Mostrando las entradas para la consulta aventura ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta aventura ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 8 de enero de 2020

De la taxacio de les cartes e letres qui exiran de la nostra cort.

De la taxacio de les cartes e letres qui exiran de la nostra cort.

Lavors e no es maravella creix mortal anxietat con per trebayl alcun consegueix dampnatge o es sostret de condigne premi o loguer a son trebayl. Perque digna cosa es que per la escriptura e dictat de letres les quals de la nostra scrivania ixen axi als trebaylants loguer convinent sia donat que per inmoderada exaccio no sia als impetrants les letres massa carregades majorment con per aquelles letres execucio o subministracio de justicia es manada: cor con alcun per nostres letres no mera justicia mas gracia per nostra libertat consegueix egual cosa es que qui liberalitat reeb per satisfaccio de les letres si mateix reta pus liberable. Emperamor daço engir la taxacio de les letres de la scrivania nostra la dejus escrita ordinacio manam esser observada ne per les letres scrividores o segelladores alcuna pus avant sia hauda. Ordonam donchs que per letres de simple justicia dalcuna singular persona tan solament sien donats sinch solidos daquella moneda la qual correra en la terra on la letra sera escrita e atorgada si empero en alcuna terra nostra sera atorgada: mas si fora la terra nostra sera escrita e atorgada de la moneda la qual corra en les terres nostres mes propinques en lo loch on sera axi con es dit scrita e atorgada los damunt dits sinch solidos sien pagats. Si alcuna pero universitat o colegi qual que qual les dites encara letres de simple justicia empetraria deu solidos daquella moneda metexa pagar sia tenguda. Pero quant los impetrants son religioses mendicants o altres persones miserables lavors res no volem que per aquestes letres sia exigit daquells. En apres si la letra aquella contenia alcuna dispensacion o alcuna clausula especial que no sia de mera justicia mes alcuna gracia contena lav*(mancha)ors deu solidos per la dita letra sien exigits. Encara m** si sesdeven nos fer gracia a alcun remeten alcun deute peccuniari al qual a nos seria tengut per causa jutgada per aventura o per qualque altre contracte o per causa dalcuna condempnacio o encara per altra qual que qual lavors aquell al qual es feta la remissio daquesta moneda pach per la letra de la remissio dos solidos per cascuna libra de tota aquella quantitat la qual a ell sera remesa. Si pero alcuna pena corporal de gracia e absoludament a alcun remetiem a la qual ja fos estat condempnat lavors si amissio dorella o execucio de fustigacio remesa sera vint solidos pach per la letra. Mas per amissio remesa de ma o de peu o de lengua quaranta solidos sia tengut de pagar: e si de pena de mort remesa sera pach per letra cent solidos. E asso volem esser observat si aquell al qual es feta la remissio de les penes damunt dites haja en bens cent libres o enjus: cor si era pus rich mes dell sia exigit per les dites letres hauda rahon de la quantitat dels bens los quals sera trobat haver segons la manera prop ja taxada. Mas pero si per remissio daquesta pena corporal per nostre tresorer hauda sera alcuna moneda per aventura o per mutacio de pena degudament feta: lavors daqui sia reebut tant solament la meytat daquell preu lo qual se degra reebre si la remissio fos feta de grat segons les coses prop ordenades. E con a alcun remetrem exili perpetual pach per letra la meytat daquella quantitat la qual se deuria pagar si fos remesa pena de mort: per temporal pero exil si de dos anys o enjus sera remes vint solidos si oltra des anys tro a quatre anys trenta solidos e de quatre anys entro a quant que sia quaranta solidos pach per letra: hauda pero rahon de la riquea daquell al qual sera remesa la pena del exili segons que damunt es dit con se remet pena a altre corporal. Mas si alcun en juhi sera condempnat per crim mas en fuyta estan de nos per aventura a prechs dalcuna persona remissio obtenia de pena la qual fos a ell per crim imposada: lavors cor no deu esser de meylor condicio lo fugent que el detengut sia considerat lo crim per lo qual ses constituit en fuyta e si es tal crim per lo qual mort se degues esser donada aquell provat lo crim contra ell lavors aytant pach per letra com si verament fos condempnat. Si pero no pena de mort mas altra: lavors aytant pac con per remissio de mutilament de peu o de ma es damunt ordenat. E aço entenem de pena solament corporal: cor si son remeses per nos bens ja a nos per annotacio del fugent acquisits: lavors sia observat ço qui es estat ordonat dessus de la remissio de deute peccuniari. Mas si nos a alcuna persona volents gracia fer alcuna summa de moneda esser donada manam una vegada pero esser pagadora: lavors sia reebut per la letra a raho de dotse diners per libra: e la on dariem violario a alscuns anys molts alcuna quantitat de moneda: lavors per lo preu de la letra sien reebuts dos solidos per libre de la summa la qual en les letres es contenguda. Si pero donavem terres a tots temps o rendes a algu e als seus: lavors feta extimacio de la cosa donada tres solidos per libre per la letra sia pagat. Mas pero si sobre alcuna peccuniaria causa o sobre altra cosa en special consistent qual que qual sentencia donada sia de manament nostre o devant nos quaix en persona nostra e daço sien demanades cartes o letres una o moltes: lavors per lo preu daquelles se pagara deu solidos daquella moneda que correra en aquell loch on la sentencia se dara si lo plet sera de mil solidos enjus: e si sera de mil solidos ensus pagara a la dita raho. Si pero se dona sentencia sobre alcun dret axi con sobre privilegi o altre dret del qual es contencio entre les parts: lavors si es pladejat entre grans persones axi con entre alcunes universitats notables o potents o entre prelats o barons entre si o contra alcuna universitat lavors hauda rahon del negoci e de les persones entre les quals se pledeja pora esser reebut mes o menys: saul empero que setcentas cinquanta libres per cascuna letra en neguna manera no sobrepuig. E encara mes si per letres nostres se demana esser manat de tudor o de curador donador a persona o a coses dalcun si los bens als quals se provehira valen cinquanta libres o enjus sien pagats per letra sinch solidos: si pero mes valen entro a cent libres lavors deu solidos sien reebuts per la letra e ten axi daqui avant entro a cinquanta solidos: e volem que oltra cinquanta solidos en alcuna manera lo preu de la letra no munt. Encara mes si alcuna singular persona demana de nos letres de sagur conduyt per terres nostres: sia reebut per letra deu solidos per cascuna persona si son mercaderies o altres coses per les quals encara segur conduyt sia demanat: empero si es consentit per nos a alcun conduyt o asseguracio ço es que no puga esser pres per rahon de deute civil al qual axi con a principal o axi con a fermança es alcun per aventura obligat: lavors per libre pach dotse diners si es cert temps: pero si es a beneplacit pach sinquanta solidos: pero si ço del seu val de mil libres enjus. E si val ço del seu de mil libres ensus pach per la letra de sinquanta solidos tro en sinchcents e daço carregam la consciencia de nostre protonotari. Encara mes con si de gracia atorgam a alcun que no sia tengut a talles o a collectes o altres contribucions temporalment: lavors hauda extimacio dels seus bens e de la gracia pach per letra a rahon de dos solidos per libre. Si pero a alcun aço es atorgat perpetualment per si els seus o si per aventura satorgara per nos a alcun privilegi militar hauda encara rahon dels seus bens los quals se eximiran de talles o de collectes: pagara per letra a rahon de tres solidos per libre. Pero con a alscuns homens qui en temps en lo qual guerra havem son appellats per nos a host o a cavalcada gracia fer volrem que per aquella vegada noy vagen mes que per aço alcuna moneda paguen al tresorer nostre: lavors per la letra daqui faedora paguen si ço del seu valra cinquanta libres o enjus deu solidos e no pus si entro a cent libres donen vint solidos per la letra la qual hauran e axi de grau en grau si donada sera major summa: si pero de grat sens paga de moneda aytal cosa sia remesa: lavors si ha en bens cent libres o enjus vint solidos pach per letra: si pero mes a avant ha en bens: lavors sia muntada la quantitat que de doscentes libres quaranta solidos sien pagats e axi de grau en grau si mes munten los bens daquell. E si la dita gracia sera feta a alcuna universitat o universitats: axi matex sia hauda consideracio als bens de la dita universitat o universitats e segons la valor dels bens sia exigit per la letra segons la dita ordinacio. Encara mes de letres de gracia la qual alcunes vegades fem de trer alcunes coses vedades de les terres nostres qualsque coses sien feta extimacio de les coses les quals se deuran trer paguen per letra a raho de quatre diners per libre de la valor a la qual la cosa aquella sera estimada. En apres con alscuns crearem notaris publichs specials empero a fer cartes en alcunes certes terres nostres seran pagats per la letra sinquanta solidos daquella moneda la qual correra en les terres aquelles nostres on hauran especialment les cartes a fer: cor si eren creadors en Arago de jaqueses e si en lo regne de Valencia o en Cathalunya reals o barcheloneses e si en Cerdenya o en Corcega de moneda dalfonsins o daquella moneda que lavors hi correra e si en Mallorcha de mallorquins seran los sinquanta solidos per aquella letra pagadors. Si pero son creats a totes les terres nostres notaris cent solidos daquella moneda que lany correra en la terra on ell sera creat per la letra sien pagats. Encara mes con a alcun loch atorgarem que mercats o fires fer pusquen sia reebut per letra hauda rahon del loch al qual satorgara a rahon de multitud de cases o de fochs que per cascun foch aquell al qual fires o mercat satorgara dos solidos sien pagats per letra daquella moneda la qual corre en lo loch al qual la gracia sera atorgada. En apres si alongament que a cert temps no sia constret a sos creedors pagar atorgam si el deute es sinquanta libres o enjus lavors quintse solidos per cascun any del alongament seran pagats: e si lo deute es de cent libres lavors trenta solidos per cascun any sien pagats: e axi daqui ensus de major quantitat segons la rahon demunt dita major quantitat per letra sera pagada. Conseguentment encara si alcun nostre offici regidor atorgam o benefici ecclesiastich si aço per propri nostre moviment atorguem per la letra res no pach: si pero a supplicacio sua o daltre ho cometiem lavors rahon hauda daço que reeb per salari a un any a rahon de dotse diners per libre pach per la letra la primera vegada: cor per les altres vegades res no volem quen sia pagat si aquell meteix offici a aquella metexa persona o encara altre offici cometam. Mes encara si a universitat alcuna atorguem per alcuna causa per aventura per necessitat alcuna daquella a la qual aço atorgam e que pusca en aquell loch talla o sisa o qual que qual contribucio en les quals estranyes persones o privilegiades no contribuesquen a temps a certs homens imposat: lavors deu solidos tant solament com aço quaix justicia esgart per preu de la letra sien pagats. Si pero estranyes persones o privilegiades segons les coses per nos atorgades haurien contribuyr: lavors dotse diners per liura de la quantitat a la qual la dita exaccio muntar pora per les letres sien hauts: no volem empero que a mes ultra sinchcentas libras munt la summa. Pero on prelats o barons o altres quals que quals gracia de nos obtenrien que dels homens aquells subsidi pusquen exegir dotse diners per libra de aytal gracia per letra sien hauts. En apres moltes vegades atorgam a alcunes persones religioses per aventura o universitats privilegis per tots temps donadors o encara a vegades los antichs privilegis confirmam o encara a certes persones faens alcun cors de les quals volem esser reebut per la letra a arbitre rahonable del protonotari nostre hauda raho de la cosa o del privilegi lo qual se atorga e daquell a qui es atorgat cor en aytals coses nos pot degudament certa regla esser donada. Part asso cor aquelles coses qui de major fermetat salegren mes se poden agreviar: volem quels privilegis los quals segons nostra ordonacio deuen esser segellats ab bulla daur ultra la quantitat la qual per rahon del privilegi sera vint libras a la almoyna sien applicadores: e si ab bulla de plom seran segellats setanta solidos sien exigits dels quals tres libras al almoyna sien donadores. Volem encara e manam quel nostre protonotari consider diligentment les condicions de les persones per tal que als pobres los preus de les letres rahonablement sien moderats: mas en tots sesgart quels preus no pugen: ans la hon just e rahonable ho veura mes lo diminuesca que nol puig. No volem pero que dels familiars nostres o de nostra companyona la reyna per letres de justicia o per altres de prechs alcuna cosa sia exigida.

