Mostrando las entradas para la consulta llochtinent ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta llochtinent ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

martes, 20 de abril de 2021

Sumari, O.

OFFICIALS.


QVE
no sia Cort alguna, Saig o lloctinent de aquells, q puscan entrar per
cami algu, o suspita per si sols en casa de algu, sens dos promens, o
quatre bons homens.


Asso
matex sia servat en los Navilis, leñys, Forns, e Molins, apar
en la primera franquesa en la segona columna en la primera carta del
libre den Sant Pera.


Que
no sia donat ala Cort, Balle, o Saig alguna cosa per fer
Iusticia, sino al Saig anant fora Ciutat sis diners per llegua,
apar en dita franquesa en dita carta del dit libre.


Que
negun Official çoes Balle, Veguer, o Saig no puga conexer de
falsedad de Mesures, e de pes sino en lloch publich, e devant bons
homens, es en dita franquesa del dit libre en la primera carta en la
segona columna den Sanct Pera.


Que
nos puxa Iudicar per los Officials sino ab promens, en dita franquesa
en la fi.


Asso
matex en libre den Rossello en cartes 153. en la primera pagina,
comensa. En Sancho.


Asso
matex, es vista dir la franquesa en dit libre en cartes 155. en la
primera pagina en la fi, e sia qualsevol Official.
Que los
officials no pugan comprar bens immobles parla la franquesa en dit
libre den Sant Pera en la segona columna en la quarta carta.


Que
no sian Officials ordinaris, sino del Regne, es en dit libre en
cartes 26. en la quarta columna, e han atenir Taula, e que
sien del Regne es en dit libre en cartes 137. en la primera pagina,
comensa. Encara atorgam.


Que
los Officials han de vacar tres Añys ans de regir aquell matex
Offici, es en dit libre den Sant Pera en cartes 92. en la tercera
columna. Nos Ioannes.


Asso
matex dispon la franquesa en dit libre den Sant Pera en cartes 137.
en la primera pagina. Encara atorgam.


Asso
matex se troba en libre den Rossello en cartes 162. en la primera
pagina.


Que
los Officials no reben serveys, es en dit libre den Sant Pera en
cartes 38. en la segona pagina, comensa. Encareus atorgam.


Que
los Officials fassan Inquisicio de de Robadors, e
Malfectors, es en dit libre den Sant Pera en cartes 141. en la segona
pagina, comensa. Namfos.


Que
los Officials qui executen per la Vniversitat e son accusats devant
los Iutges de la Taula no son tenguts posar lo basto fins a Sentencia
difinitiva si seran condemnats:


es
en libre den Sant Pera en cartes 199: comensa. Noverint Vniversi.


Que
los Officials del Regne serven les franqueses, e libertats del
Regne, es en libre den Rossello en cartes 112. en la primera pagina,
comensa: En Sancho.


Que
nenguns Officials no emparen algun plet mentre tinga lo Offici, es en
libre den Rossello en cartes 170. en la 1. pagina, comensa. Sapien
Tuyt.


Que
los officials, President, Balle, e Veguer, e altres no poden
entremeter dels talls, es en libre den Rossello en cartes 171 en la
primera pagina, comensa. Sapien Tuyt.


Los
Officials sien annuals, e locals, & quod sint domiciliati in
locis, es en dit libre en cartes 224. en la segona pagina, comensa.
Petrus Dei Gracia.


La
Privilegi de elegir los Officials, en les parroquies de la part
Forana sia servat, mireu en libre den Rossello en cartes 230. en la
primera pagina, comensa. Petrus Dei gracia. E mireu en dictio Balles.


Revocacio
de diverses concessions que alguns fossen Officials de dos en dos
Añys, es en libre den Rossello en cartes 244. comensa. Nos Petrus.


Los
Officials no haien salari de les questions que son ordinaris es en
libre den Rossello en cartes 248. 2. pagina comensa. Petrus Dei
gratia.


Que
los officials Reals qui hauran Iurat servar alguns Capitols no son
tenguts servar aquells si son contra franqueses, es en libre den
Rossello en cartes 278. en la primera pagina, comensa. Petrus.


Los
Officials han esser annuals e locals, es en dit libre en cartes 304.
en la primera pagina, comensa. Petrus Dei gratia. Asso matex en dit
libre en cartes 339. en la primera, comensa Petrus Dei gratia.


Los
Officials no poden distribuir los preus de les vendes quis fan per la
cort fins sien fetes les adiudicacions, que les dites adiudicacions
se fassen en lloch publich, es en libre den Rossello en cartes 445.
en la primera pagina, comensa. Nos Martinus.


Que
los Officials sens salari hagen adiffinir totes les causes
tocants a la Vniversitat, es en dit libre en cartes 448. I pagina,
comensa. Martinus.


Los
Officials expedescan ses questions tant civils, com Criminals no
donant en aquelles dilacio, es en dit libre en cartes 449. en la
primera pagina, comensa. Martinus Dei gracia.


Que
los Officials Reals quant seran elegits si eren concellers durant
llur Offici no usen de Conseller, es en lo capitol de la Pragmatica
de mosen Huc de Anglasola, comensa. Item com lo Concell, en cartes
99. en la primera pagina, en libre de capitols de Corts generals.

ORDINARIS.


Les
Causes no poden exir dels Ordinaris fa la franquese, en libre
den Sant pera en 21. carte en la segona columna, comensa. Sancius Dei
Gratia.


Que
los Ordinaris sien fills de la terra, e annuals (parece que pone
ennuals, no se be bien
) e hagen tenir Taula, es en dit libre en
cartes, 28. en la quarta columna, comensa. venerabilibus.


Los
Ordinaris poden remeter e fer composicions dels crims excepto
crims de Homeys, e altres crims greus, es en dit libre a 34. cartes
en la primera columna, comensa. Satisfeta la part.


Los
Ordinaris poden conexer de vsures, es en dit libre a 35. cartes en la
primera columna, comensa. Attendat locumtenens.


Los
Ordinaris si seran inabils, e insuficiens sia consultat lo Señor
Rey, e sobresegut en admetrels, es en libre den Sant Pera en cartes
82. en la tercera columna, comensa. Io-(annes) Dei gracia.


Les
Causes no poden exir dels Ordinaris, es en dit libre en cartes 129.
en la primera pagina, comensa. Petrus Dei gratia.


Les
Causes no poden esser tretes dels Ordinaris ne evocades per lo
Governador ni altre Iutge, es en dit libre en cartes 161. en la
segona pagina, comensa. Ioannes Dei gra.


Los
Ordinaris de Cataluñya, e Procuradors han esser Catalans, axi dispon
vn capitol de Barcelona de la Cort posat en libre den Sant Pera en
cartes 162. en la 2. pagina comensa. Item ad suplicationem.


E
los Iutges deuhen esser Catalans, e los Mallorquins son reputats
Catalans, es en lo matex lloch.


Que
lo Governador no pusca traure ni *appropiar aci les causes dels
Ordinaris Balle, e Veguer, sino ab cert cas, es en libre den Sant
Pera en cartes 168. en la segona pagina, comensa. Nos Ioannes.


Asso
matex, es en libre den Rossello en cartes 119. e 120. Item al 2.
capitol.


Los
Ordinaris sien de la Illa de Mallorques, e hagen de tenir Taula, e
sian annuals, es en libre den Rossello en cartes 203. la primera
pagina, comensa. Pateat Vniversis.


Asso
matex en dit libre en cartes 206. en la primera pagina, comensa. Nos
Petrus.


Les
causes no sian tretes del Ordinaris, en libre den Rossello en cartes
119. en la primera pagina, comensa. Petrus Dei Gracia; e la carta es
rotta.


Lo
Governador no pot fer Manament als Ordinaris que proceescan
sumariament, e de pla en les causes, es en libre den Rossello en
cartes 220. en la segona pagina, comensa. 
Petrus
Dei gratia.


Lo
Governador nos te entramatre de les causes dels Ordinaris, es
eu libre den Rossello en cartes 224. en la primera pagina,
comensa. Petrus Dei Gracia. Mireu dn dictio 
Governador.


Los
Ordinaris poden punir los acullints Bandetjats, ese en dit
libre en cartes 235 en la primera pagina, comensa. Petrus Dei gratia.


