Linga occitana, 1412

Núm. 15. Reg.  2403. Fol. 20.

Memorial de les coses que mossen Dalmau de Darnius et micer Joffre Dortigues consellers et oydors de la cort del senyor rey ambaxadors per lo dit senyor en les partides de França destinats per vigor de les letres de crehença que sen porten han a explicar. 
Paulus secretarius.
- Primo recuperabunt et portabunt secum pro advisatione sua copiam tractatuum firmatorum inter ambassiatores domine regine Neapolitane et filii sui super successione corone regalis Aragonum et simili modo portabunt secum copias firmarum dominorum regum Francie et Castelle et alia omnia consequtiva ad predicta.
- Paulus secretarius.
- Item recuperabunt et portabunt secum literam patentem per modum salviconductus dicti domini nostri regis et literas credenciales clausas pro dominis regibus Francie et Dafino filio ejus et omnibus dominis ducibus prelatis et comitibus de consilio regis Francie.
- Paulus secretarius.
- Item licet dirigantur principaliter ad regem Francie nichilominus ad cautelam poterunt portare literas credenciales pro rege Ludovico qui est in Francia et regina uxore sua ut si expedierit eis loqui pro vel contra haberent literas paratas.
- Paulus secretarius.
- Item recuperabunt etiam et portabunt secum literas originales seu copias literarum missarum pro parte regine predicte neapolitane per quas reprobabat electionem factam de novem personis pro declaratione regie corone Aragonum et discedebat a judicio determinatione declaratione earum tanquam sibi suspectarum et electarum ut aseverat per fraudem maxinationem et notoriam tiranniam. - Paulus secretarius. - Item etiam portabunt efectum propositionis facte per episcopum Sancti Flori in parlamento Dertuse in crastinum electionis dictarum novem personarum in qua electionem predictam et personas multipliciter impugnavit sicut etiam postea idem fecit coram consiliariis et in consilio Barchinone et etiam per totum iter redeundo in Franciam et postea idem fecit in consilio regis Francie post declarationem jam diutius factam. - Paulus secretarius. - Item cum predictis literis et scripturis ac presenti memoriali dicti ambassiatores ex parte domini nostri regis ad dictum dominum regem Francie destinati presentabunt eidem si sit in statu sanitatis alioque ejus consilio in generali et etiam si expediret in particulari literas credenciales domini nostri regis per quas in hora audientie eis date: - Primo exponent salutationem cordialem domini nostri regis ad regem Francie exponent - que salutem et prosperum statum domini nostri regis et domine regine ac etiam domini primogeniti et aliorum filiorum suorum et qualiter dominus noster rex afectat continue scire prosperum statum illius regis et suorum et rogat id sibi continue intimari etc. in forma. - Paulus secretarius. - Item exponent qualiter circa finem decembris proxime lapsi venerunt Barchinone ad dominum regem nostrum dominus episcopus Sancti Flori et Guillelmus Sangeti ut ambassiatores dicti domini regis Francie dumtaxat et exposuerunt domino regi et coram suo consilio ex parte ipsius domini regis Francie in efectu quod ipse dominus rex Francie audiverat tam relatione dictorum ambassiatorum domini nostri regis sibi missorum quam alias declarationem regie corone Aragonum et qualiter ipse dominus rex noster pro quo fuerat facta declaratio receperat regni possesionem et quod quantum ipse dominus rex Francie intellexerat pro parte regis Ludovici jus in dicto regno putabatur facere pro uxore sua et filio ejus. Et quia idem rex Francie diligebat honorem utrorumque volebat se ponere medium inter eos et videbatur sibi quod dominus rex noster deberet se reddere liberalem ad aliqualem bonam satisfactionem proinde dicto regi Ludovico et uxori ac filio suis faciendum et tunc dixerunt multa verba satis grossa que non placuerunt consilio dicti domini regis. Et interrogati si illa dicebant ex parte dicti domini regis Francie responderunt quod non sed a se ipsis et voluntate illa haberi pro non dictis. Et deinde requisiti dederunt in scriptis unam cedulam sigillatam et subscriptam cujus copia isti ambassiatores domini nostri regis secum portabunt in qua ut ejus tenore constat continentur novi tractatus satisfactionis fiende regine Neapolitane et ejus filio per dominum nostrum regem pro jure quod se pretendebant habere in regnis Aragonum et nulla fit mentio de capitulis diu antea id est antequam declaratio per novem personas nec electio ipsarum novem personarum essent facte inhitis coneordatis et firmatis super hoc pro bono pacis et concordie inter ambassiatores utriusque partis scilicet domini nostri regis tunc infantis Castelle ex parte una et dicte domine regine Neapolitane ac filii sui divisim ex altera: que quidem capitula fuerunt per ipsas partes principales et deinde per reges Francie et Castelle laudata et approbata quorum copiam dicti arnbassiatores ut prefertur secum portant et deberit notare et quando expederit recitare efectualiter capitula primum secundum et ultimum. Et bene credit dominus rex noster quod si domino regi Francie et suo consilio fuissent ad memoriam reducta illa capitula maxime per ambassiatores per eum missos cum dicto tractatu qui illa sciebant et prius firmaverant nullatenus mandasset eisdem ambassiatoribus novos tractatus monere cum id sapiat a prioribus concordatis et firmatis discedere. Ulterius stat in veritate quod pars dicte domine regine et filii sui videtur tam vocaliter quam realiter ab efectu dictorum capitulorum per antea firmatorum discessise multis modis: nam cum per parlamenta que tunc celebrabantur in Aragone Cathalonia et regno Valentie concorditer et cum magna deliberatione essent electe in civitate Dertuse novem persone idonee de dictis regnis et terris ad recognoscendum et declarandum cui ex competitoribus tanquam potiori in jure subjecti corone Aragonis deberent prestare homagium fidelitatis in crastinum publicationis dictarum novem personarum ambassiatores dicte domine regine et filii sui de directo venientes contra capitula predicta biduo ante firmata publice dicte electioni contradixerunt allegantes satis
inciviliter dictas novem personas seu plures ex eis fuisse et esse parti dicte domine regine filii sui suspectas et hoc minus procaciter replicarunt concludentes quod recedebant ab eorum judicio et nolebant stare eorum declarationi et publicationi postea faciendis. Et hoc idem tam dicti ambassiatores quam dicta domina regina per sua scripta et literas directas prefatis novem personis in Caspe congregatis et singulis civitatibus prefate corone Aragonum subjectis publicarunt per quos quantum in eis fuit judicium et declarationem dictarum novem personarum que tunc inminebant facienda et per Dei gratiam fuerunt facta toto posse impugnarunt ut per tenores predictarum literarum et aliorum actuum quos secum portant potest constare. - Paulus secretarius. - Item etiam post factam declarationem dictarum novem personarum et per omnes subjectos dicte corone acceptatam et possessionem regnorum per dominum regem nostrum apprehensam pro parte regis Ludovici et uxoris ac filii fuit dicta declaratio in presentia domini regis Francie et sui consilii impugnata quod satis est notorium et hoc episcopus Sancti Flori et Guillelmus Saquen ambassiatores nuperime missi domino nostro regi retulerunt et in eorum scriptura eidem domino regi data posuerunt quam dicti ambassiatores secum portant. - Paulus secretarius. - Item cum premissa constet evidenter quod pars dicte domine regine et filii sui ante publicationem et in publicatione et post publicationem dictarum novem personarum recesserint a capitulis supradictis inter dominum nostrum regem et eos firmatis tu prefertur: videtur rationabile et justum de veritate justitie quod dominus noster rex minime teneatur ad observandum dicta capitula nec ad complendum aliquid de contentis in eisdem et per consequens nulla ratione videtur dominum nostrum regem prefate regine et filio obligari: veruntamen attentis vinculis amicitiarum domorum Aragonum Francie et Castelle de quibus Aragone et Castella dominus noster rex trahit originem et ad honorem domini regis Francie cui dominus noster rex hactenus studuit et nunc etiam cupit complacere dominus noster rex dabit locum quod ambassiatores sui qui vadunt tractare de et super dictis capitulis jam firmatis cum ordinationibus tamen sequentibus etc. - Paulus secretarius. - Primo quod statuant de terminis competentibus ad solutionem quantitatis centum quinquaginta mille florenorum in eisdem capitulis memorate qui viderentur convenientes ad tres annos per tertias solvendi computandos a die qua constaret domino regi de renunciatione et aprobatione inmediate sequenti. - Paulus secretarius. - Secundo quod pars dicte domine regine et filii sui renunciet expresse mediantibus publicis instrumentis contradictionibus et oppositionibus per eam factis et positis ut supra fertur contra dictas novem personas aut aliquas ipsarum et contra processum publicationem ac declarationem ipsarum et quod ipsas publicationem et declarationem approbent taliter quod inde nequeat oriri questio in futurum. - Paulus secretarius. - Item quia filius predictus regine Neapolitane est infra annos pubertatis ad hoc ut valeant renuntiatio et approbatio pro parte sua fiende expedit quod sibi detur curator legittime et quod tam curator quam etiam rex Ludovicus ut pater et administrator ipsius in presentia judicis competentis faciant dictas renunciationem et approbationem que insuficientur per interpositionem decreti et auctoritate judicis prelibati. - Paulus secretarius. - Item si fiat ambassiatoribus domini regis mentio de matrimonio poterunt respondere quod cum filii etc. sint aduch impuberes non hortatur dominus rex noster ad istud firmandum vel exequendum adhuc sed adveniente pubertate faciet et complebit id ad quod ex tenore capitulorum posset obligari. - Paulus secretarius. - Item postquam fuerint explicata premissa die sequenti vel alia exponant regi seu ejus consilio qualiter post predictas declarationem et publicationem comes Urgelli quia erat unus de competitoribus dicte successionis prestitit fidelitatis juramentum domino nostro regi ut fidelis vassallus: et post idem comes diabolico comitatus spiritu fuit infidelis et rebellis et perseverat in eisdem: ea propter dominus rex non valens sub dissimulatione conniventibus oculis talia inulta pertransire cepit inquirendo et mediante justitia procedere contra eum et demum per justitiam providit castra et fortalitia ejusdem comitis fore ad posse regium apprehendenda: quam provisionem idem dominus rex exequi mandavit et mandat maturo digesto consilio totius curie generalis principatus Cathalonie et de expresso assensu et aprobatione omnium regnorum et terrarum suarum. Sed quia ut per literas scivit dominus noster rex novissime idem comes nititur quantum in eo est dicte exequtioni resistere et procurat sibi auxiliari in dicta resistentia per nonnullos subditos regis Francie: eapropter instent dicti ambassiatores quod dominus rex Francie per suas literas patentes mandet officialibus suis et signanter illis qui sint in Linga Occitana ne permittant aliquos subditos ipsius regis Francie ire in adjutorium dicti comitis et eos prohibeant a dicto auxilio et revocent remediis oportunis nec permittant etiam alias gentes extraneas in auxilium dicti comitis per regnum Francie pertransire et mittat dictus dominus rex Francie per exequtionem hujus provisionis aliquem vel aliquos officiales regios ut moris est. - Paulus secretarius. - Item ducant secum ambassiatores translatum quarundam literarum similium quas jam idem rex Francie in simili quasi materia concessit. - Paulus secretarius. - Item ducant transumptum instrumenti dicte fidelitatis prestite per comitem Urgelli. - Paulus secretarius. - Dominus rex mandavit michi Paulo Nicholai. - Vidit Berengarius de Bardaxino. - Franciscus Daranda conservator.

