Mostrando las entradas para la consulta estol ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta estol ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

sábado, 8 de junio de 2019

Tomo I, texto XXI, lo rey Darago, rey Martín de Sicilia


XXI.
Reg. 2.252, fol. 83. 1 de junio de 1409.

Lo rey Darago. - Rey molt car primogenit. Quatre letres vostres havem novellament reebudes continents vostra salut e bon estament e la occurrencia dels affers daqueix regne e moltes altres noves de que havem haut singular plaer e consolacio: perqueus pregam affectuosament rey molt car primogenit que soven nos vullats de tot ab vostres letres alegrar: e per tal com certament sabem quen haurets molt gran plaer rey molt car primogenit significamvos que som en bona disposicio de nostra persona merce de nostre Senyor Deus. Rey molt car primogenit nos havem haut fort singular plaer com lestol dels sicilians es ja aqui ab vos e loam molt la bona ordenansa quens havets trames a dir que havets feta de les naus e de les galeas vostres que havets tramesas a la isla de Sant P. e com deuen aqui esperar lestol de Cathalunya: e de tot ço que hauets ordenat que façen placia a nostre Senyor Deus quels hi endres quar la empresa es bona e fort rahonablement deu venir a bona perfeccio. Al fet del estol de Cathalunya quens supplicats quel vos trametam com pus prestament porem vos responem rey molt car primogenit que huy ha VIII jorns que parti tot ensemps de la plaja de Barchinona ab mossen Pere Torrelles capita general de les nostres armades e creem fermament que segons lo bon temps que han haut ja deuen esser aqui ab vos o no molt luny: la raho per que tant ha trigat a partir daçi lo dit estol lo dit mossen Pere rey car primogenit vos hu deu haver dit ous ho dira quant sera ab vos. Sobre totes coses rey molt car primogenit vos pregam axi cordialment com podem que tengats bon regiment en vostra persona e queus guardets de mals ayres e usets de ço queus ordena laltre dia maestre Pere Soler de que altres vegades vos havem scrit. Rey molt car primogenit encontinent que sabem quel estol dels sicilians era arribat aqui scrisquem a tots los prelats e monestirs de nostres regnes pregantlos que faessen continues e devotes oracions a nostre Senyor Deus queus endressas ensemps ab vostres gents en tots vostres affers e aixis fa de fet: perqueus pregam rey molt car primogenit quey hajats devocio quar les oracions de les persones devotes solen molt en semblants coses e molt majors aprofitar e no deu hom reputar a poc ne menyspresar com soven se mostre per experiencia esser ver. Encaraus pregam afectuosament rey molt car primogenit que sobrel fet de la batalla vos vullats haver en la forma que de nostra part vos dira lo dit mossen Pere Torrelles lo qual ne havem ben informat queus ho diga e que no vullats massa usar de crueltat vers los sards mas queus hajats misericordiosament vers ells e majorment si tornen liberament a obediencia nostra e vostra: pero pregamvos eus avisam rey molt car primogenit que sils perdonats vos hajats en tal manera vers ells que nos puixen jamay rebellar quar en altra manera pijor seria la derrera error que la primera. Rey molt car primogenit fort gran plaer havem haut del matrimoni de don Frederic de quens havets scrit que havets finat ab la filla de don Jayme de Prades quondam: pregamvos rey molt car primogenit ab gran afteccio quel dit matrimoni vullats fermar e portar a final conclusio per nostra part e vostra e que no solament soven mas cascun jorn si possibleus sera nos escriscats de la successio de tots los affers e de les noves que sabrets. E sia la sancta Trinitat rey molt car primogenit vostra continua proteccio. Dada en la casa de Bellesguard sots nostre segell secret lo primer dia de juny del any MCCCCIX. - REX MARTINUS. - Dominus rex mandavit michi - Bernardo Medici. - Al rey de Sicilia nostre molt car primogenit.

lunes, 3 de junio de 2019

Tomo I, texto V, Rex Martinus, Dalmacio de Biert

V. 9 de junio. 
Carta del rey don Martín de AragónDalmacio Bier, procurador real en los condados de Rosellon Cerdaña, diciéndole, que habiéndole participado su hermana la reina doña Violante, que el rey Luis de Francia había preso en París a Artal de Alagón; partiese inmediatamente a verse con dicho rey Luis, y le suplicase de su parte que le entregase el preso, mandándole conducir a uno de los puertos de mar de Provenza, a donde don Martín enviaría una galera para recogerle y castigarle por sus traiciones, rebeldías y confederaciones con el común enemigo Lanzalao; y que para más obligar a dicho rey Luis, le participase que su hijo el rey de Sicilia, don Martín, había dado consejos y ayuda de naves y gente al capitán de las suyas que se hallaban en Palermo, y salvaguardia a la princesa de Taramo contra del referido Lanzalao. 

