Agibare, Albar, Aibare, Aibari, Aivar (la hostia), Aivare, Aiubare, Aiuuar, Aiuruuare, Aivar, Aybare, Aybar, Ayuar o Ayvar. El significado etimológico del topónimo parece compuesto por la palabra en lengua vasca ibar, que significa valle o vaguada; pero el término que precede a esta palabra resulta desconocido.
Aragón, Arago, Aragó, Aragona, Aragonum, corona Darago, aragonés, aragoneses, aragonesos, fueros, aragonesa, textos antiguos de la corona de Aragón, història, Valencia, Mallorca, Mallorques, Menorca, Ibiza, Formentera, Cabrera, condados, comtats, conde, comte, Reyes de Aragón, Corona de Aragón, aragonensi lingua, lengua aragonesa, Barras de Aragón, escudo de Aragón, armas de Aragón, conquista, reconquista, cristianos, moros, judíos, sarracenos, Ramiro I, Ramiro II, Petronila, Alfonso I, Pedro I
sábado, 29 de junio de 2019
UN NOBLE ARAGONÉS SALVA DE LA MUERTE A SANCHO ABARCA
Agibare, Albar, Aibare, Aibari, Aivar (la hostia), Aivare, Aiubare, Aiuuar, Aiuruuare, Aivar, Aybare, Aybar, Ayuar o Ayvar. El significado etimológico del topónimo parece compuesto por la palabra en lengua vasca ibar, que significa valle o vaguada; pero el término que precede a esta palabra resulta desconocido.
sábado, 3 de octubre de 2020
1 DE MARZO, 1461
1.° DE MARZO.
En este día se
acordó anticipar tres florines a cada uno de los alistados en el
ejército que se hallaba en Fraga, y se recibieron, o despacharon las
siguientes cartas:
Als molt reverend e magnifichs senyors
los diputats del General de Cathalunya residents en
Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Ja per altres
quascu de nosaltres vos ha scrit com per letres dels
diputats de Arago e per altres particulars letras (el
occitano hace el plural en as, como en castellano) som stats
certs que la Senyora Reyna per manament del Senyor Rey
es partida la via de Morella per delliurar la persona
del lllustrissimo Primogenit nostro (nostre;
nuestro) e ab aquell ensemps fer la via de Barchinona
e retrel en libertat en poder vostro (vostre;
vuestro). Are senyors perquo siau
mes certs de la dita liberacio vos trametem una letra
del Senyor Rey dressada a mi don Johan Dixer la
qual ha portada un gentil hom quis nomena
Berenguer de Jassa embaxador per lo Senyor Rey a mi dit
Johan trames. E no obstant que en la dita letra del Senyor Rey
mostra la dita liberacio encara mes afectadament en
virtut de la crehença ho ha splicat lo dit
Berenguer pregant afectuosament a mi treballas ab lo
capita e ab vosaltres senyors que aquest exercit no passas
de aquesta vila en forma que carrech nos pogues donar
pus la libertat del lllustrissimo Primogenit
teniu en ma. Empero havem tengut consell e havem acordat no
obstant lo manament per vasaltres fet de passar avant
de consultar a vosaltres e aturar en aquesta vila fins per la
resposta vostra serem avisats la qual vos pregam molt prestament nos
sia tramesa. Axi mateix senyors per altra vos havem scrit
com aquesta gent se donave es planie pendre algunes
coses de menjar e conexem tots que summa necessitat los
ho fera fer car hom veu que per los mes de
aquells pagades les armes poch los ha sobrat e per tant
vos tornam pregar per la honor vostra o per tornar o passar ells sien
socorreguts per una mesada car altrament veig
gran perill de gran guast e insult lo qual no seria en
ma nostra poderlo
tollerar. E trametemvos la letra que lo dit
Senyor ha feta al dit don Johan. E si algunes coses ordonareu
som prests a la ordinacio vostra. Dada en Fraga a XXVIl
de febrer any CCCCLXI. - A vostre honor prest En Johan de Cabrera
comte de Modica. - Lo qui es prest a la ordinacio de
vosaltres vezcomte de Rochaberti. - Priesto a lo que ordoneys
Johan senyor Dixer. (Johan
senxor Dixer; Juan señor de de Híjar escribe a veces mezclando
romance aragonés, similar al castellano, con el occitano.)
Als
molt reverends nobles magnifichs e honorables senyors los
diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la
comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverends noble
magnifichs e honorables senyors. Poch apres vos hagui
scrit e spatxat correu de e per una letra que
rebut havia dels diputats del General del regne Darago
(Había General en reinos de Valencia, Aragón, Principado de
Cataluña, Perpiñán, etc) sobre les noves quis dien
de e sobre la liberacio de la reyal persona del Senyor
Primogenit ab hun treslat que de aquella vos he
trames he rebut hun gentil home appellat Anthoni
don Elfa ab letra dels reverent e magnifichs
senyors mestre de Muntesa e visrey de Sicilia los quals ab
sa letra me referman la dita nova em
dien com som partits ab la Senyora Reyna per
desliurar lo dit Senyor perquens pregaven que
nos passas mes avant nes fes novitat alguna de la que
feta havia de esser entrat en Fraga e en lo dit regne
de Arago als quals jo he respost per lo dit gentilhom
metex de la qual resposta e letra de aquells vos tramet
translats ab la present. E perque so avisat que
los diputats del dit regne de Arago deuen esser ab mi
dema per tot lo jorn creu jo per fer querela e
querimonia de la apprensio per mi feta de aquesta vila
e castell e encara per la entrada que jo he feta en lo dit regne.
Haure a molt gran pler que no obstant que ab lo consell
que jo tinch qui es la menor part de aquell per vosaltres a mi
donat vos placia scriurem ab correu volant e prest com
e en quina manera als dits diputats de Arago se deu respondre
e satisfer si del que dit es ells parlen. Axi mateix perque vist e
ben regordat lo siti e disposicio de aquesta vila e
encara del castell de aquella en mon consell segons scrit
vos he per altre es stat deliberat e provehit de
capita e encara de doscents cinquanta homens e de e sobre la
provisio per aquells necessari fahedora per temps de dos mesos
la qual parlant parlant se es trobat esser mester
fins en summa de mil florins o en torn e axi es stat
consellat e delliberat per lo dit consell que de
les dites coses se fes recort e memorial e aquell vos fou
trames perque sobre la provisio fahedora e bestreta de aquella
per vosaltres mils se deliberas attes que en
Johan Ferrer ni altri de fer tant gran bestreta no havia
comissio. E encara per les noves quis continuen sobre la
liberacio del Senyor Primogenit per la qual la present empresa
feta nons es vist fahedor passar a tant grans despeses
sens que primer sobre aquells per vosaltres fos desliberat e a
nosaltres scrit. E per ço vos tramet ab la
present lo memorial o recort del qual aci jo nom
retinch original ni translat perque si per vosaltres
fer es deliberat placiaus trametrem lo
dit memorial. E la Sancta Trinitat vos tinga en sa
guarda e custodia. En la vila de Fraga a XXVIl de febrer del
any Mil CCCCLXI. - A vostre honor prest En Johan de Cabrera.
Als
molt reverend nobles magnifichs e honorables senyors los
diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la
comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverends noble
magnifichs e honorables senyors. La present sera per avisarvos com la
nit passada una hora apres mige nit he rebut correu ab
letra dels diputats del General del regne de Arago ab
la qual so avisat segons per aquella veureu de la qual vos
tramet translat interclus ab la present. E jatsia
lo contengut en la dita letra al parer meu tots nes
(o nos; pasa a ens) ne degam alegrar per esser nova
significant lo que desijam e per que la empresa es feta
pero jo creure que obrare segons per vostres reverencies noblesa e
magnificencies a mi sera scrit e ordonat. E la Sancta
Trinita vos tinga en sa proteccio
e guarda. Dada en Fraga a XXVII de febrer any Mil CCCCLXI.
Occorrem esser necessari siau avisats com per tota
aquesta nova per la qual vos tramet lo present correu jo no
stich ne stare exequtar les coses
delliberades segons ab letra mia derrerament
feta sou stats avisats. - A vostre honor prest En Johan de
Cabrera comte de Modica.
Al molt noble baro molt magnifich
senyor e car frare lo senyor comte de Modica
capita general del exercit del Principat de Cathalunya.
Molt
noble magnifich senyor e de nosaltres car frare. Haveu sabut
la partida de la Senyora Reyna e de nosaltres que la
acompanyam a aquest mati havem sabut la novitat feta por la
magnificencia vostra e per don Johan Dixer de comissio vostra en
Fraga la qual sab nostre Senyor Deu nos plaguera fos per fer
no solament per lo interes e reputacio de la Majestat del Senyor Rey
mas per lo respecte del Principat de Cathalunya e de
vostre interes e del Senyor don Johan Dixer vostra noblea
majorment essent les coses en aquesta disposicio pero algun tant vos
scusa esserse feta la dita novitat ans de saber
la partida de la dita Senyora Reyna que va per delliurar
lo lllustrissimo Senyor Princep e conduhirlo
personalment a Barchinona per donar e metrel en poder
del dit Principat e no contrastant siam certs que pux
haureu sabut la dita nova cessareu de totes novitats. Per los
dits respectes e per lo molt que en vos nos va havem
deliberat avisarvos que gens per aço nos
altera lo proposit dessus dit e per pregarvos que
novitat pus avant nos faça car seria
causa forsa de fer dan en aquests afers los
quals per gracia de nostre Senyor Deu e no per nostres merits stan
en punt de tots repararse e tornar al primer stament e per
mils informar de tot vostres magnificencias vos
trametem Anthon don Elfa al qual donareu fe e crehença com a
la persona nostra e per ell nos respondreu de vostra intencio.
En Fuentes a XXVI de febrer - any LXI. - A vostra ordinacio
prests lo mestre de Muntesa lo visrey de Sicilia.
(Fuentes de Ebro)
Als
molt reverent noble e magnifichs senyors los senyors
mestre de Muntesa e visrey de Sicilia.
Molt
reverend noble e magnifichs senyors. Una vostra letra
he rebuda dada en Fontes (Fuentes de Ebro) a
XXVI del present la qual letra vos responch que jo
ignor que per mi e lo magnifich don Johan
Dixer per comissio mia sia feta novitat alguna
majorment que de res que per nosaltres fins en la present jornada sia
stat fet la Majestat del Senyor Rey sia en res
ni per res interessada ni del que es fet fins aci se puxa
pretendre per algu interes de la corona reyal ne
axi poch del Principat de Cathalunya del dit don Johan
e de mi. Del que per vosaltres es avisat sobre lo desliurament
e liberacio de la reyal persona del lllustrissim
Senyor don Carles primogenit de Arago e de Sicilia et
cetera fahedora rest molt alegre no solament per la
leticia e consolacio del dit Senyor Primogenit mes encara per
lo repos de la Majestat del Senyor Rey qui vehent
lo dit son fill Primogenit per mals consells e falsos
testimonis pres e oppres nos poria ni devia creura
sa reyal corona no portar passio e tristor infinida. E
per semblant per lo be avenir de la Serenissima Senyora
Reyna e lllustrissimos fills seus e encara benifici
inmens del Principat de Cathalunya regnes de Arago e Valencia
e altres terres del dit Senyor sens gelosia
alguna que jo haja per res que haja fet la exequcio
de la dita liberacio desliberada seguir e exequtar
nos dege e aço per lo que dit es dessus.
Regraciantvos quant en mi es vostre bon avis e letra de aquell
per lo que dieu queus va molt en mi com me
pregau e diheu dequiavant pus novitat fassa
com dit he e es que jo face en aquesta empresa. Jo per novitat
non he que sie de aquelles qui vulgarment son dites
novitats pero si dir ho enteneu per jo passar avant ho no
dichvos que ab mon exercit so aci per lo
dit Principat per assistir al proces de sometent per part del
dit Principat iniciat instat e prosseguit ab sagrament e
homenatge de star a ordinacio dels diputats del dit Principat
e consell a aquells en virtut de la comissio de la cort elegit e
assignat e axi a mi no es en facultat de star e anar
sino segons per part de aquell sera instat e request fentvos
certs que de res que fos en libertat e facultat mia
pus liberalment que algun altre vassall de la Majestat
del Senyor Rey jo seria prest de exequtar pus
servey fos de sa Majestat e pler de vosaltres
los quals la Sancta Trinitat continuament tinga
en sa proteccio e guarda. En la vila de Fraga a XXVII
de febrer Mil CCCCLXI.
(Cartas en aragonés, lengua aragonesa):
Al noble amado consellero e
majordomo don Johan senyor Dixer.
El Rey.
Don
Johan noble amado consellero e majordomo nuestro.
Por nos vos fue scripto en estos dias passados
de la vila de Alcanyis en la forma que viestes
por nuestra letra a la qual por vos fue respondido bien.
Creemos que si algo es stado fecho por vos vos siays
movido por la afeccion e zelo que haviays a la
delibrança del lllustrissimo Principe don Carlos
nuestro fijo pero es la verdat que ayer miercules
a gran instancia e supplicacion de la Illustrissima
Reyna nuestra muy cara e muy amada mujer e assi
mesmo de los diputados e otros grandes del regno e
encara de los jurados ciudadanos e universidat de aquesta
ciutat de Saragoça por nos fue acordada la delibrança
del dicho Principe nuestro fijo e por dar obra con
efecto a la exequcion de aquella de continent la dicha
lllustrissima Reyna nuestra muy cara muller
partio la via de Morella por constituhir la persona del dito
Principe en plena liberdat e hir con el ensembre
a la ciudat de Barchinona por los quales nos son
stados fechas diversas instancias e supplicaciones
sobre aquesto. E pues cessa la causa que fasta
aqui vos ha movido esnos visto seyer complidero
a la honor vuestra de mas insistir que otras novidades se
fagan car vos faziendolo assi siempre vos
tendremos en aquella stima e reputacion que siempre tovimos
a don Johan que Dios haja vuestro padre e apres
muert suya a vos car del contrario lo que de vos no se
spera segunt quien vos soys e
de la casa que devallays no se vos poria seguir sino
gran nota e cargo. E porque mejor siays instructo de la
volundat nuestra sobre aquestos fechos Berenguer
de Jassa va a vos por el qual de aquella sereys mas
largament informado. Dada en Çaragoça a XXVI
dias de febrero del anyo Mil CCCCLXI. - Rex Johannes. -
A. Nogueres prothonotarius.
Al muyt
noble senyor don Johan senyor Dixer.
