VEGUERIA DE MANRESA DE BERGA E BERGADA

VEGUERIA DE
MANRESA DE BERGA E BERGADA

FOCHS DESGLEYA E DE CAVALLERS.


Castell de Cohaner: desgleya. 2.
Castell de Caserres: de
diverses persones. 13.
Perroquia Davia: desgleya. 13.
Perroquia
de Ferrerons: desgleya. 6.
Castell bell: den Jacme des
Far. 38. (Castellvell)
Castell de Gaya: de cavaler.
14.
Castell de Guardiola: den Thomas des Far. 28.
Castell e
terme de Granera: qui es den P. de Planella donzell. 13.
Castell
de Murea: qui es den P. de Planella. 24.
Castell de Vaqueriçes:
den Johan des Far donzell. 48.
Castell de Rocha Fort: del
monestir de Sent Banet de Bages. 23. (Sant Benet)
Perroquia
de Monistrol de Rejadell: del pebordre de Manresa. 2.
(Rajadell)
Perroquia de Valhonesta: del pabordre de
Manresa. 11.
Quadra de Sent Genis des Mujals: de mossen Paguera.
5.
Perroquia de Manresa: qui son de diverses senyos e son
desgleya. 14 mig.
Perroquia de Valformosa: desgleya. 4
Castell
de Rejadell e Quadra de Sa Cirera: de cavaller. 48.
Perroquia de
Sent Johan de Vila Torrada a de Sent Daniel de Palou: desgleya. 4.

Perroquia de Belcebre e de Sent Julia. 4 mig.
Perroquia de
Castellar: de cavaller. 3.
Castell de Vinyo: dels hereus del
noble En Berenguer de Cardona. 16.
Castell Dartes e de Salent e
de Castell nou: desgleya (bisbe de Vich). 143.
Castell Deguilar:
del pabordre de Manresa. 24.
Castell Adral: den Vilalta de
Cardona. 31.
Castellet de Tornet: den Galceran de Castellet
donzell. 17.
Castell Folit des Boix: den R. Dodana
donzell. 28. (Castell Follit)
Castell de Taules: den Bernat
Talamancha donzell. 48.
Castell de Gravalosa: de la Almoyna de
Barchelona. 17.
Castell Gali: den Dalmau Ses Torres
donzell. 22.
Castell e terme de Luça:
de mossen R. de Paguera (ha pagat a Vich). 105.
Castell de Maçana
sobirana: qui es den Asbert des Prat donzell. 8.
Castell de
Manyas: desgleya. 10.
Castell e terme del Castell Dollo: del abat
del Estany (a Vich II reyals).
42.
Castell de Sent Matheu de Bages: den R. de Boxados. 37.

Castell de Talamancha: den R. de Talamancha. 29.
Val de
Marganell: den Johan de Ganer donzell. 6.
Perroquia de Sent
Sadorni de Salells: de pabordre de Manresa ab I foch del
monestir de Monserrat. 9.
Perroquia de Santa Maria de
Macadas: del abat de Santa Cilia. 2.
Perroquia de na
Vateles: del abat de Sent Banet. 15.
Perroquia de Sent P. de
Serrahima (Nos troba sia scrit Noy esta ningu).

Perroquia de Sent Fritos: de Sent Banet de Bages. 14.
Perroquia
de la Vilella: de Sent Banet de Bages. 17.
Perroquia de Sent
Jacme Dolzinelles: del abat del Estany. 4.
Perroquia de Sent
Genis de la Val dels Orts: desgleya. 1. (Vall dels
Horts)
Perroquia de Sent Marti de Torroella: de diverses
senyors desgleya. 12.
Perroquia de Joncadella: desgleya. 3.

Perroquia de Santa Maria de Viladordas: den R. Ses Comes e del
abat de Sent Banet 3.
Quadra de Sent Marti de Serrahima: del
monestir de Sa Portella e del camerer de Sent Banet. 6.

Quadra de Saval de Gaya: de cavaller. 4.
Vila de Monistrol de
Monserrat: del prior de Monserrat. 98.
Castell de
Munt Major: den Ferrer de Castellet. 4.
Castell de Viner: den
Rajadell cavaller. 20.
Castell de Guardiola: del abat de Sent
Lorenç. 10.
Perroquia de
Merola: desgleya. 1.
Castell de Serratex: del abat de Serratex.
17.
Castell de Geronella: del noble En P. Galceran de Pinos. 19.

Perroquia e ballia de Sagars: del dit noble. 34.
Castell de
La Quar: del dit noble. 11.
Castell de Palmerola: del dit noble.
28.
Castell e terme de Roset: del noble En P. Galceran. 25.
Vila
de Baga: del dit noble ab III fochs de la Quadra de Guaraxer. 99.

Castell de Saldes: del dit noble. 36.
La poble de Lilet: del
dit noble. 46.
Castell de Gosoll: del dit noble. 42.
Castell
de Josa: del dit noble (fal tota la baronia). 13.
Castell de
Toses: del dit noble. 22.
Perroquia Dorua: del dit noble. 15.

Perroquia Deua Va: del dit noble. 9.
Perroquia de Planers:
del dit noble. 3.
Perroquia de Castellar: del dit noble. 18.

Perroquia Darus (o Daras): del dit noble. 7.
Perroquia
de Santa Cilia: de la Val de Lilet. 8.
Castell de Gaverret: de la
dita Vall. 11.
Perroquia de Broca: de la dita Vall. 11.

Perroquia del Puig: del dit noble. 4.
Perroquia del Mulnell:
del dit noble. 4.
Castell de Gasclaren: del dit noble. 6.

Perroquia de Lavaneres: del dit noble. 3.
Perroquia del Vay:
del dit noble. 17.
Perroquia de Mundarn e Quadra de Sent Merti
de Mundarn: desgleya e de cavallers. 8.
Perroquia Despinalbet:
desgleya e de cavallers. 3.
Perroquia de Borreda del terme de
Castell de la Palmerola: de Ripoll. 10.
Perroquia de La Nou: del
abat de Ripol. 14.
Perroquia de Velcebre de Sent Julia e
de Sent Climent: desgleya. 22.
Perroquia de Sent Salvador de la
Verdura: desgleya. 12.
Perroquia de Clara: desgleya. 3.

Perroquia de Cerdayola: del abat de Sent Lorenç.
10.
Perroquia de Sent Serni de Malayen: del abat de Ripoll. 9.

Perroquia de Rogens (nos troba que sia scrit).
Perroquia de
Guarzilans: desgleya (nos troba).
Perroquia de Berga: desgleya.
1.
Perroquia Delbiols: del pabordre de Berga. 5.
Perroquia de
Sent P. de Madrona: desgleya e de cavallers. 6.
Perroquia de Sent
Merti de Muntalar: desgleya (nos troba que sia comptat).
Castell
de Rendos: qui es den R. de Talamancha. 5.
Castell Terçol:
del abat del Estany. 27.
Castell Sir: qui es den Belloch.
11.
Perroquia de Marfa: desgleya ab I foch de la perroquia de
Santa Coloma. 6.
Castell e terme de Balçeren:
de mossen R. de Paguera ab VI fochs Dargençola.
26.
Castell e terme Dolost: del dit mossen R. de Paguera.
20.
Castell e terme de Tornamira: del dit mossen Ramon. 33.

Castell de Paguera: del dit mossen R. e perroquia de Fumanya e
perroquia Ferrens de Belcebre de Cerchs. 33.
Castell de La
Spunyola: del dit mossen R. 15.
Perroquia de Santa lsla de
Bages. 4.
Quadra de Serrasans: del camerer de Ripoll. 4.

Perroquia de Santa Maria de Claret: del abat de Sent Banet de
Bages. 1.
Castell de Soria: del comte de Cardona. 34.
Castell
de Falchs: del dit comte. 29.
Perroquia des Cans o Camps: del dit
comdat. 16.
Castell Taylat: del dit comte. 26.
(Tallat)
Perroquia de Fonoyosa: desgleya. 12. (Fonollosa,
Fenollosa, fonoll, fenoll)
Santa Cilia de Montserrat ab
Castell Marro. 6.
Castell de Puig Reig: del Spital de Sent Johan.
27.
Perroquia de Pedret: desgleya. 5.
(Aquests nos
troben en la nomina com ja nia.... reyals).
Perroquia
Darayonet: del abat de Sent Johan. 14.
Quadra del Priorat: del
abat de Sent Jachme de Frontinya. 13.

FOCHS REYALS.


Primo ciutat de Manresa. 463.
Vila de Sent P. Dor. 130.
(Sentpedor)
Masos de la perroquia de Sent P. Dor. 8.
Vila
de Berga. 344.
Vila de Moya ab I foch de Fererons. 69.
(Ferrerons)
Castell de Cohaner. 8.
Castell de
Torroella: 7.
Castell de Fromir. 14.
Castell de Casserres.
17.
Castell de Muntclar. 5.
Perroquia Davia. 7.
Quadra de
la Melna. 1.
Perroquia de Berga. 4.
Perroquia de Castellar.
4.
Perroquia de Merola. 3.
Perroquia de Padret. 5.
(En
aquests na IIII reyals e I desgleya.)
Perroquia de
Belcebre e de Sent Julia. 4.
Perroquia Despinabet. 2.
Perroquia
de Madrona. 2.
Lo Mas de Vila Gaya del Castell de
Gaya. 1.

FOCHS DE CIUTADANS.

Castell de Fromir Bolner
e Mirapol: qui es den A. Carbesi de Berga. 4.
Castell de Castellar
e perroquia de Massana jusana: den Gravelosa de Manresa. 17.
Castell
de Callus: den Eymerich Salent de Manresa. 14.
Perroquia de
Monistrol de Rejadell: qui son den Bernat Eymerich V fochs e den
Jacme des Prat I foch. 6.
Perroquia de Manresa ço
es R. *Devesa e la meytat del Mas den Simon Sa Torra e
En Bernat Major. 2 mig.
Perroquia de Val formosa: de
ciutada. 1. (Vallformosa, Valle hermosa, fermosura, hermosura,
“frumoasa” en rumano).
P. de Palau de Aguilar. 1.
Castell
de Castellet: den Johan de Seguelers. 14.
Perroquia de Sent Joan
de Vilatorrada e de Sent Daniel de Palou. 1.
Castell de
Blanchafort ab V fochs de la perroquia de Labells e terme del
dit castell: qui es den P. Fresch de Berga. 19.
Castell de
Figols: den Johan Salou de Berga. 8.
Perroquia de
Castellar: de ciutada.2.
Cercuns de perroquia de Mundan. 1
En
Biu de perroquia Despinalbet. 1.
En Cort de perroquia de
Berga. 1.
Quadra de Fogorp: de Madona den Vola de Berga. 4.

Castell de Muntclar: den Francesch de Muntclar. 4.
Perroquia
de Cerdeyola. 4.
P. Solaras, P. S. Franquesa: de
Castellbell. 2.
G. Ferrer: de Castellet de Bages. 1.
Lo
Mas de Splugues, En Conomines: del Castell de Mura. 2.
(Lo poble del meu colega Ferran, de Amazon Bad Hersfeld 2011;
Coromines).
Ramon Ses Conamines de perroquia de vila
Dordis. 1.
Bernat de Joncadella, G. Sa Sala, Thomas Ses Torres:
de perroquia de Joncadella. 3
Bonanat Morera del Castell de
Rejadell. 1.
Jacme Domingo de Sa Cirera. 1
G. Saval del
castell de Castellar. 1.
Lo Mas den Vila de Massana de Jussana. 1.

