Mostrando las entradas para la consulta occitano ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta occitano ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 10 de marzo de 2021

22 DE MARZO.

22 DE MARZO.

En la sesión de este día se dio cuenta de dos cartas que se habían recibido el 20, cuyo contenido es como sigue.

Als reverend venerables pares en Christ egregis magnifichs nobles amats e feels de la Majestat del Senyor Rey e nostres los diputats e consell representants lo Principat de Cathalunya.
La Reyna tudriu et cetera.
Reverend venerables pares en Christ egregis magnifichs nobles amats e feels de la Majestat del Senyor Rey e nostres. Per report de algunes persones e en altra manera havem percebut vosaltres haver feta delliberacio de traure la bandera e fer gent armada axi a cavall com a peu la qual cosa no podem bonament creure considerat maiorment que vosaltres no ignorats (occitano; ignoráis; ignoreu, ignoréu) nos personalment esser venguda aci no sens gran treball de nostra persona per fer desaplegar los pagesos de remença e conduir lo negoci a bona fi e conclusio e castigar los qui excessos hauran comesos en aquesta part. Los quals homens precehint digesta e matura deliberacio del sacre consell del Senyor Rey e nostre en lo qual com ja per altres scrit vos havem son entrevenguts los jurats e alguns ciutadans de aquesta ciutat e altres dels staments de aquest bisbat havem fets desaplegar e tornar en lurs cases. E certificantsvos que los dits pagesos vistes les provisions per nos contra ells fetes han obtemperat e obert (obeit; obedecido; obert, ubert es abierto) a nostres manaments oferints star a tota vostra ordinacio sobre la causa principal de que ha resultat a nos grandissima contentacio e plaer maiorment com pensam e havem ferma sperança que migançant la divinal potencia e lo bon consell que havem aci dels dessus nominats la cosa pendra la fi e bona conclusio que per tots es desijada. E per ço venim a considerar que on vosaltres força per sinistra informacio de alguns haguessets (occitano; hubieseis; vatres o vatros haguereu, haguéreu) feta la delliberacio damunt dita a lo qual tota via se deu molt attendre per bons ajusts respectes hauda noticia de les coses damunt enarrades creem indubitadament no haguerets (occitano; hubieseis; haguereu, haguéreu; haguesseu) aquella feta ne es presumidor en alguna manera que de tal e tant consell com es aqueix procehis un semblant moviment com seria lo damunt dit. Lo qual no es dupte redundaria a gran deservey de la Majestat del Senyor Rey e nostre e total perturbacio de la cosa publica de aquest Principat e encara del bon apuntament en que de present tenim aquesta fahena a que som certa vosaltres per aquella innata fe e naturalesa que tenits (occitano; tenéis; teníu, teniu) a la corona reyal attendrets (occitano; atenderéis; atendréu, atindréu, atendreu, atindreu) en singular manera e obviarets (occitano; obviaréis; obviaréu, obviareu) als parills e scandels que per aço seguir se porien. E aquesta es nostra ferma sperança la qual tenim en vosaltres pregants encarregants e manants vos ab quanta afeccio dir se pot que per los respectes susdits vullats (occitano; queráis; vullgáu, vullguéu, vullau, vulláu, volgueu, volgáu, etc.) cessar de qualsevol moviment per vosaltres força delliberat en aquesta part car nos hi provehirem per tal manera que perpetualment sera donada fi e conclusio en aquest fet e molta contentacio dels seniors e a punicio e castich dels qui ho mereixeran. Dada en Gerona a XVIIII dies de març del any Mil CCCCLXII. - La Reyna.
Apres closa la present havem deliberat per mes ampla informacio vostra trametre e de fet trametem aqui a vosaltres los magnifichs e amats consellers del Senyor Rey e nostres mossen Arnau Fonolleda balle general e micer Johan Dusay prothonotari del dit Senyor los quals informats a ple de nostra intencio e voler vos explicaran de nostra part lo de quels havem donat special carrech. - Vila secretarius.

Als molt reverends egregis nobles honorables e magnifichs senyors los diputats e consell del Principat de Cathalunya en Barchinona residents.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors. Cartes havem que aqui per causa de les congregacions dels pagesos per vostres grans reverencies serien stats fets e deliberats alguns procehiments. E com segons havem scrit a vostres grandissimes e magnifiques providencies los homens de les dites congregacions se son desaplegats per provisio sobre aço feta per la Senyora Reyna. E per ço com dubtam tals procehiments no fossen causa de dar torp (torb; estorbo, turbación) a la dita fahena e portam a vostres grans reverencies e magnifiques providencies placia sobreseure en los dits enantaments car la dita Senyora continuadament enten en lo dit negoci. E speram en nostre Senyor Deu ne resultara bona e loabla conclusio. E prestament sera aqui persona qui per nostra part pus largament vos informara de la intencio nostra. La Santa Trinitat sia en proteccio de vostres reverencies e magnifiques providencies. Scrita en Gerona a XVIIII de març del any Mil CCCC sexanta dos. - A totes vostres ordinacions promptes los jurats de Gerona.

En la misma sesión, presentáronse mosen Arnaldo Fonolleda, baile general, y micer Juan Dusay, protonotario del señor Rey, embajadores de la señora Reina, y en nombre de esta, entregaron a los señores Diputados y Consejo la carta que sigue a continuación.

Als reverend venerables pares en Christ egregis magnifichs nobles amats e feels de la Majestat del Senyor Rey e nostres los diputats e consell representants lo Principat de Cathalunya.
La Reyna tudriu et cetera.
Reverend venerables pares en Christ egregis magnifichs nobles amats e feels consellers de la Majestat del Senyor Rey e nostre. Sobre algunes coses concernents en singular manera servey del dit Senyor Rey e nostre e benefici publich de tot lo Principat de Cathalunya e dels poblats en aquells trametem a vosaltres los magnifichs e amats consellers del dit Senyor e nostres mossen Arnau Fonolleda batle general e micer Johan Dusay prothonotari del dit Senyor Rey informats a ple de nostra intencio e voler sobre aquelles. Pregam vos per ço e encarregam ab quanta afeccio dir se pot que als dits batle e prothonotari vullats donar plena fe e creença en lo que de nostra part vos recitaran axi com si nos personalment vos ho dehiem deduhints ho per obra e efecte segons se pertany e de vosaltres indubitadament confiam. Dada en Gerona a XVIIII de març del any Mil CCCC sexanta dos. - La Reyna.

Sigue, en resumen, el objeto de la credencial que precede, conforme explicaron verbalmente los referidos embajadores.

Esplicaren los dits embaxadors de la dita Senyora Reyna que los homens de remença per manament de la dita Senyora Reyna ab gran obediencia se eren
desaplagats e eren venguts molts dels sindichs a sa Altesa a Gerona los quals havien ofert a sa Majestat de star a tota obediencia sua e metre totes les diferencies e causes en poder seu axi per justicia com per amigabla composicio. E com sa Majestat haja sabut que a induccio de algunes malivoles persones les
banderes son stades tretes de que sa Excellencia ha hagut gran maravella e congoixa par a sa Senyoria que pus cesse la causa ço es los moviments dels dits
pagesos que dega cessar lo efecte de les dites banderes majorment attes que sa Senyoria no ha acceptada la oferta de la gent darmes deliberada fer per los diputats e consell per assistir en fer obtemperar los seus manaments com per sa preheminencia hi entengues dar recapte sens altre adjutori. E attes encara que los dits diputats e consell saben que la dita Senyora Reyna molt promptament e ab prou desayre per pluges e mal temps es partida de aquesta ciutat e anada e es vuy en dia en Gerona per sola causa de fer cessar e aplanar los asserts moviments actes dels dits pagesos e castigar aquells en les quals coses ab gran vigilancia ha entes fins aci e enten e ja tenen bon cami de repos. E mes explicaren com la dita Senyora Reyna ha presos certs dels dits pagesos qui semble sien stats dels incitadors dels dits actes e moltes altres bones paraules significatives de bona amor zel e voluntat que la dita Senyora ha a tot lo Principat e als poblats en aquell digueren los dits embaxadors e a la fi digueren que per tots aquests sguards la dita Senyora Reyna pregue amonesta e requer los dits diputats e consell que per servici del Senyor Rey e seu e repos del Principat vullen revocar la deliberacio feta de exir de les dites banderes e cessar de totes coses delliberades per exequucio de la dita deliberacio com sa Senyoria entengue en reposar perpetuament los moviments dels dits pagesos e castigar aquells qui culpables seran trobats. E que aço vullen prest delliberar los dits diputats e consell e fer a ells dits embaxadors resposta pera la dita Senyora Reyna qui sia tal que complescha a servici del Senyor Rey e de
sa Altesa e repos del dit Principat.

Dada contestación a los referidos embajadores, de que se deliberaría sobre el asunto propuesto, despidiéronse de los señores Diputados y Consejo; y entrando desde luego los comisionados por las diez y seis personas que representaban los estamentos militar y eclesiástico de Gerona, para ocuparse del asunto de los remensas y demás, entregaron a dichos señores Diputados el siguiente escrito.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General e consell del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverents egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Apres deguda comendacio los exhibidors de la present seran mossen Baltasar de Segurioles canonge de la Seu e mossen Jaume Sant Celoni ciutada de aquesta ciutat los quals per nos son tramesos a les grans reverencies nobleses magnificencies e savieses vostres. Placiaus darlos plena fe e creença en tot ço que de part nostra diran e explicaran a vosaltres qui ordonats (occitano; ordenéis; ordeneu, ordenéu) tot lo quius placia de nos. Scrita en Gerona e segellada ab lo segell de la dignitat episcopal del qual usam en lo present negoci a XX del mes de març any mil CCCCLXII. - A tota ordinacio beneplacits e servicis vostres apparellats les XVI persones representants los dos staments ecclesiastich e militar de la ciutat e bisbat de Gerona en lo fet de les remençes tasques e censos.

