Dels Camarlenchs.

ACI COMENÇA LA SEGONA PART DEL LIBRE E PRIMERAMENT DEL OFFICI 

Dels Camarlenchs.

Si de les coses foranes degudament governadores ab vigilant estudi a nos apparer deja diligent cura: no menys ab entenedora pensa curar nos cove que axi a custodia de nostra persona con a servesis faedors los quals a nostre estament rahonablement se pertanyen mayorment a continua asistencia a nostre costat e encara a domestica de nostres familiars secretes persones provades per feeltat e destament no minues deputem. Emperamor daço ordonam a les coses damunt dites majors esser camarlenchs los quals lacostament de nostre costat ennobleesca (en dos palabras, en nobleesca) e los quals sien a la custodia de nostra persona especialment deputats: e volem esser dos en nombre axi quel defalliment de la absencia o de la occupacio de la un laltre reparar pusca e soplir: e ells tots consellers nostres e de nostre conseyl esser declaram. Empero abdos seran de cint de cavalleria ennobleits: mas lo primer empero sera avant posat al altre tota hora que en la cort present sera so es en tener lo sagell secret e en liurar a nos la oblacio quant la missa oyrem e en jaure al costat dol nostre lit segons nostra ordinacion sobre aço feta la qual en escrit tenguen: liurar especies confits e fruytes e semblants coses a offici de apothecari e de reboster pertanyents los quals fora de la taula nos menjarem fet lo tast a nos ministraran e encara con bonament fer se pora prop del lit nostre jaer segons que havem dit e en los secrets de natura entorn estar axi con se pertanyera: et aquell absent o occupat laltre son offici exercesca. E con nos empero al offerir algunes vegades bonament anar no porem lavors aquell qui fara loffici axi con dit es la oblacio al mayor noble baro qui present sera sol empero que sia cavaller o persona qui en loch de cavaller per la magnitut de aquell en loch de cavaller fos haut liure o aquella en loch nostre offira. En lo cas empero que noble aytal noy fos el mateix per nos a la oblacio offeridora vaja: la moneda empero que per nostres oblacions necessaria sera del protonotari nostre tinent los segells procur reebre ab acabament. Ajustants que en festes damunt dites e tota hora que solempne convit farem lo primer camarlench si present sera o en la sua absencia laltre confits e totes les altres coses al offici del apothecari pertanyents portar e posar davant nos no pretermeta qui lavors tast davant nos faça. Encara nomenys los damunt dits camarlenchs manam esser diligents mayorment aquell qui loffici fara e lo sagell portara que cascuna nit les portes regoneguen del hostal on nos sesdevendra pernoctar per si meteix o per altre dels escuders de la
cambra o dels uxers: e aquell qui haura regonegut les claus de la casa man diligentment guardar per tal que ço que Deu no vuyla per no cauta custodia occasio de escandels fos donada. Abdos pero los camarlenchs nostres dins la nostra cambra jaer poran con se volran: lun empero dels si san o present
sera a aço per deute sia estret mayorment quant cascun dels jaer covendra davant nos. Empero
cascun dels qui dins la nostra cambra en qualque manera jaura per mellor segurtat de nostra persona
armes militars ab si e de prop tots temps appareylades haja e complides: e si en aço fer sera negligent de la quitacio sua de un dia per cascunes vegades les quals les dites armes appareylades haver segons que damunt es dit hauran lexades ells decernim esser punidors. Sobre tot aço encara a qualque loch nos irem tots temps los camarlenchs deuen engir estar a nostre costat davant nos anants o en altra manera segons que loch hi haura a nos de prop estan: e a ells injungim esguardar que davant nostre esguardament remoure facen aquelles coses ques pensaran esser indecents o nocives. Aquestes coses encara al offici deyls pertanyer declaram ço es nos vestir e despullar e aygua ministrar con los peus lavarem als pobres o altres coses semblants exercirem les quals a la taula no sesgarden. Volem empero que en la exhibicio daquests serveys prerogativa donor entre ells sia servada quel primer camerlench davant laltre tots temps en lo servey del offici sia en aytals serveys davant anant al pus jove. E encara mes ordonam los dits camarlenchs los quals per molt major familiar exhibicio de servey a moltes prerogatives havem reebuts haver poder en los hostals als quals nos declinar sesdevendra e aquelles persones qui han per ordonacio nostra dins la nostra casa jaer a cascun segons la congruencia del alberch cambres assignar e encara de ordonar engir les obres les quals en nostre alberch seran construydores. En apres cor la hon mes perill appar pus saviament es faedor als ditz camarlenchs diligentment manam curar quen temps de guerres con a qualque host personalment nos anar sesdevendra engir les tendes nostres tots temps sia provehit e mayorment de nits a segurtat de nostra persona de totes coses necessaries mayorment de sufficient custodia domens armats. Hagen encara nos sollicitar que al fre de nostre cavall homens suficients per aptitut darmes en cert nombre sien deputats e encara servents per covinent nombre e sufficient custodia de nostra persona en aquell temps que cavalcarem en la host e sens la host aordonar en nulla manera no relexen. Aço mes avant ordonam quel primer camarlench enventari de totes les coses que son en la nostra cambra e ques tenen per larmador en si tenga e encara daquelles coses les quals per servey tot dia als officials a ell sotsmeses son comeses axi con lo reboster e als altres diligencia en guardar ajust opportuna: guardanse ben que a negun sens carta ab nostre sagell segellada no do en nulla manera de
les coses desus dites. E sertes ell absent relex la custodia ab inventari al altre camarlench: abdos empero absents al pus antiquit dels escuders de la cambra si es present la custodia en les coses damunt dites ab
enventari per ells sia comesa. Volem empero que aquell qualque sia qui per la major part del any les damunt dites coses totes sots custodia sua haura tengudes al maestre racional de la casa nostra present
laltre si pero en la cort nostra lavors sera una vegada lany de totes les coses raho retre sia tengut.
En apres per tal que lo grau jusa tots temps segons ques coven lo merit regonega de son sobiran als dits camarlenchs segons lo grau attribuit a cascun en tots aquells qui alcun offici han concernen la cambra donam poder ço en los escuders de la cambra ajudans barber metges cirurgians secretaris escrivans uxers
posader porters armador real sastre costurer apothecari reboster guarda de les tendes e escombradors del palau: los quals tots si en lur offici hauran fallit poran de quitacion privar per un mes o menys segons la manera de la negligencia: encara si alcun delenqueix dins la cambra nostra aquell pendre faran e liurar al nostre algutzir: e a aquests sobrenomenats licencia de partir de la cort poden donar exceptats als secretaris als quals per la nostra magestat tan solament es licencia atorgadora. E per tal que les vestidures nostres e los altres appareylaments de les quals a les vegades usas tots temps con delles volrem usar
appareyllades sien segons conveniencia del nostre estament: volem quels dits camerlenchs en escrit hagen la ordonacio per nos sobre aço feta per tal que per color de ignorancia dalcun defalliment contingent nos pusquen escusar: ans declaram pena de privacio de tots sos drets que reeben per raho
de lur offici si en la forma de la dita nostra ordonacio sobre aquesta preparacio de vestidures e ornaments per defalliment trobats seran transgressors. E con per alcun cas embargats lavar los
peus dels pobres al dijous de la cena segons que havem acostumat bonament no porem lavors aquell qui de prioritat en loffici salegrara si present sera o en lur absencia laltre en loch nostre la damunt dita ablucio complesquen en nostra presencia si bonament fer se pora per tal que aquelles coses les quals embargats fer no porem almenys aquelles vehen a devocion siam provocats. Sien encara los camarlenchs que con nos en tal manera per malaltia la qual cosa Deu no vulla seriem agreviats que no poguessem de aytals coses remembrar que en loffici davant nos o en la porta de nostra cambra sia celebrat per hores degudes e oportunes per tal que per la nostra infirmitat la divinal lahor no sia lexada: en apres con sabran nos voler per lanima dalcun deffunt sollenpna missa fer cantar manen als nostres rebosters que juxta
la ordinacio per nos feta sobre la lumenaria dels deffunts la qual en escrits tenguen appareylen brandons
per aquells encendre en la missa damunt dita. Ajustam encara a aquestes ordinacions que tots los camarlenchs nostres sengles capitols daquesta nostra constitucio aytant con ells e aquells a qui ells son sotsmeses toquen facen escriure ordonadament e aquells ligen sovinerament o ells liger (legir) se facen per tal que no ignoren ans observen ço que a lur offici pertanga: e encara si per colpa dels altres defalliment en alcuna cosa sesdevendra degudament ells pusquen corregir Ies negligencies dels jusans ministradors. E encara si alcuna secreta infirmitat la qual Deu no vulla se esdevendra a nostre cors aquella a neguna persona sens nostra licencia no revelaran: encara mes que ab lo sagell nostre secret lo qual a ells comanam no sagellaran en alcun loch si donchs aqui no vesien la impressio de nostre anell o altre senyal nostre del qual lavors en semblants coses usassem. Et encara novellament estatuim quels dits camerlenchs et qui per temps seran en lo comensament de lur offici sobre los sants evangelis de Deu a nos juraran e per exhibicio de homenatge a nos personalment prestar seran estrets que ab tot lur poder e enginy dampnatge de nostra persona lo qual poder esdevenir sabran esquivaran e la salut nostra e estament aytant con a ells possibil sera conservaran e si dalcun qual que qual dampnatge de nostra persona o del estament nostre sabran o per semblant de veritat hauran oyt procurar aquell a nos al pus tost que poran revelaran. Encara mes que alcuna cosa no faran ne han feta perque no puguen plenerament totes aquestes coses complir. Ne es maraveyla si en aquest cas en lo qual de la conservacio de la nostra salut homenatge prenam cor certes per custodia de un petit castell exegit es estat
homenatge tots temps sa entras de nostra costuma. E con segons la nostra reyal ordinacio dels consellers los camarlenchs consellers nostres sien enteses: volem que lo sagrament en la dita ordinacio declarat los dessus dits camarlenchs nostres a nos facen ab acabament: en apres encara injungim als dits camarlenchs que aquell dells qui lo segell secret portara corporal sagrament prena e homenatge reeba en lo començament con primerament als officis seran appellats ço es dels ajudants de cambra et del sastre et sos coadjutors dels rebosters comuns et dels altres del rebost dels porters e sotsporters del escombrador del palau e de qui al offici de les tendes es diputat e dels adjutors daquell que be et lealment en son offici se hauran et specialment engir la salut e conservacio de la persona et estament nostres los dampnatges per lur poder esquivan et les coses utils procuran e encara revelan a nos si alscunes coses dampnoses sabien contra nos per qualsque altres esser procurades o si a nos revelar no ho podien aço revelaran a alcu dels dits camarlenchs en tal manera que pusquen a nostra noticia pervenir.

