Mostrando las entradas para la consulta Burgunya ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Burgunya ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

martes, 11 de junio de 2019

Tomo I, texto XLII, XLIII, mossen Dalmau de Dernius

XLII. 


Similis fuit missa duci de Berri.

XLIII.

Reg. 2.252, fol. 127.

Memorial de ço que de manament del senyor rey deu fer mossen Dalmau de Dernius ambaxador seu en França.
- Primerament ira al duc de Burgunya e feta per ell la salutacio acostumada de part del dit senyor darali la letra de creença quel dit senyor li tramet per virtud de la qual li dira les coses seguents. - Bernardus secretarius. - ço es quel dit senyor ha fort gran desig de saber la sua salut e bon estament axi com daquell que ama tant com si era son frare e quel prega ab la major affeccio que pod que soven lon vulla ab ses letres certificar quar lo dit senyor ne esta cascun jorn ab gran congoxa per moltes novitats que hou dir fort soven ques fan en França les quals son dites et recitades al dit senyor rey en moltes e diverses maneres de que lo dit senyor ha sovent gran desplaer per raho de la cordial e intrinseca amor que ha al dit duc. - Bernardus secretarius. - Apres li dira quel dit senyor rey per gracia divinal es en bon estament de sa persona e que apres que hague sabuda la dolorosa mort del rey de Sicilia primogenit seu a gran instancia del sanct pare et a supplicacio de tots sos regnes e terres veents quel dit senyor no havia fills qui li poguessen succehir ha presa per muller la yllustre dona Margarida de Prades: e quel dit senyor ha delliberat de passar ab la ajuda de nostre Senyor Deus en la primavera vinent en Sardenya e apres en lo regne de Sicilia per visitar e reformar aquell e que totes aquestes coses li fa saber lo dit senyor per tal com sab certament quen haura gran plaer. - Bernardus secretarius. - E semblant manera tendra lo dit mossen Dalmau de Dernius ab lo duc de Berri recitantli totes les dites coses ab les plus gracioses maneres que pora. - Bernardus secretarius. - E apres que seran fetes totes les coses dessus dites lo dit mossen Dalmau dira al dit duc de Burgunya quel dit senyor rey ha gran desig de saber dell qui en tots los affers de la Esgleya
ha cabut en quina manera es estat procehit en aquells quar lo dit senyor non ha pogut encara haver clara informacio per tal com los dits fets li son estats recitats e trameses a dir per scriptura en diverses maneres e fort discordants la una de laltra: e quel dit senyor no informat de la veritat axi com desige lo prega fort affectuosament que li trameta a dir clarament et distincta en quina manera es estat passejat en los affers dessus dits quar lo sanct pare axi com lo dit duc no ignora es vengut en la terra e senyoria del dit senyor e hi es huy en dia e si lo dit senyor era ben informat dels dits fets tendria manera que ell e lo dit duc lo qual lo dit senyor axi com lo ama en lo cors e en lo temporal vol amar en la anima e en lespiritual ne reportarien gran e assenyalada honor en la qual amaria mes lo dit senyor que fos participant ab ell lo dit duc que persona del mon per la intrinseca amor e cordial affeccio que li ha: e ladonchs lo dit mossen Dalmau tendra esment e veura com li respondra lo dit duc e ab quin gest e cara ho pendra. E finalment fara tot son poder de saberne clarament la sua intencio e sabuda aquella trametra encontinent al dit senyor ab lletra continent tot ço que fet haura un cavalcador que sen mena: e si cas sera quel dit mossen Dalmau conegues que degues esperar resposta del dit senyor sperarla ha: o si vehia quel cas ho requeris e li fos pus expedient de tornarsen al dit senyor ladonchs tornarsen ha: e tot aço remet lo dit senyor a la discrecio del dit mossen Dalmau que sabra ben conexer qual partit li sera millor pero en tot cas certificara continuament ab ses letres lo dit senyor axi de les coses dessus dites com de totes noves que pora saber de quals parts del mon se vulla. - Bernardus secretarius. - Noresmenys se veura lo dit mossen Dalmau ab lo rey de Navarra e apres la salutacio acostumada darali de part del senyor rey la letra de creença que sen porta per virtud de la qual li explicara totes les coses dessus contengudes tocants la salut e bon estament del dit senyor e com apres la dolorosa mort de son primogenit lo rey de Sicilia de gloriosa memoria ha presa muller e com enten a passar en la primavera vinent en Sardenya puys en Sicilia: recitantli tot aço tant solament en la forma que al dit duc ho haura recitat no parlantli ne faent mencio del fet del scisme si donchs no vehia quel dit rey lon metesen noves primerament o que conegues que fes afer e lo temps ho requeris. - Bernardus secretarius. - Puys dirali de part del dit senyor la gran e fort intrinseca amor quel dit senyor ha a la reyna de Sicilia filla sua e que la ha feta lochtinent general en lo regne de Sicilia e li ha dat semblant o major poder que ella havia en vida del rey de Sicilia marit seu e quel dit senyor li ha fet saber que si ella volra romanir en lo dit regne que a ell plau o si sen volra tornar deça ell la fara acompanyar honorablament e si volra romanir en la cort del dit senyor que ell hi trobara fort gran plaer e la tractara totstemps com a filla axi propriament com si son marit fos viu o si per ventura sen volra tornar en lo regne de Navarra la fara acompanyar com pus honorablament pora e que tot aço remet a la sua volentat et plaer. - Bernardus secretarius. - Noresmenys dara al vezcomte de Perellos e de Roda e a mossen Ponç de Perellos les letres de creença quel dit senyor lus tramet e certificarse ha ab ells de totes les coses quel dit senyor vol saber del duc de Burgunya e de la intencio quel dit duc haura sobre aquelles e de totes noves que pora saber ab ells de les quals apres scriura largament e clara al dit senyor. - REX MARTINUS. - Dominus rex mandavit michi - Bernardo Medici.

Tomo I, texto XLI, duc de Burgunya

XLI.

Reg. 2252, fol. 129. 22 de noviembre de 1409.

Molt car e molt amat frare. Cobejants ab fervent desig saber la salud e bon estament de vostra persona pregamvos affectuosament que soven vullats ab vostres letres consolar: e per tal com a nos es ben cert molt car e molt amat frare quen haurets fort gran plaer significamvos que nos e la reyna nostra molt cara muller som en bona disposicio de nostres persones merce de nostre Senyor Deus. Molt car e molt amat frare nos havem informat lamat conseller nostre mossen Dalmau de Dernius dalcunes paraules que de nostra part vos explicara: perqueus pregam ab gran affeccio molt car e molt amat frare que a aquelles vullats dar fe et indubitada creença axi com si per nos personalment vos eren dites. E sia lo sanct Esperit molt car e molt amat frare vostra continua proteccio. Dada en la casa de Bellesguard del territori de Barchinona sots nostre segell secret a XXII dies de novembre del any MCCCCVIIII. - REX MARTINUS. - Dominus rex mandavit michi - Bernardo Medici.- A nostre molt car e molt amat frare lo duc de Burgunya.

 
Juan I, duque de Borgoña, (Dijon, 28 de mayo de 1371 - Montereau, 10 de septiembre de 1419)
 
Juan I, duque de Borgoña, (Dijon, 28 de mayo de 1371 - Montereau, 10 de septiembre de 1419), llamado Juan Sin Miedo.
Francés: Jean sans Peur,
occitano renombrado catalán:  Joan sense por
hijo primogénito y sucesor del duque Felipe el Atrevido.
 
S´assemelle bastán al actó Gabino Diego:
"un zumito de naranja, pero natural".
 
Gabino Diego, duque de Borgoña, Juan sin miedo, Juan I
 
 

https://es.wikipedia.org/wiki/Ducado_de_Borgo%C3%B1a

https://es.wikipedia.org/wiki/Juan_I_de_Borgo%C3%B1a

Juan Sin Miedo casó con Margarita de Baviera, con quien tuvo los siguientes hijos:

Margarita, condesa de Gien y Montargis (1393–2 de febrero de 1441, París), casó el 30 de agosto de 1404 con Luis, delfín de Francia, más tarde, el 10 de octubre de 1422, con Arturo de Richemont, condestable de Francia, el futuro duque de Bretaña.
Catalina (m. 1414, Gante).
María (1394-30 de octubre de 1463, Monterberg bei Kalkar). Casó con Adolfo, duque de Cléveris.
Felipe el Bueno, su sucesor (1396–1467).
Isabel (m. 18 de septiembre de 1412), que casó en Arras el 22 de julio de 1406 con Olivier de Châtillon-Blois, conde de Penthièvre y Périgord.
Juana (n. 1399, Bouvres), m. joven.
Ana (1404–14 de noviembre de 1432, París), casó con Juan, duque de Bedford.
Inés (1407–1 de diciembre de 1476, Château de Moulins), que casó con Carlos I, duque de Borbón.
Juan también tuvo varios hijos ilegítimos, incluyendo a Juan de Borgoña, obispo de Cambrai, con su amante Inés de Croy, hija de Juan I de Croÿ, y Guillermo de Haegen, con Margarida de Borsele.

Territorios de la casa de Valois-Borgoña durante el reinado de Carlos el Temerario
Territorios de la casa de Valois-Borgoña durante el reinado de Carlos el Temerario


ducado, condado, Borgoña, siglo XIV
ducado, condado, Borgoña, siglo XIV

 

miércoles, 8 de septiembre de 2021

lo duch de Burgunya

Al lllustrissimo e molt virtuos senyor lo duch de Burgunya.

lllustrissimo e molt virtuos senyor. Per alguns negocis de molta importancia trametem a vostra S. mossen Johan Torres canonge exhibidor de aquesta. Suplicam adonchs vostra Illustrissima Senyoria li placie benignament aquell oyr e adhibir li fe e creença com si nosaltres presencialment ho dehiem a vostra virtuosissima Senyoria la qual Nostre Senyor mantingue e prospere longament segons desige. Scrita en Barchinona a III de noembre del any MCCCCLXIII.
Al servey de vostra Illustrissima S. promptes los deputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya.

Otras dos cartas iguales a la que precede, con la dirección respectiva, fueron escritas para la señora
duquesa de Borgoña y para su hijo Xarloys.

//

Bourgogne

lunes, 15 de febrero de 2021

1 de septiembre, 1461

1.° DE SETIEMBRE. (En adelante escribiré septiembre.)

Después de varias deliberaciones secundarias, el reverendo abad de San Juan, una de las nueve personas encargadas de examinar las instrucciones y modificaciones, dio cuenta del examen y estudio que sobre las mismas se había hecho, y después de leídas, deliberóse que nada se añadiera ni mudara, dejándolas, por consiguiente, del mismo modo que se acababan de presentar.
Recibióse de los señores Embajadores la siguiente carta, que fue leída en consejo.

Molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Lo di passat que comptavem XXIII del present circa hora del mig jorn plega aci un home que de la Almunia vos haviem trames per lo qual reebem vostra letra de quinze del mateix. En aquella apres algunes coses que no afreturen commemorar nos persuadiu a diligencia sobre los afers a nosaltres acomanats e mes en sollicitament supplicar e instar la Majestat del Senyor Rey per la provisio dels oficis de aqueix Principat e derrerament de scriureus de noves aci occorrents sobre los fets de Navarra e de aquest regne de les quals se refiren aqui moltes coses variament. Al primer punt de la diligencia nostra nos es Deu testimoni ab quanta celeritat volriem nostre comissio expedir per la qual presta expedicio e altres deguts sguards nos ha convengut aqui trametre lo reverend abbat de Poblet segons per ell les causes de la sua tramesa stesament sentides haureu la tornada del qual speram ab molt desig per ques puga per nosaltres deduir a exequcio lo que per vosaltres aqui sera deliberat. A les supplicacions e instancies per les provisions dels dits oficis no havem mancat en les ores e lochs oportuns e tota vegada havem hauda bona resposta de la reyal Majestat. Hir rebuda la vostra letra li anam aquella significar les dites supplicacions ab major instancia continuant la qual benignament nos ha respost no haverhi pogut entendre en los dies passats per la occorrencia del negoci que ha portat lo embaxador del duch de Burgunya mas que daquiavant sens pus detenir hi vol entendre la sua Majestat e prestament Deu volent deduira en obra les dites provisions de oficials qui seran tals que nostre Senyor Deu ne sera servit e la justicia administrada a tot benefici e bon stament de aqueix Principat de que per vosaltres ab besament de mans li son stades referides gracies devotament. Al avis de novitats que demanau nos appar juxta tenor de letres aci trameses per algunes particulars persones de aqueixa ciutat a quis farien reports de novitats que dien seguides en aquest regne les quals no son de tal importancia en quant nosaltres comprenem que toquen a aquexa plaça e sobre les quals se deu molt attendre lo Principat no implicarse en passions privades e particulars quals son aquestes que nosaltres sentim aci e altres algunes non hoym. Ne per semblant dels afers de Navarra sentim per lo present tals coses que lo scriure de aquelles portas fruit algu e totes se reciten variament e inserta e no desijam esser reportadors de coses que nos puixen certament adverar. Si algunes ne occorreran ab certinitat e dignes de reportar a les reverencies e magnificencies vostres no obmetrem de aquelles vostres dites reverencies e magnificencies certificar les quals la Sancta Trinitat tinga en sa guarda. Rescrivint nos de ço quels placia. Feta en Calatayu a XXIIII de agost any Mil CCCCLXI. - A vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Apres feta la present pervenguda aci nova de la vacacio (vacante; en catalán inventado, dicen vacances a les vacacions o vacassions) del bisbat de Urgell per mort del reverendissimo patriarcha Alexandri se es sabut la Majestat del Senyor Rey haver deliberat supplicar nostre sant Pare per provisio del dit bisbat faedora en persona de fra Cerda almoyner seu.
Als molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.

Después de leída la carta que precede, se propuso si los embajadores pedirían salvo conducto para presentarse al rey de Castilla, pero habiéndolo discutido, se acordó que no había necesidad de tal requisito para marchar, pues no era costumbre, y que si algún mal pudiese resultarles de ello, el General cuidaría de satisfacerles o de enmendarlo.

miércoles, 8 de septiembre de 2021

Johan Torres, Instruccions.

 

Instruccions per los reverent egregi nobles e magnifichs senyors deputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya ab intervencio e
consentiment de la ciutat de Barchinona al honorable mossen
Johan Torres canonge de les coses que a fer segons devall era dit.
Per quant de alguns temps ença los
mercaders catalans e signantment de la ciutat de Barchinona no son tractats com solien en les terres del lllustrissimo duch de Burgunya ans lus son stades fetes vexacions axi en bens com en persones de que han fetes e fan grans exclamacions. E no obstant hi sien stades trameses algunes embaxades per remediar les dites coses pero no es vist esser hi stat plenament provehit. Per ço desijants los dits deputats e consell per lur poder procurar tota bona tractacio a fi la negociacio e comerci se facen liberament han delliberat trametre lo dit embaxador lo qual ira com abans pora en Flandes o alla on lo lllustrissimo duch e Illustrissima duquesa se trobara e informar se ha ab los mercaders cathalans qui lla seran de les coses de que tenen querimonia axi passades com presents e be instruhits dells liurara la letra de creença que sen porte primerament a la dita duquesa per tant com sempre ha mostrada afeccio als mercaders cathalans e ha favorits e endreçats aquells e lurs cases e comunicara ab la sua senyoria de les coses e suplicara aquella del que li semblara fer se dege per bona conduccio dels negocis e stara a consell seu sobre lo modo que haura tenir ab lo dit Illustrissimo duch a fi tota benivolencia sie captada per manera les coses vinguen al bon fi que es desijat.
E aconsellat de la dita
senyora duquesa com dit es ira ab dit senyor duch e liurar li ha la letra de creença que sen porte e aquell persuadira instara e suplicara com millor pora li placie manar e provehir los dits mercaders cathalans sien rechomenats e be tractats per tota la sua senyoria oferint li que los dits deputats e consell de bona voluntat faran lo semblant dels seus vassalls e subdits e encare se dispondran a tots serveys a la sua senyoria plasents e a ells possibles.
E si lo dit ambaxador conexera façe fer liurara semblantment a mossen de
Xarloys fill dels dits S. duch e duquessa la letra de creença que li porte e agraciar se ha com millor pora de la sua senyoria per forma sie induhida a benificar los fets per que es trames.
E si de lur senyoria ha bona resposta com es cregut attesa la gran virtut que en ells es lo dit ambaxador ne certificara decontinent los dits deputats e consell e encara los dits mercaders per correus volants o altres persones fiables a fi que tots hajen participi del pler e dat bon compliment sen vindra prestament.
Si empero algunes dificultats hi occorreran per les quals sie vist al dit ambaxador deure consultar semblantment ne scriura per correu volant. E si conexera que millorament algu nos dege conduir vinguessen decontinent.
Les altres coses sien remeses a la bona discrecio del dit ambaxador. Data en Barchinona a XXVII de octubre del any MCCCCLXIII.

https://www.raco.cat/index.php/BoletinRABL/article/download/195952/269952/

jueves, 14 de enero de 2021

16 DE ABRIL.

16 DE ABRIL.

En corroboración de lo ocurrido el día anterior, recibióse una carta del obispo de Elna, incluyendo el breve del Pontífice, el contenido de cuyos escritos sigue a continuación.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los diputats de Cathalunya e als de lur consell.
Molt reverend egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Lo dissapte sant arribat en aquesta ciutat fiu ab la Majestat del Senyor Rey e explicada la comissio que havia de la Santitat de nostre senyor lo Papa sobre la detencio e discordia de la sua Majestat ab lo Senyor Princep primogenit vostre e donada per la sua Majestat alguna raho a la detencio del dit Primogenit monstra esser content. E axi me ha respost en nom de la Santitat de nostre Senyor lo Papa donar loch a tota concordia quant al mon la raho e honestat puga comportar. Apres air per un correu de Roma he reebut un breu plombat dirigit a vosaltres ensemps ab un altre dreçat a mi en lo qual loada la desliuracio del dit Senyor Princep se monstra maravellat del que sent apres innovarse. Per tant mana a
mi yo deja obrar o no fos accepte an aquest maneig la sua Santitat trametra altra persona qual la qualitat del negoci requerira e axi mateix que yo la tinga continuament avisada del stament dels negocis e a culpa del qui restara la dita concordia. Pregantvos per ço per part de la dita Santitat e supplicantvos per la mia que vullau donar tot loch a la dita concordia e siau contents de coses que hajen pratica e sien apartades de extrems car continuament los extrems son molt perillosos e si sera cas que per negu fos fet dubte de la observancia de les coses concordades si dara tal orde tots temps se meta en pratica que satisfara a la necessitat del negoci. Oferintvos en nom de la dita Santitat e meu propri que si per aquesta causa volreu yo faça mes una cosa que una altra sere tots temps prest a tota vostra ordinacio e per aquesta causa tramet aqui mossen Vicent Ferrer prevere e familiar meu que si de paraula o en scrits li voldreu res dir ne scriure men porte la resposta e sere tots temps a vostra ordinacio e servir. De Çaragoça a XI de abril del any Mil CCCCLXI. - A tot vostre servir manament e plaher lo bisbe de Elne.

Dilectis filiis deputatis in Principatu Cathalonie et consulibus civitatis Barchinonensis.
Pius episcopus servus servorum Dei. Dilectis filiis deputatis in Principatu Cathalonie et consulibus civitatis Barchinonensis salutem et apostolicam benedictionem. Cepimus animo non mediocrem molestiam audientes vos contra carissimum in Christo filium nostrum Johannem Aragonum regem illustrem dominum vestrum nonnullas novitates suscitasse super liberatione dilecti filii nobilis viri Caroli principis Viane ejusdem regis nati. Et quia summo opere formidamus ne gravissima scandala suboriantur vobis et toti
patrie nocitura nascentibus dissidiis vestris medelam opponi curavimus et dicto regi scribimus ut suum animum ad clemenciam et benignitatem disponat et erga suum natura prout patrem decet se gerat. Speramus ipsum Regem pro sua innata mansuetudine ita se habebit quod quieti et paci populorum sibi subditorum et statui suo consulet et caritatem paternam erga filium non abiciet. Dolemus tamen ut vos qui in fide et devocione erga regem et dominum vestrum comprobat semper fuistis tales novitates excitaveritis que et si credamus per vos bono zelo attemptas fuisse pro aliorum subditorum exemplo pernitiose censentur. Augimur etiam animo antiqui hostis insidias et artes tantum valuisse ut populi vestri ex quibus validissima subsidia ad fidei catholice defensionem expectabamus intestinis discordiis agitentur. Sed antea quam odia acerbiora fiant et nascentia mala majores radices agant nostras partes interponere decrevimus hortantes in domino devocionem vestram ac rogantes ne ulterius progredi velitis reminiscinum fidelitatis et observancie vestre erga regem vestrum que agenda sunt cum omni obedientia reverencia cum rege vestro tractare et prudenter et mature agere placeat. Nos enim qui et pacem regis ac vestram suppremis afectibus desideramus parati sumus omnia pro viribus agere que ad patrem et filium invicem reconciliaudos et ad statum et tranquillitatem vestram et tocius regni pertinebunt expectamus cerciores reddi quid in his causis facere expediat et si videbitur aliquam gravem personam et ydoneam ad partes vestras transmittere curabimus que nostro et ecclesie interventio pacem inter regem et filium ac vos ponere et stabilire conabitur vestram devocionem iterum atque iterum hortantes ac deprecantes ut pro Dei honore el hujus sedis communis omnium fidelium matris reverentia ad ulteriores motus non procedatis. Continentes vos et animos vestros moderatione adhibita. Confidimus enim in gratia Dei quod omnia ad laudabilem et votivum finem cum pace vestra et tocius patrie vestre pro nostro interventu succedent circa quam rem omni studio et diligencia intendere est animus. Dattam Rome apud Sanctum Petrum anno Incarnationis Dominice millessimo quadringentessimo sexagessimo quartodecimo calendas aprilis pontificatus nostri anno tercio. - B. de Piscia.

