nobilibus dilectis atque fidelibus universis et singulis baronibus militibus hominibus de paratico et aliis generosis in comitiva atque servicio egregii Jacobifilii egregii Petri quondam comitis Urgelli sistentibus salutem et dilectionem. Clamor multorum etc. (Sigue enteramente igual a la precedente carta o documento, hasta donde dice ad manus et posse nostri). Igitur vobis et unicuique vestrum
dicimus et districte mandamus sub fidei et naturalitatis vinculo quibus nobis vestro regi et domino estis astricti ac nostre indignationis et ire incursu quatenus a comitiva et servicio dicti comitis ejusque consilio et favore visis presentibus desistatis apprehensionemque dictorum civitatis villarum castrorum et locorum ipsorum per nostrum gubernatorem principatus jamdicti seu per alios officiales nostros ad hec specialiter destinatos seu destinandos fieri et exequi libere permittatis in predictis nullum impedimentum seu contradictionem inferatis seu etiam opponatis: quod si contrarium egeritis quod nullatenus oppinamur procedetur contra vos et bona vestra justitia mediante. Data Barchinone sub nostro sigillo comuni undecima die julii anno a nativitate Domini MCCCCXIII. - Rex Ferdinandus.


Día 5 de agosto.

Mandó el rey se insertaran en el proceso las siguientes cartas que se habían interceptado.

Al amat scuder de casa nostra en Johan de Pinell la infanta Isabel Darago. - En Johan: per tant com segons exhigencia del temps nos havem a servir de tots los quins son affectats vos pregam molt affectuosament que vista la present ab aquella mes gent que porets a cavall et de peu et ben armats vengats a la nostra vila de Lineola e apres siats alli scrivetsne a nos et darem manera que entrets en Balaguer e sabrets que haurets a fer. E no dubdets per vostre bandejament ne dalcuns qui sien ab vos: car per la present manam axi al veguer Durgell et sotsveguer de la dita vila et altres qualsevol officials et subdits nostres et dels dits officials loctinents que copient et stantvos en la dita vila ne en altra manera destorb preso o greuge alcun a vos ne companya vostra en persones o bens no facen ne permeten esser fets en alguna manera. Dada en Balaguer sots nostre segell secret a XXVII dies de juny lany mil CCCCXIII. - La infanta.

- Al amat scuder de casa nostra en Johan Berenguer de Josa Jayme Darago. - En Johan Berenguer: per certa causa et coses tocants singularment nostra honor et benavenir havem deliberat de cavalcar personalment; perqueus pregam molt afectuosament que decontinent visa la present cessant tota dilacio et scusa com mils porets armat et a cavall siats ab nos sens triga alcuna si james nos entenets complaure ni servir certificantsvos queu haurem a memoria. Dada en Balaguer sots nostre segell secret a V de juliol del any mil quatrecents tretze. - Jayme.

- A la muyt noble et cara fija dona Elfa de Luna. - Muyt noble et cara fija: Certificovos quel senyor es bien sano et alegre et es en Balaguer quel senyor don Jayme envio por el et yo Dios sea loado so bien sana et alegre et sto con gran deseo de saber vuestra salut: porque vos ruego men certifiquedes que grant plazer men faredes. Yo a present so fuera Dios merce de congoxa pues quel senyor sta en lugar seguro et yo que tengo el castiello bien fornido de viures pora dos anyos cepto de vino mes tengo pro agua et muyt fina que vale vino et los quey son servidores leales del senyor bien alegres et sforçados et tales que no falliran con la ayuda de Dios a lo que deven. E assin seyet alegrement quen breu hoyredes tales nuevas que hauredes plazer et consolacion: et de todos ardides que hayades ciertament de las partidas dalla me querrades certificar que grant consolacion ne haure et no mi plangades correus que yo los fare pagar. E vos torno rogar que fagades dar recaudo a lo que Simon he dado en cargo. El sant Sperit sia en vuestra guarda rescriviendome muyt noble et cara fija todas cosas a vos plazients. Scripta al castiello de Loharre a XXIX de julio. - El senyor don Jayme et el senyor tienen en Balaguer DCCC rocines et entienden combatre al infant et a los que con el son que son MD rocines con la ayuda de Dios et mas III milia hombres de pied. Enviat este scudero de fecho si buenas nuevas avedes de mossenyor de Clarença et yo darle un buen rocin et un arnes car daqui no se ha podido fazer. Seyet cierta que yo vos fare obras de madre. - La toda vuestra Violant de Luna.