beneficis donadors

viernes, 14 de febrero de 2020

XVIII, perg 445, Jaime I, 2 febrero 1231

XVIII.
Perg. n. 445. Jaime I. 2 feb. 1231.

In Dei nomine. Conescuda cosa sea a todos los qui son et son por venir que io don Jacme per la gracia de Dios rey de Aragon desafillo ad todo omne et afillo a vos don Sancho rey de Navarra de todos mios regnos et de mias terras et de todos mios sennorios que ovi ni e ni debo aver et de castiellos et de villas et de todos mios sennorios: et si por aventura deviniesse de mi rey de Aragon antes que de vos rey de Navarra vos rey de Navarra que herededes todo lo mio asi como desuso es scripto sines contradizimiento ni contraria de nul omne del mundo. Et por mayor firmeza de est feito et de esta avinencia quiero et mando que todos mios ricos omes et mios vasallos et mios pueblos juren a vos sennoria rey de Navarra que vos atiendan lealment como scripto es desuso et si non lo fiziessen que fincassen por traidores et que nos pudiesen salvar en ningun logar. Et yo rey de Aragon vos prometo et vos convengo lealment que vos faga atender et vos atienda luego asi como dessuso es scripto et si non lo fiziesse que fosse traidor por ello. Et si per aventura enbargo yo ave ninguno de part de Roma o oviere io rey de Aragon so tenudo por conveniencia por defferlo ad todo mio poder: et si nul omne del sieglo vos quisiesse fer mal por est pleito ni por est paramiento que io et vos femos que io que vos aiude lealment contra todo omne del mundo. Adunde mas que nos aiudemos contra al rey de Castiella todavia por fe sines enganno. Et io don Sancho rey de Navarra por la gracia de Dios por estas palabras et por estas conveniencias desafillo a todo omne et afillo a vos don Jacme rey de Aragon de todo el regno de Navarra et de aquello qui al regno de Navarra pertanne et quiero et mando que todos mios ricos omes et mios conçellos que juren a vos sennoria que vos atiendan esto con Navarra et con los castiellos et con las villas si por aventura deviniesse antes de mi que de vos et si non lo fiziessen que fossen traidores asi como scripto es desuso. Et ambos ensemble femos paramiento et conveniencia que si por aventura io en mia terra camiasse ricos omens o alcaydes o otros quales quisier en mios castiellos aquellos a qui io los diere castiellos o castiello quiero et mando que aquel que los receba por mi que vienga a vos et vos faga homenage que vos atienda esto asi como sobre scripto es. Et vos rey de Aragon que lo fagades complir a mi de esta gisa misma et por estas palabras en vestra terra: et vos rey de Aragon atendiendome esto io don Sancho rey de Navarra por la gracia de Dios vos prometo a buena fe que vos atienda esto asi como scripto est en esta carta et si non lo fiziesse que fosse traidor por ello vos rey de Aragon atendiendome esto asi como sobre scripto es en esta carta. Et sepan todos aquellos qui esta carta veran que io don Jacme por la gracia de Dios rey de Aragon e io don Sancho por la gracia de Dios rey de Navarra amigamos entre nos por fe sines enganno et faziemos homenage el uno al otro de boca et de manos et juramos sobre quatro evangelios que asi lo atendamos. Et son testimonios de este feito et de est paramiento que fizieron el rey de Aragon et el rey de Navarra et del afillamiento asi como scripto es en estas cartas don Ato Fozes maiordomo del rey de Aragon et don Rodrigo Liçana et don Guillem de Moncada et don Blasquo Maça et don Pedro Sanç notario et repostero del rey de Aragon et fraire Andreu abbat de Oliva et Exemeno Oliver monge el Pedro Sancheç de Bariellas et Pedro Exemeneç de Valera et Açnar de Vilava et don Martin do Miraglo et don Guillem justiçia de Tudela et don Arnalt alcaide de Sanguessa et io Domingo scribano del rey de Navarra qui las cartas screvi. Facta carta domingo segundo dia de febrero en la fiesta de Sancta Maria Candelera in era MCCLXVIIII en el castiello de Tudela. - Et io Domingo scrivano por mandamiento del rey de Aragon et del rey de Navarra estas cartas screvi et est signo con mia mano i fiz +.

Versión de Bernardino Gómez Miedes:

Capítulo III. Contiene el tratado formal del auto de concordia y adopción que los dos Reyes de Aragón y Navarra se hicieron el uno al otro.

Conocida cosa sea ad todos los que son, & son por venir, que yo don Iayme por la gracia de Dios Rey de Aragón, desaffillo ad todo ome, & affillo a vos don Sancho Rey de Navarra de todos mios regnos, & de mias tierras, & de todos mios señoríos que 
oue ni he ni deuo auer, & de castiellos & de villas & de todos mis señorías. Et si por auentura deuiniesse de mi Rey de Aragó, antes q d vos Rey de Navarra, vos Rey d Navarra que herededes todo lo mio, assi como de suso es escrito, sines contradezimiento (cótradezimiéto), ni contraria (cótraria) d nulhome del mundo. Et por mayor firmeza de est feyto, & de esta auinença, quiero & mando (mádo) que todos mios ricos homes, & mios vassallos, & mios pueblos juren a vos señoría Rey de Navarra, que vos atiendan lealmente (lealmét), como escrito es de suso. Et si no lo fiziessen, que fincassen por traydores, & que nos pudiessen saluar en ningún logar. Et yo el Rey de Aragon vos prometo, & vos conuiengo lealmét, que vos faga aentender, & vos atienda luego, assi como de suso es escrito: & si non (nó) lo fiziesse, que fosse traydor por ello. Et si por auétura embargo y aue nenguno de part de Roma, o houiere, yo Rey de Aragon so tenudo por conueniença por desferlo ad todo mio poder. Et si nul home dl sieglo vos quisiesse fer mal por est pleyto, ni por est paramiento que yo è vos femos, que yo vos ayude lealment contra todo home del mundo. Adonde mas que nos ayudemos cótra el Rey de Castiella toda via por fe sines engaño.
Et yo dó Sancho Rey de Navarra por la gracia de Dios, por estas palabras, & por estas conueniéças desafillo ad todo home, & afillo a vos don Iayme Rey de Aragon de todo el Regno d Navarra, & de aquello qui el reyno de Navarra pertañe: & quiero & mádo que todos mios ricos homes & mios Concellos juren a vos señoría, que vos atiendan esto con Navarra, & có los castiellos, & con las villas si por auentura deuéiesse antes de mi que de vos. Et si no lo fiziessen que fossen traydores, assi como escrito es de suso. Et ambos ensemble femos paramiéto & conueniençia, que si por auétura yo en mía tierra camiasse ricos homes, o Alcaydes, o otros qualesquiere en mios castiellos, aquellos aqui yo los diere castiellos, o castiello, quiero & mádo que a qll qui los reciba por mi que viéga a vos, & vos faga homenage. Que vos atiéda esto assi como sobre escrito es. Et vos Rey de Aragon, que lo fagades cúplir a mi desta misma guisa, & por estas palabras en vuestra tierra. Et vos Rey de Aragó atendiendo me esto, yo don Sancho de Navarra por la gracia de Dios, vos pmeto a buena fe que vos atienda esto assi como escrito es é esta carta. Et si no lo fiziesse que fosse traydor por ello, vos Rey de Aragó atédiédome esto assi como sobre escrito es en esta carta. Et sepá todos aqllos qui esta carta verá, que yo dó Iayme por la gracia de Dios Rey de Aragó: Et yo dó Sancho por la gracia de Dios Rey de Navarra, amigamos entre nos por fe sines engaño & fiziemos homenage el vno al otro d boca & de manos, & juramos sobre quatro Euangelios que assi lo atendamos, Et son testimonios de est feyto, & de est paramiento que fizieró el Rey de Aragon, & el Rey de Navarra, & del Affillamiento assi como escrito es en estas cartas, don Atho de Foces mayordomo dl Rey de Aragó, & don Rodrigo d Liçana, & don Guillen de Moncada, & don Blasco Maça, & don Pedro Sanz notario & repostero del Rey de Aragon. Et don Pedro Perez justicia de Aragon, & frayre Andreu Abad de Oliua, & Eximeno Oliuer móge, & Pedro Sáches d Variellas, & Pedro Exemenez de Valtierra, & Aznar d Vilana, & dó Martin de Miraglo, & don Guillé justicia de Tudela, & don Arnalt Alcalde de Ságuessa. Facta carta domingo segúdo día de Febrero en la fiesta de santa Maria Cádelera, in Era Millesima ducétissima sexagessima nona en el castillo de Tudela. Que fue año d la natiuidad del Señor M.CCXXXI.
puesto que en este instrumento de la adopción, ninguna mención se hace del infante don Alonso, como el Rey lo affirma, por ventura de consentimiento de ambas partes.

