Mostrando las entradas para la consulta vaxells ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta vaxells ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

jueves, 27 de febrero de 2020

Capitols quel senyor rey mana e vol que sien observats ...

CAPITOLS QUEL SENYOR REY MANA E VOL QUE SIEN OBSERVATS PER LOS SCRIVANS DE LES TAULES REYALS DACORDAR DEÇA E DELLA MAR FETS E ORDONATS EN BARCELONA A X DIES DE MAIG EN LANY DE LA NATIVITAT DE NOSTRE SENYOR MCCCL NOU. 

Quels scrivans de les taules façen II libres de lur administracio.

Los scrivans de les taules de les armades sien tenguts de fer II libres de cascuna armada sia pocha o gran en la I dels quals sien scrites les reebudes e los noms de almirall capita visalmiralls patrons alguatzirs comits sotacomits scrivans notxers ballesters prohers cruislers aliers espalters remers simples juglars metges e barbers e totes altres persones que seran acordades de la dita armada els salaris quils seran promeses els senyals e pagues quels seran dats e fetes per aquell o per aquels qui seran deputats acordar en les dites taules: e en altre libre sien per los dits scrivans scrites e contengudes les messions que han a fer per raho de les taules.

Quels scrivans de les taules facen les pagues als acordats.

Item quels dits scrivans de les taules reeben la moneda a obs del acordament quis deura fer per raho de les dites armades en façen apoches a aquells de qui la reebran: de la qual moneda los dits scrivans paguen los senyals els salaris a almirall capita visalmiralls e a totes altres persones que seran acordades e fer altres messions ordinaries de les taules.

Quels scrivans de les taules reyals paguen los acordadors.

Item sien tenguts de pagar los salaris e drets dels acordadors de les taules reyals segons e en aquella forma quel senyor rey de paraula o per ses letres volra e manara.

Quels scrivans de les taules reeben sagrament dels acordats.

Item quels dits scrivans reeben sagrament daquells qui sacordaran que be e leyalment servescan lo senyor rey en les armades de que seran acordats e que estaran a comandament e obediencia del almirall o capita o visalmirall o daquell qui sera president daquella armada e que cascu metra en forniments segons que a avant se conte.

Quels scrivans de les taules reeben fermançes dels acordats.

Item quels dits scrivans sien tenguts de demanar a almirall o capita o visalmirall o a aquell o aquells qui seran deputats a acordar que cascun axi com sera acordat don fermança del senyal e de la paga e quels dits scrivans sien creeguts daço com axi sia estat acustumat tots temps.

Quels dits scrivans facen fer crida que tot hom acordat se reculla per fer la cercha.

Item quels dits scrivans per manament del almirall o capita visalmirall o altre president de la armada con les galees e altres vaxells seran speegats e aparellats de partir façen fer una crida que tot hom qui sia acordat e haja presa paga sia recullit dins cert temps per tal con la cercha se fara aytal dia: en altra manera que seria dat per fuit.

Quels scrivans de les taules reyals facen fer les cerques dels acordats.

Item quels dits scrivans con la paga sera feta e les gents seran recullides ab I notari o jurat daquell ab alcun dels acordadors o daltre per ells deputat sien tenguts de entrar o fer entrar alscuns a messio de la cort en les galees e ultres vaxells lo dia que hauran saludat o anans a fer les cerques dels acordats e scriure leyalment tots aquells qui lavors seran trobats en les dites galees e altres vaxells: e quel dit notari sia tengut de dar translat de les dites cerques als dits scrivans a messio de la cort lo qual translat sia partit per A B C per squivar tota frau. Empero si per fortuna o per qualque altra raho los dits scrivans e notari e acordadors no podien intrar en los dits vaxells per fer les dites cerques en aquell cas lo patro e comit e scriva de cascuna galea e altre vaxell sia tengut de fer la cercha en la sua galea e vexell be e leyalment e closa e segurada que la trameta anans que partesqua als dits scrivans e quels dits scrivans hauran certificacio o carta testimonial con per les dites rahons no son puguts entrar en los dits vaxells per fer les dites cerques e quel dit patro comit o scriva no gos par .... que la dita cercha sia feta en la una de les dites maneres en tal guisa quels scrivans de les taules hajen totes les dites cerques. E sils dits patrons comits o scrivans de les galees fahien lo contrari pus que sien certificats de la present ordinacio que sien encorreguts en pena de cinquanta dobles dor guanyadora la meytat al almirall o capita daquella armada e laltra meytat al senyor rey.

Quels patrons comits e scrivans de cascuna galea façen tots meses en lurs galees una cercha.

Item quels dits patrons comits e scrivans de cascuna galea ultra la dita cercha apres que seran partits façen tots meses cerca de tots los acordats de lurs galees be e diligentment. E con tornaran del viatge que sien tenguts de donar les dites cerques als dits scrivans de les taules en cas que en la dita armada no hagues scriva reyal per tal que la cort pusque saber qui sera fuit de la armada e en quiny temps. En cas empero que scriva reyal vaje en la armada la dita cercha quis deu fer de mes en mes sia feta per lo dit scriva reyal.

Quels fugitius e morts de les armades sien preses en compte.

Item que tots los fugitius e morts de les armades axi ab senyals com ab pagues sien preses en compte als scrivans de les taules pus que ells mostren per lurs libres quels senyals los son estats donats e les pagues fetes a manament e ordinacio daquell o daquells quel senyor rey hi haura deputats per acordadors segons que damunt es dit.

Quels scrivans de les taules reten compte de lurs administracions.

Item con les gales e altres vaxells seran partits e partides encontinent los dits scrivans de les taules ordonen lurs comptes e reten compte de ço que hauran reebut e administrat e que proven e combaten les cerques que hauran haudes de les galees e altres vaxells ab los libres dels acordaments: e aquells que trobaran que sien fuyts ab senyal o ab paga sien scrits en I quern de paper ab los noms de les fermançes e aquest quern sia dat al distribuidor del offici del conservador de les dreçanes del dit senyor o a sos lochstinents qui faça la execucio axi dels principals com de les fermançes com dels senyals e pagues que reebudes hauran com encara de la dobla segons ordinacio del senyor rey feta ja en son offici sobre aço.

Que en cascuna armada vaja un scriva reyal.

Item per tal com los scrivans de les taules han a retre compte de grans quantitats e seria dampnatge de la cort del senyor rey sils dits comptes nos retien e la exequcio nos fahia dels fugitius: per ço sia ordonat I scriva per lo scriva major de les dites taules qui vaja en aquella armada e portsen translats dels noms de tots los acordats de les dites taules e de lurs fermançes e faça letres e cartes requestes e protestacions inventaris e totes altres scriptures a comandament del almirall o capita de la armada o daquell o daquells quel senyor rey volra e ordonara e faça les pagues si mester sera en la dita armada segons e en aquella forma quel almirall o capita o aquell qui sera president a la dita armada volra e ordonara. E quel dit scriva sia creegut de les dites pagues e altres scriptures per sos libres.

Quels scrivans de les taules reyals reeben e distribuesquen los drets de les taules.

Item quels dits scrivans con la paga de les armades sien poques o grans se fara se retenguen de la paga ques fara a cascun acordat exceptats del almirall e capita e visalmirall e dels patrons e comits a IIII meses quatuor solidos et quatuor denarios barchinonenses los quals lo dit scriva partescha per aquesta forma ço es quen do al almirall o capita o a qualque sia cap o president de la armada major decem et octo denarios e al visalmirall sex denarios e a aquell o aquells qui seran deputats a acordar en les taules reyals duodecim denarios e al alguatzir de la armada tres denarios e a aquell qui crida los homens a la paga I denarium e quel dit scriva se retenga los duodecim denarios romanents. E si la armada sera a major o a menor temps quels dits drets de IIII solidos IIII denarios se partesquen entrels damunt (parece dumunt) dits a la dita raho: les quals quantitats han e son acustumades de haver les dites persones acordades ultra los salaris acustumats que reeben de la cort per carrech de lurs treballs. 