Cathala des Caus de Castell de Guilar. 1.
P. Lobet de
perroquia de Monistrol de Rejadell. 1.
Jacme Paner, Anthoni Rovis:
de perroquia de Santa Maria de la Claret. 2.
Lo mas de la Serra
ha pagat ab la ciutat e lo mas des Pla: de perroquia de Manresa.
2.
Ramon Calafell de Castell Gali. 1.
Galceran de Casa
Nova de perroquia de Sent Jacme Dolzinelles. 1.

FOCHS ALOERS
DE BERGA.

Lo Mas Dalta Riba de la perroquia de Labells. 1.
En
Caselles aloer de perroquia de Muntdarm. 1.

AÑO 1460. 8 DE DICIEMBRE.

AÑO 1460. 

8 DE DICIEMBRE.

Als molt reverend e honorables mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Reverend e molt honorables mossenyors. Crehem a noticia vostra es pervengut la detencio feta per la Majestat del Senyor Rey en la persona del Senyor Princep per la cual aquesta cort ha insistit per tots los remeys e mijans de supplicacions quens ha occorregut.
E perque defallint a nosaltres la potestat per la prorrogacio de la dita cort feta pera quinze de janer no havem forma de procehir a altres deliberacions e provisions per les quals se pogues obtenir lo desijat repos del dit cas havem delliberat cometre encarregar e pregar a vosaltres per la occurrencia de tant gran negoci vos placia ajustar consell ab aquell nombre de personas que a vosaltres sera vist en manera per mija de vosaltres e dels congregadors sian trobats tals remeys que concernesquen servey de nostre Senyor Deu e del Senyor Rey e utilitat e repos de la cosa publica (res publica) e tranquillitat de la persona del dit Princep. Perqueus pregam e encarregam molt afectadament queus placia en les dites coses donar presta expedicio axi com lo cas requer. Scrita en lo loch on es convocada la cort en Leyda a cinch dies del mes de deembre any Mil CCCCLX (1460). - La Cort general del Principat de Cathalunya convocada en la ciutat de Leyda a vostra honor.

En cumplimiento de lo prevenido en la carta que antecede, los diputados de Cataluña, que lo eran el abad de Monserrat, el noble Luis de Ivorra, y Miguel Cardona, ciudadano de Barcelona, convocaron para la tarde de dicho día y en la casa de la Diputación a las siguientes personas. - Por el brazo eclesiástico: - El señor obispo de Barcelona, el abad de San Benito de Bages, el abad de Roses, el Prior de Cataluña, maestro Juan Ferrando, prior de Tortosa; el Dean de la Seo, micer Nicolas Pujades, arcediano de la Mar; mosen Bartolomé Regas, micer Agustín de la Illa, mosen Francisco Colom, arcediano del Vallés; micer Dusay, oficial; maestro Juan Cosida, mosen Hugo de Lobets, maestro …. Janer, mosen Juan Sorts, mosen …. Sos, micer Bernardo Matheu, mosen Juan Pintor, fray Pedro Juan Çaplana, comendador de la Guardia. Por el brazo militar: Mosen Dalmacio de Queralt, mosen Martín Guerau de Cruilles, mosen Juan Çabestida, mosen Juan de Monbuy y de Tagamanent, mosen Burgués de Viladecans, mosen Jayme Giner, mosen Galceran Dusay, mosen Bartolomé Santjust, mosen Francisco Miquel de Gerona, mosen Hugo de Vilafrancha, mosen Pedro de Relat, mosen Jordi, baile de Rosellón; mosen Marcos Lor, mosen Gerardo de Clescari, mosen Francisco Çaçala, mosen Guillermo Ramón Dezbrull, menor, mosen Bartolomé Castelló, mosen Francisco Bisbal, mosen Baltasar Romeu, mosen Francisco Jonquers, mosen Pedro Juan Baldrich, En Francisco de Sanmenat, En Artal de Claramunt, En Bernardo de Guimerá, En Juan de Argentona, En Pedro Splugues, En Bernardo Miquel, En Pedro de Rochafort, En Francisco de Monbuy, En Francisco Benito Dezvalls y En Luis Miguel Dezvalls, hermanos.
Por el brazo real: - Por los concelleres de Barcelona, mosen Pedro Torrent, mayor, conceller en cap; mosen Luis Xexanti, conceller segundo, mosen Pedro Dusay, mosen Juan Lull, mosen Bernardo Fivaller, mosen Francisco del Bosch, de Lérida, mosen Jayme Ros, mosen Beltran Dezvalls, mosen Bernardo de Marimont, mosen Guillermo Romeu, mosen Pedro Juan de Santcliment, mosen Antonio Pujades, mosen Pedro Torrent, menor, mosen Francisco Lobets, mosen Guillermo Colom, mosen Beltran Torro, mosen Miguel Dezpla, mosen Juan Boscha, mayor de edad. En Juan Boscha, menor, En Raimundo Ros, En Juan de Mijavila, En Francisco de Millars, de Conflent, Ermant Negre, síndico de Puigcerdá, En Bartolomé Alcover, síndico de Cobliure.
Congregados todos ellos, y con asistencia de los asesores, notario y otros empleados de la Diputación, fueles leída dicha carta, y el abad de Monserrat explicó brevemente su contenido, pidiendo consejo sobre lo que debería hacerse. Discutido el negocio, se acordó lo que sigue:

Tots los dits senyors congregats son concordes que vist lo contengut en la preinserta letra als dits deputats tremesa per la dita cort de Cataluña (con ñ! Alguno se caerá de culo) que han per cert que los dits deputats en virtut de la dita letra e lo contengut en aquella han plen poder de fer les eleccions de persones pera missatgers e consellers e axi ho consellen als dits deputats ço es que ells e los oydors de comptes del dit General elegesquen aquell nombre de persones quels sera vist ab que ni hage de tots los estaments segons es acustumat per missatgers que vajen al Senyor Rey per explicar e supplicar a la sua Majestat tot lo que sera concordat e mes en les instruccions a ells per los diputats e oydors per aço fahedores. E axi mateix tots los dits congregats consellen als dits diputats que ells e los dits oydors elegesquen altre nombre de persones en lo qual ni haja de tots los estaments segons es acustumat per aconsellar als dits diputats e oydors totes les coses quils occorreran per los dits affers de la dita embaxada e altres coses concernents lo dit negoci. E per exequutar la dita embaxada e les altres coses concernents lo dit negoci han per cert poder despendre e aconsellen que despenen dels diners del dit General aquella quantitat de peccunia quels semblara esser necessaria en les dites coses.
Encara tots los dits congregats prometeren e juraren sobre los quatre sants Evangelis per ells tocats que en cas que en la dita cort de Cathalunya se fes algun dubte o contrast en la dita despesa segons dit es fahedora per prossegir les coses de la dita embaxada o altres concernents a aquest negoci que no consentiran ni algu dells consentira en algun acte fahedor en la dita cort desviant o contrari a les dites coses tro a tant que lo dit dubte o contrast sie tolt o levat e la dita despesa e actes per los dits deputats e oydors fets per les dites coses sien admesos lohats e ratificats per la dita cort.

Procedióse seguidamente a la elección de los doce embajadores y veinte y siete consejeros, siendo elegidos para el primer cargo: - El reverendísimo señor arzobispo de Tarragona, el reverendo señor obispo de Barcelona, maestro Ferrando, micer Pintor, egregio señor conde de Prades, mosen Martín Guerau de Cruylles, mosen Montayans, En Francisco de Santmenat, mosen Pedro Torrent, conceller en cap, mosen Bernardo Fivaller, mosen Pedro Juan de Santcliment, y Francisco Sampso, ciudadano de Gerona; y para el segundo: - El reverendo señor abad de San Benito de Bages, el Prior de Cataluña, mosen Bartolomé Regas, mosen el arcediano de la Mar, mosen Fransisco Colom, micer Juan Çaplana, micer Agustín de la Illa, mosen Andrés Sors, canónigos de Barcelona, fray Pedro Juan Çaplana, comendador de la Guardia, conde de Modica, mosen Dalmacio de Queralt, mosen Arnaldo de Vilademany y de Blanes, mosen Juan Çabestida, mosen Marcos Lor, mosen Burgués de Viladecans, Bernardo de Guimerá, Artal de Claramunt, Pedro Splugues, mosen Luis Xatanti, mosen Francisco del Bosch, de Lerida, mosen Pedro Dusay, mosen Jayme Ros, mosen Miguel Dezpla, mosen Francisco Lobet, mosen Guillermo Colom, mosen Pedro Torrent, el joven, mosen Antonio Pujades.

Al abad de Bages y a Arnaldo de Vilademany, que se hallaban ausentes, se les escribió como sigue.

Mossenyer Reverend. Per alguns afers concernents gran benavenir e honor de aquest Principat havem a comunicar ab vos. Pregam e encarregamvos per ço molt stretament que vista la present vingau e siau aci ab nosaltres de continent e sens triga car vostra venguda no sofer dilacio alguna. E sia lo Sant Sperit vostra guarda. Dada en Barchinona a VIIII dies del mes de deembre en lany de la Nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLX. - A. P. abbat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor. - Al reverend mossenyer labat de Sant Benet de Bages.

En los mismos términos y por igual motivo se escribió también a Guillermo de Muntanyans.

CXLII, reg 1911, fol 47, 14 julio 1395

CXLII. 

Reg. n° 1911, fól. 47. 14 jul. 1395.

