CLVII, arch. dip. diet. 1460, diciembre. casa de la Deputacio

CLVII.
Arch. de la Dip. Diet. De 1460. Diciembre.

/ Nota: En el margen está escrito el mes, que avanza junto con el texto. Lo omito en algunos casos /.

Dimarts a II. (1) - Aquest dia III hores passades apres del seny de la Ave Maria lo senyor rey essent en la ciutat de Leyda ahon celebrava corts als cathalans apresona son fill lo princep de Navarra e don Johan de Beamunt prior de Navarra e Gome de Frios de casa del dit princep: per la qual preso tota aquella nit e lo sendema axi per los convocats de la cort com encara per los pobles de Leyda tant homens com dones e infans se moch gran dol e grans plors e gemechs per tota aquella ciutat.
- Dimecres a X . - Aquest dia apres dinar partiren de Barchinona los missatgers per lo parlament general que los deputats havien ajustat elegits per anar al senyor rey per lo desliurament de la persona del illustre princep fill seu .
- Dissapte a III. - Aquest die foren posats per diverses places e cantons de la ciutat de Barchinona molts albarans contenents en efecte que com lo senyor rey hagues pres lo illustre princep fill seu per malvada informacio a ell feta perque a la jornada tot hom fos prest ab ses armes a la plaça de la Rambla per veure que sera faedor.
- Dicmenge a VIII . - Aquest dia ans de dinar los reverent e honorables deputats acompanyats de XXVII persones del parlament general de Catalunya feren ficar stepes per a XXVII galeres Ies quals hiversosament fan fer e armar ensemps ab altres galeres que ja son fetes dins la Dreçana per defensio de les mars del dit principat: e tot aço se feya per raho de la liberacio de la persona del illustre princep e primogenit nostre lo qual lo senyor rey detenia en preso. E daltra part provehiren que cent homens armats tinguessen continuament companyia als deputats dins la casa de la Deputacio e provehiren que en cascun portal de la ciutat hagues XXXX homens armats per gordar los portals. E feren moltes altres notables provisions que serien largues de scriure. E aquest mateix die ans de hora de mija nit mossen Galceran de Requesens governador secretament sen ana e fugi de la present ciutat de Barchinona.
E aquest mateix die de dicmenge a VIII de fabrer lo senyor rey gran hora de nit essent ja les taules meses e les viandes del sopar apparellades secretament per una falsa porta del mur que es devant lo monestir dels frares preycadors de Leyda se absenta de la dita ciutat molt secretament en tant que com los missatgers foren muntats alt al palau del bisbe on lo dit senyor posava cuydantloy trobar noy veren sino les taules meses sens pus. E lo sentdema mati saberen que lo dit senyor havia caminat tota la nit e era arribat a Fraga a peu. Aquest die foren tretes les banderes reyal e la del general sobre lo portal principal
de casa de la Deputacio per prosseguir lo somatent contra los mals consellers del senyor rey. Aquest dia fonch parada taula de acordar gent darmes e ballasters qui anassen per deslliurar lo senyor primogenit de preso. E aquest mateix dia trasqueren la bandera del general e la reyal fins al portal de Sent Antoni cridant via fora somatent: e erey lo veguer ab sobravesta reyal. Porta lestandart de sent Jordi Narnau de Foxa e la reyal en Bernat de Marimon ciutada de Barchinona .
- Divenres a XXVII . - Aquest die vench nova en Barchinona com lo sennyor rey qui era en la ciutat de Ceragoça dimecres prop passat a III hores passat mig jorn sentint lo gran exercit de gent darmes que lo principat de Cathalunya havia ja tret en camp per entendre en la liberacio faedora de la persona del illustre don Karles primogenit Darago e de Sicilia lo qual lo dit senyor tenia pres en lo castell de Morella mana soltar e desliurar aquell de la preso on lo tenia de ques moch gran alegria per tota la ciutat de Barchinona .
- Dicmenge primer die . - Aquest die la senyora reyna per manament e ordenacio del senyor rey trasc de la preso del castell de Morella lo illustre don Karles primogenit Darago e de Sicilia fill seu e fillastre de la dita senyora reyna.
- Divenres a VI. - Aquest die la ciutat de Barchinona elegi IIII missatgers ço es mossen Bernat Çapila ciutada P. Johan de Sent Climent mercader Pere Corts barber e En .... Millars sartre los quals havien carrech de exir a la senyora reyna e al primogenit e de regraciar a la dita senyora reyna lo treball que havia hagut per la liberacio del dit senyor e suplicarla que per sa merce per aquesta vegada prenes paciencia en no voler entrar ella ne los de casa sua en Barchinona e aço per cessar molts inconvenients qui sen porien seguir si sa senyoria entrava. E mes havien comissio que nos partissen del senyor primogenit e quel acompanyassen aci en Barchinona. Aquest die los deputats e XXVII persones del consell representants lo principat de Cathalunya elegiren per embaxadors lurs los magnifics e honorables mossen Nicholau Pujades artiacha de la mar mossen Arnau de Vilademany cavaller e en Franci del Bosch ciutada de Leyda per anar la via de Tortosa per on venien la senyora reyna e lo senyor don Karles primogenit qui novament ere exit de preso: e havien special carrech de dir a la senyora reyna inter cetera que plagues a sa senyoria no volgues entrar a present en Barchinona ne volgues que los de son consell o familia lur hi entrassen e aço per cessar molts inconvenients quis porien seguir: e daltra part havien comissio que no perdessen lo senyor primogenit de vista o ....
- Dijous a XII . - Aquest dia de dijous a XII de març a IIII hores apres mig jorn entra en Barchinona lo iIlustre senyor don Karles primogenit Darago e de Sicilia lo qual novament exia de la preso del castell de Morella on lo senyor rey son pare lavia tengut pres. E foncli feta molt gran festa car del pont de Sent Boy fins en Barchinona tot lo cami daça e dalla a dos cors fonch ple de ballesters e de gent armada uns ab ballestes altres ab llances e pavesos e altres armes axi ofensives com defensives ab lurs standarts trompetes e tamborinos. E ultra aço de lochs en lochs li exien los infants ab canyes en les mans e ab penons altres ab ballestes fetes de vergues de magraner ab los abrers de canya e spases e broquers de fust e altres infanteses mostrants gran alagria de la sua delliurança e beneventurada venguda cridants: Karles primogenit Darago e de Sicilia Deus te mantenga. E isquerenli a rebrel los deputats e los consellers de Barchinona no pas tots plagats mas quascuns ab sa cavalcada acompanyats de molta notable gent entrels quals foren ab los dits deputats lo archabisbe de Terragona los bisbes de Barchinona e de Vich e molts abbats priors canonges e diverses altres ecclesiastics comte de Prades vezcomte Dilla e molts nobles cavallers e gentils homens e honorables ciutadans artistes e menestrals en grandissima quantitat. E ultra aquesta gent armada qui per tot lo cami com dit es de Sent Boy fins en Barchinona tenian al entrant del portal de sent Anthoni fins al portal de la Bocaria hac passats dos milia homens armats qui honradament lo raberen. E com fonch a la porta del Hospital de Santa Creu aqui li hagueren trets tots los orats e ignoscents alt sobre un cadefal ab les cares pintades de vermello e daltres colors armats ab llançes e cervelleres e ab mitres de paper blanc sobre lur cap a forma de bisbes; e com lo dit senyor primogenit fonch al portal de la Bocaria tira per la Rambla avall fins al portal de Framenors per on entra e tota la Rambla fonch plena a dos cos daça e della de gent ben armada e be en orda quascuns ab lurs standarts ques creu hi havia passats IIII mil homens armats manestrals de diverses confraries: e axi sen vench lo dit senyor per lo carrer Ampla fins al Born per lo carrer de Montcada per la Boria per les places del Blat de les Cols e de Sent Jacme passant davant la deputacio e per la plaça Nova ana posar a casa de mossen Franci Dez-pla a la plaça de la Cocorella. E al vespre foren fetes grans alimares per tota la ciutat. Placia Deu que en bon punct hic sie ell entrat a honor e gloria de Deu e a profit dels pobles de Barchinona e de tot lo principat de Cathalunya. Amen.

(1) Las desavenencias de la casa real de Aragón entre el rey don Juan II y su primogénito don Carlos de Viana, tan amado de los catalanes por sus prendas, por sus persecuciones, prisión y muerte, que algunos atribuyen a su madrastra la reina doña Juana Enríquez, para que reinara su hijo don Fernando el Católico, después del referido rey don Juan, ocasionaron la insurrección del Principado; y no terminó esta guerra hasta el 1472, en fuerza de la capitulación otorgada en Pedralbes entre el rey y la ciudad de Barcelona, que insertaremos en este lugar con algunos pasajes de los antiguos Dietarios, por creerlos dignos de ver la luz pública.

- Dicmenge a XXI . - Aquest die hora ja tarda poch ans del toch del seny de la Ave Maria tornaren de Vilafrancha de Penedes los missatgers que lo principat de Cathalunya hi havia tramesos divenres prop passat. E mochse gran alagria per tota aquesta ciutat per la bona nova que aportaren dels capitols que la senyora reyna com a procuradriu del senyor rey havia fermats de la concordia seguida entre lo dit senyor de una e lo illustre primogenit fill seu e tot lo principat de Cathalunya de la part altra (Se halla esta concordia y otros muchas documentos de la época en el archivo de la Ciudad. ). E de continent lo senyor primogenit vench ab gran luminaria de entorxes a la Seu e per semblant los deputats e consellers de Barchinona e infinit poble e foren tocats los senys majors e tots los altres senys e squelles de la Seu e lo rotlo de les squelles e los orguens majors e fonch feta gran luminaria per tota la Seu. E devallaren baix a la capella de la beneita santa Eulalia cors sanct de Barchinona e aqui ab gran alagria començaren a cantar lo Te Deum laudamus e hac ni de tals qui per sobres de alagria les lagrames los corrien per la cara e apres muntarensen dalt e feren una solemne professo entorn de la Seu. E aquella mateixa nit si be sere assats vespre fonch feta crida per tota la ciutat que lo sentdema tothom fes festa e regas e scombras les carreres: e fonch ordonat que lo vespre prop seguent tothom fes grans alimares. E mossen P. Torrent conseller en cap de Barchinona per sobres de alagria perdey lo capero de grana de la consellaria.

1461. Setiembre.
SANT KARLES PRIMOGENIT DARAGO E DE SICILIA.
- Dimecres a XXIII. - Aquest die entre III e IIII hores de mati passa desta vida en la gloria de paradis la sancta anima del illustrissimo senyor don Karles primogenit Darago e de Sicilia lo qual fini sos dies en lo palau reyal major de aquesta ciutat de mal de pleusulis: mochsen grandissim dol en Barchinona e per tot lo principat de Catalunya per la gran e bona amor que ell portava a tota la nacio cathalana quil havien tret de preso el havien lunyat e separat de la ira e furor del senyor rey son pare.
Loat e beneit sia lo nom de Deu a qui ha plagut separar ten sanct e virtuos senyor daquells qui tant lamaven el volien.
/ Nota: beneit sia lo nom de Deu - tant lamaven el volien; el: y lo – y lo volien, e lo volien, et lo volien. Encara no apareix la i latina, pero sí la y grega.
mal de pleusulis: pleuresía, o más bien tisis.
/

- Dijous a XXIV ....
- Divenres a XXV. - Aquest die comença de fer miracles lo beneyt senyor don Karles qui gori una fadrina contreta e sana una dona perelitica.
- Dissapte a XXVI. - Aquest die continuant de fer miracles lo dit senyor don Karles primogenit Darago inlumina alguns sechs gori contrets e feu molts altres miracles en gran quantitat.
- Dicmenge a XXVII. - Aquest die lo beneyt senyor continuant sos miracles gori dos infants geperuts que staven prop lo hospital gori una dona de cranch e feu parlar un mut e feu molts altres miracles cascun jorn successivament. / Nota : cranch : cranc : cáncer /.

Idem miracles ut supra:
Dilluns a XXVIII.
Dimarts a XXVIIII.
Dimecres a XXX.
Octubre.
Dijous primer de octubre ....
Divendres a II.
Dissapte a III.
Dicmenge a IIII.
Dilluns a V. - Aquest die de dilluns que comptavem V del present mes de octubre lo cors del illustrissimo senyor primogenit qui del dia que fina sos benaventurats dies en ça ne havia stat faent infinits miracles en mig de la gran sala del palau reyal major de la ciutat de Barchinona fonch aportat ab grandissima honor e processo a la Seu de la dita ciutat on havia elegida sepultura traentlo per la plaça del palau fins a la cort del vaguer passant per la plaça del Blat per la capella den Marcus per lo carrer de Moncada per lo Born per lo carrer Ample per lo Regomir e sent Jacme devant la deputacio e fins al portal major de la Seu e aqui fonch posat alt sobre lo cadefal que li havien fet sobre les scales de santa Eulalia sots lo capell ardent a la custuma reyal ab ses banderes Darago de Sicilia de Navarra e standart alt arborats ço es una bandera a quascun dels IIII pilars qui sostenien lo dit capell ardent. E fonch portat lo cors del dit senyor en aquesta manera primerament passaren XVIIII o XX brandoners los quals portaven bastaxos quascu de sinquanta siris dels quals ni hac cent de Barchinona cent de Leyda cent del bisbe de Barchinona cent del bisbe de Vich cent del bisbe Doscha cent de don Johan de Beamunt sinquanta de don Johan Dixer sinquanta de mossen Bernat Çapila L de mossen Bernat Fivaller cent quen feren los marmessors del dit senyor e molts altres barons qui ni feren: pero los deputats no ni feren per ço com lur poder es limitat en despendre e no han poder de ço a fer. Apres vengueren les creus de la Seu de les parroquies e de Ies ordens qui foren XIIII en nombre. Apres vengueren los capellans de les parroquies apres los frares de la Merce primers Agustins e Carmelitans plegats ço es Agustins a la part dreta e Carmelitans a la sinestra Preycadors e Framenors mesclats ço es Preycadors a la part dreta e Framenors a la sinestra. Apres vengueren los capellans de la Seu puys los canonges ab lo bisbe de Vich qui li havia dita la missa ans que fossen partits de la sala del palau e puys venien gran multitut domens de dones e dinfants uns descalsos altres en camisa e panys e en altres diverses maneres fort devotament qui havien rebuda miraculosament curacio de diverses malalties per intercessio de la santa anima del beneyt senyor primogenit. E passats aquests venie lo cors del dit illustrissimo senyor dins una tomba de fust cuberta dun rich drap de vellut vellutat carmesi brocat dor e al dessus li fonch posada una molt bella spasa reyal cuberta de vallut carmesi gornida dargent daurat. E portaven lo cors alt sobre los muscles los tres primers consellers de Barchinona ab daltres barons cavallers gentils homens e ciutadans honrats ab gramalles negres e caperons vestits. Apres venia lo illustre fill natural del dit senyor primogenit qui pot haver en torn V anys ab los nobles don Johan de Beamunt don Johan Dixer don Johan de Cardona Xarles de Cortes e molts altres barons cavallers gentils homens officials menistres scuders e mossos de casa del dit senyor tots ab gremallas e caperons de saques vestits plorant e sanglotejant fort piadosament e dolorosa e aquests foren passats CCCCLXXX. Apres venien los restants dos consellers de Barchinona. Apres tantost venien los deputats ab gramalles e caperons vestits de drap negra e ab ells vengueren bisbe Doscha e comte de Pallas ab gramalles negres e caperons vestits. Apres vench gran colp domens e de dones tots a la mescla ab gran devocio: e creuse que passaven nombre de XV milia persones entre tots.
- Dimarts a VI. - Dimarts a VI doctubre fonch fet gran e notable ofici de requiem en la Seu de Barchinona on lo die passat fonch aportat lo cors del dit illustre primogenit e mes dejus lo capell ardent a la guisa reyal. E preycay lo reverend mestre Francesch Queralt del orde de Preycadors confes que fonch del dit senyor qui molt longament recita la sua virtuosissima vida e la gloriosa fi que feta havia ab molts miracles. E hac tanta de gent a oir aquest sermo que no es memoria domens que may sia stada vista tanta generacio en una jornada dins la Seu de la dita ciutat.

