VAGUERIA DE CERVERA.
FOCHS
REYALS.
Primo Vila de Cervera. 485.
La Vila des Prats de
Sagarra. 93. (Segarra)
Copons. 54.
Veciana. 9.
Sadao e Riber. 26.
Guardia Paloasa. 7.
Munt Maneu. 19.
Sent Marti de Sgleyoles: 10. (Iglesuelas)
Vergos
de la ribera de Cervera. 13.
La Paladella. 6.
FOCHS DE
CIUTADANS.
Castell de Muntcortes: den Lombart
de Cervera. 3.
Munt Leho: den G. Carboners ciutada de Barchelona.
15. (Mont Leo, Montlleó, Monleó, Montleon, etc. )
Loch de Saranyo:
den Muntsuar de Leyda. 3.
Quadre de Saguer: den Francesch
des Camps. 5.
Brienço:
den G. de Carboners de Barchelona. 7. (Briansó, Briansò)
La
Cardosa: den R. P. de Çervera.
11.
Palamos: den G. Riquer. 3. (Palamòs, Palamòs)
Loch
de Riquer: qui es den R. de Riquer. 2.
Loch de La Mora: den Jacme
Ferrer. 4.
Castell den Sent P. Daguilo: den Francesch Sagrera de
Golada. 6.
Mont Paho: en qui na I den Bertran des
Vall e III del paborbre de Sent P. de les Arquells. 4.
Castell de
Rabinat: den Berenguer de Castellet. 15.
Puig Torner: dent
Bort de Gravalosa de Manresa. 6.
Escars: den Pons de
Vilalonga. 8.
Loch de Pomar: den G. de Carboners ciutada
de Barchelona. 8.
Tudola: qui es den P. de Oldomar de Barchelona.
24.
Loch de Ça
Cruillada: den Jacme des Vall. 5.
FOCHS DESGLEYA E DE
CAVALLERS.
Primo Guaver: den Guerau de Queralt. 9.
Palarolls: del dit Guerau. 21.
Biura. 1.
Robiola e Sa
Calsada. 1.
Sent Antoli: den Guerau de
Queralt. 18.
Timor: del dit Guerau. 5.
Muntfa: den Berenguer
de Conchabella. 4.
Tordera: den Bernat Sa Cirera.
1.
Taylada e Vilalta: den R. de Caldes donzell. 10.
Castell
Dargensola: den Berenguer Dargensola donzell. 36.
(Argensola)
Castell de Santa Maria: dels hereus den Guerau
Duluge. 2.
Segur de Vila Major: den Matheu de Caldes donzell. 22.
Loch de La Rabassa: qui es dels hereus den R. Duluga. 8.
Uluja
subirana: den R. Duluge donzell. 11. (de Uluja, de
Uluge)
Castell de Tora: del comta de Cardona. 50.
Castell de Ceguda: del dit compte. 9.
Castell de Bitfret:
del dit comte. 9.
Lo Lor: den Berenguer de Copons.
7.
Bellvehi de Meya: den Verges donzell. 18.
Frexenet:
desgleya e de cavallers. 8. (Freixenet, como las burbujas, les
bombolles)
Bellvehi: qui es den G. Sa Cirera donzell.
14.
La Manresana: qui es den Bernat de Massina
janaros. 16. (generoso, bon jan, janaròs, janarós).
Loch
de Puig de Maguer: qui es den Muntfalco donzell 4.
(Montfalcó).
Castell Nou Duluja: den P. Duluja
donzell. 10.
Castell de Pinos: den Ramon de Pinos. 13. (Pinós).
Fluvia e Tapioles: den Berenguer Ça
Costa donzell. 22.
Talavera
e Pavia: den Johan de So. 25.
Guardiola: den Ramon
Talamancha. 4.
Quaraltil: den Galceran de Vergos donzell. 3.
Sent
G. prop la Rabassa: qui es den G. Sa Cirera. 4.
Santa Fe:
den Barthomeu de Fanchs. 10.
Tudela e Carras: den
Galceran Duluge donzell. 10.
Ça
Goda: den Maymo Ça
Cirera. 4.
Clariana: del dit Maymo. 17.
Munt Argull:
den Dalmau de Queralt. 10.
Raurich: del dit Dalmau de Queralt.
13.
Sistero: qui es den Arnau de Verdu. 4.
Sent P. Sa
Levinera: den R. de Boxadors. 23.
Rubio: den Bernat de Boxados.
37.
Fonolleres: dels hereus den Guerau Ça
Torra. 5.
Canos: den Gueraulich Ça
Torra donzell. 4.
Vila Major.
Senta Coloma de
Queralt: del noble En Dalmau de Queralt. 161.
Castell de Queralt:
del dit noble. 37.
Castell de Aguilo ab la Quadra de Muntfret:
del dit noble. 39.
Munt Palau: den R. Duluge. 10.
Loch
del Stor: den G. de Aguilar. 10.
Sent G. des Lor: den G. Sa
Cirera. 11.
Loch de Bordell. 5.
Valmanya: qui es den
Berenguer de Rajadell. 13.
Uluge jusana: den P. Duluge donzell ab III fochs de Santas
Creus. 12.
Munt Squiu: qui es de P. de Gaver. 2.
(Montesquieu ?)
Quadra de La Rocha: den Dalmau de
Queralt (nos troba).
Castell de Boxadors: den R. de
Boxadors donzell. 18.
Vergos Guerrajat: den R. Doluge donzell. 9.
Salent: den Guerau de Sanahuge donzell 5.
(Sanahuja)
Lundars: de pabordre de Sent P. des Arquelles.
3.
Vila Grasseta: del monestir de Sanctes Creus. 18.
(Vilagrassa diminutivo)
Muntoliu: del dit abat de
Santas Creus. 28. (Montoliu)
Loch de Sent P. Sa
Cruilada: del comanador de Rodes. 3.
Porta Espana.
Rocha Mora: del prior de Munt Serrat. 13.
(Monserrate, Montserrat, etc).
Belmunt: del dit Prior. 8.
(Bellmunt, Belmonte).
Savit de Bordell: del prior de Munt
Serrat e den P. Ferrer e daltres. 13.