Ocupáronse en esta sesión, del breve que antecede, creyéndose que al Papa le habrían informado siniestramente acerca de lo que pasaba en el Principado; mas como fuese ya adelantada la hora, no se tomó ningún acuerdo, hasta que, reunidos otra vez por la tarde, y habiéndose presentado el Primogénito, para participar que había recibido una carta del Rey su padre en que le instaba el despacho de los capítulos, se resolvió: contestar a este, que se procuraría lo que indicaba, con toda la brevedad posible; escribir al Papa, atendido a que en su breve había muchas cosas perjudiciales al Principado, y hasta, si conviniese, enviarle una solemne embajada; y por último, enviar una bien trazada carta al obispo de Elna, para hacerle ver la inoportunidad del impuesto que quería exijir, y los males que de ello se podrían orijinar.
Siguen las cartas que se recibieron y las que se enviaron en este día.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Per una letra que derrerament per correu he feta als reverend e magnifichs senyors los diputats del Principat responent a una que dells havia rebuda amplament he scrit de totes coses la donchs occorrents. E encare entre les altres del perplex en que ere posat per son scriure qui en efecte volia lexas tot lo exercit en la present ciutat sens licenciar algu e quem partis per ço com lo dit exercit anantmen jo me volien seguir lexant mossen lo veguer ab les banderes desacompanyats e com jo per obviar a tant gran error deliberava no partir fins dels hagues altre avis e com aquest fins aci nol haja e vege perseverar los del exercit axi de peu com de cavall en llur opinio hi encara ab alguna malicia assagen de metre en fama que yo amagadament men vull anar e que pus axi es ells sen iran ab mi o derrera mi o unes paraules semblants entant que vuy exint de missa e essent en taula me son venguts mes de CCC en partides ab la canso que dit he e man forçat per supplir a llurs grans crits e malicia haver manjat e cavalcat per ciutat una hora o dues segons molt amplament lo baro de Muiolino lo qual les dites coses ha vistes vos informara he deliberat segons dit he no partir fins per vosaltres sia provehit e de vostra provisio fahedora a mi scrit. E axi placiaus quant pus prest poreu deliberar e provehir sobre la gent que retenir volreu e la forma e manera com. E de vostra provisio fahedora scriurem car altrament vista una tant gran error com se spera jo partint de restar mossen lo vaguer de Barchinona ab les banderes desacompanyats nom entench may a partir. Encare que per vosaltres deu mil voltes me fos scrit e encarregat hoc e si per forsa mich volieu traure jo axiria per hun portal e entraria per laltre perque com dit he la provisio per vosaltres fahedora no tarda. E ab tant mossenyors molt reverends e egregi nobles magnifichs e honorables senyors la Santa Trinitat sia vostra proteccio e guarda. Dada en Leyda a XIIII de abril any Mil CCCCLXI. - A vostre honor prest En Johan de Cabrera comte de Modica.

Al molt reverend e magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs mossenyors. Derrerament vos he scrit de la congoxa quem donen los conestables per lo flori quils es degut per lo mig mes que are servexen car no hagueren sino tres florins de quatre quen havien aver. Arem congoixen per semblant los spinguarders per lo mig flori quels es degut car ells han VII florins lo mes e toquels per los XV dies tres florins e mig e non han hagut sino tres per que sia de vostre merce avisarme de vostra intencio.
Hir mossenyors passa per aci hun frare en abit de lech lo qual ve de Castella. Va aqui al Senyor Primogenit. Non se ques dira aqui mas aci ha dit ay res de mal temps que demenat li es stat si aquest exercit sen tornara e ell hau lençat molt luny.
La gent del exercit no te hun diner lo qui millor se regeix ven les armes e de aquelles viu los altres se partexen sens licencia no acabant lo temps.
Aci a tots jorns bregues de la gent del exercit. Negu no y ha qui sapia aquest edicte fet aqui que conte. Axi mateix me han demanat molts quin guiatge es dels quis acorden ne quant dura e fins aci ab negu del consell ni fora consell non puch res seber per satisfer als demanados.
Ja per altres mossenyors vos he scrit com alguns dels qui son fugits se volrien reconciliar. Yo no he volgut parar a negu orella fins de aqui ne sapia vostra voluntat. Passats CC homens hic son fugits per Cathalunya los quals si eren castigats pagarien be lo sou per CCCC a quatre mesos car certament es cosa molt fastigosa la poqua por que sich ha de fugir. Feta en Leyda a XII de abril. - Quim recoman en gracia e merce de vostra reverencia e honorables savieses. - Johan Ferrer.

Al molt reverend magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs msssenyors. Per diverses gents qui son aqui anades he scrit la disposicio de aquest nostre exercit lo qual tots jorns diminueix granment per molta gent que sen fuig puix veheu que de quants sen son anats no sen fa negun castich.
Sper de dia en dia vostra delliberacio per acordar los D. homens o per licenciarlos tots car certament ells son a la derrera casa de miseria que no poden pus.
Qui volgues esmerçar aci sos diners en armes sen faria rich. Ten gran mercat sen fa.
Aqui mossenyor sen es anat hun conestable lo qual era romas en loch den Boxadel conestable dels barbes que ha nom en Codony. Ha sen portada una cuyraça bona e una cervellera de hu de la sua conestablia qui es romas aci pres. Sia de vostre merce ferlon tornar aci don la treta perque almenys lo dit pres sen puxe servir en la preso metent la penyora o com se vulla.
Lo senyor compte sta aci algun tant endeutat e ha mester endresa de molts per poder axir de aci ab tot que partint seria perillos tot hom no fugis vahent partir a ell. Crech me sera forçat servirlo de ferli fermança en L. florins per quem par cosa inpropria essent en lo loch que ara es se aja de amprar de nengu stranger. Aureus senyors a singular gracia que si aqui aura res de haver de aquels que sien retenguts los dits L florins o prengals En Tora per pagar lo canbi an aquell quil aura de rebre segons yo llavors li scriure.
Mossenyors la voluntat vostra es que los rocins de don Felip resten aci ab mossenyor lo veguer crech fent compte que sien pagats per gran temps. Ajau per cert que ell dona ayres que vol diners. Nom se com se obliga aqui. Feta en Leyda a XIIII de abril. - Quim recoman en gracia e merce de vostra reverencia e honorables magnificencies Johan Ferrer.

Als molt reverend e magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Per la cuyta que aquesta gent acordada te de partir e sen va tots jorns sens licencia lo capita vos scriu per lo present correu sia de vostre merce prest delliberar en lo que es de fer car certament es una cosa molt vergoyosa la pratica de aquesta gent soldada que a flotes fugen los conestables ab ses gents. Enquara vuy son fugits los dos jermans Banyeres conestables e En Font de Tortoça tanbe conestable ab la major part de ses gents. Los qui resten aci resten molt scandalizats e si molt trigam scasement hic porem traure los D. homens ques han de soldejar e si vostra reverencia e honorables saviesas delliberaven del dit soldajament quant tremetreu los diners es mester tremetre alguns menuts per fer los pagaments per que aci avent a comprar menuts ultra les minues dels florins se perden VIII diners per flori.
Suplichvos mossenyors me vullau scriure vostra intencio del flori que demanen los conestables dels XV dies e lo mig flori que demanen los spinguardes.
Aci en la ciutat concorren algunes passions de les quals crech scriuen aqui car volrien que lo veguer de Barchinona ab lo exercit stigues aci a ordinacio e regiment de la ciutat e per ventura don Felip no sen tendria per onrat si per altri que per vosaltres per miga del veguer de Barchinona avia de esser comandat. Crech vostres magnificencies hi pensaran. Feta en Leyda a XV de abril - Quim recoman en gracia e merce de vostra reverencia e magnificencies Johan Ferrer.

Al honorable senyer en Johan Ferrer receptor et cetera.
Honorable senyer. Per quant havem delliberat que a mossen Arnau Guillem Pastor regent la vegueria de aci sien dats per son socorriment docents florins corrents volem eus manam que donets e liurets al dit regent los dits docents florins corrents e cobraune apocha e la present. Dada en Barchinona a XVI de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats et cetera. - Domini deputati mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

Dirigitur domino capitaneo et in sui absencia al Regent la vegueria.
Molt egregi senyor e strenuu baro. No obstant que los asoldadats e acordats de la confraria dels sastres de aquesta ciutat hajen reebut lo sou de mig mes del qual han a servir deu o dotze jorns per certs sguarts que no curam aci explicar havem delliberat hajen lilencia de venirsen a tots los de la dita conestablia dels sastres de aquesta ciutat segons es dit. E en vostra absencia volem que lo regent la vegueria daci haje la present per sua. E sia senyor molt egregi e strenuu baro le Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XVI de abril any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor. Domini deputati mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

Dirigitur domino comiti capitaneo et cetera.
Molt egregi senyor e strenuu baro. Nosaltres havem dada licencia An Johan Ferrer de Sabadell conestable de XXV homens de peu que el e tota la gent de la dita conestablia sen vingua de aqueix exercit axi que per quant han pres lo sou del mig mes volem que servesquen tro a tant que del dit mig mes nols rest a servir sino vuyt jorns los quals los donam tant per lo retorn quant per ques diu ni ha molts de malalts e hauran a tardar en venir per lo cami per la malaltia per queus placia senyor donar la dita licencia en la manera dessus dita. E sia senyor molt gregi e strenuu baro la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XVI de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats et cetera. - Domini deputati mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