Quel cot del senyor rey sia observat.

Item per tal quels acordadors e scrivans de les taules puxen mills seguir les ordinacions e cot del senyor rey sien açi posats e escrits los salaris del almirall o capita e daltres persones necessaries a les sues armades a IIII meses e ço que son tenguts de portar e metre en galea.

Almirall o capita.

Almirall o capita ha de salari cascun dia del dia que la taula sera posada e durant lacordament de la armada e stant en la armada quaranta solidos barchinonenses: si empero ell va personalment en la dita armada: e es tengut de metre ses armes e ses companyies segons son stament e sa honor.

Visalmirall.

Visalmirall ha de salari a IIII meses CL libras barchinonenses si personalment va en la armada e deu metre ses armes e ses companyies segons son estament.

Patro. (Patró, patrón)

Patro I per galea: deu metre a sa messio II scuders aptes e sufficients ab sengles ballestes e crochs e cuyraçes fornides e CC viratons cascu C de prova e C de matzem e ha de salari a IIII meses L libras.

Scriva qui vaja en la armada.

Scriva qui vaja en la armada ab almirall o capita per fer letres cartes protestacions requestes inventaris e altres scriptures a comandament del almirall o capita e pagues si sen hi fan ha de selari a IIII meses XXV libras barchinonenses e que sia tengut de metre cuyraces e capellina e ballesta e croch e CC viratons de prova.

Alguazir de la armada.

Alguazir qui vage en la armada deu metre ses armes e so quis pertany en son offici e ha de salari a IIII meses XV libras barchinonenses.

Comit.

Comit I per galea: deu metre I infant a messio sua e del sotacomit e cuyraces fornides e altres armes: ha de salari a IIII meses XXXIIII libras barcliinonenses.

Sotacomit.

Sotacomit I per galea: deu haver entrel comit e ell I infant a lur messio e servey e deu metre cuyraçes fornides e altres armes: ha de salari a IIII meses XVI libras barchinonenses.

Notxers.

Notxers VIII per galea dels quals la I sia scriva de la galea: e ha mes quels altres per carrech de la scrivania una libra: deu metre cascun cuyraces fornides e I paves e una ballesta e un croch e C viratons: ha de salari a IIII meses XII libras barchinonenses. Empero los maestres daxa et maestres calaffats e remolars qui van en cascuna galea van per notxers e han mes avant una libra cascu per avantatge de lurs ferramentes.

Ballesters.

Ballesters XL per galea grossa e XXX per galea sotil: deu metre cascun cuyraçes fornides II ballestes e II crochs o I croch ab II mans e CC viratons C de prova e C de matzem e ha cascu de salari a IIII meses X libras barchinonenses.

Prohers.

Prohers VIII per galea: deu metre cascun cuyraçes fornides e I paves e ha de salari cascun a IIII meses deu libras barchinonenses.

Aliers.

Aliers VI per galea: deu metre cascun cuyraces fornides et I paves e ha de salari cascun a IIII meses X libras barchinonenses et X solidos per provisio.

Cruillers.

Cruillers IIII per galea: deu metre cuyraçes fornides e I paves e ha de salari a IIII meses VIII libras barchinonenses.

Spatlers.

Spatlers VI per galea: deu metre cascu cuyraçes fornides e I paves e ha de salari cascu a IIII meses VIII libras barchinonenses.

Remers simples.

Remers simples CLIIII e II palomers e I senescal per galea: deu metre cascu spaa scrop e puntapeu e ha de salari cascu a IIII meses VI libras barchinonenses. Els palomers han de provisio cascun en cas que no menjen vianda de cort una libra. Empero si la galea es de XXIX banchs ha mester CXLVIII remers.

Trompeta.

Trompeta I per galea: deu metre spaha e cuyraces fornides e ha de salari a IIII meses XV libras barchinonenses.

Metge o barber.

Metge o barber l per galea: deu metre forniment de son offici e ha de salari a IIII meses XV libras barchinonenses.

Juglars de la armada.

Juglars qui tocaran a la taula a metre e a levar ço es dos trompadors una trompeta una cornamusa e un tabaler han cascu XII denarios barchinonenses mentre seran en terra e serviran a la dita taula en la dita forma. E apres del dia que les galees saludaran a avant si van en lo viatge han de salari cascu a IIII meses XV libras barchinonenses e ultra aço han cascun per vestir IIII libras barchinonenses e de provisio cascun dia I solidum en cas que no mengen en cort. Empero es acustumat que si fan crides per les ciutats o lochs per raho de les armades que ultra los dits salaris e drets ha cascu per cascuna II solidos.
Item quels patrons e comits de les dites galees e altres vaxells hajen haver e pendre translats dels capitols damunt dits ço es cascun daquells qui faran per ells per tal que ignorancia no pusquen allegar de les coses pertanyents a ells.


Aquestes son les messions de les taules dacordar lus quals los dits scrivans deuen fer e pagar e les quals les deuen esser preses en compte sens altres manaments empero que reeben apoches de ço qui pujara de XX solidos en sus.

Primerament los dits scrivans de la moneda de la taula deuen fer endreçar e adobar e enjontar la taula dacordar. - Item deuen fer e comprar I tapit nou ab senyals reyals.
- Item una caxa per tenir la moneda els libres e comptes de la taula.
- Item paper tinta cera libres de paper I sagell e uns Evangelis qui estien en la taula.
- Item stendarts e senyeres una ballesta e un croch una destra e una maça que servesquen a la taula. - Item deuen pagar los salaris dels juglars de la taula. - Item deuen pagar aquella moneda quel senyor rey o almirall o capita lança com los laus son dits. - Item les punyades de diners quel senyor rey o almirall o capita dona a aquells qui criden los laus e als comit e sotacomit de la galea del senyor rey o del almirall o capita. - Item deuen pagar tots los juglars qui aquell dia con la taula se posara hauran servit e hauran tocat axi al estendart a benehir com a posar la taula e fer la crida de la taula segons quel almirall o capita ordenara e manara axi mateix lo salari daquell qui fara la crida de la dita taula e los altres quis hauran a fer per raho de la taula o dels acordats.
- Item deuen pagar les messions daquells qui faran justicia dalscuns dels acordats per lurs demerits. - Item lo salari daquell qui portara la caxa a la taula e la tornara a casa dels scrivans e metra la taula el estendart e les senyeres. - Item los salaris dels acordadors de la taula segons quels sera tatxat per lo senyor rey. - Item deuen pagar nolits de lenys e de barques e de lahuts e salaris de porters e de correus e daltres persones ques trametran per raho de la armada e dels acordats daquella. - Item totes altres messions menudes ques convendra de fer per raho de la taula e dels acordats de aquella. E altres messions no son acustumades de pagar per los dits scrivans per raho de la taula sens special manament del senyor rey o del capita o cap de la armada. - Item que de totes les ordinacions damunt dites sien fets trellats e trameses closos e segellats a Barcelona a Valencia a Mallorcha en Serdenya e a Cobliure per tal que ignorarancia (ignorancia) daqui avant no pusquen allegar sobre les dites coses.
En Pere etc. Al feel en Ferrer de Magarola scriva nostre e de les taules dacordar de nostra senyoria salut e gracia. Dehimvos eus manam que de la peccunia de les dites taules façats fer un libre de pergami de les ordinacions de la mar e del sou e cot que la nostra cort dona als acordats de les nostres armades lo qual estia continuament en la taula dacordar de Barcelona. E no res menys fets fer translats de les dites ordinacions e segellats ab nostre segell trametetslos en aquells locs de nostra senyoria on se fan armades car nos manam al racional de la mar o a tot altri qui de vos oyran compte que vos restituent a ell la present e apoches tot ço que hajats despes e pagat per les dites rahons reebe en compte vostre. Data Barchinone a XI dies de Maig en lany de la nativitat de nostre senyor MCCCLIX. - Dominus rex mandavit Matheo Adriani.

ci-legajo-cartas-reales-89-12-junio-1359

martes, 20 de abril de 2021

Sumari, G

GOVERNADOR.