Loch de Carbesi: del dit
Prior. 10.
Solanelles: de la abadessa de Valdaura. 7.
Ses
Conamines: del abat del Stany del terme de Castella (nos
troba). 3.
Los Albarells: del prior de Munt Serrat (nos
troba). 11.
Sent P. dels Arquells: del pabordre dels Arquells. 6.
Riudovelles: qui es de la abadessa del Padregal. 4. (Riu
de ovelles, Río de ovejas).
Rubio e Altadil: de Sent
Anthoni. 3.
Loch de Sent Sapulcra: de Abad de Santas
Creus. 2.
Loch Dalta Riba: del dit abat. 4. (Altarriba)
Malgrat e Pruinosa: del pabordre de Solsona. 16.
Lo
Far: del dit pabordre. 2.
Comabella: del dit pabordra. 3.
Mas de La Portella (nos troba). 1. (Com a La
Portellada, lo mas de dal y lo mas de baix).
Loch de
Granyanella: del abat de Poblet. 9.
Sent Domi: qui es de la
abadessa de Valldaura. 8.
Lo Vespi: desgleya e de
cavallers. 6.
Portell: del pabordre de Solsona. 7.
Viver: del
dit pabordre. 3.
Torra Feyta: del bisbe Durgell.
14.
Nial: del capitol Durgell. 2.
Sent Merti de la Plana: del
capitol Durgell. 5.
Guissona: del bisbe Durgell.
70.
Sanahuja: del dit bisba e la batlia de
Sanahuja ab Paloll. 104.
La Torra den Bort: desgleya (nos
troba). 3.
Sent P. des Vim: del prior de Santana des Prat.
6.
Agramuntell: qui es del abat de Santas Creus.
12.
Castell de Miralles: desgleya. 13.
Sent Galart e
Figuerola: del abat de Santas Creus. 12.
Loch de Contrast:
desgleya. 4.
Pujalt: del comte de Cardona. 35.
Ondara: qui es
den Pons de Correga. 8.
La Torra den Portella: den Johan Ça
Portella. 3.
Castell de Jorba de Jorba: den R. de
Castell Ouli donzell. 56.
Ça
Rocha del terme Daguilo: den Galceran de Miralles donzell. 6.
Castell de Filoll: del comte de Cardona. 17.
Quadra den Ramon
de Massons donzell. 1.
Calaf: del comte de Cardona. 63.
Lo
Vilar de perroquia de Veciana: den Matheu de
Caldes. 1.
Castell de Calonge: del comte de Cardona. 18.
Castell
de Mirambell: del dit comte.
7.
Castell de La Molçosa: del
dit comte. 25.
La Seu Durgell. 230.
Tost: del
capitol Durgell. 25.
Lato: del dit capitol. 7.
La Coma
Deuabives. 8.
Arcedo. 6.
Nabiners. 8.
Loges. 7.
Munt
Ferrer. 10.
Trixen. 33.
Hostaran. 30.
Gavarra. 6.
Perroquia de Laorto. 15.
Alars. 14.
Adaral. 9.
Lavança.
25.
La Mora Comdal. 6.
Fornols. 15. (Como Fórnoles,
Fórnols, Fornos, en el Matarraña)
Cornalana. 5.
Asfa. 5.
La Losa, Ternes, Arcevol, Agunrri, Pla de Sentis, La Vall
Dorques: del bisbe Durgell. 64.
Issona. 50. (Isona).
Munt
Cla. 28.
Mas Sa Clasio de perroquia dels Prats de
Sagarra: den Galceran de Caldes. 1.
Grenyena: del Orda del
Hospital de Sent Johan. 52.
Muntornes: del
dit Hospital. 29. (Montornes, Montornés, etc.)
Mas de
Bondia: del dit Hospital. 19.
Lamenla: del dit Hospital.
64.
Segura: del dit Spital. 21.
Lalbio e la Torra
Dalbio: del dit Spital. 10. (Albio, Albió)
Capestan: del
dit Spital. 6.
La Guardia Lada: del dit Spital. 32.
Porqueriçes:
del dit Spital. 12. (porquerizas, puerco; porc, porcus, gorrino,
marrano, verro, guarro).
Castell Nou de Porchariçes:
del prior de Montserrat. 7.
Guardia Palosa: del dit prior.
2.
Quadra anomanada dins la perroquia de Sent Merti
Desglayoles. 2.
Loch de Amoros: qui es del camarer
de Solsona. 4.
La Morana: den R. Ça
Cirera. 3.
Ribelles e lo terme: den Gispert de Ribelles.
1.
Guardiola: del dit Ribelles. 3.
Vilalta: del dit Ribelles.
4.
La Oltzina: del dit Ribelles. 4.
Ribelles. 4.
Falchonera.
1. (Falconera, falco, falcó, halcón)
Pujol. 2.
Vila
Nova de Valdoria: den Berenguer de Cardona. 19.
Ponts e
son terme: del comte Durgell. 65.
Torra Blancha:
den Galceran de Toraya. 4. (Torreblanca, Torre blanca)
Bertran
Busco: den P. de Falcons. 1.
Biosca: den Bernat de Camporrells.
36.
Carram: den Galceran Duluya donzell. 5.
Grassa: den Garau
Doluge. 13.
Concha Bella: del dit Guerau. 10.
Espaylargues:
den Johan de Concha Bella. 14. (Espallargas,
Espallargues)
Paylagalls: del dit Johan. 10.
Vila
de Cardona e la batlia daquella: del comte de Cardona.
249.
Castell de Matha Margo del dit comdat: es de mossen
Paguera. 14.
Castell Salen: de mossen R. de Vilalta. 5.
Castell
de Maya: que es del dit mossen R. 8.
Quadre den Jacme Suria
donzell. 2.
Perroquia de Gargala e Frigols. 8.
Castell e
perroquia des Pujol de Planers: es den Johan des Pujol donzell. 6.
Castell de Querol: den Johan des Brull donzell. 3.
Castell de
Clariana: del dit Johan. 6.
Castell e perroquia de Capollat e la
batlia daquell. 40.
Castell e perroquia de Castello: del comte de
Cardona. 35.
