Mostrando las entradas para la consulta Emposte ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Emposte ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

viernes, 5 de marzo de 2021

24 DE NOVIEMBRE.

24 DE NOVIEMBRE.

Se celebró Consejo, para ver lo que sería conveniente hacer en vista de unas cartas del Señor Rey sobre las encomiendas de Miravet y de Ascó, y si los oficiales que se hubiesen de nombrar y los que existían en tiempo del príncipe Carlos, podrían continuar ejerciendo bajo la nueva lugartenencia; como también para tratar de los oficiales, ministros y consejeros que se hubieren de señalar al Primogénito; sobre lo que no recayó acuerdo alguno por la neutralidad de la votación.
Dióse cuenta, en la misma sesión, de la siguiente carta que había enviado el maestre del hospital.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors e nostres singulars amichs los deputats e conçell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors e nostres singulars amichs. Nos trametem aqui a vosaltres mossen Joan de Copons e En Galceran Çacirera S. de Moncortes nebot nostre exhibidors de les presents sobre certa novitat que per lo veguer de la ciutat de Tortosa nos es stada feta los quals plenament son informats de nostra voluntat la qual de part nostra vos han explicar. Pregam vos quant mes afectuosament podem vos placia donar plena fe e crehença a abduys los sobre dits ensemps o a qualsevulla dells en lo que per part nostra vos sera dit e metre en la dita novitat lo remey que de vosaltres speram. Data en lo castell de la vila nostra de Casp a XVIIII de noembre any Mil CCCCLXI. - Magister hospitalis Jherusalem.

Molt alt e molt Excellent e virtuos Senyor.
Per quant havem per ferm que la Excellencia vostra segons per diverses vies ha significat es e sera tots temps attentissima a la observança de la capitulacio
fermada entre dita vostra Excellencia e aquest Principat per tant no duptam que si per inadvertencia o altrement contra aquella res sera fet la Majestat vostra sera prompta allo revocar e tornar al degut stament segons de vostra reyal fe e de la religio del jurament per aquella prestat es pertinent e degut. Daquen es Senyor molt excellent que com de vostra Majestat sia emanada letra dirigida als veguer e sotsveguer de Tortosa e altres oficials etc. manant los stretament prenguen a lurs mans les comandes de Miravet e de Azcho ab lurs rendes e fruyts e no permeten per algu la possessio de les dites comandes esser presa sens licencia e manament de vostra dita Majestat ne usar de bulles o altres provisions de les dites comandes o alguna de aquelles disponents segons en la dita letra copia de la qual a nosaltres es devenguda e aquella a vostra Altesa ab la present remetem largament se conte. Mes hajam entes que vostra Illustrissima Senyoria haja otorgat certa remissio e guiatge En Miguell Davinyo donzell de Vilafrancha de Penedes e altre guiatge a mossen Gualbes cavaller domiciliat en aquesta ciutat les quals coses son vistes procehir contra forma e tenor de la dita capitulacio en la qual vostra lllustrissima Senyoria per sa gran clemencia e benignitat ha volgut fer e crear loctinent seu general e irrevocable en lo dit Principat ab plenissima potestat e exercici lo lllustrissimo Senyor don Carles de gloriosa recordacio fill primogenit de vostra Majestat lo qual del present segle passat axi com al divinal poder ha plagut lo lllustre Senyor don Ferrando fill vostre es e succeheix en aquell punt regiment loctinencia administracio e exercici que del dit lllustrissimo Senyor don Carles en lo primer loch ere provehit e ordenat. Adonchs vostra Majestat manar als dits oficials com en la dita provisio se conte e fer e atorgar los dits o altres semblants remissio e guiatges es usar de la jurisdiccio en lo dit Principat al dit loch en virtut de la dita capitulacio pertenyent e axi seria contravenir a aquella ço que no pensam en manera alguna fet o attemptat sia per la Majestat vostra consideradament. Per tant Senyor molt alt e molt virtuos a vostra solita justicia e virtut humilment suplicam e per la observança de la dita capitulacio e de la paraula e fe reyal e jurament per aquella prestat ab humil e subjecta devocio demanam sia de merce de aquella la dita letra remissio guiatges e actes de alguns altres semblants haura revocar cessar e anullar
remetent tota la dita administracio e exercici al dit lllustrissimo fill e loctinent de vostra Altesa per la qual en aquella es preficit a fi que la dita capitulacio sia servada e a aquella no sia en res derogat. La qual cosa jatsia de dret e justicia proceescha e sia deguda e pertinent a vostra reyal dignitat e succehira en servici de aquella e en repos e contentacio dels animos de tots los poblats en aquest Principat que per electes e obres vegen tota fe integritat e virtuosa constancia en la Majestat vostra segons de aquella han consebut encara nosaltres e tot aquest Principat vos ho reputarem a singular gracia e merce. Suplicants lo poder divinal conserve en tota prosperitat molt alta e molt excellent Senyora (Senyoria) la qual de nosaltres man lo que li placia. Scrita en la ciutat de Barchinona a XXIIII del mes de noembre del any Mil CCCCLXI. - De vostra Excellencia humils subdits e vassalls qui en merce e gracia vostra humilment se recomanan los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya. - Al molt alt e molt Excellent Senyor lo Senyor Rey.

Johannes Dei gratia rex Aragonum Navarre Sicilie Valencie Majoricarum Sardinie et Corsice comes Barchinone dux Athenarum et Neopatrie ac etiam comes Rossilionis et Ceritanie. (Dónde está Cataluña en estos títulos?)
Dilectis et fidelibus nostris vicario civitatis nostre Dertuse et subvicario civitatis ejusdem aliisque universis et singulis oficialibus nostris ad quos spectet et presentes pervenerint seu fuerint quomodolibet presentate in Principatu Cathalonie et signanter in vicaria Dertuse constitutis dictorumque oficialibus locatenentibus presentibus et futuris salutem et dileccionem. Cum in presenciarum vaccet castellania Emposte ordinis hospitalis sancti Johannis Jherosolimitani promocione castellani dicte castellanie in majistrum dicti ordinis. Volumusque certis respectibus atque avisis quas in presenciarum exprimere non curamus ut preceptorie sive comande de Miraveto et de Azcho que sunt membra dicte castellanie in nostro Principatu ac vicario Dertuse cum eorum et cujuslibet eorum introitibus redditibus proventibus et juribus pro futuro successore conserventur ideo presencium serie ex certa nostra scientia et expresse vobis et eorum cuilibet dicimus et districte precipiendo mandamus sub obtentu nostre gratie ireque et indignacionis incursu ac pena trium mille florenorum auri Aragonum a bonis contrafacientibus irremissibilter exhigendorum nostroque erario aplicandorum quatenus illico visis presentibus dictas comandas sive preceptorias de Miraveto et de Azcho cum earum et cujuslibet earum introitibus redditibus proventibus et juribus ad manus nostre curie aprehendatis meo (?) patiamini aut permitatis possessionem earum aut alterius earum per quempiam capi absque expressis licencia et mandato nostris utendi bullis aut aliis provisionibus de eisdem comandis aut altera earum quoquomodo disponentibus. Et contrarium non faciatis aliqua ratione vol (vel) causa pro quanto graciam nostram caram habeatis iramque et indignationem nostras ac penam predictam evitare cupitis. Dattum Calatajubii die septima novembris anno LXI. (1461)

Se recibieron, el mismo día, las siguientes cartas.

Als venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Lo Rey.
Venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres. Dues letres vostres havem reebudes per mans den Johan Ferrer per part vostra a nos trames. La una de les quals nos fou donada lo divendres prop passat e la altra hir dilluns aci en Calatayud e vistes les dites letres e entesa la creença que per lo dit En Johan Ferrer en virtut de la creença a ell acomanada som stats marevellats que per lo noble don Jofre de Castre vos sia stat donat entendre que per ell haver adherit als cathalans en la liberacio del Illustrissimo princep don Carles nostre molt car e molt amat fill primogenit de bona memoria qui Deus haja sien stats fets ninguns procehiments contra ell ne contra la sua terra vassalls e bens com sia notoria cosa que ha pus de XXV anys que comensaren los debats entre lo dit noble e mossen Johan Ximenez Cerda e valedors de cascun dells per occasio de la mort per lo dit mossen Johan perpetrada en persona de mossen Pero Martinez de Muriello sogre del dit don Jofre e apres se es inmiscuit en aquella bandositat mossen Rebolledo per causa del matrimoni per ell fet ab la filla del dit mossen Cerda segons pus largament es contengut en les letres nostres a vosaltres trameses sots data de deeset de octobre prop passat a les quals no es stat satisfet e a confermar que lo dit don Jofre ha participat e encara es stat cap en la dita bandositat apar manifestament per que lo dit egregi comte de Prades ab mossen Çaportella durant la dita bandositat tramete certa gent darmes contra lo dit Jofre en valença del dit mossen Rebolledo e com per don Johan Dixer fos dit al dit comte ques maravellave que ell fes valença al dit mossen Rebolledo contra don Felip de Castre per lo dit comte li fou respost que ell no fahia valença a mossen Rebolledo contra don Felip de Castre mes contra lo dit don Jofre axi com ell en certa altra bandositat ne havia fet contra ell dit comte de Prades. Consta axi mateix e es manifest que per ço com En Johan Gilabert habitant en la vila de Cervera havia feta valença al dit mossen Rebolledo contra lo dit don Jofre homens seus de manament seu segons se preten e diu lançajaren lo dit En Johan Gilabert en la dita vila de Cervera el jaquiren per mort a que per aquests actes o altres molts que sen trobarien apar evidentment que no solament lo dit don Jofre ha participat en la dita bandositat mes encara es stat cap de aquella. Haguda raho al origen don avalla ço es de la mort del dit mossen Pero Martinez de Muriello ne obstaria ço ques diu de les vanes e folles paraules que digueren alguns homens del dit mossen Cerda e mossen Rebolledo de ço que ere stat en Leyda car aci son venguts lo dit mossen Rebolledo e Palafolls son fill. Los quals dihen e aferman que james per homens lurs semblants paraules foren dites e com dites les haguessen homens axi facils e de tant pocha stimacio no recau en consideracio de persones de auctoritat que per aquella adhesio se degues empendre contra lo dit don Jofre que assats hi abastaven les altres notories inimicicies precedents. Tant com es a laltre cap ques diu que ses seguit en lo loch de Lescuarre que es del dit don Jofre es stat cas nou ço es per causa de certes egues que per alguns scuders del dit don Jofre eren stades preses e occupades de vassalls de mossen Johan de Villalpando per recuperacio de les quals a instancia de la part damnificada ere anat lo loctinent de sobrejuncter del comdat de Ribagorça segons ho ha acostumat per cobrar les e li fou feta resistencia e fer li jaquir lo basto e per aquella causa e encara per altres delictes comesos per Pedro de Antrames-augues scuder del dit don Jofre fon penjat segons apar per lo proces e per una letra a nos tramesa per lo loctinent de procurador general del dit comdat la qual en sa prima figura havem manat comunicar al dit En Johan Ferrer e de aquells vos trametem copia. Apar donchs clarissimament que res no es stat fet contra lo dit don Jofre per haver adherit als cathalans en la deliurança del dit lllustrissimo Princep don Charles nostre fill. Tota via empero per major justificacio nostra e contentament vostre vos havem provehit e manat que sobre aço sia reebuda verdadera informacio e si per aquella se demostrava esser stades dites semblants paraules com se preten que digueren aquells a qui es donat lo carrech per vos sera manat proceir contra ells per tal forma que seran severissimament punits e castigats.
Tant com es al altre cap ques diu que de part nostra fou tramesa al vaguer de Barchinona sobre la capcio e detencio de hun home per causa de certa mort ques dehia per ell era stada feta ne hauriem hagut plaher haver vista la dita letra o copia de aquella per que a nos no recorda haver manat tal letra ne se troba esser stada registrada en los registres de nostra cancelleria juxta la loable costum de aquella ab tot aço empero nos som stats molts contents manar revocar decontinent la dita letra com james sia stada ne sia la intencio nostra fer res que pogues derogar als usatges de Barchinona constitucions privilegis e libertats de aqueix Principat. Les letres que per lo dit Johan Ferrer nos son stades demanades en virtud de la creença pera mossen Charles Dolius embaxador nostre trames al Illustrissimo Rey de França nostre molt car e molt amat cosi decontinent les havem manades desempatxar per satisfer a la suplicacio vostra e per donar tota ajuda e favor que puixam donar a nostres subdits e vassalls en tots lurs afers e comercis. Dada en Calatayut a deu dies de noembre del any Mil CCCCLXI. - Rex Joannes.

La siguiente es copia de la carta enviada al señor Rey por el procurador del condado de Ribagorza, sobre el asunto de don Jofre de Castro.

Molt excellent Princep e molt virtuos Senyor.
De vostra molt alta e molt Excellent Senyoria he reebut dues letres responsives a la instruccio e memorial per mi trames a vostra merce de les novitats fetes per los de don Felip de Castre e per los de mossen Rebolledo e arribant les dites letres acas fonch justat lo consell general del comdat e axi lis doni una de les dites letres les quals vostra Altesa trametia als prohomens del dit comdat. De la qual lo dit consell ha hagut sobirana consolacio de la bona provisio e orde que vostra merce ha provehit e trames als tots en lo reparo qui vostra Altesa mana esser fet per quant de continent yo fiu certes letres intimatories a quiscuna de les dites parts donasen orde de tornar e restituir lo que pres havian. E axi feren resposta que no (ho) farien pero no feren res. Yo veent que no fahian per major acusa los he fet altres dues letres requisitories requirint a don Felip e a Palafolls que restituissen les dites coses. En aquelles no feren ninguna resposta. Yo e tot lo consell justat veent que no se matian en tal orde deliberarem justar CCCC o D homens en donar reparo en lo qui per vostra merce es manat e ordonat. Esse (se es) seguit Senyor molt alt qui essent justada la gent part de les egues qui eren justades e pujades a la montanya les quals eren dels vassalls de mossen Vilalpando venian de la mantanya e quant foren en lo terme de la Scuare per lo cami reyal vengueren certs scuders de don Jofre de Castre e mananselos en ta (en algunas formas del aragonés, hacia, ejemplo enta arriba) Lescuare ab lo qui les manave yo sentint aço decontinent trameti lo sobrejuncter o son loctinent a la Scaure (Scuare, Scaure, Lescuare, hay otras versiones) per requerir tornassen les dites egues (yeguas, de equus) per quant Senyor lo sobrejuncter fonch dins lo loch vangueren X o XV ben armats e ab lançes e ab balestes dient que per que era aqui. Respos lo sobrejuncter e dix que per fer certs actes per manament meu. Respongueren los dits servidors de don Jofre dient que si ell no lexava lo basto que mala era vengut e ell dix que no ho faria. Tornarenli a dir que renegaven de Deus que si nol lexava quel matarian e lo dit sobrejuncter de temor donat lo basto a hu dels testimonis que manave e la hu de aquells veent que lo testimoni havia pres lo basto va e tiralli de la ma e lançal en terra. E axi li digueren que per que venia. Dix lo dit sobrejuncter per requirir li donassen certes egues que habian pres de Stopanya. Digueren que ja tenien voluntat de tornarles que si les sen volia manar que les sen menas pero que mester li era que no fes actes nenguns sino que mala hi era vengut e axi sen hague a tornar. Apres Senyor molt just dos dies apres los scuders e servidors de don Jofre anaren sen al loch de Quaxigar qui es de un pubil fill de Jorge Bardaxi lo qual stave en salvaguarda del lllustre mon Senyor lo Senyor Princep e manaren sen del dit loch sis bous e una mula e dos someres e cert bestiar menut e dos homens presos los quals eren vassalls propris del Senyor Princep e tota la dita presa e homens menaren a la vila de la Scaure e meteren los presos dins la torra. E yo vent tals dues novitats e decontinent que vengueren apellidar per la salvaguarda ab la dita gent ani al dit loch de Lascaure molt secret en la nit e vaig asenar los homens o mal faytors dins lo loch pero no tots que per secret que yo ho fes los acostumats donaren avis que yo anave alla e varen traure los presos de la torra e ab la pressa meterenho en una cova en lo terme e part dels malfaytors per
mes preu dihent que nols trobarien aturarense en lo loch e meterense dins una via molt secreta. E yo vingui a requerir me dassen los malfaytors e sobre aço se feu molts protest. A la fi me lexaren entrar pero negant que ells no sabien res de aquells ni tenian tal cosa. Yols dix que me obrissen lo castell e axi ho feren e tenint lo loch e castell yo fiu lo scorcoll de quem dura tot lo jorn que no podia trobar res pero en ans no entrassem en lo loch verem part dels malfeytors e yo stave torbat que yo tenia acercolat lo loch que no podien exir tots temps yo instave e cercave los dits presos. En tant que axi passa tota la nit en lo endema per alguns qui desigaven la honor del Senyor Princep dixme que yo poria haver part dels malfeytors pero que si yols volia quen havia a leixar dels qui havia ab aquell. Yo Senyor veent que no podia haver res ami (vaig amar; amé, quise, preferí) mes hu que no negu e axi de tres qui eren en una citia (citja, citjar, sitja, sitjar, Citges, Sitges; lo sechá a Vallchunquera) yols tragui e per la paraula donada al qui los me mostra que pres ab jurament quim lexaria los dos e axi ho fiu e prengui hun nomenat Pedro de Entramasauguas scuder de don Jofre lo qual yo havent pres hagui letra del governador qui era un capella quem pregave lo hi manas a capella que ell lo volia fer sentenciar e axi ho fiu lo qual es ja enforcat. E axi mateix Senyor per lo ultrage que feren al sobrejuncter e per los vassalls del Senyor Princep haver mes presos dins aquella corre yo he pres lo castell e loch a ma del Senyor Princep com lo balle e lo capita que don Jofre tenia han dit fet e hajen consentit en tots los dits casos e hajan comes bausia contra lo senyor directe per quant Senyor molt alt yo tinch lo dit castell e loch a ma del Senyor Princep e he mes batle en aquell e per semblant volie pendre los homenatges dels vassalls pero han me pregat poguessem consultar o demanar de consell com ho fariam per no donar en mal cas del homenatge qui tenen a don Jofre per quant Senyor molt Excellent he deliberat fer la present a vostra merce sobre aquest fet com me deig regir ni vostra Altesa que ordena se faça. Es ver Senyor que de aquest fet per no haver assessor me so consellat ab mossen Pertusa. E diu que li par que se deuen requerir les postats (potestats; potestades?) dels tres castells restants e que aquests son gunyats al Senyor Princep solament per lo cas de la resistencia del sobrejuncter en ferli lexar lo basto axi una vostra merce si ho fare axi car si del fet qui atany comete lo procurador de don Jofre de levar lo basto al sobrejuncter se hagues fet algun castich ja ara no la haguerem attemptada pero ha esser feta la voluntat de vostra Altesa. De la vostra vila de Sant Johan a III de noembre. - Senyor molt just.
- Lo qui besant les mans de vostra Altesa humilment se recomana en gracia de aquella Barthomeu Burro loctinent.

sábado, 23 de mayo de 2020

XLIV. Perg. n. 1456. Jaime I. 9 agosto 1256, Geraldo Amici

XLIV. Perg. n. 1456. Jaime I. 9 agosto 1256.

Noverint universi quod nos Jacobus Dei gratia rex Aragonis Majoricarum et Valentie comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispesulani per nos et nostros concedimus vobis venerabili et dilecto nostro fratri Geraldo Amici castellano Emposte et per vos universis hominibus de Cuyllaria presentibus et futuris quod quolibet anno in festo natale Domini eligatis et possitis eligere quemdam probum hominem vicinum de Cuyllaria qui sit justicia de Cuyllaria et judicet aut determinet omnes causas civiles et criminales que judicande fuerint seu etiam terminande inter quoslibet homines de Cuyllaria et juret quod bene et legaliter se habeat in officio justitiatus prout forum est et consuetudo Valentie.
Datum apud Sanctum Matheum V idus augusti anno Domini MCCL sexto. - Signum + Jacobi Dei gratia regis Aragonum Majorice et Valentie comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesulani. - Testes sunt Eximinus de Urrea Sancius de Antillone Blaschus de Alagone Ato de Focibus Michael de Ceja. - Signum Jacobi de Montejudaico qui mandato domini regis pro domino fratre a. episcopo Valentie cancellario suo hoc scripsit loco die et anno prefixis.

XLV 1257

XLII. Perg. 935. Jaime I. 20 enero 1243, Cathalonie, Aragonis, Salsis, Cincham, Cincha, Ferizam

XLII. Perg. 935. Jaime I. 20 enero 1243.

Quia super limitibus Cathalonie et Aragonis licet immerito a quibusdam minus sane intelligentibus de facto posset dubitatio suboriri nos itaque Jacobus Dei gratia rex Aragonis Majoricarum et Valentie comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispessulani qui voluntarios labores apetimus volentes in hac parte omnem disceptationis materiam amputare ut omnis scrupulus a cordibus hominum penitus perpetuo subtrahatur etiam predecessorum nostrorum vestigiis inherentes comitatum Barchinone cum Cathalonia universa a Salsis usque Cincham ex certa scientia limitamus licet limitatio ipsius comitatus et Cathalonie predicte per pacis et treugue ordinationes in civitate Barchinone et Terrachone et etiam alibi factas colligi poterat evidenter. Regnum autem et terram Aragonis a Cincha usque ad Ferizam constituimus et sic volumus limitari ne ab ista die in antea ratione dictorum limitum aliqua questio inter aliquos oriatur. Predictam itaque limitationem per nos et nostros habere volumus perpetuam et inviolabilem firmitatem. Datum Barchinone XII kalendas februarii anno Domini MCCXL tercio. - Sig+num Jacobi Dei gratia regis Aragonum Majoricarum et Valencie comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispessulani. - Testes sunt P. Terrachone archiepiscopus B. Vicensis episcopus P. Dertusensis episcopus frater Ugo castellanus Emposte G. de Mongri sacrista Gerunde P. comes Urgelli G. de Montecateno P. de Montecateno B. de Sancta Eugenia Berengarius de Angularia G. de Cervera Berengarius Gerardi Jacobus Grummi M. de Plicamanibus G. de Lacera. - Signum + Guillelmi scribe qui mandato domini regis hec scribi fecit loco die et anno prefixis.


jueves, 12 de marzo de 2020

Núm. 39. Reg. N° 1378. Fól. 76. 3 dic. 1341. Benedicto XII

Núm. 39.
Reg. N° 1378. Fól. 76. 3 dic. 1341.