(N. E. Ver el otro texto con "aragonensi lingua".)

Código genealógico, casa de Navarra, Regum Pampilonensium

III.

(N. E. Es del libro Historia de España, Carlos, Charles Romey, Tomo II. Apéndice III.)

Código genealógico inédito sobre la casa de Navarra, de fines del siglo décimo, conservado en los archivos del priorato de Santa María de Meyá (Meià).

1 Ordo numerum Regum Pampilonensium ... :::: nneco (Enneco : Íñigo Arista) cognomento Aresta genuit Garsea Enneconis, et domina Assona qui fuit uxor de Domingo Muza qui tenuit Boria et Terrero domina... Onam qui fuit uxor de Garsea Malo.

2 Garsea Enneconis accepit uxor domina... filia de ... et genuit Fortunio Garseanis et Sarcia (sic) Garseanis et domina Onneca qui fuit uxor de Aznari Galindones de Aragone.

3 Fortunio Garseanis accepit uxor domina Oria filiam de ... et genuit Enneco Fortunionis et Asenari Fortunionis, et Belasco Fortunionis, et Lope Fortunionis et domina Enneca qui fuit uxor de Asenari Sanzones de Larron.

4 Sancio Garseanis accepit uxor, et genuit Asnari Sancionis qui et Larron. Aznari Sanzionis accepit uxor domina Onneca, Fortuni Garceanis filia, et genuit Sanzion Aznari et domina Tola regina et domina Sanzia. Ista Enneca postea accepit regi Abdella, et genuit Mahomat Iben Abdella.

5 Enneco Fortuniones accepit uxor domina Sanzia filia de Garsea Scemonis, et genuit Fortunio Enneconis... et domina Auria, qui fuit uxor de Munio Garseanis, et domina Lupa uxor Sanzio Lupi de Arequil.

6 Ista domina Sanzia postea accepit virum domino Galindo comes de Aragone, et genuit ex eo domina Andregoto regina domina de Belasquita. Ista Belasquita habuit virum Enneco Lupiz de Estigi et de Zillegita.

7 Asnari Fortunionis accepit uxor... et genuit Fortuni Asnari qui et cognomento Orbita. (salta página) pater fuit de Garsea Fortuniones de Capanas.

8 Belasco Fortunioni accepit uxor et genuit domina Scemona qui fuit uxor de rege Enneco Garseanis et domina Tota uxor de Enneco Manzones de Lucentes, et domina Sanzia uxor Galindo Scemenonis de Pinitano Fortunio Enneconis accepit uxor... et genuit Garsea Fortunionis, et Enneco Fortunionis et domina Sanzia.

9 Item alia parte regum I:::: arsea (Garsea) Scemenonis et Enneco Scemenonis fratres fuerunt. Iste Garsea accepit uxor Onneca Revelle de Sancosa (: Sangüesa), et genuit Enneco Garseanis et domina Sanzia.

10 Postea accepit uxor domina Dadildis de Paliares soror Regimundi comitis, et genuit Sanzio Garseanis et Scemeno Garseanis. (Scemeno, Scemena : Jimena, Ximena, Gimena)

11 Enneco Garseanis accepit uxor domina Scemena, et genuit Garsea Enneconis qui fuit occisus in Ledena, et Scemene Enneconis, et Fortunio Enneconis, et Sanzio Enneconis. Isti tres ad Cordubam fugierunt. Eorum soror fuit Garsea Enneconis de Olza nomine domina Tota. (doña Tota, Toda)

12 Scemeno Garseanis accepit uxor domina Sanzia Aznari Santionis filia; genuit Garsea Scemenonis, et Sanzio Scemenonis qui habuit uxor dominam Quisilo filia de domino Garsea comitis Bagiliensis, et alia filia domina Dadildis
uxor de domino Muza Aznari.

13 Iste Garsea Scemenonis occidit sua mater in Galias in villa qui dicitur Laco, et occiderunt eum in Saleraro Jhoannes (: Johannes) Belescones et Cordelle. Iste Scemeno Garseanis habuit ex ancilla filium Garseanus qui est mortuus in Cordoba.

14 Sanzio Garseanes optime imperator accepit uxor Tota Asnari, et genuit Garsea rex, et domina Onneca, et domina Sanzia, et domina Urraca, hac domina Belasquita, nec non domina Orbita, et ex ancilla habuit alia filia domina Lopa, qui fuit mater de Regemundo de Bigorra.

15 Domina Onneca fuit uxor Aldefonsi regis Legionensis, et genuit filium Ordonii qui est mortuus in Cordoba.

16 Domina Sanzia fuit uxor Ordonii imperatoris. Postea habuit virum Alvaro Arrumelliz de Alaba. Demumque fuit uxor Fredenando comitis.

17 Domina Urraca fuit uxor domini Ranimiri regis, frater Adefonsi regis, et Froila, et habuit filios domino Sanzio rex, et domina Giloira Deo vota.

18 Iste Ranimirus ex alia uxore Galliciensis nomine... habuit filium Ordoni regis.

19 Domina Belasquita uxor fuit domini Momi comitis Bischaiensis, genuit filios Acenari Momiz, et Lupe Momiz, et domina Belasquita. Postea uxor fuit domini Galindo filium Bernardi comitis et domine Tute. Demumque habuit virum Fortunio Galindonis. Garsias rex cognomento Tremellonis genuit regem Sanctium qui pro militie strenuitate Quatrimanus vocabatur. (Rey Sancho III el cuatro manos, por su capacidad militar)

20 Sanctus rex ex ancilla quadam nobilissima et pulcherrima, que fuit de Aybari, genuit Ranimirum regem cognomento Curvum, quem regni particule id est Aragoni perfecit. Deinde accepit uxorem legitimam reginam Urracam filiam comitis Sanzio de Castella, ex qua genuit Ferrarum prius comitem Castelle, postea regem Legionis, et ex ea genuit regem Garsiam Navarre. Iste Santius regnum suum dilatavit usque ad fluvium Pisorga, (Pisuerga) et caminum S. Jacobi, quod peregrini per devia Alabe declinabant timore Maurorum, per locum ubi hodiè est, sine obstaculo currere fecit et securum. Regnavit annis LXV et obit era MLXXII. (era 1072)

9, 10 diciembre

9 DE DICIEMBRE.

Por conducto de Manuel de Monsuar se hicieron varias proposiciones relativas a diferentes asuntos, siendo, entre otras, la más notable una en que se preguntaba si se suplicaría a la señora Reina que el Consejo que se había de dar al señor Primogénito fuese según se había ofrecido por el señor Rey, y conforme a la capitulación; después de lo que, el egregio conde de Prades hizo relación de los
apuntes hechos por él y algunos otros de los nueve comisionados, en los siguientes términos.

Que sia scrit a mossen Rebolledo a mossen Coscho e altres damnificadors de don Jofre als quals es stat ya scrit e encara a les universitats a qui per la recepcio que han feta que dins XXX jorns hagen feta restitucio o smena de les coses damnejades o dins lo dit termini posades e suficientment provades rahons per
que tenguts no hi sien altrament passat lo dit termini ara per lavors e lavors per ara los han per enemichs e acuydats de la corona reyal e de la cosa publica juxta forma de la capitulacio juxta la qual sera procehit contra ells.
E que sia suplicada la Senyora Reyna li placia sobre aço scriure a la Majestat del Senyor Rey perque la dita Majestat hi faça provehir degudament e per semblant ne sia scrit al Senyor Rey els sia significat lo dit apuntament.

Después de la proposición y relación antedichas, entraron en debate, y como hubiese algún disentimiento en la conferencia, nada resolvieron por aquel día.

10 DE DICIEMBRE.

Continuó, en este día, el altercado del anterior, por creer algunos que la facultad y el número de los votantes, por diversas razones, no eran suficientes, de manera que
no podía tomarse acuerdo alguno, hasta que el arzobispo, declarando más explícitamente su intención, propuso como medio, que, sobre el asunto de don Jofre, se suplicase a la Reina, y si dicha Señora no proveiese a gusto de los
Diputados, se tuviese entonces por buena y aceptable la determinación que tomasen los nueve comisionados; a cuya proposición se adherieron desde luego el obispo de Vich y todos sus partidarios, y resultando de aquí número suficiente para hacer valer la votación, se tomó el acuerdo y fue aprobado por los señores Diputados y Consejo.
El mismo día compareció ante los Diputados y Consejo el magnífico mosen Enrique de Marle, embajador de Francia, con una carta de su Rey, la que entregó, explicando desde luego, en francés, el objeto de su credencial; sin embargo, por aquel día no se dio respuesta alguna.
Presentáronse igualmente los magníficos mosen Bernardo Calba y mosen Galceran Oliver, caballeros, de parte de la Reyna, para participar que dicha Señora deseaba
presentarse al Consejo, para proponerle algunas cosas, y como se les contestara, que se la esperaba con deseo, aquel mismo día, por la tarde, se presentó acompañada del Primogénito D. Fernando, y allí, ante los Diputados y Consejo, la mencionada señora Reina hizo verbalmente y con palabras muy apuestas, la siguiente proposición.

