Mostrando las entradas para la consulta llochtinent ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta llochtinent ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

martes, 20 de abril de 2021

Sumari, G

GOVERNADOR.


Que
lo Gouernador, o qualsevol altra Official sien tinguts iurar les
franqueses e aquelles seruar, e fer saruar es en la 2.
franquesa del lib. den S. Pera en la segona carta en la fi.


Asso
matex es en lo dit libre en 24. cartes en la tercera columna,
comensa. Sanctius.


Que
lo Governador de les Sentencias e Provisions per el fahedores
no puga haver salari ni lo seu Assessor, es a 29. cartes de dit libre
en la tercera columna, comensa. Petrus Dei gracia.


Lo
Governador te punir los Delinquens en les vies
publicas, es en libre dit en 35. cartes en la primera columna
comensa. Attendat lo cumts tenens.


Lo
Governador ha de seguir los mes vots de la Audiencia, es en dit libre
a 71. carta en la tercera columna, comensa la franquesa. Petrus Dei
gracia.


Negun
de Arago e del comptat de Rossello no pot esser Governador en
lo Regne de mallorques, es en libra den Sant Pera a 73.
cartes en la segona pagina, comensa la franquesa. Noverint Vniversi.
(tiene que ser nacido en el reino; nat en lo Regne o Regna)


Que
lo Governador no Perturb los Consols en llur Ofici, mireu en la
dictio Consols.


Que
lo Governador conega si Provisions son contrafahens
franqueses, es en dit libre en cartes 94. la segona columna, comensa
en lo segon capitol de Leyda.


Lo
Governador Iudich les causes dels officials, sens salaris, es en
libre den Sant Pera en cartes 127. en la primera pagina, conensa.
Petrus Dei gracia.


Lo
Governador, es Iuitge del Patrimoni Real, sens salari, es en
dit libre en cartes 127. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei
gracia.
Que lo Governador no pot treura les causes dels ordinaris
en dit libre cartes 129. en la 1. pagina, comensa. Petrus Dei gra.


Asso
matex, es en la franquesa Namfos en la primera pagina.


Asso
matex, es en libra den Rossello en cartes 119 en la segona pagina,
comensa. Item el segon capitol.


Lo
Gouernador es Iutge de les Appellacions de Menorca e Eviça, es en
dit libre den Sanct Pera en cartes 142. en la segona pagina, comensa.
Nam Fos.


Lo
Governador com ordinari no hage salari de les Sentencias, es en dit
libre den Sant Pera en cartes 149. en la fi de la segona pagina,
comensa. Petrus Dei gracia. Est eadem 
que
est superius folio 29. columna tercera eiusdem libri.


Lo
Governador es tingut deduir a exequutio les letres Reals e tremeses
els Iurats es en libra den Rossello en cartes 130. la primera
pagina comensa. En Sanxo.


Asso
matex diu la franquesa en libra den Rossello en cartes 153. en la
segona pagina, comensa. En Sanxo, entenenthi franqueses.


Los
Governadors han de Iutjar e condemnar ab consell de promens, es en
libre den Rossello en cartes 163. en la segona pagina, comensa.
Encara Atorgam.


Lo
Governador de les causes ordinaries no hage salari, es en libra den
Rossello en cartes 211. en la primera pagina, comensa. Petrus Dei
gracia la primera. Et eadem de qua superius in libro den Sant Pera in
duobus locis.


Que
lo Governador, es conexedor de les causes Patrimonials, sens salari,
es en dit libra en cartes 213. en la primera pagina, comensa. Petrus
Dei gratia.


Que
lo Governador, es Iutge dels Officials ordinaris e altres Officials
en civil, e criminal per reho del offici, & non alias, es
en dit libre den Rossello en cartes 217. en la pagina comensa. Petrus
Dei gratia.


Que
lo Governador hage de conaxer dels porters Reals venint assi
en Mallorcas ab comissions, &c. Es en dit libre den Rossello en
cartes 217. en la segona pagina, comensa. Nos Petrus Dei gratia.


Que
lo Governador hage de conexar de Ies causas del Patrimoni sens
salari, es en libre den Rossello en cartes 218 primera pagina,
comensa. Petrus Dei gratia


Que
lo Governador conega de les causes, e questions les quals seran sobre
concessions fetes, y fehedores de officis de pes, de
Scrivenies, e altres coses, es en libre den Rossello en cartes
219. en la segona pagina.


Lo
Governador no pot fer manament als Ordinaris que procehescan
sumariament, sino com han acustumat Iuxta la franquesa, es en libre
den Rossello en cartes 221 en la 
segona
pagina, comensa. Petrus Dei gracia


Lo
Governador en admetre de les appellacions hage de servar la franquesa
en asso disponent, e lo que es disposat per dret comu, es en libre
den Rossello en cartes 222, en la 1. pagina, comensa. Petrus Dei
gracia,


Al
Governador se poden fer e presentar protests ab qualsevulla Notari,
es en libre den Rossello en cartes 222. en la segona pagina, comensa.
Petrus Dei gracia.


Lo
Governador nos pot entremeter de les cause dels
Ordinaris, es en libre den Rossello en cartes 224. comensa. Petrus
Dei gracia en la primera pagina.


Los
havents Cavallaries poden prestar lo Iurament de feeltat en
poder del Governador, o de son lloch tinent, es en libre den Rossello
en cartes 235. en la segona pagina comensa. Nos Petrus.


Lo
Governador, y tots los altres Officials sian tinguts totes les Causes
civils, y criminals determinar ab concell de promens; no obstant
qualsevullaus contrari seguit, es en libre den Rossello en
cartes 236. en la primera pagina, comensa. Petrus Dei gratia.


Lo
Governador ne altres Officials no hagen salari de les questions de
las quals son ordinaris comeses a ells a decidir, es en libre den
Rossello, en cartes 248. en la segona


paginar
comensa Petrus Dei gracia.


Que
lo Governador nos entremeta de questions de censals, es en libre den
Rossello en cartes 271. en la primera pagina. Petrus Dei gracia.


Lo
gouernador es tingut servar los capitols de Consolat, es en libre den
Rossello en cartes 275. en la primera pagina, comensa. Petrus.


Los
Familiars, e Domestichs dels Governadors, sino son nats en lo Regne
no pugan esser admesos en Officis de aquell, es en libre den Rossello
en certes 308. la primera pagina, comensa Petrus.
Lo
Gouernador o son Lloch Tinent no han de Iudicar ab promens en les
causes de Appellacions, les quals en vers si se retindran, es en
libre den Rossello en cartes 309. primera pagina, comensa. Nos
Petrus.
Que lo Governador no sia de Arago ni de Rossello, en
cartes 314. en dit libre la primera pagina, comensa Noverint
Vniuersi.
Declaracio del Governador per la qual, es determinat que
lo Vaguer de Mallorques no sen tremeta des negosis pertañyents al
Executor, es en libre den Rossello en cartes 330. 2. pagina, comensa.
Noverint Vniversi.


Lo
Gouernador nos entremeta del Ofici del Consolat, es en dit libre den
Rossello en cartes 346. I. pagina, comensa. Petrus Dei Gratia.
Que
lo Governador fassa Iusticia en la questio que era per raho de la
escrivania del consolat per los actes mercantils, es en libre den
Rossello en cartes 353. en la primera pagine, comensa. Martinus.


Lo
Governador, ni altres Officials no poden guiar ni assegurar los
pirates cossaris
, ni malfactors de mar, es en libre den Rossello
en cartes 410. en la primera pagina, comensa. Nos Martinus.


Lo
Governador, o son Llochtinent nos cur de les questions perteñyens
als Ordinaris, es en libre den Rossello en cartes 425. en la segona
pagine, comensa. Martinus.
Lo Governador, o son Llochtinent fassen
guayta (se lee gnayta) personalment, e que no donen licencia a
les Putes de portar Mantells ne altres, de sonar
per la Ciutat, es en libre den Rossello en cartes 29. en la segona
pagina, comensa. Martinus Dei gratia.


Lo
Governador no pot remetre casos de homey ni de crim enorme, ni
transactio, ni pardonement sino que fassa la Iusticia, es en libre
den Rossello en cartes 433. primera pagina, comensa. Martinus Dei
gracia.


Lo
Governador no pot fer alongaments de deutes, es en libre den
Rossello en cartes 434. en la primera pagina, comensa. Martinus.


Lo
governador, e altres Officials sens algun salari (en dos líneas,
sin guión
) de gan diffinir totes les cavses tocants a la
Vniversitad, es en libra den Rossello en cartes 448. en la
primera pagina comensa. Martinus.


Lo
Governador e altres Officials expedescan les questions Civils
e Criminals no donants en aquella alguna diletio, es en dit
libre en cartes 449. en la primera pagina, comensa. Martinus.


GVAYTA.


Que
los bons homens de la terra fassen Guayta parla la franquesa en libre
den Sant Pera en la sisena carta en la segona columna.


Asso
matex dispon la franquesa en libre den Rossello en cartes 49. en la
segona pagina, comensa. Atorgam encara.


Lo
Governador, o son Llochtinent no poden fer Guayta sino personalment,
es en libre den Rossello en cartes 429. segona pagina, comensa.
Martinus.


GARRIGA.


Cascu
es pot emprar de la Garriga del vehi per cent bisties
menudes, asso dispon la franquesa en libre den Sant Pera a 34. cartes
en la primera columna, comensa. Statuit Dns Rex, en la fi de aquella.


GRACIA
DE CREADORS.


Los
menors Creadors devhen estar a la Gracia feta al deutor
per los maiors Creadors en deuta e nombre de persones
en libre den Sant Pera en cartes 31. en la segona columna, comensa.
Item aliqui.


GVIATGE,
E GVIATGE DE VITVALES.


Que
los portants Vitualles son guiats, es en libre den Sant Pera en
cartes 72. en la tercera columna, comensa. Pateat Manifeste. Excepta
certs casos, en dita franquesa expressats.


Guiatge
e sobresehiment atorgat per lo Señor Rey a tots aquells quis
vendran apoblar en Mallorques es en dit libre en cartes
114. en la segona pagina, comensa. Nalfonso.


De
Guiatge de Vitualles parla la franquesa en dit libre en 112 cartes en
la segona pagina, comensa. Pateat Vniversis.


De
Guiatge de mort acordada per la franquesa en dit libre en cartes 194.
en la pagina (?), comensa la franquesa. Nos Ioannes.


De
Guiatge de Vitualles parla la franquesa en libra den Sant Pera en
cartes 197. en la segona pagina, comensa. Nos Ferdinandus.