Sanctissimo ac beatissimo in Christo patri et domino domino Benedicto divina providencia sacrosancte romane et universalis ecclesie summo pontifici Petrus Dei gratia rex Aragonum etc. ejus humilis filius et devotus pedum oscula beatorum. Ad ultimos terre fines tam fame volantis notorium quam multorum fidedignorum asertio prout verissimili conjectura supponitur perduxerunt scimusque pater sanctissime vestram noticiam non latere qualiter ille perpetue malediccionis alumpnus rex perfidus Marrochorum catholice fidei persequtor diebus preteritis cum magna multitudine barbarorum in Ispaniam transiens reperavit solia regum christianorum evertere et totam terram christiano cultui deditam suo dominio subjugare de quo spe concepta frustratus confusus abegit adversus eum fidei prelibate cultoribus Altissimi dextera misericorditer assistente. Postmodum vero quia multorum habeat asertio quod spes procellarum hujusmodi non cessabat sed per latentes insidias dicti regis gentes sarracenorum et victualia ad partes Ispanie ubi multa tenet castro fortissima mitebantur: nos licet armata quam jam parati et in freto Jubaltari teneri ab initio feceramus nostrum erarium exhaussiset quia tamen preteritorum consideratio nos urgebat ut efficeremur imposterum cautiores ad compescendam ferocem dicti regis et gentium suarum proterviam continue nos opportuit et adhuc necessario nos opportet tenere in mari stoleum galearum et vasorum navalium cum idoneis bellatoribus qui illorum valeant transitum impedire. Cum autem nunc pater sanctissime tumor infestus multorum fultus dignorum fide relatibus solito crebrius invalescat quatenus dictus rex infidelis collectis undique viribus cum majori quo potest exercitu ad partes istas personaliter ciffretare vel ducem aliquem mittere cum infinita multitudine satagit et ad id cum tota sua potencia se preparat et attingit et nichilominus karissimus consanguineus noster rex illustris Castelle qui tanquam sarracenis ipsis vicinior habet super certitudinem pleniorem nos noviter per litteras suas et nuncios speciales duxerit requirendos ut vigore pactorum super premissis ad invicem initorum et pro deffensione catholice fidei et tutamine patrie per mare et terram adversus ipsos crucis hostes in ipsius et nostrum auxilium totis viribus insurgamus: nosque pater sanctissime qui et subditi nostri pro dicto prosequendo negocio importabilium onere sumptuum jam districti ulterius distrahimur ultra vires defectu peccunie ad resistendum sicut necessario convenit efferis illorum conatibus sufficere non valentes illorum qui ad hoc specialiter sunt astricti obsequiosa subsidia requirere compellamur: propterea pater sanctissime cum dictum negocium non magnum imo premaximum profluvium exigat expensarum et multorum laborum ac solicitudinum molem et gravitatem exquirat propter quod de redditibus et proventibus bonorum omnium ordinis Hospitalis in dominio nostro sistentium qui in tali casu ad deffensionem terrarum nostrarum et resistendum sarracenis Ispanie juxta donationes per nostros progenitores eidem ordini factas sunt specialiter obligati copiosum sit nobis subsidium opportunum: idcirco sanctitati vestre supplicamus humiliter et ex corde quatenus pro tanta et tam evidenti et periculosa necessitate in qua Dei et fidei orthodoxe negocium agitur et christianitatis periculis obviatur dignetur vestra clementia expresse mandare procuratoribus generalibus magistri ordinis prelibati quod omnes responsiones castellanie Emposte et prioratus Cathalonie tribui faciant et converti in sumptibus necessariis ad premissa quodque mandent omnibus preceptoribus et presidentibus castellanie et prioratui supradictis ut omnes ipse responsiones in sumptibus dicte frontarie et non alias per eos protinus convertantur. Almam personam vestram Altissimus conservare dignetur ad regimen ecclesie sue sancte per tempora longiora.
Data Valencie tertio nonas decembris anno Domini millessimo trecentessimo quadragessimo primo. - Subscripsit Arnaldus. - Dominicus de Biscarra mandato regis facto per teshaurarium. (thesaurarium; lo he corregido en otro texto donde estaba escrito así; tesaurer, tresorer; tesorero, tresorero.)

sábado, 29 de febrero de 2020

CVIII, reg. 1351, fol, 24, 2 abril 1371

CVIII.
Reg. n. 1351, fol. 24. 2 abr. 1371.

Lo rey. Reebuda havem vostra letra sobral fet de la batalla de mossen Thomas de Feelton et de mossen Ramon de Caussada senyor de Puigcornet la qual han empresa de fer a nostre juiciament: e aquella entesa vos responem que si abans que nos haguessem atorgat de reebre lo dit juiciament vosaltres nos haguessets escrit segons que ara havets nos haguerem nostre acord sobre les rahons quens havets allegades ab la dita vostra letra: mas pus quel dit juiciament havem acceptat et lo fet es tant anant per res nou revocariem neu tornariem atras car conexer podets que nons estaria be non fariem nostra honor car nos enteniem et entenem quen fem gran gracia et plaer a cascuna partida et axis deu entendre de reptador et reptat car bo reptador desija portar a fi son proposit e lo reptat vol escusar sa fe. Ne contrasta ço que diets que la questio toca los reys de França et Danglaterra: car sils toca tocals en quant cascun rey ha affeccio a son vassal mas no per tant que per la dita batalla los dits reys guanyen ne perden res de lur dret. E quant aço que diets que si lo dia et camp escusar no podem a les partides seria pus rahonable ques faes en Leyda Cervera o Vich: diemvos que nenguns daquests lochs nons han pareguts covinents per II rahons entres les altres: la primera per quen I es la mortaldat o hi comença et laltre car si cavalls o arneses los fallien o altres coses necessaries a les partides mils nauran bon recapte a Valencia que en neguns dels dits lochs. E al als de quens supplicats que en cas que la dita batalla se haja a fer et nos puxa escusar façam de manera que la primera partida ne laltre de nos ne de nostres officials no haja de que rancurar: diemvos queus podets tenir per dit que nos per lo dit fet havem fetes et farem tals provisions que si fara dret juhi et agualtat. E daço poden estar ben segures ab II les partides.
Dada en Tortosa sots nostre segell secret a II dies dabril del any MCCCLXXI. - Dominus rex missit sigillo sui anuli sigillatam. - Fuit directa Castellano Emposte et R. de Pegaria.

CIX reg. 1351, fol. 31 - 10 abril 1371

jueves, 13 de febrero de 2020

XI, perg. 66, Jaime I, 15 setiembre 1216

XI.
Perg. N° 66. Jai. I. 15 setiembre 1216.

In Dei nomine. Notum sit cunctis quod nos S. Dei gratia Terrachone archiepiscopus G. per eandem Tirassone episcopus P. Ferrandi dominus sancte Marie de Albarrazino Eximinus Cornelii Guillelmus de Cervaria Guillelmus vicecomes Cardone Guillelmus de Monte-Catano suscipimus vos dominum Jacobum regem Aragonis comitem Barchinone dominum Montis-Pessulani sub protectione et defensione et custodia atque consilio nostro et promittimus vobis quod nos consulemus vobis in omnibus negotiis vestris ad utilitatem vestram et totius vestri regni et militum atque omnium vestrorum bona fide et sine fraude secundum vestrum bonum intellectum et custodiemus et deffendemus personam vestram et totam terram et res vestras ab omni adversitate pro posse nostro et promittimus vobis quod unus nostrum non substrahat personam vestram alteri gratis vel vi et si quis faceret vel consentiret quod absit remaneret perjurus et proditor ad forum Aragonis et bauzator ad consuetudinem Catalonie. Et hec omnia promittimus vobis in fide hominii quod vobis facimus ore et manibus et super crucem Domini et quatuor evangelia juramus quod ita attendemus et complebimus sic Deus nos adjuvet et sancta quatuor evangelia: salva tamen procuratione domini comitis Sanccii quamdiu bene curaverit et salva jura mei Guillelmi de Cervaria. Actum est hoc XVII kalendas octobris anno Domini M°CCXVI° apud Monssonem. - Testes sunt hujus rei et sacramentorum prestitorum B. de Clareto preceptor Gardenii tenens vicem magistri et frater B. de Aguilella comendator Monssonis et frater B. de Camppanis comendator Mirabeti et frater R. de Ayesclis + magister Emposte et frater Fortunius de Pomaris et frater Blascus de Avero Blaschus de Alagone Guillelmus de Podio Petrus de Pomario Petrus de Navascos R. de Monte-Catano G. Raimundi de Monte-Catano Jordanus de Petra alta R. de Castro-Veteri R. Gascon B.
Item Dominicus Lois Matheus del Mas Auztorch de Jacca Fernandus Diaz Paschassius Munionis Arnaldus de Jussiet Petrus de Podioviridi Arnaldus Cortit Bernardus de Zasala Raimundus Raimundi Petrus Tomas Arnaldus de Val Secherio Bernardus Clavelli. - Petrus Oviecho scripsi et hoc sig+num feci mandato prescriptorum.

Jacobus, Jaime I de Aragón, XI, perg. 66, Jaime I, 15 setiembre 1216

martes, 24 de diciembre de 2019

XCIV, perg. 317, 1157

XCIV.

Perg. n.° 317. 1157.

In nomine domini nostri Jhesu-Christi. Ego Raimundus comes barchinonensis princebs regni
aragonensis ac Tortose et Illerde marchio ad honorem Dei qui honorantes se honorat. Ad salutem anime patris mei et matris mee ad exaltandam Christi ecclesiam ad propagandam sancte christianitatis fidem et religionem ad deprimendam et confundendam gentem maurorum pro redempcione anime mee et parentum meorum et peccatorum meorum remissione dono et laudo firmiterque concedo hac indicante scriptura omnipotenti Deo et hospitali Iherosolimitano ac Raimundo magistro hospitalis et cunctis fratribus hospitalis tam presentibus quam futuris illas covas de Remolino que sunt inter Polam et Pradellam cum omnibus suis terminis et pertinenciis cultis et incultis et cum paschuis silvis garriciis petris sotibus et aquis et ecclesiam cum omni jure suo vieductibus et reditibus. Et dono etiam Senam et Sexenam que sunt in ripam Alchanadri cum omnibus suis terminis et pertinenciis cultis et incultis cum paschuis silvis garriciis petris sotibus et aquis et molendinis vieductibus et reditibus et ecclesias cum omni jure suo. Et dono III meos molendinos que sunt in termino kastri de Algoria juxta Almoniam quam hospitali dedi Iherosolimitano et terciam partem cujusdam molendini qui est in eodem termino quam michi retinueram. Et dono eis kastrum de Cervera aut kastrum de Cullera cum Deus michi vel successoribus meis dederit ita tamen ut fratres hospitali habeant potestatem eligendi unum istorum quodcumque voluerint et alterum michi remaneat el illud kastrum quod ipsi elegerint habeant libere cum omnibus suis territoriis et pertinenciis cultis et incultis cum paschuis silvis garriciis petris aquis piscacionibus salinis molendinis vieductibus et reditibus et ecclesiis cum omni jure suo. Et dono decimam parlem terrarum Hispanie que modo est in potestate sarracenorum si sine extraneorum auxilio aquirerem. Veruptamen (verumtamen) si contigeret quod ego alicui vel aliquibus aliquam partem jure hereditario atribuerem decimam partem ad utilitatem domus. Et dono quendam locum inter Empostam et mare ubi possint puteos facere et quodcumque voluerint. Et dono illam terram que est suptus rupem que vocatur Vallesa sicut terminum Candele extenditur usque ad flumen Iberis
- Facta est hec donacio apud kastrum de Stopanano in manu domini Raimundi magistri Iherosolimitani hospitalis Guillelmi de Bellomes.
Rainoardi de Laurada. Gaufridi de Bresilg prioris Emposte. Guillelmi capellanis magistri. Si qua autem laica ecclesiasticave persona presentem donacionis scripturam sive donacionem in aliquo vel in toto dimovere temptaverit iram Dei incurrat et tamdiu excomunicationi subjaceat donec digne satisfaciat. Anno Dominice incarnacionis MCLVII. - Sig+num Guillelmi illerdensis episcopi. Sig+num Raimundi comes. Sig+num Peronelle aragonensium regine et comitise barchinonensis.

Ramon Berenguer IV, Perg. n.° 317. 1157.

sábado, 27 de julio de 2019

REVUELTA CAMPESINA, Maella, siglo XIV ?

148. REVUELTA CAMPESINA (SIGLO ¿XIV? MAELLA)

 
Maella, como tantos de nuestros pueblos, está respaldada por un viejo castillo sobre el río Matarraña, en otros tiempos eje de la vida de la comarca y símbolo del poder del señor ante todos sus vasallos. En este caso, en la época en la que al parecer sucedieron los hechos, el señorío jurisdiccional correspondía a la orden calatrava.
 
Acaeció que, aunque con menor virulencia que en otras latitudes, en el reino de Aragón hubo también levantamientos de los campesinos y, dentro de nuestro reino, lo hubo en Maella. Pero el señor logró abortar la sublevación, apresando al auténtico cabecilla de la revuelta, un joven de la localidad.
 
En este caso, se daba la circunstancia de que ambos, tanto el señor como el cabecilla campesino, estaban
enamorados de la misma muchacha que, a la sazón, amaba y estaba comprometida con el rebelde y era enemiga declarada del señor de la villa.
 
Pronto intentó el castellán hacer valer la circunstancia del apresamiento del prometido de la muchacha
para tratar de sacar partido de la situación. Para librarlo de la pena capital —al otro lado del río, frente al castillo, esperaba el «tosal de les forques», donde estaba destinado a morir el joven—, y sin que éste estuviera al corriente de nada, el señor envió un emisario a la novia del rebelde para que le entregara su
mano a cambio de la vida del muchacho, a cuyo amor tendría que renunciar. (tozal, tossal de las horcas)
 
La joven, deseosa de salvar la vida de su rebelde amado y de lavar su propio honor, tomando en sentido
literal la propuesta del emisario, se cercenó la mano izquierda y se la hizo llegar al señor.
 
Cuando el castellán descubrió el contenido de la caja que le llevaba su correo no pudo menos de
exclamar: «¡Maella!», síncopa de «ma ella» > «ma d’ella» > «mano de ella». Dándose cuenta y valorando el sacrificio irreparable de la muchacha, ordenó liberar a su enemigo.
 
Desde entonces, campea en el escudo de la villa calatrava una mano de mujer.
 
[Santiago Aldea Gimeno, «Cuentos...», CEC, VII (1982), págs. 60-61.]

Livre de vocabulaire arabe: Une approche thématique

 
mayiya se parece a Maella,
MA : agua, aigua, como Matarraña - Matarranya, Matarramam, aigua de Terranyes o Terrañes, en los puertos de Beceite.

Ulldemó : ull de MA, ullal de aigua (ojo: nacimiento de agua de tormentas).
 
mayiya (zilajat), Maella, topónimo, MA : agua, aigua
 
 
 
 
escudo de la villa calatrava de Maella
 
Sesión del día 7. 
 
parlamento Tortosa parte III (en el 1412 pre compromiso de Caspe - Casp, ya aparece Maella, 

Abrióse con la lectura del siguiente documento: 

Núm. 273. Tom. 18. fol. 1192. 