 

Dels escuders de la cambra

Del Confessor.

Del Confessor.

No menys per langor de les animes que dels corses savi deu esser metge esquesidor del qual ço es assaber lo premut e malaltiz deman a son decorriment congruent medicina: e encara la on major perill apar aqui tots temps pus saviament es la cosa faedora. E donques proveydor mayorment es a nos de covinent metge de la anima nostra confisants que con a nos sera de spiritual salut proveyt a remey de corporal medicina pus saludablement serem disposats. Emperamor daço a nostres confessions oydores un discret cappellan en la nostra casa volem esser diputat religios o seglar lo qual mes a aço durem elegidor qui en theologia o en dret canonich covinentment instruit sia e de costumes cenceres resplandesca e de honestat de vida be olga: e aquest tots temps deura present esser con los divinals officis devant nos se dien e en absencia dels monges de la nostra capella lo test del evangeli e lo besament de la pau en lo cas que aquells si presents fossen aço fer porien a nos portar e donar sie tengut. En apres lo dit confessor nostre volem esser stret que nos sollicit a obras de pietat e en aquelles coses les quals enduen devocion: e si veura que lexassem alcunes coses daquelles mayorment les quals havem acostumades de fer per aventura per oblivio o per altre manera deu a nos aço a memoria reduyr e a vegades increpar secretament specialment si alcuna cosa la qual Deu no vulla haura vista a nos fer o dir la qual en offensa de Deu pogues caer en qualque manera. E lo dit conffesor nostre en la casa nostra jaer volem si en bona manera spossibil almenys aytant con mes pora de prop per tal que si alcun cas ocurrent soptosament freturariem dell puscam ell prop nos trobar. Mas per tal com per lesdeveniment de les coses passades provehidor es a les esdevenidores segons que es lig: Benauyrat es aquell lo qual fan los contraris perills esser guardat: ordonam quel confessor nostre a nos faça sagrament e homenatge que tot dampnatge lo qual podria saberse sdevenir a la nostra persona per son poder esquivara e encara que aquell a nos al pus tost que pora revelara ne encara fet ne paraula ne consentiment donara en alcuna cosa per la qual a nos pogues qualque dampnatge esdevenir e que no ha fet ne fara alcuna cosa perque les coses damunt dites fer no puscha.

Abbat de Sanctas Creus

Del Armador real.

Del Armador real.

Altitut de real cadira mayorment establida en rectitut per conservacio o sotsministracio daquella molt fretura de armes axi ço es que nos en aquelles volents entendre perque les armes mayorment de nostre cors ab pulcritut de bellea e congruents sens lesio sien servades e entires ço es assaber que no sien corroses per roveyl o per altre esdeveniment foran nos consumen ordonam que a custodia de nostres armes un hom sufficient e feel sie deputat qui armador per la conveniencia del offici sia nomenat qui les armes nostres diligentment guart: et guartse que aquelles nedeament tenga e onesta. Veja encara soven si freturen de reparacio o de renovacio per tal que de continent lo defalliment corregesca o faça als menestrals de la art esmenar. E daço que costaran de reparar o fer de nou cur haver albara de scriva de racio contenen la quantitat que costaran la qual quantitat ab diligencia procur haver del tresorer. E encara en la reparacio de les armes nostres faedora lo dit armador aytal cautela haver manam quel fabre ol faent lart al loch on les armes se servaran os reposen amen o si aytal reparacio hi sera faedora que sia obs que de necessitat se hagen a portar a la casa del dit fabre o art faen lavors no manifestament mas en secret loch aquelles faça reparar: cor no es covinent a nostra honestat que aquelles coses les quals son a us de nostra persona deputades per diverses mans axi patentment discorreguen que cascun per son voler les puga contractar: ordenants que per lo servey de nostra persona almenys armes complides de les mellors que trobar ne fer se poran per diverses maneres almenys per vuit cavallers et aytants mateixs cavalls degudament armats per larmador dessus dit sien tengudes continuament apparellades entre Ies quals alscunes secretes esser no oblit les quals secretament et en lochs opportuns portar puscam. Tenga encara vuit apparellaments militars et altres vuit de cavalls: e aquests volem sien tenguts oltra aquells qui per raho de donar o per altre raho tenir volriem. Encara tenga senyeres poques et grans segons que nostre estament ho dura requeridor. Statuents que si defalliment sesdevendra per colpa dell la meytat de la quitacio de un any perda la qual de la cort nostra ha acostumada de reebre. Conseguentment encara ordenam que cascuna nit larmador deja liurar a un dels escuders de la nostra cambra armes complides de la nostra persona per tal que aquelles posen de prop lo nostre lit: e si per aventura per alcuna cosa manariem les armes nostres costa nos en alcun loch esser portades oltra aquelles les quals los escuders han a portar lo dit armador aquelles ab si port axi prop nos que con les demanarem sien apparellades. E aquest armador sera als camarlenchs sotsmes als quals encara con demanaran de les armes nostres compte haura a retre et raho. Perque guartse que totes les armes prena ab inventari et reeba et sia diligent que en escrit pos con a alcuna persona alscunes armes haurem manades liurar o donar: empero diligentment se guart que a algu no prest ne liure de les coses damunt dites sens carta ab nostre segell segellada. En apres con sesdevendra nos voler armes pendre majorment en temps de guerra sia larmador molt diligent et no peresos que les armes a nos necessaries tenga tots temps apparellades e encara que aquelles en temps de guerra pus sovinerament regonega e armes complides de nostre cors et totes altres dins la nostra tenda meta et complides armes de cavalls a nostre cavalleriç liurar no ometa: e res no menys de les dites nostres tendes cura haja que per los homens a aço deputats aquelles parar et fermar faça en lo loch on lo nostre peno posader sera fermat. E per tal que con daquelles volrem usar algun defalliment no puga esser trobat e sil armador sera alscunes vegades per enfermetat o per absencia o per altra manera rahonablement embargat en aquell cas son offici coman a un dels escuders de la cambra et linventari que ha de les armes liure a aquell lo qual nos o nostres camarlenchs cascuna vegada durem nomenador. En apres volem que a nos larmador faça sagrament et homenatge que per fet seu dampnatge a nostra persona no vendra ans esquivara per son poder aquell lo qual sabes a nos en qualque manera poder esdevenir majorment per aquelles coses les quals a la sua custodia son comeses e allo a nos no resmenys revelar no trigara. Encara que res no ha fet ne fara perque les coses dessus dites no pusca degudament observar.

