Mostrando las entradas para la consulta Colom ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Colom ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 1 de septiembre de 2021

Instruccions, Johan Colom, Empurda

 

Instruccions per los molt reverent egregi nobles e magnifichs senyors los deputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya fetes ab intervencio de la ciutat de Barchinona al honorable mossen Johan Colom cavaller lo qual es delliberat anar en les parts de Empurda ensems ab lo honorable mossen Francesch Ramis ciuteda elegit per la dita ciutat per les coses devall scrites les quals lo dit mossen Johan fara menajara tractara e expedira ensems ab lo dit mossen Ramis e no sens ell.
Primerament lo dit mossen Johan Colom ira al noble baro de Cruylles capita hon que sie liurant li la letra de creença que sen porta e ensemps ab lo dit mossen Ramis tractara menejara e concordara ab lo lit baro les coses que se han a fer per strenyer la ciutat de Gerona e per anar a la muntanya vers los enemichs secassos den Verntallat encarregant lo que les coses son per ell menejades molt lentament e tarda de que moltes gents daquelles parts e altres murmuren e li impingexen carrech. E per ço cove ho expedescha altrament e ab major diligencia que no ha fins aci a fi les coses no vagen per dilacions ne ab complasencies car per molts es fet notable que lo dit baro volrie la guerra duras tots temps. Es donchs necessari les coses prenguen millorament per manera los pagesos circumvehins de Gerona e altres de la bona part resten en repos e vinguen mes voluntaris en pagar e que lo dit baro com hira a la dita muntanya lexen companyia mossen Johan Çariera cavaller qui ja te cert nombre de gent a cavall part dels rocins qui huy son ab lo dit baro com sie molt necessari per tal que la dita ciutat stigue jutjada com se pertany fahent lo dit mossen Johan Colom ensemps ab lo dit mossen Ramis sobre les dites coses tot lo que pora e vist li sera a fi les coses sien compostes degudament e promtament exequtades a honor del dit Principat e asegurat a benavenir de aquella provincia per forma lo dit mossen Johan Çariera e dits pagesos qui paguen lo sosteniment de la gent darmes resten contents ab los quals pagesos o ab les persones a aço per ells eletes comunicara si mester sera e dara orde paguen e facen tot ço que es contengut en los capitols sobre aço fets qui son en poder del dit noble baro e dels quals per ell sera dada copia al dit mossen Johan si la volra per son avis e en fer les dites coses lo dit mossen Colom sera breu tant com possible sie per tant com la sua anada en Castello e molt necessaria e de cuyta.
En apres lo dit mossen Johan Colom ira a la vila de Castello Dempuries e liurara als consols de aquella la letra de creença que sen porte e dira als honorables En Nicolau Andreu loctinent de capita e a mossen Francesch Scot e Andreu Tressa a dos dels dits consols que los dits deputats e consell han rebuda lur letra e oyda la creença explicada per En Bernat Rocha o que resten molt contents dels avisos els comenden molt de lur bona voluntat e diligencia que han en la conservacio de la dita vila. E per ço los dits deputats e consell e consellers e consell de Barchinona volents e desitjants fer les coses degudament e segura trametem a ells dits mossen Johan Colom e mossen Ramis per comunicar ab los dits loctinent de capita e consols de les coses necessaries per bon stament daquella com sie vist alguns dels capitols derrerament fets per causa de la entrada del dit baro no poder star per esser de directo contra les deliberacions del Principat e desijants a la justa querela de aquell. E per ço han mester millorament axi en los oficials com de don Enrich e fara apuntament de les dites coses ab los dits consols e com sien apuntades dara orde comunicant ne primerament per millor conduccio de aquelles ab los dits loctinent de capita e dos consols dessus nomenats per part de (ds) la dita (dila) vila sien trameses algunes persones tant per les dites coses apuntades quant encara per refermacio de privilegis e tractament fahedor com restara
daqui avant lo dit comdat per utilitat sua e dels poblats en ell car cove de aço se face deliberacio en la qual los dits deputats e consell consellers e consell volen la dita vila capie e sente desijants tractar aquells com a germans.
Informar se ha axi matex cautament lo dit mossen Johan Colom si en la dita vila ha persones qui mogudes de cupiditat afecten e treballen haver dels oficis
del comdat e fassen memorial qui son aquelles e a quin fi tiren.
Item se informara ab los dits loctinent de capita e dos consols si ha res sentit del fet de micer Sala que scrivie en Pere Selles ab la letra de la qual lo dit mossen Colom sen porte copia la qual letra lo dit mossen Colom havia a sa ma e portara en sa propia forma per tant com per alguns es dits no esser procehida del dit misser Sala ans esser ficta o falsa e del que sentiran faran memorial.
Axi matex se informara ab los dessus dits consols e loctinent de capita quals homens ha a la dita vila de contraria opinio a la terra e qui perceveren en lur
mal obrar e fasen memorial de tot. (La Gestapo catalana de 1463)
Item se informara si les monjes qui son en la dita vila es dirie no stan be en aquella algun porien portar alguna incomoditat e si trobara lur stada portara algun inconvenient dara orde ensemps ab los dits loctinent de capita e consols aquelles sien expellides de la dita vila si empero no es vist axi deures fer façe memorial lo dit mossen Colom de elles qui son com stan quina voluntat tenen e ab quines gents comuniquen a fi los deputats e consell puguen delliberar lo que sia faedor.
E si desordens alguns per les gents del dit baro de Cruylles capita seran stats fets a la dita vila cautament facen memorial stesament.
E com los dits deputats e consell tinguen molt a cor la conservacio e repos de la dita vila e devant ells sien impingits molts carrechs e culpes al honorable En
Amigo donzell olim capita de aquella lo qual ab sa letra d¡u se vol molt scusar e venir en Barchinona per donar raho de si matex. Lo dit mossen Johan Colom ensemps ab lo dit mossen Franci Ramis parlara ab ells la hora quels semblara e de part dels dits deputats e consell li dira ques dispongue venir a ells per esser oyt e per benavenir seu car ells lo volen tractar degudament e axi dara orde lo dit Aranyo e encare lo dit Pere Sellers vinguen ab ells ho sens ells en tota manera si empero ells se metien entorn prengua consell lo dit mossen Colom dels dits loctinent de capita e consols e ab intelligencia de aquells conduescha la lur venguda com millor pora ab aço empero que venint lo dit Aranyo no sie feta novitat alguna als oficis que huy regeix ço es que algu o alguns nos inmistesquen en aquells ho algu dells.
En totes le coses dessus dites lo dit mossen Johan Colom se haura ab diligencia usant de prudencia o providencia segons los negocis e la concurrencia del temps requeren e desempaixara com abans pora per retornar promtement. Data en Barchinona a V de octubre del any MCCCCLXIII. - M. de Monsuar dega de Leyda.

domingo, 7 de marzo de 2021

16, 17 febrero, 1462

16 DE FEBRERO.

Leyóse la siguiente carta, relativa a los hombres de remensa.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General e consell del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Apres deguda comendacio no sens gran congoixa vos certificam com en aquests dies occorrents per causa de les tasques e censos que los senyors han demanats a llurs pagesos sic ha fets aplecs de grans gents dels pagesos. E segons los sentiments que son de llurs fets e la sperlencia (speriencia, experiencia) mostrant sasperan (se esperen es valenciano, la a típica del occitano, y su dialecto catalán) tals inconvenients que si la clemencia divina noy proveheix es metre tota aquesta terra a gran perdicio e a quin fi tiran cascu na son parer de aquests fets. Les grans reverencies nobleses magnificencies e savieses vostres seran amplament informades per los trames nostres als quals vos placia donar fe e creença en tot ço e quant de part dels dos staments nostres a vosaltres diran e explicaran ordenant en lendemig totes coses a vosaltres plasents. Scrita en Gerona e segellada ab lo segell de la dignitat episcopal del qual usam en lo present negoci a XIII de febrer any LXII.
- A tota ordinacio beneplacits e servicis vostres aparellats les XVI persones representants los dos staments ecclesiastich e militar de la ciutat e bisbat de
Gerona en lo fet de les remençes taschas (tasques, tascas con a en plural típico occitano) e censos.

Se leyó, en seguida, una súplica de parte de mosen Juan de Copons, que tenía preso la señora Reina, y a consecuencia se pasó a votación la mencionada súplica,
votándose al propio tiempo lo tratado sobre los remensas, según es de ver a continuación.

Voto del reverendísimo Patriarca.

Dix que la provisio o letra en lo dit fet acordada e apuntada per los de la novena vaja axi com es stada puntada. E apres si necessari sera sia suplicada la Senyora Reyna de anar en propria persona als lochs necessaris per fer de sa ajustar les gents e reprimir e castigar aquells degudament. En lo fet de mossen Copons dix que sien designades persones per suplicar la dita Senyora Reyna que li placia desapartarlo e eleugarli les presons e tractar lo altrament que fins aci no es stat tractat e que lo proces vaja juxta les leys de la terra e que en res no sien prejudicades.

De mosen Miguel Dezpla conceller en cap.

En lo fet de les remençes se atura deliberacio ab la ciutat. En laltra fet es del parer del patriarcha.

De mosen Juan Agulló síndico de Lérida.

En lo fet de les remençes dix que vaja provisio tant fort quant al mon se pora fer e si aquella no sorteix degut efecte que ara per lavors sia hagut deliberat de esser feta potencia de gent darmes a despeses del General per reprimir e castigar lo ajust de la dita gent e que la dita provisio isque dema per tot lo dia. En lo fet de micer Copons dix esser del parer dels altres.

Del reverendo obispo de Vich.

Dix que sia suplicada la Senyora Reyna que li placia decontinent atorgar la provisio acordada la qual sia desempatxada tota empara cessant e que apres decontinent sien deputades persones del present consell e de la ciutat per pensar en lo remey e provisio tocada per mossen Johan Agullo. Per semblant sien deputades persones a suplicar la dita Senyora Reyna per lo fet de mossen Copons que li placia deliurar lo soltament e hon no li fos plasent que vegen e regoneguen que en son negoci e proces ell ne les libertats de la terra no sien prejudicades.

De mosen de Monserrat.

Dix esser del parer del senyor patriarcha en tot.

De mosen Vilademany.