Nos Johannes Dei gratia rex Aragonum etc. Oblatis nobis reverenter pro parte episcopi et capituli Barchinone episcopi et capituli Vicensis abbatis monasterii de Stagno et universitatis civitatis Barchinone
ac universitatis ville Modiliani (Moya, Moyá, Moiá, Moià) et quorundam aliorum quibusdam capitulis
super unione seu agregacione fienda de certis locis universitatibus et singularibus personis sacramentalis
Vallensis confectis hujusmodi seriei.
- Com antigament a feeltat del senyor rey qui es cap de la cosa publica et
a conservacio et bon stament daquella fos
atrobat et ordonat sagramental en Valles
en Lobregat en lo Maresma lo
regiment del qual se pertany a la Sgleya et a la ciutat de Barchinona segons ordinacio daquell lo
qual per malicia del temps qui tot dia indueix novells
fets hauria mester reparacio et creximent: per ço
a augmentar lo dit sagramental et posar en defensio les
persones et bens daquelles dels quals dejus es feta
mencio son fetes les ordinacions dejus scrites
per part de la esgleya de Barchinona de la esgleya de Vich
et del monastir del Estany et de la ciutat de Barchinona
et de la vila de Moya supplicants humilment los bisbes
et capitols de Barchinona et de Vich et labat et
convent del monastir del Estany et les universitats de
Barchinona et de Moya a la magnificencia reyal
que aquelles vulla aprovar stablir ordenar e confirmar
emper tots temps duradoras. Primerament que tots los
homens reyalenchs ço es que sien homens
propris o aloers del senyor rey o de la senyora reyna
poblats ara o en sdevenidor dins la vegueria de Barchinona
et de Valles et parroquies et termens en aquella
constituits los quals ja per ordinacio del sagramental sien
en aquell confirmats e tots los homens realenchs ço
es que sien homens propris o aloers del senyor
rey o de la senyora reyna poblats ara o en sdevenidor
dins les vegueries Dosona et de Bages et dins la vila batlia
et sotsvegueria de Moya et de qualsevol parroquies et
lochs dins aquelles constituits sien units sis
volran al dit sagramental o a la defensio daquell. Item
com mossen lo bisbe et capitol de Vich et mossen
labat del Estany et son covent hajen
alguns locs et homens dins les dites vegueries de
Osona et de Bages et en les dites batlia et sotsvegueria
de Moya: los dits mossenyer de Vich et
son capitol los dits mossen labat
del Estany et son convent de present meten
los lurs homens que han dins los
dits locs et parroquies et termens en lo dit
sagramental: et totes persones ecclesiastiques et ciutadans et homens
de vila qui hajen o hauran homens dins les dites
vegueries et sotsvegueria et batlia et
parroquies et termens daquelles puixen metre
lurs homens en lo dit sagramental: pero com los
hi metran hajen aço a fer denant los
sobreposats del dit sagramental qui hajen poder de
reebrelos: et que per general ordinacio de mossen lo
bisbe et capitol de Barchinona et de mossen lo
bisbe et capitol de Vich et de mossen labat
et convent del Estany tots los preberes
poblats et quis poblaran dins les dites viles lochs et
parroquias et termens se alegren es
puixen alegrar de la defensio del dit sagramental et
contribuesquen primariament en les despeses ques faran
per lo dit sagramental ço es en aquelles et en ço
que per los dits sobreposats sera ordonat. Item que si
alscuns homens seran poblats ins les dites vegueries
de Barchinona et de Valles Dosona et de Bages
et vila sotsvegueria et batlia de Moya et lochs
et parroquies et termens daquelles et no seran del dit
sagramental ne de la regla o obediencia de aquell et
contra aquells sera feta alguna injuria damnatge o offensa per
qualsevol persona: que per be ques meta so a
sagramental algun del dit sagramental noy sia tengut de
exir ne de fer res qui pertanga al dit
sagramental en favor dels damnificats o injuriats: ans
si per aytal cas se met so encontinent
aquells del sagramental com sapien aço sen deguen
tornar et no curarse de seguir ne de perseguir lo
injuriador o dampnificador encara quel poguessen
pendre en virtut del dit sagramental com no sia cosa convinent
que aquells qui no volran esser del carrech del
dit sagramental se alegren del profit daquell: et axi
mateix los del sagramental no sien tenguts ne
degen exir ne defendre los homens de
barons cavallers ne de persones generoses ans si per aytals
se metra so a sagramental encontinent com ho
sabran hajen desamparar lo dit so et nos
curen daquell en virtut del dit sagramental: pero per aço
no sia tolt quel dit sagramental no haje
loch en los caminans et viandans. Item
que tots los homens dins les dites viles castells lochs
et parroquies et mases habitants et habitadors axi del
sagramental vell com novell hagen a tenir armes
ço es saber ballesta ab deu tretes et ab
son arreu o almenys spasa o lança et
escut en manera que si lo dit so sera mes tots ensemps
se defenen et seguesquen los malfeytors
et bandajats et gitats de pau et de treua del
senyor rey segons ordinacio del dit sagramental: e si algun
del dits homens qui aquell so oira o sabra no exira
al dit so pach cascuna vegada per pena deu
sous. Item que en cascuna de les viles castells et
lochs et parroquies davant dites del dit sagramental sien
elegits capitans segons la ordinacio del sagramental
vell e us daquell quis muden de dos en dos anys:
pero que sien elets per los sobreposats dejus
scrits o per aquells qui ells ordonaran et en aquell
nombre que a ells sera vist faedor los quals capitans
com elets seran se curen cascun en sa
capitania que los homens hajen les dites armes et
tinguen peno et corn et en altra manera se
procuren ques façen totes aquelles coses que a fer
se han per los homens del sagramental demunt dit: et que com
los dits capitans seran elets vinguen jurar en
poder dels dits sobreposats de tenir complir e servar
les ordinacions del dit sagramental axi com ja per
usança del sagramental vell es acostumat de fer. Item que la
gent del dit sagramental et qualsevol daquells
enseguesquen segons dit es los malfeytors et
injuriadors bandejats et gitats de pau et de treua
et aquells prenguen: empero si la gent del dit
sagramental o capitans o alguns daquells prenien alguns
dels dits injuriadors et malfeytors bandajats e gitats
de pau et de treua que nols puixen dar a
manleuta ans los meten en mans daquell
batle o senyor de qui seria la jurisdiccio del loch o
parroquia on seria fet lo mal o daquell a quis
pertanyeria punidor per aquell: pero si bandajats o
gitats de pau et de treua eren quels meten
en poder del veguer de Barchinona o daquell official
quels hauria bandajats o gitats de pau et de
treua: declarat que la gent del dit sagramental haje
estar a manament et ordinacio dels capitans et los dits
capitans puixen manar e ordonar a la dita gent fins
que aquell senyor o official a quis pertanga hi
sia e tot hom haja star a manament et ordinacio
daquell. Item si fugents los malfeytors o
injuriadors bandejats o gitats de pau e de treua se
reculliran en algun castell vila o loch o casa o altre
fortalesa de Cathalunya et lo dit so sera
continuat et seguit: que com als veguers batles et sotsveguers
et capitans qui aqui seran segons que a cascun dells se
pertanyera parra ques deja fer: quels
dits officials requiren publicament davant molts
qualque tinga o administra lo dit loch
quels liure sens empatx los dits
malfeytors o injuriadors: e si aquell regent o
tinent lo dit loch diu que no son aqui
que haja encontinent dar escorcoll de
aquell loch als dits officials al qual escorcoll
entre en aquell nombre et forma ordonats en lantich
sagramental: et si lo dit escorcoll lus era
denegat dilatat o resistencia feta o altre contrast en aquests
cases si la dita gent del dit sagramental talara o
damnificara o fara algun mal o injuria al malfeytor o
malfeytors o al senyor o senyors et homens del loch
o lochs on lo malfeytor o malfeytors se
serien recullits o dels quals escorcoll seria denegat
donar o a altres qui los dits malfeytor o malfeytors
defendrien no sien tenguts del mal que facen
civilment ne criminal nin puxe esser inquirit:
empero si la gent del dit sagramental contra la dita forma
talava o dampnificava que pagassen la tala
plenerament ab adveracio de sagrament dels damnificats
taxacio de jutge procedent et no resmenys pagassen per
pena atretant de la qual fos la meytat dels
dampnificats et laltre meytat del senyor rey.
Item que pus quel veguer o batle de
Barchinona o veguer Dosona o de Bages o
batle o sotsveguer de Moya ço es cascun
en sa jurisdiccio fossen atteses al dit so
tot hom del dit sagramental haja star a manament et
ordinacio daquells. Item si los dits veguers batles
et sotsveguer et capitans quis seran manaran o
requerran algun o alguns del dit sagramental que acompanyen
et menen algun pres en algun loch: que aquell o
aquells qui seran requests o a qui sera manat hajen aço
fer sots pena de C solidos per cascuna vegada de
la qual si sera comesa haura loficial de la jurisdiccio
del qual sera lo inobedient la quarta part et los
sobreposats laltre quarta part et lo senyor rey las
restants parts: et si aquell o aquells qui preses seran tenen
armes que aquelles armes si deuen esser perdudes als presoners sien
dels capitans qui preses les hauran: et si son preses per los
dits officials reyals que sien dels dits
officials axi que per lo dit senyor rey ne
officials seus no puxe esser feta questio. Item per ço
com los capitans han major carrech per lur
offici que no han los altres del dit sagramental quels
dits capitans durant llur offici puixen portar
per defensio lur armes vedades per tot lo principat de
Cathalunya: et si lo senyor rey o sos succehidors
o officials lurs fahien revocacio o inhibicio de portar
les dites armes en general que aquella revocacio o inhibicio no
comprenga la present licencia si donchs daquesta
nos fahia plenera et expressa mencio. Item que sis
allegave os denunciave quel dit sagramental vell
e novell o alguns singulars daquell haguessen errat o
delenquit en la forma del dit sagramental o execucio daquell
que aço se haje a conexer determenar e
exeguir per lo veguer de Barchinona ab et
de consell dels advocats ordinaris del consell (pone
censell, más abajo consell) de la dita ciutat et no sens
ells: axi que governador procurador general ne
lochtinent del senyor rey ne altre qualsevol
official del dit senyor ne encara altre qualsevol persona de
qui fos la jurisdiccio ordinaria dels delats nos
puixen de res dallo entrametre en alguna manera:
pero si lo senyor rey en sa propria persona daço
entrametres o conexer volra que ho puixe
fer ell personalment present en Barchinona o dins les
dites vegueries batlies et sotsvegueria ab
et de consell dels dits advocats ordinaris del dit consell
de Barchinona et no en altre manera: et en tot cas la
denunciacio instancia et perseguiment del dit
sagramental et dels singulars daquell se haja a fer per
part privada mostrant propri interes et no per fiscal ne
persona de la tresoreria del senyor rey ne de la
senyora reyna ne per official e officials
lurs ne per altre qualsevol persona: la qual
part instant o denunciant abans que a res sia procehit
haje assegurar idoneament als delats les messions
del plet: en altre manera que la denunciacio o
instancia ces et no haja loch: et per
semblant los delats o accussats asseguren a la
part demanant les messions del plet: en altre
manera que la denunciacio o instancia ces et no haja loch: et
per semblant los delats o accussats asseguren a
la part demanant les messions del dit plet per ço
que agualtat sia en aço observada. Item que
aquells del dit sagramental tambe en general com en special
puixen fer talles entre si ab sabuda et
expres consentiment dels bisbe et capitol et consellers
de Barchinona et dels bisbe et capitol de Vich
et dels sindichs de Moya per fer despeses necessaries
en los afers del dit sagramental axi per salaris
de advocats o sobreposats o descrivans o en altre
manera per qualsevol cosa qui davall del dit sagramental o per afers
e bon estament daquell: e los sobreposats del
sagramental vell puixen fer ab sabuda et
consentiment dels dits bisbe et capitol e consellers
de Barchinona les dites talles en lo sagramental
vell: et los sobreposats del sagramental novell
puixen ab consentiment dels dits bisbe et
capitol de Vich et sindich de Moya fer
atretal en lo lur sagramental. Item que per ço
quel dit sagramental haja millor regiment tots anys
sien elets tres sobreposats ço es un per lo
consell de Barchinona et un altre per lo bisbe et
capitol de Barchinona axi com ja es acostumat
los quals regesquen lo sagramental antich
de la vegueria de Barchinona et de Valles et sia
elet un altre sobreposat qui regesca lo
sagramental novell lo qual a la un any sia
elet per la vegueria de Moya al altre per mossen lo
bisbe et capitol de Vich et altre per mossen
labat e convent del Estany. Item que lo senyor rey
o sos officials no puixen manar axi com no poden
en ost o cavalcada los homens del dit
sagramental com aquell sagramental sia novella servitut
a ells voluntariament imposada per ço que mils se
defenen: mas lo dit senyor rey haja
ost et cavalcada et altres coses en sos
homens et en los altres segons que havia abans de la
dita ordinacio del dit sagramental et segons dret comu et
constitucions generals de Cathalunya et usatges
de Barchinona axi que per aquestes coses en sos
drets segons dit es alguna cosa no sia innovada ne
mudada ne encare tolta sino en tant com
dessus es expressat. Item que de les penes quis
cometran per aquells del sagramental si no tendran les armes
demunt ordonades o si no estaran a manament dels dits capitans
o si no exiran al dit so sien fetes quatre parts
eguals la una de les quals sie dels senyors de
qui sera aquell qui cometra la dita pena e laltre dels dits
sobreposats et laltre dels capitans sots regiment dels
quals seran los qui cometran les dites penes et laltre
restant del senyor rey et que daquelles parts de les
dites penes hajen a fer execucio prompta breument et
sens plet los dits senyors daquell o
daquells qui cometran les dites penes: et si los
dits senyors dels dits homens o algun dells no volien
fer la dita execucio o hi eren negligents o tardans: que dada
a ells per los dits sobreposats fadiga de deu dies los
dits sobreposats puixen et hajen a fer la dita
execucio de les dites penes complidament: empero sia
entes quels dits sobreposats puixen fer lexa de
les dites penes sis volran a lur volentat en cas
que a ells vinga la execucio de les dites penes. Item quels
sobreposats del dit sagramental vajen visitar aquell
sagramental de temps en temps axi com los parra
ço es lo sobreposat ordonat per lo bisbe
et capitol de Barchinona ab volentat et
sabuda del bisbe et capitol de Barchinona
et lo sobreposat ordonat per lo consell de
Barchinona ab volentat et sabuda dels
consellers de Barchinona et lo sobreposat del
sagramental novell ab volentat et sabuda
de mossen lo bisbe et capitol de Vich et del
abat del Estany et dels promens o
jurats de la vila de Moya: los quals sobreposats
cercants lo dit sagramental regoneguen si los
homens estan axi com deuen et quey admeten
aquells qui de nou si volran metre et altres
coses facen que sien bones et profitoses al ben publich
daquell. Item es entes que la forma antiga o formes antigues e
la ordinacio et usança del dit sagramental antich
sien et romanguen a la un sagramental et altre en lur
plena força et valor si no aytant com los presents
capitols et ordinacions deroguen e poden derogar
a aquelles.
- Et visis recognitis et examinatis ad plenum dictis
capitulis et contentis in eis quia cognoscimus et videmus ea
cedere in ampliacionem et augmentum ac bonum statum dicti
sacramentalis et defensionem omnium et singulorum dicti
sacramentalis ac in utilitatem et statum pacificum non solum dicti
sacramentalis sed etiam tocius reipublice Cathalonie
principatus: tenore presentis carte nostre seu privilegii
cunctis temporibus duraturi per nos et omnes heredes et successores
nostros capitula ipsa et quodlibet eorum ac ordinationes in eis et
quolibet eorum expressas acceptamus approbamus concedimus laudamus
firmamus auctorizamus ac etiam confirmamus sic quod de cetero per nos
et successores nostros ac per omnes officiales et subditos nostros et
eorum presentes pariter et futuros prout ad unumquemque eorum
expectare poterit tam in judicio quam extra judicium habeant
observari. Et liceat omnibus et singulis quibus hec juxta formam
premissorum capitulorum per nos conceduntur tam officialibus quam
aliis cujusvis condicionis preheminencie seu status capitulis et
ordinationibus ipsis et quolibet eorum uti cunctis temporibus licite
et impune: nos enim de certa sciencia promittimus et convenimus in
nostra regia bona fide quod dicta capitula seu
ordinationes non revocabimus nec impugnabimus nec earum usum
seu exercicium directe vel indirecte impediemus nec litteras seu
provisiones contrarias concedemus nec aliquid aliud faciemus quod in
derogationem eorum vel alicujus eorum valeat retorquere: et si forsan
quavis causa voluntaria vel necessaria per oblivionem vel
importunitatem aut alias de certa sciencia contrarium fieret illud
nunc pro tunc revocamus et viribus penitus vacuamus carereque volumus
et decernimus penitus robore et valore. Mandantes per eandem expresse
et de certa sciencia gubernatori nostro generali necnon
gubernatori Cathalonie ac universis et singulis aliis
officialibus et subditis nostris presentibus et futuris dictorumque
officialium loca tenentibus quatenus capitula et ordinationes
ipsas et quodlibet eorum firmiter teneant et observent ac teneri et
observari faciant et non contraveniant nec aliquem contravenire
permitant aliqua ratione seu causa. Quicumque autem ausu ductus
temerario contra premissa vel eorum aliquod facere vel venire
presumpserit iram et indignacionem nostram ac penam mille
morabatinorum auri nostro erario applicandorum se noverit
absque aliquo remedio incursurum dampno et injuria illatis primittus
et plenarie restitutis. in cujus rei testimonium hanc fieri et
sigillo magestatis nostre in pendenti jussimus comuniri. Data
Barchinone quartadecima die julii anno a nativitate Domini
millessimo trecentessimo nonagessimo quinto regnique
nostri nono. - Aymonus Dalmacii. - Sig+num Johannis Dei
gratia regis Aragonum etc. - Rex Johannes. - Testes
sunt frater Franciscus Marchi magister ordinis milicie beate
Marie de Muntesia Jaufredus vicecomes de Rupebertino
Raimundus Alamani de Cervilione Aymericus de Scintillis
Rogerius de Montecatheno milites. - Sig+num mei Bonanati
Egidii predicti domini regis scriptoris qui de ejus mandato
hec scribi feci et clausi cum raso et correcto in lineis III quals
dejus es feta mencio son fetes les ordinacions dejus
scrites per part de la esgleya de Barchinona
de la esgleya de Vich et del monastir del
Estany et de la ciutat de Barchinona et: et X qualsevol
persona que per be ques meta so a sagramental
algun del dit sagramental noy sia tengut dexir ne
de fer res quis pertanga al dit sagramental: et XXXII
que aquells del dit sagramental tambe en general com en
special puixen fer talles entre si ab
sabuda et expres consentiment dels bisbe
et capitol et consellers de Barchinona et
dels bisbe et capitol de Vich et dels sindichs
de Moya per fer despeses necessaries en los afers
del dit sagramental: et XXXIII o per afers et bon
estament daquell o los sobreposats del sagramental vell
puixen fer ab sabuda et consentiment dels
dits bisbe et capitol et consellers de Barchinona
les dites talles en lo sagramental vell et los
sobreposats del sagramental novell puixen ab
consentiment dels dits capitol de Vich et sindichs
de Moya fer: et XXXIII atre tal en lo lur
sagramental Item que per ço quel dit sagramental hage
millor regiment: et XXXV cials: et XL de Barchinona: et
XLI lo bisbe et capitol de Vich. -
Dominus rex presente Nicolao Moratonis locumtenente
thesaurarii mandavit michi Bonanato Egidii. - Vidit eam dictus
locumtenens thesaurarii. - Idem.