- Al molt noble senyer et car cosi don Anthon de Luna. - Molt noble senyer et car cosi: axi com derrerament vos haviem fet saber haviem cavalcat de Balaguer enfora tirant nostre cami a la vila Dalcolega per veurens ab vos: e com som stat pres de la dita vila dues legues havem sabut de tot cert que Basili es stat et pres no molt luny de Casteyllfollyt per qualsque DC rocins entre aregonesos et castellans qui li son exits al traves: la qual nova es stada molt dura et greu et a nos per molts sguards que be podets entenre: perque havem deliberat per los dits esguards de tornarnos en lo comdat majorment per la gent nostra qui deu entrar per los ports Dandorra. Perqueus pregam molt affectuosament si james entenets fer per nos et si desijats nostre benavenir et vostre que atenent a tanta necessitat tirets ver nos ab tota vostra gent e instets et façats quel senyer Dagremunt et Menaut de Favars et tots altres que havets perpresos dels quals per vostra gran providencia havem en ferm quey havets fermetat entren et sien ab nos et ab vos sens dilacio: et pensant en quin punt som no trigassets com lo perill fos ireparable a nos et a vos si de present no haviem sforç de cavalcar et tenir les places attes que tots los regnes et terres de la corona son romorats et si ha gran sforç de gent darmes la qual renovacio vendra en incomparable profit si les places podem tenir: eus tenim per dit que no trigara molt en bon punt ques mereix et nos et vos desijam al qual porem dir que serem pervenguts per vostra animositat et providencia singular: pregantsvos mes que vullats advertir que vostra tan gran obra nos perda en la falt et haurets mes que no volrets si nostre cor se compleix. Dada en Raffals sots nostre segell secret a VIII dies de juliol en lany MCCCCXIII. - Jayme Darago. - Jayme.

- Al amat scuder nostre en Johan de Pinell. - En Johan: pregamvos molt tant com mils podem axi com aquell de qui nos fem singular compte que en les coses que nostra honor fassen nos fallirets que vista la present siats aci ab nos ab tota aquella mes gent darmes que porets be armats et a cavall: e aço per res no haje falla car sera cosa quens en farets molt singular et assenyalat plaher. Dada en Balaguer sots nostre segell secret a X dies de juliol. - Elionor Darago.

- Al amat scuder de casa nostra en Johan de Pinell. - En Johan: pregamvos molt affectuosament si jamay nos entenets a complaure ni a servir que vos decontinent vista la present vingats a nos ab aquella mes gent darmes que porets be armats et a caval dimarts per lo gran mati: e dreçats a la nostra casa cor certificamvos que no triguera dues hores que vos serets ab nos dins nostra cambra. E de les dites coses no haje falla cor gran plaer nos en farets. Dada en Balaguer sots nostre segell secret a X dies del mes de juliol. - La comtessa Durgell.

- Al noble e amat nostre en Johan Berenguer de Josa la infanta Darago. - En Johan Berenguer: be crehem sabets com lo senyor don Jayme car marit nostre et senyor es partit de Balaguer e te la via de Arago: e per tant com vos entrets altres estariets be en lur servey al qual lo dit senyor vos havia demanat e no sots vengut de quens maravellam molt: per ço molt affectuosament vos pregam e requerim et manam que encontinent ab aquella mes gent de cavall e de peu seguiscats lo dit senyor tota triga cessant car no es hora de tornar atras. Dada en Balaguer sots nostre segell secret a XII dies de juliol del any MCCCCXIII. - La infanta.

- Al amat scuder de casa nostra en Luis de Mena Jayme Darago. - En Luis: molt som maravellats com no sots vengut axi com vos havem scrit: perqueus pregam molt afectuosament que dema que sera dilluns siats aci ab nos armat et a cavall ab la mes gent que porets. Aço per res no haje falla. Dada en Balaguer sots nostre segell secret a IX dies de juliol any MCCCCXIII. - Jayme.

Día 10.

