Tomo I, texto XXIV, lo rey, Pedro Torrelles

XXIV.

Reg. 2252 fol. 97. 22 de julio de 1409.

Lo Rey. - Capita. Laltra dia reebem una letra vostra ab la qual nos significavets com apres que fos arribat ab lestol en castell de Caller nostre molt car primogenit lo rey de Sicilia vos aculli molt be e com havent gran plaer de vostra venguda vos feu marescal de que havem haut fort singular plaer e loy grahim molt: placia a nostre Senyor Deus que li do longa vida e salut ab aquella prosperitat quel nostre cor e lo seu desijen. Sapiats que digmenge a XIIII del present mes estants en la casa de Bellesguard e desijants molt saber novelles de nostre molt car primogenit lo rey de Sicilia e de la sua host veem de la finestra de la nostra cambra venir una galea de les parts de levant que arriba en la plaja de Barchinona e a cap de un poch fo ab nos en G. Pujada quins dix que la dita galea venia de Sardenya e que portava bona nova pero que ell encara no la sabia: e apres fort poch estants nos en la dita finestra veem venir mossen Jacme Roure et en Johan Barthomeu ab III harauts fort corrents e abans que fossen dos trets de ballesta prop de la dita casa de Bellesguard començaren tots a cridar a altes veus e vengueren cridant victoria victoria Arago et Sanct Jordi. E pujants alt en la dita casa faerennos reverencia ens donaren les letres que portaven del dit nostre molt car primogenit e de vos e dels altres ens recitaren largament lo fet de la batalla e de la victoria que sen era seguida e de la preso de Sanct Luri les quals havia XV jorns que eren estades fetes e encara res non sabiem de que haguem inextimable plaer e singular consolacio e per sobres de goig prenguemnos a plorar e encontinent votam de anar a la seu de Barchinona e de enclourens aqui per tenirhi novena e complir altres vots que ya haviem fets esperants la bona novella dessus dita. Mas per tal com era digmenge e axi com sabets no acostumam de cavalcar aquell jorn ladonchs nons moguem: mas lo dilluns seguent a IIII hores apres mija nit cavalcam e anamnosen dret cami a la dita seu on nos enclouguem que non som exits despuys e aqui fom reebuts ab gran processo e devotes oracions e pujamnosen tantost al altar major e puys devallam a Sancta Eulalia continuants tots temps les dites processo e la Salve Regina e oracions molt devotes ques dien cascun jorn en la dita seu e en los monastirs e esgleyes de Barchinona per retre laors e gracies a nostre Senyor Deus de la gracia quens ha feta. Per tal quen hajats plaer vos significam que som en bon punt e ben sans en tota nostra persona per gracia divinal: manants e pregantsvos quens scrivats soven de la salut e bon estament del dit rey nostre molt car primogenit e del fet de la guerra e del estament daqueix regne e de totes noves que sabrets quar singular consolacio ne haurem. E sapiats que som estats fort merevellats de la batalla quar be sab nostre molt car primogenit que no era axi empres: e digatsli que nos lo pregam ab fort gran affeccio que nos torn soven a fer semblants coses quar la sua persona presa molt e no la deu axi arriscar com ha fet ne exposar a fortuna ço que segurament e sens perill pod aconseguir axi com fara sens tota falla per divinal gracia quar nos et ell havem bon dret al qual nostre Senyor Deus no sab ne ha acostumat fallir ne noure. Apres que haguem reebudes les dites letres e bones novelles vench a nos Manuel de Cassi ab letres sobrel soccors quel dit rey nostre molt car primogenit demana: e per tal com per raho de la dita novena que tenim en la seu no podiem anar a les corts encontinent tramesem als de les dites corts que venguessen açi a nos e faerenho e posamlus devant com pus graciosament poguem lo dit fet e ells preserenho fort be e esperam fermament e sens tot dubte quel fet haura bon compliment e spatxat recapte. Maestre Viçent Ferrer es açi on ha ja estat ben per VI setmanes e diu missa alta e preyca fort merevellosament cascun jorn en que ha continuament de VII millia en VIII millia persones e ha preycat e fet loffici açi en la seu devant nos e cantat ensemps ab tota la gent quey era la Salve Regina a altes veus e ha seguida la processo per la ciutat la qual es estada fort devota solempne e molt bella en que havia de XXV millia persones ensus qui la seguien e no sap hom que jamay en Barchinona se faes processo que per tanta gent fos seguida ne tant devotament acompanyada. A present noyc ha altres noves sino quel papa sera açi en Barchinona lo primer dia dagost primer vinent e entenemlo acullir com pus honorificament e pus sollempnament porem e metremlo en lo palau major e nos mudaremnos en lo menor: e la primera vegada queus scrivam faremvos saber largament laculliment e la festa els entremesos e altres honors que fetes li haurem per tal quen hajats plaer. Nos escrivim al dit rey nostre molt car primogenit pregantlo que no partesca de Caller en aquests dos meses qui venen de calor: e si nostra molt cara filla la reyna de Sicilia era aqui ab ell nos ne hauriem fort gran pler e que la poria fer anar aqui ab dues o tres dones tant solament e que totes les altres ensemps ab tota la roba sino ab aquella que necesariament hauria mester romanguessen en Sicilia ab la mes gent que pogues de sa casa en manera quels sicilians estiguessen ab bona esperança de ella retornar en breu quar pus lo consell del dit rey *? resident en Sicilia romangues en bon orde no li calria tembre que res si mogues quar tot stara pla majorment per la prosperitat e assenyalada favor que nostre Senyor Deus li dona: perqueus manam quel instets de nostra part que ho faça quar son benavenir seria. Dada en Barchinona sots nostre segell secret a XXII dies de juliol del any MCCCC nou. - REX MARTINUS. - Dominus rex mandavit michi - Bernardo Medici. - Dirigitur a mossen P. Torrelles.

Tomo I, texto XXI, lo rey Darago, rey Martín de Sicilia

XXI.

Reg. 2.252, fol. 83. 1 de junio de 1409.

Lo rey Darago. - Rey molt car primogenit. Quatre letres vostres havem novellament reebudes continents vostra salut e bon estament e la occurrencia dels affers daqueix regne e moltes altres noves de que havem haut singular plaer e consolacio: perqueus pregam affectuosament rey molt car primogenit que soven nos vullats de tot ab vostres letres alegrar: e per tal com certament sabem quen haurets molt gran plaer rey molt car primogenit significamvos que som en bona disposicio de nostra persona merce de nostre Senyor Deus. Rey molt car primogenit nos havem haut fort singular plaer com lestol dels sicilians es ja aqui ab vos e loam molt la bona ordenansa quens havets trames a dir que havets feta de les naus e de les galeas vostres que havets tramesas a la isla de Sant P. e com deuen aqui esperar lestol de Cathalunya: e de tot ço que hauets ordenat que façen placia a nostre Senyor Deus quels hi endres quar la empresa es bona e fort rahonablement deu venir a bona perfeccio. Al fet del estol de Cathalunya quens supplicats quel vos trametam com pus prestament porem vos responem rey molt car primogenit que huy ha VIII jorns que parti tot ensemps de la plaja de Barchinona ab mossen Pere Torrelles capita general de les nostres armades e creem fermament que segons lo bon temps que han haut ja deuen esser
aqui ab vos o no molt luny: la raho per que tant ha trigat a partir daçi lo dit estol lo dit mossen Pere rey car primogenit vos hu deu haver dit ous ho dira quant sera ab vos. Sobre totes coses rey molt car primogenit vos pregam axi cordialment com podem que tengats bon regiment en vostra persona e queus guardets de mals ayres e usets de ço queus ordena laltre dia maestre Pere Soler de que altres vegades vos havem scrit. Rey molt car primogenit encontinent que sabem quel estol dels sicilians era arribat
aqui scrisquem a tots los prelats e monestirs de nostres regnes pregantlos que faessen continues e devotes oracions a nostre Senyor Deus queus endressas ensemps ab vostres gents en tots vostres affers e aixis fa de fet: perqueus pregam rey molt car primogenit quey hajats devocio quar les oracions de les persones devotes solen molt en semblants coses e molt majors aprofitar e no deu hom reputar a poc ne
menyspresar com soven se mostre per experiencia esser ver. Encaraus pregam afectuosament rey molt car primogenit que sobrel fet de la batalla vos vullats haver en la forma que de nostra part vos dira lo dit mossen Pere Torrelles lo qual ne havem ben informat queus ho diga e que no vullats massa usar de
crueltat vers los sards mas queus hajats misericordiosament vers ells e majorment si tornen liberament a
obediencia nostra e vostra: pero pregamvos eus avisam rey molt car primogenit que sils perdonats vos hajats en tal manera vers ells que nos puixen jamay rebellar quar en altra manera pijor seria la derrera error que la primera. Rey molt car primogenit fort gran plaer havem haut del matrimoni de don Frederic de quens havets scrit que havets finat ab la filla de don Jayme de Prades quondam: pregamvos rey molt car primogenit ab gran affeccio quel dit matrimoni vullats fermar e portar a final conclusio per nostra part e vostra e que no solament soven mas cascun jorn si possibleus sera nos escriscats de la successio de tots los affers e de les noves que sabrets. E sia la sancta Trinitat rey molt car primogenit vostra continua proteccio. Dada en la casa de Bellesguard sots nostre segell secret lo primer dia de juny del any MCCCCIX. - REX MARTINUS. - Dominus rex mandavit michi - Bernardo Medici. - Al rey de Sicilia nostre molt car primogenit.

11 DE MARZO.

11 DE MARZO.

Presentáronse los doce embajadores enviados a la señora Reina para suplicarle que proveyese en el asunto de los remensas, contra los cuales la Diputación, junto con la ciudad, había resuelto enviar gente de a caballo y de a pie para hacer cumplir los mandamientos de su Alteza, y a fin de que los señores se conservasen en sus derechos; a lo que manifestaron dichos embajadores que la Reina había contestado, como airada, diciendo que se maravillaba de semejante deliberación, no pudiendo creer que jamás la hubiesen tornado, y que ya tenía ella sus medios y prácticas de proveer en esto de una manera conveniente.
Hecha la relación que antecede, se dio lectura a las cartas que siguen.

Als molt reverends egregis nobles e honorables senyors los senyors diputats e consell del General de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors.
Apres que havem scrit a vostres grandissimes providencies havem sabut per letra de creença dels jurats de la vila de Besalu com los pagesos de remença son aqui ajustats en nombre de DCC e tenen sitiada la dita vila. La qual se troba molt mal fornida e darmes e de gents. E ja que per lo sotsveguer de aquella vila sian stats oferts molts partits als dits homens algun partir be nols ha vengut sino que en tot cas dien volen entrar en la dita vila e encara se diu han sabud los dits jurats de la dita vila que los dits homens han deliberat haver la dita vila a lur ma e encara quatre castells circumvehints en aquella. De aquestes coses pus larch informara vostres grans providencies lo exhigidor (exhibidor) de la present lo qual es de la dita vila trames a la Senyora Reyna per aquesta sola raho. Placia a vostres magnifiques providencies en aquestes coses provehir. La Sancta Trinitat sia en proteccio vostra. Scrita en Gerona dimarç a les VIIII hores de nit a VIIII de març Mil CCCCLX dos. - A vostres ordinacions prests los jurats de Gerona.

Als magnifichs mossenyors los diputats de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt magnifichs mossenyors. Per quant aquesta vila sta molt conguixada per los homens de remença qui en gran nombre se ajusten prop la dita vila e tots temps de moltes parts e nos pot considerar lo dit ajust se faça sens gran causa de scandol. E per que la possibilitat de la dita vila sab Deu es pocha trematrem lo correu a vostres magnifiques savieses pregant aquelles com a persones quis temen trobar en pressure (presión, como en la canción de Queen under pressure) vos placia donar al dit portador fe e creença de tot e quant per part de aquesta vila vos dira e recitara per plena certificacio del dit fet e addicio a la creença del dit fet vos trametem la letra que lo sotzveguer jutge e hun de nosaltres hous han feta qui son axits (exits, eixits, eixí, ixits, de exir; son salidos, han salido) als dits homens. E mentenga Jhesus vostres magnifiques savieses e ordonar de nosaltres so qui lus sia plasent ab fiança de complir. Scrita en Besalu a VIIII de març any Mil CCCC sexanta dos. - A les vostres magnifiches savieses apparellats servir qui en gracia vostra se comanen los jurats de Besalu.