Que
lo Gouernador, o qualsevol altra Official sien tinguts iurar les
franqueses e aquelles seruar, e fer saruar es en la 2.
franquesa del lib. den S. Pera en la segona carta en la fi.


Asso
matex es en lo dit libre en 24. cartes en la tercera columna,
comensa. Sanctius.


Que
lo Governador de les Sentencias e Provisions per el fahedores
no puga haver salari ni lo seu Assessor, es a 29. cartes de dit libre
en la tercera columna, comensa. Petrus Dei gracia.


Lo
Governador te punir los Delinquens en les vies
publicas, es en libre dit en 35. cartes en la primera columna
comensa. Attendat lo cumts tenens.


Lo
Governador ha de seguir los mes vots de la Audiencia, es en dit libre
a 71. carta en la tercera columna, comensa la franquesa. Petrus Dei
gracia.


Negun
de Arago e del comptat de Rossello no pot esser Governador en
lo Regne de mallorques, es en libra den Sant Pera a 73.
cartes en la segona pagina, comensa la franquesa. Noverint Vniversi.
(tiene que ser nacido en el reino; nat en lo Regne o Regna)


Que
lo Governador no Perturb los Consols en llur Ofici, mireu en la
dictio Consols.


Que
lo Governador conega si Provisions son contrafahens
franqueses, es en dit libre en cartes 94. la segona columna, comensa
en lo segon capitol de Leyda.


Lo
Governador Iudich les causes dels officials, sens salaris, es en
libre den Sant Pera en cartes 127. en la primera pagina, conensa.
Petrus Dei gracia.


Lo
Governador, es Iuitge del Patrimoni Real, sens salari, es en
dit libre en cartes 127. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei
gracia.
Que lo Governador no pot treura les causes dels ordinaris
en dit libre cartes 129. en la 1. pagina, comensa. Petrus Dei gra.


Asso
matex, es en la franquesa Namfos en la primera pagina.


Asso
matex, es en libra den Rossello en cartes 119 en la segona pagina,
comensa. Item el segon capitol.


Lo
Gouernador es Iutge de les Appellacions de Menorca e Eviça, es en
dit libre den Sanct Pera en cartes 142. en la segona pagina, comensa.
Nam Fos.


Lo
Governador com ordinari no hage salari de les Sentencias, es en dit
libre den Sant Pera en cartes 149. en la fi de la segona pagina,
comensa. Petrus Dei gracia. Est eadem 
que
est superius folio 29. columna tercera eiusdem libri.


Lo
Governador es tingut deduir a exequutio les letres Reals e tremeses
els Iurats es en libra den Rossello en cartes 130. la primera
pagina comensa. En Sanxo.


Asso
matex diu la franquesa en libra den Rossello en cartes 153. en la
segona pagina, comensa. En Sanxo, entenenthi franqueses.


Los
Governadors han de Iutjar e condemnar ab consell de promens, es en
libre den Rossello en cartes 163. en la segona pagina, comensa.
Encara Atorgam.


Lo
Governador de les causes ordinaries no hage salari, es en libra den
Rossello en cartes 211. en la primera pagina, comensa. Petrus Dei
gracia la primera. Et eadem de qua superius in libro den Sant Pera in
duobus locis.


Que
lo Governador, es conexedor de les causes Patrimonials, sens salari,
es en dit libra en cartes 213. en la primera pagina, comensa. Petrus
Dei gratia.


Que
lo Governador, es Iutge dels Officials ordinaris e altres Officials
en civil, e criminal per reho del offici, & non alias, es
en dit libre den Rossello en cartes 217. en la pagina comensa. Petrus
Dei gratia.


Que
lo Governador hage de conaxer dels porters Reals venint assi
en Mallorcas ab comissions, &c. Es en dit libre den Rossello en
cartes 217. en la segona pagina, comensa. Nos Petrus Dei gratia.


Que
lo Governador hage de conexar de Ies causas del Patrimoni sens
salari, es en libre den Rossello en cartes 218 primera pagina,
comensa. Petrus Dei gratia


Que
lo Governador conega de les causes, e questions les quals seran sobre
concessions fetes, y fehedores de officis de pes, de
Scrivenies, e altres coses, es en libre den Rossello en cartes
219. en la segona pagina.


Lo
Governador no pot fer manament als Ordinaris que procehescan
sumariament, sino com han acustumat Iuxta la franquesa, es en libre
den Rossello en cartes 221 en la 
segona
pagina, comensa. Petrus Dei gracia


Lo
Governador en admetre de les appellacions hage de servar la franquesa
en asso disponent, e lo que es disposat per dret comu, es en libre
den Rossello en cartes 222, en la 1. pagina, comensa. Petrus Dei
gracia,


Al
Governador se poden fer e presentar protests ab qualsevulla Notari,
es en libre den Rossello en cartes 222. en la segona pagina, comensa.
Petrus Dei gracia.


Lo
Governador nos pot entremeter de les cause dels
Ordinaris, es en libre den Rossello en cartes 224. comensa. Petrus
Dei gracia en la primera pagina.


Los
havents Cavallaries poden prestar lo Iurament de feeltat en
poder del Governador, o de son lloch tinent, es en libre den Rossello
en cartes 235. en la segona pagina comensa. Nos Petrus.


Lo
Governador, y tots los altres Officials sian tinguts totes les Causes
civils, y criminals determinar ab concell de promens; no obstant
qualsevullaus contrari seguit, es en libre den Rossello en
cartes 236. en la primera pagina, comensa. Petrus Dei gratia.


Lo
Governador ne altres Officials no hagen salari de les questions de
las quals son ordinaris comeses a ells a decidir, es en libre den
Rossello, en cartes 248. en la segona


paginar
comensa Petrus Dei gracia.


Que
lo Governador nos entremeta de questions de censals, es en libre den
Rossello en cartes 271. en la primera pagina. Petrus Dei gracia.


Lo
gouernador es tingut servar los capitols de Consolat, es en libre den
Rossello en cartes 275. en la primera pagina, comensa. Petrus.


Los
Familiars, e Domestichs dels Governadors, sino son nats en lo Regne
no pugan esser admesos en Officis de aquell, es en libre den Rossello
en certes 308. la primera pagina, comensa Petrus.
Lo
Gouernador o son Lloch Tinent no han de Iudicar ab promens en les
causes de Appellacions, les quals en vers si se retindran, es en
libre den Rossello en cartes 309. primera pagina, comensa. Nos
Petrus.
Que lo Governador no sia de Arago ni de Rossello, en
cartes 314. en dit libre la primera pagina, comensa Noverint
Vniuersi.
Declaracio del Governador per la qual, es determinat que
lo Vaguer de Mallorques no sen tremeta des negosis pertañyents al
Executor, es en libre den Rossello en cartes 330. 2. pagina, comensa.
Noverint Vniversi.


Lo
Gouernador nos entremeta del Ofici del Consolat, es en dit libre den
Rossello en cartes 346. I. pagina, comensa. Petrus Dei Gratia.
Que
lo Governador fassa Iusticia en la questio que era per raho de la
escrivania del consolat per los actes mercantils, es en libre den
Rossello en cartes 353. en la primera pagine, comensa. Martinus.


Lo
Governador, ni altres Officials no poden guiar ni assegurar los
pirates cossaris
, ni malfactors de mar, es en libre den Rossello
en cartes 410. en la primera pagina, comensa. Nos Martinus.


Lo
Governador, o son Llochtinent nos cur de les questions perteñyens
als Ordinaris, es en libre den Rossello en cartes 425. en la segona
pagine, comensa. Martinus.
Lo Governador, o son Llochtinent fassen
guayta (se lee gnayta) personalment, e que no donen licencia a
les Putes de portar Mantells ne altres, de sonar
per la Ciutat, es en libre den Rossello en cartes 29. en la segona
pagina, comensa. Martinus Dei gratia.