CAPITOLS ANOMENATS DE MOSSEN BERENGVER VNIZ.

CAPITOLS

ANOMENATS

DE
MOSSEN
BERENGVER VNIZ. (Berenguer Uniz)

NOVAE
ORDINATIONES, EDITAE IN MAIORIC.

per
Honorabiles Iuratos eiusdem Ciuitatis, & Regni super abreuiatione

litium
(litigio; plet; pleite; pleito; no es el mineral litio), &
questionum: & inde concessae laudate, & authorizatae per
Dominum Nostrum Regem, Ambaciatoribus dicti Regni. Anno á Natiuitate
Domini Millesimo quadringentesimo trigesimo nono. (1439)

Pateat
vniuersis, quod nos Alfonsus Dei gratia Rex Aragonum,
Siciliae, extra, & vltra
farum, Valentia, Vngariae, Hyerusalem,
Maioric. Sardiniae, & Corcicae; Comes Rosilionis,
& Ceritaniae, Comes Barchinonae, Dux
Atenarum, & Neopatriae. Cupientes conseruationi, &
augmento R. P. Civitatis, & dicti Regni Maioric. quod
(proh dolor) in maximam depopulationem, & Ruinam, deductum
est: cum propter pestes, ibi sepe numero vigentes, tum propter
varios aduersos casus, ex quibus Regnum multum depraemitur; &
salubriter cuius damna ac incommoda pro posse, ac verius vitare; ex
quo praesertim neruus nostrae ditionis, pro ut relinquorum Principum
in continuis prouisionibus pendet: principaliter, & consistit
capitalis: per fideles nostros Berengarium Vniz,
Franciscum Axaló, (con tilde) & Antonium Oliuas
(Oliuars en texto anterior, Olivars) oratores, &
Ambaciatores: nomine, ac parte fidelium Iuratorum (Iuratorú) dictae
Ciuitatis & Regni ad nos missos: oblatis responsiones, pro
huius Ciuitatis, & Regni vtilitate conseruatione, & augmento,
facere decreuimus: pro vt fine vniuscuiusque dictorum Capitulorum,
latius est videre. Quorum quidem capitulorum & Responsionum;
nostrarum, tenor sequitur in hunc (húc) modum.

MEMORIAL
FET PER LOS HONORABLES IVRATS

de
la Ciutat, é Regne de Mallorca, al Honorable en Berenguer Vniz
Donzell, per lo bras militar, é Francesch Exelo (Axaló)
Ciutada, per lo bras dels Ciutadans: é Antoni Oliuas per las
parts foranes Ambaxadors de Mallorca.
I.

PRIMERAMENT,
com lo Honorable Mossen Pera Callar subreptitiament (la
Real celcitut totstemps salua) e contre forma de la vnio,
de la qual sen aporta tréslat, é d serta franchese:
comensant Encara atorgam &c. de la qual per semblant sen aporten
traslat los dits honorables Embaxadors: haye impetrades prouisions de
empañorament de la vila de Llucmayor, rendes, é drets
Reals, é Iurisdictio de aquella, é a les ditas prouisions, é
execucio de aquelles; sien estades fetes oposicions per part dels
Honorables Iurats del Regne
de Mallorca, é dels habitadors de la dita Parrochia, é mesauant
sia estat damanat temps fos donat a ells de hauer recors al
molt alt Señor Rey. Sobre la Reuocacio de les dites
prouisions é entretant, fos sobresegut, en execucio de aquelles: per
virtut de vna altre francheza començant Nouerint vniuerfi
quod nos Iacobus &c. de la qual sen aporten treslat
los dits Embaxadors é no contrastant las dites oposicions,
franchezes, é allegacio de aquelles lo dit molt alt
Señor Rey, haye atorgades al dit Pere Callar
altres prouisions; contenens (cótenens) lo dit
empañorament al dit Mossen Pere Callar, fet no esser contra
forma de la dita vnio. E manant lo dit Mossen Pera Callar
per virtut de aquella, esser mes en possessio de les coses a ell
empeñorades. (pignoribus; penyora; pignorar, empeñar)

E mes encara, sia dispost per altre francheza del Regna;
que las lurisdictions ciuils ni Criminals de aquell: no
podessen esser venudes ó alienades segons altre francheza, é
encarragaments, en la dita Vila de Lluchmayor fe sien
seguidas bregues, é nafres per defensio de la
dita vnio, é de quen sien estats fets processos de trancament
de homenatges contra aquells, é sien estats citats per virtut de
certs vsatges, é constitucions de Cataluñya: citant
aquells que comparaguessen deuant la Señora Reyna, é
encara mes los dits habitadors de la dita Parrochia de Lluchmayor,
per virtut de la dita vnio, se sien mesos en punt, ó forma de voler
resistyr a aquells, qui contra forma de la dita vnio,
volguesen pendre possessio de la dita Vila, Rendes, é drets
Reals segons en la dita vnio, en la qual es dada facultat, á
aquella defendre ab armes, é sens armes expressament es
contengut. E per la dita raho, sien estats fets processos contre
los dits habitadors, é altres singulars del present Regne,
que placia als dits Embaxadors suplicar lo dit molt alt Señor
Rey que com ell en la dita franqueza, sia
constituyt impugnador contre aquells qui tals
prouisions impetrarán. E de manera es defenador de la
dita vnio; que li placia que sia de se Merçe, reuocar
las dites prouisions al dit Mossen Pera Callar
atorgades de la dita Vila de Lluchmayor, axi en via de
empeñorament, vende, ó alienacio, com en via
de precari arrendament, o donament de vsufruyt,
(usufructo, uso + fruto, disfrute de uso) procura ad vitam, ó
en qualseuol altre titol, feta, ó cogitada declarant tals
contractes no valer ni tenir é fer contra forma de la dita vnio, é
franchezes demunt anomenades, & que per lo dit
Mossen Pere Callar alguna cose de les coses á ell
empeñorades, ni drets Reals alguns, ni iurisdictions
separadament, ó coniuncta nos pugue obstenir, é á mayor
cautela prometa, é ordé lo dit molt alt Señor Rey,
que de aqui auant tals contractes, ó alienacions no sien
fetes. E si per importunitat eren obtingudes, que no sien
exequides: mes contra los impetrants, é exequutio
requirents de aquelles; sia procehit per los rameys
donats en la dita vnio. Fermant que tots procehyments,
bandetiaments, é citacions per la dita raho fetas,
sien cansellades e abolides. E a mayor cautela, los
dits processos, é crims sien als dits homens remesos mayorment,
com de les dites bregues, é nafres mitgensant lo
Lloctinent de Gouernador, é Honorables Iurats, é altres
notables personas sien estats pacifichs.

