Mostrando las entradas para la consulta estol ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta estol ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

sábado, 8 de junio de 2019

Tomo I, texto XXI, lo rey Darago, rey Martín de Sicilia

XXI.

Reg. 2.252, fol. 83. 1 de junio de 1409.

Lo rey Darago. - Rey molt car primogenit. Quatre letres vostres havem novellament reebudes continents vostra salut e bon estament e la occurrencia dels affers daqueix regne e moltes altres noves de que havem haut singular plaer e consolacio: perqueus pregam affectuosament rey molt car primogenit que soven nos vullats de tot ab vostres letres alegrar: e per tal com certament sabem quen haurets molt gran plaer rey molt car primogenit significamvos que som en bona disposicio de nostra persona merce de nostre Senyor Deus. Rey molt car primogenit nos havem haut fort singular plaer com lestol dels sicilians es ja aqui ab vos e loam molt la bona ordenansa quens havets trames a dir que havets feta de les naus e de les galeas vostres que havets tramesas a la isla de Sant P. e com deuen aqui esperar lestol de Cathalunya: e de tot ço que hauets ordenat que façen placia a nostre Senyor Deus quels hi endres quar la empresa es bona e fort rahonablement deu venir a bona perfeccio. Al fet del estol de Cathalunya quens supplicats quel vos trametam com pus prestament porem vos responem rey molt car primogenit que huy ha VIII jorns que parti tot ensemps de la plaja de Barchinona ab mossen Pere Torrelles capita general de les nostres armades e creem fermament que segons lo bon temps que han haut ja deuen esser
aqui ab vos o no molt luny: la raho per que tant ha trigat a partir daçi lo dit estol lo dit mossen Pere rey car primogenit vos hu deu haver dit ous ho dira quant sera ab vos. Sobre totes coses rey molt car primogenit vos pregam axi cordialment com podem que tengats bon regiment en vostra persona e queus guardets de mals ayres e usets de ço queus ordena laltre dia maestre Pere Soler de que altres vegades vos havem scrit. Rey molt car primogenit encontinent que sabem quel estol dels sicilians era arribat
aqui scrisquem a tots los prelats e monestirs de nostres regnes pregantlos que faessen continues e devotes oracions a nostre Senyor Deus queus endressas ensemps ab vostres gents en tots vostres affers e aixis fa de fet: perqueus pregam rey molt car primogenit quey hajats devocio quar les oracions de les persones devotes solen molt en semblants coses e molt majors aprofitar e no deu hom reputar a poc ne
menyspresar com soven se mostre per experiencia esser ver. Encaraus pregam afectuosament rey molt car primogenit que sobrel fet de la batalla vos vullats haver en la forma que de nostra part vos dira lo dit mossen Pere Torrelles lo qual ne havem ben informat queus ho diga e que no vullats massa usar de
crueltat vers los sards mas queus hajats misericordiosament vers ells e majorment si tornen liberament a
obediencia nostra e vostra: pero pregamvos eus avisam rey molt car primogenit que sils perdonats vos hajats en tal manera vers ells que nos puixen jamay rebellar quar en altra manera pijor seria la derrera error que la primera. Rey molt car primogenit fort gran plaer havem haut del matrimoni de don Frederic de quens havets scrit que havets finat ab la filla de don Jayme de Prades quondam: pregamvos rey molt car primogenit ab gran affeccio quel dit matrimoni vullats fermar e portar a final conclusio per nostra part e vostra e que no solament soven mas cascun jorn si possibleus sera nos escriscats de la successio de tots los affers e de les noves que sabrets. E sia la sancta Trinitat rey molt car primogenit vostra continua proteccio. Dada en la casa de Bellesguard sots nostre segell secret lo primer dia de juny del any MCCCCIX. - REX MARTINUS. - Dominus rex mandavit michi - Bernardo Medici. - Al rey de Sicilia nostre molt car primogenit.

lunes, 3 de junio de 2019

Tomo I, texto V, Rex Martinus, Dalmacio de Biert

V. 9 de junio. 

Carta del rey don Martín de AragónDalmacio Bier, procurador real en los condados de Rosellon Cerdaña, diciéndole, que habiéndole participado su hermana la reina doña Violante, que el rey Luis de Francia había preso en París a Artal de Alagón; partiese inmediatamente a verse con dicho rey Luis, y le suplicase de su parte que le entregase el preso, mandándole conducir a uno de los puertos de mar de Provenza, a donde don Martín enviaría una galera para recogerle y castigarle por sus traiciones, rebeldías y confederaciones con el común enemigo Lanzalao; y que para más obligar a dicho rey Luis, le participase que su hijo el rey de Sicilia, don Martín, había dado consejos y ayuda de naves y gente al capitán de las suyas que se hallaban en Palermo, y salvaguardia a la princesa de Taramo contra del referido Lanzalao. 