Muyt
noble senyor. Porque sabemos havreys consolacion vos
certificamos que oy data de la present el Senyor
Rey con gran liberalidat ha deliurado al Senyor
Principe e lo ha mandado posar en libertat donde le
placia. E de aquesto se ha feyto grandes alimares
aqui. Et de continent son partides la Senyora
Reyna e lo senyor Archabispe el visrey
e otros por deliurar el dito Principe. E encara
todos desembre
(ensemps; ensemble; juntos; ensamblar) yrse en aqueste
Principado primo a Lerida e dalli a Barçalona.
E assi pues lo por todos deseado es obtenido rogamosvos
que innovidades algunas no se fagan porque no fuesse
occasion de desturbio en los negocios. E sobre aquesto
scrivimos a los capitanes e conselleres e prestament
haureys axi embaxadores por part de
aqueste regno por notificarvos lo sobredito
e otras cosas. Pero porque aquellos no iran tan prestos
fazemos el present correu porque tomeys
consolacion de aqueste negocio. E sea nuestro Senyor Dios
vuestra guarda. De Çaragoça a XXV de febrero del anyo
Mil CCCCLXI. - A vuestro honor prestos los dipputados
del regno de Aragon.
Al molt reverend e magnifichs senyors
los diputats e consell del Principat de Cathalunya.
Molt reverent
e magnifichs senyors per letres que son vengudes vuy a set del
present al comte e a don Johan Dixer les quals vos son trameses
sebreu com la Senyora Reyna es anada per la liberacio del
Senyor Primogenit. Es cosa quens ha molt alegrats e es ver stant jo
sobre dinar mes vengut un gentil home daquesta vila dient com ell ha
letra de don Johan Delriu dien com lo Senyor Rey
fa molt preparatori de gent ço es la justicia per una part e lo
governador per altra e mossen Guerau Despes per la via de Ribagorça
per altra e aço per soccorrer aquesta vila. Es ver havem parlat don
Johan Dixer e jo he vista la letra veem es feta ans de ells
saber nosaltres fossem dins la vila e per ço crehem mudaran
dintencio mes don Johan e jo som dintencio quel anar avant es
la salut daquests afers car nosaltres per raho no devem aturar fins
tant lo Senyor Primogenit sie present ab vosaltres o ab nosaltres e
si altres coses ordonau sera fet ab molta voluntat. De Frague
a XXVII de fabrer. - Lo qui es prest a la ordinacio de
vosaltres vezcomte de Rochaberti.
Senyors. Per ço que
lo vezcomte mon frare vos scriu en la present letra e
per ço que lo capita vos scriu sabreu totes les noves solament vos
tramet dintre la present algunes letres particulars perque sabreu
algunes particularitats per spes en la letra de Miguel
Homedes a la qual jo he respost e fet traslat la qual va dintra
la present. Si mes li dege satisfer la saviesa vostra men
scriga e sera satisfet en la forma que per vos sie
ordonat. De Fraga a XXVII de febrer. - Prest a ço que
ordoneu Johan senyor Dixer.
Al molt reverent e
magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya e consell.
Molt reverent e magnifichs senyors. Vostra letra feta en
Barchinona a XXI de febrer he rebuda a XXV ab aquella honor e
reverencia ques pertany per la qual rest avisat la deliberacio feta
per lo Principat en la liberacio de la persona del Senyor Primogenit
e com algunes gents poch desijants la honor del Senyor Rey e la
tranquillitat e repos de aquest Principat voldrien empatxar e
perturbar la dita liberacio del dit Senyor Primogenit e encara
deliberarien entrar en aquest dit Principat per dampnificar aquell e
per ço ha necessari lo dit Principat e ses gents star preparades
signantment les que son en frontera com es aquesta comanda e
per tant me pregau vulla fer preparar les gents de aquella qui sien
per fer armes en tal manera que occorrent alguna necessitat sian
previstes e dispostes pera fer en tuicio lur o del dit
Principat ço que la exhigencia del cas requira.
Notificant a vostres reverent e magnifiques senyories que de
continent sentides e sabudes les diferencies subseguides entre la
Majestat del Senyor Rey e lo dit Principat
prenent eximpli
de Tortosa he fet metre en orde e en punt lo millor ses
pogut aquesta vila e lo castell e de jorn e de nit les guardes
be ordonades en tal manera que jo he sperança en nostre Senyor Deu
que aquelles nom seran levades ne toltes per gents enemigues
del dit Principat que nom cost la vida e tot quant tinch.
Quant tocha a la mia anada aqui per lo present me
deveu haver be per scusat vist lo gran carrech que en aquestes
parts me donau attes que so en frontera e de ma
anada aqui no sen poria seguir molt fruyt e de ma
absencia sen poria seguir hun gran dan. E
sia la divina Providencia en vostra custodia e guardia. Dulldecona
a XXV de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - Prest a tots vostres
manaments fra Johan Ram comanador Dulldecona.
Als molt reverent magnifichs e molt savis mossenyors los
diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt
reverend magnifichs e molt savis mossenyors. Vuy he rebut lome que
havia trames a Valencia per manament de vostres reverencies lo qual
en presencia dels honorables procuradors de aquesta ciutat del que ha
trobat e ha pogut saber me ha feta la relacio seguent ço es que
partint daci quant fonch a Trayguera e a
Sant Matheu no troba ques fes alguna novitat ne
preparatori o provisio darmes ne de gents ne de altres coses e quant
fonch a Vila Reyal troba alli lo gobernador de la
Plana lo qual parla ab los jurats e prohomens de la dita vila e
hoy dir quels havia dit que sabessen quines ne quantes
armes se trobarien en la dita vila e stant axi veu
venir en aquella set besties ab carregues en les quals ne havia
quatre carregues de passadors e XVIII spingardes e sach de polvora e
dos sitis de bombardes les quals coses portaven moros per al
castell de Morella. E apres de aço lo dit home tira a Valencia e no
troba per los lochs del cami que si fes preparatori de gents
ne de armes e quant fonch a Valencia sabe quel
gobernador de Valencia portava don Johan de Beaumunt
pres a Xativa lo qual de un loch prop Valencia vingue a la dita
ciutat e micer Jacme Aguilar vingue ab ell lo qual dit
governador vingue a parlar ab los jurats e despres que
per part del Senyor Rey ampra la ciutat que li fessen
aquella valença quel dit Senyor Rey e no sen pogueren
concordar e que hoi dir al dit micer Jacme Aguilar que los
jurats e consell ho erraven de no fer missatgers al Senyor Rey car
ell sabia la voluntat del dit Senyor Rey que si ells hi tramatien
missatgers el supplicaven de la liberacio del Senyor Princep
que ell lols donarie. E mes diu que en la dita ciutat no ses
feta alguna provisio darmes ne ordinacio de gents e que la gent
comuna e lo poble tots han gran voluntat en lo deliurament del dit
Senyor Primogenit e que no entenen en res contrestar en la
dita liberacio. Diu mes que es certament informat que lo comte
Doliva es stat emprat per lo Senyor Rey e li
ha oferta valença de cent rossins e gent de peu la que pora
e per semblant mossen Pero Sanxis de Centelles e don Johan
de Proxida e mossen Caroç e mossen Johan de Vallterra
o altres li han oferta valença mas nos sab cert de
quants rossins e aço es lo que lo dit home ha sabut e referit
ab jurament lo qual per causa de les grans pluges que son stades e
dels rius no es pogut abans venir. Mossenyors lo comenador de
Uldecona ha feta resposta a la letra que vostres reverencies li
han tramesa la qual resposta vos tramet ensemps ab la present
certificantvos mes com aci ha un home ciutada de aquesta
ciutat home savi e de bona discrecio qui ha molt bona voluntat en la
exequcio de les coses provehides sobre la liberacio del Senyor
Primogenit lo qual es home molt aparentat en lo port de Morella
e ha grans noticies amistats e conexences en aquell e sab totes les
provisions que son en aquella terra e tot lo que les gents darmes
quey hiran hauran mester e es home per saberlos fer dar
provisio e recapte de totes coses necessaries coneix tota aquella
terra e tots los passos e entrades de aquella e hon les gents se
poran retraure e collocar e encara la entrada e entrades de la vila e
castell de Morella e donara tota bona endreça en los dits fets de
les quals coses los honorables procuradors de aquesta ciutat han
hagut per bo e consellat que jou scrigues a vostres
reverencies per ço com vehen lo dit home abil e
dispost pera les dites coses. Perque mossenyors de aquells vos
certifich e si vostres reverencies volran quel dit home vage
aqui per ço que vegen la disposicio de aquell e coneguen per ell
matex lo que sabra e pora fer en les dites coses scrivenmen
car ell sera prest de anar aqui per darvosne plena informacio
e sens dupte vostres reverencies hauran plaer de ço que aquell los
dira o del que veuran e conexeran en aquell per quant es e que sabra
fer en Ies dites coses si lin es donat carrech. Mes mossenyors
per causa de algunes despeses que he hagudes fer aci axi en los
oficials que he fets anar a mar per fer manament als patrons de les
fustes que no partesquen daçi axi com mes stat scrit
com per tramesa domens per ordiuacio vostra en algunes parts
vos sopplich vullau scriure al receptor daquesta
ciutat que bestrague aquelles quantitats que per pagar les
dites despeses e altres fetes e faedores per manament vostre seran
necessaries. E altres coses al present no occorren sino que vostres
reverencies me rescriuen e manen tot lo que plasent los
sie. Los quals tingue la Sancta Trinitat en sa continua
proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XXVI de febrer
del any Mil CCCC sexanta hu. - Mossenyors. - Lo qui es prest a
tota ordinacio e manament de vostres grans reverencies Pere Jorda
diputat local de Tortosa.
Als molt reverent magnifichs e molt
savis mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en
Barchinona.
Molt reverent magnifichs e molt savis mossenyors.
Aquesta ora he rebut correu de Morella ab letra del home quey
tinch feta dijous prop passat a les sis hores de nit e havia
esser aci ahir divendres a dues hores apres mig jorn diu no es
pogut plegar a la ora per les moltes pluges que son stades. Scriume
com a la dita sisena ora de nit del dit dijous entraren en
Morella dos correus los quals han portat nova com Io Senyor
Primogenit es desliure de la preso o han toquat campanes e
feta professo per la sglesia e los del castell cridant
alegria. E mes scriu que ahir que era divendres devia muntar
la professo de la vila al castell e axi devallar lo Senyor Primogenit
del castell e mes que la Senyora Reyna devia esser alli ahir
divendres. No scriu de la forma e manera del dit deliurament ne ques
deu fer apres ne daltres coses crech per ço com en la dita hora que
feu la letra no havia havis. De les coses que apres sabre
nescriure a vostres reverencies axi com pus prest pore. E
altres coses fins aci no puix scriure com de mes no sia
estat avisat. Certificantvos com lo dit correu a bocha compta que no
parti de Morella fins divendres proppassat a les VIII ores de mati
per la molta pluga e neu que diu feye e compta mes quel
Senyor Primogenit era ja devallat del castell e posava en la casa de
micer Ram e que era vengut a la sglesia a hoir missa e que en
aquella ora entra la Senyora Reyna e parlaren en la sglesia.
Nosaltres crehem segons la manera queu recita que debia esser
la Senyora infanta ab tot que ell se referma que era la
Senyora Reyna e axi diu ques parti per venir a la present ciutat.
E per saber milor la veritat de les dites coses a consell dels
honorables procuradors daquesta ciutat he trames home propi
ben discret per haver e portar plena informacio de aquelles e de tot
lo que saber pora. E manaume mossenyors tot lo que a vostres
reverencies plasent los sia. Les quals tenga la Sancta Trinitat en sa
continua proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XXVIII de febrer a
les VIII ores de mati del any Mil CCCCLXI.
Lo correu portador
de la present partex vuy que es dissapte a les X hores ans de mig
jorn ha esser aqui dema qui es diumenge a dues hores apres mig jorn.
E darli heu deu florins corrents si complex. -
Mossenyors lo qui es prest a tota ordinacio e manament de votres
grans reverencies Pere Jorda deputal local de Tortosa.
Perque
la gent de peu la qual es desdinerada e lo sou los
era ja reduhit e diminuit als sis florins et
cetera no sia forçada per necessitat fer coses indegudes es
deliberat esser bestret a cascun home de peu dels qui son en
Fraga o ab lo capita tres florins corrents exceptats los capitans de
cinquantenes als quals no sia res donat pero que presten nova
seguretat aquells a qui sera bestret de servir lo mig mes.
Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica
capita general del exercit del Principat de Cathalunya.
Molt
egregi senyor e strenuu baro. Per quant nos havem fet capita de
cinquanta homens de peu de aquells qui son aqui lo honorable
En Guerau dez Palau donzell lo qual vos remetem aqui vos
pregam e encarregam lo hajau per recomenat que ell es tal persona qui
es apte en semblants actes e mostrarho ha experiencia axi com mostrat
ho ha en los actes en que ha entrevengut. Dada en Barchinona lo
primer dia de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. -
Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona a
vostra honor prests.
Als molt egregi nobles e magnifichs
senyors lo comte de Modica capita general vezcomte de Rochaberti e
don Johan senyor Dixer en lo exercit del Principat de Cathalunya.