xix-perg-633-jaime-i-17-mayo-1234

sábado, 15 de febrero de 2020

XX, perg. 1339, Jaime I, 1 agosto 1253

XX.
Perg. N° 1339. Jai. I. 1 agos. 1253.
(Nota: Aragon aparece sin tilde, pero lo pongo Aragón).

Sepan todos quantos esta carta vedran e odiran quomo nos don Jayme por la gracia de Dios rey de Aragón de Mayllorcas et de Valencia conte de Barcelona et de Urgel e senyor de Montpesler queriendo que siempre por todos los tiempos del mundo sea amor e amiçtat entre nos et vos dona Margarita por aquella misma gracia reyna de Navarra e de Campayna e de Bria contessa palazina e don Tubaldo vuestro fillo rey de Navarra e qualquier otro fillo de vos devant dita reyna qui sera rey de Navarra: prometemos a vos devant dita reyna et al dito vuestro fillo don Tubaldo rey de Navarra et a qualquier otro vuestro fillo qui sera rey de Navarra que daqui anant seremos amigos de vos et de todos vuestros amigos e enemigos de todos vuestros enemigos: et si por aventura guerra auredes con algun rey o con poder de rey qui quisies venir sobre vos o guerriar con vos o vos con el sobre el regno o el senyorio de Navarra que nos vos ajudemos con todo nuestro poder a defender vos et el regno et la senyoria de Navarra contra todos homnes del mundo nos con nuestro cuerpo seyendo en Aragón: e si nos en Aragón no eramos que aquel o aquellos qui tenran por nos los regnos de Aragón et de Valencia que vos ajuden con todo nuestro poder de Aragón et de Valencia moviendo de Aragón por ajudarvos apres de trenta dias al mas tarde pues que auremos recebido vuestro mandado con vuestras letras abiertas con seyello vuestro pendiente: e que vayamos et vos ajudemos con nuestra propria mission: e si nos per ajudar a vos e per deffender vuestro regno e la senyoria de Navarra o por nos mismos por qualquier razon aviemos guerra con el rey de Castieylla o con qualquier otro rey prometemos a vos que no faremos con eyllos tregua ni paz ni amiztat ni avinienza ninguna menos de vuestra volontat. Prometemos encara a vos devant dita reyna que nos daremos nuestra fylla dona Costança por muyller a leyal matrimonio al devant dito vuestro fillo don Tubaldo rey de Navarra o a qualquier otro vuestro fillo qui sera rey de Navarra si don Tubaldo muria lo que Dios no quiera ante quel dito casamiento fuesse feyto. E si por aventura el que Dios non quiera la devant dita dona Costança nuestra filla muria ante quel dito casamiento fuesse feyto: prometemos de dar nuestra filla dona Sancha a don Tubaldo vuestro fillo rey de Navarra o a qualquier otro vuestro fillo qui sera rey de Navarra por muyller a leyal matrimonio e que nunqua filla nuestra ninguna non daremos por muyller ad ermano de don Alfonso rey de Castieylla ninguno ni ad otra persona ninguna que el lo tracte ni lo parle ni otro por el senes vuestra volontat. E prometemos a vos a bona fe senes mal engayno que todas las cosas sobredites e quada una deyllas atendremos et compliremos planament todo mal punto sacado: e si no lo faziamos que finquemos por malo e por traydor. E a mayor fermeza de todas estas cosas prometemosvos que enviaremos nuestros procuradores al apostoligo e quel rogaremos por nuestras letras que el que firme todos estos paramientos et promissiones e convenienças que desuso son ditos et que escomengue e aya poder de escomengar a nos et a toda nuestra tierra si nos aquestos paramientos et promissiones e convinienças entegrament no atendiamos tro que ayamos emendado todo el menoscabo que vos auredes feyto por nos no atender las cosas devant ditas: et el dito menoscabo seamos tenidos emendar dentro seys meses continuament venientes despues que demanda nos end sera feyta del qual menoscabo seades creudos por vuestra plana jura senes otra prueva ninguna. Pero feyta la emienda que seamos quitos del escomengamiento e de la traycion e del mal precio e con todo exo lamor e lamiçtat devant dita non sea trencada: mas la emienda feyta remanga firma e leyal lamor e lamiztat por todos tiempos entre nos et vos assi quomo desuso vos lo avemos prometido. E si esto nos no podiamos acabar con lapostoligo que dito es desuso por exo no remanga que lamor e lamiçtat nuestra et vuestra et todas las promissiones e las convinienças sobreditas non sean firmas antes sean firmas en todas cosas assi quomo desuso es dito. E porque todas estas cosas que desuso son ditas mas firmament atendamos tocados de nos corporalment la cruz e los sanctos evangelios juramos e femos homenage a vos devant dita reyna por vos e por vuestro fillo que todas estas cosas que desuso son ditas atendremos et compliremos entegrament et fielment e senes todo engayno e que faremos jurar todos los ricos homnes de Aragón e todos los cavaylleros e todos los homnes de las ciudades e de las villas de Aragón et del regno de Valencia que vos querredes que eyllos que attiendan e fagan atender e complir todas las cosas e cada una que desuso son ditas a todo lur poder. E todas estas cosas segunt que desuso son ditas et escritas compliremos e faremos complir a todo nuestro poder daqui tro a quinze dias despues sant Miguel primero qui viene a bona fe senes enganno nos sano sediendo o no aviendo justa e manifesta escusacion porque nos non podiessemos esto complir tro ad aquel dia e complida aquella justa escusacion luego seamos tenidos de venir et de complir todas las cosas devant ditas assi quomo dito es desuso. E nos devant dita dona Margarita por aqueylla misma gracia reyna de Navarra de Campanya e de Bria contessa palazina queriendo que siempre por todos tiempos del mundo sea amor et amiztat entre nos e nuestro fillo don Tubaldo rey de Navarra o qualquier otro fillo nuestro que sera rey de Navarra e vos devant dito don Jayme rey de Aragón prometemos a vos devant dito don Jayme rey de Aragón que seremos daqui enant nos e nostro fillo qui sera rey de Navarra amigos de vos et de todos vuestros amigos et enemigos de todos vuestros enemigos: e si por aventura guerra auredes con alguno qui sea rey o con otro qui con poder de rey quisies guerreyar con vos o vos con el sobre los regnos vuestros e la senyoria de Aragón e de Valencia que nos e el fillo nuestro qui sera rey de Navarra con todo nuestro poder de Navarra et con nuestro aver de Campayna deffendamos et ajudemos a vos et a los regnos et a la senyoria vuestra de Aragón et de Valencia contra todos homnes del mundo exceptados el rey de França el emperador de Alamayna et aqueyllas personas de França a qui nos somos tenudos por seynoria: nuestro fillo qui sera rey de Navarra con so cuerpo et con todo so poder de Navarra e con so aver de Campayna e nos con todo nuestro poder de Navarra et con laver nuestro de Campayna sediendo en Navarra. E si nos o nuestro fillo qui sera rey de Navarra no eramos en Navarra que aquel o aquellos qui tenran por nos el regno de Navarra vos ajuden con todo nuestro poder de Navarra e con nuestro aver de Campayna a bona fe moviendo de Navarra por ajudarvos apres de trenta dias al mas tarde pues que auremos recebido vuestro mandado con vuestras letras abiertas con vuestro seyello pendient e que vayamos nos ajudarvos con nuestra propria mession. Maguera si vos quisiessedes ir sobre moros por conquerir tierra sobre ellos que nos non seamos tenidos de vos ajudar: mas si por aventura lo que Dios non quiera rey de moros o otro rey o otro qualquier con poder de rey exceptados aquellos que avemos exceptados desuso vos entrassen o quisiessen entrar en vuestra tierra nos que vos ajudemos planament quomo dito es desuso. E si nos por ajudar a vos e por deffender vuestros regnos e la vuestra seynoria de Aragón et de Valencia o por nos mismos por qualquier razon auremos guerra con el rey de Castieylla o con qualquier otro rey prometemos a vos que non faremos con eyllos tregua ni paz ni amiztat ni aviniença ninguna menos de vuestra volontat. Prometemos encara a vos devant dito rey Daragon que nos tractaremos por todo nuestro poder et acabaremos et faremos acabar que nuestro fillo don Tubaldo rey de Navarra faga matrimonio con vuestra filla dona Costança: e si ante quel dito matrimonio sia feyto la devant dita vuestra filla dona Costança el que Dios non quiera muria que el nuestro fillo devant dito faga matrimonio con vuestra filla dona Sancha. E si por aventura el que Dios non quiera el devant dito nuestro fillo don Tubaldo ante quel dito matrimonio sia feyto muria que nuestro fillo qualquier qui sera rey de Navarra case con la devant dita vuestra filla dona Costança: e si el dito matrimonio nos podia fer por aqueyllo quel dito fillo nuestro non endovies conseyllo de los parientes de so padre et de los nuestros e que la mayor e la meyllor partida deyllos a fer el dito matrimonio non quisiessen consentir: prometemos a vos a bona fe senes engayno e faremos prometer a vos por nuestro fillo rey de Navarra que unquas en ningun tiempo de so vida non case con ermana de don Alfonso rey de Castieylla filla del rey don Ferrando e de la reyna dona Johanna ni con filla del dito rey de Castieylla de leyal conjugio o no de leyal conjugio ni con parienta suya que sea filla de nuyl rey ni de nuyl homne Despayna qui sea morador en Espayna que el lo tracte e lo parle o otro por el senes vuestra volontat e que ninguna de nuestras fillas non case con ermano ninguno del dito rey de Castieylla ni con ningun fillo suyo senes vuestra volontat e que por ninguna razon ni por ninguna manera nos ni los ditos fillos nuestros no faremos amor ni amiztat ni convinienças con el rey de Castieylla ni con sos ermanos senes vuestra volontat. E prometemos a vos devant dito rey en bona fe senes malo engayno que todas las cosas que desuso son ditas e cada una deyllas atendremos e compliremos planament todo mal puncto sacado e las feremos attender al fillo nuestro qui sera rey de Navarra e si no lo faziamos que finquemos por malos et por traidores. E a mayor fermeza de todas estas cosas prometemosvos que enviaremos nuestros procuradores al apostoligo e quel rogaremos por nuestras letras que el que firme todos estos paramientos e promisiones et convinienças que desuso son ditas e que escomengue et aya poder de escomengar a nos et a toda nuestra tierra si nos aquestos paramientos e promissiones e convinienças entegrament non atendiamos tro que ayamos emendado el menoscabo que vos auriades feyto por nos no atender las cosas devant ditas: et el dito menescabo seamos tenidos de emendar dentro seys meses continuament vinientes depues que demanda nos end sera feyta e daqueyl menoscabo seades vos creudo por vuestra plana jura senes otra prueva ninguna. Pero feyta la emienda nos e nuestros fillos seamos quitios del escomengamiento e de la traicion e del mal precio e con todo exo lamor et lamiztat devant dita non sea rota: mas la emienda feyta remanga firma et leyal lamor e lamiztat por todos tiempos entre nos e vos assi quomo desuso vos la hemos prometido. E si esto nos non podemos acabar con lapostoligo que dito es desuso por exo non remanga que lamiztat e lamor nuestra e vuestra e todas las convinienças e las promissiones sobreditas no sean fermas antes sean fermas en todas cosas assi quomo desuso es dito. E porque todas estas cosas que desuso son ditas mas firmament atendamos tocados de nos corporalment la cruz et los sanctos evangelios juramos et femos homenage a vos rey Daragon devant dito por nos e por nuestro fillo qui sera rey de Navarra que todas estas cosas que desuso son ditas atendremos e compliremos entegrament a bona fe senes todo engayno et que faremos jurar e fer homenage a nuestro fillo qui sera rey de Navarra de complir et datender firmament senes ningun engayno todas las cosas sobreditas e que faremos jurar todos los richos homnes de Navarra e todos los cavaylleros e todos los homnes de la ciudat e de las villas de Navarra que vos querredes que eyllos que atiendan e fagan atender e complir todas las cosas que desuso son ditas e quada una a todo lur poder. E todas estas cosas segunt que desuso son ditas et escriutas compliremos et faremos complir a todo nuestro poder daqui tro a quinze dias despues sant Miguel primero que viene nos sediendo sanos o no aviendo justa e manifesta escusacion porque nos non podiessemos esto cumplir tro ad aqueyl dia: e complida aquella justa et manifesta escusacion que luego seamos tenidos de venir et de complir todas las cosas devant ditas. Esto fue feyto en Tudela el primero dia de agosto en el ayno de la Incarnacion de nuestro seynor Jesu-christo de mil e dozientos e cinquanta e tres en presencia de don Garcia por la gracia de Dios obispo de Taraçona et en presencia de don Alfonso infant de Aragón et en presencia de todos estos richos homnes e cavalleros de Aragón et de Navarra qui dejuso son escritos qui juraron atender e fer atender todas las cosas que desuso son ditas a lur poder: assaber es don Garcia Romeu don P. Corneyl don Exemen de Fozes don Exemen Periz de Arenoso don Ferriz de Liçana don P. Mertineyz de Luna don S. Dantillon don Palazin de Fozes don Artal de Fozes don Guillem de Puyo don Rodrigo Perez de Tarazona don Martin Perez justicia de Aragón qui son de Aragón e don Garcia Almoravit don Sancho Ferrandez de Montagut don Garcia Gomiz de Agonçiello don Gonçalvo Ivaynes don Corbaran de Leet don Martin Garcez de Ussa don Pero Gonçalveyz de Morentin don Martin Gonçalvez de Morentin don Guerrero syre Symon Grossos don Pero Exemenez de Valtierra e don Lop Arceyç dean de Tudela qui son de Navarra. - Sey+nal de Miguel de Pomplona escrivano de dona Margarita reyna de Navarra qui por mandamiento de la dita reyna et de don Jayme rey Daragon et de los otros devant ditos escrivi esta carta en el logar et en el dia et en el ayno devant dito.