 
V.
Reg.2251. Fol.44. 9 de junio de 1407.


Lo Rey -- Procurador reyal. Significamvos que nostra molt cara sor la reyna dona Yoland nos ha trames dir per creença comanada a mossen Galceran de Sentmenat que Artal Dalago es estat pres novellament per lo rey Luis en Paris: e part aço havem reebuda una letra de micer Johan de Vallterra lo qual es en Massella ab lo sant pare per la qual nos certifica de la dita preso e com lo dit rey Luis hauria fet pendre lo dit Artal en I hostal de Paris apellat de les III puncelles e apres aquell axi pres et ben guardat feu traure de Paris et amenar al seu castell de Ganges on esta lo dit Artal pres et ben guardat: et aquesta nova se continua certament en la cort del dit sant pare e nos huy data de la present ho havem sabut de cert per personas qui son vengudes. E com a nos sia cert que lo dit Artal axi com aquell lo qual segons sabets es traydor e rebelle a nos et al rey de
Sicilia nostre molt car primogenit perseverant et indurat en la sua dampnada perdicio et obstinacia ha tractat axi ab Lançalau com ab altres tots aquells dans inconvenients et perills en los quals ell ço que Deus no vulla pogues metre lo regne de Sicilia et encara lo regne de Napols no remembrant axi com a ingrat et fill diniquitat de la gracia et misericordia que de nos obtingue com fos en nostra ma de liurar aquell a mort si haguessem volgut segons vos sabets ens volguem haver vers ell misericordiosament et
benigna: hauriem molt gran plaer e desijam fort que lo dit rey Luis remetes a nos o al dit rey de Sicilia nostre primogenit lo dit Artal punidor segons sos demerits: e per ço scrivim de present al dit rey ab creença comanada a vos en nostra letra la qual vos trametem ab la present et de aquella vos enviam translat dins aquesta.
Perqueus pregam manam et encarregam axi afectuosament com podem que de continent vistes las presents lexats apart tots altres afers per arduus que sien ensemps ab aquestes nostres letres et ab altres queus ne deu trametre sobre aço la dita reyna dona Yoland a la qual ne scrivim et la qual ne deu scriure al dit rey Luis et encara a la reyna sa filla partiscats et anets on se vulla que sera lo dit rey et presentatsli les dites letres explicantli en vigor de la dita creença com ne en quina manera nos havem sabuda la preso del dit Artal e com a nos es cert que ell es estat gran temps ab lo dit Lançalau et ses fet de casa sua tractant tota vegada ab tots aquells mes ginys que ha pogut contra lo dit rey Luis: perque nos per lo gran deute que es entre lo dit rey Luis et nos et per la gran amor que nos aportam a ell lo pregam axi afectuosament et de cor com podem que ell vulla lo dit Artal remetre a nos o al dit rey nostre primogenit en aquesta manera: ço es que ell lo
façe menar pres o ben guardat en Proença en algun loch o castell seu que sia prop de la mar per tal que nos hi puxam trametre una galea quil aport a nos ben segurament o al dit rey de Sicilia nostre fill segons que al dit rey Luis plaura per manera que lo dit Artal axi com a traydor e rebelle sia punit en report la pena que mereix. E en aquestes coses es sobiranament necessari que ans que vos partiats del dit rey Luis sia lo dit Artal en Proença e com hi sera scrivitsnosen de continent per correu cuytat per tal que nos hi puxam de continent proveir en trametre la dita galea segons es dit: haventvos en aquestes coses ab aquella diligencia ques pertany et de vos fermament confiam segons la
qualitat de negoci axi arduu requer sins desitjats en res james servir ne conplaure. Part tot aço direts al dit rey Luis segons que ja per altres letres li havem notificat com en Segner de Perapertusa uxer darmes del dit rey de Sicilia nostre primogenit es vengut a nos no novellament de part del dit rey e comta com las III naus quel dit rey Luis trametia en Taramo foren juntes a Palerm lo primer jorn del mes de maig prop passat on era lo dit rey nostre primogenit et alli hagueren nova certa del estol de Lançalau quera devant Taramo en lo qual estol eren VIII naus armades VI galees et un uxer: e lo capita de les dites naus sabuda per ell aquesta nova dellibera parlarne ab lo dit rey nostre fill lo qual li consella que lo dit capita no devia tant solament ab les dites III naus ni ab la gent darmes qui era en aquelles anar contra lestol del dit Lançalau e aço per la molt mes gent quen lo dit estol havia: empero lo dit rey nostre primogenit dona manera que de continent se hagueren II naus II galees et una galiota en les quals munta tota la millor gent que era ab lo dit rey axi de nobles cavallers com de gentils homens per anar ensemps ab les dites III naus en ajuda de la dita princessa de Taramo: perque nos encara li significam aquestes coses a fi quell de qui es principal interes hi deja prestament provenir car
parria segons la relacio del dit Segner que si lo dit rey hi anava personalment axi com diu lo dit Segner que lo dit rey ha scrit al dit nostre primogenit quey ira per certs capitols et
letra de creença quen Martin Daso li ha aportats los fets del dit rey Luis irien et succeirien grandament a sa honor segons que totes aquestes coses havem al dit rey Luis notificades per altres letres nostres.
Dada en Valencia sots nostre segell secret a VIIII dies de juny del any MCCCCVII. — REX MARTINUS.— Dominus Rex mandavit michi. — Johannes de Tudela. — Dirigitur Dalmacio de Biert procuratori regio comitatuum Rosilionis et Ceritanie.

miércoles, 11 de marzo de 2020

APÉNDICE, BATALLA DEL SALADO

APÉNDICE.

APÉNDICE, BATALLA DEL SALADO

 

BATALLA DEL SALADO (1).

Núm. 1.
Reg. n° 1111, fol. 7. 19 set. 1337.