 

cxliii-reg-2234-fol-71-1-mayo-1398

BISBAT DE EUNA.

BISBAT DE EUNA.

FOCHS
REYALS.

Primerament vila de Perpenya. 1640.
Habitants
de Perpenya poblats en diverses lochs. 582.
Castell
Dargiles. 161.
Copliure. 395. (Colliure)
Loch de
Tresserra. 16.
Castell de Muntsquiu: qui es del senyor
duch. ço.
Loch del Volo: del dit senyor. 93.
Loch de
Maurelans del .... 60.
Loch de Lauro. 5.
Castell de Cursavi:
qui es de la duquesa. 32.
Vila de Prats: qui es de la dita
duquesa. 149.
Castell de la Bastida: qui es de la duquesa. 52.

Loch de Lotes: del Rey. 5.
Case Fabre: del dit senyor.
9.
Salses: qui es del dit senyor. 69L.
Castell Dopol:
del dit senyor. 29.
Loch de Toyr: qui es del senyor duch. 161.

Loch de Toluges: qui es del senyor rey. 1.
Rodes: del senyor
rey. 20.
Vilella: del dit senyor. 4.
Muntbaulo: del senyor
rey. 26.
Ropidera: del senyor rey. 8.
Vall de Conach: del dit
senyor. *
Nabilles. 3.
Arletes. 4.
Nuedes. 4.
Orbanya.
8.
Conach. 4.
Eroles. 3.
Vallans. 5.
Vilafrancha: del
senyor rey. 171.
Marminas: del dit senyor. 1.
Flassa: del dit
senyor. 5.
La Guardia: del dit senyor. 1.
Marles: del dit
senyor. 1.
Setdenya: del dit senyor. 8.
Juncet: reyal. 6.

Fromiguera: reyal. 20. (Formiguera)
Puig Valador ab
tota la callania. 13. (carlán, carlanía)
Carramach:
de la dita callania. 2.
Riutort: de la dita callania. 9.
Galba:
de la dita callania. 4.
Sposoyla: de la dita callania. 6.

Vilanova: de la dita callania. 6.
Rial: de la dita callania.
9.
Puig: de la dita callania. 6.
Cerola: del dit senyor rey.
3.
Saorra: reyal. 22.
Corneyla: del dit senyor. 14.
Fulla:
del dit senyor. 11.
Fochs habitans de la vila de Perpenya qui son
poblats en la terra de Conflent e de Capcir segons ques
segueix.
En Dalmau de Talla. 1.
Ramon Tassarana de
Vilafrancha. 1.
G. Arnau Maso de Taurinya. 1.
Arnau Daniu de la
Vall de Sent Michel. 1.
P. Soluja de Prada. 1.
Johan Selma
de Fulla. 1. (Celma, Seuma)
En Croses de Joch. 1.
C.
Font de Marcaxanes. 1.
Jacme Vicens del Royre dels Vilars. 1.
P.
Agramunt de Fromiguera. 1.
Suma maior
de tots los fochs reyals del bisbat de Euna. 5940.


FOCHS DE CAVALLERS.

Lo Maso: qui es den Sella. 14.

Castell de Perella: qui es den Forgues. 10. (Forges)
Loch
de Sent Steva: de micer Francesch Roma. 18.
Ens: del
vescomte Dilla. 33.
Coma: den Tregura. 5. (Se lee
escrito Comà, pero hasta ahora no había tildes)
Molig: den
Tregura. 11.
Campoma: del dit Tregura. 8.
Crosels: del dit
Tregura. 4.
Mosset: del vescomte Dilla ab los lochs
qui ab ell contribuexen. 45
Los Orts: den
Bernat de So. 5.
Julols: den G. Bernat de Sen donzell. 15.
Evol:
del vescomte Devol. 19. (Devol : D´Evol, de Evol)
Font
Rubiosa: den Bernardi de Ço
donzell: 12. (Ço
: Bernat de So)
Salto de Fetges: del vescomte Devol.
12.
Puriyanes Uyer e la Rota: den Bernat de Banyuls donzell. 19.

Vinsa: del comte Dampuries. 67.
Fornols: de
mossen Castello ….. cavaller. 5.
Loch de Vernet: den Bertran de
Verniola donzell. 11.
Loch de Caussa: qui es del dit Bertran. 18.

Loch de Sent Laurenç: del
comte Dampuries. 34.
Loch de Clayra: qui es del dit comte. 92.

Loch de Sent Faliu Davall: qui es del vescomte Dilla. 31.

Loch de Canet: qui es del dit vescomte Dilla. 95.
Loch
del Soler Davall: qui es del dit vescomte Dilla. 5.
Loch de Santa
Maria de la Mar: del dit vescomte. 46.
Loch de Tautauyl: del dit
vescomte. 38.
Loch de Illa: del dit vescomte. 38. (Isla,
Insula, Dilla, D´Illa).
Sent Faliu Damunt: qui es del dit
vescomte. 18.
Loch de Torrelles: qui es del dit vescomte. 23.