Dominus
Rex remitit dictum negotium Dominae Reginae per Iustitiam
prouidendum; & omnino terminandum, seruatis in vnione
franchesiijs, & Priuilegijs Regni Maioric. & nihilominus
dictus Dominus Rex vult, & mandar, quod quousque causa praedicta
de Lucho mayori, (Llucmayor antes) per dictam Dominam
Reginam, Iustitia mediante decisa fuerit penitus, & determinata,
omnis executio que forre fieri posset vigore quarumuis
prouisionum Regiarum, super ea causa, per ipsum Dominum Regem dicto
Petro de Callar hactenus concessarum omnino suspendatur, & eis
ipse quoad possessionis alicuius ademptionem, & fructuum
perceptionem, & alias nullatenus vti possit. Propterea dictus
Dominus Rex remitit haec omnia, & alia subsequutaa; pro ut in
dicto Capitulo continetur, & abolit citationes per ipsam
Dominam (sa dona) Reginam propterea factas.

QVE
NINGVN IUTGE ORDINARI NE

Assessor,
no puga pendre Salari.
II.

Item,
que placia als Honorables Embaxadors impetrar vna prouisio del molt
alt Señor Rey; que com per francheza
del present Regna sia dispost, que ningun Iutge
ordinari, o Assessor de aquell; no pugue pendre salari de las
parts. E de vn temps ensa, se sia abusat lo contrari;
que de aqui auant lo Gouernador, ni lo Assessor seu, lo Balle,
de la Ciutat,
ó son Assessor Vaguer de la Ciutat, ó Assessor, ó altre qualseuol
Iutge ordinari; no pugue pendre salari de las parts. Placet
Domino Regi.

MODERACIO
DE SALARIS E DESPESES.

III.

Item,
com les pecunias qui venen a adiudicacio, é distribucio de
Corts; vinguen quasi a no res, per immoderades despeses é
salaris, que de aquelles son trets, é lleuats: que placia als
Honorables Embaxadors, supplicar al molt alt Señor Rey, per sa
gracia, é Merçe los dits salaris, é despeses sien moderades: é la
dita moderacio, esser remesa al Procurador Real, ensemps ab hu dels
Honorables Iurats, qui hayen a moderar las dites despeses é salaris,
é la moderacio de aquelles, ó prouisio de que fehedora sia
seguida tota apellacio remota. Placet Domino Regi.

PER
LOS SALARIS DELS IVTIES DELEGATS:

é
moderacio de aquells.

IIII.

Item,
com per Ordinacio del present Regne, los Iutges delegats, en las
causas de que sien Iutges, hayen hauer cert salari per lliure e
mes auant no puguen demanar e per abus tots
dies, sia dita Ordinacio violada, per exortacio de immoderat salari:
que placia als dits Honorables Embaxadors, suplicar lo molt alt Señor
Rey, per se gracia é merse, en deute de Iusticia, manar les
dites Ordinacions esser preseruades, é si questio sera de algun
salari, ques diga aquell esset immoderat; que la dita
moderacio sia remesa al Procurador Real, ab hu dels dits Honorables
Iurats: los quals hayen aquellas moderar segons les ditas
ordinacions, e la dita moderacio sia exequida tota appellacio
remoguda. Placet Domino Regi.

PER
FER ORDENAR LOS OFFICIALS DE LA CIVTAT.

V.

Item,
com p moltes vegades, lo molt alt Señor Rey, per
importunitat, e no informat de las condicions de las personas,
proueischa (ptouehisca) dels officis del Balle, e
Vaguer de la Ciutat é Vaguer de fora, del present Regna, e llurs
Assessors, personas inhabils, é insufficiens a regir
aquells: é ya per altre francheza del present Regne
sia atorgat, que si lo Gouernador del dit Regne, o son Lloctinent
ensemps ab los Honorables Iurats de aquell, é Procurador Real:
attrobaran les persones prouehides esser insufficiens,
que los dits officis, deguen comenar a qualque notable
persona, é entretant deguen consultar lo dit molt alt Señor Rey de
la insufficiencia
(la c parece ç, pero el color de la
c y el del rabito es diferente; no es ningún problema, puesto que la
c, ç, s, ss se intercambian en los textos antiguos)
de
aquells, é causes de aquella. E la dita prouisio, sia quasi inutil e
sens fruit; al dit Regne: com (có) attesa la pobertat
(pauper, pobre, pauperitatem, pobreza, pobresa) de aquell nos
pugue tremetre al dit Señor Rey alguna persona, per requirir
reuocacio de las dites prouisions cessant la istancia (he
encontrado istancia, no instancia, varias veces) de la dita
Vniuersitat: per aquella matexa importunitat, per la qual lo dit molt
alt Señor Rey, es induhit a atorgar las primeras prouisions:
que aquelles sien executades, que placia als dits Embaxadors
supplicar lo dit molt alt Señor Rey, que per sa gracia é Merçe,
vtilitat del be publich: sia donada facultat als dits honorables
Iurats, ensemps en lo Gran, e General
Consell: de elegir en lo temps que fan los dits officis de la Casa de
la Vniversitat; quatre notables personas al offici de Balle de
la Ciutat, é quatre al offici del Vaguer de fora. E quatra al
offici del Vaguer de la Ciutat: é dos luristes per Assessors a
quiscun dels dits officis: e de las ditas elections,
certificar lo molt alt Señor Rey: lo qual per sa benignitat,
se vulla streñyar e iurar atorgant de aço priuilegi é
francheza; é elegir hu dels quatre anomenats a cascu dels dits
officis: é hu del dits Doctors enomenats a cascu dels dits
officis per Assessor. E si lo contrari era fet: tals prouisions no
valeguen. E mes auant; com lo Gouernador de Mallorca, ó son
Lloctinent, per authoritat, Real a cascu prouehyt dels dits
officis é Assessors de aquells, en la Vigilia de Cinquagesma,
si fins aquell iorn prouisions del dit Señor Rey no ly
son presentades dels officis e Assessories de aquells, que placia al
dit molt alt Señor Rey manar é prouehyr, que si se esdeuindra per
ell no esser estat prouehyt, dels dits officis e las ditas prouisions
no esser presentades fins al dit die de la Vigilia de
Cinquagesma, é per conseguent lo dit Gouernador, ó son Llochtinent
hauia prouehyt dels dits officis necessariament haya a pendre dels
dits elegits ço es á saber hu de quiscun quern, per lo
offici que seran anomenats: e hu dels dits Assessors a quascu
dels dits officis: é la dita electio se haye a fer per sort
matent los noms dels dits elets en sengles radolins
de cera: é qui ixira primer sera prouehit del dit offici
(offiici).

E semblantment dels Assessors sia fet. En los
quals officis puguen esser personas franches (fráches)
e totes altres qualseuols. Placet Domino Regi ad beneplacitum
suum (falta punto)

PER
LO CONCELL DE LA FRANCHESA

VI.