A los muyt reverentes egregi nobles et honorables senyores el parlamento general del principado de Cathalunya applegado en la ciutat de Tortosa el parlament general del regne Darago qui a present se celebra en la vila de Mequinença salut et apparallados a vuestros plazeres. Pochos dies ha passados que por part del dito nuestro parlament fueron enviados a las vuestras reverencias noblezas e grandes saviesas ciertos embaxadores y es saber el noble don Artal Dalagon mossen Martin Lopez de Lanuça el honorable en Johan Gallart juriste los quales de part nostra vos explicaron diversos articulos concernientes algunos preparatorios de la benaventurada discusion de la succession de los regnos et tierras sotsmesas a lareyal corona Daragon entre los quals articulos era inserto uno qui en acabamiento contenia: que como la convocacion feyta en la villa Dalcanyiç sia stada feta nullament e no deguda como peque en la manera del star seguent evidentement parece por los votantes como en la materia sobre la qual yes feyta la convocacion e en el tiempo e en la manera del star segunt evidentement parece por los capitolos concordados en el parlament ultimament celebrado en la ciudat de Calathayiu et assi mesmo como fuessen alli com grant e evident discordacion applegados yesassaber com grant multitud de gentes estrangeras: que fuesse plazient a las vuestras reverencias noblezas e circunspeccions que los de Alcanyiç no aviessedes por parlament Daragon e que com ellos no contrastasedes ni fizessedes acto ni actos algunos toquantes la expedición de la justicia e verdedero conoscimiento daquell qui es nuestro verdadero rey princep e senyor assi como a parlament: antes fuese a vosotros plazient en e sobre aqueste negocio de tractar comunicar et concordar con ell present parlament de Mequinença qui es verdadero parlament de Aragon et que assi vos lo intimavan et requirian: al qual articlo por part de las vuestras reverencias noblezas e grandas saviesas fue respondido segunt relacion a nosotros feyta por los ditos embaxadores que attendient e considerant que vosotros haviedes ya por grandes tiempos tractado e comunicado assi por letras como en otra manera com aquellos qui eran aplegados en la dita vila Dalcanyiç et que por aquesto vosotros no destrahades ni cessariades que no tractassedes nicomunicassedes con ellos assi como a parlament Daragon: la qual resposta al present parlament Daragon de Mequinença recitada fue muyt dolorosa porque experiencia madre de todas cosas clarament demostra que todos et quantas congregaciones o la mayor part de aquellas concernientes la prospera conservacion de la cosa publica del regno Daragon se son feytas en el dito reyno son stades feytes en el nombre voz e auctoridat de los diputados de lo dito reyno e no en nombre et auctoridat de portant vezes de guovernador e justicia del dito reyno e como la spedicion de tales actos a ellos no pertanyecian: que aquesto notoriament se puede veyer por muytas et diversas letras convocatorias las quales son emanades por part de los dyputados en muytos actos por ellos celebrados en la vida de los gloriosos reys el rey don Johan el rey don Martin de loable memoria e en tiempo de los predescessores de aquellos: e maguera algunos deseosos de infringir et trabaucar aquesta santa et justa cogitacion se sforcen a sembrar en 
las orellas del pueblo inocent que acto de cort e ordinacion foridica del reyno abdica e cura a los diputados de aquell todo poder de convocar veya la reverencia de vosotros si de tres anyos aqua en los quales vivint el senyor rey don Martin de buena memoria han seydo feytas dos convocaciones de parlament por los ditos deputados sin alguna contradiccion de que han sortido solempnos actos juridicos et foridicos como son firmas de dreyto requisiciones et protestaciones de todo el dito regno et otras solempnitades se han celebrado negants cortes generales ne particulares en el dito reyno que tal poder hayan abdicado ne tirado a los ditos diputados: porquel present parlament et presidents en aquell vidientes et considerantes que osotros e vuestros pre decessores todos tiempos fuestes conservadores de la cosa publica libertades fueros usos et costumbres de aquella: considerantes encara que assi como vosotros desiyades que las libertades e franquezas a vos et a la cosa publica del principado de Cathalunya atorgades se han conservades illesas e en alguna part no infringides que assi mesmo fuessedes conservadores mantenidores et deffendadores de las libertades fueros usos et costumbres de aqueste regno e de la cosa publica de aquell maiorment considerando la grant fraternitat et indivisible colligança et amistat la qual yesentre nosotros et vosotros: haviamos enviado a dizir a las vuestras reverencias e grandas noblezas por nuestros ambaxadores que fos a vosotros acceptable de no haver por parlament de Aragon los qui son en la villa Dalcanyiç como ellos no sian ne puedan representar parlament. Perque lo present parlament veyendo e considerando que tal e tanto e tan evident prejudicio passar con dissimulacion seria grant e irreparable lesion antes seria total perdicion e destruccion de la cosa publica del dito regno Daragon et destruccion de usos fueros franquezas e libertades de aquell com solempne et autentica requisicion e protestacion han protestado contra aquellos qui son plegados en la dita villa Dalcanyiç et contra aquellos que se dizian seyer e representar parlament en la dita vila el tenor del qual yes aqueste: 
Si alto ingenio ac mente provida considerent in providentia convenientia novitates et scandala que a tempore parlamenti ultimo loco celebrati in civitate Calathaiubi fuerunt in hoc regno Aragonis insecuta et crudelis alteratio status pacifíici ejusdem qui ab eo tempore citra fuit tribulatus et notorie conversus et transportatus in guerram bandositates invasiones deppredationes locorum occupationes vastationes homicidia captivationes et quid plura loquendum incredulitates rigorosas exequtiones ac innocentium diras sub aquis immersiones contra forum et libertates regniejusdem: ulterius si cum acie mentis avertatur ad gromeseram multitudinem gentium armorum extranee ac proprie nationis que sunt et discurrunt per plana ejusdem regni et signanter in partibus circumvicinis ville Alcanicii que gentes fuerunt armorum ac bandositarum alie prossequntur extremo odio magnam partem majorum nobilium et potentium hujus regni alie eos habuerint pro inimicis capitalibus: si etiam attendatur quod illi qui talem et similem congregationem fecerunt et facere voluerunt et in eodem desideratur presidere debent esse persone idonee paciffice et quiete et non prossequentes convocatorium et nihilominus villa seu locus ubi tale tantum et tam solempne arduum ac potentissimum negotium sicuti est successionis regnorum et terrarum corone Aragonum et etiam preparatorium ejusdem ubi debet tractari discuti examinari debent esse libera seu liber a gentibus armorum et omni congregatione earundem ut tandem libere paciffice secure et quiete et absque aliquo timore violentia seu inpressione dictum negotium possit tractari discuti et examinari principari mediari et finiri lune clarius ac sole limpidius nothorie et maniffeste potest videri quod dicta villa Alcaynici non est tuta nec secura immo evidentissime suspecta ex causis predictis et alias. Nec etiam honorabilis Egidius Roderici de Liori assertus vicegerens gubernatoris in dicto regno Aragonum et Johannes Eximini Cerdan justitia ejusdem regni qui ad dictam villam Alcanyiçii novam fecerunt convocationem et in eadem intuuntur presidere sunt persone idonee comunes ac omni exceptione comuni majores immo evidenter suspecte et tales a quibus non posset in hoc negotio verum libramen justitie repputari. Et ulterius per juris doctrinam ac tacti evidentiam potest videri quod dicta convocatio noviter per eos fieri attemptata ad dictam villam Alcanicii peccat evidenter in materia et in forma: in materia ideo quia in dicta convocatione si ita dici mereatur quod absit non intervenerint deputati dicti regni quibus administratio et gubernaculum ejusdem ac totius reipublice fuit comissa et per consequens ad ipsos solos dipputatos pertinet convocare et non ad eos qui dictam fecerunt convocationem et in eadem volunt presidere: nam posito quod ad eos aut ad alterum eorum pertineat aliqua jurisdictio non tamen ad ipsos sed ad ipsos dipputatos pertinet administratio et provisio dicte pro convocationis cum non possit esse major salus reipublice quam unum verum regem et dominum ibi preesse: et ideo talis investigatio seu veri regis et principis una cum suis incidentibus deppentibus ac emergentibus ex eisdem pertinet ad dictos prenominatos et non ad eos. Et posito pro vero quod in parlamento celebrato ultimo loco in dicta civitate Calatoyubii fuisset delliberata dicta convocatio illa tamen fuit facta et concordata sub certis modis et formis et in eis fuerunt servata modo rupta facta prout in serie cappitulorum inde concordatorum taliter est videre: item vero fuit concordatum ibi ad certum tempus et illud est jamque effluxum. Item posito sed non concesso quod dicta convocatio delliberata duraret propter ea que tamen que postea emerserunt et nominanter que subsequenter fuerunt debebat nunc etiam debet per dictos dipputatos noviter delliberari et provideri ac taliter fieri quod impedimenta ac convenientia supradicta totaliter de medio tollantur et predisponi et ordinari in loco congruo et idoneo de modo nove convocationis fiende tandem cum pacis tranquillitatis ad notitiam veri regis valeat perveniri. Peccat in forma quia dicti deputati debebant per se aut per eorum dominationem seu requisitionem dictam facere convocationem et cum ipsi dictam non fecerunt convocationem nec fieri fecerunt sicut seriose patet per patentes ac convocatorias literas per dictos assertum viscesgerentem gubernatoris et justitiam hinc inde missas merito sequitur quod dicta et facta per eos convocatio non valuit neque tenuit nec aliquem de jure sortita fuit effectum: nam secundum juns paginam si alicui maxime ab homine causato additur certus modus et forma si illa non servantur omnia eorum nec que in contrarium fecerunt absque mora. Pro tanto ego Enecus de Casp scutiffer habitador ville de Casp procurator substitutus ad Anthonio de Turribus utriusque juris doctore qui plenum habet posse substituendi a reverendo in Cristo patre ffratre Petro Rodericy de Moros castellano Emposte ac dipputato dicti regni a nobili Anthonio de Luna ejusdem regni dipputato a nobili Artaldo Dalagon majore dierum ejusdem regni dipputato subrogato in locum nobilis Ferdinandi Lupi de Luna quondam a nobilibus Guillelmo Raymundi de Munchada domino locorum de Mequinença et de Vallobar Francisco Dalagon minore dierum et Petro Dalagon Johanne Lupi de Luna Artaldo Dalagon minore dierum a militibus Johanne Eximini de Salanova Fraderico Dorries Garcia de Sesse minore dierum et Petro de Pomara scutifferis Fertuno Didaci Destorren Sancio Dantillo Francisco Dorries Geraldo Petri de Tallur Ferrario de Santo Petro Sancio Petro de Ayerbe Johanne Eximini de Vilalba et Johanne Dordas: considerans quod dicti mei principales neque ego possemus tute nec secure ad dictam villam Alcanyiçii accedere absque timore mortis et cruciatu corporis propter predictas inhumanitates ac rigorosas exequtiones que per presidentes in eodem fuerunt et propter notoriam et evidentem non securitatem dicte ville Alcanicii nec presidentium in eadem ex causis et rationibus superius enarratis coram vobis honorabilibus justitiis juratis et probis hominibus ville ac loci de Maella et de Favara tanquam publicis et autenticis personis ad hoc specialiter convocatis in hiis scriptis nomine et virtute dicti mei principalis ac principalium suorum et meorum superius nominatorum una cum adherentibus ac imposterum quomodocumque eis adherere volentibus dicte nominate convocationi si tali et tanto nomine deceat nuncupari quod tamen absit non assentio immo expresse illi disentio innominatim et expresse contradico et illam juxta vestris impugno: notifficans vobis quod dictus meus principalis et ejus principales per me eorundem organum eidem convocationi non assentio immo expresse disentio et eidem contradico et toto conamine eam impugno causis et rationibus superius dictis et signanter propter periclium perorrocentiam et non securitatem dicti loci seu ville Alcanicii prout omnia hec jamdicta fuerant et toti mundo notoria existerent et etiam considerato quod dicta villa Alcanicii est sub imperio et dominatione filii unius ex competitoribus dictorum regnorum et terrarum corone regni Aragonis. Signifficans etiam vobis ut autenticis personis quod principales superius nominati ad dictam villam non accederent nec tute nec secure accedere possent ex causis jamdictis et specifficatis protestando ab expresse nominibus quibus supra de nullitate ac invalidatione actitatorum ac de quibuscumque actibus in dicta asserta convocatione Alcanicii factis sive gestis et de aliis quibuscumque in predictis et circa ea de cetero fiendis seu gerendis: immo dicti mei principales et ego eorum nomine vos requiro quatenus presidentibus in dicto vocato parlamento ville Alcanicii dignemini intimare per dictam assertam convocationem per eos factam et literas predicta actione emanatas prout de facto processerunt quatenus de facto revocent cum hoc ratio juris exposcat nam dicti depputati superius nominati se vel eorum procuratores sunt presti et parati et ego substitutus procurator eorum vice et nomine hoc offero in hiis scriptis de providendo ratione dictarum causarum et novitatum una cum aliis condiputatis hujus regni ita videlicet quod omnia mora postposita fiat convocatio in aliquo loco idoneo tuto ubi regnicole hujus regni possint sub tranquilla pacis securitate venire secure residere ac absque aliquali metu seu impressione residentiam facere personalem ut tandem ibidem demum tale et tantum negotium possit mature digeri ac debitum suum sortiri. Et etiam dicti alii superius nominati qui non sunt in numero dictorum diputatorum pro se et eorum adherentibus ac in futurum adherere volentibus sunt presti et parati ac hoc eorum nomine ego procurator predictus offero assentire esse et realiter venire ad dictum locum seu villam secure et idonee eligendum seu eligendam pro tractando comunicando concordando et alias debite procedendo una cum aliis regnicolis super facto dicte successionis: signifficans etiam vobis quod si predicta omnia et singula facere et complere recusant et attemtabitur ad debitum ac primevum statum non reducunt dicti depputati superius nominati delliberabunt super convocatione noviter fienda in aliquo loco tuto et securo seu villa tuta et secura et alias in hiis providendo prout erit utile et expediens ac fuerit bene visum pro utilitate ac conservatione reipublice et expeditione dicti ardui et felicis negotii juxta eorum possibilitatem laborando. Et nichilominus ego procurator predictus nomine et vice dictorum meorum principalium vos requiro tanquam nobiles predictas publicas et autentiquas personas de quarum fide et legalitate dicti mei principales conffidunt et etiam ego confido quatenus omnia et singula superius enarrata protestata et requisita dignemini intimare dicto parlamento quod nunch de facto celebratur in dicta villa Alcanicii et assertis presidentibus in eadem cum ex causis predictis dicti principales mei nec ego simus ausi ibi accedere nec omnia supradicta eis personaliter intimare et ita per vos fieri in subsidium justitie postulo et requiro offerens me vice et nomine principalium meorum similia facere pro vobis cum locus fuerit et necessitas postulaverit. 
Et no resmenos el present parlament et presidentes aquell considerantes que por la resposta por las vuestras reverencias et notables saviesas a ellos feyta no fuesse feyto prejudicio ni danyo alguno contra las franquezas usos privilegios et antiguas costumbres del dito regno e cosa publica de aquell en aqueste scripto protestan contra la sobredita requesta non consintiendo en aquella antes como seya vista seyer feyta contra libertades et antiguas costumbres del dito regno aquella impugnan e en tanto quanto pueden a aquella resisten rogando e requirendovos a superbabundant cautela que a los ditos aplegados en la dita vila Dalcanyiç no hayades por parlament ni com ellos tractedes ni fagades algunos actos assi como a parlament antes vos placia sobrel feyto de la dita benaventurada succession de los ditos regnos et terras et preparatorios de aquella tractar e comunicar con ell present parlament de la dita vila de Mequinença el qual yes verdadero parlament Daragon: en otra manera si el contrario por vosotros sera feyto la qual cosa el present parlament no creye protesta que por algunos actos por vosotros con aquellos qui son en la dita vila Dalcanyiç feytos e daqui adelante fahedores no seya feyto alguno prejudicio al diyto reyno Daragon ni a las libertades daquell antes seya todo casso vano e nullo. E la present requisicion e protestacion requiere el present parlament seyer ensertada en vuestros actos publicos del dito vuestro parlament de la presentacion de la qual el dito parlament de Aragon staran a relacion del portador de la present el qual ha jurado en poder de los dipputados de fazer verdadera relacion. Dada en la villa de Mequinença a III de dehembre anno a nativitate Domini millessimo quadringentessimo undecimo. La qual yes seyallada com el siello del dito castellan Demposta por absencia de Bartholomeu Vicent notario de los deputados en poder del qual yes el siello de la dita diputacion. 
Fueron leídas además otras dos cartas: una de los jurados de Valencia, en la que se quejaban de los desafueros cometidos por el noble Bernardo de Centelles y manifestaban que solo por consideración al mal estado del pais había suspendido la ciudad el adoptar contra él medidas hostiles; y otra de Bartolomé Miralles, lugarteniente de gobernador en el territorio situado aquende el río Uxó, en la que se sinceraba de algunos cargos que creía se habían hecho en el parlamento contra su administración. Ultimamente, se trató también en este día del pago de algunos salarios. 
 
 
Maella es un municipio de la provincia de Zaragoza (Aragón, España). Cuenta con 2007 habitantes (INE 2018).
 
El municipio está situado en la Depresión del Ebro, junto al río Matarraña, en el extremo suroriental de la provincia. Pertenece a la comarca de Bajo Aragón-Caspe y dista 21 km de Caspe, la capital comarcal, y 121 km de Zaragoza.
 
Tiene una temperatura media anual de 15 °C y su precipitación anual es de 350 mm.
 
La población es bilingüe. La lengua natural es el chapurriau, en su variedad local denominada maellano. Toda la población conoce el castellano.
El maellano, muy característico, se distingue de otras hablas vecinas por un número considerable de rasgos que apuntan hacia el norte, especialmente hacia el ribagorzano y también hacia el sur, hacia las hablas del Guadalope y Alto Mezquín. En él se observa el ensordecimiento de las fricativas conocido por apichat, el mantenimiento del diptongo en el grupo -act, un sistema de tres demostrativos (açí - así, astí, allí) y algunos imperfectos en -ev- (dieve, dueve).
 
 
// Como se prueba en el texto del parlamento de Tortosa, en 1412 ya aparece MAELLA, y seguramente mucho antes. //
 
El origen del topónimo Maella proviene del término chapurriau "Ma de ella, Ma d´ella" que en castellano significa "Mano de ella". Según la leyenda, el Señor del Castillo pidió la mano de una doncella, pero ella se la negó al estar prometida con otro. Como represalia, el Señor encarceló y torturó al prometido de la joven. Intentando interceder por su prometido, la joven le concedió "literalmente" la mano al Señor de la zona, amputándosela y enviándosela en una bandeja de plata. La mano figura en el escudo de la localidad, en su cuartel central.
 
La leyenda se remonta al siglo XV, cuando Alfonso V concedió el señorío de Maella a su secretario Francisco de Ariño. Dicho señorío pasó después a Manuel de Ariño, hijo del anterior, y fue entonces cuando, por los malos tratos recibidos, los maellanos se rebelaron y asediaron el castillo donde residía la esposa del tirano, Francisquina de Santa Pau. Esto acaeció en 1439. 
Anteriormente, Maella había sido reconquistada a los musulmanes por Alfonso II en 1168. De esa época data el castillo de la localidad. Dicho monarca otorgó a Maella la Carta Puebla trece años más tarde y la villa dependió de la encomienda calatrava de Alcañiz. En el verano de 1404 Martín I el Humano celebró Cortes en Maella, en el recinto de la iglesia parroquial. Años más tarde, en 1423, se convocaron de nuevo Cortes en Maella, siendo éstas las primeras en la historia de Aragón en convocarse en ausencia del Rey.
 
Tras la compra de la villa por Alfonso V y los avatares surgidos con don Manuel de Ariño, el señorío de Maella pasó al conde Gastón de Foix, en 1452, y permaneció en manos de la misma familia hasta el 1507, en que por venta pasó a Miguel Pérez de Almazán.
 
Durante la Guerra de Sucesión, Maella luchó al lado del futuro monarca Felipe V, quien premió a la villa con el título de «Fidelísima» y le otorgó el derecho a incorporar en su escudo la flor de Lis. En el siglo XIX, en el marco de la Primera Guerra Carlista, tuvo lugar en la localidad la Batalla de Maella (octubre de 1838), donde encontró la muerte el General Pardiñas a manos de los carlistas.
 
Maella es un territorio eminentemente agrícola, donde destacan el melocotón, con denominación de origen de melocotón de Calanda, olivos, con denominación de origen de Aceite del Bajo Aragón, cereales, almendros y vides.
 
De especial interés en Maella es la Torre del Reloj, uno de los pocos ejemplos de torres civiles en Aragón. Edificada en dos etapas, la primera de ellas —de unos 20 m— es románica de los siglos XI-XII, y la segunda —de unos 28 m— es mudéjar. La etapa románica corrobora la teoría que afirma que en tiempos pasados fue fortaleza protectora del acceso al casco viejo de la villa, protegida por caballeros de la Orden de Calatrava.
 
El Castillo de Maella, pese a su estado ruinoso, se erige como una impresionante mole de piedra en lo más alto de una loma cortada al Este por el cauce del río Matarraña. En su cara Norte aún conserva sólidas murallas, con cinco cubos semicilindricos pegados a las mismas.
 
Dos iglesias notables se emplazan dentro del casco urbano. La Iglesia parroquial de San Esteban, de origen románico, consta de una nave con ábside semicircular cubierta por una bóveda de crucería apuntada sobre arcos fajones; tiene por campanario una espadaña de tres huecos. La de Santa María, levantada en el siglo XIV, fue cedida en 1610 a la orden franciscana.
 
No hay que dejar de mencionar la Ermita de Santa Bárbara, cuya construcción comenzó en 1759 gracias a las ayudas y limosnas de los vecinos de Maella. A las afueras del pueblo, en ruta hacia Fabara, se encuentra el monasterio trapense de Santa Susana, actualmente en ruinas.
 
Por último, hay que reseñar que se ha rehabilitado la casa natal del artista maellano Pablo Gargallo.
Entre otras, se exhiben cuatro de sus obras muy ligadas a su primera etapa, acompañadas de obras de autores diversos que han expuesto en la casa museo.
 
El maellano más ilustre ha sido el escultor y pintor Pablo Gargallo (1881-1934). Es considerado uno de los escultores más importantes e innovadores del siglo XX, combinando en su vida artística el clasicismo con la experimentación. Su obra El profeta (1933), culmina toda su trayectoria, incorporando la vanguardia cubista en una escultura que posee una gran energía de carácter expresionista.
 
En 1985 se inauguró el Museo Pablo Gargallo en el Palacio Arguillo de la ciudad de Zaragoza.
 
Ramón Rufat Llop (1916-1993) fue un anarcosindicalista, agente de los servicios secretos republicanos y escritor.
 
http://redaragon.elperiodicodearagon.com/turismo/que_hacer/default.asp?accion=pagina&cosaquehacer_id=2185
 
https://www.olidella.com/maella/
 
 
 
https://www.pasapues.es/aragonesasi/escritoydibujado/maella.php
 
http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=4526
 

martes, 23 de julio de 2019

Parlamento de Tortosa, parte III

 
Sesión del día 19.

Abrióse con la lectura del siguiente escrito:

Núm. 255. Tom. 18. fol. 1143.

Lo parlament general del principat de Cathalunya vista una cedula oferta per en Joan de Vallcarqua
donzell affermantse sindich e procurador dels poblats en la vall Daran la qual cedula conte requesta e protestacio carregant lo dit parlament ab paraules punyents diu e respon lo dit parlament que ell esta molt maravellat del dit quis afferma sindich o procurador de la dita vall com requer e carrega lo dit parlament e fa protestacions contra aquell sobre e per lo subsidi a la dita vall demanat com deje
saber que per aconseguir socors e provisio a la dita vall com sie part del patrimoni de la corona reyal se deu recorrer
propriament als molt reverends nobles e honorables marmessors
del molt alt senyor lo senyor rey en Marti quondam de
recordable memoria dels quals aci ne ha partida los quals han la
administracio universal dels bens emoluments e rendes a la dita
corona reyal pertanyents e aquells deu requerir carregar e
contra aquells protestar e no contra lo parlament lo qual no ha hauda
fins aci ne ha alguna administracio del dit patrimoni reyal.
Perque lo dit parlament dissent als carrechs e protestacions contra
aquell indegudament fets e en la dita cedula expressats com no cregue
lo dit parlament merexer tal premi de la bona obra la qual es
stada feta a la dita vall per los dits molt reverents nobles e
honorables marmessors dessus dits socorrent aquella de
algunes quantitats les quals manlevaren del dit parlament
allegant que les havien mester les quals encara lo principat
no ha recobrades: los dits marmessors saben en que les han
convertides. Recorrega donchs lo dit quis
diu sindich als dits molt reverends nobles e honorables
marmessors e de aquells deura bonament aconseguir lo soccors
que demana. E lo dit parlament los ne
pregara exortara e encarregara tant com puxa ne sapia
com desig sobiranament que lo patrimoni de la corona reyal
sie integrament conservat. Hoc mes lo dit
parlament dara algun flix o comport per algun spay
de temps convinent que no repetira la quantitat la qual ha prestada
als dits marmessors fins hajen mes pecunies del patrimoni reyal
entre mans per ço que a la dita vall per los dits marmessors puxa
esser socorregut. E com los poblats en la dita vall com a bons
e leyals vassalls de la dita corona per tots temps se
sien be acostumats de defendre de lurs enemichs e
conservats a la dita corona lo dit parlament redueix
a memoria al dit quis diu sindich de la dita vall e als
poblats en aquella lur bona ignada fidelitat e
naturalesa exortant pregant e requerint aquells que aquella segons
lur bon costum vullen a la dita corona
integrament conservar. E no creu lo dit parlament que per privilegi
en la cedula offerta comemorat o per altre cap los
dessus dits poguessen voler en menys obrar lo
contrari: la qual resposta etc.

El gobernador general de
Cataluña presentó también sobre el mismo asunto otro escrito que
dice así:

Núm. 256. Tom. 18. fol. 1145.

Als recors
supplicacio e requesta e protestacio fetes per en Johan de
Vallcharqua donçell com a sindich dels homens de
la vall Daran al governador de Cathalunya e parlament general
del principat de Cathalunya respon lo dit governador tant com toqua a
ell e a son offici dient que ell no ha ne te emoluments del patrimoni
reyal dels quals puxa supplir o bestraure a la
necessitat en ques diu esser posada la dita vall com los
emoluments que ha presos tro a vuy
provinents del dit offici no basten al salari del dit governador ans
li es degut encara molt per raho del dit salari. Diu mes que ell no
sab al present pecunies deliures pertanyents al dit
senyor dins lo dit principat de les quals puxa provehir
a la dita necessitat per lo dit sindich pretesa. Diu mes que
si lo dit sindich li mostra alguna cosa del patrimoni del dit
senyor qui sia dins sa governacio de la qual cosa puxa
supplir a la dita necessitat pretesa que es prest de supplirhi
de la dita cosa. E com atteses les coses dessus dites lo dit
governador no haya altra manera de provehir a la pretesa
necessitat ne li puxa res esser imputat a culpa o
dessidia dissentint expressament a la transportacio de senyor de la
qual pretenen los dits homens haver facultat en cert
cas lo qual al present no es ne sera per avant Deus
volent requer lo dit sindich en nom de sos
principals que servant lur fe e naturalesa defenen lo
domini e sobiranesa quel dit senyor ha e haver
deu en aquells e que per res lo contrari no attempten
com lo dit governador
se offira de fer per defenso
de la dita vall totes e qualsevol provisions a ell licites tota
vegada que li sia request. Requirent la present esser continuada
etc.


Por último fue leído un requirimiento que hacía el
gobernador al parlamento, para que este suministrase a dicho valle
de Aran todos los socorros necesarios.

Sesión del día
23.

En primer lugar fue presentada y leída la carta que
sigue:

Núm. 257. Tom. 18. Fol. 1148.

Molt
reverends egregis nobles e honorables senyors: per tractar practicar
comunicar e concordar ab vosaltres de la custodia e defensio comuna
dels regnes e terres a la real corona subjectes trametem aqui
los honorables misser Jachme Pelegri e en Ferrando de Sent
Ramon missatgers nostres portadors de la present instruits a ple
de nostra intencio e voler: pregants affectuosament les vostres
reverencies nobleses e sabieses molt honorables que a les paraules
dels dessus nomenats sobre los dits affers donets
plenera fe e creença axi com si nosaltres personalment les vos
dehiem. E si coses algunes molt reverents egregis nobles e
honorables senyors vos son plasents scrivitsnosen fiablament.
E sia vuestra garda Lesperit sant. Escrita en
Vinalaroç e segellada ab lo segell secret del reverent bisbe
de Valencia a XVIIII de noembre del any MCCCCXI. Lo
parlament general del regne de Valencia apparellat a vostre honor.

A consecuencia de lo que espresa el documento que precede,
se acordó nombrar comisionados para entenderse con dichos
embajadores. Habiéndose después tratado de la espedicion que
el gobernador de Valencia intentaba hacer contra el lugar de Nules,
propio de Bernardo de Centelles, se resolvió escribir a
entrambos, exhortándoles a suspender las hostilidades.

Acordóse
también que constase en el acta que el parlamento habia entregado ya
a sus secretarios, de quienes podía reclamar copia el interesado, la
contestación a lo propuesto por el embajador del conde de Urgel.

A
lo manifestado por el gobernador en su requirimiento presentado el
dia 19 contestó asimismo el parlamento, que era incumbencia de
aquella autoridad el socorrer al valle de Aran, ya por razón de los
emolumentos de su empleo y de los demás oficios reales del
principado, ya también por ser otro de los albaceas del difunto rey.
Se leyó además una carta del religioso dominico Juan de Monzó,
del convento de Valencia, en la que manifestaba que se había
dedicado a estudiar a quien pertenecía el derecho de suceder en
la corona de Aragón, y que no habiendo aun comunicado a nadie el
resultado de sus estudios, estaba dispuesto a declararlo al
parlamento para su gobierno. Despachados ya todos esos asuntos, se
dio audiencia a Fr. Guillermo Comte, enviado por el
castellano, conselleres y prohombres de Caller con el objeto
que espresan las siguientes instrucciones:

Núm. 258. Tom. 18.
fol. 1154.