Loch de Vilalonga: qui es den Franci de Bell Castell. 31.
Loch
de Pontala ab Sent Nicholau: qui es de la muller den Dalmau del Volo
donzell quondam. 19.
Loch de Lupia: qui es de la muller del honrat
En Ponc de Lupia donzell quondam. 16.
Loch de Bages: qui
es den Ramon de Lupia donzell. 43.
Loch de Tesa: qui es de la
muller den Guerau de Dardena
donzell quondam. 5.
Loch de Pollestres: qui es den Felip Roig
donzell. 16.
Fochs del loch de Alanya: qui fou den Amill de
Perapertusa donzell. 4.
Loch de Vilarnau Davall: qui es
den Valguarnera donzell. 2.
Loch Dortafa: qui es den Berenguer
Dortafa cavaller. 19
Loch de Panestortes: qui es den Not Dolms
donzell. 27.
Loch de Na Fiach: qui entre lonrat Narnau de
Millars e Madona den Bellera quondam. 12.
Loch de Casanoves: ha
qui son den Bernat Dilla donzell. 5.
Castell de Perallos: qui es
del vescomte de Roda. 4.
Loch de Moner: qui es del dit
vescomte. 22.
Loch de Millars: qui es del dit vescomte. 86.
Loch
de Regleya: qui es del dit vescomte de Roda. 9.
Loch de Vila
Clara: qui e de madona Caramany. 15.
Loch de Totço
Davall: qui es den Johan P. de Totzo donzell. 60.
Les
Abelles (diuse que es de la casa taxada del comte Dampuries):
qui son de mossen Berenguer de Pau. 18.
Loch de Banyuls de les
Aspies: qui es den Dalmau de Banyuls donzell. 36.
Sent Merti de
Fonolledes: qui es den Sent Merti donzell 8.
Loch de
Riunoguers: de mossen Marich Laurador. 7.
En Puigdoliba de
perroquia de Riunoguers: qui es den Ferrer de Sent Merti. 1.
La
Clusa: qui es den Berenguer Dolms donzell. 23.
Vivers: qui es den
Berenguer des Vivers donzell. 12.
Loch de Croanques: qui es den
Arnau des Volo donzell. 9.
Sent Johan de Plan de Corts: qui es de
mossen Berenguer Dortafa. 66.
Loch de Palafol: qui es de madona
den Castlar. 10.
Loch de les Illes: qui es den Jaufre Davinyo
donzell. 12.
Castell de Muntferrer: qui es de mossen En Berenguer
de Castell Nou. 42.
G. Marti de Alecha: qui es den Casella Darles
de la perroquia de Molet 1.
Castell de Sent Merçal:
qui es del vescomte de Roda. 20.
Castell de Bellpuig: qui es del
vescomte Dilla. 18.
Castell de Calmasella: qui es den G. Dolius.
14.
Castell Dolms: qui es de mossen Francesch Dolms. 16.
Castell
de Tallet: qui es de mossen Francesch Dolms. 10.
Muntauriol e
Taulis: qui son den Ramon de Bages donzell. 14.
Castell Nou: qui
es del vescomte Dilla. 38.
Castell de Corbera: qui es den Franci
Ça Garriga. 13.

En la honor de Cabruç qui
es del noble En Galceran de Rochaberti son los fochs segons
ques seguexen.
Primo en la perroquia de Serralonga.
50. (Serrallonga, Sierra larga, Sierra luenga)
En la
perroquia de Costrenyes. 21.
En lo terme de Fontanils.
8.
En lo terme de Muntalba. 30. (Montis Albi, Monte
Albo, Montalbán, Montblanch, Montblanc, etc.)
En lo terme de
Palauda. 21.
En lo terme de Rayners. 40.
Castell de Bula: qui
es del vescomte Dilla. 36.
Villerach: qui es den Bernat Dolms. 3.

Scoer: del vescomte Dilla. 12.
Joch: de mossen R. de
Perellos. 12.
Finestret: qui es del dit Perellos. 11.
Saorla:
qui es del dit Perellos. 8.
Spiranell: den G. Cadell donzell. 5.

Suma de tots los fochs de cavallers del bisbat de Euna.
1978.

FOCHS DESGLEYA.

Vidal Presta del Spital de Coll
Darbres. 1.
En Losa de Les Allades: qui es del cellerer de
Campredon. 1.
Fochs del abat de Campredon. 6.
Johan Casals:
del abat de Sent Lorenc Desmunt. 1. (Des munt, del monte en
Baleares)
En Landrich de Pera da Gosa: del prior de Ledo. 1.
(Como Lledó, Teruel)
Fochs del monestir Darles. 3. (de
Arles, Arlès, Arlés)
Fochs de la esgleya de Sent Merti.
4.
Fochs del Sacrista Deuna. 2. (de Euna)
En Pujol de
Vilaplana: den P. Adrouer. 1.
Loch de Tesarach: de la honor de
Sent Michel. 4.
Loch de Marcenoll: del prior de Marcenoll. 5.

Loch de Erbussols: de la honor de Sent Michel. 8.
Loch de
Calla: de la dita honor de Sent Michel. 16.
Lugols: de la honor
de Sent Michel. 7.
Bell Loch:
del prior de Cornella. 7.
Loch de Arria: de la honor de Sent
Michel. 19.
Salra: del abat de Sent Marti de Canigo. 3.
Loch
de Aurella: qui es del dit abat. 4.
Loch Gissa: qui es del dit
abat. 3.
Loch de Cabrils: del abat de Sent Michel. 2.
Tehegol:
qui es del dit abat. 2.
Los Plans: del abat de Sent
Michel. 3.
Talau: del dit abat. 1.
Sansa: del prior de
Cornella. 9.
Aygua Tabesa: del capitol Durgell. 17.
Matha
Mala: de la honor de Sent Michel. 13.
Conangle: de la dita honor.
2.
Vallsera: del dit abat de Sent Michel. 3.
Angles: del dit
abat. 14.
La Laguna: del abat de Sent Michel. 11.
Prat
de Balaguer e Font Pradosa: qui es del dit abat. 17.
Toers:
qui es del dit abat. 8.
Canavelles: de la honor de Sent Michel. 5.

Marasans: de la dita honor. 6.
Sohanies: de la dita honor.
6.
Lar: del abat de Sent Michel. 4.
Pi: del abat de Campredon.
10.
En: qui es del abat de Sent Miquel. 4.
Scaro: qui es del
dit abat. 15.
Vernet: del abat de Sent Merti de Canigo. 20.

Castell: del dit abat. 3.
Fulolls: de la honor de Sent
Michel. 13.
Girach: del abat de Sent Michel. 8.
Taverina: qui
es del dit abat de Sent Michel. 11.
Corts: del dit abat. 3.
La
Vall: de Sent Michel. 2.
Codolet: qui es del dit abat. 18.

Prada: del camerer de Grassa. 32.
Lech: de la honor de Sent
Michel. 4.
Clara: de la dita honor. 5.
Senors: del Sacrista
de Cornella. 5.
Vallmanya: de la honor de Sent Michel. 6.
Vall
Destania: del camerer de Sent Miquel de Cuxa. 7.
Sefilla:
del dit camerer. 4.
Los Vilars: del abat de Sent Merti. 12.

Rigarda: del prior de Serrabona e madona Elicsenda muller den
Steve de Torres. 9.
Marsaxaners: del abat de Sent Merti. 13.

Glorianes e Safonyns: del prior de Serrabona. 11.
Lo
mas de la Antzina: del prior
de Mercovol. 4. (altzina, encina)
Erreyanes: del abat de
Sent Miquel. 1. (arrayán)
Croses: del abat de Sent Miquel.
1.
Loch de Bon Pas: qui es del Espital de Sent Johan. 13.
Loch
de Sent Ypolit: qui es del dit Spital. 34.
Loch de
Sent Narzari: del dit Spital. 5.
Loch Derla: qui es del dit
Spital. 3.
Loch de Baioles: qui es del dit Spital de Sent Johan.
1.
Loch de Santa Coloma: del dit Spital. 7.
Loch de
Capestany: qui es del dit Spital. 39.
Loch de Vilamulacha: qui es
del dit Spital e del prior del Camp. 11.
Loch Danylls: del dit
Spital. 17.
Loch de Tarrats: del dit Spital. 13.
Loch Dapia:
qui es del Arxevescha de Narbona. 36.
Loch de Nidoleres:
qui es del pebordre de Sent Ilari. 5.
Loch de Sent Johan de la
Sella: qui es del abat de Sent Jenis. 10.
Loch de Forigues: qui
es del abat Darles. 29.
Loch des Vilar: qui es del pabordre. 10.

La Pobla de Panicars e la Pobla del Pertus qui es.... 14.
Loch
de Torderes: qui es del abat Darles. 14.
Vila Darles: qui
es del abad Darles. 176.
Codolet dels Banys: qui es del
abat Darles. 15.
Los Banys Darles: qui son del abad Darles. 28.

La Vall de Sent Laurench dels Cerdans. 56.
Serra Bona:
qui es del prior de Serrabona. 6.
Suma maior de tots los fochs
desgleya del bisbat Deuna. 2222.

FOCHS DE CIUTADANS.


Primo fochs del loch de Casanoves: qui son den G. Fuster. 3.

Vall de Sent Marti: qui es den P. Blan de la vila de Perpenya.
19.
Loch de Santa Eugenia del honrat En Johan Vola quondam. 7.

Loch Sureda: qui es den P. Blan. 22.
Fochs del loch de Alanya:
qui son den P. Blan. 7.
Castell de Ceret: den P. Blan. 242.

Enellen: den P. Blan. 11.
Loch de Selva Darbre Gros: den P.
Blan. 6.
Cauders: den G. Mercader de Puigcerda. 7.
Castell de
Ça Rocha:
den Galceran Morey. 91.
Creu de Capair: qui es den Bernat
Arçaguel de Puigcerda. 6.

Odells: den P. Ouzes de Vilafrancha. 4.
Uytesa: den Guillem
Avallenet savi en dret. 4.
Toren: de Madona Sanxa. 7.
Montet:
de la dita dona. 4.
Suma major de tots los fochs de
ciutadans del bisbat Deuna. 344.

Sententia, Joana Libiana, Marquesa

Sententia.

Lo nom de nostre Senyor Deu Jesu-Christ e de la gloriosa Verge nostra dona Sancta Maria humilment invocats.

Nos don Pere (huic Petro est cognomento Garcia) per la gratia de Deu e de la Sancta Seu apostolica bisbe de Barcelona e nos Antoni de Contreras en decrets doctor e Pere Pariente en Sacra Theologia licenciat capellans del Rey nostre Senyor inquisidors de la heretica pravitat en les ciutats e bisbats de Tarragona Barcelona Vich Gerona e Helna per la Sancta Seu apostolica creats e deputats.
Vists per nos los processos criminals actitats e ventilats davant nos dits inquisidors e en nostre Consistori entre lo promotor e procurador fiscal de la Sancta Inquisitio de una part agent e denuntiant e Joana Libiana vidua que fonch muller den Franci Libia quondam e Marquesa muller den Pau Badia Chatherina muller den Galceran Bertran scriva del Rey nostre Senyor filles den Pere Benet e dena (de na) Marquesa muller sua quondam Gabriel Rabacer sartre Isabel muller den Francisco Pallares reconsiliat Aldonça muller den Gabriel Comte sartre tots conversos de la ciutat de Barcelona denunciats e delats de crims de heretgia e apostasia reos e criminosos defenents de la part altra e aquells diligentment examinats e totes e sengles coses en aquells contengudes (la primera n es una u en el texto, como se encuentra varias veces).