Lo
Governador no pot remetre casos de homey ni de crim enorme, ni
transactio, ni pardonement sino que fassa la Iusticia, es en libre
den Rossello en cartes 433. primera pagina, comensa. Martinus Dei
gracia.


Lo
Governador no pot fer alongaments de deutes, es en libre den
Rossello en cartes 434. en la primera pagina, comensa. Martinus.


Lo
governador, e altres Officials sens algun salari (en dos líneas,
sin guión
) de gan diffinir totes les cavses tocants a la
Vniversitad, es en libra den Rossello en cartes 448. en la
primera pagina comensa. Martinus.


Lo
Governador e altres Officials expedescan les questions Civils
e Criminals no donants en aquella alguna diletio, es en dit
libre en cartes 449. en la primera pagina, comensa. Martinus.


GVAYTA.


Que
los bons homens de la terra fassen Guayta parla la franquesa en libre
den Sant Pera en la sisena carta en la segona columna.


Asso
matex dispon la franquesa en libre den Rossello en cartes 49. en la
segona pagina, comensa. Atorgam encara.


Lo
Governador, o son Llochtinent no poden fer Guayta sino personalment,
es en libre den Rossello en cartes 429. segona pagina, comensa.
Martinus.


GARRIGA.


Cascu
es pot emprar de la Garriga del vehi per cent bisties
menudes, asso dispon la franquesa en libre den Sant Pera a 34. cartes
en la primera columna, comensa. Statuit Dns Rex, en la fi de aquella.


GRACIA
DE CREADORS.


Los
menors Creadors devhen estar a la Gracia feta al deutor
per los maiors Creadors en deuta e nombre de persones
en libre den Sant Pera en cartes 31. en la segona columna, comensa.
Item aliqui.


GVIATGE,
E GVIATGE DE VITVALES.


Que
los portants Vitualles son guiats, es en libre den Sant Pera en
cartes 72. en la tercera columna, comensa. Pateat Manifeste. Excepta
certs casos, en dita franquesa expressats.


Guiatge
e sobresehiment atorgat per lo Señor Rey a tots aquells quis
vendran apoblar en Mallorques es en dit libre en cartes
114. en la segona pagina, comensa. Nalfonso.


De
Guiatge de Vitualles parla la franquesa en dit libre en 112 cartes en
la segona pagina, comensa. Pateat Vniversis.


De
Guiatge de mort acordada per la franquesa en dit libre en cartes 194.
en la pagina (?), comensa la franquesa. Nos Ioannes.


De
Guiatge de Vitualles parla la franquesa en libra den Sant Pera en
cartes 197. en la segona pagina, comensa. Nos Ferdinandus.


Aportants
Vitualles son guiats y no pot esser dada marca
contra ells, es en libre den Rossello en cartes 247. en la segona
pagina, comensa. Nos Petrus.


Los
Guiatges atorgats en favor de Armada no valgan als acordats si
personalment no yran, es en libre den Rossello en cartes 311.
en la primera pagina, comensa. Nos 
Petrus.


Los
Guiatges dels Cossaris sien revocats, es en libre den Rossello
en cartes 408. en la primera pagina, comensa. Martinus.


De
Guiatge de armades, mira en la dictio, Armament Armades.


Lo
Governader ni altres Officials no poden guiar ni assegurar
Cossaris, de Mar ni malfactors, es en dit libre en cartes 410. en la
primera pagina, comensa. Nos Martinus.


Guiatges
de Vitualles atorgat als qui aportan aquelles en lo dit Regne
es en libre den Rossello en cartes 417. 2. pagina, comensa. Pateat
Vniversis.


Guiatge
atorgat a totes nacions venints apoblarse en lo Regne, es en
dit libre en cartes 446. en la segona pagina, comensa Martinus.


GONELLAS.


De
Gonellas parla la franquesa en libre den Sant Pera en cartes
165. en la segona pagina, comensa. Nos Ioannes.

https://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/459295/Tgrc2de2.pdf?sequence=6&isAllowed=y

https://archive.org/details/codicediplomati01lagugoog/page/n11/mode/2up?view=theater


GALERA,
O GALERES.


Que
home de Mallorques no sia detingut en Galera, es en libre den Sant
Pera en cartes 185. en la primera pagina, comensa Don loan, e en la
franquesa seguent en la matexa carta en la segona pagina, comensa.
Nos Ioannes.


Que
lo Señor Rey ha detenir quatra Galeres per Tuicio
del Regne, es en libre den Rossello en cartes 169. en la segona
pagina, comensa. Namfos.


Asso
matex en dit libre en cartes 169. en la segona pagina, comensa.
Namfos.


GRECHS.


Los
Grechs e los altres subiectes el Emperador de
Costantinopla, no sian hoits per la cort en cas de Proclamar
libertats, es en dit libre den Rossello en cartes 420. en la
primere pagina, comensa. Nos Martinus.


Generals
de Galeres
no poden regoxer Vaxells en corats
en los Ports de la Illa, Carta Real dade en
Madrid a 30. Iuriol 1655. fol.143. del libre de cart. re. ab
cub. de. fust.


Gran,
y General Concell deu veure les instructions ques donen a los
Sindichs qui van a la cort. Carta Real dat en Aranivez a 2. Maig
1584. folio 31. del libre de Cartes Reals ab cuberta de plegami.


Gastos
de Blat, deuhen pagarlos Eclesiastichs, com los
demes, Carta Real dat en Madrid a 7. Maig 1620 folio 74. del libre de
cartes Reals ab cuberta de fust. Altre ni ha fol. (salta línea) lio
(sería fol.lio) 15. del libre ab cuberta de plegami.

Sumari, N.

NAVFRAIG.


No
sera Naufraig algu
en neguna part de la Illa de Mallorques: axiu dispon la
franquesa primera en libre den den Sant Pera en la primera
carta en la primera columne circa lo fi de aquella.


NOTARIS
NOTTES.


De
Notaris se fa mensio, y del Offici de aquell en la primera franquesa
en libre den Sant Pera en la primera carta a la fi de aquella.


Negun
Clerga in sacris pot esser Notari, es en dit libre en la
quarta carta en la primera columna, comensa Noverint Vniversi.


Negu
pot esser Notari sino ha 25. Añys e Exeminat, es en
dit lloch.


Que
les Notes dels Notaris no pugan esser preses ni regonegudes per nigu,
ni menos emparades, es en libre den Aballo en cartes
21. comensa. Nos Ioannes Dei gratia, &c. en la 15 columna.


Que
los Notaris en les corts hon Scriven no procuren ni Advoquen, es en
libre den Abello en cartes 95. en la primera pagina, comensa. Iacobus
Dei gratia.


Notaris
son tinguts a intimar Protest al S. Virrey, Regent, Procurador Real,
Auditos de la Rotta, (Audiencia Real) &c. es
en libre den Abello en cartes 219. comensa. Nos Philippus.


Que
los Notaris han a demenar los salaris dels Testaments dins cert tems
es en dit libre en Cartes 93. an la 3. columna, comensa. Com
molts Notaris.


Que
los Notaris per Autoritat Real han esser Exeminats per lo Veguer, es
en dit libre en cartes 130 en la primera pagina, comensa Nos Petrus.


Que
qualsevol dels Notaris no sia prohibit de presentar requesta (salta
página, tar
) Requestes al Governador, es en dit libre en cartes
130 en la 2. pagina, comensa Petrus Dei gratia.


Qui
Acusará algun Notari de fals se hage scriure perseguidor, e sia
tingut a pena de talio, es en dit libre en cartes 136. en la
segona pagina, comensa la franquese. Nos Ioannes.


Que
los Notaris sian fets segons franqueses, es en dit libre en cartes
138 segona pagina.


Notaris
no paguen res en dit lloch.


Que
Notaris requests fassen protestacions, es en dit libre en cartes 142.
en lo principi, comensa. Namfos.


Asso
matex, es en libre den Rossello en cartes 171. en la segona pagina.


