CXII, reg, 1238, fol, 8, 15 mayo 1373

CXII.

Reg. n. 1238, fol. 8. 15 may. 1373.

Petrus etc. dilectis et fidelibus nostris vicario subvicario bajulo et judici ordinario Gerunde eorumque locatenentibus presentibus et futuris salutem et dileccionem. Quamquam ad compescendas inefrenatas linguas illorum qui vicio collapsi facinorosos et alias aborrendos et detestabiles actus obloquntur debeat prompta existere nostra regia celsitudo: erga tamen correccionem illorum promptior et rigorosior esse debet qui in Dei omnipotentis et beatissime Virginis Matris sue et sanctorum blasfemiam et contumeliam abenas suas laxare et alias divinam majestatem offendere non verentur. Animadvertentes igitur non sine cordis displicencia qualiter illud pessimum jurandi vicium et error in universis populis et gentibus nostris inolevit et jugiter perseverat quod in reprobum sensum dati festinantes ad precipitacionem et ruinam eorum et utique tocius reipublice in nichilo interponunt dominum Deum et beatam Virginem Mariam atque sanctos dislacerando fatue quantum in eis est eorum corpora per universa membra et alias ipsas execrabiliter offendendo divinam ac nostram correccionem nullatenus metuentes: cumque nos studentes nec inmerito abusum et errorem hujusmodi tollere in generalibus curiis quas in villa Montissoni celebravimus constitucionem fecerimus subsequentem: Qui verba nefandissima Deum omnipotentem ac beatam virginem Mariam et ejus virginitatem tangencia et sanctos et sanctas Dei protulerit si ex proposito dixerit sine spe aliqua venie moriatur. Si in ludo rixa vel cum ira vel casu protulerit portando per mediam linguam unam virgam ferream fustigetur. Propterea volentes constitucionem ipsam deduci in publicum ne quis nubilo ignorancie inde valeat excusari: vobis et cuilibet vestrum dicimus et mandamus de certa sciencia ac firmiter et expresse sub pena nostre gracie et mercedis quatenus facta inde preconizacione publice ut est moris et in locis solitis jurisdiccionis vobis comisse preinsertam constitucionem observetis firmiter juxta sui seriem et tenorem taliter ut ex quo predicti nostri subditi divinum non formidant judicium ab hujusmodi nephandis abusibus et erroribus terrore nostre gladii et acrimonie valeant cohiberi. - Data Barchinone sub nostro sigillo secreto XV die madii anno a nativitate Domini MCCCLXXIII. - Visa. Romeus. - Bartholomeus Sirvent ex provisione facta per vicecancellarium.

cxiii-reg-1089-fol-115-20-julio-1373

XXXIII. Perg. N° 120, Pedro I. Octu. 1201.

XXXIII. 

Perg. N° 120, Pedro I. Octu. 1201.

Manifestum sit omnibus quod ego Petrus dei gracia rex Aragonis et comes Barchinone laudo et concedo omnibus hominibus de Fraga et etiam plenariam eis dono licenciam eligendi inter eos ad invicem XX de melioribus probis hominibus et provectioribus tocius ville de Fraga qui utique salva fidelitate nostra servitio et directis atque aliorum dominorum de Fraga possint fideliter et per sacramentum villam de Fraga regere disponere et gubernare ad bonum videlicet et melioramentum ipsorum hominum de Fraga tam majorum quam minorum. Mando itaque et firmiter precipio omnibus hominibus de Fraga quod hanc constitucionem nostram et mandamentum factum ad comunem utilitatem ville spontanei concedant et confirment et quod nemo sit ausus huic constitucioni nostre in aliquo contradicere vel contra ire quod qui faceret iram nostram incurreret et pro solo ausu pena mille solidorum feriretur. Datum Zahedina (Zaidín, Saidí) per manum P. de Blandis notarii domini regis anno Domini MCCI mense octobris salva semper sicut dicta est fidelitate nostra servicio et directis et dominorum. - Hujus siquidem rei testes sunt P. majordomus Johannes de Berix Assilitus de Gudal et Bonafus bajulus Ilerde et quamplures alii qui non sunt hic scripti. - Sig+num P. de Blandis qui mandato domini regis hoc scripsit mense et anno quo supra.

xxxiv-perg-167-pedro-i-1-octubre-1203-bos-vallis-ursera

XI, perg 28, 15 abril 1134

XI

Perg. N° 28. 15 abr. 1134.