Hallándose el rey en el sitio de Balaguer, mandó espedir presentar y publicar junto a sus muros por boca de pregonero y a son de trompeta las letras patentes que siguen:

Ferdinandus etc. Nobilibus dilectis atque fidelibus universis et singulis baronibus nobilibus militibus hominibus de paratico et aliis generosis in comitiva atque servitio egregii Jacobi filli egregii Petri quondam comitis Urgelli sistentibus salutem et dilectionem. Pridem vobis scripsisse
recolimus per hec verba (Sigue íntegra la carta de la página 121): Et licet preinserta littera vobis extiterit presentata fueritque per nostrum gubernatorem jamdictum cum debita instantia requisitum ut contenta in eadem adimpleretis operis per effectum vos tamen ea facere recusastis immo aliqua alia gravia commissistis. Ideo quamquam alias mediante justitia possemus procedere contra vos tamen ex sola benignitate et gratia vobis et unicuique vestrum dicimus et districte mandamus sub fidei naturalitatis vinculo quibus nobis vestro regi et domino estis astricti ac nostre indignationis et ire incursu quatenus a comitiva et servicio dicti comitis ejusque consilio et favore visis presentibus desistatis apprehensionemque dictorum civitatum villarum castrorum et locorum per nos hic personaliter existentes fieri exequi libere permittatis et in predictis nullum impedimentum seu contradictionem inferatis seu etiam opponatis: quod si contrarium egeritis quod nullatenus oppinamur procedetur contra vos et bona vestra justitia mediante. Data in obsidione civitatis Balagarii sub nostro sigillo minori decima die augusti anno a nativitate Domini MCCCCXIII. - Rex Ferdinandus. - Ferdinandus etc. Egregio Jacobo filio egregii Petri quondam comitis de Urgello salutem et dilectionem. Pridem vobis scripsisse recolimus per hec verba: Ferdinandus etc. ut in inserta litera post positam supra. Et licet litera preinserta vobis extiterit presentata fueritque per nostrum gubernatorem jamdictum cum debita instantia requisitum ut contenta in eadem adimpleretis operis per efectum vos tamen id facere recusastis immo aliqua alia gravia commissistis. Ideo quamquam alias mediante justitia possemus procedere contra vos tamen ex sola benignitate et gratia vos requirimus et monemus vobisque dicimus et mandamus de certa scientia et expresse sub debito naturalitatis et fidelitatis quibus estis nobis vestro domino obligatus quatenus omni mora seposita predictam civitatem villas castra loca et fortalicia nobis hic personaliter existentibus tradatis et per nos aprehendi libere permitatis: alias certo certius habeatis quod si predictorum vos senserimus neglectorem quod regalis oppinio nostra non capit procedemus contra vos et bona vestra justitia mediante. Data in obsidione civitatis Balagarii sub nostro sigillo majori decima die augusti anno a nativitate domini MCCCCXIII. - Rex Ferdinandus. - Ferdinandus etc. Fidelibus nostris universis et singulis patiariis juratis et singularibus
civitatis Balagarii et quorumcumque villarum castrorum et locorum comitatus Urgelli et vicecomitatus Ageris et aliorum quorumlibet qui fuerunt egregii Petri quondam comitis Urgelli salutem et gratiam. Pridem vobis scripsisse recolimus per hec verba: Ferdinandus etc. ut in littera secunda postposite littere supra largo modo continetur. Et licet litera preinserta vobis extiterit presentata fueritque per nostrum gubernaterem jamdictum cum debita instantia requisitum ut contenta in eadem adimpleretis operis per efectum vos tamen id facere recusastis imo aliqua alia gravia comissistis. Ideo quamquam alias mediante justitia possemus procedere contra vos tamen ex sola benignitate et gratia virtute generalis imperii et jurisdictionis nobis in nostri ditione pertinentis vobis dicimus et mandamus quatenus apprehensioni predicte impedimentum aliquod nullatenus inferatis quod si secus egeritis quod non credimus procedetur contra vos et bona vestra justitia mediante. Data in sitio civitatis Balaguerii sub nostro sigillo minori decima die augusti anno a nativitate Domini MCCCCXIII.- Rex Ferdinandus.

Día 11.