Notaris
quant fan instruments e anomenen Moneda no digan sino,
Re. Ma. Mi. es en libre den Rossello en cartes 80. an la
primera pagina, comensa la franquesa. Sapien Tuyt exceptats certs
casos en dita franquese expressats.


Los
Notaris quant per los Officials los sera demanat consell entrevenint
com a promens en les causes hagen entrevenir en aquelles, sens algun
salari. Asso dispon la franquesa en libre den Rossello en cartes 238.
en la 2. pagina, comensa Petrus Dei graria.


Los
Notaris de Mallorques (se lee Mallorqnes, típico error
tipográfico n u
) no portants corona, o no constituits en ordens
no sian compresos en la ordinario feta de no portar corona, es en
libre den Rossello en cartes 250. en la (a invertida) segona
pagina, comensa. Petrus Dei gratia.


Los
Notaris Scriptors de les corts sien tinguts servar los capitols de
les Corts Generals fets sobre los Registres, es en libre den Rossello
en cartes 284. en la Primera pagina, comensa. Petrus Dei gratia.


Los
Notaris poden rebre qualsevolls protestacions e Instrumens,
es en libre den Rossello en cartes 428. en la segona pagina, comensa.
Martinus.


Si
questio sera de Nottes perdudes en lo Diluns ques
procehesca segons forma de la franquesa present (se lee
preseut
) Martinus, es en libre den Rossello en cartes 430.
primera pagina.
Borts no poden esser Notaris, es en libre
den Rossello en cartes 433. en la segona pagina, comensa. Martinus
Dei gratia.


Que
los Notaris entren per Marcaders, es en la Pragmatica de
Monsen Huc de Anglesola en cartes 90. segona pagina, e perso
com en lo capitol tercer.


Lo
Notari, e Scriva de la Vniversitat te a fer tots los Actes de
aquella, es en libre de Corts Generals en cartes 105. en la primera
pagina, comensa. Item provehim es capitol en dita pragmatica.


Lo
Notari de la Vniversitat, es tingut lliurar totes les scriptures de
aquella al successor sens premi algu, es en la Pragmatica de Monsen
Huc de Anglesola en cartes 105. en


la
segona pagina a la fi de aquella, comensa. Item statuim en libre de
capitols de corts Generals.


Lo
Notari, e Scriva dels Clavaris ha de esser elegit per los Magnifichs
Iurats, e ableniplacit (ab beniplacit) de aquells, es
en la Pragmatica de Mousen Huc de Anglesola Registrade en
libre de capitols de Corts Generals folio 110. comensa. Item com la
Revocacio, &c. en lo matex libre en la concessio de nou Regiment
(se lee Rrgiment) de Sort, e de Sach per lo Rey
Alfonso
folio 152. comensa lo capitol. Item com lo Offici de
Scriva dels comptes de Clavaris, &c.




NVNO
SANS.


Tots
los qui possehexen Honors, Possessions, e Terres, e altres drets per
Nuno Sans, es confirmat per lo Señor Rey que be
possehexen en libre den Sant Pera en la 8. carta en la tercera
columna, comensa. Noverint Vniversi la 2.


Asso
matex, es en libre den Rossello en cartes 57. en la segona pagina,
comensa Sapien Tuyt.

NAVILIS,
E DETENIMENT DE AQVELLS.


Que
puxa esser prestat, a Navilis, appar en libre den Sant Pera en cartes
85. en la segona columna, comensa. Martinus Dei gratia.


Los
Detenimens de Nauilis nos fassen sino per lo Governador, o son Lloch
Tinent, Procurador Real, e Balle de Mallorques ensemps: e no per hun,
o dos de aquells, es en


libre
den Rossello en 428. cartes en la primera pagina, comensa. Nos
Marrinus.


Ques
pusca carregar en Navilis, o Vaxells de Castellans
mercaderies, es eu libre den Rossello en cartes 547. 2.
pagina, comensa. Martinus.


Notaris
no pot esser Bort, en Rossello nou folio 395. (Esto está más
arriba: NOTARIS NOTTES. Parece que no concuerda con este apartado,
dictio: Navilis.
)


Notari
per son Examen han de tenir 25. Añys cumplits: en Sant Pera folio
4. columna primera.


Notes
no poden esser regonegudes ni preses p ningu ni menys emparades en
libre den Abello folio 21.


Notaris
son tinguts Intimar protests al Señor Viarey, Regent, y
Procurador Real, y oidors de la Rota en dit libre folio 219.


Notaris
per auctoritat Real se han de Examinar devant del Vaguer en libre den
Sant Pera folio 130.


Notari
no pot esser Procurador en causa ahont sera el Plet
sobre Testament, o Acta que aquell haura rabut: folio 67. del
llibre den Abello.


Notaris
se han de crear devant el Veguer, y Rectors y que se observe
lo Privilegi qui axi ho disposa, Carta Real dat. en el bosch
de Segovia a I. Iuny 1592. en libre de Cartes Reals de cuberta de
fust folio 8. altre dat. en Madrid a 29. mars 1653. folio 121. pagina
2.


Nigu
pot escusarse de regir lo offici en que ha sorteat
Carta Real dat. en Madrit a 21 Agost 1636. en libre de cartes Reals
de cuberta de fust folio 96. pagina segona tambe


es
folio 198 del libre de cartes reals ab cuberta de plegami.


Naturals
o Habitadors de Mallorques y ses Illes no son tinguts
per estrangers de Cataluña folio 31. del libre de Corts
Generals en les Corts de Monsó Any 1375.


Nigu
sia tret a Pledetiar fora del Regne capitol 14 de les corts de
1380. en libre de Corts Generals.


Nigu
qui no haje estudiat dret en Escoles aprovades no puga menar mes de
vn plet, ni esser admes a Advocar capitol 35. de les corts de 1380.
en libre de corts generals.


Notaris
no poden recusar presentar Peticions dels Iurats a los Señyors
Virreys, y tocar Actes de les presentacions Carta Real dat en
Valledolit a 8. 9bre. 1558. folio 5. del libre 
de
cartes Reals ab cuberta de Plegami. Altre dade en Madrid a 21.
Dezembra 1574. folio 19. del dit libre y la carta seguent.

jueves, 27 de mayo de 2021

IX. Á LA VILA DE VALLDEMOSSA.

IX

Á LA VILA DE VALLDEMOSSA.

Bé ´m plau entre vosaltres
asséurem
devegades, com en l´ascó dels avis.
(A. Blanch)


Era de nit; ab un carro
Envelat, y d´alegransa
Ple lo
meu cor, en la vila
De Valldemossa jo entrava.
¡Si n´hi havía
de bells horts!
Si n´hi havía de montanyes!
¡Si ´n
derramava de gloria
La lluna d´estiu més clara!
Del Coll per
lo comallar
Lo camí real avança,
Vorellat per lo torrent
Del
vehí Puig de Na Fátima.
Al voltant d´un caseríu,
A dins la
vall recolzada,
La vila, al clar de la lluna,
De rebent se nos
atança.




IX
Á LA VILLA DE VALLDEMOSA.

Pláceme sentarme alguna vez
entre vosotros,
como en el hogar de los abuelos.
(Adolfo
Blanch.)

Era de noche; en un carro con entalamadura, segun la
antigua usanza mallorquina, entraba yo en la villa de Valldemosa,
llena de júbilo el alma.
¡Cuántos amenos huertos! ¡cuántas
empinadas sierras! La luna, en uno de sus plenilunios de verano,
derramaba tranquila claridad.

Por la hondonada del Collado
avanza el camino real, orillado por el torrente del vecino Monte de
Fátima.

A la vuelta de un caserío, á la luz de la luna, se
nos presenta de golpe la villa, recostada en el fondo del valle.