Aportants
Vitualles son guiats y no pot esser dada marca
contra ells, es en libre den Rossello en cartes 247. en la segona
pagina, comensa. Nos Petrus.


Los
Guiatges atorgats en favor de Armada no valgan als acordats si
personalment no yran, es en libre den Rossello en cartes 311.
en la primera pagina, comensa. Nos 
Petrus.


Los
Guiatges dels Cossaris sien revocats, es en libre den Rossello
en cartes 408. en la primera pagina, comensa. Martinus.


De
Guiatge de armades, mira en la dictio, Armament Armades.


Lo
Governader ni altres Officials no poden guiar ni assegurar
Cossaris, de Mar ni malfactors, es en dit libre en cartes 410. en la
primera pagina, comensa. Nos Martinus.


Guiatges
de Vitualles atorgat als qui aportan aquelles en lo dit Regne
es en libre den Rossello en cartes 417. 2. pagina, comensa. Pateat
Vniversis.


Guiatge
atorgat a totes nacions venints apoblarse en lo Regne, es en
dit libre en cartes 446. en la segona pagina, comensa Martinus.


GONELLAS.


De
Gonellas parla la franquesa en libre den Sant Pera en cartes
165. en la segona pagina, comensa. Nos Ioannes.

https://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/459295/Tgrc2de2.pdf?sequence=6&isAllowed=y

https://archive.org/details/codicediplomati01lagugoog/page/n11/mode/2up?view=theater


GALERA,
O GALERES.


Que
home de Mallorques no sia detingut en Galera, es en libre den Sant
Pera en cartes 185. en la primera pagina, comensa Don loan, e en la
franquesa seguent en la matexa carta en la segona pagina, comensa.
Nos Ioannes.


Que
lo Señor Rey ha detenir quatra Galeres per Tuicio
del Regne, es en libre den Rossello en cartes 169. en la segona
pagina, comensa. Namfos.


Asso
matex en dit libre en cartes 169. en la segona pagina, comensa.
Namfos.


GRECHS.


Los
Grechs e los altres subiectes el Emperador de
Costantinopla, no sian hoits per la cort en cas de Proclamar
libertats, es en dit libre den Rossello en cartes 420. en la
primere pagina, comensa. Nos Martinus.


Generals
de Galeres
no poden regoxer Vaxells en corats
en los Ports de la Illa, Carta Real dade en
Madrid a 30. Iuriol 1655. fol.143. del libre de cart. re. ab
cub. de. fust.


Gran,
y General Concell deu veure les instructions ques donen a los
Sindichs qui van a la cort. Carta Real dat en Aranivez a 2. Maig
1584. folio 31. del libre de Cartes Reals ab cuberta de plegami.


Gastos
de Blat, deuhen pagarlos Eclesiastichs, com los
demes, Carta Real dat en Madrid a 7. Maig 1620 folio 74. del libre de
cartes Reals ab cuberta de fust. Altre ni ha fol. (salta línea) lio
(sería fol.lio) 15. del libre ab cuberta de plegami.

miércoles, 24 de marzo de 2021

11-20

QVE PVGVE DAMANAR, E HAVER FERMANSA PER

les mesions: E sino haura fermança, ni bens oblichse en nom de deposit, é comanda si sera condamnat en cars que no pac, en via de castich estigua tant en la presó fins que pach.


XI.

Item per tal com es vist quiscun iorn, que molt home, es foll acordadament per dar molestia a molt bon home: temptara folles demandas, ó iniustes: per traura algun partit, ó defendre iniquement, ço que vertaderament sera debitor. E quant la questio es finida, nos troben bens; los quals, lo qui obten pugue executar, é pagarse de las mesions que fetas haura, en defendre iniqua demanda, ó de la defensio; E per aquest esguard sia prouehit é instituit en lo principi de la causa, que quascu pugue demanar á hauer fermança del altre per las messions. E si no haura fermança, ni bens obligse en nom de deposit, é comanda: E si sera condemnat en cars que no pac, en via de castic estigue tant en la preso fins que pague, a conaguda tostemps dels dits official, é son consell é aço per tal que sia feta differencia de home inich, & de mala vida, qui ab acordada pensa haura peccat: á home pec é negligent qui per negligencia pecará. Placet Domino Regi.

QVE PER NOTARIS, NI ESCRIVANS, NO PUGVEN SER

rabuts, ni examinats Testimonis, sino aquells al quals sera comes per lo Iutge ordinari.

XII.

Item, per tolre molts fraus, é falsos; quis son atrobats en les depositions dels testimonis quis reben en las causes; sia statuit, é ordenat: que no sia licit ni permes, a tots los Escrivans de les Corts, examinar testimonis ni pendre deposicions de aquells sino tantsolament á aquell, ó aquells al qual, ó als quals expressament sera comes per lo ordinari de la causa: lo qual, si li aparra fehador, pugue ell e son ordinari Assessor entreuenir en la dita examinacio, ó recepcio de iurament, per los dits testimonis prestador: é aço hayen a fer, si per alguna de les parts seran raquets (requests) en altre manera tals deposicions sien nulles, é inualides. Placet Domino Regi.

QVE SIA LLEGVT AL DEBITOR, REGONEXER BONA

fe, é atorgar lo deuta, e donar é assignar als crehedors censals, & altres bens mobles, ó immobles sens q no sia necessari pessar per cort.

XIII.

Item. que tot hereu; é encara qualseuol debitor altre pugue, é li sia licit, é llegutregonexer bona fe, ó atorgar lo deute vertader; é en pague de aquell deute, donar, é assignar al crehedor cençals, ó altres bens mobles, ó immobles, hereditaris ó seus propris: sens que no sia necessari passar per Cort: ni dar sentencia: com haya tal valor, é fermetat, axi com si era passat per la cort. Per ço empero no sia preiudicat á primers creadors (acreedores, acreedor), ni al directe Señor. Placet Domino Regi.

(A partir de aquí, las V en mayúscula de los títulos las escribiré U, a no ser que ya estén escritas por el ocr. La á y é con tilde, como palabras solas, las escribiré sin tilde).

QUE NO SIA LICIT, A ALGU DELS ESCRIVANS DE

las Corts, taxarse é adiudicar alguns salaris de escriptures ó peatges: ans totes las ditas adiudicacions, distribucions, é taxacions dels dits salaris, de escriptures peatges: haien fer los dits officials.
XIV.
Item com sia molt abusat per los Escriuans de les Corts que en las adiudicacions dels preus dels bens, quis venen per la Cort, se adiudiquen molts salaris, peatges, é mesions excessius, é excessiuas, e immoderades, é fora de tota raho: que en tant los preus dels dits bens tornen a molt poch, é exporten na mayor profit los Escriuans que los crehedors: per ço sia instituhit, é ordenat, que no sie licit a algu dels Escriuans de les Corts, taxarse é adiudicarse alguns salaris, escripturas e peatjes; ans totes las dites adiudicacions, distribucions, é taxacions dels dits salaris, escriptures, é peatges; hayen a fer los dits officials ab son consell segons llur bon arbitre, é consiencia (cósiencia). Placet Domino Regi.

PER LOS OFFICIALS.

XV.

Item q los dits officials, no sien (sié) estrets, ni tinguts seruar las Ordinacions ni estils de las Corts en les ordes dels anentaments, (enantaments) dels processos, actes é assignacions de las causes; si no en tant com á ells sera vist fehador. Placet Domino Regi.

QVE EN LOS FETS E CAVSA DE CENSALS, A SOLA

ostensio de la Cartha del Censal, sia procehit contra lo debitor, ó obligat.

XVI.

QVE EN LOS FETS E CAVSA DE CENSALS, A SOLA  ostensio de la Cartha del Censal, sia procehit contra lo debitor, ó obligat.


Item com en los demes plets se seguescan, per raho de censals: per difugir la pague dels quals los debitors obligats a aquells (página mal escaneada, puede haber errores) fan posari libell e damanda als censalers, qui reben aquells: no obstant que haye estat renunciat en lo contracte de aquells. E *sie cosa molt necessaria é condecent a raho, e molt natural, que los pactes entre los contrahens, sien seruats. Perço sia instituit e ordenat: que dequi auant a sola ostensio de la Carta del censal, sia procehit contre lo deutor o obligat al dit censal o hereu de aquell. Si donchs no se alegraue de benifici de inuentari: a exacucio del dit censal, o pensions demanades: a tota excepcio, o dilacio foragitades. Si donchs, lo dit deutor no allegaua pague, o rempso del dit censal; o altre euident raho per la qual no fos tingut, ni obligat al dit censal: la qual haie a proposar de paraula e sens escrits, e prouar aquelles, li sia assignat algun breu temps a arbitre dels dits officials. E si aquella no hauia prouada dins lo dit terme; encontinent, sia feta execucio. E si algunas proues haura dades, sia procehit sobre aquells per lo dit official ordinari simplement summariament, e de pla; sens figura de iuy: la sola veritat del fet attesa. Placet Domino Regi.   

QVE TOTA DEMANDA HAYE SER FETA

sots obligacio de pena de quint.

XVII.

Item; per tal, com quascun dia se pratique entre les gens vn gran frau colorat; ço es que per vint sous restans de obligacio de cent lliures: ó per alguna poca resta de pensio de

censal, molts demanen sens consiencia tot lo deute integrament ab proferta de pendre en compta tot lo q lo Reu mostrará vertaderament hauer pagat: lo qual, per perdua de algun albara é testimoni, lo dit deutor pert lo que ha donat: sia prouehit, é instituit: que tota damande haia esser feta sots obligacio de pena de quint, é pena de aquell irremissible.
Si donchs no era en successio de heretat estraña: perque no sabent la veritat erras: en tal cars haya a iurar si per informacio, llibres, ó altres escripturas, sab ab part ,ó ab partida lo contrari de aço que damana. E si apres se trobaua lo dit damanant hauer sabut las pagues fetes no denunciades, ni atorgades, irremissiblament sia exacutat per lo quint é messions de la part a conaguda del dit official. Placet Domino Regi.