Jacobus, Jaime I de Aragón, XX, perg. 1339, Jaime I, 1 agosto 1253

XXI 1338

lunes, 6 de enero de 2020

Dels salaris dels Comissaris.

Dels salaris dels Comissaris.

Qui dretament jutgen o guardo de peccuniaria remuracio speren frau en alcuna manera perpetren cor justicia la qual de grat impartir deurien per accepcio de moneda mercadegen e es encara occasio de tots mals e començament de tota nequicia quan per jutges de les parts aytal sufragi se reeb no la benvolença del donant mas cupida avaricia del reebent per la quantitat e per la manera del don reebut es demostrada: pero als delegats jutges per nos qui ne del fisch nostre o en altra manera de la cosa publica salaris prenen mas per nostra delegacio guardo reeben de jutgar no es deguda cosa de tot en tot sens loguer trebayl haver mas mes cove que a ells axi moderades esportules per les parts sien ministrades que esguardada la condicio de la causa la qual en juhi se du greuge no gran als pledejants sia ingerit. Ordonam per so seguents en aço costuma antigament observada que quant alguna causa per delegacio nostra a alcuna persona jutgadora cometem per la qual alcuna quantitat de moneda judicialment per alcun es demanada lavors lo jutge delegat conegut lo negoci e fenit de les dites parts abdues vuyt diners ço es de cascuna tan solament quatre diners per libre de tota la quantitat en juhi deduyta axi pero que tota la summa que per les esportules del jutge delegat sera exida encara per cascuna de les parts no sobrepuig trenta libres de moneda jaquesa en lo regne Darago o sinquanta libres de mallorquins en lo regne de Mallorcha o quaranta libres de reyals o barceloneses menuts en lo regne de Valencia o en Cathalunya les esportules aquestes volem poder muntar e no pus a avant. Volem encara que decontinent en lo començament del dit pleit ço es quant sera pleit contestat la hon se proceix servat acostumat orde de juhis o la on es respost als articles o alcuna cosa la qual per loch de demanda se preposa cant se proceeix per natura de la causa o per tenor de la nostra comissio simplement e de pla e sens estrepit e figura de juhi o en altra manera sens escrit e plet la tercera part daquesta quantitat se puscha exigir de les parts e la altra terçera part al temps de la publicacio dels testimonis e la terçera part romanent lavors con la cosa sera sentencialment termenada: si pero la causa aquesta per amigable composicio o en altra manera en o per diffinitiva sentencia fin prenia lavors si ans del plet contestat per les maneres dessus dites del juhi sia departit res de les parts no volem esser reebut: e si lo plet sera contestat aço se faça ans que los testimonis sien publicats la tercera part tan solament de les esportules lo jutge aquell reebre pusca e no pus avant e si encara apres la publicacio abans de la sentencia les dues parts reeba: si pero ja sera en la causa conclus lavors entires esportules pusca exegir jacsia que encara no haja donada sentencia con daqni (daqui) avant per ell no estia que aqui sentencia nos don. Si pero sia tan pocca quantitat aquella ques demana que les esportules exigidores a deu solidos no munten: lavors lo jutge qui dara la sentencia pusca deu solidos exigir e haver. Con per alcuna cosa pero se demana no moneda nombrada axi con qualque sia cosa no moble o de sol o encara moble o si movent o per aventura alcun dret incorporal haut esguart a vera e dreta estimacion de la cosa aquella aytant sia rebut per esportules quant se poria demanar si a estimacio peccuniaria se demanava: e si per possessori juhi se pledeja lavors la meitat de les esportules la qual en la causa de la proprietat se reebria tan tolament reeben los delegats: mas la on de pocca cosa se pledejaria guardantse que les coses aquelles no estimen imoderadament sobre la qual cosa les consciencies dels dits jutges carregam. Si pero en taxacio o en estimacio de salari alcuna part reputara si agreviada lo canceller nostre deura lo salari ab egual moderament reglar: e si de libertat dalcun hom se pledeja axi ço es que de servitut en libertat se reclam o per lo contrari lavors feta extimacio en aytant quant aquell valria si verament sers era e no en plus aytant sia reebut e no plus per esportules quant poria esser reebut si extimacio peccuniaria dell era demanada. En apres si de special nostra comissio alcun delegat conega de alcun article axi con car la causa principal no es comanada mas alcun article es comanat axi con si era conegut esser comanat si alcuna caucio sia donada justament o no o sis pladeja si caucio en alcun cas sia donada o no e axi de semblants coses lavors si es conegut summariament e de pla no sia demanat per esportules de cascuna part o entre amdues les parts ultra deu libres: mas si la causa breu sera e la conexença breument espeegada majorment si de poca cosa o entre persones de poch estament lavors volem menys encara per les esportules esser reebut e sobre aço encara les consciencies dels reebents carregam que manera rahonable no passen: e si alcuna querimonia per la part feta sera lo canceller nostre lo exces deja moderar. En apres encara en les causes de les appellacions axi duem ordenador que si les parts la questio de les appellacions vullen justificar o impugnar per los actes del primer juhi axi que alguna produccio de testimonis o de cartes noy sia feta de nou en aquell cas volem que ultra la meytat dequell lo qual en la causa principal es prestat nos pusca estendre tota la quantitat de les esportules: e axi mateix volem esser observat si sien productes cartes poques e breus e les quals no freturen de gran examinacio. En altra manera si eren moltes e que ab gran examinacio e treball esgardar e veure se haurien lavors volem que a arbitre del canceller pusquen esser crescudes per lo trebayl les esportules axi empero que la quantitat en la causa principal taxada en alcuna manera no sobremunten: pero si en la causa de la appellacio se faça noveyla produccio de testimonis o sien produits alscuns o alcun proces approbacio per aventura oltra el proces principal de la causa lavors lo salari o les quantitats de les esportules puscha a major summa muntar ço es entro a la quantitat desus espressada. En apres con en les causes criminals o de pena o de mort corporal o de mutilacio de membres infligidora se pladeja a vegadas sesdeve exces esser fet en la exaccio de les esportules per los dits jutges delegats: volem que si los bens de la persona delada del crim sien pochs ço es entro a cent libres valents haja tan solament en bens lavors cent solidos daqell se puguen exegir e no pus: e si de cent libres entro a doscentes en bens hagen puguen esser demanades deu libres e no pus: si empero en bens haja ultra doscentes libres lavors salari entir se pot demanar: salvant empero que en les causes de la appellacio en les criminals causes sia servat ço que en lo plet civil es desus ordenat axi que si no fa alcuna produccio salari sia minuit en la meytat o sia augmentat entro a manera deguda segons la manera de la produccio feta en aquest plet o del trebayl. On empero causa se pledejaria de emposadora altra pena poca axi com de relegacio o de semblant lavors encara sien diminuides les esportules en la meytat daquell lo qual per gran e corporal pena es acostumat de reebre: e si de pena de bens o daltra pena peccuniaria emposadora sia pledejat lavors a la dita moneda sia haut esguart en la exaccio de les esportules axi con si altre deute peccuniari ere demanat per tal que sia servat ço que es en aytals coses desus ordenat. En les exaccions pero de les esportules per relacions davant nos faedores axi duem ordenador. Que si a supplicacio dalcun o a instancia dient per aventura alcuna cosa esser feta en prejudici dell contre les privileges o letres de nos o dels predecessors nostres atorgades aquells privilegis o letres veer o legir hajam manat e a nos relacio esser leta de la tenor daquells: en aquell cas ordenam e volem que lo canceller nostre en aço deja esser tengut per son offici con daytals letres se deman les quals de nostra cancellaria qualque vegada exiren e que aquelles veja e lesca e a nos feelment relacion faça algunes esportules daqui no haudes ne exegits quals que quals salaris o serveys de part o parts ne demanats directament o indirecta per si ne per altre reebuts: si pero alcunes cartes o letres quals que quals produytes davant nos o en altra manera per qualsevol raho de manament nostre o del canceller nostre sien comeses a alcun de nostre consell veedores o legidores axi que de la tenor daquelles relacio faça davant nos a nostra aventura informacio o del consell nostre sobre alcun fet a fin que mils siam instruits que devem fer en aytal negoci axi que tan solament sia comesa visio de cartes o de letres o relacio de la tenor daquelles tan solament faedora: lavors sia una o sien moltes cartes aquell del consell o altre al qual sera comes res de tot en tot no exigesca per aquesta causa ne en altra qualque manera per aquella occasio reeba de part o de parts les quals aço toca: pero si alcun proces fet davant alcun jutge sotsmes nostre o altre a alcun de nostre consell veedor haurem comes a fin que sobre aquell davant nos se aordon qual cosa segons justicia ne sera faedora: lavors si aquell proces tan solament contendra alcuna informacio feta per offici solemnitat de juhi no servada o no oydes plenerament les rahons e les allegacions de les parts: lavors de la part que aço request ha faedor tant solament volem esser reebuts cent solidos e no pus: pero si el proces aquell sera complit e les rahons de les parts plenerament oydes e les allegacions de cascuna part: lavors pusca tan solament reebre deu libres: salvant empero que si el proces era massa lonch per aventura per longues e difuses attestacions de testimonis o en altra manera per multitut de contrasts o de questions: lavors si a la noticia del canceller sera vist que mes per la multitut del treball ne sia degut volem que pusca esser crescut per lo canceller en cent solidos axi que al mes quinse libres per tota la relacio tant solament pusquen esser demanades: empero si els proceses sien molts a una metexa determinacio anans sobre els quals es relacio faedora si en tot sia perfet les allegacions per ventura de les parts no oydes deu libres ne sien reebudes tant solament: si pero sien molts processes en los quals encara plenerament les allegacions de les parts sien oydes lavors al mes quinse libres sien reebudes: si encara per multitut de testimonis o altra manera per magnitut de treball sia vist al canceller mes esser degut en aquell cas lo dit canceller pusca tan solament en cent solidos lo salari augmentar. Aquestes coses empero desus dites observar volem quan en processes en altres lochs fets o altres jutges sera relacio faedora. Si empero plet davant aquells de nostre conseyl sera menat engir la exaccio de les esportules no entenem res innovar perque nos serve e aytant sia reebut per esportules quant si la causa era per ell meteix sentencialment termenada. E encara mes con a vegades supplicacio a nos per alcun endreçada manam a alcun del consell nostre ques inform sobrel fet en la supplicacio contengut o en qualsevol manera tocant aquell e a nos relacio faça a fin que pus segurament e pus deliberada responam a aquelles coses les quals seran en la supplicacio demanades: lavors volem encara e manam que res no sia reebut per alcuna occasion per la informacio aquesta faedora: e los transgressors daquesta constitucio e al salari degut ab aço que ultra hauran reebut restituydor sien constretz e de nostre consell e de offici qualque seran deleitz.