Molt egregi nobles e magnifichs senyors. Vuy primer dia de març
es attes vostre correu ab letres vostres de XXVII del passat ab les
quals nos certificau de la nova que haveu de la liberacio del Senyor
Primogenit e de les letres que sobre aço haveu rebudes axi del
Senyor Rey com del mestre de Muntesa e visrey de Sicilia e dels
diputats de Arago e altres persones. E havem vista la deliberacio per
vosaltres feta de no passar mes avant de aquexa vila la qual molt
loham car segons haureu vist per correu que jaus havem trames tal es
nostra deliberacio e voler ço es que entes no fos procehit ne
enantat pus avant pus per gracia de nostre Senyor Deu los afers tenen
cami de pervenir a la desijada fi de la liberacio del dit Senyor
Primogenit e de tota tranquillitat e repos. Avisantvos sobre aço com
de home que teniem en Morella havem avis que divendres
proppassat lo dit Senyor Primogenit fonch tret del castell ab la
professo de la vila qui hi munta ab grans alegries e axi lo dit
Senyor Primogenit devalla en la vila ab tota libertat e que de
continent ensemps ab la dita Senyora Reyna devia partir e venir aci
dreta via. Puys donchs a nostre Senyor Deus ha plagut
axi be dispondre lo negoci placiaus que novitat alguna no sia feta
mas que pacificament e quieta stigau en aqueixa vila ab tot lo
exercit axi com per altres letres scrit vos havem e aço fins tant
que altrament vos sia scrit. E per quant nos avisau que la gent
de peu es desdinerada que per ventura seria occasio de fer algunes
coses indegudes vos certificam es delliberat esser fet socorriment a
quiscun home de peu de tres florins ultra lo que ja tenen. Perque vos
placia provehir que la dita gent sia refrenada de pendre en dampnatge
res de algu en manera que en aquexa vila no romangue querela
sobre aço. E al que dehiu vus digam nostre parer sobre la
resposta fahedora als embaxadors del regne de Arago fins tan
querela de la intrada per vos feta en lo regne e
en la vila de Fraga et cetera es nostre parer que facilment los pot
esser respost com a vos senyor comte ab les gents de aquest Principat
seguint lo veguer de Barchinona en virtut del proces de sometent fet
per prosseguir la liberacio de la persona del Senyor Primogenit ha
convengut fer aquella via que era vist esser necessaria a pervenir a
la fi de la dita liberacio e que axi vos ha convengut intrar en la
dita vila de Fraga no ab ma hostil ni es stada vostra intencio de
damnejar algu de la dita vila ne del dit regne de Arago puys a la
prosecucio del dit negoci no hajau prestat impediment. E axi per obra
es stat vist com plenament e pacifica hajau stat en la dita vila sens
dan ni molestia de algu. E si algun tal dan es stat donat per algu
del exercit direu que sou prest de strenyer aquell o aquells del
exercit qui fet o donat lagen a la deguda esmena o satisfaccio
axi que no serie loch de greuge a querela alguna. E
daqui avant poreu dissentir a totes protestacions que sien fetes
sobre aço. En lo fet de la
capitania del castell la qual haurieu deliberat esser comanada a
mossen Torrelles remogut En Renart qui primer hi havieu deputat vos
significam esser nostra intencio que per quant lo dit Renart es aqui
en nom de aquesta ciutat que tant compren per attendre a la honor de
la dita ciutat volem que non sie remogut mas que ensemps ab lo dit
mossen Torrelles nou prenga a molestia car al sguard de aquesta
ciutat quis vulla que en nom de aquella li sia dat en companyia no li
es sino molta honor. Hans plagut molt veure la resposta per
vos Senyor don Johan feta an Gabriel Homedes de Çaragoça
vostre servidor en la qual vehem com haveu parlat com a cavaller e
qui degudament amau la vostra honor e de aquest Principat ço que
molt vos agrahim. Del fet del forniment del castell del qual nos
haveu trames memorial es nostre parer que sobresegau en fer aquell
fins per nosaltres scrit vos sia. De continent nosaltres trametrem
aqui En Johan Ferrer diners per fer la bestreta e soccorriment volran
haver e pendre ab obligacio e seguretat de servir XV jorns ultra les
dites mesades. Per desempatxar prestament lo correu havem feta la
present comuna resposta a tots tres vosaltres ensemps. Ab tant molt
egregi nobles e magnifichs senyors sia vostra guarda la Sancta
Trinitat. Scrita en Barchinona lo primer dia de març any Mil
CCCCLXI. - A. P.
abat de Montserrat. - Los deputats del General
de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e
assignat a vostra honor prests.
Al molt honorable mossen En
Pere Ramon de Vilanova.
Molt honorable mossen. Nosaltres per
servici de nostre Senyor Deu e del Senyor Rey e repos e benefici de
aquest Principat de Cathalunya havem entes e continuament entenem en
pacificar totes gents de aquest Principat e en tolre e levar
totes diferencies que entre aquells sien e assenyaladament nos
es molt a cor levar la diferencia que es entre vos e fills vostres de
una part e en Gerona e mossen Galceran Oliver de
la part altra. E sobre aço desigam molt parlar e comunicar ab
vos. Perqueus pregam quant mes afectuosament podem que vista la
present vullau venir fins aci ensemps ab los dits vostres fills per
parlar ab nosaltres per la dita raho certificamvos com a requesta
nostra per lo regent la vegueria de aquesta ciutat es fet e atorgat
guiatge a vos e als dits vostres fills perque liberament puixau
venir star e tornar. Tornamvos donchs pregar vulgau en totes maneres
car per nosaltres son pensats expedients per los quals Deus volent
sens carrech de algu se pora levar vostre negoci o aquell posar en
alguns bons termens e tals que seran servici a nostre Senyor Deu e
del dit Senyor Rey e ensemps ab los altres qui son ja quietats
redundaran a benefici e repos de la terra la qual cosa que sia per
vos attesa ultra quen fareu lo degut vos haurem a complacencia molta.
Dada en Barchinona lo primer dia de març any Mil CCCC sexanta hu. -
A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya
residents en Barchinona.
lunes, 22 de junio de 2020
DON PEDRO DE ATARÉS, FUNDADOR DE VERUELA
lunes, 29 de abril de 2019
RAMIRO I LUCHA POR CALAHORRA
en forma de romance, cómo resolvieron los hermanos Fernando I, rey
de Castilla y León, y Ramiro I, rey de Aragón, la contienda entablada entre ambos por la posesión de Calahorra, importante
enclave del curso medio del Ebro en tierras riojanas. «Por quitar
muertes y guerras», acordaron que lidiasen solamente dos caballeros,
uno de cada bando, de modo que el vencedor obtendría la plaza para
su señor, quien la dominaría en adelante.
nombró para que le representara en la lid al famoso guerrero Rodrigo
de Vivar, mientras Ramiro, el aragonés, depositaba su confianza en
Martín González. Ambos paladines acudieron convenientemente
pertrechados al campo de batalla convenido al efecto, entablando un
duro y cruento combate cuerpo a cuerpo. Cuando ya estaban quebradas
las lanzas y heridos ambos contendientes, Martín gritó
bravuconamente al Cid que
«non volveréis a Castilla…
/ ni Jimena, vuestra esposa,
/ jamás vos verá a su lado».
Rodrigo, enfurecido por aquellas palabras, se encomendó a Dios y comenzó a
combatir a Martín con tales fuerzas, que lo derribó al suelo,
segándole la cabeza con su espada.
sangre el arma y dar gracias a Dios por la victoria que acababa de
lograr para su rey y su reino, se dirigió el Cid Campeador a los
jueces de la contienda preguntándoles si debía hacer algo más para
ganar definitivamente la ciudad, concluyendo éstos que, según el
trato pactado, el rey aragonés Ramiro I había perdido todos sus
posibles derechos sobre la misma. El rey Fernando se dirigió raudo
hacia él para abrazarlo y felicitarlo. Calahorra sería en adelante
castellana.

- Amela Valverde, Luis (2002) "Calagurris y la fijación de nuevos límites territoriales en la antigüedad". Kalakorikos, n.º 7, pp. 31-50.
- Amigos de la Historia de Calahorra (2011). "Historia de Calahorra"
- Catalán Carbonell, Fernando; Valoria Escalona, Miguel Ángel; Catalán Carbonell, José Joaquín (1970). "Conozca Calahorra y su comarca". Calahorra: Gráficas Numancia.
- de Felipe Castillón, Jesús (2000). "Calahorra". León: Edilesa.
- Gómez Fraile, José M.ª (2001) "Sobre la adscripción étnica de Calagurris y su entorno en las fuentes clásicas". Kalakorikos, n.º 6, pp. 27-70.
- Gutiérrez Achútegui, Pedro (1959) "Historia de la muy noble, antigua y leal ciudad de Calahorra". Logroño: Talleres Gráficos de Editorial Ochoa
- Schulten, Adolf (1927) "Las referencias sobre los Vascones hasta el año 810 después de J.C.". Revista Internacional de Estudios Vascos.
- Ayuntamiento de Calahorra
- Página de Calahorra
- Video promocional de la ciudad
- A. de Peregrinos del Sr. Santiago de Galicia de Calahorra
domingo, 28 de junio de 2020
349. EMBAJADA DE PEDRO MARTÍNEZ DE BOLEA A CASTILLA
Consiguió que éste le recibiera en audiencia cuando a punto estaba de dar la orden de invadir Aragón. El rey castellano se asombró de la embajada y, quizás por la misma sorpresa que le causaba, escuchó atentamente la propuesta del embajador aragonés. Pedro Martínez de Bolea, en nombre de su rey, ofreció al castellano la ciudad de Calatayud si la guerra no daba comienzo, y logró convencerle argumentando que el derramamiento de sangre que se preveía era inútil y cruel. Lo cierto es que no hubo guerra.
359. BENEDICTO XIII RECIBE A LOS EMISARIOS DEL CONCILIO DE CONSTANZA + BIBLIOGRAFÍA
359. BENEDICTO XIII RECIBE A LOS EMISARIOS DEL CONCILIO DE CONSTANZA (SIGLO XV. PEÑÍSCOLA)
teóricamente otro papa de Avignon, residente ahora en Peñíscola —Benedicto XIII—, situación que se agravó con el nombramiento de un tercero por los cardenales reunidos en Pisa (1409)
Martín V (1417-1431). La solución de Constanza dio al poder temporal de los monarcas una autoridad moral y efectiva ante los cleros nacionales respectivos que antes no poseían y dando paso, asimismo, a un nuevo tiempo histórico, el de los concordatos. Hasta aquí son datos históricos, pero la situación dio lugar a anécdotas y leyendas de todo tipo, de modo que Peñíscola y el aragonés don Pedro de Luna han entrado de lleno en el mundo legendario.
correspondiente citación en noviembre de 1416, que fue hecha pública y fijada en todos los pueblos del dominio de la Orden de Montesa cercanos a Peñíscola, para que fuera de común conocimiento.
Pero, además, don Pedro de Luna recibió en su castillo-fortaleza de Peñíscola a la comisión encargada de la citación.
guardia del castillo, condujo a los dos monjes encargados de la misión al salón de audiencias, cubierto de tapices y alfombras, lo que daba mayor solemnidad al momento. Llegó por fin el Papa Luna. El instante fue tenso, máxime cuando éste, al ver a los emisarios vestidos absolutamente de negro, en señal de luto por el Cisma, exclamó sonoramente: «¡Ya están aquí los cuervos del concilio!».
Parece ser que uno de ellos, sin perder la compostura, le contestó:
«Cuervos somos; por eso venimos al olor de carne muerta».
de Salas en el siglo XIII. IEA, Col. «Rememoranzas», 1. Huesca.
Nonaspe, «la vileta regalada». Grupo Cultural Caspolino. Caspe.
orígenes de Aragón, según la leyenda, «Aragón», 150 (Zaragoza).
y leyendas (1). Aproximación al folklore del Bajo Aragón», en
Cuadernos de Estudios Caspolinos, IV (Caspe), 69-81; — (1982),
«Cuentos y leyendas del área de Caspe. Análisis y textos», en
Cuadernos de Estudios Caspolinos, VII (Caspe), 9-77.
Iglesuela del Cid. Puente hidalgo entre Teruel y Castellón. Vinaroz.
Cantavieja y su baylía. Castellón.
hechos del Altoaragón. El salto del Roldán», en Folletón
Altoaragón, 20 (Huesca); — (1981b), «Dichos y hechos del
Altoaragón. Mascún misterioso», Folletón Altoaragón, 22
(Huesca), VIII; — (1982), «Dichos y hechos del Altoaragón. La
leyenda de Lanaja», Folletón Altoaragón, 59 (Huesca), VIII;
Cuadernos Altoaragoneses, 36 (Huesca);
Cuatro Esquinas, noviembre (Huesca), 44-45;
Cuadernos Altoaragoneses, 103 (Huesca);
y adultos. Editorial Pirineo, Huesca.
turolenses», Heraldo de Teruel, 11 (Teruel), 34; — (1896), «El
portal de la traición», Miscelánea Turolense, 20 (Teruel),
386-387.
Chronología de las Imágenes aparecidas de Nuestra Señora en el
Reino de Aragón. Zaragoza.
de la Virgen del Pilar. Tibidabo, Barcelona. ARCO GARAY, Ricardo del
(1947), Reseña histórica de la villa de Ejea de los Caballeros.
Ejea. ATRIÁN, Miguel (1882), «La mancha de sangre», Revista del
Turia, 30 (Teruel), 381. AYERBE, Salvador María de (1931), A través
del Somontano... Huesca.
Fuente del Beso», Heraldo de Aragón (Zaragoza, 14 de febrero); —
(1985), «Las seis ocas de Daroca», Heraldo de Aragón (Zaragoza, 24
de marzo), p. 44; — (1987), Cosas nuevas de la Zaragoza vieja.
Librería General, Zaragoza.
Indalecio y el Alto Aragón», El Pirineo Aragonés, 5286 (Jaca).
de Piedra; Las leyendas de Montserrat; Las cuevas de Montserrat.
Madrid; — (1896), Instituciones y reyes de Aragón. San Juan de la
Peña. Madrid; — (1899), Historias y Leyendas. Madrid.
«Alusiones de los trovadores al pseudo Alfonso el Batallador»,
Argensola, 33 (Huesca), 39-47.
Civilización pirenaica. La Editorial, Zaragoza. BELTRÁN, José
(1929), Tradiciones y leyendas de Daroca. Imp. Hospicio Provincial,
Zaragoza; — (1945), «Con D. Antonio te topes. (Tradición)»,
Aragón, 193 (Zaragoza), 40; — «El caballero de la espuela»,
Aragón, 194 (Zaragoza), 51-52.
(1968-1973), De nuestras tierras y nuestras gentes. Zaragoza; —
(1979), Introducción al folklore aragonés. Guara, Zaragoza; —
(1990), Leyendas aragonesas. Everest, León.
Tradiciones históricas religiosas de todos los pueblos del
arzobispado de Zaragoza. Zaragoza.
Coronaciones de los ... reyes de Aragón. Diego Dormer, Zaragoza; —
(1879), Comentarios a las cosas de Aragón. Ed. M. Hernández,
Zaragoza.
Imp. Pérez, Huesca.
(1619-1622), Historias eclesiásticas y seculares de Aragón.
encantada», Aragón, 69 (Zaragoza), 120-122. BOSCH VILÁ, Jacinto
(1959), Historia de Albarracín y su sierra. II: Albarracín
musulmán.
fundación y antigüedades de San Juan de la Peña.
leyendas alto-aragonesas», Aragón, 270 (Zaragoza), 4-5; — (1965),
«El tesoro de la reina mora», Aragón, 276 (Zaragoza), 6.
popular en Torrecilla de Alcañiz. IET, Teruel. CABANES PECOURT, Mª
Desamparados (1991), «Dietari del capellá d’Alfons V el
Magnanim». Col. Textos medievales, 85. Anubar, Zaragoza.