1462. Junio.
- Dimecres a VIIII (9: IX). - Aquest dia lo rey en Johan segon Darago ab veu de publica crida fonch publicat per enemich e acuydat del principat de Cathalunya e tots
aquells qui en sa companyia son o seran daqui avant.
- Divenres a XI. - Aquest dia la reyna dona Johana Darago fonch publicat per enamiga del principat de Cathalunya.
- Dimecres a XVI. - Aquest dia depres dinar isque la bandera e la host de la ciutat de Barchinona de que fonch capita mossen Johan de Marimon e anave entre mossen Miquel Dezpla conseller en cap e mossen Manuel de Montsuar deputat acompanyat de molta notabla gent de peu e de cavall e quascuna confreria hi feu socors de gent a peu com mes posqueren. Portava la dita bandera lo honorable en Bernat Benet Çapila e tiraven la via de Balaguer ahon se deya que era entrat lo rey en Johan contra la forma de la capitulacio per ell fermada e jurada ab lo principat de Cathalunya .
- Dilluns a XII de dit (1) envers las nou hores de mati los dos consellers que per lo consell de XXXII foren elets partiren de la present ciutat per anar al dit senyor pera comunicar de la dita capitulacio lo qual senyor era a Pedralbes: e anant hagueren nova com lo dit senyor venia a Nostra Dona de Jesus e axi los dits consellers anaren alli e aqui trobaren lo dit senyor e feta llur reverencia segons se pertany e lo dit senyor los rebe molt benignament e ensemps entrarensen dins la sagristia de la dita esglesia e aqui estigueren ço es lo dit senyor rey los dos consellers e mossen Gaspar Ferreres ab un segretari del dit senyor appellat Coloma e alli estigueren de las XII horas de mitg jorn fins a V hores de vespre e axi lo dit senyor sen torna la volta de Pedralbes hont tenia lo camp e los consellers sen tornaren en Barcelona.
- Dimars a XIII de dit envers las VIII horas de mati los dits consellers e mossen Gaspar tornaren al senyor rey lo qual los espera a Pedralbes anant. Com foren a la primera creu de pedra la qual es appellada la creu den Bergallo isqueren al encontre dels dits consellers tres capitans del dit senyor rey ab molta gent de armas ço es mossen Joan de Ulapando aragones mossen Esteve den Conau e mossen Joza de Empurda los quals reberen los dits consellers ab molta alegria els acompanyaren fins a Pedralbes hont lo dit senyor tenia son real e alli estigueren los dits consellers negociant ab lo dit senyor e menjaren tant quant alli estigueren en la taula del senyor rey e estigueren alli fins al dijous al vespra que sen tornaren en Barcelona: e tornats tantost la nit mateixa feren plegar consell de XXXII e XII per cloure la capitulacio feta entre lo dit senyor rey e la ciutat e de fet tots concordes lloaren e aprovaren la dita capitulacio.

(1) Siendo esta relación del Dietario del archivo del antiguo Consejo de Ciento más extensa que el de la Diputación de los estamentos, la hemos preferido para la colección.
/ Nota: los quals reberen los dits consellers ab molta alegria els acompanyaren.
ELS : y los acompanyaren, después de Pompeyo Fabra: i els van acompanyar /.

- Divendres a XVI de dit envers VIII hores tots V consellers ensemps ab lo sotsindich de la ciutat anaren la volta del palau real hon trobaren don Joan de Calabria loctinent del rey Renat: e aqui llegida una cedula per lo sotsindich en la qual la ciutat li retia la fidelitat per ell prestada al dit rey avi seu e fet aço de continent mossen Luis Setanti e mossen Joan Matheu consellers se partiren de sos companyons e anaren a cavalcar en casa mossen Luis Setanti hont estavan las cavalcaduras aparellades e de aqui partiren e anaren la volta del portal hont feren lo portal obrir perque tota la gent pusques hixir com fins en aquella hora stiguesen tancats durant lo mati de la demun dita capitulacio. E apres los dits mossen Luys Setanti e mossen Matheu tiraren la volta de Pedralbes hont lo dit senyor era e foren alli vers hora de mitg jorn e tantost se meteren tots cuatre segons havian acostumat: e estan axi per donar conclusio a la dita capitulacio com vench envers las cuatre hores apres mitg jorn fou cridat que aportasen un missal lo qual fou aportat alli per mossen Joan Lambert procurador del dit monastir: e aportat lo dit senyor rey jura tota la dita capitulacio presens lo comte de Cardona e de Prades bisbe de Girona compte Galitzano sicilia don Anton de Cardona don Matheu de Moncada abat de Poblet mossen Joan Pages vicecanceller e molts altres nobles homens e cavallers en gran multitut: e fet aço lo dit senyor hisque del retret e fon a la cambra major e parat devant la finestra de la dita cambra de peu vingueren molts cavallers gentilshomes e ciutadans e molta altra gent los quals eran venguts de Barcelona a besar la ma e fer reverencia al dit senyor e lo dit senyor los rebe ab molta afabilitat: e a cap de poch los consellers qui aqui eren presents prengueren comiat del dit senyor e cavalcaren e axi aquella nit arribaren en Barcelona vers las sis hores de vespre e foren fetes alimaries.
- Dissapte a XVII de dit a II hores apres mitg jorn lo dit senyor rey don Joan vench la volta de Barcelona per intrar en la dita ciutat e los consellers e veguer e consols de la Llotja ab prohomens e molta altra gent ab VI trompetes devant los dits consellers isqueren a cami del dit senyor fins a la creu de pedra appellada den Bargallo e tots plegats vingueren la volta de Valldonzella e aqui lo dit senyor feu cavallers mossen Castells uxer del dit senyor e apres tira la volta del portal de San Anthoni hont lo baluart fon romput al mitg endret del portal e del cami general: e essent lo dit senyor dins lo baluart feu cavallers mossen Bernat Darmandaris mossen Joan Ferrer Ferrando de Robolledo e molts altres e axi lo dit senyor intra per lo dit portal e tira dreta via fins al portal de la Boqueria e apres tira Rambla avall fins al portal de la Dresana per lo Dormidor de sant Francesch e per lo carrer Ample fins als Cambis e fins al Born e per lo carrer de Moncada fins a la capella den Marchus e per la Boria fins a la plassa del Blat a sant Jaume al palau episcopal hont lo dit senyor descavalca per raho com aqui li isque la professo de la Seu hont lo reberen molt solempnement e daqui avant lo amanaren fins al portal major de la Seu hont fou apparellat lo bisbe de Gerona vestit com a bisbe e assegut en una cadira ab una veracreu en las mans: e lo dit senyor se ajenolla aqui e adora la dita veracreu e jura tots los privilegis de la esglesia: e apres al costat del dit bisbe intrarensen dins la Seu fins al altar major hont lo dit senyor feu oracio e apres devallaren a la capella de santa Eulalia hont per lo semblant feu oracio e apres a peu anaren la volta del palau real hont lo dit senyor pres posada e foren sis hores de vespra.
- Dijous a XX de dit los honorables consellers ensemps ab XXIIII promens ço es VI de cascun estament elegits per prestar la faeltat al senyor rey anaren al palau real e essent en la gran sala del dit palau trobaren aqui lo dit senyor rey lo qual seya en sa cadira real e aqui prestaren llur faeltat al dit senyor rey. E axi se acaba la llamentosa guerra entre los catalans e lo rey en Joan.

capitulacio-juan-ii-aragon-reg-3392-fol-64-16-octubre-1472

CLVIII letres-batalla-comte-iscle-mossen-torrelles-franci-dez-valls

Tomo I, texto XXXII, carta, Pere Torrelles, capita general de les armades

XXXII.

Reg. 2.252, fol. 110. 18 de agosto de 1409.

Lo rey Darago et de Sicilia. - Capita. Si nous havem scrit tro açi clarament nostra intencio dalcunes coses que dejus se contenen nous en merevellets quar la raho es per tal com dalcuns fets en que erem en perplexitat quen deviem fer voliem haver consell del sanct pare e que hi fossen presents maestre Viçent Ferrer lo prior de la Vall de Jhesuchrist e mossen Francesch Daranda. E de fet apres que per nos li es estat demanat lo dit consell huy hora de vespres lo comte Durgell e tots los de les corts que celebram als cathalans foren devant nos supplicants quens plagues hoir alcunes paraules quens volien explicar devant lo dit sanct pare: e nos volents condescendre a lur supplicacio fom devant ell ensemps ab los propdits de les corts los quals nos supplicaren humilment ab moltes persuasions e belles rahons que faeren a fundar lur supplicacio que volguessem pendre muller e que aço per cosa del mon no volguessem dilatar si desijavem la salut e bon estament de nostres regnes e terres. E feta la dita supplicacio tantost lo dit sanct pare pregans ens consella publicament presents los dits supplicants e presents encara los dits maestre Viçent lo prior e mossen Francesch Daranda que volguessem condescendre a la dita supplicacio la qual a son parer era no solament justa e rahonabla mas encara expedient e fort necessaria e que no volguessem la execucio daquella differir. Ladoncs per nos fo respost al dit sanct pare e als dessus dits que pus ells ho consellaven e los propdits nos en supplicaven que a nos plahia pendre muller e que ho fariem tantost: e de fet ab la ajuda de nostre Senyor Deus ho entenem a fer fort prestament. E en aquell mateix instant diguem al dit sanct pare e als de les dites corts que nos proferiem e de fet ho compliriem de anar personalment en Sardenya prestament e que puys complida la execucio dels sards iriem al regne de Sicilia per visitar e consolar aquell: e que si la reyna que pendriem per muller era prenys abans que nos hic partissem lexariemla açi e que si prenys no era lans en menariem. Noresmenys lus proferim de posar soltament lo fet de la justicia en mans de certes persones quey sien deputades per les corts et de certes persones que nos hi deputariem les quals sens consultarne a nos la posen en bon e degut estament: e que si cas sera que en res hi discrepen o nos puxen concordar que hi proceesquen ab e de consell del dit sanct pare: e de totes aquestes coses axi lo dit sanct pare com los de les dites corts hagueren fort gran plaer ens ho regraciaren molt. Perque com nos entenam portar a execucio infalliblement totes les coses dessus dites manamvos que com pus prestament porets nos trametats amarinada e ben aparellada la galea dels Cans car nos la farem armar açi e ja hi havem posada taula per armar e en aquella Deu volent passarem personalment en aqueix regne. Lo dit sanct pare ha manat devant nos a mossen Johan de Luna que sen torn aqui encontinent ab los CC rocins ab quey era passat lo qual tantost se deu recullir e tornar aqui. Semblantment haurets dins breus dies mossen G. R. de Muncada ab los L bacinets e L pillarts que la ciutat de Valencia hi tramet quar ja creem que sia partit a la hora dara. Perqueus pregam e manam que consolets e confortets tota la gent darmes que es aqui ab vos per nostre servey els digats quar axi ho farem de fet que per una daquestes dues galeas que son açi vos trametrem moneda ab quels sostengats tro que nos siam aqui on serem Deu volent dins breus dies e rahonaremvos largament moltes coses. En una letra que mossen R. Torrelles frare vostre vos tramet porets veure et per aquella saber moltes altres noves que a present nous curam scriure. Dada en la casa de Bellesguard sots nostre segell secret a XVIII dies dagost del any MCCCC nou. - REX MARTINUS. - Dominus rex mandavit michi - Bernardo Medici. - Dirigitur a mossen P. Torrelles capita general de les armades etc.

 

http://amnesiahistoricainduida2.blogspot.com/2018/08/bellesguard.html

 

Bellesguart, Bellesguard

 

 

 

“Bellesguart, situado más allá de la iglesia de la Buenanueva, como adivinará enseguida el menos versado de estos asuntos, equivale a Bellavista. El sitio es, realmente, tan delicioso y pintoresco, que nada tiene de extraño que los antiguos condes de Barcelona lo escogieran como lugar de recreo, fortificándolo y rodeándolo de todas las comodidades apetecibles.

 

 

Las primeras noticias que del castillo de Bellesguart se encuentran en la historia remóntanse al siglo XII. Dos siglos más tarde, mejorada la posesión y convertida la fortaleza en verdadera mansión senyorial, aprovechando el ofrecimiento del rey don Martín albergóse en Bellesguart el llamado papa Benedicto XIII, quien huyendo de la peste reinante en Perpiñan, vióse obligado á pedir un asilo á nuestro monarca. 

 

Hoy, del histórico castillo de Bellesguart apenas queda el nombre, escrito en un montón de ruinas, que dentro de breves años habrán sin duda desaparecido del todo”.

Dins la “Descripció de les excel·lències de la molt insigne ciutat de Barcelona” d'en Dionís Jeroni Jorba, al 1589, trobem una altra resenya: 

 

“A prop del Monestir de Pedralbes, hi ha moltes torres de senyors particulars i un Castell anomenat de Bellesguard, antigament dels Reis d'Aragó, el qual estava tancat de les seves muralles i torres. Un gran pati, una font i cisterna, una horta molt bonica, i una llotja amb columnes i insígnies de reis d'Aragó. Una capella, dues galeres amb vint finestres; on es pot veure Barcelona, i el mar, i una sala d'armes, la presó, capella, rellotge, i és lloc molt sa.”