In piis et religiosis causis augmentandis et confirmandis diligenter operam dare caritate que operit multitudinem peccatorum persuadente indesinenter compellimur. Ea propter Olegarius Dei dignacione tarrachonensis archiepiscopus et illustris Raimundus Barchinonensium Bisullunensium ac Ceritanensium comes et marchio cum episcopis et ceteris clericis et comitibus et aliis terre magnatibus quorum inferius nomina inveniri possunt hoc constitutum facimus omnibus militibus secundum propositum et ordinem .... orum qui Iherosolimis pro amore Dei pro fratribus animas ponere et sine propris vivere devoverunt in terra nostra Deo famulari et militare voluerunt. Personas siquidem et res eorum predia videlicet et substancias ubicumque eas habuerint omni tempore in treua Dei ponimus. Castella quoque et villas et mansos et domos eorum quas modo habent et quas de cetero juste adquisierint vel siquas in suo populaciones constituere valuerint omnia sub tuicione et defensione Dei ac beati Petri et nostra benigne suscipimus et ut omnia sub firma salvitate et securitate consistant mandamus atque precipimus. Nulla denique persona cujuscumque dignitatis seu mediocritatis potestatem habeat vel licentiam in personis eorum vel hominum suorum in negotiis secularibus judicandi vel distringendi neque in possessionibus vel facultatibus eorum aliquid disponendi preter voluntatem eorum qui eis prepositi fuerint et magistri. Ipsi autem prepositi et magistri secundum Deum et ordinem suum regant se ipsos et suos et que sua sunt et disponant et judicent parati ad exequendam justitiam et racionem reddendam si quis adversus eos vel res eorum justam se causam dixerit habere. Si qua igitur cujuscumque condicionis vel sexus persona quod absit temerarie adversus hanc constitucionem nostram insurgere temptaverit vel res eorum auferre vel minuere aud eorum personas infestare maliciose presumpserit nisi cito se correxerit et emendaverit res quidem per treuam injuriam vero personarum per sacrilegium iram Dei quem ofendit incurrat et episcopo suo bannum episcopale et suo comiti bannum quod ad comitem pertinet persolvat. Quod est actum XVII kalendas mai anno incarnationis Dominice CXXXIIII post millesimum. Ollegarius archiepiscopus. Sig+num Raimundi comes. Berengarius Dei gratia gerundensis ecclesie episcopus. Sig+num Poncii Ugonis comitis impuritanensis. Sig+num Ermengaudi comitis Urgelli. Sig+num Jordanis. Sig+num Berengarii de Cheralto. Sig+num Deusde. Sig+num Petri Bertrandi de Bello Locco. Sig+num Otonis. Sig+num Guillermi de Castrovelulo. Sig+num Raimundi Renardi. Sig+num Petri de Turrucella. Sig+num Berengarii de Pelafollis. Sig+num Arberti de Castellvi. Sig+num Bernardi de Bello Locco. Sig+num Poncii Ugonis. 
Sig+num Raimundi Fulconis. Sig+num Berengarii Raimundi vicarii. Gauceredus levita. Sig+num Petri archilevita. Sig+num Guillermi de Pujalto. Sig+num Raimundi de Torroja. Sig+num Petri Bertrandi de Monte Palacio. Sig+num Guillermi Seniofredi. Sig+num Berengarii de Ipsa Garriga (nota Moncho 1). Sig+num Guillermi fratris sui. Sig+num Guillermi de Pedreti. + Raimundi Dei gratia ausonensis episcopus. Berengarius gerundensis archidiaconus. Sig+num Raimundi Renardi de Olivis. Sig+num Petri Raimundi de Petred. Sig+num Reimundi Ademari de Rabedos. Sig+num Berengarii Segarii. Sig+num Gaucberti Guillelmi. Sig+num Bernardi de Vultreria. Ego propterea Raimundus suprascriptus comes barchinonensis promito omnipotenti Deo quod ad obitum meum dimitam omnia mea garnimenta templo Iherusalem et fratribus ibidem militantibus .... interim in omni tempore vite mee dabo ipsi milicie templi XX morabatinos aut libras II argenti per singulos annos. Sig+num Poncii notarii comitis barchinonensis qui hoc scripsit die et anno quo supra. Raimundus comes Barchinonensis dabit in ipsa milicia primo anno sub obedientia magistri et dabit ibi garnimenta ad X fratribus militibus et dat ibi honorem unde vivant X milites semper. Promitit se Guillelmus Raimundi Senescali et frater ejus Oto stare in servicio Dei in ipsa cavalleria de grana grana uno anno et dabit ibi garnimentum ad unum cavaler scilicet cavallum et armas et tantum de suo honore unde ibi possit stare unus cavallerium in perpetuum. Jordanus stabit ibi uno anno dabit ibi honorem unde stet ibi unus miles in perpetuum. Raimundus Renardi vel filii ejus stabit ibi I anno et in exitu dimitet ibi cavallum suum cum armis. Arnaldus Sancti Martini uno anno et in exitu dabit ibi suum cavallum cum armis. Poncius de B .... es I anno et in exitu dabit ibi suam bestiam meliorem. Arnaldus de Monte Ferrer I anno et in exitu reliquet ibi cavallum cum armis. Miro de Luciano similiter. Guillerm de Castelar similiter. Petrus de Galifa similiter. Bernardus et frater Raimundus de Barberano uno anno et in exitu reliquet unum cavallum cum armis. Arbert de Petra similiter. Ramon Bermon similiter. Petrus Arnaldus I anno et post obitum suum cavallum cum armis. Jofredus de Sancta Colomba I anno et post obitum cavallum suum cum armis. Petrus Arberti de Liciano I anno et dabit ibi unum mansum. Geralt de Jorba I anno et donat ibi II mansos. Petrus de Sancta Eugenia I anno. Bernad de Senteies I anno. Arnaldus de Tamarit I anno. Deusde I anno .... ibi unum mansum in Calis. Ramon de Casoles I anno. Petrus Bertrandi de Bello Locco I anno. Petrus Arnalli de Barchinona I anno .... 
stabit I anno et donat ibi unum mansum in Rosed.

Nota Moncho 1: de ipsa – sa Garriga, Çagarriga, Sagarriga; de ipsa Rocha, sa Roca, Çarroca, Sarroca.