V.
Reg.2251. Fol.44. 9 de junio de 1407.

Lo Rey -- Procurador reyal. Significamvos que nostra molt cara sor la reyna dona Yoland nos ha trames dir per creença comanada a mossen Galceran de Sentmenat que Artal Dalago es estat pres novellament per lo rey Luis en Paris: e part aço havem reebuda una letra de micer Johan de
Vallterra
lo qual es en Massella ab lo sant pare per la qual nos certifica de la dita preso e com lo dit rey Luis hauria fet pendre lo dit Artal en I hostal de Paris apellat de les III puncelles e apres aquell axi pres et ben guardat feu traure de Paris et amenar al seu castell de Ganges on esta lo
dit Artal pres et ben guardat: et aquesta nova se continua certament en la cort del dit sant pare e nos huy data de la present ho havem sabut de cert per personas qui son vengudes. E com a nos sia cert que lo dit Artal axi com aquell lo qual segons sabets es traydor e rebelle a nos et al rey de Sicilia nostre molt car primogenit perseverant et indurat en la sua dampnada perdicio et obstinacia ha tractat axi ab Lançalau com ab altres tots aquells dans inconvenients et perills en los quals ell ço que Deus no vulla pogues metre lo regne de Sicilia et encara lo regne de Napols no remembrant axi com a ingrat et fill diniquitat de la gracia et misericordia que de nos obtingue com fos en nostra ma de liurar aquell a mort si haguessem volgut segons vos sabets ens volguem haver vers ell misericordiosament et benigna: hauriem molt gran plaer e desijam fort que lo dit rey Luis remetes a nos o al dit rey de Sicilia nostre primogenit lo dit Artal punidor segons sos demerits: e per ço scrivim de present al dit rey ab creença comanada a vos en nostra letra la qual vos trametem ab la present et de aquella vos enviam translat dins aquesta. Perqueus pregam manam et encarregam axi afectuosament com podem que de continent vistes las presents lexats apart tots altres afers per arduus que sien ensemps ab aquestes nostres letres et ab altres queus ne deu trametre sobre aço la dita reyna dona Yoland a la qual ne scrivim et la qual ne deu scriure al dit rey Luis et encara a la reyna sa filla partiscats et anets on se vulla que sera lo dit rey et presentatsli les dites letres explicantli en vigor de la dita creença com ne en quina manera nos havem sabuda la preso del dit Artal e com a nos es cert que ell es estat gran temps ab lo dit Lançalau et ses fet de casa sua tractant tota vegada ab totsaquells mes ginys que ha pogut contra lo dit rey Luis: perque nos per lo gran deute que es entre lo dit rey Luis et nos et per la gran amor que nos aportam a ell lo pregam axi afectuosament et de cor com podem que ell vulla lo dit Artal remetre a nos o al dit rey nostre primogenit en aquesta manera: ço es que ell lo façe menar pres o ben guardat en Proença en algun loch o castell seu que sia prop de la mar per tal que nos hi puxam trametre una galea quil aport a nos ben segurament o al dit rey de Sicilia nostre fill segons que al dit rey Luis plaura per manera que lo dit Artal axi com a traydor e rebelle sia punit en report la pena que mereix. E en aquestes coses es sobiranament necessari que ans que vos partiats del dit rey Luis sia lo dit Artal en Proença e com hi sera scrivitsnosen de continent per correu cuytat per tal que nos hi puxam de continent proveir en trametre la dita galea segons es dit: haventvos en aquestes coses ab aquella diligencia ques pertany et de vos fermament confiam segons la qualitat de negoci axi arduu requer sins desitjats en res james servir ne conplaure. Part tot aço direts al dit rey Luis segons que ja per altres letres li havem notificat com en Segner de Perapertusa uxer darmes del dit rey de Sicilia nostre primogenit es vengut a nos no novellament de part del dit rey e comta com las III naus quel dit rey Luis trametia en Taramo foren juntes a Palerm lo primer jorn del mes de maig prop passat on era lo dit rey nostre primogenit et alli hagueren nova certa del estol de Lançalau quera devant Taramo en lo qual estol eren VIII naus armades VI galees et un uxer: e lo capita de les dites naus sabuda per ell aquesta nova dellibera parlarne ab lo dit rey nostre fill lo qual li consella que lo dit capita no devia tant solament ab les dites III naus ni ab la gent darmes qui era en aquelles anar contra lestol del dit Lançalau e aço per la molt mes gent quen lo dit estol havia: empero lo dit rey nostre primogenit dona manera que de continent se hagueren II naus II galees et una galiota en les quals munta tota la millor gent que era ab lo dit rey axi de nobles cavallers com de gentils homens per anar ensemps ab les dites III naus en ajuda de la dita princessa de Taramo: perque nos encara li significam aquestes coses a fi quell de qui es principal interes hi deja prestament provenir car parria segons la relacio del dit Segner que si lo dit rey hi anava personalment axi com diu lo dit Segner que lo dit rey ha scrit al dit nostre primogenit quey ira per certs capitols et letra de creença quen Martin Daso li ha aportats los fets del dit rey Luis irien et succeirien grandament a sa honor segons que totes aquestes coses havem al dit rey Luis notificades per altres letres nostres.
Dada en Valencia sots nostre segell secret a VIIII dies de juny del any MCCCCVII. — REX MARTINUS.— Dominus Rex mandavit michi. — Johannes de Tudela. — Dirigitur Dalmacio de Biert procuratori regio comitatuum Rosilionis et Ceritanie.


miércoles, 11 de marzo de 2020

APÉNDICE , BATALLA DEL SALADO

APÉNDICE 
APÉNDICE , BATALLA DEL SALADO

BATALLA DEL SALADO (1).

Núm. 1.
Reg. n° 1111, fol. 7. 19 set. 1337.

En Pere por la gracia de Dios rey Daragon et cetera. als amats consellers nostres en Galceran Marquet et Narnau Ballester salut et cetera. Significamvos que nos per raho del estol lo qual entenem a fer Deus volent contra alcuns enemichs nostros en la primavera seguent havem obs arbres entenes et altres coses necessaries al dit estol

(1) Habiendo sido esta gran batalla, que los árabes llamaron de Wadacelito, uno de los hechos militares más gloriosos y de mayores consecuencias para la completa restauración de España, no tanto por las derrotas de Juzef Abul Hagiag rey de Granada, cuanto por el exterminio de los formidables ejércitos del orgulloso Ali Abul Hasan, o Albohacen, rey de Marruecos, y hallándonos en tiempos en que se hacen tantas ediciones y reimpresiones de la historia de España, mientras se escriben y publican otras generales de nuevo, por plumas las más acreditadas con tanta aceptación pública; creemos muy oportuno, por todas estas consideraciones, anticipar en esta colección, por vía de apéndice, algunos documentos, para ilustrar tan memorables hechos de don Alfonso V de Castilla coligado con el IV de Portugal y don Pedro el Ceremonioso de Aragón. Los archivos de Sevilla, en cuya ciudad residía entonces el monarca castellano, y en la que se hicieron los aprestos para estas expediciones, podrán acaso dar mayor extensión a esta prueba histórica, que no desconoció el docto e infatigable P. Mariana.