Turismo altoaragonés, tomos III, IV, V, VI. Heraldo de Aragón,
Zaragoza.
(1951), «Los puentes de Teruel», Teruel, 3 (Teruel), 35-65;
—(1952), «Alfonso II y la conquista de Teruel», Teruel, 7
(Teruel), 97-140; — (1955), «El castillo de Alcañiz», Teruel, 13
(Teruel), 5-116; — (1965), Relatos y tradiciones de Teruel.
Perruca, Teruel.
Jaime I: Crónica. Barcelona.
El santuario de la Virgen de la Alegría de Monzón. Ayuntamiento de
Monzón, Zaragoza; — (1982), «San Ramón, de Capella», Folletón
Altoaragón, 62 (Huesca), XII-XIII; — (1989), El castillo de
Monzón. Librería General, Zaragoza.
de Veruela. Ed. Vicente Ferrer, Barcelona. CELMA ALCAINE, Enrique
(1953), «Los monteros reales del Batallador. Leyenda chesa»,
Aragón, 229 (Zaragoza), 8-9.
latina de los Reyes de Castilla. Cádiz. CIRUELO, Pedro, Historia de
los Corporales de Daroca. Daroca, s.d.
de Abiego. Zaragoza.
(1981), Manlia y Mallén. Breves apuntes sobre su origen, su historia
y sus gloriosas tradiciones. Ayuntamiento de Mallén, Zaragoza.
Historia de Daroca. Zaragoza.
«El comte Bernat de Ribagorça i la llegenda de Bernardo del
Carpio», Estudios dedicados a Menéndez Pidal, 3, 463-487; —
(1955), Catalunya carolingia, III. Els comtats de Pallars i
Ribagorça. Barcelona.
de leyendas especialmente de la Alta Montaña», Folletón del
Altoaragón, 92 (Huesca).
celdana: Zaida», Xiloca, 3 (Calamocha), 243-246. DELGADO ECHEVERRÍA,
Jesús (1976), El Derecho aragonés. Alcrudo Editor. Zaragoza. DIAGO,
Fray Francisco (1599), Historia de la Provincia de Aragón de la
Orden de Predicadores. Barcelona.
Aragón legendario. (2 vols.), Librería General, Zaragoza.
del martirio de Santo Dominguito. Roma; — (1680), Progresos de la
Historia en el Reino de Aragón y elogio de Jerónimo Zurita, su
primer cronista. Zaragoza.
de l’alto Aragón. Consello d’a Fabla. Huesca;
María (Graus)». Programa de Fiestas. Graus.
del trovador», El Cruzado Aragonés, 50 (Barbastro).
Historia de Binaced. Huesca.
histórico-político sobre la ciudad y comunidad de Daroca. Teruel.
Aragón, Reyno de Chisto y dote de María Santíssima.
Zaragoza; — y otros (1988), Aragón en el mundo. CAI, Zaragoza.
restos de un apóstol descansan en Castiello de Jaca», Jacetania, 93
(Jaca).
Idea de Exea. Pamplona.
«Rutas turísticas, 2. Ibieca», Folletón Altoaragón, 2 (Huesca),
3.
los Moros», Programa de Fiestas. Graus. FOZ, Braulio (1848),
Historia de Aragón. (5 vols.), Roque Gallifa. Zaragoza.
de la Virgen María con la historia de su culto en España. (2
vols.), Montaner y Simón, Barcelona; — (1884-1886), Estudios
críticos sobre la historia y el derecho de Aragón. (3 vols.), M.
Tello, Madrid; — (Reed. 1969),
fidelísima ciudad de Calatayud. CAI, Zaragoza. FUERTES Y BIOTA,
Antonio (1654), Historia de Nuestra Señora del Pilar. Zaragoza.
villa de Sos del Rey Católico. Parroquia de San Esteban, Ejea.
«Infanzones de Aragón. Los Aysa», Linajes de Aragón, 1, 56-59; —
(1911), «Ricos hombres de Aragón. Los Luna», Linajes de Aragón,
II, 44-47; 65-70; 85-87; 144-145; 165-167; 184-188; 207-209; 243-249;
López de Gurrea», Linajes de Aragón,
4), «Los Borja», Linajes de Aragón, 81-98;
de Aragón», Linajes de Aragón, 421-436.
castillo del Mallo», Miscelánea Turolense, 9 (Teruel), 150-151.
pagana», en Alto Aragón, dirigida por Alfonso de Urquijo, pág. 37.
Romancero aragonés. El Noticiero, Zaragoza. GIL ATRIO, Cesáreo
(1954), Alcorisa y sus tradiciones. Alcorisa.
nuestras antiguas costumbres y tradiciones. La fiesta de Nª Sª del
Rosario», Folletón Altoaragón, 2 (Huesca), 2; — (1980), «El
servidor de Dios, Benito Larrás», en Folletón Altoaragón, 3,
Huesca.
la Provincia. Miguel de Bernabé», Revista del Turia, 23, (Teruel),
299-300; 25, 325-328; — (1882), «La loca de Montalbán», Revista
del Turia, 31 (Teruel), 394-396; 32, 406-407; 34, 433-435; 35,
446-447;
hermanos Gombalte», Revista del Turia, 13 (Teruel), 5-7; — (1884),
«Con don Antón te topes», Revista del Turia, 21 (Teruel), 12-13 y
22 (Teruel), 12-14; — (1896), «Tradiciones turolenses. La leyenda
de Villel», Heraldo de Teruel, 2 (Teruel), 3-4.
vida cotidiana en Aragón durante la Edad Media. Librería General,
Zaragoza.
leyenda del monasterio de Piedra», Zaragoza, 19 (Zaragoza), 27-28.
Magallón en los montes de Leciñena», Aragón,
«Nuestra Señora del Olivar», Aragón, 165
Castillos de Aragón (2 vols.). Lib. General, Zaragoza. HUICI,
Ambrosio (1915), Las crónicas latinas de la reconquista, II.
Valencia.
Isábena. Jaca; — (1988a), «La canción del conde Bernardo»,
Cuadernos Altoaragoneses (Huesca); — (1988b), «La condesa
traidora», Cuadernos Altoaragoneses, 66 (Huesca), VI; — (1988c),
«La leyenda del barón de Espés», Cuadernos Altoaragoneses», 76
(Huesca), VI.
Alfonso el Batallador. CAZAR, Zaragoza.
Guillén de Alcalá (Factor del alumbramiento más iluminado de la
historia)», Cuadernos Altoaragoneses, 47, Huesca (1987), p. VIII.
el monasterio real de Sancta Christina de Summo Portu de Aspa. IEA,
Huesca.
histórica por la antigüedad del reyno de Sobrarbe. Zaragoza; —
(1685-1688), Corona real del Pirineo establecida y disputada (2
vols.). Herederos de D. Dormer, Zaragoza.
Historia de la Muy Noble, Leal y Antiquísima villa de Híjar. Ochoa,
Logroño.
Jalón. De la Prehistoria al siglo XIX. Lib. General, Zaragoza.
bardo de la memoria. Historias y leyendas turolenses.
Santuarios, ermitas e iglesias no parroquiales, consagradas a la
Santísima Virgen en este obispado [de Jaca]. Lérida.
II el Monje y las supuestas Cortes de Borja y Monzón de 1134.
Santoña.
(1886), La Campana de Velilla. Disquisición histórica acerca de
esta tradición. Madrid.
Historia de la muy noble y muy leal ciudad de Barbastro. Imp. Pablo
Riera, Barcelona. (Reed. de 1981, Soc. Mercantil y Artesana de
Barbastro. Zaragoza).
Jaca», en El Pirineo Aragonés, 3 (Jaca, 1882). MADRE CASORRÁN,
Jesús E. (1982), «La ermita de San Gregorio», Zaragoza, 34
(Zaragoza), 29-30.
«Colección diplomática de San Juan de la Peña».
Mitos, leyendas y tradiciones del Ebro. Zaragoza. MARTENE, Edmund
(1717), Thesaurus novus anecdotorum. París.
Historia de Montalbán y la comarca. Zaragoza; — (1987) Historia de
Aliaga y su comarca. Zaragoza; — (1992), Historia de Castellote y
la comarca. Perruca. Teruel.
Sobrarbe y Aragón. Zaragoza.
y descripción de la ciudad de Teruel contenida en un anónimo
manuscrito del siglo XVIII», Teruel, 17-18 (Teruel), 5-41.
Crónica General. Madrid.
(1876), Historia de Tamarite, Fonz; — (18781880), Historia de
Ribagorza, desde su origen hasta nuestros días. (5 vols.), Fonz.
villa de Báguena, orígenes, historia y generalidades», Xiloca, 3,
74-77.
monasterio de Piedra. Zaragoza (10ª ed.).
la muller dormita, en a balle Tena», Fuellas,
del voto a san Indalecio. DGA, Zaragoza.
Antigüedad de la nobilísima ciudad de Daroca. Dormer, Zaragoza.
Daroca, ciudad del Santo misterio. CAZAR, Zaragoza. OLIVERA, Gonzalo
(1910), «Reino de Sobrarbe», Linajes de Aragón, I, 19-20, 34-36,
51-
«Reyes de Sobrarbe», Linajes de Aragón, II,
Aragón», Linajes de Aragón, II, 26-29; — (1911c)
Aragón, II, 41-43, 61-62.
Diablo», El Cruzado Aragonés, 43, 45, 47, 49,
coronación de los Reyes de Aragón, 1204-1410.
Pelegrín de Atrocillo, señor de Alcañiz», BHGBA,
Mai VII. Antwerpen.
Apuntes históricos de Valdealgorfa. Su templo y sus cofradías.
Bilbao. (Reimp. 1991, Zaragoza).
clericalis. Introducción y notas de Mª Jesús Lacarra. Trad.
Esperanza Ducay. Zaragoza.
habla, historia y costumbres de Oseja y Trasobares.
cueva Bayona», Heraldo de Aragón (10 de octubre). PERRIER, J. L.
(1926), Le siège de Barbastre. París.
Crónica de los Reyes de Navarra. Ed. J. Yanguas y Antonio Ubieto.
Anubar, Valencia.
des poésies originales des troubadours. París. RINCÓN, Wifredo y
ROMERO, Alfredo (1982), Iconografía de los santos aragoneses.
Librería General (2 vols.), Zaragoza.
30 (Madrid), 400-408.
conquista de Villel y aparición de Nª Sª de la Fuensanta»,
Teruel, 1 (Teruel), 119-143.
Historia de la villa de Tobed. Heraldo de Aragón, Zaragoza.
Monte Perdido», Folletón Altoaragón, 50 (Huesca), XV.
la historia del Compromiso (2ª ed.), Autor, Caspe.
El culto mariano en España. Tradiciones, leyendas y noticias
relativas a algunas imágenes de la Santísima Virgen. CSIC, Madrid;
— (1956), El Reino de Aragón. Saeta, Madrid.
leyenda romántica de Piedra», Aragón, 158 (Zaragoza), 217-218.
histórico de los reyes de Aragón, desde su primer monarca hasta su
unión con Castilla (2 vols.). Imp. Real, Madrid.
Pirineo contado. Autor, Zaragoza. SEBASTIÁN, F., «Morés. Fiestas
de San Félix». Programa de Fiestas, 1982.
mágica de la provincia de Teruel. Ibercaja, Zaragoza; — (1994),
Historias fantásticas del viejo Aragón. Mira, Zaragoza; — (1996),
El Moncayo, fantástico, legendario y misterioso. Zaragoza.
de Luna, el papa de Peñíscola. E. Fabregat Editor, Barcelona.
literario de la “Campana de Huesca”», Revista de Literatura,
VII, 13-14 (Madrid), 30-49.
joglaresc sobre l’engendrament de Jaume I», en Estudios dedicados
a Menéndez Pidal, VII, I (Madrid), 71-80.
Tarazona y su comarca, mi tierra. Autor, Zaragoza.
históricas...», Linajes de Aragón, III, 63-64.
«Leyendas y tradiciones de la sierra de Albarracín», Teruel, 12
(Teruel), 123-148.
conquestes dels reys d’Aragó e comtes de Catalunya.
Valencia.
del Peirón. Leyenda turolense», Heraldo de Teruel, 8 (Teruel), 2-4;
9 (Teruel), 4-6.
Santísima Virgen en la provincia de Huesca.
en el siglo XI de Cristo (V de la Hégira), Inst. Egipcio de Estudios
Islámicos. Madrid.
Turia», Diario Lucha (Teruel, 21 de marzo).
Monasterio de Sigena (1188-1300), Anubar, Valencia; — (1983),
«Notas sobre las leyendas aragonesas de tema medieval», Aragón,
316 (Zaragoza), 20-23; — (1984), Lecturas para comprender Aragón.
I. Autor, Zaragoza; — (1991), «Pedro de Valencia: Crónica». Col.
Textos medievales, 84. Anubar, Zaragoza.
Campana de Huesca», Revista de Filología Española, XXXV (Madrid),
29-61; — (1955), Crónica de los Estados Peninsulares, Granada; —
(1958), «La aparición del falso Alfonso I el Batallador»,
Argensola, 33 (Huesca), 29-38; — (1963), «Una leyenda del
“Camino”: la muerte de Ramiro I de Aragón», en Príncipe de
Viana, 90-91 (Pamplona); — (1966), Crónica Najerense. Anubar,
Valencia; — (1981), Historia de Aragón: La formación territorial.
Anubar, Zaragoza; — (1981), Historia de Aragón: Literatura
medieval. Anubar, Zaragoza;
algunos problemas históricos. Anubar, Zaragoza; — (1987), Crónicas
anónimas de Sahagún. Anubar, Zaragoza.
le moine, roi d’Aragon, et Agnès de Poitou dans l’histoire et
dans la légende», en Mélanges offerts à René Crozet (Poitiers),
727-750.
y su colonia veraniega de Pietas. Octavio y Félez, Zaragoza.
históricos sobre la muy noble villa de Andorra.
Historia de la portentosa vida y milagros del valenciano apóstol de
Europa, San Vicente Ferrer. Valencia.
Foz-Calanda. Prehistoria: datos y tradiciones»,
musulmán. Librería General, Zaragoza.
intimada», en Bonet, A.; Sarasa, E.; y Redondo, G.,
Derecho, fol. XLIXvº.
rebus Hispaniae. Anubar, Valencia.
Cuentos y relatos aragoneses. Gráficas Bau, Zaragoza.