Deu te guart, hermosa vila,
Per Ciutat tan nomenada;
Deu te
guart, rica perleta
Closa dins estes montanyes....
---
Se
senten veus de conversa
Que ´ns du de la nit l´oratje;
¿Quí
será? Calláu, ja s´ouen
Més propet les veus més altes.
Es
un llaurador qui torna
Ab los bous de la llaurada;
Una donzella
va ab ell,
Y ´ls dos la Corona passan.
- Llaurador, la vostra
filla
Sens dubte está molt cansada;
Veníu, posaula en lo
carro,



Y ´ls bous menáu á l´estable.
Pageseta, pageseta,
Pageseta
agraciada,
Apar qu´ets valldemossina
Ab ton capellet de
pauma.
- Sí senyor, dins Valldemossa,
Dins Valldemossa som
nada;
Nasqué mon pare y ma mare.
Y ´ls meus avis una
terra
Ací mateix ja llauravan;
Y ara venim de la rota,
Y
duch murta per la Beata.
___




¡Salud, risueño pueblo, tan famoso en Palma!
¡Salud, rica perla
engastada en estos montes!....
___

Oigo palabras que nos
trae la brisa de la noche. ¿Quién es? Silencio, ya se oye la
conversacion más cerca.

Es un labrador que regresa de la
labranza, con su par de bueyes; una jóven, hija suya, viene con él,
y los dos rezan el santo Rosario.

- Labrador, sin duda su hija
de V. está cansada; súbala V. en nuestro carro, y llévese al
establo los bueyes.

Niña, graciosa niña, ¿de dónde eres?
Parécesme de Valldemosa, con tu sombrerito de palma.

- Sí,
señor, en Valldemosa mismo nací; en Valldemosa nacieron mis
padres.
Y mis abuelos eran ya labradores de esta comarca; ahora
venimos del pegujal, y traigo flores para la Beata Catalina. -



Valldemossa, dolç alberch
De la pau y de la gracia,
Niu de
músichs rossinyols,
Paradís de nostra patria.
¡Ay la vila!,
qu´ets d´hermosa
Per la lluna il-luminada,
Qu´ab lo silenci
nocturn
Entra en tes casetes baxes.
Lo cel blavench forma
tenda
Sobre ´ls cims de tes montanyes,
Y tes montanyes
enclouen
Ton cosset de bella fada.
Per esta vall lo perfum
Se
sent d´odorífichs arbres,
Milions d´aucells volatejan
Pe´ls
torrentols de les tanques.
Ton nom moresch, tes palmeres.
Me
diuen qu´eras sultana,
Un jorn pe´ls fills de Mahoma
Ab foll
amor festejada.
Y m´ho diuen de tes costes
Les histories
llegendaries,
De moros, y de catius,
Y de vaxells de
pirates.
Mes tos campanars, tes festes,
Mostran qu´ets verge
cristiana,
De l´antiga Catalunya
Al pit matern
alletada...
¡Quína Ermita tan alegre
Qu´está demunt la
montanya!
Per un bosch de pins s´hi puja,
Y´s veu la mar á
la espatla.


Valldemosa, dulce albergue de la paz y de la gracia; nido de
melodiosos ruiseñores; paraíso de Mallorca.
¡Qué hermosa eres
cuando los rayos de la luna, prevalidos de nocturno silencio, entran
en tus bajas casitas!

El cielo azul forma pabellon que se
apoya en las cimas de tus montes; y tus montes rodean encerrándolo
tu cuerpecito de hada:

En este valle se siente el aroma de
olorosos árboles; millares de avecillas revolotean por los
arroyuelos de los cortijos.

Tu nombre árabe, tus palmeras, me
dicen que eras sultana, un tiempo agasajada con loco amor por los
hijos del Profeta.

Y me lo dicen las tradicionales narraciones
de tus costas, tus cuentos de moros y cautivos y bajeles de
piratas.

Pero tus dos campanarios, tus fiestas populares,
muestran bien claro que eres vírgen cristiana, criada á los
pechos de la antigua Cataluña...

¡Qué Ermita tan alegre hay
sobre el cerro! Súbese á ella al traves de los pinares, dejando el
mar á la espalda.



La pau de la penitencia
Los ermitanets alcançan,
S´hi respira
un ayre pur,
S´ou la veu de la campana...
Al cap d´amunt de
la vila
Un vell edifici s´alça;
Joya del art mallorquí,
La
Cartuxa malhaurada.
Joya del art, font de Ciencia,
de Religió
ver miracle,
Estrella de tota l´Illa
De Valldemossa la
mare.
La Cartuxa, ¡ay Deu del cel!,
Hont un día
ressonavan
Del fills de Bruno los cántichs,
Dels penitents les
vergades.
¿Y ara? Sols es la memoria
De la bella etat
passada;
Un vaxell arreconat,
Un cor desfet, un cadavre.
Jo
´asseguí devora ella,
Jo m´asseguí sota ´ls arbres
Qui ab
anyorança la besan
Com òrfens lo cos del pare.
Tot *concivós
y ab desfici
Ja m´hi asseguí á la vesprada;
Y entre ´ls
batecs de mon cor,
Y entre les remors llunyanes.
Muntavan de
les vereres
Recorts de l´etat mitjana,
Rimats ab notes
perdudes
De cançons y de rondalles.

La paz de la
penitencia gozan los ermitaños; se respira puro ambiente; se oye el
són de la campana...

En la parte más alta del pueblo, se
levanta un viejo edificio: es una joya del arte mallorquín, es la
desgraciada Cartuja.

Joya del arte, fuente de la ciencia,
verdadero milagro de la Religion, estrella de la isla, madre de
Valldemosa.

¡La Cartuja! ¡Oh Dios del cielo! En ella
resonaban un día los cantos de los hijos de Bruno, los azotes de los
penitentes.

Ahora sólo es memoria de los antiguos poéticos
tiempos, un bajel abandonado, un corazon deshecho, un
cadáver.

Sentéme cabe ella; sentéme debajo de los árboles,
que la besan gimiendo, como los huérfanos el cuerpo del autor de sus
días.

Pensativo, displicente, me senté allí, á las
primeras horas de la noche: latía fuertemente mi corazon,
percibíanse lejanos murmullos.

Y subían hasta mí de las
pendientes del valle, los recuerdos de la Edad media, rimados con
notas perdidas de leyendas y canciones.



La cadira del rey Sanç,
Lo palau del segon Jaume,
La casa de
Miramar
Qui fou de Lull noble casa.
Dels sabis de la
Cartuxa
Veya venerables cares,
Y entre ells del pros
Jovellanos
La figura´s presentava.
Y veya entre totes
elles
Pura, suau, plena de gracia,
Aquell ángel de
Mallorca,
Sor Catarina Thomasa....
¡Ay! ¡tanta ditxa y
grandesa
Solament la recordança
Nos dexaren, y´s
fongueren
Com se fon bambolla d´aygua!...
___

Que Deu te
guart, vila hermosa,
Que Deu te guart, vila amada,
Pagesetes
del gay trajo,
Boschs d´encisadora flayra;
A contemplarvos la
nit
Mon cor vindrá aletejantne.
¡Adeu, montanyes del
Teix,
Adeu, fins á la tornada!

Juliol de 1868.

Recordaba las historias de la Silla del rey Don Sancho, del Palacio
de D. Jaime II, de la Casa de Miramar, famosa mansion de Ramon
Lull.

Se me aparecían los venerables rostros de los sabios de
la Cartuja; y, en medio de ellos, gustando las delicias de su franca
hospitalidad, el ilustre Jovellános.
Y veía entre todas, pura,
suave, llena de gracia, levantarse la figura del ángel de Mallorca,
de la vírgen Catalina Tomás...

¡Ay! ¡tanta dicha, tanta
grandeza sólo nos han dejado el recuerdo; se han desvanecido, como
se desvanece una burbuja de agua! …
___

Adios, hermosa
villa; adios, labradorcitas, las del gracioso traje; bosques de
embriagador aroma.

Batiendo las alas del deseo, mi corazon
vendrá á contemplaros durante la noche. Adios, montañas del Téix;
¡adios, hasta la vuelta!

viernes, 27 de agosto de 2021

LA MONTANYA CATALANA. Joseph Lluis Pons.

LA MONTANYA CATALANA.