per ço a vos deim et manam expressament que encontinent regonegats los arbres et les entenes den Jacme Roda e den Benart Duerto vehins de Aynsa los quals te Nancull en la botiga de Feliu de Valls. Encara regonexets quants arbres e entenes hi ha que sien aptes a les galees que nos entenem a fer. E assi mateix vejats si en nengun altre loch dins Barchinona na de que hom puxa fer comte. E semblantment regonexets pera quantes galees hi trobarets arbres entenes e escales ni de quin preu son per ço com nos navem ja parlat ab lo dit Berenguer Dorto qui ha una quantitat darbres entenes et escales ja tallades en termen de Belsa. Encara vos certifiquets de quantes mans de lonch ne de quantes mans o pams dample havem obs los arbres ne les entenes ne quina quantitat ni en qual temps es necessari que sien a Tortosa cor dalli sauran a compartir pera Barchinona e pera Tarragona e pera Valencia e fets compte que la armada deu esser en mar en la primavera vinent. Item vos femos saber que de rems no podem haver recapte Darago ne daltra part deça perque es obs que encontinent pensets de qual partida ne pora hom haver pus ivarçosament e que sia mellor fusta et ..... quen procurets ab aquelles persones que vejares vos sia que pus tosts mils hi pusquen donar bon recapte. Item nos certificats quina quantitat de canem havem mester per ço car sa a comprar en Arago on es mellor e de mellor mercat. E per ço que en aquestes coses mils puxats pensar e nos ne puxats mils certifficar femvos saber que es nostre enteniment de fer LX galees (Poder naval de los monarcas de Aragón en el siglo XIV !!) ultra aquelles que ja son fetes en Ies maritimes de les quals LX enten hom que dejan esser XL galees grosses aptes a batalla et XX leugeres. Et regonegudes totes les demunt dites coses et ahuda informacio de aquelles com en aço no sia mester triga per raho del temps qui es breu segons que veer podets volem et a vos manam quens certifiquets encontinent clarament per letra vostra la qual liurets al correu portador de la present de tot ço qui damunt es dit. Et aço en nenguna manera no mudets ne metats alcuna triga. Data en Darocha sos lo segell nostre secret a XIX dies de setembre anno Domini MCCCXXXVII (1). - Guillermus de Pulcroviso mandato regis facto per thesaurarium.

(1) Aunque los documentos que damos a luz están puestos por orden de meses, la cronología de los años es de la encarnación hasta el de 1351 en que don Pedro el Ceremonioso introdujo, en las cortes de Perpiñan, la data de la natividad en su real cancillería de Aragón: y sin esta advertencia es fácil incurrir en mil anacronismos; porque como los años de la encamación corren de 25 de marzo a 25 de marzo, resulta necesariamente que el enero, febrero y marzo son los tres meses últimos del año, así como son los tres primeros de la natividad del Señor. Debemos también advertir que la cancillería de Aragón empezaba su año de la natividad el mismo día 25 de diciembre. Castilla no dejó sus Eras, según Florez, hasta el año 1383, que con la rebaja de los 38 años y días andados del mes, hemos puesto en las datas marginales de los mismos documentos.

num-2-reg-950-fol-203-19-nov-1337

domingo, 1 de agosto de 2021

FINAL. LA PATRIA DEL POETA.

FINAL.

LA PATRIA DEL POETA.

DEDICADA
Á EN RAMON PICÓ Y CAMPAMAR.

Sursum corda.
(L´Esglesia.)

¿Quína es la terra pera sempre hermosa
Per que batega del poeta´l cor;
La patria d´existencia venturosa
Que li sonriu com una aubada d´or?

Ell la veu en los somnis nit y día,
La descubreix de lluny com l´ideal,
De sos aucells ascolta l´harmonía,
De sa visió té´l goig esperitual.


FINAL.

LA PATRIA DEL POETA.

DEDICADA
Á D. RAMON PICÓ Y CAMPAMAR.

Levantad los corazones.

(La Iglesia.)

¿Dónde está la hermosa tierra, por que suspira el corazon del vate?
¿Dónde la feliz patria, que le sonríe cual brillante aurora?

La ve en sus sueños; la descubre en lontananza como un ideal; escucha los armoniosos trinos de sus pájaros; la contempla con inefable gozo.


Com rica pluja del estiu tardana
Que á flors mig mortes fa badar bon ull,
Y als arbres decayguts en l´erta plana
Fe desplegar ab nova pompa´l full;

Axí ´l pressentiment d´aquexa terra,
La viva recordança que ´n té ´l cor,
Reviva en ell la pau que´l mon esguerra,
Y obri la vista com del camp la flor.

¿Còm no, si es ella l´hermosura nova
Que del afany lliberta l´esperit?
¿Còm no, si hi cantan ignorada trova
Que l´interior embadaleix del pit?

Los ciutadans d´aquexa Vall aymada
Dintre son cor no estojan malvestat;
Sa ánima de dol no es rodejada;
Boga son seny pe´l mar de veritat.

¡Oh, sí; no tenen l´ánima adolida
Dels dubtes per la cárrega cruël;
Comprenen los misteris de la vida;
Dorada copa no ´ls presenta fel.

¡Sí!; en exa patria del plaher no troban
Lo llit nupcial cubert ab vels de mort,
La innocencia dels nins los vells no roban,
Ni adoradors hi té la lley del fort.


Como tardía lluvia de verano, que reanima las agostadas flores, y hace desplegar con nueva pompa las hojas de los árboles en la vasta llanura;

Así, al presentimiento de esa tierra, al vívido recuerdo que de ella tiene el alma, renace la paz espiritual; y el hombre levanta la cabeza, como la flor del campo.

¿Cómo no, si ella es la nueva hermosura, que de afanes liberta al humano espíritu? ¿Cómo no, si en ella se canta un cantar que embelesa lo íntimo del pecho?

Los habitantes de ese amado Valle, no esconden en su corazon el crímen; el dolor no rodea su alma; su entendimiento navega por el mar de la verdad.