Lo
Governador no pot pendre les questions tocants als Ordinaris, es en
dit libre den Rossello en cartes 244. comensa Petrus Dei gratia.


Lo
Governador, o son Llochtinent nos curan de questions
pertanyents als Ordinaris, es en dit libre en cartes 425. 2. pagina
comensa. Martinus.


Los
Ordinaris oien los Advocats de les parts sobre los drets de
aquells, es en libre den Rossello en cartes 430. 2. pagina, comensa.
Martinus.


Los
Assessor del Governador no Impedesca lo delat quifera absolt
del seu ordinari ab se sentencia ab consell de Promens,
concordes, es en libre den Rossello en cartes 436. 
2.
pagina, comensa Martinus.


OBLIGACIO
DE DONES.


La
Obligacio de les Dones Intercedins per los marits val, puis
hi sia la Renuntiatio del velleya, encara que no sia la
Renuntiatio de la autentica, si qua mulier in lib. den S. Pera en
cartes 31. en primera columna, comensa. Item est de consuetudine quod
Mulieres.


ORDINACIONS
DE LES CORTS, E ALTRES.


De
aquelles se fa mensio en libre den Sant Pera a 34 cartes en la quarta
columna, comensa. Primo quod Iudex e en 35 en la primera columna, e
segona.


De
Ordinacions fetes per los Iurats, mireu en la dictio Iurats.


Ordinacions
nos poden fer sens voluntat dels Iurats, es en libre den Sant Pera en
cartes 33. comensa. Memoria sit Baiulo, &c. vide privilegium, in
libro den abello folio 91. Santius.



OFFICIS.


Que
nos substituescan sens Iusta causa, e sie diminuit lo salari: los
Officis, es en libre den Sant Pera en carta 166. en la segona pagina,
comensa. Nos Ioannes.


Si
Officis se donen, o concessions de pes, o de Scrivanies, o altres
coses, es Iutge lo Governador, es en libre den Rossello en cartes 219
en la segona pagina la carta es rotta.
Los Familiars, o Domestichs
del Governador, no sien admesos a alguns Officis del Regne, e de la
ciutat, sino son nats en lo dit Regne, es en lo dit libre den
Rossello en *308 cartes I. pagina, comensa. Petrus.
Impretrans,
Officis Reals, hagen esser proveits a coneguda dels Iurats, es en dit
libre den Rossello en cartes 350. comensa. Nos Ioannes e en la
seguent. Nos Martinus


De
vn Official Real nos fassa sino vna carta, e sis fet lo contrari no
sie oide sino la primera en data, es en dit libre en cartes
341. segona pagina, comensa. Martinus.


Los
Officials axi Reals com Vniversals ab quina forma y enquins
casos poden Regir per substitut, es en libre de Regiment de sort, y
de sach folio 44. pagina segona cap. 15.


Incip.
Com per forma del dit Regiment, &c.


Algu
no pot tenir dos Officis de la vniversitat no entenenthi Offici de
consaller, es en la pragmatica de mosen Huc de Anglesola en
cartes 119. en lo primera pagina, comensa. Item statuim, y en
lo segon capitol si algu haura comes frau en lo Offici sia fet
inhabil privat de aquell, en lo seguent (se lee seguenr) parla
de consellers e si ix a altre Offici nos puga scusar sens
Iusta causa a conaguda del Governador, en la dita carta lloch
e pagina.


Impretans
Officis Reals sien provehits de aquells quant Informacio se haura a
rebre per lo Governador, fasses a conegude dels Iurats,
es en dit libre den Rossello en cartes 340 en la primera pagina,
comensa. Nos Ioannes; e en la seguent, comensa. Nos Martinus.


Observancia
de Privilegis deuhen Iurar llisament, y sens condicio alguna
los Señors Virreys, Carta Real dada en Madrid a 27. Setembra
1564. en libre de Cartes Reals de cuberta de fust folio 7. y tambe la
trobaran folio 14. del libre de Cartes Reals ab cuberta de plegami.


Officis
de la Vniversitat no poden esser regits, per qui deu, o Pledetja ab
Ella: Carta Real dat en Madrid a I. Febrer 1611. folio 22 pagina
segona del libre de Cartes Reals cuberta de fust.


Officis
Vniversals no poden ser regits pea qui mude de stament que no
hage sis Añys lo ha mudat folio 159. del libre den Abello.


Olis
que se aporten al Banch ni sos preus poden ser
emparats, en libre de Corts Generals folio 283. en la segona pagina.

Sumari, I.

INIVRIA.
(injuria)

De Iniuria, y coses mal fetes, de les quals sera
feta clamor a la cort dispon la franquesa primera en libre den Sant
pera en la primera carta en la primera columna circa lo fi.


En
les causes de Iniuria, dans, e naffres se
procehesca segons los vsatges de Bercelona, apar en la
primera franquesa en la primera carta en la segona columna en libre
den Sanct Pera.

IVYS.


Tots
los Iuys se fassen ab concell de Promens es en
la primera franquesa en libre den Sant Pera circa la fi, e en lo dit
libre en cartes 138. en la primera pagina, comensa. Encareus (En
+ salto de línea sin guión + careus
) atorgam.


IVRATS.


Del
nombre del Magnifichs Iurats, e de la potestat llur e del que
poden e deusen fer, es en libre den Sant Pera en la quarta
carta en la tercera columna comensa la franquesa 
Noverint
Vniversi quod nos Iacobus.


Dels
dits Iurats fa mensio la franquesa, comensa. Nos Iacobus, en dit
libre en la sisena carte en la quarta columna.


Los
Iurats poden fer ordinacions, apar en dit libre a 21. carta primera
columna, comensa. Sanctius Dei gratia.


Que
los Iurats fossen elegits la vigilia de Nadal parla la
franquesa en dit libre en cartes 21. en la tercera columna comensa
noverint vniversi.


No
poden fer Collectes, o questions sens licensia del Señor Rey
o sos successors succssors, es en libre den Sant Pera a 25.
cartes en la segona columna.


De
la Electio dels Iurats parla la franquesa (franqnesa) en dit
libre (licre) a 27. cartes en la tercera columna circa lo
principi della.


Potestat
dada als Iurats de llevar cert dret imposat en lo Regne contra
voluntat llur, consta en lo dit libre a 28. cartes en la segona
columna comensa. Nos Petrus Dei gratia.


Los
Iurats no poden haver Iurisdictio Iudiciaria ni arbitraria, es en dit
libre en cartes 33. en la quarta columna, comensa. Memoria sit
baiulo, e aqui matex si res se te tractar ab lo Governador que ells
vagen al Castell.
Que los Iurats no poden fer Inquisitions
ocultes, es en libre den Sant Pera en cartes 33. en la quarta
columna, comensa. Memoria sit baiulo. (batle, batlle, baile,
bájulo
)


Si
la Cort vol Instituir res de nou, se te fer ab consell dels Iurats,
es aqui matex.


Que
los Iurats no poden fer statuts si primer los Officials no son
requests es aqui matex.


Que
no fassen res en prejudici del Señor Rey, e sin fan que sian
compellits.


Los
Iurats poden fer descaragar Forments, e altres Vitualles en lo
Regne, e detenir los Navilis, es en libre den Sant Pera a 72. cartes
en la tercera columna, comensa la franquesa, Pateat manifeste
universis.


Que
vn, o dos dels Iurats entrevenguen en los comptes dels bans,
es en dit libre en 121 carta en la primera pagina, comensa. Sanctius
Dei gracia.


Asso
matex en dit libre en cartes 128. la primera pagina, comensa. Nos
Petrus.


Que
no sien Iurats ne sala, es en lo dit libre den Sant Pera en cartes
138. en la 1. pagina, en lo principi.


De
electio de Iurats parla la franquesa en lo dit libre en cartes 140.
en la segona pagina, comensa. Sapien Tuyt.


Que
los Iurats Puguen posar totes aiudes, e tots altres drets fins a tant
la terra sie quitade e crexer aquells segons a ells aparra, es en dit
libre den Sant Pera en cartes 146. en 
la
segona pagina, comensa. Nos Ioannes, y en libre den Rossello nou en
cartes 338.