Perroquia de Corna: del dit comte. 24.
Batlia e
perroquia de Vall de Lort sobira: del dit comte.
33.
Castell de la Pedra: del dit comte. 21.
Castell de Castell
Tort e perroquia de Tort: del dit comte. 20.
Castell
de Siquer perroquia de Linars: del dit comte. 28.
Castell de
Ladurs: del dit comte. 10.
Castell e perroquia de Jovals: del dit
comte. 5.
Castell de Montpolt: qui es den G. Guerau. 4.
Castell
de Terrassola: qui es den Francesch Sa Torra donzell.
5.
Castell de Clara: lo qual es den Albert de Pinos. 6.
Castell de Lobera: del dit senyor. 20.
Castell de Dodeny: den
R. Sola de Solsona. 13.
Vila de Solsona: del dit comte. 212.
Castell des Torrents: den Arnau Dalta Riba. 5. (de
Alta Riba).
Castell de Castellar. 6.
Castell de Rayner:
qui es del dit comte. 28.
Castell de Sen Climens: del dit
comte. 4.
Castell de Solsona: del dit comte. 13.
Cambrils de
Aljuya: del dit comte. 23.
Quadre de Peracamps: den Font Star
del dit comdat. 4.
Castell de Canalda: qui es den Prestadir
de Solsona. 10.
Castell de Miravet: del dit comte de Cardona. 5.
Castell de Linera: del dit comte. 12.
Castell de Lobarola:
den Jacme Ça Cirera. 30.
Castell de Valforosa: den R. Brull. 24.
Castell Follit
den Riubragos: del dit comte. 47.
Castell Derdevol: del dit
comte. 26.
Castell de Fontanet: del dit comte. 4.
Castell
Ferran: del dit comte. 11.
Castell Divorra: del dit comte. 25.
Castell de Claret: del dit comte. 8.
Castell de Sellos: dels
hereus de Pinos. 6.
Quadra de Matha de Porros: den G.
Corrego. 2.
Castell de Munt Falcho: del dit comte de
Cardona. 10. (Montfalcó, Mont Falco, Monte Halcón).
Castell
de Torroja: del dit comte. 32. (Como Ana Torroja, de
Mecano).
La Clusa: del bisbe Durgell. 2.
Aguilar. 2.
Lo
Mas de Socarrats: de Sent Ponç.
1.
Guardasmens: del dit bisba. 3.
Vila Major: del
capitol Durgell. 2.
Ratera Ratera: del rector de
Tauladells. 1.
La Figuerosa: del pabordre de Solsona. 5.
Talarn:
del dit pabordre. 4.
Claret: de capella. 2.
Osso: del dit
bisbe. 15.
Rochaberta: qui es de I capella Dagramunt. 2.
Gerp:
del dit pabordre de Solsona. 28.
Gauter: del prior de Gauter. 4.
Paupa: del dit pabordre. 3.
En Ribera del castell de Jovals:
es de Santa Maria de Solsona. 1.
Ballia de Lona e de Terrassola:
del pabordre de Solsona. 4.
Ballia de Muntpolt: del dit pabordre.
2.
Castell de Naves: del dit pabordre. 27.
Perroquia de
Timoneda: del dit pabordre.
6.
Castell de Basora: del dit pabordre. 7.
Quadre del dit
castell: del dit pabordre. 3.
Castell Dolius: del dit pabordre.
18.
Castell de Osta Franch: del capitol Durgell. 13.
Castell
de la Guardia: del Spital de Sent Johan. 9.
Castell de Cornabous:
del abat de Poblet. 9.
Castell de Barbens: del Spital de Sent
Johan. 15.
Castell Divars: del capitol Durgell. 4.
Castell de
Tarros: de la abadessa de Santa Cilia. 3.
Castell de La Fuliola:
del monestir de Poblet. 5.
Castell de Buldu: del dit monestir. 6.
Castell de Clara: del abat de Ripoll. 18.
Castell de Les
Planelles: del Spital de Sent Johan. 8.
La Torra den Arau: del
prior de Gauter. 1.
Castell dels Archs: del abat de Bellpuig. 3.
Castell de Bellcayre: del abat de Poblet. 4.
Castell de
Belvis: del capitol de la Seu de Leyda. 18.
Castell de Termens:
del Spital de Sent Johan. 13.
Loch de Portella: de la abadessa
del Cayre. 13.
Loch de Camporells: del abat de Bellpuig. 1.
(Camporrells)
Castell de Les Avellanes: del abat de
Bellpuig. 18.
Vilanova: del dit abat 13.
Aleny de perroquia
de Sent P. Calarç: del abat de
Cardona. 3.
Loch de Sent P. Calars: del dit abat. 2.
Castell
de Conil: del dit abat. 7.
Castell de Durfor: del dit abat. 3.
Castell de Taltaul. 26.
Castell de Puig de Maguer: de la
abadessa de Berga. 4.
Castell nou de Baslla: del bisbe Durgell.
6.
Castell de Tous. 33.
Aragón, Arago, Aragó, Aragona, Aragonum, corona Darago, aragonés, aragoneses, aragonesos, fueros, aragonesa, textos antiguos de la corona de Aragón, història, Valencia, Mallorca, Mallorques, Menorca, Ibiza, Formentera, Cabrera, condados, comtats, conde, comte, Reyes de Aragón, Corona de Aragón, aragonensi lingua, lengua aragonesa, Barras de Aragón, escudo de Aragón, armas de Aragón, conquista, reconquista, cristianos, moros, judíos, sarracenos, Ramiro I, Ramiro II, Petronila, Alfonso I, Pedro I
domingo, 26 de julio de 2020
VAGUERIA DE CERVERA.
lunes, 7 de noviembre de 2022
Pragmatica domini Regis Alfonsi secundi. Inquisitori hereticae pravitatis
Pragmatica domini Regis Alfonsi secundi quod omnes officiales domini Regis tam Aragonum Valentiae Maioricarum et Cataloniae teneantur ad eius requisionem (requisitionem) obedire Inquisitori hereticae pravitatis quicumque fuerit ordinis praedicatorum in capiendis hereticis et etiam eis incarcerandis et alias adversus eos procedendo (proce-cedendo) pro favori fidei catholicae. Data Barcinonae VIII calendas julii anno Domini MCCLXXXVI (1: N. del E. Carbonell no pone en su manuscrito más que el epígrafe de este documento pero como hemos creído que tendría intención de darlo extensamente, lo hemos copiado exactamente del fol. 144 v. del Reg. n. 66 de este Archivo general, en el que se halla continuado.).