XXX. Perg. n. 639, Alfon. I. Nov. 1192.

XXX.
Perg. n. 639, Alfon. I. Nov. 1192.
lldefonsus Dei gratia rex Aragonensis comes Barchinone marchio Provincie venerabilibus in domino episcopis abbatibus prioribus et universis ecclesiarum monasteriorumque prelatis ac ceteris viris religiosis omnibusque magnatibus militibus etiam et ceteris tam civitatum quam villarum probis hominibus et populo a finibus Ilerde et in corpore ejusdem civitatis usque ad fines Salsarum constitutis cum habunduncia pacis salutem plurimam. Nulli ex vobis credimus venire in dubium jam longis retro temporibus ante pacium novarum constitucionem quas comuni assensu procerum nostrorum et magnatum feceramus sed postea ad nimiam eorundem instanciam et importunitatem apud Barchinonam celebri curia in irritum deduximus paces inquam domini seu treguas ab illustrissimis predecessoribus nostris Barchinone comitibus constitutas fuisse quod eciam ipsa usaticorum scriptura manifeste declarat quorum tenorem et formam antiquarum in ipso solucionis articulo pacium novarum in auribus omnium qui aderant retinuisse meminimus in perpetuum quas quo modo eos observari oporteat presenti pagina duximus declarandum. Ante omnia igitur quia sunt Dei proprium venerabiles ecclesias sedes videlicet omnes cum earum sufraganeis monasteria quoque tam ordinis cisterciensis quam aliorum monachorum sancti Benedicti Hospitalis etiam loca Templi milicie ac Sepulcri Domini regularium quoque omnium uc sancti Redemptoris nostre novelle plantacionis necnon et omnia loca sacraria et religiosa cum ipsis eciam personis ecclesiasticis regularibus virisque religiosis tam laicis quam literatis cum omnium insuper rebus et possesionibus prephatorum et hominibus et feminis ceterasque Domini catitras et que ad nostram pertinent propietatem sub Dei et nostro regimine suscipimus. Generaliter eciam tam ad comune bonum supradictorum quam omnium magnatum militumque terrarum cum suis simul subjectis hominibus et rebus ac illorum posessionibus que in predictis finibus morantur noxam ignis sive incendium omnino fieri prohibemus tempore pacis et belli ita quod nullus omnino nobilis aut ignobilis ulla racione ulla occasione ullo denique modo ignem mitere presumat. Sub eodem precepto nicbilominus constituentes ne bovesaratorios aut cetera quelibet animalia aratoria vel aratrum cum suis aparatibus et joverio sive bubulco leddere vel invadere quoquomodo presumat nam eorum utrumque sacrosanta romana Ecclesia que est mater et caput universe christianitatis ab ipso sui fere primordio usque in hodiernum diem servare consuevit coluit et tenuit gravioribus inminentibus penis iis qui contra fecerint quod eciam in romanis legibus et decretis eternaliter continetur. Caminos item seu vias publicas mercatos et nundinas sive firas tam ad nostrum quam ad .... et comodum spectantes atque emunitates sive salvitates Hospitalis Milicie locorumque religiosorum salvas esse et securas precipimus. Item omnes euntes ad nos et ad curiam nostram indeque redeuntes guidaticos etiam nostros nostrorumque vicariorum sigilla nostra et penones nullus invadere presumat. Quicumque igitur quod absit in aliquo deliquerit penam XXX solidorum statim incurrat dampnumque infra XV dies in simplum resarciat: quod si tam contumax extiterit quod monitus ab episcopo in cujus diocesi factum fuerit vel a vicario nostro aut bajulo constituto et infra XV dies id facere noluerit ex tunc et malefacta ei qui passus fuerit in duplum restituere et penam LX solidorum sustinere cogatur: episcopus eciam contumacem post XV dies vinculo excomunicacionis vel quam mereat pastorali sentencia innodare non moretur: at in terris villarum et mansorum cumunioribus simul et vicario vel ipse vicarius episcopo deficiente tamdiu persequatur donec ad plenum reos ille .... est satisfacere curaverit: hoc adjuncto quod ultra penam constitutam in suis predictis capitulis quicumque tam temerarius extiterit quod venientes ad nos ut supra dicitur vel recedentes a nobis male presumserit aut guidaticum nostrum vel vicariorum sive cartas nostras vel penones confregerit reum se majestatis nostre cognoscat et nostro inde imperio subjacere cogetur: predictos autem tam XXX quam LX solidos qui pro pena dabuntur episcopus et vicarius per medium habeant cum tamen episcopus ad hoc copiam sui fecerit vel aliquem vice sui idoneum transmisserit singula executurus juxta prephata capitula: quod si neutrum fecerit vicarius qui onus portaverit emolumentum accipiat. Ad persequendum autem malefactorem dictus domus tam nostrarum quam omnis ecclessie monasteriique dominicaturarum ad mandatum episcopi vel vicarii exeat qui etsi tam juxtam habuerit excusacionem que plus remanere habeat vel debeat quam ire in exercitum mitat loco sui aliquem in armis valentem: quod si utrumque comptemserit et meus ipse fuerit VI solidos incontinenti vicario dabit insuper et meo ipse stare habebit mandato: si vero alterius domini fuerit nichilominus VI solidos dare teneatur quorum una pars domino alia vicario alia episcopo dabitur voluntati eciam et mandato domini sui nostro tamen consilio satisfacturus. Excipimus autem ab hujusmodi constitucionibus viduas omnes et eciam illas mulieres apud quas viri arma ferre valentes non invenientur et omnes homines qui nimis pauperes fuerint et egeni. Item et si malefactor obstinax et injuriosus extiterit quod neque in prefixo capitulo de simplo neque in scriptis de duplo nec eciam usque in exitu cavalcatarum satisfacere curaverit ex tunc dispendium et gravamen quod cavalcata et
populus inde sustinuerit sustinentibus restituere cogatur salvis semper penis commemoratis in supradictis capitulis atque omne dampnum et gravamen quod inde acceperint sine spe restitucionis sustineat: constituentes eciam quod predicti homines nostri et ecclessiarum se ad invicem pignorare non atemptent ex causa vicinatici vel senioratici sive alia quolibet ocassione nisi ille qui pignoraverit debitor aut fidejussor extiterit: vicarius tamen si noster fuerit injuriosus ille non eum moretur ad satisfaccionem compellere idemque faciant de suis domini et gubernatores ecclesiarum et locorum religiosorum: quod si noluerint aut non potuerint vicarius habeat potestatem hoc faciendi: utraque autem deficiente vel malignitate querelator repulsam in eis passus sub testibus adhibitis auctoritate sua deinde possit libere vicinos injuriose pignorare nullam inde sibi penam inminente: sed qui pignoraverit per XX dies teneat postea vero vel impignoret pro suo si poterit vel veniat bona fide nec hoc vicarius prohibeat nec injuriosus conmoneat. Hoc autem est sciendum quod si creditor ille seu querelator viator fuerit non ultra X dies teneatur pignus penes se tenere et deinde faciat sicut in supradicto capitulo de pignore continetur: quod si creditor ille sive extraneus sive viator sive origena fuerit et capitulis predictis contrafecerit pignorando V solidos incontinenti vicario pro pena et pignus ablatum domino suo reddere cogatur si debitum quod exigat C fuerit solidorum si autem plus aut minus pena juxta pretaxatum modum V solidorum ascendat atque descendat .... constitucione .... omnes viduas mulieres cum universis rebus earum. Facta carta apud Barbastrum mense novembris anno MCXCII. - Signum + lldefonsi Dei gracia regis Aragonis comitis Barchinone marchionis Provincie. - Sig+num G. de Granata. - Sig+num R. Gaucerandi. - Sig+num Xamen de Artussella. - Sig+num Sancii de las Celas. - Sunt preterea testes domnus Terragone archiepiscopus B. Barchinone et P. Ausone sacriste cum ceteris curie et Guillelmus de Bassia domini regis notarius qui hoc scripsit et fecit hoc sig+num.

28 DE ENERO.

28 DE ENERO. 

En esta sesión se dio cuenta de las varias cartas que a continuación van insertas:

Als molt reverend magnifichs e honorables mossenyors los diputats de Cathalunya en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e honorables mossenyors. Precedent debita comanda aquesta universitat tramet lo portador de la present sindich de aquella per causa de la celebracio de les corts per intervenir en aquelles. E per quant ha a conferir ab vostres molt gran reverencia e honorables savieses de les quals aquesta universitat sta confiada en lo be avenir nos tardarien aquell vos suplicam hous placia haver per recomenat en lo que ab vostres reverencia e honorables savieses haura a conferir per lo be avenir de aquesta universitat. E manen vostres reverencies e honorables savieses de aquesta dita universitat ab fiança de complir tot lo a elles plasent. E sia la Trinitat Sancta vostra salvifica proteccio. Scrita en Busulu (Besalú) a XXIIII de janer any Mil CCCC sexanta hu. - Molt reverend e honorables mossenyors qui en gracia vostra se comanen los jurats de Busulu.