Item
com per los Illustres passats Reys sien
estades atorgades al present Regna diuerses Franchezes,
é libertats: E per lo molt alt Señor Rey ara
benauenturadament regnant, sien estades las
dites Franchezes confirmades é de nou atorgades altres: las
quals continuament son violades per los officials, e per la dita raho
per los Illustres passats Reys sia estada
atorgada al present Regne certa francheza, per la qual es prouehit:
que en cars que los officials Reals del present Regne
contra Franchezas, lo Gouernador, ó son Llochtinent;
ensemps ab son Assessor, é lo Procurador Real, Balle,
é Vaguer de la Ciutat e Vaguer de fora: ab llurs Assessors
ensemps ab los Iuristes en la dita franchesa anomenats
coneguen del dit Regna e preiudici tornen a lloch.
aquelles coses que contra Franchezes seran fetes: é la dita
Francheza, ó prouisio de molt ramanyament
als dits Greuges, com per reuerencia, e tenor del dit
Gouernador, de son Lloctinent; dels quals continuament los dits
Greuges procehiexen son presents. En lo Consell, é los
qui han a votar per reuerencia, é temor de aqll moltes vegades
dupten donar llur vot, en presencia del dit Gouernador, ó
Llochtinent seu. Per tant placia als Honor. Embaxadors, suplicar lo
molt alt Señor Rey, per sa gracia, e benignitat,
confirmant la dita Franchesa, vulle prouehir, e manar: que si a
cars sera lo dit Greuge (Grenge) sia pretes esser
fet per lo Gouernador ó son Assessor aquells no entreuenguen per la
dite vegade, en lo dit Consell: mas los
altres officials Reals ab llurs Assessors del dit Greuge
coneguen, e determinen per lo semblant sia seruat dels altres
officials, é Assessors llurs que aquell del qual lo dit
Greuge se pretendra, ni son Assessor: no entreuenguen en lo dit
Consell per aquella vegade é asso es molt necessari,
attenent, que ha gran temps lo present Regna no ha hagudes
Corts particulars, ni axi poch Corts generals,
nos sostengudes: é quasi tots dies las ditas Francheses
son violades, e infringides; de ques seguex continuada depopulacio e
destruccio (destructio, se lee desttuctio) del present
Regne. Placet Domino Regi, & vult Dominus Rex quod Doctores qui
in hoc habent de coetero interuenire, sint Martinus DesBrull,
(de es Brull, des Brull, Desbrull) & Ioannes Berard
Legum Doctores (falta punto)

QVE
ALGV DE QVI AVANT, PER VIRTVT DE

algun
fet Ciuil, ó Criminal, no sia tret fore lo Regne de Mallorcas.

VII.

Item,
com lo present Regne de Mallorca sia Regne
apartat hauent ses Francheses especials é en res en lo
mon no sia sommes (sotsmes; sometido) al
Principat de Catalunya ni a la obseruancia de llurs
constitucions ni vsatges: mayorment com aquelles sien
estadas fetes en Corts particulars en Catalunya; a les
quals los habitadors del present Regne no acostumen
esser citats, ni son tinguts anar, encara mes los habitadors
del present Regne, hayen expres priuilegi, que
per algun fet Ciuil, no puguen esser trets fora lo present
Regne. E per altre Franchesa (Fráchesa) del
present Regne sia dispost, que si algu sera trobat en
crim de trahitio del qual no pot esser mayor altre, deu
esser iutiat per la Cort é promens del present Regne
de Mallorca; segons les Franchesas de aquell Regne,
segons es disposat per altre Franchesa, comensant
Sapien tuits. De la qual sen porten traslat los
dits honorables Embaxadors, é de vn temps ença, ço
que ya may no fonch vist ni hoyt, sien
vingudes prouisions (prouisiós) de la Cort de la
Señora Reyna, citants alguns habitadors dels
present Regne deguen comparer deuant la Señora Reyna.
Per raho de certs processos, de Regali authoritate, &
rogatu, & simili modo. E de altres vsatges é constitucions de
Catalunya. A la cosa seria a total destruccio del present Regne,
é dels pobladors de aquell; mayorment, que en las
dites prouisions sia estat manat, que los dits citats
deguen comparer, ensemps ab tots llurs bens. Que placia
al dits Honorables Embaxadors suplicar lo dit molt alt Señor Rey
per sa gracia e merçe, y de deute de Iusticia,
man las dites Francheses del present Regne esser
seruades, y que algu de aqui auant per fet de algun fet Ciuil,
ni Criminal, no sia tret fora del present Regne encare
que si pretengues perhorrescencia; declarant a mayor
cautela los dits processos per virtut dels dits vsatges, é
constitucions no hauer lloch en lo Regne, ne
poder esser fets de aquí auant, anullant a mayor
cautela, aquells qui fins asi son estats fets.
Placet
Domino Regi, quod Franchesia obseruetur; & quod omnis
causa cognosci habeat in Ciuitate Maioric. eius que processus ibi
duci; & quod supercedeatur in citationibus factis, &
faciendis per Dominam Reginam, per viam processuum de
simili modo regalia, & de authoritate & rogatu; donec
Dominus Rex sit in partibus illis.

QVE
NINGV NO SIA TVRMENTAT
SENS IVDICIS

é
Sententia de Tormens.

VIII.

Item
com en lo present Regne, sia estat abusat per alguns (algús)
Gouernadors, ó Lloctinens de aquells, que turmenten
algun (algú) delat sens sentencia de turmens,
de que se esdeue: que los delats per por dels turmens,
sens culpa que no han se composen, e son fetes
diuerses, é innumerables extorsions. Que placia als Honor.
Embaxadors suplicar lo molt alt Señor Rey sia de sa
gracia, é merçe manar é prouehyr, que de aqui auant algu
en lo present Regne, no sia turmentat sens
iudicis é sentencia de turmens, é que a la dita
tortura, hayen esser presents dos dels Iurats. E si
cars sera veure al dit turmentat esser fetes sobres, protesten
segons Iusticia dictara, é lo Gouernador, ó son Assessor, ó son
Lloctinent; haye sobreseura fins de las dites sobres, é
requestes sia aguda raho: é sia prouehyt. E aquesta
prouisio, sia clausulada ab grans penas, é statuts
manaments. Placet Domino Regi, quod quaestiones, seu tormenta;
non fiant sine iuditijs, & sententijs tormentorum,
seu questionum (cuestión, pregunta). Et quod duo ex Iuratis
Ciuitatum Maioricensium (Maioricésium), si volent, &
quoties voluerint, possint interuenire dictis questionibus, &
tormentis, & torturis.

QVE
LES PROVISIONS, E ORDINACIONS, SIEN SERVADES

é
admeses totes Francheses.

IX.

Item,
com per lo molt alt Señor Rey: en fauor de la mercaderia, no
ha molt, sia estat atorgat cert priuilegi sobre los Corredors,
é de altre part, sien estades impetrades de la Señora
Reyna prouisions continens diuerses Ordinacions bones les
quals prouisions, lo dit Gouernador, e son Lloctinent no ha volgudes
admetre; causantho oppositions de alguns. Que placia als Honorables
Embaxadors supplicar lo molt alt Señor Rei, per
se gracia e merce: com poch valrie francheses
e gracies etorgar, si equellas no eren admesas:
manar (hay una i algo superpuesta y de un color más ligero)
que las dites prouisions, Franchezes, ó Ordinacions; sien
admeses, é encara aquelles que ara se obtindran; é aço sots
incorriment de grans penas e priuacio de oficis al dit Honor. Gouernador
e son Lloctinent, é si cars sera lo dit Gouernador, ó Lloctinent,
no contractant les dites penes, denegas obehyr é admetre
aqlles, fos comés al Balle de la Ciutat: que
aquellas degue executar, ó admetre, sots incorriment de les
dites penes. E si lo dit Balle denegara aquelles executar, ó
admetre, sia remes al Vaguer de la Ciutat, e apres al Vaguer de fora,
é defalliment deaquells. Placet Domino Regi.

PER
LOS QVI PROCLAMEN LLIBERTAT.
X.