Quoniam fidei catolice defendere pariter ac promovende secundum negocium illos pocius viriliter decet asumere quibus ex oficio potestatis et dignitatis incumbit tanta circunspeccione regere et gubernare subiectos ut ab infidelium non solum violencia sed etiam fraudulencia conserventur inmunes et sic terrena potestas celesti potestati a qua esse dinoscitur devote subjectionis obsequium ac fidelitatis debitum reddere fideliter comprobetur. Nos Alfonsus Dei gracia Rex Aragonum etc. Volumus et ordinamus ac presenti statuto inviolabili atque perpetuo firmiter stabilimus. Quod omnes heretici cuiuscumque secte nomine censeantur eliminentur extingantur et exterminentur de cunctis terris et locis dominationi nostre subjectis ne infectionis sue contagie pestifera fidem simplicium corrumpere valeant aut in aliqua depravare quod ut perfeccius et comodius expleri valeat ac debite execucioni mandari districte precipiendo mandamus vobis universis et singulis baiulis nostris justiciis çalmedinis et aliis oficialibus nostris quocumque vocabulo nominentur in Aragonia Catalonia et in regno Maiorice ac Valencie institutis ac in posterum instituendis quod ad notificationem seu denunciationem dilectorum fratrum ordinis predicatorum qui nunc sunt vel erunt in posterum heretice pravitatis inquisitores faciatis compleatis et execucioni mandetis sive in capiendo homines et incarcerando eosdem sive in aliis que ad ipsius inquisitionis negocium pertinere videbuntur cum et ipsi in huiusmodi inquisicionis officio romane ecclesie auctoritate fungantur quicquid per se vel per nuncios suos pro parte domini Pape et nostro vobis mandaverint exequendum si de nostra confiditis gracia et amore. Et hoc volumus quod faciatis quocienscumque et ubicumque ab eis vel altero eorum fueritis requisiti. Nos enim ipsum negocium fidei pro quo et in quo dicti fratres laborare intendunt omni occasione remota ex corde et cura previgili ad Dei gloriam in ipsius fidei exaltationem et Ecclesie romane reverenciam promovere intendimus et juvare. Volumus insuper et mandamus quod omnes dicti inquisitores vel alter eorum liceant ire et discurrere per terras dominacioni nostre subiectas ullum eis nec familie nec equitaturis nec aliis bonis suis impedimentum vel contrarium faciatis nec fieri permitatis sed si necesse fuerit requisiti ab eis provideatis eisdem de securo transitu et ducatu. Similiter etiam volumus et mandamus quod provideatis eisdem in expensis et salvatis omnes sumptus quos ipsi pro dicta inquisicione fecerint tam in equitaturis quam in aliis prout ipsi vobis dixerint quocienscumque ab eis vel altero ipsorum fueritis requisiti. Quod est actum Barchinone VIII kalendas julii (1286.)
Die veneris decima mensis aprilis anno a nativitate Domini MCCCCLXXXXV (1495) reverendus ¡n Christo pater et dominus Petrus Dei gratia Episcopus Barcinone et venerabilis et circunspecti viri domini Antonius de Contreras decretorum doctor et Petrus Pariente in jure canonico bacallarius (bachiller) inquisitores hereticae et apostaticae pravitatis in civitatibus et diocesis Tarraconensi Barcinonensi Vicensi Gerundensi et Helenensi apud plateam Regis urbis Barcinonae existentes eorum cum sententia diffinitiva omnes et singulos infrascriptos pro hereticis et apostatis condemnarunt illorumque statuas brachio saeculari tradiderunt atque eorum bona fisco et camerae Regiae confiscata declararunt quorum nomina sunt haec.
Aduardus Badia morabatur in Callo judeorum.
Antonius Serra portugues moram traxit cum Andrea Amoros.
Agnes uxor Michaelis Alesino.
Angelina uxor Michaelis Badia morabatur versus fontem Angelorum ad Mare.
Antonia vidua quae fuit uxor Hugueti textoris serici filiae den
Caxes-noves. (Cajas nuevas; caixes; caxia latín, caixa, caxa)
Bernardus Vilamari botigarius seu mercator pannarius morabatur in vico vulgo dicto dels Spaciers.
Bernardus Porta textor morabatur juxta plateam Trinitatis.
Brigida vidua quae fuit uxor Marci Rosanes.
Beatrix filia Mathei Barenys reconsiliati.
Blanquina uxor Bernardi Morvedre morabatur in platea Campirotundi vulgo Camprodo.
Bernardus Steve gener Gabrielis Montço.
Beatrix uxor Gabrielis Tolosa soror Francisci Requesens.
Bernardus Geraldus textor velorum morabatur apud plateam Trinitatis.
Blanquina vidua quae fuit uxor Jacobi Bosch quondam.
Blanquina uxor Francisci Puigmija.
Bonanatus Rosanes filius Marci Rosanes.
Coloma uxor Gabrielis Servent morabatur in platea Sancti Justi.
Chatherina filia Gabrielis Bonanati mercatoris morabatur in platea Vini.
Chatherina quae fuit uxor Joannis de Conques juponarii morabatur in Callo.
Clara vidua quae fuit uxor Bartholomei Limona quondam corallarii filius Danielis Malorqui morabatur versus plateam Trinitatis.
Elionor uxor Joannis Canti mercatoris.
Elionor uxor Lodovici Queralt corallarii morabatur in vico dels Ollers blanchs.
Elionor Bernardi Alamany morabatur in vico den Sos.
Eulalia uxor den Pou filia Euphrosinae uxoris den Navarro curritoris morabatur in vico de la Boqueria.
Elionor uxor Francisci Orts caligarii morabatur in Callo.
Euphrosina uxor Gabrielis Sartre maioris dierum.
