ORDINACIONS
fetes per los honorables Iurats de la Ciutat, e Regne de Mallorca
sobre la abreuiacio dls plets, é questions lliurades als Honor. en
Berenguer Vniz per bras dels Cauallers, é Francesch Axalo per lo
bras dels Ciutadans, é Antoni Oliuars per la part forana
Embaxadors elets per lo dit Regna al Señor Rey
al qual suplicaren que fos de merse sua, authorizar,
atorgar, y lloar las dites Ordinacions, é manar
que sien indiferentment per tots los Officials:
é altres obseruades, com sien molt vtils é
necessaries al dit Regne. E conciderada la depopulacio
en que vuy en die es lo dit Regne axi per continuacio
de mortalitats, é per altres diuerses coses seguides al dit
Regna, com per lo abus que fins assi çes
praticat en les dites questions, fent aquellas, ó
longissimas, ó immortals las quals Ordinacions
son las quis seguexen.
DE
LAS QVESTIONS NO SOBREPVIANT
value de docentes
lliures, las quals, llur fet esta en contracta
ó fet de Corredor.
I.
PRIMERAment
es ordenat que totes aquelles questions de les quals esta llur fet en
contracta, ó en fe de Corredor, albara, ó testimonis,
é no sobrepugeran valua de docentes lliures, é es
puguen finir per vna altrecacio verbal, é aquellas
aytals, deuant llur Ordinari official, al qual se
pertanguen (pertáguen) çe puguen, é es
deguen (çe, se, después é
es), finar oides las parts proprias, é
principals qui han contractat, sens Aduocat ni procuradors Exceptes
dones, pubils, é lleugerament empetxats qui aquells puscan
hauer Procurador informat: no Notari, ni Iurista, ni causidic, E hoyt
lo cas per dir de les parts, ó per proues: lo dit official
qualque sia; ço es, Gouernador, é Balle, é Vaguer é
çens maior proces, ab concell de son
Assessor é de dos promens llechs; elegidors per les
dites parts; é sino en fadige llur, sien presos per lo
dit Gouernador, Balle, ó Vaguer, declaren, sentensien
summariament, é de pla en los dits fets. La qual declaracio,
ó sententia, sie reduida en escrits de present faét
(faent) lo Notari expressa mentio del cas, é
questio, en summa, remetent empero á Arbitre del dit official, é de
son concell: si lo dit cars se deu
deduhir, é en aquell altercar de paraula o escrits. Placet
Domino Regi.
QVE
NINGV NOS PUGVE APELLAR MES DE DVES
Sentencias,
y haye concordans; are sien
interloquutorias, ó difinitiuas: axi com parla
lo capitol indistinctamét segons que dauall se
conte.
II.
DADE
la dite Sentencia, ó declaracio, si apres alguna de
les parts se voldra appellar de Iuy de Balla,
ó de Vaguer, aquella apellacio vingue, é haye venir
devant lo Gouernador, é aquella haye de ser presentada dins
tres dies, de paraule, ó en escrits é apres per vna
assignacio, sien citades les parts, é aguda altercacio
verbal, sens altre proces, (si ya dons les dos parts no
sen conuenien) sie procehit a segona declaracio, ó sentancia,
de la qual, si sera concordant ab la primera; ningune de les
parts se pugue apellar mes auant. E si será
discordant; sie licit, é permes de apellar altre
vegade: é no pus: si ya donchs no era per
causa nouament trobada, ó á sabude del appellant
preuinguda, ó de que no fos haguda raho per obliuio, ó altre
cosa, ó cars de error; de la qual ells matexos dins
sis dies ó puguen reparar si á ells sera vist fehador
(fahedor),
E mes auant no sien hoides les parts: mes sia procehit per
aquell official qui pertangue, á exacucio de las
dites dues concordans Sentencias; é sien tinguts pagar
los pledetians, quatre diners per lliure,
quiscuna part: no passant lo salari pus de
quaranta lliures: encaraque á la dita raho de quatre diners
per lliura, muntas mes. Declaren empero: que les
parts en la causa de apellacio, puguen prouar per escriptures, ya
fetes, é per testimonis no produhits; en la primera instancia
empero sia rames al dit Gouernador, Balle, é
Vaguer; é á llurs Assessors, é promens, si las dites
proues, seran (será) admetedoras, (summariament) ó
no. Placet Domino Regi.