Item
com en lo present Regne, se fa gran abusio de les
questions de les llibertats: com mols esclaus, per
fadigar llurs Señors sens alguna causa iusta,
de que los Señors sostenen gran dan, é immoderades
despeses: é perden lo seruey dels esclaus que proclamen
llibertat: que placia als dits Embaxadors suplicar al dit molt
alt Señor Rey, que sia de sa gracia, é merçe
per tolre debats, y questions, é relleuar los
Señors de dañy é despeses: encare per tant que
los esclaus, qui proclamen llibertat, sien prestament spetxats
en llur iusticia: atorgar al dit Regne. é habitadors
de aquell: la Ordinacio e disposicio del tenor seguent: ço es que
sia algu proclama llibertat, que de continent; ço es lo pus
prop vinent Diuendres en lo qual es lo
Gouernador ab los altres officials dins lo Carcer
Real sia anomenat lo dit proclomant
(proclomát; proclamant; proclamador, proclamante) llibertat
deuant lo Gouernador ó Lloctinent seu; é aqui sia interrogat, si
enten a proclamar llibertat, é si dira que no; sia restituit a son
Señor sens altre contradictio; é de aqui auant no sia hoit
proclamant llibertat, si ya donchs aquella no allegaue
per nouella causa. E si cars era lo dit
esclau interrogat, ell dira voler proclamar llibertat, lo dit
esclau a qui present de continent auisat: empero, si lo dit esclau ho
damanara lo aduocat, ó procurador de pobres, ó miserables:
sia interrogat lo dit esclau, ó lo dit Aduocat, ó Procurador de
pobres de Christ: per quina causa, ó raho demane aquella llibertat a
ell pertañyer. E aqui de continent, sia donat temps de deu
dies al dit esclau, de respodre, é proposar sa damanda, é
sia enentat en aquella questio, summariament, e de pla, la
sola veritat attessa: malitias, & subtilitats de
dret apart posades. E com vindra lo dit fet sia a terma de
Sentencia, vn altre die de Diuendres, en lo
dit lloch de la preso: E tenint lo Gouernador, ó son
Lloctinent la dita Audiencia: ensemps ab lo Balle, é Vaguer
de la Ciutat, é Veguer, de fora ab llurs Assessors. Conuocats
en aço dos dels honorables Iurats: aquells que la Mayor
part dels Iurats elegiran é lo Advocat de la Vniuersitat, (si esser
hy volra) prestat iurament als quatre Sanct
Euangelis per los dits Gouernador, Balle, é Vaguer ab
llurs Assessors demunt nomenats: que segons Deu é llurs bones
Consiencies; se hauran en lo dit iuy: é donara llur vot, é
Consell tota fauor, rencor, e amor apart posada. Apres llegit
lo proces, é fetes llurs allegacions; axi de les parts com de
llurs Aduocats, apres sia concordat: & procehit a
concordacio de sentencia, é aço que la mayor part de aquella
Iusticia; sia seguit e obseruat, é executat tota appellacio
remoguda. E si apparra; lo esclau maliciosament hauer
proclamada, llibertat, los demunt anomenats (se lee anom nats),
pusquen aquell condemnar en alguna pena corporal é a llur
arbitre, la qual se haye Executar, é la qual no pusquen
remetre sino a Ordinacio del molt alt Señor Rey. Placet
Domino Regi.

Tomo I, texto X, Rey, deputados, deputatis regni Aragonum (aragonés)

X.

Reg. 2237 fol. 4.° de la 2a foliación. 27 de junio de 1408.

El Rey. - Deputados. Bien creemos sea cierto no tant solament a vosotros mas encara a todo el mundo como nos entre los otros reyes e princeps de christianos habernos singularment proseguido e entendido en la unidat de la Esgleya universal e esperantes aquella assin como rey e princep catholico con grant devocion crehiamos firmement veyer la fin dentro breus dias mayorment pues era a vos cierto quel padre santo el adversario suyo en Roma se eran acostados en spacio de una jornada: e quando entendiamos veyer aquesta deseada fin nuevas son ciertas sobrevenidas que tractant el enemigo de concordia la dita
union se es destorbada como el dicto adversario se sea tomado la via de Roma e el dito padre santo el qual segun somos informados ha dado todo lugar razonable en la dita union sen entiende tornar.
E segun havemos supido de present por letras dalgunos servidores nuestros qui son en Paris el rey de Francia ha sustraído la obediencia al dito padre santo por tal quel dito padre santo ya antes haviendo sentimiento de la dita sustraccion que se devia fazer cuentra ell havia feyta cierta bulla con la qual excomulgava el dito rey de Francia e a todos aquellos que li sustraurian la dita obediencia: de la qual bulla se son seguidos muytos inconvenientes en el regno de Francia e en aquell se son feytos ciertos articlos e processos muy aspros cuentral dito padre santo: e no resmenos havemos entendido por letras
dalgunos otros servidores nuestros qui son con el dito padre santo que ell assin por occasion de la dita sustraccion de la obediencia de Francia como por otras cosas delliberaria e seria de acuerdo venirsen en nuestros regnos. E como nos en acullir aquell en nostra senyoria queramos primerament bien veyer
habemos delliberado facer aquesto con consello de nuestros regnos e de feyto ne habemos de present comunicado con aqueste principado de Cathalunya en las cortes que le celebramos de present el qual a fazernos respuesta se ha retirado acuerdo e delliberacion e assimismo havemos comunicado con los messaixeros de Valencia e de Mallorques presentes en nuestra cort los quales muy cuytadament ne han scripto e consultado a sus universidades. E como queramos assin como es razonable haver assimismo el consello de vosotros deputados qui representades aquexe regno rogamos e mandamosvos assin estreytament como podemos que de continent vistas las presentes por correu muy cuytado nos escrivades e notifiquedes vuestro consello e intencion sobre aquesto por vuestras letras por tal que nos ne seamos bien informados e certificados de aquello que a vosotros bien visto sera sobre aquestos aferes sobre los quales scrivimos de present al reverend padre en Christo el arcevispe de çaragoza el qual ne instara a vosotros a las paraulas del qual vos rogamos dedes plena fe e creença sobre aquesto e complitlo por obra assin como si nos personalment vos lo deziamos: e aquesto por res no mudedes o dilatedes si nuestra honor e servicio e bien avenir de los ditos aferes deseades.
Dada en Valldaura dius nuestro siello secreto a XXVII dias de junyo del anyo MCCCCVIII.
- REX MARTINUS. - Dominus rex mandavit michi. - Johannes de Tudela. - Dirigitur deputatis regni Aragonum.

 

Del menescal

Del Menescal.

La cura dels cavalls no tan solament esta en vitalles aministradores ans encara en ferradures als peus delles posadores en malalties curadores e en sagnies faedores les quals totes coses se solen per los menescals espatxar: e axi ordonam que en nostra cort deja esser persona alguna feel e sabent en les coses desus dites qui loffici de la menescalia exercesca e menescal sia nomenat: loffici del qual estia en fer totes coses que son als cavalls necessaries: lo qual encara menescal nos anants per cami de nostra comitiva nos partesca appareylat de claus e de ferres e de altres coses semblants mayorment en temps de guerra con en host seriem e els cavalls nostres pus sovenejar moltes vegades en aquell temps no oblit: e deu obeyr als cavaylerices apres los majordomens en aquelles coses que al offici dell pertanyer sesguarden. Volem encara per tal com ha sovent en los estables conversar que faça sagrament e homenatge al majordom segons la forma en loffici dels cavallerices desus expressada.

Dels homens de la escuderia

Del Escolan de la almoyna.

Del Escolan de la almoyna.