Dix que la Senyora Reyna sia suplicada de atorgar e fer desempatxar la letra en la forma e manera que acordada es. E que de present sien elegides persones per pensar ab quals remeys si deura provehir hon la dita letra no sortis efecte e que la provisio tal qual sera acordada se fahes a cost e despesa del General. En lo fet de mosen Copons dix que sien elegides persones qui supliquen la Senyora Reyna e vegen que contra ell ne libertats de la terra nos façe res indegut e que sia procehit contra lo vicicanciller e micer Taranau e micer Falco e altres si han res fet indegudament no contra forma de la capitulacio. E mes sia inquirit contra mestre Vasach e algunes persones qui fan malvats reports e acusacions contra algunes persones a fi que aquells tals de llurs malicias (les seves malicies en el invento de Pompeyo Fabra) sien castigats degudament.

De micer Savertes por Tortosa.

Dix que la provisio segons es apuntada e concordada sia desempatxada expeditament e no contrastant alguna empara o empares e que les mateixes persones qui han hagut carrech de suplicar supliquen per aço mateix encara acompanyades de major nombra (nombre; número; occitano) e sia mes suplicada la Senyora Reyna de anar en persona hon necessari fos e hon aquestes coses no parissen efecte. En lo expedient lavors tret per mossen Agullo si les altres universitats si acompanyaran ell se atura (ature; se para, espera a la deliberación) deliberacio. En lo fet de mossen Copons ha per bons los vots dessus toquats que dien que sien eletes persones per veure en son fet que res no hi sia fet indegut contra la persona sua ne leys de la terra.

Del abat de Poblet.

Dix que la provisio o letra sia spetxada de continent cessant totes empreses e que de present sien elegides sis persones del present consistori les quals ensemps ab persones elegidores per la ciutat pensen continuament qual provisio se deura fer hon la dita letra no sortis son efecte ço es que no fossen oberts (obeits, obeíts; obedecidos) los manaments de la Senyora Reyna e lo que hauran pensat les dites persones hajen a referir al present consell. En lo fet de micer Copons per semblant dix sien eletes persones a suplicar la Senyora Reyna que lo seu proces vaja degudament e si res hi haura fet indegut torn a loch e que li placia castigar los oficials e ministres qui res indegut hi hagen fet hi (nexo y, e, et, i latina no se encuentra; no es el hi del hic latín, que incluso en castellano se encuentra como hy) encara castigar los qui hauran mal parlat en denigracio de algunes persones o del Principat de Cathalunya.

Del abad de San Benito.

Dix esser del parer de mossen Viladamany en tot.

De mosen Jaime Francisco de Sant Celoni por Gerona.

Dix esser del parer de mosen Agullo ab la addicio de mossen Viladamany. Encara mes que les persones eletes hajan (hayan, tengan) carrech de veure les nou persones que son stades dades (dadas, donades, donadas, dar, donar) en nomina de esser caporals del negoci de les remençes com deuran esser castigades.

Del egregio conde de Prades.

Dix esser de la opinio del senyor patriarcha ab la addicio de mossen de Poblet de eleccio de persones qui pensen (què pensin; que penson) que es de fer hon la letra de la Senyora Reyna e apres la Senyoria anant hi (este hi es del hic latín) personalment no fos obeida com se deu. En lo fet de mossen Copons dix sia suplicada la Senyora Reyna de gracia e hon no li placia que sien eletes persones qui vegen en son proces no haja greuge algu (no + algu; no haya agravio alguno). E mes sia suplicada la Senyora Reyna de castigar los oficials si res han fet contra la capitulacio ne leys de la terra e que sia fet contra ells juxta forma de la dita capitulacio.

De mosen Argentona.

Dix esser del parer de mossen de Poblet e de mossen Viladamany que es tot de un parer.

Del arcediano Çariera.

Dix esser del parer del abat de Poblet en tot.

Del egregio conde de Pallars.

Dix esser de la opinio de mossen de Poblet ab les addicions de mossen Viladamany salvo que nos cura sia procehit ne feta mencio dels mals parles (mal parlers; mal habladores) en lo que tocha (toca; toque) interes seu.

De mosen Sorts.

Dix esser del parer del patriarcha ab les addicions del comte de Prades en tot. E aço dix per si e per mossen de Barchinona.

De mosen Jaime Ros.

Fonch en tot del vot de mossen de Poblet.

Idem En Pere Splugues.

Idem mosen Marcos Lor.

Idem mosen Roger Alamany.

De En Jaime Tallada por Cervera.
Dix que la letra vaja de continent e ques provehesqua que en lo Principat nos seguesqua scandil e que sien decontinent eletes persones a pensar en la provisio necessaria per fer reposar los homens (els homes; los hombres) e per la seguretat dels senyors de aquells a despeses del General.
En tot lo fet de mossen Copons sia suplicada la Senyora Reyna de gracia e sien elegides per aço persones e si la dita Senyora Reyna no plau sien eletes persones que vegen que no li sia fet greuge algu ni prejudici a les libertats de la terra.

De mosen Francisco del Bosch.

Dix que de present sien eletes persones qui pensen ab quals remeys a despesa del General se dega (es degui) provehir en lo fet dels pagesos. En lo fet de mossen Copons que sia suplicada la Senyora Reyna de deliurarlo de continent o tenir lo arrestat com per tal cas no dege (degue, degui; deba) esser tractat en tal manera.

De mosen Francisco Lobet.

Fonch en tot del vot de mossen de Poblet.

Idem mossen Galceran Hostalrich per mossen Luis Ivorra.

Idem En Galceran Carbo.

De micer Juan Çaplana.

Fonch del parer del senyor patriarcha ab les addicions del comte de Prades en tot.

Del abad de Mer por el ex-abad de San Cucufate. (Sant, San Cugat)

Fonch del parer de mossen de Poblet.

De mosen P. Torrent, en nombre propio y en el de Puigcerdá.

Fonch del parer de mossen de Poblet.

De En Artal de Claramunt.

En lo fet dels pagesos fonch de la opinio de mossen de Poblet. En lo fet de mossen Copons que sien elegides persones qui supliquen la Senyora Reyna que li placia liurar lo. En laltra (lo altre; l´altre, l´altra; el otro fecho, hecho, feyto) fet de instancia contra los oficials e altres persones fonch del parer de mossen Viladamany.

De micer Juan Dalmau.

En lo fet dels pagesos fonch del parer de mossen de Poblet. En lo fet de mossen Copons dix que sia suplicada la Senyora Reyna de clamencia e en lo fet de les persones quis diu que parlen etc. es de parer que no sen deu fer mencio.

De mosen Antonio Pujades.

Fonch en tot del parer de mossen de Poblet

Del arcediano de la Mar.

Dix que sia suplicada la Senyora Reyna trameta de continent la letra acordada la qual se te per dit que sera obeida e que no cal entrar en altra pensament que sera de fer car creu que no freturara altra provisio.

En lo fet de mossen Copons si son derogades libertats de la terra que sia feta instancia per deputats e per lo consell si sera necessari sien reparades.

Del comendador de la Guardia.

En lo fet dels pagesos fonch del parer de mossen de Poblet. En lo fet de micer Copons per semblant ab la addicio de mossen Viladamany de inquirir contra les oficials si dilinquit hauran ne res fet indegut en lo proces.

De mosen Juan Bastida.

En lo fet dels pagesos fonch del parer de mossen de Poblet. En lo fet de mossen Copons dix que sia suplicada la Senyora Reyna de donarlo libertament e si no li sera plasent sia haguda copia del proces e sia vist que no sia fet greuge algu en lo fet dels mals parlers que a (ha) tocat mossen Vilademany de que nou (no ho; no lo tiene) te a res ne es de parer sen dege fer alguna mencio.

De mosen Guillermo Colom.

En lo fet dels pagesos e de mossen Copons dix esser del parer de mossen de Poblet. Ab aço que seria de parer que aquest fet dels pagesos tocha molt a les
generalitats en les quals coses los diputats han jurisdiccio per interes del General que dits diputats porien e deurien procehir a castigar los qui son aci menejadors de aquests afers no contrestant qualsevol guiatge que no val contra generalitats e de aço son tenguts los diputats ab jurament e axi los ne suplica.

De mosen Antich Ferrer por el vizconde de Illa.

Fonch del parer de mossen de Poblet en tot.

De En Bernardo de Marimon.

En lo fet dels pagesos del parer de mossen de Poblet ab la addicio de mossen Colom ab aço encara que sia vista la deliberacio feta en dies passats de procehir contra los qui menegen los dits afers e aquella sia exequutada e que axiu suplica los deputats. En lo fet de mossen Copons del parer de mossen de Poblet.

De micer Ramon Dusay.

Del parer de mossen de Poblet en tot.
Idem mosen Regaç.

De En Bernardo Çapila, por Vilafranca de Panadés.

En lo fet dels pagesos fonch del parer de mossen de Poblet. En lo fet de mossen Copons dix que sia suplicada la Senyora Reyna que li placia jaquir lo anar libertament car lo Rey En Pere ne jaqui (ne jaquí anar; dejó ir; jaquir; dejar) anar hu qui havia mal parlat dell. (Pues si los que hablan mal del rey en Cataluña y en toda España tuvieran que estar presos...) E ha per bona la addicio de mossen Guillem Colom que deputats procehesquen contra los qui menegen los dits afers de les remençes.

De mosen Bisbal.

En lo fet dels pagesos fonch del parer de mossen de Poblet. En lo fet de mossen Copons dix que sia suplicada la Senyora Reyna de misericordia. En lo restant dels mals parlers dix que no diu res.

De En Bernardo de Guimerá. (Mi primer apellido)

Fonch en tot del parer de mossen de Poblet ab la addicio de mossen Colom que deputats castiguen (en castellano también castiguen; castiguin) los qui menegen los afers e axi los ne suplica. (Este los ne suplica se convierte, por arte de magia, en els en suplique. Lo mismo con todos los artículos lo, los, que pasan a el, els).

De En Francisco Burgués, por mosen Burgués, su padre.

En lo fet dels pagesos fonch del parer de mossen de Poblet. E en lo fet de mossen Copons del parer del comte de Prades.

De En Pedro Strada, por El Arbós.

Fonch del parer del abat de Poblet.

De En Romeu Lull por mosen Juan Lull, su padre.

Fonch del parer de mossen de Poblet en tot ab la addicio de mossen Guillem Colom que sia vista la conclusio per la qual deputats deuen procehir contra los qui ho menegen e axi los ne suplica.

Del arcediano Colom.