Seguramente la obstinación de los rebeldes y sus salidas de la ciudad impedirían el día anterior la presentación de dichas letras, puesto que en este Pedro Coll de Manresa, con las referidas ceremonias y en los puntos mencionados, publicó su contenido en la forma siguiente:

Ara hojats queus fan saber de part del senyor rey que com ell hagues manades esser presentades certes letres sues dins la ciutat de Balaguer et la dita presentacio segons manifestament apar alli per alguns impediments no puga esser feta a major cautela lo senyor mana lo efecte de aquelles letres esser publicat per la forma seguent: Que com fama publica haja manifestament divulgat que don Jayme Durgell fill del comte Durgell no guardant la feeltat que es tengut al dit senyor axi com son verdader rey e senyor haja en les ciutats viles lochs et castells qui foren del dit en Pere congregat gents darmes stranyes per dampnificar lo dit senyor; volent de aço sabre la veritat ha manat de les dites coses esser inquirit: et per tal que per les coses contengudes en la dita enquesta se mostra manifesta suspicio contra ell et altres a ell aderents et consell favor et ajuda donants que de les dites ciutats viles lochs et castells ses disposat ab les dites gents estranyes de damnificar et guerrajar sos regnes et terres et aquells occupar et arebellar contra ell et son imperi et potestat: a humil supplicacio per part de son fisch a ell feta haut sobre aço madur et digest consell de prelats barons nobles et cavallers sindichs de les ciutats viles et lochs del principat de Cathalunya per securetat de la cosa publica de sos regnes et terres ha per justicia provehit les dites ciutat viles lochs et castells esser preses a ses mans et poder. E per ço mana lo dit senyor al dit don Jacme Durgell et a tots los nobles cavallers scuders de sa saquela et habitadors de les dites ciutat viles lochs et castells sots la fe et naturalesa que son tenguts a ell axi com a son rey et senyor que a la dita apprehensio no façen algun empach ans aquella lexen fer franquament et segura et los dits nobles cavallers et scuders de la companya del dit Jacme Durgell desisten es lunyen. E jatsie de aço sien stats requests per lo seu governador de Cathalunya aço fer han recusat: per tant lo dit senyor no contrestant pogues procehir en altra manera contra ells et cascu dells empero de sola benignitat et gracia los requer encara els mana que complesquen et facen les dites coses les quals si complir et fer recusaran procehira contra ells et cascu dells segons rigor de justicia requerra.

Día 22.

El referido Pedro Coll con iguales ceremonias y en los mismos puntos que las anteriores publicó las siguientes cartas espedidas por el rey.