Atorgans aquells; hauem fets los dits Capitols, é quascu de aquells: las respostas en la fi de cascu dells contengudas. Considerat que las dites ordinacions, e capitols de abreuiacio d plets,e questions, las quals en nostre Consell, hauem (haué) fet diligentment examinar: son vistes molt vtils, e necessaries a la dita Ciutat, e Regne, de Mallorca, per esquiuar molts, é grans (grásinconueniens, extremes despeses ques saguexen en lo durar del plet longamér: en q fins en vuy, çe es fet gran abus en la dita Ciutat de Mallorca: ab madur, é desliberat Consell expressament é de nostre sciencia: acceptans lloans, é retificans los dits Capitols é Ordinacions: hauem fetes las dites respostes, segons que en la fi de quiscu de dits Capitols se conte (cóte; se conté; se contiene; se conte : se cuenta), las quals ensemps ab las dites respostes volem sien obseruats, iuxta llur forma, é tenor, segons, que de mot, á mot se conte: ó son escrits açi. E perque sian tinguts, é obseruats en la forma de sus dita, e que de açi auant en altra manera no sien ni puguen ser manats plets en la dita Ciutat, y Regna de Mallorca ab tenor de las presens, la qual volem sia priuilegi perpetual per nos atorgat a la dita Ciutat, é Regna exortam y admonim la molt illustre Reyna nostra molt charay molt amada muller, als amats empero é faels Consellers nostres, lo Gouernador del dit Regna de Mallorca, son Llochtinent, Procurador Real, Balle, é Vaguer, é tots é sengles officials nostres a quis pertangue, é a llurs Lloctinens presents, e esdeuenidors de aquella dita nostre certa Scienciadiemy manam sots incorriments de la ira é indignacio nostra: é pena de tresmilia florins de or de Arago de ells, é cascu de ells si é quantas vegades sera fet lo contrari, sens alguna gracia, e merse hauedors, é a nostres cofrens applicadors: que las ditas ordinacions é capitols, de abreuiacions de plets, ensemps ab les respostes a aquellas, e quiscuna de aquellas, per nos feta, iuxta llur forma é tenor, e segons que escrits son açi com dit es tengan (tégan), é obseruen, tenir, é obseruar fassen axi com se partañy integrament per quiscu. E aço sien tinguts fer, y iurar de obseruar en lo entrament de llurs officis, si é tantes vegades, quantes per los Iurats de dita Ciutat, é Regne, presents é esdeuenidors, ne seran requests: sots pena mes auant de suspensio de llurs officis. E si iurar no ho volran axi com nos ab aquesta matexa tant com estaran de no iurar los sots pena de llurs officis, é a mayor cautela ab tenor de las presents tollem tot poder de fer fet lo contrari. E reuocam abolimcancellam tota altre forma de processos contraria á la demunt dita. Declarant tals processos, é tots altres actes esser nulles, é de ninguna efficacia é valor, é de no poder haver en si fermetat alguna. E perque totes les sengles demunt dites coses, sien millor roborades prometem en nostre bona fe Real,a vosaltres dits Embaxadors en nom, é per part de la dita Ciutat é Regna, encara espontaneament iuram sobre los Sancts quatre Euangelis de Deu ab nestres mans corporalment tocats, en mans, y poder del Notari é Nostre Secretari de ius escrit; axi com a persona publica: aquestes coses de nos, per vos en nom de la dita Ciutat, é Regna. E per tots aquells altres, á quis pertangue, é es pertañyará en esdeuenidor, prenent, é legitimament stipulant, que (qne) totes é sengles coses de sus, é de ius escrites, integrament é complida tendrem, é obseruarem; tenir, é obseruar farem: segons es estat escrit: a aquelles no reuocarem en tot, ó en part, ni a elles contra vindrem (salta linea pero no hay guión, luego son dos palabras separadas; contravindrem) ni contradirem, ni farem, ni permetrem que sia fet lo contrari per alguna cosa: ans si perventura: per importunitat de suplicants, ó inaduertencia ó altre qualsevol manera axi en prouisions de Nostre Cort en tot, ó en part derogant, aquesta, ó fahens en contrari: tals prouisions are per lleuors é lleuors per are; ab tenor de la present: reuocam, cansellam, é abolim, é declaram no hauer alguna força ni valor. Es estat aço fet en la nostre Ciutat de Gayeta (Gaeta) á 15. de Iuñy en lo Añy de la Natiuitat de N. Sr. Deu 1439. de aqst Nostre Regna de Sicilia dessa far Añy 5. é dels altres Regnes Añy 24.

Señal + (cruz) de nos Alfonso p la gracia d Deu Rey de Arago, de Sicilia, della far de Valencia, de Vngria, d Hierusalé, de Mallorca, de Serdeña, de CorçegaCópte de Rocello, é Cerdañya, qui las demunt dites coses firmam (firmá), lloham, é iuram (iurá).
E aqst instrument lo nostro Segell hauem manat fer posat.

REX ALFONSVS.
Testes fuerunt, qui praedictis interfuerunt, Nobiles viri Ioannes DixarLupus Ximenes DorreaRaymundus BrullBerengarius Daril, & Ximenes Petro de Corella, Consiliarij Domini Regis praedicti.
Sig(.+).num mei Gregorij Catala, dicti Serenissimi Domini Regis Secretarij atque per totam terram ac ditionem suam, eius authoritate Notarij publici, qui de eius mandato; praedictis interfui, ea que scribi feci, & clausi; corrigit autem in lineis secunda, subuenit; nona, faent lo Notari expressa mensio del cas: decima septima; demanant; decima nona los 64. per me aduertensia ultima natiuitat. (no encuentro “los 64” en el texto anterior)

Dominus Rex mandauit mihi Gregorio Catala in cuius posse firmauit, atque iurauit & fuit prouisa in Consilio

Dominus Rex mandauit mihi Gregorio Catala in cuius posse firmauit, atque iurauit & fuit prouisa in Consilio.

martes, 20 de abril de 2021

Sumari, O.

OFFICIALS.


QVE
no sia Cort alguna, Saig o lloctinent de aquells, q puscan entrar per
cami algu, o suspita per si sols en casa de algu, sens dos promens, o
quatre bons homens.


Asso
matex sia servat en los Navilis, leñys, Forns, e Molins, apar
en la primera franquesa en la segona columna en la primera carta del
libre den Sant Pera.


Que
no sia donat ala Cort, Balle, o Saig alguna cosa per fer
Iusticia, sino al Saig anant fora Ciutat sis diners per llegua,
apar en dita franquesa en dita carta del dit libre.


Que
negun Official çoes Balle, Veguer, o Saig no puga conexer de
falsedad de Mesures, e de pes sino en lloch publich, e devant bons
homens, es en dita franquesa del dit libre en la primera carta en la
segona columna den Sanct Pera.


Que
nos puxa Iudicar per los Officials sino ab promens, en dita franquesa
en la fi.


Asso
matex en libre den Rossello en cartes 153. en la primera pagina,
comensa. En Sancho.


Asso
matex, es vista dir la franquesa en dit libre en cartes 155. en la
primera pagina en la fi, e sia qualsevol Official.
Que los
officials no pugan comprar bens immobles parla la franquesa en dit
libre den Sant Pera en la segona columna en la quarta carta.


Que
no sian Officials ordinaris, sino del Regne, es en dit libre en
cartes 26. en la quarta columna, e han atenir Taula, e que
sien del Regne es en dit libre en cartes 137. en la primera pagina,
comensa. Encara atorgam.


Que
los Officials han de vacar tres Añys ans de regir aquell matex
Offici, es en dit libre den Sant Pera en cartes 92. en la tercera
columna. Nos Ioannes.


Asso
matex dispon la franquesa en dit libre den Sant Pera en cartes 137.
en la primera pagina. Encara atorgam.


Asso
matex se troba en libre den Rossello en cartes 162. en la primera
pagina.


Que
los Officials no reben serveys, es en dit libre den Sant Pera en
cartes 38. en la segona pagina, comensa. Encareus atorgam.


Que
los Officials fassan Inquisicio de de Robadors, e
Malfectors, es en dit libre den Sant Pera en cartes 141. en la segona
pagina, comensa. Namfos.


Que
los Officials qui executen per la Vniversitat e son accusats devant
los Iutges de la Taula no son tenguts posar lo basto fins a Sentencia
difinitiva si seran condemnats:


es
en libre den Sant Pera en cartes 199: comensa. Noverint Vniversi.


Que
los Officials del Regne serven les franqueses, e libertats del
Regne, es en libre den Rossello en cartes 112. en la primera pagina,
comensa: En Sancho.


Que
nenguns Officials no emparen algun plet mentre tinga lo Offici, es en
libre den Rossello en cartes 170. en la 1. pagina, comensa. Sapien
Tuyt.


Que
los officials, President, Balle, e Veguer, e altres no poden
entremeter dels talls, es en libre den Rossello en cartes 171 en la
primera pagina, comensa. Sapien Tuyt.


Los
Officials sien annuals, e locals, & quod sint domiciliati in
locis, es en dit libre en cartes 224. en la segona pagina, comensa.
Petrus Dei Gracia.


La
Privilegi de elegir los Officials, en les parroquies de la part
Forana sia servat, mireu en libre den Rossello en cartes 230. en la
primera pagina, comensa. Petrus Dei gracia. E mireu en dictio Balles.


Revocacio
de diverses concessions que alguns fossen Officials de dos en dos
Añys, es en libre den Rossello en cartes 244. comensa. Nos Petrus.


Los
Officials no haien salari de les questions que son ordinaris es en
libre den Rossello en cartes 248. 2. pagina comensa. Petrus Dei
gratia.


Que
los officials Reals qui hauran Iurat servar alguns Capitols no son
tenguts servar aquells si son contra franqueses, es en libre den
Rossello en cartes 278. en la primera pagina, comensa. Petrus.


Los
Officials han esser annuals e locals, es en dit libre en cartes 304.
en la primera pagina, comensa. Petrus Dei gratia. Asso matex en dit
libre en cartes 339. en la primera, comensa Petrus Dei gratia.


Los
Officials no poden distribuir los preus de les vendes quis fan per la
cort fins sien fetes les adiudicacions, que les dites adiudicacions
se fassen en lloch publich, es en libre den Rossello en cartes 445.
en la primera pagina, comensa. Nos Martinus.


Que
los Officials sens salari hagen adiffinir totes les causes
tocants a la Vniversitat, es en dit libre en cartes 448. I pagina,
comensa. Martinus.


Los
Officials expedescan ses questions tant civils, com Criminals no
donant en aquelles dilacio, es en dit libre en cartes 449. en la
primera pagina, comensa. Martinus Dei gracia.


Que
los Officials Reals quant seran elegits si eren concellers durant
llur Offici no usen de Conseller, es en lo capitol de la Pragmatica
de mosen Huc de Anglasola, comensa. Item com lo Concell, en cartes
99. en la primera pagina, en libre de capitols de Corts generals.

ORDINARIS.


Les
Causes no poden exir dels Ordinaris fa la franquese, en libre
den Sant pera en 21. carte en la segona columna, comensa. Sancius Dei
Gratia.