¡Oh, sí!; no tienen apesadumbrada la conciencia con la cruel carga de las dudas; comprenden los misterios de la vida; no se les ofrece hiel en dorada copa.

¡Sí! En esa patria del gozo puro, no hay lecho nupcial cubierto con velos de muerte; los viejos no roban la inocencia á los niños; ni tiene adoradores la ley de los tiranos.


Vora ´ls brancons d´un tejinat de palla
No ´s veuen les motlures d´un palau;
Ni los horrors de estúpida batalla
Reben honres degudes á la pau...

En los bosquets de perfumades roses
Que guaytan d´un bell riu dins l´ona d´or,
S´escometen les verges ruboroses,
Clara mostrant l´eternitat del cor.

Ergulloses palmeres remorejan,
Mesclant sa veu ab los murmulls del riu;
Llargues arbredes sos fruyters rumbejan;
L´ayrosa Flora per lo camp sonriu.

Vestits de llum més resplandent y clara
Que la qu´envía del matí lo sol,
Per nobles archs d´arquitectura rara
Va dels poetes lo sagrat estol.

Floretes naxen á son pas de gloria,
Del sentiment conversan y l´amor,
Conversan ab los héroes que victoria
Tenir saberen del mundá furor.

Y ab los pacífichs genis que poliren
L´aspra terra, tornantla rich verger;
Los qui del home lo progrés conduiren
Pe´ls drets camins de la Bondat y´l Ver.


Al lado de infeliz chozuela no se destacan las ensambladuras de rico palacio. Ní los horrores de estúpidas batallas reciben los gloriosos nombres debidos á la paz.

En bosquecillos de encendidas rosas, que se miran en la dorada superficie de manso río, departen amigablemente grupos de castas vírgenes, demostrando la eternidad de los bellos sentimientos.

Esbeltas palmeras cimbran sus palmas, uniendo rumores á los murmullos del río; largas arboledas ostentan sus frutales; la gentil Flora sonríe en las campiñas...

Vestidos de luz más resplandeciente que la del sol de la mañana, por arquerías de noble arquitectura, va la sagrada muchedumbre de los poetas.

Florecillas nacen á su glorioso paso; hablan del puro sentimiento y del amor; hablan con los sublimes héroes que supieron alcanzar victoria de las sugestiones mundanales.

Y con los pacíficos genios que cultivaron la salvaje naturaleza, tornándola delicioso verjel; y con los que guiaron el humano progreso por las derechas vías del Bien y la Verdad.


Gosant la llum de l´infinita Essencia,
Lo mon vejent baix de sos peus rodar,
Y´ls gays colors ab que de Deu la ciencia
Sabé de l´auba lo mantell pintar;

Un himne d´entussiastes harmoníes
Elevan pur, inmens al Esperit;
Del pensament s´axeca d´Isaíes,
Se vivifica en l´harpa de Davit.

Homero canta ab lira misteriosa
De sa patria novella ´ls pobladors;
Píndaro en exa terra tant gloriosa
Raija dels llabis versos voladors.

Virgili se conmou ab les belleses
Dels camps alegres que fugir no té;
Dant hi coneix la font de ses grandeses;
S´inspira Tasso en virginal lloré.

Misericordia hagueren del Altíssim,
Al passar de la vida los esculls;
Y´t lloan ara ab un parlar suavíssim
A tu, Senyor que sa pregaria aculls.

Petrarca ´l solitari, el bon Ausíes,
Garcilaso lo suau, lo just Boileau;
El vat de les tristeses, Jeremíes;
El conhort de les ánimes, Lleó.


Gozan la luz de la infinita Esencia; ven á sus piés la rotacion del Universo, y los alegres colores con que la ciencia de Dios supo pintar el manto de la aurora.

Un himno de entusiastas armonías se eleva puro, inmenso, al Supremo Espíritu; se levanta grandioso del pensamiento de Isaías; se vivifica en el arpa de David.

Homero canta con misteriosa lira los ciudadanos de esa nueva patria; Píndaro en esa gloriosísima tierra hace saltar de sus labios voladores versos.

Virgilio se conmueve con las bellezas de los alegres campos, que no tiene que abandonar; Dante reconoce la fuente de sus altos pensamientos; se inspira Tasso en virgíneos laureles.

El Altísimo tuvo misericordia de ellos, al atravesar los escollos de la vida; les perdonó sus faltas en el trance de la muerte: y, ahora, te alaban con suavísimos cantos, á Ti, Señor, que acogiste su plegaria.

Petrarca, el solitario; el buen Ausías; el dulce Garcilaso; el recto Boileau; Jeremías, el vate de las tristezas; Leon, el consuelo de las almas.


Lo cech d´Albion, de mística figura,
Que contempla de Deu la caritat;
Manzoni, l´esperança y la ventura,
Que centelleja amor y llibertat.

Y, junt ab ells, del riu per la pradera,
Camoens y Lope, Horaci, Lamartine,
Cervantes, Calderon, Corneille, Herrera,
Breton y Schiller, Ramon Lull, Racine.....

Chors delitosos, música sagrada,
Que de Jehovah les bendicions atrèu;
Rossinyolets qu´alegran exa aymada
Patria del Art, ahont la Bellesa sèu.

__


¡Oh, quí pogués sentirne d´eix cántich la dolcesa;
Quí pogués ovirarvos, riberes del nou mon!
Qui pujar á exa gloria de l´inmortal grandesa,
Dexant de nostra terra lo rústich horizon!

Aquí, baix la miseria, l´esprit se desconhorta;
Les il-lusions defugen com l´aygua del torrent;
Lo mal gust senyoreja de los palaus la porta,
Dins fret materialisme suspira´l pensament.

¡Oh Terra, dolça Terra, qu´el cor del poeta adora;
Oh Terra, dolça Terra, de imatge celestial!
Lo pit seu tes montanyes, tos ciutadans anyora,
Com lo nauxer d´Islandia lo sol meridional.

El ciego de Albion, de mística figura, que contempla la claridad de Dios; Manzoni, la esperanza y la dicha, que centellean amor y libertad.