En lo fet dels pagesos e de micer Copons de la opinio de mossen de Poblet ab la addicio de mossen Guillem Colom de procehir los deputats e axi los ne suplica.

De En Pedro Miguel de Paguera.

Fonch del parer de mossen de Poblet en tot.

Idem mosen Luis Xatanti.
Idem don Anton de Cardona per lo comte de Modica.

De mosen Juan Torres.

Fonch del parer de mossen de Poblet ab les addicions de mossen Vilademany e de mossen Guillem Colom.

De En Juan Boschá.
(El escritor Juan Boscán Almogáver o Almogávar, nace en Barcelona en 1487, su padre Joan o Juan o Johan Valentí Boscán, Boschá, Boschà, Boscà, oidor de cuentas y atarazanero del General.)

Dix esser del parer del senyor patriarcha ab la addicio del comte de Prades.

Del baron de Cervelló.

Dix esser del parer del abad de Poblet.

Idem En Felip Albert.

De mosen Çaportella, en nombre propio y en el de mosen Juan Sampso.

Dix esser del parer del senyor patriarcha en tot.

Dominó en esta votación el voto del abad de Poblet, que fue adoptado como deliberación.
Fueron nombradas, en seguida, las nueve personas designadas para presentar las súplicas a la señora Reina sobre el asunto de los remensas y otros varios, a saber, el Patriarca, el conde de Pallars, mosen Miguel Desplá, conceller, el abad de Poblet, micer Juan Çaplana, baron de la Lacuna, En Pedro Miguel de Paguera, el síndico de Tortosa y el de Vilafranca de Conflent.

17 DE FEBRERO.

Ocupáronse del asunto de mosen Copons.

martes, 1 de septiembre de 2020

AÑO 1460. 8 DE DICIEMBRE.

AÑO 1460. 


8 DE DICIEMBRE.

Als molt reverend e honorables mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Reverend e molt honorables mossenyors. Crehem a noticia vostra es pervengut la detencio feta per la Majestat del Senyor Rey en la persona del Senyor Princep per la cual aquesta cort ha insistit per tots los remeys e mijans de supplicacions quens ha occorregut.
E perque defallint a nosaltres la potestat per la prorrogacio de la dita cort feta pera quinze de janer no havem forma de procehir a altres deliberacions e provisions per les quals se pogues obtenir lo desijat repos del dit cas havem delliberat cometre encarregar e pregar a vosaltres per la occurrencia de tant gran negoci vos placia ajustar consell ab aquell nombre de personas que a vosaltres sera vist en manera per mija de vosaltres e dels congregadors sian trobats tals remeys que concernesquen servey de nostre Senyor Deu e del Senyor Rey e utilitat e repos de la cosa publica (res publica) e tranquillitat de la persona del dit Princep. Perqueus pregam e encarregam molt afectadament queus placia en les dites coses donar presta expedicio axi com lo cas requer. Scrita en lo loch on es convocada la cort en Leyda a cinch dies del mes de deembre any Mil CCCCLX (1460). - La Cort general del Principat de Cathalunya convocada en la ciutat de Leyda a vostra honor.

En cumplimiento de lo prevenido en la carta que antecede, los diputados de Cataluña, que lo eran el abad de Monserrat, el noble Luis de Ivorra, y Miguel Cardona, ciudadano de Barcelona, convocaron para la tarde de dicho día y en la casa de la Diputación a las siguientes personas. - Por el brazo eclesiástico: - El señor obispo de Barcelona, el abad de San Benito de Bages, el abad de Roses, el Prior de Cataluña, maestro Juan Ferrando, prior de Tortosa; el Dean de la Seo, micer Nicolas Pujades, arcediano de la Mar; mosen Bartolomé Regas, micer Agustín de la Illa, mosen Francisco Colom, arcediano del Vallés; micer Dusay, oficial; maestro Juan Cosida, mosen Hugo de Lobets, maestro …. Janer, mosen Juan Sorts, mosen …. Sos, micer Bernardo Matheu, mosen Juan Pintor, fray Pedro Juan Çaplana, comendador de la Guardia. Por el brazo militar: Mosen Dalmacio de Queralt, mosen Martín Guerau de Cruilles, mosen Juan Çabestida, mosen Juan de Monbuy y de Tagamanent, mosen Burgués de Viladecans, mosen Jayme Giner, mosen Galceran Dusay, mosen Bartolomé Santjust, mosen Francisco Miquel de Gerona, mosen Hugo de Vilafrancha, mosen Pedro de Relat, mosen Jordi, baile de Rosellón; mosen Marcos Lor, mosen Gerardo de Clescari, mosen Francisco Çaçala, mosen Guillermo Ramón Dezbrull, menor, mosen Bartolomé Castelló, mosen Francisco Bisbal, mosen Baltasar Romeu, mosen Francisco Jonquers, mosen Pedro Juan Baldrich, En Francisco de Sanmenat, En Artal de Claramunt, En Bernardo de Guimerá, En Juan de Argentona, En Pedro Splugues, En Bernardo Miquel, En Pedro de Rochafort, En Francisco de Monbuy, En Francisco Benito Dezvalls y En Luis Miguel Dezvalls, hermanos.
Por el brazo real: - Por los concelleres de Barcelona, mosen Pedro Torrent, mayor, conceller en cap; mosen Luis Xexanti, conceller segundo, mosen Pedro Dusay, mosen Juan Lull, mosen Bernardo Fivaller, mosen Francisco del Bosch, de Lérida, mosen Jayme Ros, mosen Beltran Dezvalls, mosen Bernardo de Marimont, mosen Guillermo Romeu, mosen Pedro Juan de Santcliment, mosen Antonio Pujades, mosen Pedro Torrent, menor, mosen Francisco Lobets, mosen Guillermo Colom, mosen Beltran Torro, mosen Miguel Dezpla, mosen Juan Boscha, mayor de edad. En Juan Boscha, menor, En Raimundo Ros, En Juan de Mijavila, En Francisco de Millars, de Conflent, Ermant Negre, síndico de Puigcerdá, En Bartolomé Alcover, síndico de Cobliure.
Congregados todos ellos, y con asistencia de los asesores, notario y otros empleados de la Diputación, fueles leída dicha carta, y el abad de Monserrat explicó brevemente su contenido, pidiendo consejo sobre lo que debería hacerse. Discutido el negocio, se acordó lo que sigue:

Tots los dits senyors congregats son concordes que vist lo contengut en la preinserta letra als dits deputats tremesa per la dita cort de Cataluña (con ñ! Alguno se caerá de culo) que han per cert que los dits deputats en virtut de la dita letra e lo contengut en aquella han plen poder de fer les eleccions de persones pera missatgers e consellers e axi ho consellen als dits deputats ço es que ells e los oydors de comptes del dit General elegesquen aquell nombre de persones quels sera vist ab que ni hage de tots los estaments segons es acustumat per missatgers que vajen al Senyor Rey per explicar e supplicar a la sua Majestat tot lo que sera concordat e mes en les instruccions a ells per los diputats e oydors per aço fahedores. E axi mateix tots los dits congregats consellen als dits diputats que ells e los dits oydors elegesquen altre nombre de persones en lo qual ni haja de tots los estaments segons es acustumat per aconsellar als dits diputats e oydors totes les coses quils occorreran per los dits affers de la dita embaxada e altres coses concernents lo dit negoci. E per exequutar la dita embaxada e les altres coses concernents lo dit negoci han per cert poder despendre e aconsellen que despenen dels diners del dit General aquella quantitat de peccunia quels semblara esser necessaria en les dites coses.
Encara tots los dits congregats prometeren e juraren sobre los quatre sants Evangelis per ells tocats que en cas que en la dita cort de Cathalunya se fes algun dubte o contrast en la dita despesa segons dit es fahedora per prossegir les coses de la dita embaxada o altres concernents a aquest negoci que no consentiran ni algu dells consentira en algun acte fahedor en la dita cort desviant o contrari a les dites coses tro a tant que lo dit dubte o contrast sie tolt o levat e la dita despesa e actes per los dits deputats e oydors fets per les dites coses sien admesos lohats e ratificats per la dita cort.

Procedióse seguidamente a la elección de los doce embajadores y veinte y siete consejeros, siendo elegidos para el primer cargo: - El reverendísimo señor arzobispo de Tarragona, el reverendo señor obispo de Barcelona, maestro Ferrando, micer Pintor, egregio señor conde de Prades, mosen Martín Guerau de Cruylles, mosen Montayans, En Francisco de Santmenat, mosen Pedro Torrent, conceller en cap, mosen Bernardo Fivaller, mosen Pedro Juan de Santcliment, y Francisco Sampso, ciudadano de Gerona; y para el segundo: - El reverendo señor abad de San Benito de Bages, el Prior de Cataluña, mosen Bartolomé Regas, mosen el arcediano de la Mar, mosen Fransisco Colom, micer Juan Çaplana, micer Agustín de la Illa, mosen Andrés Sors, canónigos de Barcelona, fray Pedro Juan Çaplana, comendador de la Guardia, conde de Modica, mosen Dalmacio de Queralt, mosen Arnaldo de Vilademany y de Blanes, mosen Juan Çabestida, mosen Marcos Lor, mosen Burgués de Viladecans, Bernardo de Guimerá, Artal de Claramunt, Pedro Splugues, mosen Luis Xatanti, mosen Francisco del Bosch, de Lerida, mosen Pedro Dusay, mosen Jayme Ros, mosen Miguel Dezpla, mosen Francisco Lobet, mosen Guillermo Colom, mosen Pedro Torrent, el joven, mosen Antonio Pujades.

Al abad de Bages y a Arnaldo de Vilademany, que se hallaban ausentes, se les escribió como sigue.

Mossenyer Reverend. Per alguns afers concernents gran benavenir e honor de aquest Principat havem a comunicar ab vos. Pregam e encarregamvos per ço molt stretament que vista la present vingau e siau aci ab nosaltres de continent e sens triga car vostra venguda no sofer dilacio alguna. E sia lo Sant Sperit vostra guarda. Dada en Barchinona a VIIII dies del mes de deembre en lany de la Nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLX. - A. P. abbat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor. - Al reverend mossenyer labat de Sant Benet de Bages.

En los mismos términos y por igual motivo se escribió también a Guillermo de Muntanyans.

viernes, 5 de marzo de 2021

28 DE ENERO.

28 DE ENERO.

Hicieron una proposición los señores Diputados para manifestar que la señora Reina pedía las doscientas mil libras ofrecidas en la capitulación, sobre lo qual era preciso deliberar, para dar la contestación oportuna; y acordado que se pasase a votación, verificóse, emitiendo cada cual su parecer, tanto sobre este negocio, como sobre el de don Jofre de Castro, por el orden siguiente.