En Pere por la gracia de Dios rey Daragon et cetera. als amats consellers nostres en Galceran Marquet et Narnau Ballester salut et cetera. Significamvos que nos per raho del estol lo qual entenem a fer Deus volent contra alcuns enemichs nostros en la primavera seguent havem obs arbres entenes et altres coses necessaries al dit estol per ço a vos deim et manam expressament que encontinent regonegats los arbres et les entenes den Jacme Roda e den Benart Duerto (Bernat) vehins de Aynsa los quals te Nancull en la botiga de Feliu de Valls. Encara regonexets quants arbres e entenes hi ha que sien aptes a les galees que nos entenem a fer. E assi mateix vejats si en nengun altre loch dins Barchinona na de que hom puxa fer comte. E semblantment regonexets pera quantes galees hi trobarets arbres entenes e escales ni de quin preu son per ço com nos navem ja parlat ab lo dit Berenguer Dorto qui ha una quantitat darbres entenes et escales ja tallades en termen de Belsa. Encara vos certifiquets de quantes mans de lonch ne de quantes mans o pams dample havem obs los arbres ne les entenes ne quina quantitat ni en qual temps es necessari que sien a Tortosa cor dalli sauran a compartir pera Barchinona e pera Tarragona e pera Valencia e fets compte que la armada deu esser en mar en la primavera vinent. Item vos femos saber que de rems no podem haver recapte Darago ne daltra part deça perque es obs que encontinent pensets de qual partida ne pora hom haver pus ivarçosament e que sia mellor fusta et ..... quen procurets ab aquelles persones que vejares vos sia que pus tosts mils hi pusquen donar bon recapte. Item nos certificats quina quantitat de canem havem mester per ço car sa a comprar en Arago on es mellor e de mellor mercat.
E per ço que en aquestes coses mils puxats pensar e nos ne puxats mils certifficar femvos saber que es nostre enteniment de fer LX galees ultra aquelles que ja son fetes en Ies maritimes de les quals LX enten hom que dejan esser XL galees grosses aptes a batalla et XX leugeres. Et regonegudes totes les demunt dites coses et ahuda informacio de aquelles com en aço no sia mester triga per raho del temps qui es breu segons que veer podets volem et a vos manam quens certifiquets encontinent clarament per letra vostra la qual liurets al correu portador de la present de tot ço qui damunt es dit. Et aço en nenguna manera no mudets ne metats alcuna triga.
Data en Darocha sos (sots) lo segell nostre secret a XIX dies de setembre anno Domini MCCCXXXVII (2).
- Guillermus de Pulcroviso mandato regis facto per thesaurarium.

(1) Habiendo sido esta gran batalla, que los árabes llamaron de Wadacelito, uno de los hechos militares más gloriosos y de mayores consecuencias para la completa restauración de España, no tanto por las derrotas de Juzef Abul Hagiag rey de Granada, cuanto por el exterminio de los formidables ejércitos del orgulloso Ali Abul Hasan, o Albohacen, rey de Marruecos, y hallándonos en tiempos en que se hacen tantas ediciones y reimpresiones de la historia de España, mientras se escriben y publican otras generales de nuevo, por plumas las más acreditadas con tanta aceptación pública; creemos muy oportuno, por todas estas consideraciones, anticipar en esta colección, por vía de apéndice, algunos documentos, para ilustrar tan memorables hechos de don Alfonso V de Castilla coligado con el IV de Portugal y don Pedro el Ceremonioso de Aragón. Los archivos de Sevilla, en cuya ciudad residía entonces el monarca castellano, y en la que se hicieron los aprestos para estas expediciones, podrán acaso dar mayor extensión a esta prueba histórica, que no desconoció el docto e infatigable P. Mariana.

(2) Aunque los documentos que damos a luz están puestos por orden de meses, la cronología de los años es de la encarnación hasta el de 1351 en que don Pedro el Ceremonioso introdujo, en las cortes de Perpiñan, la data de la natividad en su real cancillería de Aragón: y sin esta advertencia es fácil incurrir en mil anacronismos; porque como los años de la encarnación corren de 25 de marzo a 25 de marzo, resulta necesariamente que el enero, febrero y marzo son los tres meses últimos del año, así como son los tres primeros de la natividad del Señor. Debemos también advertir que la cancillería de Aragón empezaba su año de la natividad el mismo día 25 de diciembre. Castilla no dejó sus Eras, según Flórez, hasta el año 1383, que con la rebaja de los 38 años y días andados del mes, hemos puesto en las datas marginales de los mismos documentos.

num-2-reg-950-fol-203-19-nov-1337

domingo, 1 de agosto de 2021

FINAL. LA PATRIA DEL POETA.

FINAL.

LA PATRIA DEL POETA.

DEDICADA
Á EN RAMON PICÓ Y CAMPAMAR.

Sursum corda.
(L´Esglesia.)

¿Quína es la terra pera sempre hermosa
Per que batega del poeta´l cor;
La patria d´existencia venturosa
Que li sonriu com una aubada d´or?

Ell la veu en los somnis nit y día,
La descubreix de lluny com l´ideal,
De sos aucells ascolta l´harmonía,
De sa visió té´l goig esperitual.


FINAL.

LA PATRIA DEL POETA.

DEDICADA
Á D. RAMON PICÓ Y CAMPAMAR.

Levantad los corazones.

(La Iglesia.)

¿Dónde está la hermosa tierra, por que suspira el corazon del vate?
¿Dónde la feliz patria, que le sonríe cual brillante aurora?

La ve en sus sueños; la descubre en lontananza como un ideal; escucha los armoniosos trinos de sus pájaros; la contempla con inefable gozo.


Com rica pluja del estiu tardana
Que á flors mig mortes fa badar bon ull,
Y als arbres decayguts en l´erta plana
Fe desplegar ab nova pompa´l full;

Axí ´l pressentiment d´aquexa terra,
La viva recordança que ´n té ´l cor,
Reviva en ell la pau que´l mon esguerra,
Y obri la vista com del camp la flor.

¿Còm no, si es ella l´hermosura nova
Que del afany lliberta l´esperit?
¿Còm no, si hi cantan ignorada trova
Que l´interior embadaleix del pit?

Los ciutadans d´aquexa Vall aymada
Dintre son cor no estojan malvestat;
Sa ánima de dol no es rodejada;
Boga son seny pe´l mar de veritat.

¡Oh, sí; no tenen l´ánima adolida
Dels dubtes per la cárrega cruël;
Comprenen los misteris de la vida;
Dorada copa no ´ls presenta fel.

¡Sí!; en exa patria del plaher no troban
Lo llit nupcial cubert ab vels de mort,
La innocencia dels nins los vells no roban,
Ni adoradors hi té la lley del fort.


Como tardía lluvia de verano, que reanima las agostadas flores, y hace desplegar con nueva pompa las hojas de los árboles en la vasta llanura;

Así, al presentimiento de esa tierra, al vívido recuerdo que de ella tiene el alma, renace la paz espiritual; y el hombre levanta la cabeza, como la flor del campo.

¿Cómo no, si ella es la nueva hermosura, que de afanes liberta al humano espíritu? ¿Cómo no, si en ella se canta un cantar que embelesa lo íntimo del pecho?