Y con ellos, en las praderías del río, Camoens y Lope, Horacio, Lamartine, Cervántes, Calderon, Corneille, Herrera, Breton y Schiller, Raimundo Lulio, Racine.....

Coros placenteros de sagrada música, que atrae las bendiciones de Jehovah; ruiseñores, que alegran esa amada patria del Arte, donde la Belleza tiene su trono.
___

¡Oh! ¡Quién pudiese percibir ese cántico de dulzura! ¡Quién pudiese veros, playas del nuevo Mundo! ¡Quién subir á esa gloria inmortal, dejando ya nuestros rústicos horizontes!

Aquí, en esta miseria, el espíritu llora, huyen las ilusiones como las aguas del torrente; el mal gusto se sienta en el umbral de los palacios; y, en el vacío del materialismo, se asfixia el pensamiento.

¡Oh Tierra, bendita Tierra, por la cual suspiramos! ¡Oh Tierra, bendita Tierra de celestial imágen! Echamos de ménos tus montes, y tus pobladores, como el navegante de Islandia echa de ménos el sol meridional.


Per exes tes planures son pobre sér delira,
Com l´herba de les prades per l´oratjol matí;
A ta visió riallera ne polsará una lira,
Sentat prop la fontana, vejent l´Estel diví.

¿Qué hi fá, qué hi fá entre´ls homes lo generós poeta
De germandat y gloria, d´independencia falt?
Féuli mercé si us parla del Cel, com un profeta;
La patria dels cors nobles, la Patria, es Allí Dalt!

Juliol 1871.


Por esas tus llanuras mi corazon delira, como la hierba de los prados por el cefirillo del alba. A tu vista pulsaré la cítara, orillas de la sagrada fuente, mirando la divina Estrella.

¿Qué tiene que hacer entre los hombres el generoso poeta, falto de simpatías, de independencia y gloria? Perdonadle, si cual un profeta os habla del Cielo. ¡La patria de los nobles corazones, la Patria, está Arriba!

domingo, 29 de agosto de 2021

Guillem Forteza. L'ORFANET SABOYART.

L'ORFANET SABOYART.





Sense
pare, sense mare,


Sense
germans ni parents,


No
tench mes que una marmota


Que
té fam, com jo mateix.


-
Una llimosneta,


Per
amor de Deu! -





Duch
la camisa esquinsada,


Fets trossos calsons y jech;


Uns
esclops duya de fusta,


Y
'ls he perdut dins la neu.


¡Animetes
compassives!


Tot
gelat estich de fret.





EL HUERFANITO SABOYANO.


Sin
padre, sin madre, sin hermanos ni parientes, no tengo más que una
marmota tan 
hambrienta
como yo.


-
Una limosnita por amor de Dios! -

Hecha
jirones la camisa y calzas y chaqueta, unos chanclos llevaba de
madera, y entre la nieve los he perdido. Almas niñas y piadosas,
yerto de frío estoy.



Un poch de roba, cors dolços!


Al
morir la trobareu;


Cada
fil un ratx de gloria,


Que'us
abrigará en lo cel.


-
Una llimosneta,


Per
amor de Deu! -





Piulant
ab veu dolorida,


Encara
no naix l'aucell,


Apar
que a la Providencia


Demana
abrich y sustent:


Y
els seus pares volan, volan


Per
corrals y per graners,


Y
ab estopa y brins de palla


Li
fan un niu ben calent;


Volan,
volan y l'hi duen


De
que menjar ab llurs bechs.


Jo,
sense pare ni mare,


Tench
enveja als aucellets.


-
Una llimosneta,


Per
amor de Deu! -





Ningú
nat del mon m'estima,


Y
axó es lo que 'm sap mes greu;


Pe
'l meu costat la gent passa,


Passa
y mira, y no 'm diu res.


Un
estol de nins y nines


Per
totes parts me segueix;


Si
no fós per la marmota,


No
'm seguiria cap d'ells.





Un poquito de ropa,
corazones dulces! Al espirar la encontrareis en la otra vida, cada
hilo un rayo de gloria que en el cielo os abrigará.


-
Una limosnita por amor de Dios! -

Piando
con quejumbrosa voz, apenas nace el pajarillo, parece que a la
Providencia pide abrigo y sustento: y sus padres vuelan y vuelan y
con estopa y briznas de paja le calientan amorosos su nido; vuelan,
vuelan y le traen que comer en sus picos afanosos. Yo sin padre y sin
madre, tengo envidia a los pajarillos.


-
Una limosnita por amor de Dios! -


Nadie
me quiere en este mundo y esto es lo que más me lastima; a mi vera
mucha gente pasa, pasa y mira, y nada me dice. Por todas partes me
siguen muchos niños y muchas niñas; ay! si no fuese por mi marmota,
ninguno de ellos me siguiera. ¡Cómo ríen! Ay Dios! Cómo juegan!
Bien pueden jugar! ya lo creo, tienen cama bien mullida y pan del día
juguetes y cuarticos...


Tienen
quien les dice a todas horas: ¡Hijo de





¡Cóm folgan! ay Deu!
¡Cóm folgan!
¡Bé poden jugar! ¡Ja ho crech!...


Tenen
bon jas y pa tendre,


Y
joguines y dobblés...


Tenen
qui 'ls diu a tota hora:
- ¡Fill meu dolç! ¡Angelet meu! -


Qui
los dona mil besades


Saborosas
com la mel...


-
Una besadeta,


Per
amor de Deu! -


Aquexa
dematinada


Mort
se 'n duyan un ninet
;


N'era
blanch, com jo, y tenia,


Com
jo, rossos els cabells...


Si
jo 'm muyr,
ánimes bones,


Ánimes
color de cel,


Que
quant me donau almoyna,


Paraules
dolçes me deys;


Que
'n no donarla 'm deys sempre:


Deu
l''assisteca, fill meu
!” (l''assistesca, assistexa, assisteixa;
asista
)


Si
jo muyr, tot de seguida


A
la Verge contaré


Totes
les vostres llimosnes,


Tot
lo que per mí hauréu fet,


Perque
vos don la ventura


Que
'l vostre bon cor mereix.