Ara hojats queus fan saber de part del senyor rey que com per alguns evidents impediments les letres subinsertes no puxen esser presentades en la ciutat de Balaguer vol et mana lo dit senyor ab veu de crida esser publicades et son del tenor seguent. - En Ferrando etc. als nobles amats et feels nostres tots et qualsevol nobles cavalles gentils homens et altres residents en companya de don Jayme Durgell fill del egregi en Pere comte Durgell quondam salut et dileccio. Com nos segons per diverses letres vos havem notificat per certes justes et rahonables causes et rahons en nostre ple et ample consell on entrevengueren molts et diverses prelats comtes vezcomtes barons nobles cavallers doctors en cascun dret et sindichs de les universitats del principat de Cathalunya hajam provehit justicia mijançant per tuicio et defensio de la cosa publica de nostres regnes et terres dels quals som cap et protector a nostres mans et poder penre les ciutat viles lochs et castells que foren del dit comte Durgell et hajam a vosaltres monestats que en la dita apprehensio a nostre poder fahedora no donassets empaig o embarch algu ni resistissets ni donassets als resistents favor o ajuda alguna e daço siats stats certificats per nostres letres patents les quals vos son stades legittimament intimades per nostre gobernador de Cathalunya et encara per nos et son vengudes en vostra noticia: vosaltres aço no obstant havets prestat favor et ajuda al dit Jacme qui ha resistit al dit governador et resisteix a nos continuament en fer la apprehensio de la ciutat de Balaguer denant la qual stam et tenim siti per fer la dita apprehensio. E jatsia nos de rigor de justicia poguessem contra vosaltres et vostres bens en diverses maneres procehir empero volents usar vers vosaltres nostres vassalls et naturals sotsmesos mes de benignitat clemencia et gracia que de rigor de justicia: encara a major cautela vos requerim amonestam et manam expressament que dins spay de quinze dies de la data de la present en avant comptadors de la campanya del dit Jayme desistats et iscats de la dita ciutat de Balaguer et en aquella no tornets ni al dit Jayme o altres a ell seguints adherents o ajudants donets consell favor o ajuda: en altra manera forçats per necessitat de justicia passats los dits XV dies procehirem contra vos et bens vostres rigorosament com per justicia trobarem esser fahedor. Et per tal que pahor de punicio dels crims per vosaltres comesos nous donassen occasio de retraureus en exir daquexa ciutat et desistir de la companya del dit Jayme et per conseguent vendrieu a tan irreparable et inextimable dan et vergonya com es esser vosaltres per nos publicats et donats per traydors et rebelles: volents en aço degudament remediar per tenor de les presents guiam a vos et cascun de vos que dins lo terme de quinze dies exirets de la dita ciutat de Balaguer et totalment desistirets de la companya et servey del dit Jayme de tots et qualsevol crims et excessos per vosaltres comesos et perpetrats et que cometreu entro al dia que exireu de la dita ciutat et desistireu del servey et companya del dit Jayme puys queu façats dins los dits XV dies: axi que durant lo present guiatge lo qual volem que dur per dos mesos de la data de la present en avant comptadors no puxats per nos o officials nostres esser presos detenguts arrestats et en persones o bens en alguna manera molestats ans puxats anar et star en et per tota nostra senyoria salvament et segura: axi empero que algu dels guiats no puxa entrar en les ciutats de Çaragoça Calathayu Darocha Terol Albarrazin ne Valencia: manants per la present a tots et sengles officials et subdits nostres et dels dits officials lochtinents presents et sdevenidors sots nostra ira et indignacio et pena de dos milia florins dels bens del contrafahent havedors et a nostres cofres aplicadors quel present nostre guiatge tinguen et observen et noy contravinguen ne algu contravenir permeten per alguna causa o raho. Dada en lo setge de la ciutat de Balaguer sots nostre segell menor a XXI dies dagost en lan de la nativitat de nostre Senyor MCCCCXIII. - Rex Ferdinandus.
- Nos en Ferrando etc. Jatsia per diverses letres a vosaltres nobles cavallers et gentils homens et altres residents en la companya o servey de don Jayme fill del egregi en Pere quondam comte Durgell axi per nos aci presents com per nostre governador de Cathalunya legittimament presentades hajam amonestat et manat que de la dita companya et servey desistissets et
lexassets la ciutat de Balaguer et a la aprehensio per nos per justicia publicada de la dita ciutat et altres viles lochs et castells que foren del dit en Pere no donassets empatx alcu ans aquella lexassets fer per nos o nostres officials liberament et franqua ço que fins al dia de vuy no havets
fet: mes ab letra nostra dada com dejus les dites coses vos hajam manat et de aquelles request et volentsmos haver ves vosaltres mes ab benignitat et gracia que de rigor de justicia vos hajam guiat per cert temps dins lo qual la dita ciutat servey et companya poguessets del tot lexar et de aquells desistir: encara desijants axi com de nostra reyal dignitat se pertany a vosaltres per fexibilitat de humana natura o en altre manera aberrats a carrera de veritat et a la naturalesa et feeltat a que sots obligats quant en nos es ab infusio de pietat et gracia reduir: per tal que temor o terror de punicio de crims per vosaltres comesos nous faça perseverar en duricia o error ab tenor de la present remetem et perdonam a vosaltres et cascu de vos tota accio civil et criminal et altre qualsevol la qual nos o officials nostres poguessam contra vosaltres et vostres bens fer o moure per raho de qualsevol crims excessos o delictes per vos fins en lo dia que exirets de la dita ciutat ab quen iscats dins lo temps devall expressat perpetrats o comesos per greus et grans que sien e en qualsevol nom sien nomenats los quals volem aci per expresses esser hauts dels quals siats enculpats o no o de aquells sia començat inquirir o no: en tal manera que si per spay de XV dies de la data de les presents en avant comptadors de la dita ciutat exirets et de la companya o servir del dit don Jayme totalment desistirets no puxats o alcu de vosaltres puxa en alcuna manera per nos o nostres officials per raho dels dits crims esser presos detenguts o en altra manera en persones o bens punits o molestats ni en juhii convenguts o en alcuna manera condepmnats: ans puxats et cascu de vos puxa anar et star per tota nostra senyoria salvament et segura et siats vos et vostres bens de tota pena civil et criminal pecuniaria o altra axi de furs o constitucions o altre manera per raho dels dits crims encorraguda assolts quitis et del tot perdonats: vos empero et cascu de vos fahens compliment de justicia civilment als de vos clamants: exceptat que los qui perpetraren de fet o ajuda a la mort de Sancho Sanchez Dorunyo quondam los quals volem en la present remissio esser inclusos no puxen sens nostra expressa licencia en la ciutat de Teruel o ses aldeas entrar o aturar entro que per nos en altra manera no sia provehit: et aço fem per vitar scandels o inconvenients entre los culpats de la dita mort et parents del dit Sancho Sanchez interfet. De la present empero remissio exceptam eretges et sodomites aquells qui mataren larquebisbe de Çaragoça o el governador de Valencia o donaren auxili en la perpetracio de las ditas morts o qualsevol de aquelles: los quals empero volem esser compresos en lo guiatge lo dia de la data de la present ab nostra letra atorgat: manants al inclit et magnifich infant Nalfonso primogenit nostre molt car de nostres regnes et terres general governador et apres nostres dies Deu volent legittim succehidor sots nostra paternal benediccio el als portantsveus de aquell et altres qualsevol officials nostres et subdits et dels dits officials lochtinents presents et sdevenidors sots nostra ira et indignacio et pena de dos milia florins dels bens del contrafahent havedors et a nostres cofres applicadors que la present nostra remissio tinguen et observen et noy contravinguen ne algun contravenir permetan per alguna causa o raho. En testimoni de la qual cosa havem manada fer la present ab nostre segell segellada. Dada en lo siti de la ciutat de Balaguer a XXI die dagost en lany de la nativitat de nostre Senyor MCCCCXIII. - Rex Ferdinandus.