Los
Iurats poden pendra dels diners de la Consignacio, e apres
tornarloshi axi per via de Imposit, tall, o collecta en cert cas, es
en dit libre en cartes 154. en la segona pagina, comensa. Alfonsus
Dei gratia.


Electio
de Iurats lo die de Santa Lucia, es en dit libre en
cartes 160. en la sogona pagina, comensa. Ioannes Dei gracia.


Los
Iurats poden fer ordinacions ab authoritat, e decret del Señor
Lochtinent, es en libre den Sant Pera en cartes 165. en la segona
pagina, comensa. Nos Ioannes.


De
les Gramalles dels Iurats parla la franquesa en dit libre en
cartes 173. comensa. Ioannes Dei gratia.


De
asso matex parla lo capitol en la pragmatica de mosson Huc
de Anglesola
en cartes 103. en la fi de la segona pagina,
comensa. E primerament.


Las
concessions de les aygues de la Ciutat de Mallorques pertañyen als
Magnifichs Iurats, es en libre den Sanct Pera en cartes 184. comensa.
Nos Nartinus.


Los
Magnifichs Iurats en que son tinguts distribuir les 450. lliures en
libre den Sant Pera en vna declaracio feta entre los de la Ciuta
e los de la part Forana, en cartes 184. comensa, com entre los
Magnifichs Iurats, &c. en lo vltim capitol de dita
declaracio.


Que
los Iurats no poden esser peñyorats en bens propris de la
Vniversitat, es en libre den Sant Pera en cartes 197. en la primera
pagina, comensa. Señora molt excellent y en libre den Abello en
cartes 66.


Que
dos dels Iurats entrevenguen en les Turtures, es en dit libre
den Sant Pera en cartes 198. en la primera pagina.


Asso
metex dispon la franquesa en dit libre en cartes 194. en la
segona pagina, comensa. Nos Ioannes, e la primera (primsra)
dita, comensa. Nos Ferdinandus.


Que
los Promens de la Ciutat, y Regne puxen elegir los Iurats, es en
libre den Rossello en cartes 52. en la primera pagina, comensa. Nos
en Iaume.
Los Iurats no poden imposar collectes sens licencia del
Señor Rey o de son Llochtinent, en la franquesa en libre den
Rossello en cartes 108. en la primera pagina, comensa Tornant atras,
en nom de Nostro Señor.


Asso
matex diu lo dit libre en cartes 155. en la segona pagina.


Los
Iurats poden fer Ordinacions en que presenten aquelles a la cort, es
en libre den Rossello en cartes 118. en la primera pagina, comensa.
En Sancho.


Los
Iurats eren elegits a la vigilia de Nadal, es en libre dit, en cartes
121. en la primera pagina, comensa. Sapien tots.


Lo
Iurament dels Iurats, es en libre den Rossello en 126. cartes en la
segona pagina, comensa. Yo aytal.


Los
Iurats poden llevar les imposicions imposades, contra voluntat llur,
e cullides: es en libre den Rossello en 206. cartes en la segona
pagina, comensa. Nos petrus.


Si
los Iurats tremeten al Señor Rey nunsios lo Governador no
impedesca aquells, es en libre den Rossello en cartes 224. en la
primera pagina, comensa. Petrus Dei gratia.


Quant
los Iurats congregaran lo Concell poden imposar pena als Concellers
per llur arbitre que sien en dit Concell, e lo que per dita ocasio
sera exhigit a que te a servir mireu en libre den Rossello en cartes
187. en la primera pagina, comensa. Nos Petrus.


Los
Iurats cascun Añy deuhen comptar ab los Syndichs de la part forana,
es en libre den Rossello en cartes 260. la 2. pagina, comensa. Nos
Petrus.


Los
Iurats poden imposar aiudes, es en libre den Rossello en cartes 270.
en la segona pagina, comensa. Nos Petrus Dei Gracia.


Los
Iurats han entrevenir en vbrir la caxa de les pecunies dels bans, es
en libre den Rossello en cartes 283. la 2. pagina comensa. Petrus Dei
Gratia.


Que
los Sarrayns presos sabents en la art Maritima muyren: a
conaguda del Gevernador, y Iurats, es en libre den
Rossello en cartes 291. en la segona pagina, comensa. Petrus.


Los
Iurats poden fer totes ordinacions vtils, e prohibir que negu nos
vesta de drap stranger, es en libre den Rossello en cartes 294. en la
primera pagina, comensa. Petrus Dei Gratia.


Los
Iurats han entrevenir ab lo Execudor, e ab concell llur se han de
corregir los greuges de les diffinicions dels comptedors, es en dit
libre den Rossello en cartes 300. en la segona pagina, comensa.
Petrus Dei gratia.


Ab
coloqui primer hagut ab los Iurats los Taulers de la taula setenen
elegir dels mes Idoneos, es en libre den Rossello en cartes 339. en
la primera pagina, comensa. Petrus Dei Gratia.


Impetrans
Officis Reals sien proveits de aquells quant informacio, se haura
rebre per lo governador, fasses a coneguda dels Iurats, es en
libre den Rossello en cartes 340. 
en
la primera pagina, comensa. Nos Ioannes, e en la seguent, comensa.
Nos Martinus.


Los
Iurats han a donar lo Offici de sots Sequier de la Ciutat, es
en libre den Rossello en cartes 358. segona pagina, comensa. Petrus.


Negu
nos puga appellar, ni puga contradir a les Ordinacions fetes per los
Iurats de ab concell de promens emparo que sien autoritzades
per lo Governador, es en libre den Rossello en cartes 375. en la
segona pagina, comensa. Nos Ioannes.


Asso
matex es en dit libre en cartes 379. en la primera pagina, comensa.
Nos Ioannes.


Los
Iurats poden fer descarregar qualsevulla Navili portant vitualles en
lo Regne, es en libre den Rossello en cartes 417. en la segona
pagina, comensa. Pateat vniversis.


Lo
Iurat aportant lo standart pusca portar Simera
Real, es en libre den Rossello en cartes 444.
en la primera pagina, comensa. Nos Martinus.


Del
Testament dels Iurats ne com se deu fer ne perque dispon lo capitol
de la Pracmatica de moson Huc de Anglesola en libre de
capitols de Corts Generals continuade en cartes 104. en la
primera pagina, comensa. Item com antigament.


Los
Iurats han haver sertificacio dels Blats de la part forana, es
en la pragmatica de moson Huc de Anglesola en cartes 104.
primera pagina, comensa lo capitol. Item Provehim.


Los
Iurats han elegir lo Scriva dels clavaris está a
beniplacit llurs, es en vn capitol de la Pragmatica de moson
Huc de Anglessola en cartes 110. en la segona pagina, comensa.


Item
com la ravocacio.


Los
Iurats entems de necessitat poden armar per haver Formens,
es en libre den Abello en cartes 121. en la quarta columna.


Que
les execucions que fan contra los olims Iurats les obligacions que
han fetes aquelles matexes sian fetas contra los
moderns Iurats, es en libre den Abello en cartes 118. en la quarta
columna, comensa. Nos Ioannes.

INQVSICIO.
Inquisicio
contra algun particular nos pot fer sens que primer no sia citat e
que vaie Iurar Testimonis, es puga defendre com de dret se deu
fer, es en libre den Sant Pera en la desena carta en la
primera columna, comensa. Noverint Vniversi.


Asso
matex, es en libre den Rossello en cartas 63. la primera
pagina, comensa. Encara donam.


Inquisitio
General com se pot fer en cert cas es en libre den Sant Pera en la
matexa 10. carta en la dita coll.
Quant la Inquisicio se fa qui hi
deu entrevenir, mireu en libre den Sant Pera a 27. cartes en la
primera columna nomensa. Pateat Vniversis.


De
les Inquisicions se parla a 35. cartes del dit libre en la primera
columna Attendat locumtenens.


En
les Inquisicions ardues no se prenen testimonis en la recepcio de
aquelles te esser lo Iutge es en dit libre de Sant Pera en cartes 35.
en la segona columna.


Que
les Inquisicions se fassen a despeses de la cort, es en dit libre den
Sant Pera en cartes 195. en la primera pagina comensa. Nos Ioannes.


Asso
matex en libre den Rossello en cartes 171. segona pagina, comensa.
Nam Fos.