Que
los Ordinaris sien fills de la terra, e annuals (parece que pone
ennuals, no se be bien
) e hagen tenir Taula, es en dit libre en
cartes, 28. en la quarta columna, comensa. venerabilibus.


Los
Ordinaris poden remeter e fer composicions dels crims excepto
crims de Homeys, e altres crims greus, es en dit libre a 34. cartes
en la primera columna, comensa. Satisfeta la part.


Los
Ordinaris poden conexer de vsures, es en dit libre a 35. cartes en la
primera columna, comensa. Attendat locumtenens.


Los
Ordinaris si seran inabils, e insuficiens sia consultat lo Señor
Rey, e sobresegut en admetrels, es en libre den Sant Pera en cartes
82. en la tercera columna, comensa. Io-(annes) Dei gracia.


Les
Causes no poden exir dels Ordinaris, es en dit libre en cartes 129.
en la primera pagina, comensa. Petrus Dei gratia.


Les
Causes no poden esser tretes dels Ordinaris ne evocades per lo
Governador ni altre Iutge, es en dit libre en cartes 161. en la
segona pagina, comensa. Ioannes Dei gra.


Los
Ordinaris de Cataluñya, e Procuradors han esser Catalans, axi dispon
vn capitol de Barcelona de la Cort posat en libre den Sant Pera en
cartes 162. en la 2. pagina comensa. Item ad suplicationem.


E
los Iutges deuhen esser Catalans, e los Mallorquins son reputats
Catalans, es en lo matex lloch.


Que
lo Governador no pusca traure ni *appropiar aci les causes dels
Ordinaris Balle, e Veguer, sino ab cert cas, es en libre den Sant
Pera en cartes 168. en la segona pagina, comensa. Nos Ioannes.


Asso
matex, es en libre den Rossello en cartes 119. e 120. Item al 2.
capitol.


Los
Ordinaris sien de la Illa de Mallorques, e hagen de tenir Taula, e
sian annuals, es en libre den Rossello en cartes 203. la primera
pagina, comensa. Pateat Vniversis.


Asso
matex en dit libre en cartes 206. en la primera pagina, comensa. Nos
Petrus.


Les
causes no sian tretes del Ordinaris, en libre den Rossello en cartes
119. en la primera pagina, comensa. Petrus Dei Gracia; e la carta es
rotta.


Lo
Governador no pot fer Manament als Ordinaris que proceescan
sumariament, e de pla en les causes, es en libre den Rossello en
cartes 220. en la segona pagina, comensa. 
Petrus
Dei gratia.


Lo
Governador nos te entramatre de les causes dels Ordinaris, es
eu libre den Rossello en cartes 224. en la primera pagina,
comensa. Petrus Dei Gracia. Mireu dn dictio 
Governador.


Los
Ordinaris poden punir los acullints Bandetjats, ese en dit
libre en cartes 235 en la primera pagina, comensa. Petrus Dei gratia.


Lo
Governador no pot pendre les questions tocants als Ordinaris, es en
dit libre den Rossello en cartes 244. comensa Petrus Dei gratia.


Lo
Governador, o son Llochtinent nos curan de questions
pertanyents als Ordinaris, es en dit libre en cartes 425. 2. pagina
comensa. Martinus.


Los
Ordinaris oien los Advocats de les parts sobre los drets de
aquells, es en libre den Rossello en cartes 430. 2. pagina, comensa.
Martinus.


Los
Assessor del Governador no Impedesca lo delat quifera absolt
del seu ordinari ab se sentencia ab consell de Promens,
concordes, es en libre den Rossello en cartes 436. 
2.
pagina, comensa Martinus.


OBLIGACIO
DE DONES.


La
Obligacio de les Dones Intercedins per los marits val, puis
hi sia la Renuntiatio del velleya, encara que no sia la
Renuntiatio de la autentica, si qua mulier in lib. den S. Pera en
cartes 31. en primera columna, comensa. Item est de consuetudine quod
Mulieres.


ORDINACIONS
DE LES CORTS, E ALTRES.


De
aquelles se fa mensio en libre den Sant Pera a 34 cartes en la quarta
columna, comensa. Primo quod Iudex e en 35 en la primera columna, e
segona.


De
Ordinacions fetes per los Iurats, mireu en la dictio Iurats.


Ordinacions
nos poden fer sens voluntat dels Iurats, es en libre den Sant Pera en
cartes 33. comensa. Memoria sit Baiulo, &c. vide privilegium, in
libro den abello folio 91. Santius.



OFFICIS.


Que
nos substituescan sens Iusta causa, e sie diminuit lo salari: los
Officis, es en libre den Sant Pera en carta 166. en la segona pagina,
comensa. Nos Ioannes.


Si
Officis se donen, o concessions de pes, o de Scrivanies, o altres
coses, es Iutge lo Governador, es en libre den Rossello en cartes 219
en la segona pagina la carta es rotta.
Los Familiars, o Domestichs
del Governador, no sien admesos a alguns Officis del Regne, e de la
ciutat, sino son nats en lo dit Regne, es en lo dit libre den
Rossello en *308 cartes I. pagina, comensa. Petrus.
Impretrans,
Officis Reals, hagen esser proveits a coneguda dels Iurats, es en dit
libre den Rossello en cartes 350. comensa. Nos Ioannes e en la
seguent. Nos Martinus


De
vn Official Real nos fassa sino vna carta, e sis fet lo contrari no
sie oide sino la primera en data, es en dit libre en cartes
341. segona pagina, comensa. Martinus.


Los
Officials axi Reals com Vniversals ab quina forma y enquins
casos poden Regir per substitut, es en libre de Regiment de sort, y
de sach folio 44. pagina segona cap. 15.


Incip.
Com per forma del dit Regiment, &c.


Algu
no pot tenir dos Officis de la vniversitat no entenenthi Offici de
consaller, es en la pragmatica de mosen Huc de Anglesola en
cartes 119. en lo primera pagina, comensa. Item statuim, y en
lo segon capitol si algu haura comes frau en lo Offici sia fet
inhabil privat de aquell, en lo seguent (se lee seguenr) parla
de consellers e si ix a altre Offici nos puga scusar sens
Iusta causa a conaguda del Governador, en la dita carta lloch
e pagina.


Impretans
Officis Reals sien provehits de aquells quant Informacio se haura a
rebre per lo Governador, fasses a conegude dels Iurats,
es en dit libre den Rossello en cartes 340 en la primera pagina,
comensa. Nos Ioannes; e en la seguent, comensa. Nos Martinus.


Observancia
de Privilegis deuhen Iurar llisament, y sens condicio alguna
los Señors Virreys, Carta Real dada en Madrid a 27. Setembra
1564. en libre de Cartes Reals de cuberta de fust folio 7. y tambe la
trobaran folio 14. del libre de Cartes Reals ab cuberta de plegami.


Officis
de la Vniversitat no poden esser regits, per qui deu, o Pledetja ab
Ella: Carta Real dat en Madrid a I. Febrer 1611. folio 22 pagina
segona del libre de Cartes Reals cuberta de fust.


Officis
Vniversals no poden ser regits pea qui mude de stament que no
hage sis Añys lo ha mudat folio 159. del libre den Abello.


Olis
que se aporten al Banch ni sos preus poden ser
emparats, en libre de Corts Generals folio 283. en la segona pagina.

miércoles, 24 de marzo de 2021

EXECVCIONS DELS CAPITOLS DE LAS NOVELLES ORDINACIONS

EXECVCIONS


DELS
CAPITOLS


DE
LAS NOVELLES


ORDINACIONS
VVLGO ANOMENATS
DE MOSSEN BERENGVER VNIZ.


NOS
ALFONSO PER LA GRACIA DE DEV REY DE
Arago, de
Sicilia citra, & vltra Farum, de Valencia de
Vngria, de Hyerusalem, de Mallorca, de Serdeña,
é de Corsega; Compte de Barçaelona, Duch de
Atenas, é de Neopatria, é encara Compte de
Rosello, é de Cerdañya, En los Capitols, que
los faels nostros en Berenguer Vniz, é Francesch
Axalo, é Antoni Oliues, Embaxadors á nos tremesos,
per la Ciutat, é Regne de Mallorca, nos han praesentat
vn Capitol del tenor seguent.


I.


Item,
com en lo present Regne sia estat abusat per alguns Gouernadors, ó
Lloctinens de aquells, que turmenten alguns delats: sens sentencia de
torments, de que se esdeué: que los delats per por
dels turments (turméts) sens culpa que no han, se composen é
son fetes diuerses é innumerables extorsions, q placia als
Honorables Embaxadors suplicar lo molt alt Señor Rey sia de sa
gracia, é merce manar, é prouehyr que de aqui auant algu en lo
present Regne
no sia turmentat sens iudicis, de turments. E
aquella dita tortura hayen a ser presents (en una página pre -
salta linea - sents, en la segunda se repite solo sens
) dels
Honorables Iurats dos. E si cars sera, al dit turmentat veien esser
fetes sobres, protesten segons Iusticia dictará. E lo
Gouernador, ó son Assessor, ó son Lloctinent, hayen a sobreseure
fins de las dites sobres, é requestes, sia aguda raho,
é aquesta prouisio sia clausulada ab grans penes é estrets
manaments.


Com
donchs, humilment nos hayen supplicat los dits Embaxadors, qne
benignament los volguessem totes e sengles coses, ab los dits
Capitols contengudes, per conceruacio de la dita Ciutat é
Regne consentir, e atorgar. Nos volens dar lloch al
benefici de aquell: conexents; que les coses en lo dit Capitol
contingudes, son rehonables, é vtils als pobladors de aquell,
aquelles aprouant é lloant; intimam a la molt Illust. Reyna
nostre 
molt
cara,
y molt amada muller; e Lloctinent General é
aqlla amonestam,
als empero, é faels nostres
Consellers,
lo Gouernador del Regne de Mallorca, ó son
Llochtinent; Procurador Real,
Balles, o Vaguers, é
tots sengles altres qualseuol nostres officials, a quis pertangue, o
a llurs Lloctinents, presents, é esdeuenidors; expressament e de
nostre certa sciencia, ab tenor de les presents, requirim, é manam
sots pena, e incorriment de la ira e de la indignacio
nostre:
e pena de tres mil
florins de or de Arago, de ells e de quiscu
de ells si contra faran sens alguna gracia, é merce
hauedors;
e a nostres
cofrens applicadors. que de aci auant,
no
gozen ni puguen turmentar algu sens que no hayen
primerament iudicis é sentencia de turmentar; e sens que no li sien
demanats dos Iurats, de la dita Ciutat é Regne; los quals hi puguen
entreuenir, si é quantes voltes volran entreuenir quant
se volra
turmentar algu. E per res
noy fassen lo contrari, si
desigen esquiuar la ira, é indignacio nostra; ensemps ab
la pena demuntdita,
ans tinguen, é complescan totes, e
sengles coses en les presents contengudes.
Decernits esser
nulla, 
de
ninguna efficacia, é valor, si res per ventura contrari
era
attentat. E
tollens encare a mayor cautela, a la
dita molt Illustre Reyna; é als altres dits officials, tot poder de
fer lo contrari. En testimoni de la qual cosa manam esser fetes les
presents sots Nostre Segell secret. Dat en Gayeta á 17. de
Iuñy
Añy de la Natiuitat de Nostre Señor 1400.