Leyendas de Soria. CSIC/Centro de Estudios Sorianos, Madrid.
a pueblo (18 vols.). Aguaviva, Zaragoza. ZURITA, Jerónimo (1967),
Anales de la Corona de Aragón. Ed. Antonio Ubieto. Anubar,
MUSULMANA.................................................................... 43
muerto en Loarre ........... 43
Carlomagno ................................ 44
moros.................................................................... 45
moros ....................................... 45
Novillas...................................... 46
............................................................................. 47
.................................................................. 48
conquista musulmana........... 49
(Daroca)............................. 50
............................................................................... 51
musulmanes...................................... 52
Sarakusta................................................. 52
............................................................. 55
......................................................................................................... 55
aragonés................................................................ 55
Mediano................................................................................ 56
................................................................................... 57
núcleo de resistencia......... 58
.............................................................................. 59
Jaca........................................................................ 59
Jaca.............................................. 60
moro de Zaragoza ................... 61
Ribagorza ............................. 62
camino................................................................. 63
reconquistador de Calasanz ............ 64
Calahorra......................................................... 65
Alquézar........................................................... 65
reconquista de Alquézar............ 66
soldados franceses (1095) 67
1064............................................. 68
Barbastro (1064).............................. 69
traición....................................... 70
Barbastro.................................................... 71
de Momagastre ................ 72
Piedratajada .................... 72
Gurrea................................................... 73
Huesca (1096)....................... 74
Huesca............................................ 75
Alcoraz.......................................... 76
Luna...................................................................... 77
Cid .................................. 77
Calanda...................................................................... 78
Torrenublos ............................................. 79
taifal........................................................ 80
Glafar................................................. 81
...................................................... 81
Cid...................................... 82
conquista de Ejea............. 83
defensora de Zaragoza............. 84
Zaragoza.................................. 85
zaragozanos .................................... 86
........................................................ 87
............................................................ 87
........................................ 88
de Bijuesca............................ 89
............................................................ 90
..................................... 91
....................................... 92
................................................... 93
Daroca........................ 94
.............................................................. 95
Alcañiz.......................................................................... 96
Calanda ............................ 96
inalcanzable......................................................... 97
(1134)........................................ 98
por Dios en Fraga............. 99
Campo........................................... 100
Alfambra .......................................... 101
Camañas........................................................ 102
santa Pelagia ............................. 103
Alcorisa..................................................................... 104
Teruel................................................ 105
traidor................................................................... 105
Villel............................................ 106
Fátima de Mora ........ 107
Rubielos............... 108
........................................ 109
........................... 110
Ibiza ....................... 111
servicio de Jaime I ..... 112
Valencia............ 113
guerrero............................................... 114
REPOBLACIÓN............................................................................. 115
ciudad de Pano ........................ 115
Acumuer....................................................... 116
municipal de Binéfar ...................... 117
................................. 117
Oliete.......................................... 118
............................................................ 119
Pérez........................................................ 120
................................................................. 123
REYES............................................................................. 123
de la Peña ......................... 123
muerte a Sancho Abarca ... 124
Garcés................................................ 125
Aragón................................ 126
Tafalla................................................ 126
mozárabes zaragozanos al abad
............................................................................... 127
I de Aragón .................... 128
Ramírez........................................................ 129
Excelsis .............................. 130
I....................................................... 131
a Alfonso I y Urraca ...... 132
de Dios .............................. 133
................................................. 133
el Batallador .......................... 134
Candespina .................................... 135
a Alfonso I ................................ 136
Batallador .................................. 137
homosexualidad................................... 138
de Aragón .......................... 139
Monje .............................................. 140
ileso de Pamplona ................ 141
.............................................................. 141
Huesca .................................. 142
............................................... 143
.......................................................... 144
I.............................................. 145
Roma.................................................. 146
treta palaciega ....................... 147
poder de Jaime I........... 148
unas sopas de ajo ............... 149
................................................. 150
........................................ 150
Villardell............................................................. 151
Silla.......................................... 152
Alegría en Barcelona................. 153
los Ángeles ............................... 154
Jaime I......................................... 155
Pedro Ahones .................... 156
Pitilla.................................................................... 156
dragón.................................................... 157
III ...................................... 158
Burdeos ........................................... 159
.............................................. 160
espanto .................................. 161
envenenar a Fernando I.. 162
en El Frasno..................... 162
María................................... 163
Fernando II.................................. 164
................................................. 165
aragonesa ....................................... 165
.......................................................................... 166
Céntulo de Bigorra........................ 167
Espés...................................... 168
........................................................... 169
Esparza...................................................... 169
Nonaspe.................................................. 170
vasallo de Santa María ................... 171
.................................................. 172
milagrosamente ileso .............. 173
de Luna ......................... 173
............................................. 174
campesina......................................................... 175
de Mequinenza ................. 176
Ayerbe ....................................... 177
............................................. 178
...................................... 179
del conde de Ribagorza .... 180
CORTESANA....................................................... 181
................................................. 181
reina Sancha ..................... 182
Urraca ................................. 182
Jaime I........................ 183
trovador............................... 184
Blanca ........................ 185
Virgen del Pilar.................. 186
de Alfonso V ............................ 187
............................................. 188
Mallén .................................... 189
.............................................. 189
FAMILIARES.................................. 190
I................................. 190
entre los Albir y los Frago 191
a frente....... 192
Pedrola................................................... 193
............................................ 194
Montalbán...................... 195
enfrentados........................ 196
Urrea ................................................ 197
a frente ...................................... 197
CRISTIANOS................................ 198
tropas de Pedro el Cruel 198
Daroca ................... 199
Báguena............................ 200
....................... 201
traición................................... 202
............................... 203
Barbastro........................ 203
Manfredo................................. 204
de doña Elvira............... 205
Castro de Malavella ..... 206
Aldonza de Entenza 206
.......................................... 207
Fresneda ............. 208
...................... 209
amor.......................................... 210
MUSULMÁN.......................................... 213
...................................... 213
Abdalá de Zaragoza .................. 214
............... 215
Zaragoza........................................ 215
........................ 216
libertad................. 217
oculto............................ 218
Trasmoz.............. 219
Abdelmelic........................... 220
Mohal................ 221
la reconquista de Sarakusta...... 222
......................... 223
Guadalaviar............... 224
................... 224
basa............................................ 225
.................. 226
Sallaón............................ 227
de Teruel........ 228
mora....................... 229
.................. 230
mora.......... 230
............... 231
.................................. 233
Tamarite ....................... 233
bella hebrea ..................... 234
de santo Dominguito de
Val... 235
Foces, asaltado ..................... 236
noble.......... 236
Ferrer................. 237
darocenses.......... 238
............... 239
MUSULMANES....... 241
................................. 241
Sal.............. 241
María .............. 242
..................................... 243
............................ 244
Zulima............ 245
Almunia .................. 245
....................... 246
.................... 247
................. 248
....................... 249
religión........................... 250
Tocón............... 251
Mustafá.................... 252
Azagra................. 252
Salas......... 253
peinadora......................... 254
................... 255
zaragozano.............. 256
............... 257
........... 258
Luesia........ 259
PROBLEMÁTICAS.............. 260
musulmanas............. 260
intransigencia religiosa...... 261
de moros ........... 261
Elena..................... 262
expulsados a El Burgo ............. 263
................. 264
cristiano............... 265
escudero del Cid ........ 266
...................... 267
los moros ........... 268
Ainés............................. 269
Pina............... 270
................ 271
MONASTERIOS........................................... 271
Peña.......................... 271
Peña ....................... 272
la Peña .................................. 273
Martín de Cercito .......... 274
Trasobares............................... 275
virgen del Pueyo ............... 275
Trasobares..................................... 276
Veruela................................. 277
monasterio de Sigena ...................... 278
el santuario de Monler. 279
Estercuel, y la aparición de la
...................... 280
Santa Fe....................... 281
cartuja de Fuentes................ 282
Ebro.............................. 283
........................................... 283
Benasque.................................. 283
........................................... 284
escultores.............................. 285
Castiello....................................... 286
.................................... 287
................................................... 288
......................... 288
Ramón........................ 289
desahuciada.................... 290
soldados........................ 291
definitivamente en Zuera................. 291
del rosario ...................... 292
noble Alejandra.................. 293
vaca ............................... 294
Valdealgorfa ................................... 295
Domingo, en Besiáns ............... 296
de Rubielos .................... 297
Piedra....................... 297
........................ 298
vida ................... 299
madre trastornada.................. 300
destrucción de Teruel..................... 301
Calatayud........................ 302
........................................ 302
diablos se acerquen a Caspe 303
tempestad .................... 304
procesión de la disciplina........... 305
Aínsa ............. 306
Ferrer................................... 307
desprendido........................... 307
santa Bárbara ........................... 308
predicadores........
Alcañiz para quedarse................ 310
patrona ..................... 311
............................................... 312
Bencio........................... 312
sequía......................... 312
.................................................. 313
Daroca............................ 314
rosario............................. 315
albigense.................... 316
.................. 317
Huerva ..................... 318
perjuro............................. 319
........................ 320
................ 321
de Luna .............. 322
................................................ 323
Aguaviva.................... 324
Peña, intactos ...................... 325
........................... 325
........................... 326
Luna.............................. 327
demonios......................... 328
quebradura.......................... 329
............................................... 330
en Siresa ....................... 330
los restos de san Indalecio. 331
I.......................................
corona de Cristo al monasterio
Samper.................................................................... 333
las llamas................. 333
............................ 334
Graal............................................. 335
SOCIO-CULTURALES.................................. 337
JUSTICIA......................................... 337
Sobrarbe y del Justicia ............. 337
entredicho................................... 338
............................ 339
................................................. 340
de los Marcilla y los Muñoz 340
Aragón.................... 341
................................ 342
................................ 342
.................................. 343
de la langosta ...................... 344
a Fayón.......................... 345
.................................... 346
por la Virgen ..................... 347
Azanuy .................... 347
.................................... 348
Daymús.......................................... 349
plaga de la langosta................ 350
Niablas........................... 351
...................................................... 352
Caprasio................................... 352
Roldán ................... 353
................... 354
............................. 354
jota............................................... 355
........................ 356
FRONTERAS..................................... 357
Bolea a Castilla.................... 357
....................... 358
griegos....................................... 359
en Jerusalén ........................ 360
conquista de Cerdeña 361
PERSONALIDAD................. 362
contra los turcos............. 362
como papa .......................... 363
XIII................... 363
XIII ...................... 364
secreto a Roma ............................... 365
emisarios del concilio de Constanza
.......................... 366
240/332. Aguaviva (T): 312.
(H): 17/291/303.
45/143/159/192/196/231. Albentosa (T): 123.
(T): 69/165.
Cuba (Z): 86. Alquézar (H): 25/26/213.
307.
338.
Bastarás (H): 203.
Bono (H): 258.
77.
23.
(T): 67.
Armas (Z): 134. Castejón de Valdejasa (Z): 209. Castellote (T): 199.
(H): 268. Cella (T): 224.
(H): 248.
68.
(T): 54.
9/57/58/65/78/79/125/146/175/189/216/219/229/287/301/ 306.
27/46/98/156. El Burgo de Ebro (Z): 243.
Escatrón (Z): 264.
de Ebro (Z): 341.
202.
200.
34/35/36/95/107/109/110/111/140/232/293/304.
(T): 185.
(H): 241.
55/263. Loarre (H): 1.
166/321. Mallén (Z): 163.
Montalbán (T): 170/183.
(Z): 75.
(Z): 282/354. Murero (Z): 15.
Peralta de Alcofea (H): 39.
(Z): 145/182/281/317. Pina de Ebro (Z): 250.
(H): 346.
333.
Salz (Z): 322.
81/88/136/251/252/253/313/324/325. Sástago (Z): 147/260.
139/327.
Suelves (H): 84.
(Z): 334.
70/71/117/167/173/178/181/205/285/329/330. Tierga (Z): 62.
(Z): 294.
195/328. Trasobares (Z): 4/255/257.
Cinca (H): 340. Velilla de Ebro (Z): 314.
Sigena (H) 259. Villarroya de la Sierra (Z) 310. Villel (T): 72.
Perpignan: 158.
100/101/102.
Abad: Alaón:
Benito Larrás, 327; Leire: García, 108; Montearagón: 169; Rueda:
Gastón de Ayerbe, 147; Samper del Salz: Guillermo, 322; San Ponce de
Tomeras: 110; San Juan de la Peña: Jimeno, 88; Paterno, 93; Sancho,
320; San Pedro de Tabernas: 90; Veruela: 169.
Albarracín, 196. ABDERRAHMAN, rey de Huesca, 36.
Zaragoza, 81. ABDEL-MECH, rey de Zaragoza, 43.
81. ABDERRAHMAN AL-GAFEQUI, 343.
Córdoba, 12. ABEL EL MALEK, walí de Jaca, 18.
Borja, 52. ABEN-GAMA, gobernador moro de Daroca, 57, 65. ABEN GANYA,
rey de Valencia, 63, 64.
ABENLUPO, juez moro de Jaca, 239. Abetito, monte, 88.
Abuán, 224.
192. ABU ZEYT, rey moro de Valencia, 78, 125.
82, 186, 254.
Alacón).
1, 18, 104, 161.
107. Ágreda (Soria), 100.
(Z), 294.
IBRAIN, 58.
Jalón, 59. AIMERICO DE NARBONA, 28.
Ainielle (H), 342.
292, 303.
mora de Aquilué, 233. Alacón (T), 196.
Alaón, monasterio, 327.
de Teruel, 205. ALBA, esposa del rey Lobo, 231.
167, 177, 188, 192, 193, 196, 197, 200, 220, 231,
Albentosa (T), 123.
Laliena (H), 332. Albigenses: 303.
Miguel de Bernabé, 175, 176, 177, 178; Borja: Abén Amed Mutamín,
52; Cella, Garcí Núñez (224); Daroca: Pedro Gilbert, 175; Zoma
(219); Gallur: 226; Graus: 221; Monreal: Mustafá, 230; Peralta de la
Sal: 218; La Puebla de Castro: Alhor Ben Alí, 222; Villel: Setí
Mahomat, 72.
250. Alcanadre, río, 55, 236, 259, 266, 271, 344.
batalla, 34, 36, 37, 52.
ALDONZA DE ENTENZA, 183.
ALEJANDRO [V], papa, 359.
Jaldún, 58. ALFONSO [I], falso, 113.