Als molt reverend egregis nobles magnifichs e honorables senyors los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut del poder de la cort elet e assignat en Barchinona.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Certificaravos com havem rebuda una letra closa del molt alt Senyor Rey de XV del present ab la qual nos scriu que a tres de febrer prop vinent sa Senyoria sera en la ciutat de Leyda per donar sossech e repos e entendre en lo benifici del Principat de Cathalunya e servey de sa Majestat encarregantnos que per al dit dia trametam a la dita ciutat de Leyda una persona ab la qual puxa parlar sobre les dites coses e que en aço no haja falla que cosa sera quens reputara en acceptissimo servey. E perque mils puxam provehir sobre les dites coses es estat delliberat vos ne striguessem e haguessem sobre aquelles lo consell vostre. Per tant vos supplicam molt afectuosament nos vullau scriure del vostre parer e intencio e lo que consellau degam fer sobre les coses dessus dites e aço molt prestament per tal que si ho consellareu a la dita jornada puxam haver feta la provisio deguda. E rescrivennos vostres reverencies e magnificencies tot lo que plasent los sia. Les quals tinga la Sancta Trinitat en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XXVI de janer del any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio promptes e apparellats los procuradors de Tortosa.
Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Apres que ab nostra derrera letra vos havem scrit de tot lo necessari fins a la hora lo Senyor Rey a propri motiu per hun home de son consell nos trames a dir havie delliberat fer anar la Senyora Reyna e lo Senyor Princep en Fraga e la sua Majestat tirarie en Leyda de que nosaltres haguem molt gran plaer e consolacio per quant los sentiments precedents que de la sua Altesa a bocha e alias haviem haguts fahien demostracio segons per nostres letres sou stats certificats de portar lo dit Senyor Princep encastellar a Morella o a Miravet de que havie causat en (salta de la 297 a la 328 !!)