E vista la denunciatio davant nos dits inquisidors per lo procurador fiscal de la Sancta Inquisitio feta.
E vista la summaria informatio per lo dit procurador fiscal sobre la dita denuntiatio e accusatio administrada. La qual per nos vista manam tots los damunt dits esser posats en los carceres de la Sancta inquisitio (minúscula) axi com de fet foren posats. E vist com contra alguns de ells es stada dada la demanda e petitio en scrits per lo dit procurador fiscal. E vistes les confessions que davant nos dits inquisidors stants ells presos en los carceres de la Sancta Inquisitio han fetes les quals alguns de ells han fetes apres quels foren dades dites demandes e petitions per dit procurador fiscal altres les han fetes apres que per nos foren charitativament amonestats que deguessen dir e confessar tota la veritat sobre los crims de heretgia e apostasio (apostasia) que nos hauriem ab ells ab tota clementia e pietat per les quals confessions se monstra clarament tots los dessus nomenats axi home (homens, homes) com dones e cascun de ells haver comes crim de heretgia e apostasia e esser se apartats e desviats despuys que hagueren rebut lo sanct sacrament del baptisme de la nostra sancta fe catholica christiana e de ço que Sancta Mare Ecclesia catholica de Roma te preica mana observa e guarda. Es monstra ells e cascun de ells esser se transpassats a observar e fer los ritus e cerimonies de la ley de Moyses e dels jueus en specialment nos consta clarament que la dita Joana Libiana viuda apres que fonch per nos dits inquisidors per tres vegades charitativament admonestada stant presa dins los carcers de la Sancta Inquisicio que confessas e digues tota la veritat sobre los dits crims de heretgia e apostasia en diverses vegades e confessions ha dit e confessat com ella dita Joana stigue en poder dena Marquesa quondam mare sua fins ques casa ab En Franci Libia quondam que era de edat ella dita Joana de setze fins en desset anys e stant ab dita sa mare la dita sa mare quondam li dix essent en lo mes de setembre que ella dita Joana fes un dejuni de jueus lo nom del qual no sab la dita Joana ço es que no manjas de tot lo dia fins a la nit les steles vistes e que si faea dit dejuni que Deu li donaria molt de be. E ella promette a aquella que faera dit dejuni empero de amagat ella manjaria e no feu dit dejuni. E recorda a la dita Joana que la dita sa mare per tres anys arreu hu apres de altre li dit que fes lo dit dejuni e axi ella loy promettia empero de amagat ella dita Joana manjava e no faea dit dejuni encara que ella li donas entenent que dejunava ella no dejunava. E mes ha confessat la dita Joana Libiana como ha vist que la dita sa mare los dies dels dissaptes se mudava la camisa e que lo dia del digmenge ella per dissimular se mudava altra camisa e faea passar per aygua la que se havia mudada lo dia del dissapte. E mes dix que la dita sa mare los dies dels dissaptes no filava ni volia que la dita Joana filas e aço per honor de la Verge Maria. E axi la dita Joana no filava per honor de la Verge Maria. Empero dix que ella dita Joana be conexia que la dita sa mare per observar la ley de Moyses ho faea. E mes dix que lo divendres al sol post la dita sa mare manava plegar la faena a ella dita Joana e lo dia del dissapte a la hora del sol post manava lexar la faena a la dita Joana. E mes dix e confessa que per manament e ordinatio de sa mare moltes vegades e tantes vegades com loy manava la dita Joana abans que no posaba la carn a coure de aquella levava lo greix e apres la posava en sal en una posteta e la cobria e apres de una stona la levava de la sal e la rentava e la mettia a coure. E mes dix e confessa que una vegada vea com la dita sa mare prengue una cuxa de carn e obri aquella e de aquella trague una vertoleta. E mes lo dia mateix portaren a la dita sa mare un parell de perdius mortes e de aquelles no volgue manjar per que deya que eran offegades. E mes ha confessat que no manjave res lo dia del dissapte que fos apparellat aquell dia abans lo divendres apparellava la vianda que havia de manjar lo dia del dissapte. E mes confessa la dita Joana que ella e Marquesa germana sua deyan a la dita sa mare per que lo dissapte manjava la vianda apparellada lo divendres que era freda e aquella responia que millor li sabia la vianda freda que calda. E mes confessa la dita Joana que ella stant prenyada dix a ella na Isabell muller den Dalmau Ferrer cunyada de dita Joana la qual es morta los quals eran de Barcelona empero lavons staven en Gerona per les morts (peste). E en lo mes de setembre dix a la dita Joana Libiana viuda que dejunas aquell dia e que no manjas de tot lo dia fins a la nit e que per ço Deu li ajudaria e hauria millor part e ella se excusa per raho del prenyat e aquella li dix que no curas que Deu li ajudaria. E axi ella loy promette empero quant vingue a les nou hores o per aquent ella famajava que la creatura que portava conexia ella que congoxava e axi a consell de son marit ella manja un tros de citronat ab un tros de pa dientli que si sa cunyada li demanava si dejunava que li digues que si e al vespre sopa ab dit son marit de una gallina rostida. E mes dita Joana ha confessat que feu ab altres persones an altre dejuni entre any que no manjava de tot lo dia fins a la nit. E mes ha confessat que colia e servava los dissaptes e no faea faena e lo divendres a vespra ella ab daltres persones se lexaven de fer faena. E aço ha fet axi stant en Barcelona com en Gerona. E mes ha confessat com en la Coresma abans de la Pascha de la resurectio ella ab altres persones faean la pascha dels Juheus per tres dies arreu manjans pa alis e en dit temps no faean alguna faena. E en dits tres dies no manjaven pa levat ni manjaven en taula ni permettian que les moçes lavassen les aynes en que manjaven abans ella matexa ab les altres persones matexes rentaven los plats de argent en que manjaven ab cenrada dient que pus eran lavats ab cenrada que eran haguts per nous. E axi mateix ha confessat la dita Juana que ella ab altres persones abans que no posaven la carn a coure de aquella levaven lo greix e apres la posaven en sal e si era carn de la cuxa aquella lavaven e treyan la vertoleta. E mes ha confessat que ella induida per les dites persones crea que totes les dites coses eran bones e sanctes e aquelles faea per observar la ley de Moyses car havien la dit que servant los (les) dites coses que Deu li donaria molt de be e moltes riqueses. Aximateix en lo mes de setembre feu dit dejuni de Jueus ab sa mare e ab na Marquesa sa germana muller den Pau Badia no manjant de tot lo dia fins a la nit. E dita sa mare los deya que faent dit dejuni haurian molt de be. E mes deya a dita Marquesa que si faea dit dejuni que Deu la tornaria ab son marit. E mes ha confessat la dita Joana que les sobredites coses no ha confessades fins al dia de huy per vergonya que havia de confessar dites errors. E mes confessa dita Joana Libiana que en lo temps que ella feu e serva les dites coses per ella confessades ella confessant crea la ley de Moyses esser millor que aquella dels chrestians e que no crea que nostra Senyora la Verge Maria fos verge axi com li donaven a entendre e axi ho crea ella confessant e que ha stat e perseverat en aquesta mala creença de la edat de dotze anys fins que mori la dita sa mare e ella vengue en casa de sa germana nomenada Chatherina muller den Galceran Bertran de que haura a son parer al dimecres Sanct prop seguent deu anys. E mes ha confessat dita Joana que com ella venia a la Esglesia en si mateixa deya nosaltres creem en la ley de Moyses e venim aci a la Esglesia dels christians e que no crea en los Sacraments de Sancta mare Esglesia car davenli entenent que millor era la ley de Moyses que la ley dels christians. E mes ha confessat la dita Joana que lo dijous Sanct e lo divendres Sanct ella confessant anava ab sa mare e dites ses germanes ço es Chatherina muller den Galceran Bertran e ab Marquesa muller den Pau Badia e ab altres persones anaven per visitar los moniments del cors precios de Jesu-Crist e que ella confessant deya a dita sa mare que per quina cosa faean allo que faean los christians dels dits moniments. E ella deya que los christians tenian aquella creença e devotio aquella jornada fer aquells moniments e que elles hi anaven per que les gents no diguessen que eran juheus del tot e que ella confessant no crea gens de ço que los chrestians faen. E creu ella confessant que les dites ses germanes tenian la mateixa creença. E mes dix ella confessant que tots anys en la coresma se acustumava de confessar empero may no confessa que ella hagues fetes dites coses per ella confessades ni altres peccats greus que ella hagues fets e tant poch no complia les penitentias que lo confessor li donava pensant que no era res. E mes confessa la dita Joana que essent ella de quinze en setze anys ella comença de combregar e axi apres cascun any combregava empero ella no hi crea gents (gens). E mes confessa que en la casa de dita sa mare havia una imatge de la Verge Maria la qual tenia lo Jesus en lo braç de la qual una persona se burlava e ella confessant e dita sa mare li deyan que callas que avegades les parets tenian orelles e aço ella confessant e dita sa mare deyen no perque creguessen en la dita Verge Maria sino perque no fossen descubertes. E mes ha confessat que manjava afami que los juheus de Gerona daven a ella e a dita sa mare e mes que ella ni sa mare ni dita Marquesa sa germana no menjaven conills ni lebres ni nenguna manera de ocells offegats ni peix sens scata (escata; escama) ni apres que havian manjat la carn no manjaven formatge per que deya sa mare que los juheus non menjaven. E que es veritat que ella confessant trobava mes pler de la companya dels juheus que no de christians. E mes que alla hon se trobava ella confessant guardava e colia los dissaptes ço es que lo divendres quant los dies son grans a les quatre hores apres lo mig-jorn e quant los dies eran petits a les tres hores encenia los cresols ab metxes noves e aquells lexava cremar fins que els mateys se apagaven. E mes ha confessat com ha fet lo dejuni de setembre e altre en lo mes de març que nomenaven lo del setembre dia bo e altres dejunis entre anys los quals dejunis tots eran de juheus. E aço ha fet moltes vegades ella confessant en Barcelona e en Gerona. E encara mes ha confessat la dita Joana Libiana que sabia algunes orations e que conexia be que no eran de christians e que per ço les li ensenyava sa mare. E mes ha confessat com no sabia lo credo in Deum ni la Salve Regina sino un tros e que lo Pater nostre e Ave Maria sabia be empero que no les deya e que sabia dues altres orations empero que no les deya per quant si nomenaven Jesu-Christ e la Verge Maria. E mes ha confessat com servava e colia la festa de les Cabanyelles empero que no les havia enramades. Es ver que entra en una casa hon les havian fetes ab enramada e ella hi entra per devotio que hi tenia de solemnizar dita festa. E de les coses sobredites moltes ne ha fet e servat ella confessant tambe stant en Tarragona ensemps ab es (les) dites sa mare e germanes. E mes dix e ha confessat que les coses sobre dites no haguera confessades sino fos stada presa per la Sancta Inquisitio e aço per vergonya quen havia e pensant que no seria descuberta de les quals coses ha damanat venia e misericordia devotament.

E axi mateix trobam com Marquesa muller den Pau Badia apres de esser presa en los carcers de la Sancta Inquisitio e per nos per dues vegades amonestada charitativament que confessas la veritat ha confessat com ella per manament (pone manamant) de na Marquesa quondam muller den Pere Benet quondam mare sua abans que no possava la carn a coure aquella espellicava e de aquella levava lo greix e apres la posava en sal en una posteta e aquella cobria e apres que habia stat alli per una stona la lavava e apres la mettia en lolla. E com era carn de la cuxa aquella obria e de aquella traya la vertoleta que en aquella es. E mes ha confessat la dita Marquesa com en lo mes de janer prop passat ella hague XXXVIII anys e que ha ques casa ab En Pau Badia marit seu vint e dos anys. E que es veritat que despuys que ella comença haver discretio ço es de onze en dotze anys poch mes o menys ella confessant sempre cregue en la ley de Moyses creent aquella ley esser millor que la ley dels christians. E que es veritat que en lo dit temps ella confessant colia e servava los dies dels dissaptes e que si alguna vegada nol servava sen stava ella confessant per la companya de casa empero ella ab molta devotio tenia intentio de colre e servar dits dies de dissaptes. E que es veritat que si ella pogues colre e servar lo dia del dissapte complidament ella lo divendres lo sol post se lexara de fer faena e lo dia del dissapte se abillare e no faera alguna faena fins al vespre. Empero que sempre ella confessant per la devotio que tenia al dissapte e per manament de sa mare lo divenres al vespre ella encenia un cresol ben net abans que no acustumava de encendre lum en casa los altres dies lo qual cresol lexava cremar e nol apagava fins que per si mateix se apagava.
E aquestes coses ha servat ella confessant fins al temps de la edat sua de vint e sis anys empero si algun temps no ho servava sen stava per temor car sempre tenia devotio en fer dites coses per la ley de Moyses. E mes dix e confessa que es veritat que de onze en dotze anys fins al temps dels dits vint e sis anys cascun any feu ella confessant lo dejuni judaich del mes de setembre lo qual dejuni essent ella confessant de menor edat faea per manament de sa mare. Empero apres havent sentiment lo feu ab maior devotio fins al dit temps lo qual dejuni faea en aquesta manera ço es que lo dia abans del dit dejuni sopava de dia e apres landema no manjava ni bevia de tot lo dia fins a la nit les steles vistes e al vespre a sopar manjaven carn de galina o peix empero no manjaven carn de la carniceria car deian que axi ho manava la ley que no manjassen carn de christians e les galines que manjavan volian que fossen degollades e no offegades. E mes ha confessat que en lo dit temps ella no manjava peix sens scate (scata, escata) ne conills ni lebres ni alguns ocells offegats ni la dita sa mare. E per quant algun temps per temor ella manjava de les sobredites coses empero la dita sa mare com ho veya e ho sabia malahia a ella confessant. E mes ha confessat la dita Marquesa que es veritat que en lo dit temps ella confessant ab la dita sa mare anaven a la ecclesia no per devotio que hi haguesen sino per demonstrar que eran bones christianes.