Los habitantes de ese amado Valle, no esconden en su corazon el crímen; el dolor no rodea su alma; su entendimiento navega por el mar de la verdad.

¡Oh, sí!; no tienen apesadumbrada la conciencia con la cruel carga de las dudas; comprenden los misterios de la vida; no se les ofrece hiel en dorada copa.

¡Sí! En esa patria del gozo puro, no hay lecho nupcial cubierto con velos de muerte; los viejos no roban la inocencia á los niños; ni tiene adoradores la ley de los tiranos.


Vora ´ls brancons d´un tejinat de palla
No ´s veuen les motlures d´un palau;
Ni los horrors de estúpida batalla
Reben honres degudes á la pau...

En los bosquets de perfumades roses
Que guaytan d´un bell riu dins l´ona d´or,
S´escometen les verges ruboroses,
Clara mostrant l´eternitat del cor.

Ergulloses palmeres remorejan,
Mesclant sa veu ab los murmulls del riu;
Llargues arbredes sos fruyters rumbejan;
L´ayrosa Flora per lo camp sonriu.

Vestits de llum més resplandent y clara
Que la qu´envía del matí lo sol,
Per nobles archs d´arquitectura rara
Va dels poetes lo sagrat estol.

Floretes naxen á son pas de gloria,
Del sentiment conversan y l´amor,
Conversan ab los héroes que victoria
Tenir saberen del mundá furor.

Y ab los pacífichs genis que poliren
L´aspra terra, tornantla rich verger;
Los qui del home lo progrés conduiren
Pe´ls drets camins de la Bondat y´l Ver.


Al lado de infeliz chozuela no se destacan las ensambladuras de rico palacio. Ní los horrores de estúpidas batallas reciben los gloriosos nombres debidos á la paz.

En bosquecillos de encendidas rosas, que se miran en la dorada superficie de manso río, departen amigablemente grupos de castas vírgenes, demostrando la eternidad de los bellos sentimientos.

Esbeltas palmeras cimbran sus palmas, uniendo rumores á los murmullos del río; largas arboledas ostentan sus frutales; la gentil Flora sonríe en las campiñas...

Vestidos de luz más resplandeciente que la del sol de la mañana, por arquerías de noble arquitectura, va la sagrada muchedumbre de los poetas.

Florecillas nacen á su glorioso paso; hablan del puro sentimiento y del amor; hablan con los sublimes héroes que supieron alcanzar victoria de las sugestiones mundanales.

Y con los pacíficos genios que cultivaron la salvaje naturaleza, tornándola delicioso verjel; y con los que guiaron el humano progreso por las derechas vías del Bien y la Verdad.


Gosant la llum de l´infinita Essencia,
Lo mon vejent baix de sos peus rodar,
Y´ls gays colors ab que de Deu la ciencia
Sabé de l´auba lo mantell pintar;

Un himne d´entussiastes harmoníes
Elevan pur, inmens al Esperit;
Del pensament s´axeca d´Isaíes,
Se vivifica en l´harpa de Davit.

Homero canta ab lira misteriosa
De sa patria novella ´ls pobladors;
Píndaro en exa terra tant gloriosa
Raija dels llabis versos voladors.

Virgili se conmou ab les belleses
Dels camps alegres que fugir no té;
Dant hi coneix la font de ses grandeses;
S´inspira Tasso en virginal lloré.

Misericordia hagueren del Altíssim,
Al passar de la vida los esculls;
Y´t lloan ara ab un parlar suavíssim
A tu, Senyor que sa pregaria aculls.

Petrarca ´l solitari, el bon Ausíes,
Garcilaso lo suau, lo just Boileau;
El vat de les tristeses, Jeremíes;
El conhort de les ánimes, Lleó.


Gozan la luz de la infinita Esencia; ven á sus piés la rotacion del Universo, y los alegres colores con que la ciencia de Dios supo pintar el manto de la aurora.

Un himno de entusiastas armonías se eleva puro, inmenso, al Supremo Espíritu; se levanta grandioso del pensamiento de Isaías; se vivifica en el arpa de David.

Homero canta con misteriosa lira los ciudadanos de esa nueva patria; Píndaro en esa gloriosísima tierra hace saltar de sus labios voladores versos.

Virgilio se conmueve con las bellezas de los alegres campos, que no tiene que abandonar; Dante reconoce la fuente de sus altos pensamientos; se inspira Tasso en virgíneos laureles.

El Altísimo tuvo misericordia de ellos, al atravesar los escollos de la vida; les perdonó sus faltas en el trance de la muerte: y, ahora, te alaban con suavísimos cantos, á Ti, Señor, que acogiste su plegaria.

Petrarca, el solitario; el buen Ausías; el dulce Garcilaso; el recto Boileau; Jeremías, el vate de las tristezas; Leon, el consuelo de las almas.


Lo cech d´Albion, de mística figura,
Que contempla de Deu la caritat;
Manzoni, l´esperança y la ventura,
Que centelleja amor y llibertat.

Y, junt ab ells, del riu per la pradera,
Camoens y Lope, Horaci, Lamartine,
Cervantes, Calderon, Corneille, Herrera,
Breton y Schiller, Ramon Lull, Racine.....

Chors delitosos, música sagrada,
Que de Jehovah les bendicions atrèu;
Rossinyolets qu´alegran exa aymada
Patria del Art, ahont la Bellesa sèu.

__


¡Oh, quí pogués sentirne d´eix cántich la dolcesa;
Quí pogués ovirarvos, riberes del nou mon!
Qui pujar á exa gloria de l´inmortal grandesa,
Dexant de nostra terra lo rústich horizon!

Aquí, baix la miseria, l´esprit se desconhorta;
Les il-lusions defugen com l´aygua del torrent;
Lo mal gust senyoreja de los palaus la porta,
Dins fret materialisme suspira´l pensament.