Sigue el resumen de lo que explicaron los comisionados de Gerona, y la credencial que los mismos presentaron.

Que les dites XVI persones representants los dits staments ecclesiastich e militar regraciaven molt e molt als dits diputats e consell lo que fins aci han virtuosament fet e deliberat en lo fet de les remençes. E quels han tramesos aci per significar los un pensament que han hagut ço es que attes la Senyora Reyna ha pres ab gran congoixa la exida de les banderes e mostre haber gran voluntat en castigar los culpables dels dits pagesos e fer pagar los dits pagesos e perpetualment aclarir e reposar les diferencies que han ab lurs seniors eren recayguts en parer los dits XVI. Si empero al dits deputats e conçell ere be vist e no en altra manera que lo efecte e exequucio de les dites banderes fos suspes per alguns dies e a la fi de lur parlar digueren e explicaren que los dits XVI havien deliberat e tenien ferm proposit de no scoltar partit algu en lo dit fet de remenças sino ab voluntat e deliberacio dels dits diputats e consell dels quals e de lurs deliberacions partir ne desistir un punt nos solien ne entenien per via alguna.

Als molt reverends egregis nobles honorables e magnifichs senyors los diputats e consell del Principat de Cathalunya en Barchinona residents.
Molt reverends egregis nobles honorables e molt magnifichs senyors. Sobre algunes coses tocants lo assossech e repos de les congregacions ques diu esser
fetes per alguns dels homens de remença havem imformat largament de nostra intencio al honorable mossen Jaume de Sant Celoni ciutada de aquesta ciutat.
Per que ab afeccio singular exortam donets (occitano; deis; doneu, donéu) fe e creença a tot ço e quant lo dit mossen Sant Celoni vos explicara per part de nosaltres axi com si personalment vos ho dehiem. Nostre Senyor Deu mantinga vostres grans reverencies e magnifiques providencies. Scrita en Gerona a XX de març del any Mil CCCCXLII. - A totes vostres ordinacions promptes los jurats de Gerona.

Mosen Jaime de Sant Celoni, que era uno de los referidos enviados de Gerona, hizo particularmente explicación de la credencial en los siguientes términos.

Que los dits jurats attes la Senyora Reyna virtuosament e ab gran diligencia treballa en reposar lo fet de les remenças e en administrar justicia als seniors e ja les fahenes comensen pendra bon cami haurien a bo per servici de la dita Senyora e benefici dels fets que lo efecte e exequucio de les dites banderes per lo dit fet de remençes (remenças, plural con a, típico occitano, con e, valenciano) fos sobregut. (sobressegut, sobresegut; sobreseído)

Después de un breve coloquio, deliberóse que pasasen los anteriores documentos a las nueve personas encargadas del asunto de los remensas, para que, junto con los comisionados por la ciudad, hiciesen las apuntaciones convenientes.
Teniéndose noticia, el mismo día, que el maestre de Rodas se debía embarcar para Roma, y de allí pasar a su isla, deliberóse que se recomendara a dicho religioso el despacho de la canonización del señor Primogénito; a consecuencia de lo que, se escribió, el mismo día, la siguiente carta al Padre Santo.

Sanctissime ac beatissime Pater.
Recepimus humiliter sanctitatis et beatudinis vestre litteras quibus et responsis oratorum nostrorum quos nuper ad sanctitatem predictam destinavimus nobisliquet cristiano (?) et paterno amore sanctitas prelibata prossequitur nos et hunc Principatum hoc quidem pluribus in rebus hactenus comprobatum est et novissime in his que concernunt nostrum et Principatus predicti quietem et pacem. Pro quibus S. predicte nos quas debemus sed quas valemus gracias agimus agemusque perpetuo inmortales. Ceterum beatissime pater per dictos oratores nostros ad laudem Altissimi sancteque matris ecclesie vestre S. significavimus miracula que per medium corporis bone memorie domini Caroli primogeniti domini nostri regis apud nos visibiliter operantur ac suplicamus dicte S. pro dicti quondam primogeniti canonitzacione circa quam relatu predicto eandem sanctitatem scimus propiciam annuere votis nostris si merita id exposcant. Et quia pater beatissime voluntate et ordinacione divina non desiuunt miracula supradicta que de sanctitate dicti domini primogeniti dant judicia manifesta. Nosque et hujusmodi Principatus canonitzacionem predictam quam plurimum afectemus et eam totis viribus prosequi perobtemus ut cum auctoritate sancte matris ecclesie dictus dominus Carolus sanctorum cathalago num eretur et ejus corpus apud nos repositum dignis honoribus prossequatur eam obrem S. V. humiliter obsecramus dignetur comissionem facere super colligendo processu et aliis ad dictam canonitzacionem decentibus et opportunis ut tandem ad Dei servicium et animorum salutem suum sorciatur efectum. Super his quidem reverendissimus magister Rhodi qui apud nos aliquam his diebus traxit moram et de presenti Rhodum transferat per beatitudinem vestram transitum faciens apud sanctitatem eandem vice nostra orabit. Cum dignetur aures propicias adhibere Sanctissima Trinitas almam personam vestram regimini sancte matris ecclesie conservet incolumem per tempora longa. Ex Barchinona die XXII marcii anno a nativitate domini millessimo CCCCLXII. - E sanctitatis et beatitudinis humiles et devoti filii qui cum manuum pedumque osculo beatorum eidem humiliter se comendant. - Domini diputati generalis et consilium Principatus Cathalonie residentes Barchinone. - Sanctissimo et beatissimo domino nostro Pape.

Reverendissime in Christo pater et domine.
Ad V. R. P. noticiam non ambigimus devenisse qualiter pridem bone memorie domino Carolo primogenito domini nostri Regis ab humanis subtracto placuit Altissimo per medium sui corporis diversa miracula operari. Unde per certos oratores nostros suplicavimus S. D. N. Pape pro illius canonitzacione ad quam dicta S. se reddidit propiciam ubi merita id exposcant. Et quia reverendissime domine voluntate et disposicione divina continuantur miracula supradicta que de sanctitate illius dant judicia manifesta est que nobis cordi pro dicta canonitzacione insisturo quam credimus bene dignam. Suplicamus propterea dicto domino Pape dignetur comissionem facere super colligendo processu ad dictam canonitzacionem. Vestre itaque reverendissime P. humiliter obsecramus velit pro illa obtinenda apud dictum D. N. interponere partes suas hoc enim sanctitati sue vestreque P. plurimum ascribemus ad graciam inter cetera E. P. beneficia et longe aliis majora annumeraudo. Creator omnipotens conservet diu feliciter V. R. P. que de nobis ordinet et mandet ad votum. Scripta Barchinone die XXII marcii anno a nativitate Domini M.CCCCLXII. - E. R. P. obsequiis et serviciis semper prompti qui eidem se recomendant deputati generalis et consilium Principatus Cathalonie residentes Barchinone. - Reverendissimo in Christo patri et domino domino R. Dei gratia cardenali Valentini sancte sedis apostolice vicicancellario.

Al molt honorable mossenyor e de gran saviesa micer Pere Guillem Rocha doctor en decrets canonge de Barchinona resident en cort romana.
Mossenyor molt honorable e de gran saviesa. Per quant a nostre Senyor Deu ha plagut e plau tots dies obrar miracles per miga del cos del lllustre Senyor don Carles de bona memoria primogenit Darago lo qual es recondit e posat en la Seu de aquesta ciutat ço que la dita ciutat e encara tot aquest ha a summa gracia. Lo capitol de la Seu e la dita ciutat e encara nosaltres en nom del Principat entenem demanar e fer tota instancia que lo dit lllustrissimo Senyor don Carles sia per sancta mare Ecclesia canonitzat e de present per lo dit capitol e per los honorables consellers e per nosaltres se scriu a nostre Sant Pare suplicant la sua Serenitat li placia fer comissio de la part de ça per collir lo proces necessari a la dita canonitzacio. E lo reverendissimo mestre de Rodes qui de present anant en Rodes passara per nostre Sant Pare ha pres carrech per sa gran virtut e humanitat e per la devocio que ha conçebuda en lo dit Illustrissimo don Carles per los miracles que de la part de ça ha vists suplicar per aço lo dit nostre Sant Pare de part nostra e dels altres dessus dits. Lo capitol de la Seu remet a vos qui sou de lur collegi e del qual se ha molta fiança solicitar aquest negoci axi vers lo dit nostre Sant Pare com encara en recordar ho al dit reverendissimo mestre de Rodes. Nosaltres per la nostra porcio vos volem pregar de aço mateix queus placia ferhi la diligencia que es obs es confia de vos. Ço que a molta complascencia vos haurem. E si algunes coses molt honorable e de gran saviesa mossenyor volreu de la part de ça scriviu nos françosament. Feta en Barchinona a XXII de març. any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.

jueves, 13 de junio de 2019

Tomo I, texto LXI, HOC, Martino Dei gratia rege Aragonum Sicilie Valentie Majorice Sardinie, Corsice

LXI. 30 y 31 de mayo.

Acta pública por la cual consta, que hallándose el rey don Martín, el 30 de mayo a las once de la noche, enfermo en la cámara de la abadesa del monasterio de Valldoncella, pero en su sano juicio y con habla, le preguntó el conseller de Barcelona Ferrer de Gualbes, si le placía que la sucesión de sus reinos y tierras recayese después de su muerte en aquel a quien de justicia correspondiese; y el rey contestó: Hoc. Cuya pregunta le fue repetida el día siguiente, pocas horas antes de fallecer, sin que pudiese lograrse de él ninguna otra respuesta más explícita (esplícita). (N. E. Próspero de Bofarull era bastante lerdo, además de manipulador.)
HocOc :  en occitanoLangue d´Oc : Languedoc : Occitan (5 dialectos principales: provenzallemosíngascónauvernhatvivaroaupenc, y otros subdialectos como el aranés, sin olvidar que el catalán siempre fue un dialecto de esta lengua). 