Memorial fet per lo egregi comte de Quirra
rector capita del cap de Caller e de Gallure de la illa
de Sardenya per la illustrissima reyal corona Darago e
per los honorables consellers de castell de Caller al religios
frare Guillen Comte del orde dels preycadors
sobre las necessitats de la dita illa les quals ha a dir e
explicar de lur part axi al senyor rey Darago en cars
que elegit sia com al consell resident en la ciutat de
Barchinona e als
honorables consellers e consols de la mar de la dita ciutat
com a les altres ciutats del principat de Cathalunya. Primerament los
dira e explicara com lo viscomte de Narbona no fa ne
pot fer ne tractar res sino ab consell e voler dels homens
de Sasser los quals han fort malvada intencio e
de fort mala pero e son delliberats liurarse a moros
abans que a la dita corona reyal. Item los dira e explicara com la
nacio sardesca ha gran volentat e porta gran amor al dit
vescomte de Narbona per ço quels defena que no vinguen
en mans de la senyoria reyal e com de fet lo dit
vescomte de Narbona ab consell dels sasseresos com
solta e delibera a micer Nicoloso que tenia pres per dubte que
havia del dit comte e capita lo qual cavalcaba ab
la gent darmes e de peu e certs ballesters per socorrer Montileho
a pres que hac haut e reebut per rescat del dit micer
Nicholoso XXXIII mil florins de Florença e diverses
castells viles e lochs quis tenien per lo dit micer Nicholoso lo
feu fer son vassall e li feu fer
sagrament e homenatge de esser una cosa e un voler ab ell e
axiu es de fet. Item los dira e explicara com totes les terres
e lochs qui eren rebellats e puys son estats per força
darmes conquistats e reduhits a la corona reyal per les
noves e ardits los quals lo dit vescomte de Narbona ab
consell e tracte dels dits saceresos los tramet dir
incessantment certificantlos que Arago y tota la Cathalunya
son en gran divis e que no volen elegir rey e que ell na
de certes noves e certinitats e com los cathalans no
poden aturar en la present illa e que ab ell quils
vol mantenir e defendre han viure e morir e ab altres malvades
maneres los fa revocar de lur bona intencio e provocar
contra la senyoria real. Item los dira e explicara com lo
aturar del dit vescomte en aquesta illa per les dites rahons e altres
moltes es foc inextinguible e final perdicio de aquesta illa e que
mentres que ell hic sie james los sards hauran
dreta intencio ne voler a la casa reyal. Item los dira
e explicara com la gent darmes daci avant no poden aturar en la
present illa car noy ha de que puxen esser
socorreguts ne lo dit comte rector e capita no ha ab
quels puxa sostenir e aço per tal com los
joyels qui eren del senyor rey de Sicilia son
empenyorats per soccorrer a la dita gent darmes e de peu e als
ballesters e als castells de Muntreyal e de Marmilla de
Sentluri e de Vila de Eglesia. Item los dira e explicara
que si aci es trames novell e prest socors de homens de cavall
e de ballesters e cinquanta caxes de viratons e alguna
quantitat de moneda per sostenirlos hic algun temps la present
illa sera per tots temps subdita e obedient a la dita corona
reyal tanta sera la terror e espant que haura la nacio
sardesca per lo novell socors que veura venir e daquiavant
james hic calria pus avant despendre ne
fatigar. Item los dira e explicara com hic som molt
fretturosos de gent de nostra nacio en tant que no hic
trobam qui puxam metre en los castells ne a les guaytes
e guardies ordinaries de castell de Caller e de la vila de la
Lapola. Item los dira e explicara com les regalies e drets
reyals hic son deperits e tornats a fort
poch e les messions e despeses continues hic son
excesives per les dites rahons. Item mes los dira e explicara com la
universitat de castell de Caller e habitadors de
aquella son del tot minuhits e desfets en tant que no poden
fer ne tenir magatzem de vitualles qui es prou singular e
salvacio de la terra. E aço per X mil o XII mil lliuras quels son
degudes per la cort les quals han prestades a les dites guaytes e
guardies ordinaries de les portes torres e murs de castell de Caller
e de la vila de la Lapola e a forniment e avituallament dels
castells e no poden recobrar un diner: e si alcun fort
cas de necessitat ho de perill hic acorria axi
com hic esta aparellat si prestament no hic trameten
soccors en aquesta terra porie leugerament incorrer
irreparable sinistre per ço com no porien soccorrer
ne ajudar axi com solien car nols hi basta poder. Item
los dira els explicara e encara de part dels damunt
dits los requerra instantment de paraula e a la final per
scrit que hic vullen trametre e sens tardar lo dit
soccors e ajuda com envides hic haja cent homens
de cavall: en altra manera quels certifich que les
viles terres e lochs qui sont reduhits a la corona
reyal se rebellaran de continent en faran pijor e
pus dura e cruel guerra que james e los castells
qui son ben fornits es veuran que no poden esser socorreguts e
que la gent darmes sera fora de la illa a la final per un cap
o per altre se perdran tots e es dupte gran que james
daquiavant se puxen recobrar. E si prestament e sens
tarda no trameten lo dit soccors per falta e tarda de aquell
als dit comte rector e capita e als dits honorables consellers qui no
poden pus e veen apparellat e acostat lo perill e
sinistre e daltra part se veen derremits
e abandonats convindra forçadament fer totes coses qui sien
deffensio e salvacio de aquest regne avans que nos
lexaran perdre ne venir en lo derrer punt ne
haver fama de traydors: e que les dites coses los sien
notificades ab carta publica per mayor sensacio lur
protestant contra los demunt dits e lurs bens que ells
sen escusen a Deu e a tot lo mon e que la culpa no es lur
ans es del dit senyor rey si elegit sera e del
dit consell resident e consellers e consols de ciutats qui per
falta e tarda de soccors los lexen encorrer
e que nols sie dada culpa ne blasma daci
avant. Berenguer Carros. Lo comte de Quirra rector e capita e
consellers de castell de Caller.

Núm. 259. Tom. 18.
fol. 1155.

Memorial que fan los honorables consellers
al honrat e religios frare Guillen Comte missatger de
Caller. Primo que deguda reverencia e recomendacio
precedent lo dit honrat e religios frare G. faça
relacio al governador e al consell de Barchinona o al
parlament de Cathalunya del stament en que esta aquesta terra e que
hic sie prestament subvengut e acorregut de idoneu
e suficient subsidi. Item que degue rahonar als honrats consellers de
Barchinona que com Caller fos destituhit de rey
capita lochtinent de rey e de governador essent totes
les gents de armes o la mes part en Lalguer sabent que
los enemichs se
ajustaven en gran copia per svahir les encontrades
de Caller los consellers e consell de Caller ajustant
consell general ordona e elegi rector capita e
deffensor lo noble mossen Berenguer Carros comte de
Quirra per guardia e deffensio del cap de Caller e de
Gallura atorgant e donant lo dit consell
universitat al dit mossen Berenguer tanta jurisdiccio
com de dret comun lo dit consell e universitat darli
pudien no donantli algun poder sobre les regalies. Que sia
memoria al dit frare que tinga aprop los consellers de
Barchinona que ab lurs advocats sapien e degen
certificar al consell de Caller ab letra si lo dit
mossen Berenguer Carros rector capita e deffensor ha
mer imperi ne mixt imperi ne qual ne
quanta ne dins quins termens pot ne deu esser de
dret la sua jurisdiccio: certificantlos que veguer de
Caller ne consellers ne prohomens no es lur
jurisdiccio sino X milles en torn Caller tantum. Encara
se degue certificar si lo dit mossen Berenguer se
deu entrametre de les regalies del senyor rey e
degue lurs liurar la letra la qual per la
dita raho porta als dits consellers de Barchinona de
part dels consellers e promens de Caller e que tinga
aprop quen hajan prestament resposta la qual vinga
segura. Item com lo dit mossen Berenguer Carros vulla
e haja moltes vegades volgut renunciar al dit offici en lo
qual lo dit consell e universitat lo ha ordenat sia
memoria al dit frare G. de certificarse ab lo consell de
Barchinona e ab savis si aquesta resignacio poden acceptar e
si lo consell de Caller poden ordenar e instituir un altre ne
en quina forma ne quina jurisdiccio pot dar la
universitat.

Por último fueron leídos en esta sesión
los documentos que siguen:

Núm. 260. Tom. 18. fol. 1155.

Als molt reverents egregis nobles honorables e savis senyors
los del parlament del principat de Catalunya resident en Tortosa.
Molt reverents egregis nobles honorables e savis senyors: per la
derrera letra que scrivi a vostres provitats reverencies nobleses e
honorables savieses vos notifiqui com yom aturaba
aquest correu per notificarvos la resposta que aquest parlament
Darago me devia fer sobre dos punts ço es si admetrien los
missatgers del parlament de Valencia qui es a Vinalaroz axi
com a representants tot lo universal del regne de Valencia al
qual punt encara no he pogut haver lur resposta jatsia
huy hajen feta resposta al missatger quinch es de regne
de Valencia de la qual es mal content e segons pora veure
vostra gran reverencia noblesa e honorable saviesa en substancia es
assats conforme als sentiments particulars que yo havia
dels quals per altra letra vos havia escrit que han promes a mossen
Berenguer de Tagamanent e a mi que sobre aquest punt e encara
sobre lo seguent nos respondran sens tota falta
ço es sobre la treua general fahedora en aquest
regne e en regne de Valencia e en aqueix principat
dins los termens de Tortosa e XV legues entorn. E
jatsia non haja la resposta final ne la sper
de tot lo parlament fins a dema segons damunt se
conte: pero he sentiments particulars dels principals que ells
daran loch en la dita treua pus ne sien
gitats los matadors del reverent arquebisbe de
Çaragoça e aquells qui apres la treua fermada
los valdrien els receptarien en lus lochs:
car en altre manera dien que serie fort perillos a ells car
ells no porien damnificar los receptadors e valedors
qui ab los dits matadors porien cercar a ells
tota ocasio de lur
mort e dampnatge. Pero vehen en aquesta treua una gran
difficultat la qual dien que ja fon moguda als vostres
missatgers qui foren a Calatayu ço es que no vehen
manera de egualtat que aquells qui la fermaran general
sien obligats a tot hom e tot hom en general ne romanga
obligat a ells: car o aquesta seguretat se ha a fer per
fermes o per edicte o ley de la terra. Si per fermes
resulta lo inconvenient dessus dit car aquells
qui fermaran seran obligats a tot hom e los qui no
fermaran no seran obligats a nengu. Sis fa per edicte o
ley profitara poch car no les podets fer
pus forts que ja son en tots los regnes e en aquelles
nengu no fia ans tot hom les prea poch:
pero bels plau que per vostres reverencies nobleses e
honorables savieses hi sia pensat e per ells per semblant e si
tayll algu si pot pendre segur e egual volenne esser
conformes ab vosaltres. E per ço com apres he
reebut un altre correu vostre sobre lo fet quels
honorables consellers de la ciutat de Barchinona han scrit a
lurs honorables sindichs senyors e companyons
meus del qual fet aximateix sper dema resposta e per
aquell vos pore notificar la resposta de tots los dits
fets: vos remet aquest correu car no es necessari estar
hic tants correus a messio del general. Yo
senyors molt reverends egregis nobles e honorables vos tramet
copia de la resposta que aquest parlament ha feta ab carta
publica al missatger quinch es del parlament de Valencia qui
es a Vinalaroz lo qual par sen vaja ben content
de mossen Berenguer de Tagamanent e de mi car sab que
en obtenir son voler havem feta tota instancia que
havem poguda. En la
dita resposta ha un mot de que lo dit mossen Berenguer
e yo som fort
estomachats ço es la hon diu que per los
missatgers de Cathalunya qui son aci presents son stats
informats del debat qui es entre los valencians: e per
nosaltres los es stat huy dit que noy ha
missatgers de Catalunya mas missatgers de Catalunya e
missatgers del regne de Mallorques e que no fer mencio del
regne de Mallorques ere derogar a sa preheminencia
e honor e que nols estaba be: e per ells nos es
estat respost que es estada inadvertencia e queu volien
adobar en la dita resposta e assajaren sis poguera
cobrar per adobarlohi e lo missatger de Valencia no las
ha volguda tornar ans ha dit a nosaltres que be li plau
la dita errada e voldria que daltres ni hagues.
Los de aquest parlament dien que dema en plen
parlament ho faran reparar ab altra carta sparça
confessant que es estat inadvertencia e que ço que han
dit dels missatgers de Catalunya entenen han dit del de
Catalunya e de aquell del regne de Mallorche: yo
senyors molt reverends egregis nobles o honorables entench a
tenir asser les dites respostes e aximateix los
apuntaments de quem havets scrit en la letra dada a
XIII dias del present mes. Sper que per tota aquesta
sepmana ne haure bona conclusio sino entenlos
asperar tro a dilluns per tot lo dia e de aqui
avant no sperarlos pus sino que men hire ab lo
que pore a vostres reverencies nobleses e honorables savieses
les quals scriuen e manen a mi ço quels sera agradable.
Scrita en Alcanyz a XVIII de noembre del any MCCCCXI. A
servir e honor de vostres reverencies nobleses e honorables savieses
Johan Dezpla missatger per vosaltres tremes al
parlament quis te en Alcanyç.

Núm. 261. Tom. 18.
fol. 1157.

El parlament general del regno de Aragon
no consentiendo en las protestaciones requisiciones
intimaciones y otras qualsequiere cosas contenidas en una
scriptura al dito parlamento presentada per lo
muyt honorable mossen Guillem Galceran de la Serra
cavallero nuncio e embaxador de los reverendes
nobles e honorables senyors los del regno de Valencia
qui son ajustados en el lugar de Vinalaros antes
a aquellas e a cada una de aquellas dissentiendo e
contradizendo en quanto son o seyer pueden
perjudiciales o onerosas al dito regno de Aragon e al
general parlament de aquell de las quales e de otro
cualquiere dreyto que a ellos e al dito regno
de Aragon pertenescen o pertenescer pueden e deven
que les finquen salvos e illesos e que prejudicio
alguno les sia feyto ni engendrado el dito general
parlament Daragon expressament protestan e respondendo
a la clamada carta publica por el dito mossen Guillen
Galceran requerida dizen: seyer verdat que
el parlament general de Aragon celebrandose en la ciudat
de Calatayu en los mesos de febrero marzo abril e mayo
mas cerqua pasados e seyendo en la dita ciudat
presentes los reverends nobles e honorables embaxadors
del principado de Catalunya por tractar de algunas
cosas concernentes preparatorios de la succession de la
corona reyal Daragon en la dita ciudat de Calatayu
e del dito parlament general de Aragon se presentaron
diversas embaxadas dicentes seyer enviadas la
una de part del universo del dito regno de Valencia
e la otra de part del braç militar del dito regno de
Valencia por la explicacion de las quals notoriament
parecia entre los del dito regno haver
discordia. A la qual discordia e divis sedar e tirar
considerantes los ditos parlament general Daragon e los
reverendos nobles e honorables embaxadores del dit
principado tota
discordia e divis e majorment entre tant nobla
gent como son los del regno de Valencia e en cosa
tocant al universo seyer muyt nociva e
danyosa e encara por la cordial e fraternal affeccio
la qual todos tiempos los del regno de Aragon han habido e han
segund raçonablament haver deven al dito
regno de Valencia e los regnicolas de aquell: se
disposaron ensemble con los embaxadores del dito
principado con gran sollicitud e treballo
reducir la dita discordia en concordia e devida unidat
e mediant la gracia divinal comunicando e tractando
entre los qui por las ditas dos embaxadas de
Valencia eran presents en Calatayu por via de
parecer fue havida e capitulada cierta manera de concordia e
union en lo dito regno de Valencia fazedora: e por
instar e fazer que aquella fuesse aduzida a
debida fin e conclusion fueron por el dito parlament
general de Aragon el honorable don fray Enyego del Faro
comendador de Ricla por los ditos reverendos nobles e
honorables embaxadores del principado de Catalunya el
honorable misser Francisco Basset doctor en decretos enviados
al regno de Valencia los quales con gran diligencia en
aquello insistieron e treballaron por espacio de dos meses vel
quasi e finalment considerants que en alguna
cosa no podien la dita concordia deduzir a
conclusion tornaronse cada uno a lurs regno e
principado por qui eran idos e en effecto ende
fizo el dito don fray Enyego tal relacion. Dicen
mas que entendieron por relacion assi de los missatgeros
del principado de Catalunya qui son presentes en
aquesta vila como en otra manera que encara la
dita discordia durava entre los del dito regno
de Valencia y por tanto los desti parlament
affectantes unitat e concordia de los del regno de
Valencia enviaron con bona e sincera intencion el honorable
Exemen Gomes por tractar concordia entre las partes del
dito regno de Valencia si algunas endi havia
discordantes querientes en aquesto render su deudo de
buena affeccion e fraternal amor al regno de Valencia e
regnicolas de aquell: e han e hauran gran placer
que no hi haja discordia segund en lo propuesto pasado
por el dito mossen Guillen Galceran se contiene. Dicen
mas el dito general parlament de Aragon que ellos queriendo
entendier en lo dito articulo de la succession
reyal segons que por el bien e salud de todos los
sotsmesos a la reyal corona Daragon es necessario
juxta e segund la conclusion que por el dito
parlament general Daragon en la dita ciutat de
Calatayu era seyda feyta: a convocacion de los muyt
honorables e circunspectos varones mossen Gil Roy de Lihori
governador e mossen Johan Exemenez Cerdan justicia
de Aragon fueron e son ajustados legitimament a
parlament general del dito regno de Aragon en la present
vila de Alcaniç a do fueron clamados e
ajustados el segundo dia del mes de setiembre mas
cerca pasado: e que por ellos no ha stado sta ni
stara mediant la gracia divinal de entender e
treballar con subirano studio sollicitud
e diligencia en veher envestigar reconoscer
disponer facer e proveir que en los regnos e
tierras a la dita reyal corona de Aragon
pertenescientes los quales del tiempo aqua que
como a Dios nuestro Senyor plazio el glorioso senyor de
excelsa memoria el senyor don Martin passo de la
present vida de cierto e indubitado rey e senyor
son freyturantes e de solaç e consolacion de regimento reyal
destituidos verdadero e indubitado rey e senyor
por justicia procedesca o en qualsquieren otras cosas
por via de antecedent consequent e conexo aut alias
aquello acatantes: ni de aquesto a ellos puede seyer
imputado culpa ni en ellos notada desidia o negligencia alguna antes
quanto a ellos yes seido o es possible assiduament
e sin intermission alguna non contrastant la malicia del
tiempo han entendido e entienden e treballan e treballar
entienden sin reposo alguno en aquello aduzir segund
los pertenesce a debida fin e conclusion: e son
aparellados de entender tractar e practicar sobre el
antedito con aquellos qui entienden a tractar e
practicar devan qui e legitima representacio
fagan: e aquesta seyer su intencion e proposito
en aquestos scritos el dito parlament general
Daragon lo protiesta e declara. E protiesta encara
contra qualsquier turbadors daquesto e contra
qualsquier qui en las ditas vision investigacion
recognicion disposicion e provision daran o prestaran
impediment o turbacio alguna. No res menys se
offrece el dito parlament general Daragon por si e con los del
regno de Valencia e del principado de Catalunya e otros
a qui pertenesce deliberar si pendient el articulo de
la succession e los antecedentes de aquell es util
expedient e necessario en la defensio de la qual
en la scriptura por el dito mossen Guillen Galceran
presentada se face mencion e deduhir quanto al
dito regno de Aragon toca a debida execucio lo
qual sobre aquello sera por los de los ditos regnos
e principado e otros a qui convinga deliberado: e por
el dito parlament general de Aragon no sta ni
stara de proveir e meter en execucion las
dessuso ditas cosas. E con las protestaciones
contradicciones dissentimientos e salvamentos dessuso ditos
e feytos a la clamada carta publica por el dito mossen
Guillen Galceran requerida e a la scriptura por ell
presentada e cosas en aquella contenidas el dito general parlament
Daragon al present da e offreçe la present
respuesta la qual require seyer inserta al piet
de la dita clamada carta publica e ante la
clausura de aquella e sin aquella la dita clamada
carta publica no seyer cerrada. E a part
requirendo seyer feyta carta publica etc.

Núm.
262. Tom. 18. fol. 1160.




Als molt reverents egregis nobles
honorables e savis senyors los del parlament del principat de
Catalunya resident en Tortosa. Molt reverends egregis nobles
honorables e savis senyors: per altre correu vos scrivi hir
dels sentiments que yo havia sobre dos fets per vostres
paternitats reverencies nobleses e honorables savieses a mi
encarregats derrerament ço es sobre la treua fahedora
entre aquells qui vendrien al dits parlaments e laltra
sobre la resposta de ço que yo per part de aqueix
parlament los instava que admetessen los
missatgers del parlament de regne de Valencia qui es a
Vinalaroç axi com a representants lo univers de aquell
regne: e per haver resposta en nom del parlament e aquella
notificarvos me retengui
aquest correu. Perque mossenyors molt reverents egregis nobles
e honorables vos certiffich que huy data de la present
he hauda la resposta del dit parlament sobre los dits
punts e es conforme als dits sentiments de que per altres letres vos
havia scrit: perque no cur pus enugarvosen de
replicarho e yo entench aci solament aturar dos
o tres dies per haver conclusio clara de la intencio que aquests
senyors han en lo fet dels preparatoris: e jatsie no
lam vullen donar de part del parlament yo empero
la entench haver de tots aquells en lolla dels quals
aquests affers se cohen e apres anarmen aqui e
fer relacio larga de tots los rahonaments qui son stats
entre nosaltres sobre los dits punts e sobre los dits
apuntaments dels preparatoris a vostres paternitats reverencies
nobleses e honorables savieses les quals scriuen e manen a mi ço
quels sia agradable. Scrita en Alcaniç XVIIII de
Noembre del any MCCCCXI. A servir et honor de vostres
reverencies nobleses e honorables savieses Johan Dezpla
missatger per vosaltres trames al parlament quis te en
Alcaniç.

Sesión del día 24.

Después de
haberse tratado del pago de algunas entidades y de otros asuntos de
gobierno interior del parlamento, se dio cuenta de un escrito
presentado por Arnaldo de Mur y concebido en estos términos:

Núm. 263. Tom. 18. fol. 1163.