Voto del reverendísimo Patriarca.

Que en lo fet de les CC mil lliures (como para llamarles tacaños o agarrados a los catalanes, con semejante pago al futuro rey de Aragón, Castilla, León, etc etc. Si hubiesen sabido que gracias a él pueden comer “pa amb tomàquet”, le hubiesen dado más) asi com en altres coses fossen elegides persones qui vegen la capitulacio e altres actes e tot ho referesquen al present consell per poder se fer bona deliberacio e ques faça prest per que lo temps es breu. En lo fet de mestre Solçona dix queu remet en quant sia en sa facultat.

Del conde de Pallars.

Que li apar ques deuria tractar lo fet de don Jofre e que lo present concell deuria fer deliberacio que de res nos tractas fins aquell negoci hagues conclusio e de present fos feta embaxada a la Senyora Reyna que li plagues donar orde que lo compromes passas per dret o per amigabla (típico occitano, a final, incluso en adjetivos) composicio. E laltre fet de les CC mil lliures dix esser de parer del senyor archabisbe ab aço empero que fos significat a la ciutat de Barchinona per que fassa eleccio de persones qui ensemps ab aquestes vegen los dits actes els refiren. E que lo que ha proposat mestre Solçona fos remes tambe a esser vist per les dites persones.
Lo dit senyor archabisbe en lo fet del compromes de don Jofre dix esser de parer que deu passar juxta la oferta feta per la Senyora Reyna e que sia vist e si altres paraules noy ha deu passar axi e no altrament.

Del honorable mosen Miguel Dezpla.

En lo fet de les CC mil lliures es de parer del senyor archabisbe ab aço encara que ha dit lo comte de Pallars que sia significat a la ciutat de Barchinona. En lo fet de don Jofre es del parer del dit comte de Pallars que la Senyora Reyna fos suplicada axi com lo dit comte ha dit no empero que en altres coses no procehescha mas se tracte de tot.

Del vizconde de Illa.

En lo fet de don Jofre li semblava lo compromes fos regonegut e ques sia smenat juxta lo apuntament en lo present consistori fet e se apuntas prestament.
En les altres coses es de parer del senyor archabisbe.

De mosen Dalmau de Queralt.

Es del parer del senyor archabisbe en tot.

Del abad de Monserrat.

En lo fet de les CC mil lliures es del parer del senyor archabisbe e que hi haja persones per la ciutat de Barchinona que hi vegen. En lo fet del compromes seria de parer que los diputats ab la novena ja deputada haguessen notaris qui vegen la ordinacio del compromes si es juxta la oferta feta per la Senyora Reyna e que hi sia entes en lo dit negoci de continent ab los altres ensemps. Del fet del frare del parer del senyor archabisbe.

De micer Severters.

En lo fet de les CC mil lliures noy diria son vot de present. En lo fet del compromes seria de parer que sia vist e regonegut e que li semblava que en les coses clares se degues dir per via de justicia en les duptoses per via de amigabla composicio. En lo fet del frare dix esser del parer del senyor archabisbe.

De mosen Roger Alamany.

Dix esser del parer del senyor archabisbe ab aço que hi haja persones per la ciutat de Barchinona. En lo fet de don Jofre del parer del vezcomte. En lo fet del frare que remitatur.

Del arcediano Çariera.

En lo fet de les CC mil lliures dix esser de parer del senyor patriarcha ajustat lo que ha dit lo comte de Pallars de les persones de la ciutat. En lo fet de don Jofre dix que si entena e per semblant en lo fet de les remençes e que totes coses se tractassen pero seria de parer que res nos conclogues fins la faena de les remençes prengues conclusio e encara en lo dit fet de don Jofre seria de parer que anas axi com micer Severtes ha dit. Del fet del frare que nol condamna nil absol sino quel remet a la ley.

De mosen Lor.

Dix en tot esser del parer del senyor patriarcha.

Del abad de San Benito.

Es del parer del comte de Pallars en lo fet de les CC mil lliures e de don Jofre de Castro axi empero que en lo dit fet de don Jofre se entena ab tota diligencia pero que no es de parer per axo cessasen tots altres afers. En lo fet del frare quel remet a la ley.

De En Juan Ros per mossen Jaime Ros, su padre.

En lo fet de don Jofre dix ques entena ab tota diligencia pero no que per axo cessassen altres afers mas que may ces aquell en lo fet de les CC mil lliures que vegen les nou persones ensemps ab persones per la ciutat. En lo fet del frare que ho remet en quant en ell es.

De mosen Juan Bastida por sí y por el conde de Módica.

Es del parer del senyor patriarcha en tot.

De Antonio Pujades.

En lo fet del frare dix que ho remet en quant en ell es. En lo fet de don Jofre seria de parer que lo compromes deuria procehir per via de dret e de amigabla composicio axi com als arbitres fos vist. En lo fet de les CC mil lliures que sia vist per persones elegidores per lo present concell e per la ciutat e aço diu per si mateix mas per Leyda diu que no diria son vot per lo present.

De mosen Sant Celoni.

En lo fet de les CC mil lliures es de parer del senyor patriarcha ab ço que ha dit lo comte de entreveniment de persones per la ciutat de Barchinona. En lo fet del compromes de don Jofre del parer de mossen Miquel Dezpla. Lo fet del frare que remitatur.

De mosen Francisco del Bosch.

Dix que lo fet de les CC mil lliures sia vist per nou persones del present concell e per quatre de la ciutat de Barchinona ab aço empero que en lo dit fet may nos diga fins lo fet de don Jofre e de les remençes hagen conclusio. Lo fet del frare sia absolt per qui ha poder.

Del arcediano de la Mar.

Es del parer del senyor patriarcha en lo fet de les CC mil lliures e del compromes de don Jofre e en tot.

Del comendador de la Guardia.

En lo fet de les CC mil lliures es de parer del senyor patriarcha ab ço que hi ha dit lo comte de Pallars. En lo fet de don Jofre del vot del vezcomte. En lo fet del frare queu remet de sa potestat.

De En Tallada de Cervera.

En lo fet de les CC milia lliures e de don Jofre se atura deliberacio. En lo fet del frare dix que remet lo que pot.

De Bernardo de Guimerá.

En lo fet de les CC mil lliures e de don Jofre dix es del vot del comte. En lo fet del frare ho remet a la ley per si e per mossen Vilademany.

De micer Çaplana.

En lo fet de les CC mil lliures e de don Jofre del parer del senyor patriarcha. En lo fet del frare del mateix parer del patriarcha.

De Guillermo Colom.

En lo fet de les CC mil lliures dix que sien elegides VIIII persones del present concell axi empero que no fossen persones del concell de la Senyora Reyna ne Senyor Primogenit e elegides persones per la ciutat. En lo fet del compromes seria de parer que deuria procehir per via de dret de amigabla composicio a tota conexença dels compromisaris. En lo fet del frare dix que ho remet al capitol.

De micer Agosti.

En lo fet de les CC milia lliures dix esser del parer del senyor patriarcha. En lo fet del compromes del mateix parer ab ço que ha dit lo comte de Pallars axi empero que per axo no cessen altres afers. En lo fet del frare que remitatur al dit capitol.

De Galceran Carbó.

Lo fet del frare remet a les penes de purgatori. En la fet de don Jofre de la opinio de mossen Pujades. En lo fet de les CC mil lliures dix que per los deputats ne sien deposades X mil lliures de any en any segons son strets en los quitaments que han a fer. E per los restants corregues la pensio juxta lo capitol.

De Pedro Spluges.

En lo fet de les CC mil lliures dix que sia remes a persones. En lo fet del compromes que sia ordonat e portat al present concell e sobre aquell votat e suplicada la Senyora Reyna que ho degues passar axi. Lo fet del frare remet a la ley.

De Bernardo Lobet, por mosen Francisco, su padre.


Dix esser del parer de mossen Pujades en tot.

De mosen Sant-Dionis.

En lo fet de les CC mil lliures del parer del senyor patriarcha ab lo que lo senyor comte de Pallars hi ha dit. Lo fet de don Jofre per que hi ha varis parers noy vol res dir a present. Lo fet del frare remet a la ley.

De En Bernardo de Marimon.

En lo fet de les CC mil lliures del parer del patriarcha ab la addicio del comte. En lo fet de don Jofre del parer de mossen Pujades e del frare per semblant.

De mosen Juan Dalmau, por si y por el vi... de Urgel.

Dix en lo fet de les CC mil lliures e de don Jofre esser del parer del senyor patriarcha. En lo fet del frare es de parer que lo present consistori noy pot flixar e que li deu esser dit que nol absolgua.


De En Boscha.

Dix en tot esser del parer del patriarcha exceptat lo fet del frare que apar a ell no pertany al present consistori sino a la cort.


Micer Ramon Dusay.

En lo fet de les CC mil lliures dix esser del parer del senyor patriarcha. Lo fet del frare creu ell no pertany al present consistori. Lo fet de don Jofre aparria a ell que degues axi anar que si plenament no constava mas hi havia algunes presumpsions evidents que sobre aquelles los arbitres haguessen potestat de liuar. (?)

Del baron de la Lacuna.


En lo fet de les CC mil lliures dix esser del parer del patriarcha. En lo fet de don Jofre del parer del vezcomte. Lo fet del frare remet a la cort.


De mosen Pedro de Sant-Climent en nombre de mosen Burgues.

Dix esser del parer del senyor patriarcha en tot.


De Bernardo Juan Çacirera.


En lo fet de les CC mil lliures e de don Jofre dix esser del parer del patriarcha. En lo fet del frare dira son parer quant hi haura cort.

De fray Felizes.


En lo fet de les CC mil lliures es del parer del patriarcha. En lo de don Jofre del vezcomte. Lo fet del frare remet a la ley.


De Juan de Vilafranca.


Es del parer del senyor patriarcha en tot.

De mosen Clemente Jofre.

Del parer del senyor patriarcha en tot.

De Romeu Lull.


En lo fet de les CC mil lliures de la opinio den Guillem Colom. En lo fet del compromes de la opinio del sindich de Tortosa. Lo fet del frare remet a qui haja poder.


De mosen Luis Xatanti.