Molt loable e ben encara consonant a caritat adjudicam que aquelles coses les quals en la taula nostra per refeccion axi a nos con als altres en aquella seents son posades part als molts bons nostres companyons pobres de Crist ans pus vertaderament a ell del qual totes coses reebem donem per tal que no nafrem lo comensament de la Sacra Scriptura la qual amonesta axi que a aquells que non poden appareylar ne pugam donar. Emperamor daço per tal que pus leugerament acabament prenen aquelles coses que desijam e que la part als pobres de Crist aordonada malvadament nos puga deperir: ab aquesta nostra ordonacio havem duyt provehidor que un clergue covinentment jove leuger e apert de vida e de bones costumes ornat als cappellans nostres almoyners e a la nostra almoyna assiste e a ells apres lo canceller obesent sia reebut qui les frementes totes de la taula nostra reeba per los almoyners nostres damunt dits primerament recuyletes e en lo loch a les coses damunt dites destinat cur reposar cuytosament: e per tal que les damunt dites frementes no peresquen cura vigilant procur haver e de la damunt dita almoyna cura haura diligent. Ajustam encara quel escolan damunt dit als clergues de la cappella nostra sia tengut en les hores e en los altres divinals officis ajudar e lapistola reglarment en la missa nostra cantar quant manat li sera per lo regent la nostra cappella: e con no sera vestit pera que la dita epistola cantar tenga un tortiç quant lo cors de nostre Senyor se elevara e la part dels libres a les hores deydoros o cantadores ensemps ab lescolan de la cappella port en tal manera que la on a nos mils plaura les hores puscam oyr. Si empero per alcun cas sera embargat perque les coses damunt dites no pusca fer son offici totes les coses per ell faedores en absencia sua deja fer lescola de la capella: e volem ells esser sotsmeses al canceller et als monges de la cappella e als cappellans almoyners obeyran. E per tal con per les coses damunt dites clarament se manifesta quals coses ha appareylar e en altra manera sovinerament pertractar les quals assats a la persona nostra son propinques: emperamor daço a prestar sagrament de feeltat e homenatge al canceller sia estret que la salut nostra sana e salva mayorment aytant quant a son offici pertanyer sesguarden per son poder conservara e el contrari esquivara segons son poder: e noresmenys si aytals coses sabra revelara et que no ha fet ne fara perque les coses damunt dites no pusca fermament observar.

servidor de la almoyna

Dels Falconers.

Dels Falconers.

No es noveyll ne descordant a raho que aquelles coses qui per sengles nos poden complir per molts coadjutors fin reeben preoptada: con deficil ans encara quaix imposible sia moltes coses e diverses per un mayorment en una metexa hora fin perfecta reportar. Emperamor daço havem previst instituydor que sis altres falconers no empero generoses en nostra casa sien reebuts per nos elegidors qui cura hagen diligent de nostres falcons e dels altres aucells a caçar deputats segons que lo nostre falconer major a ells ordonara. Al qual apres los majordomens obeyr volem per aquells gardanse be que per negligencia alcuna cosa pertanyen no sia lexada la qual pogues lo manament de nostre coratge provocar: per los quals encara sagrament e homenatge als majordomens nostres volem esser faedor.

Tomo I, texto XIII, Martín, carta, duque de Gandía

XIII.
Reg. 2251, fol. 100. 20 de setiembre de 1408.

Lo Rey. - Car oncle. Segons havem novellament entes vos per via de testament hauriets fet vostre hereu nostre molt car primogenit lo rey de Sicilia deseretant lo comte de Dinia vostre fill e la causa impulsiva a vos en aço parria esser alguna ingratitud del dit comte: e jatsia nos hajam desplaert daço axi com vos algunes vegades havets vist e volriem que lo dit comte fos a vos obedient et devot fill axi com deu et es tengut et obligat per ley divinal et natural nos diverses vegades li ho havem manat et encarregat empero nons par que per semblant ingratitud deyats axi agrament procehir contra lo dit comte ne axi
desheretar aquell la qual cosa parria mes inhumana que consonant a equitat alguna de rao volentli tolre ço que Deus li ha donat ço es filiacio e dret de primogenitura vostra: ne pensets que lo dit rey nostre primogenit accepte lo dit heretament axi com nos segons vos sabets nol volguem acceptar vos
estant malalt en lo nostre reyal de Valencia car no es leguda cosa mayorment als reys acceptar ne pendre res que sia en destret daltre nespecial contra persones conjunctes en deute de sanch axi com es lo dit comte ab nos e ab lo dit rey nostre fill: perqueus pregam et consellam que per reverencia de Deu
et honor e contemplacio nostra reconciliets benignament lo dit comte fill vostre reduint aquell en vostra gracia e benediccio postposades totes altres sinistres informacions car nos per altres letres nostres molt punyents e carregoses scribim de present al dit comte que ell en totes coses sia a vos obedient e bon fill e creem fermament que ho fara certifiquanslo que del contrari nos hauriem gran desplaer e li ho dariem per obra a conexer.

Dada en la torre den Fiveller sots nostre segell secret a XX dies de setembre del any MCCCCVIII.
- REX MARTINUS. - Dominus rex mandavit michi - Johanni de Tudela. - Dirigitur duci Gandie.

Dels Boteylers majors

Dels Boteylers majors. 

Aquells per rahon officis pus perfectament per lur orden son regits qui a singulars e certes persones son comeses a regir: cor jatsia que un cors de diverses membres sia ornat empero a cascun dells cert e limittat offici es adoptat: e axi con desonor en cors huma es reputat que lun membre del offici del altre us axi massa nociu ensemps e molt leig es reputat si sengles officis de les cases en aytantes matexes persones no seran distribuits. E donchs cobeejans sengles officis en nostre palau real ab madur et digest consell esser instituits e per a avant segons que oportun sera faedor ab dret orde e cors regits e que negun constituit en loffici de nostra boteylaria ab vana en alguna manera cuberta que deja fer no puga ignorancia allegar: quals coses a la cura dell pertanyer sesgarden per la present constitucio o ordinacio volem que sia manifest. Emperamor daço per aquesta nostra general constitucio per totz temps duradera
ordonam que dues bones generoses persones per honestat de bones costumes e per faeltat enclarides al
damunt dit offici per nos sien deputades a nostre arbitre eligidores qui de la aygua e del vin de nostra bocca custodia hajen diligent e la dita aygua e vin nedeament e en posts e tovayles e tovayloles entires e nedees ministren a nostre coper destinat lo vin a nos ministrar. E cor en nos menysprear no devem salut conservar qui als sotzmeses nostres aytant con nostre Senyor permet en pau e en salut confovem: volem que tota hora quel dit boteller al desus dit coper nostre les damunt dites coses per beure a nos aministrara aytantes vegades dels desus dits aygua e vin separadament o ensemps no tart de tastar per tal que si aqui alguna cosa nociva la qual cosa Deu no vuylla hi havia pusca esquivar e la salut a profit de nostres sotzmeses conservar no oblit ans saviament e diligent se guart que negun al qual per son offici no pertanga e mayorment estrany al repositari o dreçador lo qual la taula del argent es nomenada de vin e daygua en la dita taula o en altre loch ministrada a trear e tastar no jaquesca e daqui en nenguna manera pertractar. Volents empero que tota vegada que vin en nostra boteylaria sesdevendra deteriorar axi que no sia convinent devant los nostres domestichs a posar lo dit boteller a la almoyna nostra decontinent cur ab diligencia liurar: cuant empero nos per cami anar se convendra e en loch en lo qual nos reebrem nostra refeccio vi en alguna manera romandra als almoyners aqui de continent
per ells sia liurat e los dits almoyners als pobres de Christ encontinent distribuir aquell volem e manam. Ordonam encara que lo dit boteller de tot vi de la nostra cort real haja custodia diligent e per ell a la nostra cort segons loffici dell discretament esser dispensats lo piment e semblants coses que de vin se fan: ell esser present aytant con necessari per la nostra taula seran volem e manam: al us empero de la cort per los altres de la botellaria aço sens defalliment e nota de reprensio volem esser complit. Si empero sesdeve nos de loch a loch en los regnes comtats e terres nostres anar al loch lo qual haurem assignat lo boteller o lo sotzboteller nostre manant a aquell que les coses que a son offici pertanyen sien procurades e complides primer vage per tal que si pus tart anava algunes coses a ell incumbents no romasessen imperfectes la qual cosa molt cobejam esser esquivada: e de les coses aministrades e despeses per lo dit boteller segons que a son offici pertanyer sesguarda al majordom e scriva nostre de racio raho e comte ordonam esser retut tota vegada que al dit nostre majordom o scriva sera vist faedor. E per tal cor mol
gran infeeltat dalguns ministres e negligencia dells la qual es de tot be enemiga a aquella aministrant son lexades les coses molt guardadores hajam oyt moltes vegades axi en reys con en princeps molts grans perils esser esdevenguts la qual cosa es molt sobiranament esquivadora e de la infaeltat desus dita de tot en tot atraedora volem e fermament estatuim que los desus dits botellers sagrament de faeltat e homenatge a nos facen ab boca e mans comendat que la persona nostra e la salut sana e salva per son poder conservaran e les coses contraries de tot extirparan e si algunes coses majorment per raho de son offici a la persona e a la salut nostra nocives se poden esdevenir decontinent revelaran e que res no han fet perque les damunt dites coses no pusquen e no deguen complir: e no resmenys sagrament faran a nostre majordom que totes aquelles coses que a son offici pertanyen per son poder feelment exerciran. E per tal que pus perfectament e pus liberal Ies coses desus dites cumplir se pusquen ells o el sotzboteller
en la botellaria damunt dita continuament jaguen per tal que estranianse del dit offici alguna lesio no
soffira. Los desus dits pero botellers a tots los altres de la botellaria volem mayors esser e manam que nostres copers ordonats en aquelles coses que tocaran lur offici apres los majordoms obeesquen fermament e entenen: ordonans encara a nostra botellaria esser deputada una abte e sufficient persona qui sotzboteller sia appellat e ajut als boteylers en aquelles coses que pora tocans son offici faelment e
apte. E tota vegada quels botellers per malaltia o per absencia damdos o per altra necesitat a son
offici faedor entendre no poran o absens seran los dits botellers lo sotzboteller lo dit ofici exercesca plenerament e entegra: salvant empero lexercici del pitxer lo qual per un dels officials dobles derrer reebut si lavors en la nostra cort present sera o en absencia daquell per un escuder de la cambra volem esser fet. E en apres lo sotzboteller aquelles coses que reebudes o despeses haura tota hora que
degudament fer se pusca scrive diligentment: e per tal que de totes coses que son faedores per los ditz
officis noticia plena hage translat ab si tinga daquelles e aquell sagrament et homenatge al maiordom faça et obediença serve quels botellers fer e servar son estretz a nos.