ta forma dels usatges constitucions e libertats de la patria jurades observar per la dita Majestat. E apres tantes instancies veu per efectes lo dit Principat en tant temps no haver pogut trobar en lo conspecte de dita Majestat gracia ne justicia ab humil reverencia de dita Majestat parlant ans ha vist per experiencia lo dit Principat moltes fames de gents darmes meses e altres demostracions esser stades fetes molts consellers e oficials de la sua Majestat esser anats per lo dit Principat suscitant gents e procurant que nos pogues prosseguir la peticio de gracia o justicia. Quantes zizanies han temptades seminar. Quantes coses han dites per procurar e suscitar divisions en lo dit Principat. Notori es en gran ofensa del ofici pertinent a reyal Majestat. Veuse mes avant per experiencia inumerables letres en forma instilada esser anades per Cathalunya demanants moltes gents per a III de febrer lo que dignament porta gran admiracio. Vistes donchs e considerades totes aquestes coses e moltes cominacions qui publicament son exides e van per la terra semble al dit Principat molt diligentment e ab aquell sforç ques merex es pertany deure attendre a la sua indemnitat e virtuosament procurar ab migans deguts e pertinents esserlos complit ço que justament e pertinent han demanat e per ço encara treballant e fatigantse havent sperança a conseguir lo degut han los cathalans tramesos e a la primera embaxada ajustat nombre de XXXXV persones les quals ensemps ab les primeres XV prostrats e molt humilment altra e altra vegades han supplicada la dita Altesa li plagues atorgar e a efecte deduhir les coses tantes vegades degudament suplicades e demanades les quals per raho e justicia exaudides e a efecte deduhides esser degueren pero axi com les primeres les derreres supplicacions e peticions son stades poch exaudides e admeses lo que ab grandissimo dolor e contristacio los coratges dels cathalans senten los quals pus ab dilacions aquesta materia tant a ells prejudicial e afixa tollerar degudament no poden. E per tant per part del dit Principat los dits embaxadors fan certa la sua Majestat que diminuir de embaxada o desistir de la prossequcio de aquest negoci james entenen fins tant les coses supplicades e demanades obtengut hagen complidament per reintegracio e observancia de lurs libertats. Aquest es firmissimo proposit de tot lo principat e unica voluntat incomutable e no sens causa car aquest negoci no solament concernex la persona del Illustre primogenit mas encara lo prospero e felice stat de tots los poblats en aquest Principat del qual apres la dita Majestat nos pot dir lo dit Senyor Princep com a successor e primogenit de la dita Majestat no dega esser Senyor e cap de la cosa publica de aquell car la successio en aquest Principat ve per orde de genitura al primogenit e aquest es us e ley de la patria inconcussament observat o lo contrari james ses admes ans ha grans drets lo primogenit en la terra per los quals de fidelitat son en conservacio sua los cathalans obligats e per ço los primogenits deuen e han acostumat consentir en los arduus actes de la terra per los reys fets car en altra manera no haurien perpetua subsistencia.
E si la Majestat del Senyor Rey per si podia del primogenit judicar per indirecta poria donar la successio a quis volria lo que nos pot fer per lo gran e format interes del Principat. Lo rey En Jacme segon essent de aço ben cert quant lo fill primogenit se fon fet frare del orde de Muntesa congregada cort e proposat per lo Rey volent fos jurat linfant Namfos segon nat james la terra ho permes fins lo primogenit Jacme personalment dix voler esser religios e renuncia en cort a la primogenitura e drets de aquella. E quan lo rey En Jacme primer dona al segon nat lo Principat de Cathalunya e al terç lo regne de Mallorcha lo primogenit ho hague aprovar e consentirhi. La fidelitat donchs innata e integerrima que han los cathalans los compellex la salvacio del fill primogenit de son Rey e Senyor incerquar procurar solicitar e defendre e com los cathalans devant totes les nacions del mon sien lo fundament de la fidelitat ab molta integritat vehen lo que es a la fidelitat pertinent e res de la pertinencia de la fidelitat ommetre no volen e mes quant vehen divinament esser en aço ab unanimitat inspirats e ennaraien tal voluntat e unanimitat han participi los altres subdits a la corona reyal si diligentment sie attes e considerat ne crehen los cathalans no poder aço obtenir tant just degut e pertinent e que es volen liberar e salvar la persona del fill primogenit de lur Rey e senyor lo qual fill rectament apres los felices e lonchs dies de la dita Serenitat se spera rey e senyor lur. Digna cosa es e pertinent aquesta a la fidelitat dels cathalans e si aço no fahien dignes serien de gran reprehensio e notamment no retrien lur deute ne farien los presents ço que virtuosament han fet los predecessors lurs si en la liberacio del dit Senyor primogenit compliment no donaven e majorment com sapien esser innocent de colpa (o culpa, no se ve bien) e les causes de la sua detencio scrites e explicades esser tals que qualsevol de menor condicio ab molta menys pena sens comparacio de la que ell ha passada serie remes e relexat. E com los cathalans sien obligats e tenguts a la patria e a si mateys deuen molt mes per la liberacio del dit Illustre primogenit ab molta diligencia e virtut treballar e en la prossequucio de aquest negoci sens sperança de cansar o desistir ab extrema vigilancia e impurtunitat entendre e perseverar per quant en la detencio del dit Illustre Primogenit e extraccio de la sua persona del Principat de Cathalunya han ruptura e sostenen notoriament e manifesta lesio prejudici e violacio molts usatges constitucions privilegis e llibertats (primera vez que leo llibertats con ll) de la patria lo qual interes es molt propri de tots los cathalans e tan propri com la vida. Perque prosseguint reparacio de aquest negoci reten lo deute de fidelitat a la Majestat del dit Senyor Rey e a la propria e prosseguexen la pus cara (piu cara italiano; más querida; mes volguda) cosa que ha la cosa publica daquest Principat ço es observancia de les libertats les quals virtuosament obrant nostres predecessors exposant persones e bens per exaltament e ampliacio de la corona reyal han adquirides. Sia donchs apartada tota sperança que la Majestat del Senyor Rey hagues que aquest negoci degudament no fos prosseguit encara que tots altres inconveniens
(salta de la 331 a la 334)
constitucions les quals son tant plenas que qualsevol oyda la lectura compendra facilment e prompta quant sia contrafet a dites constitucions e usatges les quals cove a la letra e sens gloses o interpretacions entendre e aquest notori enteniment ha tot lo Principat de Cathalunya que per vigor de dits usatges e constitucions deu e ha esser lo dit Senyor Primogenit retornat en la vegaria (veguería) de Leyda e liberat e sobre aço consell o disputacio de juristes nou volen nen consentirien los cathalans e axi lo dit Principat ho ha consellat e conselle e consellara a la dita Majestat lo qual consell com a molt virtuos e just concernent lahor de Deus servey e honor de la dita Majestat tan gran benefici repos e tranquillitat de tot lo Principat e observancia de les leys de aquell jurades la dita Majestat millor seguir deurie que no lo consell dels malvats enemichs de la sua corona e honor del dit Principat qui en aquesta materia laconsellen e axi sinistrament lo informan de que en temps e loch oportu portaran digna remuneracio car lo dit Principat dotat de molta providencia integritat e virtut sens passio alguna reguladament e deguda conselle la dita Majestat. Perque supplicaran Ios dits embaxadors instaran e demanaran a la dita Majestat tant stretament e afectuosa com puxen sia de sa merce per retre lo deute de justicia a que es obligat e tengut e per lo Rey dels Reys li es comes e manat e