QVE
DE QVANTITAT DE DOCENTES LLIVRES
çe
haien presentar demanda ó suplicacio; é aquella sia
continuada, é dada copia á la part defanent, é que sia
llegut al official, dar temps de pagar al debitor.
III.
Item,
dels fets, qui sobrepuiaran la dita quantitat de docentes
lliures, qui de necessitat se han de deduir en escrits; aquells
aytals, apres que per lo demanant sera presentada demanda á
supplicacio; aquella sia intimada é dada copia a la part defanent.
Sia interrogat lo defenent, sis voldra defendre é confessara
esser tingut. Concordant de quantitat, si el (al)
deutor no li sera possible en aquells temps pagar axi prest, sia
licit al official (qualque sia) poder dar temps conuenient si á ell
apparra feador a son bon arbitre: segons las facultats,
é necessirats de quiscu. hauent sguart lo deute com deualle,
tirant mes a bona equitat que a rigor de dret. Placet Domino Regi.
QVE
SIA ASSIGNAT TERME CONVENIENT DE *HV, DE (quizás iuy)
dos,
ó de tres mesos al demanant; si lo defanent negara: é per semblant,
al defanent; é que pugue fer atorgada dilacio vltramarina aprouar, á
bon arbitre del Ordinari, prestat Sagrament, que no ho demane per
malicia ó dilacio. E prestade seguretat de dos sous per
liure. (liura, lliura, lliure; libra)
IIII.
Item,
si lo dafenent neguera lo deuta ó allegara hauer causa
de defensio, es voldra defendre: sie assignat al demanant per
prouisio del official (qualque sia) terme conuenient, per verificar é
prouar se demanda, si proues voldra dar; é per semblant al defanent,
sia assignat temps conuenient, segons lo cars requirira á bon
arbitre dels dits officials, de vn mes, de dos, ó de tres,: a
monstrar é verificar tot lo fet de sa dafensio.
E foragitades,
é no admesas excepcions dilatorias, é difugioses
lo reu haye de respondre dretament a la damanda,
produint al terma assignat, tote sa defensio,
com se sia vist en los processos ques acostumen manar, que en
cent fulles de proces, ó paper totes son vanes é sobre excepcions,
qui no fan res al fet: sino aquelles en que esta lo fet principal, en
lo punt de la questio. E si sera menester, a qualseuol de les parts
dilacio per prouar vltramarina, aquella pugue haver a bon arbitre del
seu Ordinari: Prestat empero sagrament que no ho fa per malicia
vanament, ó per dilacio: E prestada seguretat, de pagar dos sous per
lliura; sino prouen se intensio, o defensio rematent al
dit qualseuol official, é son concell, si en la fi de la causa,
conexeran la dita dilacio ser estada demanada calumniosament, ó
vana; que puguen condemnar (condénar, la tilde es como la
virgulilla ascendente) la part qui aquella haura impetrada, als
dits dos sous per lliure; é aço
quels sera vist fahedor. Placet Domino
Regi.
QVE
LO GOVERNADOR, BALLE, E VEGVER, AB
consell
de llurs Assessors, é de dos promens llechs, no Iuristes ni Notaris,
ni causidichs: si donchs (dōchs)
les parts no sen convenien, pronuncien é declaren totes questions.
V.
Item
vingut, ó passat lo terma assignat per vna assignacio, ó
dues les parts haien á comparere quiscuna ab ses
(este ses es posesivo: con sus; en les seues; emb, amb les seves)
proues, encartamens, é processos foragitades sobtilitats
reprouades; summariament é de pla: hoides las parts, é
vistes a ple lurs productions, cartes é processos, quiscun en son
iuy (juy, jui, juí;
juicio, juez): ço es Gouernador, Balla, é
Vaguer, ab consell de sos Assessors é dos promens; los qualls
sien homens llechs (legos) no Iuristas, ni
Notaris, ni causidichs; si ya donchs las pars ab
duas voluntariament no sen concordauen. Los
quals sien elegidors per las ditas parts; é sino, lo
official qualque sia; per son offici, de aqlls (la q con
virgulilla) dels quals per las parts seran anomenats, los
pugue pendre é ab consell de aqlls quiscu en son iuy, y
axi com dit es á llur bon arbitre segons Deu los
administrara, é llur bona conciencia; pronuncien é declaren totas
questions; hauent sguart tant a for de canciencia, com
á rigor de dret, aço no contrestant qualseuol franquesa,
é Ordinacio, que lo Gouernador no haye de hauer promens.