LXI.

Proc. de Cort. t. 17, fol. 1057. 30 y 31 de mayo de 1410.

Hoc est translatum etc. Pateat universis quod die veneris qua computabatur XXXa madii anno a nativitate Domini MCCCC decimo circa undecimam horam noctis dicti diei existente coram serenissimo domino domino Martino Dei gratia rege Aragonum Sicilie Valentie Majorice Sardinie et Corsice comite Barchinone duce Athenarum et Neopatrie ac etiam comite Rossilionis et Ceritanie Ferrario de Galbis consiliario hoc anno ac cive Barchinone ad subscripta ut dixit per curiam generalem quam dictus Dominus rex de presenti catalanis celebrat in civitate predicta simul cum aliis de dicta curia ibidem cum eo presentibus electo in presentia mei Raymundi de Cumbis prothonotarii dicti domini regis et notarii subscripti ac testium subscriptorum dixit coram dicto domino rege existente infirmo in suo tamen sensu cum loquela in quadam camera monasterii Vallisdomicelle vocata de la Abbadesa hec verba vel similia in effectu.
- Senyor nosaltres elets per la cort de Cathalunya som açi davant la vostra majestat humilment supplicantvos queus placie fer dues coses les quals son e redunden en sobirana utilitat de la cosa publica de tots vostres regnes e terres. La primera quels vullats exortar de haver entre si amor pau e concordia per ço que Deus los vulla en tot be conservar. La segona queus placie de present manar a tots los dits regnes e terres vostres que per tots lurs poders e forçes facen per tal forma e manera que la successio dels dits vostres regnes e terres apres obte vostre pervingue a aquell que per justicia deura pervenir com aço sia molt plasent a Deu e sobiranament profitos a tota la cosa publica e molt honorable e pertinent a vostra real dignitat.
- Et hiis dictis dictus Ferrarius de Gualbes repetens verba per eum jam prolata dixit etiam hec verba vel similia in effectu.
- Senyor plauvos que la successio dels dits vostres regnes e terres apres obte vostre pervingue a aquell que per justicia deura pervenir.
- Et dictus dominus rex tunc respondens dixit: - Hoc (1).
- De quibus omnibus petiit et requisivit dictus Ferrarius publicum fieri instrumentum per me prothonotarium et notarium supradictum. Que fuerunt acta die hora loco et anno predictis presente me dicto prothonotario et notario ac pro testibus reverendo in Christo patre Ludovico episcopo majoricenci nobilibus Geraldo Alamanni de Cervilione gubernatore Catalonie Rogerio de Montechateno gubernatore regni Majorice camerlengis Petro de Cervilione majordomo Raymundo de Sanctominato camerario militibus Francisco Daranda donato Porteceli consiliariis dicti domini regis et Ludovico Aguilo domicello ac nobili Guillelmo Raymundo de Montechateno coperio jamdicti domini regis.

(1) Adverbio afirmativo propio del antiguo idioma catalán / occitano / y equivalente al  de que usamos ahora. Por ser esta voz peculiar de la lengua que hablaban los pueblos de aquende el Loira, dióse, según algunos escritores, el nombre de Lenguadoc a aquella comarca, como si dijéramos de lengua de oc, para diferenciarla de los países situados allende aquel río, donde se usaba del adverbio oil para espresar la misma afirmativa. Ambas voces se conservan aún: el oc en toda su pureza se usa en algunos territorios de la alta Cataluña y en muchos pueblos rayanos de Francia; el oil lo han convertido los franceses en oui; y degenerado en oy, lo empleamos también los catalanes en ciertos casos. /oy que sí?/

- Postea die sabbati XXXIa madii anno predicto circa horam tertie dicti diei Ferrarius de Gualbes predictus constitutus personaliter ante presentiam dicti domini regis in camera supradicta simul
videlicet cum aliis de dicta curia cum eo electis reducens ad memoriam dicto domino regi verba per eum jam supra eidem domino regi prolata dixit presente me prothonotario et notario ac testibus supradictis hec verba vel similia in effectu.
- Senyor plauvos que la successio de vostres regnes e ten es apres obte vostre pervingue a aquell que per justicia deura pervenir e quen sia feta carta publica.
- Et dictus dominus rex respondens dixit: - Hoc.
- Et ego etiam dictus prothonotarius et notarius interrogavi dictum dominum regem dicens ei hec verba.
- Plauvos donchs senyor que la successio de vostres regnes e terres apres obte vostre pervinga a aquell que per justicia deura pervenir e quen sia feta carta publica.
- Qui quidem dominus rex respondens dixit: - Hoc.
- De quibus omnibus dictus Ferrarius presentibus aliis de curia supradicta cum eo electis petiit et requisivit publicum fieri instrumentum per me prothonotarium et notarium supradictum. Que fuerunt acta die loco hora et anno predictis presente me dicto prothonotario et notario ac testibus supradictis.
- Yo G.m Ramon de Moncada qui fuy present a les dites coses me sotscriu.
- Yo Guerau Alamany de Cervello qui fuy present a les dites coses me sotscriu.
- Yo P. de Cervello qui present hi fuy mi sotscriu.
- Yo Loys Aguilo qui present hi fuy me sotscriu.
- Francesch Daranda qui present hi fuy me sotscriu.
- Sig+num Bernardi Mathei auctoritate regia notarii publici Barchinone testis.
- Sig+num Antonii Brocard auctoritate regia notarii publici Barchinone testis.
- Sig+num Genesii Almugaver regentis vicariam Barchinone Aqualate Vallensis Modiliani et Modilianensis qui huic translato etc.

//


hoc, oc, oil, languedoc

Las lenguas de la Galorromania, del norte al sur.
1 Límite de la lengua de oïl en el siglo VIII (línea von Wartburg).
2 Extensión del occitano antes del siglo XIII (Poitou, Saintonge, Maurienne, Piamonte).
3 Límite sur de la lengua de oïl en el siglo XIII.
4 Límite actual del occitano, después del siglo XV.