REX ALFONSVS
In communi iiij.
(En otros
textos la fecha, dat, data, datta, es 1439
.)


Nos
Alfonso per la gracia de Deu Rey de Arago é dels llochs demunt dits
&c.


A
la molt Illustre Reyna Nostra molt chara, y molt amade
Muller; y Lloctinent General, prosperitat en tot
creximent de honor, al amats é faels Nostres lo
Gouernador del Regne de Mallorca
, é son Lloctinent, Procurador
Real, Balle, Vaguer, é altres tots e qualseuols 
officials
nostres a qui pertangue; e altres Lloctinents presents e esdeuenidors
saluts
y dilections: en los capitols, que los
faels
nostres en Barenguer Vniz, e Francesch
Axalo, e Antoni Oliuas Embaxadors a nos tremesos per la Ciutat, e
Regne de Mallorca,
nos han presentats, ha vn
Capitol del tenor seguent.


Item
com per diuersos Capitols de Cort, e franchesas; sia
llargament dispost, é ordenat; Comissaris no pusquen vsar
dins lo present Regne: que placia als dits Honorables
Embaxedors suplicar lo molt alt Señor Rey: Sia
de sa merçe, atorgar de nou a mayor cautela; que los dits
Comissaris no puguen vsar en alguna manera dins lo present Regne.


E
com donchs los dits Embaxadors, nos hayen humilment
supplicat, que totes les dites coses, en lo dit capitol contingudes:
benignament vullen atorgar. Nos conexents aquelles esser iustes, e
rahonables: aquellas confirmam, é de nou atorgam: segons que en lo
dit Capitol son contengudes e demanades; per aquest esguart, ab tenor
de les presents; a vos dita molt Illustre Señora Reyna, nostre
intencio declaram; a vosaltres empero demundits officials, é
quiscu de vosaltres tres: expressament, é de nostre Sciencia
certa, diem e manam sots incorriment de la ira, é indignacio
nostre; é pena de tres mil florins de or de Arago,de
vosaltres, y quiscu de vosaltres, si sera fet lo contrari,
sens alguna gracia, é merçe exigidors, é a nostres cofrens
aplicadors: que les coses en lo dit Capitol contengudes, sobre
les comissions obseruen, é tenguen; é integrament tenir, é
obseruar fassen, segons que son en lo dit Capitol contengudes, é
demanades no fahent per res, ni permatent sia
fet lo contrari: si desitgen esquiuar la ira é
indignacio nostra; ensemps ab la pena damunt dita. Dat
en Gayeta a 17. de Iuñy en lo Añy de la
Natiuitat del Señor 1439.


REX
ALFONSVS.
In communi iiij.


ALFONSO,
per la gracia de Deu Rey de Arago, de Sicilia, é dels llochs Demunt
dits (espacio largo) A la Molt Illustre Reyna Nostre
molt chara, é molt amada muller, é lloctinent
General: prosperitat, e tot creximent de honor: E als amats, e faels
Consellers nostres lo Gouernador del Regne de Mallorca, son
Lloctinent, Procurador Real Balle, é Veguers, & altres tots é
sengles officials nostres a quis pertangue; é allurs
Lloctinents, presents, e esdeuenidors: salut é dilectio. En
los Capitols, que los faels nostres en Berenguer Vniz, é Francesch
Axalo, é Antoni Oliuas Embaxadors a Nos tremesos per la Ciutat, é
Regne de Mallorca: nos han presentats, ha vn Capitol del tenor
seguent.


Item
per tant com la part forana es molt vexade de vn temps ençá
per alguns Gouernadors, é Lloctinents, é Vaguers de fora,
Escriuans, é llurs Capdeguaytes, é Fiscals, qui anant per la Isla
de Mallorca
inquirint de alguns crims; no esperant la execucio, ó
sentencia del dit crim, se fan pagar de salaris, e missions per ells
fetes, contre Ordinacions Reals é priuilegis del Regne de
Mallorca, de dret comu, que per la dita raho, suppliquen los dits
Embaxedors al dit Señor Rey, sia de sa
merçe prouehyr que si anant ningun official no gos pendre en lo
cars
demuntdit ningun salari, ni missio per la raho
demuntdita. Solament haye pendre, é annotar los bens si son
(sison) annotadors: e esperar sentencia, e composicio, o
remissio, e estar en aquella: a fi que per iusticia hi sia prouehyt,
é si sara conegut ells deure hauer salaris, quels sien
iutjats, segons que per iusticia será atrobat;
seruades les Francheses, Ordinacions é bons vsos de aquest Regne.


E
com los dits Embaxadors nos hayen humilment supplicat
que lo contengut en dit Capitol volguessen (nos :
volguessem
) benignament atorgar. Nos vehens aço
esser vtil, é saludable al dit Regne, Volent que haye lloch
segons se conte en dit Capitol, é es demanat: ab tenor de las
presents, a vos dita molt Illustre Reyna, nostre
intensio (intésio) declaram, é a vosaltres dits officials
demunt anomenats, expressament de nostre certa sciencia, diem, y
manam sots incorriment de la yra, é indignacio nostre,
e pena de tres mil florins de or de Arego; de cascu de
vosaltres qui lo contrari fara sens alguna gracia é merçe hauedors,
é a nostres cofrens aplicadors, que lo contengut en lo dit Capitol
segons es demanat obseruen, tenguen, é executen;
obseruar, tenir y executar fassen, com axi vullam
sia integrament obseruat. Tollents tot poder de fer lo
contrari
, a mayor cautela, e decernens, esser
nulle, e de ningun valor, lo que per vosaltres, e
quiscu de vosaltres sera fet en contrari.


In
communi iiij.


ALFNSO
per la gracia de Deu Rey de Arago, é dels llochs
demunt dits. A la molt Illustre Reyna, nostre molt
chara, e molt amada muller; e Lloctinent General;
prosperitat, e tot crexement de honor; e als amats, &
faels Consellers nostres lo Gouernador del Regne de
Mallorca
, e son Lloctinent, Procurador Real, Balles, Veguers, é
altres tots, e sengles qualseuol officials nostres, é aquis
pertangue; ó a llurs Lloctinents, presents, e esdeuenidors, salut, e
dilectio. en los Capitols que los faels nostres en
Berenguer Vniz, en Francesch Axalo e Antoni Oliuas; Embaxadors
a nos tremesos, per la Ciutat, é Regne de Mallorca; han praesentats
dos Capitols del tenor seguent.


Item
com per lo molt alt Señor Rey, en fauor de la mercaderia, no
ha molt, sia estat atorgat cert priuilegi, sobre los
Corredors, é de altre part, sien estades impetrades,
de 
la
Señora Reyna prouisions
contenens diuerses bones Ordinacions:
las quals prouisions lo dit Gouernador é son
Lloctinent no
ha volgudes admetre; causant opposicions de
alguns: que placia als Honorables Embaxadors, suplicar
lo molt alt
Señor Rey
, per sa gracia, é merçe, com poch
valria Franchesa, ó gracia atorgar si aquelles no eren
admeses: manar que
las ditas Ordinacions, Francheses, é
Prouisions
sien admeses: e encara aquelles, que ara si
obtendran
. (obtendrá)

E aço sots
incorriments de grans penas; e priuacio de offici del dit
Honorable Gouernador, é Lloctinent seu, no contrastant las dites
penas
, denegas obeyr, e admetre aquelles, fos comes al
Balle de la Ciutat, qui aquelles degue executar e admetre, sia
remes al Vaguer de la Ciutat: e apres al Vaguer de fora, é
derrerament als dits Honorables Iurats ó a la mayor part de
aquells.


Item
com lo Capitol dels Corredors, toch principalment als
Mercaders (Mercaderrs), é lart mercantil: que suplican
lo dit molt alt Señor Rey sia de sa
gracia, é merçe, lo mudament dels Corredors, é compañons
de aquells, e facultat de remoure aqlls sia remes als
Honor. Iurats Mercaders, e als Defenadors de la mercaderia.


IAT
sia
(jatsia):
demunt fos dit en un altre Capitol que la execucio dels dits
Capitols, fos remesa a altre Cort: ab este (abeste) sie manat
al dit Gouernador ab grans penes: que aquell admeta e apres,
en fadiga sua, als Iurats: empero la mutacio,
asociacio, e remissio dels dits Corredors haye a ser
remesa, als Iurats, e Defenadors de la mercaderia segons
demunt es dit: Com donchs los dits Embaxados,
nos hayen humilment suplicat; que totes, é sengles
coses en los dits Capitols contengudes; benignament volguessen
atorgar. Nos vistes, é regonegudes, las coses demanades, é
considerades aquellas esser molt expedients vtils,
necessaries, é saludables a la dita Ciutat, é Regne, e volents que
hayen lloch, é sian executades, segons que son demanades. Ab
tenor de les presents; a vos dite molt Illustre Señora Reyna,
nostre intensio declaram: e a vosaltres demunt dits;
expressament, é de certa sciencia, diem, e menam, sots
incorriment de la nostre yra e indignacio; e pena de
sinch mil florins de or de Arago, de cascu qui lo
contrari fará hauedors, e a nostres Cofrens
applicadors: que totes, é sengles coses demanades en los dits
Capitols mensionades, tenguen, e obseruen, segons, que en
aquelles es contingut. Com Nos vullam que axi es fasa
sens interpretacio ni dilacio alguna. E tota hora que algu de
vosaltres per los Iurats é Defenedors de la mercaderia, de aço
seran requests, iuren de executar segons es demanat en los dits
Capitols. E aço per res nos dilaten, ó muden; com nos vullem
qne axis fasse. E si aço recusaran fer
(lo que no crehem) tant quant durara la dita recusacio:
vos sospenem del offici, é de aquell volem é manam que no
puguen vsar: fins, é tant hayen iurat, e complits aquells nostres
manaments. Dat en Gayeta a 17. de Iuñy Añy de
la Natiuitat del Señor 1439.