Fidelissimos vassalls. De la Majestat de mon Senyor lo Rey e nostros per quant de present occorren coses toquants molt lo honor de la dita reyal Majestat del qual vosaltres per la fidelitat vostra e amor e devocio que sempre haveu portat a la reyal corona tots temps vos son sentits e sentiu. Per tant es digna cosa aquelles a vosaltres esser significades perque retats lo deute vostre a vostre Rey e Senyor e aquesta es la causa de nostra venguda en lo present loch. Per letres de mossen Carles Dolius e altres bons vassalls de la Majestat del dit Senyor Rey qui son en cort del Rey de França nos seriem avisada que lo dit Rey de França cominaria voler pendre e occupar lo reyalme de Navarra e fer e attemptar algunes altres coses en prejudici del honor del dit Senyor Rey e maliciosament assaja dir e allevar que la Majestat de mon Senyor lo Rey hauria volguda fer ab ell liga e aliança per miga de mossen Carles Dolius contra los cathalans ço es que es una gran falsia e maldat e es de maravellar que en bocha de Rey se trobe en falsia les quals coses lo dit Rey de França no attemptaria sino pensant que entre lo dit Senyor Rey e los cathalans sia alguna desamor lo qual pensament prove a causa de la absencia que la Majestat del dit Senyor Rey fa de present de aquest Principat de Cathalunya. Com si la dita absencia no fos en causa del dit pensament no seria lo Rey de França ne algun altre rey o senyor qui pensant en la virtut del dit Senyor e en la fidelitat e virtut dels cathalans hagues atreviment en fer alguna empresa que fos en derogacio de la honor de la reyal corona Darago. Per tant posant vos al davant los dits e altres inconvenients qui provenen de la absencia del dit Senyor Rey e recordant vos la amor devocio e fidelitat que sempre a vostre Rey e Senyor haveu haguda per tanta honor del dit Senyor Rey e deute vostre signantment concesse aquella casa per la qual lo dit Senyor Rey per sa benignitat havia ofert no entrar en lo Principat sino a peticio dels cathalans ço es per tolra tota diferencia ques pogues seguir entre la sua Majestat e lo lllustrissimo don Charles de bona memoria fill seu Primogenit lo qual passat del present segle axi com a nostre Senyor Deu ha plagut ordenar no es vist causa alguna star per la qual lo dit Senyor venir no dega abans hi ha causes urgents a la sua venguda. Per tant vos pregam exortam e amonestam vullau supplicar la Majestat del dit Senyor Rey per la venguda sua en lo present Principat per la venguda del qual se refrenara la malicia e audacia del dit Rey de França e de tot altre Rey strany volent insurgir contra lo dit Senyor Rey ne la sua honor sera tot benefici pau e tranquillitat en lo present Principat e la justicia sera administrada a servici de nostre Senyor Deu e tot benefici de la terra. Oferint vos donar aquells oficials en lo dit Principat que per lo benefici e bon stament seu sien necessaries.

Después de cuya proposición, el Infante D. Fernando, que acompañaba a su señora Madre, habló con bastante discreción, en cuanto permitía su edad, suplicando afectuosamente que, por las razones que aquella había expuesto, se sirviesen pedir a su padre, el señor Rey, que pasase cuanto antes a su lado. Se retiraron en seguida el referido señor Infante lugarteniente y su señora Madre; y quedando los señores Diputados y Consejo en sesión permanente, después de haber conferenciado sobre la mencionada proposición, acordaron, por fin, que eligiéndose desde luego seis personas, que fueron el arzobispo de Tarragona, el obispo de Vich, el conde de Prades, el conde de Pallars, Jaime Ros y Francisco Sampsó, se ocupasen estas del negocio con toda madurez, y haciendo las apuntaciones que les pareciesen necesarias, las pasasen al día siguiente al Consejo, donde podrían hacer también oportuna relación de cuanto hubiesen obrado.
El mismo día, recibieron los señores Diputados la siguiente carta del Rey de Francia, junto con una copia de lo que había de explicarles su embajador, en virtud de la credencial que le autorizaba.

Loys per la gracia de Dey Rey de França. Illustres e discretes persones puis nagueres a nous este acertenes de la longe detencion des persone e heretatge de nostra treschiere e tresamee cosine la princessa de Navarre fayta por suggestion dautruy per nostre cosin lo Rey Daragon pere de nostre dite cosine au moyen de la quale detencion nostre dite cosine est demoree e demore a marier por quoy est aventure que le reyaume de Navarre qui est parti de la corone de França ne vingue en stranyes mains por los termens quel di Rey Daragon a tenuz a nostre dite cosine. A ceste cause mens de pitie voulans socorrer a celle nostre cosine qui est de nostre sang e linatge come tenuz hi sommes la quale na autre que nous qui porsuiva son fait et afin que le dit royaume ne viegne hors de nostre saing e linage por la deliurance delle e de son dit heretatge envoyons prestament per donez lo dit Rey Daragon nostre ame e fael conseller e maistre de requestes de nostre hostal Henric de Marle chevalier. E por çe que savons que avez tousiorns favorize le fait de son nostre cosi le prince tant por le ben de rayson e bonne equite que en favour e contemplacion de la mayson de França et de nous e que por obvier auxs inconvenients que a cause de la dite detencion sen pourroient seguir vouldriez la deliurance de notre dite cosine ensemble de son dit heretatge a notre dit conseller. Javons domne cargue de passer por devers vous e vous dire e comuniquer la charge quil ha de part nous tochant la de materie. Si vous prions si fectuosament que povons que a notre de consellier vueillez adionester planne foys e creançe et an surplus es chose dessus de vous emploier an mi euls que pourrez. En quoy faisant en aurons vous et les afares de tot lo pais en grande e singulariere recomendacion. E per notre dit consellier nous vuellez scriure e fayre savoir ce que fayt en sera. Donne a Mont-richaud (guión, dos páginas) le noven jorn de novembre. - Loys. - Al lllustres e discretes personnes les depputez de Cathalongne.

Sigue la copia, antes referida, de lo que el Embajador de Francia había de explicar a los señores Diputados y Consejo.

Post salutaciones assuetas et presentacionem litterarum excellentissimi potentissimi ac christianissimi principis regis Francorum Enricus de Marle miles consiliarius ac magister requestarum hospicii dicti regis dicit in summa pro sua credencia potentibus ac honorandis dominis diputatis et consilio Cathalonie ea que sequntur.
Primo quod ob beneficia per dictos de Cathalonia bone memorie ac excelso domino domino principi Navarre facta magno amore dictus christianissimus rex dictis de Cathalonia afficitur velletque juxta posse procurare honores ac emolumenta dicte patrie. Quod per evidentiam facti si casus occurrat et ab eis requisitus fuerit realiter agnoscent.
Sed ut dictis dominis de Cathalonia non lateat dicta bona afectio dictus christianissimus rex volens factis hostendere que asserit et bostendit. Nam cum a paucis diebus citra et post decessum excellentissimi principis Navarre illustrissimus ac potentissimus rex Aragonum dominum Charolum Dolius suum embaxiatorem ad christianissimam regiam francorum majestatem misisset ad habendum ligas et amicicias et cetera dicta christianissima majestas cognoscens quod dicte lege et amicicie procurabantur in damnum et gravamen patrie Cathalonie aures numquam prebere voluit.
Item quoniam dicti de Cathalonia ob dictum favorem dicto domino principi collatum tum ob merita sue persone tum quia erat de domo et sanguine dicte christianissime regie majestatis ac aliis cansis (o causis) favore possibili tractabit et ipsos contra quoscumque jurabit qui damnum aut gravamen contra ipsos de Cathalonia inferre vellent.
Item et quia per decessum dicti Illustrissimi principis Navarre regnum Navarre certis modis pertinere dignoscitur excellentissime principesse ac primogenite regis Aragonum que ut dicitur ab ipso rege Aragonum detinetur indebite dicta christianissima Majestas tum quia dicta primogenita de sanguine suo orta est tum etiam quia dictum regnum Navarre a domo Francie exit summopere desiderat ut dicta domina primogenita in sua libertate ponatur suo regno maritalique copula ad sui voluntatem et parentum suorum secundum statum suum gaudere valeat. Ob hancque causam dictus de Marla apud dictum excellentissimum principem regem Aragonum mittitur.
Item nec de Illustrissimo principe rege Castelle dicti de Cathalonia formident quin dicta majestas francorum suos embaxiatores ad ipsum misit qui rex Castelle nullam ligam prejudicantem voluntati regis francorum faciet.
Cupit Rex quod dicti de Cathalonia in bona unione permanere valeant faciantque ei scire que occurrant quoniam ipse christianissimus rex pro conservacione status bonorum ac dominii eorum liberaliter ac bono corde laborabit.

17 DE ABRIL.

17 DE ABRIL. 

Presentóse el Señor Primogénito a los señores Diputados y Consejo, que estaban reunidos en consistorio, para manifestarles una carta que había recibido del Rey de Castilla, á mas de una credencial para cierta persona que no quiso nombrar, el contenido de cuya carta viene a ser, en resumen, lo que espresa el siguiente estracto de la misma.