Dirigitur domino comiti capitaneo et cetera vel in ejus absentia vicario Barchinone.
Molt egregi senyor e strenuu baro. No obstant que los assoldadats o acordats de la confraria dels sastres de aquesta ciutat hajen rebut lo sou de mig mes del qual han a servir deu o dotze jorns per certs sguards que no curam aci explicar havem delliberat hajen licencia de venirsen. Per queus pregam e encarregam doneu licencia de venirsen a tots los de la dita conestablia dels sastres de aquesta ciutat segons es dit. E ab vostra absencia volem que lo regent la vegueria de aci haja la present per sua. E sia senyor molt egregi e strenuu baro la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XVI de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats et cetera.
- Domini deputati mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

Als molt honorables e savis senyors los prior e capitol de la seu e clero de la ciutat de Çaragoça.
Molt honorables e savis senyors. Per nosaltres es acomanat al molt honorable mossen Bernat de Vilalba canonge e artiacha major de la seu de aqueixa ciutat explicarvos certes coses concernents servici de nostre Senyor Deu e del Senyor Rey e benefici comu del clero e cosa publica axi de aqueixa provincia com de aquesta sobre les quals stesament lo havem informat. Placieus donarlo crehença en tot ço que per part nostra vos explicara axi com si per nosaltres dit era e per los dits sguarts fer per obra segons de vosaltres se spera e lo negoci requer. Molt honorables e savis senyors la Sancta Trinitat vos tinga en sa continua guarda. E rescriviunos françosament tot ço queus placia.
Dada en Barchinona a a XVI de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
- Los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya residents et cetera prests a vostra honor. - Domini deputati mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

Ad ducem Burgundie.
Illustrissime et potentissime princeps et domine.
Nuper super liberacione persone illustrissimi domini Caroli primogeniti nostre regie majestatis quia rem ipsam celsitudini vestre gratam credidimus eidem celsitudini certificatorias breves et succintas litteras duximus dirigendas. Verum quia occurrerunt nonnulla circa liberacionem ipsam et varia gestorum narracio (ut per sepe fit a multis) non perstringit multociens veritatem statuimus propterea eam ipsam vestram celsitudinem narracione fidelis magnifici viri Romei de Marimundo ad prefatam celsitudinem attendentis de his gestis omnibus reddere cerciorem. Itaque Romeo jam dicto super premissis veridicam informationem dedimus reserandam ex parte nostra vestre potentissime dominationi que dignetur illi aures credulas exhibere. Sanctissima Trinitas Illustrissime et potentissime princeps et domine feliciter annuat votis vestris. Et ea ipsa celsitudo vestra de nobis statuat atque ordinet in suis beneplacitis et obsequiis. Ex Barchinona die XVI aprilis anno millessimo CCCC sexagessimo primo. - Ejusdem celsitudinis et potentissime dominationis devoti oratores deputati Generalis et Consilium Principatus Cathalonie residentes Barchinone. - Illustrissimo et potentissimo principi et domino duci Burgundie Brabancie Lumburgie et cetera. - Domini Deputati et Consilium mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

Ad Delfinum Francie.
Illustrissime et potentissime domine. Occurrentibus apud nos nonnullis que digna novimus vestre celsitudini nuncianda narracionem eorum magnifico vivo (viro) Romeo de Marimundo ad eandem celsitudinem accedenti duximus comittendam data ei de gestis omnibus verissima informacione oramus dignetur celsitudo prefata Romeo ipsi inferendis ex parte nostra fidem indubiam adhibere. Divina potentia lllustrissime et potentissime domine feliciter annuat eidem celsitudini vestre que de nobis statuat atque ordinet in suis beneplacitis et obsequiis. Ex Barchinona die XVI aprilis anno Millessimo CCCCLXI.
- Ejusdem celsitudinis et potentissime dominationis devoti oratores deputati Generalis et Consilium principatus Cathalonie et cetera. - lllustrissimo et potentissimo domino Delfino Francie. - Domini deputati et consilium mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

Se entregaron, el mismo día, al referido magnífico Romeo de Marimon las siguientes instrucciones.

Instruccions per part dels molt reverends e magnifichs diputats del General de Cathalunya e consell lur lo Principat representants fetes al magnifich En Romeu de Marimon daço que per part dels dits molt reverends e magnifichs diputats e consell dira e exposara als lllustrissimo Dalfi de França e duch de Burgunya e a cascu dells en virtut de les letres de creença a ells dirigides e al dit Romeu acomanades.
Primo lo dit Romeu dira e expossara de part dels dits reverends e magnifichs diputats e consell als dessus dits Dalfi e Duch degudes recomendacions e en apres exposara com en dies passats lo lllustrissim Senyor Rey per sinistres informacions de alguns malvats consellers havia pres e detengut lo lllustrissim Senyor don Carles primogenit seu de la qual detencio los dits deputats e consell e tots los poblats en lo dit Principat incitats e moguts per la innata fidelitat que en lo animo dels cathalans envers la corona real tots temps fonch e es hagueren molta contristacio e dolor. E per quant veren e conegueren aquella redundar en derogacio de la fama e nom de la real Majestat e gran interes e prejudici de la cosa publica dels regnes e dominis seus e del bo e tranquille stat de aquells vist que deute de fidelitat los strenyia molt a satisfer en aço e a procurar per deguts mitgans la liberacio del dit Primogenit qui apres dels dies del dit Senyor se spere lur Rey e Senyor juxta los drets divinals e humanals e leys del dit Principat inconcussament observades e que en aço no retre los dits cathalans Ilur degut ofici fora fallir a la dita fidelitat e deute lur per tant delliberaren de continent trametre a la dita real Majestat qui era fora lo dit Principat solemna embaxada de XV persones prelats barons cavallers e homens de honor de tots los tres staments del dit Principat e les mes insignes persones de aquell les quals ab tota humilitat e subjeccio per alguns e molts dies suplicaren la dita Majestat real demanants per gracia la liberacio dessus dita la qual com no poguessen obtenir stant per aço lo dit Principat en molta anxietat e congoixa per los sguarts e deutes dessus dits dellibera augmentar e crexer de major nombre la dita ambaixada e de fet trames XXXXV eletes persones de tots los dits tres staments les quals ab les XV primer trameses a la dita real Majestat supplicassen instassen e procurassen la liberacio dessus dita per la dita real Majestat esser atorgada. E com los dits LX embaxadors apres moltes supplicacions per la dita liberacio fetes e demanades primo per gracia e apres de justicia attes que sobre aço concorrie interes del dit Principat per privilegis e libertats de aquell los quals a causa de la dita detencio eren lesos no aguessen poguda ne poguessen la dita liberacio obtenir vehent lo dit Principat quant obrava la malicia dels dits perversos consellers per seduccio e obra dels quals la dita real Majestat stava obsessa e lo dit Primogenit ere en gran perill de la salut de sa persona constituit com ja fos mes e encastellat en hun fort castell fora lo Principat en mans e custodia de persones no prou exceptes dellibera per tant lo dit Principat esser de necessitat a la opressio de la persona del dit Primogenit e a tant e tan gran perill e inconvenient preparat ab molta celeritat occorrer. E per ço fonch fet e preparat exercit de gents darmes de peu e de cavall per trametre en e contra lo dit castell per liberar lo dit Senyor Primogenit e per haver los dits mals consellers de la real Majestat qui la dita detencio havien procurada lo quel exercit con fos en expedicio president en aquell lo veguer de Barchinona en nom del Senyor Rey e ab la bandera e insignies reals e essent ja lo dit exercit propingue al castell dessus dit volgue nostre Senyor Deu inspirar la dita real Majestat la qual inclinada per supplicacions de la Illustrissima Senyora Reyna per part sua e de part del dit Principat fetes atorgua la liberacio dessus dita. E axi
obtenguda la dita gracia la dita Senyora Reyna de continent cavalca per spay de tres jornades que distava lo loch hon se trobava lo dit Senyor Rey al dit castell e pervengue a aquell e de aquell tregue lo dit Primogenit lo qual ha portat en lo dit Principat e ha jaquit en sa libertat e de present es en lu ciutat de Barchinona en la qual per los dits diputats e consell se tracten totes coses a servici de nostre Senyor Deu e servey e honor de la dita real Majestat e conservacio de amor e concordia entre aquella e lo dit Primogenit et tranquillitat repos e bon stament de la cosa publica del dit Principat e dels altres regnes e dominis de la dita real corona. E no resmenys se continua lo proces contra los dits mals consellers dels quals Deu volent se fara tal castich que sera deguda pena a ells e a altres exemple. - Expedita Barchinone die XVII mensis aprilis anno millessimo CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
Post expedicionem. Es acomanat encara al dit Romeu de Marimon dir e explicar de part dels dits deputats e consell al dit lllustrissim duch de Burgunya que li placia fer cancellar e abolir les fermanses donades per la galera den Johan Berenguer Thora mercader de Barchinona e tots altres empatxaments fets en la senyoria del dit lllustrissim duch a qualsevol mercaders e altres persones del Principat de Cathalunya e altres subdits e vassalls del Senyor Rey per causa del navili de Johan Periç portugues e daqui avant contractar los dits mercaders cathalans e altres vessalls del dit Senyor Rey ab tota benignitat e amor cessants tots penyoraments e altres greuges per manera que la negociacio mercantivol no sie perturbada. Ço que succehira a honor bon nom fama e reputacio de quascu dels dits dominis e a benefici de la cosa publica de aquells segons de totes aquestes coses al dit lllustrissim duch es stat ja scrit per altres e li es significat per la embaxada tramesa per aço. - Data ut suppra. - Domini deputati et consilium mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

lunes, 15 de febrero de 2021

2 DE SEPTIEMBRE.

2 DE SEPTIEMBRE.

Se recibió, en este día, una carta del señor Rey, como también una de los embajadores y otras varias, que siguen a continuación, las que fueron leídas en consejo, pero sin que se tomara deliberación alguna.
Lo Rey.
Reverend venerables pares en Christ egregi nobles magnifichs ben amats e feels nostres. Sabut havem algunes coses que en aqueixa nostra ciutat se han dit e cascun dia se dien e parlen senyaladament afermant que nos tenim presa la lllustre Princesa nostra molt cara e molt amada filla e altres coses toquants les faenes dels nobles don Joan Dixer e mossen Rebolledo. Stam molt maravellats que vosaltres oynt tals coses no vertaderes com no donam disposicio e orde ab nostres oficials qui les que lis parlen e han atreviment metre lengua en nos Rey e Senyor natural de vosaltres e dells sien castigats e punits car la dita Princessa ni es stada ni sia presa ni havem tal voluntat e perque mes sia conegut havem deliberat trametrela al Illustrissimo Princep nostre molt car e molt amat fill primogenit axi com aço e tot lals sabreu stesament per lo ben amat conseller e lochtinent de nostre tresorer general Nandreu Catala per ço que ell vos dira. Per ço que ell vos dira poreu conexer les coses com passen en veritat e ço que ses dit no esser ver e certament axi com podeu pensar si a tals coses se dona loch e comport e no castich no seria altra cosa que donar ocasio al deservey de nostre Senyor Deu e de nos e carrech evident de vosaltres fidelissimos subdits nostres lo qual per nostre propi stimariem e per ço procurau e donau orde que tals mals parlers cessen (uno de ellos, el mismo Carlos de Viana) com de vosaltres be speram e que los qui les dites coses han parlat no veres sien castigats. De tot stensament sereu certificats per lo dit lochtinent de tresorer al qual poreu creure en tot ço que de nostra part vos dira com a nos mateix. Dada en la ciutat de Calatayu a vint e quatre de agost any Mil CCCCLXI. - Rex Joannes. - Als reverend venerables pares en Christ egregi nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats del Principat
de Cathalunya e conçell lur residents en la ciutat de Barchinona.