¡Oh Terra, dolça Terra, qu´el cor del poeta adora;
Oh Terra, dolça Terra, de imatge celestial!
Lo pit seu tes montanyes, tos ciutadans anyora,
Com lo nauxer d´Islandia lo sol meridional.

El ciego de Albion, de mística figura, que contempla la claridad de Dios; Manzoni, la esperanza y la dicha, que centellean amor y libertad.


Y con ellos, en las praderías del río, Camoens y Lope, Horacio, Lamartine, Cervántes, Calderon, Corneille, Herrera, Breton y Schiller, Raimundo Lulio, Racine.....

Coros placenteros de sagrada música, que atrae las bendiciones de Jehovah; ruiseñores, que alegran esa amada patria del Arte, donde la Belleza tiene su trono.
___

¡Oh! ¡Quién pudiese percibir ese cántico de dulzura! ¡Quién pudiese veros, playas del nuevo Mundo! ¡Quién subir á esa gloria inmortal, dejando ya nuestros rústicos horizontes!

Aquí, en esta miseria, el espíritu llora, huyen las ilusiones como las aguas del torrente; el mal gusto se sienta en el umbral de los palacios; y, en el vacío del materialismo, se asfixia el pensamiento.

¡Oh Tierra, bendita Tierra, por la cual suspiramos! ¡Oh Tierra, bendita Tierra de celestial imágen! Echamos de ménos tus montes, y tus pobladores, como el navegante de Islandia echa de ménos el sol meridional.


Per exes tes planures son pobre sér delira,
Com l´herba de les prades per l´oratjol matí;
A ta visió riallera ne polsará una lira,
Sentat prop la fontana, vejent l´Estel diví.

¿Qué hi fá, qué hi fá entre´ls homes lo generós poeta
De germandat y gloria, d´independencia falt?
Féuli mercé si us parla del Cel, com un profeta;
La patria dels cors nobles, la Patria, es Allí Dalt!

Juliol 1871.


Por esas tus llanuras mi corazon delira, como la hierba de los prados por el cefirillo del alba. A tu vista pulsaré la cítara, orillas de la sagrada fuente, mirando la divina Estrella.

¿Qué tiene que hacer entre los hombres el generoso poeta, falto de simpatías, de independencia y gloria? Perdonadle, si cual un profeta os habla del Cielo. ¡La patria de los nobles corazones, la Patria, está Arriba!

domingo, 29 de agosto de 2021

Guillem Forteza. L'ORFANET SABOYART.

L'ORFANET SABOYART.





Sense
pare, sense mare,


Sense
germans ni parents,


No
tench mes que una marmota


Que
té fam, com jo mateix.


-
Una llimosneta,


Per
amor de Deu! -





Duch
la camisa esquinsada,


Fets trossos calsons y jech;


Uns
esclops duya de fusta,


Y
'ls he perdut dins la neu.


¡Animetes
compassives!


Tot
gelat estich de fret.





EL HUERFANITO SABOYANO.


Sin
padre, sin madre, sin hermanos ni parientes, no tengo más que una
marmota tan 
hambrienta
como yo.


-
Una limosnita por amor de Dios! -

Hecha
jirones la camisa y calzas y chaqueta, unos chanclos llevaba de
madera, y entre la nieve los he perdido. Almas niñas y piadosas,
yerto de frío estoy.



Un poch de roba, cors dolços!


Al
morir la trobareu;


Cada
fil un ratx de gloria,


Que'us
abrigará en lo cel.


-
Una llimosneta,


Per
amor de Deu! -





Piulant
ab veu dolorida,


Encara
no naix l'aucell,


Apar
que a la Providencia


Demana
abrich y sustent:


Y
els seus pares volan, volan


Per
corrals y per graners,


Y
ab estopa y brins de palla


Li
fan un niu ben calent;


Volan,
volan y l'hi duen


De
que menjar ab llurs bechs.


Jo,
sense pare ni mare,


Tench
enveja als aucellets.


-
Una llimosneta,


Per
amor de Deu! -





Ningú
nat del mon m'estima,


Y
axó es lo que 'm sap mes greu;


Pe
'l meu costat la gent passa,


Passa
y mira, y no 'm diu res.


Un
estol de nins y nines


Per
totes parts me segueix;


Si
no fós per la marmota,


No
'm seguiria cap d'ells.





Un poquito de ropa,
corazones dulces! Al espirar la encontrareis en la otra vida, cada
hilo un rayo de gloria que en el cielo os abrigará.


-
Una limosnita por amor de Dios! -

Piando
con quejumbrosa voz, apenas nace el pajarillo, parece que a la
Providencia pide abrigo y sustento: y sus padres vuelan y vuelan y
con estopa y briznas de paja le calientan amorosos su nido; vuelan,
vuelan y le traen que comer en sus picos afanosos. Yo sin padre y sin
madre, tengo envidia a los pajarillos.


-
Una limosnita por amor de Dios! -


Nadie
me quiere en este mundo y esto es lo que más me lastima; a mi vera
mucha gente pasa, pasa y mira, y nada me dice. Por todas partes me
siguen muchos niños y muchas niñas; ay! si no fuese por mi marmota,
ninguno de ellos me siguiera. ¡Cómo ríen! Ay Dios! Cómo juegan!
Bien pueden jugar! ya lo creo, tienen cama bien mullida y pan del día
juguetes y cuarticos...


Tienen
quien les dice a todas horas: ¡Hijo de





¡Cóm folgan! ay Deu!
¡Cóm folgan!
¡Bé poden jugar! ¡Ja ho crech!...


Tenen
bon jas y pa tendre,


Y
joguines y dobblés...


Tenen
qui 'ls diu a tota hora:
- ¡Fill meu dolç! ¡Angelet meu! -


Qui
los dona mil besades


Saborosas
com la mel...


-
Una besadeta,


Per
amor de Deu! -


Aquexa
dematinada


Mort
se 'n duyan un ninet
;


N'era
blanch, com jo, y tenia,


Com
jo, rossos els cabells...