Quod dictus dominus Rex Castelle ha haut gran plaer de la liberacio de la sua persona. E que haura la voluntat del dit Rey de Castella a sa guisa segons per obra ha mostrat e ja es vengut en Aranda e se acosta ença e de aço stiga en segur axi com de si mateix.
La creença en efecte havia aço que hoida la liberacio sua lo dit Rey de Castella hague gran plaer e se oferia al dit Senyor Princep sencerament e metre per ell persona e bens e tot son stat segons ja li havia trames a dir per Gonçalo de Caceres.
Com Pero Vaca es anat per tractar liga la qual vol lo Senyor Rey Darago per castigar alguns seus rebelles e que tambe ell li ajudara a castigar los seus de Castella.
E per seguretat de tot aço ofir paper blanch hi encara trametra sa muller e fills e si aço no baste ira en persona ab quatre o cinch milia de cavall.
Pero que tot aço no contrestant al tramet al dit Senyor Princep que negun partit pendra ab lo dit Rey son pare e que aço tingue per article de fe.
Item lo exorte que valentment prosiga son proposit ab los cathalans e que attene a cobrar lo regne de Navarre que per ço ell se acosta a Soria per esser prest e a tota sa voluntat.
Item com per be concloure aquests negocis li par molt necessari se vejen ensemps e que lo Senyor Princep elegesca lo loch e que loy faça asaber que tentost cavalcara ab V o VI cavalls e XX homens a peu e mes si mes sera mester.
Item que per grans ofertes que al dit Senyor Princep sien fetes se guart de veure ab son pare puix coneix lo amarch esser amagat sots la dolça capa.
Item que te IIII mil rocins ultra los que son en la frontera axi que no stiga per fretura de gent de fer lo que es necessari.
Item que tantost envia a dir al conestable e comendador Sayavedra lo que vol que facen car ja tenen manament sens consulta star a tota ordinacio del dit Senyor Primogenit.

Habiéndose reunido otra vez, por la tarde, los señores Diputados y Consejo, al objeto de hablar de la referida carta, no se tomó ningún acuerdo respecto de la misma, y en lo tocante a la conclusión definitiva de los capítulos, determinóse que la cantidad señalada al infante don Fernando fuese de doscientas mil libras, y se consignase que no podía pasarse de esta suma, nombrándose, por fin, una nueva embajada de tres individuos de cada brazo, los cuales debían agregarse a los otros embajadores ya enviados, para presentar a la Reina las habilitaciones hechas en contestación a las que dicha Señora había antes remitido; después de lo que, prestaron los referidos embajadores el acostumbrado juramento.
Siguen las cartas que se recibieron o enviaron en este día.

Als molt reverents egregis nobles e magnifichs mossenyors los diputats de Cathalunya e altres congregats en virtut de la comissio de la cort en Barchinona.
Molt reverents egregis nobles e magnifichs mossenyors. La oquesio de aquesta es per que la Senyora Reyna nos a tremes fossem a sa Excellencia e com som stats ab ella nos a dit com la Majestat del Senyor Rey li a tremes Johanxo manantli que promptament sia a sa Majestat significantnos que la causa de la cuyta de la Majestat del dit Senyor es per quant sertament lo Rey de Castella es Almesan (Almazán) e ve en la frontera e la Majestat del Senyor Rey deslibera partir de Çaragoça e tirar la via de la frontera e que per aquesta causa sa Senyoria sta en molta congoxa e deya a nosaltres prenguera a servey de continent vos scrivissem per sollicitar que lo mes prest sia possible la resposta dels capitols sia asi. Per que de present aguts aquells puixa partir per que nosaltres vist lo perill de sa partida e los irreparables dans ques seguirien sa Senyoria partir. E aquestes feynes restar sensa ultim apuntament nos a peregut ferne noticia a vostres reverencies axi com es degut les quals nos manen lo que plasent vos sia. Dada en Vilafrancha dijous a VIIII ores de nit. - A vostres manaments apparellats. - Abat de Poblet. - Johan Çabastida. - Thomas Tequi.

Al molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverends egregi magnifichs e honorables senyors. Per multiplicades letres vos he scrit me avisasseu de les coses occorrents per jo ordonar del exercit o alguna part daquell e aquell ordonat mi pogues partir e jatsia vosaltres no ignoreu com mon star aci es de mes dich per res qui a la honor del Principat se sguarda e sapiau cuanta fretura fas aqui en les fahenes mies segons amplament informar vos poreu ab lo egregi comte de Prades gendre meu e axi fos degut deguesseu mes cuytar del que feu en ferme la resposta veix que fins aci nou haveu fet. Yo per ço vos prech prest haja vostra resposta e resposta daci a divendres primer vinent per tot lo jorn altrament no obstant qualsevol consultes vos haja fetes dissapte Deus volent de mati jo lexare lo exercit aquell qui hi sera ni hi restara a mossen lo veguer de Barchinona segons ab vostres letres a mi hi a ell haveu scrit e no curare pus sperar ni atendre segons fins a vuy he fet si la gent sen ira o aturara e vuy no seria a mi ja poderlos tenir e ab tant senyors molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors la Trinitat Sancta sia en guarda vostra. Dada en Leyda a XV de abril any Mil CCCCLXI. - A vostra honor prest Johan de Cabrera.

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Sentintse com aquests senyors daquesta ciutat fent un suposit que lo exercit qui aci aturara si restara per guarda de la ciutat e no per pus volen que aquell deu esser governat e regit per los pahers e consell de Leyda e no per mi. Lo que creureu fer nos pot ni vosaltres ho fareu com jatsia lo logiç del dit exercit qui restara per ordinacio vostra sia de present aquesta ciutat e axi sia degut gordau aquella. Pero la causa final e principal e per que jo reste aci es continuar e prosseguir lo proces del so matent com mils de mi saben vostres reverencie e magnificencies. E per ço placieus en aço provehir e atendre no obstant qualsevol letres los dits pahers vos scriuen. E si de mi vos plaura res ordonar scriviu e sera fet. E ab tant senyors molt reverend e magnifichs la Sancta Trinitat sia vostra proteccio e guarda. Dada en Leyda a XV de abril any Mil CCCC sexanta hu. Prest al que ordonareu lo veguer de Barchinona. 

Als molt reverend honorables e de molt gran providencia mossenyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Mossenyors molt reverend honorables e de molt gran providencia. En dies passats algunes vostres letres he rebudes ab les quals manaveu a mi per quant haviets entes a dir alguns fahien o venien contra les delliberacions fetes en vostre consistori jo men entremetes e vostres savieses ne certificas e particularment ne rebudes algunes altres tocants als dits afers sobre les quals contra Nuguet de Foxa he presa certa informacio la qual a la saviesa de vosaltres ab altra mia letra he tramesa sobre les quals letres e contengut en aquelles he delliberat fer la present ab la qual vostres grans savieses certifich que contra la crida a instancia e ordinacio vostra feta e publicada en la present ciutat serien fetes assats grans novitats dins la ciutat e bisbat de Gerona entre altres lo jorn de Pascha propassat de mati ans de die fou donada una gran bastonada al cap den Narcis Ferran botiguer anantse confessar al peu de la scala de Predicadors de aquesta ciutat lansantlo per terra el nefraren greument de que ha passat perill de mort per la qual cosa vuy jo he feta certa requesta al oficial ecclesiastich lo qual segons jo som imformat havent cert vestigi del cas ha comensat inquirir contra alguns quis dirien esser hi culpables requerint lo que aquells que trobara culpables a les dites nafres prengue e presos detingue fins tant vostres savieses ne sien certificades. Mes avant divenres proppassat ses seguit que dintre la iglesia de Teranous prop Navata hore de vespres alguns han degollat e mort mossen Johan Roure prevere domer de dita sgleya (iglesia más arriba, sgleya ahora) de que vuy mossen Anthoni Corbera prevere procurador fiscal del senyor bisbe per quant es fet contra dita crida e delliberacions de vostre consistori me ha feta denunciacio migensant carta publica. Altres cassos sich han fets deshonests de nafres e batiments dins lo bisbat apres dita crida de que molta gent de paraula me fan gran querela dient que si per vosaltres o per vostre instancia non es feta rigorosa axequcio totes vostres ordinacions seran menyspresades e per no res haudes de les quals coses totes vostres grans savieses certifich. Encare mes mossenyors per quant se los diners dels acordats haveu manat tornar aqui vos plassia rescriurem si los acordats de aquesta ciutat en lo exercit del General staran daquiavant acordats o no. Aço dic per tant com alguns dels dits acordats fins assi se son alegrats de guiatge en no paguar llurs deutes allegant se guiats segons la crida feta de les quals coses tots signatment si los dits acordats restaran guiats o no e si guiats restaran fins a quant temps les savieses de vosaltres suplich me vullan rescriure e manar quen fare. Scrita en Gerona de mon segell segellada a XIIII de abril lany de la nativivat de nostre Senyor Mil CCCCLXI. - Mossenyors de molt gran providencia a vostra ordinacio e manament apparellat F. Sent-saloni (en dos páginas, con guión) diputat local de Gerona.

Se enviaron el mismo día, las siguientes cartas.