martes, 18 de febrero de 2020

LI, perg 2206, Jaime I, 16 octubre 1274

LI.
Perg. n. 2206. Jai. I. 16 oct. 1274.

Pedro III de Aragón, Don Pedro el Grande

In Dei nomine. Sea manifiesta cosa a todos que como nos infant don Pedro fijo primero et heredero del muy noble rey de Aragon embiassemos a la corte de Navarra la qual era aplegada en la Puente de la Reyna domingo el otro dia de sant Miguel del mes de setiembre del anno de MCCLXXIIII el noble don Garcia Ortiz de Azagra richomne nuestro et don Ferrer de Manresa jutge de nuestra cort et don Joan Gil Tarin çalmedina de Çaragossa per demandar lo regne de Navarra por razon del dreycho quel sennor rey nuestro padre e nos avemos en el dicho regno et devemos aver por estas razones qual el dicho regno de antigos tiempos fue uno con el regno de Aragon et el regno de Aragon con el regno de Navarra e siempre reyes de Aragon possedieron et regnaron emsemble Aragon et Navarra segund que estas cosas se demostran por fama antiga la qual siempre fue et es ahun et encara por muychos privilegios donaciones cartas et poblaciones fetchas en aquellos tiempos por rey de Aragon et de Navarra antecessores nuestros segund que se demostre pleneramientre en cartas muychas et privilegios que se fayllan en monasterios ciudades et villas del regno de Aragon et de Navarra et ahun por foros dados de los reyes antecessores nuestros en el regno de Navarra e Daragon. E otrosi por otra razon quel noble rey don Sancho a cui Dios perdone primo cormano del noble sennor don Jaime rey Daragon padre nuestro conociendo el dretcho que havia en el regno de Navarra et el parentesco que avia con el afijo a el et desafijo a todo homne assi que si mories antes del quel regno de Navarra fuesse del ditcho padre nuestro con todas sos pertinencias: e esto asseguro por homanatge et por jura deyos pena de traicion e mando a sos richos homnes todos et a los poblos de Navarra de seguir et attender esto deyos pena otro si de traicion e los richos homnes et los poblos juraron esto segun que se contenesce en cartas publicas ende fetchas las quales se mostraron en la ditcha cort: e enbiamosles a decir que elos complendo et otorgando a nos el dereytcho que avemos en el regno de Navarra teniendo so fe et so lealdat que los ajudariamos et ahun si elos entendian que podiessemos major acuesta o mejoramiento damor con elos que nos plazria de corazon del aver. E sobresto la cort de Navarra audo so acuerdo embio a nos a Taraçona los nobles don Pero Sanchiz de Muntagut sennor de Cascant et governador de Navarra et don Gonzalvo Ivaynes de Baztan alferriz de Navarra et don Johan Gonzalvez so fijo don Martin Garcez de Uça et don Gil Baldovin alcalde de Tudela por mandaderos por nos facer ende respuesta: los quales nos respondieron que nos gradescian muytcho quanto nos los embiamos decir et lo nos tenian a merce et dixeronnos de parte de la cort que les plaçia todo dreycho quel rey nuestro padre et nos oviessemos en Navarra catando la fe et la lealtad de navarros e que nos gradescian muytcho lacostamiento et la ajuda que les embiamos a prometer. E demandaronnos qual era el acostamiento que queriamos aver con navarros et en que manera les queriamos ayudar: et nos maguer veamos et conoscamos quel dretcho deredar Navarra por antigo dretcho et affijamiento del rey don Sanxo et por jura de los navarros segund ditcho es desuso pertenesce al sennor rey nuestro padre et a nos et deviessen et podiessen conoscer seniorio de nuestro padre et nuestro a bien et a profetcho de lures almas et sien reprendimiento ninguno catando el deudo antigo el gran amor que avemos a los navarros avendo talant de cresçer el deudo et lamor quanto podamos avemos sabor et place a nos et dixiemos a los ditchos mandaderos que don Alfonso nuestro fijo mayor case con dona Johanna fija del rey don Anrique e si ela los navarros non podian aver quel ditcho fijo nuestro casase con una de las fijas de las ermanas del ditcho rey don Anrique: e si por aventura ninguna destas ovier non podiessen case con la fija de don Johan de Bretayna sobrina del ditcho rey don Anrique e si por aventura lo que Dios no quera deveniesse del ditcho don Alfonso fijo nuestro que case con la una delas el otro fijo nuestro mayor qui deve regnar. Dixemosles atre si que les ajudariamos a defendimiento del regno con el cuerpo et con los vassayos et con laver et con toda la tierra et nuestro poder ben et lealment et esforçadamient et sien cansamiento ninguno contra tot homne. Dixemosles ahun que cataremos et tenremos todos los fueros et las custumnas et donaciones fetchas a prelados a las ordenes richos homnes caveros clerigos et ciutadanos et a los homnes de las villas et a todos otros homnes o muyeres por donadio a siempre o por vida o a cierto tiempo: e si por ventura conosceren que pueda avier meyoramiento en los foros catelo la cort et nos meyorar los hemos con acuerdo delos. E por mostrar amor et meyoramiento queremos que las caverias de Navarra que son de CCCC solidos sean de quingentos e quando nos o nuestro fijo no seamos en Navarra que pongamos hy governador del regno aquel que fayeremos con conseyo de la cort de Navarra o de la mayor partida e que todos los oficiales del regno sean de la tierra. E por attender et complir todas aquestas cosas ponemos en poder de los navarros don Alfonso nuestro fijo et ahun si deveniesse del lo que Dios no quera el otro fijo nuestro qui deve regnar en logar del demas que lo juremos nos atendre et complir et lo faremos jurar a don Garcia Ortiz de Azagra et a don Garcia Romeu et Ato de Foçes et don Guilabert de Cruylles et a otros richos homnes de ciudades et de villas que podamos aver bonamient. Otorgamos empero esto con aytal condicion que si por aventura el fetcho del casamiento non se podia complir de nenguna de las ditchas donas por muert o por vida assi como dito es desuso que los navarros desta Pascha de quaresma primera vinient en un anyo liuren a nos el regno de Navarra todo entegrament con ciudades villas castelos et con todo lo al que pertanece al regno e que daquel tiempo a enant tiengan a nos por rey et por sennor et atiendan a nos con personas ciudades castelos et villas et otros logares assi como a rey et a sennor por razon del dreycho quel sennor rey nuestro padre et nos avemos en el regno de Navarra: e otro si si ante desti tiempo se podia complir el casamiento o aver certinidat desti fetcho que cumplan luego todas estas cosas. E esto que juren atender et complir sobrel libre et la cruz et fagan homnatges de manos et de bocha todos los prelados segund deven et todos los richos homnes et los caveros et los infanzones et los homnes de ciudades et de villas et todos los poblos cristianos judios et moros del regne de Navarra a nos en pena de traicion: e nos que recibamos luego las juras et los homnatges por razon de nuestro fijo qui ficiere el casamiento si complir se podiere o si complir non se podiere que las recibamos por nos mismos segund la forma desus ditcha. Ahun queremos que si nos hovieremos a entrar en el regno de Navarra por defendimiento de la tierra dentro aquel tiempo que nos podamos ajudar et valer de los richos homnes et de los cavaleros et de los infançones et de todos los poblos et de las ciudades et de las villas et de los otros logares et del pan et del vin et de la carne del rey et de todas las rendas suyas saccado las rendas que tienen los richos homnes et los cavalleros et los mesnaderos et los clerigos et los homnes buenos de las villas et otros homnes o muyeres por donativo o por vida e sacada la retenencia de los castiellos et las messiones que seran mester por aprofeycho del regno. E nos prometemos que entrel dicho tiempo nos levemos bien e leyalment e no fagamos tuerto a neguno ni fuerça de lo suyo ni nos alsemos con villa ni con castello ni furtemos ni hi fagamos furtar villa ni castello ninguno ni otro logar e que faremos desfer las fuerças que el rey don Sancho ni los otros reyes del en aca les ajen fechas. E prometemos de cumplir totas las cosas sobredichas elos complendo a nos otro si aquelas que les demandamos segund que scrito es desuso. Fueront presentes a aquesto qui lo vieron et lo odieron don Garcia Ortiz de Azagra et don Garcia Romeu et don Guilabert de Cruylles et don R. de Peralta richos homnes Daragon et de Catalunya et don Johan Gil Tarin çalmedina de Çaragossa et don Pero Lopez Deslava et don Ferrer de Manresa et don Martin Perez Doscha de Aragon et de Navarra et don Pero Sanxes Dean de Tudela don Johan Sanxes de Muntagut don Pere Lopez Dezpeenn P. Garcia Dandossela Ennego de Rada Ruy Xamenez Dolleta don Lop Ortiz justicia de Tudela. Actum Tirassone XVII kalendas novembris anno Domini millessimo CC septuagessimo quarto. - Sig+num Raimundi Scorna notarii publici auctoritate domini regis Aragone por totam terram et jurisdiccionem ejusdem qui de mandato domini infantis predicti et nunciorum predictorum curie de Navarra hec scripsit et clausit loco die et anno prefixis cum emendato in XIIIa linea ubi dicitur e si por aventura ninguna destas ovier non podiesen case con la fija de don Johan de Bretanya sobrina del ditcho rey don Anrique.

domingo, 29 de diciembre de 2019

Dels Meges de phisica.

Dels Meges de phisica.

Dels Meges de phisica.