Al molt reverent
egregi noble e honorable parlament del principat de Catalunya ajustat
e resident en Tortosa Narnau de Mur doctor en decrets
ciutada de Mallorques
no com a un dels missatgers del dit regne mas com a doctor
simple e un dels sotsmesos de la reyal corona per deute
de sa leyaltat e naturalesa e descarrech de sa
conciencia proposa e denuncia les conclusions seguents de philosofia
moral e raho natural procehints les quals sotsmet a correccio
de tots aquells qui mills hi vejen. La primera conclusio que
si alguns dels sotsmeses de la corona reyal
entrevinents o no entrevinents en los parlaments son
afeccionats a algu dels competitors encara a aquells mateixos
es pus espedient haver per rey e senyor aquell a qui no
han affeccio pus per justicia li pertanga que si encara
per lurs ginys e maneres havien aquell a qui han
affeccio a qui per justicia no pertangues. La segona que pus
expedient es haver en concordia dels regnes e principat per justicia
per rey e senyor algun flach o no poderos en altre
manera e del qual regnant se esperassen guerres e treballs al
regne que si contra justicia haviem altre ab gran
potencia e del qual prima fas se speras major defensio
e sosteniment dels regnes. La terça que pus
expedient es haver rey per justicia que sie mal hom
que bo contre justicia. La quarta que de vera leyaltat
e pus expedient es haver rey no plasent als regnes
o mal pus li pertangue per justicia que esser sens rey.
La quinta que pus expedient es esser sens rey
governantse per officials de rey no conegut sots
sperança e treballant de conexerlo que haver rey
contre justicia. La sisena que lla hon aquell
encara a qui pertangues per justicia se occupas lo
regne per intrusio conquista o potencia no appellat ni
declarat legittimament per los regnes principat
e terres tal senyoria seria molt perillosa a ell e als pobles e
acostada a specie tirannica. La setena que lla hon per comuna
e general congregacio concordada per discussio de la justicia o
particulars dicussions dels regnes e principat de la
corona reyal comunicades secretament per cascuns dels
membres als altres se atrobas esser contraries intencions e no
poderse tirar a una conclusio de unitat de un rey es molt
perillos fer reys en discordia e plus que esser sens
rey per algun temps la hon bou govern hagues en los
regnes e principat. La vuytena que per parlaments
ajusts o congregacions de persones de diversos estaments e
condicions es molt difficil e quaix imposible venir a
concordable diffinicio de la justicia de la successio de la corona
reyal no tan solament per portarho a fi deguda mas encara per
venirne a algun cami qui a la fi deguda aport. La novena que la
principal necessitat a conservar los regnes e principat
al ver rey e senyor per justicia declarador e a toldre
e cessar impressions irrupcions e salts portants specie
tirannica e tolents pura francha sancera e
reposada examinacio de la justicia de la dita succesio es metre
tots los regnes e principat en bastant e general defensio e si
no en concordia de tots en la major ques puxa concordar
axi propria com si rey estrany ab gran
potencia devia intrar prest volentse occupar la terra
contra justicia. La deena part que no ordonant de
present ne metent en execucio la dita gran e general defensio
o la major ques puxa concordar es notoria preparacio e uberta
disposicio a invasions tiranniques e voler esperar esser conquistats
particularment e de un a un e que james se puxa veure
ne examinar conexer ne declarar la justicia de la
successio a qui pertany ans esser occupats e conquistats
voluntariament per qui fer ho vulla e puxa de fet. La
XI que durants divisions discordies recels e
talayaments e desfiants los dits regnes e
principat uns dels altres o los dits principat o regnes
cascuns entre si dunes condicions a altres o dintre condicions
dunes persones a altres no sespera nes deu
esperar alguna concordia a pertinent e deguda defensio e ja menys a
vera e concordable conexença e declaracio de la justicia de
la successio reyal. La XII que perseverants e crexents
les dites divisions et segons paraula de Jesuchrist qui no pot
mentir e ley natural per ell feta e dits de filosofs morals e
notorietats de experiencies de fets se apparellen e preparen
los dits regnes e principat a final extermini e
desolacio dels quals Deus per sa gracia nos vulla
guardar e concord los discordants eus fassa
prest venir a vera general e comuna conexença de nostre
vertader rey e senyor. De les dites conclusions lo
present molt reverent egregi noble e honorable parlament prengua
si res hi atrobara util ne de ques puxa avisar
per bona ordinacio del dit negoci principal e altres en aquell
connexes.

Procedióse en seguida a la elección de
comisionados que debían unirse a los mensajeros de Valencia para
tratar de la defensa del pais; y luego se presentó el enviado
del conde de Urgel, Pedro Ferrer, quien, para probar lo que se hacía
en Aragón por parte del infante de Castilla, presentó los
documentos que siguen:

Núm. 264. Tom. 18. fol. 1165.

Los
capitols infrascriptos promete e jura el muyt
reverend senyor don Diego Gomeç de Fuent Sallida
abat de Valladolit assi como procurador del
senyor infante de Castilla. Primo promete jura e atorga
en el dito nombre de fazer que mossen Garcia de
Sesse mayor de dias sea provehido de una comanda en
la orden de Santiago de Calatrava o de Alcantera:
e si por ventura de present no vaga alguna comanda que
ell en el dito nombre le da e atorga en cada un anyo
D florines doro Daragon pagaderos en tres tandas la primera de
las quales comience el dia que los presoneros que tiene
el dito mossen Garcia seran sueltos e daquiavant cada una de
las ditas pagas compartidas de quatro en quatro meses cada un
anyo. Pero toda vegada que al dito mossen Garcia
sera proveido de comanda pujant e excedient en
quantidat de DCCC florins de renda cada un anyo
en aquell caso cesse la paga de los D florines dassusso
ditos. Item mas jura e promete que ell axi com
a procurador sobredito tota vegada que mossen Garcia de Sesse
menor de dias sera seguira terna e observara en los afferes
del regno la oppinion de la justicia segund la tienen e
observen el governador Daragon don Johan de Luna e
otros que son de lur intencion le librara tierra por a vint
lanças en cada un anyo: el qual libramento se haya
de contar del dia quel dito mossen Garcia de
Sesse menor de dias se susmetra a la oppinion de la
justicia sobredita en avant. Item jura e promete que
toda vegada que mossen Johan de Sesse fillo del
dito mossen Garcia de Sesse mayor de dias sera tornado
semblantment a esta oppinion de justicia li liurara
tierra por a diez lanzas en la manera sobredita.
Semblant jura e promission fizo a Johan de
Sesse de la Hiana de cinquo lanças. Item a Garcia de
Sesse por a dos lanças. Item a Gonçalvo de Sesse por a
dos lanças. Item a Anton de Sesse por a dos lanças. Item a
otro Anton de Sesse por a dos lanças.
Item a Miguel Dayessa por a dos lanças. Item a Lop
Dalbero por a dos lanças. Item al bastard de Sesse por a
dos lanças. Item a Martin Lopez de Mayas por a dos lanças.
Item a Johan Daso dos lanças. Item a Pero Rodriguez
dos langas. Item a Dalfonso Rodriguez dos lanças. Item a
Ferrando de Sesse dos lanças. Item a Johan Galindez de Sesse dos lanças.

Núm. 265. Tom. 18. fol. 1166.

Los
capitols infrascritos jura e promete tener complir e
inviolablament observar mossen Garcia Lopez de Sesse
maior de dias. Primo jura e promete e faze
sagrament e homenatge de manos e boca que obedecera e
haura por rey e senyor aquell que sera declarado e
nombrado por justicia por aquellos a qui se pertenesce
los quales son ajustados en la villa Dalcaniç si
quiere la dita declaracion sea feyta en Alcaniç
o en otra part por los presidentes del regno es assaber
por el governador justicia Daragon e otros. Item jura e promete etc.
que fara todo su poder e con diligencia treballara que
mossen Garcia e mossen Johan de Sesse fillos
suyos juraran e prometran complir tener e observar los
capitoles supra et infrascriptos. Item jura e
promete etc. que todos sus parientes amigos e servidores que son en
Oliet e en Arcayne e los otros tantos quantos
haver ende pora firmaran juraran tenran e
observaran aquestos capitoles: e si por ventura algunos
ende haura que recusen e recusaran aquesto fazer
jura e promete que de present los gitara de si. Item
jura e promete etc. que todas sus villas logares e castiellos
assi de homenatge como otros e los habitadores dellos
tendran aquesta oppinion de justicia e aquesto les fara
el dito mossen Garcia jurar e prometer e que en alguno de sus
logares ne castellos no receptara ne
acollira alguno de los contrarios de la justicia e oppinion
sobredita ne aquellos de paraula ne de letra ne
en otra manera avisara antes por todo su poder proseguira e tractara
de las sobreditas justicia e oppinion et bien avenir. Item mas
jura e promete etc. que toda vegada dia e hora quel
dito mossen Garcia sabra sentira o haura ardit
que algunes gentes passaran o vernan en estas
partes los quales no sian desta oppinion ne intencion
que en aquell instant punto e hora lo enviara a dir
e clarament lo manifestara al governador Daragon a don
Johan de Luna a don Berenguer de Bardaxi o a qualquiere
de aquellos qui son e siguen aquesta oppinion de
justicia si quiere las ditas gentes vengan con su fillo
o sin ell e que en saber e apres en manifestar aquestas
cosas fara su diligencia e poder tanto quanto su possibilidat
bastara. Item mas jura e promete etc. que de present que sera
en Oliet o en Arcayna soltara afranquira e
quitara soltar afranquir e quitar fara e haura e
haver fara por sueltos francos liberos e
quitios Sanxo Sanxez de Leudonyo Galaz de Loria
Gonçalvo Despinosa e Alfonso Gonçalvez de Sosa. Item
jura e promete etc. que hira personalment o enviara su
procurador si clamado sera por aquellos a qui se
pertenesce a la congregacion general o oyr e seer
en la declaracion fazedera de haver princep e senyor
e promete que fara todo su poder que aquesto mismo
fagan sus fillos amigos e parientes. Item mas jura e
promete etc. que por quanto ell fizo homenatge a
mossen Johan Roiz de Luna de no soltar ni de livrar a
Pero Gomez Darroso sin saberlo el dito mossen Johan
Roiz de Luna e Johan de Sesse senyor de Hiana que de present
el dito mossen Garcia por su procurador requerra e
requerir fara al dito mossen Johan Roiz de Luna que
personalment o por su procurador venga al logar
Darcayna como el dito mossen Garcia Lopez de Sesse se
quiera desexir del sagrament e homenatge que
tiene fecho a ell e a Johan de Sesse: en otra
manera que si dentro diez dias no viene que librara el dito Pero
Gomez a Johan de Sesse senyor de la Hiana.

 

Núm. 266. Tom. 18. fol. 1167.

El guiatge del abat de Valladolit e de mossen Johan de Luna feyto a
mossen Garcia de Sesse mayor de dias. Nos Diego Gomez de
Fuent Sallida abat de Valladolit e Johan de Luna
per tenor de la present quinze dias de huy avant
continuament
comptadores duradera
asseguramos e en nuestra buena fe guiamos vos honorable mossen Garcia
Lopez de Sesse cavallero mayor de dias assi que con
doze scuderos los quales vos eleyredes e sin
ellos podades ir estar tornar salvament e segura
per todas las partes del regno Daragon sin periglo e
danyo de vuestras personas e menoscabo de vuestros bienes assi
de seyer apresonados como combatidos robados ne
en alguna otra manera dampnificados. Rogantes por la present
los nobles honorables cavalleros scuderos e otros
ajustados por razon de la vengança de la muert del arcevispe de Çaragoça que Dios perdone e los que
sajustaran que la present nuestra segura guiatge
quieran attener e complir tener e observar durantes los
quinze dias sobreditos e en res no contravenir
ne alguno contravenir permeter. En testimonio de la qual cosa
mandamos la present seyer feta de nuestros
nombres signada e seillada con los siellos de
nuestras armas. Dada en la villa Dalbalat a XVII dias de
octubre anno a nativilate Domini MCCCCXI. Didacus Gomecii abbas Vallisoletani. - Johan de Luna.

Sesión
del día 26.

Después de haberse presentado Arnaldo
Palomer, enviado por el valle de Aran, para reclamar socorros con
cuya ayuda pudiese defenderse aquel territorio de los ataques de la
condesa de Cominges, y de haberle contestado el parlamento,
que acordaría y proveería lo necesario; comparecieron los enviados
de los nobles valencianos reunidos en Traiguera, que habían acudido
para arreglar de acuerdo con los catalanes las cosas de aquel reino.
Tomó, pues, la palabra uno de ellos, Juan Mercader, y en una
larga relación espuso los agravios que habían recibido del
gobernador de Valencia.

Sesión del día 27.

Se
presentó en el parlamento Juan Dezplá, y dio razón de su embajada
a Alcañiz. Tratóse además de recompensar los servicios prestados
por el administrador del condado de Ampurias Pedro de
Santcliment, de los socorros que reclamaba el valle de Aran, y
del pago de algunos salarios.
Al anochecer del mismo día se
volvió a reunir el parlamento para oír al abad de San Juan de las
Abadesas, que había de dar cuenta de su embajada al conde de Urgel.

Sesión del día 1.° de diciembre.

Primeramente se
dio audiencia al arzobispo de Cagliari, enviado por el conde
de Quirra para declarar al parlamento los apuros en que se
hallaba el reino de Cerdeña, e instar el conveniente remedio.
Se resolvió después escribir a varios prelados que se hallaban al
lado del papa, instándoles para que concurriesen al parlamento, y
encargándoles que a su paso por Valencia procurasen conciliar a los
de aquel reino; y últimamente, después de haberse acordado prevenir
a la diputación de Cataluña que no molestase al escribano Raimundo
Cescomes para que entregase el acta original que contenía las
últimas disposiciones del rey don Martin (1), se dio audiencia a
Pedro Ferrer, enviado por el conde de Urgel para pedir al parlamento
que se prohibiese al gobernador general de Cataluña el nombrar
capitanes para las ciudades y villas del Principado.

(1) V. en los documentos de la introducción el núm. LXI.

Sesión del día 17.

Abrióse con la lectura de la siguiente carta:
Núm. 267. Tom. 18. fol. 1178.

Als molt reverends egregis nobles e honorables senyors lo
parlament general del principat de Cathalunya. Molt reverends egregis
nobles e honorables senyors: rehebuda havem vostra letra per la qual
nos pregavets que o donassem poder al nostres missatgers aqui
residents o hi trametessem altres ab facultat bastant de
tractar practicar concloure e finar de unitat et
concordia ab los barons nobles cavallers e gentils
homens quis dien forans: a la qual vos
responem que jatsia per part nostra no hajara discordia ab
los dits nobles e cavallers en dies passats ab grans
treballs e destrichs havem entes e donat loch a
tractaments e rahonaments a la dita concordia condescendent per be
dels affers e flixant en moltes coses ultra exhigencia
de equitat e raho e los
dits treballs flix e comport fins a present no hajen
produit fruyt algu de beneffici ans pendents los
dits tractaments se sien fetes diverses novitats e
coses escandaloses en lo regne e ço que pijor
es et ab singular desplaher recitam e daquens dolem
molt per aquesta raho se sia seguida gran dilacio en la
expedicio dels affers principals de la successio de la reyal
corona: e jatsia encara alguns dels dits nobles e cavallers
forans ab sforç de gent stranya de present correguen
cascun dia e maltracten los
reyals universitats en la plana de Burriana
constituides combatent aquelles matant naffrant apresonant e
fahent rescatar los vehins daquells e inflingintlos
tots altres dans que poden: empero per contemplacio de
vostra fraternitat affeccio e que conegats que havem a cor e
singularment desijam unitat e concordia dels dits affers dels
cavallers trametem aqui per la dita raho lo honorable micer
Pere Cathala doctor en decrets al qual ab los
honorables micer Jacme Pelegri e en Ferrando de Sent Ramon
missatgers nostres ja aqui residents et als dos de aquells qui
presents seran havem donat plen poder e ampla facultat de
tractar concordar praticar clourer e firmar de la dita unitat e
concordia e los quals sobre les dites coses havem plenerament
informats de nostra intencio pregantvos que a les paraules de
aquells donets plenera fe crehença. E si coses algunes molt
reverends egregis nobles e honorables senyors vos son plasents
scrivitsnoshen fiablament. E guartvos Lesperit
sant. Scrita en Vinalaroç e sagellada ab lo
sagell secret del reverent bysbe de Valencia a dos de
dehembre lany MCCCCXI. Lo parlament general del regne
de Valencia apparallat a vostra honor.

Y habiendo
dichos embajadores esplicado mas estensamente el asunto
de su embajada, les contestó el abad de San Cucufate dándoles
las gracias por los deseos de paz y concordia que habían
manifestado. Después de haberse tratado de la mayor defensa que
necesitaba la ciudad de Tortosa, manifestó Juan Dezplá haber
recibido de los conselleres de Barcelona una interesante carta en la
que se leía un capítulo del tenor siguiente:

Núm. 268.
Tom. 18. fol. 1179.

Apres senyors molt honorables haguem feta
la dita resposta als dits missatgers havem rehebuda dels capita
jurats e consell de la terra de Trapena de Sicilia una
letra ab un translat duna altre letra e duns
capitols quils son stats tremesos per lestretich jurats
et consell de Mecina interclusos dins la dita letra de Trapena
de les quals vos trametem translats dins la present
interclusos per tal que les vostres savieses vejen la mala
disposicio del regne de Sicilia e com sta en punt de perdicio
e mes per tal quen notiffiquets a aqueix senyors
del parlament a fi que si provehesqua tant com sia
possible. Placieus donchs senyors ho vullats fer
encontinent que hajats rehebuda la present.

Los documentos de que se hace mérito en las anteriores
líneas son los que siguen:

Núm. 269. Tom. 18. fol.1179.

Magnifficis et egregiis viris officialibus et consiliariis
nobilis civitatis Barchinone eorum honorabilibus amicis et
fratribus reverendis. - Viri magniffici et egregii atque reverendi
fratres: postquam Altissimo placuit viduare nos morte duorum
regum serenissimorum dominorum nostrorum divine memorie regis
Aragonum et regis filii regis Sicilie tempore brevi
videntes perturbationes regni hujus de die in diem noviter
emergere et pollulare contra pacifficum et
statum tranquillum
ipsius regni deliberavimus et ita intentionis nostre fuit et
est vivere et manutenere nos sub regio nomine atque fidelitate regia
inclite et excellentissi me regie domus Aragonum unde orietur
futurus rex noster dominus naturalis quem dante Domino cito
videbimus et speramus videre de die in diem affectuose: et pro
conservatione predicte nostre intentionis et propositi laboribus non
pepercimus neque expensis ad honorem et exaltationem regii
nominis predicte domus. Hinc est et quod nobis in hoc vobiscum
concurrentibus visum fuit satis esse utile et necessarium vobiscum
comunicare vestrisque magnifficentiis signifficare facta regni
predicti quomodo succedunt de die in diem prout alias per nostras
literas vestris reverentiis pateffecimus et potissime ordinationem
noviter factam per messanenses et sequaces quam ordinationem per
literas et capitula nobis intimarunt quarum et quorum copiata
magnifficentiis vestris transmittimus presentibus interclusa
offerentes nos ad omnia vestra beneplacita et honores. Scripta
Trapani XXI octobris V indictionis. Capitaneus et urati
et consilium terre Trapani.

Núm. 270. Tom. 18. fol.
1180.

Nobilibus et cgregns viris capitaneo juratis ac aliis
officialibus terre Trapani eorum fratribus honorandis. Viri nobiles
et egregii fratres et amici prestantissimi: credimini que hagiati
plena notitia que depoy la morti di li illustrissimi nostri signuri
bone memorie in quistu regnu fu introductu farisi parlamentu generali
medianti lu qualu si potissi contractari regimentu laudabili
gubernationi et conservationi universali cum statu pacifficu et
quietu lu quali havissi a gubernari fin que a Deu plachessi ki
havissimu re et signuri ligittimu de la casa de
Aragonia comu haveri devemu: et in quistu universalmenti
consenteru tuti li reve rendi prelati magnifici comiti baroni
universitati et singulari personi et specialiter lu magnificu micer
Bernardu de Cabrera lu quali a principio nun sulamenti
approban e laudan lu dictu parlamentu ma cum grand instantia per soy
litteri et nuncii si obligan et promissi vuliri veniri a lu
parlamenti en lu tempu et locu et cum li ordini et limitationi que
aquesta chitati declararia e enaniman e invitan toti li alteri a lu
parlamentu predictu: et similiter per toti oy per la mante parti fu
electu et designatu locu convenienti e seguri la chitati de
Messina la quali finalmenti nuper vulendu prosseguiri et
adimpliri la dita opera laudabili per soy nuntii et embassiatori
fichi suplican pregan et requidiri la signura regina lu
dictu magnifficu et tuti li autri li plachissi conveniri et adunarsi
in la dita chitati designandu lu tempu predictu exceptu per lo ditu

magnifficu micer Bernardu et suy sequachi lu qualu
diffirin e dilatan de timpu pretendendu et prossequendu haveri la
gubernationi di Sicilia di su motu et di su voluntati
subjugandi li cichati et terri di lu demaniu quali per força et
quali per bona vogla: et puru essendu requisti piu e piu volti per
nuncii literati et litera de la dita chitati ultimo recusan veniri a
lu ditu parlamentu ni permissu alguna delli chitati et terri subjecti
a la sua obedientia vinissi ni mandassi a lu parlamentu predictu in
invinui de su sechaxi comu et manifestament nothoriu unicuique la
predicta signura cum multi prelati conti baroni et universitati
siguiniru personalment a Tabuerniera la quali et di lu
districtu di mi signura et esti locu ydoneu abtu et sicuri et prompti
a tuti e per ço per evitari alcuni contagi de noviillitati la qualu
vitandu era in quisti cichati et in lu locu predictu per tuti quilli
luchi venutu fu celebrata in Dei nomine solempni parlamentu en lu
quali poy multi rajiunamenti desputationi et altercationi cum la
gracia de Deu feta conclusa e firmata laudabili conclusioni approbata
per tutti quilli luichi foru cossi comu particularment puriti
comprendir et esseri informati in lu actu predictu in li quali
predictu comu videreti fu ordinatu regimentu convenienti et laudabili
undi divi capiri la predicta signura regina alguni reverendi prelati
magnifichi baroni et universitati en lu modu e forma que si conteni
en lu dicti regimentu si devi tractari et que digianu procuran
investigari et chitari que si digia declarari quillu lu quali divi
esseri nostru re legitimo et signuri lu quali sia
descendenti di la illustrissima casa de Aragonia subta
lu nomu et la gubernationi di lu qualu quistu regnu se potza
reduxiri in statu pacifficu et potzasi regiri e regulari et gubernari
cum justitia et securitati: et in quistu si requedi quanti converanu
tuti universalmenti di lu regnu lu quali a ço
concurriri volunu tantu prelati quantu baruni et universitati et
singulari personi avui comu aquelli tocca lu beniaveniri di lu
regnu predictu et licitu et convenienti chi digiriati capiri a lu
tractamentu et ordinationi et declarationi di lu predictu nostru
re et signuri requidimu et pregamu caramenti li vullati
ordinari et mandari vestri nuncii oy sindici in lu locu que sera lur
regimentu predictu lu quali ensembli
cum li atri nuncii et
sindali de li chitati et terri de Sichilia et una simul cum lu
predictu regimentu potzanu in Dei nomine tractari investigari et
declarari ki agiamu re et signuri di la
illustrissima casa di Aragonia comu haver divimu subta lu
quali puxamu viviri cum statu pacifficu et tranquillu de tutu
lu regnu et ventinimu insers tanti tuti insembli puxamu vacari
a lu reductioni et conservationi di lu statu pacifficu di lu regnu
predictu qui non vinga a royna e desolationi a zo
que lu puzamu offeriri et presentari a lu predictu nostru re
et signuri non laceratu ne destructu ne desolatu ymmo cum quilla
integritate et conservationi chi incarricu de tutti mihi altri restan
in la moti di li predictu nostri signuri: avisanduvi que ja
mult jorni sui que havimu mandati nostri solempni
nuncii a lu predictu magnificu requidendu e pregandulu que li
plaza comu gran baruni de lu regnu biniavinirsi a la
conservationi de lu regnu et convingirissi cum li atri ad
eligiri et declarari lur re et signuri nostru de
la dita sacra casa de Aragonia et interim conservari lu
regnu a boni regimentu et statu pacifficu et quietu: et nicholominus
haviamu commissu a lu nobili et prudenti micer Anthoni Sallunpixi
doctori artium et medicine que vagia latius et plui distinctamenti
informari di quista materia et di la nostra intencioni a lu quali vi
platza dari audiença et credença comu si nui personaliter vi
parlassamu. Scripta Messane XXVIII setembris V° ydus
(1). Stracitotus jurati et consilium nobilis civitatis Messane.