La frontera entre la lengua de oc y la lengua de oïl es una frontera lingüística que separa las regiones donde se habla tradicionalmente dialectos de la lengua occitana y aquellas donde los dialectos de oïl son hablados históricamente, antes de que el francés se impusiese, él mismo resultado de la mezcla de las lenguas de oïl y otras aportaciones diversas, sobre todo occitanas.
Esta frontera, cambiante en el tiempo y actualmente fijada en lo que se llama, en el siglo XXI, Occitania, el espacio cultural occitano, esencialmente el Mediodía de Francia, con la excepción de las zonas vascófonascatalanófonas y ligurófonas.
Esta frontera es una zona bastante relativa, que corresponde al concepto de « margen lingüístico », a la vez que « espacio de transición » y de « entidad propia » en el sentido de identidades y de realidades sociales y culturales propias que emanan de esta posición singular, a la vez de relegación y de contacto. Esta zona-frontera se justifica sobre todo por la idea de transición entre hablas occitanas y hablas de oïl a menudo sujeta a debates. Se encarna en dialectos propios constituidos por aportaciones de una zona lingüística como de la otra, tales como el marchois.
Parece sin embargo posible determinar una frontera lingüística mediante la idea de que los hablantes de los dialectos del sur de dicho límite pueden comprenderse con los hablantes al norte de dicho límite, y que esta transición entre oïl y oc es pues demasiado brusca para constituir un verdadero continuum lingüístico.
El límite entre oc y oïl se extiende entre el estuario de Gironda al oeste y la Montaña borbonesa al este.
El pueblo de Villeneuve, a 6 kilómetros al sur de Blaye, sobre el margen izquierdo de Gironda, marca el extremo occidental de la frontera lingüística. No obstante, el pueblo del Verdon-sur-Mer, en el Médoc, está considerado como un enclave del área del saintongeais en zona occitana. El límite aísla luego el país Gabay al norte, dejando en zona occitana una franja de 5 a 10 kilómetros en el margen derecho de Dordoña, albergando sobre todo las ciudades de Saint-André-de-Cubzac, Libourne, Castillon-la-Bataille. Hay otro enclave saintongeaise en torno a Monségur, a aproximadamente 25 kilómetros al sudeste de Castillon.
Después de Puynormand, en el límite del departamento de Dordoña, la frontera lingüística se orienta progresivamente en el eje longitudinal, que sigue sobre una quincena de kilómetros el límite administrativo entre Gironda al oeste (Coutras) y Dordoña (Montpon-Ménestérol) al este, después atraviesa el bosque de la Double, la Dronne y pasa al departamento de la Charente, al oeste de Aubeterre-sur-Dronne, comenzando a separar la Charente occitana. El límite pasa cerca de Pillac, Vaux-Lavalette, Torsac, Sers, Mornac, a sólo 10 kilómetros al este de Angulema.
Es en el bosque de la Braconne que el límite resulta más borroso y que la noción de margen lingüístico toma todo su sentido entre dos límites extremos que enmarcan una zona de transición, el Creciente, que se circunscribe sin embargo al área occitana. Este Creciente está limitado al oeste y después al norte por una línea que junta Coulgens, Nanclars, Mouton, Saint-Sulpice-de-Ruffec, Vieux-Ruffec en Charente, Chatain, Mauprévoir, L'Isle-Jourdain, Lathus, Brigueil-le-Chantre en Vienne, Lignac, Dunet, Sacierges-Saint-Martin, Éguzon-Chantôme después a lo largo del límite entre Indre y Cher al norte y Creuse al sur, aunque algunos municipios de Indre y del Caro (Santa-Severa-sobre-Indre, Santo-Priest-la-Andadura, Préveranges) son occitanos. El límite norte del Creciente pasa al norte de Montluçon.
El Creciente está limitado al este y después al sur por una línea que conecta Saint-Mary, Saint-Claud, Ambernac, Hiesse, Abzac, Oradour-Fanais en Charente, Gajoubert, Peyrat-de-Bellac, Droux, Villefavard, Saint-Amand-Magnazeix, Fromental en Haute-Vienne, Saint-Pierre-de-Fursac, Le Grand-Bourg, Saint-Vaury, Saint-Léger-le-Guérétois, Sainte-Feyre, Ajain, Boussac.
En Allier, el Creciente se extiende más al norte entre el bosque de Tronçais, Hérisson, Venas, Cosne-d'Allier, Chavenon, Rocles, Tronget, Meillard, Verneuil-en-Bourbonnais, Rongères, Montaigu-le-Blin (Saint-Pourçain-sur-Sioule y Lapalisse no son occitanos), Saint-Prix, Châtelus. Al este de la Montaña bourbonnaise, limita el norte occitano con el área de habla francoprovenzal, y de aquí hasta la frontera entre occitano y piamontés.
La determinación de la frontera lingüística es objeto de numerosos trabajos antiguos, intentando proponer una cartografía, como la de Charles de Tourtoulon en 1876, sobre el sector limousin, y aquella de Walther von Wartburg en 1941 sobre la posición hipotética de la frontera entre las variedades meridional y septentrional de las hablas galo-romanas, resultando la «Línea von Wartburg».
Entre otras investigaciones, se puede citar aquellas de Guylaine Brun-Trigaud (1990) y (1992) o Gábor Tillinger (2013) sobre las hablas del Creciente (1992), aquella de Jean-René Trochet sobre el vínculo entre fronteras lingüísticas y prácticas socio-culturales, sobre todo jurídicas.
https://es.wikipedia.org/wiki/Frontera_ling%C3%BC%C3%ADstica
Una frontera lingüística es una frontera que separa dos territorios donde se habla dos variedades lingüísticas diferentes (lenguas o dialectos).
Si las dos variedades corresponden a sistemas lingüísticos no emparentados, esta frontera marca también el límite de una generalizada incomprensión mutua. Por el contrario, en caso de un continuum lingüístico, no es muy pertinente establecer una línea fronteriza, ya que la transición se efectúa sobre una franja más o menos extendida. La frontera es en estos casos definida sobre la base de una determinada isoglosa, o de un "haz de isoglosas" o "ramillete isoglósico" (en caso que el mismo exista).
Entre los ejemplos de fronteras lingüísticas conocidas, pueden citarse:
Límite entre lenguas románicas y lenguas germánicas, que atraviesa Bélgica, Francia, Suiza e Italia, en donde la frontera lingüística belga y la de Mosela son una parte.
Límite entre el bretón y el galó.
Frontera entre langue d'oc y langue d’oïl.
Un enclave lingüístico es una zona lingüística completamente delimitada por una frontera lingüística (consultar Lengua insular y Céltico insular). Charles de Tourtoulon et Octavien BringuierÉtude sur la limite géographique de la langue d’oc et de la langue d’oïl (avec une carte), Paris: Imprimerie Nationale, 1876

domingo, 30 de junio de 2019

LA VICTORIA NAVAL DE ALFONSO I EL BATALLADOR (SIGLO XII. AMPOSTA)


104. LA VICTORIA NAVAL DE ALFONSO I EL BATALLADOR (SIGLO XII. AMPOSTA)

LA VICTORIA NAVAL DE ALFONSO I EL BATALLADOR (SIGLO XII. AMPOSTA)


Tras la derrota de Alfonso I el Batallador en Fraga después de haber reconquistado casi todo el valle del Ebro, las noticias de su suerte fueron confusas. Unos le daban por muerto en Zaragoza; otros, en San Juan de la Peña o Huesca. Por eso, algunos creyeron que estaba vivo cuando cuarenta años después se presentaba un falso Alfonso I.

Lo cierto es que una narración legendaria, debida al monje normando Orderic Vital, lo mantiene vivo tras el desastre de Fraga pues, una vez repuesto de sus heridas aparece de nuevo, sus guerreros se pusieron gozosos inmediatamente a su disposición. Rehízo como pudo sus tropas, hizo acopio de vituallas para varios días y, por caminos recónditos, se presentó en la orilla del Mediterráneo, donde numerosos sarracenos estaban cargando todavía las naves con el botín que habían ganado tras su victoria en tierras fragatinas. A la vista de las fuerzas enemigas, desde su puesto de observación estudió Alfonso I el Batallador la mejor táctica a emplear en aquella ocasión especial y se lanzó por sorpresa sobre los moros en el momento preciso, causándoles una gran mortandad.
Una de las naves iba cargada con las cabezas de los soldados cristianos derrotados, como presente que Buchar (Texufin ben Alí ben Yusuf) enviaba a África a su padre en testimonio de la victoria. También hallaron los hombres de Alfonso I a más de setecientos prisioneros, hacinados como animales en las bodegas de varias naves, y cuantioso botín capturado en Fraga y durante el camino victorioso de regreso.

Los prisioneros cristianos —tras la sorpresa que supuso la llegada inesperada de los soldados aragoneses, y aprovechando que sus guardianes intentaban repeler el ataque de Alfonso I el Batallador— fueron soltando sus cadenas en sus respectivas naves y, poco a poco, se incorporaron a la pelea. La derrota de los moros fue total.
Pudo Alfonso I enterrar cristianamente las cabezas de los muertos en Fraga, controló a los prisioneros moros para llevarlos a Zaragoza y recuperó multiplicado el botín. Pero la alegría por la victoria naval que acababa de conseguir se vio empañada por la enfermedad del propio rey que, fatigado y exhausto, acabó por morir ocho días después.

[Lacarra, José María, Vida de Alfonso el Batallador, pág. 132.]



Edificios religiosos:


Iglesia Arciprestal de la Asunción. Se empezó a construir en el siglo XVIII y está inacabada, ya que falta uno de los dos campanarios proyectados.
Iglesia de San José, en el barrio del Grao.
Iglesia del Sagrado Corazón en el barrio de Valletes.
Ermita de la Virgen del Montsiá (Mare de Déu del Montsià). Situada a pie de la montaña del Montsianell.

Museos:

Museo de las Tierras del Ebro, antiguo Museo del Montsià, situado en el antiguo edificio de las escuelas públicas. Contiene diversas exposiciones permanentes de arqueología del Montsià, fauna y flora del Delta del Ebro, y también cuenta con algunas salas de exposiciones temporales.
Casa de Fusta (Casa de Madera), cerca de l'Encanyissada, ubicada en un antiguo refugio de cazadores. Contiene una amplia exposición de flora y fauna del Delta.
Patrimonio civil:

Puente colgante de Amposta, construido entre 1915 y 1921, proyectado por el ingeniero José Eugenio Ribera.
Torre de la Carrova, torre defensiva s.XIV situada sobre un montículo en el margen derecho del Ebro a unos 3,5 km de la ciudad.
Torre de Sant Joan, torre defensiva s.XVII-s.XIX, ordenada construir por el rey Felipe II para la protecció de la boca del puerto de los Alfaques de los ataques sarracenos.
Restos del Castillo, s.XIII-s.XV, actualmente sede de la Biblioteca Comarcal y de la Escola d'Art i Disseny.