PUJADA.





Dexem la plana
enrera,


Y dins la vall, la
esgrogueida fulla


Entremne trepitjant;


Dels bachs per la
vorera,


Que l' gotellar de
las terreres mulla,


Amunt anem pujant.


Les albaredes
blanques,


Lo doll de l'aygua
de la font lluenta


Que al mitx de
l'herba naix;


Les conradisses
tanques,


La vinya al marge
del torrent pendenta,


Ja s'veu tot allá
baix.





LA MONTAÑA
CATALANA.  


SUBIDA.


Dejemos atrás la
llanura y entremos en el valle, pisando la hojarasca amarillenta; y
vamos subiendo por el borde de los sombríos humedecido con el gotear
de las terreras.


Las alamedas
blancas, el reluciente caño de la fuente que nace entre la yerba,
los cultivados bancales, la viña colgada en la margen del torrente,
todo se vé allá abajo.






Aquí llisars cendrosos,


Rochs devallats pe
'l ronch de les tronades,


Botant pe 'ls
rossegays;


Penyalars alterosos


Guaytant per les
singleres esberlades


Lo fons dels
xaragays.


Faigs esbrancats per
terra,


Roures desarrelats
que s'abalansan


A dalt dels
enderrochs;


Y'n els pichs de la
serra


Les boyres que
s'aplegan y s'atansan


Caragolant sos
flochs.


¿Sentiu la
tremontana


Brunzir turons avall
cruxint les soques,


L'aucellada
'spargint?


¿Veys l'escuma
llunyana


Y l'esquitx del
saltant sobre les roques,


Com s'enfonza
bullint?


Lo caminal
s'esborra;


Fins la petjada del
pastor hi falta.....


La mort senya una
creu.


Sols per les timbes
corre


L'isart lleuger y
les encletxes salta,


Clar l'ull y ferm lo
peu.


Amunt.... los machs
rodolan;


De les cayrades
serres desiguales


Sota 's veu
l'esquenall;


Les áligues que
volan


DintrE 'ls núbols
del cel roynant ses ales


Ja s'quedan mes
avall.





Aquí rocas cenicientas, cantos que el bramido de las borrascas hizo
rodar por los resbaladeros, peñascales erguidos que atisban por
entre resquebrajados picachos el fondo de las quiebras.


Hayas desgajadas por
el suelo, robles desarraigados que se abalanzan desde los empinados
ribazos, y en la cumbre de la sierra, nieblas que se adelantan, se
recogen y enroscan sus torbellinos.


¿Oís al cierzo
silvar cerros abajo, rajando troncos, y ahuyentando las
bandadas de pajarillos? ¿Veis la lejana espuma de la cascada que
salpica las rocas e hirviendo se sepulta?


El sendero se
borra.... falta la huella misma del pastor y una cruz es testigo de
la muerte. Solo la ligera gamuza corre por los derrumbaderos y con
pie firme y segura vista salta por las quebradas.


Arriba!... caen
rodando los quijarros (guijarros) y ya se ven más bajas las
cimas caireladas de las desiguales sierras. Las águilas que
revolotean empapando sus alas en las nubes se quedan más abajo.









Sens escoltar l'oratge,


Sens tremolá 'l
genoll a la vorera


Del precipici a
plom,


Arribem ab coratge;


L'empitrada del
front n'es la derrera.....


¡Grat sia a Deu! ja
hi som.





DALT DEL CIM.





Montanya de ma
patria, ¡salut! al fi respiro;


L'inmens espay me
volta, l'encesa llum del sol:


Les viles y les
planes als peus jayentes miro,


Del mon lliberta
l'ánima mes alt exten son vol.





¿Qué sou palaus de
marbre, castells de la riquesa,


Guerrers brandant
les armes, vaxells que 'l mar ralleu?


Lo vel de la calitja
confon vostra grandesa,


La torre mes
altívola d'aquí ni sols se veu.





Aquí 'ls gemechs no
s'ouhen que'l jorn de la venjansa


Ferida per lo
sceptre, axeca la ciutat;


Ni sobre del patíbul
se veu la má com llansa


Al poble espés que
udola lo cap d'un rey tallat.





¡O fills de las
montanyas
! vosaltres sou le mena


Que guarda vida y
forsa per dar novella gent:


Aquí de fe
puríssima regala eterna vena,


Com riu que per les
planes escampa dolls d'argent.









Sin escuchar el tormentoso viento, sin que la rodilla tiemble al
borde del precipicio vertical, lleguemos con valor: el repecho de
enfrente es el postrero....
¡Loado sea Dios! ya hemos llegado.





EN LA CUMBRE.





¡Salud, montaña de
mi patria! por fin respiro, cercado del inmenso espacio y la ardiente


luz del sol; veo
tendidas a mis pies las llanuras y las aldeas, y mi alma desprendida
del mundo, extiende su vuelo más arriba.


¿Qué sois, ahora,
palacios de mármol, castillos del poderoso, guerreros que blandís
las armas, navíos que surcáis los mares? Toda vuestra grandeza se
confunde en el velo de la neblina, y la torre más altanera desde
aquí ni siquiera se divisa.


Aquí no se oyen los
gemidos de la ciudad herida por el cetro, en el día de su venganza;
ni se ve sobre el patíbulo la mano que arroja la cabeza de un rey al
pueblo que apiñado ruge.


¡Hijos de las
montañas! vosotros sois la semilla que encierra fuerza y vida para
nuevas generaciones. Aquí fluye eternamente el manantial de la fé
purísima, como río que esparce sus olas de plata por las llanuras.









Lluytant ab l'os feréstech al fondo de sa cova,


Havent sobrE 'ls
abismes les cries del voltó,


Lo bras cobra delit,
lo còr dona sanch nova,


Llampeig la neta
vista, la galta viu color.





Vosaltres parleu
clara la llengua d'exes terres


Voltant a l'ivernada
la llar ab quieta pau;


Sabeu los noms dels
árbres, del camps y de les serres,


La veu que a la
donzella mes tendra al pit escau.





Les mares a les
filies dexen a la memoria


Les dolses
cantarelles per adormí 'ls infants:


Sabeu los vells
dictats que n'ha perdut l'historia


De guerras y de
monjos, de feras y gegants.





Quant al matí la
fosca de l'estelada trenca


Del auba clarejanta
lo raig primer de foch,


Pregau agenollantvos
devant se llum rojenca,


Per mes que de
campanes no arrib' aquí lo toch.





Senzilla y
vergonyosa la forta jovenesa


Anyora si s'allunya
les comes de sa vall;


Acull als seus y al
hoste, respecta la vellesa,


Y'l front axuga 'l
vespre cansada del treball.





Coneix lo nom del
rey sentit per veu llunyana,


Jamay pujar l'escala
volgué de sou (son) palau;


Menysprea l'envejada
mercé; sols li demana


Que'l blat de ses
marjades cullir li deix en pau.












Luchando con el oso montaraz en el fondo de su caverna, o alcanzando
los hijuelos del buitre por encima de los abismos, cobra esfuerzo el
brazo, sangre viva el corazón, limpio rayo la vista y la mejilla
encendidos colores.





Vosotros habláis
pura
la lengua de esta tierra, sentados en torno del
pacífico hogar en los inviernos; vosotros sabéis los nombres de los
árboles, de los campos y de las sierras, y las palabras más
suaves para conmover el pecho de las doncellas.


Las madres dejáis
en la memoria de vuestras hijas las cantinelas más tiernas para
adormecer a los recién nacidos (recienacidos) y recordáis
las consejas, perdidas


por la historia, de
guerras y monjes, de fieras y de gigantes.


Cuando el primer
rayo de fuego de la aurora rompe clareando la obscuridad de
las estrellas, oráis arrodillados ante su luz rojiza, por más que
hasta aquí no llegue el tañido de las campanas.


Aquí la juventud
sobria y recatada echa de menos sus valles cuando se aleja; acojo
hospitalaria al amigo y al viajero; honra al anciano, y por la noche
enjuga su frente fatigada por el trabajo.