Si
jo 'm muyr,
ánimes bones,


Ánimes
color de cel,


Que
quant me donau almoyna,


Paraules
dolçes me deys;


Que
'n no donarla 'm deys sempre:


Deu
l''assisteca, fill meu
!” (l''assistesca, assistexa, assisteixa;
asista
)


Si
jo muyr, tot de seguida


A
la Verge contaré


Totes
les vostres llimosnes,


Tot
lo que per mí hauréu fet,


Perque
vos don la ventura


Que
'l vostre bon cor mereix.


-
Una llimosneta,


Per
amor de Deu! -

______


Nota:
Este poema me enchise ! “Mort se 'n duyan un ninet” m'ha fet
plorar
.




mis entrañas! Angel
mío! Quien les da miles de besos más sabrosos que la miel...


-
Un besito por amor de Dios! -

Esta
mañana iban a enterrar a un niño; su frente era nevada cual la mía,
como yo tenía rubios los cabellos... Si yo muero, almas buenas,
almas color de cielo, las que al darme la limosna me decís palabras
tan tiernas; que si no me la dais decís siempre:
Dios te asista, hijo del alma!” si yo muero, en seguidita contaré a la
Virgen vuestras limosnas, todo lo que por mí habréis hecho, y ella
os dará la bienandanza que vuestro 
buen
corazón merece.


-
Una limosnita por amor de Dios! -


____

Aquí tenim al orfanet al any 2011:

Yo li donaría una almoyna, pero ya ha viscut y viu del catalá

Yo li donaría una almoyna, pero ya ha viscut y viu del catalá. Com lo seu pupil de Penarroija de Tastavins.

miércoles, 11 de marzo de 2020

Núm. 10. Reg. n. 1377. fol. 35. 1 oct. 1339. Dalgezira Dalhadre

Núm. 10.
Reg. n. 1377. fol. 35. 1 oct. 1339.

De nos en Pere per la gracia de Deu et cetera al noble almiral nostre en Jofre Gilabert de Cruylles salut et cetera.
Reebem vostra letra en la qual nos fes saber que vos diluns a vespre a VI jorns de setembre partis Dalgezira Dalhadre ab VIII galeas per descubrir lo port de Cepta et que vengues de nit et hi trobas XIII galeas de moros et VII leyns armats et una galea de janoveses et altres vexels qui devien passar aquella nit: et quant vench en lo mati atançarense a vos et al estol nostre et hagues mescla ab ells de la qual beneyt sia Deu hagues victoria e que lalmiral de Sivilia ab qui vos havets feta avinença sobre aço que guanyaria ell et vos vos demanava part de ço que guanyas en la dita mescla sens que no havia haut afany et que passariets ab ell al mils que poguessets: e que depuis que vos sots la non havia res guanyat o pres de que vos haguessets hauda part. La qual letra be entesa vos responem que haguem gran plaer de la victoria que Deus vos dona contra los dits sarrayns en fem laor et gracias a Deus. E pregamvos que pus a Deu plau de endreçar vostres affers los quals son nostres vos esforcets a ben fer en manera que Deus et nos ne siam servits et nos vos en puxam retre bon guardo segons que havem en voluntat. Quant a la part queus demana lo dit almiral de Sibilia vos responem eus fem saber que a nos par que pus el dit almiral nous ha dada part de ço que ha guanyat que vos no li deyats donar part de ço que guanyat havets menys de ell. Empero en aço fets la voluntat del rey de Castella qui creem quey guardara la nostra honor et la vostra.
Data en Barcelona lo primer dia del mes de vuytubre del any de nostre Senyor MCCCXXX nou.
- Egidius Petri mandato regis.

Núm. 10. Reg. n. 1377. fol. 35. 1 oct. 1339. Dalgezira Dalhadre

(Falconaumanni:
Recreación artística de la ciudad de Al Yazirat al Jadrá en su momento de máxima extensión (ca 1344). Vista desde la Bahía de Algeciras se observa en la imagen la Villa Nueva (Al-Binya) a la izquierda y la Villa Vieja (Al-Madina) a la derecha con una recreación de sus tramas urbanas y sus principales edificios. Obsérvense los cultivos asociados al río de la Miel y el puerto situado en su desembocadura. En la bahía se situaba la Isla Verde, que posiblemente tuviera construcciones en su interior, y varios arrecifes rocosos en la costa, entre ellas la Piedra Galera y la Piedra Galerilla.)

Número 11

jueves, 12 de marzo de 2020

Núm. 15. Reg.n.1377.fól. 52. 21 abr. 1340.

Núm. 15.
Reg.n.1377.fól. 52. 21 abr. 1340.