Aquels qui la varietat dretament pensan de humana fragilitat devesexen per qual ço es assaber discurriment de infirmitat sens entermessio de falla o per cauta (causa) continua greugesa denfermetat en estremetat de corrupcio se decorre encontinent regonexeran quina es la utilitat dels metges e quina sia la necessitat de aquells demanada per lart dels quals e per la industria moltes vegades la sanitat ja hauda es conservada e encara la perduda es restaurada. E donchs ordonam que en la cort nostra ordinariament sien dos metges instruyts e provats en medecina o phisica qui diligentment insisten per la conservacio de la nostra salut e a nos parlen e diguen sens dubte que proceesquam e usem daquelles coses que seran a nostra salut profitoses et encara aquelles que nocives seran esquivem: e cascun dia de mati la urina nostra esguarden per tal que la disposicio de nostre cors regonegen e si hauran vist en nostre cors alcun piyorament decontinent curen de remey salutari proveyr: e encara si per alcuna corporal necessitat o per qualque altre infirmitat lo cors nostre agreviat esser veuran de la nostra curacio ab no enujada e enrosa diligencia curar facen. E si per aventura alscunes coses medicinals reebedores a nos hauran ministrades primerament daquelles tast facen devant nos. En apres encara als metges nostres injungim que con alscuns dels domestichs nostres o familiars seran cahuts en alcuna malaltia daquests encara cura hagen diligent e aquells per restauracio de salut proveesquen segons que mils poran segons esperiencia de la sua art e mayorment de les persones a nos acostades per sanch o per alcun grau de parentesch. E encara nos en la taula menjants los nostres metges aqui appareyladament manam devant estar e que nos diligentment encauten per guardar de menjars incompetents e nocius: e si en qualque manera alcuna cosa davant nos veninosa posar o en altre qualque manere present esser vegen aquella tantost gitar facen daqui e remoure. Si empero ço que Deu no vuyla en alcun cas o per fet sinistre aquella cosa veninosa no previsament e soptosa preniem: de continent remeys prenen segons que hauran vist expedient. En apres un dels metges dins la casa nostra jaer deura per tal que si per aventura aquella hora a nos o a qual se vulla dels nostres domestichs alcun acciden sesdevenia lo metge sia appareylat no de luny remey covinable donar. En apres si dels metges nostres la un tan solament sera maestre en medecina aquell en prerogativa donor al altre sera davant anant: si empero amdos maestros o en altra manera de par condicio seran lavors aquell deura esser en la honor pus poderos qui primerament al nostre servey sera appellat. Conseguentment empero sapien quel apothecari nostre e son coadjutor a ells obeyra en quant aquelles coses les quals a ells faedores hauran manades los dits metges concernents lur sciencia de medecina: els dits metges pero sotsmeses seran als camarlenchs los quals camarlenchs a la cura de totes coses que sesguarden a la custodia de nostra persona pus especialment son reebuts. En apres con los metges primerament a nostre servey seran reebuts sagrament a nos e homenatge prestaran que be e lialment lur offici exerciran esquivan totes coses les quals a nostra salut contraries e perilloses veuran e si sabien alcun a la nostra salut insidiar a nos aço al pus tost que poran revelaran e nostres malelties (malalties) secretes a alcun no manifestaran sino de nostra licencia special: encara que res no han fet ne faran perque los damunt dits sagrament e homenatge no pusquen observar.

dels meges de cirurgia

lunes, 1 de junio de 2020

CVII. Reg. n. 1911, fol. 43. 12 mayo 1396. orta, Perpenya

CVII. Reg. n. 1911, fol. 43. 12 mayo 1396.

Nos Johannes Dei gratia rex Aragonum etc. scientes et attendentes pro parte vestri fidelium nostrorum consulum ville Perpiniani nomine et pro parte universitatis ipsius ville et singularium ejusdem nobis fuisse humiliter presentata quedam capitula continentie subsequentis:

- Per moderacio del us et exercici del offici dels sobreposats de la orta de la vila de Perpenya son ordonades les coses seguents. Primerament quels dits sobreposats appellats de la orta de Perpenya a dicisir et declarar les questions et contrasts de gents sobre tales et dans donats en les possesions de homens de Perpenya et altres coses sien quatre axi com tro ara es acustumat ço es saber aquells dos del mester quels ortolans de la dita vila tots anys han acustumat elegir et aquells dos de la dita vila quels consols daquella tots anys acustumen elegir et que elegexen en la vigilia de la festa de sant Johan de juny. Pero si alcun any o anys apparie als consols de la dita vila esser fahedor que daquells dos quells elegexen ni hagues un dells forans habitadors de la dita vila que ho puguen fer ço es saber que pusquen elegir un de la dita vila et altre dels dits forans habitadors daquella o sils apparie fahedor que abdosos fossen de la dita vila quels pusquen elegir tots anys en la dita vigilia axi com es acustumat: aço retengut et reservat que si era questio o contrast davant los dits sobreposats de qualque cosa pertanyent a lur offici entre dos parts et la una part era ortola de la dita vila muller o fill de ortola et laltre part no era ortola ans fos altre menestral o persona de la dita vila o fora la dita vila que en tal questio o contrast no entervenguen ne hagen entervenir sino tres dels dits sobreposats ço es saber la un daquells dos del mester dels ortolans et los altres dos que no seran del dit mester et si fahien lo contrari quel juy o declaracio quells farien fos cas et va et no hagues valor. Item que si algun hom de Perpenya ha terres o possessions en terme de algun castell o loch de la terra qui faça comu et en les dites terres o possessions o fruyts daquelles li sera dat dampnatge o li sera feta tala quel hom de Perpenya sia tengut de denunciar al batle o a un consol jurat o sindich o en absencia lur a dues persones del loch on la possessio o possessions seran en les quals haura pres lo dan o tala et la dita extimacio intimen o denuncien al dit hom de Perpenya et si li plau la extima dins altres dos dies continuament seguents li facen satisfer lextima que feta hauran: et si nou fan dins lo dit temps quel dit hom de Perpenya hi puxa manar los sobreposats de la orta de Perpenya et perseguir la cosa axi com vuy se fa. Et en cas que dins lo dit temps lo dit batle o consols fessen satisfer al dit hom de Perpenya si de la extima feta per lo batle o consols o per los deputats per ells dels dits lochs lo hom de Perpenya no era o sera content que puxa manar los sobreposats de la orta de Perpenya los quals si per aventura faran semblant extima o menor quel batle o consols o altres per ells en aço deputats hauran feta quel home de Perpenya en aquest cas sia tengut de pagar la anada dels dits sobreposats et en aquest cas noy haje apellacio. Et si per ventura los sobreposats la fahien major quels dits batle o consols o per ells deputats quel hom del castell o comun si de comu se seria clamat sia tengut de pagar la anada dels dits sobreposats: pero en aquest cas sia legut a cascuna de les parts appellar sils sera vist faedor et perseguir lur fet axi et per la forma et manera que huy se fa: et aquell qui a la fi no obtendra sia tengut de pagar les messions: ço es que si lo hom o comun de fora obten finalment que la extima feta per los homens del castell era justa o menor de aquella que lo hom de Perpenya pach la anada dels dits sobreposats et totes altres messions et si lo home de Perpenya obten finalment major extima que per los homens del castell no li era stada feta que aquell de quis sera clamat li sia tengut de pagar totes les messions entegrament. Et semblant juy sia fet al hom estranger si nos ten per content de la extima dels homens del castell: axi matex per lo contrari si algun hom de Perpenya fa tala a algun estranger ço es que no fos de la dita vila que aquell que haura presa la tala ho denunciu al batle o consol jurats o sindichs o a aquell o aquells qui en aço per ell o ells seran deputats del loch on sera la possessio on la tala sera feta o en absencia lur a dues persones del dit loch les quals dius lo temps dessus dit façen lur extima et la denuncien al hom de Perpenya quis dira haver feta la tala. Et si dins lo temps dessus expressat lo dit hom de Perpenya haura satisfet a aquell qui haura presa la tala quey puxa lome del dit castell manar los sobreposats de Perpenya. Si empero en aquesta denunciacio faedora per lome de Perpenya o altre per ell o contra lom de Perpenya se seguia negacio de part o contradiccio per manera que sen hagues fer juhi: en aytal cas la cosa haja a venir denant los sobreposats de la orta de Perpenya per ço que en nengun cas o partit lo hom de Perpenya no sia tengut de fer juhi fora son ordinari directament o indirecta ne en neguna altra qualsevol manera. Item si algun de Perpenya o altre qui no fos de Perpenya vendra denant los sobreposats requirint los que vagen extimar en alcun loch o lochs alguna tala o dan a aquell donat quels sobreposats lo interroguen si ho ha denunciat al batle o consol jurat o sindich o altres persones del dit loch o lochs axi com dessus es dit on la possessio o possessions seran en que lo malifici sera estat fet et si ha servada la forma en lo segon capitol dessus contenguda: et si diu que hoc si es hom de Perpenya o estranger que sia tengut a son sagrament et pres aquest sagrament per los sobreposats que puxen anar en la manera que poden et han acostumat segons los provilegis (privilegis) de la dita vila us et observancia de aquells. Et en cas quels dits sobreposats anassen menys de la dita interrogacio et informacio prop dita que no pugen forçar alguna de les parts de pagarlos de la anada. - Item que si aprop la extima feta per los dits batle o consols jurats o sindichs altres per ells deputats a aço se seguia plet entre les parts et sen fahien appellations que neguna de les parts vulles lom de Perpenya vulles lestranger no puxa allegar la extima feta per los dits homens de castell per sententia com axi com dessus es dit nos sia dada per manera de juhi ans les parts hagen obtenir aytantes sententies com haurien si la dita extima no era feta. Item que de tots altres contrasts et questions ço es de carreres de feuders de margens de agulles de regatius de aygueduts o de altre qualsevol exceptat de les dites tales et dans se hage recors als dits sobreposats los quals puxen aquelles conexer sentenciar determanar et executar en la manera que poden et han acustumat segons los privilegis de la dita vila us et observancies de aquelles les coses contengudes en los dessus dits capitols no contrastans. Item que los dits sobreposats pus que hauran vists a ull los lochs dels contrasts et questions en que seran requests de anar et seran anats vinguen fer les declaracions et determinacions que oides les rahons et drets de les parts hauran a fer sobre aquelles et facen dins la dita vila de Perpenya en loch daquella hon han acustumat tenir et fer juhi exceptat daquelles que be nos poden declarar ne determenar sino al loch del contrast vesen a ull. Item que quant los dits sobreposats trametran lur saig o saigs en algun loch fora la vila de Perpenya per citar les parts o per citar testimonis o per fer assignacions o per fer execucio per prenament de penyores o en altre manera contra aquells qui hauran condempnats los dits saig o saigs lurs sien tenguts et hajen primerament requerir lo batle del dit loch o son lochtinent ol saig si ni ha qui facen les dites citacions o assignacions o execucions per prenament de penyores o en altre manera: et si lo dit batle del dit loch o son lochtinent o saig daquell les dites citacions assignacions o execucions fer no volra o fer allongara en cascun dels dits casos lo dit saig o saigs dels sobreposats en fadiga et falliment del batle del dit loch o de son lochtinent o del seu saig puxe fer o faça les dites assignacions citacions et execucions et prenaments de penyores axi et per la manera que sera manat per los dits sobreposats et que sobre la dita fadiga en cas que altra prova noy hagues sia donada fe a relacio del dit saig o saigs dels dits sobreposats. Item si per aventura lo dit saig o saigs dels dits sobreposats no trobaven al dit loch lo batle o son lochtinent o saig de aquell que ho hajen intimar et requerir a la casa del dit batle o del dit lochtinent o a la muller companyas daquells a fi de que hi trameten missatge et quels facen venir: et si no venie o venie e no complie les dites coses a que seria request adonchs en fadiga et falliment lur los dits saig o saigs dels dits sobreposats puxen fer facen et complesquen les dites citacions assignacions et execucions et prenaments de penyores axi com dit es. Item com sia per privilegi quels dits consols poden tots anys elegir un saig de la cort del batle de la dita vila o altre qualsevolra qui faça les citacions execucions et altres coses al offici dels dits sobreposats pertanyents et quel dit batle aquell et no altre haja a metre et jurar en poder seu: volem que daquiavant pus que lo saig haura jurat en poder del dit batle no sia tengut de jurar en poder del veguer de Rossello ni de negun altre official nel dit saig sia tengut de tenir taula axi com ne los dits sobreposats nel dit saig son acustumats la dita taula tenir: pero sia entes que si als consols de la dita vila qui ara son et per temps seran ab lo consell general daquella apparia quant que quant esser pus profitos et plus expedient a la dita vila et singulars habitants daquella usar dels privilegis et ordinacions de la dita vila o algu o alguns daquells en o sobre o contra les dites en coses los dits capitols contengudes en tot o en partida quels dits consols et singulars habitadors de la dita vila els dits sobreposats presents e sdevenidors ho pusquen fer et usarne en tot o en partida totes et aytantes vegades com als dits consols presents et venidors ab lo dit consell sera vist faedor et pus sils volran los dits privilegis et ordinacions et us de aquells en tot o en partida lexar et a les coses dessus en los presents capitols contengudes tornar et daquelles usar en tot o en partida et en aço puguen variar totes et aytantes veus quant que quant los dits consols ab lo dit consell volran et a ells sera vist fahedor.