En lo fet de les CC mil lliures del parer del senyor patriarcha ab la addicio del comte de entreveniment de persones per la ciutat de Barchinona. En lo fet de don Jofre del parer del sindich de Tortosa. Lo fet del frare remet a la ley.


De mosen Regaç.


En lo fet de les CC mil lliures del parer del patriarcha ab entreveniment de Barchinona. En lo fet de don Jofre de la opinio del abat de Monserrat. Del frare remet al capitol e a sa consiencia si hi basta lo capitol alias remittit a la Seu apostolica.


De micer Torres.


En lo fet de les CC mil lliures del parer del patriarcha ab la addicio del Comte de Pallars e de mossen Guillem Colom que noy haja algu del concell reyal.
En lo fet de don Jofre del parer del sindich de Tortosa. En lo fet del frare es de parer que no han poder de fer tal remissio.


De micer Colom.


En la fahena de les CC mil lliures del patriarcha ab intervencio de Barchinona. En la fahena de don Jofre del parer del sindich de Tortosa. Del frare que ho remet a la ordinacio del capitol.


De mosen Pedro Torrent en nombre propio y en el de Puigcerdá.

En lo fet de les CC mil lliures e de don Jofre del parer del senyor patriarcha. Lo fet del frare remet a quin haja potestat

Del abad de Mer.


En lo fet de les CC mil lliures de parer del patriarcha ab les addicions del canonge Torres. En lo fet de don Jofre del parer del comte. En lo fet del frare remet a qui haja potestat.

De Bernardo Çapilla.


En lo fet de les CC mil lliures dix se hatura deliberacio. En lo fet de don Jofre e del frare del parer del sindich de Tortosa.

Del síndico del Arbos.


Lo fet del frare remet a la ley. Lo fet de don Jofre es de parer del sindich de Tortosa. En lo fet de les CC mil lliures se atura deliberacio.

De mosen Çaportella en nombre propio y en el de mosen Sampso.


Es en tot del parer del senyor patriarcha exceptat lo fet del frare que remet a la cort.

miércoles, 8 de septiembre de 2021

Tanta admiracio tenim de no haver nos respost

 

Al molt noble e magnifich baro En Bernat Gilabert de Cruylles capita per lo Principat de Cathalunya en les parts de Empurda.
Molt noble e magnifich baro. Tanta admiracio tenim de no haver nos respost a tres letres queus havem tremeses per ajuntar vos ab mossen Johan Çariera per obviar la entrada dels enemichs quis diu deuen anar socorrer la força de Gerona que mes nos pot e si
al mancho haguesseu executat nostra delliberacio stiguerem algunament contents mas avisats per letres e altrament sou anat la via de Figueres allo nos ha succehit en enuig ab tot cregam alguna bona causa vos hi ha impellit ja pero pensavem haver provehit ab la primera letra al necessari car ab generalitat ereu encautat de les viles de Castello e de la Bisbal en cas que los enemichs entrassen lo que es molt e molt dificil si vos e lo dit mossen Johan Çariera ab tota la gent eren instats majorment trenchant lo pont e fahents altres provisions necessaries car certa cosa es que prohibida lur entrada ere salvat. E per que en la trigua concorren molts irreparables perills per ço vos fem lo present correu pregants vos requerints e manants vista la present si fet no es ab tota la gent vos acosteu a Gerona e ensems ab lo dit mossen Çariera façau alguna bona delliberacio qui succeescha en honor vostra e util e repos de aqueixa terra car no duptam entre tots bastau a molt. Certificants vos havem scrit a mossen Johan Colom face decontinent aci venir o expellir de la vila de Castello lo olim capita e En Johan Oliver Pere Sellers En Pere Parrot Anthoni Miquel e Johan Pages. Creem hi haura donat recapte e si nou ha (fet) feu ho vos fer tota dilacio cessant car provehit aço la resta no ha perill. Tot vos sie avis. Lo dit mossen Colom nos ha scrit que les universitats han delliberat continuar lo sosteniment dels rocins fins a XXVII de noembre de que havem gran plaer fahents vos certs que ans no seran al terme ells sentiran coses axi de cap com altres les quals lus vindran en gran contentacio e no menys a vos e a tots los cavallers e gentils homens e altres de vostra companyia. Tot ho hajau per entes e no dilateu hun sol punt la venguda prop Gerona concertant loch cert on sie lo dit mossen Çariera. La Santa Trinitat vos tingue en sa proteccio. Data en Barchinona a XXVIII de octubre del any MCCCCLXIII. - P. de Belloch. - Los deputats del General et cetera.
Domini deputati et cetera.

sábado, 21 de agosto de 2021

15 DE MAYO.

15 DE MAYO.

Deliberaciones.

Fou feta deliberacio e conclusio que totes les heretats e bens dels acuydats sis vol sien dins de Barchinona e sos termens sis vol en qualsevulle parts del Principat e tant aquells de que es stada presa possessio per lo General quant los altres on se vulle sien o stiguen sien transferides e transferits e o transportades e transpostats en lo Senyor Rey e a qui volra ab tota eficacia e ara de present lo consell ne fa translacio e transpostacio a la sua Altesa ab cessio de tots drets e accions e totes clausules necessaries. Sens empero eviccio dels bens del General axi que de aquelles e aquells puixe fer lo dit Senyor Rey ses voluntats. Salvat empero dret a qualsevol persones pertanyent sobre los dits bens e heretats tant per via de censals vincles dots com altres credits als quals per la dita transpostacio no sie fet algun prejudici.
E la dita transpostacio e translacio fan los dits deputats e consell ab aquests pactes e condicions ço es que bens axi mobles com inmobles dels dits acuydats e altres enemichs qui ja son stats exequtats per los deputats e consell e per persones havents ne dells potestat e encara per qualsevol ciutats viles e lochs del dit Principat o regidors de aquelles obedients al dit Senyor Rey sien haguts per talment alienats que lo General ne les dites universitats a restitucio de aquells ne dels preus o peccunies daquen procehits o procehides en tot o en part tengut no sie en alguna manera. E no resmenys que totes provisions concessions gracies e altres actes fins aci particularment fetes e fets per los dits deputats e consell e per mossen Pere de Belloch havent ne potestat dels dit deputats e consell ab intervencio de mossen Pere Johan Serra embaxador de la ciutat de Barchinona sien e stiguen en la força e valor e aquelles e aquells no sie derogat e prejudicat en alguna manera.
Item que tots censals morts carregats sobre lo dit General qui sien stats de acuydats del dit Principat sien e romanguen al dit General integrament axi en preus com en pensions aço majorment considerat que ja son haguts per luits e quitats e no serie possible poder reviure ço que una vegada es mort.
Item que los censals dots e altres credits e drets qui son sobre les dites heretats e bens hajen esser paguats e o satisfets de les dites heretats e bens qui son transerides e transferits al dit Senyor Rey en axi que regrers algu per qual via nos puixe haver contre lo dit General ne contre les dites ciutats viles e lochs per raho de les coses ja exequtades ans hajen esser paguats en tota manera dels dits bens restants e no del dit General ne de les dites ciutats viles e lochs e o universitats e singulars de aquelles.
Item fou deliberat e conclos que le senyor bisbe de Vich abbat de Montserrat y mossen Johan Comes canonge comte de Pallars mossen Johan Colom caveller e Franci de Santmenat donzell Francesch del Bosch sindich de Leyda micer Pere Severtes sindich de Tortosa e Galceran Carbo ciuteda de Barchinona vegen les coses demanades per lo senyor don Johan de Beamunt apunten aquelles e tot lo quels parra se dege fer e ho refiren al present consell.
Item fou deliberat e conclos que los senyors deputats ab intervencio de mossen Bernat Tor canonge mossen Johan Colom caveller e Francesch del Bosch sindich de Leyda vegen apunten proveesquen e a deguda exequcio deduesquen les coses contengudes en les suplicacions en scrits als dits diputats e consell dades per les persones seguents ço es per En Panch Spich alamany Francesch Salelles patro de nau Thomas Carreres correu mestre Marti Pere Gabriel Cerda Nicholau Cambi Guillem Gresells Johan Dolivella e Branda Amat. E aximateix vegen apunten proveesquen e a deguda exequcio deduesquen les coses de que de paraula han suplicat e supliquen los reverent abbat de Montserrat comte de Pallars Manuel Fonolleda micer Pete Severtes mossen Miquel Cardona mossen Jacme Segur canonge de Tortosa Nanthoni Lombard scriva major Johan Çapila micer Damia de Montserrat mossen Jacme Carbo caveller Anthoni Mayans ferrer Franci de Vallsecca Johan Dargençola Luis dez Cortal Valenti Gibert e Guillem Renart parayre. E facen los dits deputats ensemps ab les persones dessus dites justicia als dits suplicants sens referir.
Item fou deliberat e conclos que no obstant lo que devall sera dit en lo passat sie stat remes a certes persones per part dels deputats e consell e a altres per part de la ciutat de Barchinona attes que no hi han dada conclusio. Los senyors deputats vegen la ordinecio novament feta de la capitania feta al senyor comte de Pallars e habiliten aquella si mester sera e la facen expedir e liurar en forma publica acustumada al dit senyor comte manant ho an Anthoni Lombard scriva major del General attes que la dita capitania se feu en temps de mossen Barthomeu Sellent quondam predecessor seu en lo dit ofici e nos trobe ordonada ne tocada. E que hi donen conclusio sens referir.

Aprobación posterior de la ciudad.

Dimecres a XVI del dit mes de maig los honorables consellers e consell ordinari de XXXII de la ciutat de Barchinona havents per bones les dites delliberacions loaren approvaren e consentiren en aquelles ab eleccio de IIII persones ultra aquelles IIII qui ja en dies passats foren eletes sobre lo fet del senyor don Johan de Beamunt com de les supplicacions dessus mencionados en la forma per los dits deputats e consell delliberada e son los seguents.


Ciutedans.
Mossen Pere Cestrada.
Romeu Lull.
Artistes.
Gabriel Devesa.
Jacme Mas. Notaris.
Mercaders.
Gabriel Ortigues.
Jacme Cesavaces.
Manestrals.
Pere Figueres sabater.
Sabria Viadell rajoler.

miércoles, 8 de septiembre de 2021

Al molt honorable mossen Johan Colom embaxador et cetera.