Molt honorables e savis senyors.
Per la gran conguixa (congoja; congoixa) en la qual nos som trobats a Castellfollit per aquesta gent desfrenada aplegats nous pogui ni fou en mi a nit poder vos certificar ni avisar essent cert com fiu ella haver passats per lo pont de Montagut altra partida dells. E per ço que siats algun tant certs de la gran congoxa e perill en que tots som possats (posats) avis algun tant per caps vostres savieses com esser arribats hora de nit a Castellfollit ab nostra sometent continuat per informacio itinerant resebuda e per letres de la oppressio e vatxacio (vejación; vetxacio) molt gran en que la Senyora e tota la vila era detenguda per ells trobi los portals tanchats. Aqui continuant nostra sometent e demanant e requerint que obrissen al Senyor Rey e alguns dients so que a tots es molt cruel e anugos (enojoso, enutjós, enuig, anuig) fou respost noy ha Rey nil coneixem e stant per entrevall de temps aqui al portal fou ubert e axi continuant nostra sometent intrem e aqui nos foren de la gent aplegada e molt arremorada ab pevesos e balestes parades ab gran avolot e ramor ab tretes a les nous reprenent axi fort e ab tant gran scrux nostre sometent viva lo Rey viva lo Rey (ni visca el Rei, ni vixca, viva) que aci era una obra de perdre lo seny em tenia per dit que en aquella hora tota la vila ne anas e continuant nostra sometent fins com arribat a la porta del castell davant la qual staven centes persones e de les gents ajustades ab grans fochs que fehien aqui tenents aquella asitiada esser arribats aqui fou tant gran altra vegada los crits e avalot que jur vos me tenia per dit no bastas en aturar tal insult ens trobem al mig de doscentes balestes parades ab les tretes a les nous hoc fins venir a mi ab la treta a la nou sou vos lo Rey ben sia vengut lo Rey e tots aquests e molt majors insults e modos de avolots sino que fou pres expedient que per quant aqui era En Baltesar Englada lo qual segons obra de mal temps lus ha dada molta volta en reposar los. E lo Fabrega qui stava pres qui avaolotadament si meneja e ab alguns altres del llur aplech a fi que fou deliberat de intrar a la Senyora dant maneg als homens a ells algun tant plasents e intrem e parlem ab ella per dar forma a tanta malicia e iniquitat e haguem aqui davant ells pendre lo batlle e aquells tenim ab homenatge. Sabrets (occitano; sabreu, sabréu; sabréis) la causa prenguem nostra informacio dels portals trencats que han axi que a nit ab molta major conguxa que hora de miga nit haguem tornar a la Senyora per dar forma a la lur mala intencio. E vuy som partits tant no he fet que ells no volen lexar aquests aqui son aci per la comparicio que la feyessen essent ab vostre consell si possible nos sera. Scrivets (occitano; escribid nos; escribiu mos; en catalán inventado, donde nos pasa a ens, tendría que ser escriviu ens, escriviuens, pero no es así) nos e per que aqueix saigs (saig; sayón, oficial) man lexat tremateumen dos que jols castiguere de majors coses e pus males e de la lur mala intencio e per que stan ajustats serets (occitano; seréis; sireu, siréu, sereu, seréu) informats aqui per nos. Ab cuyta Arialaguer vuy que es VIIII de març. - De present cobra resposta que no gos desemperar. - Lo sotzveguer de Besalu a vostra honor prest.

Leídas las cartas que anteceden, Miguel Merqués, que era el portador de la enviada por el subveguer de Besalú, explicó el objeto de su credencial, y como fuese de mucha importancia lo que refería, acordóse ponerlo por escrito sin tardanza, a cuyo fin tomó la pluma el escribano Lombard, y, en presencia del abad de Amer, del arcediano de la Mar y de mosen Roger Alamany, dictó el referido Merqués, textualmente, el siguiente escrito.

Miquel Merques perayre de Besalu explicant la creença de la letra tramesa per los jurats de Besalu diu que la vila de Besalu la (lo ha; l´ha) trames aci suplicant a ells de consell favor e ajuda com aquella vila stigue en perdicio e aço per que sta circumvehida de homens de remença ajustats ma armada sobre DCC. per entrar en la dita vila e eren a un tret de balesta de la dita vila dimarts prop passat entre tres e quatre hores apres mig jorn que ell parti per venir aci. E que lo sotzveguer de Besalu es anat als dits homens ab tota la cort per pendre certa comparicio que dien volien fer e ells no lan (lo han, l´han) volgut obrir ans volen entrar dintre la vila de Besalu dients que ells haurien mal loch de entrada en altres parts que en los lochs del Senyor Rey no puixen entrar. E la vila ha deliberat en tota manera que no entrassen oferint lus que si volien vitualles lus ne darien (els en donarien en catalán moderno) mas la entrada no per quant los jurats son certs que los dits homens volen la dita vila per ferse forts aqui e quatre castells circunvehins de Besalu e dien los dits pagesos que si ells han la dita vila ab los dits quatre castells que tot lo poder de Cathalunya nols ne pora traure (y posiblemente tenían razón, porque el ejército de Cataluña se moría de hambre y robaba por los llanos de Fraga, y esos daños a la fecha del 1462 aún no están pagados). E mes dix que lo dit sotzveguer troba diluns prop passat los dits homens appellats de remença ajustats al Castellfollit e lo dit sotzveguer hi ana sometent suplicat e instat per la Senyora del dit castell que li ajudas per por de la dita gent. E com lo dit sotzveguer fou alli ab lo dit sometent toca al portal e dix abriu (abrid; obriu, obríu) al Senyor Rey e los dits pagesos qui ya havien presa la dita vila per força darmes dixeren noy ha Rey ne conexem Rey. E ell dix no conexeu lo sotzveguer de Besalu e ells que no e hagueren moltes rahons entre ells. A la fi ells li obriren e lo dit sotzveguer anassen la via del castell e troba dins la lissa daquell sobre cent homens dels dits pagesos volents ne metre les portes de aquell e lo dit sotzveguer los abonança els dix que volien. E ells dixeren que volien lo batle quils havia tanchats los portals e vedada la entrada de la vila. E ell los dix no curen que jol haure e de fet la pres per cessar scandols. No sab ell dit Miquel als si haura seguit sino que los dits homens dien publicament que ells fan aço per lo Senyor Rey e que ells se son oficials.

Presentáronse en esta sesión unos enviados de la Reina, los cuales hicieron saber que dicha Señora tenía plan de marchar el día siguiente al Ampurdan, para apaciguar a los remensas, con cuyo motivo, les suplicaba sobreseyesen la deliberación que iban a ejecutar, de la que, en su concepto, podrían resultar graves daños; y añadiendo que tendría un placer en que algunos de los señores Diputados e individuos del Consejo la acompañasen en su viaje.
Pasado a votación lo que acababan de proponer los enviados de la señora Reina, emitió, antes que todos, su voto el egregio conde de Pallars, en los siguientes términos.

Que en lo dit fet dels homens de remença es de parer que les sis persones assignades per lo present consell ab les quatre per la ciutat de Barchinona se deurien ajustar e tota vegada entendre en totes provisions necessaries en lo dit negoci juxta forma de la deliberacio la nit passada feta e les altres precedents en la dita materia. E en ço que per part de la dita Senyora Reyna es dit que sia sobresegut en la expedicio de les gent darmes es de parer que no fretura per lo present respondre attes que ja es rames al sis e que les coses no son en aquella promptitut que la dita Senyora pensa. Al altra cap de les persones demanades per la dita Senyora Reyna que vagen ab sa Senyoria e que la consellen …. es de parer no esser lin donades per algunes causes que porien succehir a carrech e dan del Principat mas ques deuen continuar per embaxades les suplicacions a la dita Senyora Reyna de donar hi remey e aquelles en scrits commemorant les altres suplicacions fetes ja per aço.

Cuyo voto se encontró ser el predominante, después de examinada la votación en general, y por consiguiente se tomó como acuerdo.
El mismo día se celebró otra sesión, y en ella las seis personas encargadas del asunto de los remensas, propusieron que se diese lectura a la siguiente súplica, dirigida a la Señora Reina, para recordarle las otras que se le habían dirigido anteriormente; como así, en efecto, se hizo.

Molt alta e molt excellent Senyora.
A vostra Excellencia per part dels diputats e conçell representants lo Principat de Cathalunya e encara de la ciutat de Barchinona. Moltes e diverses vegades e per diverses embaxades es stat significat com los homens vulgarment appellats de remença se ajustaven en moltes parts del bisbat de Gerona no volents ans expressament recusants pagar tasques censos e altres drets als Senyor lurs fahents avolots e concilacions e dients que pagaran los dits Senyors a lançades e fahents empreniments e ensenyes ab trompetes e tamborinos e altres molts actes detestables e de mal eximpli hoc e derrerament que no havian volguda obtemperar certa letra de vostra Altesa emanada ab la qual lus es manat que pagassen los dits drets suplicant per part del dit Principat a la Excellencia vostra fos de sa merce volgues provehir a les dites coses per servici del Serenissimo senyor lo Senyor Rey e utilitat e repos de la cosa publica del dit Principat. Lo que fins aci nos veu per obra car segons letres als dits diputats e consell tramesos axi per los jurats de la ciutat de Gerona com per los jurats de la vila de Besalu e encara per creença en virtut de aquelles explicada appar que los dits homens de remença entorn DCC o M. ma armada diluns prop passat venints la via de Besalu per la part de les muntanyes son stats a la vila de Castellfollit la qual hostilment han presa per força darmes trenchant los portals de aquella la qual cosa sentida per lo sotzveguer de Besalu a gran instancia e requesta de la muller den Bernat de Cruilles quondam Senyor del dit castell demanant ajuda es anat a la dita vila de Castellfollit (de la roca, una población preciosa) la qual ha trobada tanchada e demanant lo dit sotzveguer que obrissen al Senyor Rey fou respost per los dits homens de remença qui dins eren noy ha Rey ne conexem Rey e moltes altres paraules detestables e de mal eximpli. E que apres los dits homens de remença son anats a la dita vila de Besalu es creu huy en dia son sobre aquella la qual ses mesa en defensio tanchant portals e fahent se forç per dar bona raho de la dita vila al Senyor Rey la qual vila los dits homens de remença publicament dien volen pendre e haver a llurs mans ensemps ab quatre castells circumvehints e demanants los dits jurats de Besalu consell favor e ajuda als dits deputats e consell. E com les dites comocions ajusts resistencies e altres actes detestables e de mal eximpli no solament succeesquen en gran desservici de la Majestat del dit Senyor Rey e de vostra Altesa e del lllustrissim Primogenit mas encara en gran dan enervacio prejudici e destruccio de la cosa publica del dit Principat. E los dits deputats e consell per servici del dit Senyor Rey e de vostra Celsitud e del dit lllustrissim Primogenit utilitat conservacio e repos de la cosa publica del dit Principat sia hagut entrar en pensament de fer certes deliberacions les quals a vostra Excellencia per lurs embaxadors en copios nombre e per altres embaxadors de la dita ciutat de Barchinona tots ensemps son stades plenament manifestades continuants lurs suplicacions. Per tant vits (vist) en qual punt sta huy lo dit Principat per causa dels dits homens de remença e altres los dits deputats e consell reduints a memoria e notificants a vostra Celsitut totes les coses dessus dites humilment e devota continuants lurs suplicacions supliquen aquella sia de sa merce vulla prestament ab eficacia provehir a les dites coses axi com eficacissimament pot per manera que los dits pagesos o homens de remença e altres lurs complices e secassos (secuaces) sien de lurs mal fets corregits e debitament castigats e que paguen a lurs Senyors e altres a qui es degut les dites tasques censos e altres drets a que son tenguts e cessen de totes inobediencies comocions ajusts avolots e altres actes illicits.

Aprobóse la carta que antecede; y como se tuviese noticia que la señora Reina se disponía a marchar ya en aquel momento, nombróse la comisión encargada de presentarle la carta.

Tomo I, texto XXXII, carta, Pere Torrelles, capita general de les armades

XXXII.

Reg. 2.252, fol. 110. 18 de agosto de 1409.