 

L’any 1408, Martí I l’Humà, el darrer rei del casal de Barcelona, va adequar aquestes terres per a construir-hi el seu palau d’estiu. Davant de les magnífiques vistes de Barcelona que tenia des d’allà, va decidir batejar el lloc amb el nom de Bellesguard. Allà el rei Martí I hi va fer repòs i també hi va dirigir els seus estats. Del 1408 al 1410, la torre va ser testimoni dels darrers anys de la dinastia reial del casal de Barcelona i allà s'hi van viure una munió de fets decisius per al futur de Catalunya. Podem trobar diferents esments a les antigues cròniques.

 

/ En el pdf que transcribo yo NO hay tildes, y hay bastantes diferencias con el texto de abajo, el que tengo yo es la edición de Próspero de Bofarull y Mascaró,

colección documentos inéditos archivo corona aragon tomo I

Lo rey:

 

Capitá. Laltra dia reebem una letre vostra ab la qual nos significavets com apres que fos arribat ab Lestol en Castell de Caller nostre molt car Primogenit lo Rey de Sicilia vos aculli molt be, è com habent gran plaer de vostra vinguda vos feu Marescal de que habem aut fort singular plaer é loy grahim molts; placia á nostre Senyor Deus que li dó longa vida e salut ab aquella prosperitat quel nostre cor é lo seu desijen. 

 

Sapiats que Digmenge à XIIII. del present mes estants en la  Casa de Bellesguard é desijants molt saber novelles de nostre molt car Primogenit lo Rey de Sicilia è de la sua host veem de la finestra de la nostra Cambra venir una Galea de las parts de Lebant que arriba en la Playa de Barcelona; é à cap de un poch fo ab nos en Guillem Pujada, quins dix que la dita Galea venia de Sardenya, è que portaba bona nova, pero que ell encara no la sabia; E apres fort poch estants Nos en la dita finestra veem venir Mossen Jacme Roure é an Joan Bartholomeu ab III harauts fort corrents, é abans que fosem dos trets de Ballesta prop de la dita Casa de Bellesguard comenzarem tots cridar á alteus veus, é venguerem cridant Victoria, Victoria, Aragò et S. Jordi: E pujants alt en la dita Casa faerennos reverencia, ens donarem las Letres que portaban del dit nostre molt car Primogenit, é de vos, è dels altres ens recitaren largament lo fet de la Batalla é de La Victoria que sen era seguida é de la presos de S. Luri es quals havia quinse jorns, que eren estades fetes è encara res non sabiem de que aguem inextimable plaer, è singular consolacio é per sobres de goig prenguemnos à plorar. 

 

E encontinent votam de anar á la Seu de Barcelona é de enclourens aqui per tenirhi Novena è complir atres vots que ja habiem fets, esperants la bona novella desusdita. Mas per tal com era gra Digmenge, e axi com sabets no acostumam de cavalcar aquell Jorn la donchs nons moguem. Mas lo dilluns seguent á IIII apres mija nit cavalcam, é anamnossen dret cami á la dita seu en nos oncloguem, que non som exits despuijs. E aqui som rebuts ab gran processo é devotes oracions é pujamnosen tantost al Altar major é puys devallam à Santa Eulalia continuants Tostemps les dites procesò é la Salve Regina, é oracions molt devotes ques dien Cascum Jorn en la dita seu é en los Monasteris, è Esgleyes de Barcelona per retre laors é gracies á Nostre Senyor Deus de la gracia quens à feta, Per tal quen haiats plaer vos significam que som en bon punt é ben sans en tota nostra persona per gracia Divinal. Manants, é pregantsvos quens scrivats soven de la salut é bon estament del dit Rey nostre molt car Primogenit é del fet de la Guerra è del estament daquteix Regne, é de totes noves que sabrets quia singular consolacio ne haurem. E sapiats que son estats fort maravellats de la Batalla quia be sab nostre molt car Primogenit que no era axi empres. E digasli que Nos lo pregám ab fort gran affeccio que nos torn soven á fer semblants coses, quia la sua Persona presa molt é no la deu axi arriscar, com ha fet, ne exposar à fortuna zoque pod segurament é sens perill aconseguir axi com sara sens tota falla per divinal gracia quia Nos è ell havem bon dret al qual nostre Señyor Deus no sab ne hacostumat fallir ne noure.

 

Apres que haguem reebudes les dites letres e bones novelles vench à Nos Manuel de Cassi ab letres sobrel socorrs, quel dit Rey nostre molt car Primogenit demana. E per tal com per raho de la dita Novena que tenim en la seu no podiem anar á les Corts encontinent tremesem als de les dites Corts que venguessen azi á Nos, é faeronho. E posamlus devant, com pus graciosament poguem, lo dit fet, è ells preserenho fort be. E esperam fermament é sens tot dubte quel fet haura bon cumpliment è spatxat recapte. 

Maestre Vicent Ferrer es azi en há ja estat ben per VI setmanes, é diu Missa alta, é preyca fort merevellosament cascun Jorn en que ha continuament de VII millia en VIII millia persones. E ha preycat è fet Loffici azi en la seu devant Nots, é cantat esemps ab tota la gent quey era la Salve Regina á altes veus. E ha seguida la processo per la Ciutat la qual es estada fort devoata solepne é molt bella, en que havia de XXV millia Persones en sus qui la siguiem. E no sab hom que jamay en Barcelona se faes processo que per tanta gent fos seguida, ne tant devotament acompañyada. A present noy ha altres noves fino que el Papa Sera aci en Barcelona lo primer dia Dagost primer vinent. E entenem lo acullir com pus honorificament porém. E metremlo en lo Palau mayor. E Nos, mudaremnos en lo menor. E la primera vegada queus scrivam faremvos saber largament laculliment, e la festa , els entremesos , é altres honors, que fetes li haurem per tal quen haiats plaer. Nos, escrivim al dit Rey nostre molt car Primogenit pregantlo que no partesca de Caller en aquests dos mesos qui venen de calor. E si nostra molt cara filla la Reyna de Sicilia era aqui ab ell, Nos ne hauriem fort gran plaer. E que la poria fer anor aqui ab dues ó tres dones tant solament, é a que totes les altres ensemps ab tota la Roba, fino ab aquella que necesariament hauria menester, romanguessen en Sicilia ab la mes Gent que pogues de sa Casa en manera quels Sicilians estinguessen ab bona esperansa de ella retornar en breu, quia pus lo consell del dit Rey resident en Sicilia romangues en bon orde, no li calria tembre que res si mogues, quia tot stara  a pla, maiorment per la prosperitat è asenyalada favor que Nostre Señyor Deus li dona, per quens manam quel instets de nostra part que ho fasa quia son ben avenir seria.

 

Dada en Barcelona sots nostre Segell secret á XXII. dies de Juliol del añy MCCCC nou.

 

REX MARTINUS - Creem que beus recorde que quant partits de Nos vos donam Carrech pregassets de nostra part al dit Rey nostre molt car Primogenit, que confirmás al Monastiu de la Vall de Jesu-Christ la donacio que li faem dels Lochs Daltura è de les Alcubles. Per queus pregam, manam que tengats aprop lo dit Rey, è porets vosen informar ab en Pere Companyò qui sen porta translat aqui de la Donacio dessusdita. Dominus Rex mandavit mihi - Bernardo Medici - Dirigitur à Mossen Pere Torrells.

Sententia contra Jacobum de Casafranca Locumtenentem Regii Thesaurarii.

Sententia contra Jacobum de Casafranca Locumtenentem Regii Thesaurarii.

Jhesus-Christus.

Los noms de nostre Senyor Deu Jesu-Christ e de la gloriosissima Verge madona Sancta Maria mare sua humilment invocats.