Dirigitur domino comiti capitaneo et cetera.
Molt egregi senyor e strenuu baro. Vostra letra de XV del present havem rebuda a la qual vos responem que segons per altres vos havem scrit nos plau molt vos ne vingueu de continent si ja no sou partit e haurem plaer fosseu aci. E no pus sino que la Sancta Trinitat sia en guarda vostra. Dada en Barchinona a XVII de abril del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.- Los diputats et cetera. - Domini deputati mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

Dirigitur domino Arnaldo Guillermo Pastor vicario Barchinone. (Veguer, vaguer, Arnau Guillem Pastor)
Molt honorable mossen. Per alguns sguards volem que En Johan Vidal de aqueixa ciutat de Leyda lo qual era conestable de XXV homens de peu en lo exercit stant a Fragua (Fraga) haja la matexa o altra semblant conestablia mentre lo nombre dels cinch cents homens restara en aqueixa ciutat. Perque provehim en totes maneres que la cosa passe juxta la voluntat nostra e que no y haja falla. Dada en Barchinona a XVII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al honorable senyer lo veguer de Camprodon.
Honorable senyer. Com per lo pacifich stat de aquest Principat siam curosos en les coses que poden portar pacificacio per tant vos pregam vullau guiar En Bernart Gironella de Olot e Pere Senten de parroquia de Moyo per benefici de pau car som avisats ells han voluntat e basten a pacificar la bandositat que han ab En Gratacors de parroquia de Tonaya e ab en Reig de Pampalona. Atteneu empero que los dessus dits facen lo degut circa la dita pacificacio a fi que a ma del dit guiatge inconvenient nos seguesca. Dada en Barchinona a XVII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Dirigitur vicario Barchinone.
Mossen molt magnifich. Vostra letra havem rebuda feta a XV del present mes a la qual vos responem que la nostra intencio es qne per alguna via nos sia derogat al proces del somatent del qual vos sou mester e que lo govern de la gent de aqueix exercit sia donat a vos segons vos havem scrit e pero en lo regiment de la dita gent del dit exercit quant tocas a fer algun acte darmes volem ens par en tal cas hajau consell de don Felip de mossen Foixa e den Bernat de Marimon e del paher en cap e de altres si hi haura queus havem dats en consellers a fi que les coses que en lo dit cas haurien a fer fossen fetes ab bon consell e delliberacio. E sia mossen molt magnifich la Sancta Trinitat guarda vostra. Dada en Barchinona a XVII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P abat de Montserrat.
- Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Als molt reverent e magnifichs senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya a la Senyora Reyna destinats.
Molt reverend e magnfichs senyors. A nit per gracia de nostre Senyor Deu aquest consistori ensemps ab lo consell de aquesta ciutat concordablament ha feta deliberacio de totes les coses que han a reportar a la Illustrissima Senyora Reyna sobre los afers occorrents. Les quals coses Deu volent dema per certs embaixadors aci elegits e qui aqui seran tramesos seran referides a vostres reverencia e magnificencies per tant que per vosaltres e per aquells ensemps a la dita Senyora Reyna sien per part de aquest Principat explicades. Aço vos sia avis per ferne paraula a la dita Senyora Reyna. Tot lo restant sebreu particularment per rellacio dels dits conembaixadors vostres. E tingueus molt reverent e magnifichs senyors la Sancta Trinitat en guarda sua. Dada en Barchinona a XVII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General e consell et cetera a vostra honor prests.

Als molt reverend e magnifichs senyors lo abat de Poblet mossen Johan Çabastida cavaller e En Thomas Taqui embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs senyors. Per obtenir lo fi desigat de aquests afers son stats ordonats e composts certs replicats a les respostes per la lllustrissima Senyora Reyna feta als capitols per aquest Principat demanats al Illustrissimo Senyor Rey per los quals replicats presentar e dar a la dita Senyora Reyna ensemps ab vosaltres son stats elegits embaixadors los molt reverends pares en Christ lo senyor Archebisbe de Terragona lo senyor bisbe de Barchinona mossen Jofre Serrahi canonge cabiscol e sindich de Gerona lo egregi comte de Prades e lo noble vescomte Dilla e de Canet e los magnifichs mossen Luis Xetanti conseller de aquesta ciutat mestre Marti Pere
ciutada e sindich de Gerona en Guabriel Vivet ciuteda e sindich de Vich. Los quals de les coses que de part nostra tots haveu a dir e explicar a la dita lllustrissima Senyora Reyna son a ple informats eus diran e comunicaran. Pregam e encarregamvos donchs molt stretament los doneu plena fe e creença e tots ensemps vos hajau en la condicio e maneix de aquests afers segons en lo memorial e replicats se conte e de tots comfiam. Dada en Barchinona a XVII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
- Los diputats del General e consell del Principat de Cathalunya a vostra honor prests.

Dirigitur domine Regine.
Illustrissima e molt excellent Senyora.
Per referir dir e explicar a la Excellencia vostra la final delliberacio feta per nosaltres en nom de aquest Principat sobre totes aquelles coses que son stades vistes sguardar a servici de nostre Senyor Deu e del lllustrissim Senyor Rey e de vostra Excellencia e benefici tranquillitat e repos de la cosa publica de aquest Principat son a vostra Excellencia per part del dit Principat tramesos e als reverend e magnifichs lo abat de Poblet mossen Johan Çabastida cavaller e En Thomas Taqui los quals ja son ab la Excellencia vostra embaixadors per lo dit Principat aggregats los reverendissimos egregi nobles magnifichs e honorables los archebisbe de Terragona bisbe de Barchinona e mossen Jofre Serrahi canonge e cabiscol de la seu de Gerona e sindich del capitol de aquella comte de Prades vezcomte Dilla e de Canet e Bernart Guimera donzell mossen Luis Xetanti conseller de Barchinona mestre Marti Pere ciutada e sindich de la ciutat de Gerona e En Gabriel Vivet ciutada e sindich de la ciutat de Vich. Los quals ab los dits altres embaixadors totes les dites coses a vostra Illustrissima Senyoria explicaran. A la qual humilment supplicam vos placia donar plena fe e creença per lo servici de nostre Senyor Deu e del dit Senyor Rey e tranquillitat repos e benifici de aquest Principat fer en e sobre les dites coses segons la clemencia e humanitat e virtut de vostra gran Senyoria nosaltres e aquest Principat speram indubitadament. La Sancta Trinitat lllustrissima e molt excellent Senyora tinga en sa proteccio vostra lllustrissima Senyora la qual de nosaltres man tot ço que de sa merce sia. Scrita en Barchinona a XVII de abril any Mil CCCCLXI. - De vostra excellent Senyoria. - Humils vassalls e subdits et cetera. - Los diputats del General e consell et cetera.

Siguen las respuestas o modificaciones hechas por la Reina a los capítulos que, por parte del Principado, le fueron presentados, las quales entregó dicha Senyora a los mencionados embajadores.