Florença uxor Petri Libia filii Nicolai Libia morabatur in vico den Gimnas.
Francina uxor Joannis Viacamps barbitonsoris filia Danielis Mallorqui morabatur versus plateam Trinitatis.
Francina uxor Berengarii Gual morabatur in vico de la Tapineria.
Francina uxor Francisci vulgo Francoy de Viladecans.
Franciscus Piera corallarius morabatur in domo Joannis Fortia in vico-lato.
Francina Viladecans vidua quae fuit uxor de Francoy Viladecans.
Francina uxor den Sirera morabatur in Callo.
Francina uxor Joannis Far morabatur in vico dels Spaciers.
Francina uxor Petri Valls morabatur in platea den Camprodo.
Francina Scales vidua vulgo la grossa morabatur in vico dels Codols.
Gaillelmus Fabra curritor auris morabatur in vico de Beseya.
Joannes Çacoma libratarius sive bibliopola morabatur in vico S. Dominici.
Joannes Far filius Francisci sive Francoy Far morabatur in vico dels Speciers.
Joanna uxor Petri Queralt morabatur juxta monasterium de Mercede.
Joannes Canti mercator morabatur in domo Galcerandi Sunyer prope Mercedem.
Joannes Valls morabatur in vico de la Tapineria.
Joannes Crexells veteramentarius vulgo peyer morabatur in Callo.
Joannes Leo mercatoris morabatur in vico-lato.
Joannes Balle mercator morabatur juxta plateam Trinitatis.
Joannes Uguet filius Bonanati Uguet.
Joanna vidua uxor que fuit Gabrielis Blanqua.
Joanna uxor Jacobi de Sogovia morabatur ¡n vico dels Flasaders.
Margarita uxor Petri Antonii morabatur in vico de Beseya.
Margarita Maestres uxor Guillelmi Maestres morabatur in Callo.
Michael Vitalis filius Raimundi Vitalis morabatur in vico de Bonayre.
Mandina Balle uxor Jacobi Balle morabatur in platea Trinitatis.
Marcus Sobirats mercator morabatur in domo Marci de Parets in Burno.
Margarita Gomis vidua que fuit uxor den Gomis.
Na Garcia que morabatur in Callo.
Petrus Piera que morabatur in domo Francinae de Pau.
Paula uxor Pauli Vinyes filia Angelinae Feu.
Raphaela quae fuit uxor fratris Bernardi de Ferreris quondam presbyteri.
Sperança uxor Michaelis Fonch.
Thomasa uxor Jacobi de Pau morabatur in vico dels Codols.
Violans uxor Jacobi Uguet frumentarii morabatur in platea Trinitatis.
Violans Queralt uxor Dalmacii de Queralt morabatur juxta monasterium de Mercede.
Violans uxor Lodovici Benet drogarii morabatur in vico dels Speciers.
Violans filia Marci Rosanes uxor den Grau sartoris.
Violans uxor Guillelmi Gordiola.
Hypolita uxor Petri Palou curritoris morabatur in vico de les Filateres (hilanderas) et in vico de Beseya novissime.
Isabel uxor den Vilamari morabatur in vico dels Speciers.
Isabel uxor Francisci Malarts morabatur in vico dels Speciers.
Euphrosyna uxor Gasparis Cartella.
Francina uxor Gabrielis Benet in vico-lato.
Isabel uxor Joannis Valls morabatur in vico de la Tapineria.
Omnes namque predicti sunt habitatores huius urbis Barcinonae.
Ne memoria excidat quod extra urbem Barcinonam processum fuit per praefatos reverendos dominos Antonium de Contreras et Petrum cognomento Pariente inquisitores hereticae (la c parece ç) et apostaticae pravitatis hic continuare gradatim lubet.
Apud civitatem Gerundam.
Imprimis die XXI mensis maii anno a nativitate Domini MCCCCLXXXX quinto apud civitatem Gerundam in Sede reconsiliarunt in forma debita et consueta predicti inquisitores ac carceribus perpetuis condemnarunt. (pone condamnarunt)
Aldunciam uxorem Joannis Ferrer Dala mercatoris villae seu oppidi Perpiniani.
Apud villam seu oppidum Perpiniani.
Die dominica VIIII mensis augusti anno predicto a nativitate Domini MCCCCLXXXXV apud villam seu oppidum Perpiniani reverendi patres inquisitores predicti personaliter existentes in Ecclesia beatae Mariae
de Regali reconsiliarunt gremio Sanctae matris Ecclesiae personas infrascriptas quae cum garnaxiis indutae processionem per loca solita praefatae villae cum cruce et crucifixo erectis ac modo et forma aliarum processionum sequebantur et quarum nomina reconsiliatorum (pone reconsiliatarum) tempore gratiae sunt sequentia.
Columba uxor quae primo fuit Guillelmi Petri quondam mercatoris villae seu oppidi Castilionis Emporiarum (Castelló de Empuries) nunc vero uxor Marci Croes de Cadaques (Cadaqués) et impresentiarum habitatrix Perpiniani.
Euphrosyna uxor Joannis Cavallaria textoris villae Perpiniani quae primo uxor fuit Jacobi Bonafe quondam civitatis Ilerdae.
Joannes Fanyans variopola Perpiniani.
Beatrix vidua que uxor fuit
Joannis Guillelmi sadacerii quondam Castilionis Emporiarum habitatrix Perpiniani.
Florentia vidua quae fuit uxor Leonardi Leonard variopole Perpiniani.
Laurentius Bruch botigarius Perpiniani.
Ricsen uxor predicti Laurentii Bruch.
Agnes Ventessa vidua quae uxor fuit Bartholomei Ventessa Perpiniani.
Pontius Callar cursor auris Perpiniani.
Galcerandus Sanctangel variopola Perpiniani.
Joanna Vilarasa vidua quae uxor fuit Benedicti Vilarasa quondam Perpiniani.
Jacobus Planella textor Perpiniani.
Florentia uxor Galcerandi Sanctangel sartoris Perpiniani.
Constancia uxor Jacobi Planella textoris panni lini Perpiniani.
Jacobus Cassanyes variopola Perpiniani.