(1) Tal como se halla escrita aquí
esta fecha, nos parece del todo ininteligible; pero creemos que entre
las muchas equivocaciones que cometió el notario al copiar en el
proceso este documento, fue una el de poner V.° idus en lugar
de V.e indictionis, como debía leerse seguramente en el
original, para espresar el año 1411, al que pertenecía esta
carta, pues contando por indicciones constantinopolitanas,
que fueron las de mas frecuente uso en las partes de Italia, había
empezado efectivamente a correr la quinta en 1.° de setiembre
del referido año. La mucha semejanza que pueden ofrecer las dos
abreviaturas id. é ind. fue probablemente la que
indujo en error al copiante.

Núm. 271. Tom. 18. fol. 1182.

Ordinationes capitula et decreta ordinata et digesta in
generali parlamento ac declarationes et conventiones super in terra
Tarramenii districtus nobilis civitatis Messane
celebratur inter serenissimam dominam reginam Blancham
relictam quondam excellentissimi domini nostri regis Martini
Sicilie regis illustrissimi ac Athenarum et Neopatrie
ducis universitatem nobilis civitatem Messane
reverendos prelatos magnificos comites barones magnates
regni Sicilie et universitates qui in parlamento
prefato interfuerunt alios videlicet personaliter alios per nuntios
sindicos et procuratores legitimos ad hec serio constitutos: que
ordinationes capitula et decreta fuerunt ut constitit ad invicem
acque recipere contracta delliberata pro universali restauratione et
conservatione reipublice totius regni supradicti ad
honorem gloriosissimi serenissimi domini nostri regis atque
felicis status tranquillitatem. In primis la prefata serenissima
signura regina sponte et de sua grata voluntate abdican
remossi et dasi postposi lu exercitu e administracioni di lu
vicariatu di lu regnu de Sicilia si quod habebat per
qualentata a vetrio assi compentissi en tal manera que lu predictu
vicariatu siulamentu lu nunci duntaxat si reservan comu intra
si declara: et inmediate si digia ordinari per lu modu infrascriptu
ad arbitrium de la dita nobili chitati per eligendi videlicet
regimentu de sichiliani en la quali sia unu prelatu duy
magniffici oy nobili baroni sey chitadini di quista nobili chitati
per eam eligendi duy chitadini di Palermu unu Destaeta
eligendi per proprias civitates li quali haranu en tutu e per toti
simul com la dita signura regina regiri ordinari et
gubernari in tuti li chitati terri et loci
li quali a lu presenti obedinu a lu presenti prefata signura
regina in tutti li deppendenti et conexi ex eisdem ita que la
prefata signiura regina nulla parti ne auctoritat haja in
premissis sola et de per se ma solamenti haja in quissi nomi
dumtacxat de vicariatu ita quod lu regimentu novu predictu in omnibus
regia disponi et gubernari et que la intitulacioni si fatza in
quista maynera videlicet: Rex Sicilie regina Blancha
vicaria etc. regimen regni Siclie ordinatum publico parlamento
etc. Et in quilli chitati terri et loci et personi lu quali a lu
presenti non sunu a la obediencia de lu dictu regimentu la supradicta
signura regina nulla potestati ne auctoritati haja in quilli
regiri ordinari et gubernari non re nec nomine ne fala ne
occupagnata in aquisu regimentu dumtacxat dispona di guisi in
tutu et per tutu a zo que senza suspeccioni et cum affectiva
securitati si reducamu vijamu et siamu paciffice gubernati. Item que
quandu li chitati et loci di lu regnu si reducamu ad
obedienciam di quissu regimentu siamu adjuncti a quisu regimentu li
personi infrascripti zo e duy chitadini di Cathania unu
di Siracussa unu di Agrigenti unu de Trapani
eligendi per equissu chitati et terri li quali una cum li altri de li
dictu regimentu fazanu unu corpu et insembla regianu et guberninu.
Item que lu dictu regimentu pariter
cum la universitati di
Messina prelati quanti baruni et autri universitati di lu
regnu intendanu cito et expedite a la eleccioni et declaracioni di lu
re de la inclita prosapie di Aragonia
cumi et de comuni bon propositu et clara devocioni di tuti li
chichiliani: et statim lu dictu regimentu digra ordinari et
mandari anbaxiata in Cathalonya citra lu expedimentu di
quillu lu qual tractar si divi cum loru requisicioni de statu
pacifficu de lu regnu de Sicilia. Item que lu ditu novu
regimentum digra procurari et tuti super forzi affectuali disponeri
et intermittiri recuperari tutti quilli chitati terri et loci lu
quali a lu presenti non su di obediencia di la dita signura regina
comissu Cathania Paternu
Linerti Agusta Siracussa notu nuveu
vizini calathagirini Terra Nova la Licata Castru
Johanni Calathacabetra Naru Mazara Marsala Trapani lu munti
Salenu Termini Policii et Girgent: lu quali chitati terri et loci
recuperati si digiamu gubernari per lu regimentu supradictu ut
predicatur. Item
que sianu reservati a lu magniffichi mastru
iustizeri armiragla conti de Adirno cancilleri mastri
racionali facti per la sancta anima di lu signuri re felicis memorie
li officii loru: di lu altru officii di lu regnu poza providiri lu
novu regimentu. Item que la dita signura regina statim digia fari
assignari li castellu de Siracussa in manu et potestati di la
ditta universitati di Messina pagatu permissi duy Arachuni
permissi de una vintichinqui fornitu de armi et de omni debitu
fornimentu necissariu a castellu. Desuper digia promittiri la
signura supradicta fari solempni fide mittiri tuti suy forzi et
possibilitati que lu castellu de Cathania (Calathania
?) pagatu et fornitu ut supra sia missu in potestati de la dita
universitati de Messina a la quali universitati sia licitum
quandu li parra resignari a la dita signura et regimentu lu castellu
predictu: in casu que non se recipissi la resignacioni et
restitucioni de li dictu castellu sia licitu a la dita universitati
de Messina elapso mense a die requisitionis contractari cum li
chitati di Siracussa et Cathania qualu serrannu missi a li dicti
castelli reducti li diti chitati siannu tenuti fari fidem a lu
regimentu predictu per nomu di quilli que sera re de Sichilia
de la inclita stirpa de Aragunia. Item que reducta la
chitati de Siracussa rumanga in sui libetati comu regali chitati
subta la gubernacioni di lu novu regimentu predictu non obstanti ki
sia de la de la camera reginali: et la dicta signura non potza
ni digia quoquomodo intromitterisi a lu regimentu di quista chitati
alia via sed tantum haia li introhiti et pronanti di quissa chitati
per manu di li officiali ordinati per li novu regimentu pagatu primu
li castellu et li altru spisi necessarii. Et si altri terri et
lochi de su cammera si recuperirannu sianu in obediencia et
gubernacioni de la dita signura dummodo queli castelli sianu
sichilianu et fazanu fide a la dita signura et a lu novu
regimentu. Item que la dita signura per publicu et solempni
instrumentu digia remittiri et perdonari ad omni persuna lu quali
quomodolibet in quisi revolucioni ofíissi li havissi oy fuissi
foraschuta et precipue a quilí de sua cammara cum restitucione in
integrum: et similiter tutti prelati conti et baruni sianu tinuti
revocari et perdonari ad omni homu non obstanti quibuscumque
concessionibus intendendu la remissioni predicta per quilli li quali
vuirannu viviri ad obediencia di la dita signura et regimentu
supraffatu. Item que la dita chitati di Missina non potza ni
digia principiari tractari ni finiri concordia alcuna ni
delliberacioni oy obligacioni cum li magnifficu misseri Bernardi
ne cum persona altra infra vel extra regnum: prelati conti baroni et
universitati sianu tinuti quissu midesmi observari a la predicta
chitati de Messina. Item que lu novu regimentu sia tenuti
providiri a la dita signura que potza viviri secundu li intrati que
virrannu in potestati daquissu regimentu adeo que la dita signura
potza viviri honorabiliter secundu la qualitatu di li tempu et
introitu de lu regnu. Item que lu magnifficu conti
Anthonio de Adorno comu mayur capitannu di li genti de la armi
fichi debitu sacramentu de obediri et prossequiri zo qui prodira et
dispunira lu regimentu predictu cum la dita signura regina respectu
de la potestati la quali a liurata la dita signura regina per tuti li
presenti capituli. Item que per li cosi li quali a lu presenti se
disponninu o ordinanuni actuali publico parlamento et presenti
capituli et imposterum si ordinira per lu regimentu predictu no si
intenda essiri datu ni concessu ni attributu plu de ... circa lo
vicariatu de la dita signura ca era en li tempu passati proximi poy
de la morti di li re de Aragonia bone memorie. Item que lu
magnifficu misseri Bernardu de Caprera sia requestu
solempniter in predictis zo e que per conservacioni paciffica de lu
regnu lu quali si potza per tuti ensembla unanimiter assignari a cuy
sarra nostru re et ligittimu signuri de la sacra
stirpa de Araguna li platza consentiri e coadonarsi a li
universali ordinacioni predicti qui a zo haja fin la odiusa guerra et
depopulacionne noxiva de lu regnu: a la qual ordinacioni postmodum
ipsum capa alatamenti
comu gran baruni de lu regnu: et aço que ipsu libere et
secure si cometa a lu universi universali delliberacioni presenti
ipsu concluso contatu sion sianu exempti dalu regimentu predictu et
que poza libere per lu regnu exerciri lu son officiu de mastriu
jufazeri exceptu en la chitati de Messina et totu son
districtu et jurediccioni en la quali ante auctualem et
personalem adventum dicti domini regis non poza exerciri lu
officiu predictu ne personaliter ne per altre locu suy:
e si lo ditu magnificu misseri Bernardu non se viyra
crasioni debiti si proceda contra ipsu quantum de jure fuerit. Item
que etiam si requiranu et amonestanu plurimi requisicioni tranquilli
tutu quilli lu quali sarranu inobedienti a regimentu predictu lu
quali si impartinantia vurranu resistiri contra loru si fassa
processu comu contra rabelli. Item que la dita signura regina
tuti li prelati baruni conti et universitati lu quali ad presens si
truvuranu a lu dictu parlamentu digianu jurare fare fidem et
homagiu de observari et fari observari li capituli presenti in
forma propria: et similiter tutti li altri non presenti in quissu
parlamentu li quali su a la obediencia di quissa signura digianu
postmodum jurari de observari presentibus ut suppra. Insuper
jurirannu que si alcunu oy alcuna de qualutanta statu et condicioni
sia non vurra ob temperari et obediri a lu presenti ordinacioni et
delliberacioni que la dita serenissima signura regina prelati conti
baruni et universitati lu quali su ad presens in su obediencia et
serranu postmodum in obediencia de lu dictu regimentu si sforzuranu
contra li retenti et inobedienti ad monendum distringendum et si
necessarium sarra exterminandu tractandu atquisi oy atquissu
contradicenti comu publicu rebelli taliter que li presenti
ordinacioni et li futuri da issiri fatu per dictu regimentu hajanu
robusta firmitati et debita exequcioni: et similiter misma contra
quillu qui sarra inobedienti oy rebellu de lu novu regimentu concurra
comu inimicu contra li rebelli oy inobedienti non tamen sia obligata
ad ordinacioni alcuna dispissa que circa hec fussi necessaria ma sia
in su libera voluntati. Item que la dita serenissima signura regina
et lu dictu novu regimentu sianu tinuti fari debitu et personali
juramentu et homagiu et li qui de conservari li regnu predictu in
pacifficu statu et quieta tranquillitati postponiri omni
particularitati affeccioni et voluntati conservare debite fidelitati
a lu dictu serenissimu futuru signuru regi de la
casa gloriosima et stirpe excellentissima de Aragonia. Item que
de clara intencioni mero propositu et stabili voluntati fu et he de
honorari favuri et manutiniri deffindiri tuti li cathalani
omni unu secundum sua condicioni favorabiliter comu fratri amichi et
bonivoli et prestari omni debitu auxiliu et domestica et bona
conservacioni comu proprii sichiliani et zo reputamu que si
debita per anticha benivolencia et imita devocioni de la benigna et
inclita casa de Araguna et cusi intendimu et supplicamu que
sia de intencioni de lu novu regimentu que si tractamu cum quilli
hunuri favuri et benivolentia comu he dictu de supra.

Sesión
del día 5.

Se presentaron los embajadores que habían sido
enviados al papa, y dieron cuenta de las gestiones que a su paso por
Vinaroz habían practicado
con los valencianos, los cuales, según dijeron, se habían mostrado
bastante bien dispuestos a confiar la resolución de las cuestiones
que entre sí tenían al fallo del parlamento catalán. Tratóse
además de la embajada que debía enviarse a Alcañiz, de las
providencias que convenía adoptar para el arreglo de los asuntos de
Cerdeña, y de la reclamación presentada por los síndicos de
Mallorca para que dicho reino fuese considerado como
tal, y tuviese por lo mismo voto y representantes al
igual de los demás de la corona en el venidero parlamento
general.

 

 

 

Sesión del día 7.

Abrióse
con la lectura del siguiente documento:

Núm. 273. Tom. 18.
fol. 1192.

A los muyt reverentes egregi nobles
et honorables senyores el parlamento general del principado de
Cathalunya applegado en la ciutat de Tortosa el parlament
general del regne Darago qui a present se celebra en la vila de
Mequinença salut et apparallados a vuestros plazeres.
Pochos dies ha passados que por part del dito nuestro
parlament fueron enviados a las vuestras reverencias noblezas e
grandes saviesas ciertos embaxadores y es saber el noble don Artal
Dalagon mossen Martin Lopez de Lanuça el honorable en
Johan Gallart juriste los quales de part nostra vos explicaron
diversos articulos concernientes algunos preparatorios de la
benaventurada discusion de la succession de los regnos et
tierras sotsmesas a la reyal corona Daragon entre los
quals articulos era inserto uno qui en acabamiento contenia:
que como la convocacion feyta en la villa Dalcanyiç
sia stada feta nullament e no deguda como peque
en la manera del star seguent evidentement parece por los votantes
como en la materia sobre la qual yes feyta la convocacion e en
el tiempo e en la manera del star segunt evidentement parece por los
capitolos concordados en el parlament ultimament celebrado en
la ciudat de Calathayiu et assi mesmo como fuessen alli com
grant e evident discordacion applegados yes assaber com
grant multitud de gentes estrangeras: que fuesse plazient a las
vuestras reverencias noblezas e circunspeccions que los de Alcanyiç
no aviessedes por parlament Daragon e que com
ellos no contrastasedes ni fizessedes acto ni actos
algunos toquantes la expedición de la justicia e verdedero
conoscimiento daquell qui es nuestro verdadero
rey princep e senyor assi como a parlament: antes fuese
a vosotros plazient en e sobre aqueste negocio de tractar comunicar
et concordar con ell present parlament de Mequinença
qui es verdadero parlament de Aragon et que assi vos lo
intimavan et requirian: al qual articlo por part de las vuestras
reverencias noblezas e grandas saviesas fue respondido segunt
relacion a nosotros feyta por los ditos embaxadores que
attendient e considerant que vosotros haviedes ya por grandes tiempos
tractado e comunicado assi por letras como en otra manera com
aquellos qui eran aplegados en la dita vila Dalcanyiç
et que por aquesto vosotros no destrahades ni cessariades
que no tractassedes ni comunicassedes con ellos assi
como a parlament Daragon: la qual resposta al present
parlament Daragon de Mequinença recitada fue muyt
dolorosa porque experiencia madre de todas cosas clarament demostra
que todos et quantas congregaciones o la mayor part de aquellas
concernientes la prospera conservacion de la cosa publica del regno
Daragon se son feytas en el dito reyno son
stades feytes en el nombre voz e auctoridat de los
diputados de lo dito reyno e no en nombre et auctoridat de
portant vezes de guovernador e justicia del dito
reyno e como la spedicion de tales actos a ellos no pertanyecian:
que aquesto notoriament se puede veyer por muytas et
diversas letras convocatorias las quales son emanades por part
de los dyputados en muytos actos por ellos celebrados
en la vida de los gloriosos reys el rey don Johan el
rey don Martin de loable memoria e en tiempo de los
predescessores de aquellos: e maguera algunos deseosos
de infringir et trabaucar aquesta santa et justa cogitacion
se sforcen a sembrar en
las orellas del pueblo
inocent que acto de cort e ordinacion foridica
del reyno abdica e cura a los diputados de aquell todo
poder de convocar veya la reverencia de vosotros si de tres
anyos aqua en los quales vivint el senyor rey don Martin
de buena memoria han seydo feytas
dos convocaciones de parlament por los ditos deputados
sin alguna contradiccion de que han sortido
solempnos actos juridicos et foridicos como son firmas
de dreyto requisiciones et protestaciones de todo el dito
regno et otras solempnitades se han celebrado negants
cortes generales ne particulares en el dito reyno que tal
poder hayan abdicado ne tirado a los ditos diputados: porquel
present parlament et presidents en aquell vidientes et
considerantes que osotros e vuestros pre decessores todos tiempos
fuestes conservadores de la
cosa publica libertades fueros usos et costumbres de aquella:
considerantes encara que assi como vosotros desiyades
que las libertades e franquezas a vos et a la cosa publica del
principado de Cathalunya atorgades se han conservades
illesas e en alguna part no infringides que assi
mesmo fuessedes conservadores mantenidores et deffendadores
de las libertades fueros usos et costumbres
de aqueste regno e de la cosa publica de aquell
maiorment considerando la grant fraternitat et
indivisible colligança
et amistat la qual yes entre nosotros et vosotros: haviamos
enviado a dizir a las vuestras reverencias e grandas noblezas
por nuestros ambaxadores que fos a vosotros acceptable
de no haver por parlament de Aragon los qui son
en la villa Dalcanyiç como ellos no sian ne
puedan representar parlament. Perque
lo present parlament veyendo e
considerando que tal e tanto e tan evident prejudicio passar
con dissimulacion seria grant e
irreparable lesion antes seria total
perdicion e destruccion de la cosa publica del dito regno Daragon
et destruccion de usos fueros franquezas e libertades de
aquell com solempne et autentica requisicion e
protestacion han protestado contra aquellos qui son plegados
en la dita villa
Dalcanyiç et contra aquellos que se
dizian seyer
e representar parlament en la dita vila el tenor del
qual yes aqueste:

- Si alto ingenio ac mente provida
considerent in providentia convenientia novitates et scandala que a
tempore parlamenti ultimo loco celebrati in civitate Calathaiubi
fuerunt in hoc regno Aragonis insecuta et crudelis alteratio
status pacifíici ejusdem qui ab eo tempore citra fuit tribulatus et
notorie conversus et transportatus in guerram bandositates invasiones
deppredationes locorum occupationes vastationes homicidia
captivationes et quid plura loquendum incredulitates rigorosas
exequtiones ac innocentium diras sub aquis
immersiones contra forum et libertates regni
ejusdem: ulterius si cum acie mentis avertatur ad gromeseram
multitudinem gentium armorum extranee ac proprie nationis
que sunt et discurrunt per plana ejusdem regni et signanter in
partibus circumvicinis ville Alcanicii que gentes fuerunt
armorum ac bandositarum alie prossequntur extremo odio
magnam partem majorum nobilium et potentium hujus regni alie
eos habuerint pro inimicis capitalibus: si etiam attendatur quod illi
qui talem et similem congregationem fecerunt et facere
voluerunt et in eodem desideratur presidere debent esse persone
idonee paciffice et quiete et non prossequentes convocatorium et
nihilominus villa seu locus ubi tale tantum et tam
solempne arduum ac potentissimum negotium sicuti est successionis
regnorum et terrarum corone
Aragonum et etiam preparatorium ejusdem ubi debet tractari
discuti examinari
debent esse libera seu liber a gentibus armorum et omni
congregatione earundem ut tandem libere
paciffice secure et quiete et absque aliquo timore violentia seu
inpressione dictum negotium possit tractari discuti et examinari
principari mediari et finiri
lune clarius ac sole limpidius nothorie et
maniffeste potest videri quod dicta villa
Alcaynici non est tuta nec secura immo evidentissime suspecta ex
causis predictis et alias. Nec etiam honorabilis Egidius Roderici
de Liori assertus vicegerens gubernatoris in dicto regno
Aragonum et Johannes Eximini Cerdan justitia ejusdem regni
qui ad dictam villam Alcanyiçii novam fecerunt convocationem
et in eadem intuuntur presidere sunt persone idonee comunes ac omni
exceptione comuni majores immo evidenter suspecte et tales a quibus
non posset in hoc negotio verum libramen justitie repputari. Et
ulterius per juris doctrinam ac tacti evidentiam potest videri quod
dicta convocatio noviter per eos fieri attemptata ad dictam
villam Alcanicii peccat evidenter in materia et in forma:
in materia ideo quia in dicta convocatione si ita dici
mereatur quod absit non intervenerint deputati dicti regni
quibus administratio et gubernaculum ejusdem ac totius reipublice
fuit comissa et per consequens ad ipsos solos dipputatos pertinet
convocare et non ad eos qui dictam fecerunt convocationem
et in eadem volunt presidere: nam posito quod ad eos aut ad alterum
eorum pertineat aliqua jurisdictio non tamen ad ipsos sed ad ipsos
dipputatos pertinet administratio et provisio dicte pro convocationis
cum non possit esse major salus reipublice quam unum verum
regem et dominum ibi preesse: et ideo talis investigatio seu
veri regis et principis una
cum suis incidentibus deppentibus ac emergentibus ex eisdem pertinet
ad dictos prenominatos et non ad eos. Et posito
pro vero quod in parlamento celebrato ultimo loco in dicta civitate
Calatoyubii fuisset delliberata dicta convocatio illa
tamen fuit facta et concordata sub certis modis et formis et in eis
fuerunt servata modo rupta facta prout in serie cappitulorum
inde concordatorum taliter est videre: item vero fuit
concordatum ibi ad certum tempus et illud est jamque effluxum.
Item posito sed non concesso quod dicta
convocatio delliberata duraret propter ea que tamen que postea
emerserunt et nominanter que subsequenter fuerunt debebat nunc etiam
debet per dictos dipputatos noviter delliberari et provideri ac
taliter fieri quod impedimenta ac
convenientia supradicta totaliter de medio tollantur et predisponi et
ordinari in loco congruo et idoneo de modo nove convocationis fiende
tandem cum pacis tranquillitatis ad
notitiam veri regis valeat perveniri. Peccat in forma quia dicti
deputati debebant per se aut per eorum dominationem seu requisitionem
dictam facere convocationem et cum ipsi
dictam non fecerunt convocationem nec fieri fecerunt sicut seriose
patet per patentes ac convocatorias literas per dictos assertum
viscesgerentem gubernatoris et justitiam hinc inde missas merito
sequitur quod dicta et facta per eos convocatio non valuit
neque tenuit nec aliquem de jure sortita
fuit effectum: nam secundum juns paginam si alicui maxime
ab homine causato additur certus modus et forma si illa non servantur
omnia eorum nec que in contrarium fecerunt absque mora. Pro tanto ego
Enecus de Casp scutiffer habitador ville de Casp
procurator substitutus ad Anthonio de Turribus utriusque juris
doctore qui plenum habet posse substituendi a reverendo in Cristo
patre ffratre Petro Rodericy de Moros castellano
Emposte ac dipputato dicti regni a nobili Anthonio
de Luna ejusdem regni dipputato a nobili Artaldo Dalagon
majore dierum ejusdem regni dipputato subrogato in locum nobilis
Ferdinandi Lupi de Luna quondam a nobilibus Guillelmo
Raymundi de Munchada domino locorum de Mequinença et de
Vallobar Francisco Dalagon minore dierum et Petro
Dalagon Johanne Lupi de Luna Artaldo Dalagon minore
dierum a militibus Johanne Eximini de Salanova Fraderico
Dorries Garcia de Sesse minore dierum et Petro de Pomara scutifferis
Fertuno Didaci Destorren Sancio Dantillo Francisco Dorries Geraldo
Petri de Tallur Ferrario de Santo Petro Sancio Petro de Ayerbe
Johanne Eximini de Vilalba et Johanne Dordas: considerans quod
dicti mei principales neque ego possemus
tute nec secure ad dictam villam Alcanyiçii accedere
absque timore mortis et cruciatu corporis propter predictas
inhumanitates ac rigorosas exequtiones que per presidentes in eodem
fuerunt et propter notoriam et evidentem non securitatem dicte ville
Alcanicii nec presidentium in eadem ex causis et rationibus
superius enarratis coram vobis honorabilibus justitiis juratis et
probis hominibus ville ac loci de Maella et de
Favara tanquam publicis et autenticis personis ad hoc
specialiter convocatis in hiis scriptis nomine et virtute dicti mei
principalis ac principalium suorum et meorum superius nominatorum una
cum adherentibus ac imposterum quomodocumque eis adherere volentibus
dicte nominate convocationi si tali et
tanto nomine deceat nuncupari quod tamen absit non assentio immo
expresse illi disentio innominatim et expresse contradico et illam
juxta vestris impugno: notifficans vobis quod dictus meus principalis
et ejus principales per me eorundem organum eidem convocationi non
assentio immo expresse disentio et eidem contradico et toto conamine
eam impugno causis et rationibus superius dictis et signanter propter
periclium perorrocentiam et non securitatem dicti loci seu ville
Alcanicii prout omnia hec jamdicta fuerant et toti mundo notoria
existerent et etiam considerato quod dicta villa Alcanicii est
sub imperio et dominatione filii unius ex competitoribus dictorum
regnorum et terrarum corone regni Aragonis.
Signifficans etiam vobis ut autenticis personis quod principales
superius nominati ad dictam villam non accederent nec tute nec secure
accedere possent ex causis jamdictis et
specifficatis protestando ab expresse nominibus quibus supra de
nullitate ac invalidatione actitatorum ac de quibuscumque actibus in
dicta asserta convocatione Alcanicii factis sive gestis
et de aliis quibuscumque in predictis et circa ea de cetero fiendis
seu gerendis: immo dicti mei principales et ego eorum nomine vos
requiro quatenus presidentibus in dicto vocato parlamento
ville Alcanicii dignemini intimare per dictam assertam
convocationem per eos factam et literas predicta actione emanatas
prout de facto processerunt quatenus de facto revocent cum hoc ratio
juris exposcat nam dicti depputati superius nominati se vel eorum
procuratores sunt presti et parati et ego substitutus procurator
eorum vice et nomine hoc offero in hiis scriptis de providendo
ratione dictarum causarum et novitatum una cum aliis condiputatis
hujus regni ita videlicet quod omnia mora postposita fiat convocatio
in aliquo loco idoneo tuto ubi regnicole hujus regni possint sub
tranquilla pacis securitate venire secure residere ac absque aliquali
metu seu impressione residentiam facere
personalem ut tandem ibidem demum tale et
tantum negotium possit mature digeri ac debitum suum sortiri. Et
etiam dicti alii superius nominati qui non sunt in numero dictorum
diputatorum pro se et eorum adherentibus ac in futurum adherere
volentibus sunt presti et parati ac hoc eorum nomine ego procurator
predictus offero assentire esse et realiter venire ad dictum locum
seu villam secure et idonee eligendum seu eligendam pro tractando
comunicando concordando et alias debite procedendo una cum aliis
regnicolis super facto dicte successionis: signifficans etiam vobis
quod si predicta omnia et singula facere et complere recusant et
attemtabitur ad debitum ac primevum statum non reducunt dicti
depputati superius nominati delliberabunt super convocatione noviter
fienda in aliquo loco tuto et securo seu villa tuta et secura et
alias in hiis providendo prout erit utile et expediens ac fuerit bene
visum pro utilitate ac conservatione reipublice et expeditione
dicti ardui et felicis negotii juxta eorum possibilitatem laborando.
Et nichilominus ego procurator predictus nomine et vice dictorum
meorum principalium vos requiro tanquam nobiles predictas publicas et
autentiquas personas de quarum fide et legalitate dicti mei
principales conffidunt et etiam ego confido quatenus omnia et singula
superius enarrata protestata et requisita dignemini intimare dicto
parlamento quod nunch de facto celebratur in dicta villa
Alcanicii et assertis presidentibus in eadem cum ex causis
predictis dicti principales mei nec ego simus ausi ibi accedere nec
omnia supradicta eis personaliter intimare et ita per vos fieri in
subsidium justitie postulo et requiro offerens me vice et nomine
principalium meorum similia facere pro
vobis cum locus fuerit et necessitas postulaverit.
Et no
resmenos el present parlament et presidentes aquell
considerantes que por la resposta por las vuestras reverencias et
notables saviesas a ellos feyta no fuesse feyto prejudicio ni danyo
alguno contra las franquezas usos privilegios et antiguas costumbres
del dito regno e cosa publica de aquell en aqueste scripto protestan
contra la sobredita requesta non consintiendo en aquella antes
como seya vista seyer feyta contra libertades et antiguas
costumbres del dito regno aquella impugnan e en tanto quanto pueden a
aquella resisten rogando e requirendovos a superbabundant cautela que
a los ditos aplegados en la dita vila Dalcanyiç no
hayades por parlament ni com ellos tractedes
ni fagades algunos actos assi como a parlament antes vos
placia sobrel feyto de la dita benaventurada
succession de los ditos regnos et terras et preparatorios de
aquella tractar e comunicar con ell present parlament
de la dita vila de Mequinença el qual yes
verdadero parlament Daragon: en otra manera si el contrario
por vosotros sera feyto la qual cosa el present parlament no
creye protesta que por algunos actos por vosotros con aquellos
qui son en la dita vila Dalcanyiç feytos e
daqui adelante fahedores no seya feyto alguno
prejudicio al diyto reyno Daragon ni a las libertades daquell
antes seya todo casso vano e nullo. E la present
requisicion e protestacion requiere el present parlament seyer
ensertada en vuestros actos publicos
del dito vuestro parlament de la presentacion
de la qual el dito parlament de Aragon staran a relacion
del portador de la present el qual ha jurado en poder de los
dipputados de fazer verdadera relacion.
Dada en la villa de Mequinença a III de dehembre anno
a nativitate Domini millessimo quadringentessimo undecimo. La qual
yes seyallada com el siello del dito
castellan Demposta por absencia de Bartholomeu Vicent
notario de los deputados en poder del qual yes el
siello de la dita diputacion.
Fueron leídas además
otras dos cartas: una de los jurados de Valencia, en la que se
quejaban de los desafueros cometidos por el noble Bernardo de
Centelles y manifestaban que solo por consideración al mal estado
del pais había suspendido la ciudad el adoptar contra él
medidas hostiles; y otra de Bartolomé Miralles, lugarteniente
de gobernador en el territorio situado aquende el río
Uxó, en la que se sinceraba de algunos cargos que creía
se habían hecho en el parlamento contra su administración.
Ultimamente, se trató también en este día
del pago de algunos salarios.

Sesión del día 9.

Los
embajadores de Mallorca presentaron y pidieron fuese leído el
siguiente escrito.

Núm. 274. Tom.
18. fol. 1202.

Com los honorables jurats et consell
general de regne de Mallorques representants lo general
de tots los stats de aquell molt reverends egregis nobles e
honorables parlaments dels regnes Darago de Valencia
e del principat de Cathalunya tinguessen per cert e notori axi
com es que la universitat et comuna congregacio concordable o gran o
pocha dels dits regnes e principat ab lo regne de
Mallorques ensemps axi com a quatre parts
intellectuals unides e inseparadament et fahents
quatre torres forts et inexpugnables et la força
invisible de la majestat e corona reyal pertangues
axi com vertaderament fa e no alcun o alcuns
dells separablament o hun o dos o tres sens
lo quart la examinacio conexença
discussio e declaracio de la justicia a qui pertany la tan alta
corona senyoria e successio reyal e qui deu esser nostre
vertader rey e senyor e semblantment tots los altres
actes vies e disposicions dretes et patents portants al dit tan
necessari et desitgat terme e la dita universitat haverse
constituir de las dites quatre parts intellectuals e en la
qual alguna daquelles no ha mes ni menys potestat essencial
que laltre ni discussio examinacio o arreglament de la
altre car no mes pertany al principat de Cathalunya
fer en la dita universitat axi com a quarta part
aquella constituhir potestat et auctoritat de regonexer
examinar discutir declarar e publicar qui deu esser e es per justicia
son princep e comte de Barchinona que qui deu
esser e rey Darago e de Valencia e de Mallorques
e per semblant no menys pertany al regne de Mallorques qui es
o esser deu rey de Arago e de Valencia e comte
de Barchinona que qui es o esser deu rey de Mallorques et
axi dels altres: e sis pensassen los dits
honorables jurats e general consell altre esser la crehença
o intencio dels dits molt reverends nobles e honorables parlaments
dels dits regnes e principat la qual fora notoria
error no hagueren elegits ne tremesos assi lurs
missatgers per esser e entervenir en lo deute segons comu
general e concordable aplech de tots los dits regnes e
principat per retre lur deute segons dreta feheltat
e naturalesa a la regonexença
examinacio discussio e publicacio de la
justicia del qui deu esser rey e senyor universal dels dits
tres regnes e comdat. Ans en tal e tant erronea
oppinio de la qual Deus guart los dits regnes e principat
hagueren elegida altre via aquella per la qual
als mils que poguessen salvassen lo deute de lur
leyaltat fe e naturalesa al qui es e esser deu universal rey
e senyor de tots. On com ara en tant longa vaccacio de
la presidencia e corona reyal et incertitud de vera
conexença e
publicacio de qui deu esser nostre ver rey e senyor
en la longuesa de la qual lo regne de Mallorques es
sens algun carrech culpa o nota alcuns volents
la segona intencio premetrer o proposar a la primera e fer del
publich interes privat e familiar de que ses dilatada
fins aci e dilatara mentre dur la regonexença
de la justicia del qui es et esser Deu nostre ver rey e
senyor ço que es molt
desplasent al dit regne de Mallorques qui es sens algun
carrech o culpa per varies e
notoriament erroneas oppinions
sesforcen a minuar e diminuir la essencia e
auctoritat et potestat de la quarta part que representada
vertaderament lo regne de Mallorques ha e haver deu en lo
general et comu aplech concordador dels dits tres
regnes e principat axi en la regonexença
discussio e diffinicio de la justicia de la dita successio
com en tots los altres actes dependents emergents dispositius
o annexes a unica presidencia o monarchia
reyal publicar declarar e constituhir sobre tots los
regnes e principat de la corona reyal. E a sobrehabundant
cautela mes que de necessitat per haver la intencio et resposta certa
sobre la dita erronea oppinio et no vera ne
alguna dubitacio en Berenguer de Tagamanent cavaller
A. de Mur doctor en decrets e Jacme Aberti
missatgers del dit regne de Mallorques e representants lo
univers daquell dissapte prop passat a V del present mes de
dehembre
intimaren en lo present molt reverend molt noble
et honorable parlament del dit principat la intimacio et
requesta de la tenor seguent. - Com durant
la incertitud et perplexa
prossequcio de la justicia etcetera.
Superius est inserta sub dicto kalendario quinte diei currentis
mensis etcetera. - De
la qual requerim esserlos feta per lo discret en
Berenguer Spigoler notari et scriva del dit parlament
carta publica. E fins aci no han havuda alguna resposta
del dit parlament. Per tant ara a sobrehabundant cautela expressants
e declarants lur intencio e dels dits honorables lurs
principals et clara et sens ficcio velament
pallissada o carga requeren en aquests scrits de la primera
requesta per ells feta a la qual dins lo terme de la
constitucio de Cathalunya nols es stat respost esserlos
feta et liurada et closa carta publica per lo
dit Berenguer Spigoler notari sens resposta per deute de son
offici et segrament: e requiren ab la present esserlos
feta per lo present molt reverend molt noble et honorable
parlament certa et clara resposta de lur intencio per ço que
ab aquella hauda sen puixen de present retornar al
regne de Mallorques et refferir aquella al general consell del
dit regne quiy provehira al
mils que pora satisfahent al deute de lur
faeltat et naturalesa. Protestants que fins aci no ha
stat stava ne daqui avant stara per lo dit regne lo
aplech comu et concordable de tots los
regnes e principat per regonexer discutir diffinir e declarar
la justicia de la dita successio reyal ne al present pretenen
interes de loch ne presidents ne guardes ne deffensions o
intimacio dels competitors ne nombre e qualitat de persones del comu
aplech ne forma de la discussio o conclusio: ans son e
seran contents de la successio fahedora
en comuna concordia dels dos regnes et principat
dels dits preambols et dispositius a la dita examinacio
et diffinicio de la justicia pus sien tractats axi
com cascun dels altres dos regnes e principat e en lo
dit aplech hajen axi com haver deuen tantes veus e loch
seguons cascuns dels altres dos regnes e
principat e per conseguent perills alguns scandils o
sinistres per la dilacio en que no han culpa contingents nos puxen
a ells o al dit regne imputar: e de la present requeren
esserlos feta e liurada carta publica per lo
notari present.

Sesión del día 10.

Reunióse el
parlamento por la mañana; pero habiéndose dado noticia de que en
este dia debía entrar en Tortosa el obispo de Barcelona, se prorogó
la sesión para la tarde del mismo día.

Congregado, pues, a la hora señalada, presentáronse varios
embajadores del parlamento valenciano reunido en Vinaroz y de los
barones, nobles, caballeros y hombres de paraje llama dos forans de
aquel reino, para dar las gracias al parlamento por lo mucho que
había trabajado en pro de la «concordia que unos con otros estaban
próximos a celebrar. Acordóse por lo mismo nombrar una comisión
que, entendiéndose con dichos mensajeros, cuidase de que fuese
llevada a buen término dicha concordia. Ultimamente se leyó
una carta de los jurados de Castellón de la Plana, en la que se
quejaban y pedían remedio contra las vejaciones que les estaba
causando el noble Bernardo de Centelles.

Sesión del día 12.

Invirtióse toda en acordar el pago de algunos sueldos y
otras cantidades.

Sesión del día 15.

Se abrió con
la lectura de la siguiente carta:  



Núm. 275. Tom. 18. Fol. 1212.

Als
molt reverends egregis nobles e honorables senyors lo parlament
general del principat de Catalunya. - Molt reverends egregis nobles
et honorables senyors: sabut per relacio dels nostres missatgers aqui
derrerament destinats com per via de parer aqui es stat concordat que
un missatger per part vostra et altre per la nostre sien
tramesos en la plana de Burriana per fer cessar algunes
novitats e actes enormes alli attemptats et fets contra les
viles de Castello e Villareal et
singulars de aquelles desijants prepararnos e donar
loch et manera tant com en nosaltres es a unitat
concordia tranquillitat et repos en lo regne havem de
continent elet per missager nostre per la dita raho
lo honorable mossen Johan de Moya doctor en decrets vicari
general e procurador del molt reverent pare en Crist lo bisbe
de Valencia. Perque avisantvos de las ditas coses les
vostres reverencies nobleses e saviesas
molt honorables pregam affectuosament que placia a aquells
elegir e trametre lur missager per la
dita raho destinador segons es dit a fi que aquell e lo
dit mossen Johan ensemps sen vagen per provehir e fer
cessar les novitats dessus dites certifficantsnos sius
plaura loch dia e hora e quant se trobaran e
sajustaran los dits missagers per prosseguir son
viatge. E si coses algunes molt reverends egregis nobles e honorables
senyors vos son plasents scrivitsnosen
fiablament. E sia vostra guarda Lesperit sant.
Scrita en Vinalaros et sagellada ab lo
sagell secret del reverend bisbe de Valencia a XIII de
dehembre del any MCCCCXI. Lo parlament general del
regne de Valencia apparellat a vostra honor.

Después
de haberse acordado que la carta que antecede pasase a la comisión
que entendía en el asunto, compareció en el parlamento y presentó
su poder el religioso Fr. Juan Marqués, procurador del obispo de
Elna.
Por la tarde de este mismo día se reunió la
comisión nombrada en la sesión del día 10, y acordó delegar sus
facultades en Bonanato Pere, para que pasase a Valencia junto
con los mensajeros de aquel reino y provisto de los necesarios
despachos, para acabar de poner término a la discordia que allí
reinaba.

Sesión del día 16.

Presentáronse en este
día Bartolomé Çacosta y Guillermo Catalá, enviados
por Raimundo Çatrilla y por los conselleres de Alguer, con el
encargo de pedir socorros para el reino de Cerdeña, y de hacer
presente el ofrecimiento de Nicoloso de Auria o Doria que
había prometido armar y dar sueldo por su cuenta a doscientos
jinetes que hiciesen la guerra a favor de la corona de Aragon
contra el vizconde de Narbona y el jenovés micer
Casadoria. Comparecieron también otros enviados del mismo
Nicoloso para igual objeto, y leídas sus cartas, credencial de dicho
Doria y comendatoria de los diputados de Cataluña,
esplicaron su embajada y presentaron también otra carta del
sobredicho Çatrilla, concebida en estos términos:

Núm.
276. Tom 18. fol. 1221.

Als molt reverends e molts nobles et
molt honorables senyors lo parlament general de Cathalunya. Molt
reverends e molt nobles e molt honorables senyors. De mi e de tots
altres officials se pertany scriure e supplicar per aquells
qui be e leyalment han servit e servexen la casa de
Arago et tot son regne: hon senyors
com assi sia vengut lo noble en Johan
Distria germa de micer Vinxincello Distria comte
de Corsega per lo senyor rey nostre
de Arago per servir hic lo dit senyor ab
D corsors qui venien a sou de micer Nicholoso
Doria vassall e sotsmes del dit senyor per
fer guerra contra micer Casadoria jenoves enamich
principal del dit jenoves e de sos sotsmesos e
qui han pres e levat al senyor rey lo castell de
Longosardo: e lo vezcomte de Narbona qui
es en Sacer sabent la lur venguda ab
la gent de Sacer als fets scontrar en lo cami et
han morts entorn CCC ultra los presos et
dels quals ha venguts en aquesta vila ab
lo dit Johan en torn LX: lo qual lo
dit Johan ha molt servit e treballat per la honor de la casa de
Arago et per exalçament de aquella e sen vaja davant la
presencia del dit senyor si es elet et davant vosaltres per
alcuns affers: per ço molt humilment et affectuosa supplicam
la vostra molt gran saviesa que havent lo dit Johan Distria
per recomanat vullats eus placia per vostra gran
bonesa vers aquell fer tal gracia que a ell sia
proffit e honor per manera que los altres servidors del
dit senyor ne prenguen exemple e hajen millor
cor de servir hinc lo dit senyor e la sua casa.
E si a vosaltres plau res que yo faça
aci manats. Scrite en Lalguer a
XXVII del mes de nohembre. Ramon Çatrilla guovernador
del cap de Lugudor apparellat a vostres manaments.

Oídas las embajadas y leídas las cartas que anteceden, se
acordó que pasase a la comisión de los veinticuatro el asunto de
que en ellas se trataba. A invitación del parlamento, y con la mira
de estrechar más y más sus lazos de fraternidad con Cataluña,
consintieron los embajadores de Mallorca en retirar las reclamaciones
que tenían presentadas, particularmente en la sesión del día 9.
Dióse después cuenta del nombramiento de Bonanato Pere, hecho el
día 15; y últimamente se trató del pago de varias cantidades.

Sesión del día 17.

Reunióse el parlamento pero no hubo deliberación.

Sesión del día 19 (1).
(1) El día 18, reunida la comisión
respectiva en casa del arzobispo de Tarragona, hizo el nombramiento
de las personas que debían pasar a Alcañiz a verse con los
aragoneses, según se había tratado ya en la sesión del día 5.