Vist per nos don Pere per la gratia de Deu e de la Sancta Seu apostolica bisbe de Barcelona e frare Joan Enguera mestre en Sacra Theologia del orde dels preicadors e don Francesch Pays de Sotomayor inquisidors de la heretica e apostatica pravitat en les ciutats e diocesis de Tarragona Barcelona Urgell Vich Gerona e Elna per la mateixa Sancta Seu apostolica creats e deputats lo proces criminal davant nos actitat e ventilat entre lo venerable promotor e procurador fiscal de la Sancta inquisitio de la una part agent e denunciant e Jacme de Casafranca loctinent de thesorer per lo Rey nostre Senyor en lo Principat de Catalunya habitador de la ciutat de Barcelona convers e de linatge de jueus davallant de la part altra defenent en e sobre la peticio e demanda e denuntiatio per lo dit promotor fiscal contra aquell feta dada e intentada en la qual dix e deduhi que lo dit Casafranca fonch familiar e continuu comensal de Sanct-Jordi e apres que de aquella isque (: isqué, passat o participi de eixir, ixir; exitus; salió) foren grandissims amichs e que dit Casafranca apres que ha tengut casa per si menjava e bevia junctament (: juntament, la c se perd) en una taula moltes e diverses vegades sols e altres vegades ab jueus e conversos e persones sospitoses de nostra Sancta fe catholica e que lo pare de dit Casafranca es convers e de linatge de jueus e que son pare fonch heretich reconciliat e sa mare presa per heretica e morta en los carcers de la Sancta inquisitio e que es casat ab muller que es stada heretica reconciliada e que altres molts parents de dit Casafranca e de sa muller son stats reconciliats e condemnats per heretges e apostatas e que havia trencats molts digmentges e festes manades per Sancta mare Esglesia faent en aquells faena e manant a altres persones quen faessen anant a cassar los dias dels digmenges demati sens oir missa trencant molts dejunis e quoresmes de Sancta mare Esglesia no dejunant en aquells e menjant carn e ous formatge e altres coses prohibides per Sancta mare Esglesia e que havia solemnizades moltes festes e ritus e serimonies dels jueus en special los dissaptes en companya de dit Sanct-Jordi e ell sols e ab altres persones en aquesta manera. Que lo divendres a vespre se lexava e abstenia de fer faena e negotiar tant com podia e lo dissapte aximateix se abstenia de negocis e expeditions e faea apparellar les viandes a la judaica lo divendres a la nit per el dissapte specialment ammi menjant aquell lo dissapte per devotio de la ley de Moyses e que havia fetes e servades les paschas de jueus ab dit Sanct-Jordi e altres persones menjant pa alis carn e altres viandes judaicas e de quaresma faea apparellar viandes ço es carn e altres coses per fer la pascha dels jueus e convits que en aquella faen e per que era quaresma e la carn e altres viandes no fossen sentides mettian arengades (arenques) al foch per que la olor de aquelles fos sentida. E que moltes vegades es anat per oir legir la biblia e ley de Moyses e la oida legir a la forma judaica axi de jueus com del dit Sanct-Jordi e que havia donat almoyna pera jueus qui studiaven faentse la barba lo divendras per honor del dissapte vestintse camises netes atteviantse de altres robes los dies dels dissaptes dient orations judayques (pone jadayques) ensemps ab dit Sanct-Jordi dients certes orations judaiques avegades sens ell no senyantse del senyal de la creu ni benehian la taula ab lo dit senyal de la creu ni dehian algunes orations catholicas. E com alguns conversos morian faea venir alli jueus e fahien alli les cerimonies judaicas dient orations judaicas immo verius maledictions. E mes que ab altres conversos e jueus havia entrevengut en fer la festa de la Vijola dels jueus de la circuncisio que fan los jueus a sos fills quant nexen menjant e bevent creent e approvant les cerimonies judaiques e no creent en lo (pone la) Sacrament del baptisme. E que dits Sanct-Jordi e Casafranca sempre que anaven als lochs hon havia jueus posaven en casa de aquells menjant e bevent de les viandes apparellades a la judaica en una taula ensemps ab dits jueus. E acullia en sa casa aci en Barcelona los dits jueus menjant e stant tots juncts en una taula menjant dit Casafranca de les viandes que los jueus havian mortes a la judaica e que diverses vegades havia fetes degollar a jueus les aves e volateria que havia a menjar a la manera judaica e aço sovint tant com podia e que dits Sanct-Jordi e Casafranca sublimaven les perdius e aucells que havien a menjar ab oli segons fan los jueus e no ab sagi de porch ne ab carn-salada comunicant ab jueus e tractant ab ells de les cerimonies judaicas e al temps que havia a naxer algun fill o filla al dit Casafranca faea venir en sa casa jueus perque faessen orations que esdevenissen les planetes de la nativitat de aquells e que havia vistes fer moltes cerimonies judaicas a altres persones que no ha revelades ans aquelles ha consentit e approvat com a fautor deffensor e receptor de heretges. E que tots temps havia habitat e conversat ab heretges famosos enemics de nostra Sancta fe catholica e sere burlat dels cristians de natura blasfemant aquells e maltractants los dient los paraules injurioses dientlos que no eren dignes ni merexedors de besar en el cul a la sua mula abstenint e guardantse de menjar carn-salada de porch lebres cunills e altres coses per la ley de Moyses procurant que los testimonis que havian testificar en la Sancta inquisitio fossen presos per la Cort secular e ques desdiguessen de sos dits. E que havia fetes e perpetrades moltes altres cerimonies judaicas segons mes largament appar en la dita peticio e demanda. Vist com lo dit Casafranca interrogat sobre la dita petitio e demanda e en altra manera ha dit e confessat que en temps del rey don Joan de gloriosa memoria ell dit Casafranca e Joan de Sanct-Jordi heretge e heresiarcha com anaven en la cort del dit rey don Joan posaven los dos en una posada e vehia lo dit Casafranca que lo dit Sent-Jordi legia e studiava de continuo en la biblia e moltes voltes vehia que lo dit Sanct-Jordi communicava e practicara ab jueus quant hi havia jueus en la ciutat o vila o lugar hon aturava dita cort e disputava ab dits jueus de materies e coses de la biblia e veya e conexia ell dit Casafranca que lo dit Sanct-Jordi prenia gran pler de communicar e praticar ab los dit jueus de dites coses de la biblia. E mes que essent dita Cort en Çaragoça vehia ell dit Casafranca que lo dit Sanct-Jordi anava a oir un libre ques deya Rabbi Moyses de Egite de un jueu Rabbi Castella que stava en la dita ciutat al Cosso en una torra de la muralla vella e que aço sab ell dit Casafranca per quant algunes vegades ell e lo dit Sanct-Jordi anaven a la casa del dit jueu e dit Sanct-Jordi se restava alli oint dit libre e dit Casafranca diu sen anava e lexaval alli e que lo dit Joan de Sanct-Jordi tenia molta pratica e conversatio ab dit jueu. E mes dix que lo dit Sanct-Jordi menjava carn los dissaptes e en alguns divenres. Empero de Sanct-Jordi deya que ho fahia per indispositio de son ventrell. E mes que lo dit Sanct-Jordi tenia molta pratica e communicatio ab jueus specialment ab los jueus cavallers de Cervera e que venian moltes vegades dits jueus en Barcelona e posaven dormien e menjaven en casa del dit Sanct-Jordi. E mes dix que sab que lo dit Sanct-Jordi en les quaresmes menjava carn e dehia que ho fahia per ses indispositions. E que dit Sanct-Jordi en les coses que se apparellaven en la olla no permettia que hi mettessen carn salada de porch pero que dehia que ho faea per que li faea mal al ventrell. E mes ha confessat lo dit Casafranca que son pare e sa mare son stats de linatge de jueus e que son pare e sa mare foren presos per la Sancta inquisitio e que na Blanquina muller sua fonch reconciliada en temps de gratia. E mes ha confessat ques recorde que en temps del dit rey don Joan essent en Cervera lo dit Jacme de Casafranca hon stava per les morts ana una nit a casa de un mestre cavaller jueu que par a ell confessa que sa muller havia parit e ana alli un vespre ni sab si era vijola ni no vijola e alli se recorda que feu collatio e apres sen torna a sa posada pero que no stigue alli per judeizar ni per altra cerimonia judaica e que ha rebuts en sa casa en Barcelona hostes jueus e que dels cavallers hi posa no sab qual e que ell dit Casafranca e sa muller tots en una taula menjaven ab dits jueus e que no li recorda si los dits jueus faen sa benedictio en la taula o no e que creu que ell dit Casafranca confessant menja Ammi posant en casa de dits jueus pero que no sab si era en dissaptes o no e que essent fadri en Çaragoça li par que tremettent jueus pa alis a casa de son pare axi com ne tremettien en altres cases de homens de be que ell ne menja e que veya moltes vegades que lo dit Sanct-Jordi legia en la biblia en diversos lochs specialment en Cervera Monblanch Monço e Gerona e algunes vegades lo ohia parlar de dita biblia ab jueus conversos christians de natura frares e ab capellans e a vegades ohia ell confessant a soles e que pot esser que haia ohit ell confessant ab lo dit Sanct-Jordi algunes voltes de algun jueu de la biblia pero que no li recorde de certa scientia e que se recorde que un temps ell dit Casafranca e Sanct-Jordi dehian una matinada del psaltiri e aço los dura per algun temps no li recorda quant e que no li recorde que al entrant de taula o al exint diguessen alguna oratio. E mes dix que li par que aquella vegada que diu que ana a casa del dit cavaller que havia parit sa muller que lo dit Sanct-Jordi stigue ab ell dit Casafranca e que nos recorde si hi anaren convidats o de son propri motiu e que nos recorde que en dita festa hi hagues molts jueus ni juyes e que nos recorde hi hagues altres conversos e que la casa de la muller del dit Cavaller parida stava luny de la casa hon dit Casafranca posave per quant la casa de la dita parida era al Capcorral e dit Casafranca posava en lo carrer major pus avall de Sanct Agosti. E interrogat per lo Senyor inquisidor si a la dita festa de la parida fonch principalment per honrarlos o per alguns negocis que tingues ab son marit de negociar. E dix que no creu que hi fos per negocis. E mes confessa que era veritat que a ell dit Casafranca era greu per que dit Sanct-Jordi faea gran offici de acullir jueus en sa casa. E mes dix que son pare de ell confessant tenia tres fills e IIII (4) filles e les tres (3) filles eran majors e ell confessant era major dels dits. E vist com lo dit fiscal accepta les dites confessions en quant per ell e per part sua faen e en les coses negades demana esser admes a la prova. E vistes les proves que lo dit procurador fiscal dona e administre contra lo dit Casafranca e vistes les deffenses per part del dit Casafranca produides e presentades trobam per merits del dit proces com lo dit Casafranca devalle de linatge de jueus es convertiren en temps del beneventurat Sanct Vicent empero tornaren al vomit e al judeisme e que lo pare del dit Casafranca era de tres anys com se converti de jueu a christia pero fonc nodrit en lo judeisma ab dits sos pares e mare que tornaren al dit judeisma faent los dejunis judaichs fins que fonch casat e apres que fonch casat ab Blanquina mare de dit Casafranca quasi cascun any faeren dits dejunis judaichs segons appar en la confessio del dit pare del dit Casafranca la qual feu davant los reverends senyors inquisidors denant los quals fonch reconciliat. E la mare del dit Casafranca mori en los carcers de la inquisitio e apres fonch per heretica condemnada ab los quals lo dit Casafranca fonch nodrit fins a XIII o XIIII anys. Es trobe com un dia del Corpus-Christi passava la processo en la ciutat de Çaragoça per la carrera la mare del dit Casafranca ensemps ab altres juyes filaven en una casa e feuse a la finestra e mirant lo cors precios de Jesu-Christ dix tals o semblants paraules “placia al dio que no haguessen mes poder tots los quit porten que tu tens” (dientho del cors precios de Jesu-Christ.) E fonch represa per una juya dientli que no devia dir tals paraules. E mes se monstre com lo dit Sanct-Jordi fonch un famosissim heretge heresiarca dogmatista e enemich de nostre Senyor Deu Jesu-Christ e de la sua preciosissima Mare e de la sua sancta fe catholica christiana lo qual Sanct Jordi essent en la vila de Perpenya no tement nostre Senyor Deu Jesu-Christ ni als homens dix e affirma publicament que “aqueix que vosaltres dieu Jesu-Christ yo he fet portar lo proces de Hierusalem e fonch legitima rita et justament condemnat per sos merits.” E mes se trobe com lo dit Sanct-Jordi predicava en lo seu hort en la present ciutat de Barcelona a conversos dient los que la ley de Moyses era bona e sancta e que la ley de Jesu-Christ no valia res e que lo Messies vertader promes en la ley no era vengut induint los a fer les cerimonies judaiques e entre les altres heretgies del dit Sanct-Jordi se trobe com feu e scrivi de ma sua un libre lo qual dona a Bernat Beget quondam reconciliat a transladar en lo qual libre lo dit Sanct-Jordi parlava molt en favor de la ley de Moyses e molt contra la Sancta fe catholica de Jesu-Christ e contra la virginitat de la gloriosissima Verge Maria mare sua affirmant sempre que lo Messias vertader promes en la ley no era vengut. Ab lo qual Sanct-Jordi lo dit Casafranca ha tengut summa e intima amistad familiaritat e conversatio essen los dos com a carn e ungla e anima e cors anant e venint stant e dormint menjant e bevent ensemps en diversos lochs e temps e en la casa del dit Sanct-Jordi venian molt sovint jueus e communicaven ab ells stant en casa de dit Sanct-Jordi dormint e stant manjant e bevent per XII e XV dies que tot lo mon sen scruxia car en Barcelona noy podien star jueus sino tres dies. E mes trobam que los dits Sanct-Jordi e Casafranca communicaven e legien libres grans en lo studi de dit Sanct-Jordi es retrahien ab dits jueus en una cambra e aqui staven dos o tres dies no havent hi christians de natura e axi mateix se tancaven en lo studi ab dits jueus e no permettien que hi entras algun christia de natura. E axi mateix se tancaven en una cambra (pone cambaa) ab un jueu e tot hom deya que lo jueu los legia dels quals conversos se troba que son stats tots condemnats per heretges. E mes avant que dit Sanct-Jordi legia la biblia en los sinch libres de Moyses “Oies nostron Deu oies Adonay Adonay nostron Deu Deu hu.” E aço legia al dit Casafranca e a altres conversos. E aço lo divenres a vespre e quant los dits Sanct-Jordi e Casafranca anaven en la Cort del rey don Joan de gloriosa memoria tots temps posaven en cases de jueus e com noy havia jueus posaven en casa de conversos e en les dites cases fahien venir jueus ab los quals disputaven de les coses de la biblia e menjaven ab ells e quasi era fet hostal de jueus en manera que hon se vulla que stiguessen sempre tenien tracta e conversatio ab jueus menjant bevent et dormint ab ells. E mes que en casa del dit Casafranca en Barcelona a la plaza de la Trinitat posaven jueus hon staven per X (,) XII e XV dies contra las ordinations de Barcelona hon no podian star mes de tres dies menjant bevent e dormint. E stant ensemps (en semps, escrito separado, pero significa junto) ab dit Casafranca e sa muller en una mateixa taula menjant tots de la vianda degollada per dits jueus. E en Cervera menjaven en cases de jueus volateria degollada per jueus. E mes que en Montblanch per semblant menjaven ab jueus volateria degollada per jueus dant la benedictio o mes maledictio los dits jueus ab orations judaiques. E aquesta manera tenia lo dit Casafranca tambe en casa sua quant hi havia jueus. E mes que no menjave carn de porc. E lo dit Casafranca en sa casa faea carn salada de cabro de la qual menjaven Casafranca e sa muller e enlardaven les perdius ab oli e sal e aygua e no may ab sagi. E perque una vegada los havian posat en la vila de Verges porch en la olla assaborint la cuyna conexent que hi havia porch no volgue menjar ni de la cuyna ni de la carn e reprengueren molt los mossos per que hi havien mes porch en la cuyna. E mes en presentia de dit Casafranca essent ell loctinent de Thesorer e essent en sa casa parlant dels presos alguns conversos dehien han menjat porch dehia laltra hoc (: sí, en lengua occitana, de la cual el catalán es un dialecto como los otros) e encara fetge (hígado) dehia laltre. Ara be teniu los per recommanats teniu los la ma.

E aximateix altres vegades los dits conversos fahien relatio a dit Casafranca de les enquestes que tenian contra los christians de natura e dit Casafranca los demanava qui son e ells responian ja es sabut guays son e ell deya quant ha que hi stan aquells deyan tants dies ha e dit Casafranca deya be poch ha lexau los star. E mes se troba que affavoria molt los conversos e tractava mal los christians de natura. Aximateix trobam que en Cervera stigue en la festa de la vijola que fonch feta per circuncidar un jueu fill de un tal Cavaller jueu de Cervera e alli stigue per dues o tres hores hon foren los dits Sanct-Jordi e Casafranca e stigueren en dita vijola e alli faeren collatio ab los jueus la qual vijola est festa de jueus e fonch feta ab ritu e cerimonia judaica. E mes que essent en Pedralbes lo dit rey don Joan de gloriosa memoria en temps de la guerra faeren obrir una cuxa de molto e apres de uberta lo dit Sanct-Jordi present dit Casafranca trague lo que era dintre la cuxa e apres de aquella menjaren los dos. E mes que lo dit Casafranca deya que lo psalm de “dixit Dominus domino meo” nol havia fet David sino un secretari seu e que lo "magnificat" nol havia fet nostra Senyora la Verge Maria sino Maria germana de Aron. E mes trobam que los dits Casafranca e Sanct-Jordi vehian llurs mullers guardar los dissaptes e no les ne reprenien abans hi consentien. E mes los dits Sanct-Jordi e Casafranca en los divenres a vespre e en los dissaptes no negotiaven de son offici tant com en los altres dies ans tant com podien se apartaven de negocis en dits dies es retrahien en lochs secrets a communicar de llurs coses. E mes trobam que los dits Sanct-Jordi e Casafranca celebraven la pascha dels jueus en la ciutat de Gerona en lo carrer de Sanct Lorenç en casa den Joan Çarriera (ipsa riera: ça) convers lo qual era stat jueu la qual faen en aquesta manera que essent en la setmana Sancta en temps de la pascha dels jueus lo Rabbi dels jueus de Gerona venia alli e portava pa alis e una caçola de vianda en que havia I troç de cabrit o anyell (agnus : cordero) e ous cuyts e portava aximateix una scudella en que havia certa cosa que semblava fos mostalla e del vi dels jueus e abans que sopassen En Joan Vidal Samso convers legia e com havia legit sopaven los dits Joan de Sanct-Jordi e Jacme de Casafranca e altres conversos e com havian sopat tornava lo dit Rabbi e com era tornat legien altra vegada e en laltra torna lo dit Rabbi dels jueus ab I capo o gallina e pa alis e vi e alli se dinaren e los vuyt jorns que durava la dita pascha dels jueus lo dit Rabbi los portava vianda e ells cuynaven de aquella e un dia vengue en una casa hon posaven los dits Sanct-Jordi e Casafranca de un convers e rahonantse lo dit Casafranca dix al dit convers tals o semblants paraules. "Tu dels nostres es” e aquell dix “quins vostres” e lo dit Sanct-Jordi dix Jafodi es axi axi com nosaltres” e lo dit convers respos "yo so bon christia e com a christia vull viure e morir" e lavors lo dit Casafranca lansa la ma sobre lo coll del dit convers e dixli “ans es be tu nostre." E aximateix se trobe com los dits Sanct-Jordi e Casafranca essent fugits per les morts celebraren la dita pascha dels jueus del pa alis ab altres conversos menjant pa alis per vuyt jorns que durava dita pascha e ades menjaven peix ades ous e no menjaven pa levat sino

pa alis e la muller del dit Sanct-Jordi e altra persona compraren aynes noves per fer dita pascha ço es olles plats scudelles e altres aynes les quals dehian que compraven per que nos servissen de les aynes en que se eran servits entre any e havian servit al pa levat e durant dita pascha no faen faena abans folgaven e les dones sestaven en casa e los dits Sanct-Jordi e Casafranca sen anaven a passajar. E mes trobam que lo dit Casafranca feu los dejunis judaycs en casa sua açi en Barcelona a la plaça de la Trinitat ab altres persones en lo mes de deembre per moltes vegades. E aximateix trobam com los dits Sanct-Jordi e Casafranca per algun deyan una matinada del psaltiri e en la fi dels psalms no deyan gloria Patri. E mes trobam com essents los dits Sanct-Jordi e Casafranca en la vila de Montblanch per raho de les morts un jorn vengueren en dita vila dos jovens jueus studiants castellans e lo sacrista de la schola dels dits jueus quis deya En Jucef de Blanes ensemps ab los dits studiants jueus anaren als dits Sanct-Jordi e Casafranca que eran en la plaça del Blat de la dita vila de Montblanch e lo dit Sanct-