 

Al molt honorable mossen Johan Colom embaxador et cetera.
Molt honorable mossen. Vostra letra feta en
Monells havem rebuda. Restam contents del que fet haveu e de la perroguacio del sosteniment dels rocins fins a XXVII de noembre. Creem e per altres vies erem certificats que los imposits dels drets venien algun tant coster als tots pero veents ells que aquesta ciutat e la resta del Principat ho fa deuen seguir lo mateix orde.
Es ver que ans no passara lo die XXVII de noembre ells sentiran coses tant en haver provehit en cap qui presencialment stigue entre nosaltres e de provisions per gent darmes e altres que hauran causa de star be contents e alegres e axi plau a nosaltres ho digau en totes parts on sereu e veuran per obra que los dits drets se convertiran en la defensio comuna e encara particular si mester sera daqueixa terra e de les altres. E deveu creure nosaltres vetlam e provehim a tot lo mester mas no es spedient publicar moltes coses qui ja son al teler. Nosaltres scrivim al baro de aquestes coses e pregam e requerim lo decontinent ab la gent vage prop Gerona e se ajuste ab mossen Johan Çarie-ra per obviar la entrada dels enemichs. Avisants vos adonchs de les dites coses vos pregam e encarregam decontinent si fet no es façau venir o expellir de la vila de Castello les persones de queus havem scrit so es lo olim capita En Johan Oliver En Pere Sellers En Pere Parrot Nanthoni Miquel e En Pages e altres si vist sera a vos e al honorable misser Johan de Bellafilla e al capita de la dita vila e instau e requeriu e solicitau de part nostra lo dit baro que se ajunte ab lo dit mossen Çariera totes coses lexades e trenquen lo pont de Gerona fahents
trenta als enemichs e totes provisions necessaries. Placieus a tot donar bon
recapte segons de vosaltres se confie. E sie la Santa Trinitat proteccio de tots. Data en Barchinona a XXVIII de octubre del any MCCCCLXIII. -P. de Belloch.
- Los deputats del General et cetera.
Domini deputati et cetera.

sábado, 4 de septiembre de 2021

honorable mossen Johan Colom

 

Al molt honorable mossen Johan Colom cavaller embaxador del Principat de Cathalunya.
Molt honorable mossen. Per la indisposicio del honorable En Francesch Ramis ha covengut a la ciutat elegir lo honorable misser Johan de Bellafia (Bellafilla más arriba) portador de aquesta. E per ço es nostra intencio e voluntat e
axi en lo contengut en les instruccions com en les letres de creença e totes altres coses en los lochs grau e punt que hagueren lo dits Ramis si present fos. E per que apres vostra partida es stat deliberat haver en tota manera tantes quantitats de peccunia com haver se poran fins en de lliures e no mes avant per dar sou a la gent darmes Dempurda per via de prestich o bestreta de aquelles per socors daqueix bisbat de Gerona queus sera vist e haver se poran havem dada a vos e al dit mossen Johan comissio e potestat de haver aquelles segons veureu en la provisio patent queus tramettem. Axi mateix scrivim a les sis universitats contengudes en les letres que seran ab aquesta les quals han carrech de plegar lo tayll ordonat a sosteniment de la dita gent darmes que aquell en tota manera cullen e continuen per mes temps per los sgarts contenguts en dites letres copia de les quals semblantment vos tramettem per vostre avis. Es donchs molt necessari e axi vos ne pregam e encarregam com mes podem aneu a les dites viles e liureu les letres als regidors de aquelles e ab ells e altres qui bons hi seran doneu orde axi en la exaccio del dit tayll com en haver les dites quantitats en via de bastreta de les persones qui comunament stan amonestades a les quals fareu assignacio e consignacio de les peccunies procehidores del dit tayll e de bens rendes e drets dels acuydats si ni ha segons es contengut en la dita comissio. Hajau vos hi ab diligencia segons lo negoci e la necessitat requeren significants vos e lo dit misser Johan a les dites universitats e altres gents ab que comunicareu que no passaran molts dies oiran dir e sentran coses de les quals hauran tanta consolacio e alegria quels dolra com no han mes fet per la terra. No matau empero en oblit de scriure al baro de Cruylles capita del carrech que teniu de traure peccunies e de la disposicio que trobareu de haver aquelles per manera que ell e la gent darmes stiguen en bona sperança de esser prest soccorreguts com hi vage molt. Axi mateix vos record squinsar les dues letres de creença que teniu una peral dit baro e altre per los consols de Castello car ates hi era nomenat lo dit Franci Ramis ha covengut aquelles refer per esser hi anomenat lo dit misser
Bellafia lo qual les vos aporte. E sia la Santa Trinitat proteccio de tots. Data en Barchinona a XIIII de octubre del any Mil CCCCLXIII. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los deputats del General et cetera.
Domini deputati et cetera.

lunes, 30 de agosto de 2021

22 DE ENERO.

22 DE ENERO.


Deliberaciones tomadas por los Diputados y Concelleres.

Los senyors deputats e consellers e sis e huyt persones eletes en lo fet de la subvencio et cetera. Certificants veridicament de la necessitat que ha la vila de Cervera de vitualles e que los enemichs se sforcen e se ajusten per empatxar lo carruatge preparat anar a la dita vila. E mes que lo dit carruatge no es possible poder anar sino acompanyat de CCC homens a cavall almenys e de molts pehons attesa la potencia dels enemichs. E mes informats que la dita gent qui ha ja complit lo temps del sou quils ere stat dat per servey del Senyor Rey e benavenir de la terra sera contenta anar al dit socors sils es occorregut de present de alguna quantitat e ques contentaran de sinch o sis florins per home de cavall. Per ço tots concordablament fan deliberacio e conclusio que lo dit ocorriment de sou sie dat decontinent e que la dita vila sie socorreguda de les dites vitualles en tota manera. E per fer lo dit occorriment sien hagudes e de fet se hajen fins en mil e cent lliures Barchinonesas havedores en aquesta manera ço es que alguns particulars persones qui han prestat a la subvencio e han a cobrar dels diners de aquella sien pregades ques contenten de sperar a recobrar lurs quantitats fins per tot lo mes de març prop vinent e que aquelles servesquen de present al dit occorriment de sou per ço que la dita vila de Cervera sien en tot cas socorreguda de les vitualles ja preparades.

Deliberaren aximateix que los dits diners sien portats a la ciutat de Manresa e alli sie dat lo dit occorriment de sou en manera que frau no si puixe cometre e ques face ab tal apuntament que si los diners se donen lo dit socors se seguescha en tota manera.
E per exequtar lo port de la dita moneda e paguament de sou elegiren lo honorable mossen Bernat Miquel donzell lo qual ensemps ab En Barthomeu (Barthomen) Ferrer regent los comptes de la Deputacio e hun scrivent qui ab ell hiran donen recapte a tot lo necessari circa les dites coses.
Item per tots concordablament elegiren per anar a la Magestat del Senyor Rey qui es al castell de Guerida los reverent e molt magnifich mossen Francesch Colom canonge e arthiaca de Valles deputat e mossen Felip de Ferrera conseller en cap de la present ciutat de Barchinona tant per visitar la sua Altesa quant per explicar a aquella ab les pus humils e accomodes palaules que sabran les coses contengudes en hun memorial fet en via de cord de la seria seguent.

Siguen aquí las instrucciones o memorial a que se hace referencia en la deliberación que precede.

Memorial en via de record als reverent e molt magnifich mossen Francesch Colom canonge e ardiacha de Valles deputat e mossen Philip de Ferrera conseller en cap de Barchinona.
Primo feta humil e subjecta reverencia e besada la ma al Senyor Rey liuraran a la sua Magestat la letra de creença que sen porten de part dels deputats e consell e premeses degudes recomendacions diran lo quels semblara en via de visitacio.
Apres narraran a la sua clemencia les congoxes que son sentides per lo fet de Cervera e lo apuntament que es stat fet per haver diners e trametrels a Manresa per fer socorriment de sou a la gent qui deu anar ab les vitualles a la dita vila de Cervera.
Item explicaran la molta e extrema congoxa en que sos fidelissimos vassalls son constituits per veure lur Rey e Senyor star en loch no covinent a sa Reyal persona car facilment los inimichs porien obrar algun acte no redundant en honor de sa Reyal corona no es vist esser loch dispost per la salut de la sua persona. Suplicants humilment e devota aquella que per dar color al socorriment de Cervera e per altres bons respectes vulle a present transportar la sua Reyal persona en altre part et cetera.
Item demanaran al dit Senyor Rey les coses ques son apuntades e quis menejen per la provisio de star forts en la mar. E signantment per haver vitualles en aquell.

Item notificaran a la sua clemencia los fets de les galees qui no dupten ofendre vassalls del duch Reyner don porien resultar novells inimichs a sa Magestat e moltes coses contraries al seu estat e al be de la terra suplicants la Magestat sua placia provehit hic (provehir hi) et cetera.
Item denunciaran a sa Altesa lo fet del tall qui es negat e o dilatat paguar en les parts foranes e fer ne apuntament ab la Magestat e encare obtenir provisions opportunes et cetera.
Item com per experiencia sia vist que alguns en pendra lo sou cometen fraus prenent aquell dues vegades ab hun mateix roci e encara sou de home darmes e esser genetari et alias que sie fet apuntament ab lo Senyor Rey que a aço sie provehit asseyalant (assenyalant; señalando con fuego, marcando) ab foch los rocins en la mostra o alias en manera tals fraus cometre nos puixen.
Las altres coses circa los demont dites son remeses a la bona saviesa dels dits mossenyors de embaxadors de la prudencia dels quals es plenament confiat.
Scrita en Barchinona a XXII de janer lany de la Nativitat de Nostre Senyor Mil CCCCLXV.

miércoles, 8 de septiembre de 2021

molt honorable mossen Joham Colom cavaller

 

Al molt honorable mossen Joham Colom cavaller embaxador del Principat de Cathalunya e en absencia sua al noble capita de la vila de Castello Dempuries o a son lochtinent.
Molt honorable mossen. Tant per la nova ques ha de mossen Marti Garau de Cruylles qui ab LXX o LXXX rocins Darago tirant la via de Cardona deu anar
segons se diu a Gerona quant per altres bons respectes es stat pensat e acordat per conservacio e benavenir de la vila de Castello que encontinent rebuda aquesta doneu orde En Aranyo olim capita En Johan Oliver En Pere Celleres notari En Pere Parrot Nanthoni Miquel e En Pages blanquer tots de la dita vila vinguen decontinent aci a nosaltres com los hajam necessari donant lus spay de un sol die e menajantho ab disimulacio e bona praticha segons vos sera vist e si dins aquell pertits no seran feu sien expellits de la dita vila tots amor prechs e comport cessants no permatent daquiavant hi entren sens licencia nostra de la qual haja a constar per letra de nosaltres emanada. Pregam vos adonchs encarregam e manam stretament les dites coses sien a afecte deduhides totes dilacions cessants. Tot aço empero volem façau ab intervencio sabuda e participi del honorable mossen Johan de Bellafia embaxador de aquesta ciutat. E recordant vos expedir les coses per que son trameses. E sie la Santa Trinitat proteccio de tots. Data en Barchinona a XXI de octubre del any MCCCCLXIII. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los deputats del General et cetera.
Domini deputati et cetera.

martes, 24 de diciembre de 2019

CI, perg 308, 31 mayo 1157


CI
Perg. N° 308. 31 may. 1157.