Lo rey Darago et de Sicilia. - Capita. Si nous havem scrit tro açi clarament nostra intencio dalcunes coses que dejus se contenen nous en merevellets quar la raho es per tal com dalcuns fets en que erem en perplexitat quen deviem fer voliem haver consell del sanct pare e que hi fossen presents maestre Viçent Ferrer lo prior de la Vall de Jhesuchrist e mossen Francesch Daranda. E de fet apres que per nos li es estat demanat lo dit consell huy hora de vespres lo comte Durgell e tots los de les corts que celebram als cathalans foren devant nos supplicants quens plagues hoir alcunes paraules quens volien explicar devant lo dit sanct pare: e nos volents condescendre a lur supplicacio fom devant ell ensemps ab los propdits de les corts los quals nos supplicaren humilment ab moltes persuasions e belles rahons que faeren a fundar lur supplicacio que volguessem pendre muller e que aço per cosa del mon no volguessem dilatar si desijavem la salut e bon estament de nostres regnes e terres. E feta la dita supplicacio tantost lo dit sanct pare pregans ens consella publicament presents los dits supplicants e presents encara los dits maestre Viçent lo prior e mossen Francesch Daranda que volguessem condescendre a la dita supplicacio la qual a son parer era no solament justa e rahonabla mas encara expedient e fort necessaria e que no volguessem la execucio daquella differir. Ladoncs per nos fo respost al dit sanct pare e als dessus dits que pus ells ho consellaven e los propdits nos en supplicaven que a nos plahia pendre muller e que ho fariem tantost: e de fet ab la ajuda de nostre Senyor Deus ho entenem a fer fort prestament. E en aquell mateix instant diguem al dit sanct pare e als de les dites corts que nos proferiem e de fet ho compliriem de anar personalment en Sardenya prestament e que puys complida la execucio dels sards iriem al regne de Sicilia per visitar e consolar aquell: e que si la reyna que pendriem per muller era prenys abans que nos hic partissem lexariemla açi e que si prenys no era lans en menariem. Noresmenys lus proferim de posar soltament lo fet de la justicia en mans de certes persones quey sien deputades per les corts et de certes persones que nos hi deputariem les quals sens consultarne a nos la posen en bon e degut estament: e que si cas sera que en res hi discrepen o nos puxen concordar que hi proceesquen ab e de consell del dit sanct pare: e de totes aquestes coses axi lo dit sanct pare com los de les dites corts hagueren fort gran plaer ens ho regraciaren molt. Perque com nos entenam portar a execucio infalliblement totes les coses dessus dites manamvos que com pus prestament porets nos trametats amarinada e ben aparellada la galea dels Cans car nos la farem armar açi e ja hi havem posada taula per armar e en aquella Deu volent passarem personalment en aqueix regne. Lo dit sanct pare ha manat devant nos a mossen Johan de Luna que sen torn aqui encontinent ab los CC rocins ab quey era passat lo qual tantost se deu recullir e tornar aqui. Semblantment haurets dins breus dies mossen G. R. de Muncada ab los L bacinets e L pillarts que la ciutat de Valencia hi tramet quar ja creem que sia partit a la hora dara. Perqueus pregam e manam que consolets e confortets tota la gent darmes que es aqui ab vos per nostre servey els digats quar axi ho farem de fet que per una daquestes dues galeas que son açi vos trametrem moneda ab quels sostengats tro que nos siam aqui on serem Deu volent dins breus dies e rahonaremvos largament moltes coses. En una letra que mossen R. Torrelles frare vostre vos tramet porets veure et per aquella saber moltes altres noves que a present nous curam scriure. Dada en la casa de Bellesguard sots nostre segell secret a XVIII dies dagost del any MCCCC nou. - REX MARTINUS. - Dominus rex mandavit michi - Bernardo Medici. - Dirigitur a mossen P. Torrelles capita general de les armades etc.

 

http://amnesiahistoricainduida2.blogspot.com/2018/08/bellesguard.html

 

Bellesguart, Bellesguard

 

 

 

“Bellesguart, situado más allá de la iglesia de la Buenanueva, como adivinará enseguida el menos versado de estos asuntos, equivale a Bellavista. El sitio es, realmente, tan delicioso y pintoresco, que nada tiene de extraño que los antiguos condes de Barcelona lo escogieran como lugar de recreo, fortificándolo y rodeándolo de todas las comodidades apetecibles.

 

 

Las primeras noticias que del castillo de Bellesguart se encuentran en la historia remóntanse al siglo XII. Dos siglos más tarde, mejorada la posesión y convertida la fortaleza en verdadera mansión senyorial, aprovechando el ofrecimiento del rey don Martín albergóse en Bellesguart el llamado papa Benedicto XIII, quien huyendo de la peste reinante en Perpiñan, vióse obligado á pedir un asilo á nuestro monarca. 

 

Hoy, del histórico castillo de Bellesguart apenas queda el nombre, escrito en un montón de ruinas, que dentro de breves años habrán sin duda desaparecido del todo”.

Dins la “Descripció de les excel·lències de la molt insigne ciutat de Barcelona” d'en Dionís Jeroni Jorba, al 1589, trobem una altra resenya: 

 

“A prop del Monestir de Pedralbes, hi ha moltes torres de senyors particulars i un Castell anomenat de Bellesguard, antigament dels Reis d'Aragó, el qual estava tancat de les seves muralles i torres. Un gran pati, una font i cisterna, una horta molt bonica, i una llotja amb columnes i insígnies de reis d'Aragó. Una capella, dues galeres amb vint finestres; on es pot veure Barcelona, i el mar, i una sala d'armes, la presó, capella, rellotge, i és lloc molt sa.”

 

L’any 1408, Martí I l’Humà, el darrer rei del casal de Barcelona, va adequar aquestes terres per a construir-hi el seu palau d’estiu. Davant de les magnífiques vistes de Barcelona que tenia des d’allà, va decidir batejar el lloc amb el nom de Bellesguard. Allà el rei Martí I hi va fer repòs i també hi va dirigir els seus estats. Del 1408 al 1410, la torre va ser testimoni dels darrers anys de la dinastia reial del casal de Barcelona i allà s'hi van viure una munió de fets decisius per al futur de Catalunya. Podem trobar diferents esments a les antigues cròniques.

 

/ En el pdf que transcribo yo NO hay tildes, y hay bastantes diferencias con el texto de abajo, el que tengo yo es la edición de Próspero de Bofarull y Mascaró,

colección documentos inéditos archivo corona aragon tomo I

Lo rey:

 

Capitá. Laltra dia reebem una letre vostra ab la qual nos significavets com apres que fos arribat ab Lestol en Castell de Caller nostre molt car Primogenit lo Rey de Sicilia vos aculli molt be, è com habent gran plaer de vostra vinguda vos feu Marescal de que habem aut fort singular plaer é loy grahim molts; placia á nostre Senyor Deus que li dó longa vida e salut ab aquella prosperitat quel nostre cor é lo seu desijen. 

 

Sapiats que Digmenge à XIIII. del present mes estants en la  Casa de Bellesguard é desijants molt saber novelles de nostre molt car Primogenit lo Rey de Sicilia è de la sua host veem de la finestra de la nostra Cambra venir una Galea de las parts de Lebant que arriba en la Playa de Barcelona; é à cap de un poch fo ab nos en Guillem Pujada, quins dix que la dita Galea venia de Sardenya, è que portaba bona nova, pero que ell encara no la sabia; E apres fort poch estants Nos en la dita finestra veem venir Mossen Jacme Roure é an Joan Bartholomeu ab III harauts fort corrents, é abans que fosem dos trets de Ballesta prop de la dita Casa de Bellesguard comenzarem tots cridar á alteus veus, é venguerem cridant Victoria, Victoria, Aragò et S. Jordi: E pujants alt en la dita Casa faerennos reverencia, ens donarem las Letres que portaban del dit nostre molt car Primogenit, é de vos, è dels altres ens recitaren largament lo fet de la Batalla é de La Victoria que sen era seguida é de la presos de S. Luri es quals havia quinse jorns, que eren estades fetes è encara res non sabiem de que aguem inextimable plaer, è singular consolacio é per sobres de goig prenguemnos à plorar. 

 

E encontinent votam de anar á la Seu de Barcelona é de enclourens aqui per tenirhi Novena è complir atres vots que ja habiem fets, esperants la bona novella desusdita. Mas per tal com era gra Digmenge, e axi com sabets no acostumam de cavalcar aquell Jorn la donchs nons moguem. Mas lo dilluns seguent á IIII apres mija nit cavalcam, é anamnossen dret cami á la dita seu en nos oncloguem, que non som exits despuijs. E aqui som rebuts ab gran processo é devotes oracions é pujamnosen tantost al Altar major é puys devallam à Santa Eulalia continuants Tostemps les dites procesò é la Salve Regina, é oracions molt devotes ques dien Cascum Jorn en la dita seu é en los Monasteris, è Esgleyes de Barcelona per retre laors é gracies á Nostre Senyor Deus de la gracia quens à feta, Per tal quen haiats plaer vos significam que som en bon punt é ben sans en tota nostra persona per gracia Divinal. Manants, é pregantsvos quens scrivats soven de la salut é bon estament del dit Rey nostre molt car Primogenit é del fet de la Guerra è del estament daquteix Regne, é de totes noves que sabrets quia singular consolacio ne haurem. E sapiats que son estats fort maravellats de la Batalla quia be sab nostre molt car Primogenit que no era axi empres. E digasli que Nos lo pregám ab fort gran affeccio que nos torn soven á fer semblants coses, quia la sua Persona presa molt é no la deu axi arriscar, com ha fet, ne exposar à fortuna zoque pod segurament é sens perill aconseguir axi com sara sens tota falla per divinal gracia quia Nos è ell havem bon dret al qual nostre Señyor Deus no sab ne hacostumat fallir ne noure.

 

Apres que haguem reebudes les dites letres e bones novelles vench à Nos Manuel de Cassi ab letres sobrel socorrs, quel dit Rey nostre molt car Primogenit demana. E per tal com per raho de la dita Novena que tenim en la seu no podiem anar á les Corts encontinent tremesem als de les dites Corts que venguessen azi á Nos, é faeronho. E posamlus devant, com pus graciosament poguem, lo dit fet, è ells preserenho fort be. E esperam fermament é sens tot dubte quel fet haura bon cumpliment è spatxat recapte. 

Maestre Vicent Ferrer es azi en há ja estat ben per VI setmanes, é diu Missa alta, é preyca fort merevellosament cascun Jorn en que ha continuament de VII millia en VIII millia persones. E ha preycat è fet Loffici azi en la seu devant Nots, é cantat esemps ab tota la gent quey era la Salve Regina á altes veus. E ha seguida la processo per la Ciutat la qual es estada fort devoata solepne é molt bella, en que havia de XXV millia Persones en sus qui la siguiem. E no sab hom que jamay en Barcelona se faes processo que per tanta gent fos seguida, ne tant devotament acompañyada. A present noy ha altres noves fino que el Papa Sera aci en Barcelona lo primer dia Dagost primer vinent. E entenem lo acullir com pus honorificament porém. E metremlo en lo Palau mayor. E Nos, mudaremnos en lo menor. E la primera vegada queus scrivam faremvos saber largament laculliment, e la festa , els entremesos , é altres honors, que fetes li haurem per tal quen haiats plaer. Nos, escrivim al dit Rey nostre molt car Primogenit pregantlo que no partesca de Caller en aquests dos mesos qui venen de calor. E si nostra molt cara filla la Reyna de Sicilia era aqui ab ell, Nos ne hauriem fort gran plaer. E que la poria fer anor aqui ab dues ó tres dones tant solament, é a que totes les altres ensemps ab tota la Roba, fino ab aquella que necesariament hauria menester, romanguessen en Sicilia ab la mes Gent que pogues de sa Casa en manera quels Sicilians estinguessen ab bona esperansa de ella retornar en breu, quia pus lo consell del dit Rey resident en Sicilia romangues en bon orde, no li calria tembre que res si mogues, quia tot stara  a pla, maiorment per la prosperitat è asenyalada favor que Nostre Señyor Deus li dona, per quens manam quel instets de nostra part que ho fasa quia son ben avenir seria.

 

Dada en Barcelona sots nostre Segell secret á XXII. dies de Juliol del añy MCCCC nou.

 

REX MARTINUS - Creem que beus recorde que quant partits de Nos vos donam Carrech pregassets de nostra part al dit Rey nostre molt car Primogenit, que confirmás al Monastiu de la Vall de Jesu-Christ la donacio que li faem dels Lochs Daltura è de les Alcubles. Per queus pregam, manam que tengats aprop lo dit Rey, è porets vosen informar ab en Pere Companyò qui sen porta translat aqui de la Donacio dessusdita. Dominus Rex mandavit mihi - Bernardo Medici - Dirigitur à Mossen Pere Torrells.