Asso
matex, es en vn capitol en libre de capitols de corts Generals en
cartes 72. capitol 33.


En
les Inquisicions te esser present lo Assessor, e en la recepcio dels
Testimonis, en los negocis arduos, es en libre den Rossello en cartes
208, en la segona pagina, comensa. 
Pateat
vniversis.


Si
Inquisicio sera feta contra algu lo qual sera citat en Cort del Rey
sia acabada, e sia sentenciat servades les franqueses disponents que
negu puga esser tret del Regne, es en libre den Rossello et
cartes 228. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei gracia.


Inquisicio
nos fassa contra algu que primer no está citat aquel
contra quis fará, es en libre den Rossello en cartes 263. 2.
pagina, comensa; Nos Petrus.


Les
Inquisicions se tenen a fer a despeses de la cort, es en dit libre
den Rossello en cartes 425. en la primera pagina, comensa. Martinus.


Item
en lo 12. capitol dels capitols de corts Generals de Leyda en 95.
cartes del libre den Sant Pera.


ILLES
DE MENORCA, E YVICA.


Que
lo Regne de Mallorques, es tingut darlos socos en temps
de estol o de necessitat en libre den Sant Pera a 25. cartes
en la segona columna.


Asso
Matex diu la franquesa en libre den Rossello en cartes 165. en la
segona pagina.


De
les Appellacions de Menorca, e Iviça,
es Iutge lo Governador de Mallorques, es en dit libre den Sant Pera
en cartes 42. en la segona pagina. Nanfos.


Remissio
de les despeses de Menorca, es en dit libre en cartes 186. en la
segona pagina, camensa. Nos Ioannes.


Los
procuradors, e llochtinents de aquells, son sots proteccio del
Procurador de Mallorques e han haver recors a aquell e de aquell al
Señor Rey, es en libre den Rossello en cartes 172. segona pagina,
comensa. Nam Fos.

IVEVS.
(jueus; judíos; “chueta)


Los
Iueus sen sots custodia e proteccio del Señor Rey segurs ab
totes ses Robes, en libre den Sant Pera a 27. cartes 3. columna
comensa Pateat Vniversis en la primera pagina.


Que
Iueus fets Christians hagen franquement los bens que de abans
havian, axi com se conte en vn privilegi en libre den Sant
Pera en cartes 114. en la primera pagina comensa. Quoniam puis &
misericors.


Que
tots los Iueus habitadors de Mallorques puguen estar plegats en vn
lloch, es en dit libre en cartes 137. en la segona pagina, comensa
Encareus Atorgam.


Que
Iueus no tingan Offici de Señor, es en dit libre en
cartes 139. en la primera pagina.


Si
algu Iueu prestara sobre peñyora a algu catiu que lo
Señor puga recobrar la peñyora sens resttituir lo prestat,
es en libre den Rossello en cartes 54. en la primera pagina 
comensa.
Sapien Tuyt.


Los
Iueus quis Batetjarán no tornen en servitut, es en dit libre
den Rossello en cartes 169. en la primera pagina, comensa. Nam Fos.


Los
Iueus no poden comprar honors ni Possessions, ni Censals en que hage
señyoria sobre Christians, es en libre den Rossello en 170. cartes
en la segona pagina, comensa


Sapien
Tuyt.


Los
Iueus Mercaders passant per Mallorques ab Mercaderies no paguen
alguns Drets, sino los acustumats, es en libre den Rossello en cartes
171. en la segona pagina, comensa. Nanfos.


Que
los Iueus de Incha (Inca) estigan separats, es en libre
den Rossello en cartes 211. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei
gratia.


Los
Iueus poden esser turmentats hagude licencia del Governador, no
obstant lo privilegi en contrari obtes, es en libre den Rossello en
cartes 223. en la segona pagina, comensa. Nos Petrus.


Los
Iueus dins sinch Añys haguessen ademenar los llurs
deutes es en libre dit en cartes 304. en la primera pagina, comensa.
Nos Petrus.


IVRATS
DE LA PART FORANA.


De
Sentencias donades per los Iurats de la part forana parla le
franquesa en libre den Sant Pera a 28. cartes en la segona columna,
comensa. Nos Petrus.

IVTGE
DE APPELLS.


De
la Sententia del Iutge de appells nos poden appellar, es en libre den
Sant Pera en 74. cartes en la segona pagina, comensa, Petrus Dai
Gracia Rex.


Asso
matex, es en lo dit libre en cartes 75. comensa la franquesa. Petrus
dei gracia, en la primera pagina e en la segona e en la franquesa
seguent.


Lo
Iutge de consolat, es conexador de les apellacions e no altre es en
libre den Rossello en cartes 275. en la segona pagina, comensa.
Petrus Dei gracia.


Lo
Iutge de appells ix la nit de Sant Iuan Baptista, es en
libre den Rossello en cartes 343. en la segona pagina, comensa. Nos
Petrus.


Lo
Iutge de appells pren per iudicatures tres dines per lliura de
cascuna part, es en libre den Rossello en cartes 344. primera pagina,
comensa. Nos Petrus,


De
les Sentencies dels Iutge de appells nos pot appellar ni lo
Governador, no sen pot entremetre, nis pot hauer recos a ell, es en
libre de capitols de corts Generals en cartes 68. en la segona pagina
en lo 18. capitol.


IVTGES,
E IVTGES DELEGATS.


Los
Iutges han haver lo salari sens que sia la Sentencia publicade, es en
lo Capitol de Leyda 9. en libre den Sant Pera en cartes 95.


Los
Iutges delegats han de pronunciar en consell de Promens e lo
Govarnador, o son Lloctinent no ha a Iudicar ab promens en les
questions de appellacions les quals en vers si se retindra, es en
libre den Rossello en cartes 309. en la primera pagina, comensa. Nos
Petrus.


IOCH,
IVGAR, IVGADORS.


Los
qui perdan Iugant a Daus pugan Repetir, demenar,
e cobrar la quantitet, o cosa que perdude auran,
e los qui guañyat hauran sian compellits a restituhir
ho, es en libre den Sant Pera en cartes 165. en la segona pagina
comensa Ioannes Dei Gracia.


Revocacio
del Privilegi de poder Riffar lo Pex de la
Albuffera, es en dit libre den Sant Pera en la matexa carta
165. en la segona pagina.


INSTADORS
DE COMPTES.


De
Instadors de comptes parla la franquesa en libre den Sant Pera en
cartes 176. en la segona pagina, comensa. Ioannes Dei Gratia.


INSTRVMENTS.


Que
els instruments subsignats de ma de Notari quis diga publich se hage
de estar fins atant que lo contrari sia provat, es en libre
den Sant Pera en cartes 34. en la quarta columna en les constitucions
curials.


IVRAMENT.


Que
nos reba Iurament dels Christians sobra les
pecunias a aquells per los Iueus prestades, es en libre
den Rossello en cartes 76. en la primera pagina, comensa. En Iaume.


IMMOBLES.


Mireu
en la dictio bens Immobles, e en la dictio vendes fetes per la cort.

IVGADISSA.


Mira
de dita Iugadissa en la dictio 
Tafuraria.


INVENTARI.
Los
Hereus, Tudors, e curadors e lo fisch poden fer Inventari dels bens
dels defunts sens citacio dels legataris, e dels creadors
en libre den Sant Pera en cartes 31. en la segona columna, comensa.
Item est de vsu.


IOVENS
DE NOTARIS.


Los
Iovens qui estan ab notaris poden pendre qualsevol contractes
exceptats Testaments, e codicils in libro den Sant Pera
en cartes 31. en la segona columna, comensa. Item est 
de
vsu, & consuetudine in Maioricis.


IVRISTES.


Que
Iuristes, Notari, ni causidich, no entrevenga en Consolat, es en
libre den Abello en cartes III. en la primera pagina, comensa. Nal
Fonso
per la gratia, &c.


Iurats
no sien alterats en sos assientos carta Real dade
en Madrid a 20. Dezembre 1598. folio 24. del libre de Cartes Reals ab
cuberta de fust.


Iutje
de corts ni altre Ministra, no pot demenar cose a les Viles ahont
van. Carta Real dat en Sant Llorens a 20. Iuliol 1614. folio
45. del libre de Cartes Reals ab cuberta de fust.