Juro ego Arbertus de Petra tibi domino Raimundo Berengarii comiti barchinonensi et principi aragonensi quod fidelis ero tibi de ipso castro de Rocha-muro ab ista hora in antea et iratus aut pachatus per quantascumque vices per te aut per tuos nuncios michi demandaveris ego reddam tibi vel tuis eundem castrum de Rocha-muro sine tuo engan per Deum et hec sancta IIII evangelia. Et si tu Raimundus Berengarii non demandaveris michi ipsum castrum de Rocha-muro per te aut per nuncios tuos ego Arbertus proferam tibi supradicto comiti reddere ipsum castrum et postquam castrum recuperatum habueris essem solutus de predicto sacramento. Actum est hoc II kalendas junii anno XX regni Ledovici junioris. - Sig+num Arberti qui hoc laudo et firmo. Et fuit hoc factum in presencia G. episcopi et Bernardi de Bellog et Petri Bertrandi et Arnalli de Raseth et Gaufridi de Sancta-columba et Guillelmi de Terracia. Sig+num Petri Bertrandi. Sig+num Gaufridi de Sancta-columba. Sig+num Arnalli de Raset. - Sig+num Petri de Corron scriptoris qui hoc scripsit die et anno quo supra (alphabeto divisa).

Nota: Sancta-columba: Santa Coloma (de Gramanet, Gramenet), columba: paloma, colom.
Terracia: Terrassa, Tarrassa.

domingo, 12 de julio de 2020

CAPÍTULO XXXVII.


CAPÍTULO XXXVII.

De los obispos de Lérida que fueron después de la pérdida de España, hasta el año 1433, en que murió don Jaime de Aragón, último de los condes de Urgel.

El año 714 ha sido el más infeliz y triste de todos para nuestra España, pues en él recibió el castigo que merecían los pecados de ella, que cada día gritaban y pedían justicia a Dios. Esta fue tal, que quedó acabada, asolada y del todo perdida, las iglesias profanadas, los edificios de ellas derribados, rompidas y maltratadas las imágenes, destruidos los sepulcros y sacados fuera los huesos de los difuntos, y si algún oratorio o templo quedaba en pie, o era para ser establo de bestias, o mezquita de moros, que era aún peor. Quedó el rebaño de los fieles sin pastores, a la voluntad de los lobos, y apenas quedó obispo en ninguna ciudad, y los que quedaron se hubieron de apartar a montes desiertos. Entonces quedó Lérida del todo perdida, y se acabó la grandeza que hasta estos tiempos había tenido, y no quedó rastro de lo mucho que la engrandecieron los romanos y godos, en cuyo tiempo había admirablemente florecido, y estuvo su obispado vaco y sin prelado, a lo menos de que se tenga noticia, hasta el año 957 o cerca de él, que entonces los cristianos que andaban retirados por los montes se juntaban en Roda, pueblo de Aragón, en lo más fragoso de las montañas, donde los condes de Ribagorza, Ramón y Garcenda, habían reedificado y erigido la iglesia de aquel pueblo en catedral, con título de san Vicente, y al cumplido decoro y ornato de aquella, y provecho de los fieles que allá se juntaban, solo faltaba obispo y pastor que los apacentase en la doctrina y ley evangélica, y por eso los condes fundadores pusieron en ella obispo.
Odisendo fue el primer obispo de Roda, y era el cuarto hijo de los fundadores; los cuales le nombraron por prelado de la Iglesia que ellos habían erigido, aunque le duró poco gozar de ella, porque luego fue esta ciudad tomada de los moros y quedó sin obispo.
Arnulfo fue el segundo obispo de Roda, después de cobrada de los moros, y era obispo el año 1060.
Salomón fue el tercer obispo, a quien el año 1065 dio el rey don Sancho Ramírez de Aragón la ciudad de Balbastro (Barbastro) que había ganado, y se llamó obispo de Roda y Balbastro, aunque gozó poco de la nueva ciudad, que dentro de pocos días se perdió y volvió a poder de los moros.
Arnulfo fue obispo de Roda cerca del año del Señor de 1070, y debía ser varón de gran santidad; porque le reveló Dios el lugar donde estaba el cuerpo de san Valero, el cual le puso en la iglesia de san Vicente de Roda.
Raimundo Dalmacio regía la iglesia de Roda cerca de los años 1080, y se firmó en un privilegio del rey don Pedro, concedido a san Juan de la Peña en este año, y se firma:
Raymundus Dalmatius, episcopus in Rota et in Monçon. (Obispo en Roda y Monzón).
Poncio fue obispo de Roda el año 1090. A este dio el rey don Pedro de Aragón la ciudad de Balbastro, que había cobrado, y la erigió en catedral, y nombró obispo de ella a Poncio, que ya era obispo de Roda desde el año 1090, y después se intituló obispo de Roda y Balbastro, y se extendía su obispado hasta la ciudad de Lérida y sus términos.
San Ramón era obispo de Roda y Balbastro, y estando en posesión de estas dos ciudades Esteban, obispo de Huesca, con mano armada, le sacó de su Iglesia y ciudad. Era arzobispo de Tarragona san Olaguer, y dio razón de ello al papa Calixto, que le mandó le restituyese a la misma Iglesia y ciudad de Balbastro, de donde le había con violencia sacado. Este santo, antes de ser nombrado obispo, era prior de la Iglesia de Tolosa en Francia: fue varón muy señalado en nobleza, virtud y letras, como parece en la historia de este santo que dejó manuscrita don Miguel Cercito, obispo de Balbastro.
Esteban era obispo el año 1124.
Pedro, monje benito del monasterio de san Ponce de Tomeras, cerca de Tolosa (Toulusse): a este el rey don Alfonso de Aragón mandó restituir la iglesia de Balbastro.
Don Ramiro fue hijo del rey don Sancho de Aragón (Sánchez; Ramírez) y de la reina doña Felicia, hija del conde de Urgel; y tuvieron tres hijos, don Pedro y don Alfonso, que el uno tras el otro fueron reyes, y a don Ramiro, que era el menor, le dedicaron a la religión y le enviaron al monasterio de san Ponce de Tomeras, donde profesó: fue después abad de Sahagun, electo obispo de Burgos y de Pamplona y obispo de Roda, y de aquí vino a ser rey de Aragón, el año 1136. Era cuando fue coronado rey de edad de cincuenta años, y sacerdote: el pontífice le dispensó por la sucesión y bien común de todo un reino, y después que tuvo sucesión, se volvió a recoger en san Pedro de Huesca, donde murió.
Gaufredo fue su sucesor, y vivía el año 1137.
Don Guillen Perez (Guillén Pérez, Guillem, Guillermo, Wilhelm, William) era obispo el año 1151, que el conde de Barcelona don Ramón Berenguer (IV) ganó de los moros la ciudad de Lérida, y volvió a erigir en ella la silla episcopal, así como de antes la había tenido; y fue este prelado el primer obispo de Lérida y el prostero (postrero, último) de Roda; porque en tiampo de los godos el obispado de Lérida se extendía a todos estos territorios, y ya el papa Pascual II había extendido los límites de Roda hasta Lérida; y así, mudándose la silla a Lérida, fue con todo su territorio, y de aquí quedó que a los obispos de Lérida los llamaban obispos de Lérida y Roda; y en Roda quedaron un prior y canónigos, que son del obispado de Lérida. Balbastro, al cabo de cuatrocientos años que esto pasó, fue erigida en obispado, a petición del rey Felipe, dando en esto contento a aquella ciudad, que había (hacía) muchos años (que) lo deseaba.
A este obispo Guillen dio el conde Ramón Berenguer el cuarto las décimas y otros derechos de muy gran consideración en el término de la ciudad de Lérida, para sustento
suyo y de los ministros de aquella Iglesia, a quien dio muy buena parte, y ordenó hubiese en ella veinticinco canónigos del hábito y regla de san Agustín, la cual profesaron mucho tiempo, trayendo aquel hábito. Hízose esta donación el año del señor de 1168 (1); y por esta y otras buenas obras que hizo a la Iglesia, le dan el título de fundador de ella. Murió a 16 de las calendas de enero de 1177.
(1) O no se hizo la donación en 1168, o no la otorgó el conde don Ramón Berenguer, el cuarto, que había fallecido ya en 1162: otra prueba de la incorrección del testo.
Sucedióle don Gombaldo, de quien hallo memoria en el testamento del rey don Alfonso, hijo de la reina doña Petronila, que le elige en marmesor, juntamente con R., arzobispo de Tarragona, Ricardo, de Huesca, Pedro, abad de Poblet, y el maestre del Temple.
Berenguer de Erill es el obispo más antiguo de que se halla memoria, después del precedente; y fue de la familia y linaje de los Erills; muy noble y muy principal en Cataluña; e hizo muchas ordinaciones y estatutos para el buen gobierno y regimiento de su Iglesia, y murió a 5 de las nonas de octubre de 1234.
Pedro de Albalate fue sucesor de Berenguer: este en el año 1237 hizo ciertas ordinaciones muy provechosas para su Iglesia; asistió con el rey don Jaime en la presa de Valencia, y después fue transferido a la metropolitana de Tarragona, y murió a 6 de las nonas de julio en el monasterio de Poblet, donde tiene sepultura junto a la capilla de san Bartolomé.
Raimundo de Ciscar entró en el obispado de Lérida el año 1237, y en el de 1240 hizo ciertas ordinaciones para la buena administración de lo que le estaba encomendado. En su tiempo se acabó de concordar la diferencia que había entre los canónigos de Lérida y los de Roda, sobre el número de electores que de cada cabildo había de haber en la elección del obispo de Lérida, y lo dejaron en manos de él y de don Pedro de Albalate, arzobispo de Tarragona, nombrándoles árbitros y compromisarios; y a 26 de marzo del 1244 declararon que la tercera parte de electores fuese de Roda, y que los de Lérida, ofreciéndose elección, les hubiesen de dar aviso. Murió el año de 1245, y fue sepultado en el monasterio de Poblet, y estuvo su cuerpo mucho tiempo en un sepulcro de yeso, que después se desmoronó, y los huesos, metidos en un saco, fueron puestos y están en el arca o tumba del príncipe don Carlos de Viana, al lado del evangelio, debajo las sepulturas de los reyes don Jaime el primero, don Pedro el cuarto y don Fernando el primero.
Guillen de Barberá, religioso del orden de predicadores, fue sucesor de Raimundo de Ciscar, y fue su elección de esta manera: que no podían los canónigos de Roda y Lérida concordar sobre la elección del obispo, y estando en discordia, les pasó el tiempo, y el papa Inocencio cuarto con breve despachado a 9 de las calendas de enero, año
cuarto de su pontificado, que es de Cristo 1247, cometió la elección del obispo a don Raimundo de Ciscar, arzobispo de Tarragona, y a san Raimundo de Peñafort y a
fray Miguel de Fabra, varón insigne. Estos tres eligieron y nombraron a fray Guillen de Barbera, el que, elegido y nombrado de tales electores, es cierto sería gran varón y muy
digno de la dignidad episcopal. Murió a 15 de las calendas de mayo, año 1255, como parece en su sepulcro, que está en la capilla de santa Ana, en la iglesia de santa Catalina, mártir, de Barcelona, del orden de predicadores.
Berenguer de Peralta fue obispo de Lérida después de fray Guillen de Barberá; y pasa tan de corrida el episcopologio de Lérida, que, si no fuera por fray Vicente Domenech, sería poca o ninguna la noticia que tendríamos de él. Fue este santo canónigo de Lérida, y su elección, dice este autor que fue casi milagrosa, y lo infiere de la pintura que está en la pared, sobre su túmulo, donde están pintados dos ángeles que tienen una mitra en sus manos, como significando que la bajaron del cielo, y aún esto es tradición, como también de que fue religioso del orden de santo Domingo. Murió a 2 de octubre de 1256, y ha Dios hecho por él muchos milagros; y es caso notable lo que aconteció a un obispo que quiso ver su cuerpo, porque así como abrió la piedra que cubre el sepulcro, salió tanta sangre, que lo impidió y la mandaron cerrar. Yo he visto el señal de la sangre en el tiempo en que estudiaba en aquella universidad, y después algunas veces; y se conoce haber salido en mucha abundancia, y desde entonces hasta el día de hoy ha quedado una costumbre en la seo de Lérida, de que el diácono, cuando inciensa el altar mayor, va también a incensar el sepulcro de este santo. Digo santo, porque así le llaman comunmente en aquella ciudad. Gustara poder decir más de este siervo de Dios, pero hay tan poco escrito de él, que es forzoso ser breve. Hay en su sepulcro un letrero que dice:
ANNO DOM. MCCLVI. VI NON. OCTOB.
TRANSITUS VENERABILIS PATRIS
DOMINI BERENGARII DE PERALTA
HUJUS SACROSANCTAE SEDIS ELECTI.