Solo de oídas sabe
el nombre del rey; jamás quiso subir los escalones de su
palacio, desprecia sus ambicionadas mercedes, y solo pide que le deje
segar en paz el trigo de sus cercados.









Mes ¡ay! si del reyalme travessa per la valla


Cremant llochs y
vilatges la gent del estranger,


Devant dels sabres
nús y al raig de la metralla


Lo fill de la
montanya presenta 'l pit primer.





Mireulo: dret y
altívol sobre tallada penya,


La ma al trabuch,
aguayta com llop al xich anyell:


Al cayre de les
timbes estreba l'espardenya,


Y'l vent sobre
s'espatlla desplega 'l roig mantell.





Migrats fills de les
viles, si n'heu perdut la saba


Dels homens del
Vesubi, del Etna flametjant,


D'aquells qu'ab
sanch turquesa tenyiren la mar blava,


Y plors, venjansa y
llágrimes portaren a Llevant;





Veniu: sentint
l'oreig de neus y pedregades,


Pujant ab greu
fatiga les costes del desert,


Alé tindreu mes
ample, com dalt de les collades


Al aspre cep de
vinya rebrota 'l pámpol vert.





Llanseu exa
disfressa que os ment enganyadora,


Obriu com
montanyesos lo pit a la amistat:


La orella del espía
no escolta aquí traydora;


Aquí 's pot dir ab
l'ánima: ¡Ben hajas, llibertat!









Mas ¡ay ! si los soldados del extranjero atraviesan la frontera
incendiando pueblos y alquerías, el hijo de las montañas es el
primero en presentar su pecho a los sables desnudos y al rayo de la
metralla.


Miradle: altivo, de
pie sobre la peña cortada a pico, acechando, trabuco en mano, como
el lobo al corderillo; su alpargata se afirma en el borde del
despeñadero y el viento despliega sobre sus hombros la encarnada
manta.


Menguados hijos de
las ciudades, si ya perdisteis la savia de aquellos hombres del Etna
y del Vesubio ardiente, de aquellos que tiñeron el azulado mar en
sangre turca,


de aquellos que
inundaron las playas de Levante con el llanto y los quejidos de su
venganza,


Venid: aquí
azotados por las nieves y el granizo, subiendo fatigados los
desiertos repechos, tendréis más recio aliento, como brota más
fuerte el verde pámpano en el áspera cepa del collado.
Soltad ese disfraz engañador que os desfigura, abrid como el
montañés vuestro pecho a la amistad; aquí no acecha el oído
traidor de los espías; aquí se puede decir con toda el alma: ¡Bien
hayas, libertad!









DEVALLADA.





Bell horisont ¡adeu!
selvatge serra,


Lo mon abaix me
crida;


Tinch d'afrontar
peregrinant la terra


Lo panteig de la
vida.





Flayre boscana que
l'alé 'm retornas,


Ómplem l'esperit
ara;


Cel esplendent que
l'esperansa 'm tornas,


Déxam mirarte
encara.





Gaya remor del vent
a la pineda


Ressona entre la
fulla;


Boyra que suras per
l'ubaga freda,


Mon front cremós
remulla.





Aspres pendents que
ab feredat ne miro,


Relliscanta
dressera,


Salveume 'l pas si
concirós me giro


Mirant cap
endarrera.





Quedeu mes alts que
jo, singlers cendrosos,


Si os torn a
veure enfora,


L'ergull de vostres
caps mes alterosos


He trapitjat un
hora.









BAJADA.





Adiós, monte
selvático, adiós bello horizonte, el mundo me llama desde abajo, y
he de soportar la angustia de la vida, peregrinando por la tierra.





Aromas de la selva
que reanimáis mi espíritu, henchid ahora mi aliento: cielo
resplandeciente que me vuelves la esperanza, deja que te contemple
todavía.





Resuena entre el
follaje de los pinares, alegre rumor del viento, niebla que flotas
por encima de las sombrías quebradas, humedece mi ardorosa frente.





Ásperos riscos,
resbaladizos atajos que miro con zozobra, salvad mis pasos, si por
mirar atrás me vuelvo pesaroso.





Quedaos mas altos
que yo, picos cenicientos, si os vuelvo a ver de lejos, al menos una
hora he sentado mi pie sobre vuestras orgullosas cabezas.









Avall... ja emplena el fum de la taulera


Les salzeredes
blanques,


Y l'aygua del molí
salta ab brumera


Pe 'ls grahons de
les tanques.





Darrera 'ls caminals
que giravoltan


Los turons
desparexen,


Y 'ls cantelluts
penyals que 'ls enrevoltan


Ses ombres
definexen.





Verdejant als
costers ab l'argelaga


Confosa apar la
vinya,


Y daurada pe'l sol
que ja s'apaga


Planeja la
campinya.

….......





Trist s'atura 'l meu
pas: l'erma montanya


Com mes de mí
s'allunya,


Mes se m'emporta l'
còr... Aqui... es Espanya;


Allí dalt
¡CATALUNYA!


Aqui... es Espanya;  Allí dalt ¡CATALUNYA!

(Y este tío fue Maestro en Gay saber).

____





Abajo ya se divisa el humo de los tejares por entre las blancas
alamedas, y el agua del molino salta espumosa por los escalones de
los vallados.


Los montes
desaparecen por detrás de los senderos que serpentean y los
esquinados peñascales que los cercan van definiendo sus sombras.


Verdean los viñedos
en las laderas confundidos con las aliagas y aparece la llanura
dorada por el sol que va apagándose.


…....



Triste detengo mis
pasos: cuanto más se aleja de mí la montaña yerma, con ella se va
mi corazón.... Aquí es España; allá arriba.... es
¡Cataluña!


____

Nota del editor:
Como podéis ver, el catalanismo afectaba ya las mentes de
paisanos y universitarios: licenciados, doctores, catedráticos antes
del siglo XX.
Este hombre poseía la “cátedra de Retórica
del Institut de Barcelona
, qu' ab gran profit de l'ensenyança
dirijí fins a l'any 1851, en que li fou concedit baratarla ab la de
Geografía y de Historia del Institut Balear”.)
Para
conseguir las joyas, premios y ser Mestre en gay saber había que
escribir estas memeces catalanistas.
Pasa lo mismo a finales del
siglo XX y en el año actual de 2021 en las universidades y otras
entidades aragonesas (Zaragoza es un nido de ratas catalanistas),
catalanas, valencianas, mallorquinas y demás donde llega el dinero
de la burguesía industrial catalana. Con un simple “Espanya ens roba” (però Pujol no), y cuatro palabras escritas en la nueva ortografía de Pompeyo Fabra obtienes un doctorado, por ejemplo en
sociolingüística, como el aragonés de Peñarroya de Tastavins
Ignacio Sorolla Vidal, pupilo del catalán de Barchinona Artur Quintana Font y colega del académico Javier Giralt Latorre de la recién
creada “Academia Aragonesa de la Lengua” (catalana), copia del
IEC, como lo es la AVL, Academia Valenciana de la Llengua (catalana).

https://www.patrimoniliterari.cat/uploads/obres/1601-obraarxiu-la-montanya-catalana%3C.pdf

http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/poesies--7/html/

https://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/4993/TFRC09de12.pdf?sequence=9&isAllowed=y

http://www.larramendi.es/menendezpelayo/es/corpus/unidad.do?idCorpus=1000&idUnidad=101227&posicion=1

https://www.raco.cat/index.php/AnnalsCER/article/download/261826/376583/

Esta lletra es pura poesía catalana:

"Merda de muntanya no pudor

Encara que remenis amb bastó
Merda de muntanya no pudor
Encara que remenis amb bastó
De marinada, de marinada el dolç airet
El ric estiu, l'empenyeria cap el riu
Merda de muntanya no pudor
Encara que remenis amb bastó
Dolces marranades de passió
Jo arribo amb una mà a cada colló
Merda de muntanya no pudor
Encara que remenis amb bastó"