Iurats
deuhen veure los capitols dels Officis, y Collegis ans
de decretarse aquells: Carta Real dade en Madrid a 22. Iunij
1616, folio 45. del llibre de Cartes Reals ab cuberta de fust.


Iurats
son los principals Misistres en materias de Peste
Carta Real dat en Madrid a 23. Dezembre 1622. folio 63. del
libre de Cartes Reals eb cuberta de fust, y en lo
libre
de Cartes Reals ab cuberta de plagami es trobara
folio 131.


Iviça
es part del Regne Carta Real dade en Madrid a 8. de (espacio
largo
) de 1621. folio 72. del libre de Cartes Reals ab cuberta de
furt.


Iurats
son Protecttors del Hospital General. Vide Hospital.


Iurats
sumpre que vullen avisar a se Magestad de
qualsevol cosa, no poden esser impedits per los Señyors
Virreys Carta Real dade en Valladolid a 8. Noembre 1558. folio
6. de libre de Cartes Reals ab cuberta de plegami.


Iurats
poden provehir de carn a ses voluntats sens poder esser
impedits per los Senyors Virreys. Vide Virreys.


Iurats,
y sos Assientos. Vice Assientos.


Iusticia
se ha de administrar conforma franquesas. Vide
Administracio.


Iuristes
no poden esser Assesors antes (no abans) de
hauer Advocat dos Añys libre den Abello folio 62.


Iuristes
no poden Aduocar que no hagen tingut Conclusions en Extraordinari de
1549. folio 36.


Los
Magnifichs Iurats han de conexer de les *segones Istancias
dels Magnifiichs Clavaris, Mostassaph, y Execudor en libre
Vert folio 31.


Lo
Inquisidor no puga defensar los (mal
scan
) Familiars en los Fraus, y coses que tocan
al Mostassap en dit libre folio 117.


Familiars
del Sant Offici recusant fer Guardes los dies quels toca pugan ser
compellits, y executats per los Ministres Reals en dit libre,
y lloch.


Lo
Inquisidor no conega de Camins Reals, y publichs en dit libre
folio 117.


Iutjes
de corts quant ixen fora no pugan demanar cosa alguna mes de
les dretas en libre de Cartes Reals cubertas de plagami
folio 74. & 100.


Iuristes
no pugan esser Asessors ni regir Officis que no hagen
practicat dos Añys en la Ciutat en libre den Abello folio 62.


Iuristes
no poden Advocar delegar nech alias que primer no hagen
tingudes Conclusions conforma decret presi (salto
de linea, sin guión)
dal en lo
Extreordinari de 1549. folio 36.

Sumari, G

GOVERNADOR.


Que
lo Gouernador, o qualsevol altra Official sien tinguts iurar les
franqueses e aquelles seruar, e fer saruar es en la 2.
franquesa del lib. den S. Pera en la segona carta en la fi.


Asso
matex es en lo dit libre en 24. cartes en la tercera columna,
comensa. Sanctius.


Que
lo Governador de les Sentencias e Provisions per el fahedores
no puga haver salari ni lo seu Assessor, es a 29. cartes de dit libre
en la tercera columna, comensa. Petrus Dei gracia.


Lo
Governador te punir los Delinquens en les vies
publicas, es en libre dit en 35. cartes en la primera columna
comensa. Attendat lo cumts tenens.


Lo
Governador ha de seguir los mes vots de la Audiencia, es en dit libre
a 71. carta en la tercera columna, comensa la franquesa. Petrus Dei
gracia.


Negun
de Arago e del comptat de Rossello no pot esser Governador en
lo Regne de mallorques, es en libra den Sant Pera a 73.
cartes en la segona pagina, comensa la franquesa. Noverint Vniversi.
(tiene que ser nacido en el reino; nat en lo Regne o Regna)


Que
lo Governador no Perturb los Consols en llur Ofici, mireu en la
dictio Consols.


Que
lo Governador conega si Provisions son contrafahens
franqueses, es en dit libre en cartes 94. la segona columna, comensa
en lo segon capitol de Leyda.


Lo
Governador Iudich les causes dels officials, sens salaris, es en
libre den Sant Pera en cartes 127. en la primera pagina, conensa.
Petrus Dei gracia.


Lo
Governador, es Iuitge del Patrimoni Real, sens salari, es en
dit libre en cartes 127. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei
gracia.
Que lo Governador no pot treura les causes dels ordinaris
en dit libre cartes 129. en la 1. pagina, comensa. Petrus Dei gra.


Asso
matex, es en la franquesa Namfos en la primera pagina.


Asso
matex, es en libra den Rossello en cartes 119 en la segona pagina,
comensa. Item el segon capitol.


Lo
Gouernador es Iutge de les Appellacions de Menorca e Eviça, es en
dit libre den Sanct Pera en cartes 142. en la segona pagina, comensa.
Nam Fos.


Lo
Governador com ordinari no hage salari de les Sentencias, es en dit
libre den Sant Pera en cartes 149. en la fi de la segona pagina,
comensa. Petrus Dei gracia. Est eadem 
que
est superius folio 29. columna tercera eiusdem libri.


Lo
Governador es tingut deduir a exequutio les letres Reals e tremeses
els Iurats es en libra den Rossello en cartes 130. la primera
pagina comensa. En Sanxo.


Asso
matex diu la franquesa en libra den Rossello en cartes 153. en la
segona pagina, comensa. En Sanxo, entenenthi franqueses.


Los
Governadors han de Iutjar e condemnar ab consell de promens, es en
libre den Rossello en cartes 163. en la segona pagina, comensa.
Encara Atorgam.


Lo
Governador de les causes ordinaries no hage salari, es en libra den
Rossello en cartes 211. en la primera pagina, comensa. Petrus Dei
gracia la primera. Et eadem de qua superius in libro den Sant Pera in
duobus locis.


Que
lo Governador, es conexedor de les causes Patrimonials, sens salari,
es en dit libra en cartes 213. en la primera pagina, comensa. Petrus
Dei gratia.


Que
lo Governador, es Iutge dels Officials ordinaris e altres Officials
en civil, e criminal per reho del offici, & non alias, es
en dit libre den Rossello en cartes 217. en la pagina comensa. Petrus
Dei gratia.


Que
lo Governador hage de conaxer dels porters Reals venint assi
en Mallorcas ab comissions, &c. Es en dit libre den Rossello en
cartes 217. en la segona pagina, comensa. Nos Petrus Dei gratia.


Que
lo Governador hage de conexar de Ies causas del Patrimoni sens
salari, es en libre den Rossello en cartes 218 primera pagina,
comensa. Petrus Dei gratia


Que
lo Governador conega de les causes, e questions les quals seran sobre
concessions fetes, y fehedores de officis de pes, de
Scrivenies, e altres coses, es en libre den Rossello en cartes
219. en la segona pagina.


Lo
Governador no pot fer manament als Ordinaris que procehescan
sumariament, sino com han acustumat Iuxta la franquesa, es en libre
den Rossello en cartes 221 en la 
segona
pagina, comensa. Petrus Dei gracia


Lo
Governador en admetre de les appellacions hage de servar la franquesa
en asso disponent, e lo que es disposat per dret comu, es en libre
den Rossello en cartes 222, en la 1. pagina, comensa. Petrus Dei
gracia,


Al
Governador se poden fer e presentar protests ab qualsevulla Notari,
es en libre den Rossello en cartes 222. en la segona pagina, comensa.
Petrus Dei gracia.


Lo
Governador nos pot entremeter de les cause dels
Ordinaris, es en libre den Rossello en cartes 224. comensa. Petrus
Dei gracia en la primera pagina.


Los
havents Cavallaries poden prestar lo Iurament de feeltat en
poder del Governador, o de son lloch tinent, es en libre den Rossello
en cartes 235. en la segona pagina comensa. Nos Petrus.


Lo
Governador, y tots los altres Officials sian tinguts totes les Causes
civils, y criminals determinar ab concell de promens; no obstant
qualsevullaus contrari seguit, es en libre den Rossello en
cartes 236. en la primera pagina, comensa. Petrus Dei gratia.


Lo
Governador ne altres Officials no hagen salari de les questions de
las quals son ordinaris comeses a ells a decidir, es en libre den
Rossello, en cartes 248. en la segona


paginar
comensa Petrus Dei gracia.