Jordi demana al dit Sacrista qui eran aquells jovens e dit Sacrista dix que eran jueus pobres studiants qui acaptaven e lavors lo dit En Sanct-Jordi mette la ma a la boça e dona als dits jueus studiants almoyna. E aço fet se gira lo dit Sanct-Jordi al dit Casafranca dientli e tu nols donaras almoyna e lavos lo dit Casafranca mes la ma a la boça e dona als dits jueus studians almoyna. E mes que dit Casafranca consentia que levassen lo greix de la carn e lavarla de la sanch e posarla en sal al modo judaich e que may se confessava sacramentalment sino despuy que es venguda la inquisitio. E mes trobam que set o vuyt mesos abans que dit Casafranca fos pres en los carcers de la Sancta inquisitio essent en lo scriptori en casa sua a la plaça de la Trinitat de Barcelona deya e feya la oratio judaica del Quiria setma tenint los ulls girats mirant al cel badayllant e axi badayllant deya "Adonay nuestro Dio Adonay uno.” E mes trobam que foren trobats entre la roba del dit Sanct-Jordi quant fugia per la inquisitio be XXX prepucis de infants retallats tots enfilats en un fil e guardats entre roba. E moltes altres coses trobam que ha fetes dites e perpetrades lo dit Jacme de Casafranca contra nostra Sancta fe catholica christiana segons mes largament appar en lo dit proces al qual en tot nos refferim. Vistes totes les altres coses en los dits processos contengudes e totes les coses que veure e mirar se deuen. Oides les dites parts en tot ço e quant han volgut dir e allegar fins que es stat denunciat e conclos en la dita causa e assignat a sententia segons que a major cautela los assignam als presents dia loch e hora haguda nostra delliberatio e madur concell ab persones de molta scientia e conscientia tenint nostre Senyor Deu Jesu-Christ davant los ulls de la nostra pensa del qual tots los drets judicis procehexen trobam que debem pronunciar sententiar e declarar axi com ab tenor de la nostra diffinitiva sententia pronunciam sententiam e declaram lo dit Jacme de Casafranca de la present ciutat de Barcelona esser se transferit e transpassat als ritus e cerimonies judaiques e de la ley de Moyses e esser vertader heretge judayçat e apostata de la nostra Sancta fe catholica cristiana per la qual causa e raho del temps que comete los dits crims de heretgia e apostasia en ça es stat e de present es de excommunicatio maior e de anathema ligat e illagueat e que devem declarar segons que ab tenor de la present nostra sententia declaram tots los bens del dit Jacme de Casafranca heretge del temps que dits crims de heretgia e apostasia commette e perpetra ança haver stat e esser de present confiscats a la cambra e fisch del Rey nostre Senyor. E per quant la pena dels heretges no solament se exten en aquells mas encara en detestacio dels dits crims a la sua progenia e generatio. Per tant ab lo sobredit consell declaram tots los descendents del sobredit Jacme de Casafranca heretge judaizat e apostata per linea masculina fins al segon grau e per linea femenina fins al primer grau inclusive esser privats de tots officis beneficis e honors axi ecclesiastics com seculars e esser inabils perpetualment per obtenir altres de nou. E per quant la Sancta mare Esglesia no te altra cosa que contra lo dit heretge judaytzat e apostata puxa ne degue fer sino desemparar aquell e remettrel a la justitia e bras secular per que li don segons sos demerits deguda punitio e castich. Per tant ab tenor de la present nostra diffinitiva sententia remettem lo dit Jacme de Casafranca heretge judaytsat e apostata de nostra Sancta fe christiana al magnifich misser Hieronym Albanell en cascun dret doctor Regent la Cancellaria per lo Rey nostre Senyor en lo Principat de Catalunya qui açi es present al qual requerim tant quant de dret devem e podem et non alias que rebe lo dit Jacme de Casafranca heretge judaytsat e apostata per nos desemparat e remes en son for e juy al qual pregam molt affectadament se haja ab ell ab tota clementia e pietat e modere la pena en vers ell citra mortem et sanguinis effusionem et membrorum mutilationem. E axiu pronunciam sentenciam e declaram per aquesta nostra deffinitiva sententia en aquests scrits e per ells. - Petrus Episcopus

barcinonensis. - Frater Joannes Enguera inquisitor. - F. Pays de Sotomayor.

Lata et promulgata fuit dicta et preinserta sententia per dictos reverendos domnos dominum Petrum Dei et apostolice Sedis gratia Episcopum barcinonensem et fratrem Joannem Enguera in Sacra theologia magistrum et Franciscum Pays de Sotomayor inquisitores

haereticae et apostaticae pravitatis in civitatibus et diocesibus Tarraconensi Barcinonensi Urgellensi Vicensi Gerundensi (la primera e está vuelta) et Elnensi ab eadem Sancta Sede apostolica creatos et deputatos et de suarum dominationum mandato alta et intelligibili voce lecta et publicata in dicta Regia platea civitatis Barcinonae per me Joannem Meya apostolica et regia auctoritatibus notarium et scribam secreti Sancte inquisitionis Barcinonae die veneris XVII mensis januarii anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo quinto (1505) praesentibus dictis partibus presentibusque pro testibus magnificis Jacobo Fiella decretorum doctore canonico et decano Sedis barcinonensis Ludovico dez Pla canonico et archidiacono Bartholomeo de Salavert decretorum doctore canonico et Antonio Codo canonico Sedis Barcinonensis magnificisque Petro Antonio Falco civitatis Barcinonae Joanne Gonçales de Resente domino loci de Alcarraç militibus Petro Durall et Petro Joanne Ferrari similiter militibus in civitate Barcinonae domiciliatis et pluribus aliis militibus et civibus Barcinonae nec non discretis Bernardo Texidor presbytero et Joanne Palomeres et me Joanne de Meya notariis et Officii Sanctae inquisitionis Scribis magnaque multitudine Christi fidelium illic praesentium et circunstantium.

(Continúa con la sentencia contra Dalmau de Tolosa)

18 DE FEBRERO.

18 DE FEBRERO. 

Los despachos de que se dio cuenta en esta sesión son los que a continuación se copian:

Als molt reverend nobles magnifichs e honorables mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.
Molt reverend nobles magnifichs e honorables mossenyors. Vuy havem rebudes tres letres una de la Serenissima Senyora Reyna altra de la Senyora Infanta altra del abat de Poblet e de mestre Ferrando translat de les quals vos tramatem dins la present e per quant veem aquest negoci pren alguna dilacio ab correu cuytat havem scrit als dits abat e mestre Ferrando segons veureu en la copia qui es dins aquesta. La nostra intencio es stada de no sperar sino fins a dijous a dinar per quant segons veureu nos desistim dalli avant de la oferta remetent aquella a vostres providencies com tostemps es stada aquella nostra voluntat e intencio. De totes les dites coses vos avisam per correu volant e intencio a fi hajau temps de havernos consultat si res vos occorrera circa les dites coses. E sia la Sancta Trinitat proteccio de tots e direccio del negoci concorrent. Scrita en Leyda a XVII de febrer any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio promptes los embaxadors del Principat de Cathalunya.

Reverend e honorables mossenyors. Vostra letra de XV del present havem rebuda ensemps ab una de la lllustrissima Senyora Reyna e altra de la Senyora Infanta les quals legides vist que aquest negoci pren alguna dilacio e nosaltres som licenciats e demanats anar en Barchinona com per correu vos havem scrit havem delliberet sperar aci fins a dijous a mig jorn per veure si haurem resposta conclusiva de apuntament mogut per la Senyora Infanta e per nosaltres en scrits redigit a fi que si sera tal com desijam e es apuntat nosaltres puixam fer lo que ofert es hon no dijous a mig jorn partirem la via de Barchinona e alli serem ab nostres principals per entendre en lo dit negoci ab intencio de endressar e conduir tot lo quens sera possible a benifici de aquell. Placieus de continent haver dita resposta si haguda no es e venirvosne car al dijous a mig jorn avant no es en facultat nostra restar en la oferta sens voluntat de nostros principals. Recomanantnos sempre en gracia e merce de la Senyora Reyna e de la Ilustra Infanta. Scrita en Leyda a XVll de febrer any Mil CCCCLXI.

Molt reverents egregi nobles e magnifichs senyors. Forem aplegats a Burgalaros acompanyant la Senyora Infanta. Rebe aqui la dita Senyora Infanta hun home ab letra de la Majestat del Senyor Rey e delibera del apuntament que portava fet ab les vostres providencies consultar la dita Majestat. Ensemps scrivi a la Serenissima Senyora Reyna la qual partint de Ceragoça per venir al encontre de la dita Senyora Infanta e en Alfajarí (tilde en la í; Alfajarín) quasi ensemps entrarem air a les oracions nosaltres tostemps acompanyant la dita Senyora. Apres muntants al castell la dita Senyora Infanta e nosaltres a la dita Senyora Reyna notificam premisses degudes recomendacions de tots los embaxadors lo apuntament per les vostres senyories e magnificencies fet a la dita Senyora Infanta encara les grans voluntats que han les vostres providencies en lo servey del Senyor Rey e de la sua Serenitat ab tot repos del Principat e hagut son parlament ab los del consell ha mostrat hun gran enug com tant prestament com ella voldria no ha desempatxat a nosaltres. Per tant com la Senyora Infanta com dit es havia consultat lo Senyor Rey es vist al seu consell esser necessari sperar la resposta de la dita consulta e spera la altesa de la dita Senyora Reyna que aquest negoci no pora haver sino util e desigada conclusio. Certament vehem la grandissima e molt manifesta bona voluntat de la Senyora Reyna e apres nosaltres instants que aquesta dilacio era perillosa e mostrantnos voler partir som stats pregats per lo Senyor Archebisbe e per la Senyora Infanta hi darrerament per la Senyora Reyna que nosaltres degam plegar fins en Çeragoça per benifici dels negocis e perque havem per ordinacio de vostra senyoria dever seguir la Senyora Infanta som devallats a les dites pregaries e mes la Serenissima Senyora Reyna nos ha dit deguessem scriure a les vostres senyories e magnificencies que per expedir aquest negoci sius era ben vist ella molt volenterosament se acostaria fins a Fraga. Senyors de tots aquests fets e del nostre star e de totes les coses ordonau e nosaltres prests som a obeir. El Sperit Sanct conserve a tots en tota prosperitat e pau e rescriviunos de tota intencio del que voleu que façam ab correu volant. De Ceragoça a XV de febrer any LXI - A tota ordinacio de vostres senyories prests el abat de Poblet e mestre Ferrando com embaxadors vostres et cetera.
Dema tramet aquesta ciutat sis embaxadors al Senyor Rey. Crehem queus aprofitaran.

La Reyna.
Reverend venerables pares en Christ egregi nobles magnifichs e ben amats nostres. Per los afers occorrents es venguda a nos la lllustra infanta dona Beatriz nostra molt cara e molt amada cosina e axi mateix los venerables religiosos e amats nostres abat de Poblet e prior de Tortosa e nos anam a Alfajari hon havem conferit dels dits afers e perque de aquells la dita lllustra Infanta havia scrit e consultat la Majestat del Rey mon Senyor e marit nos e la dita lllustra Infanta e per semblant los dits abat e prior som aci venguts on haguda la resposta de la dita Majestat sera respost a les coses que han portades. Speram en nostre Senyor Deu e en la virtut del dit Senyor Rey e en la innata fidelitat e bonea (valenciano; bondad; bondat; bonesa) de vosaltres los dits afers rebran tot bon orde e expedicio en laor de nostre Senyor Deu servey del dit Senyor Rey benifici e repos de la cosa sua e de sos regnes e terres. E sab Deu quant per nos es desijat e procuram axi com per nos ab tota e afectada voluntat es stat fet e per tot nostre poder entenem prosseguir. Vosaltres per semblant procurau ço que dit es ab la bona afeccio e axi com be speram ho fareu e vostres predecessors e vosaltres haveu loablement acostumat. Dada en la ciutat de Ceragoça a XV dies del mes de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - La Reyna.

Molt reverents egregi nobles e magnifichs amichs. Per los afers occorrents per los quals som venguda a la Senyora Reyna segons havia acordat ab vosaltres so stada en Alfajari on la dita Senyora Reyna vench de fet e havem comunicat ensemps e per benifici dels afers es stat necessari consultar lo Senyor Rey e sperant la resposta havem deliberat esser pus expedient venir en aquesta ciutat on prestament haurem la dita consulta e havem ferma sperança en nostre Senyor Deu se acordaran totes coses al servir del dit Senyor Rey e benifici de sos regnes e vassalls. Perqueus prech y (y latina) encarrech ab tanta afeccio com puch que usant de aquella virtut e prudencia que en vosaltres es e be haveu acostumat hajau paciencia si no so tornada aqui axi prest com crehia e en los afers nos faça algun moviment ne novitat mes totes les coses sien en lo stat que les lexi lo que redundara en servey de Deu e del Senyor Rey e pau e repos de sos regnes e vassalls lo que molt desige. E si coneixeu que per benifici dels afers e pus facilment concordar aquells sia mester que la Senyora Reyna se atanças en aqueixes parts scriviumen de fet que yo supplicare sa Senyoria ho vulla fer e confiu o fara. E sia amichs meus la Sancta Trinitat en guarda de vosaltres. De Ceragoça a XV del mes de febrer del any LXI.