Placentia vidua quae uxor fuit Bernardi Bianya quondam Perpiniani.
Margarita uxor Jacobi Sanct-Climent cursoris Perpiniani.
Violans uxor Joannis Albert variopolae Perpiniani.
Beatrix uxor Raimundi Planella cursoris Perpiniani.
Isabel uxor Jacobi Casafranca merçarii Perpiniani.
Alduncia Cassanyas vidua Perpiniani.
Mortui pro hereticis condemnati apud urbem Gerundam.
Die XXI mensis decembris anno a nativitate Domini MCCCC nonagesimo quinto apud urbem Gerundam fuerunt pro hereticis condemnati quorum nomina sunt quae sequuntur.
Omnes civitatis Gerundae.
Bernardus Sampso quondam.
Blanquina quondam uxor Raimundi Mercader quondam maioris diebus.
Mandina quondam uxor de Monpayller. (variante de Montpellier)
Elionor quondam uxor Dalmati Mercader.
Constancia quondam uxor Gabrielis Mercader.
Omnes oppide sive villae Castilionis Emporiarum.
Joannes Miro maior dierum quondam.
Leonarda quondam vidua mater Leonardi Giponer.
Blanquina quondam uxor Manuelis Climent quondam socrus Petri Lodovici Funes variopolae civitatis Barcinonae.
Absentes pro hereticis condemnati apud urbem Gerundam.
Predicta XXI die mensis decembris anno predicto a nativitate Domini MCCCCLXXXXV fuerunt pro hereticis condemnati apud urbem Gerundam omnes infrascripti absentes.
Antonia uxor Leonardi soror germana Gasparis Serment.
Alduntia uxor Francisci Bosch.
Bartholomeus Comte.
Beatrix eius uxor.
Columba uxor Jacobi Petri.
Francina uxor Mathiae Petri.
Franciscus Petrus mercator.
Florentia uxor Petri Andreae.
Gaspar Servent.
Joannes Sent-Climent notarius.
Margarita uxor Bartholomei Bosch filia Joannis Ferrer civitatis Barcinonae.
Michael Andreas.
Margarita uxor Michaelis Rocha.
Mater Gasparis Servent.
Michael Rocha botigarius.
Michael Petrus.
Petre Jou.
Pere Servent.
Isabel uxor den Caxes-noves.
Omnes oppidi sive villae Castilionis Emporiarum.
Reconsiliati et carceribus perpetuis condemnati apud urbem Barcinonam.
Die XXIII mensis marcii tempore quadragesimae anno a nativitate Domini MCCCC nonagesimo sexto in Sede Barcinonae existentibus praesentibus prefatis reverendis patribus dominis Antonio de Contreras decretorum doctore et Petro Pariente licenciato in sacra theologia inquisitoribus hereticae pravitatis cum tota eorum curia et presentibus etiam reverendo in Christo patre Petro Garcia Dei et apostolice Sedis gratia Barcinonensi Episcopo ac me Petro Michaele Carbonello Regio Archivario notarioque publico Barchinonae et aliis in multitudine satis grandi fuerunt reconsiliati gremio Sanctae matris Ecclesiae et carceribus perpetuis condemnati omnes hi sex qui sequuntur.
(1) B Marquesia uxor Pauli Badia mercatoris - C Chatherina uxor Galcerandi Bertrandi scribae Regii (2)
- A Joanna Labiana vidua.
Gabriel Kabaçer sartor.
Isabel uxor Francisci Pallares reconciliati.
Alduntia uxor Gabrielis Comte.
(1) Posui has tres secundum earum etates quia Marquesia est maior
Chatherina media et Joanna minor et sunt hae tres sorores germanae. (tres hermanas)
(2) Hic Galcerandus alia cum sententia una cum eius uxore Chatherina fuerunt condemnati et brachio seculari traditi et combusti. (los quemaron)
Quia horum hereticorum pravitates ritusque judaicos atque sceleratissima facinora (quorum proh dolor mare magnum fuit et est in omnibus terris et dominiis Serenissimorum ac potentissimorum dominorum Regis Ferrandi et Reginae Helisabet coniugum christianissimorum) hoc in codice brevitatis gratia scribere hucusque non curavi nisi eorum aliqua nephandissima sumpta ex originalibus sententiis contra eos latis et fulminatis. Cogitanti tamen impresentiarum ut mihi videor memoratu dignum fore si praedictarum sententiarum aliquam hoc in loco interseruerim ut illorum errores actusque nephandissimos stylumque et ordinem ipsarum sententiarum quisque videre perpendereque valeat. Ita ego Petrus Michael Carbonellus Regius Archivarius licet sum fessus sed non defatigatus talia et tanta scelerata opera describere tamen ob domini nostri Jesu-Christi eiusque Sacratissimae semper virginis Mariae matris gloriosae totiusque Sanctissimae Trinitatis atque Caelestis Curiae reverentiam et honorem proxime dictarum sex personarum reconsiliatarum sententiam ab eius originali nota ac processu illorum habitam sumpsi et propria manu vernacula lingua scriptam ut est de more scribere placuit in haec verba.
(Continúa en la Sententia)
domingo, 12 de septiembre de 2021
7 DE NOVIEMBRE. (1464)
7 DE NOVIEMBRE.
Mandó
expedir, en este día, el diputado Çaportella las dos siguientes
cartas.
Bernat Çaportella unich deputat del General del
Principat de Cathalunya resident en Terragona e en qui recau tota la
potestat de la Deputacio del dit General per la inobediencia e
notoria rebellio per los olim condeputats a la Majestat del Senyor
Rey feta al honrat lo batle de la vila de Santa Coloma de Queralt
o a son lochtinent saluts.
Com nos hajam deputat e assignat e ab
la present deputem e assignem en aquexa vila per cullidor e rebedor
del dret pertanyent al dit General en e dels safrans que en
aquexa vila se pesaran e vendran En Pere Molgosa de la matexa
vila. Remogut En Joan Rosanes e tot altre qui fins aci hagues
de les dites coses
carrech ab facultat e potestat que al dit P.