E mes dix e confessa que en lo dit temps ella confessant no crea en los Sacraments de Sancta mare Ecclesia ni crea que per la confessio li fossen perdonats los peccats ni en aquell temps encara que ella se acostumava de confessar no confessa james que fes ni servas las cerimonies damunt per ella confessades. E mes confessa que en lo dit temps ella feu lo dejuni de la Regina Aster (Ester, Esther). E mes dix e confessa que en lo mes de setembre feyan ella e la dita sa mare les Cabanyelles ço es que faen festa per sis o set dies empero no enramaven la casa per que no fossen vistes ni fos conegut que faessen dites Cabanyelles. E mes ha confessat que es veritat que com faen lo dejuni del mes de setembre per ella dessus confessat lo dia abans del dit dejuni ella se lavava les cames e lo cap es mudava calces netes e aço mateix faea la dita sa mare. E que Joana Libiana vidua e Chatherina muller que es den Galceran Bertran germanes de ella confessant stant ab dita sa mare axi mateix servaven e colian los dies dels dissaptes e faean lo dejuni del mes de setembre e les Cabanyelles e totes les altres sobre scrites coses axi com ella confessant ho faea es conte dessus. E mes ha confessat que en lo dit temps ella confessant no crea que la Verge Maria fos verge axi com la dita sa mare ley havia induida abans crea de la imatge de la Verge Maria que los christians crean en un tros de pedra. E mes ha confessat e confessa que quant portaven lo cors precios de Jesu-Christ per ciutat per combregar alguna persona malalta ella confessant e dita sa mare e germanes se faen a la finestra no per que hi haguessen devotio ni hi creguessen sino per demonstrar que eren bones christianes e que mes pler havia ella confessant de veure o juheus o conversos que no en veure christians de natura. E mes dix e confessa que en la quaresma ella confessant e la dita sa mare e dites ses germanes dessus dites faen la Pascha dels juheus del pa alis la qual durava vuyt dies e la dita sa mare los dits vuyt dies sempre manjava pa alis e arros e peix e faves tenres o galines degolades empero no manjava carn de la carneceria. Empero ella e dites ses germanes lo primer dia de dita Pascha manjaven pa alis e guardavan aquell empero los altres dies no manjaven del dit pa alis per que tenian en casa moçes e mestre que eran christians de natura perque no fossen descubertes empero be tenian devotio de fer e servar dita Pascha si poguessen. E mes ha confessat que lo dijous Sanct la dita sa mare e germanes e ella confessant e altres persones anaven per visitar los moniments del cors precios de Jesu-Christ ab una altra persona e anaven visitar dits moniments no perque hi creguessen sino per que fossen tengudes per christianes y reyanse de dites coses e una vegada aquella altra persona dix - veiau com han posat lo bon hom - e ella confessant e les altres sobredites haver oides dites paraules sen reyan. E altra vegada li ohi dir lo dimecres o lo dijous Sanct en los quals dies era la Pascha dels juheus del pa alis la qual faean e guardaven ella e dita sa mare e germanes les paraules seguents. - Ho com es tot hu ço que nosaltres fem ab ço que ells fan. - E aço deya trahentse scarn daço que faen los christians. E mes dix e confessa que les coses sobre scrites per ella confessades no confessa la primera vegada que es stada interrogada o amonestada per vergonya que havia de confessar dites coses. E que sino la haguessen presa a ella confessant ella no haguera confessades dites coses. E mes dix e confessa que deya una oratio que comença - O Senyor - la qual per esser larga no scrivim açi salvo que a la fi deya - Lo Deu de Abraham de Isach e de Jacob haja merce de mi e de tots peccadors Amen. - E mes dix e confessa que no havia devotio en la Verge Maria ni en Jesu-Christ. E mes ha confessat que algunes vegades en lo temps que vingue la Inquisitio en Barcelona ella confessant e les dites Chatherina e Joana ses germanes axi en casa de Galceran Bertran com en casa della confessant se ajustaren e ella confessant dix a dites ses germanes que en temps de la gratia fora bo ques confessassen de la mala vida (que) havian tenguda ab sa mare e la dita Chatherina respos que nos confessassen que no hi hauria algu que les acusas pus que despuys que eran casades vivian be e los missatges (missatgers) de lurs cases nols havian vist fer res de mal. De les quals coses ha demanat venia e misericordia devotament.

E axi mateix trobam e clarament consta com Chatherina muller den Galceran Bertran Scriva del Rey nostre Senyor apres de esser presa en los carcers de la Sancta Inquisitio clarament ha dit e confessat apres de esser stada per tres vegades amonestada que confessas la veritat e apres encara de esserli donada la damanda (demanda) e petitio en scrits per lo procurador fiscal ha dit e confessat com per manament de Marquesa quondam muller den Pere Benet quondam mare sua ella algunes vegades rantava (rentava) e lavava la carn e aquella posava en sal en una posteta o librella e alli la lexava star per una stona e deya dita sa mare que per hagues millor sabor la faea posar en sal. E mes dix es confessa dita Chatherina com la dita sa mare deya a ella confessant e li manava que no filas lo dia del dissapte mes que aspias o faes altres faenes leugeres e axi ella confessant ho faea com dita sa mare li manava. E mes ha confessat com en la present ciutat de Barcelona e en la ciutat de Tarragona ha fet en lo mes de setembre un dejuni sens manjar tot lo jorn fins al vespre ques monstraven steles al cel. Axi mateix per instructio e inductio de la dita sa mare feu un semblant dejuni al seu parer en lo mes de maig o de juny o pus destiu que ara ha apres ques diu de Aster. E mes ha confessat com ha manjat pa alis que dien de la Pascha. E mes ha dit e confessat la dita Chatherina que es veritat que del temps que ella confessant era de edat de tretze anys poch mes o menys fins que ella se casa ab son marit En Galceran Bertran que era de edat de desset anys poch menys de desset anys ella confessant sempre stigue fora de la creença de la Sancta fe catholica creent la ley de Moyses esser bona axi com la dita sa mare ley havia induida car la dita sa mare li deya que la dita ley era bona e que Deu la manana (manava) e axi ella confessant ho creya. E mes ha confessat que en tot lo dit temps ella confessant anava algunes vegades a la Esglesia ab dita sa mare no per devotio que hi tingues sino per demonstrar que eran bones christianes. Axi mateix dix que se acustumava confessar a son confessor empero may no confessava que ella fes les coses sobre scrites car dita sa mare li deya que no la qualia confessar de dites coses. E mes ha confessat que el dijous Sanct ella confessant ab dita sa mare anaven veure los moniments que havian fets per lo cors de Jesu-Christ en lo temps que ella stava en dita creença e no hi anaven per devotio que hi tenguessen sino per mirar e per que fossen tengudes per christianes. E mes ha dit e confessat que fins a la present hora no ha confessades les coses sobre scrites per dues rahons la una es que pus que ha gran temps que ella se era apartada de la dita creença e havia abhominat dites coses e havia purgada sa conscientia faent dejunis e altres devotions no empero confessant aquells se pensava que no era obligada de confessarho. Laltra raho es per quant crea que la persona accusar lo pare e la mare es peccat e per ço no ho volia dir ni confessar lo que sabia de sa mare. E mes sen stava per la vergonya del mon de si mateixa. E mes dix que en lo dit temps deya los set psalms en pla axi com sa mare li havia monstrat dient axi - Senyor nom reprengues en la tua fellonia etc. - E mes dix e confessa que en lo dit temps que ella confessant stava en la dita creença no tenia devotio en Jesu-Christ ni en la Verge Maria e que aquells tres o quattre dejunis que ella confessant ha confessat que sa mare li manave que fes en lo mes de setembre e ella li donava entenent quels fes empero que de amagat manjava que es veritat que ella confessant crea que los dits dejunis eran bons e ella tenia devotio en fer aquells per que eran de la ley de Moyses. Axi mateix ha confessat que sino fos stada presa en lo carcer de la Sancta Inquisitio no haguera confessades les dites coses pensantne ja esser absolta e no esser obligada de confessar segons que dessus ha dit. E mes ha dit e confessat que una vegada en lo temps que la Sancta Inquisitio vengue en la present ciutat de Barcelona ella dita confessant e Marquesa Badia e Joana Libiana ses germanes se ajustaren totes tres e dix la una de elles que seria bo que se confessassen als pares inquisidors dels errors que havian fets stants e vivints ab dita sa mare e ella confessant dix que pus que despuys de esser casades havian viscut be com a bones christianes que lo que havian fet essent fadrines stants ab dita sa mare no haurian qui les acusas e creent que eran excusades de haverho confessar. La qual devotament ha damanat de dites coses venia e misericordia.

Item mes trobam e clarament consta com Gabriel Rabaçer sartre apres de esser posat en los carcers de la Sancta inquisitio e apres de esser per nos amonestat charitativament que confessas la veritat ha dit e confessat que ell stant en una casa de una conversa en la ciutat de Barcelona la dita conversa en lo temps de la fruyta e creu que era en lo mes de setembre dix a ell confessant que fes hun dejuni e que Deu li faria molt de be lo qual dejuni ell confessant per inductio de aquella feu en aquesta manera que no manja de tot lo dia fins a la nit fins que veheren les steles e abans de sopar ell confessant damana perdo a la dita conversa. E mes dix e ha confessat que ell ha fet lo dit dejuni per tres o quatre anys ab la dita conversa e ab altres persones. E mes ha confessat que ell ha observat e colt lo dia del dissapte moltes e diverses vegades abans que vingues la inquisitio en la present ciutat de Barcelona e apres que la inquisitio fonch venguda en Barcelona lo serva e colgue per un any o dos e dits dissaptes servava e colia en aquesta manera ço es que lo dissapte demati apres de esser levat se partia de casa e sen anava al encant e no tornava a sa casa fins a dinar e no faea faena axi com acostumava en los altres dies e al depres dinar aximateix sen anava de casa e no faea faena. E una persona veent que ell no faea faena reprenia a ell confessant es barallava ab ell dientli - per que no feu faena - e ell confessantli  deya que curas de simateixa en mal viatge. E mes ha confessat que es veritat que lo divendres al vespre ell encenia en sa casa dos o tres lumeners per devotio del dissapte e una persona algunas vegades li apagava dits lumeners ço es alguns de ells. E mes que lo divendres al vespre ell confessant se lexava de fer faena e la dita persona li deya per que no faea faena e ell confessant li deya - cura de tu en mal viatge. - E aximateix ha confessat que servava e colia los dits dissaptes per tant com li havian dit que Deu manava colre los dissaptes e que era cosa bona e sancta e que per tant ell confessant colia e servava dits dissaptes pensant e creent era cosa bona e sancta. E mes que los sobredits errors e peccats que nunqua los confessava a son confessor e que sen stava de confessarles per temor e vergonya tement que per allo no lin vengues algun damnatge e que ell no haguera confessat les dites coses si nol haguessen pres e nol haguessen portat a les presons de la Sancta inquisitio. E mes ha confessat per la ceguedad en que ell era posat ell no crea en les coses ques fan en Sancta mare Ecclesia empero que apres ha hagut conexença de la sua error e que per ço ses tornat a la Sancta fe catholica e creu vertaderament tot ço e quant Sancte mare Ecclesia creu e en aquesta fe vol viure e mori pregant als pares inquisidors li vullen atorgar e donar venia e misericordia.