encara la religio del jurament per ell prestat per observancia de les leys de la patria seguint lo consell del Principat molt promptament e expedita torn lo dit Senyor Primogenit dins la vegaria de Leyda e lo leix en libertat com axi per observancia de usatges constitucions e libertabs de la patria ferho dega e hi sia stret e tengut no obstant se diga lo dit Senyor Primogenit haver delinquit stant en Leyda lo que lo Principat se ha per cert no haver subsistencia de veritat ab deguda e humil reverencia de la reyal Majestat parlant no esserli per pus impingit sino per levarli Ios drets de primogenitura e colorar la prejudicial detencio car indubitat es notori e manifest lo dit Senyor Primogenit esser stat en la sua venguda assegurat e apres per la reyal Majestat vocat que anas a Leyda ab la paternal benediccio e apres en la hora e moment de la detencio la reyal Majestat li dona la dextra ma e assegurat besar los quals actes per leys de Cathalunya e encara per humana raho donen notoria e plenissima seguretat no comportant disputa alguna. E hon aço demanat fer e exeguir prestament la dita Majestat no volgues portaria los poblats en aquest Principat en tal desesperacio que donaria occasio a inconvenients irreparables e james ells dita reparacio prosseguir desistiran ab los mitgans deguts e pertinents e a sua Serenitat prudentissima servey e bona reputacio de tals cosas no reportaria car los cathalans delliberat tenen no oblidarse usar de tots los remeys que puxen degudament per observacio de lurs privilegis e libertats los quals remeys pot e deu la sua Majestat confiar tant en la circunspeccio e sagacitat dels cathalans que no son ara per pensar.
E de aço los dits embaxadors facen certissima la dita Majestat supplicantla que mentre es lo temps lo repos se prengue car si una vegada les coses eran totalment començades serien dificillimas de reposar e per ço los cathalans nos cansen ne cessen moltes supplicacions premetre e per XV e per XXXXV embaxadors qui tots LX Cathalunya representen. Placia a la dita Majestat los LX embaxadors exaudir e no vulla en tal punt e axi stret portar los cathalans ne experimentarlos si alguna part o reliquia los ha restada de aquella precipua e singular virtut que lurs predecessors hagueren en adquirir les libertats. Sia supplicada per los dits embaxadors molt stretament e clara la sua Serenitat no vulla fer experiencia en que bastara lo ingeni e poder dels cathalans per defensio de les libertats. E sia feta certissima la sua Serenitat que no se oblidaran de tant be e honor lur car axi poch se aconortarien de aço com farien del stat e honor de la sua corona sil vehien star en gran perill. Ne deurie voler la sua Majestat se contentassen los cathalans abandonar aquesta empresa tant concernent la fidelitat lur honor e propri interes car salvant aquesta saben deure viure juxta les leys en que son nats e aquesta perduda es firmissima sentencia lur Deus dignament ordonaria ells esser prostrats e perpetua captivitat e servitut constituhits car ells han per ferma delliberacio e proposit la liberacio de la persona del Senyor Primogenit en que concorre la reintegracio e observancia de les libertats de la patria esser total conservacio e reparacio de aquest Principat e la detencio e cars advers de la dita persona del Senyor Primogenit esser total dissipacio e destruccio de tota aquesta patria. Qui podra donchs reluctar ne traure o remoure aquesta incomutable intencio dels cathalans. Placia a la sua Majestat no vulla ell esser ne pus detenirse en tornar lo dit Primogenit dins la vegaria de Leyda e promptament liberarlo. Aquesta es la peticio firmissima e justissima dels cathalans en la qual disputa mes sperar o dilacio no es sens gran perill. Supplicaran donchs los dits embaxadors hajan de la Majestat del dit Senyor resposta cathalana de oc o no (occitano; oc, òc: sí) stimant la dilacio venir en negativa apartant lo dit Senyor de tota sperança qui al efecte de menar dilacio portas car axi poch abandonarien los cathalans aquesta empresa com lo honor de la reyal corona al qual james ha fallit ans es notoria e manifesta per lo univers e molt vulguda lur innata e incorrupta fidelitat la qual ha donat causa e occasio la dita Majestat quietament e pacifica seura en la reyal cadira com per causa de la integritat e constancia dels cathalans foren repellits los tractats moguts e sollicitats de esser jurat en Rey y Senyor lo net del rey don Alfonso son frare de gran recordacio. Be degue plaure a la sua Serenitat la fidelitat en aquell cars per los cathalans observada. No li deu donchs aquesta desplaure qui es tant notoria pertinent e necessaria la qual indubitadament en lo present cars observar entenen. Estan molt aconortats e confortats los cathalans que per molt que sia dit o scrit en derogacio de lur nom o fama en les parts foranas publicacio alguna de les coses ques faran ara redundara en lahor e comendacio dels cathalans per tantes experiencies de fidelitat comprovats e per tot se dira ells virtuosament obrar no donant loch ne comport a coses indignes e no esserlos observades los privilegis e libertats a ells jurades. Desigen empero esser molt lunyats los cathalans de tal contestacio e volrien humanament e ab molta clemencia esser per la Majestat de lur Rey e Senyor contractats. E axi ho speren los cathalans per mitga e industria del dits LX embaxadors se obtendra haventsi ab aquella virtut que confiam. E feta al dit parlament lo supplicaran faça resposta de oc o no de la resposta qual que sia o retencio de delliberacio ab correu volant facen avis. A la Senyora Reyna faran los dits embaxadors altre parlament replicant de las cosas sobrescritas e exposant a la sua Altesa lo quels semblara esser necessari e oportu supplicant la Senyoria sua sia lo mitga de obtenir repos de tantes conguoxas qui promptes e aparellades stan dihent a la sua Excellencia que los cathalans han per ferm e indubitat que si la sua Senyoria volra en fet e exequcio deduhir lo que ha ofert e pot fer les libertats seran a la patria observades e liberat lo Senyor Primogenit e aquests neguocis pendran bon terme repos e conclusio de que la sua Altesa se obligaria molt e molt aquest Principat lo qual de seguretat plenissima en les coses que se cogiten per al sdevenidor fara oferta e la fara ben observar. La comuna opinio es que lo repos daquests fets sta en ma e voler de la dita Senyora Reyna la qual si voluntat hi ha facilment pot repos e conclusio donar als negocis de que sera molt afectadament per los dits embaxadors la sua Excellencia supplicada fahent certa la sua Senyoria que on venir se haja a altres instancias e remeys no podra esser la sua Excellencia e los seus no senten part de les conguoxes ques suscitaran les quals seran tantes que bastaran fornir mes gents que nos volria. E altres coses podran los dits embaxadors a la dita Senyora explicar utils e acomodas a desigada conduccio del negoci e specialment podra esser dit que attesa la qualitat e condicio de la persona del Senyor Primogenit si algun inconvenient li occorrie stant les coses com de present stan ne seguira grandissima infamia e a la Majestat del Senyor Rey e molt mes a la dita Senyoria e los inconvenients serien tants e tant grans que lo assossech no seria axi facil com vuy e per provehir e obviar aço fora stat molt pertinent a gran descarrech de la Majestat del dit Senyor e de la dita Senyoria haver comanada la persona del dit Primogenit al Principat de Cathalunya com a carceller car si a la persona del dit Primogenit ço que Deus no vulla cars advers seguia res no bastararia als inconvenients provehir.
Item es deliberat que en lo derrer rahonament e en tots parlars escrits daqui avant lo Senyor Princep sia nomenat Primogenit e no en altra forma.
Item que sia fet lo jurament contengut en les primeres instruccions.
Dada en Barchinona a XXXI de janer del any Mil CCCCLXI. - A.P. Abat de Montserrat.