Aragón, 5, 6, 15, 34, 43, 46, 47, 48, 49, 50, 52,
64, 68, 95, 97, 98, 99, 100, 101, 102, 103, 104,
141, 142, 156, 198, 229, 243, 255, 257, 258,
70, 71, 74, 76, 113, 144, 155, 199, 259.
ALFONSO [IV], rey de Aragón, 130.
Aragón, 131, 132, 160, 161, 173, 311, 314, 316,
ALFONSO [VII], rey de Castilla, 59, 63. ALFONSO [VIII], rey de
Castilla, 155. ALFONSO DE BARBASTRO, 179.
Castro, 222. ALI MALHALI, moro de Zaragoza, 191.
161, 198, 246, 324, 350. Aljama: judía de Barbastro, 289; judía de
Zaragoza, 212. ALMANZOR, 154, 223.
de la Sierra (Z), 172. Almorávides: 45, 54, 56, 59.
Zaragoza, 35. AL-MOTAMID, rey de Sevilla, 320.
AL-MUZAFFAR, señor de Lérida, 30.
153. ALONSO DE ARHUELLO, arzobispo de Zaragoza, 235. ALONSO DE
RUBIELOS, señor de Rubielos de Mora, 73. Alpuente, taifa, 196.
Altabás, arrabal de Zaragoza, 35. AL-TAMIN, jefe almorávide, 54.
Daroca, 65. ALVAR SÁNCHEZ MUÑOZ, 173.
AMAD DOLA, rey moro de Zaragoza, 198. Amán, peña, 111.
(Z), 307.
de Jaca, 18. Aquilué (H), 233.
38.
Fernández, 154. Arguedas, 209.
139; alfanje, 13; almajaneque, 63; arco, 70,
70, 92; cortaplumas, 25; cuchillo, 72; escudo, 109; espada, 24, 109,
111, 139, 143, 144, 146, 165, 171; espada corta, 127;
70, 102, 172; máquina, 175, 178; mazas, 35,
188; venablo, 103.
ARNALDO, señor de Castro de Malavella, 182.
149; hijo de Blasco de Alagón, conde de Sástago, 263.
227.
Aínsa, 303. ARTURO, rey, 325.
Alonso de Arhuello, 235; García Fernández de Heredia, 172, 283;
Lope Fernández de Luna, 310.
alférez real, 100. ATÓN, obispo de Pallars, 23.
Avignon, 147, 331, 359.
162.
Badajoz, 42.
HUD, familia, 59.
Barahona, 101.
164, 179, 245, 256, 271, 273, 274, 289, 291,
324, 351.
139; Artal de Mur y Puymorca, 303; Francisco de Ezpeleta, 216.
246.
Calanda, mozárabe, 61; Pina, morería o de la Parroquia, 250;
Trasobares, mozárabe, 255; Zaragoza, mozárabe, 243; morería,
BASCUEL DE CUTANDA,
179.
Alarcos, 63, 155), Alcoraz, 34, 36, 37, 52; Antioquía,
58; Épila, 146; Fraga, 55, 63, 68, 99, 100, 104,
Jaca, 19; Maluenda, 56; Muret, 119; Navas de
33; Zalaca, 63.
Alagón, conde de Sástago, 263. Beceite (T), 68.
180. Belmonte (Z), 6.
GASCON, de Trasobares, 4.
BEN AL-AFHIR, cronista, 105.
AWARRE, 13.
298.
Peña, 252, 253.
BENEDICTO [XIII], papa, 316, 331, 355, 356, 357,
358, 359.
Berbegal (H), 23.
228, 301.
BERENGUER DE PERATALLADA, 129.
del Cister, 257;
BERNARDO DE CABRERA, 146.
del conde Ramón, 21, 23.
BERNAT AGUILÓ, estafador, 287.
(H), 3.
27. Bijuesca (Z), 53.
Juan II de Aragón, 160; infanta aragonesa, 159. BLANCA DE ANJOU,
esposa de Jaime II de Aragón, 130.
Juan II de Aragón, 163. BLAS, santo, 296.
Sástago, 147, 263. BLASCO GARCÉS DE MARCILLA, caballero, 70.
BLASCO PÉREZ, sacristán de Tarazona, 328. Blecua (H), 187.
239.
Aquitania, 239. Borja (Z), 7, 51, 52, 106, 107, 195, 232, 258, 321,
347.
LUNA, 169.
ben Yusuf, 104. Bueña (T), 177.
Narbona, 28.
174, 175, 177, 178, 215, 286, 309, 347, 349, 352.
Bujaraloz: Baja, 336; Daroca: Gragera, 219; Ejea:
Fayón: Arrabal, 335; Monzón: Traición, 44;
Zaragoza: Buenaire, 12; Sepulcro, 169.
Bolea, 349.
(Z), 146, 178, 316.
príncipe de Viana, 160, 162, 163.
263. Casasnovas, 87.
285, 288.
Castejón de Valdejasa (Z), 209. Castellote (T), 199.
Jaca (H), 268.
99, 100, 101, 102, 103, 105, 131, 133, 135, 140, 143,
273, 310, 349.
Alfambra, 66; Alacón, 196; Alagón, 50; Albarracín,
165; Alcañiz, 60; Alcolea, 266; Alfajarín,
Antón de Luna, 171; Apriz, en Jaca, 18; Ayerbe,
Barbastro, 28, 29; Batea, 68; Belmonte, 6; Bijuesca,
Calatayud, 56; Carboneras, 86; Castejón de las
Panifico, en Cercito, 82; Peña, 126; Peñíscola, 316, 355, 356,
357, 358; Peralta de la Sal, 218; Pitilla, 126; Pomar, 116; Ricla,
225; Rueda de Jalón, 43; Sabiñán, 237; Santa María de Eruson, 82;
Sástago, 147; Sora, 156; Sos, 184; Suelves, 84; Tamarite, 210;
Tarazona, 180; Tierga, 62;
4; Valtierra, 209; Villel, 72.
endemoniada, 317.
289, 290; Barcelona, 122; Jaca, 43; Valencia,
132, 146, 172, 212, 235, 287, 316.
320.
59. Chaves, cueva, 203.
(H), castillo, 301.
(H), 342.
116, 122, 139, 191, 204, 262, 266, 271, 291, 340.
CIRIACO, obispo de Zaragoza, 319. CÍSTER, orden, 257.
Clarés, río, 20.
241. CLEMENTE, papa, 331.
de los Angeles, 123; Belchite, 86; Binaced, San Marcos, 87; Pedrola:
Nuestra Señora de los Angeles, 168; Zaragoza: del Rosario, 275, 276.
Mora de Rubielos, 280. Colliure, 355, 356.
Santiago, 183; de San Miguel de Foces, 213. Comminges, 274.
177, 309; Daroca, 177, 307; Teruel, 124, 177.
359.
Mequinenza, 149; Gómez de Candespina, 102; González Salvadórez,
43; Guillermo de Poitiers, 56; Lope de Luna, 146; Nuño Álvarez de
Lara, 43; Ramón, 21; Waldo, hijo de don Rodrigo, 18; Alfambra:
Rodrigo, 67; Aragón: Fortún Jiménez, 88, 239; García Aznar, 136;
Atarés: 88; Barbastro: 245; Barcelona: Ramón Berenguer IV, 65, 257;
Bigorra: 27; Céntulo, 138; Camañas: Rodrigo, 67; Castellano: Fernán
González, 154; Garcí Fernández, 154; Sancho, 95; Castilla: García
Ordóñez de Nájera, 35, 36; Gonzalvo, 36; Gutierre
Entenza: Fernando, 164; Jaca: Aznar, 18,
Poitou: 106, 107; Provenza: Ramón, 119; Ribagorza: Alonso de Aragón,
153; Armentario, 16; Bernardo, 21; Ramón II, 154;
262, 283; Jaime, 171, 172.
Ribagorza, 154; Blanca de Navarra, de Ribagorza, 160; Garsenda de
Ribagorza, 154; Hermenjart, 28; Maribel, hija de Fernando de Entenza,
164.
Sicilia, 128, 129. CONRADO DE LLANZA, 129.
Constantinopla, 323, 351.
Pedro III, 128, 180. Córdoba, 9, 12, 28, 29, 63, 154, 189.
Andorra, 308, 309; Aniñón, 307; Daroca, 146, 216,
309; San Juan de la Peña, 313.
Monzón, 106, 107; Teruel, 330; Zaragoza, 169.
80.
Rasal, 234; San Juan de la Peña, 251; San Vicente de Labuerda, 241;
Yebra de Basa, 279; Chaves, en Bastarás, 203; Forato de la Mora, en
Aquilué, 233; de la Mora, en Guadalaviar, 200.
(T), 54, 56, 58, 125.
125, 146, 175, 176, 177, 178, 189, 216, 219, 229,
250; Daymús, 340; El Castellar, 100, 102, 162, 209;
Novillas, 5; Saz, 15; Torrenublos, 41; Villa,
Belbís, 78. DOMINGO: santo, 275, 276, 277, 300, 302; beato, 279.
DOMINGO DE LA FIGUERA, mercader, 129.
16.
y Ludemila, 239; Híjar, 157; Villahermosa, Alonso de Aragón, 153.
24, 32, 33, 39, 42, 46, 47, 50, 54, 56, 81, 94, 95, 99,
190, 209, 212, 218, 227, 243, 255, 259, 260,
156, 277. El Burgo de Ebro (Z), 243, 341.
162, 209; monte de Mora de Rubielos, 74. El Frasno (Z), 133.
de Aragón, 130. ELOÍSA, hija del rey de Chipre, 130.
Barbastro, 179.
Soria, Catalina, 317.
dolor de genitales, Pedro I, 96; lepra, Fayón, 335; mal de amores,
343; migraña, 343; peste, Azanuy, 338; Bujaraloz, 336; Lascasas de
Sevil,
Tastavíns, 339; Vallibona, 339; Villa, 333; quebradura, 318;
reumatismo, 343.
Castilla, 161.
131, 166, 229, 242, 247, 257, 262, 263, 269, 275,
Jerusalén, 352; Gracia, cristiana, 76; Teófilo, cristiano de
Aragón, 331; los Aysa, 137; los Isarre, 26; Alcorisa, 69; Caspe, 37;
Jaca, 19; Maella, 148; Monzón, 44.
Zaragoza, 300; de Jaime I, 122.
Juan, 108; «Durandel», de Roldán, 344; «Preclara», del conde
Bernardo, 21; «Tizona», del Cid y Jaime I, 119; «San Martín», de
Jaime I, 119; «Villardell», de Jaime I, 119, 120.
273, 299. ESTEFANÍA, reina de Pamplona, 94.
judía de Alquézar, 213. ESTRELLA, gitana, 162.
OROSIA).
Extremadura, 59.
moneda, 328. Fantova (H), 279.
Fayón (Z), 68, 335.
ANJOU, 161. FÉLIX, santo, 252, 253, 313.
Pedro II de Aragón, 126; conde de Entenza, 164.
171, 172, 283, 288, 355, 356, 358; rey de Castilla, 24, 91, 92.
134, 135, 153, 209, 263, 314.
154. FERRER DE LANZA, justicia de Aragón, 311. FERRIZ, 108.
241.
Castro de Malavella, 182. Florencia, 357.
233. FORTÚN, 139; Maza, 35; obispo de Jaca, 88. FORTÚN DE GARDE,
90.
239. FORTÚN DE LIZANA (Vid. Fortún de la Maza).
de Godojos, 353. FORTUÑO DE VIZCARRA, 13.
Guadalaviar, 246.
104, 110, 113, 266, 309, 311, 340.
191, 239, 257, 268, 274, 298, 303, 331, 344, 349.
Daroca, 216. FRANCISCO DE VILLANUEVA, juez de Teruel, 330.
180; de la Bóveda (Sos), 184; Cella, 224;
Rasal, 208; Saso (Monzón), 119, 122; San
de Jiloca (Z), 174.
Sobrarbe, 326; Teruel, 71, 178, 330.
248.
García Aznárez, 138.
Leire, 108; obispo de Zaragoza, 171. GARCÍA [III], rey de Pamplona,
91, 92, 93, 94, 108.
138; señor del valle de Tena, 320. GARCÍ FERNÁNDEZ, conde
castellano, 154.
arzobispo de Zaragoza, 172, 283. GARCÍA ÍÑIGUEZ, rey de Pamplona,
89, 90; rey de Sobrarbe, 19. GARCÍA JIMÉNEZ, rey de Sobrarbe, 17,
253.
Castilla, 35, 36. GARCÍ PÉREZ, escudero, 145.
88.
Ribagorza, 154. Gas, río, 19.
de Rueda, 147. GASTÓN DE ESPES, 27.
de Atrosillo, 165. GIL DE ATROSILLO, señor de Estercuel, 261.
43. GIOMAIL BEN ZEYAN, moro de Valencia, 78. GISBERTA, esposa de
Fortuño de Vizcarra, 13. Gistaín (H), 90, 191, 202.
43. Godojos (Z), 353.
GONZÁLEZ SALVADÓREZ, conde, 43.
Jaime, 329. GONZALVO, conde de Castilla, 36.
Heredia, de la Orden de Malta, 354. Granada, 134, 168.
292, 315.
319.
GREGORIO [XII], papa, 359.
200, 224, 246.
28.
Temple, 119.
322; obispo de Pamplona, 48. GUILLERMO DE POITIERS, conde, 56.
28. Gurrea (H), 34.
GUZMÁN EL BUENO, 177.
224. HERNANDO DÍEZ DE AUX, caballero de Daroca, 79. HERNANDO
SÁNCHEZ, de Trasobares, 4.
68
de Jaca, 268. Hospital: Boltaña, 267; Lascasas de Sevil, 332.
HOSPITAL, Orden, 87.
91, 93, 95, 104, 107, 109, 110, 140, 146, 165, 191,
304, 323.
HURTADO, renegado cristiano, 78.
Teruel, 71.
189.
266; Andorra: Santa María Magdalena, 308; San Julián, 318; Ayerbe:
San Pedro, 150; Burbáguena: parroquial, 353; Daroca: San Marcos,
301; Santa María la Mayor, 125; Ejea: Santa María, 156; Escatrón:
San Javier, 264; Graus: San Miguel, 315; Loarre: mozárabe, 1;
Montalbán: parroquial, 183; Munébrega: parroquial, 282; Teruel: San
Martín, 205; San Salvador, 205; Santa María, 329; Zaragoza: San
Gil, 212; San Miguel de los Navarros, 243, 341; Santa María la
Mayor, 8, 12, 198, 269.
Sobrarbe, 22, 90.
ÍÑIGO DE AXUAR, 108.