Axi mateix se monstra clarament com la dita Isabel muller den Francesch Pallares apres que es stada presa en los carcers de la Sancta inquisitio e apres que fonch per nos dits inquisidors per dues vegades amonestada caritativament que confessas tots los crims dela heretgia e apostasia que comesos hagues contra nostra Sancta fe catholica ha confessat com ella per inductio de na Clara madastre sua muller den Barthomeu Limona quondam pare della confessant ella en lo temps de les figues e dels raims en lo mes de setembre ha fet un dejuni que no manja ni begue de tot lo dia fins a la nit les steles vistes e al vespre del dit dejuni abans de sopar ella dita Isabel per ordinatio de la dita sa madastre ells besa la qual sa madastre dix a ella dita confessant que com beuria a la nit trobaria un flori dor en la taça e que per miracle ley trobaria. Lo qual dejuni dix la dita Isabel ques nomenava de Equipur. Lo qual dejuni ella apres feu per tres vegades ço es per tres anys seguents en lo dit mes de setembre ensemps ab los dits son pare e sa madastre e sempre los demanava perdo lo vespre del dejuni els besava les mans abans de sopar. E mes se monstra com a vegades apparellava per lo dit son marit una certa vianda en que mettia spinachs ciurons molto carn salada e ous. Aximateix la dita Isabel apres de esserli donada la demanda e petitio per lo procurador fiscal en scrits e esserli donades ses deffenses ha confessat com ella confessant ha fet lo dit dejuni de Equipur en lo mes de setembre tantes vegades com la sabut axi abans de esser casada ab En Francisco Pallares com apres de esser casada lo qual dejuni faea en aquesta manera ço es que dejunava tot lo dia fins a la nit que les steles eran en lo cel. Lo qual dejuni faea per inductio de una tia sua nomenada Elionor Colella muller den Colell lo nom del qual no sab la qual es morta. La qual tia sua deya a la dita Isabell semblants paraules. - Isabel dema o tal dia sera lo dejuni feslo. - E axi ella confessant faea lo dit dejuni e com venia al vespre demanava perdo a la dita Elionor e li besava les mans. Lo qual dejuni ella confessant ha fet sempre fins que vingue la Sancta inquisitio en la present ciutat de Barcelona si donchs no era malalta o indisposta o que nol sabes car sempre quel sabia lo faea. Lo qual dejuni ella dita Isabel sabia be que era de juheus e per servar la ley dels juheus ella confessant lo faea. E mes ha confessat que ella no ha servat ni colt los dissaptes e aço per que no fos descuberta car ella be tenia voluntat e devotio de colre e servar aquells si pogues. Empero dels divenres a vespre ben ha colt alguns axi abans de esser casada com apres de esser casada e que en lo temps que ella faea los dits dejunis e les altres coses per ella dessus confessades stava e era fora de la creença de la Sancta ley evangelica e de la ley de nostre Senyor Deu Jesu-Christ e crea que en la ley de Moyses se havia a salvar car en altra manera ella confessant no faera les coses que ha confessades. E mes se monstra clarament com tots anys se confessava a son confessor empero que no confessava lo peccat de la heretgia per quant ella no pensava lavons que guardar la ley de Moyses e dels juheus fos peccat. De les quals coses be e devotament ha demanat perdo venia e misericordia.

Item se monstre clarament com la dita Aldonça muller den Gabriel Comte essent presa en los carcers de la Sancta Inquisitio apres de esser per nos dits inquisidors charitativament admonestada per tres vegades que confessas la veritat dels crims de la heretgia e apostasia havia fet e comes contra nostra sancta fe catholica e apres de esser li donada la demanda e petitio per lo procurador fiscal de la Sancta inquisitio ha confessat com ella dita Aldonça essent de edat de X en XI anys de que ha XXV anys poch mes o menys stant ella ab En Daniel Bages e ab Beatriu muller de aquell de la ciutat de Barcelona ab los quals stigue per temps de tres anys e mig una donçella nomenada Elionor que era germana de hun nomenat Pere Pujol venint lo temps de les figues de burjaçot e dels rayms dix a ella confessant que venia un dejuni e que havia de dejunar en tal manera que no havia de manjar de tot lo dia fins a la nit e axi ella fonch contenta de fer lo dit dejuni ensemps ab la dita Elionor e ab los dits En Daniel Bages quondam e ab la dita Beatriu muller de aquell. E de fet lo faeren tots ensemps e al vespre del dit dejuni ella confessant demana perdo als dits En Daniel Bages e a la dita Beatriu muller de aquell. E lo dit dejuni feu ab los sobredits per tots los dits tres anys e mig que stigue en dita casa. E mes que en lo dit temps la dita Beatriu muller del dit Daniel Bages lo divendres a la vesprada se lexava de fer faena e manava a ella dita Aldonça que endressas casa e lavava e scombrava casa e axi ella ho faea. E axi mateix ella confessant lo divenres a vespre per manament de dita Beatriu natejava (netejava) los cresols e aquells encenia ab metxes noves e aquells no apagaven fins que ells mateys se apagaven e les dites Beatriu e Isabel apparellaven lo divendres la vianda que havian a manjar lo dissapte e una vegada o dues les dites Beatriu e Isabel apparellaven una certa vianda ço es spinachs com ciurons e ous e altres coses e de dita vianda apparellada lo divendres manjaven lo jorn del dissapte tots los de casa ço es lo dit Daniel Bages e Beatriu e Elionor e ella dita Aldonça confessant. E mes que en lo dit temps que dita Aldonça Comte stigue en dita casa tenia devotio en colre lo dissapte e si pogues servar e colre aquell que ho faera per quant crea la ley dels juheus axi com li havian donat entenent que era bona. E mes que per ordinatio de la dita Beatriu ella dita Aldonça levava lo greix de la carn e la posava en sal e apres de una stona la posava a coure e que quiscun any tant com ella stigue en dita casa les dites Beatriu e Elionor en la quaresma pastaven pa alis e ella confessant tant be sen manjava axi com ley donaven lo qual pa ella confessant manjava per devotio que tenia en la dita pascha dels dits juheus la qual pascha es en la quaresma abans de la pascha dels christians. E que es veritat que en tot aquell temps que ella dita Aldonça Comte stigue en casa del dit Daniel Bages ella stigue appartada de la Sancta fe catholica e crea en la ley de Moyses axi com li havian donat a entenent (entendre). Dels quals peccats e errors la dita Aldonça be e devotament ha damanat venia e misericordia.

Segons que de totes les coses damunt scrites totes e sengles e de moltes altres mes largament conste en les confessions per los damunt dits davant nos judicialment fetes e per los processos contra ells fets e actitats als quals en tot e per tot nos refferim. E vist com tots los damunt scrits e nomenats han confessades les dites llurs errors heretgies e apostasies devotament e ab animo e cor de esmenar llur vida tant quant havem pogut veurer e conexer. E jatsia que de rigor de justitia poguessem proceir contra ells e quiscun de ells agrement e dura per ells esser tan durs e obstinats en llur mala secta e creença e remissos e pareosos en llur convertiment empero consyderant que nostre Senyor Deu Jesu-Christ es misericordios e clement lo qual los perdonara si vertaderament se convertiran a ell e aquell conexeran e adoraran per Deu vertader e creuran en los articles de la Sancta fe catholica e de bon cor se penediran dels errors e crims per ells comesos. E per quant nos nos devem conformar ab la sua Sancta doctrina e de la sua Sancta Ecclesia catholica la qual es clement e piadosa haguda nostra delliberatio e consell sobre les dites coses e volents nos dits don Pere bisbe de Barcelona e Antoni Contreras e Pere Pariente inquisidors declinar e seguir mes a misericordia que no al rigor de justicia havents Deu davant los ulls de la nostra pensa del qual proceeixen tots los judicis drets e justs havem trobat que devem declarar axi com ab tenor de la present nostra sententia declaram los dits Joana Libiana vidua que fonch den Franci Libia quondam Marquesa muller den Pau Badia Chatherina muller den Galceran Bertran scriva del Rey nostre senyor Gabriel Rabaçer Isabel muller den Francisco Pallares e Aldonça muller den Gabriel Comte e cascu de ells esser se transpessats (transpassats más arriba) e esser se tornats en fer e servar los ritus e cerimonies judaiques e esser incorreguts e incidits en los crims de heretgia e de apostasia e haver servats e guardats los ritus e cerimonies judaiques e esser stats heretges e apostatas de la Sancta fe catholica christiana. E per lo semblant esser e haver incorreguts en sententia de anathema e de excomunicatio maior del temps que los dits crims e delictes commetteren en ça e encara haver incorregudes altres penes en dret e justitia e en los sacrats canones constituides contra los tals e ordenades. Mas per quant los damunt (dits) e cascu de ells usant de millor consell e mes saludable que fins ara no havian usat tengut ni seguit segons que han dit ells se convertexen es tornen es volen tornar e convertir ab vertader e pur cor e no fictament ni simulada a la nostra Sancta fe catholica christiana e a la unio de Sancte mare Ecclesia a la qual demanen esser reduits e reincorporats offerint se prests de abjurar e renuntiar tot specia de heretgia e de apostasia. Per tant si ells abjuraran abnegaran renunciaran e apartaran de si dita heretgia e apostasia de judeizar e altra qualsevol specia de heretgia que haien incorreguda e comesa e confessaran creuran e tenran la nostre Sancte fe catholica e los articles de aquella e ab vertadera fe e ab pur cor e no ficte ni simulat se tornaran a la Sancta fe catholica christiana e les penitenties que per nos los seran injungides e imposades rebran e ab devotio compliran nos stam molt prests e apparellats ab bona e sancta intentio e proposit de reebre aquells e admettre al gremi e unio de la Sancte mare Ecclesia catholica.

(N. E. Este tío es de lo más cansino que se puede leer. 187 veces sale "confes" en el texto. Le gana incluso a Carlos Rallo Badet.)

Et lecta et publicata huiusmodi supra scripta sententia usque in hunc presentem passum et locum et lectore cesante et tacente praedicti Joana Libiana Marquesa Badia Chatherina Bertrana Gabriel Rabaçer Isabel Pallaresa et Aldonça Comte fuerunt interrogati si volebant abjurare in forma juris crimina haeresis et apostasiae per ipsos commissa et omnem speciem heresis et apostasiae et clara voce responderunt se fore promptos et paratos abjurare dicta crimina heresis et apostasiae per eos commissa et omnem speciem heresis et apostasiae et de facto praedicti Juana Libiana Marquesia Badia Chatherina Bertrana Gabriel Rabaçer Isabel Pallaresa et Aldonça Comte adjurarunt dicta crimina heresis et apostasiae per ipsos commissa et omnem speciem heresis Sacrosanctis Dei quattuor evangeliis et signo Sanctae Cru+cis coram ipsis positis sub modo forma et tenore sequentibus.