Als molt reverents egregi nobles magnifichs honorables e de gran saviesa senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverents egregi nobles magnifichs honorables e de gran saviesa senyors. Vostra letra de XVII del present ab copia de les letres de la lllustrissima Senyora Infanta e reverent abat de Poblet e mestre Ferrando per nosaltres rebuda ha donat a nosaltres causa de entrar en molts pensaments en los quals haviem deliberat no intrar fins vostres providencies aci fossen en presencia de les quals nostres motius fossen ubertament deduhits don comprenguereu (de comprender) quant ab recta justa e sancta intencio nostres deliberacions han procehit. Empero per fer resposta a vostra dita letra en la qual nos incautau ab gran attencio vos respongam ha convengut pensar ultra lo que delliberat haviem. E per ço dient alguna cosa per resposta del que nostre ingeni ha aconseguit vos certificam com la Majestat del Senyor Rey ha fetes empres e preparatoris e continuament fa ab ses letres molt dures contra nosaltres e aquest Principat e ha provehit esser fornits castells e forçes en aquest Principat e altres municions fer per venir en lo que per vostres letres nos significas la sua Majestat havia dit e cominat. Don se ve (no se usaba es, sino se, se diu, se fa, etc) a compendre los tractats quis practiquen esser mes per detenir temps e donar loch al enfortiment que consellen los enemichs de la cosa publica de aquest Principat que no per venir al efecte de repos e majorment considerades les pratiques en temps passat observades e les calliditats que tenen los dits perversos consellers les quals donen causa la Majetsat del dit Senyor anar axi deviant e incerta no prou honorosament pera la corona reyal. Nes pot dir los actes de aquest Principat esser commocions de pobles mas per auctoritat de aquells qui lo Principat de Cathalunya representen los quals per liberacio de la persona del lllustre Primogenit e conservacio de sos drets qui per la Majestat del Senyor Rey no li deuen ne poden de justicia esser levats e per observacio de les leys e privilegis de la patria repos e benifici de aquella han ordonat e procehit en fer dits actes sens jactura alguna e derogacio de la Majestat del dit Senyor si equament si aten. E volen les dites leys e privilegis esser primer lo prejudici reintegrat que en altres tractaments entrar. E per ço dignament es la deliberacio del Principat ya a vostres providencies scrita no entrar en tracte algu fins recobrada fos e liberada la persona del Senyor Primogenit. Ne james es stada intencio de aquesta plaça contra la Majestat del Senyor Rey ben consellada e fahent lo que Rey es tengut fer delliberar o ordonar mas solament es stat provehit obviar al que per iniques e perverses informacions per la sua Serenitat se demostrava fer execucio en gran dan de aquest Principat e violacio de les leys de aquell e per conseguent recau en gran dubte poderse donar nova seguretat sens gran nota de aquest Principat qui en fet no la ha car si nova seguretat se prestave senyalarie la primera fidelitat prestada no esser prou observada. Aquestes coses son de gran ponderositat en aquest Principat e tant mes per ço desigam vostres providencies que tant comprenen esser aci perque millor e pus segurament per tots si pogues deliberar. Per vosaltres se diu esser feta oferta de certa seguretat de la qual vehem se fa mencio en la letra dels dits reverent abat e mestre Ferrando que la porten ya ordonada e no podem prou entendre o percebre com stara perque tant mes nos par recaure en grandissima necessitat vosaltres cuytar la venguda per conclusio fer en aço e ya nons par lo maneig (se lee maueig) comport dos consistoris car prou sera en hu donem bon recapte al negoci per la gran arduitat que importe. E per quant som certs vostres grans industries bastaran molt aci en lo prospero succes e exit daquest negoci en lo qual tots havem obrat ab regulatissima e sancta intencio quant pus afectuosament podem pregam vostres providencies promptament vullen aci esser. E si alguna raho de vostra venguda vos sera vist deure donar a la Senyora Reyna o a la Senyora Infanta poran vostres grans intelligencias aquella donar per miga dels dits reverent abat e mestre Ferrando los quals apres de continent sen venguen o per letra segons millor vos semblara car aquesta per forma alguna no retornaria poder donar a sos missatgers e per tant seria de mes pus ya es vostra embaxada licenciada e absolta segons vos havem scrit tractar donarvos altre poder com lo poder de vostra embaxada sia extint e si pus tractar havieu convendria esser revocat e tornat donarvos lo que nos pot fer puys aquesta ciutat no vol a lurs missatgers poder donar per quant tots temps som stats conformes en deliberacio ab aquesta ciutat la qual no haventhi missatgers nos poria conclusio alguna pendre. Perque es molt e molt necessari prestamenl e ab molta cuyta vingau per honor benifici e repos daquest Principat al qual no haveu acustumat fallir ans virtuosament lo haveu consellat e ajudat en ses necessitats les quals a present majors li occorren que no han en nostres dies perque vullau dilatar en subvenirli venint aci consellant endreçant e ajudantlo com de vostra virtut e integritat se spera. E sia molt reverents egregi nobles magnifichs honorables e de gran providencia senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XVIII de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Als molt honorables senyors los consellers de la vila de Berga.
Molt honorables senyors. Vostra letra havem rebuda en la qual vehem vostra admiracio que nous hajam scrit ne appellats en aquests afers de la liberacio del lllustrissimo Primogenit de la Majestat reyal. E nosaltres segurament som axi be maravellats que no hajau haudes nostres letres car femvos certs que en totes coses e memorials ques sien fets de universitats no havem oblidada aquexa universitat. E per aço encara que sia tart venguda havem rebuda una squadra de gent de aqueixa universitat pregant e encarregantvos segons be haveu acostumat on aquests afers que han tan gran sguart al servey de Deu e de la corona reyal e a la fidelitat de aquella e benifici e liberacio del dit Senyor Primogenit e utilitat de la republica e de la patria la qual toca e ha sguart a tots siau forts e units ab nosaltres car nosaltres en totes coses com dit es que sguarden honor e util vostre e de aqueixa universitat vos haurem a memoria. E sia molt honorables senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XVIII de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al honorable senyer En Johan Ferrer general receptor de les entrades e exides del General de Cathalunya.
Honorable senyer. Per En Johan Dolivella sobrecollidor vos trametem los cinch milia florins dor per lo pagament del sou de la gent de Leyda de Cervera e del camp de Terragona e gent de cavall que aqui se acordara e altres coses juxta los memorials que teniu. Pregam e encarregamvos en tot vos vullau haver segons se confia de vos e que frequentadament nos scrivau de totes les coses que sentireu. Dada en Barchinona a XVIII de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Als molt reverents egregi nobles magnifichs e honorables senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverents egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Vuy entre les deu e onze ores ans de mig jorn havem rebuda vostra letra ab les copies de les letres de la Senyora Reyna e de la Senyora Infanta e dels reverend mossen labat de Poblet e de mestre Ferrando. E vistes totes les dites letres e copies havem deliberat que segons vos havem scrit vos placia venir e no sperar pus altra consulta ne resposta dels dits mossen labat e mestre Ferrando mas venint aqui los sia dit per los pahers de aqui tiren e vinguen la via dreta de aci segons vos havem scrit. E sia molt reverents egregi nobles e honorables senyors la Sancta Trinitat guarda vostra. Dada en Barchinona a XVlll de febrer any Mil CCCCLXl. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Al honorable senyer En Johan Ferrer ciutada de Barchinona rebedor dels drets de entrades e exides del General de Cathalunya.
Honorable senyer. Per En Johan Dolivella qui dema partira Deu volent vos son tramesos altres cinch milia florins dor e axi tindreu ara deu milia florins per pagar totes coses que aqui a pagar se hajen. E la gent de Cervera dien son CC homens de peu pagar los heu lo sou acustumat e fahentlos compte de XIen dia del present mes que som certificats partiren de aquella vila pero vejats (occitano; veigau; veed, verbo ver) vos si son CC homens e nols pagueu sino ab entreveniment de aquella persona que los pahers vos trametran aqui en nom llur per quant ells han feta bestreta a la dita gent e volem axi com es raho que ho cobren. Per los dits pahers de Cervera era stat posat capita a la dita gent hu quis diu Guillem Ramon Doluga lo qual nosaltres no admetriam per quant havem fets aci los capitans e no havem donat loch a neguna universitat de metren. E axi havem scrit als dits pahers. E per tant no doneu res al dit Noluga en nom de capita si empero volra romanir e pendre sou per home de cavall donauli son acostumat a la forma dels altres sens pus ne mes. E si romanir no volia pagaulo a la dita raho de home de cavall e per tans rocins com haja tenguts e per tants dies com stat hi haja sens altre avantatge. Pero abans que nol pagueu sperau lo dit home que los pahers trametran per quant li han feta bestreta a fi que cobrar la puixen. Dada en Barchinona a XVIII de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona al honorable lo batle de Vilanova de La Geltru e a altres oficials a quis pertanga e encara als cullidors e guardes del General al qual o als quals les presents seran presentades salut. Ab la present vos dehim que lexats (occitano; leixeu : dixeu; deixeu; dejéis, verbo dejar) carregar an Johan Lobet patro de calavera (carabela, caravela) XXX botes de vi vermell per portar a Menorcha no obstant qualsevol letres e prohibicions en contrari per nosaltres fetes. Dada en Barchinona a XVIII de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la vila de Cervera.
Molt honorables e savis senyors. Vostra letra havem rebuda e hoida la crehença en virtut de aquella a nosaltres explicada per los honorables Nanthoni Sola paher e En Johan Pere Dodena missatgers vostres. Nosaltres aquella entesa e per experiencia vista la vostra voluntat e obra en totes coses concernents lo benefici de aquest Principat vos regraciam aquella e volem siau certs que sempre aqueixa universitat sera haguda per aquest consistori en special recomendacio en fer per ella quant per qualsevol principal membre del dit Principat se puixa fer. De aço es stada per nosaltres mes stesament dita la intencio nostra als dits vostres missatgers la qual ells vos poran referir. Venint apres al fet del sou dels CC homens per vosaltres tramesos en veritat sta que En Johan Ferrer partint cuytadament no pogue portarsen la quantitat que havia servir al dit sou e per ço nous sia marevella si no ha fel lo pagament aqui. Ara per nosaltres li es tramesa la quantitat e ab letra a ell dreçada la qual ab la present rebreu li dehim que de continent faça lo pagament als dits vostres CC homens per dues mesades que començaren correr a XI del present lo qual dia los dits vostres missatgers nos han afermat que la dita gent parti de aqueixa vila. Del fet den Guillem Ramon Doluga qui per vosaltres serie stat posat capita vos certificam que no es stat donat loch a deguna (de aquí ve dinguna, dingú en chapurriau; ninguna) universitat posarhi tals capitans abans son stats donats e deputats per nosaltres e jatsia hajam molta voluntat en complaureus en totes coses pero per quant a totes les altres universitats qui aço mateix volien es stat dit de no redundaria en greuge vos pregam prengau a paciencia car lo dit capita no pot romanir en la dita capitania si empero volra servir per home darmes en lo tall ques vulle metre sera rebut e axiu scrivim al dit En Johan Ferrer e si anar no volra li scrivim lo pach (le pague; li pago; li pagui) per tants dies quants ha stat en la companyia fahentli compte dels rocins que tenguts ha e axi com als altres homens a cavall se compta e no altrament. Pero per quant per vosaltres seria stada feta alguna bestreta la gent de peu e al dit En Guillem Doluga scrivim al dit Johan Ferrer que no faça lo pagament sino ab entreveniment de aquella persona qui vosaltres hi trameteu afi que puixau cobrar ço que per vosaltres es stat bestret. La Sancta Trinitat vos tinga molt honorables e savis senyors en guarda sua. Dada en Barchinona a XVIll de febrer any Mil CCCCLXl. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor apparellats.

Als molt honorables e molt savis senyors los pahers de la ciutat de Leyda.
Molt honorables e molt savis senyors. Per quant havem sentiment que hun capella qui ha nom mossen Gabriel qui parti daci ahir mati e sen porta letres secretes e cosides en lo gipo les quals dubtam no sien avis de alguna perturbacio de aquests afers que menegam vos pregam e encarregam que prestament provehiu al pont que sia tengut esment al dit capella que sia scorcollat e sabut quines letres porta si seran de avis contra aquests afers segons es dit. E digau En Johan Ferrer qui es aqui per nosaltres que pach al correu portador de la present si es aqui dijous a quatre hores apres mig jorn sis florins dor. E sia molt honorables e molt savis senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XVIII de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona a vostra honor apparellats.

Als molt reverent nobles magnifichs e de gran providencia senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elet residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e de gran providencia senyors. Aqui va lo molt honorable En Johan Agulla sindich e ciutada nostre ab certa companyia informat a ple de certs afers tochans (tocants; tocáns o tocans; tocantes) lo util del Principat. Placieus donarli fe e crehença en tot ço e quant de part nostra per ell vos sera explicat. E sia molt reverend e savis senyors la Sancta Trinitat en custodia conservacio e guarda dels tots. De Leyda a XV de febrer any Mil CCCCLXI. - A vostres beneplacits e honor prests los pahers de la ciutat de Leyda.

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs senyors. Ja per altra letra miha (mía; meua; meva) feta en Cervera a XVI del present vos he scrit vos plagues ab totes vostres forçes spetxar la gent darmes e los consellers per vosaltres a mi donats e fins vuy nom trop sino ab MC homens de peu o MCC e en Viladamany per home darmes ab qualque XX janets (jinetes; jinets o ginets). E jatsia per mils aleujar los qui vingueren apres de mi sia partit de Cervera la present jornada e arribat en la present vila de Tarraga (Tárrega) pero no tinch gens en voluntat de entrar en Leyda ab la gent que dit he sens alguna gent darmes. Perque placieus aquella spetxar e largament avisarme ab vostres letres de vostra voluntat que voleu face. Pregant la Sancta Trinitat vos tinga en sa guarda. Scrita en la vila de Tarraga a XVII de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A vostra honor prest En Johan de Cabrera.
Lo correu parteix daci a Vllll ores de nit deu esser aqui dema a III hores dauli (dadle, verbo dar; doneuli, donéuli, doná, donar, dar) tres florins. Si hi es a les cuatre II florins.
Si per tot sol un flori.

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Deus mijançant e lo glorios sant Georgi (san Jorge; Sant Jordi, Sent Jordi; saint George; Giorgio) essent a cavall en la present vila per fer mon cami la via de Tarraga he pensat attes que aquesta vila es molt fort que algu en nom de conestablia del Principat ab bandera stesa no vingues per ferse fort en la dita vila contra lo dit Principat de scriureus que scrivau als pahers de la dita vila que continuament stiguen ab los portals tancats e que guarden qui entrara e qui exira ne lexen entrar e exir algu que primer no sapien qui es e encara sius sera vist fahedor darlos algunes conestablies Ies quals stiguen a ordinacio dels dits pahers per guarda de la dita vila fahentvos certs com per bona diligencia e regiment de aquells jo ab tota ma gent som stats ben recebuts e provehits de vitualles. Perqueus placia esser prevists a tuicio de la dita vila car molt hi va segons havem vist al ull. Scrita en Cervera a XVII de febrer. - A vostra honor prest lo comte de Modica.

Als molt reverents nobles magnifichs honorables e savis senyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverents nobles magnifichs honorables e savis senyors. Lo die de la dada de la present a les quatre hores apres mig dia per En Pere de Liaga correu havem rebuda una vostra letra ab la qual voleu e demanau vos trametam XXV homens armats per haver la persona del lllustrissimo Princep e Primogenit del Senyor Rey. La qual letra rebuda per nos e nostre consell es stat deliberat de continent treballar per haver los dits XXV homens e trametra aquells aqui a vosaltres en la forma e manera quels demanats (occitano; que los demandáis o pedís; que los demaneu o demanéu). Perque si a Deu plaura lo pus prest que porem haurets (occitano; habréis : tendréis; hauréu o haureu : tindreu o tindréu) aqui en Barchinona los dits XXV homens per fer a vostra voluntat oferintvosne solament haver XXV homens mes encara per satisfer a la honor e servici vostra e de la terra. E manaunos tot ço que plasent vos sia. Dada en Torroella de Montgri diumenge a XV del mes de febrer del any de la Nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLXl. - Los que humilment se recomanen en vostra gracia Barthomeu Proheta e Pere Mir consols de la vila de Torroella de Montgri.

Als molt reverend magnifichs e de gran saviesa mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e de molt gran saviesa mossenyors. Vuy dada de la present a una hora apres mig jorn que tenim a XVI del present havem reebuda una letra per lo correu portador de la present intimantnos que jatsia per altra nos haguesseu scrit demanatnos certa gent de peu pero per lo present attes aquesta vila e terra es constituhida en frontera haveu deliberat la dita gent no anar per no voler evacuar
aquesta terra de gent encarregantnos si res sentim de nou vos ne avisasem. E per quant ab gran afeccio e voluntat haviem deliberat satisfer a vostra ordinacio la dita gent per vosaltres demanada es stada partida daquesta vila e crehem dema que sera dimarts entraran en aqueixa ciutat per representarse a vostres reverencia magnificencia e honorables savieses per fer e exequir tot ço e quant per vosaltres sera ordenat e deliberat segons veureu en la letra del capita de la dita gent a vostres reverencia magnificencia e honorables savieses destinada. Perque pus axi es que la necessitat nou requer vos haurem en gracia que lo dit capita puixa la dita gent tornar per les causes en la dita vostra letra exharades. De novitats si avis ne sentiment algu haurem hajau per cert de continent ab correu volant vos avisarem. Supplicantsvos per semblant de les novitats e sentiments qui pervindran a vosaltres nos vullau avisar. Oferintnos tostemps esser molt promptes en exequir e complir tot lo que per vostres reverencia magnificencia e honorables savieses sera ordenat. E sia molt reverend magnifichs e de molt gran saviesa mossenyors la Sancta Trinitat proteccio e direccio vostra. Scrita en Puigcerda a XVI de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A vostres honor e servey apparallats los consols de la vila de Puigcerda.