Respostes e modificacions fetes per la Serenissima Senyora Reyna als capitols qui li son stats donats lo dijous sant que comptavem dos del present mes de abril del any Mil CCCCLXI per los diputats e consell representants lo Principat de Cathalunya e per part llur per lo venerable e magnifich lo abat de Poblet mossen Johan Çabastida e en Thomas Taqui missatgers de aquells. Les quals modificacions e respostes e cascuna de aquelles fa la dita Senyora per via de parer com encara non haja consultat ab la Majestat del dit Senyor Rey. Creu empero e spera en la clemencia e ajuda de nostre Senyor Deu e en la molta virtut humanitat e liberalitat de la prefata Majestat que per medi e intervencio sua e per respecte e supplicacio del dit Principat la sua Serenitat ab les modificacions e respostes seguents se conduiria a complaurels en la qual cosa la dita Senyora Reyna enten a treballar quant li sia possible.
Al primer capitol respon la dita Senyora per via de parer que jatzia (jatsia, jat sia) per algunes causes de les quals la prefata Majestat havia algunes informacions aquella sia stada moguda a fer la detencio de la persona del Illustrissimo Princep fill seu e dubtas la liberacio de aquell demanada per lo dit Principat no fos a dan de sos regnes e terres si promptament fos stada executada majorment speiant e havent en voluntat de proposit lo dit Senyor Rey fer la dita liberacio ensemps ab lo dit Principat e altres regnes a sa Majestat subjectes e reposar totes coses a servey de Deu de la sua Serenitat e benifici e repos de tots los dits regnes e per la dita occasio hagues algun tant a molestia lo que per lo dit Principat a soles ab gran instancia li era demanat e supplicat. Empero vista la singular intencio dels cathalans e que la causa de llur supplicacio e demanada es stada per aquell propri desig que la sua Majestat tenia e de present te ço es conservacio de la sua prosperitat sperant que axi com fins avuy ab molt fidelitat e gloriosament tots los passats en lo dit Principat ho han fet ho faran los dits cathalans e segons virtuosos e fidelissimos vassalls duen fer a son Rey e Senyor conservant li la dignitat reyal la dita posteritat lo honor e reputacio seus a gloria e honor de nostre Senyor Deu e servey de dit Senyor Rey repos e benifici dels seus regnes e Principat la dita Senyora Reyna creu que essent concords de les altres coses lo dit Senyor haura per fermes e plenariament atorgara e algun dubte no posara ne comportara que per algun altre vassall ne subdit seu hi sia mes en totes les coses en lo dit primer capitol contengudes en la forma e manera que scrites e posades son e axi ho prometra e otorgara. E si algun Rey o altre Princep o Senyor a la condicio e Excellencia sua egual volia significar e lo contrari sostenir per aquestes coses e altres lo honor e fidelitat dels dits cathalans concernents sera presta e apparellada la prefata Majestat la vida lo stat e bens seus exposar e metra tantes vegades com necessari sera la qual cosa afirmativament e no per via de parer la dita Senyora Reyna procurar ofir e spera obtenir. E no resmenys del que tocara a poder fer a la dita Senyora Reyna per lo honor e fidelitat dels dits cathalans per la molta obligacio quels te ofir metrey tots sos bens vida e stat. Empero per via de parer enten la dita Senyora Reyna que la dita approvacio de les coses scritas e contengudes en lo
dit primer capitol sien enteses de tot lo que es stat fet e exequutat per los dits cathalans fins a la ferma e stipulacio dels dits capitols. E quant se sguarda en les coses de avenir e ques porien seguir tals e semblants de aquestes lo que a Deu no placia que al dit Principat reste en sa força e valor poder usar de tot ço e quant los es permes per les constitucions usatges pratiques costums privilegis e libertats. E per semblant la prefata Majestat reste en tot son dret e justicia axi com si res dels dessus dit nos fos seguit e axi mateix lo dit Principat.
Al segon capitol parlant de don Johan de Beamont respon la dita Senyora Reyna per via de parer que creu sera contenta la dita Majestat de condecendre a la supplicacio dels dits cathalans.
Al terç capitol que parla de punicio e castich dels consellers e oficials de la Majestat del Senyor Rey respon la dita Senyora Reyna per via de parer e diu que de grandissima e inextimable admiracio es que aquells qui degudament e pertinent a la sua Serenitat han consellat e exercit son ofici en loch de premi e remuneracio lo contrari hagen a reportar ab nota de infamia e ignominia. Ço es que sien privats de tots los oficis que regeixen e sien reputats per indignes e inhabils et cetera. E per ço prega la dita Senyora los dits cathalans hi vullen pensar e imaginar. Segons de tals e tant fidelissimos vassalls com ells son la prefata Majestat e la sua Senyoria indubitadament confian.
Los quals cathalans lo dit Senyor te e vol tenir per axi acostats e afixos a la sua Serenitat tant com qualsevol altres. E per ço pensen e encarguen los dits cathalans e demanen per gracia quant de la dita Majestat volran puys sien coses al servey seu a la honor e dignitat sua a benifici de la cosa publica de sos regnes e terres concernents.
Car sens dubte algu se stima les obtendran. E considerat lo dessus dit e que james los predecessors de la dita Majestat ne aquella no acostumaren de levar oficis sens demerits e procehint hi proces o pur de bona equitat fer nos deu e stima la dita Senyora Reyna que al dit Senyor parria congoixosa cosa haverlosne a remoure tots segons es demanat pero que creu la dita Senyora que lo dit Senyor condecendra a una de dues coses. La primera que als oficials qui han mal regit e exercit sos oficis demanant devant aquell si voldran fer instancia los sien fets processos los quals se creu la dita Majestat fara regorosament e segons atrobaria per sos demerits aquella oferta e premetra punir e castigar axi en persona com en privacio de sos oficis si ho merexeran.
E si aquesta nols plasia la segona es que vullen nomenar quals oficials volen que sien remoguts pero sens nota de infamia car per la molta afeccio que la dita Senyora Reyna porta al dit Principat se treballara es fatigara en supplicar la prefata Majestat que de alguns los vulla complaure. En qualsevol manera de les dites dues coses la sua Serenitat creu provehira dels dits oficis a persones dispostes e virtuoses segons la condicio qualitat e importancia dels oficis requerra.
Al quart capitol que comença item com la principal causa de la conservacio dels regnes e terres et cetera com no faça ne sia als sino la prefaccio disponent los bens que fa la justicia e done disposicio al ques deu fer per lo benifici de aquella no ha necessari resposta alguna o satisfaccio.
Al cinquen capitol parlant e disponent del canceller vicecanceller regent la cancellaria e assessors dels portants veus de governador en lo Principat de Cathalunya e comdats del Rossello e de Cerdanya disponent la primera part del dit capitol que los dits oficials hagen de esser nats e naturals e vers domiciliats dels dit Principat e comdals de Rossello e de Cerdanya per via de parer respon la dita Senyora Reyna que separat mes del que son separats en oficis monedes e altres coses los regnes de Arago e de Valencia e lo
dit Principat de Cathalunya no li par servey de la Majestat del Senyor Rey ne benefici de la republica de aquells. Car otorgant lo contengut en lo dit capitol los dits dos regnes no volran esser de menor condicio del dit Principat e per semblant ho demanaran e per conseguent la dita Majestat no solament en aquest Principat perdra aquesta preeminencia mas en los dits dos regnes. La qual cosa se creu lo dit Senyor no squivara com clarament se vees esser benefici de la dita republica per la qual tota vegada postposaria son interes particular. A la oferta que fou de stipendiar per ferse mils e pus prest la justicia los dits oficials exceptat lo assessor del dit governador de Cerdanya creu la dita Senyora que lo dit Senyor ne sera content e ho haura per accepte. A la part que comissions de causes atturar los dits oficials nos puixen et cetera e per semblant que no puixen acceptar donatius o subornacions (sobornos) et cetera para la dita Senyora sia bona e singular ordinacio e creu sera accepta a la prefata Majestat e en ferles hi passar o condescendre treballara la dita Senyora Reyna no solament per respecte del dit Principat al qual no poch desija complaure mas per benifici de la justicia. Pero creu la sua Serenitat que per respecte que lo dit stipendi dels salaris dels dits oficials es a beneplacit de la cort o corts sia extint lo present capitol tan com lo Principat cessara de pagar lo stipendi e tota vegada que lo Principat tornara a pagar aquell lo dit present capitol romanga e ste en sa força e valor.
Al sisen capitol parlant que la Majestat del Senyor Rey son primogenit sos loctinents e los dits portants veus de governador de per si no puixen fer comissions et cetera respon la dita Senyora Reyna per via de parer que par molt nova cosa que mes facultat e preheminencia sia donada ne tanta als dits portants veus de governador com a la prefata Majestat a son primogenit e loctinents los quals molt a tard son altres que de la casa e stirpa reyal. E no resmenys que los dits canceller vicecanceller e en son cas lo regent la
cancellaria hagen facultat e prerogativa de fer les dites comissions sens la dita Majestat son primogenit e loctinents e que aquella e aquells sens los dessus dits no puixen fer les dites comissions ne alguna per important que sia en cas coneguessen appassionats los dits oficials que es ver semblant que ho deurien e porien esser pus tost que no la dita Majestat e son primogenit los quals si lo dit capitol primament e a la letra es entes ni a soles ni acompanyats dels dits canceller vicecanceller e regent no porien ni deurien fer alguna comissio si lo dit capitol era atorgat segons jau a la letra sens alguna interpretacio. E per ço creuria la dita Senyora Reyna que la prefata Majestat se conduiria atorgar lo dit capitol exceptat que a la sua Serenitat e a son primogenit restas libertat en casos de necessitat e que veessen los dits oficials algunes causes de justicia appasionats de fer les dites comissions car per gracia de nostre Senyor Deu son dotats de tanta prudencia e experiencia de semblants negocis que conexeran axi la suficencia dels juristes e integritat de aquells com los dits oficials quia cor Regis in manu Dei est. Pero la dita Senyora Reyna ab bona voluntat treballara supplicara e persuadira la prefata Majestat que li placia esser content de atorgarlos lo dit sisen capitol en cas que suppliquen que la sua Serenitat no puixa fer comissions ne los altres contenguts en aquells.
Al seten capitol parlant que los dits conceller (canceller, canciller) vicecanceller regent la cancellaria e assessors ans de usar et cetera respon la dita Senyora Reyna per via de parer que tot lo contengut en lo dit capitol li par sia just honest e rahonable e que creu sera accepte a la prefata Majestat el haura per gratissimo per lo singularissimo zel que te a la justicia.
Al vuyten capitol parlant sobre la observancia de constitucions privilegis usos e libertats et cetera per via de parer respon la dita Senyora Reyna que rahonable e justa cosa li par que aquelles deuen esser observades. Quant a les altres coses contengudes en lo dit capitol treballara e supplicara quant li sia possible ab la Majestat del Senyor Rey que li placia ferlos gracia de les coses contengudes en aquell.
Al noven capitol parlant que per les coses sobredites o alguna de aquelles en sdevenidor no sia fet ni engendrat tacitament ni expressa algun prejudici et cetera respon la dita Senyora per via de parer que lo dit capitol es just e rahonable e que creu la prefata Majestat entegrament lo passara sens alguna condicio ni modificacio.
Al deen capitol parlant que les persones que hauran lo exercici de la justicia sien dotades de sapiencia e consciencia e que exceptat lo canceller lo qual hage de tenir prelatura en lo dit Principat sien cathalans naturals e vertaderament domiciliats en Cathalunya et cetera respon la dita Senyora Reyna per via de parer no contrastant que en lo cinquen capitol hi haja satisfet creu que la Majestat del Senyor Rey se conduira en cas de provisio faedora dels oficis de canceller e altres en lo dit capitol compresos provehir ne a cathalans havents sapiencia e consciencia pero que les dites provisions no haja de fer per obligacio mas de sa liberalitat principalment per lo servey de Deu e benifici de la cosa publica e per complaure al dit Principat. 