- Ad supplicationem perhumilem vestri pro parte dictorum consulum et proborum hominum ville Perpiniani prefate capitula preinserta et omnia et singula in eis contenta laudamus approbamus ac nostre confirmacionis presidio roboramus. Mandantes per presentem cartam nostram gubernatori Rossilionis et Ceritanie vicario Rossilionis et Vallispirii ac bajulo Perpiniani ceterisque universis et singulis officialibus nostris presentibus et futuris et dictorum officialium locatenentibus quatenus laudacionem et approbacionem ratifficacionem et confirmacionem nostras hujusmodi ratas gratas et firmas habeant teneant et observent tenerique et observari inviolabiliter faciant per quoscumque et non contraveniant nec aliquem contravenire permittant aliqua ratione. In cujus rei testimonium hanc fieri et sigillo majestatis nostre in pendenti jussimus comuniri.

Data in villa Turricelle de Montegrino duodecimo die madii anno a nativitate Domini millessimo trecentessimo nonagessimo sexto regnique nostri decimo. - Vidit Sperendeus. - Sig+num Johannis Dei gratia regis Aragonum etc. - Testes sunt Berengarius episcopus Gerundensis frater Berengarius Marchi magister Muntesie Eymericus de Scintillis Eximinus Petri de Arenosio et Hugo de Angularia camerlengi. - Dominus rex presente thesaurario mandavit michi Jacobo Quinta. - Thesaurarius habuit eam pro visa. - Idem.




lunes, 6 de enero de 2020

De la manera de scriure letres a diverses persones.

De la manera de scriure letres a diverses persones.

Per tal con en letres escrividores les quals per nos a diverses persones e de diverses estaments per causes diverses e varies per totes parts son trameses es manera covinent
observadora ço es axi en orde de premetre o de postposar persones con encara en forma o titol de cognominar aquelles e encara en salutacio sotsscrividora segons grau e estament vari daquelles ço es saber que la honor daquell al qual les letres sendrecen no sia diminuida en res segons la exigencia de son estament e que la decencia de nostre estament per totes coses sia observada: emperamor daço per tal que per ignorancia o en altra manera per impericia dalcuns escrivans ells en aytals coses errar no sesdevenga ordenam e volem quen la cancellaria nostra engir la manera de scriure sia servada la forma en lo subseguents anotada.

Quals persones deven esser davant posades.

Adonchs com letres endreçarem al senyor papa o a alcun cardenal o al collegi o encara con escriurem al emperador o a alcun rey o fill de rey primogenit totes les damunt dites persones en letres les quals trametrem volem esser davant anant escrites.

Quals persones deuen esser postposades.

Con a alcuna persona altra exceptades les damunt dites scriure nos se convendra axi con a patriarches primats arquebisbes abbats e priors o qualsque altres persones de jusan grau o encara als maestres generals de quals que quals ordens e encara si escrivim a altres qualsevol capitols generals de esgleyes e dordens e de qualsque altres exceptades les desus nomenades e encara en les letres les quals trametrem als fills de reys no primers engenrats o duchs marqueses o comtes o a altres qualsevol persones de grau jusa seglars o reglars militars o plebeys e encara si escriscam a alcuna comunitat o universitat de qualsevol ciutat o loch altre tots temps en les letres les quals trametrem lo nom nostre volem davant esser posat. En apres con escriurem a alcuna dona sia servada aquella matexa manera ques servaria si als marits delles letres trametiem.

Com se deu scriure a diverses persones segons grau de cascun e primerament qui en letres deuen esser preposats.

En manera e en titol de scriure e de cognominar persones a les quals se trameten letres molt es consideradora condicio e estament. Emperamor daço dicernim la forma en les coses davall scrites ordenada esser servada. Al senyor papa scrivim en aquesta manera: - Al molt sanct e molt beneyhurat pare en Christ el senyor en Climent per digna providencia de Deu de la sacra sancta romana e universal Esgleya sobira avescha. Lo devot fill del en Pere etc. besamens dels beneuyrats peus.

De la manera de scriure als Cardenals.