Lo dia passat molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors fom ab la Majestat del Senyor Rey per sollicitar aquella ab les supplicacions acustumades sobre les provisions dels oficis de aqueix Principat de que en los dies prop passats derrerament e en los altres precedents haviem hauda de la dita Majestat tant bona resposta e respostes quals per nostres letres fins aci significat vos havem. E tota vegada la Majestat prefata continuant les matexes respostes e aquelles ab molta benignitat e humanitat nos ha dit e diu que desijant retre son deute en ço que per Deu li es acomenat no sta pensant en alre sino en persones de qui puixa proveir als dits oficis que sien tals que per aquelles la justicia sia administrada a servici de nostre Senyor Deu e benefici del dit Principat e axi la Majestat sua discorre totes les persones en qui los dits oficis mes pertinentment puixen recaure. E aço es en causa apres les altres ocupations que han occorregut per que les dites provisions no son stades fetes fins aci. Ab tot queus han dit haver ja provehit del ofici de alguatzir en persona den Guillem de Biure e que mossen Janer qui era ja provehit restara per semblant haver provehit del ofici de regent la vegueria de aqueixa ciutat en persona de mossen Burgues de Viladecans e axi de tots los altres la Excellencia sua enten provehir e provehira segons nos ha dit prest e molt prest a servici de Deu e benefici de aqueix Principat e a molta vostra contentacio e referides por nosaltres a la sua Excellencia de tant benigne resposta devotes gracies la suplicam que ab efecte axi ho vejam prestament. En apres lo dit Senyor Rey nos ha dit que la sua Altesa havia deliberat per nosaltres trametre per fer nos rahonament de algunes coses les quals pus la opportunitat en aquella ora se ingeria nos entenia dir e son los seguents. La sua Altesa segons per letres e avisos de alguns dir haver sentit nos ha significat que lo Senyor Primogenit seria vengut en aqueix consistori e al conçell de aqueixa ciutat e en cascu dels dits lochs ha explicat que lo dit Senyor Rey detendria presa en Navarra la Illustre Princesa sa filla e sor del dit Senyor Primogenit (es cierto que así lo hizo, como lo leemos en un texto anterior). Item que mossen Rebolledo faria streta guerra en los lochs e terres de don Felip e don Jofre de Castro e aço a causa com los dessus dits se serien acostats a catalans e adherits a lur voluntat. E mes que lo dit Senyor Rey faria fer certes exequcions en les terres e bens de don Johan Dixer les quals procehirien de la mateixa passio com lo dit don Johan hauria seguida la voluntat de catalans. Sobre les quals coses diu lo dit Senyor Rey que lo dit Senyor Primogenit ha pregat e encarregat aqueix consistori e encara lo concell de la dita ciutat se degen en aço interposar a fi que la dita Illustre Princesa sia e stiga en libertat e cessen les altres coses que dessus dites son. Lo dit Senyor Rey sobre cascuna de les dites coses se ret molt admirat e primerament en lo fet de la dita Princesa la qual diu ha stat o sta tota hora ab tanta libertat quanta se pot dir ne sab lo dit Senyor per qual raho se pot de aço haver algun pensament. Veritat es que en dies passats venguda noticia al dit Senyor Rey de la gent darmes del Rey de Castella qui venia en Navarra stant la dita Princessa ensemps ab la Infanta sa sor en Olit duptanse lo dit Senyor que lo dit loch de Olit no fos assetiat e que en lo siti de aquell loch lo qual per ventura no era be provehit les dites Illustres filles sues no passassen algun destret la sua Excellencia los scrivi sen vinguessen en aquest regne en lo loch de Xea (Exea, Ejea de los Caballeros) o de Borja e axi ho feu la dita Infanta. La dita empero Princessa supplica lo dit Senyor Rey la permetes star en Navarra e que la sua Excellencia no hagues ansia della per la dita guerra de que lo dit Senyor Rey fonch content e axi romas en Navarra en lo dit loch de Olit e apres de son propri motiu e voler sen es anada a Tafalla on ha stat e es de present ab tota sa libertat e plaer ne altra fonch james la intencio del dit Senyor Rey que guardarla de enuig e inconvenient. E de present quant lo dit Senyor Rey ha sentit lo parlar del dit Senyor Primogenit la sua Senyoria segons diu ha scrit a la dita Princessa que vinga aci e diu sera content trametrela al dit Senyor Primogenit si la volra. En lo fet de mossen Rebolledo se ret semblantment admirat lo dit Senyor Rey que per algu se ignoren les inimicicies (enemistades; enemistats) que son entre aquelles cases e ques haja a dir que per altre sguard si faça res de present. Hans dit lo dit Senyor Rey que en dies passats lo dit mossen Rebolledo parla al prior de Roda que es home tot de don Phelip dientli que ell conexia no stava en bon stament al sguard de nostre Senyor Deu per la enamistat e bando que era entre ells e los dits don Phelip don Joffre e don Joan e lurs cases e per los mals que de allo provarien e que desijava haver pau e repos per lo dit sguard encarregant lo dit prior ne parlas als dessus dits els significas aquesta sua voluntat e ubertament los digues los requiria e demanava la dita pau encara que ab algun carrech de la sua honor aços digues car mes amava axi fer al sguard de Deu que attendre a la folla honor del mon. La qual cosa los dessus dits don Phelip don Jofre e don Joan no han volgut acceptar segons diu lo dit Senyor Rey abans per lur part feta certa novitat en homens del dit mossen Rebolledo e per aquells o servidors seus certa carta seguida axi com entre persones qui son en guerra uberta es acostumat nes pot dir lo dit mossen Rebolledo en aço sia stat personalment com sia cert que ha pus be tres meses que es continuament en Navarra e della james no es partit ne axi poch son stats en aço los fills del dit mossen Rebolledo qui de molt temps en ça son stats e de present son en casa e servici del dit Senyor Rey exceptat lo fill major del dit mossen Rebolledo qui de tres o quatre jorns en ça hinc es partit e a donar causa o raho a la dita guerra e novitats no afretura explicarhi novella occasio de la voluntat dels catalans com la inimicicia anticada de les dites parts sia prou furiosa e assats disposta e suficient a tals efectes e obres produir. E jatsia la dita inimicicia e guerra e los inconvenients que de aquella provenen sien molt grans al dit Senyor Rey segons dit nos ha pero juxta los furs e libertats del regne la sua Excellencia noy pot alre fer pus a pau e concordia les dites parts nos volen condonar. Al altre fet de les dites exequcions de don Joan Dixer diu lo dit Senyor Rey que a molta instancia e requeste feta per part del governador de aquest regne al qual lo dit don Juan ha fet e creat hun cert censal o deute ab special obligacio de hun loch del dit don Joan qui lo dit loch te en nom precari per lo dit governador e encassament de paga del dit censal o deute e en falliment de prometençes e obligacions per lo dit don Joan al dit governador fetes se ha recors a la dita execucio la qual per justicia nos pot en alguna manera denegar e ab tota veritat nos ha adverat lo dit Senyor Rey que jatsia la sua Majestat sia tenguda precipuament al deute de justicia e ministrar aquella entre tots los subdits seus pero que algunes vegades ha donada e cascuns dies dona passada a molts crehedors e altres del dit don Johan querellants perque nos puxa dir la sua Majestat moures per alguna passio. Mostrant se donchs lo dit Senyor Rey algun tant congoxos sobre les coses predites en quant aquelles son reportades en tals plaçes per lo dit Senyor Primogenit no que de aquelles pense que lo dit Senyor Primogenit sia inventor mas per esser donat credit a les persones de aquelles inventores o seminadores mes mogudes de lurs passions que zelants ne desijants lo honor servey repos e benavenir de cascu dels dits Senyor Rey e Senyor Primogenit prega e encarrega la Majestat del dit Senyor Rey a vosaltres e per aquella a nosaltres es manat scriure a les reverencies e magnificencies vostres vullen degudament attendre a tals informacions que de persones apassionades com dit es han principi originariament e abans de creure laugerament ne fer infructuosament sobre aquelles o altres queus sien reportades alguna provisio haver primerament suficient informacio de la veritat la qual en aquestes coses diu sta segons nos ha explicat e dessus se conte e en totes les altres que poran succehir conexereu la Excellencia sua no fer res indegut. E les dites coses axi per vosaltres ab (maturitat) ma-uritat tractades diu succehiran a bon renom vostre e a benefici de tots afers. Derrerament lo dit Senyor Rey nos ha explicat com la Majestat sua sentria lo parlar de moltes gents sobre la restriccio feta a nosaltres en vostres instruccions de no poder parlar ab la sua Majestat de altres afers que de la embaxada e de aquells no sino tots ensemps dient lo dit Senyor Rey aço caure en molta admiracio a tots los miradors e exirne parlaments que forsa no succehexen a la honor vostra ne nostra de que aqueix Principat e que en aquesta admiracio e parlar es vengut lo embaxador del duch de Burgunya e altres molts hi venen no sabents pensar honesta raho per la qual embaxadors de vassalls tramesos a luy Rey e Senyor se hagen haver ab una tal restriccio la qual cosa la sua Majestat per la honor de aqueix Principat que ha molt cara segons diu ab molta humanitat e benignitat de paraules nos ha significada per que de aquella vos ne façam avis. E jatsia per nosaltres sia stat satisfet que la sua Majestat no pensas alre de la dita restriccio o de la intencio de aquells qui la han composta en quant nosaltres per credulitat podem compendre com altrament nou pugam dir attes que es stada feta apres nostra partida sino que a fi que nosaltres o alguns de nosaltres no entenessem e supplicassem per nosaltres mateixs o coses nostres sobre los oficis del Principat o altres afers per los quals lo servici de la sua Majestat e los afers de la embaxada poguessen en res menys valer lo dit Senyor Rey no parentli causa suficient e la qual segons diu no cau en opinio de les gents e que fora assats nos fos tolta facultat de intercedir per afers propris com a vegades se fa e nos fos prohibida tota altra comunicacio ha perseverat lo dit Senyor Rey en son tal parlar e ab tot no dubtem per alguns sera dit nos poguerem obmetre de aço scriure e quen feu voluntariament per la nostra passio o interes vos ne havem volgut certificar tant per complir la ordinacio e manament del dit Senyor quant encara sius sera vist concernir la honor vostra e del Principat amants mes star a qualsevulla juhi que en res a nostre deute fallir al qual pus per nosaltres sia satisfet tota deliberacio roman en les reverencies e magnificencies vostres les quals per totes les coses dessus dites parentnos esser de sufficient importancia havem deliberat tramettre lo present correu majorment com hajam sentiment de alguna provisio per vosaltres fahedora sobre les coses aqui reportades la qual provisio si a exequcio se deduhia no vehem succehis a honor del Principat. E nons volem obmetre dir vos queus placia attendre ab molta caucio haver secretes les coses ques menegen en aqueix consistori car de cascunes nos appart la Majestat del Senyor Rey haja avisos particulars ço en ques deuria attendre altrament per la reputacio e honor de tant consistori com aqueix es. Novitats algunes dignes de scriure per lo present no sentim. Ab tant molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors la Sancta Trinitat vos haja en guarda sua e ordenau de nosaltres lo queus placia. Scrita en Calatayu a XXVIIII de agost any Mil CCCC sexanta hu. - A tota vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat de Cathalunya.