Enlaces wiki:

http://www.castillosnet.org/espana/informacion.php?ref=T-CAS-103

viernes, 6 de marzo de 2020

CXLIII, reg 2234, fol 71, 1 mayo 1398

CXLIII. 
Reg. N° 2234, fól. 71. 1 may. 1398.

Nos Martinus Dei gratia rex Aragonum Valencie Majoricarum Sardinie et Corsice comesque Barchinone Rossilionis et Ceritanie. Quoniam sola sciencia dicitur summa nobilitas in hac vita cum per eandem teologus regnum adquirat celeste per eam legista jam statuat jubeat vindicet puniat ac interpretetur clarisime per eandem ac etiam canonista ecclesie robur firmissimum et fidei orthodoxe columpna inmobilis solvat quascumque ambiguas questiones et facta causarum perdubia dirimat per eam ulterius moderator humane nature naturalisque sciencie inquisitor sagacissimus phisicus valida corpora in sanitate plenaria auxiliis phisice preconservet et egra ad pristinam temperanciam peroptatam reducat per eam astrologus perspicaci corruscans ingenio disposiciones celestium corporum intuatur cursus inspiciat planetarum celique jam signa duodecim contempletur stellas connumeret zodiacum atque spheram firmamento in ipso proprio intellectu comprendat unde se dicit plenarie de futuris judicare jam posse per eam interea arismeticus numeros colligat et in isto non modicum glorietur per eam mensuras geometra amplectens triangulos atque quadrangulos recte designet per eam jam musicus modulamina vocum eructet predulcia per eam orator alliciens ejus colloquia vocis munimine gloriose corroboret necnon et habeat copiam dicendorum et dulci sermone suabilique exordio et affabili ratione animos alienos utiliter atrahat ad se ipsum per eam necminus dialecticus veritatem et falsitatem inquirat per eam gramaticus recte loquatur recte et aret cum penna per eam respublica gubernetur cultus justicie immoletur timida prelia comittantur per eam terribiles machine erigantur et hostium expulsiva propugnacula construantur per eam novalia renoventur et publice libertatis quies ambita atque confinium populorum benevolencie reformentur per eam postremo alia universa que toto sub orbe intra laudabilis rationis septa geruntur exitu concludantur felici: quid ergo tam dulcius quid tam jocundius quid tam utilius esse debet quam sciencia peramplecti. Porro universos et maxime nostros fideles subjectos sciencie et doctrinis ac aliis moribus virtuosis continue militantes favore et graciis atque donis prosequimur sepius ut ad predicta vel aliqua ex eisdem habenda ferventius animentur cum ex scientificis viris et regna et terre reluceant: quia et etiam Barchinone in urbe que fertilitatis ut ager assiduitate culture fecundior fructus uberrimos perferens viros virtutum perflua ubertate fecundos producit quorum fecunditas graciosa in alios affluentes effunditur per eos magnificans rudes erudiens et debiles virtuosos efficiens sint viri quamplures qui inter alia sciencie docmata circa precepta et practicam oratorie facultalis qua principum atque regum jam gratia capitur lingua prerudis acuitur et possessor ejusdem de infimis ad honoris fastigia sublevatur sub rithmis atque metris et prosis raesuracione sub certa pretensis exercitare (1) precipue per eosdem et que inde vulgariter Sciencia gaya vocatur sic modo insudant laudabili quod carmina eorundem modo Parisius modo Tholosam hujusmodi et aliarum quarumlibet artium optima quippe gimnasia ut inibi corrigi valeant destinata abinde remituntur sepissime laudis corona penitus illustrata tanquam ab incude malleo atque lima dicte amene seu gaye sciencie quibuslibet viciis exinde relegatis protracta fideliter atque pure unde et civitas Barchinone predicta cui non parum afficimur cum ipsa jam semper extiterit ac existat peravida pervigil et attenta in illis qui celebrem ad honorem et regie domus nostre augmentum tunc dicerentur et possint spectare non modicum comendatur quod nobis ad placitum cedit premagnum: tenore presentis ut illi civitatis pretense et alii universi qui inibi dicte amene seu gaye sciencie nunc vel de cetero vaccare curaverint melius ad eandem habendam et practicam ipsius exercendam induci tunc valeant: comunitati eorum et ipsis necnon rectoribus et defensoribus ac manutentoribus ejusdem amene seu gaye sciencie quadraginta florenos auri de Aragonia annuales sub condicione inferius posita ut ex ipsis jocalia infrascripta emant graciosius ducimus concedendos quos in atque super emolumentis et juribus universis officii bajulie civitatis Barchinone jamdicte etiam assignamus. Mandantes serie cum presenti bajulo civitatis ejusdem presenti atque futuro et cuilibet alii ad quem hoc spectet quovis modo quatenus in hoc festo Pentecostes venienti de proximo et etiam singulis annis de cetero termino in eodem rectoribus et defensoribus ac manutentoribus antedictis dictos quadraginta florenos commitendos per ipsos in jocalia infrascripti nostri thesaurarii executoria seu mandato ad istud nullatenus expectato exsolvat plenarie recuperaturus ab ipsis apocas de soluto in quarum priori contextus hujusmodi penitus inseratur in reliquis quidem specialis solummodo mencio habeatur: nos enim tenore presentis nostro rationali magistro vel alii cuicumque supor jam dictis a bajulo antedicto compotum audituro jubemus quod tempore raciocinii ipsius dictos quadraginta florenos in suo recipiat compoto supradicto nullam eidem pro isto questionem facturus. Volumus autem et tradimus in mandatis dictis rectoribus et defensoribus ac manutentoribus prefate amene seu gaye sciencie quod ex dictis quadraginta florenis illud vel illa jocalia argenti vel auri qui proinde videbuntur eisdem emenda emant totaliter illi vel iliis eorum qui juxta precepta et leges dicte amene seu gaye sciencie aliqua carmina vel etiam opera secundum ipsorum judicium melius aliis ediderint texuerint fecerint seu ordinaverint in honorem et gloriam aliquale et bravium hinc acquisita penitus conferenda et danda per eos quia eisdem super jam dictis pienarie vices nostras cum ista commitimus: nobis ipsis expresius retinentes et concessionem hujusmodi conditione sub ista etiam facientes quod dicti rectores et defensores ac manutentores prefate amene seu gaye sciencie nominari et eligi ac creari et poni a nobis omnino nunc et de cetero habeant: sin autem presentem viribus et effectu carere nos volumus quam in memoriam et testimonium premissorum fieri fecimus nostro sigillo pendenti munitam. Data Cesarauguste prima die madii anno a nativitate Domini millessimo trecentessimo XC octavo regnique nostro tertio. - Matias vicecancellarius. - Dominus rex mandavit mihi Jacobo Cavasthani. - Vidit eam dominus rex. - Berengarius Sarta.

(1) En este mismo archivo de la corona de Aragón de Barcelona existe un códice M. S. en papel de algodón de a folio y 284 páginas de materia, con su índice de capítulos en la portada; y en las cartas blancas del principio de este volúmen se lee la siguiente nota de letra de D. Jayme Caresmar, canónigo premostratense del monasterio de Santa María de Bellpuig en Cataluña, que dice así:
- Est llibre fou compost per un anonym provençal en lo sigle XIIII en que florí la Gaya Ciencia. Está escrit en llengua catalana, per rahó de haverse introduhit la llengua catalana en la Provensa al temps que sos princeps foren catalans, comptes o descendents dels comptes de Barcelona: be que té veus mescladas, propias de la llengua de aquell pays. Lo títol de la obra es: Las lleys de amors. Enseña y dona reglas pera trobar y fer coblas y altres generos de versos: y estos poetas se deyen trobadors.
- En seguida de esta nota siguen cinco folios del índice de capítulos: y en el folio primero empieza así: - Ayssi comensan las lleys damors; y después del prólogo empieza la primera parte de la obra de este modo: - Ayssi comensa la primiera partz en la qual son demostradas doas manieras de trobar generals las quals no son desta sciensa: y esta primera parte acaba con el capítulo: Dels rims trencatz. - La segunda parte, al folio 25 vuelto, empieza de este modo: - De coblas e primerament ques cobla e quens bordos deu hom haver almay e quens almens; y esta segunda parte acaba con el capítulo:
De cobla constructiva. - La tercera parte, al folio 36, empieza de este modo: - Complida es la segonda partida e ayssi comensa la tersa on deuem tractar de verses chansos e dautres dictatz: y esta tercera parte acaba con el capítulo: Escondigz. -La cuarta parte, al folio 39, empieza de este modo: - De las VIII partz doracio en qeneral: y esta cuarta parte acaba con el capítulo: De la interieccio. - La quinta y última parte, al folio 98, vuelto, empieza de este modo: - La quinta partz de vicis e de figuras e primierament de barbarismes; y esta quinta parte acaba con el capítulo: De pedas, y concluye la materia del volúmen con las palabras: Deo gratias, folio 141 vuelto.

//

La Gaya Ciencia era el arte de hacer poesía en la Edad Media. Expresión muy frecuente en la época, derivada del provenzal gai saber o del francés gai savoir, que refería a todas las habilidades técnicas necesarias para escribir poesía, es decir, el arte poético.
//

apéndice 3 memorial dalmau darnius joffre dortigues

Sed quia ut per literas scivit dominus noster rex novissime idem comes nititur quantum in eo est dicte exequtioni resistere et procurat sibi auxiliari in dicta resistentia per nonnullos subditos regis Francie: eapropter instent dicti ambassiatores quod dominus rex Francie per suas literas patentes mandet officialibus suis et signanter illis qui sint in Linga Occitana ne permittant aliquos subditos ipsius regis Francie ire in adjutorium dicti comitis et eos prohibeant a dicto auxilio et revocent remediis oportunis nec permittant etiam alias gentes extraneas in auxilium dicti comitis per regnum Francie pertransire et mittat dictus dominus rex Francie per exequtionem hujus provisionis aliquem vel aliquos officiales regios ut moris est.

https://es.wikipedia.org/wiki/Trovador

Bernart de Ventadorn, trovador medieval occitano, según un manuscrito del siglo XIII sobre la música trovadoresca.
Bernart de Ventadorn, trovador medieval occitano, según un manuscrito del siglo XIII sobre la música trovadoresca.