APÉNDICE AL PARLAMENTO DE CATALUÑA Y COMPROMISO DE CASPE - 2

Núm. 7. Reg. 2401. (falta el folio, error al transcribir)

Don Ferrando etc. Enviamos muyto a saludar a vos el alto grande honrado exalçado alabado entre los moros Mule Bucayde rey de Benamojin e de Fez nuestro muy caro et muy amado hermano et amigo como aquell pora quien querriemos que Dios diesse tanta vida et salut con honra quanta vos mismo deseades. Alto grande honrado exalçado alabado entre los moros nuestro muy caro e muy amado hermano et amigo: fazemosvos saber que por la gracia de Dios mediante la virgen Santa Maria nuestra senyora e advocada en quien nos havemos gran devocion las nueve personas que estaven en Caspe que fueron deputadas por todos los regnos et tierras sotsmesas a la nuestra reyal corona Daragon para envestigar et declarar a quien pertenescia por justicia la succession de los ditos nuestros regnos a XXVIII dias del mes de junio deste anyo pasado todos de una concordia declararon pertenescer a nos por justicia la succession de los ditos nuestros regnos e tierras la qual
declaracion nos fue intimada por part de las ditas nueve personas stando nos a la ciudat de Cuenque en el regno de Castiella e requierido que deviessemos tomar la possesion e fieldat de los ditos nuestros regnos et los paramientos del nuestro regno Daragon et del principado de Cathalunya et del regno de Valencia: e todas las ciudades e villas et lugares de los ditos nuestros regnos enviaron a nos sus solempnes ambaxadores a nos rescebir ante que entrassemos en estos nuestros regnos e despues que en ellos fuemos los quales en nombre de los parlamientos ciudades villas lugares nos besaron la mano por su rey et por su senyor et veniemos a la nuestra ciudat de Çaragoga et todas las ciudades et villas et lugares de los ditos nuestros regnos sabida la nueva de nuestra declaracion ovieron gran consolacion por seer fallado que a nos pertenescia por justicia la dita succession: e las universidades de nuestros regnos e prelados religiosos condes barones cavalleros dellos ovieron gran alegria e goyo con la dita declaracion e fizeron grandes alegrias e solempnas professiones e nos recebieron muy solempnament assi en la ciudat de Çaragoça como en las otras ciudades e villas de los nuestros regnos et celebramos cortes en la dita ciudat de Çaragoça en los quales todos los nuestros vassallos del dito regno Daragon nos juraron et besaron la mano como a su rey et senyor et esso mismo juraron a nuestro primogenito de haverlo por rey et senyor depues de nuestros dias. Et por la gracia de Dios tenemos en bueno et pacifico stamiento et sosiego todos nuestros regnos sin otra contradiccion alguna assin como si desde que nasciemos fueramos rey dellos et assi mesmo el conde Durgell el duque de Gandia e don Frederich que demandaven los ditos nuestros regnos como competitores nos han obedescido et jurado por su rey et senyor: e despues de esto somos venido en esta nuestra ciudat de Barchinona onde agora stamos en la qual nos fue feyta la mayor solempnidat que nunca se fizo a ningun rey de nuestros predecessores en la qual todos los prelados condes nobles cavalleros universidades del nuestro principado de Cathalunya nos han jurado por su rey e por su senyor: lo qual muy caro e muy amado hermano et amigo vos fazemos saber porque somos cierto que vos plazera dello assin como a nos plazeria de todo vuestro bien et honor. Et assi mismo vos certificamos que nos havemos hovido muyt grant plazer alegria del vencimiento et bienandança que agora sopiemos que Dios vos ha dado de vuestro enemigo. Certificamosvos que el rey de Castiella nuestro muy caro et muy amado sobrino et nos somos priestos de guardar vuestra honra et fazer por vos et por vuestra casa todo lo que buenament pudiessemos fazer: por esto muy caro e muy amado hermano et amigo rogamosvos que siempre nos scrivades de vuestra salut et bienandança car en saber della seremos muy alegre et otrosi que vos plega enviarnos a Gonçalve nuestro escudero que a vos havemos enviado por vuestras occupaciones que havedes tenido: e sobre esto enviamos alia a maestre Alfonso Hernandez de Cordova al qual vos rogamos quel hayades recomendado. Scrita en la nuestra ciudat de Barchinona dius nuestro siello secreto a VII dias de janero del anyo de la natividad de nuestro Senyor MCCCCXIII (07-01-1413).
- Rex Ferrandus. - Johannes de Tudela mandato regis facto ad relationem Didaci Ferdinandi de Vadillo secretarii.

Núm. 8. Reg. 2401. Fol. 61.

En Ferrando per la gracia de Deu rey Darago et de Sicilia al inclit et magnifich en Tomas duch de Clarença fill del illustre princep en Henrich rey Danglaterra nostre molt car e molt amat cosi salut et creximent de honor. Inclit magnifich et car cosi: per tal com som certs quen haurets pleer certificamvos que en la confeccio de les presents nos e nostra molt cara companyona la reyna et los infants nostres fills erem sans et en bon stament de nostres persones grasia de nostre senyor Deus: e desijants ab gran affeccio saber aço mateix de vos pregamvos axi affectuosament com podem que tota vegada que avinent vos sera nos en certifiquets per vostres letres car gran plaer e consolacio ne haurem. Molt car e molt amat cosi segons a nos es stat donat entendre de present alguns vassalls e sotsmeses de nostre molt car e molt amat frare lo rey Danglaterra pare vostre e vostres vassalls farien son preparatori de entrar en nostres regnes per dampnificar los lochs constituhits en les fronteres de la qual cosa som fort maravellats e crehem fermament que aço no procehex de voluntat o disposicio del dit rey nostre molt car et molt amat frare ni vostra: perqueus pregam affectuosament que havent sguart als bons et grans deutes de amistat qui son stats tots temps entre lo dit rey nostre molt car e molt amat frare e nostres precessors reys Darago de bona memoria et nos qui per grasia divinal en los regnes et terres Darago succehim la qual bona amistat nos entenem servar e guardar fermament en lesdevenidor vullats manar e inhibir decontinent a les dites gents axi del dit rey vostre pare com vostres ques guarden de no entrar dins los limits de nostres regnes ne inferir en aquells dampnatge ne violencia alguna. E sera cosa la qual vos grahirem molt: certificantsvos molt car e molt amat cosi que nos aximatex havem manat e manam de present als nostres vassalls e sotsmeses ques guarden de fer dan algun a vassalls o gents algunes que sien del dit rey nostre molt car frare ne vostres ans volem et manam que aquells sien tractats favorits dins nostres regnes axi propriament com si eren vassalls nostres. E si coses algunes molt car e molt amat cosi vos son plasents de nostres regnes e terres scrivitsnosen car nos les complirem de bona volentat. E sia vostra guarda molt car e molt amat cosi Lesperit sant. - Dada en Barchinona sots nostre segell secret a XII dias de janer del any de la nativitat de nostre senyor MCCCCXIII. - Johannes de Tudela mandato regis facto ad relationem Didaci Ferdinandi de Vadillo secretarii.

Núm. 9. Legajo de cartas reales, n.° 111.

A mon senyor lo rey. - Mon senyor: una letra he reebuda de la vostra senyoria dada en Barchinona a XXIIII dies del mes de deembre prop passat contenent en acabament que presos e ben guardats remetes a vostra celsitud los nomenats en la dita letra e encara en sa serie innumerables paraules innominioses e de gran opprobri e en moltes parts daquella: de la qual e coses contengudes en ella no sens causa so molt maravellat com tals coses com la dita letra conte no cayguen en mi ne en casa de vostres predecessors e meus als quals se inpingirie denigracio si en mi ere trobada la continencia de la sobredita letra: e es ver lo contrari ab vostra reverencia parlant car la casa Durgell don de vostres predecessors e meus han neximent es clara e mantenidora de leyaltat veritat justicia e equitat e en moltes maneres ommeses per lur prolixitat ha augmentada e encara defesa la casa Darago e don absent e present lo princep se pot dir ab veritat que aquesta es un dels coxins en que pot segurament reposar e aço ha mostrat obra e no paraules quant se vol no haje evançat en les illes com no sie menys la conservacio de la terra deça mar que adquisicio de la ultra marina. E si aquestes coses e la prosapia de la dita casa si les sap hagues ben memorades lo dictador de la dita letra nos fore dilatat ne hagra delectat son coratge en ordonar tal letra denigrant per sos pler e poder mi e ma casa quant se vol noli nogue ne la materia de la tinta que podie divertir en als hagre pervertida en scriure e dar tal forma de paraules a mi opprobrioses contra veritat parlant ab reverencia de vostra senyoria ne lo signador de la dita letra salva pau sua hagre stesa la sua ma a concloure injusticia en aquella sobre la remissio demanada hon a mis pertangues ço que no fa crehent a simpla assercio de part que no recitant sa culpa per fortuna mostre volersen portar sa intencio sens prova alguna: e si tal letra vos senyor haguessets signada ans hagrets seguides les vestigies dels dits precessors qui han guardat lur linatge sabens si denigracio caygues en aquell ço que Deu no vulle no esser a ells luny e no volents fer de tota erba un feix. Perque senyor placie a vostra senyoria si no ho fets per mon sguard que almenys per lo deute tals letres nom sien trameses car no se petit subdit vostre en qui hom no guardas de manarli injusticia e encara posarli innominia axi expressa: e per tant senyor que vostra senyoria vege que axi es potse informar e trobara ab veritat que per dret comu e per constitucions de Cathalunya e usançes e encara remissio en lo principat no ha loch e menys del comdat Durgell per ses preheminencies franqueses e libertats e molt menys pot ne deu esser a mi demanada qui jurediccio alcuna no he en aquell: e per aquesta raho si en Francesch Riera e en Guillem Rotlan com volien proseguir aquells de quis clamen dels furts per ells preteses haguessen volgut entendre ço quels dix clamantse a mi ço es que en tal cosa no havie res a fer com nos pertangues a mi nocio dels dits fets e si apres com per lur importunitat yo tant com en mi era desplaentme tals coses hagui dit als officials de la infanta a quis pertany que en lo dit fet fahessen justicia breument e spatxada e aço mateix fiu manar per la dita infanta si instats per lo fisch quils ajudave per punicio dels crims e vindicta publica una e moltes vegades e ab solicitud continua ells o lur procurador haguessen proseguit lur fet e provat ço que pretenen sens falla hagueren vist que per falt dels administradors de la justicia no hagre fallit ne ha: mas en lurs contumacia colpa e necligencia e de lur procurador dient que no curave fer instancia ne altra prova sino de comptar diners. E per ço com contra Felip Daygues Miguel Garcia Paschal de Munt-Real e Lopito preses en poder del capita de la ciutat de Balaguer a lur instancia no fos provat alcuna cosa de ço quels ere oposat fetes les citacions monicions e assignacions degudes et per temps congruus e segons en tals coses dret dispon los dessus dits hauda solemne collacio de juristes son stats absolts: e segons so informat aço ha fundament e stabilitat de dret ne se que vos senyor ne altre jutge per justicia hi pogues pus fer: e axi senyor placiaus que tals letres e axi injustes ab la dita reverencia per les dites rahons e altres e specialment envers mi que noy he res a fer façats cessar e la sobredita revocar e anullar e a mi haver scusat com per raho e justicia e encara ben star ho dejats fer. E manme vostra senyoria ço que li placie. Scrita en Ager sots mon sagell secret a VIII dies del mes de febrer del any MCCCCXIII. - Vostre humil Jayme Darago.

Núm. 10. Reg. 2401. Fol. 111.