Per major nostra contentacio havem volguda haver verdadera informacio de les coses contengudes en la present e havem comprobat aquelles ab veritat procehir. La tornada de mossen de Poblet speram ab desig.

Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors. Ab la present notificam a vostres reverencies havem celebrat consell general vuy dada de la present lo qual ha deliberat micer Anthoni Riquer esser revocat e ha revocat del sindicat ab nota de imfamia de poder entrevenir per aquesta ciutat no tan solament en los actes que en aqueix taulell se pertracten e han a pertractar mas encara de no entrevenir en corts generals ne particulars ne parlament negu en nom e veu de la sobredita ciutat ni qualsevol altre acte tocant res de aquesta ciutat. E no pus per la present sino que sia lo bon Jesus vostra continua guarda. De Leyda lo derrer dia de agost any Mil quatrecents LXI. - Vostres beneplacits e honors prests los pahers e prohomens de la ciutat de Leyda. - Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los diputats e consell del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.

Molt magnifichs e honorables senyors. Per evitar scandoll e insult de certa gent ques dehie esser ajustada en les parts vehinals de la ciutat Durgell apres mort del senyor Patriarcha e bisbe Durgell ma convengut transferir de la terra de Cerdanya a la dita ciutat hon he trobat esser gran penuria de arnesos condecents a defensio e les muralles esser passades en gran diminucio e *ruynna en tant que la dita ciutat ne singulars de aquella no bastarien appagar una minima part de la quantitat necessaria a la reparacio de les dites muralles e arnesos attesa la inopia dels dits singulars e altres calamitats e despopulacio de la predita ciutat per les morts concorregudes. E per ço com la dita ciutat es situada en la frontera del Principat he es clau de Cathalunya per ço vull pregar vostres savieses que son posades en defensio del dit Principat que en la reformacio de les dites muralles e arnesos vullen entendre e provehir a fi que a causa de aquelles dan ni altre sinistre nos puixe seguir en la dita ciutat ne Principat ques poria facilment seguir segons lo portador de la present largament vos informara. E sia la Sancta Trinitat en vostra guardia e proteccio. Scrita en la ciutat Durgell a XXIIII del mes de agost del any Mil CCCCLXI. - Prests a la honor de vosaltres mossenyors lo vescomte de Evol. - Als molt magnifichs o honorables senyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.

domingo, 26 de julio de 2020

BISBAT DE GERONA.

BISBAT DE
GERONA.

FOCHS DE CAVALLERS.

P. Arrufat: den Rafart
donzell. 4.
Fochs de cavallers del loch de Baschanon: son den
Eymerich de la Via donzell. 11.
Fochs qui son den Vilanova
donzell del prop dit loch. 2.
Fochs de perroquia Dayguaviva:
qui son den Vilademany. 2. (De Aiguaviva).
Bernat Tarres
del loch de Vilasinia: den Vilanova donzell. 1. (La Cinia,
Sinia, Sínia, Sénia, Sènia, Cenia, Cénia, Cènia, etc, en
Tarragona
).
Fochs de cavalIer de perroquia de Fanals: qui son
den Lop de Labia. 2.
Fochs de perroquia de Romanya qui son den
Gilabert de Cruilles. 2.
Fochs de cavaller de perroquia de
Colonge. 47.
Fochs de la perroquia de Vilaroma: qui son den Sbert
Ca Tria. 2.
Castell de Lagostera: den Gasto de
Muntchada. 104. (Llagostera)
Caules de
Malaveya: del dit Gasto. 81. (Caldes de Malavella).
Castell
de Caça: del dit Gasto de
Muntchada. 99.
Fochs de perroquia de Calige: qui son den
Vilademany. 2 mig.
Fochs de cavallers: qui son en la perroquia de
Contestins son. 10.
Fochs de cavallers den Roger de Muntchada:
son de perroquia de Sent Gregori. 9.
Fochs den R. de Juya
cavaller: son de perroquia de Juya. 11.
Fochs de cavaller de
perroquia de Sent Merti Vey. 2.
Francesch Mostera de perroquia de
Madramanya: es den Mians donzell. 1.
G. Stampa de perroquia de
Molet: den Eymerich de La Via. 1.
Fochs dez Guerau de
Cervia cavaller: qui son de perroquia de Burdills. 7.
Castell de
Madinya e Santa Fe de Madinya: den Xatmar. 34.
Fochs de mossen
Guerau de Cervia del castell de Cervia. 26.
Fochs qui son en la
perroquia de Granollers: qui son den Galceran de Carteya. 21.
Fochs
de cavaller de perroquia de Viladasens (Vila-dasens en dos
líneas
). 8.
Fochs del Loch de Bayeres de perroquia de Sent
Sedorni: del hereu den Ferrer de Segurilles. 8.
Foch de
Loch de Ses Arades de la dita perroquia: del dit hereu. 7.

Fochs de cavallers del loch de Trabau. 2.
Castell de Paloll
de Riudenits. 25.
Santa Coloma de Farners: den Vila demany.
51.
Fochs de perroquia de Biert: qui son de cavallers. 4.
Fochs
del Castell Dorriols: son de mossen Norriols. 11.

Perroquia de Cartanya: de cavaller. 4.
Perroquia de Lembiles:
de cavaller. 2.
Lochs dels Birins: de mossen Bernat Alamany
Dorriols. 67.
Castell de Foxa vila e terme daquell: del dit
Bernat Alamany Dorriols. 60.
Perroquia Dargilaguer del
terme del castell de Muntpalau. 32. (argilaga)
Castell e
vila e terme de Castellfolit: son V perroquies. 139.
(Castellfollit)
P. Couran de perroquia de Socarrats:
de cavaller. 1. (Como los de Monroyo, Teruel).
Fochs de
cavallers de perroquia de Santa Mergalida. 3
P. Ça
Nespleda: de cavaller de perroquia de Sent P. des Puig. 1.
Perroquia
de Avellana Corba de vegueria de Campredon: den Ponc de
Castlaris. 2.
Castell e perroquia de Grexenturi: den Gilabert de
Cruylles. 8.
Perroquia de Lanars de vegueria de Campredon: den
Johan de So. 2.
Perroquia de Vilalonga e terme del castell
de Castlar de vegueria de Campredon. 49.
Castell e perroquia de
Rochabruna. 9.
Perroquia de Puig Perdines del dit vescomdat
de Bas: de cavaller. 8.
Perroquia de Sent Privat: qui son
de cavaller. 9.
Lo castell e vila del Mayol de la perroquia de
Sent Privat. 2.
Perroquia de Junents del dit vescomdat: de
cavallers. 13.
Perroquia de Sent Steve Çalvi
del dit vescomdat. 12.
Perroquia de Sent Anthoni de Bas. 2.

Perroquia de Sent Merti de Campmajor de vegueria de Busalu.
2. (Besalú ?)
Perroquia de Sent Michel de Campmajor de
veguaria damunt dita. 5.
Perroquia de Sent Michel de
Campmajor de contribucio del castell e casa de Folgons. 1 mig.

Castell e perroquia de Folgons. 11.
Perroquia de Ventayol de
vegueria de Busulu. 1.
Perroquia de Briolif de la dita vegueria.
5.
Perroquia de Biure de la batlia de Figueres. 15.
Perroquia
de Puigarnolf. 2.
Perroquia Descals. 1.
Perroquia de Sent
Merti de Curzavell. 4.
Castell e terme de Maçanet:
del noble En Galceran de Rochaberti. 88.
Castell e terme de
Vilarig. 28.
Castell de Muntroig. 8.
Castell de Santa Pau.
89.
Castell e terme de Belda. 26.
Perroquia de Corts. 1.

Veynat des Guell de la perroquia de Busalu. 5.
Palera. 2.

Mayan. 9.
Pontons. 10.
Romayan apres Baschara. 2.

Perroquia de Borrata. 12.
Vilafant. 10.
Vilaonant. 17.

Guanta. 1.
Fontaniles. 7.
Palau de La Ter. 22.
Buadella.
5.
Sent Feliu de Buadella. 11.
Font Clara. 11.
Pals. 4.

Peratallada: del noble En Gilabert de Cruylles. 60. (Pedra
tallada, piedra tajada
).
Canapost: del dit noble. 14.

Peralta: del dit noble. 20.
Begur: del dit noble. 24.

Sclanya: del dit noble. 10.
Rayancos: del dit noble. 22.

Cruilles: del dit noble. 63.
Sent Sebria de Lado: del dit
noble. 19.
Sent Sebria des Ays: del dit noble. 28.
Santa
Palaya: del dit noble. 17. (Pelagia,
Pelaya
)
Torrent 12.
Torenti. 2.
Vall Dostales:
del noble En G. Galceran de Rochaberti son VII perroquies. 118.

Perroquia de Sent Anjel del terme de Castell de Santa Pau.
22. (angel, Àngel).
Fanestres del dit terme. 3.