V.


ALFONSO
per la gracia de Deu, Rey de Arago, é dels llochs demunt dits. A la
molt Illustre Reyna, é als demunt dits. En los Capitols presentats
per los Embaxadors ya dits ha vn Capitol del
tenor seguent.


Item;
com per los molt Illustres Reys passats, sien estades
atorgades al present Regne, diuerses vegades Francheses, é
llibertats; per lo molt alt Señor Rey ara benauenturadament
Regnant, sien estades las dites Francheses
confirmades: é altres de nou atorgades; les quals continuament son
violades per los officials, e per la dita raho, per los Illustres
passats Reys; sia estade atorgade al present
Regne certa Franchesa, per la qual es prouehyt, que en cars, que los
officials Reals del present Regne, faran quantraforma de
Francheses: lo Governador, o son Lloctinent, ensemps ab son Assessor,
Balle, e Vaguer de la Ciutat, é Vaguer de fora; ab llurs Assessors
ensemps ab llurs Iuristes, en la dita Franchesa nomenats: coneguen
del dit Greuge, e preiudici; e tornen a lloch, las
coses que contra Franchesas seran fetes. E la dita Franchesa, ó
prouisio; de molt poch ramayament als dits Greuges: com per
reuerencia, e temor del dit Gouernador, o son Lloctinent, dels quals
continuament los dits Greuges procehexen; son presents en lo dit
Consell, e Ios qui han votar per reuerencia e temor de aquells,
moltes vegades dupten dar llur vot, en presencia del dit
Gouernador, e Lloctinent seu. Per tant placia als dits Honorables
Embaxedors; supplicar lo molt alt Señor Rey per sa gracia, e
merçe, confirmant la dita
Franchesa; vulla prouehyr, y manar, que si cars será,
que lo dit Greuge sia pretes esser fet per lo Gouernador, ó son
Lloctinent: aquells no entreuenguen per la dite vegade en lo dit
Concell; mas los altres officials reals ab llurs
Assessors del dit


Regne,
conuenguen (cóuégué), e determinen e per lo
semblant, sia seruat dels altres officials (offiicials), e de
llurs Assessors; que aquell del qual lo dit Greuge se pretendra, ni
son Assessor entreuinguen en lo dit Concell, per dita vegade; é aço
es molt necessari attenent que ha molt gran temps lo present Regne no
ha agudes Corts particulars, ni axi poch Corts generals nos
son tengudes: é quasi tots dies, las dites Francheses son violades,
e infringides, de ques saguex continuada depopulacio, e
destructio del present Regne.
Com donchs los dits
Embaxadors, nos hayen humilment supplicats, que totes, e sengles
coses en lo dit Capitol contengudes, benignament atorgassem.
Nos, per ben avenir de la dita Ciutat, e Regne aquelles hauem
atorgades, conexent que son vtils, saludables, e molt
necessarias, a la dita Ciutar, e Regne: axi com en lo dit
Capitol son contingudes e demanades. E segons que ab los presents,
aquelles atorgam e elegim empero, que los dits Doctors qui haurán
entreuenir en aço sien los faels nostres Misser Iuan
Berard
, e Misser Marti dez Brull Doctors en lleys,
e per amor de aço ab tenor de las presents; declaram nostre
intencio, a vos dite molt Illustre Señora Reyna, e a
vosaltres empero officials Reals demunt dits, e cascun de vosaltres,
expressament; e de certa Sciencia nostre, diem, y manam, sots
incorriment de la yra e indignacio nostra, e pena de tres mil
florins de or de Arago, de vosaltres, e de quiscu de
vosaltres; si sera contra fet hauedors: e a nostres cofrens
aplicadors, que totes e sengles coses en lo demundit
Capitol contengudes, obseruen e tengan tenir, e obseruar
fassen, integrament quiscu a quis pertangue; segons que en lo
dit Capitol es contengut: e per res no permetrán, ni fasen
esser fet lo contrari; si desitjen euitar la yra é indignacio
nostre, ensemps ab la pena demunt dita. Tollent vos poder, a
mayor cautela, de fer lo contrari. Dat en Gayeta
a 17.de Iuñy Añy de la Natiuitat de Nostre Señor Mil
quatrecents trenta nou.


REX
ALFONSVS
In
communi iiij.


VI.


ALFONSO
per la gracia de Deu, Rey de Arago, é dels llochs demunt dits. A la
molt Illustre Reyna, é als demuntdits, en los Capitols presentats
per los Embaxadors, dits ha vn Capitol del
tenor seguent.


Item
que supliquen al Señor Rey, placia de nou confirmar, é atorgar
certa prouisio Real feta en la Cort del Consolat, que ningun Iurista,
Procurador ni Causidic no sia admes. Com donchs los dits Embaxadors
nos hayen humilment supplicats, que totes é sengles prouisions, per
nostres Predecessors, é per Nos atorgades ab les quals es inhibit,
que 
ningun
Iurista, Notari, ó causidich, pugue entreuenir en la Cort del
Consolat, benignament vullem, é de nou confirmar. Nos conexents que
les coses supplicades son iustes, é 
rahonables,
e volents
fora gitar de la dita Cort per esguart de la
mercaderia, que es total sustentacio del dit Regne, tota via
litigiosa, é tota
longitud de pledetiar; la qual
communament es
attrobade en Iuristes, Notaris, e causidichs:
confirmant totes prouisions, que fossen sobre aço, e de nou atorgam,
que ningun Iurista, Notari, ni causidich sia admes en dita Cort de
Consolat per ningun cars: qui dir ni excogitar se pugue. Ab tenor de
les presents a vos dita molt Illustre (
Illu-tre) Reyna, nostre
intentio declaram, é é vosaltres, officials nostres demunt
dits; expressament é de nostre certa sciencia diem,
y manam,
sots incorriment, de la yra, e indignacio nostre; é en pena de tres
mil florins de or de Arago; de vosaltres, é quiscu de vosaltres,
sens alguna gracia e merçe, hauedors; é a nostres cofrens
applicadors: que les presents obseruen, é tenguen integrament; é
tenir, é obseruar fassen sens alguna interpretacio; no fahent ni
permetent sia fet lo contrari; si 
desitjen
esquiuar, la yra, é indignacio nostra; ab la pena demuntdita;
Decernints, e anullants tots é qualseuol actes, que per
los
Consuls
, fossen fets contra forma. A mayor cautela; tot
poder de fer lo contrari. (
En la anterior: Tollent
vos poder, a mayor cautela, de fer lo contrari
)

Dat en Gayeta a 17. de Iuñy Añy de la
natiuitat de Nostre Señor 1439.


REX
ALFONSVS


ln
communi iiij.



QVE NO PVGVEN ESSER TRETS
ROCINS


VII.


NOS
ALFONSO per la gracia de Deu Rey de Arago, é dels llochs demunt
dits. A la molt Illustre Reyna, é als demunt dits. en los Capitols
praesentats per los Embaxadors, dits, ha un Capitol
del tenor seguent.


Item
suplicarán los dits Embaxadors al dit Señor Rey, que sia de sa
merçe atorgar en Priuilegi perpetual als dits Iurats; que de qui
auant
no puguen esser trets fore del Regne


de
Mallorca Caualls ni Rosins com ni haye molt pochs, é
aquells de dia en dia son trets: E quant ve cars, q inimichs
concorren en lo dit Regne per mencament (en un texto
anterior: mancament; ni mes ni manco; menos; falta
) de Caualls é
Rosins; moltes vegades no han aquella resistencia que si merex.


E
com los Embaxadors nos hayen humilment supplicats que lo contengut en
lo dit Capitol, benignament volguessem atorgar: Nos, per vtilitat, é
conseruacio del dit Regne, som estats contens, é hauem per
priuilegi perpetual atorgat que ningu pugue treura Caualls, ni
Rosins del dit Regne de Mallorca: segons en lo dit Capitol es
contingut. Per tant: declaram a la molt Illustre Reyna, nostre
molt chara, é molt amade muller é Lloctinent
General; é al amat Conseller nostre lo Gouernador del dit Regne
de Mallorca
ó son Lloctinent; é altres qualseuol
officials, a quis pertangue: presents é esdeuenidors: manam sots
nostre yra, é indignacio: é pena de tres mil florins de or de
Arago: que lo contengut en lo dit Capitol; tenguen, é obseruen,
tenir, é obseruar fassen com axi vullam, per benefici del dit Regne,
sia integrament obseruat. En testimoni de la qual cose manam, a 
mayor
cautela esser les presents fetes sots nostre Segell secret. Dat en
Gayeta a 17. de
Iuñy Añy de la Natiuitat de Nostre
Señor 1439.


REX
ALFONSVS.


In
communi iiij.


QVE
PER FET CIVIL, O CRIMINAL, NlNGV SIA


tret
del present Regne.


VIII.


NOS
ALFONSO per la gracia de Deu Rey de Arago, é dels llochs demunt
dits. En los Capitols per los Embaxadors demunt dits presentats, ha
vn Capitol del tenor seguent.


Item
com lo present Regne de Mallorca sia apartat,
hauent sas Francheses especials, é en res en lo mon no
sia sotmés al Principat de Cataluñya: ni a la
obseruança de las 
llurs
constitucions, ni vsatges. Mayorment com
aquelles sien estades fetes en
Corts particulars de Cataluñya:
en
las quals los habitadors del present Regne no
acostumen
esser citats, ni son tinguts de anar; Encare,
que
los habitadors del present Regne hayan expres
Priuilegi; que per algun fet Ciuil, ó Criminal no poden esser trets
fora lo present Regne: é per altre Franchesa sia
dispost, del present Regne, que si algu sera trobat en crim de
trahicio, del qual no pot esser mayor nigu
altre: deu esser
iutiat per la Cort, é Promens del
present Regne de Mallorca, segons
las Francheses de aqll
Regne é segons es disposat per certa Franchesa, comen
çant.
sapien tuyts. De la qual, sen aporten trallat
los Honorables Embaxadors. E de algun temps ençá, lo
que
ya may fonch vist ni hoyt: sien
vingudes certes prouisions, é diuerses, de la
Cort de la Señora
Reyna
, citant alguns habitadors del present Regne, deguen
comperer deuant la Señora Reyna, per raho de certs
processos,
de regali authoritate, & rogatu; & simili modo:
é de altres
vsatjes, é constitucions de Cataluñya la
qual cosa seria total
destructio del present Regne, é dels
Pobles de aquell, mayorment que en les dites prouisions
sia estat manat; que los dits citats deguen comparer
ensemps
tots
llurs bens, que placia als dits Honorables Embaxadors,
suplicar
lo molt alt Señor Rey, que per sa gracia, é
merçe, é
deuta de Iusticia man les dites Francheses
del present Regne esser seruades; e que algu de qui auant per virtut
de algun fet Ciuil; ni Criminal, no sia tret fora del present Regne:
encara 
que
si pretenes per horrescencia. Declarant a mayor
cautela aquells qui fins
aci son estats fets.