Lo rey. - Mestre Vicens: per certes causes molt urgents et necesaries concernents lo bon estament de la cosa publica de tot aquest principat de Cathalunya ha covengut a nos prorogar nostra partença daci fins apres la festa de Pasqua primer vinent la qual passada entenem infalliblement Deus volent partir daçi faents la via de aqueix regne de Valencia e passants per Tortosa havem ordonat returar per alcuns breus dies ab nostre sanct pare et estrenyernos ab la sua sanctedat sobre alcuns affers molt arduus toquants la unio de la sancta universal esglesia de Deus en la qual axi com a rey e princep catholich entenem ab totes nostres forçes et ab sobirana atencio et vigilança (tre-)treballar. E com en aquests afers concernents sobiranament lo servey divinal la vostra presencia sia molt necessaria pregamvos axi cordialment com podem que per res no partescats daqueixa ciutat per anar en altres parts ans vos disposets et siats prest per partir per fer la via del dit sanct pare tota hora que sabrets nostra partença daçi per manera que siats ab lo dit sanct pare en lo temps que nos hic serem. E en aço per res no haja falla si james nos entenets en res complaure com no desigem cosa alguna en aquest mon apres salvacio de nostra anima sino que en nostres dies aconseguissem la unio de sancta mare esglesia: certificantsvos que si de la dita vostra venguda vos escusavets en alguna manera ço que no podem creure part lo gran desplaer quen fariets a nos ne pendriets gran carrech de consciencia vers nostre Senyor Deus. - Dada en Barchinona sots nostre segell secret a XII dies de abril del any MCCCCXIII. - Rex Ferdinandus. - Dominus rex mandavit michi Johanni de Tudela. - Dirigitur magistro Vincentio Ferrarii.

Núm. 11. Reg. 2401. Fol. 112.

Al alto grande honrado exalçado e alabado entre los moros Yuçaf rey de Granada nuestro muy caro e muy amado hermano e amigo nos el rey Daragon e de Sicilia vos enviamos muyto a saludar como aquel para quien querriemos que diesse Dios tanta vida e salut con honra quanto vos mismo deseades. Alto grande honrado exalçado e alabado entre los moros nuestro muy caro e muy amado hermano e amigo: despues que vos scriviemos por nuestras letras significandovos como apres de la nuestra bienaventurada entrada en nuestros regnos nos havian con grant honor solempnidades e alegrias recebido nuestros pueblos e nos havian jurado en rey princep e senyor natural primerament el regno de Aragon e despues todo el principado de Cathalunya e aquesto vos fiziesemos saber creyendo firmement quen hauviedes plazer e consolacion grant assi como nos hauriamos sienes dubdo de vos e de todo bien e honor vuestro: certificamosvos que de present havemos havido nuevas e ardides ciertos e letras de los messageros nuestros que havemos enviado en el nuestro regno de Sicilia por tomar en nombre nuestro del dito regno e de los incolas de aquel el sagrament e homenage de fieldat: que los ditos nuestros messageros son seydos recebidos con grant honor e reverencia per la reyna dona Blancha nuestra cosina hermana muller que fue del rey de Sicilia nuestro cosino hermano que Dios haya e assin mismo por todos los barones cavalleros e ciudadanos e villas e universidades: e assi la dita reyna como todos los ditos barones cavalleros ciudadanos villas e universidades con gran afeccion han facto a los ditos nuestros ambaxadores el dito sagrament e homenage de fieldat jurando a nos en rey princep e senyor dellos e los obedescen assi como a nuestra propia persona: e finalment todo aquel regno nuestro esta por la gracia de nuestro Senyor Dios en grant tranquilidat e de total obediencia e subjeccion de nuestra reyal senyoria. Todas aquestas cosas rey muy caro e muy amado hermano e amigo vos notificamos a vuestro gran plazer e consolacion rogandovos assin affectuosament como podemos que de la salut e buen stamiento e de todas prosperidades de vuestra persona nos en querades certificar por tal que nos assimismo ne hauremos plazer e consolacion muy grandes: e si cosas algunas vos son plazientes de nuestros regnos e tierras que nos buenament podamos fazer scrivitsnosen car nos las compliremos de buena voluntat. Dada en Barchinona sots nostre sagell secret a XIIII dias dabril del anyo MCCCCXIII.- Johannes de Tudela mandato regis facto per Didacum Ferdinandi de Vadillo secretarium. 

Núm. 12. Reg. 2401. Fol. 113.

Al molt alt e molt poderos princep en Carles per la gracia de Deu rey de França nostre molt car e molt amat frare: en Ferrando per aquella matexa gracia rey Darago e de Sicilia salut et amor fraternal. Molt alt e molt poderos princep molt car e molt amat frare: com siam ab gran desig de saber bones novelles del bon stament et sanitat de vostra persona e de la reyna nostra molt cara e molt amada sor e dels infants vostres fills pregamvos axi cordialment com podem que per vostres letres tota vegada queus sera avinent nos en vullats certificar a nostre gran plaer e consolacio: e per tal que crehem fermament que axi matex ne haurets plaer certificamvos que en la confeccio de les presents nos e nostra molt cara muller la reyna e los infans nostres fills erem sans e en bon stament de nostres persones per gracia de nostre Senyor Deus. Molt alt e molt poderos princep e molt car e molt amat frare: significamvos que apres que per nostres letres e ambaxadors vos havem scrit notificans a vos com ab gran afeccio e ab grans plaers e alegries erem stats rebuts per los aragonesos e catalans nostres vassalls e sotsmesos e axi los del regne Darago com los del principat de Cathalunya havien fet a nos lo sagrament e homenatge de fealtat axi com a lur rey princep e natural senyor: havem rebudes letres de present de nostres ambaxadors que havem tramesos en lo regne nostre de Sicilia per les quals nos han fet saber com ells ab tota honor e reverencia son stats rebuts per tots los de aquell regne: e axi la reyna dona Blancha nostra cosina hermana muller que fou del rey de Sicilia nostre cosi germa qui Deus haja com tots los prelats barons cavallers viles e totes altres universitats del dit nostre regne ab gran voler et fervent coratge han jurat a nos per rey et senyor lur et obeexen als dits nostres ambaxadors axi com farien a nostra propia persona: e finalment tot aquell regne en virtut de nostra novella senyoria es reduit en gran tranquillitat e repos e sta a total obediencia et subjeccio de nostra real dignitat. Totes aquestes coses rey molt alt e molt poderos princep molt car e molt amat frare vos notificam per tal com creem fermament que de la honor et prosperitat de nostra reyal corona haurets gran plaer et consolacio axi com nos sens dubte havem et hauriem de la felicitat vostra et de vostra dignitat reyal. E si coses algunes rey molt alt et molt poderos molt car et molt amat frare vos son plasents de nostres regnes et terres scrivitsnosen car nos les complirem de gran e bona voluntat. Et tingaus tots temps en sa curosa garda Lesperit sant. - Dada en Barchinona sots nostre sagell secret a XIIII dias de abril del any de la nativitat de nostre Senyor MCCCCXIII. - Rex Ferdinandus - Johannes de Tudela mandato regis facto per Didacum Ferdinandi de Vadillo secretarium.

Núm. 13. Reg. 2401. Fol. 121.

Lo rey. - Comte e car cosi: vostra letra havem reebuda dada en Balaguer a VIII del present mes dabril en la qual fets grans clamors de mossen Riembau de Corbera regent la governacio de Cathalunya dels nostres veguers de Leyda e de Tarrega suplicantnos que als dits greuges vullam remediar ab efecte: car segons afirmats una letra que havem tramesa per remediar los dits greuges vullats que sia per tal com ell se entena ab nos axi com entenem per algunes conjectures e per paraules quel dit mossen Riembau ha dits per altra raho la dita letra no es stada medicina dels dits greuges mes incentiu de majors: a la qual letra vos responem que no es stada ne es nostra intencio ne placia a Deu fer tort ne injusticia ne trencar libertats ne privilegis del pus petit hom que sia en nostre regne molt menys a vos e a nostra cara tia la infanta qui sots de nostra sanch e los quals havem cor de prosseguir de favors e gracies si nons ho tollets: e conjectura mal tot hom qui presumesca que scrivam una cosa a nostres oficials que façen per justicia e que daltra part en celat li façam fer lo contrari: car certificamvos que si nos haviem a fer ab lo major princep del mon nos scriuriem a ell nostres fets clars e no simulats: molt mills pot tot hom de sana pensa pensar que ab nostres vassalls ço que fem no es simulat ne fent mas claretat com de rey e princep se pertany. E discorrent per los greuges en la dita vostra letra tocats vos responem: que no trobam de consell que mossen Riembau anan a Castellnou dins comtat e prenent certs homens quey havia qui eren gitats de pau e de treua fes prejudici a vos com per nostres regalies e segons les constitucions de pau e de treua ferho pogues e daço per nostres letres nol havem repres axi com no deviem. Be es ver que per ço com per vostres missagers som imformats quels dits gitats de pau e de treua restituis e crehem com lo contrari no hajam oyt quel dit mossen Riembau los dits nostres manaments ha obeits: perque no cal algun conjecturar que dit mossen Riembau si entena ab nos en altra forma que no li scrivim. Del fet de Corbins de que erem informats per nostres missatgers quel dit mossen Riembau si havia pres li scrivim que siu habia fet per justicia quens certificas perqueu habia fet a fi que la causa de la justicia poguessem examinar e si per expedient ho habia fet ho rescrivis. E segons apres som stats informats per ses letres ell no ha pres a ses mans lo dit loch de Corbins lo qual es del orde del spital de sant Johan e en lo qual nos havem la jurisdiccio major: mas esta en veritat que lo veguer de Tarraga lo qual havia gitat de pau e de treua an Guillem Ramon de Sacorbera e alguns altres requeri lo veguer de Leyda e lo dit mossen Riembau que li donas consell favor e ajuda e li fessen asistencia en haver e occupar los bens del dit gitat de pau e de treua e axi de fet se segui sens que no occuparen res de la vostra jurisdiccio ne encara del dit spital mas solament ço qui era del dit gitat de pau e de treua: pero que no apar que los clams que fets sobre el dit fet del dit loch de Corbins procehesquen car si los gitats de pau e treua son perseguits en los lochs on havets jurisdiccio e dels altres barons es segons ley de la terra e nous en devets maravellar. De ço quens fets saber que vegueren en Jacme Palau lo qual per diverses maleficis que ha comeses en camins publichs e fora aquells eo ipso facto gitat de pau e de treua sens tota citacio segons les dites constitucions e usatges de Cathalunya al qual en vostres letres afermats que son imposats fentament crims quis pertanyen a nostra jurisdiccio per privarvos de la jurisdiccio a vos pertanyent vos responem: que no cal al dit Jacme Palau posar crims fents ne simulats com fama publica corrent contra ell e informacions denant anans mostren clarament que ell ha comeses los dits maleficis de que ell es gitat de pau e de treua et per conseguent es legut a nostres officials cum tota pace insurgir e levarse contra ell e aquells pendre en qual loch se vulla del principat de Cathalunya quant se vulla sia privilegiat. E si nostra cara tia e vos haguessets tan gran voler com afermats en punir aquex e los altres malfaytors qui stan dintre vostre comtat publicament e daquen ixint nit roben los camins prenen e faen rescatar los caminants: nos calguera a nos ne a nostres officials fer los enantaments que fem contra ells dins vostre comtat: car podets pensar que en alguna manera no podem tollerar que en nostres regnes qui per la bonesa de Deu en los temps passats son stats preservats de semblants oppressions ara en nostre benaventurat regiment sien axi vexats e tribulats: car nostres orelles no poden sens gran congoxa oyr los clams qui cascun jorn venen davant nostra reyal magestat de homens qui ixen de vostre comtat cometents los dits maleficis e puys en aquells sen retornen. De la persecucio quens fets saber que fa lo veguer de Tarraga per proces de fautoria contra alguns homens de vostre comtat qui han sostenguts certs gitats de pau e de treua en lo qual cas vos clamats de dues coses la una que no es stat intimat ne publicat en vostre comtat e per conseguent no poden esser dits fautors aquells qui ignoraven esser gitats de pau e de treua: laltra quel dit mossen Riembau empatxa que lo terme qui era breu no fos prorrogat: en aço vos responem segons relacions per aquells qui han aportades les letres requisitories als officials vostres e de nostra cara tia que publicassen los gitats de pau e de treua en vostra jurisdiccio no han pogudes presentar les letres als vostres officials ans los era menaçat a mort si no sen anaven e nols lexaven entrar per los lochs e viles que poguessen presentar les dites letres e per aquesta raho havien a posar aquelles a les portes de les dites viles o lochs: perque apar que si les dites letres no son stades presentades als vostres officials personalment seria stat per lur empaxament e colpa per tal com no lexaven entrar los portadors de les dites letres en los dits lochs o viles: e com dehits que lo dit mossen Riembau empatxa que lo terme qui era breu no fos prorrogat som imformats ab veritat que ell no ha empatxat res en lo dit terme a prorrogar ans ha sobresegut en los enantaments dels afers jatsia en aquells pogues haver proseguit. Perque si vos e la dita infanta castigavets e extirpavets tots malfaytors tolriets tota occasio a nos e a nostres officials de entrar en vostre comtat la qual cosa ab desplaer havem a fer e sofrir per tolre los mals e scandels damunt specificats. En aço que fets sobre que inhibiscam al dit portantveus de governador nostre que no sentrameta de fets qui toquen vos ne la dita nostra cara tia ne vasalls vostres e seus vos responem: que per les coses dessus dites nons apar quel dit portantveus de governador haja feta alguna cosa perque la dita inhibicio li dega esser feta: pero be li scriurem quen vostres fets e altres se port axi justificadament que vos ne altre no haja raho de clamarse de sos fets e que si lo contrari fehia nos lon castigarem axi com se pertanyera. Dada en Barchinona sots nostre segell secret a XX dias de abril en lany de la nativitat de nostre Senyor MCCCCXIII. - Rex Ferdinandus. - Dirigitur comiti Urgelli. - Dominus rex mandavit michi Paulo Nicholai.