Que
lo Governador nos entremeta de questions de censals, es en libre den
Rossello en cartes 271. en la primera pagina. Petrus Dei gracia.


Lo
gouernador es tingut servar los capitols de Consolat, es en libre den
Rossello en cartes 275. en la primera pagina, comensa. Petrus.


Los
Familiars, e Domestichs dels Governadors, sino son nats en lo Regne
no pugan esser admesos en Officis de aquell, es en libre den Rossello
en certes 308. la primera pagina, comensa Petrus.
Lo
Gouernador o son Lloch Tinent no han de Iudicar ab promens en les
causes de Appellacions, les quals en vers si se retindran, es en
libre den Rossello en cartes 309. primera pagina, comensa. Nos
Petrus.
Que lo Governador no sia de Arago ni de Rossello, en
cartes 314. en dit libre la primera pagina, comensa Noverint
Vniuersi.
Declaracio del Governador per la qual, es determinat que
lo Vaguer de Mallorques no sen tremeta des negosis pertañyents al
Executor, es en libre den Rossello en cartes 330. 2. pagina, comensa.
Noverint Vniversi.


Lo
Gouernador nos entremeta del Ofici del Consolat, es en dit libre den
Rossello en cartes 346. I. pagina, comensa. Petrus Dei Gratia.
Que
lo Governador fassa Iusticia en la questio que era per raho de la
escrivania del consolat per los actes mercantils, es en libre den
Rossello en cartes 353. en la primera pagine, comensa. Martinus.


Lo
Governador, ni altres Officials no poden guiar ni assegurar los
pirates cossaris
, ni malfactors de mar, es en libre den Rossello
en cartes 410. en la primera pagina, comensa. Nos Martinus.


Lo
Governador, o son Llochtinent nos cur de les questions perteñyens
als Ordinaris, es en libre den Rossello en cartes 425. en la segona
pagine, comensa. Martinus.
Lo Governador, o son Llochtinent fassen
guayta (se lee gnayta) personalment, e que no donen licencia a
les Putes de portar Mantells ne altres, de sonar
per la Ciutat, es en libre den Rossello en cartes 29. en la segona
pagina, comensa. Martinus Dei gratia.


Lo
Governador no pot remetre casos de homey ni de crim enorme, ni
transactio, ni pardonement sino que fassa la Iusticia, es en libre
den Rossello en cartes 433. primera pagina, comensa. Martinus Dei
gracia.


Lo
Governador no pot fer alongaments de deutes, es en libre den
Rossello en cartes 434. en la primera pagina, comensa. Martinus.


Lo
governador, e altres Officials sens algun salari (en dos líneas,
sin guión
) de gan diffinir totes les cavses tocants a la
Vniversitad, es en libra den Rossello en cartes 448. en la
primera pagina comensa. Martinus.


Lo
Governador e altres Officials expedescan les questions Civils
e Criminals no donants en aquella alguna diletio, es en dit
libre en cartes 449. en la primera pagina, comensa. Martinus.


GVAYTA.


Que
los bons homens de la terra fassen Guayta parla la franquesa en libre
den Sant Pera en la sisena carta en la segona columna.


Asso
matex dispon la franquesa en libre den Rossello en cartes 49. en la
segona pagina, comensa. Atorgam encara.


Lo
Governador, o son Llochtinent no poden fer Guayta sino personalment,
es en libre den Rossello en cartes 429. segona pagina, comensa.
Martinus.


GARRIGA.


Cascu
es pot emprar de la Garriga del vehi per cent bisties
menudes, asso dispon la franquesa en libre den Sant Pera a 34. cartes
en la primera columna, comensa. Statuit Dns Rex, en la fi de aquella.


GRACIA
DE CREADORS.


Los
menors Creadors devhen estar a la Gracia feta al deutor
per los maiors Creadors en deuta e nombre de persones
en libre den Sant Pera en cartes 31. en la segona columna, comensa.
Item aliqui.


GVIATGE,
E GVIATGE DE VITVALES.


Que
los portants Vitualles son guiats, es en libre den Sant Pera en
cartes 72. en la tercera columna, comensa. Pateat Manifeste. Excepta
certs casos, en dita franquesa expressats.


Guiatge
e sobresehiment atorgat per lo Señor Rey a tots aquells quis
vendran apoblar en Mallorques es en dit libre en cartes
114. en la segona pagina, comensa. Nalfonso.


De
Guiatge de Vitualles parla la franquesa en dit libre en 112 cartes en
la segona pagina, comensa. Pateat Vniversis.


De
Guiatge de mort acordada per la franquesa en dit libre en cartes 194.
en la pagina (?), comensa la franquesa. Nos Ioannes.


De
Guiatge de Vitualles parla la franquesa en libra den Sant Pera en
cartes 197. en la segona pagina, comensa. Nos Ferdinandus.


Aportants
Vitualles son guiats y no pot esser dada marca
contra ells, es en libre den Rossello en cartes 247. en la segona
pagina, comensa. Nos Petrus.


Los
Guiatges atorgats en favor de Armada no valgan als acordats si
personalment no yran, es en libre den Rossello en cartes 311.
en la primera pagina, comensa. Nos 
Petrus.


Los
Guiatges dels Cossaris sien revocats, es en libre den Rossello
en cartes 408. en la primera pagina, comensa. Martinus.


De
Guiatge de armades, mira en la dictio, Armament Armades.


Lo
Governader ni altres Officials no poden guiar ni assegurar
Cossaris, de Mar ni malfactors, es en dit libre en cartes 410. en la
primera pagina, comensa. Nos Martinus.


Guiatges
de Vitualles atorgat als qui aportan aquelles en lo dit Regne
es en libre den Rossello en cartes 417. 2. pagina, comensa. Pateat
Vniversis.


Guiatge
atorgat a totes nacions venints apoblarse en lo Regne, es en
dit libre en cartes 446. en la segona pagina, comensa Martinus.


GONELLAS.


De
Gonellas parla la franquesa en libre den Sant Pera en cartes
165. en la segona pagina, comensa. Nos Ioannes.

https://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/459295/Tgrc2de2.pdf?sequence=6&isAllowed=y

https://archive.org/details/codicediplomati01lagugoog/page/n11/mode/2up?view=theater


GALERA,
O GALERES.


Que
home de Mallorques no sia detingut en Galera, es en libre den Sant
Pera en cartes 185. en la primera pagina, comensa Don loan, e en la
franquesa seguent en la matexa carta en la segona pagina, comensa.
Nos Ioannes.


Que
lo Señor Rey ha detenir quatra Galeres per Tuicio
del Regne, es en libre den Rossello en cartes 169. en la segona
pagina, comensa. Namfos.


Asso
matex en dit libre en cartes 169. en la segona pagina, comensa.
Namfos.


GRECHS.


Los
Grechs e los altres subiectes el Emperador de
Costantinopla, no sian hoits per la cort en cas de Proclamar
libertats, es en dit libre den Rossello en cartes 420. en la
primere pagina, comensa. Nos Martinus.


Generals
de Galeres
no poden regoxer Vaxells en corats
en los Ports de la Illa, Carta Real dade en
Madrid a 30. Iuriol 1655. fol.143. del libre de cart. re. ab
cub. de. fust.


Gran,
y General Concell deu veure les instructions ques donen a los
Sindichs qui van a la cort. Carta Real dat en Aranivez a 2. Maig
1584. folio 31. del libre de Cartes Reals ab cuberta de plegami.


Gastos
de Blat, deuhen pagarlos Eclesiastichs, com los
demes, Carta Real dat en Madrid a 7. Maig 1620 folio 74. del libre de
cartes Reals ab cuberta de fust. Altre ni ha fol. (salta línea) lio
(sería fol.lio) 15. del libre ab cuberta de plegami.

domingo, 4 de abril de 2021

Sumari, D

DEVTE
DEVTOR, E DEVTORS DE LA VNIVERSITAT.


Si
algu sera deutor, o fermansa, y passat lo terma sera attrobat
en lo Regne nos pusca alegrar de Privilegi fora de
aquell, ans hage de respondra dins lo Regne,
apar en la 
primera
franquesa en la primera carta en la segona columna en libre den Sant
Pera.