Molgosa atorgam de revocar e remoure los vehedors e regonexedors dels
dits safrans en la dita vila e de altres novament deputar e assignar
e de demanar compte e raho al dit En Rosanes olim collidor del que
fins aci ha rebut per la dita collecta e de rebre e haver dell lo que
sie degut al dit General. Par tant vos requerim sots virtut
del sagrament e homenatge per vos prestat e o que prestar sou tengut
de obtemperar e exequir totes nostres requestes rebau del dit En P.
Molgosa sagrament e homenatge de haver se be e leyalment en les dites
coses e rebau dell caucio ab alguna idonea fermança de retre a nos o
a qui volrem en nom del dit General del que exhigira e rebra compte e
raho. E prestada la dita seguretat permeteu a ell e no a algun altre
usar del dit ofici tant com sia de beneplacit nostre. E destrengau e
forceu lo dit En Joan Rosanes de retre e donar al dit En P. Molgosa
compte e raho e tot ço que sie tengut al dit General fins aci. Dada
en Terragona a VII de noembre any Mil CCCC sexanta quatre.
-
Bernat Çaportella.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro
Perello.
Honrat
senyer. Nos vos havem proveit del ofici de la collecta del dret
dels safrans quis pesaran e vendran en aquexa vila ab facultat e
potestat de mudar los vehedors e regonexedors de aquells. E mes de
haver compte e raho den Joan Rosanes olim colector segons totes les
dites coses veureu per provisio dreçada al batle la qual ab la
present vos trametem. Regiu vos hi en tal manera que de totes les
dites coses puxau donar la raho que sespera de vos. Dels vehedors que
assignareu rebreu jurament de haver se leyalment e be.
Lo dret
que ha exhijir per los safrans veureu per los comptes del dit
En Joan Rosanes. Pratiquau hi al acustumat. Dada en Terragona
a VII de noembre any MCCCCLXIIII. - Bernat Çaportella.
Al honrat
senyer En P. Molgosa en la vila de Santa Coloma de Queralt.
Bernat
Çaportella deputats del General de Cathalunya resident en
Terragona.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.
viernes, 5 de marzo de 2021
15 DE DICIEMBRE.
15 DE DICIEMBRE.
Habiéndose leído la contestación al Rey de
Francia, fue aprobada por unanimidad, previniendo, sin embargo, que
antes se manifestase a los Concelleres.
Estando reunidos los
señores Diputados y Consejo, para el objeto referido, presentáronse
tres consejeros reales, en calidad de embajadores de la Reina,
quienes de palabra expusieron que dicha señora había ofrecido
proponer desde luego (insoportable, Bufa al ull) los oficiales
de justicia del Principado y los consejeros del señor Primogénito,
así como todos los demás individuos que habían de constituir el
servicio de su casa; a cuyo fin, entregaron las notas, listas y
proposición que siguen.
Lista de los oficiales del señor
Rey en Catalunya.
Vicecanceller micer Marquilles.
Regent cancellaria micer Jaume Taranan (Taranau).
Gobernador de Cathalunya En Felip Albert.
Advocat
fischal de la cort del Senyor Rey micer Anthoni de
Mesa.
Advocat fiscal de la cort del veguer de Barchinona
micer Anthoni Riquer.
Advocat dels miserables micer Francesch
Alexandre.
Prothonotari micer Johan Dusay.
Algutzir mossen
Crespa.
Tresorer mossen Galceran Oliver.
Individuos del consejo real en Cataluña.
Consellers de Barchinona.
Diputats de Cathalunya.
Comte de Modica.
Comte de Prades.
Comte de Pallars.
Bisbe de Barchinona.
Bisbe de Vich.
Bisbe de Oscha.
Vezcomte Dilla.
Abat de Montserrat.
Mestre Ferrando prior major de Tortosa.
Don Francesch de Pinos.
Abat de Sant Johan.
Mosen Dalmau
de Queralt.
Abat de San Cugat. (Sant y San, se ven las
dos formas porque la t final no se pronuncia. Solo en algunas partes
de Valencia, en 2021, sigue pronunciándose)
Micer Luis
Miquel.
En Pere Dusay.
En Johan de Marimon.
Mossen Bernat
Çapila.
Mossen Vilademany.
Mossen Bastida.
Mossen Ivany
de Sant Menat.
En Jaume Ros.
Don Mateu de Moncada. (Hay varias versiones,
Montecateno, Montcada, Muncada, Muntcada, Moncada, Muncada,
etc.)
Mossen Jaume March.
En Guillem Arnau de Cervello.
Mossen Guillem Ramon Çaplana.
Mossen Bernat Civeller.
Don
Hugo de Cardona. (Huch, Uc, Ugo, etc)
Mossen
Boxadors.
Mossen Baltasar de Margens.
Mossen Bernat de
Requesens.
En Francesch Sampso.
Mossen Gralla.
Thomas
Taqui.
En Vallgornera.
En Pere Johan de Sant Climent.
Lo
canonge Çaplana.
Micer Agosti de la Illa.
Mossen
Erill. (Darill, Derill, etc)
Micer Marquilles.
Micer
May.
En Johan Lull.
Abat de Poblet.
Mossen Calba.
Mossen
Cruilles.
Ardiacha de la Mar.
En Pere de Rochaberti.
Micer
Mijans.
Micer Arnau dez Mas.
En Pere Torrent.
En Manuel
de Corbera.
Mossen Johan de Monbuy de Tagamanent.
Mossen
Bernat dez Plugues.
Mossen Bellera.
Mossen Miguel de
Gualbes.
Mossen Luis Divorra.
E tots los oficials que
per ordinacio son consellers.
Proposición.
La
Serenissima Senyora Reyna. Considerat que lo
lllustrissimo Senyor Princep son fill primogenit no te
tal renda a present per ço no es posible ordenar sa
casa. Empero lo dit Senyor Princep sta ya
entre cathalans e a sa Senyoria servexen
cathalans e a son servey e custodia son diputats los
infrascriptes:
Don Mateu de Muntcada.
Don
Anton de Cardona.
Lo mestre Racional.
Mossen Johan Çabastida.
Mossen Burgues procurador reyal.
En Guillem Arnau de
Cervello.