Senyor ben creu vostra altea saber lo pecat et desaventura ques esdevenguda a la armada e estol del rey de Castiella en la qual senyor vos haviets mesa gran part. Perque senyor sia cert a la vostra altea que ja ha en Valencia moltes persones que son scapades de la bataylla et conten en sustancia los affers per aquesta manera. Que IIII o V dies ans de lo dia de la bataylla lalmirayl del rey de Castiella tenc consell ab los comits et altres homens de cap de la sua armada et de aquelles IIII galeas quey eren de vostras gens: e lo consell fo aquest que con ell faria tocar la trompeta o enafil que al primer toch tothom sarmas et al segon toch de la enafil que tothom levas lanchora et al terç toch que tothom fos apparellat de la batayla en axi senyor que lo dit almiral tench aquesta ordinacio III matins arreu e fes los dits senyals: e lo divenres ans dels rams lo fill del almirail ana parlar ab los moros et fo ab ells en tractament no sab hom qual e lo seguent dissapte per lo mati lo dit almiral no feu algun senyal ne feu tocar la dita anafil: e en aquest disapte mati ço es la vespre de rams les galeas dels moros van venir sobre los cristians e agren en Algecira Dalfadre refrescat de gens et darmes axi quey havia per galea de CCC a CCCC homens e los ramers eren tots guarnits et moltes de les galees dels moros que vogaven sotans en cascuna galea havien III castells plens de balesters et de arquers: e les galeas dels cristians qui no havien haut algun senyal o manament ne seren armades ne enbarbotades ne enfronelades ans cascuna per si staven surtes: e los moros vanse acostar a donar la bataylla et enviaren a la una sponera hon havia IIII galeas de vostres gens et una de janoveses no ben armades X galeas de moros ço es VI de una part et IIII de laltra: e aqui fo la batalla pus forts car les galeas dels castellans encontinent faeren al continent ço es ques gitaven en mar apres quel standart del rey de Castiella fo baxat e la galea del almirayl fo esvahida et nadant sen anaven a les naus qui aqui eren les quals eren del rey de Castiella de les quals
naus ne son escapades et fuites les X les quals son arribades a Cartagenia be ab V o VI milia persones qui son scapades de la dita bataylla et am molts de nafrats et am pochs storts de les vostres en axi que non son storts de les vostres sino entro a L qui son venguts en les dites naus. Item nes storta una galea vostra qui era de Valencia de la qual es comit Nantoni des Brull e sonsi perdudes tres galeas vostres et es hi mort en Dalmau de Cruilles qui fo ferit ab treta per lo pols que li passa de part en part. Lo divendres anit ans de la batalla lo fill del almiral lo qual es fuit ab les X naus que son a Cartagenia muda tota la vexella sua et de son pare et altres arneses et joyes en una galea sotil la qual sendema mati encontinent que la batalla se comensa sestola de les altres et fugi faen la via de Xibilia. El almirayl del rey de Castiella encontinent que viu que la bataylla era en mal partit demana segons ques diu que fos reebut a preso: empero senyor açi nos sap encara be si es pres o si es mort: perque senyor comunament tenen tuit que en aquests affers ha hauda traicio o gran defaliment de recapte. La desaventura senyor es stada molt gran et es mester senyor que sia proveit al perill esdevenidor. Senyor aquestes noves son de cert massa veres e jasia que no sien tals com jo a vos senyor les volria fer saber empero senyor si es necessitat que vos senyor les sapiats: aquesta terra es molt trista daquesta novella totes les galeas dels christians eren fort mal armades son si perdudes per totes XXVIII galeas et VII naus: eren les galeas dels moros XLIIII e leyns armats XXXV et haviahi en cascuna galea entre balesters et arquers CC homens ultra los qui vogaven qui eren tots armats: e les galeas dels cristians eren XXXll mal armades et XIX naus axi mateix mal armades: e entre les altres naus essi perduda una nau carregada darmes et de viandes del rey de Castiella et en la qual nau havia moneda per fer paga a les companyes de les dites galeas del rey de Castiella et CCCC cuyraces et CCCC balestes. Deus per sa merce mellor les noves et les obres amen. Scripta en Valencia divendres XXI dia del mes dabril. - Berenguer de Codinachs humil servidor vostre basan vostres peus et mans me coman en vostra gracia et merce.


lunes, 30 de agosto de 2021

EL 25 D'OCTUBRE 1349. Tomás Aguiló Forteza.

EL 25 D'OCTUBRE


1349.


https://es.wikipedia.org/wiki/Batalla_de_Lluchmayor


Asseguda dins la cambra,  La cambra de mes endins,  Dona Costança, l'esposa  D'en Ramon de Sant Martí,




Asseguda
dins la cambra,


La
cambra de mes endins,


Dona
Costança, l'esposa


D'en
Ramon de Sant Martí,





Pròp
d'una taula, ab el colze


Demunt
un coxí molt rich,


S'aguantava
el front, enveja


Dels
llíris de son jardí.





Deu
del cel! qui l' hagués vista


Aquell
vespre malehit,


En
que li estavan devora


Trists
com ella els seus dos fills!








EL
25 DE OCTUBRE


1349.





Sentada
junto a una mesa, en su más apartado retrete, Doña Constanza, la
esposa de Ramón de Sant Martí.


Apoyado
el codo en riquísima almohada, sosteníase la frente, cuya blancura
envidiaran los lirios de su jardín.


Dios
del cielo! quién la viera aquella malhadada noche, cuando, como ella
tristes, rodeábanla sus dos hijos!





A tres anys un no
arribava,


No
arribava l'altre a cinch,


Y
per cert que tots dos eran


Com
dos ángels de garrits.





El
mes grandet la tenia


Agafada
p'el vestit,


Esglayat
la se mirava


Demunt
sa falda el petit.





¡Pobre
mare que no feya


Jochs
y festes als seus nins,


Perque
plena d'amargura


Sols
pensava en son marit!





Pensava
qu'en aquella hora


Se
trobava en gran perill,


Y
ja a dolses esperançes


No
gosava doná' abrig.





Els
seus ulls li espiretjavan,


De
son cor treya suspirs,


Y
per molt que fés esfòrsos


No
'l tenia gens tranquil.





En
Gilabert de Centellas


De
ciutat havia exit,


Y
en son estol, gent valenta,


S'hi
contavan molts de mils.





En los tres años frisaba
el uno, el otro no llegaba a cinco, y eran los dos tan bellos que
semejaban dos ángeles.


Teníala
el mayorcito cogida de la falda de su brial, y en su regazo el
pequeño mirábala aturdido.


¡Pobre
madre, que no hacía mimos ni fiestas a los hijos de su amor, porque
llena de amargura pensaba sólo en su marido!


Pensaba
que en aquellos instantes hallábase en terrible riesgo, y no osaba
dar albergue a lisonjeras esperanzas.


Asomó
el llanto a sus ojos, exhalaba dolientes gemidos, y a pesar de sus
esfuerzos no conseguía recobrar el perdido sosiego.


Gilaberto
de Centellas había salido de la ciudad, y componíase su mesnada de
muchos millares de valientes.