Lo
Deutor, ó Fermansa poden donar penyora al crehedor segons
dispon la dita franquesa en dit libre en dita columna.


Los
Deurors se poden Bandejar servada la solemnitat en la
franquesa expresada, comensa. Quoniam vniverse libertates, en dit
libre en la quinta carte en la quarta columna.
Los Deutos
de la Vniversitat han provehits axi com los Deutors Fiscals dispon la
Franquesa en dit libre en cartes 129: en la segona pagina, cemensa.
Nos Petrus.


Que
los Deutors de la Vniversitat stants presos encareque fassen
cessio de bens no sien deslliurats del Carcer nils
valegan guiatges ni sobrecehiments es en dit libre en
cartes 162. en la primera pagina, comensa. Ioannes Dei gratia.


De
Alongament per deutes miran dalt en la dictio allongaments


Los
Deutors presos per deutes tant de la Vniuersitat com de particulars
sia feta en ells aquella provisio ques fa contra los presos per los
deutes fiscals, es en libre den Rossello en cartes 252. en la primera
pagina, comensa. Nos Petrus Dei gratia.


Los
Deutors de la Vniversitat presos per dits deutes no hagen sino sis
diners per cascun dia per llur provisio ys fassa
executio contra los bens de aquells no obstants qualsevols graties
allongamenss, é sobraseiments, es en libre den Rossello en
cartes 282. en la primera pagina comensa Petrus.


Negun
deutor de la Vniversitat no sia admes a algun offici, ó regiment de
la dita Vniversitat es en dit libre en cartes 448. en la segona
pagina, comensa Martinus, y en nou 
417.
Super hoc vide en libre de regiment en cartes 49. y 54.


Decrets
per fer botigas de forment per la part forana no han de pagar
salari es en libre den Abello en cartes 162. en capitol 10. comenca
mes avant suplicaren.


DOTS.


Que
los Dots assignats per los Marits sobre les cavaleries é
honors dels Magnats sien salves a les dones sens firma del Señor, es
en libre den Sant Pera en la primera carta en la quarta columna,
comensa. Noverint vniuersi quod nos Iacobus.


Deposar
heretats, vide en lo libre den Abello en cartes 160. en lo capitol 5.


DONATIONS
REALS E FETES PER LO


Señor
Rey.


De
Donations Reals se parla en libre den Sant Pera en la 10 carta en la
primera columna comensa noverint vniuer.


Donatio
feta al Infann en Pera de Portugal de 39. sous havedors
dels fruits de Malorques de sa vida consta en libra den Sanct
Pera en cartes 111. comensa la franquesa In dei Nomine en la segona
pagina.


Com
lo Señor infant Alfonso primogenit de Arago, approva e lloha les
donations e parts fetas a sos frares Pera e
Iaume, consta en libre den Sant Pera en cartes 112. comensa.
hoc est translatum. en la segona pagina.

https://es.wikipedia.org/wiki/Alfonso_de_Arag%C3%B3n_(1222-1260)

Com lo Señor infant Alfonso primogenit de Arago, approva e lloha les donations e parts fetas a sos frares Pera e Iaume


Donations,
é establiments confirma lo Señor Rey en libre den Rossallo en
cartes 62. en la segona pagina comensa. Encara donam.


Confirmatio
de Donations, y assignations de Possessions alodials, es en
libre den Rossello en cartes 89. en la primera pagina, comensa.
Sapien tuyt.


DINER
DEV.


Lo
Diner deu servia a refectio del mur pero la franquesa es
temporal en libre den Sant Pera en la 11. carta en la segona pagina
columna circa la fi de la franquesa, e en libre den Rossallo en
cartes 141. parla la franquesa (fraaquesa) del dit diner deu
la segona pagina comensa conegan tots.


DELME.


Que
lo delme del bestiar se hage de llevar per tot lo mes de Maig
dispon la franquesa Noverint vniversi en libre den Sant Pera en la
19. carta en la tercera columna.


Del
Delme sa fa mensio en lo dit libre a 26. cartes comensa Pateat
vniversis. en la quarta columna.


De
Delme fa mensio la franquesa en dit libre a 28. cartes comensa
venerabilibus. en la 4. columna.


Que
lo Delme del bestiar sia llevat axi com es acustumat es en libre dit,
en cartes 139. en la primera pagina.


De
Delmes parla la franquesa en lo dit libre en cartes 156. en la sagona
pagina comensa Alfonsus, &c.


Dels
compradors del Delme de lo Oli parla la franquesa en lo dit libre en
cartes 260. en la segona pagina comensa. Ioannes Dei gratia.


Del
Delme de lo Oli com se pren e si paga drets en libre den Sant Pera es
en cartes 172. comensa. Ioannes dei gratia.


Si
los compradors dels delmes axi Reals com Eclesiastichs devhen
pagar en les aiudes de la terra, es en libre den Sant Pera en cartes
294. en la segona pagina, comensa. Nos I
oannes.


Que
lo Delme del Bestiar se lleue en tems congruo es
en libre den Rossello en cartes 76. en la primera pagina comensa en
Iaume.


Asso
matex es en libre den Rossello en cartes 113. en la primera pagina,
comensa en Sancho.


Que
los Delmes se hagen de llevar axi com es acustumat, es en libre den
Rossello en cartes 203. en la primera pagina comensa. Pateat
vniversis.


DIFINITIONS,
E DIFINITIONS REALS.


Les
Diffinitions ques fan a pare e mare per los fills ans de entrar en
Religio nos poden apres impugnar per los Monastirs hon seran entrats:
es en la franquesa en libre den 
Sanct
Pera en la carta 19. en la quarta columna comensa Noverint Vniversi.


Asso
matex es en libre den Rossello en cartes 113. en en la segona
pagina, comensa. Sapien Tuyt.


Diffinitio
del Señor Rey es en libre den Sant Pera en cartes 152. en la segona
pagina comensa. Nos Alfonsus. del que havia bestret per la gent de
Armes.


Quant
Fills é Filles fan difinitions a Pares é Mares mireu en la dictio
Fills, e en la dictio legitima.


Les
Diffinitions que los adults fan a llurs Tudors, y Curadors valegan si
intrevindra la autoritat del Iutge, es en libre den Rossello
en cartes 307;. 1. pagina comensa. Nos Petrus.
Certa Difinifitio
per lo Rey feta per lo Dot de la Infanta Ioana filla sua es en libre
den Rossello en cartes 384. en la segona pagina, comensa. Nos
Ioannes.


DECLARATIO
ENTRE LOS DE LA CIVTAT


é
de la part Forana.


Es
en libre den Sant Pera dita declaratio, en cartes 184 en la segona
pagina, comensa. Com entra.


DESPESES
COMVNES.


De
les despeses comunes negu no es exempt, axiu dispon la franquesa en
libre den Sant Pera en cartes 26. en la quarta columna, comensa.
Pateat vniversis.


DELEGAR,
Y DELEGATS.


Que
en causes de appellations se puxa delegar, es en libre den Sant Pera
en cartes 34. en la primera columna circa la fi.


Los
Iutges delegats no respongan de la tersa part dels salaris cadañy
al governador o a son llochtinent ab Iurament e sia rabuda
informatio per lo Balle e si sera trobat lo contrari, tals Iutges
sian in habils aiudicar, es en libre den Rossello en cartes
416. en la primera pagina, comensa. Pateat Vniversi.


DEMANDA.


Lo
a quies fa demanda no es tingut Respondre si la causa no es
expressa en la dita Demanda.


No
sols la Demanda principal mes tot lo proces sia haut per libell é
sia allesa a la Iustitia original, es en dit libre den Sant
Pera en cartes 168. en la primera pagina, comensa. Nos Ioannes Dei
gratia.


DRAPS,
DRAPRES (drapers),
DRAPS STRANGERS.


Lo Drap com se te de canar quant se ven: es en libre den Sant
Pera en cartes 82. en la quarta columna comensa En Nom de Deu sia. E
del que tenen atirar ó canar es en lo dit lloch.


Asso
matex es en libre den Rossello en cartes 386. en la segona pagina
comensa. En Nom de Deu sia.


Drapras
no paguen res per la autoritat: es en libre den Sant Pera en cartes
138. en la segona pagina.