Con motivo de estar próximos a entrar en Tortosa los
embajadores de Francia, se acordó que no se les permitiese la
entrada con mayor séquito que el de setenta personas; que se les
obligase a prestar las mismas seguridades que a los individuos del
parlamento, y que saliese Alberto Çatrilla a recibirles y
notificarles estas disposiciones.

Sesión del día 22.

Matías Puig dio cuenta de su embajada al infante de
Castilla, y presentó para ser leída la siguiente carta:

Núm.
277. Tom. 18. fol. 1230.

A los muy reverendos padres en
Cristo et a los otros nobles e honorables personas del
parlamento del principado de Cathalunya ayuntados en el
parlamento de Tortosa. Reverendos padres en Cristo: yo el
infante don Ferrando nieto del muy noble rey don Petro de
Aragon que Dios
perdone vos embio mucho saludar e esso
mesmo a los otros nobles e honorables personas del parlamento
del principado de Cathalunya ayuntados en el parlamento
de Tortosa como aquellos que mucho amo e precio e por
quien querria que Dios diesse mucha honra et
buena ventura. Fagovos saber que vi la carta de crehença
que a vos plago de me embiar com mossen Macian
dez Puechs que a mi embiastes por vuestro embaxador:
el qual por virtud de la crehença me dicho et regracio
de vuestra parte que por ell bien avenir de los negocios de la
declaracion de la succession que se devia fazer
desos regnos se podiesse conoscer et
essaminar liberamente sin temor et terror alguna
et veniessedes breumente en conoscencia de
vuestro rey et principe et senyor me plaguesse
de mandar que non entrassen gentes castellanas
algunas destos reynos en esse reyno e que
la gente de castellanos que agora alla stava
mandasse luego salir porque los parlamentos ayuntados
puidessen sint ningun embargo et temor venir en
conoscencia de su rey e senyor lo
qual ya por otros vuestros embaxadores que a mi haviedes
enbiado me haviades requerido que fiziese assi
e que fasta aqua les talas gientes de
nacion castellana que dentro en esto regno eran
salidas: e por ende que de vuestra parte me requeria que yo
luego sin otra dilacion mandasse que mas gentes de nacion
castellana non consentisse entrar en esse regno
e que los que dentro eran mandasse luego salir et si
non que protestava que el dicho parlamiento de
Cathalunya ende proviesse commo por razon
de justicia deviesse: e que certifficava por vuestra
parte e sa mandado fazer a cada uno de los otros
competitores este mesmo requerimento. E visto
por mi la proposicion et requirimiento fetxo por el dicho
mossen Macian vuestro embaxador et respondido a aquella
en quanto atanne a los trabajos a qui nos havedes
despuesas et expensas que diziedes que haviedes fexo
por traher a devida conclusion que este negocio se termina por
justicia e del bueno zelo que hoviestes et
havedes cerqua de la justicia esto vos agradesco
yo mucho: por en quanto atanen al requerimiento que el dicho
mossen Macian me fizo de vuestra parte que non
consentisse entrar gentes en este regno e las que
dentro eran mandasse salir luego et que esto mesmo
requerimiento haviades
mandado fazer a los otros competitores desto yo
fui mucho maravellado de vosotros que me embiades
requerir tal cosa en caso que por vuestra parte a los otros
competitores lo ayades fecho requerir. Las
razones por que son estas: porque vosotros bien sabedes como
yo fasta aqui sempre he procurado e procuro porquel
este negocio haya bien determinacion por justicia et que
siempre fue e es esto mi proposito. Et como seya claro
que alguno de los otros competitores hayan fecho
municiones et impedimientos por embargar la justicia et hayan
sostenido a don Anthon de Luna et a los otros
mathadores et culpantes en la muerte tan terrible como
fue fecha al archebispo de Saragosa et como sea notorio
en todo esse regno que las gentes que en el son
entrades en Valencia de los parientes del dicho archibispo
non hayan fecho mal nin dampno nin sinrazon
alguna a ninguna persona nin fechos otras
impedimiencias algunas que embargassen la determinacion
de la justicia antes es nothorio e claro que han
fecho muy grandes servetchos regeriendo a los de
mala intencion et a los tales matadores que non hoviessen
logar de fazer semejantes males et han fecho
venir gracias haya nuestro Senyor Dios este negocio a bueno e devido
estado pora que se declare la dicha succesion por
justicia porque por scritura non podia tan largament
declarar e demostrarvosne buena intencion e proposito que yo
hove et he siempre en estos negocios: por
ende prestament los embaxadores del rey mi senyor
et mi sobrino et mios que alla stan yran
o embiaran a eso parlamento a vos notifficar et declarar mas
larga e complidament mi entencion e voluntad qual es
cerqua del bien publico destos regnos et
de la determinacion de la justicia a vos daran mas complida resposta
et razon al dicho vuestro requirimento. Et si otras cosas
algunas de aca vos plazen que yo buenamientre
pueda fazer por honras vuestras embiatmelas dizir
car yo las fare de grado. Dada en la mi vila
de Mondeiar siete dias de deziembre. Jup .... Ana la
fiz. Yo el infante. Diego Ferrandez de Vadillo escribano
de mi senyor el infante por su mandado.

Después de la
carta antecedente fueron leídos los documentos que siguen:

Núm.
278. Tom. 18. Fol. 1232.

In Dei nomine amen. Noverint universi
presentem seriem inspecturi quod anno a nativitate Domini millessimo
CCCC undecimo die vero sabbati quinta mensis decembris hora ultima
diei ejusdem inclito domino Ferdinando infante Castelle in
loco de Mondeiar diocesis Toletanensis
regnique Castelle cum sua curia residente honorabilis Mathias
de Podio miles ambaxiator ad dictum dominum infantem
missus per multum reverendissimos nobiles ac honorabiles viros
dominos de parlamento generali principatus Cathalonie pro nunc
congregato in civitate Dertuse
in mei Michaelis de Rypis majore dierum auctoritate apostolica
notarii infrascripti qui cum dicto honorabile ambaxiatore ad dictum
locum veneram pro notario ac egregiorum virorum dominorum don Enrici
magistri de Calatrava Petri Afan de Ribera adelantado de la
Andelozia et reverendi domini episcopi legionensis
Garcie Fernandiç Manrique Diego Fernandiç de Vadillo et Guterrii
Diez secretariorum dicti domini infantis ac Anthonii de Vi
domicelli ville Perpiniani presentia qui quidem dictus
infans una cum omnibus suppranominatis quos ego dictus et
subscriptus notarius vocavi atque rogavi ad hec pro testibus presens
erat in quodam palacio dicti loci videlicet in quadam
retrocamera ejusdem palacii explicavit dicto domino infanti
ambaxatam suam factaque explicatione jamdicte ambaxiate per dictum
honorabilem ambaxiatorem confestim dictus honorabilis ambaxiator
dixit michi dicto et infrascripto notario hec verba:
En notari yo
en nom e per part del parlament de Catalunya per qui som
trames al molt alt senyor infant vos requir axi
com a notari apostolical que façats et a mi liurets
com lan volre carta publica de la explicacio de la mia
ambaxada. E mes avant vos requir axi com a
notari damunt dit que publiquets et intimets a
la molt alta e gran senyoria del dit molt magniffic senyor infant
aquesta cedula de paper et les coses en aquella
continuades et scrites:
Tradendo
michi dicto notario quandam cedulam papiream exortationem
requisitionem protestationem et alia in se continentem. Egoque
notarius pretactus incontinenti predictis requisitionibus michi
factis per dictum honorabilem ambaxiatorem recepi a manibus ejusdem
dictam cedulam cumque illam et contenta in ea intimare atque legere
vellem predicto domino infanti petita prius et per me obtenta venia
atque licentia prenarratus dominus infans dixit michi notario supra
et subscripto hec verba vel similia in effectu in suo vulgari:

Yo e aquexa cedula per intimada et donatsmen copia
per ço que hi puxa respondra: e per tal com vos sots
notari apostolical volria mellor quen hinc
haja un altre apostolical de la mia cort et abduys
farets ho mils.
Et statim coram se venire fecit
discretum virum dominum Nicholaum Ferrandiç clericum
zamorensem notarium apostolicum et ipso et omnibus predictis
testibus presentibus ego jamdictus notarius ilico tradidi copiam
dicto domino infanti de predicta cedula cum jam illam tenerem
perfectam: de quibus omnibus et singulis sic factis et sequtis dictus
honorabilis ambaxiator requisivit per me fieri sibique nomine
jamdicti parlamenti tradi unum et plura publicum et publica
instrumenta presentibus testibus supradictis. Tenor autem pretacte
cedule continebatur sub verbis istis talisque erat.
- Molt alt e
molt magniffich senyor com apres
la molt dolorosa mort del molt alt e molt excellent princep e
senyor lo senyor rey don Marti de gloriosa memoria lo
parlament del principat de Cathalunya ara ajustat en la ciutat
de Tortosa ab cura sollicita e fervent studi no
perdonant a treballs et despeses molt grans zelant per ses
innades e intactes feheltat e naturalesa haver conexença de
son indubitat rey princep e senyor per lo
dret cami de pura justicia tots temps caminant haja molt treballat et
uy sens repos ab los altres parlaments dels
regnes a la reyal corona Darago sotsmeses de tot son
saber e sfforç treball en trobar aquella: e com senyor tan
alt misteri com es la discussio de la justicia de la successio de la
reyal corona Darago requira gran puritat digesta et madura
conexença ab dilacions
necesaries notable solempnitat libera et tranquilla
voluntat et indubitada libertat segons senyor vostra gran
magnificencia en la qual la divinal Majestat ha infuses moltes
singulars gracias et virtuts clarament coneix: et armada
potencia senyor mayorment daquells qui pretenen haver dret en la dita
successio sia o puxa esser alcuna terror o temor la qual poria
empaxar o indegudament cuytar o precipitar la dita
madura et solempne conexença et afflaquir o deslibertar
la voluntat e puritat daquells qui haurien a entendre en la
examinacio et disqusicio de la dita justicia la cual cosa
senyor en lo divinal sguard es molt carregosa et en lo
mon pernicios exemple mayorment a senyor catholich qui
deu esser luminar de operacions virtuoses: com donques
senyor molt magniffich ab vostra permissio hajen
entrades en lo regne Daragon moltes gents darmes de la
nacio castellana et segons comuna fama sen hi speren
mes entrar e vostra senyoria sia stada per missagers
del dit parlament benignament et graciosa pregada exortada et
degudament requesta que li plagues prestament provehir que mes gent
darmes en lo dit regne no entras et aquella qui entrada hi es
ne degues exir e asso senyor lo dit parlament
encara no ha pogud obtenir de vostra senyoria qui ab
vostra gran reverencia parlant es cosa de admiracio digna: pero
senyor molt magniffich lo dit parlament encara confiant
de vostra gran justicia et de la sana et santa intencio que tots
temps havets hauda e mostrada en los affers de
la dita successio e en los cordials amor et affeccio que
portats als dits regnes et principat e als naturals de
aquells ab los presents scrits ab deguda reverencia et
ab gran affeccio vos prega excita et per justicia vos
requer queus placia sens triga provehir et
manar que mes gents darmes en lo dit regne Darago no entren et
aquelles qui entrades si son breument no isquen e que no sia
procehit en res de fet per que dilacio o destorp en los
affers de la dita successio se pogues seguir. E asso
senyor molt magniffich lo dit parlament vos haura a exhuberant
gracia e singular benefici del alt misteri de la investigacio per
pura justicia fahedora de la successio de la reyal corona Darago:
e si cas era senyor so que per alguna manera no es presumidor
que en e sobre les dites coses vostra magnifficencia no volgues o
dilatas degudament provehir yo Mecia dez Puig cavaller
ambaxador per lo dit parlament a la dita magnifficencia
per asso tremes ab beneplacit e voluntat de aquella en
nom e per part del dit parlament per descarrech de aquell a
vostra reverencia protest de totes penes e remeys per raho
e justicia en semblant cas imposades e permeses. E notiffich
senyor a vostra senyoria que semblants prechs exortacions
requestes e protestacions ha fets lo dit parlament als altres
competitors qui han meses o entenen metre gents
darmes en los dits regnes et principat. Requirent vos notari
que de les dites coses façats e liurets al dit
parlament et a mi en nom de aquell carta et cartes publiques.

- Successive vero die lune septima dictorum mensis et anni hora
tertia vel inde circa predictus dominus infans in predicto suo
palacio jamdicti loci de Mondejar et in predicta retrocamera
personaliter existens in mei dicti et infrascripti notarii et horum
testium videlicet dominorum don Enrici magistri de Calatrava Petri
Affan de Ribera adelantado de la Andelozia et Garcie Ferrandiç
Manrrique Johannis Alfonsi de Toro legum doctoris Joannis Vasquez
cavallerii Diego Fernandiç de Vadillo et Guterri Diez secretariorum
dicti domini infantis presentia dedidit et tradidit dicto Diego
Fernandiz quandam cedulam papiri mandando eidem quatenus ipsa et
contenta in eadem legeret et intimaret dicto honorabili ambaxiatori
qui ibidem coram dicto domino infanti presens erat: dictusque Diego
dicto mandato habito confestim dictam cedulam legit in presentia
dictorum testium publice et intimavit dicto domino ambaxiatori: et
ipsa perlecta et intimata dictus dominus infans dixit mihi jamdicto
et subscripto notario hec verba in suo vulgari vel
similia in effectu:
Yo do aquesta resposta a les coses que
mossen Macia ma intimades en nom del parlament de Catalunya et
continuatsla al peu de aquelles sots una matexa
carta et darmen hets copia si mester lan
haure: Presentibus testibus superius proxime dictis. In jamdicta
proxime cedula verba scripta erant sequentia. - El muy alto et muy
poderoso et muy sclarecido principe et senyor infante don Ferrando
nieto del muy noble rey don Piedro Daragon que Dios perdone
vista et la proposicion et requerimiento que li fue feyto por mossen
Macian Despuchs en nombre del parlamento del principado de
Cathalunya e respondiendo al dicho requirimento dihesse: que
en quanto atane a los trebaios a que el dicho
parlamiento diesse que se ha despuestos et
expensas que han feyto por traher a devida
conclusion que el negocio de la succession de la corona
reyal Daragon se determene por justicia e del buen zelo
que han havido et han cerqua de la justicia el
dicho senyor infant desse que gelo gradesce
(se
lo agradece): de
parte del dicho parlamento que non consentiesse entrar
gentes en el dicho regno e las que dentro eran mandasse
salir luego e que este mesmo requirimiento havia
mandado fazer el dicho parlamento a los competitores.
El dicho señor infante dize que es
mucho maravellado de los del dicho parlamiento en le
embiar requerir. Las razones por que son estas: porque los del
dicho parlamento sabien bien como ell siempre fasta
aque ha procurado
et procura por que este negocio haya breve determinacion por
justicia e porque siempre fue et es esti su proposito:
e que como seya claro que alcuno de los otros
competitores haya fecho algunos movimientos et impedimientos
por embargar la justicia e haya sostenido a don Anthonio de Luna
et a los otros matadores et culpantes en muerte tan
terrible como fue fecha al archebispo de Çaragosa e
esto mesmo seya notorio en todo este regno que las
gentes que en ell son entrades en Valencia de los
parientes del dicho archebispo non haya fecho
mal nin danyo nin sinrazon
alcuna a ninguna persona nin fecho otros
impedimientos algunos que embargassen la determicion
de la justicia: mas antes que es notorio e claro que ha fecho
muy grandes servechos requeriendo a los de mala
intencion et a los tales matadores
que non hoviessen lugar de fazer semejantes
males et que han fecho venir gracias haya nuestro Senyor Dios
este negocio a bueno e devido stado pera que se
declarase la dita succession por justicia: e por ende
porque por scriptura el dicho senyor infante non
podria tan largamente declarar e mostrar a
los del dicho parlamento su buena intencion
e proposito que siempre ovo et ha en estos negocios:
por ende dize que prestamente los ambaxadores
del rey su senyor et su subrino et
senyors que estan en el dicho reyno
iran o embiaran al dicho parlamento
a les notifficar et declarar mas larga et complidamente su
intencion e volundat qual es
cerqua del bien destos negocios e del ben
publico de la corona del dicho regno e de la
determinacion de la justicia les quales
de su parte les deian mas complida respuesta et razon
al dicho requirimiento a ell fecho
por el dicho mossen Macian por parte del dicho parlamento: e que
mandava a nos los notarios presentes que pusquessemos
esta respuesta al pie de dicho requirimiento. -
Que fuerunt acta in dicto loco de Mondejar regni
Castelle anno mense diebus presentibus predictis ad premissa
vocatis specialiter et rogatis prout superius continetur.

Terminada
la lectura de dichos documentos, se trató del pago de los salarios
que se debían a algunas personas.

Sesión
del día 23.

Fueron aprobadas las siguientes disposiciones.

Núm. 279. Tom. 18. fol. 1240.

Lo
parlament general etc per squivar totes dilacions et divisions ab
acte solempne et en comuna et plena concordia fa les ordinacions et
actes seguents: Primerament que tota causa questio o debat a present
occorrent o qui per avant accorrera toquants o
concernents solament et inmediata lo fet de la successio axi
com es o sera forma nombre o poder de ambaxades o ambaxadors
o altres presents qui hajan ara o per avant saber o entrevenir per
qualsevol raho o causa via o manera en los fets toquants
segons dessus la manera de la successio reyal axi en
los preparatoris e disposicions com en la final e total
determinacio o conclusio de aquella e axi matex en loch
o lochs poder o poders pratica exequcio e manera scriptures
respostes requestes e protestacions seguretats despeses
salaris et messions et altres qualsevol ordinacions et actes
toquants lo fet tant solament appropinqua de la
successio generalment o toquants axi mateix la
deffensio seguretat eviccio e bon stament
dels castells viles e lochs
hon lo dit parlament se celebra o per avant se
celebrara o en los quals los treballants per la
dita successio hauran star o convenir ara o per avant et no
pus avant ne altre pus general deffenssio
o justicia: sien en lo dit parlament per los
promovedors o altres proposats e si per lo parlament sera en
concordia hauda e feta deliberacio o conclusio o provisio
aquella sia exequtada et si lo parlament no
romandra en concordia que altre vegada en lo primer
parlament prop seguent sia la dita causa tornada
proposar e si lo parlament se concordara sia
exequtat ut supra e si no sen concordara sia haut per
remes a les XXIIIIe persones de
present elegidores per lo dit parlament en la forma
acustumada: e tot ço que aquelles sobre lo dit
punt delliberaran e concordaran o la major part de aquelles en
la qual empero major part hajen a concordar la meytat
de les VIII de cascuna condicio sia haut per ferm et
haja tanta vigor efficacia e virtud com si era per lo
parlament en plena concordia delliberat ordonat et
conclos e per algun no pusqua esser impugnat o
contradit o empatxat per qualsevol raho o causa:
durador tant solament tant com durara lo parlament o ajust
general del principat de Cathalunya e de tots los staments e
condicions de aquell per los fets de la dita succesio e
no pus ans dalli avant sia ex nunc haut
per cassat corregit finat e no fet com se faça
per raho del dit fet e no per als ne a pus temps
o effecte. - Item que si alguna o algunes
de les dites XXIIII persones sera o seran
malaltes empatxades o absents que les
restants de les VIII de aquella condicio de que sera o seran
aytal o aytals persona o persones puxen posar e
elegir altre o altres persones en loch de aquella o aquelles
que seran malaltes o empatxades
o absents: lo poder e loch de la qual e de les
quals dur tant com la malaltia o empatxament o
absencia de aquella o aquelles en loch de qui seran
posades durara: e si aquelles restants de les VIII de aytal
eleccio nos poran concordar les XVI persones de les
altres dues condicions puxen fer la dita eleccio de aquella
condicio de que fallira.
- Item que les dites XXIIIIe
persones hajen a fer segrament solempne etc. de be et
leyalment consellar et que sots virtud de
aquell segrament directament ne indirecta no tractaran
ni tractar faran ni permetran alguna o algunes coses toquants
a derogacio ne a prejudicacio
de alguna libertat o libertats ne usos de les
condicions ne particulars de aquelles. -
Item que lo nombre de la gent darmes sien C
homens a cavall
et C ballesters e no pus avant.
Hechas varias protestas por parte de algunos del parlamento, se
procedió a la elección de las veinticuatro personas indicadas en
los anteriores capítulos, y resultaron elegidas las siguientes:
El
arzobispo de Tarragona, el obispo de Urgel, el de Barcelona, Fr.
Marcos Monserrat, el abad de S. Cucufate, Naciso Astruc,
Felipe de Malla, Pedro de Bosch, el conde de Cardona, Pedro de
Fonollet, Guillermo Raimundo de Moncada,
Pedro de Cervelló, Raimundo de Bages, Galceran de Rosanes, Luis de
Requesens, Dalmacio Çacirera, Juan Dezplá,
Bernardo de Gualbes,
Raimundo Fivaller, Francisco Santaló, Guillermo Domenge, Pedro
Grimau, Juan de Ribesaltes y Gonzalo
Garidell.
Congregado otra vez el parlamento por la tarde del
mismo día, fue aprobada la siguiente fórmula del juramento que
debían prestar dichos veinticuatro.

Núm. 280.
Tom. 18. fol. 1244.
Les XXIIII persones a certs actes per lo parlament en lo
present jorn per acte de parlament eletes juren en lurs
propies animes et prometen als sants quatre Evangelis de Deu sobre lo
missal de Jeshucrist haverse be leyalment et vertadera
en los affers et actes de aquells es stat donat poder a tot lo
mes proffit e utilitat que poran dels dits affers et de
la cosa publica dels regnes e terres de la corona reyal
Darago e que sobre aquells daran
bo vertader et leyal consell a bo e sa enteniment tota
amor et affeccio oy temor promissio
amicicia do servey o qualsevol sperança
de aquelles o qualsevol altres coses postposades e repulses. Item
juren que algun no revelara dira o
maniffestara james per null
temps encara lo dit parlament parlament finit
et quant que quant dit o oppinio de algu dels dits XXIIII
singularment o particular ço es aytal dix axo
o aytal fon de tal oppinio etc. si per aytal
revelacio era presumit o suspitat poder nexer rancor oy
inimicicia o cualque mal contra algu dels dits
XXIIII. Item juren que directament o indirecta no tractaran ni
tractar faran ni prometran alguna o algunes coses toquants a
derogacio ni a prejudicacio de alguna libertat o
libertats ni coses de les condicions del parlament ni de
particulars de aquells.

Con arreglo a esta fórmula prestaron juramento todos los nombrados.

FIN DEL TOMO SEGUNDO DE LA COLECCIÓN.