Sent Steve de Lemena del dit terme. 12.
Soberocha. 9.


FOCHS ALOERS E FRANQUERS.

Ramon des Vilar:
franquer de la perroquia de Santa Eugenia. 1.
Fochs franquers
poblats en lo Palau e Montiberi de perroquia de Sent
Feliu de Gerona. 5. Fochs franquers: qui son en lo Paloll Donyar. 7.

Elicsen sa Vila de la Vall de Sent Daniel prop Gerona. 1.

Fochs franquers de Vilablexex. 3.
P. Franch de Montfuya.
1.
P. Santa Maria de perroquia de Stanyol. 1.
Fochs de
perroquia Dayguaviva: franquers. 3.
Fochs qui son de perroquia de
Belloch. 2.
Fochs franquers de perroquia Dareu. 5.
Fochs
franquers de perroquia de Romanya. 2.
Fochs franquers de
perroquia de Calonge. 24.
Fochs franquers de perroquia de Sent
Andreu de Salou. 4.
Fochs franquers de la perroquia de Camplonch.
5. (Camp lonch, luengo, largo, llarg).
Fochs franquers de
perroquia de Fornells. 5.
Fochs franquers de perroquia de Riu de
Lots. 2.
Fochs franquers del loch de Vilalbi. 8.
Fochs
franquers qui son en la perroquia de Contestins. 6.
Fochs
franquers qui son en la perroquia de Santa Cilia. 3.
Fochs
franquers de perroquia de Sent Gregori. 3.
Fochs franquers de
perroquia de Salran. 16.
Fochs franquers de perroquia de Juyan.
11.
Fochs franquers de perroquia de Sent Merti Vey. 18.

Franquers de perroquia de Madramaya. 16.
Fochs franquers del
loch de Padriyan. 2.
Fochs de franquers de perroquia de Corssau.
4.
Fochs franquers de perroquia de Ca Pera. 60.
Fochs
franquers de perroquia de Flassau. 7.
Fochs franquers de
perroquia de Molet. 12.
Fochs franquers de perroquia de Bordills.
15.
Fochs franquers de perroquia de Loran. 2.
Fochs franquers
de perroquia de Viladasens. 4.
Fochs franquers del castell de
Terma. 14.
P. Ses Pagueres de perroquia Dadri. 1.
Simon March
de perroquia de Sent Madir. 1.
Fochs de perroquia des Castellar.
2.
Bernat Veguera de perroquia de Sent Sadurni. 1.
Fochs qui
son en la perroquia de Vilafreser (Vila-freser en dos líneas).
3.
Bernat Sa Manso de perroquia de Camos. 1.
Perroquia
de Cartanya. 6.
Perroquia de Lembiles. 2.
Berenguer Sa
Vila de perroquia de Sent P. des Puig. 1.
Perroquia de Campredon:
franquers. 3.
Perroquia de Lavars de vegueria de Campredon. 9.

Bonanat de Foncalquer de perroquia de Puigperdines. 1.
Perroquia
de Sent Privat 7.
Castell de Vila del Mayol de perroquia
de Sent Privat. 11.
Perroquia de Sent Steve Salvi. 3.
Perroquia
de Samiyana del terme del castell de Samiyana de vegueria de Busulu.
1.
Perroquia de Busuldo. mig.
Perroquia de Mieres. 7.

Castell e perroquia de Folgons. 2.
Castell de Bestrecan. 5.

Perroquia de Puig Arnolf. 1.
Perroquia Descals. 1.
Perroquia
de Merlant. 1.
Perroquia de Sent Merti de Curzanell. 1.
Castell
de Santa Pau. 4.
Veynat des Guells de perroquia de Busulu.

Pageses forants de perroquia de Sent Merti de Capellada. 2.

Orsinya. 1.
Sagarre. 2.
Vilavenut. 1.
Pontons. 13.

Perroquia de Borraça. 11.
(Borrassa)
Santa Logaya Dalgama. 4.
Vilafant de batlia
de Figueres. 3.
Vilert. 3.
Sponella. 2.
Crespia. 4.
Vila
de Nures. 2.
Sent Merti Ça
Serra. 3.
Sistela. 2.
Guanta. 1.



BISBAT DE GERONA.

FOCHS
REYALS.

Ciutat de Gerona ço
es qui son poblats dins la ciutat DCCCXXXIX et ciutadans
poblats
en lo territori de la dita ciutat de Gerona CXIII fan
tots. 952.
Fochs reyals de perroquia de Sent Feliu de Gerona.
5.
Perroquia de Quart. 23.
Loch de Palamors. 49.
(Palamos, Palamós, Palamòs)
Sent Feliu de Guixols.
115.
Vila de Campredon. 174.
Cornella. 3.
Puyalt dels
pageses. 5. (Puig alt, pueyo alto, pui alto, puch, de
podium; pagesos : payeses
).
Perroquia de Sorts. 6.
Puyalt
dels cavallers. 4.
Perroquia de Corts. 6.
Banyoles. 1.

Perroquia de Sent Cristofol de Usay. 2.
Perroquia de
Fontcuberta. 15 e 1 terç.

Perroquia de Sarinya. 7.
Busulu. 150. (Besalú, ejemplo:
episcopus Bisuldun*
).
Figueres. 105.
Torroella de
Muntgri. 178.
Pals. 30.

FOCHS DESGLEYA.

Fochs
desgleya qui son en la perroquia de Santa Euginia. 4.
Fochs
desgleya de perroquia de Sent Feliu de Gerona son poblats en lo Palau
de Montiribi. 13.
En Siureda hom de Sent Daniel de perroquia de
Quart. 1.
Fochs desgleya de Paloll Dexar. 5.
A. Ses
Eres des Plan de Geronella. 1.
Serrian: qui es del abat de
Sent P. de Galigans. 16.
Castell de Montagut: del abat de Sent P.
de Galigans. 18.
Fochs desgleya del loch de Campdora. 5.
La
Vall de Sent Daniel prop Gerona. 6.
Fochs desgleya de Vilablexex.
9.
Montfuxa: que son desgleya. 11.
Fochs desgleya del loch de
Bascanno. 6.
Perroquia de Stanyol qui son desgleya. 23.
Castell
de Brunyola: qui es de la Almoyna del pla de la Seu de Gerona. 76.

Perroquia Dayguaviva: qui son desgleya. 26.
Fochs desgleya
del loch de Vilasua. 4.
Fochs de la perroquia de Sant: qui son
desgleya. 2.
Perroquia de Peret Rosin: desgleya. 17.
Fochs de
perroquia de Belloch: qui son desgleya. 3.
Loch de Solins: qui
son desgleya. 20.
Perroquia de Favals: qui es desgleya. 18.

Perroquia Daren: qui es desgleya. 68.
Perroquia de Romanya:
qui es desgleya. 18.
Perroquia de Colonge: qui son desgleya. 29.

Perroquia de Vilaroma: del bisbe de Gerona. 23.
Perroquia de
Vallobrega: desgleya. 20.
Sent Amants prop Sent Feliu de Guixols:
del abat de Sent Feliu. 12.
Castell de Tossa: del abat de
Ripoll. 66.
Sent Andreu de Salou: qui son desgleya. 11.
Perroquia
de Camplonch: desgleya. 21.
Castell e perroquia de Fornells:
desgleya. 29.
Fochs de perroquia de Riudelots de la Selva: qui
son desgleya. 35.
Fochs de Vilalbi: qui son desgleya. 12.

Castell de Loret: de la pabordria del mes de novembre de la Seu
de Gerona. 67. (Lloret)
Perroquia de Salige: qui son
desgleya. 47.
Fochs desgleya de perroquia de Contestins. 2.

Fochs desgleya qui son en la perroquia de Santa Cilia. 7.

Perroquia de Sent Michel: qui son del abat de Amer. 28.
Sent
Genis Ça Costa: del dit abat.
4.
Sent Julia de Loret: del dit abat. 7.
Sent Climent de
Amer: del dit abat. 7.
Sent Julia des Lor: del dit abat. 7.
Vila
de Amer: del dit abat. 32.
Fochs desgleya de perroquia de Sent
Gregori. 26.
Fochs desgleya de perroquia de Salran. 60.
Fochs
desgleya de perroquia de Juyan. 13.
Fochs desgleya de perroquia
de Sent Merti Vey. 13.
Fochs de perroquia de Madramanya: qui son
desgleya. 22.
Fochs del loch de Padrinyan: qui son desgleya. 4.

Fochs desgleya de perroquia de Cassan de Palras. 5.
Perroquia
de Corçan: qui son desgleya.
31.
Fochs desgleya de perroquia de Sa Pera. 21.
Fochs
desgleya de perroquia de Flaçan.
25.
Fochs de perroquia de Molet: qui son desgleya. 13.
Fochs
de perroquia de Burdills: qui son desgleya. 12.
Perroquia de
Ginestar qui son desgleya. 6.
Perroquia de Sent Merti de Leniana.
12.
Fochs desgleya de perroquia de Sent Julia de Rames e de
Vilavachas. 15.
Lochs de Olivars de la dita perroquia: qui son
desgleya. 5.
Fochs desgleya del castell de Cervia. 31.
Fochs
de la perroquia de Sent Andreu Desteria: qui son desgleya. 7.
Fochs
desgleya de la perroquia de Raves. 25.
Fochs de la perroquia de
Loran: qui son desgleya. 16.
Fochs desgleya del loch de Lampanys.
15.
Fochs desgleya de la perroquia de Viladasens. 17.
Fochs
desgleya de perroquia de Falmes. 13.
Fochs desgleya de perroquia
de Riudalots. 18.
Fochs desgleya qui son en lo loch
de Mont Juych de perroquia de Sent Faliu de Gerona. 4.
(Monte Judeo, Mont Jueu, Montjuíc, Montjuïc;
o Monte Juno : Júpiter
).
Fochs
desgleya de la perroquia de Sa Mocha. 12.
Fochs desgleya de
perroquia Dadri. 15.
Fochs desgleya de perroquia de Sent Madir.
16.
Fochs desgleya de perroquia de Monbo. 5.
Fochs desgleya de
perroquia de Canet. 29.
Fochs desgleya de perroquia de Castellar.
7.
Fochs desgleya del loch de Teyolan. 11.
Fochs desgleya de
perroquia de Montnegre. 19.
Fochs desgleya del loch de Cabanyes.
4.
Castell de Ruppia ab
la perroquia de Paralavan: qui es del bisbe de Gerona. 74.
Castell
de La Bisbal: qui es del dit bisbe. 79.
Castell e
perroquia de Sent Sedurni: qui es del dit bisbe de Gerona. 41.
Fochs
desgleya del loch de Trabau e Rissech de la perroquia de Sent
Sedurni. 14.
Fochs desgleya de perroquia de Biert. 5.
Fochs
desgleya de perroquia de Vilafraser. 17.
Fochs desgleya qui son
del castell Dorriols. 7.
Fochs desgleya del loch de Sent Vicens
de Camos. 37.
Perroquia de Santa Maria de Camos: qui son
desgleya. 20.
Santa Agata: desgleya. 3. (Ágata, Agatha,
Ágatha
)
Perroquia de Montcayl: desgleya. 7. (Como
Moncayo, Montcayo)
Vilar de Sen Andreu. 7.