Com
donchs humilment nos hayen supplicats, los dits Embaxadors; que
benignament volguessen atorgar totes, é sengles coses demunt
contengudes en lo dit Capitol. Nos volents dar lloch, per
conseruacio de la dita Ciutat é Regne, é al benifici de aquell, ab
tenor de les presents confirmans, retificans, é
approuants les Francheses en lo present Capitol nomenades, atorgam de
nou, per especial gracia é per nostre Dominica potestat; a la dita
Ciutat, y Regne de Mallorca: é vltra aço que tota cosa
perhorrescencia se haye de conexer dins la
Ciutat, é Regne de Mallorca, é que tots processos qui per
causa de aquella se hayen, se fassen, é se hayen a
fer, e manar dins la Ciutat, é, Regna de Mallorca.


E
vltra aço atorgam, volem, y disponem; que sia sobresegut en les
citacions fetes, é fehadores per la lllustre Reyna,
nostre molt chare, y molt amade muller; per via
de processos de simili modo, de Regali authoritate, & rogatu;
segons en lo present Capitol es contingut, é fet mensio
fins y tant; que Nos ab la ayuda de Nostre Señor
Deu siam tornats en aquellas nostres parts vltra
marinas
intimant per ço las dites coses a la dita
Reyna, Nostre chara muller:
amonestam aquella é requirim; e als amats, e faels Consellers
nostres, lo Gouernador del dit Regne, é son Lloctinent; Procurador
Real, Balle, é Vaguers: e tots, e sengles altres qualseuol officials
nostres, e quis pertangue: e a llurs 
Lloctinents,
presents, e esdeuenidors, expressament e de
nostre sciencia:
ab tenor de les presents
diem, y manam sots incorrinient de la
yra, é indignacio nostre, e sots pena de tres mil
florins de or de Arago, cascu aquells sia fet lo contrari, sens
alguna gracia, é merce, hauedors, e a nostres cofrens applicadors:
que tinguen, e obseruen, e
cumplescan totes e sengles cosas
en les presents contengudes, e res contra aquelles 
no
fassen no permeten, ó tempten; decernint nulla e de ninguna
eficacia, e valor: tollents a mayor cautela, a la dita Reyna e als
dits altres officials nostres, tot poder de fer lo contrari. En
testimoni de la qual cose manam esser fetes les presents, sots segell
secret. Dat en Gayeta, a 17. de Iuñy Añy de la Natiuitat de Nostre
Señor 1439.

REX ALFONSVS.


In
communi iiij.


QVALITER
SIT IVS DICENDVM IN CAVSIS LIBERTATVM.
IX.
ALFONSO per Ia
gracia de Deu Rey de Arago, é dels llochs demunt dits. A la Illustre
Reyna Maria
; é als demunt dits. En los Capitols presentats per
los demuntdits, ha un Capitol del tenor seguent.
Item com en lo
present Regne se fasse abusio, de les questions de llibertats: com
molts esclaus, per fadigar llurs Señors, sens alguna causa iusta
proclamen llibertat: de que los


Señors,
sostenen gran dañy, e immoderades despeses, e perden lo seruey dels
esclaus; que placia als dits Honor. Embaxadors suplicar lo molt alt
Señor Rey que sia de sa gracia, e merçe per tolre debats, e
questions, é releuar los Señors de dañy, e despeses, e encara per
tant quels esclaus qui proclamen llibertat iustament, sien prestament
empetxats en llur Iusticia: atorgar al dit Regne, e habitadors de
aquell, la Ordinacio e disposicio del tenor seguent; ço es que. Si
algu proclama llibertat, que de continent ço es, lo pus prop seguent
Diuendres en lo qual, es lo Gouernador ab los altres officials dins
lo Carcer Real sia aportat lo dit proclamant llibertat deuant
lo Gouernador o Loctinent seu, e aqui sia interrogat si enten o
proclama llibertat; e si dirá que no: sia restituyt a son Señor,
sens altre contradictio, e de aqui auant no sia hoyt proclamar
llibertat: si ya donchs aquelle no allegaue per nouella
causa. E si cars será lo dit esclau aqui de continent ayustat empero
si lo dit esclau ho demanará, al Aduocat, o Procurador de pobres, é
miserables, sia interrogat lo dit esclau o lo dit Aduocat, o
Procurador per quina causa, ó raho demana 
aquella
llibertat a ell
pettañyer: é aqui de continent sia escrita
la demanda, é de continent sia donat temps de deu dies al dit esclau
de respondre, e per posar sa demanda, e sia 
anantat
en aquella questio summariament; é de pla la sola veritat attesa;
malicias, é subtilitats de dret a part posades, e
convindra
lo dit fet
sia a terma de sentencia, vn altre die
de Diuendres en
lo dit lloch de la preso. E tenint lo dit
Gouernador, o son Lloctinent la dita Audiencia ensemps ab lo Balle,
Veguer de la Ciutat, é Veguer de fora; ab llurs Assessors conuocats
en
eço dos dels Honor. Iurats aquells q la mayor part
dels Honor. Iurats elegirá: é
lo dit Aduocat de la
Vniuercitat: sia prestat iurament als quatre sants
Euangelis per lo dit Gouernador, Balle, é Veguer ab los llurs
Assessors demuntdits, é per los Honor. Iurats, e Aduocats de la dita
Vniuersitat; que segons Deu, e llurs bones conciencias,
se hauran en lo dit
Iuy, e derán llur vot e consell,
tota fauor, rencor, (é, ó) 
amor
a part posades. Apres sia fet proces; é fetes
llurs allegacions
axi de les parts, com dels Aduocats. E apres sia procehyt a
concordacio de sentencia. E aço que la mayor part 
de
aquells, Iutjera, sia seguit, e seruat, é executat: tota appellacio
remota. E si apparra, lo esclau hauer
malitiosament proclamada
llibertat; los demuntdits
pusquen aquell condemnar en alguna
pena corporal a
llur arbitre; la qual se haye executar: é la
qual no puguen remetre, sino a Ordinacio del
Señor Rey.


Com
donchs los Embaxadors, nos hayen humilment suplacats, que
totes, é sengles coses en lo dit Capitol contingudes benignament
volguessem atorgar. Nos vahent les 
dites
coses esser vtils é saludables al dit Regne, é volents, q hayen
lloch, segons son demanades. Ab tenor de les presents a vos
dite
molt Illustre Reyna, nostre intencio declaram, e a vosaltres dits
officials expressament e de certa sciencia
diem, y manam, sots
incorriment de la
yra, e indignacio nostre: e pena de
tres mil florins de or de Arago, de vosaltres si sera fet lo contrari
sens alguna gracia é merce hauedors, e a nostres cofrens aplicadors:
que totes, e sengles coses en lo dit Capitol contengudes, tenguen, é
obseruen, tenir, é obseruar fassen segons que en lo dit Capitol son
contengudes, e demanades; com les atorgam; é vullam axi que sien
diligentment obseruades, e en res no fassen ni permeten sia fet lo
contrari; si desitjen esquiuar la yra e indignacio nostre.
Tollens
vos tot poder de fer lo contrari a mayor cautela é decernents esser
nulla, é de ninguna
efficacia, é valor tot aço que fos fet
per vosaltres, ó algu de vosaltres en contrari. Dat en Gayeta a 17.
de
Iuñy Añy 1439.


REX
ALFONSVS,


In
communi iiij.


X.


NOS
ALFONSO per la gracia de Deu Rey de Aragó, é dels llochs demunt
anomenats.
A le Illustre Reyna, é als officials demunt
dits &c. en los Capitols presentats, per los Embaxadors demunt
dits, ha vn Capitol del tenor seguent.


Item
com p moltes vegades lo Señor Rey per importunitat, é no seber
de la condicio de les persones, prouehesca dels officis de Balle, é
Vaguer, de la Ciutat e Vaguer de fore del 
present
Regne: é llurs Assessors, personas inhabils, é insuficients
a regir aquells e ya per altre Franchesa del present Regne sia
atorgat: que lo dit Gouernador de aquell si trobara les personas
prouehydes esser insuficients que los dits officis degue comenar a
alguna notable parsona, entretant degue consultar lo dit molt
alt Señor Rey de la insufficiencia de aquell e d las causas
de aquella é la dita prouisio, sia quasi inutil, e sens fruyt algu
alt dit Regne. Com atesa la pobretat de aquell nos
pugue tremetre ad dit Señor Rei alguna p
requirir reuocacio de les dites prouisions (se lee ptouisions, con
t
), e per conseguent: cessant la istancia per part de de
la Vniuersitat: per aquella matexa importunitat, lo molt alt Señor
Rey es induhyt atorgar altres Prouisions manant que aquelles sien
executades. Que placia als dits Honor. Embaxadors supplicar lo dit
Señor Rey, que per sa gracia, e merce, é vtilitat del be publich:
sia donade facultat als dits Honor. Iurats ensemps ab lo gran,
é General Consell al endema de Sant Iulia en aquell
dia que fan los officis de la 
case
de la Vniuersitat segons la manera, é forma ques fan los altres
oficis: elegir quatre notables personas al offici del Balle de la
Ciutat, é quatre al offici del Vaguer de la Ciutat: e altres quatre:
per lo offici del Vaguer de fora: é dos Iuristes per Assessors de
cascu dels dits officis, e de les dites elections certificar
lo Señor Rey; lo qual, per sa benignitat se vulla estreñer,
e iurar atorgant de aço nouell Priuilegi, e Franchesa
e elegir hu dels dits quatre nomenats, a quascu dels dits officis e
hu dels Iuristes per Assessor dels dits officis. E mes auant: com lo
Gouernador del Regna de Mallorca, é son Lloctinent per authoritat
Real, acostum prouehyr dels dits officis, e assessorias
de aquells en la vigilia de Sincogesma, si fins aquell
dia prouisions del dit Señor Rey no li son presentades, dels dits
officis, o Assessors de aquells; que placia al dit molt alt Señor
Rey manar, e prouehyr que si se esdeuindra p ell no esser estat
(se lee esserestat, todo junto) prouehyt dels dits officis, o
les dites prousions no essar psentades: fins lo die
de la vigilia de Sincogesma: e per conseguent lo dit
Gouernador, ó son Lloctinent: hauia de prouehyr dels dits officis;
necessariament haye a pendre dels dits elets, ço
es a saber hu de cascuna querna per lo offici que seran
enomenats; e hu dels Assessors a cascu dels 
dits
officis, e la dite electio se haye fer per sort, matent
los noms de dits elets en sengles redolins de cera, e
qui primer ixirá (con tilde incluso; saldrá) sera
prouehyr de dit offici; e semblant dels asessors. En los quals
officis puguen esser electes personas franches e totes
altres qualseuol.