Al onzen capitol que parla de la primogenitura e governacio general respon la dita Senyora que creu e stima la prefata Majestat concordades totes les altres coses per complaure condecendre a llur supplicacio sera contenta fer e complir lo contengut en lo dit onze capitol.
Al dozen capitol de la loctinencia irrevocable e altres coses en aquell contengudes respon la dita Senyora per via de parer que no ignora lo dit Senyor que ço que los cathalans hagen fet per causa de la liberacio del Illustrissimo Princep son fill seria stat a bon fi fidelissimament fet pero sens dupte pendra gran admiracio de una semblant demanda axi de la loctinencia sobredicta irrevocable com altres coses no acostumades com no sapia occasio o causes perque car en la pensa del dit Senyor no hauria alguna sinistra intencio contra algu del Principat ni per res al mon volria cogitar tal cosa com fos contra Deu. E de aço poden esser certs los dits cathalans. Ne creura lo dit Senyor que procurant honor al fill ultra lo degut sia lunyar causes de dissensions o odis entre pare e fill. Tota vegada empero la dita Majestat confia que los cathalans satisfents a la sua innata fidelitat pensaran en conservar comunament e sens diferencia alguna lo honor axi seu com del dit lllustrissimo Princep son fill lo qual honor de aquell no sembla poder esser ben conservada si alguna derogacio o carrech es fet al honor del pare e jatzia la prefata Majestat no vees causa de dubte puys en sa fe reyal ell haja per degudament fet lo que es stat seguit com damunt es dit semblaria al dit Senyor que a la sua honor compliria e
seria pus decent en lo cas present no donar la dita loctinencia com la justicia pogues en altra manera esser administrada ço es per via de la governacio general eleginthi altres persones notables per oficials e la sua Serenital per molt complaure al dit Principat seria contenta aturarse en los altres regnes e terres e star en aquells fins tant que per los dits cathalans fos del contrari supplicat. E axi seria satisfet al honor del dit Senyor e a la bona e egual consideracio del dit Principat e tolta occasio de parlar e obrar als circunvehins los quals força moguts per algun mal zel volrien la destruccio de tots. E no solament del dit
Senyor e Principat mas dels altres regnes e terres la honor e defensio del qual Senyor e regnes seus no dubta la Serenitat sua virtuosament faran los dits cathalans com a fidelissimos e naturals de aquella e de la sua reyal corona e posteritat de que no sera fet poch servey a nostre Senyor Deu e a la dita Majestat e perpetua fama e renom en tot lo universal mon als dits cathalans (exceptuando América, que se descubre 31 años después). Encara la dita Senyora Reyna per via de parer diu que per lo amor que te al dit Illustrissimo Princep son fill e desig de complaure al dit Principat supplicara lo dit Senyor o traballara que per sa Majestat al dit Princep sia atorgada semblant loctinencia general del Principat de Cathalunya que per lo Senyor Rey don Alfonso de sancta recordacio al dit Senyor fonch atorgada.
Al XIII capitol parlant dels consellers que sien cathalans respon la dita Senyora Reyna per via de parer que puys les altres coses sien concordades creu sera contenta la dita Majestat fer resposta al dit capitol a tot util e benifici del dit Principat.
Al XIIII capitol parlant del lllustrissim Infant don Ferrando diu la dita Senyora per via de parer que creu que la dita Majestat sera contenta en son cas atorgar lo que atorgara ara al Illustrissimo Princep son fill e a la dita Senyora Reyna de tal capitol e supplicacio los resta no poch obligada els ho regracie ab quanta mes afeccio sab ni pot. Oferintse en son cas e loch no esserlos ne ingrata mas gratissima quant possible li sera. E quant a la successio de la corona reyal creu la dita Senyora Reyna lo dit Senyor Rey sera content puys sie sens prejuhi del dret del dit Illustrissim Infant e posteritat del dit Senyor Rey en son cas.
Al XV capitol del heretament fahedor al dit lllustrissim Infant don Ferrando respon la dita Senyora Reyna que per quant lo dit donatiu e heretament concerneix la persona del dit lllustrissim Infant don Ferrando son fill regracia molt lo contengut en lo dit capitol oferintse prompta a tot benavenir del dit Principat ut supra.
Al setzen capitol que lo dit Illustrissim don Ferrando sia acomanat als cathalans diu e respon la dita Senyora que al dit Senyor creu que plauria que confiant de la innata fidelitat e integritat dels cathalans los acomanara lo dit Illustrissim Infant don Ferrando fill seu regraciant a aquells la singular afeccio per ells demostrada. La qual la dita Senyora Reyna ja mes no oblidara nis delira de la memoria sua.
Al XVII capitol parlant del que ha sguard a la dita Senyora Reyna respon aquella regraciant als cathalans la bona voluntat que han e per efecte mostren a la sua Serenitat de la qual ab les altres coses los resta obligatissima.
Al XVIII capitol parlant que no puixa esser procehit contra los de la posteritat reyal respon la dita Senyora Reyna per via de parer que creu la prefata Majestat se conduhira a haver accepte lo dit capitol ofir la dita Senyora Reyna supplicar lon e treballar que de aço los ne vulla complaura.

Al XVIIII capitol parlant que al dit lllustrissimo Princep per sa sustentacio sien donats dotze milia florins cascun any consignats en Sicilia ab los emoluments del Principat respon la dita Senyora Reyna que li par justa e decent cosa que aquell dega haver rahonable sustentacio com a Primogenit e segons les facultats que la prefata Majestat ha. E creu la dita Senyora Reyna que la prefata Majestat sera de aquest parer e opinio e axi hi treballara per amor e contemplacio del dit lllustrissimo Princep e per complaure als dits cathalans. 

Al XX capitol parlant que la potestat dels diputats e consell reste et cetera segons en lo dit capitol se conte respon la dita Senyora que puys les altres coses sien concordades creu per la prefata Majestat sera provehit a contentacio del Principat.
Al XXI capitol parlant que si dubtes alguns occorrien os fahien en los presents capitols la interpretacio o declaracio de aquells hagen a fer los dits diputats e consell et cetera respon la dita Senyora Reyna per via de parer que creu la prefata Majestat se conduhira que les interpretacions e declaracions dessus dites se hagen a determinar segons es acostumat en lo dit Principat quant es alteracio del seny de alguna constitucio com aço sia de semblant natura condicio o qualitat.
Al XXII capitol parlant de don Felip de Castro Ferrando de Bolea et cetera respon la dita Senyora per via de parer que creu plaura a la dita Majestat provehir a la seguretat de les persones e bens de aquells en amplissima forma de tot lo que hauran fet per lo Principat vel alias havent sguart a la liberacio o deliurança de la persona del lllustrissimo Princep. E aço tant com sera en facultat del dit Senyor Rey salves les libertats del regne de Arago.
Al XXIII capitol que parla de les forces e oficis del regne de Navarra que sien acomanadas e acomanats a persones notables aragonesos valencians o cathalans et cetera respon la dita Senyora Reyna que si aço se fahia seria rompre los seus privilegis e libertats del dit regne de Navarra que dien que oficis ni castellanies no sien donades sino a navarros e lo contrari no deu voler. Lo dit Principat nis creu que apres informat lo vulla ni lo demane car no serie rahonable cosa havent aquells tant pugnat e treballat per la conservacio de les sues libertats volguessen esser causa de fer rompre les libertats del dit regne de Navarra. Ne a la dita Majestat no seria honest ni degut per haverles jurades.
Al XXIIII capitol parlant que com les dites coses seran per la prefata Majestat atorgades e per lo Principat acceptades sien en les primeres corts confirmades et cetera respon la dita Senyora Reyna que li par rahonable e creu que com tot sera portat a degut efecte e conclusio que la prefata Majestat condecendra al contengut en lo dit capitol.
Al XXV capitol que parla que los presents capitols no puixen derogar tacitament ni expressa a qualsevulla privilegis libertats et cetera respon la dita Senyora Reyna que li par cosa rahonable e justa e que la prefata Majestat no creu si aturara e que per ella sera treballat quels ho atorga.
Al XXVI capitol que les coses ques hauran de fer per los dits diputats e consell se hajen ha fer per la major part ab expres consentiment de la ciutat de Barchinona respon la dita Senyora Reyna que puixs ells ne sien contents creu no menys ho sera la prefata Majestat en les coses que a sa Excellencia plaura atorgarlos.
Al XXVII capitol e ultim que les presents persones dels tres staments ecclesiastich militar e real se puixen aderir a lo opinio et cetera respon la dita Senyora Reyna que creu e presumeix que la prefata Majestat condecendra al ques demana e suplica per lo dit capitol.

E jatsia la dita Senyora per la fidelitat e integritat dels dits cathalans sia obligatissima en procurar tot util e benefici del dit Principat no resmenys per la singular voluntat e devocio la qual per lo dit Principat vers la sua Serenitat e coses sues es demostrada se ofir prontissima per conduir bon amor pau e concordia entre lo dit Senyor Rey e Illustrissimo Princep son fill e repos del dit Principat si necessari sera anar a la Majestat del dit Senyor e tornar en lo Principat e fer tot ço e quant per aquell e per la ciutat de Barchinona sera consellat. No dubtant qualsevol treballs fins a exposar e metrey la vida sua per tot util repos e benefici del dit Principat e singulars de aquell.

Siguen las modificaciones o réplicas hechas por los señores Diputados a las respuestas u observaciones de la Señora Reina, que anteceden.