Placet Domino Regi; dum tamen Gubernator non habeat stare consilio
duorum proborum.
QVE
LO APPELLANT, E ALLEGANT NVLLITAT DE
iuy
de Balla, ó de Vaguer, haye de presentar sa apellatio, é
allegar las dites nullitats, dins sis dies, al
Gouernador al qual se appella.
VI.
Iten
si alguna de las pars, se voldra apellar, ó allegar nullitats
de iuy de Balla, ó Vaguer hayen á presentar llur appellacio; é
allegar las dites nullitats, dins sis dies al Gouernador
al
qual se apella, lo qual degue assignar de continent, a posar greuges,
é produyr tot ço que vullen produir a son bon
arbitre e de son concell. E vengut lo terma assignat prouat ó
no prouat; sie prouehit é sententiat: é aquella sentensia
sia diffinitiua, é pas en cose iudicada, sens altre
apellacio: si ya per ells matexos, no era vista alguna cosa, la qual
aguessen obmesa, ó oblidada: ó fos de nou atrobada, e
mostrade, é per la qual; ells matexos sils aparra; per espay
de deu dies, deguen corregir, é esmenar, ço q fet haurien, é per
aqll official a quis pertañara, sia la dita Sentencia
executada. Placet Domino
Regi.
QVE
LO QVE SIA IVTGE ORDINARI, HAIE CONEXER
summariament,
é de pla; de questio per tercer opposant feadora, per
embargar execucio.
VII.
Item,
si sobre la execucio; de la qual se ha mes afañy, que de
sentencia: hauia de sortir questio per tercer oposant, é
altre qualseuol cars, que degués embargar execucio: aquell aytal
cars, haye conexer summariament, é de pla, ac
sine sigura Iuditij: lo qui sera ordinari de la dita execucio. Placet
Domino Regi.
QVE
SIA FACVLTAT, E LICIT ALS OFFICIALS
confessada
la veritat per lo deutor poder dar temps al debitor.
VIII.
Item,
com sia vist, que per le aspredat dels crehedors,
qui no afluxauen vna cosa de llur dret, ne de temps: qui en lo mes es
causa, que los dafanens se han de metrer ab
dificultats, per impotencia de pagar: axj prest per aquell
esguard: volent obuiar iniquitats, é metre en esperança los homens
pobres de temprar é comportar; sia licit als dits officials, per
plenitut de potestat, confessada la veritat primer per lo deutor, é
concordes de quantitat, poder dar temps conuenient al debitor:
attesa, é considerada la potestat, é facultat de hu é de altre, é
del deute de hont deualle. No sien estrets aquesta part axi
com ya es dit en altre Capitol atrás a disposicio de dret,
ans sia licit á ells dar al debitor semmanes é dies per
temps de pagar, hauent los demuntdits asguarts,
matent ampero en sufficient seguretat lo crehedor per
aquell deute. Placet Domino Regi.
QVE
LOS ADVOCATS PROCVRADORS HAYEN A IVRAR
en
má del official, si mantenen iusta Causa é millor quel
altre.
IX.
Item,
tot, hora, y quant, las parts pledetians, seran
deuant aquell official, ó qualseuol iuy de Gouernador, Balle, ó
Vaguer; per dir, e allegar ans que qualseuol Aduocat, ni procurador
digue res, dels merits de la causa: si la part ho tequerra;
los Aduocats, ó procuradors haien a iurar, en mans del official
segons llur bona conciencia, é equitat, si mantenen iusta causa per
son principal, é millor que laltre part: é en cas que iure, é
perde la questio per duas voltes, lo derrer Iutge
ó official, pugue condemnar lo dit Aduocat, en les dites messions
que son principal haura fetes per son consell: considerada la questio
si era assats clara, ó ambigua. E sino volra iurar no si ni pugue
estar en aquell lloch, mentre q de aquella se tractara, é la part
qui obtindra pugue executar lo dit Aduocat, en cas que lo dit Aduocat
sia condemnat, é axi dels Procuradors. Placet Domino Regi.
QVE
LOS PROCESSOS, E SENTENCIAS;
haien
escriure en pla.
X.
Item,
que tots los processos, é sentencias se hayen escriure
en pla per tal, que sien millor entesas, per los
homens llechs. Placet Domino Regi.