Sabedora cosa es que entrels cardenals son tres graus cor alscuns son bisbes cardenals alcuns preveres cardenals e altres diaches cardenals: perque en escriure a aquells notadora es differencia. Als bisbes cardenals escriurem en aquesta manera:
- Al reverent pare en Christ lo senyor en Pere per la divinal providencia bisbe de Penestre special amich nostre. En Pere per la gracia de Deu rey Darago etc. salut e creximent donor. Als preveres cardenals axi sescriura: - Al reverent pare en Christ lo senyor en Bernat per la divinal providencia del titol de Sant Ciriach en Termes prevere cardenal amich nostre special. En Pere per la gracia de Deu rey Darago etc. salut. Axi con dessus. als diaches cardenals sescriura axi: - Al reverent pare en Christ lo senyor en Ramon per la divinal providencia de Sent Adria diache cardenal special amich nostre. En Pere etc. Axi com dessus en los altres cardenals. Al sacre collegi dels cardenals axi sescriura:
- Als reverents pares en Christ lo sacre collegi dels cardenals de la esgleya de Roma specials amichs nostres. En Pere per la gracia de Deu rey Darago etc. Axi com dessus dels cardenals. Quant pero scriurem al emperador sescriura en axi: - Al molt excellent princep en Carles quart per la gracia de Deu emperador de Roma tots temps crexedor. En Pere per aquella matexa gracia rey Darago etc. salut e creximent de successions benaventurats. Empero sil emperador no es coronat en la ciutat de Roma no li deu esser escrit emperador mas en loch demperador sia mes rey dels romans. Guardant tota hora que si lemperi de Roma haura alcun regne deuli esser escrit apres lo titol del emperi lo titol daquell regne o regnes que haura. Per aquella mateixa manera sescriu a la emperadriu feta mutacio en femeni en axi: - A la molt excellent princesa Maria per la gracia de Deu emperadriu de Roma tots temps crexedora. En Pere etc. Les altres coses axi com dessus. Als reys christians sescriura axi: - Al molt sere e magnifich princep en Phelip per la gracia de Deu rey de França illustre. En Pere etc. Axi com dessus al emperador. A la reyna sescriura axi: - A la molt serena et magnifica princessa Johanna per la gracia de Deu reyna de França illustra. Pere etc. Axi com dessus a la emperadriu. Si empero al rey al qual scrivim es a nos conjunt en alcuna manera per parentiu lavors sescriura apres la paraula de França: molt car cosi nostre. Notadora cosa es pero que a tots aquells emperadors e reys qui en les letres per ells a nos trameses escriurem aquesta paraula senyor quan nos aquells scriure sesdevendra per aquella matexa manera senyor volem esser posat e no altres alguns. Als fills dels reys primer engenrats sescriu axi:
- Al inclit e magnifich en Johan del rey de França primer engenrat e duch de Normandia. Pere etc. Axi com en los reys dessus es dit. Semblanment sia escrit a la muller sua feta mutacio en femeni. Als fills de tots los reys Despanya axi con de Castella e de Portugal sescriura axi:
- Al inclit e magnifich linfant en Pere del rey de Castella primogenit e les altres coses. Als reys pero sarrayns sescriu en romans per tal que mils sia lest a ells per mercaders e per altres lechs ço que en les letres se conten:
- Al molt alt princep Albufacen rey de Marrochs: de nos en Pere per la gracia de Deu rey Darago etc. salut com a rey per qui volriem honor e molta bona ventura. Mes avant es veedor de la manera del escriure a aquelles persones les quals son postposades a nos en les letres segons aquelles coses les quals son devall ordenades. Als patriarches primerament sescriu en aquesta manera: - En Pere etc. Al reverent pare en Crist Anrich per la divinal providencia de la sancta sgleya de Constantinoble patriarcha salut e affeccio de cordial dileccio. Als primats fora nostra senyoria sescriu axi:
- En Pere etc. Al reverent pare en Crist per la divinal providencia archebisbe salut etc. Axi com als patriarches. Als primats dins nostra senyoria sescriu axi: - En Pere etc. Al reverent pare en Crist en S. per la divinal providencia archebisbe de Caller salut e dileccio. Als archebisbes fora nostra senyoria sescriu axi: - En Pere etc. Al reverent pare en Crist en Phelip per la divinal providencia archebisbe de Sancço salut e desig damor. Si pero larquebisbe al qual es escrit te alcuna cosa en feu de nos o es en nostra senyoria sescriu en axi: - En Pere etc. Al reverent pare en Crist en Pere per la divinal providencia arquebisbe de Saragossa salut et dileccio. Als bisbes qui son fora los regnes e terres nostres sescriura axi: - En Pere etc. Al venerable pare en Crist Arnau per la divinal providencia bisbe de Pampalona salut e cencera dileccio. Si pero sia bisbe en lo regne o terres nostres o altre bisbe qui pero de nos alcuna cosa tenga en feu sescriura en aquesta manera: - En Pere etc. Al venerable pare en Crist Ramon per la divinal providencia bisbe de Valencia salut e dileccio. Als mestres dorde de caballeria fora nostra terra sescriura axi: - En Pere etc. Al venerable e religios baro frare Elio de Vilanova de la sacra casa del Espital de sant Johan de Jerusalem maestre salut e cencera dileccio. Als maestres pero dorde de cavalleria dins nostra terra sescriura axi:
- En Pere etc. Al venerable e religios frare Pere de Thous maestre de la casa de la cavalleria de sancta Maria de Montesa salut e dileccio. Als abbats qui son caps dalcun orde axi com de Crunyech o de Cistell o qui en altra manera son de gran nom notablament per la nobelitat dels lurs monestirs sescriura en axi: - En Pere etc. Al venerable e religios frare Pere abbat de Crunyech salut e dileccio. Si empero sien abbats dels regnes o terres nostres o en altra manera per nos tengan feu ajustarsi a axi: - En Pere etc. Al venerable religios et amat frare Pons abbat del monestir de Poblet salut e dileccio. Als priors estranys reglars sescriura axi: - En Pere etc. Al religios e amat nostre frare Arnau de Vilamur prior de Martres salut e dileccio. Si pero dins nostra senyoria o alcuna cosa per nos en feu tenga sescriura axi: - En Pere etc. Al religios e amat nostre frare Arnau de Vilaragut prior del monestir de Monserrat salut e dileccio. Si pero sescriura a alcun clergue seglar en dignitat alcuna constituit axi con dega o artiaque o semblant sescriura axi: si pero ha fora nostres terres la dignitat aquella: - En Pere etc. Al amat nostre Pere ardiache de Narbona salut e dileccio. Als altres pero qui han dins nostres terres dignitats escriuras segons ques seguex: - En Pere etc. Al amat Michael ardiache de Saragoça salut e dileccio. Si pero es escrividor a alcun altre clergue simple o altre qualque qual no havent dignitat sescriura en axi: - En Pere etc. Al amat nostre en Bernat canonge Durgell salut e dileccio. Si es scrividor a generals ministres o maestre dalcun orde mendicant o altre qui no son abbats mas per aventura priors generals dalcun orde lavors sescriura axi: - En Pere etc. Al venerable e religios frare Guerau del orde dels frares menors general ministre salut e dileccio: o frare Hug maestre general del orde dels frares preicadors salut etc. Axi com dessus. Als priors e ministres provincials dordes mendicans sescriura axi: - En Pere etc. Al venerable e religios frare Bernat etc. salut e dileccio. Pero als comanadors dalcun orde militar sescriura axi: - En Pere etc. Al religios e amat nostre Fr. salut e dileccio. Als capitols generals o provincials dels religiosos sescriura axi: - En Pere etc. Als religiosos e amats nostres lo capitol general del orde dels frares menors salut e dileccio. Als capitols pero de las esgleyas catedrals de fora les terres nostres sescriura en axi: - En Pere etc. als amats e devots nostres lo capitol de la esglea de Sanç salut e dileccio. Als capitols pero de las esgleyas cathedrals les quals son en les terres nostres sescriura en axi: - En Pere etc. als amats nostres capitol de la esgleya de Valencia salut e dileccio. Si pero sescriura al capitol dalcuna esgleya collegiada seglar fora nostra senyoria sescriura axi: - En Pere etc. Als amats e devots capitol de la Esgleya salut e dileccio. Si pero es dins nostra terra sia escrit axi: - En Pere etc. Als amats nostres capitol de la esgleya de Muntarago salut e dileccio. Si empero a alcun convent de qualque religio sescrisque scriurase axi: - En Pere etc. Als religioses amats nostres frares del convent del monestir etc. Als altres pero fills de reys qui no son primogenits ço es de França o Danglaterra o daltres reys a qui no es acostumat descriure infant mes prense aytal manera con devall es scrita. Als fills de reys qui no son primogenits al quals no es acostumat descriure infants: - En Pere etc. Al inclit en Phelip fill del rey de França salut e cordial affeccio damor. Axi com demunt als altres fills de reys. A fill de rey de nostra casa o qui ten en feu per nos sescriura axi: - En Pere etc. Al inclit infant en Pere de Ribagorça e de les Muntanyes de Prades comte salut ab affeccio de sencera volentat. Si es dona muller del serali axi mateix escrit feta mutacio en femeni exceptat aquesta paraula infanta si ja no era filla de rey Despaña. Si pero era fill de rey mort ajustar sa en lescrit axi: - En Pere etc. Al inclit en Johan del illustre rey de Sicilia de bona memoria fill duch de Athenes salut e cordial affeccio de amor. Tots temps pero es esguardador que no escrisquen infant sino a fills daquells reys dels quals es acostumat de fer axi com damunt es dit. Si pero sien frares dalcuns reys dels quals lo pare no fo rey scriurase axi: - En Pere etc. Al inclit en Carles del illustre rey de França germa. Axi com en los altres. Als fills dels infants e devallants de la sanch reyal de part masculina qui no sien de la nostra casa reyal sera escrit axi: - En Pere etc. Al egregi Karles comte Destampes salut ab affeccio de sencera voluntat. E si es de la nostra casa reyal serali escrit axi: - En Pere etc. Al egregi e amat nabot nostre en Pere comte Durgell salut e dileccio. Esguardadora cosa es empero que ultra los titols demunt dits sia ajustat titol de ducat o de comtat o daltre titol sil han aquells als quals sescriu: e si alcu daquells haura deute de sanch ab nos apres lo seu titol sia especificat en la forma seguent: Car frare o oncle o cosi o segons que haura deute ab nos. En apres com escriurem letres a alcun duch o per aventura a alcun comte o marques o dalfin sescriura a ells per la manera dejus escrita: - En Pere etc. Al egregi e poderos Not duch de Borgonya. Axi com dessus. Pero si escriurem al duch de Venecia o altre duch temporal sescriura axi: - En Pere etc. Al egregi baro Nandreu Dandulo duch de Venecia salut e sencera dileccio. En apres com escriurem a alcun marques o comte grans no sotsmes nostres escriuras axi: - En Pere etc. Al egregi baro en Jacme comte de Flandres salut e dileccio. Si es en nostra senyoria o ten feu per nos escriuras axi: - En Pere etc. Al egregi e amat nostre en Gasto comte de Foix salut e dileccio. Als comtes qui comunament no son de molt notables terres heretats qui son estranys sera escrit axi: - En Pere etc. Al noble baro en Bertran comte de la Illa salut et dileccio. E si es dins nostra senyoria o tenga feu de nos li sera escrit axi: - En Pere etc. Al noble e amat nostre en Ramon Roger comte de Pallars salut e dileccio. Semblantment sera escrit als marcheses que havem ordenat del comte: e a vescomte fora nostra senyoria sera escrit axi:
- En Pere etc. Al noble en Johan vescomte de Maleu salut e dileccio. Si es en nostra senyoria esli axi escrit: - En Pere etc. Al noble e amat nostre Nuguet vescomte de Cardona salut e dileccio. Esgardadora cosa es que a tots los damunt dits qui nostres sotsmeses sien apres lur titol de comtat marquesat ho vescomtat ho baronia lus sera escrit si hauran reebut lorde de cavalleria aquesta paraula cavaller e si nol hauran reebut serals escrita aquesta paraula donçell ho escuder. Als cavallers fets sia escrit axi: - En Pere etc. Al amat nostre en Garsia de Loriç cavaller salut et dileccio. E a tots los altres homens de paratge e generosos qui no seran cavallers fets sia scrit en aquesta forma: - En Pere etc. Al feel nostre en Ramon de Thous donçell salut et gracia. Empero si seran Darago sia posat la on ha donçell aquest vocable scuder. E a tots ciutadans e altres homens de vilas sia que sian consellers o de consell o officials nostres sia scrit axi:
- En Pere etc. Al feel nostre en Francesch Çasala ciutada de Leyda salut et gracia. Empero per tal com los doctors qui han reebut lo barret en qualsevol sciencia han grau de dignitat volem que a aquells sia scrit axi: - En Pere etc. Al amat nostre en Francesch Roma doctor en leys salut et dileccio. Al senescal empero dalcun rey o alcun major semblant offici si es noble sescriura axi: - En Pere etc. Al noble en Bernat senescal de Carcassona per lo rey de França salut et dileccio. E si no es noble dira: - En Pere etc. Al amat nostre senescal etc. salut et dileccio. Als altres empero officials dels altres princeps qui pero no son generoses o encara a qualsque quals conseylers daltres reys que pero barons no son jacsia que no sien nobles per linatge scriuse axi: - En Pere etc. Al amat nostre etc. Axi com dessus prop: o si era persona notable: - Al prudent amat nostre etc. Quant pero scriurem a alcuna comunitat a nos no sotsmesa sescriura axi: - En Pere etc. als amats e devots nostres a la comunitat de la ciutat de Paris salut e dileccio. Segons pero diversitats de terres en diverses maneres sescriu cor a alcuns sescriu: Consols e universitats alscunes vegades als prohomens e universitat alscunes vegades als ciutadans e poble perque engir aço sia servat so que sera acostumat salut etc. axi con en los barons dessus prop. Con empero sescriura a potesta o a capita dalcuna ciutat si es molt insigne sescriura axi: - En Pere etc. Al noble baron potestat de la ciutat de Florença salut etc. Axi con en los barons dessus prop. Si es pero ciutat mijana scriurase axi: - En Pere etc. Al noble hom. Quant escriurem als jurats de Saragoça de Valencia o de Mallorcha o als consellers de Barchelona o als paers de Leyda sescriura axi: - En Pere etc. Als amats e feels nostres jurats de Saragoça salut e dileccio. Encara mes con escriurem a altres jurats paers o consols dalcunes altres ciutats o viles nostres sescriura axi: - En Pere etc. Als feels nostres jurats de Gerona o consols de Perpinya o paers de Cervera salut e gracia. Encara mes con escriurem a alcun official nostre si pero es generosa persona e conseller nostre scriurasse a ell axi: - En Pere etc. Al amat conseller nostre Michael Periç Çapata governador Darago salut et dileccio. E si escriurem a alcuna persona que sia de consell nostre serali scrit axi: - En Pere etc. Al amat e feel de consell nostre en Ferrer de Manresa salut et dileccio. Si empero scriurem a official nostre no generos o a altre qualsevol sotsmes nostre no generos scriurasse a ell axi: - En Pere etc. Al feel nostre lo Çalmedina de Ceragoça salut et gracia. Entenem empero que quant scriurem a hom generos qui sia cavaller li sia scrita aquesta paraula cavaller e si nou es serali scrit donçell. Jacsia que hajam ordonat a tot comte o marques escriure en les letres que nos a ells trametrem noble: empero a alcuns axi con lo comte de Henaut o semblants qui per granea e noblea de terra son ennobleits volem a aquells egregi esser scrit.

Nota:
rey Despaña: Primera vez que aparece Despaña, con ñ, de España.

manera sagellar segells cera bulla