Jaime I, 77.
en Zaida, 52.
ISABEL LA CATÓLICA, reina, 133, 153.
mujer de Dionís de Portugal, 180, 350. ISABEL SEGURA, amante de
Teruel, 167.
337; (del Pirineo), 344.
239, 251, 255, 313, 320, 324. JAHY BEN JALDUN, alfaquí, 58.
de Jaime II, 329; san, 41.
78, 79, 86, 115, 116, 117, 118, 119, 120, 121, 122,
321, 322, 328.
JAIME DE BOLEA, 183.
Daroca, 57. JAIME PÉREZ EL MENOR, juez de Teruel, 329. JAIME DE
URGELL, 132.
215.
306.
88. JIMENO GARCÉS, 142.
san, 34, 36, 37, 41, 52, 338. JOSÉ DE ARIMATEA, 324.
habitante de Escatrón, 264; rey de Navarra, 314; rey de Portugal,
314.
160, 162, 163, 186, 307.
166.
luego Juan II, 160. JUAN DE ATARÉS, eremita, 251, 252, 253.
maestre de la Orden de Malta, 354. JUAN LER, anacoreta, 260.
XIII, 316; el Jaque, de Daroca, 9. JUAN MARTÍNEZ DE MARCILLA, 173;
amante de Teruel, 167.
MORENO, caballero de Daroca, 79.
Frasno, 133. JUAN DE PRÓCIDA, caballero siciliano, 128.
compromisario, 171. JUAN XIMÉNEZ CERDÁN, justicia de Aragón.
Aragón, 133, 163.
darocenses, 58; Barbastro, 31, 245, 289; Calatayud, 215;
282, Peñalba, 283; Tamarite, 210; Teruel,
217; Albayaceto, de Zaragoza, 212; Esther, de Alquézar, 213; Leví,
de Alquézar, 213; Manasés, de Daroca, 216.
pelota, 150.
Bujaraloz, 336; Huesca, Zumail, 240; Jaca, Abenlupo, 239; Peñarroya
de Tastavíns, 339; Teruel, 173, 178; Francisco de Villanueva, 330;
Ibáñez Domingo Mortón, 71; Jaime Pérez el Menor, 329; Martín de
Orihuela, 330.
(Z), 209, 269.
Soria, 101.
311, 326; Juan Ximénez Cerdán, de Aragón, 331.
KUNDRIE, bruja, 325.
223. La Codoñera (T), 296.
312.
(H), 241.
Facenas, 87.
Laspuña (H), 3.
Leciñena (Z), 166, 321.
Constantinopla, 351.
LEONOR SESÉ DE URREA, 162.
266; Al-Muzaffar, señor de, 30. Lerins, isla de Francia, 343.
148.
LEVÍ, judío de Alquézar, 213.
Mardanis, rey, 45, 231.
LOPE DE ALBERO, señor de Alcorisa, 165.
Zaragoza, 310.
LOPE JUAN, espada de don, 108.
espuela», primer conde de Luna, 146. LORENZO, san, 324, 325.
Aquitania, 239. Luesia (Z), 238.
Francia, 28, 128. Luna (Z), 38.
Temple, 119. Magallón (Z), 78, 166, 321.
76. Mallorca, 77, 261.
56, 174.
Sicilia, 128, 129; paje de la reina Constanza, 180. Manises, 301.
252, 253.
MARCOS, cofradía, 87.
cristiana de Daroca, 219; nombre cristiano de Zulima, 222; reina y
esposa de Pedro II, 115; reina y esposa de Alfonso V, 161, 311.
157.
Chipre y esposa de Jaime II, 130.
MARÍA PÉREZ, la Varona, 101.
Entenza, 164.
MARIETA, Zaida de mora, 221.
Suelves, 84.
239; San Pedro de Arbués, 314.
MARSILIO, walí de Zaragoza, 2, 20.
de Vizcarra, 13; obispo de Albarracín, 143. MARTÍN [I], rey de
Aragón, 171, 172, 215, 280, 309, 324.
MARTÍN DE AYSA, 137.
24. MARTÍN MARTÍNEZ DE GOMBALTE, 177.
330. MARTÍN PÉREZ, señor de Escondilla y de Villel, 72. MARTÍN
PÉREZ DE LUNA, noble aragonés, 125.
Ricla, 228. MARTÍN DE RAVANERA, 65.
prometida de Hernando Díez de Aux, 79. MARTINA PÉREZ DE LOZANO,
fundadora de la cofradía de San Marcos, en Binaced, 87. Mas de
Ferrer (H), 292.
barranco, 20.
MATILDE, prometida de Juan de Luna, 9.
Jaime, 239. Mediano (H), 14.
117; hierbas, 117; medicinas de san Caprasio, 343; músicas, 117;
pócima, 67; quitamiedos de Robres, 346; sopas de ajo, 117.
224.
Castro de Malavella, 182. Mequinenza (Z), 149.
Zaragoza, 172.
334.
175, 176, 177, 178. MIGUEL IN EXCELSIS, santo, 96.
Cadrete y Purroy, 262. Milagro, 209.
Miralsot (H), 340.
191. Molina de Aragón, 58, 145, 196.
Villel, 72. Momagastre, castillo, 32.
262; Leire, 108; Montearagón, 99, 169, 309, 323;
309, 317; Predicadores, de Zaragoza, 275;
San Juan de la Peña, 17, 19, 81, 88, 93,
325; San Martín de Cercito, 82, 254; San
257, 319, 324; San Pedro de Tabernas, 16,
110; Santa Cruz, 90; Santa Fe, 262; Santa
Selvamayor, 27; Sigena, 155, 259; Trasobares, 255,
Veruela, 169, 211, 258.
324.
126; morabetinos, 126, 209; morabetinos aiars, 126; morabetinos
alfonsinos, 126; morabetinos lupinos, 126; siclos de plata, 88.
Mayor (antigua Luna), 38. Monte Perdido, pico, 77.
323.
Montpellier, 115, 301.
116, 118, 119, 122, 126.
Basa, 202; Bastarás, 203; Borja, 232; Gallur, 226;
Luesia, 238; Rasal, 208, 234; Sabiñán, 237; Sallaón, 204;
Saravillo, 206; Sena, 236; Siresa, 207; Tarazona, 225; Aixa, de
Albarracín, 193; Aixa, de Aquilué, 233; Calila, de Ricla, 228;
Fátima, de Mora, 73; Serena Alma, de Gallur, 227; Zaida, de Cella,
192; Zoraida, de Teruel, 205.
49, 235.
(T), 76, 124.
137, 152; Cretas, 68; Daroca, 219; Huesca, 240; La
Sal, 218; Tamarite, 210; Tarazona, 244;
305, 341; Pedro Cardona, valenciano, 78.
Borja, 232; Langa, 229; Pina, 250; Tamarite, 210;
249; alcaide de Graus, 221; Tocón, 229.
Teruel, 70.
Lobo, 231. MUHAMMAD BEN MAXIN, de Zaragoza, 12.
Valencia, 347. Munébrega (Z), 282, 354.
Alfambra, 66; Albarracín, 193; Báguena, 175, 176;
215; Constantinopla, 351; Daroca, 58, 146,
de Jiloca, 174; Huesca, 34, 95, 140; Lizana, 165; Mora de Rubielos,
74; Muela de San Juan, 188; Pomar, 116; Teruel, 178;
172, 300, 305.
trompeta, 161. MUSTAFA, alcaide moro de Monreal, 230.
de, 28.
186, 314.
274.
Ribagorzana, río, 21. Nonaspe (Z), 68, 142.
122; Monzón, 122; Aliaga: Muniesa, 247; Ángeles:
168; Zaragoza, 351; Antigua: Monzalbarba,
317; Cantal: Oliete, 85; Capítulo: Trasobares,
Aniñón, 307; Belmonte, 6; Bijuesca, 53; Cerro: Castejón de las
Armas, 134; Cigüela: Torralba, 20; Encontrada: Chía, 248; Fuente:
Peñarroya de Tastavíns, 339; Fuentes: Lanaja, 263; Guía del
Guerrero: Cubel, 80; Huerta: Arándiga, 337; Huesca, 304; Magallón,
166, 321; Humillada: Calanda, 61; Jerusalén: Inogés, 352; Linares:
Benabarre, 292; Magallón: Leciñena, 166; Mar: Munébrega, 354;
Mártires: Atea, 15; Mayor: Zaragoza, 8, 12, 166, 198, 269; Milagro:
Zaragoza, 300; Miramonte: Biscarrués, 33; Monler: Sástago, 260;
Mora: Peralta de la Sal, 32; 218; Nieves: Bujaraloz, 336; Oliva:
Ejea, 46; Olivar: Estercuel, 261;
Almunia, 223; Peña: Aguilar de Alfambra, 66; Pilar: Zaragoza, 61,
135, 153, 160; Portillo: Zaragoza, 47, 166; Pueyo: Barbastro, 256;
276; Sagrada: Monzalbarba, 166, 305; Salas:
121; Tocón: Langa, 229; Veruela: Veruela, 258;
Villarroya, 310; Zaragoza la Vieja: El Burgo, 243, 341.
Martín, 143; Barbastro: Ramón, 271, 272, 273, 299;
271, 272, 273, 299; Jaca: Fortún, 88; Narbona, 79; Pallars: Atón,
23; Pamplona: Guillermo, 48; Ribagorza: 16; Sevilla: san
Bencio, 8, 16, 93, 298; Ciriaco, 319; García, 171;
AHMED, jerife, 58.
Banda, 160; Calatrava, 68, 137; Císter, 257, 258,
98, 309, 351; Hospital o San Juan, 68,
354; Montesa, 359; Predicadores, 275, 279,
Santiago, 183; Temple, 65, 77, 118, 119,
valle, 344.
reyes de Bohemia o Aquitania, 239. Ortilla (H), 295.
Pamplona, 89; Zaragoza, 348; Albarracín, 193, 196; Daroca, 219;
Lanaja, 55; Olite, 160; árabe de Zaragoza, 198; la Aljafería, 12,
43, 93,
la Zuda, 12; de Almanzor, en La Almunia, 223; de doña Urraca, en
Soria, 100, 102; de Urriés, de los marqueses de Ayerbe, 150, 151;
duque de Híjar, 157; conde de Ribagorza, en Zaragoza, 153; de Jaime
I, en Mosqueruela, 124.
Palomera, sierra, 67.
141.
316, 331, 355, 356, 357, 358, 359; Clemente,
Gregorio XII, 359; Inocencio III, 114, 119; Martín V, 359; san
Sixto, 324. Paracuellos de Jiloca (Z), 174.
Híjar, 157. París, 23, 28, 257.
morería, 250. PARSIFAL, 325.
Fuentes de Ebro, 341; Lobera, 277; Luesia, 238; la
Basa, 239; san Balandrán, 256; san Visorio,
Novés, 261.
obispo de Zaragoza, 93.
san Blas (Torrecilla de Alcañiz), 296; san Caprasio (Alcubierre),
343; san Gil (Ortilla), 295; san Ginés (Lupiñén), 295; san Macario
(Andorra), 318; san Pedro Arbués (Aguilón), 294; san Sebastián
(Fayón), 335; san Vicente Ferrer (Graus), 290.
santa Pelagia (Cretas), 68; santa Tecla (Cervera de la Cañada), 297.
Pedro de Tabernas, 90; fray, 78; señor de Mediano, 14; habitante de
Zaragoza, 275; doncel, hijo de Ato Garcés, 100; infante de Aragón,
luego Pedro I, 320.
37, 39, 44, 95, 96, 106, 140, 273; rey de Castilla, 174, 175, 176,
177, 178.
118, 119, 122, 126, 155, 274, 303.
128, 129, 180, 349, 350.
174, 177, 178, 336, 347.
PEDRO ALFONSO, 345.
314. PEDRO ATARÉS, señor de Borja, 106, 108, 258.
231. PEDRO DE BIOTA, 142.
78.
de Albarracín, 145. PEDRO GIL, escudero del Cid, 246.
PEDRO GONZÁLEZ DE LARA, 102.
real, 349. PEDRO MARTÍNEZ DE LUNA (Vid. Benedicto XIII). PEDRO
NOVES, pastor, 261.
Albarracín, 45, 143. PEDRO SEGURA, 167.
Pedrola (Z), 168.
PELEGRÍN DE ATROCILLO, noble, 165.
Cid, 41. Peñacil (o Peña del Cid), en Montalbán, 170, 183. Peñalba
(H), 283.
Tastavíns (T), 339.
357, 358, 359. Peralta de Alcofea (H), 39.
Perarrúa (H), 279, 299.
267; Castiello de Jaca, 268; Monzón, 118; conde francés, 154;
Alvarado, de Daroca, 216; Blasco de Alagón, 147; García Aznárez,
320; san Gregorio, san Juan, san Licer y san Pantaleón, 269; san
Marcial, 265.
257.
317; río, 145. Piedra del Moro, 32.
270, 274, 298, 324, 325, 326, 343, 346.
337; Fuentes de Ebro, 341; Tauste, 334. Plan (H), 202.
150; Mercado, de Calatayud, 286; Mercado, de Teruel, 329.
Cinca (H), 116. Portalé, puerto de montaña, 138.
311, 312, 313, 314, 315.
Sariñena, 263. Pota del Caballo, 40.
86. PRIMITIVO, mártir, 64.
14; Teruel: san Francisco, 181; doña Elvira, 181. Puerta: Barcelona:
San Ibo, en la catedral, 122; Calanda, de Valencia, 61; Calatayud, de
Zaragoza, 286; Graus, de Chinchín, 222; Teruel, de la Traición,
178; de Zaragoza, 178; Zaragoza, Cinegia, 8; Oriente, 8; Quemada,
305; Valencia, 48.
351.
Guarrinza, 190; Tena, 186. Puértolas (H), 3.
santuario, 256.
Mora, en Luesia, 238.
Quemada, puerta de Zaragoza, 305. Quicena (H), 323.
habitante de Mosqueruela, 76. RAMIRO [I], rey de Aragón, 24, 91, 92,
93, 94, 105, 221.
108, 109, 110, 111, 112, 257.
43.
RAMIRO SÁNCHEZ, señor de Monzón, 119.
141; conde de Provenza y primo de Jaime I, 119.
Barcelona, 65, 257.
obispo de Barbastro, 271, 272, 273, 299.