Memorial extra les ordinacions fet als LX embaxadors del Principat de Cathalunya per los diputats e consell et cetera.

In primis los dits diputats e consell fan recort e memoria als dits embaxadors quels placia e vullen diligentment considerar los actes fets per la Majestat del Senyor Rey del principi de la sua entrada ença e signantment los actes derrerament fets en la detencio del Illustre Senyor Princep e primogenit com aquell matex jorn que ell fon detengut foren fetes les novitats en Navarra e per semblant provehit en la captura de don Johan de Cardona en regne de Valencia la qual detencio fon feta del Senyor Princep stant tant fort e molt clausulada remissio e recepcio en amor e benediccio paternal seguretat e fe donada e per semblant stant lo guiatge e fe donada a don Johan de Beumont stant encara vocacio per moltes letres feta al dit Senyor Princep donants fe e seguretat oc e e en lo acte de la detencio precehi dacio de la dextra ma e besar en la boca que li feu la dita Majestat. E segons per alguns es dit quant se feu la dita detencio lo Senyor Princep munta al Senyor Rey hi munta per vocacio feta per la dita Majestat per hu que li tramete. E tots aquests actes donen fe e seguretat plenissima.
Deuse mes considerar la extraccio de Leyda e portacio fins Azco (Ascó) per encastellar en Miravet e succesivament la extraccio del Principat de Cathalunya e portament en e per Arago e metiment de fama de guerra de Castella. Deuse mes considerar les respostes als embaxadors fetes e cominacions als tres primers e apres als XV e les moltes cominacions feites per letres a la ciutat de Barchinona e a molts particulars. E mes encara se deuen ponderar les praticas observades e tractats fets trametent embaxadors per la terra ab ofertes de paper blanch e sindicat a homens de remença e comovent sagramental ab tractat de persones e servant moltes cauteles ab universitats e particulars e mes convocant pera tres de febrer a moltes gents ab letres insolitas e fahent acte no acustumat e majorment ab pretensio de cort pera tretze de febrer. Per los sguarts demunt dits e per alguns scrits vists se compren la intencio del Senyor Rey e quant ha a cor portar a fi lo proposit començat en la materia del dit Senyor Princep al qual si sens gran contradiccio la sua Majestat venguda fora sino fo stada feta per la cort als diputats la comissio divinament inspirada per vigor de la qual es stada feta es fa justament e deguda la prossecucio de la liberacio del Senyor Princep e de la observancia de les leys de la patria. De les sobredites coses e altres cogitades e sabudes qui prou exprimir nos poden se ha per ferm la dita Majestat volria subvertir e remoure la dita commissio a fi que aquella remoguda no se hagues forma prosseguir lo dit negoci car encara que la cort stigues e tractas aquest negoci sta en ma e voler del Senyor Rey quant vol sen tracte e no pus avant car ab la commissio dels deputats es disolt lo fet de la cort e la commissio dels deputats es durable e arreconada a menys persones e per ço pot millor al negoci e perjudicis provehir. E la vocacio feta pera tres de febrer specialment es pe tractar e donar orde en disolre la dita commissio a fi ques pogues portar a efecte lo proposit hagut en la detencio del Senyor Princep e encara segons es cominat e famat per que fossen maltractats e dissipats los diputats e altres qui en los dits negocis han entrevengut e encara tot lo Principat de Cathalunya. Per tant a obviar a tants inconvenients los quals se cogiten es vehen e scriure nos permeten es deliberat fermament la medicina e salut esser guardar diligentissimament la potestad e comissio donada als dits diputats e que en aquella no sia derogat alterat commutat o diminuit en res ans si necessari era fos ampliada et augmentda ab lohament e aprovacio de tots los actes fets per los diputats ab lo consell et cetera.
Item es vist per salvacio de la dita potestat e commissio que per no ferhi notament o scrupol algu la cort sis tendra o continuara no deu voler metre les mans pus a tractar de la materia sobre que ha feta la comissio o si per ventura quant que quant en alguna manera ne tractava en paraula o scrit o per alguna resposta o alias seria necessari fahes protestacio e salvacio que per tal tractar acte o parlar no entenen en res derogar minuir o alterar la potestat e comissio feta als diputats e consell ans aquella aproven e augmenten e validen quant necessari sia.
Item es molt necessari per provehir e obviar a les coses qui nocument portar podrien que los LX embaxadors e a cascu dels specialment als majors placia prevenir e parlar als barons cavaller gentilshomens e altres de cort qui arribaran en Leyda informantlos dels actes fets en defensio de les libertats e privilegis de la patria pregant e encarregantlos vullen attendre en no contravenir o contrafer a las coses principiades tant concernents lo honor del Senyor Rey e observacio de les libertats benifici e repos de la patria.
Item com per certs justs sguarts e motius es vist que encara que la cort se continue la comissio als diputats feta dura esta e per benifici del negoci no esser expedient en forma alguna la cort se entremete de aquest negoci aquestes coses diligentment considerades e altres que prou explicar nos poden es vist necessari que ans de la jornada de XIII de febrer sia cautament provehit e ordonat que alguna part del braç militar o de hu dels braços qui constants degen esser fassen punt ferm e protesten no esser cort e que la prorogacio no ses poguda fer stant la dita Majestat fora Leyda e per conseguent la cort esser spirada. E si la dita Majestat aço no obstant proposara cosa alguna concernent lo negoci del Senyor Princep e observacio de libertats per tots los quiy seran e qui en corts entren podra esser degudament respost com ans de entrar en tractament de negoci algu es necessari purgar la objeccio feta e dissentiments per aquells qui diran la confessen spirada car en altra forma procehir no es pertinent e majorment que del negoci per sa Altesa proposat ja la cort ha feta remissio e commissio en dies passats als diputats del Principat qui diligentment e virtuosa lur commissio exequint han prosseguit lo negoci e tramesa a sa Majestat sollempne embaxada ab la qual pot la sua Majestat daquell negoci complidament tractar e cort per aço no lin cal sperar o purgacio e repos del objecte fet lo qual ans de totes coses purgar se hauria e esser conegut si val la prorogacio o no. Tot aço deu esser cautament compost e ordonat per gran benefici del negoci e per semblant que negu no sia conduhit a impugnar o mal dir la dita commissio per la qual tanta salut reportara Deus volent lo Principat.