Als molt reverend egregis magnifichs e molt savis senyors los diputats del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elet e assignat en Barchinona.
Molt reverend egregis magnifichs e molt savis senyors. Per dues letres la una de XI laltra de Xlll del present vos havem scrit sobre los cent homens quens haveu demanats vos trametessem com volen saber lo sou quels sera donat e pera quin temps e quels sia bestreta aci alguna quantitat supplicantvos de les dites coses nos volguesseu certificar quels dits homens serien a punt e fins aci no havem cobrada resposta de que stam marevellats car aquesta ciutat ha bona voluntat en donar compliment en totes coses que per vosaltres seran deliberades e no stara per nosaltres de trametre los dits cent homens be a punt armats segons nos haveu scrit solament siam informats de vostra intencio sobre les coses dessus dites. Perque mossenyors placiaus rescriurens prest de aquelles e provehir que aci sia bestreta alguna quantitat als que hiran e seran tramesos aqui los dits cent homens molt prestament axi com haveu scrit. Certificantvos com per home propri que per aquesta causa havem trames som informats certament com lo Senyor Rey lo divendres prop passat parti de Alcaniç (Alcañiz, Alkanis, Alcanis, Alqanis) ab lo Senyor Princep e ab mossen de Beamunt e vinga a dormir a Monroig e lo dissapte apres hoyda missa parti de Monroig (Monroyo, Teruel, Matarraña, Mont Roig, Mont-Roig, Monroch, Monte Rubeo) e feu (verbo hacer, hizo; va fer, va fé) la via de Morella ab los dessus dits e lo dit home hoy (verbo oír, oyó; va sentí, escoltá) dir al dit Senyor Rey com lo diluns que sera dema partira de Morella e fara la via Darago. De la Senyora Reyna crehem que haura lexat lo dit Senyor Princep en lo castell de Morella perque ne avisam vostres reverencies.
E pus no dihem per la present sino que la Sancta Trinitat sia continuament en vostra proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XV de febrer del any Mil CCCC sexanta hu.
- A tota vostra ordinacio molt prests los procuradors de Tortosa.

Als molt reverent egregis magnifichs e molt savis senyors los diputats del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elet e assignat en Barchinona.
Molt reverent egregis magnifichs e molt savis senyors. Per altra letra tramesa per home propri de XI del present responents a una altra vostra letra de set vos havem scrit com los cent homens quens demanau volen saber lo sou quels sera donat e pera quin temps supplicantvos nos vullau (mos vullgau; nos queráis) scriure de vostra intencio. Perqueus placia avisarnos de les dites coses car les gents seran promptes certificantsvos mes com som certament informats que lo Senyor Rey ha scrit al comenador de Ulldecona que tinga fornit e a punt lo castell e encara la dita vila lo millor que puixa e axi ho fa e que es certament en la vila Dalcanyiç (de Alcanyiç, de Alcañiz). Lo dit castell e la dita vila Dulldecona segons saben vostres reverencies son clau e entrada de Cathalunya (desde el reino de Valencia) havemvosne volgut scriure perque vostres reverencies si ho deliberaran hi provehesquen segons conexeran. Certificantsvos mes com aquesta ciutat per causa de les coses provehides per vosaltres e scrites ab la dita letra ha provehit esser ben custodida (custodiada) e guardada la ciutat e lo castell de aquella ab guardes e persones havents de aço special carrech e axi ho fem guardar e per semblant farem be guardar lo castell Demposta (de Emposta, de Amposta) per ço que ben guardada la ciutat e los dits castells puxam mils provehir en les coses que vostres reverencies e magnificencies deliberaran. E com aquesta ciutat haja molt necessari forments (tipo de trigo, candeal; Formentera; Formenta, masías cerca de Tortosa, entre Fredes y Beceite) per sa provisio vos supplicam vullau fer dir e ben pregar a consellers de aqueixa ciutat que vullen permetre e donar loch que dels forments que deu fer portar En Johan de Pedralbes aquell nos ne puixa portar o fer portar dos o tres milia quarteres les quals coses vos reputarem a gracia singular. Oferintsnos fer tot lo que sera deliberat per vostres reverencies e magnificencies les quals nos rescriguen tot lo que plasent los sia e tinga aquelles la Sancta Trinitat en sa continua proteccio e guarda.
Scrita en Tortosa a XIII de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A tota vostra ordinacio molt promptes los procuradors de Tortosa.

Als molt reverend e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend e honorables mossenyors. Una letra havem rebuda lo dia de la present de vostres reverencies comemorantnos les congoxes en que aquest Principat es constituit per liberacio del Senyor Primogenit e per quant a vostra noticia seria pervengut que lo vaguer de aquesta ciutat so segramental farie certs enantaments contra lo loch de Sallent lo que seria a vostre parer perturbacio a la tranquillitat en la qual vuy aquest Principat es. E per quant lo dit loch de Sallent es del reverend bisbe de Vich hu dels embaxadors del dit Principat les coses del qual se deuen haver en sa absencia per recomanades nosaltres nos interposassem per donar sossech e repos en lo dit so e actes cominats contra lo dit loch de Sallent. Es veritat mossenyors que lo que lo dit vaguer de açi ha principiat e cominat contra lo dit loch de Sallent e oficials del dit reverent bisbe de Vich es stat procehit a instancia nostra e dels sindichs de aquesta ciutat per alguns graus interessos e prejudicis fets per los dessus dits a la ciquia reyal de aquesta ciutat membre principal e total sustentacio de la vida dels singulars de aquesta ciutat empero considerat per nosaltres lo contengut de vostra letra e motius de aquella jatsia no sia algun tant interes empero per voler complaure a vostres reverencia e honorables savieses havem dat repos lo dia present ab lo vicari del dit reverend bisbe de Vich en lo dit negoci que noy sera mes avant anantat fins retornat lo dit reverend bisbe de Vich e apres per alguns dies si do conclusio tal com havem sperança que nosaltres e aquesta universitat reintegrats del que som stats interessats e dampnificats ne fassam conclusio pacifica. E avent a gracia tots temps vostra intervencio en lo dit fet com aquella qui sens tot dubte hi faran eficacia molta ordoneu de nosaltres tot lo que plasent vos sia. Scrita en Manresa a XVI de febrer any Mil CCCCLXI. - Mossenyors al que ordenareu apparellats los consellers de la ciutat de Manresa.

Als molt reverends egregis magnifichs e honorables mossenyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona e consell lur.
Molt reverends egregis magnifichs e honorables mossenyors. Segons per altra dada en la present vila a XI del present mes vos havem scrit com haviem reebuda una vostra letra en virtut de la qual per satisfer a vostra ordinacio e per la honor e exaltacio de la corona de Arago satisfahent a la deguda fidelitat havem elegit capita e ordonat e deliberat ab lo consell de aqueixa vila molt unidament e ab gran concordia que a vosaltres fossen tramesos los cinquanta homens demanats la qual deliberacio deduhint a degut e promptissimo efecte havem haguts aquells los quals ab lo dit capita appellat Anthoni Mercader portador de la present vos trametem per star a manament e ordinacio vostra. Significantvos ab gran dolor e tristicia (tristeza; tristesa; tristor) de nostres coratges com hair (ayer; ahir, ahí; aí; ir) que comptavem dotze del present mes a sis hores de nit rehabem hun correu del nostro sindich e hu dels vostros reverends magnifichs e honorables missatgers a la Majestat del Senyor Rey per lo qual som stats avisats de la partida e absencia del Senyor Rey e de la Senyora Reyna e de la duccio e transportacio de la Illustrissima persona del Senyor Princep e Primogenit quens sembla tant com podem veure sia nova molt trista e lacrimosa (latín lacrima; lagrimosa, lágrima; llágrima, llagrimosa) per los grans perills e sinistres dans e inconvenients que restan en aquest Principat preparats. Placia a nostro Senyor Deus e a mossen Sant Jordi hi vullen provehir segons saben seria util necessari e opportun al dit Principat e que a vosaltres qui sou lo pern (el perno) e la clau (la llave, clave; clavis) del regiment del dit Principat donen tal sforç consell e sana providencia segons saben en unes tals e tan ardues fahenes sa requiren (o requireu). Avisantnos mes avant lo dit nostre sindich com per los dits reverends egregis magnifichs e honorables embaxadors vostres li era stat donat carrech nos avisas que attes aquesta vila e terra stan en frontera del regne de França e comdat de Foix e es una clau de aquest Principat fossem sollicits e diligents en custodir e guardar aquesta vila e terra sobre la qual custodia havem ab lo consell de aquesta vila deliberat en lo quens sembla per lo present a deliberar e provehir se degues. Supplicantvos del que mes avant haureu sentit ne sentireu nos vullau informar e en son cas aconsellar e socorrer en tot lo que sera necessari e util per tuhicio e defensio de aquesta vila e terra com hi vage molt per les rahons predites a tot lo Principat. Mes per semblant vos supplicam nos vullats aconsellar e donar forma com nos devem regir en los oficials que novament per disposicio de les constitucions generals de Cathalunya en aquestes carnestoltes (carnestolendas; carnaval; carne) prop vinents se deuen mudar e crehem sien ja fetes les provisions per lo Senyor Rey. Supplicantvos en e sobre totes aquestes coses vullats donar fe e creença al dit capita dels dits cinquanta homens axi com farieu a nostres persones lo qual de nostra voluntat es plenament informat e instruhit. Oferintsnos en per tostemps fer e complir e exequir tot lo que per vostres reverencies egregies magnifiques e honorables savieses sera deliberat provehit e ordonat. E sia molt reverents egregis magnifichs e honorables mossenyors la Sancta Trinitat vostra continua guarda. Scrita en Puigcerda a XIII de febrer del any Mil CCCC sexanta hu. - A vostres honor servey e ordinacio apparellats los consols de la vila de Puigcerda.