dels boteylers comuns

De la manera de sagellar ab segells de cera e ab bulla.

De la manera de sagellar ab segells de cera e ab bulla.

Per tal com empressio de segell a pus plenera fe havedora de la cosa ques fa majorment es trobada per tal que fe a la letra o a la carta se reform mayorment per lo segellar: digna cosa e laudable reputam que per majoritat et varietat de coses atorgadores per nos e encara per duracio pus longa sia induyta e estatuyda varietat de segells: per tal encara que aquestes coses les quals ordenar havem disposat engir la manera del segellar o del bullar sia coneguda la varietat o falsetat de les letres. Emperamor daço ordonam en la cancellaria nostra tres maneres de segellar ço es que a vegades ab bulla de plom o de aur: a vegades o ab gran segell havent dues empressions egualment de cascun costat emprements jacsia que la empressio sia no semblant e diversa lo qual segell vulgarment flahon es appellat o nomenat: alcunes vegades empero ab altre menor segell lo qual comun es dit ab lo qual les letres les quals de la nostra cancellaria ixen sien segellades segons la forma dejus annotada.
En apres declaram que en la bulla deu esser duna part ymage reyal la qual sega sobre cadira en la man dreta sceptre e en la sinistra pom reyal tenga e de mantell reyal vestida e de corona reyal en lo cap decorada e en torn letres nostre propri nom ab titol de nostre regne Darago e alscuns altres ab aquell contenens: e de laltra part un escut en lo qual sien les armes Darago que son aytals una creu per mig del escut e a cascun carte un cap de sarray. En torn empero sien letres les quals esprimen tots altres titols de regnes e de comtats romanents. En lo flahon volem esser servat que de la una part sia ymatge reyal en la manera de la bulla e en torn letres qui diran axi: Diligite justitiam qui judicatis terram et occuli vestri videant equitatem. De laltra part cavaller ab corona en lo cap armat sobre cavall darmes de nostre senyal real espressada decentment e letres en torn qui contenen tots nostres titols de regnes e de comtats. E en lo sagell pero comun reyal ymage sia per la manera la qual en la primera part de la bulla havem dita: mas les letres les quals en torn seran no tan solament regnes mas tots nostres titols contenguen. En apres un poch contrasagell en lo qual sia escut de nostres armes decorat ab corona la qual sia sobre lo dit escut mas en torn letres no sien espressades. E donchs con letres de comuna justicia o comissions de causes o altres negocis havents encara alcunes clausules especials o altres quals que quals en paper escrites de nostra scrivania exiran closes o ubertes lavors ab sol sagell menor lo qual es dit comun sagell en lo dors o sobre la apertura de la letra quis tancara sia segellada. Si empero alcuna gracia per nos se fara per temps a vida o a beneplacit a alcuna persona o altra cosa semblant axi que les cartes sien en pergami scrividores lavors sien segellades aytals letres ab aquest mateix segell en pendent ab corda de seda segons la manera devall determenada. Mas el sagell aquell pendent en altre part del dors empressio haja de contrasegell lo qual a aço havem duyt ordonador. En apres la corda aquesta en la qual lo sagell penjara de diverses colors deura esser de seda ço es groga e vermeyla axi que sia lata e prima e sia tota en loch quaix de nostres armes reyals feta contenents ço es sinch faxes o vies en lonch perque les tres foranes ço es dos e una mijana sien de color groga les altres pero dos les quals seran ço es assaber entre cascuna forana e mijana seran de color vermeyla. Mas en cascuna de les dues foranes set fils de seda groga e no mes ne menys se contendra: les tres pero ço es assaber dos vermeyles e una groga contendran cascuna sinch fils e no mes ne menys. En apres si gracies per nos faedores seran perpetuals axi con si consintriem privilegis militars a alcuna persona o altre cosa semblant en privilegi e gracia perpetual a alcuna universitat o persona a la qual fer volrem per si e son succeidor gracia special o si alcun procurador per qualque causa constituirem: en aquell cas les cartes les quals sobre aço se faran en pergami sien segellades en pendent ab gran segell de cascuna part empressio egual havent jacsia no semblant lo qual segell flahon vulgarment es nomenat peyng per lo dit segell en corda de seda de la color e de la manera per totes coses daquella altre de la qual desus es ordonat. Si pero les dites concessions o privilegis serien de gran honor o de pes axi com de duchat marquesat comtat o vescomtat per nos creador ab bulla daur sien segellades. Empero si ley fur o constitucions promulgariem en cort general a alcun regne o regnes o comtats nostres o privilegis o concessions de atorgament de baronia o si a alcuna universitat alcun privilegi de gran pes consintriem per tots temps axi com inmunitat de talles o de contribucions o de declinacio de fur contra dret comu o altre cosa la qual se esgardaria universalment o encara particularment tots los ciutadans o altre cosa semblant de la qual nos arbitrariem: en aquell cas volem que cartes sobre aço faedores ab bulla de plom sien munides. En aquell encara cas appensio de bulla nostra no en corda mas en fils de seda divises e separats divisidament adhibem ço es vint fils de seda vermeyla e trenta fils de seda groga qui sajustaran en la part jusana de la letra e seran doblades dejus e seran en nombre cent fils e en aquella la bulla daur o de plom se penjara: lo qual nombre de fils res no ajustan ne diminuen per tots temps volem en semblants coses esser observat: la cera empero dels sagells faedors vermeyla statuim deure esser e si aytal no era en aquelles neguna fe no sia haguda.

Nota:
e de laltra part un escut en lo qual sien les armes Darago que son aytals una creu per mig del escut e a cascun carte un cap de sarray:
y en la otra parte un escudo en el cual estén las armas de Aragón que son tales una cruz por el medio del escudo y en cada cuarto (cuadrante) una cabeza de sarraceno (moro).

taxacio cartes letres exiran nostra cort