Núm. 14. Reg. 2403. Fol. 19.

Al inclit et magnifich en Johan duc de Berry nostre molt car et molt amat com a pare en Ferrando per la gracia de Deu rey Darago et de Sicilia salut et creximent de honor. Sobre algunes coses que de nostra part vos explicaran trametem a vos plenerament informats de nostra intencio los amat et feel consellers et oydors de nostra cort mossen Dalmau de Darnius et micer Jofre Dortigues doctor en leys als quals vos pregam affectuosament donets plena fe et crehença a tot ço que per part nostra vos diran axi com si nos personalment vos ho dehiem. Et tingaus tots temps en sa custodia et guarda Lesperit sant. Dada en Barchinona sots nostre segell secret a XXX dies de juny del any de la nativitat de nostre senyor MCCCC tretze. - Rex Ferdinandus. - Dominus rex mandavit michi Paulo Nicolai. - Al inclit et magnifich en Johan duch de Burgunya nostre molt car et molt amat cosi. En Ferrando per la gracia de Deu etc. ut supra etc. - Similes fuerunt directe ducibus subscriptis. - Al inclit et magnifich en Odoart duch de Bar. - Al inclit et magnifich en Johan duch de Borbo. - Al inclit et magnifich en Charles duch Dorlens.  

Colección Documentos Corona Aragón, tomo III, parte 11

Sesión del día 25. 

Fue leída en ella la siguiente carta:

Núm. 400. Tom. 21. Fol. 1858.

Als reverents nobles honorables et molt cars amichs del
parlament de Cathalunya. - Reverents nobles et honorables et molt
cars amichs: de vostra gran saviesa havem reebuda una letra contenent
en aquella alguna favor de mossen Francesch de Vilamari: a queus
responem que per amor et contemplacio de les vostres grans savieses
nos havem alleujat aquell segons vos deu haver recitat lonrat
et amat mossen Dalmau Çacirera e que ha aconseguit assats
gran favor: perqueus pregam que dels als quens fets
a saber en la dita vostra letra nos hajats a present
per scusat. E confiats de nos perque nosaltres hi farem
mes que persones qui visquen: pregantsvos molt
affectuosament que nostra justicia quins es stada tant
retardada migançant vostra diligencia prestament sia
divulgada. Dada en Balaguer sots nostre segell
secret a vint de juny del any mil et cuatre cents et
dotze. - Jacme Darago. - Jayme.

Tratóse además de algunos bandos de Cataluña, de ciertas cantidades que se reclamaban al parlamento, y de los negocios de Sicilia.

Sesión del día 27.

Reunióse el parlamento; pero el acta de este día está mutilada en el proceso, y no puede saberse en
qué se ocupó la sesión.

Sesión del día 28.

Después de haberse dado audiencia a Guillermo Gavella, embajador que había llegado de Sicilia, y de haberse presentado el gobernador de Cataluña para protestar contra la traslación del parlamento a la villa de Montblanch; se dió cuenta de la carta que sigue: 

Núm. 401. Tom. 21. Fol. 1896.

Als molt reverends egregis nobles et honorables senyors lo parlament general del
principat de Cathalunya. - Molt reverends egregis nobles et
honorables senyors: per vostra gran alegria et consolacio vos
certificam que huy per lo mati en aquesta hora per
gracia de nostre Senyor Deu et a lahor sua havem per
justicia publicat et manifestat ab gran solempnitat lo
molt alt excellent princep et senyor lo
senyor don Ferrando infant de Castella esser
verdader rey Darago et a ell axi com a verdader
rey et senyor deure esser fet et prestat per
tots los sotsmesos a la real corona Darago lo
deute de fealtat. E placiaus senyors ab
professons oracions et altres devotes et piadoses obres
retre gracies a nostre Senyor Deu de la gran et
inextimable gracie
que ha feta et fa a tots los regnes et
terres sotsmesos a la dita real corona: al qual placia
conservar et prosperar lo dit molt alt senyor rey
benaventuradament per molts anys a servey seu et a profit et a
bon stament de la cosa publica de tots sos regnes
et terres. Scrita en lo castell de Casp
sots lo segell del molt reverent senyor archabisbe de Terragona hora de tercia a XXVIII de juny lany
mil quatrecents et dotze. - Les nou persones deputades
a investigar et publicar nostre rey et senyor
per justicia apparellades a vostra honor. - Per aquesta raho
molt reverents egregis nobles et honorables senyors enviam a
vosaltres lo honorable mossen Melchior de Gualbes qui açous dira pus stes.

Sobre el contenido de cuya carta se espresa luego el acta en estos términos:

Núm. 402. Tom. 21. Fol. 1898

Qua quidem litera lecta et audita nedum semel immo etiam bis fuit vocata magna letitia inter omnes ibidem presentes de tanta gratia in dicta litera contenta reddentes unusquisque inhibi presens laudes uberrimas altissimo Creatori cui placuit sua infinita clementia plebem suam benignissime visitare.
- Et incontinenti reverendus episcopus Gerunde
de ordinatione dicti parlamenti super modo publicandi dominum
regem et an fuerit publicatum per omnes novem personas
in concordia vel ne verbo interrogavit dictum honorabilem Melchiorem
de Gualbes. - Quiquidem honorabilis Melchior de Gualbis verbo
fecit relationem de cerimoniis factis per dictas novem personas valde
honorifice ornate et ordinate in publicatione dicti domini regis
premissis missa sermone et aliis verbis dicto negotio publicationis
decentibus et habilibus. Et quod omnes dicte novem persone in magna
et jocunda concordia publicarunt primo ad partem die sabbati proxime
preterita dictum dominum regem et de illa publicatione fecerant fieri
publicum instrumentum vocato ipso et quibusdam aliis pro testibus:
quam publicationem mandarunt et medio juramento dictos testes astrinxerunt quod nemini publicarent donec per ipsos novem
cerimoniose juxta eorum ordinationem notifficaretur omnibus regnis et
terris patule et coram omni populo prout fuit notifficatum et
intimatum die presenti cum tanta jocunditate fraternitate et letitia
quibus dici posset. - Et tunc dictus reverendus dominus episcopus Gerunde ordinatione parlamenti illis melioribus verbis quo potuit
dixit dicto honorabili Melchiori de Gualbis quod bene venisset cum
tanta bona nova sive novella tante gratie die presenti
divulgate. Et quod contemplatione laborum per eum sustentorum in
portando dictam magne jocunditatis et letitie novam seu domini regis
publicationem haberet se taliter versus ipsum quod habebitur
respectus debitus pro satisfaciendo suos labores quod contentabitur
rationabiliter consideratis omnibus supradictis. - Et continuo jussit
ipsam literam in processo parlamenti inseri et continuari de
traditione et presentatione ejusdem per dictum honorabilem Melchiorem
de Gualbis facta si opus fuerit etinde per dictum parlamentum seu
quemcumque singularem ipsius aut alium quemlibet fuerit requisitum
fieri et tradi unum et plura publicum seu publica instrumenta. - Et
nichilominus dictum parlamentum mandavit omnes literas fieri et
expediri intimatorias predictorum prelatis capitulis universitatibus
collegiis et personis infrascriptis. - Et hiis peractis recedentes a
dicta domo capituli magnam letitiam demostrando et reddentes gratias
altissimo Creatori decantando Te Deum laudamus quasi omnes de dicto
parlamento accesserunt ad ecclesiam et inibi porrexerunt et
profunderunt plurimas orationes ad dominum nostrum Jesum Christum
qui sua infinita clementia nobis usque nunc acefalis caput imponere
est dignatus quo corpus misticum regnorum et terrarum suarum
regatur et gubernetur servitio suo sancto per tempora
longiora.

Fue después leída en la misma sesión la otra carta que sigue:

Núm. 403. Tom. 21. Fol. 1901.

Al molt reverend pare en Christ lo bisbe de Vich.
- Molt reverent pare en Christ: a Deus tot poderos qui per sa infinida clemencia lo temps en que erem posats tempestuos et
obscur ha reposat et conduit en claredat
manifesta donam gracies et bendicions. Ja sabets
com apres la dolorosa mort del molt excellent senyor en Marti
rey Darago de gloriosa memoria los regnes et
terres subjectes a la corona real Darago destituhits
de indubitat rey et senyor ab quantes
perplexitats inconvenients sinistres et perills han treballat en
saber et conexer aquell qui es justicia
mijançant de tots rey princep et senyor:
e creem no ignorets la miraculosa concordia de la
eleccio de les nou persones de gran dignitat profunditat de sciencia
auctoritat et devocio singular en que per operacio
divinal som venguts les quals per justicia segons Deus
et lurs bones consciencies coneguessen et
publicassen nostre verdader rey princep et
senyor: don ses seguit que oits per
aquelles a ple tots los competidors de la dita real
corona ab gran auctoritat justicia et
puritat en tots lurs drets segons la arduitat de tan alt
misteri requiria per laor et gloria del sobiran
Rey dels reys font
de veritat et justicia les dites nou persones vuy set
hores passat mig jorn nos han intimada per lur
letra scrita en lo castell de Casp lo
dia present hora de tercia la benaventurada publicacio que han
feta per justicia del molt excellent princep et
senyor don Ferrando infant de Castella qui es nostre
verdader rey et senyor. O publicacio de gran fidelitat
longament desijada: o intimacio de trascendent alegria
et consolacio: o repos singular de la cosa publica: o salut de
fedelitat et naturalesa: lengues ni scriptura
no basten a manifestar tanta gracia reebuda: la qual molt
reverend pare en Christ axi com a membre natural de la dita
cosa publica vos intimam et nottifficam
pregantvos cordialment que decontinent com la present
letra de inextimable jocunditat vos sera
presentada recorrent per devotes oracions al sobiran Rey
del cel façats celebrar per aqueixa ciutat festa per
tres dies continuus ab grans et solempnes
professons et de nits grans alimares etc.
tocaments de senys et altres coses denotants
plenitut de gran alegria. E tingaus molt reverent pare
en Christ Lesperit sant en sa guarda. Dada en
Tortosa sots lo segell del reverent bisbe de Gerona
a XXVIII dies de juny del any mil et quatrecents et
dotze. - Lo parlament general del principat de Cathalunya a
vostra honor apparellat.

En los mismos términos se escribió también a los demás prelados, nobles y universidades de Cataluña.

Sesión del día 29.

Se recibió y se dió cuenta de la siguiente carta:

Núm. 404. Tom. 21. Fol. 1911.