Día 5 de setiembre.

Ramon Blasco, pregonero público de la ciudad de Lérida, publicó con idénticas ceremonias el siguiente pregon en el monasteriode Almata, situado muy cerca de los muros de Balaguer.
Ara hojats queus fa saber lo molt victorios senyor lo senyor rey que com ell hagues feta remissio general a tots los residents en la ciutat de Balaguer de tots et qualsevol crims per ells comesos fins en lo dia que exirien de la dita ciutat ab tal que isquessen dins espay de XV dies del XXI dia de agost en avant comptadors exceptats los qui foren a la mort del arquebisbe de Çaragoça et del governador de Valencia et a aquests encara hagues per espay de dos meses guiats segons en les letres daquen fetes et ja publicades es pus larch contengut e lo dit temps de XV dias passas vuy: lo dit senyor encara volentse haver misericordiosament ves los sobredits proroga lo dit temps per altros XV dies de vuy avant comptadors dins los quals los qui exiran de la dita ciutat de Balaguer se puxen alegar dels dits guiatge et remissio, en altra manera lo dit senyor procehira contra ells axi com a rebelles et traydors.

Día 20.

El referido pregonero con iguales ceremonias y en el mismo punto publicó el pregón que sigue:

Ara hojats etc. Fa saber lo molt victorios senyor lo senyor rey que com ell hagues feta remissio general a tots los residents en la ciutat de Balaguer de tots et qualsevol crims per ells comesos fins en lo dia que exiran de la dita ciutat ab tal que isquessen dins spay de XV dies del XXI dia dagost en avant comptadors exceptats los qui foren a la mort del arcabisbe de Çaragoça et del governador de Valencia et aquests encara hagues per spay de dos mesos guiats segons en les letres daquen fetes et ja publicades es pus largament contengut e lo dit temps hagues ja prorogat per altros XV dies los quals ja son finits: encara mogut de sobirana benignitat et misericordia lo dit senyor proroga et de nou otorga les dites remissions et guiatge fets per XV jorns primers vinents dins los quals los que exiran de la dita ciutat de Balaguer se puxen alegar dels dits guiatge et remissio. En altra manera passats los dits XV jorns lo dit senyor procehira contra ells axi com a rebelles et traydors.

Día 5 de octubre.

Finalmente el rey prorogó el plazo del indulto y salvoconducto por todo dicho mes, mandándolo publicar por el citado pregonero en igual modo y sitio que los anteriores.

Sigue en Monfar, extracto historia condes de Urgel