Memorial per al honorable micer Johan Andreu de les coses que sollicitar hara e pendre carrech per los diputats e consell lo qual no comunich a negu car solament es fet per memoria de si matex breument e per capsous.
Primerament lo dit micer Johan qui porta les instruccions e ha entrevengut e sabut en les delliberacions qui fetes son comunicara les instruccions e memorial altra que porta als LX embaxadors e a cuascu dells ço es la primera instruccio per lo primer rahonament a la Majestat del Senyor Rey fahedor e altres coses contengudes en aquellas e ab aquella diligencia que dell se confie sollicitara tots los embaxadors e particularment alguns principals dells pera la prospera e bona conduccio del negoci tostemps per manera que uniformitat e bona concordia sia en tot e per tot observada.
Item comunicara la segona instruccio e rahonament qui en lo segon loch se haura fer a la Majestat del Senyor Rey e per quant lo parer es ques deu legir lo que sera descarrech a tots sollicitara lo dit micer Johan sia delliberad a la persona qui ho legira perque sia ben previst e molt intelligiblament e speciosament e ab lo gest degut ho lige.
Item mes comunicara lo dit micer Johan Andreu als LX embaxadors e specialment ab los caps o principals homens de la embaxada ço es de aquells qui en cort poden entrevenir lo memorial concernent los fets de certs e molt attentament e diligent sollicitara sia ben provehit en obviar a les coses tractades per derogar ab poder e comissio donats als diputats e consell praticantho singularment ab les persones qui vendran a la jornada de tres de febrer e a la cort en forma que ab bona concordia e voler unich de tots aquesta materia sia prosseguida e finida car la sola unitat es salvacio daquest negoci e deuse diligentment attendre la cort no faes novitat alguna derogacio en la comissio per la cort feta. E per recort del dit micer Bernat se nota que les constitucions De tractatu causarum infra Cathaloniam et cetera militant in casu occurrenti. Nec obstat constitucio Les causas de pobres et cetera quia licet in illis sit tolleratum non in aliis. Item quia crimen lese Majestatis non est regalia ita afixa quod non possit comunicari ymmo potest inferior a Rege et ordinarius cognoscere et de moneta et aliis regaliis consueverunt inferiores cognoscere de quibusdam vero usaticis alius a principe non potest facere processum quia nequeunt comunicari. Hic autem non est talis processus et merito causa Cathalonie est et factum Cathalonicum presertim quia de regaliis ubi proceditur alias quam per processum usaticus Inferiores cognoscunt. Regi Majoricarum factus fnit processus usaticus Auctoritate et rogatu. Et comiti Empuriarum processus simili modo et infanti Ferdinando fratri Regis Petri fuit factus processus velut contra hostem publicum quia ivit ad Regem Castelle inimicum Regis et cum gentibus armoruos invasit regnum et locum de Biar. Item processus fuit factus comiti Urgeli et ut publicus hostis fuit persecutus obsessus et captus et fuit in civitate Illerde condempnatus et ideo non prejudicabat extraccio quia cognitum fuit in Cathalonia et si fuit in vita tolleratus hoc fuit de missericordia que potest ubique exerceri. Item quia in omnibus concurrebat Cathalonia et *enadiuvabat et consilio et auxilio patrie Reges processerunt.
Ad constitucionem Quod cause vicarie et cetera videtur dubium propter caudam constitucionis que disponit usaticum Placitare debere servari in baronibus. *Rem usus consuetudo et stilus Cathalonie habent quod primogenitus est in regno successurus vel qui habet jura primogeniti. Item primogenitura est quedam dignitas in regno. Hec omnia sunt inconcusse observata et approbata per constituciones et *leges patrie ad quam spectat hoc defendere. Et patria in materia successionis habet formatum interesse quapropter de primogenito sine patria judicari non debet quia *dias posset *del*i et prejudicari in suo interesse et a seculo non fuit aliter visum ymmo semper primogenitus stans vel habens jura primogeniture successit et iste est stilus et usos inconcusse observatus confirmatus et approbatus per constituciones.
Ad hoc ponderatur constitucio regis Jacobi secundi in curia Gerunde disponens quod primogenitus est successorus et merito videtur jus quesitum psalmo etiam Deus judicium tuum regi da et justiciam tuam filio Regi. Vide etiam propositum in pace et treuga.
Item constitucio Regis Martini aperit quod eo ipso quod primogenitus est habet cancellarium vicecancellarium et cetera. Item aperit primum constitucio ubi dicit Emposar leys als successors en la primogenitura quod eo ipso quod primogenitus est successor et cetera.
Neque primogenitus potest valencias facere in regno ceteri autem filii regii possunt et ut barones habentur in regno secus autem de primogenito.
Facit ad hec quod Rex Jacobus primus cum donasset comitatum Barchinone secundo nato et regnum Majoricarum tercio nato has donaciones confirmavit et fecit primogenitus cujus erat interesse alias subsistenciam non habuissent propter jus ipsi primogenito quesitum. Facit etiam quod in quibuscumque concessionibus et arduis factis per aliquem ex regibus habentem primogenitum in omnibus firmavit primogenitus pro suo interesse formato. Sunt de his innumeri actus.
Facit etiam quod Rex Jacobus secundus cum filius primogenitus religionem intrasset volens primogeniture jura dari secundo nato Namfos convocatis curiis et requirens patrie ad hoc consensum minime fuit concessum vel admissum donech plene constitit primogenitum in religione velle permanere et etiam expresse renunciasse juribus primogeniture et his peractis consensit patria.
Facit quod orta contencione inter Regem Jacobum et primogenitum tres fuerunt assignati inter eos cognitores.
Facit etiam quod orta diferencia tempore Regine Forciate (Na Forciana) inter Regem Petrum tercium et primogenitum Johannem patria se interposuit et mostrant capitula quod patria fuit cominalis debita persona et equalis inter eas ad tractandum concordiam et securitatem omnium.
Facit etiam quod post mortem Regis Martini patria deputavit cognitores ad quem primogeniture jura spectarent. Comparuerunt infans Ferdinandus dux Gandie dux Andegavie comes Lune comes Urgelli fuit productum pro parte ducis Gandie testamentum regium in quo de regno disponebatur quia tamen reges de hoc regno disponere nequeunt primogeniture jura ad infantem Ferdinandum visum fuit spectare.
Facit etiam quod *certus de his Alfonsus rex tractatus pro nepote inceptos reliquit neque alio jure successit Johannes nisi quia jam cognitum erat ad eum spectare jura primogeniture et ideo gubernator erat generalis.
Facit etiam quod in concernentibus statum ac magnum in populo scandalum non potest rex sine populo exequi capitulo quarto.
Quod autem vocatus a principe guidatus sit dicitur quod sic ad quos L.III S transfugas Dig. Ad L. Cor. De sica. Antequam provincia et sic militat usaticos Quoniam per iniquum et ita ultimo servatum in facto de mossen Çarriera qui fuerat vocatus ut ad Paulum Vida veniret ille detinuit cum ad quod L.II de judi* et S De dilacionibus.
Nec obstat si dicatur quod postea deliquit tunc enim stat usaticus Statuerunt cum aliis ei sequentibus in momento enim detencionis fuit data dextera et basium. Et si dicatur quod loquitur de forisfactis et quod hec est juris execucio dicitur quod sequentia usaticus Et fides condentium declarat mentem que est omne nocumentum esse forisfactum nec potest dici juris exequcio quia infecto processu et propterea propter formatum interesse patrie vult patria quod ostendatur quomodo postea deliquit. Neque fides data pati deberet hujusmodi supplicia legitur enim quod Demetrio Rege Asie obsedente judeos qui romanis federat erant accersito romanorum auxilio Marcus Publius Scevola missus est cum potenti manu cui occurrens obviam Demetrius ut tractaret porrigens dextram Marcus retraxit dextram nollens illam dare Demetrio reputans indignum esse juris exequcionem facere in quem data esset dextra que fidem et securitatem denotat sed ait Scevola Absit dextram dare quem ulturus sum statim subjugens Senatus populusque romanus precipit tibi discedas a judeis ei amicis. Respondit deliberare velle et faciens circulum circum Demetrium ait Senatus populusque romanus precipit tibi ne discedas ab hoc circulo donech delliberaveris et respondit discendendum esse ad votum Senatus.
Item etiam deducitur quod per literas regias directas civitati Barchinone ait Majestas non habere neque scire immo et non creditur principem contra Regis personam quitquam machinasse.