Als molt reverents nobles et honorables senyors los del parlament general del principat de Catalunya ajustat en Tortosa.
- Molt reverents nobles et honorables senyors: a vostres paternitats
nobleses et honorables saviesas notifficam com apres
partim de vosaltres continuant nostre cami ab petites jornades
per ço quel senyor comte de Cardona fos
attes et que ab ell ensemps tots
entrassem en aquesta vila de Casp ses seguit que
disabte per lo mati prop passat fom en
la vila de Maella ab intencio que aqui sperassem
lo dit senyor comte tro fos vengut o fossem
certifficats dell que no podia venir: mas informats
certament que la publicacio de aquell qui es nostre rey
et senyor se faria huy dimarts et pensant
quel temps era tant curt que si mes laguiassem no
haguerem temps a exequir les coses en les instruccions
et memorials per vosaltres a nos liurats
contengudes: deliberam quel digmenge per lo
mati entrassem en esta vila. Et apres lo
depres dinar fom ab les nou persones et
presentantlos la letra de creença et per nosaltres
premeses degudes salutacions et scusada la tarda del
senyor comte de Cardona los explicam com aqueix
parlament trametia nosaltres per hoir la declaracio ab
la ajuda de Deu per ells per justicia et concordablament
fehedora e que tal era vostra sperança attesa
lur gran saviesa sciencia et consciencia et gran fama:
e per ço com vosaltres voliets saber si ells
havien haguda alguna impressio ne temor e
si franchament quiscuns podien dir lur oppinio
de part vostra los pregarem que daço nos
volguessen certifficar si ells tots serien concordants en una
oppinio sobre la dita publicacio. E feta la dita proposicio et
explicacio appartantse un poch nos respongueren
que ells havien gran plaer de nostra venguda car ells
entenien a publicar huy que es dimars et axi
que nostra venguda era stada ben necessaria et que
stava en veritat que ells tots temps eren stats quitis
et sens tota por de impressio en lurs franchs
et deliures coratges et que segons Deu et
justicia ells publicarien qui es verdader rey et senyor e
tots serien en una oppinio. Nols era licit explicarne
mes tro a la jornada ques faria la dita publicacio et
que lavors ho poriem veure et saber: et que
speraven en nostre Senyor que iria en tal manera que
seria plaent a Deu et profitosa a tots los pobles sotsmesos
a la corona real Darago et tots ne serien ben
contents. E apres hauda aquesta resposta appartamnos
ab los tres de Cathalunya et donamlos la
letra de crehença que vosaltres senyors los
trametiets: et explicamlos com en lo tretze
capitol dels capitols fermats en Alcanyiç se
contenie que ells haguessen carrech de fer jurar
privilegis libertats et altres coses expedients al ben
de la cosa publica e com aquel acte fos comu de tota la
condicio militar et en les nou persones noy hagues algun de
lur condicio: per ço paria a nosaltres fos
rahonablement que ells plagues no sentrametessen daço
et si entremetre sen volien que era intencio
vostra que alguns de la dita condicio militar fossen elets qui
ab ells ensemps hi entenguessen. La lur resposta
molt reverents nobles et honorables senyors fon que
durant lo temps de la conexença daquell qui
es nostre vertader rey et senyor ells stats
eran occupats per aquella que no havien pogut entendre
en altre et per conseguent en les coses contengudes
en lo dit XIII capitol no havien res procehit ni
entenien daci avant procehir ne entendrer
car feta aquesta benaventurada publicacio tot lur poder
era extinct. Perque veents lur clara intencio et
resposta no curam presentar la letra qui sobre aço
se dreçava a tots los nou ne parlar ab
los restants dels dits nou. Apres senyors nobles et
honorables ses seguit que huy dada de la present
bon mati les dites nou persones acompanyades de molts portes
et molta gent darmes ab grans cerimonies et fort
honorablament sen devallaren del castell et muntaren en
un gran cadafal quells hagueren parat be et
solempnement empaliat et
aquí hagueren parat un solempne altar en lo
qual lo senyor bisbe Doscha revestit solempnament
et pontiffical dix missa cantada et apres
sermona lo honorable religios mestre
Vicent Ferrer et en lo dit sermo publica per
nostre verdader rey et senyor lo molt alt senyor
infant de Castella e legi una carta la
qual es subsignada de la ma propria de cascuna
de les dites nou persones et
segellada ab lurs segells pendents et
subscripta de ma de VI notaris qui son entrevenguts
en lurs afers la qual contenia la dita publicacio: et
decontinent fon cantat alta veu Te Deum laudamus
et dites moltes et diverses oracions apropriades
al dit fet tocades campanes sonades trompes et altres
diverses instruments et fon alsada una gran
bandera real et apres moltes altres et
muntades ab gran solempnitat en la sumitat del castell
et sobre la sglesia et torres del mur foren
desparades bombardes et fetes moltes et
diverses altres solempnitats: e durant los dits actes
los capitans staven en
la plaça ben amarinats ab tota lur gent e los
murs be stablits. Ab totes aquestes solempnitats
et moltes altres les quals vostres paternitats nobles et
honorables savieses sabran pus specificadament per
avant fon publicat quel dit senyor es nostre verdader
rey et senyor et que aquell erem tenguts de
nostra feeltat et respondreli de tots drets et
subjeccions de que som tenguts a nostre verdader rey et
senyor: placia a aquell qui viu et regne eternalment
lo faça regir et governar en tal guisa que per son
benaventurat regiment merescha viure et
regnar longament a creximent et honor et
alxalçament de la corona real Darago et a
profit et augmentacio dels pobles que comenats
li son. Et per tal molt reverents nobles et honorables
senyors com aquest acte es convencional et de tan gran
auctoritat e majorment com a vosaltres ha plagut de donar
carrech a nosaltres ambaxadors vostres que la present letra
fos sotsignada de nostres propries mans perque li puxa
eser dada la fe deguda: havem deliberat de no comanar
la present a correu ans per auctoritat del negoci quiu
requer havem comanada la letra present a mossen
Esquerrer per lo qual vos sera liurada et
no en menor espay et temps que fora per un
correu. Placia a vostres reverencies nobleses et honorables
savieses ço que plaent los sia.
Scrita en la vila de Casp dimarts la novena hora
a XXVIII de juny sotscrita de nostres propries mans et
sagellada ab lo segell del reverent bisbe Durgell. - Vench lo senyor comte de Cardona huy hora de prima ans que començassen loffici. -
Ego Galcerandus episcopus Urgellensis. - Ego Franciscus episcopus Barchinone. - Johan comte de Cardona. - Ego Johanes Dezpla. - Johan de Lopia senyor de Bages. - Pere Grimau.

Sesión del día 30.

Se acordó dar una gratificación de seiscientos
florines a Melchor de Gualbes, y otra de cuatrocientos a Berenguer
Esquerrer, por haber sido los que trajeron de Caspe la noticia de la
elección de don Fernando.

Sesión del día 1 de julio.

Habiendo comparecido Bonanato Pere, recién llegado de
Caspe, presentó para que fuese leída copia de la sentencia con que
los nueve compromisarios habían adjudicado la corona de Aragón
a don Fernando de Antequera. Tratóse después y fue acordado
el pago de algunos sueldos y de otras cantidades que se habían
gastado por cuenta del parlamento.

Sesión del día 2.

Despacháronse primeramente las credenciales para los embajadores que debían ir a felicitar a don Fernando; y luego se dio cuenta de las cartas que siguen:

Núm. 405. Tom. 21. Fol. 1935.

Als molt reverents nobles et
honorables senyors los del parlament general del principat de
Cathalunya ajustat en Tortosa. - Molt reverents nobles
et honorables
senyors: jaus havem certifficats de la gloriosa
declaracio la qual dimarts prop passat fon feta de
nostre verdader rey et senyor: e araus
certifficam que ab consell et deliberacio
de les nou persones et encara de alguns embaxadors del dit
senyor nos apparellam de partir daci per anar
a la ciutat de Darocha la qual es pus avinent
per sperar nostres companyons et anar fer
reverencia al dit senyor rey lo qual segons
sentiment que havem dels seus missatgers qui son a Ixar
se acosta la frontera Darago vers
aquelles partides. Perqueus placia senyors deliurar et
fer al pus prest que puxen. E sia la
sancta Trinitat molt reverents nobles et honorables senyors
bona guarda de vosaltres. Scrita en la vila de Casp
a XXX de juny. - E placieus molt reverents nobles et
honorables senyors de fer liurar adaqueixs senyors qui
deuen venir diners per bestraure e a correus et
altres coses necessaries et axi mateix aço
quins es degut de nostre salari en guisa que siam
agualats ab aqueixs senyors del temps que havem
stat ans de lur partida. - Los vostres
ambaxadors a oir la publicacio del senyor rey et
fer reverencia a aquell prests a vostra honor.

 

Núm. 406. Tom. 21. Fol. 1936.

Als molt reverents noble et gran baro et honorables senyors los embaxadors del principat de Cathalunya. - Molt reverents noble et gran baro et honorables senyors: vostra letra havem reebuda scrita en Casp a XXX de juny prop passat
continent que ab
consell et declaracio de les nou persones et encara de
alguns ambaxadors del senyor rey vos apparellats
de partir per anar a Darocha per ço com es pus
avinent a continuar vostre cami al dit senyor lo qual segons
avets sentiment se acosta a la frontera Darago:
perque deguessem desempachar vostres coambaxadors: part
aço queus deguessem trametre diners de vostre salari
segons lo temps queus havem egullats ab
los dits vostres coambaxadors. A la qual letra vos
responem que mijançant la direccio divinal vostres
coambaxadors partiran daquesta ciutat diluns prop
vinent et faran la via Dalcayiç: hauriem per propri et
aquesta es nostra intencio que considerada la solemnitat de la
ambaxada et altres deguts sguarts majorment que
hauriets millor spay
de praticar dels afers que en la dita vila de Alcayç
vos trobassets ensemps et daqui
per petites jornades compartir vostres aleujaments per haver
millor dreça de posades de manera que tots plegats entrassets
et daqui
continuassets vostre cami vers la hon sabrets
sera lo dit senyor rey. Tant com toque lo
eguallament de vostre salari et els diners que
demanats per correus haurets bon recapte. Et
tengaus molt reverents nobles et honorables senyors Lesperit
sant en sa guarda. Dada en Tortosa sots
lo segell del reverent mossenyer labat de
Muntserrat a dos dies de juliol del any mil quatrecents
et dotze. - Lo parlament general del principat de
Cathalunya apparellat a vostra honor.

Por la tarde del
mismo día volvió a reunirse el parlamento, y en dicha junta se
despidieron el obispo de Gerona y Francisco de Sanceloni, que eran
otros de los embajadores destinados para ir a felicitar al nuevo rey.

Sesión del día 4.

Después de haberse acordado el
pago de varias cantidades, algunas de ellas en recompensa de los
buenos servicios prestados por diversas personas durante el
interregno, se dió cuenta de la carta que sigue:

Núm. 407. Tom. 21. Fol. 1942.

Als molt reverents nobles e honorables
senyors los diputats del general de Cathalunya et
sis persones a ells adjunctes. - Molt reverents nobles et
honorables senyors: be crehem havets a memoria que
entre los altres motius et sguarts perque fon
feta la adjunccio de vosaltres sis foren
que vosaltres
tots ensemps fahent un cor et sforç
ab curosa vigilancia entenessets en haver et
recobrar grans quantitats de monedes degudes al dit general
per raho de les compres dels arrendaments de aquell o
per qualsevol altra raho et manera et que ab
deguda e pertinent informacio treballassets et
metessets les mans en moltes inmoderades scuses et
gracioses et altres coses tocant interes del dit general
que indegudament se eren fetes en temps passat segons se
diu per los deputats et que per millor
introduccio et exequcio de les dites coses faessets
ab gran diligencia regonexer tots los temps de
la dita deputacio: e jatsia cregats saber les
dites et altres coses conservades a utilitat del dit general
hajats fet vostre dever empero veents
aquestes coses axi necessaries et profitoses al dit
general en lespatxament de les quals tota dilacio es
nociva e aço hauran molt a cor per sguart de les grans
et excessives despeses que enguany se son fetes segons
sabets: pregamvos eus encarregam que ab
gran solempnitat continuant vostra bona diligencia entenets
et entendre farets en recobrar los dits deutes
et regoneiximents de comptes et informarnos dels
abusos et frivoles gracies axi per processes
et altres coses segons dit es afers com encara fahedors
fetes dels bens del dit general ponits et
castigats et punir et castigar fahents
tots aquells que culpables trobarets segons justicia et
raho en tals coses ordonen et volen. Part aço
senyors havem deliberat et ordonat que per vosaltres en
nom de aquest parlament de la benaventurada publicacio de
nostre rey et senyor sien fetes moltes letres
segellades ab lo segell de la diputacio
quis dreçen als governador et jurats de la
ciutat de Malorques governador et jurats de Menorques
governador et consellers de Eviça fahentslos en
aquelles letres mencio que ells intimen la dita publicacio de
trancendent jocunditat et repos a les altres viles et
lochs de lurs governacio: et axi mateix als
veguer et consellers de castell de Caller et als
governador et consellers de la vila del Alguer et
daltra part algunes letres singulars axi com als
molt nobles lo comte de Quirra lo marques Doristany et
mossenyer Nicholoso Doria et adaltres senyors
memorials queus trametem dins la present interclusos
paraules consolatories et de gran edificacio de la sobirana
gracia que nostre Senyor Deus ha per sa clemencia
demostrada a tots los subjectes de la molt excellent corona
Darago dotada de tan glorios poderos et victorios senyor:
e semblants letres en saber ben et notablament
ordonades en lati segons facets se fal fe
a la senyora reyna et a mossenyer Bernat de
Cabrera prelats barons et ciutats et viles reals
del regne de Sicilia les quals farets
dreçar als embaxadors daquest principat qui son
en lo dit regne faentslos saber que
prestament sen tornen car puys havem rey
et senyor ell provehira en affers del dit regne
ab lo adjutori
divinal loablament segons se pertany. Per donar bona
dreça a totes les letres dessus mencionades
haveni ordonat et deliberat que per vosaltres sia
noliejat un bon laut ben armat lo patro del qual
haja carrech de presentar et donar segons orde li
vendra en la sa via les dites letres aquells a
quis dreçen: pregants et encarregants
ço es que en totes les coses dessus expressades segons
havem ordenat et deliberat donets bo et
prest spatxament car axi ho requer la
qualitat dels affers. E tingaus molt reverents
nobles et honorables senyors Lesperit sant en sa
guarda. Dada en
Tortosa sots lo segell del reverent mossenyer
labat de Monserrat de ordinacio del dit parlament a quatre
dies de juliol del any mil quatrecents et dotze. - Lo
parlament general del principat de Cathalunya aparellat a
vostra honor.