Loís Alibèrt, autres dialèctes occitans, catalan comprés
Loís Alibèrt, autres dialèctes occitans, catalan comprés
Los trovadores (del idioma occitano trobador, pronunciado [truβa'δu]) fueron músicos y poetas medievales, que componían sus obras y las interpretaban, o las hacían interpretar por juglares o ministriles, en las cortes señoriales de ciertos lugares de Europa, especialmente del sur de Francia, entre los siglos XII y XIV. La poesía trovadoresca se compuso principalmente en idioma occitano.

Los trovadores, personajes mayoritariamente de la nobleza, con sus canciones amorosas sobre todo, pero también con sus composiciones de propaganda política, sus debates y, en definitiva, con su visión del mundo, muestran el inicio de una historia cultural y política con una variedad que no se encuentra en ningún otro documento de la época. Su literatura, además, será una de las fuentes básicas de la poesía que durante siglos se cultivará en Europa occidental. Incluso en el siglo XX, autores catalanes como Josep Vicenç Foix (1893-1987) no se pueden explicar del todo sin conocer aquello que compusieron estos escritores de los siglos XII y XIII que cantaban por los pueblos. El estudio de los trovadores se incluye habitualmente dentro de la historia de la literatura occitana. Escribían en una variedad culta del idioma provenzal antiguo (lengua poética de los trovadores), que surgió en Occitania a finales del siglo XI y se extendió por el occidente europeo, sobre todo en Cataluña y el norte de Italia, conformando una literatura de una unidad importante en un momento en que las diferencias entre el provenzal y el catalán eran poco notables. Así, en la plenitud de su producción literaria ―siglo XIV y parte del siglo XV― en Cataluña, un mismo escritor usaba el occitano en su obra poética, y el catalán en la prosa. Esta situación pervive hasta la obra de Ausiàs Marc (1397-1459). La tradición literaria de los trovadores aún tuvo vigencia en parte de la poesía catalana del siglo XX, tanto con respecto a los aspectos formales como de contenido, representando una de las bases esenciales de la lírica catalana. Conviene esclarecer la diferencia entre trovador y juglar. El trovador era un poeta lírico, por lo general de condición social elevada, que se acompañaba de una melodía fija y cuyo texto se fijaba por escrito y no se transmitía con variantes, además de que no necesitaba utilizar sus facultades artísticas como medio de vida. El juglar, sin embargo, llevaba una vida ambulante, recitaba con una entonación específica pero no melódica, memorizaba los textos e incluso improvisaba a partir de determinados motivos temáticos, podía ayudarse de la mímica y la dramatización; características que lo convierten en uno de los máximos representantes de la literatura de transmisión oral de carácter folclórico o popular. No obstante, en ocasiones es posible confundirlos o reconocer individuos que reunieron las dos tipologías. De modo muy esquemático, suele asociarse al trovador con el autor (creador), y al juglar con el actor (intérprete).​ Ambos se sintetizarían en la cultura musical del siglo XX con la imagen del cantautor. Entre las diversas posibilidades etimológicas de la palabra «trovar», la más adecuada es la de ‘inventar o crear literariamente’. Hace falta distinguir en esta época el significado de dos palabras que en nuestros días se usan sin ningún matiz diferenciador: poeta y trovador. El primero era aquel que escribía poesía en latín, en cambio el segundo lo hacía en una lengua romance. La misma etimología tiene la palabra «trovero», aplicada a la persona que hace trovos (cantos tradicionales del sureste español). Entre 1110 y 1280 se registran unos 450 trovadores de idioma occitano. Pierre A. Riffard —citando a autores como Marrou, Roubaud y A. Moret—, menciona entre los más notables trovadores cátaros a Pierre Rogier de Mirepoix, Bernard Mir y Guilhem de Dulfort, y a Chrétien de Troyes (desde 1164) como máximo representante en lengua de oil. También incluye el fenómeno de los «minnesänger» germanos (1170 a 1340) y a los poetas del «stil nuovo» como Dante y Cavalcanti, insistiendo en el aspecto esoterista de la obra trovadoresca de Chrétien y Dante.​ Asimismo, se han considerado trovadores personajes como: Guillermo de Poitiers, el papa Clemente IV, no siendo papa, sino antes de ser arzobispo de Narbona y obispo del Pueg, conocido como Gui Folqueis, o el rey de Inglaterra Ricardo Corazón de León (que antes de presidir la corte inglesa fue duque de Aquitania y conde de Poitiers), Pedro el Grande y Federico III de Sicilia; a diversos personajes de la nobleza como el catalán Guerau de Cabrera, o a individuos de origen humilde, como Marcabrú, que empezó como juglar. Entre las mujeres trovadoras («trobairitz»), casi siempre de la nobleza, destacó Beatriz de Día. Los cancioneros son unos documentos ―en total se conservan 955​ (y se han destruido 8)― que constan habitualmente de tres apartados: vidas, razones y composiciones. De algunos trovadores únicamente se incluían las poesías sin ninguna otra referencia. En el primer apartado se explicaba la vida del trovador. En el segundo, las razones por las cuales había escrito determinado poema. Esta información no solía ser frecuente. Por último, figuraba el propio poema, en 256 casos con la melodía correspondiente. En estos documentos se conservan 2542 poemas y versos, que a veces se repiten en diferentes cancioneros y a veces se atribuyen a diferentes trovadores. En cuanto a las biografías las hay de todo tipo: extensas o cortas según el cancionero, reales o inventadas, como se ha podido comprobar al compararlas con otros documentos de la época. La poesía trovadoresca se manifestaba a través de estilos (o trovas) diferentes: Trova leve (o plana): expresión sencilla, palabras no complicadas ni de doble sentido, ausencia de recursos estilísticos difíciles. Pensamientos claros que puede captar fácilmente un auditorio variado. Este es el estilo más utilizado, sobre todo en los sirventés. Trova hermética: hay varios tipos: caro, oscuro, sutil, delgado, cubierto..., según lo expresen los propios trovadores en sus composiciones, sin especificar las características. Los dos más habituales son los siguientes: Trova cerrada: trova hermética basada en la complicación de conceptos, el abuso de la agudeza, un lenguaje a menudo de argot (que ofrece problemas de interpretación en la actualidad, no tanto, seguramente, en el momento que se escribió). Marcabrú lo usó con frecuencia. Trova rica: el hermetismo se basa en la complicación de la forma, que busca la sonoridad de la palabra y por lo tanto usa un lenguaje difícil, con rimas extrañas, etc. Arnaut Daniel fue el gran maestro de este estilo. Personajes similares aparecieron en otras regiones de Europa. Ya se ha mencionado Cataluña y el norte de Italia, cuya trova estaba íntimamente relacionada con la provenzal. En el norte de Francia, en la región de lenguas de oïl, y en Inglaterra aparecieron los trouvères o troveros, en Alemania los Minnesänger y en el occidente de la península ibérica las cantigas galaico-portuguesas. La poesía trovadoresca era sobre todo de temática amorosa, pero también podía centrarse en aspectos políticos, morales, literarios, etc. A continuación hay una clasificación no exhaustiva de su literatura dividida en tres apartados: los géneros condicionados por la versificación, en los que se tienen en cuenta los aspectos métricos y no la temática, que solía ser amorosa; los géneros condicionados por el contenido, que es el apartado más variado y extenso; y los debates entre trovadores, es decir, aquellas composiciones en que dos trovadores se enfrentan a través de un diálogo con una temática variada.




domingo, 20 de septiembre de 2020

14 DE FEBRERO.

14 DE FEBRERO. 

Primeramente se procedió al nombramiento de una comisión compuesta del abad de San Benito de Bages, del Caballero Juan Zabastida, y de los ciudadanos de Barcelona Miguel Dezplá y Francisco Lobets, que se encargase de concordar todos los bandos que existían en Cataluña, poniéndolos en paz o procurando que a lo menos ajustasen treguas por cierto tiempo; y luego se dio cuenta en esta sesión de los despachos que siguen:

Als molt reverents egregi nobles magnifichs e honorables senyors mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.
Molt reverents egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. A les coses en vostra letra del XII vuy a Vll hores de mati per Auger de Casal correu rebuda responents al primer que preteneu no haver informacio de les coses digmenge aci fetes sino per generalitat vos dihem que en aquella ora legida vostra letra tots nos comoguem en gran e novell pensament per esser lo avis de tanta arduitat mes ya per ço no resta ne falli en nosaltres tot assossech per efectualment complir les coses per vosaltres compostes e ordenades e axi fonch tancada la porta de nostra stacio e aquella comenada a hu de nosaltres. Entrant en delliberacio a tots paregue si de aqui exia correu per al Senyor Rey segons ere be possible perque en multitud a tard se conserve secret encorriam algun dubte de esser envergonyits e per ço en comuna sentencia fon deliberat devallar a la sglesia de Sant Jordi ordenadament e callada sens parlar ne dir mot huns a altres e axi anam fins al dit loch on de continent ab aquesta ciutat se provehi meten gent a la porta del palau ab alguns de nosaltres. Pero jatsia aço fos cuytadament ordonat nos pogue ab aquell compliment haver lo nombre de la gent que alguna distancia suficient no passas e fon circa de una hora. En aquest temps si lo Senyor Rey per correu o altrament rebe algun avis ignorat es per nosaltres sino que la absencia de sa Majestat ne pot causar algun argument als miradors e volse dir encara en lo temps que la gent fou en lo palau sa Majestat encara hi era mas que per part molt incogitada apres serie exit. Totes aquestes coses son passades axi ab la mes celeritat e cuyta que ha pogut. En la segona part de Fraga se attene quant se pogue mas ab veritat la gent ques crehie poder exir daquesta ciutat no es stada de gran part en lo nombre e disposicio pensats e axi la cosa nos pogue a prompta exequucio deduir. E com vosaltres senyors no ignorau en les coses semblants es gran diferencia del pensar al fer e per ço si sen sdevenen algunes moltes sen erren. Dels dans e inconvenients que subseguir sen speren egualment nos dolem perque en les panyores no som menys que los altres. Speram en Deu nostra virtuosa empresa ya per ço no sera menys cabada. E si per los treballs que tots ne havem ere comprovat haverhi dada algu ocasio dignament tots devem sforçar darlin alguna punicio perque on en culpa de algu sia si en aquesta hora es secret Deu no permetra cosa tant reproba sia ocultada. Al quens dieu de tots ne part no partir daci sera fet juxta vostra voluntat no oblidant empero hajau en recort aquesta embaxada esser de gran despesa e no prou fructuosa e deuse be considerar la conservacio de la bossa comuna com aquella sia nostra restauracio pus en pensament dieu deveu entrar feu sia tal respongue a tots los caps de aquests fets que no hi va poch. Los canciller vicecanciller e micer Jacme Pau partiren de aci publicament acompanyats de moltes gents e anaren Arbecha. Apres lo canciller es anat al Comdat de Prades dels altres non sabem res es presumint sien tots ensemps. En la prorogacio de la cort fins aci no se ha res innovat ne hic ha senyal de fersich res. De totes les altres particularitats subseguides fins aci sou plenament per nostres letres avisats. E sia la Sancta Trinitat proteccio de tots e direccio del negoci que prosseguim. Scrita en Leyda a XIII de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A tota vostra ordinacio promptes los embaxadors del Principat de Cathalunya.


Als molt reverents egregi nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat residents en Barchinona.
Molt reverents egregi nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors. Hir comptavem nou del mes corrent a deu hores ans de mitja nit per correu rebem de vostres molt grans reverencies nobleses magnificencies e honorables providencies una letra de set del dit mes fahentnos certs de la delliberacio e provisio per vosaltres ab lo gran consell unidament ab lo consell de cent jurats de aqueixa ciutat per satisfer a la fidelitat a la qual los cathalans son tenguts a la corona reyal fetes en haver lo lllustrissimo Princep e primogenit del Senyor Rey pregant e encarregantnos encontinent vos trametam cent homens de peu disposts a treballs armats e a punt en los quals haja sexanta ballesters trenta pavesats e deu ab lances largues car vosaltres los pagareu aqui lo sou per lo temps que delliberarets (occitano ets; deliberaréis; delliberareu; deliberareu) segons mes stesament en la dita letra a la qual nos referim es contengut. Rebuda la dita letra tant prest sens intervall algu aplegam lo consell lo qual legida aquella e una altra que de nostre embaxador ensemps ab la vostra havem rebuda dellibera haver los dits cent homens e dat carrech a certes persones de haver e de triarlos ben armats e a punt disposts a treball el mes prest porem vos seran tramesos e tals en disposicio per fer armes quen serets (occitano; sereu, sireu; seréis) molt be contents. Mes foren delliberades e de continent meses en execucio certes altres provisions segons per lo honorable mossen Johan Ramon embaxador per aquesta vila al qual ne scrivim seran a ple informades vostres molt gran reverencies nobleses magnificencies e honorables providencies de les quals la Sancta e infinida Trinitat sia continua proteccio. Scrita en Perpinya a X de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - Los consols de la vila de Perpinya a tota vostra ordinacio sempre promptes.

Als molt reverents magnifichs e de gran providencia senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit residents en Barchinona.
Molt reverents magnifichs e de gran providencia senyors. Aqui va lo magnifich cavaller e molt savi mossen Miquel de Boxadors per comunicar ab vostres reverencies dels afers occorrents de present per la liberacio de la persona del Illustrissimo Senyor Primogenit. Placiaus darli fe e creença en tot ço e quant per part nostra per ell vos sera explicat e expedicio presta com los afers requiren. E sia lo beneyt Jhesus en custodia e proteccio dels tots. De Leyda a XI de febrer del any Mil CCCCLXI. - A vostres beneplacits e honor prests los pahers e prohomens de la ciutat de Leyda.

Als molt reverents egregi nobles e magnifichs mossenyors los diputats e consell en virtud de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverents egregi nobles e magnifichs mossenyors. Ir de mati hora de miga nit rebi per correu vostra letra de VII del present per la qual de continent com fon dies fiu fer la crida per los lochs acostumats de aquesta vila qui es cap de aquesta vegueria axi com per vosaltres es stat manat e deliberat. Si alguna cosa per lo dit fet occorrera necessaria de continent vos ne certificare. E manen de mi vostres grans reverencies nobleses e magnificencies ço que plasent los sia les quals la Trinitat individua tinga en sa proteccio e guarda. Scrita en Perpinya a XI de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - Mossenyors a la ordinacio vostres e servir prest Gabriel Girau diputat local a Perpinya.

Als molt reverent e magnifichs e de gran providencia mossenyors los deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverent e magnifichs e de gran providencia mossenyors. Ja per altra vos he rescrit daço que fins aquella hora sera pogut saber e sentir per lo dupte que aqui sera fet de gent darmes en la frontera de Lengadoch (lenga d´och, lenga d´òc, oc, hoc, lengua de Oc, sí afirmación en occitano) ni en lo comdat de Fox o en realme de França ab aquesta solament vos certifich que jatsia ab summa diligencia e vigilancia yon hage fet sentir e investigar fins açi no sich sent mes del queus he scrit. Del ques sentira per avant vostres grans reverencies e magnificencies ne seran avisades les quals manen de mi lo que plasent los sia. E sia molt reverend e magnifichs mossenyors la Trinitat Sancta vostra continua guarda. Scrita en Perpinya a XI de febrer del any Mil CCCC sexanta hu.
- A vostra ordinacio e manament prest Gabriel Girau deputat local.

Als molt egregis e honorables e savis senyors los diputats del General de Cathalunya sia dada.
Molt egregis e honorables e savis mossenyors. Ab deguda recomendacio certificam a vostres honorables savieses com havem sabuda una crida que en la ciutat de Manresa ses feta per lo diputat local mostrant certa necessitat per causa del Senyor Princep e nosaltres sentintnos de la honor de la terra e de aqueixa insigna ciutat volen atendra a totes coses a nosaltres possibles havem deliberat sentir de quina ni quanta gent podem fer aqui tramesa e sabut aquella trematem aqui los portadors de la present als quals dihen En Valenti Puig e Pere Basa los quals son homens de nostra vila e homens de siencia (ciencia; ciència en catalàsiénsia en chapurriau; scientia en latín) als quals han comissio de finar ab vostres honorables savieses. Placiaus darlos fe e crehença en so que de nostra part los diran.
E per la present honorables mossenyors nons occorra als sino que sempre som prests a vostra ordinacio e la Sancta Trinitat que sia en guarda de tots. De Sant Perdor () a XII de fabrer (febrer; febrero; febré) any Mil CCCCLXl. - Mossenyors. - Los jurats he prohomens de la vila de Sant Perdor qui a vostres honorables savieses molt se recomanan.

Als molt reverent egregi honorables e savis senyors los diputats e consell del Principat de Cathalunya.
Molt reverent egregi e honorables e savis senyors. Perque en los fets occorrents quiscun dia per vostres letres vehem vostres notables provisions en les quals segons vehem mostrau no fretura sentir nostra opinio ans continuament se proceheix ab vostre notable consell a exequucio de totes les coses al corrent negoci oportunes e convenients sens fernos de aquellas negun motiu e consulta e perque aquestes coses son comunes e toquen al honor e estat de tots nos semble comunament deurerse tractar nins par en aquest cas per utilitat del negoci ab sola porcio de embaxadors nos degau contentar attesa la arduitat del negoci en lo qual tots som molt necessaris per obtenir la desijada fi. Perqueus placia altrament per utilitat e ben avenir del negoci delliberar a la honor de vosaltres e nostra car servir solament per embaxadors es portar gran despesa sens que al present nous occorre faça gran fruyt e seria molta vergonya a nosaltres. Del present negoci havem pus stesament informat mossen Dalmau Volo pregamvos li doneu fe e creença com a nostres propries persones rescrivintnos sempre del vostre honor. Feta en Leyda a XI de febrer. - A vostres honor e plaer prests. - Pere archabisbe. - Comte de Prades. - Vezcomte Dilla. - G. Alamany de Cervello. - Franci Derill. - Marti G. de Cruilles. - Francesch de Pinos. - Felip Albert. - J. Episcopus Barchinonensis. - E. Episcopus Vicensis. - Pere abbas Agerensis. - M. Abbas Populeti. - Michael Periz Cononicus Ilerdensis. - G. de Queralt.