Los
Iurats poden fer ordinatio que negu nos vesta de draps
strangers
, es en libra den Rossello en cartes 294. en
la primera pagina, comensa. Petrus Dei gratia


Draps
estrangers se poden aportar en Mallorques, y
vestir, es en libre den Rossello en cartes 403. en la primera pagina,
comensa. Martinus.


De
Draps estranys, e altres Draps ne trobaras capitols en libre
de capitols de corts generals, comensant a dues cartes e durant fins
a 5. cartes, comensa primerament com als *(esta página está mal
escaneada en el margen izquierdo
) princeps.


Los
capitols fets sobra lo obratge, y drets de la draperia, y offici de
Bolladors son en lo extraordinari del *discret en Pera
Moranta
Nottari Scriva de la Vniversitat del Añy
1486. en cartes 288.


DOMESTICHS.


Apres
mort lo Señyor dins lañy sedega demanar la
*soldada, passat la Añy no la pot demanar sino te carta, es
en libra de Sant Pera en cartes 95. en la capitol de leyda 9.


Los
Domestichs del Governador no sian admesos en alguns officis si no son
nats en lo Regne, es en libre den Rossello en cartes 308. en
la primera pagina, comensa, Petrus.


DELATS.


Que
no sia feta execucio dels bens dels Delats fins pasat un Añy
e vn dia, es en libre den Sanct Pera en cartes 110. comensa. Item
señyora en la segona pagina.


Com
sete aproceir (se te a proceir) contra los
Delats criminosos miren dalt en la dictio, crim enorme, e criminos.


DEFENEDORS
DEL COLLEGI MERCANTIL.


De
la electio dels defenedors parla la franquesa en libre den Sanct
Pera, en cartes 153. en la segona pagina, comensa. Nos Alfonsus.


DENUNCIADOR
DE ALGVN CRIM.


Lo
Denunciador de algun crim contra algu, si proceguira la
denunciacio es tingut pagar la mitat de les despeses fetes en
aquella: en libre den Sant Pera en cartes 31. columna tercera §.
Item siquis.


DANS
DONATS DAMNIFICATS DEMNATGES.


De
Dañs donats parla la franquesa en libre den Sant Pera en cartes 156.
en la primera pagina, comensa Alfonsus.


De
la Restitucio dels dañs donats als ciutadans per los pagesos,
es en dit libre en cartes 158. en la segona pagina, comensa.
Alfonsus.


Que
los damnificats ab lo (llenylleuy, o laut den Berenguer Gasso
los sia satisfet lo dañ a raho de censal, es en libre den
Rossello en cartes 255. en la segona pagina, comensa. Nolfo de
proxida
. (En Olfo de Proxida, Proxita, Nolfo)


Asso
matex es en la seguent en dit libre en cartes 256. en la primera
pagina, comensa. Petrus Dei gratia.


DONATIVS
AL S. REY.


Que
per fer donatius al Señor Rey no sia fet per Iuy a les franqueses,
es en libre den Rossello en cartes 148. en la primera pagina,
comensa. Sapien tots.


Asso
matex es en lo privilegi seguent, comensa. Hagen conegut.


DEPOSITS
DEPOSITARIS.


Que
dels deposits se fase exequutio Incontinent; pero si se allega
paga, aquella se hage aprovar dins 30. dies, es en libre den Rossello
en cartes 212. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei gratia.


Que
los Balles é Promens de les parroquies foranes puxen elegir en
quescuna de aquelles depositaris, es en libre den Rossello en
cartes 280. en la segona pagina comensa. In Dei Nomine.


Que
per Deposit, o comanda, o fet marcantil, algu pot esses
pres e detingut: en libre den Sant Pera en cartes 31. en la primera
columna, comensa quod deposito.


Deposar
heretats quant allegan que son exaustes vide in libre den
Abello en cartes 160. capitol 5.


DONA
PRANINT DOS MARITS EN VN TEMS.


La
Dona qui pren dos marits Incorre la pena del hom
qui pren dos mullers, la qual es pena de mort, es en
libre den Rossallo en cartes 213. en la segona pagina, comensa


Nos
Petrus.


DONA.


La
Dona no pot esser presa ni detengude per deposit o comanda, be
empero per mercaderia si mercadeia: en libre den Sant Pera en
cartes 31. en la primera collumna, comensa. Item quod
deposito.


Les
dones morts llurs marits lo primer Añy
no hagen goyda de llurs adots, sino la pensio es
en libre den Abello en cartes 89. en la segona pagina,
comensa. Sancius Dei gratia.


DERASSANA.
(Atarazana; dressana, drassana, etc.)


La
Vniversitat pot pendre del pati de la Derassana tant quant
volra per tenirhi les Galeres e altres Navilis: es en
libre den Rossello en cartes 292. en la primera pagina, comensa. Nos
Petrus.


DILVVI
DE LA TERRA.


Provisio
sobre les coses llevades en lo Diluvj de la Riera, ques
puga fer Inquisicio de aquells, es en libre den Rossello en cartes
430. en la primera pagina, comensa. Martinus Dei Gratia.


DONATIONS.


Les
Donations se poden fer sens Insinuatio de Iutge abe excedescan
la valor de D. diners de or puys sia renunciat a la ley sobre asso
disponent, In libre den Sant Pera in cartes 31. en la segona columna.
comensa, Item Donatione.


Dietes
no poden aumentarse sens orde del Señor Rey cartes Reals dat
en Sant Llorens (monasterio
de San Lorenço el Real
) a 26. Iuriol 1614. folio
44 en la segona pagina del libre de cartes Reals ab cuberta de fust,
tambe es en libre de cartes Reals ab cuberta de plegami folio 73.
https://www.patrimonionacional.es/visita/real-sitio-de-san-lorenzo-de-el-escorial


Delmes
son franchs solament en la primera compra. Cartes Reals dat en madrid
a 24. Dezembre 1651. folio 118. del libre de cartes Reals ab cuberta
de fust. Altre dat en Madrid als 27. Setembre 1652. folio 125. del
matex libre. Altre dat en Madrid a 3. Desembre 1653. folio 128. del
matex libre. Altre dat en Madrid a 25. Agost 1657. fol. 164 del matex
libre.


Deutes
de Drets vniversals gosen de privilegis de Fiscals cartes Reals dat
en Madrid a 29. Marts 1653. folio 123. del libre de cartes Reals ab
cuberta de fust.


Drets
que deu el comprador son vltra iustum pretium cartes Reals dat
en Madrid, a 29. Marts 1653. folio 123. de libre de cartes Reals ab
cuberta de fust.


Diner
qui ix del Regne per forment no deu dret de Sacretaria,
carta Real dade en Madrit a 3. Setembre 1652. folio
117. pagina segona del libre de cartes Reals ab cuberta de fust.


Dietes
soles, y no mes, se ha de donar a los Iutyes
qui van fora: carta Real dade en Sant Llorens a 26. Iuliol 1614.
folio 74. del libre de cartes Reals ab cuberta de pleg.
(plegami : pergamino)


Drets
nos deuhen de robes quis trespasen de vn vaxell a altre, carte Real
dada en madrid a 22. Agost 1627. folio 158. del libre de cartes Reals
ab cuberta de plegami.


Degut
de la sacra Congregacio dels Eminentissims Cardenals sobre los
salaris dels ministres del Illustrissim, y Reverendisim Señor
Bisbe, y altres coses en lo Extreordinari de 1636. a 38. folio
62.


Diffinicio
feta per la Filla en favor del pare, tenint catorse Añys
y estant en poder del marit val: en Ies Ordinacions del Regne folio
176. pagina segona.


Drets
se poden imposar, llevar, minuir, o crexer per los Magnifichs Iurats,
y Concell General en libre den Abello fol. 82. capitol 18. y libre
vert folio 70.


Delinquents,
y com se dega procehir contra de ells Rossello nou folio 269.


Dones
morts llurs marits lo primer Añy no agen gojda dels
llurs adots, sino la provisio en libre den Abello fol. 89. pagina
segona.


Donacions
se poden fer sens insinuacio de Iutje encare que excedescan a 500.
ducats dor, puis sia remuntat ala llaj sobre asso
disponent en libre den Sant Pera folio 3333
en
la segona columna.