Perroquia de Cartanya: desgleya. 14.
Vila Roja de perroquia
de Sent Feliu de Gerona: desgleya. 5.
Perroquia de Lembiles. 11.

Fontajan. 2.
Veynat de Palau de perroquia de Montagut de
vegueria de Busulu. 17.
Lo veynat de La Illa
e Desparch de perroquia de Sent Johan Ses Fons. 5.

Vila de Ollot: del abat de Ripoll. 134. (Olot, la I. es
como la latina, geminada, doble I.
).
Perroquia Dollot:
del dit abat. 38 (el 8 no se ve bien, podría ser 6, 0)
Perroquia
de Sent Christofol Ses Tous: del dit abat. 20.

Perroquia de Sent Andreu des Coll: desgleya. 11.
Perroquia de
Socarrats de vegueria de Campredo: desgleya. 5.
Perroquia de
Santa Margalida de vegueria de Campredon: desgleya. 14.
Perroquia
de Sent P. des Puig de vegueria de Campredon: desgleya. 8.
Perroquia
de Ulamal: desgleya de vegueria de Campredon. 8.
Perroquia de
Tornariça de Sent Salvador de
Sent Ponç: del abat de Sent
Johan Ses Abadesses. 36.
Perroquia de Capsech: desgleya vegueria
de Campredon. 9.
Perroquia de Bolos: desgleya de la dita vegueria.
10.
Perroquia de Porreres de la dita vegueria. 5
Perroquies
de Ça Cots (como el
apellido Sassot
) e de Sent Faliu des Bach: desgleya de la
dita vegueria. 4.
Perroquia de Setcases de la lita vegueria:
desgleya. 31.
Perroquia de Lanars de vegueria de Campredon.
13.
Perroquia de Campredon: desgleya. 14.
Perroquia de Baget:
desgleya. 6.
Perroquia de Treguran: del abat de Sent Johan Çes
Abadesses. 16.
Perroquia de Moyon: del abat de Ripoll e de
vegueria de Campredon. 29
Veynat de Capalleres e de
Mexons: desgleya. 3.
Perroquia de Baget del terme del castell de
Rochabruna. 20.
La vila e perroquia de Riudaure del vescomdat de
Bas. 32.
Perroquia de Puig Perdines del dit vescomdat: qui son
desgleya. 9.
Perroquia de Sa Pinya: del dit vescomdat. 15.

Perroquia de Sent Privat: qui son desgleya. 9.
Castell e vila
del Mayol de la perroquia de Sent Privat de Bas: desgleya.
1.
Perroquia de Ses Preses del vescomdat de Bas: qui son
desgleya. 23.
Perroquia de Ballos del dit vescomdat. 5.

Perroquia de Sent Steve Çaluy
del dit vescomdat 16.
Perroquia de Sent Canti de Bas. 1.

Perroquia de Salent de vegueria de Busulu. 11.
Perroquia
de Samiana del terme del castell de Samiyana de vegueria de Busulo.
12.
Perroquia des Mor de contribucio del castell de Limiyana. 4.

Perroquia des Torn de vegueria de Busuldo. 3
mig.
Perroquia de Mieres: del abad de Banyols. 48.

Perroquia de Mieres: qui son daltre contribucio. 7.
Perroquia
de Sent Merti Campmajor de vegueria de Busulu. 13.
Perroquia de
Sent Michel de Campmajor de vegueria de Busulu. 8.
Perroquia de
Sent Michel de Campmajor de contribucio del castell o casa de
Folgons. 10 mig.
Perroquia de Frexon de la dita vegueria. 5.

Castell e perroquia de Folgons. 4.
Perroquia de Ventayol de
vegueria de Busulu. 5.
Perroquia de Lerona de la dita vegueria.
6.
Perroquia de Sent Merti de Torayes de la dita vegueria. 5.

Castell de Bestracan de la dita vegueria. 10. 5/6.
Perroquia
de Riu de la dita vegueria. 7.
Perroquia de Aguya de la dita
vegueria. 7.
Perroquia de Font Freda de batlia de Figueres. 12.

Perroquia des Vilar de la dita batlia. 4.
Perroquia Dolmeda
de la dita batlia. 3.
Ferrer Salom de perroquia de Biure. 1.

Perroquia de Puig Arnolf. 7.
Perroquia Descals. 3.
Perroquia
de Merlant. 6.
Vilabertran. 63.
Vilatenim. 11.
Castell de
Santa Pau. 60.
Perroquia de Sent Lorens des Mont. 3.

Cornella. 10.
Puigalt dels pageses. 17.
Burgunya. 8. (Como
la Bourgogne, Borgoña, de Burg, Bourg; como de Castell, chastel,
etc: Catalunya
).
Perroquia des Sorts. 17.
Puigalt dels
cavallers. 10.
Perroquia de Corts. 19.
Banyoles. 203.

Perroquia de pageses forants de Banyoles. 21.
Perroquia
de Sent P. de Gamell. 3.
Porqueres. 35.
Perroquia de Sent
Christofol de Usay. 12.
Perroquia de Font Cuberta. 22 2/3.
Matha
prop Banyoles. 8.
Sent Roma: desgleya. 5.
Perroquia de
Sarinya. 38.
Busulu I foch qui es del abat de Sent P. de
Besolu. 1.
Pageses forants de la perroquia e
terme de Sent Vicent de Busulu. 4.
Veynat dez Guell
de la perroquia de Besulu. 22. (Güell)
Pageses forants de
perroquia de Sent Merti de Capellada. 10
Orsinya. 4.
Palera.
7.
Ligorda e lo veynat de Boxols de la perroquia de
Ligorda. 7.
Mayan. 21.
Desquers. 20.
Perroquia de Fares.
9.
Sagaro. 17. (S´Agaró, Agarò)


Vilavenut. 19.
Pontons. 10.

Romayan apres Baschara. 10.
Perroquia de Borrata. 29.

Senta Logayda Dalgama. 14.
Palou. 3.
Vilasant de batlia
de Figueres. 10.
Baschara. 39.
Vilert. 27.
Sponella. 12. 
Crespia. 22. 

Casamor. 3.
Caxas. 11.
Vilademines. 16.
Sent Merti Ca
Serra. 11.
Ça
Cirera. 2.
Çestella. 13.

Cabanelles. 13.
Ledo. 36.
Cistella. 31.
Taravaus. 13.

Avinyonet. 40.
Vilanonat. 20.
Guanta. 13.
Fontaniles.
14.
Ulla. 43.
Pals. 7.
Santa Coloma de Fitor. 11.

Palaforgell. 77. (Palafrugell)
Lofrin. 17.
Muntras.
36.
Torrent. 4.

FOCHS DE CIUTADANS.

Geronella des
Pla: qui es den Ramon de Boxolls. 7.
Fochs de ciutada qui son en
lo loch de Campderan. 14.
Fochs de ciutadans de
Vilablexex. 7.
Fochs de ciutada de perroquia de Stanyol.
3.
Fochs de ciutada de perroquia Dayguaviva. 3.
Fochs de
ciutada den Bernat Struç del
loch de Vilascua. 11.
(Struç
: Strauss : Strauß: Avestruz
)
Fochs
de perroquia de Sant: qui son den Cijar ciutada de Gerona. 3.
Jacme
Cama den Seguriolles de Gerona son en la perroquia de Romanya. 1.

Perroquia de Palamos: qui son den Pallares. 4.
Fornells. 4.

P. Mescardell de perroquia de Camplench: es de Micer Johan
Guerau. 1.
Fochs de ciutadans de la perroquia de Riudalots. 2.

Vilalbi. 30.
Fochs de perroquia de Salige: qui son de micer
Johan. 2 mig.
Fochs de ciutada de perroquia de Sent Gregori. 3.

Fochs de ciutada de perroquia de Salran. 13.
Berenguer Tori
Gran de perroquia de Juya: es den P. Scala. 1.
Perroquia de Sent
Merti Vey: qui es den P. Tort 1.
Fochs de perroquia de Sent Merti
Vey: qui son den Francesch Ça
Casademunt franquer. 2.
Fochs de ciutadans qui son en la
perroquia de Madramanya. 8.
G. Sa Olivera den Gispert de
Camplonch del Padriyan. 1.
Castell de Pubell: qui es den Gispert
de Camplonch. 24.
Fochs de perroquia de Cassan: qui son del dit
Gispert. 3.
Fochs de ciutadans de perroquia de Corçan.
15.
Berenguer Ramada de perroquia de Sa Pera: es den Caxans
de Gerona. 1.
P. Michel de perroquia de Flassan: es den Bardills
de Gerona. 1.
Fochs de ciutadans de perroquia de Molet. 3.
Fochs
de ciutadans de perroquia de Burdills. 9.
Fochs de ciutadans de
perroquia de Loran. 3
Fochs de ciutadans de perroquia de Falines.
2.
Francesch Ferrer de Montjuych de perroquia de Sent
Feliu de Gerona: es den
Cijar de Gerona. 1.
Bonanat Ca
Brugada de perroquia Dadri. 1.
Fochs de ciutadans det loch de
Cabanyes. 2.
Fochs de ciutadans de Rocha Corba. 2.
Santa
Agata: de ciutada. 3.
Perroquia de Montayl: de ciutada. 3.

Perroquia de Cartanya: de ciutada. 1.
Perroquia de Lombiles:
den Lobet notari. 5.
Castell e terme de Sales. 75.
Perroquia
de Campredon: de ciutada. 5.
Perroquia de Lanars: de ciutadans
vegueria de Campredon. 4.
Perroquia de Bages: del terme del
castell de Rochabruna. 2.

Perroquia de Sent Privat. 5.
Perroquia de Samiyana del terme
del castell de Samiyana de vegueria de Busulo.2.
Castell de
Bestracan. 20 5/6.
Perroquia de Puig Arnolf. 4.
Perroquia de
Merlant. 1.
Sponella. 10.
Guanta. 28.
Pals. 2.