Al honorable senyer En Gabriel Girau diputat local en la vila de Perpinya e bisbat de Elna.
Honorable senyer. Si per los consols de aqueixa vila vos sera dit que per Governador o altres oficials de aqui sien fets alguns prejudicials enantaments requerireu de continent de part nostra en scrits los dits Governador e oficials o aquells dells qui los dits enantaments facen que de aquells desisten e cessen com a prejudicials e derogatoris a les generalitats del Principat de Cathalunya e drets de aquelles e lo que hajen fet en contrari a degut stat tornen. E aço façen sots virtut del sagrament e homenatge e seguretat que han prestada de obtemperar e exequir tota consulta excusacio e dilacio cessants qualsevol requestes a ells per part nostra fahedores. E farets (occitano; fareu; haréis) levar carta de la dita requesta per vostre notari. E si dins hun dia quels assignareu en la requesta no hauran aquella mesa en obra fareulos publicar lo cendema per trencadors de sagrament e homenatge ço es aquell o aquells qui exequit no hauran e per privats de son ofici. Dehim e manamvos que ho façats (occitano; faigau o faigueu; lo hagáis) axi per obra. E jatsia haguessem scrit als consols de aqueixa vila quens enviassen cent homens de peu pero apres considerat que aqueixa vila es en frontera e bonament nos deu evacuar de gent disposta a armes los haviem scrit no curassen enviarnos la dita gent de peu. Ara lo sindich lur que es aci romas nos ha significat que haureu ya procehit a conduir de la dita gent e encara fetes algunes despeses havem deliberat remetreho a la conciencia e discrecio dels dits consols que sils parra la dita gent no puga restar e sia en punt que puga prestament anar e tirar via per esser ab lo capita en tal cas scrivim al receptor pach (pague; pago; pagui) la dita gent segons li scrivim. Dada en Barchinona a Xllll de febrer del any Mil CCCCLXl. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Apres la data. Entes empero es nostra intencio que si los dits oficials faran coses torbants lo exercici o negoci havent sguart a la liberacio del lllustrissimo Primogenit que en tals coses sian fetes les dites requestes als dessus dits.

Als molt nobles magnifichs e honorables senyors los quinze elets per lo braç militar del comdat de Rossello residents en la vila de Perpinya.
Molt nobles magnifichs e honorables senyors. Jatsia per altra vos hajam scrit quens trametesseu cent homens de peu pero apres considerat aquexa vila es en frontera e bonament nos pot evacuar de gent disposta a armes havem deliberat scriureus que sino haveu haguda ya la dita gent e no pora partir e tirar via prestament e anar la via del capita que non curasseu car aci ne havem ya prou compliment. Dada en Barchinona a XIIII de febrer any Mil CCCCLXl. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

Al honorable senyer En Gabriel Girau diputat local de la vila de Perpinya e bisbat de Elna.
Honorable senyer. Si per los consols de aqueixa vila vos sera dit que per Governador o altres oficials de aqui sien fets alguns prejudicials enantaments requirireu de continent de part nostra en scrits los dits Governador e oficials o aquells dells qui los dits enantaments facen quells desisten e cessen com a prejudicials e derogatoris a les generalitats del Principat de Cathalunya e drets de aquelles e lo que hajen fet en contrari a degut stat tornen. E aço façen sots virtut del sagrament e homenatge e seguretat que han prestada de obtemperar e exequir tota consulta excusacio e dilacio cessants qualsevol requestes a ells per part nostra fahedores. E farets levar carta de la dita requesta per vostre notari e si dins hun dia quels assignareu en la requesta no hauran aquella mesa en obra fareulos publicar lo cendema per trencadors de sagrament e homenatge ço es aquell o aquells qui exequit no ho hauran e per privats de son ofici. Dehim e manamvos que ho façats axi per obra. Dada en Barchinona a Xllll de febrer del any Mil CCCC sexanta hu.
- A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Post signata. Si los consols de aqui deliberen que vinga de gent de peu nosaltres ho rematem a lur voler. Ensemps ab ells veurets (occitano; veureu; voreu; veréis) en lo acordament e que sien de bona disposicio e que vinguen spatxadament. E scrivim al receptor En Johan Giginta queus done lo que sera obs per ferlos alguna bestreta del sou de dos mesos. Farets (occitano; fareu; haréis) letra al receptor en la manera que ya scrit vos havem e trametreu memorial de aquells a qui haurets (occitano; habréis; haureu) feta bestreta.

Al molt egregi senyor lo compte de Modica capita general del exercit del Principat de Cathalunya.
Senyor. Per nosaltres vos son stats tramesos molts dels per nosaltres elegits en caps de cinquantenes segons haureu vist per los albarans a vos tramesos e perque millor vos senyor siau informat de tots los elets per nosaltres vos trametem dins la present interclus hun memorial ab tota la nomina dels elets per caps de cinquantenes. E axi senyor en aquells e no a altres vos assignareu en caps de cinquantenes com axi sia stat per nosaltres deliberat. E aço senyor nosaltres vos ho haurem a complacencia. Scrita en Barchinona a Xllll de febrer any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

Nomina dels capitans de cinquantenes.
Mossen Pere Johan Faena. - Mossen Pere Thomas. - Francesch Buçot alias de Sitges.
- Pere Pujades. - Johan Cesances. - Luis Colom. - En Cabanyelles. - Rafael Sampso.
- Nestrada. - Arnau Pol. - Francesch de Montbui. - Simon de Çamaso. - Francesch Beuda. - Johan de la Geltrull. - Frances Marquet. - Galceran del Boch. - En Montergull. - Arnau Dusay. - Johan Eymerich. - Sabastida de Millars. - Galceran de Cruilles. - Berenguer de Paguera. - Johan Torrelles de Martorell. - Sabastida Corsa. - Johan Ponç Despapiol.
- Aymerich de la Via. - Johan Çapila. - Barthomeu Alamany. - Luis Oliver. - Barenguer Sayol. - Miquel de Montornes. - Berenguer de Castellvi. - En Girgos. - En Baubes. - Johan de Claramunt. - Aygaviva. - Berenguer Luch. - Ripoll de Manresa.

Als molt honorables e savis senyors los consols de la vila de Perpinya.
Molt honorables e savis senyors. Apres que vos haviem scrit nos trametesseu cent homens de peu per lo exercit ques fa per aquest Principat a liberacio de la persona del Senyor Primogenit havem consideracio que aqueixa terra era frontera e que no era saludable vacuarla de tal gent. Mes considerant la distancia del loch e per quant açis troba assats de la dita gent de peu vos scrivim segonament que nons curasseu aquella trametre. En apres havem rebuda vostra letra ha parlat ab nosaltres lo honorable mossen Johan Ramon qui es açi embaxador vostre dientnos que per vosaltres era fet aqui preparatori de la dita gent e que molts dells se eren provehits darmes e altres coses per anar al dit exercit e si han a romanir no sera sens lur dan e greuge. De aço es feta paraula en nostre consell e delliberat esser a vosaltres scrit e remes a les consciencies vostres que si conexereu que la dita gent romanint fos per aço interessada e prejudicada e venir volran que vinguen en nom de Deu e aquella part dells que venir vullen. Veritat es que sis pora scusar ho haurem a complacencia e plaer per quant ne havem assats e volriem molt attendre e guardar les peccunies del General e no fer despeses superflues pero hon vosaltres ho vullau es delliberat ne siau complaguts e passara al vostre voler. Som be certs hi attendreu com a cosa que a tots toqua. E on de tot en tot dellibereu ells vinguen els convinga fer bestreta nosaltres scrivim al diputat local que aquella faça. En lo desempatxament de aquells apellareu lo dit diputat local. En laltre que per lo vostre embaxador nos es dit del Gobernador e oficials si fer volien alguns enantaments nosaltres scrivim al dit diputat local los faça requesta que de tals enantaments desisten com a prejudicials als drets de les generalitats o hon fer no vullen li scrivim los faça publicar per trancadors de sagrament e homenatge e privats de llur ofici. E sia molt honorable e savis senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a Xllll de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat.
- Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

Al honorable senyor En Johan Giginta receptor de les entrades o exides del General en vila de Perpinya.
Receptor. Nosaltres remetem a voluntat dels consols de aqueixa vila si volran trametre gent de peu o no. Si delliberaran trametren e hauran obs alguna part del sou de dos mesos per bestreta fins sien aci liurau la quantitat qui hi sia obs al diputat local ab letra sua a nosaltres dreçada en la manera que jaus havem scrit de la gent de cavall. Dada en Barchinona a Xllll de febrer del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la ciutat de Leyda.
Molt honorables e savis senyors. Lo honorable En Johan Ferrer ciutada de Barchinona qui ha carrech de algunes coses en lo exercit de aquest Principat vos explicara dites coses de les quals es stesament informat per letra nostra. Pregamvos li doneu crehença com a nostres persones e vullau per obra fer segons de vosaltres fermament crehem.
La Sancta Trinitat molt honorables e savis senyors vos tinga en guarda sua rescrivintnos ço queus placia. Dada en Barchinona a XIIII de febrer del any Mil CCCC sexanta hu.
- A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.