Está este sepulcro entre las capillas de Gralla y de santa Marta. Algunos han querido decir que no fue obispo, sino nombrado obispo, fundándose en la palabra electi yo sigo la opinión común y al episcopologio de aquella Iglesia, que todos le tienen por obispo.
Guillen de Moncada murió el año 1271; y por no hallar más, no digo más.
Guillen de Fluviá hizo algunas constituciones, que aún el día de hoy se guardan, y murió el año de 1283.
Geraldo de Andriá vivió hasta el año de 1288 después de haber hecho muchas cosas en utilidad de la Iglesia.
Pedro de Regio o de Reig, después de haber hecho buenas ordinaciones concernientes a las rentas y provisiones de los beneficios, murió el año 1299.
Ponce de Aguilanedo murió el año 1299.
Guillen de Aranyó hizo algunas ordinaciones, y el episcopologio ilerdense dice que murió el año 1310, y no puede ser, porque a 4 de los idus de noviembre de 1314 firmó la donación que don Jaime el segundo hizo al infante don Alfonso, del condado de Urgel. Yo creo debió ser error del año, porque el sucesor entró en el obispado el año de 1321.
Ponce de Vilamur tomó la posesión del obispado el año de 1321, y gozó de él solo dos años, y murió el de 1324.
Raimundo de Avinyó vivió hasta el año de 1327.
Arnaldo Cescomes, a quien en los autos llaman Arnaldus de Cumbis, fue canónigo de Barcelona, y después obispo de Lérida. Hizo la capilla que llaman de Cescomes, fuera de la puerta más principal de la iglesia, e instituyó algunos beneficios, y dejó muy adornado el palacio episcopal. En vida de este prelado se edificaron los claustros de la iglesia, que en la vista, alegría, despejo y delicada arquitectura, exceden a los mejores de España; De aquí fue trasladado a Tarragona; y hecho arzobispo de aquella ciudad, aumentó en gran manera el patrimonio de aquella Iglesia, y después de haberla regido once años y dos meses, murió el de 1346.
Ferrer Colom fue canónigo de Lérida y prior de Fraga, y fue asignado por el rey don Alfonso tercero de Aragón por administrador y gobernador del condado de Urgel y vizcondado de Ager, durante la menor edad del infante don Jaime, a quien había dado aquel estado; y después fue hecho obispo y fue gran prelado. Este recopiló las constituciones de aquella Iglesia, y dejadas aparte las superfluas e impertinentes, puso las demás bajo y por orden de títulos. Hizo una hermosa capilla y de gran arquitectura, donde está su sepulcro, y murió el año 1340. Este asistió a la traslación del cuerpo de santa Eulalia de Barcelona, a 7 de los idus de julio de 1339.
Jaime de Sitjó, de la villa de Valls, del campo y arzobispado de Tarragona, gobernó esta Iglesia hasta el año 1348, que fue mudado a la de Tortosa, y la gobernó hasta el año 1351, en que, a 18 de octubre, murió en la villa de San Mateo, del reino de Valencia, y fue sepultado en la seo de Tortosa. El episcopologio de Lérida dice que se ignora el tiempo de su muerte, pero esto nos dice la historia de Tortosa.

Romeo de Cescomes, dicho en latín Romeus de Cumbis. Este era paborde de la seo de Barcelona, y a tres de los idus de enero del 1361, según dice el dicho episcopologio,
fue proveido de la Iglesia y obispado de Lérida. Aumentó el patrimonio de su Iglesia en muchas cosas que le dio el rey don Juan el primero, y otras que él compró de su dinero. Murió a 3 de marzo, año 1380. La valle de Barrabés, que hoy posee la Iglesia de Lérida, es donación de este obispo, en cuyos años, o hay error, o entre él y su predecesor hubo algún obispo, si ya no fuese que hubiese vacado la Iglesia nueve años.
Geraldo de Recasens fue electo por los canónigos de Lérida y Roda a 17 de noviembre de 1380, e hizo gran bien a la Iglesia: murió el año 1399, a los 13 de enero.
Pedro de San Clemente, canónigo y pavorde de Lérida, fue nombrado obispo de los cabildos de Lérida y Roda, a 7 de mayo de 1399, pero no fue confirmado.
Juan fue sucesor del precedente. El episcopologio de Lérida dice que fue obispo de Huesca y refrendario del papa Benedicto XIII, por otro nombre llamado Pedro de Luna (el Papa Luna); y fue proveido a los 16 de las calendas de setiembre, año 1403, y murió en el mes de noviembre de este mismo año; y siendo esto último verdad, no fue obispo de Huesca, porque el que por estos tiempos lo era de esta Iglesia, aunque se llamaba Juan, no lo fue jamás de Lérida, pero sí de Albarracín y Segorbe, y vivió hasta el año 1427; y es más de creer esto que lo que dice el episcopologio Ilerdense, a quien en averiguar las cosas de este obispo y otras lleva gran ventaja la historia de Huesca qué sacó a luz Diego de Aynsa.
Pedro de Sagarriga (Çagarriga, ipsa Garriga) fue sucesor del precedente y y varón de gran prudencia y saber. Tomó posesión del obispado el primero de enero del año 1404, y estuvo hasta el de 1408, que fue transferido a Tarragona; y fue una de las nueve personas que declararon en la sucesión del reino, por muerte del rey don Martín, y murió el año 1419. Está soterrado en el pavimento del claustro de Tarragona, luego al salir de la puerta que pasa de la iglesia al claustro, junto de una colunma de mármol que sustenta las piedras de la puerta.
Pedro de Cardona, hermano de don Juan Ramón Folch, conde de Cardona, tomó posesión del obispado: tuvo algunas parcialidades que dieron harto trabajo a los del parlamento de Tortosa que se había juntado por muerte del rey don Martín, para sosegarlas; pero la muerte de él excusó de trabajo, porque murió a los nueve de diciembre de 1411.
Domingo Ram, varón de noble linaje, y más noble por su gran virtud y prudencia, fue obispo de Huesca, y una de las nueve personas que declararon rey al infante don Fernando, llamado de Antequera (Fernando I de Aragón después del Compromiso de Caspe). Después, en el año 1416, fue promovido a la Iglesia de Lérida, y luego a la metropolitana de Tarragona; y después, en el año 14.... (1), el papa Martino le creó cardenal, título de san Juan y san Pablo. Fue virey (virrey) de Sicilia, y murió en Roma año 1445, a 6 de las calendas de mayo.
Y aquí dejo de continuar a los obispos de Lérida, por ser este el último de los obispos del tiempo de los condes de Urgel, y el último, que fue don Jaime de Aragón, murió el año 1433, en que acabo esta historia, pues en dicho tiempo quedó acabada aquella casa.

(1) Esta fecha, como que se halla puesta en el manuscrito por postila, se presenta algo confusa; y aunque al parecer debe leerse 1454, es imposible que sea este el año que quiso fijar el autor, cuando él mismo dice luego que don Domingo Ram murió en 1445, y se sabe por otra parte que este prelado fue preconizado cardenal en 1430.