-
Una llimosneta,


Per
amor de Deu! -

______


Nota:
Este poema me enchise ! “Mort se 'n duyan un ninet” m'ha fet
plorar
.




mis entrañas! Angel
mío! Quien les da miles de besos más sabrosos que la miel...


-
Un besito por amor de Dios! -

Esta
mañana iban a enterrar a un niño; su frente era nevada cual la mía,
como yo tenía rubios los cabellos... Si yo muero, almas buenas,
almas color de cielo, las que al darme la limosna me decís palabras
tan tiernas; que si no me la dais decís siempre:
Dios te asista, hijo del alma!” si yo muero, en seguidita contaré a la
Virgen vuestras limosnas, todo lo que por mí habréis hecho, y ella
os dará la bienandanza que vuestro 
buen
corazón merece.


-
Una limosnita por amor de Dios! -


____

Aquí tenim al orfanet al any 2011:

Yo li donaría una almoyna, pero ya ha viscut y viu del catalá

Yo li donaría una almoyna, pero ya ha viscut y viu del catalá. Com lo seu pupil de Penarroija de Tastavins.

miércoles, 21 de julio de 2021

XXVIII, diada VI festa centenaria mort Jaume d´Aragó

XXVIII

LO
TROVADOR MALLORQUÍ



EN
LA DIADA DE LA VI FESTA CENTENARIA



CONMEMORATIVA
DE LA MORT



DE
LO ALT EN JAUME D´ARAGÓ.

Poesía
que en lo certámen de Valencia de 28 de Juliol de 1876, obtingué lo
premi de una medalla de bronzo,
oferta per “La Société pourl´étude des langues romanes.”



¡Salut!



Trovadors,
bons trovadors,
Que l´arpa haveu puntejat
En tan solemne
dïada,
En festa tan solemnial;

Vosaltres que´l cor
sentiu
Enardirse y esclatar
D´amor á la santa patria
Que
la velluria ´ns lexá;



XXVIII
EL
TROVADOR MALLORQUIN
EN LA FIESTA DEL VI CENTENARIO



DE
LA MUERTE DEL REY
DON JAIME DE ARAGON
.



¡Salud!



Trovadores,
galanos trovadores, que habéis preparado las históricas arpas, en
este solemne día, en esta solemnísima conmemoracion;

Vosotros,
cuyos pechos enardece el santo amor á la patria que nos legaron
nuestros abuelos;







Trovadors,
bons trovadors,
Los de vida sens pecat,
Los de la elevada
pensa,
Los de l´harmònich parlar;



¡Salut!
Jo us contempl´ avuy,
En exa hermosa ciutat
Que les onetes del
Turia
Solen quietes besar.



No´m
so mogut de ma terra
Perque no ho vol lo meu fat,
(Ma vida aquí
troba vida
Per vides arreplegar;)



No´m
so allunyat de les roques
Hont s´esbrava ´l temporal,
No he
perdut de vista l´Ángel



Qui´ns
defensa la Ciutat;




Per anármen á
ascoltarvos,
Rossinyols enamorats,
Per ab vosaltres unirme
Y
de l´antigor parlar.



¡Ay!
sentir no puch lo alè
De inspiració celestial,
Que se desprèn
de vosaltres
Y ´ns trasporta á lo Passat.





Trovadores,
galanos trovadores, los de historia sin mancilla, los de levantados
pensamientos, los de armonioso lenguaje;

¡Salud! Os contemplo
hoy reunidos en esa hermosa ciudad, besada por las apacibles olas del
Turia.



No
me he movido de mi tierra, porque no lo quieren los hados; acá mi
vida halla vida, para juntar muchas vidas en una.



No
me he alejado de las rocas, donde se estrellan los temporales; ni he
perdido de vista el Ángel de bronce, que desde las torres del árabe
castillo, defiende la ciudad de Palma.



No
me he movido de casa, para ir á escucharos, ruiseñores del amor;
para unirme con vosotros, y hablar de los tiempos antiguos.



¡Ay!
No puedo mecerme en el aura de celestial inspiración, que de
vosotros se desprende, y nos transporta á lo Pasado.







Pero
l´ánima valenta,
Sens que l´aturi ´l rocam,
Passa ab ses
ales divines
De una volada la mar;

Y descobreix l´horta
bella,
Y arriba al històrich Grau,
Y respira dolços ayres
De
jardins embalsamats;



Y
entra á la Ciutat garrida,
Que vos dona rich hostal;
Y se
mescla entre vosaltres,
Y eus escomet, Valencians.



¡Qué
gaya es la vostra terra,
Qué superbos los casals,
Qué
flayroses les arbredes,
Y qué delitós lo cant!



¡Oh!
sento unes harmoníes
Voladores com les aus,
Ascolt sonores
esparses,
Suspirs d´amor ideal.



Trovadors,
los d´exa terra,
Los del enginy sobirá,
¡Quína música tan
dolça!
¡Quína llengua avuy parlau!




Pero
mi alma, valerosa, sin que valgan á detenerla peñascos y
promontorios, pasa de un solo vuelo, en alas de su entusiasmo divino,
el brazo de mar;

Y descubre la bella huerta, y llega al viejo
puerto del Grao, y respira el dulce ambiente de embalsamados
jardines;



Y
entra en la graciosa ciudad, que hoy os da fastuosos albergue; y se
reune con vosotros; y os saluda, hijos de Valencia.



¡Qué
alegre es vuestro país! ¡Qué soberbios palacios! ¡Qué aromosas
arboledas!
¡Qué deliciosos cantares!

Oigo
armonías voladoras como los pájaros; escucho estrofas llenas de
sonoridad, suspiros de ideal amor.



Trovadores
de esa tierra, los del soberano ingenio, ¡qué música tan dulce!
¡qué lengua tan melodiosa estáis hablando!