Acordóse además comisionar a Galceran de Rosanes para que pasase a ver al conde de Urgel y procurase
consolarle por haber sido desatendidas sus pretensiones.

Reunido otra vez el parlamento por la tarde de este mismo día, se acordó el
pago de algunos sueldos y otras cantidades que se debían, y fueron,
por último, aprobadas las siguientes:

Núm. 408. Tom. 21. Fol. 1955.

 

Instruccions dels ambaxadors del principat de Cathalunya al senyor rey Darago novellament publicat destinadors.
- Primerament los sis embaxadors qui
son en la ciutat de Tortosa per los altres daval
scrits elets se ajustaran ab aquells sis
qui son anats a Casp en algun loch cert per ells
elegidor lo pus breu que poran et daqui
avant segons la capacitat dels lochs per hon han a
passar tots ensemps iran lo pus breu que
poran via dreta en lo loch hon sera lo
senyor rey: e si tots ensemps no poran anar
per la lur multitut et incapacitat dels lochs
ajustarse han tots en algun loch prop hon sera
lo dit senyor. E premeses alguns de lurs
familiars per pendre posades tots ensemps hora decent en
lo dit loch entraran honestament et ordonada
segons pertany de tan grans et tan solempnes
ambaxadors et abans que vagen a lur
posades iran fer reverencia al senyor rey. E
feta per tots la dita reverencia premeses humils recomendacions del
principat de Cathalunya lo suplicaran que li placia de
assignarlos certa hora per
explicar lur embaxada. - Item lo dia que los
sera assignat a proposar presentaran la letra del principat al
dit senyor premesa per ells alguna notabla collacio
segons semblant embaxada requer e conclouran en
lur proposicio tres coses ab les pus propries et
pertinents paraules que poran. - Primerament com mort lo
molt alt senyor rey en Marti de gloriosa memoria los
regnes et terres de la corona real Darago romangueren
per disposicio divinal sens cert hereter com lo
dit senyor non hagues disposat en altra guisa sino que
dix en la sua fi que succehis aquel qui
millor dret hi hagues attes que ja en vida sua
sen era altercat entre diversos: e per ço ques
pogues investigar et saber clarament qui
era lo verdader rey Darago et senyor lur
lo principat de Cathalunya per sa innada feeltat
et naturalesa no perdonant a grans despeses et treballs
solicitant tots los sotsmesos del sceptre real ab
los altres regnes de la dita corona apres
grans treballs et despeses innumerables sostenguts et
fetes per lo dit principat tostemps per venir a vera
conexença de son ver rey princep et senyor
per justicia e retre aquell deguda subvencio et
per moltes ... del publich del dit principat et encara dels
altres regnes et terres a la real corona
sotsmeses elegi nou persones molt notables et de
gran auctoritat sciencia consciencia et
providencia les quals veessen investigassen et
examinassen qui era lur rey princep et senyor
verdader per justicia: et les dites nou persones hoyts
plenariament tots los competitors et tot ço
et quant dir proposar et allegar han volgut axi
de paraula com en scrits et collit tot lo proces
amplament et complida ab gran solemnitat han
concordablament publicat segons justicia per verdader rey
Darago et senyor lur lo molt alt et
poderos senyor lo senyor infant don Ferrando de
Castella perque lo dit principat de Cathalunya los
ha trameses al dit senyor per ferli aquella humil et
subjecta reverencia ques pertany a la sua sacra
real majestat. - Segonament per offerirli tot lo
principat de Cathalunya a servey et honor de sa
excellent senyoria et explicarli que lo dit principat
ab sobirana alegria spera sa
benaventurada venguda. - Terçament per suplicar al dit senyor
que lo dit principat et singulars daquell li placia
vulla haver favorablament per recomanats: et
vesitaran lo dit senyor en los jorns que
staran en lo loch hon ell sera aquelles hores
quels pora esser fahedor. - Item mes
certificaran en general lo dit senyor de la gran et molt
notable ordinacio de casa et regiment de sos
predecessors de loabla memoria suplicant aquell de part del
dit principat que apres que sera en aquell li placia voler
veure aquella et haver consell de la terra ans
que proveesqua de alguns officis dins sa casa:
et per semblant partida de aver consell de la terra placia al
dit senyor observar en la provisio dels officis
jurisdiccionals qualsque sien provehits
de notables officials et segons ley de la terra hon
va gran part del benavenir del dit principat. - Item mes
suplicaran lo dit senyor que com apres mort del molt
alt senyor lo senyor rey en Marti de bona memoria los
competitors en los regnes et principat hagen hauts
diverses affeccionats et a ells favorables com ab
consell de grans et solempnes doctors cuydassen los
dits competitors haver bona justicia: quen placia al
dit senyor les dites affeccions et favors haver del tot
per oblidades et per occasio de aquelles no soferir
algun enantament esser fet contra los dessus
dits que son stats affectats et honorables actes
que decontinent que es stada coneguda e publicada la
justicia per lo dit senyor les dites affeccions et
favors per lur innada fidelitat sien del
tot cessades: empero los dits embaxadors habiliten les
dites paraules lo millor que poran no mudada sustancia.
- Item mes preservades totes les condicions de tot prejudici
certificaran en general lo dit senyor com en sa
benaventurada entrada del principat seguint lo bo et
loabla costum de sos molt illustres
predecessors de recordabla memoria haura a jurar servar
les leys generals del dit principat privilegis et
libertats de aquell: suplicantlo que en son
cas vulla la pratica dels dits magnifichs feyts
passats observar et entretant no fer contra aquelles. - Item apres
parlaran ab los missatgers de regne de Valencia qui seran en la cort del senyor
rey del fet de la vila de Castello et procuraran
tots remeys ab ells que la gent que es en la
dita vila deliurament ne puscan exir sens algun
scandol et que la vila romanga en lo bo e
pacifich stament e sens tota vexacio: que
tots los presones axi de la dita vila com de la
ciutat de Valencia com de Cathalunya los quals sien
en poder dels nobles mossenyer Bernat Sentelles o de mossenyer
Johan Ferrandez o de algun cavaller o gentillhom del
regne de Castella o de qualsevol altre sien deliurats:
e la hon los
dits missatgers noy volguessen o no poguessen provehir
que ab bones et pertinents paraules ne supliquen lo
dit senyor rey axi honestament com podran en
fassen effectualment provehir. - Item mostren al
senyor rey totes les letres qui son vengudes de
Sicilia per en Guillem Oliver et per en Graulla et
largament lo informen del stament de la illa et
aquella de Cerdenya et quel supliquen prestament hi vulla
provehir segons parra esser util et expedient a la sua
senyoria ab tals et tan pertinents paraules que
lo dit senyor rey entena clarament axi
com es veritat que lo principat roman descarregat daqui
avant et roman de carrech del dit senyor:
suplicantlo que en la dita illa no vulla
provehir de alguns officis sens consell de la terra et que li placia
haver per recomanats tots aquells qui en la conquesta de la
dita illa han loablament treballat. - Item apres
alguns dies recomanen los dits embaxadors al senyor rey
la senyora reyna dona Margarita que aquella benignament
li placia tractar.
- Item apres informen lo dit
senyor dels merits et loables fets del noble governador de
Cathalunya et com ses ben regit en lo temps que no
havem haut rey et princep indubitat per
justicia: suplicantlo quel vulla haver per
recomanat. - Item mes ab aquelles paraules pus honestes
que poran et sens denotar alguna particular
affeccio tant com puxen recomanaran lo
comte Durgell al senyor rey: suplicantlo que
attesses les grans despeses que lo dit comte Durgell
ha sustengudes per la questio de la successio ab
consell de grans doctors et lo gran deute de sanch que
ha etc. ell lo vulla haver per recomanat. - Item los
dits embaxadors explicada lur embaxada tornensen lo
pus prest que poran lla hon sera lo
parlament: car intencio es del dit parlament que los
dits ambaxadors no aturen ab lo dit senyor ultra
deu dies ni curen de neguns altres fets sino tan
solament de les coses damunt expressades: e si mes de deu dies hi
aturen lo parlament nols faria negun comte
de lurs salaris del temps que ultra los dits deu
dies aturaran ab lo senyor rey.

Sesión del día 5.

Se leyó un escrito presentado por
los estamentos eclesiástico y real, con el cual manifestaban
desistir de que se continuase el parlamento en Montblanch, y
declaraban que este debía dar por terminada su misión, por haber
sido ya elegido el soberano. Fueron además aprobadas las siguientes
instrucciones para Galceran de Rosanes.

Núm. 409. Tom. 21. Fol. 1971.

En nom de nostre Senyor Deus et de la sua
beneyta mare la homil Verge Maria. Memorial et
instruccio del molt honorable mossenyer Galceran de Rosanes
cavaller missatger destinat per lo parlament del principat de
Cathalunya al molt egregi lo senyor don Jacme comte de Urgell.
- E primerament lo dit molt
honorable missatger recitara molt gracioses saluts al
dit senyor de part del dit parlament. - Segonament empresa
hora ab lo dit don Jayme li dara la letra
de crehença la qual lo dit parlament li tramet. -
Tercerament legida la letra en virtut de la creença li
dira de part del dit parlament les coses seguents:
- Primerament
que pus als regnes principat et terres de
la corona real en concordia es stat publicat lur
rey princep et senyor per justicia que li placia
portarho pacientment et regirse ab gran
saviesa segons sos molt egregis passats han acostumat
et de la sua senyoria se pertany et algun
cami desviant del comu acort dels dits regnes principat
et terres no sia per ell elegit o per algun cas
acceptat ans se vulla ab nostre Senyor
Deus empero et ab lo deute de
justicia consolar.
- Segonament li dira com lo dit
principat per major consolacio del dit senyor comte ha donat special
carrech als missatgers los quals ha tramesos al
senyor rey que de part del dit principat specialment lo
recomanen al dit senyor et li digua aquelles
paraules millors que pora per aconsolar aquell et
retraulo de tot
regla et partit scandolos a ell et a la
terra dampnos sustancia no mudada: certificantlo
que si altre cami prenia la terra nol auria axi
per recomanat. - Item li dira que li placia per sguart
et contemplacio de aquest principat relaxar del
tot mossenyer Francesch de Vilamari et sos ....

En otra reunión que tuvo el parlamento por la tarde se dio cuenta de
otro escrito presentado por el brazo militar, rebatiendo la
declaración que habían hecho por la mañana los estamentos
eclesiástico y real, que eran los que no querían que el parlamento
se continuase en Montblanc (1).

FIN DEL PARLAMENTO DE CATALUÑA.

(1) Aquí terminan en el proceso las sesiones del parlamento catalan: y si bien se conoce que falta la
conclusión en el manuscrito que tenemos a la vista, por haberse quizás estraviado algunas hojas antes de su encuadernación; no podía ser su contenido de grande importancia, porque es sabido que el parlamento se disolvió a poco de haber tenido noticia de la elección de don Fernando, quedando revocado por el voto de la mayoría el anterior acuerdo, y desestimadas las pretensiones del brazo militar que se empeñaba en la continuación.