Als molt magnifichs honorables e de gran providencia senyors los diputats del regne de Arago.
Molt magnifichs honorables e de gran providencia senyors. No dubtam a la audiencia de vostres savieses esser pervenguda alguna part de les coses que novament occorren en aquest Principat les quals son grans e de molta importancia no solament concernents interes repos e benavenir daquest Principat e de la cosa publica de aquell mas encara de aqueix regne e de tots los altres subdits a la corona reyal. E per tant hoc encara per la unitat amor e benivolencia que entre aqueix regne e aquest Principat ha acustumat esser e bona fraternitat observada havem deliberat per letra succintament informar vostres providencies les quals havem creure de la veritat certificades faran en los negocis ço que virtuosament degen. Dimarts a dos de deembre prop passat en Leyda per la Majestat del serenissimo Senyor Rey fon detengut e levada libertat al lllustrissimo don Charles primogenit lo qual per la Majestat del Senyor Rey e en la sua fe reyal era vengut assignat e assegurat era anat a Leyda e dins pochs dies fonch tret del dit Principat e transportat fora aquell. E jatsia notori fos les dites captura e extraccio juxta les leys del Principat paccionades e jurades no deures fer nosaltres lo dit Principat representants crehent la Majestat del dit Senyor no plenament de tals leys certificada e informada havia fet les dites detencio e extraccio sperant que la sua Serenitat seria propicia e prompta en restituir lo dit lllustrissim son fill en lo Principat e aqui liberarlo fonch feta per lo dit Principat a la Majestat del Senyor Rey insigne embaxada de XV persones notables e de gran sapiencia e experiencia dotades. E ab tot la justicia manifesta que competia al dit Principat volgues per justicia lo dit lllustrissimo Primogenit esser promptament retornat en Cathalunya e aqui liberat juxta forma dels usatges constitucions e privilegis del Principat en pacte deduhits e jurats hoc encara per ley divina e humana disposant fe reyal esser observada empero desigants nosaltres ab humils supplicacions e instancies obtenir de la Majestat del Senyor Rey que en sa gracia amor e benediccio paternal rebes e entengues lo dit Senyor Primogenit fonch als dits embaxadors comissio donada ab reverents e humils supplicacions tractassen sollicitassen e procurassen filial reverencia e obediencia del Senyor Primogenit a la Majestat del Senyor Rey e de la dita Majestat paternal amor gracia e benediccio en lo dit Senyor Primogenit. Aquest ofici era vist molt pertinent degut e necessari no solament a aquest Principat mas encara a tots los subdits a la reyal corona e axi en altres temps es stat praticat e observat occorrent diferencies entre los Reys passats de inmortal memoria e los primogenits car com a media e cominal persona la terra tractava obtenia e donava (trataba, obtenía, daba; tratave, obtenie, donave) orde de repos entre ells de que consta en los actes. E per ço aquest Principat imitant e inseguint los virtuosos actes dels passats vehent esser granment necessari al benefici e repos de la cosa publica de aquell unitat e concordia esser degudament observada entre tals pare e fill qui en lo mon son axi gran exemplar hoc encara per evitar tanta ignominia com a la reyal corona per la diferencia dells se segueix e per occorrer e obviar als grans perills e inconvenients qui per la dita diferencia en los subdits de la corona reyal promptes stan volent aquest Principat son deute retre a la reyal corona e a la Majestat del Senyor Rey e al dit Senyor Primogenit ab molta instancia humilitat e perseverancia ha tractat sollicitat e procurat lo que dit es per mitga dels dits XV embaxadors a la Majestat del Senyor Rey no sens grans despeses e carrech tramesos. E jatsia los dits embaxadors ab molta reverencia prosternacio humilitat e devocio la comissio a ells donada hajen a execucio deduhida no solament no han pogut obtenir de la dita Majestat recepcio e admissio de son fill en amor e benediccio paternal e concordia mas encara suadint aço enemichs de la reyal corona e desservidors de la sua Majestat ha fet hoyr als dits embaxadors de aquest Principat ço que nos lig (legeix o llegeix no se encuentra; no es lig; no se llich en chapurriau) haver hoit de llur Rey e Senyor. Son stades en aquest temps moltes coses tractades sollicitades e procurades en aquest Principat per ministres e oficials del dit Senyor Rey en nom seu molt alienes al que pertinent es a la dignitat reyal en gran dan de la cosa publica de aquest Principat e ofensa de la reyal corona les quals per tant ommetem scriure com si ab veritat son designades sens derogacio de la Majestat del dit Senyor descriure nos porien si en tals coses sentia e auctoritat prestat havia e nosaltres desigosos del honor e servici de la Majestat del dit Senyor tals coses mes occultar volem e callar. Durant aquesta nostra sollicitacio e treballs certament nos ha constat lo que ab grandissimo dolor commemoram la dita detencio esser per apartar lo dit Senyor Primogenit de la successio dels regnes e abdicarli los drets de la primogenitura e totes les causes preteses de la detencio sua esser confictes e simulades per venir al efecte sobredit suadint tractant e sollicitant aço alguns detractors del honor e corona reyal informants e importunants la Majestat del Senyor Rey indegudament e contra veritat e seduhint lo dit Senyor obsequir a ells e a tals informacions la qual cosa pervenguda a certitut de aquest Principat dona als poblats en aquell dolor e congoixa intollerables vehent lur Rey e Senyor lo qual ells tant revereixen e adoren esser aportat loch donar e via tant poch honrosa a la reyal corona e dampnosa a tota la cosa publica dels regnes e terres subdits a la dita corona reyal car no ha en oblit mes aquest Principat los irreparables dans e inconvenients que occorregneren (occorregueren) apres morts dels Reys En Johan e Marti qui abdosos germans sens fills moriren. E hagut gran consell sobre lo dit fet e recensits las actes dels Reys passats examinat lo que a la dignitat reyal se pertany e per semblant quant importa la dignitat de la primogenitura e drets de aquella en los regnes discutit molt attentament e diligent los Reys en aquests regnes a que son obligats a sos vassalls e los vassalls en quant son als Reys obligats e axi mateix los vassalls a que son al Primogenit tenguts haguda complida raho e examinacio de totes aquestes coses fou delliberat pus stretament la Majestat del dit Senyor fos per los dits embaxadors supplicada e instada de gracia e justicia. E jatsia per moltes vegades los dits embaxadors explicant solament los grans interessos que en aquest negoci concorrien al dit Principal per causa de lurs privilegis usos e constitucions *obmetent per bona causa subintrar en los merits de la successio e primogenitura los quals son eguals e comuns a vosaltres e nosaltres e a tots los regnes e terres subdits a la corona reyal supplicat hajen de justicia molt stretament james empero gracia han pogut obtenir e axi poch lo efecte de justicia. E continuament en aquest Principat incercar e tractar vies de molts inconvenients e dans en la cosa publica per oficials de la Majestat del dit Senyor james en lo dit temps e ans es stat desistit. Perque considerades e molt ruminades (rumiades; pensadas) e examinades totes les coses occorrents vist que per naturalesa e fidelitat tots los subdits a la reyal corona son tenguts salvar e defendre la persona del Primogenit qualsevol sia com aquell per Deus sia al poble donat e aquell apres lo genitor dege haver la administracio e govern reyal en los dits subdits e aquest dret essent nat primogenit ha en la terra sens esser necessaria disposicio del genitor o de algu altre vist que lo Rey qualsevol sia no pot dels regnes dispondre ans aquells han necessariament venir al Primogenit o succehint als drets de primogenitura e axi es stat inconcussament e inviolable usat e observat en aquests regnes e terres considerat los naturals subdits de la corona reyal lo dit us e singular libertat conservants quant delicadament e prima han acustumat satisfer al deute de la fidelitat a que son tenguts e per naturalesa innatament obligats a aquest Principat lo qual a present es de tanta virtut dotat quant en los temps passats stat sia vist que lo Senyor Rey qualsevol sia del primogenit no pot per si sols judicar ans per lo format interes de la patria deu ella e ha acustumat entrevenir lo que es precipuu dret e singular libertat de la terra segons clarament en los actes dels passats reys se mostra car si en altra manera los reys procehir e per si dels primogenits judicar podien seria en lur facultat dels regnes dispondre en quis volrien. Totes aquestes coses considerades e molt diligentment atteses e examinades es stat vist a nosaltres aquest Principat representants per tots nostres treballs e ingenis deure provehir en salvar la persona del dit Senyor Primogenit e conservarli los drets a ell pertinents per la primogenitura en que no solament lo deute de naturalesa e fidelitat a nosaltres obliga mas encara a tots los subdits de la corona reyal e specialment a vosaltres qui lo cap e nom de aquella portau e sou acustumats virtuosament obrar e en los temps passats per defensio de primogenits haveu fetes coses dignes de laor e gran memoria. E no havem dubtat james aquesta empresa de donar orde en salvar e conservar la persona del Senyor Primogenit e drets seus esser per aqueix regne abandonada car no seria correspondre a la virtut de que aqueix regne ha acustumat usar. E molt menys se deu dilatar prosseguir aquesta empresa tant justa digna pertinent e necessaria al be publich de tots los subdits de la reyal corona quant se veu manifestament lo dit lllustrissim Primogenit esser detengut per calumnioses perverses e iniques informacions fetes a la Majestat del Senyor Rey qui en tal edat com es constituhit de aquelles procehints de adversants al benefici publich es sobrat e detengut ab humil raverencia de la sua alta corona aço parlant no sens gran cruximent de nostres entramenes dolor e congoixa e per les dites calumpnioses informacions se proceheix es dona orde en condempnar e la successio levar al dit Senyor Primegenit humil e devot a Deus omnipotent just virtuos inmune de culpa e de gran consell e molta saviesa dotat humanissim e de la pus alta sanch de christians es ja en preso tant temps detengut sens legittima causa lo qui justament e recta deu succehir en lo domini e corona de Arago. O ignominia gran a la dita corona e a tots los subdits de aquella ques haja dir star apresonat sens causa lo qui lur Senyor se spera esser. E que sen dira en les parts de christians. Cert no coses honoroses a la corona reyal e axi poch als subdits de aquella. Per provehir donchs a evitar tantes ignominies e vergonyes e satisfer al deute que som tenguts dellibera aquest Principat trametre a la Majestat del dit Senyor altra embaxada de XXXXV persones qui unides ab les primeres XV son stades sexanta de molta industria e experiencia dotades les quals de totes dites coses han suplicat la dita Majestat a la qual axi poch ha plagut exaudir los dits sexanta embaxadors ne mourerse a atorgar les dites coses axi poch per lo particular de aquest Principat. Perque prevehent aquest Principat los grans inconvenients dans irreparables ignominies e altres congoxes ja suscitades e que se speraven si al dit negoci no era ab celeritat occorregut per donar repos a aquells e per satisfer al deute de la naturalesa e fidelitat delibera e provehi esser anat ab alguna potencia a Fraga hon lo dit Senyor Primogenit en preso detengut era per forma que fos hagut e portat en la ciutat de Leyda hon era la Majestat del dit Senyor e aqui fos entre ells de tal forma de concordia tractat que lo dit Senyor Primogenit hagues filial devocio reverencia e obediencia portar a la Majestat del dit Senyor lo qual en la sua gracia amor e benediccio paternal admetes e tengues al dit Senyor Primogenit. Empero lo enemich de concordia e pau dona tal orde que la Majestat del dit Senyor pressentint tal deliberacio consellada e importunada per los detractors del benifici comu e de la reyal corona hora insolita e incogitada en forma no pertinent a reyal altesa se parti de Leyda e fahent la via de Fraga trague de alli lo dit Senyor Primogenit el feu mes dintre aqueix regne transportar a gran deservey de la sua Serenitat e perill de molts dans a tots sos regnes e terres car per ço no desistira aquest Principat e axi poch crehem dilataran o desistiran los altres subdits a la reyal corona son deute retre en salvar la persona del dit Senyor Primogenit ans ha deliberat aquest Principat seguir lo dit Senyor Primogenit quietament e pacifica e anarlo trobar e desliurar hon se vulla sia. E per aço degudament e segura poder a execucio deduhir es stada alguna gent de cavall e a peu conduida per obviar als qui impertinentment consellen e seduheixen ia dita Majestat si en la salvacio del dit Senyor Primogenit e liberacio al dit Principat impediment prestar volien. E per quant aquestes coses seran variament reportades havem deliberat axi stesament e prolixa scriure a vostres magnificencies la veritat de tot lo negoci nu curant suadir pregar exhortar e considerar aquelles a la endreça o prosecucio del dit negoci lo qual per si vos hi ret convidats e obligats. E som certs per vostra integritat no oblidareu ço a que virtut vos obliga e satisfaccio de naturalesa e fídelitat e los vostros antecessors han be acustumat. E ab tot en aquesta materia per moltes promeses instancies cominacions pratiques e altres coses observades en prejudici del dit Senyor Primegonit se senten moltes passions e afeccions per interessos particulars apartant lo benefici comu per quant los tals son coneguts qual zel los porta havem ferma sperança dirigireu e ajudareu la dita empresa per lo honor e degut de aqueix regne qui james ha acustumat fallir al honor de la reyal corona. Som be certs no esser per vostres providencies ignorat los reys deure regir los pobles a ells comanats ab leys e molt mes aquells en qui paccionades son e de observar jurades. E si qualsevol rey acte algu digne de gran nota per la reyal corona e molt dampnos e prejudicial a sos regnes seduhit executar volia son obligats e tenguts sos subdits avisarlo en transgressio de tal acte a execucio passar no puixe car si permes o tollerat era succehiria en poch honor de la reyal corona grandissimo dan de la cosa publica e notori carrech dels qui la cosa publica regeixen los quals manifestament no satisfarien al deute lur e al que obligats son. E per ço degudament observar se mostren molts dignament e justa a efecte deduhits per aqueix regne aquest Principat e lo regne de Valencia comunament e molts actes particulars en cascuns regnes e aquest Principat virtuosatnent e digna exercits. E per quant prosseguint la restauracio de la persona del dit Senyor Primogenit e liberacio sua juxta la deliberacio daquest Principat conve seguirlo hon sera en tal forma que sia per defendres de qui impediment hi volra prestar per observar la fraterna unitat fins aci entre aqueix regne e aquest Principat observada desijant sentir vostre voler sobre la entrada per dita gent en aqueix regne fahedora la qual sens fer interes o dan algu satisfent planament a tot hom de tot ço que obs hauran e no en altra manera entrar enten. De queus pregam nos certifiqueu de vostra intencio e voler prestament avisantnos clarament de tot lo que en aquesta materia occorrera a vostres grans providencies al beneplacit de les quals som sempre apparellats. Tingaus molt magnifichs e honorables e de gran providencia senyor la Sancta Trinitat en guarda sua. Dada en Barchinona a XVII de febrer any Mil CCCCLXl. 

De aço mateix e per semblant scrivim als magnifichs e honorables los jurats capitol e consell de la ciutat de Çaragoça. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Además se adoptaron en esta misma sesión los siguientes acuerdos:

Primo quod facerent boscare et scindere ligna necessaria pro dictis viginti quatuor galeis quas supra fieri ordinarunt et deiiberarunt.
Item que totes persones del regne de Arago e de Valencia que volran fer valença a aquest negoci sien abrassades e tractades e hagudes en speciai memoria en totes coses com los cathalans e que per los dits diputats los puga esser fet aquell socorriment de peccunies del dit General que a ells sera vist fahedor e que a les dites persones e totes altres que als dits diputats sera vist poder fer utilitat e benifici al negoci axi per via de tractes com en altra manera puga esser feta per los dits diputats ofert e per obra socorriment e passa de tot ço e quant als dits diputats sera vist.  

aquest Principat e axi poch crehem dilataran o desistiran los altres subdits a la reyal corona son deute retre en salvar la persona del dit Senyor Primogenit ans ha deliberat aquest Principat seguir lo dit Senyor Primogenit quietament e pacifica e anarlo trobar e desliurar hon se vulla sia. E per aço degudament e segura poder a execucio deduhir es stada alguna gent de cavall e a peu conduida per obviar als qui impertinentment consellen e seduheixen ia dita Majestat si en la salvacio del dit Senyor Primogenit e liberacio al dit Principat impediment prestar volien. E per quant aquestes coses seran variament reportades havem deliberat axi stesament e prolixa scriure a vostres magnificencies la veritat de tot lo negoci nu curant suadir pregar exhortar e considerar aquelles a la endreça o prosecucio del dit negoci lo qual per si vos hi ret convidats e obligats. E som certs per vostra integritat no oblidareu ço a que virtut vos obliga e satisfaccio de naturalesa e fídelitat e los vostros antecessors han be acustumat. E ab tot en aquesta materia per moltes promeses instancies cominacions pratiques e altres coses observades en prejudici del dit Senyor Primegonit se senten moltes passions e afeccions per interessos particulars apartant lo benefici comu per quant los tals son coneguts qual zel los porta havem ferma sperança dirigireu e ajudareu la dita empresa per lo honor e degut de aqueix regne qui james ha acustumat fallir al honor de la reyal corona. Som be certs no esser per vostres providencies ignorat los reys deure regir los pobles a ells comanats ab leys e molt mes aquells en qui paccionades son e de observar jurades. E si qualsevol rey acte algu digne de gran nota per la reyal corona e molt dampnos e prejudicial a sos regnes seduhit executar volia son obligats e tenguts sos subdits avisarlo en transgressio de tal acte a execucio passar no puixe car si permes o tollerat era succehiria en poch honor de la reyal corona grandissimo dan de la cosa publica e notori carrech dels qui la cosa publica regeixen los quals manifestament no satisfarien al deute lur e al que obligats son. E per ço degudament observar se mostren molts dignament e justa a efecte deduhits per aqueix regne aquest Principat e lo regne de Valencia comunament e molts actes particulars en cascuns regnes e aquest Principat virtuosatnent e digna exercits. E per quant prosseguint la restauracio de la persona del dit Senyor Primogenit e liberacio sua juxta la deliberacio daquest Principat conve seguirlo hon sera en tal forma que sia per defendres de qui impediment hi volra prestar per observar la fraterna unitat fins aci entre aqueix regne e aquest Principat observada desijant sentir vostre voler sobre la entrada per dita gent en aqueix regne fahedora la qual sens fer interes o dan algu satisfent planament a tot hom de tot ço que obs hauran e no en altra manera entrar enten. De queus pregam nos certifiqueu de vostra intencio e voler prestament avisantnos clarament de tot lo que en aquesta materia occorrera a vostres grans providencies al beneplacit de les quals som sempre apparellats. Tingaus molt magnifichs e honorables e de gran providencia senyor la Sancta Trinitat en guarda sua. Dada en Barchinona a XVII de febrer any Mil CCCCLXl.
De aço mateix e per semblant scrivim als magnifichs e honorables los jurats capitol e consell de la ciutat de Çaragoça. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Además se adoptaron en esta misma sesión los siguientes acuerdos:

Primo quod facerent boscare et scindere ligna necessaria pro dictis viginti quatuor galeis quas supra fieri ordinarunt et deiiberarunt.
Item que totes persones del regne de Arago e de Valencia que volran fer valença a aquest negoci sien abrassades e tractades e hagudes en speciai memoria en totes coses com los cathalans e que per los dits diputats los puga esser fet aquell socorriment de peccunies del dit General que a ells sera vist fahedor e que a les dites persones e totes altres que als dits diputats sera vist poder fer utilitat e benifici al negoci axi per via de tractes com en altra manera puga esser feta per los dits diputats ofert e per obra socorriment e passa de tot ço e quant als dits diputats sera vist.