Nosaltres
no l´hem perduda,
No l´hem oblidada may;
Exa llengua qu´ara
sento
Nostra mare ´ns la ensenyá.



Dins
les pletes mallorquines,
Per les montanyes y plans,
Desde la
platja á la serra,
Desde ´ls horts als comallars;

Per
tot, per tot encarara
Ressona y vol ressonar;
Per tot, per
tot encarara
S´ouen sos accents corals.



La
pageseta refila
Ses cançons per l´alzinar,
Lo mariner á la
lluna
Ses codolades retrau.



Per
la terra de Mallorca,
Sense por y sense esglay,
Viu sanitosa y
xalesta
La llengua que festejau.



Trovadors,
bons trovadors,
Axí Deu sempre eus ampar,
Com es ver que
l´alegría
Dintre del cor no m´hi cap.



Nosotros
no la hemos abandonado; no la hemos olvidado nunca. Esa lengua, cuyos
acentos resuenan ahora tan dulces, nos la enseñaron nuestras madres.







A
lo largo de las dehesas mallorquinas; en las montañas ó en las
llanuras; desde las playas á las sierras, desde los huertos á las
hondonadas de los barrancos;

Por do quiera se la oye; por do
quiera los ecos reproducen sus afectuosas palabras.



La
montañesa modula en el encinar sus populares canciones; el marinero,
al rayo de la luna, repite sus codoladas.



En
tierra de Mallorca, sin padecer temores ni desmayos, goza de perfecta
salud y vive alegre la lengua que hoy festejáis.

Trovadores,
galanos trovadores, así Dios os dé siempre su gracia, com es verdad
que la satisfaccion rebosa de mi pecho.





El
goig lo meu cor umplena
Perque ´us veig arrenglerats;
¡Ditxa
de la patria mía!
¡Tant de bo qu´ella durás!



¡Tant
de bo!... Vostres paraules
Recordan los temps passats,
De la
raça llemosina
La gloria y los fets més alts.



Un
nom repeteix lo llabi,
Un nom recorre l´espay,
Un nom avuy
ressucita:
Rey En Jaume, Deu vos guart.



Rey
En Jaume, de la tomba
Be vos podeu axecar,
Veníu veníu de la
gloria,
Hon eternalment estau.



Del
aplech de los poetes
Ascoltarèu lo cantar,
Sentirèu les gayes
troves
Ó los himnes trïunfals.



Mes
¡ay! ¿quína veu planyívola
Ix del cors apesarats,
Y
uníssona ´s dexa entendre
Com un cántich funeral?




El
regocijo hinche mi corazon, porque os veo á todos reunidos. ¡Oh
dicha de mi patria! ¡Ojalá no se acabase nunca!



¡Ojalá!...
Vuestras palabras hacen revivir los tiempos pasados, la gloria y los
exclarecidos hechos de la raza lemosina.



Un
nombre vuela de boca en boca, un nombre recorre el inmenso espacio,
un nombre resucita: rey Don Jaime de Aragon, Dios te guarde.



Rey
Don Jaime de Aragon, bien puedes levantarte del sepulcro; vén, vén
de la Gloria, en donde estás por toda la Eternidad.



Escucharás
los cambios de los poetas, las gayas trovas, los himnos triunfales.



Mas
¿qué lamento es ése, que se escapa de los apesadumbrados pechos, y
se me figura cántico funeral?





¡Ay!
¡ay! passaren centuries,
Sis n´havem passades ja;



Y
en tal día com est día
Valencia esclatava en planys.



Y
plorava Catalunya,
Y l´Aragó, y Alacant,
Y Montpeller de
Provença,
Y´l generós balear.



Tocavan
de mort campanes,
Frares corrían migrats,
Richs-hòmens y
duchs y comtes
Revoltavan el Palau;

En braços de l´alt En
Pere
Espirava lo rey gran,
Lo rey més gran y més sabi
Que
vejeren les etats.



Ell
lo renom merexía
De Conqueridor com cal;
Ell vos doná
l´existencia
La terra, la llum, la pau.



Ell
arrancá ab sa potença
De les arpes del alarb
Exa terra, mare
vostra,
Y ´ns creá la llibertat.




¡Ay!
Pasaron los siglos; seis han pasado ya: y, en tal día como hoy,
prorrumpía en sollozos todo el reino de Valencia.



Y
lloraba Cataluña, y Aragon, y Alicante, y Mompeller de Provenza, y
el generoso Balear.



Las
campanas tocaban á muerto, corrían despavoridos los religiosos,
richos-hombres y duques y condes rodeaban el Alcázar.



En
brazos de Su Alteza, el príncipe D. Pedro, espiraba el gran rey, el
rey más grande y más sabio que vieran las edades.



Él
mereció el renombre de bravo Conquistador; él os dió la
existencia, el país, la luz, la paz.



Él
con su poder arrancó de las garras del alarbe esta tierra, madre
vuestra; y os creó la libertad.





Quant
s´espasa llampegava,
Y eguinava son cavall,
Res del mon podía
abátrel,
Res podía ´l capturar.



En
lo Puig, á Borrïana,
De Tortosa per avall,
Sa má ferma y no
retuda
Los sarrahins martellá.



Y
en los murs, y en les mesquides
Que clamavan á Ceyán,
D´Aragó
y de Catalunya
Les banderes feu alçar.



Y
en les hortes valencianes
Y en les torres més capdals,
Abatent
la mitja lluna,
Les santes Creus hi plantá.



Trovadors,
bons trovadors,
Qui us planyeu de son trespás,
També mon cor
l´ha de plányer,
També me cal suspirar.



De
Mallorca, de Mallorca
Som avuy la veu lleal;
Y de ma patria
Mallorca
No puch dir lo dol amarch.



Cuando
su acero relampagueaba, y relinchaba su bridon, nada era capaz de
abatirle, nadie era capaz de detenerle.



En
el Puig, en Burriana, en el llano de Tortosa, su siempre firme y no
vencida mano, fué martillo de los sarracenos.



Y
en lo alto de los muros, y en las mezquitas, que obedecían á Aben
Zeyán, enarboló las banderas de Aragon y Cataluña.