Replicant ab humil reverencia los diputats e consell representants lo Principat de Cathalunya a les respostes e modificacions per la Serenissima e molt excellent Senyora la Senyora Reyna fetas als capitols per tranquilitat repos e benefici del dit Principat presentats a la sua gran Excellencia en nom e veu de la Majestat del Senyor Rey per los embaxadors a la dita Illustrissima Senyora Reyna per los diputats e consell o Principat tramesos dient molt humilment e afectuosa regraciant a la dita lllustrissima Senyora la bona afeccio e voluntat que la dita Senyora mostra haver al repos e benefici del dit Principat e poblats en aquell e ab molta reverencia los dits diputats consell e Principat accepten les ofertes per la dita prudentissima Senyora en la prefacio de dites modificacions e en altres parts de aquelles fetes e per lo desig que an e molt voler als dits benefici e repos los dits diputats e consell quant ab major afeccio e reverencia poden suppliquen la dita Senyora placia a la sua occulatissima Senyoria efectualment los desigats repos e benefici donar juxta la forma dels dits presentats capitols ab les modificacions seguents les quals poran esser collocades en son loch pertinent. E per ço venint a la dita resposta solament en aquells capitols ab les modificacions seguents les quals poran esser collocades en son loch pertinent e per ço venint a la dita resposta solament en aquells capitols que per les modificacions de la dita Senyora seria vist esser feta alteracio dien lo seguent.
Primo a la primera modificacio feta al primer capitol dien los dits diputats e consell que la salvetat e retencio começant empero per via de parer et cetera deu esser levada e aço per tant com salva la real clemencia portarie prejudici al Principat car lo dit Principat ha per ferm que en lo cas subseguit e tota vegada que en lo esdevenidor e seguis consemblant cas lo que a Deu no placia deu fer lo semblant per satisfer a la fidelitat a la real corona deguda e atorgar ab la dita retencio serie vist no consentir que de justicia e deute de fidelitat fos fet perque suppliquen esser lo dit capitol fermat e atorgat sens la retencio.
A la resposta feta al terç capitol per la dita lllustrissima Senyora Reyna repliquen los dits diputats e consell que salva la reverencia predita com lo dit capitol haje dues parts la una la remocio dels oficials segons en dit capitol se conte la altra lo castich demanat dels mals consellants et cetera serie vist la primera part del dit capitol parlant de la remocio et cetera per repos e benefici del dit Principat deure esser atorgat per gracia per la real Majestat sens nota de imfamia dels remoguts o privats. La segona part com sie cosa demanada per justicia serie vist la Majestat real deure la simpliciter atorgar e axi ho demanen e supliquen.
A la resposta feta al quint capitol repliquen los dits diputats e consell ab la dita reverencia e humilitat parlant que lo dit capitol se deu simpliciter atorgar sens alguna modificacio. Empero habiliten los dits diputats e consell per quant los es vist esser axi necessari per benefici de la justicia que los mencionats oficials hajen per benefici de la justicia lo salari axi en Cathalunya com fora seguint la cort del Senyor Rey e que sia remoguda la clausula qui ho prohibeix. Quant al que es dit per la dita Senyora Reyna del beneplacit es vist esser de molta equitat e son contents los dits diputats e consell sia fet com per la dita Senyora es posat.
A la resposta del sisen capitol dien los dits diputats e consell sia fet com per la dita Senyora que salva la real clemencia es vist lo dit capitol deure esser simplament e sens modificacio atorgar per tant com lo portant veus de governador no haura potestat de per si mas ab consell del assessor seu fer dites comissions.
Item que a les altres coses es vist esser pro satisfet per lo repos e benefici del dit Principat majorment que los dits oficials tot quant fan es en nom e persona de la Majestat real e totes hores e quant al Senyor Rey plau confereixen ab la sua Majestat.
A la resposta del vuyten capitol dien los dits diputats e consell que lo dit capitol per bons e deguts respectes deu esser atorgat e veran contents los dits diputats e consell per servey de la Majestat real que sia modificat que ans de esser hagut per privat lo tal oficial contrafahent sia denunciat al Senyor Rey o a son loctinent. E si dins trenta dies apres la dita denunciacio no sera reparat lo contrafet als dits usatges e constitucions com en dit capitol se conte e remogut lo dit contrafahent de son ofici de la qual reparacio o remocio hage a esser feta fe als dits diputats e consell en tal cas sia provehit a la dita publicacio e altres coses juxta la serie del dit capitol.
A la resposta feta al dehen capitol dien los dits diputats e consell que per deguts respectes granment concernents lo repos del dit Principat es vist la Majestat del Senyor Rey deure otorgar simplament e sens modificacio lo dit capitol.
A la reposta feta al dotzen capitol dien los dits diputats e consell que lo dit capitol juxta la sua serie e tenor deu esser simplament e sens modificacio alguna atorgat com les consideracions en lo dit capitol apposades sien molt rahonables e a laor de Deu e gran servey de la Majestat real e conservacio de la real posteritat e remocio de tots sinistres e inconvenients qui poguessen accorrer e a prohibicio de qualsevol no delante lo servey de la dita Majestat real lo qual los cathalans per lur innata fidelitat molt zelen. E no permetrien per lurs forces e poder que algu quisvulle fos entengues en fer deservey a la dita Majestat e posteritat concernents sues ans exposarien per aquestes coses e altres lo dit servey e conservacio de la dita real posteritat concernents lurs vides e fills e bens per satisfaccio de la dita innata fidelitat a la dita real corona deguda.
A la resposta feta al quatorzen capitol dien los dits diputats e consell que son contents de la resposta feta per la dita Senyora Reyna e de la modificacio per la dita Senyora opposada.
A la resposta al XXI capitol feta dien los dits diputats e consell que com la intencio dels dits diputats e consell sia stada es e sera a tot servey de la Majestat real e de la Senyora Reyna e conservacio de la posteritat real e repos gran del dit Principat es vist lo dit
capitol deure esser simplament e sens modificacio atorgat.
A la resposta feta al XXII capitol parlant de don Johan Dixar e altres dien los dits diputats e consell quels seria vist salva la real clemencia lo dit capitol poder star o almenys per lunyar no sia contra les libertats del regne que sia modificat que la Majestat del Senyor Rey en les dites causes en lo dit capitol contengudes no puixa ni dega pronunciar sino ab e de consell de les persones per la dita Senyora Reyna e per lo dit Senyor Primogenit concordablament elegidores.
A la resposta feta al XXIII capitol parlant dels oficials e forces de Navarra dien los dits diputats e consell que per quant son informats que ara los dits oficis castellanies (castlán : catalán : chatelain) o forces o molts dels son en poder de castellans e gascons serie vist molt rahonable que sie consentit lo dit capitol com sta com sie a repos e benefici del dit regne.
(Eso, quitar a castellanos y gascones del reino de Navarra para poner catalanes, porque ellos lo valen.)
E volent lo dit Principat per obra comprovar la contumacia de la devocio que han e afeccio a la Majestat del Senyor Rey e augment de la sua real posteritat responent a la satisfaccio del capitol concernent lo heretatge del Illustre Infant don Ferrando e donant complament al dit capitol en aquella part que vacua era restada e paper blanc de la oferta e donatiu gracios e fan oferta los dits diputats e consell que haguda ferma compliment e afecte a les coses contengudes en los dits capitols seran contents esser donats dels bens e pecunies del a ops e efecte del heretatge contengut en lo dit capitol docentes milia lliures Barchinonenses ço es CC.M. lliures Barchinonenses distribuidores en e juxta la forma del dit capitol e no en altra manera. E la Illustrissima Senyora Reyna en senyal de la gran afeccio que lo dit Principat a la sua Altesa porta frustrada per la sua intercesio e bona obra no restara de algun servici.

Mandaron los señores Diputados, el mismo día, escribir la siguiente carta.

Al molt reverend pare en Christ lo bisbe de Elna.
Molt reverend senyor. Rebuda havem una letra de vostra reverend paternitat dada en Çaragoça a XI del present mes ensemps ab hun breu plombat del Sant Pare. La continencia del es no poch aliena a la intencio de la qual demostracio feta havia la sua Santitat e encara no concorda a la veritat dels fets e rectissima justa e deguda intencio de aquest Principat qui lo deute ha retut al honor de la real corona a gran laor de Deus Omnipotent servey e repos de la persona de la Majestat del Senyor Rey. Som certs tal altercacio en la Santitat del dit Sant Pare si en la sua pensa recayguda es prove a causa de informacions alienes a veritat fetes a la sua Santitat per mossen Francisco Ferrer en nom de la Majestat del dit Senyor e com a procurador seu lo qual molt presumptuosament e viciosa de aquest Principat publicament e privada e en presencia del dit Sant Pare ha parlat. No volem creure la Majestat del dit Senyor tals coses ordonar com sien granment desservey seu fins aci james en Roma o altra part fora lo real domini scrit o informacio feta no havem de les coses que occorregut han en aquest Principat. Pero si tant seran los cathalans incitats e forçats com lo dit Ferrer procura convendralos lur glorios nom que eternament posseeixen excusar e encare al dit Francisco Ferrer publicador de indegudes coses tal correccio procurar que altres no se atrevesquen de aquest Principat ab tanta insolencia parlar. (Saben amenazar mucho de palabra pero después en el ejército catalán se mueren de hambre y roban para comer, como hemos visto en textos anteriores).

Al sant Pare quant temps sera farem resposta de veritat Deus Omnipotent qui scrutador es dels coratges nostres proposits e voluntat clarament sab e veu ab quanta temor sua e obediencia rectament e justa havem nostres animos dirigits al degut ab molt amor e reverencia a la Majestat del Senyor Rey e al seu honor e james per nosaltres restara lo repos e tranquillitat de la sua real persona e de tots los regnes e terres subdits a la corona real. E per molt aço manifestar e per obres efectualment nostre desig e proposit mostrar havem tramesa embaixada solemne a la Illustrissima Senyora Reyna ab nostra clara final e deguda intencio la qual no dubtam sera aqui no occulta con los fundaments justissims causes e rahons de nostres capitols e peticions per ventura no se publicassen e per ço fos alguna cosa vista algun tant dificil sia certa vostra reverend paternitat que les causes e rahons de aquella facilima la fan e no hi ha cosa alguna qui fundament no haja de grandissima causa per al benefici e repos de aquest Principat e servey de la Majestat del Senyor Rey. E si dificultat tal en alguna cosa sera que per ço rompiment sen vulla procurar som certs sera mes color e occasio de pendre lo rompiment que no intencio recta a les coses e tal com nos scriu vostra reverend senyoria la qual sia certa que a nosaltres no son ocults los tractats quis solliciten e se procuren a instancia de males persones e qui mal consellen. Pero no som nosaltres tant destituhits de virtut e potencia que ab la ajuda de Deu dubtem defendrens de quant fer se puixa e ofendre encara qui tals coses procura. Tota vegada empero volem abans procurar ab be los mals consells e tractats vencre e ab bons migans honor e repos procurar a la Majestat real e benefici e
tranquillitat a nosaltres. La intervencio de la apostolica auctoritat e persona de vostre reverend paternitat a nosaltres no poria esser sino de molt plaer pere demanar no laus cove ne aquella intercar. Vostre reverend senyoria sab que li es per lo sant Pare comes faça ço que li placia e sia pertinent. Havem sebut reverend senyor vostres reverend paternitat com havent de potestat del sant Pare haver convocats los prelats e clero pera Leyda a donar orde en exaccio faedora del clero de que som en no poqua admiracio constituhits com attes lo stat de aquesta patria no seria cosa poch perillosa remoure de aquesta plaça los prelats e clero qui hi son consellen e dirigeixen la patria a la qual son per naturalesa tenguts e assisteixen a la defensio de aquella e lo apartament dells poria molt perill a la patria portar. (Como sabéis, Luisico Companys, el malas compañías, no pensaba lo mismo que hemos leído aquí arriba. Y así de bien le fue en Monte Judaico, donde este asesino de catalanes está sepultado en un mausoleo, para que lo vayan a visitar algunos, como se hacía con Francisco Franco en el valle de los caídos.)

E per semblant pot qualsevol considerar quant inconvenient poria a la patria portar donar loch a tals exaccions com son procurades com les semblants de elles qui tant hi son stades frequentades hajen exmanida submersa e destroida aquesta patria. Per que pregam vostre reverend paternitat li placia totes aquestes coses ben considerar e en altre forma de la començada ordonar los fets al repos e benefici de la terra car sino era fet convendria a nosaltres consellar a la indempnitat de aquest Principat e provehir degudament al tranquill stat e repos de aquell. E si plauran algunes coses a vostre reverend paternitat nos oferim promptes als beneplacits e honor de aquella. Dada en Barchinona a XVII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats e consell del Principat de Cathalunya en virtut de la comissio de la cort a vostra honor promptes.