Com
donchs los dits Embaxadors nos hayen humilment
suplicat, que totes, e sengles coses, en lo dit Capitol contingudes
benignament atorgassem. Nos volens en alguna part 
annuir
a las dites supplicacions, e complaure al dit Regne; hauem
atorgades a nostre beneplacit les elections fehedores
segons en lo dit Capitol es contingut, axi com en las
presents es contengut. E per aquest esguart ab tenor de les presents
amonestam la molt Illustre Reyna Maria, nostra molt chara,
é molt amada muller é Lloctinent General é al amat
Conseller lo Gouernador de Mallorcas, o son Lloctinent,
é a tots los altres officials &c presents, é
esdeuenidors, expresament e de certe sciencia diem,
y
manam sots incorriment de la yra e
indignacio nostre, e pena de tres mil florins de or de
Arago
: de ells, e quiscu de ells, si contrafaran sens alguna
merse, e gracia hauedors, é a nostres cofrens aplicadors; que
totes é sengles coses, en dit Capitol contengudes, tenguen, é
obseruen: tenir, é obseruar integrament fassen per quiscun;
segons que en lo dit Capitol son contengudes, tant empero,
com procehyrá de nostre beneplacit é no pus. E per
res no fassen, ni permeten esser fet lo
contrari, si desitjaran esquiuar la yra, e indignacio
nostra; ab la present pena damunt dita. Tollents los a
mayor cautela tot poder de fer lo contrari, en
testimoni de la qual cosa manam esser fetes les presents, sots
nostre Segel secret. Dat en Gayeta a 17. de Iuñy
Añy
de la Natiuitat de nostre Señor Mil quatrecents
trenta nou.


REX
ALFONSVS


In
communi iiij.


XI.


ALFONSO
per la gracia de Deu, Rey de Arago, é dels llochs demunt dits. A la
molt Illustre Reyna, é als demuntdits &c. En los Capitols
presentats per los Embaxadors demun dits; ha un Capitol
del tenor seguent.


Ivem
com moltes uegades se esdeuengue, que los Iurats é alguns singulars
protestarán, y intimarán alguns actes per llur
intereser, é de la cosa publica, que lo Gouernador 
Lloctinent
seu, o Assessor no permatian de aquell acta esserne dat
treslat, ni lleuat acte sino a la uoluntat llur, per la
qual raho, suppliquen los dits Iurats, que lo Señor Rey
provehyesca, que de aqui hauant, de tots actes, que al
dit Gouernador, Lloctinent, o Assessor seu sien presentats, los
dits escriuans
de la Gouernacio, los ne hayen llur
carte, cartes, e dar traslat, e que lo contrari no pugue esser
fet per los Governedors, Lloctinents, ó Assessors, e aço
hayen a iurar los dits officials.


E
com los dits Embaxadors, nos hayen humilment suplicats, que les coses
contengudes en lo dit Capitol volguessem atorgar. Nos vehents esser
vtil, é saludable, al dit Regne é volents, que haye lloch,
segons se conte en lo dit Capitol, é es demanat; ab tenor de les
presents a vos dita Reyna nostre intentio declaram: e a vosaltres
officials demuntdits, 
expressament,
é de nostre sciencia diem y manam sots incorriment de la
nostra yra, e indignacio, é pena de tres mil florins de or de Arago;
de quiscu de vosaltres, qui lo contrari 
fará,
sens alguna gracia, é merçe hauedors, é a nostres cofrens
hauedors, y applicadors, que lo contengut en dit Capitol
segons es demanat; obseruen, é tenguen (tégué), é
executen, tenir, obseruar é executar, fassen; com exi vullem
sia integrament obseruat. Dat en Gayeta; a 17. de Iuñy Añy
de la Natiuitat de Nostre Señor, Mil quatrecents trenta nou.


REX
ALFONSVS


In
communi iiij.


XII.


ALFONSO
per la gracia de Deu Rey de Arago, é dels llochs demunt dits. A la
Illustre Reyna, é als demuntdits Embaxadors; ha un Capitol del tenor
seguent.


Item
que placia als dits Honorables Embaxadors impetrar vna prouisio del
Señor Rey, com per franchesa del present Regne sia disposat,
que ningun Iutge ordinari, ó Assessor de aquell no pugue pendre
salari de les parts: é de aqui auant lo Gouernador, ni lo Assessor
seu; lo Balle de la Ciutat, o son Assessor; ó altres qualseuol
ordinaris no puguen pendre salaris de les parts.


Com
donchs los dits Embaxedors nos hayen suplicat humilment lo contengut
en dit capitol benignament volguessem atorgar. Nos vehens aço
esser vtil e saludable al dit Regne, é vehents que haye
lloch
, segons se conte en lo dit Capitol, é es damanat:
ab tenor de les presents, a vos lllustre Reyna, nostre intensio
declaram: é vosaltres demunt dits officials, diem, y manam,
sots incorriment de la yra, e indignacio nostra: é
pena de tresmil florins de or de Arago, de cascu de vosaltres
qui lo contrari fara: sens alguna gracia é merse hauadors, é
a nostres cofrens applicadors: que lo contengut en dit Capitol
segons, es demanat obseruen, tenguen, é executen: obseruar, tenir, é
executar fassen: com no


atorgam
e axi volem, que sia diligentment obseruat: tollens a mayor
cautela tot poder de fer lo contrari. E decernents
esser nulla, e de ninguna força, e valor: tot aço que
fos fet per vosaltres en contrari. Dat en Gayeta a 17. de Iuñy
(falta Añy) de la Natiuitat de nostre Señor 1439.


REX
ALFONSVS. In communi iiij.


XIII.


ALFONSO
per la gracia de Deu Rey de Arago, é dels lloc-chs
demuntdits. A la molt lllustre Reyna e als demunt dits &c. en los
Capitols presentats per los Embaxadors; ha vn Capitol
del tenor seguent.


Item,
com per Ordinacio del present Regne los Iutges de legats (en
dos lineas, dos palabras diferentes, delegats
), en les causes de
que seran Iutges, hayen hauer cert salari per lliure, e mes hauant,
no puguen damanar. E per abus sia tot dia la dita Franchesa
violade, per extorsio de immoderats salaris. Que placia
als Honor. Embaxadors, supplicar lo molt alt Señor Rey, que
per sa gracia, e merçe, é deute de Iusticia, vulla
manar, les dites Ordinacions esser seruades. E si questio será de
algun salari ques digue aquell esser immoderat, que la dita moderado
sia remesa al Procurador Real ab vn dels Honor. Iurats, los quals
hayen aquella moderar segons les dites Ordinocions: E la dita
moderacio sia executada segons es dit tota apellacio remota.


E
com lo contengut en dit Capitol, los dits Embaxadors nos hayen
humilment suplicat benignament volguessem atorgar: Nos vahents
esser vtil, e saludable al dit Regne e volents, que haye lloch,
segons en lo dit Capitol se conté é es demanat. Ab tenor de
les presents a vos dita molt lllustre Reyna, nostre intencio, e a
vosaltres officials demunt dits declaram, é expressament, e de certa
sciencia diem, e manam, sots incorriment de la yra, e indignacio
nostre: e pena de tresmil florins de or de Arago de quiscu de
vosaltres, qui lo contrari fara sens alguna gracia, e merçe
hauadors, e a nostres cofrens aplicadors, que lo contengut en
dit Capitol segons es demanat: obseruen, tenguen, é executen tenir
obseruar é executar fassen: com axi vullam esser integrament
obseruat: tollensuos (tollens vos) a mayor
cautela, tot poder de fer lo contrari, decernents esser nulla e de
ninguna efficacia lo que per vosaltres sera fet contrari Dat en
Gayeta, a 17. de Iuñy Añy de la Natiuitat de Nostre Señor
1439.


REX
ALFONSVS.


In
communi iiij.



XIIII.


ALFONSO
per la gracia de Deu, Rey de Arago, é dels llochs demunt dits. A la
llluste Reyna; e al demuntdits &c. en los Capitols
presentats per los Embaxadors demunt dits


ha
vn Capitol del tenor seguent.


Item,
com les pecunias, qui venen a adiudicacio, é distribucio de
Cort, vinguen quasi a no res, per immoderadas despeses, e
salaris, qui de aquelles son trets, e lleuats, que placia


als
dits Honor. Embaxadors supplicar lo molt alt Señor Rey q p sa
gracia, e merçe vulla prouehir é manar los dits salaris, e despeses
esser moderades, e la dita moderacio esser remesa al Procurador Real
ensemps ab hu dels Honor. Iurats los quals hayen a moderar las
dites despeses é salaris, e la dita moderacio de aquells, ó
prouisio fehadora sia seguida, tota apellacio remoguda.


E
com lo contengut en lo dit Cap. los dits Embaxadors nos hayen
humilment suplicat volguessem atorgar. Nos vahents aço esser
vtil e saludable al dit Regne. E volens q haye lloch segons se conte
en lo dit Cap. es demanat. Ab tenor de les presents a vos dita Reyna
nostre intencio declaram; e a vosaltres demunt dits officials,
expressament e de certa sciencia diem, e manam (dié, e maná),
sots incorriment d la nostre yra e indignacio, e sots pena de tres
milia florins de or de Arago; per cascu de vosaltres qui lo contrari
fara pagadors; e a nostres cofrens applicadors, q lo contengut en dit
Cap. segons es demanat: obseruen, tenguen, e executen; tenir,
obseruar, e executar fasen. Com vulla q axi sia obseruat.
Tollens a mayor cautela tot poder, de fer lo contrari. Decernents
esser nulla, é de ninguna efficacia, ço que per vosaltres sera fet
en contrari. Dat en Gayeta a 17. de Iuñy Añy de la Natiuitat
de nostre Señor 1439.