La llum del sol apagada,


S'anava
el cel enfosquint,


Y
a la cambra un esclau mòro


Ab
un ciri entra summís.





-
No guaytavas a la torre?


-
En vench, senyora.- ¿Y qu'has vist?


-
Ran de mar fòchs que servexen


Per
doná' a ciutat avís.


-
¿Y res mes?- Fayes enceses


De
Lluchmajor p'el camí.


-
Y dius ver? Mon còr s'esclata,


Mon
còr no'm cab dins el pit.





-
De pols una nigulada


S'hi
veya abans, y ferits


Del
sòl los férros de llansa


Hi
llambretjavan sovint.





-
Ah! son ells, son ells que tornan,


Son
els nostres inimichs;


¿Es
que venen victoriosos


O
s'en venen fugitius.





Y,
digués, ¿son lluny encara?


-
A retronar fins aquí


No
's tardará moltes hores


La
remor del seus clarins.






Apagada ya la luz del
sol, ennegrecíase el cielo; y con una vela en la mano entró
humildemente en la cámara un esclavo moro.


-
¿No velabas en la torre? - De allí vengo señora. - ¿Y qué viste?
- Orillas del mar grandes hogueras que deben ser aviso para los de la
ciudad.


-
¿Nada más? - Antorchas encendidas camino de Lluchmayor. -


¿Es
cierto? Se me rompe el corazón que no cabe, no, dentro mi pecho.


-
Descubríase antes espesa nube de polvo, y los hierros de las lanzas
reflejaban los rayos del sol poniente.


-
Ah! son ellos los que vuelven; son sin duda nuestros enemigos: mas
¿es que vienen victoriosos o es que huyen derrotados?

Y,
di, ¿están lejos todavía? - Dentro de breves horas se oirá desde
aquí el sonido atronador de sus clarines.





- Vés, puja, puja a la
torre,


Y
si 's cumpleix mon desitj,


Si
mon plant el cel escolta,


No
serás ja mes catiu. -



D'exir
lo esclau acabava,


Quant
la dama exhala un crit,


Perque
's veu devant un frare


Que
l'abrassa ab frenesí.





De
fèrro una cervellera,


Un
arnés mitj desguarnit,


Uns
esperons sanguinosos,


Cubria
el ropatje humil.





Espassada
la sorpresa:


-
Ramon! Esposa! qu'estim...


-
¿Y el Rey? - Amor de ma vida,


¿No
estavas pensant en mí?





-
El Rey?... Callas, y a la boca


l''
acòstas plorant el dit?

- En Centellas comandava


No
soldats, sino botxins.





-
¿Qué vols dir? - Caygut en terra...


-
¡Pobre Don Jaume! Felis,


Qu'entre
el desterro o l'afronta


No
ha tengut temps d'elegir.






- Ve, sube, sube a la
torre, y si mis anhelos se cumplen, si escucha el cielo mis suspiros,
no seras ya cautivo. -


Acababa
de salir el esclavo cuando lanzó la dama un grito de terror, al ver
entre sus brazos a un fraile que la estrechaba con frenesí.


Cubría
el humilde ropaje un acerado yelmo, un arnés desguarnecido y unas
espuelas mojadas en sangre.

-
Ramón! exclamó la dama, desvanecida su sorpresa. - Esposa
adorada!.... - ¿Y el rey? - Amor de mi vida, ¿no estabas pensando
en mí?


-
El rey... Callas y llorando me impones silencio? - Los de Centellas
no eran soldados sino verdugos.

-
¿Qué dices?- Caído en tierra... - Pobre Don Jaime! - Feliz, pues
no pudo escoger entre el destierro y la afrenta.






- Deu etern! ¿y la
justicia


Consent
tan horrible crim?


-
¿Y ha de viure sens corona


Qui
en son cap corona ha vist?





-
Ingrata, ingrata Mallorca!


Y
l'infant? - Está ferit.


-
Tot perdut! - Tot, fòra l'honra


Guanyada
aquex dematí.





-
Els traydors tan valerosos!


Y
els faels...- Mes qu'ells ardits,


Y
per cada tres dels nostres


Ne
duya en Centellas vint!





Tres
llansades he rebudes...


-
Ah!... - Mon cavall mes de sis.


Còps
d'espasa, ¿quí los conta?


Sols
sé que masell n'estich.





De
la sang qu'ara 'm degota


N'está
aquex trispol homit;


Ja
'l veurás com vermeyetja,


Ja
'l veurás demá matí.





Venturós
si a les galeres


Viu
encara jo hi arrib,


Y
un poch de terra sagrada


Pot
esser mon derrer llit. -






- Dios eterno! ¿y tu
justicia consiente tan horrible crimen? - ¿Y puede vivir sin corona 
quién
la llevó en su cabeza?




-
Ingrata, ingrata Mallorca! ¿Y el infante? - Está herido. - Perdióse
todo! - Todo, menos 
la
honra alcanzada en este día.


-
Los traidores tan valientes! y los leales... - Más esforzados que
ellos; por cada uno de los nuestros llevaba Centellas veinte!




Tres
lanzadas recibí... - Ah! - Mi caballo más de seis. Golpes de
espada, ¿quién pudo contarlos?



Con
la sangre que mana mi cuerpo humedécese el pavimento, a la luz de la
mañana le verás todo enrojecido.


Dichoso
si puedo llegar con vida a las galeras, y cubre mis huesos un puñado
de tierra bendecida! -





Dona Costança esmortida


No
sent ja lo que li diu,


Y
als nins, Don Ramon abrassa


Plorant
també com un nin.





El
front gelat de sa esposa


Besa
ja p'el derrer pich,


Y
sortint d'aquella cambra


De
sang dexa un regalim.


___

Desvanécese
Doña Constanza y no oye ya la voz de su marido. Don Ramón estrecha
contra su corazón a sus hijos llorando como un niño.


Besa
por última vez la frente helada de su esposa, y al salir de aquella
cámara deja en el suelo un reguero de sangre.

//