Aragón, 107; Alba, mujer del Rey Lobo, 231; Blanca de Navarra, mujer
de Juan II, 163; Constanza, mujer de Pedro III, 128, 180; Elisenda de
Moncada, mujer de Jaime II, 130; Estefanía, de Pamplona, 94; Isabel
de Aragón, reina de Portugal, 180, 250; Isabel la Católica, 133,
153; Juana Enríquez, mujer de Juan II, 133, 163; María, esposa de
Pedro II, 115; María, mujer de Alfonso V, 161, 311; María de
Lusignan, mujer de Jaime II, 130; Petronila, de Aragón, 107, 113,
257; Sancha de Castilla, mujer de Alfonso II, 155, 259; Urraca, de
Castilla, 98, 99, 100, 102, 103, 105, 156.
134; Monzón, 116; Pomar, 116. Redonda, monte de la, 261.
Montearagón, 323; Samper de Salz, 322; San Juan de la Peña, 324,
325.
323, 324, 325.
Francia, 331, 349; Nápoles, 349; Sarakosta, 246; Sevilla, 320;
Sobrarbe, 82; Abderrahmán, de Huesca, 36; Abdel-Mech, de Zaragoza,
43; Abu Zeyt, de Valencia, 78, 125; Ahmed ben Abd al Malik, de Rueda
de Jalón, 59; Alcadir, de Valencia, 197; Alfonso [I], de Aragón, 5,
6, 15, 34, 43, 46,
58, 59, 60, 62, 63, 64, 68, 95, 97, 98, 99, 100,
110, 111, 113, 138, 141, 142, 156, 198, 229,
273, 346; Alfonso [II], de Aragón, 66, 68,
259; Alfonso [III], de Aragón, 120; Alfonso [IV],
Aragón, 131, 132, 160, 161, 173, 311, 314, 316,
Castilla, 101; Alfonso [VII], de Castilla, 59, 63; Alfonso [VIII], de
Castilla, 155; Al-Motamid, de Sevilla, 320; Almugdavir, de Zaragoza,
93; Amad Dola, de Zaragoza, 198; Arturo, de Inglaterra, 325; Bucar,
45; Carlos [II], de Nápoles, 130; Dionís, de Portugal, 180, 350;
Eduardo, de Inglaterra, 129; Enrique [III], de Castilla, 161;
Fernando [I], de Aragón, 131, 132, 171,172, 283, 288, 355, 356, 358;
Fernando [I], de Castilla, 24, 91, 92; Fernando [II],
263, 314; García [III], de Navarra, 91, 92, 93, 94, 108; García
Íñiguez, de Pamplona y Sobrarbe, 19, 89, 90; García Jiménez, de
Sobrarbe, 17, 253; García Sánchez [II], de Pamplona, 88; Ginfar
Amad, de Rueda de Jalón, 43; Glafar, de Rueda de Jalón, 43; Hugo de
Lusignan, de Chipre, 130; Íñigo Arista, de Pamplona y Sobrarbe, 22,
90; Jaime [I], de Aragón, 75, 76,77, 78, 79, 86, 115, 116, 117, 118,
119, 120, 121, 122, 123, 124, 125, 157, 158, 165,
Aragón, 130, 329; Juan, de Navarra, 314; Juan,
133, 153, 160, 162, 163, 186, 307; Lobo, de Murcia y Valencia, 45,
231; san Luis, de Francia, 28, 128; Manfredo, de Sicilia, 128, 129;
Martín [I], de Aragón, 171, 172, 215, 280, 309, 324; Mohamed
Al-tabill, de Sarakosta, 191; Pedro [I], de Aragón, 34, 35, 36, 37,
39, 44, 95, 96, 106,
175, 176, 177, 178; Pedro [II], de Aragón,
303; Pedro [III], de Aragón, 120, 127, 128,
Aragón, 146, 169, 174, 177, 178, 336, 347; Ramiro [I], de Aragón,
24, 91, 92, 93, 94, 105, 221; Ramiro [II], de Aragón, 106,
Sancho [II], de Castilla, 94; Sancho [III] el Mayor, de Pamplona, 91;
Sancho [IV], de Pamplona, 141; Sancho [IV], de Castilla, 349; Sancho
[VII], de Navarra, 126, 155; Sancho Garcés, de Pamplona y Sobrarbe,
22, 89, 90, 136, 319; Sancho Ramírez, de Aragón, 26, 27, 30, 33,
34, 38, 44,
153, 160, 298, 299.
236, 259, 266, 271, 344; Algás, 68; Ara, 17, 267,
Aranda, 337; Arba de Biel, 38; Arba de Luesia,
14, 17, 22, 31, 55, 64, 116, 122, 139, 191, 204,
Ebro, 2, 3, 4, 5, 9, 12, 13, 20, 24, 32, 33, 39,
102, 104, 132, 147, 156, 169, 172, 189, 190,
264, 266, 269, 305, 314, 319, 341, 344, 348;
344; Gállego, 10, 194, 269, 274; Gas, 19;
224, 246; Guadalete, 9; Guadalope, 296;
21, 290, 315; Isuela (Moncayo), 62,
43, 50, 56, 75, 134, 174, 215; Jiloca, 58, 174,
Matarraña, 68, 148; Noguera Ribagorzana,
20; Segre, 344; Selcós, 244; Sosa, 122; Sotón, 295; Tajo, 9; Turia,
117, 178, 181, 270; Vero, 29, 30, 163, 290, 299.
299. RODRIGO, rey visigodo, 1; conde de Camañas, 67.
39, 40, 41, 45, 94, 101, 119, 192, 196, 197, 210,
165. RODRIGO MARTÍNEZ, conde, 59.
222. ROLDÁN, 2, 344; descendiente de Roldán, 111.
325, 358, 359.
santo, 278, 338.
73.
collado, 204.
del Salz (Z), 322.
Clemente, peña, 279.
San Juan, sierra, 19.
88, 93, 104, 136, 251, 252, 253, 313, 320, 324,
254. San Miguel, peña, 111.
97, 207, 254, 255, 257, 319, 324.
90, 324. San Pedro de Torrecilla, 94.
110. San Salvador, ermita, 116.
San Vicente de Labuerda, 241.
Alfonso II, 155, 259; Ava, condesa de Ribagorza, 154.
Atrocillo, 165. SANCHA MARTÍNEZ DE MARCILLA, 173.
de Sancho [III] el Mayor y conde de Ribagorza, 92; conde castellano,
95; infante, hijo ilegítimo del rey García de Pamplona, 94; hijo de
Garcí Fernández, 154; abad de San Juan de la Peña, 320.
Pamplona, 22, 89, 90, 136, 319; rey de Sobrarbe, 22.
91. SANCHO [IV] DE PEÑALÉN, rey de Pamplona, 141. SANCHO [IV], rey
de Castilla, 349.
126, 155. SANCHO FERNÁNDEZ DE HEREDIA, 353.
166.
27, 30, 33, 34, 38, 44, 94, 95, 138, 140, 141, 255,
SANCHO SÁNCHEZ MUÑOZ, caballero, 70.
sierra, 10. Santa Cruz, monasterio, 90.
María de las Cellas, 119. Santa María de Eruson, 82.
Zaragoza, 93. Santa María de Obarra, monasterio, 21, 23, 139. Santa
Quiteria, ermita de Monzón, 119.
353; Bárbara, 294; Elena, 242; María Magdalena, 308; Nunilo, 240;
Orosia, 239; Pelagia, 68; Quiteria, 119, 122, 340; Tecla,
183. Santísimo, acampo de Zaragoza, 269.
Bartolomé, 294; Bernardo, 257; Blas, 296; Caprasio, 343; Domingo,
275, 276, 277, 300, 302; Dominguito de Val, 212; Félix,
27; Gil, 295; Ginés, 295; Gregorio, 269,
215; Jaime, 41; Jorge, 34, 36, 37, 41, 52, 338;
266; Julián, 318; Leandro, 319; Licer, 269,
Marcial, 265; Marcos, 87, 301; Martín, 254;
334, 341; Miguel Arcángel, 74; Miguel in Excelsis, 96; Nicolás de
Bari, 314; Pablo, 289; Pantaleón, 269; Pedro, 289, 319, 324,
271, 272, 273, 299; Roque, 278, 338; Santiago, 41; Sebastián, 296,
335, 338; Sixto, 324; Valero, 270, 296, 340; Vicente, 119,
217, 266, 280, 281, 282, 283, 284, 285, 286,
315, 331, 358; Victorián, 36; Visorio, 241;
de los Dolores, 143; Aralar: San Miguel, 96; Atea: Nuestra Señora de
los Mártires, 15; Barbastro: Nuestra Señora del Pueyo, 256;
Biescas: Santa Elena, 242; Ibieca: San Miguel de Foces, 213; Huesca:
Nuestra Señora de Salas, 232, 304; de Monler: 260; Monzalbarba:
Nuestra Señora de la Antigua, 305; Monzón: Nuestra Señora de la
Alegría, 122; y San Vicente y Santa Quiteria, 119, 122; Selgua: San
Salvador, 116; Velilla de Ebro: San Nicolás de Bari, 314; Zaragoza:
Nuestra Señora del Olivar, 275; y San Miguel de los Navarros, 48.
122.
vaquero de Soria, 244.
Ahmar, 189.
Albarracín: 159, 167; Abdelmelic ben Razín, 196; Abú Meruán, 192;
Pedro de Azagra, 231; Pedro Fernández de Azagra, 145; Pedro Ruiz de
Azagra, 45, 143; Alcorisa: Lope de Albero, 165; Amezcoa y Abárzuza:
García Jiménez, 253; Atarés: 88; Barbastro: Ato Garcés, 100;
Borja: Pedro Atarés, 106,
de Malavella: Arnaldo, 182; Cella: Garcí Núñez, 224; Cuarte,
Cadrete y Purroy: Miguel Pérez Zapata, 262; Daroca: Alvar Pérez de
Azagra, 65; Escondilla: Martín Pérez, 72; Espés:, 139; Estercuel:
Gil de Atrosillo, 261; Fabara: 152; Gallur: Artal de Alagón, 227;
Blasco Maza, 227; Orden del Temple, 227; Palacín, 227; Godojos:
Fortuño Fernández de Heredia, 353; Híjar, 157; Latrás y Valle de
Tena: 138, 320; Lérida: Al-Muzaffar, 30; Mediano: Pedro, 14;
Mequinenza: conde Artal, 149; Monzón: Ramiro Sánchez, 119; Ricla:
Berenguer de Entenza, 228, 301; Martín Pérez de Villel, 228;
Rubielos de Mora: Alonso, 73; Sástago: Blasco de Alagón, 147, 260,
263; Somed: 182; Suelves: 84; Villel: Martín Pérez,
Pérez de Lozano, de Mombrún, Fuenclara, Las Facenas y Casasnovas,
87.
72. Sevilla, 42, 320.
188, 224, 246; Alcubierre, 343; Amán, 111; Aralar, 96; Canigó, 127; Cañarda, 199;
Ciezmo, 249; Cóculo, 252; Frías, 193; Guara,
Luna, 38; Maladeta, 252, 298; Morena, 80; Olsón, 13; Oroel, 19, 251; Palomera, 67;
Panillo, 22; Pano, 22, 81, 251; Peñacil, 170;
Sallaón, 204; San Clemente, 279; San
Valero, 340; Santa Isabel, 10; Sevil, 332; Sil,
325.
241, 251, 253, 326.
102, 244, 300, 317.
184.
195, 196; Gallur, 42; Rueda, 59; Zaragoza, 43,
180, 225, 244, 249, 328.
227.
Zaragoza, 198.
117, 124, 125, 146, 167, 173, 174, 176, 177, 178,
Castellote, 199; Cuevas de Cañart, 201; El Castellar, 209; Griegos, 188; Guarrinza,
190; Monreal, 197, 230; Siresa, 207; Sos, 248;
del conde Bernardo de Ribagorza, 23. TODA RAMÍREZ, fundadora del
monasterio de Trasobares, 257.
de Ribota (Z), 20.
Daroca: Jaque, 9; del «caballero de la espuela» o de Cariñena,
146; Graus: Peña del Moral, 221; Teruel: San Martín, 205; San
Salvador, 205; Zaragoza: Santa María la Mayor, 269; Zuda, 172.
Torrelapaja (Z), 53.
Tramacastilla (T), 246.
I, 158; Guzmán, 228; Manfredo, 213; Manrique de Lara, 162; Pedro, 100.
156; Cuco, 156; Rueda: bajo el Ebro, 264; Tierga, 62.
Íñiguez, 89, 90; reina y mujer de Alfonso I el Batallador, 98, 99,
100, 102, 103, 105, 156.
77, 78, 79, 117, 119, 121, 124, 131, 146, 171, 173,
307, 324.
VALERO, santo, 270, 296, 340.
Clarion de, 28. Velilla de Cinca (H), 340. Velilla de Ebro (Z), 314.
Velilla de Jiloca (Z), 174.
santo, 132, 215, 216, 217, 266, 280, 281, 282, 283,
292, 293, 309, 315, 331, 358.
Villel (T), 72.
Borja, 195; Cella, 224; Jaca, 18; Tarazona, 244;
Hud, 59.
del alcaide de Cella, 192; de Cella, 224; la cristiana Isabel
convertida en, 52.
35, 36, 37, 38, 39, 42, 43, 46, 47, 48, 49, 50, 52, 53,
104, 105, 113, 121, 125, 132, 133, 134, 135,
169, 189, 191, 196, 198, 209, 212, 217, 227,
269, 274, 275, 276, 287, 298, 300, 305, 310,
alcaide de Daroca, 219.
77; mora de Graus convertida como Marieta, 221; mora de Teruel.
(Z), 35, 191, 269, 274.
Mutamín, de Borja, 52. ZULIMA, hija del alcaide de La Puebla de
Castro, 222.
..................................................................................... 5
................................................................. 7
las leyendas 13
(13/87) 55
(136/153) 165
(165/173) 190
(174/178) 198
musulmanes (218/250) 241
(239/250) 260
(326/359) 337
(349/353) 357
(354/359) 362
La reconstrucción histórica se ha basado fundamentalmente en las fuentes documentales escritas (en general, las emanadas del poder establecido) y en las arqueológicas, pero cada vez va adquiriendo más empuje otro tipo de fuentes y ayudas, como las que proporcionan la arqueología industrial, la elaboración seriada y estadística de datos, la fotografía, los exvotos, la cartografía histórica, etc.
Entre las que últimamente han adquirido un fuerte vigor en Aragón están las leyendas, transmitidas oralmente, en principio, pero recogidas ya la mayor parte por escrito en un momento determinado, aunque en los medios de difusión más variopintos, dispersos o inalcanzables.