Y
en las vegas valencianas, y en las más altivas torres, plantó la
Santa Cruz, sobre las ruinas de la Media Luna.



Trovadores,
sencillos trovadores, que os lamentáis de su muerte; también mi
corazon la lamenta, tambien debo suspirar.



Soy
voz de Mallorca; y no me es posible en este día ocultar el amargo
duelo de mi patria.





La
Illa verge que ´l sol daura
Y besan los vents de mar,
Avuy sa
llum y sa ditxa
Muda en un tristíssim plant.



Recorda
que son gran pare
Tal día com ´vuy finá,
Son pare, ´l qui
vida y honra
Y gloria li va tornar.



Recorda
que en los navilis
Ixqué dels ports catalans;
Les platjes de
Santa Ponça
Los vejeren arribar.



Y
´ls barons de sa companya,
Y tota la host reyal,
Envestiren de
los moros
Les armades de lleoparts.



Cavallers
ardits y prous
Queyan á mils en lo camp;
Pero en mig d´ells
lo gran Príncep
Avançava guerrejant.



Y
la ciutat fou vençuda,
Y los catius deslliurats,
Y en les tors
de l´Almudayna
Vetlava l´almogavar.




La
Isla vírgen, dorada por el Sol, besada por los vientos del mar, hoy
convierte su luz y su dicha en tristísimo llanto.



Recuerda
que su gran padre murió en tal día como hoy, su padre, el que le
devolviera la vida, la honra y la gloria.



Recuerda
que en la real armada salió de los puertos catalanes. Las
mallorquinas playas de Santa Ponza le vieron echar pié á tierra.



Y
los barones de su mesnada, y toda la hueste real envistieron contra
las filas de leopardos musulmanes.



Buenos
y bravos caballeros caían a miles en el campo de batalla. En medio
de ellos avanzaba el gran príncipe, blandiendo su montante.



Y
fué vencida la ciudad; y liberados los cautivos; y se apostaron
centinelas almogávares, sobre las torres de la Almudaina.





Y
després Mallorca bella,
Sultana del fer alarb,
Va ser la verge
cristiana
Ungida ab oli sagrat.



¡Ay!
¡que sía la gloria eterna
Al bon rey qui´ns batejá!
¡Deu
li haja donat lo premi
Que guanyaren sos traballs!



¡De
la gloria en les altures
Deu l´haja clarificat!
¡Oh! ¡sí,
sí! ¡Lo guasardó
Tinga dels héroes cristians!



Jo´l
veig assegut en trono
De llum y de majestat,
Resplendent y
enlluernador,



Com
l´Essencia divinal.



Vèrgens
y angelets ayrosos
Fills dels regnes qu´ell salvá,
Cantan ses
glorioses gestes
Duguent palmes celestials.



Lo
acompanyan los guerrers
Qui devora ell van finar,
En les
ardentes batalles
Contra la lley del Islam.




Y
luégo la bella Mallorca, sultana del fiero muslim, vino á ser la
cristiana vírgen, ungida con los sagrados óleos.



¡Gloria
eterna al buen rey, que nos dió el Bautismo! ¡Dios le haya
concedido el premio que ganaron sus virtudes!



¡Dios
le haya inundado de luz en las alturas de la Gloria! ¡Sí, sí!
¡Posea el galardon de los héroes cristianos!



Véole
sentado en trono de luz y majestad, resplandeciente, deslumbrador,
como la divina Esencia.



Graciosas
vírgenes y pequeñuelos ángeles, hijos de los reinos que él salvó,
cantan sus gloriosos hechos, llevando en las manos triunfadoras
palmas.



Rodéanle
los guerreros que murieron á su lado, en las ardientes batallas
contra el Islam.



Y
li sonriuen gojosos
Los reys cavallers y sants;
De França lo
noble Lluis,



De
Castella ´l pros Ferrant...



Trovadors,
bons trovadors,
¿No´l veys al gran capitá?
Al qui ab son
sceptre regía
De Nimes al Cap de Pals?

Ab sa espasa
triunfadora
La patria nos va formar,
Ab ses lleys se
sabïesa
Nos proclamava germans.



Cantem,
cantem de sa gloria
Los recorts benavirats,
Esperances de la
patria
Son los recorts qu´exalçam.

Cantem en la nostra
llengua
Un afectuosíssim lay,
La llengua en la que dictava
Lo
rey sa Historia inmortal.



Del
Conqueridor les gestes
Inflamen l´estol de vats,
Y dexe la
festa d´ara
Recordança perpetual.




Y
le dirigen inefable sonrisa los reyes caballeros y santos; el noble
Luis de Francia, el buen Fernando de Castilla.

Trovadores,
galanos trovadores, ¿no le veis al gran capitan? ¿Al que con su
cetro regía nuestra tierra desde Nímes al cabo de Palos?



Con
su vencedora espada formó nuestra patria; con sus sabias leyes
proclamaba nuestra fraternidad.



Cantemos,
cantemos los bienhadados recuerdos de su gloria. Los recuerdos de hoy
esperanzas son de la patria.



Cantemos
en nuestra lengua lemosina afectuosísimo lay; en la lengua en
que el rey escribió su inmortal Historia.



Las
hazañas del Conquistador inflamen esa muchedumbre de poetas; y deje
la presente solemnidad, imperecedera memoria en los anales.





Y
´ls temps esdevenidors
Prengan exemple sagrat;
Y la patria
reverdesca
Quant senta lo noble cant.



Lo
Trovador mallorquí
Vos diu coratjós y pla:
Germans de fe y de
victoria,
¡Benvinguts! ¡Cantáu, cantáu!



Juliol
de 1876.




Y
los tiempos de lo porvenir tomen religioso ejemplo; y la patria
reflorezca, al escuchar tan nobles cantos.



El
Trovador mallorquin os dice con entusiasmo sincero: ¡Hermanos en la
fe y en la victoria, bien venidos seáis! ¡Cantad, cantad!



(V.
nota 20.)