En Pere de Rochaberti.
Mossen Guillem (Gulllem)
Ramon Derill.
Mossen Ivany de Santmenat. (O Sentmenat, Sant
Menat, Sent Menat)
Mossen Jaume March.
Berenguer Dolius.
Mossen Dalmau de Queralt.
Mossen Requesens de Soler.
Mossen
Galceran Durall.
Mossen Guillem Ramon Çaplana.
E los
altres qui han carrech de son servey son cathalans
com dit es.
Hecha la proposición que antecede, y entregadas
las listas por los embajadores, marcharon estos, y continuó en
sesión el Consejo, ocupándose de tal asunto, mas
al cabo se acordó que, dando espacio para que cada cual pudiese
meditar lo que fuese más conveniente, no volviera a reunirse hasta
el día siguiente a las dos de la tarde.
Aquella misma noche, por
orden de los señores Diputados, fue remitida a los Concelleres y
Consejo de treinta de la Ciudad, la siguiente carta que se había de
enviar al Rey de Francia, y después de haberla leído el notario
Perelló, como también la que envió dicho rey, la credencial y
demás papeles que presentó el embajador, fue aprobada aquella, y,
en consecuencia, expedida desde luego.
Al molt alt e molt christianissim
Senyor lo Rey de França.
Molt alta e molt Excellent e
christianissim princep e Senyor. De la Excellencia
vostra havem rebuda una letra e hoida la creença en
virtut de aquella a nosaltres explicada per lo magnifich
cavaller conseller e mestre de requestes de vostra cort mossen Enrich
de Marle la qual entesa responem a vostra Altesa que lo
per nosaltres fet circa la liberacio de la persona del
lllustrissim Senyor don Charles de gloriosa memoria primogenit
de la Majestat del Serenissim nostre Rey e Senyor es stat per
lo seu deute de fidelitat per nosaltres degut de la reyal
corona e a aquell com a Primogenit de aquella e no per algun
altre sguard o respecte. Si empero a vostra Excellencia es
stada cosa accepta nosaltres ho havem a contentacio. Regraciam en
apres a vostra Celsitud la sua bona voluntat e
afeccio envers nosaltres e aquest Principat qui per semblant farien
de bon voler per benefici e contemplacio de vostra Altesa lo
que possible nos seria. Salva tots temps la fidelitat e tota
reverencia e honor del dit nostre Rey e Senyor. Envers la
Majestat del qual fonch e sera perpetualment la fidelitat
devocio reverencia e amor nostra qual de fidelissimos vassalls
deguda e pertinent es per semblant som certs de la sua bona
gracia e amor envers nosaltres e lo dit Principat qual de
virtuos benigne e clement Rey e Senyor en sos humils e
feels vassalls esser deu. E aço es axi en veritat no
contrestant qualsevol altres pensaments o reports en contrari fets.
Totes les altres coses de part de vostra Excellencia a nosaltres
explicades per quant sguarden principalment la Majestat del dit
nostre Rey e Senyor e nosaltres no havem en aquelles sino
deute de bon vassallatge remetem a la dita Majestat. Sera tots temps
en nosaltres ferm e constant proposit en fer e complir no res alre
que la sua ordinacio e manaments com devots humils e feels
vassalls seus. Ab tant molt alt e molt Excellent
christianissim Princep e Senyor tinga la Sancta
Trinitat en sa proteccio vostra lllustrissima Senyoria.
Scritta en Barchinona a XV del mes de decembre
del any Mil CCCCLXl. - De la Excellencia vostra devots
servidors los diputats del General e conçell lur
representants lo Principat de Cathalunya.
domingo, 12 de septiembre de 2021
7 DE NOVIEMBRE. (1464)
7 DE NOVIEMBRE.
Mandó
expedir, en este día, el diputado Çaportella las dos siguientes
cartas.
Bernat Çaportella unich deputat del General del
Principat de Cathalunya resident en Terragona e en qui recau tota la
potestat de la Deputacio del dit General per la inobediencia e
notoria rebellio per los olim condeputats a la Majestat del Senyor
Rey feta al honrat lo batle de la vila de Santa Coloma de Queralt
o a son lochtinent saluts.
Com nos hajam deputat e assignat e ab
la present deputem e assignem en aquexa vila per cullidor e rebedor
del dret pertanyent al dit General en e dels safrans que en
aquexa vila se pesaran e vendran En Pere Molgosa de la matexa
vila. Remogut En Joan Rosanes e tot altre qui fins aci hagues
de les dites coses
carrech ab facultat e potestat que al dit P.
Molgosa atorgam de revocar e remoure los vehedors e regonexedors dels
dits safrans en la dita vila e de altres novament deputar e assignar
e de demanar compte e raho al dit En Rosanes olim collidor del que
fins aci ha rebut per la dita collecta e de rebre e haver dell lo que
sie degut al dit General. Par tant vos requerim sots virtut
del sagrament e homenatge per vos prestat e o que prestar sou tengut
de obtemperar e exequir totes nostres requestes rebau del dit En P.
Molgosa sagrament e homenatge de haver se be e leyalment en les dites
coses e rebau dell caucio ab alguna idonea fermança de retre a nos o
a qui volrem en nom del dit General del que exhigira e rebra compte e
raho. E prestada la dita seguretat permeteu a ell e no a algun altre
usar del dit ofici tant com sia de beneplacit nostre. E destrengau e
forceu lo dit En Joan Rosanes de retre e donar al dit En P. Molgosa
compte e raho e tot ço que sie tengut al dit General fins aci. Dada
en Terragona a VII de noembre any Mil CCCC sexanta quatre.
-
Bernat Çaportella.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro
Perello.
Honrat
senyer. Nos vos havem proveit del ofici de la collecta del dret
dels safrans quis pesaran e vendran en aquexa vila ab facultat e
potestat de mudar los vehedors e regonexedors de aquells. E mes de
haver compte e raho den Joan Rosanes olim colector segons totes les
dites coses veureu per provisio dreçada al batle la qual ab la
present vos trametem. Regiu vos hi en tal manera que de totes les
dites coses puxau donar la raho que sespera de vos. Dels vehedors que
assignareu rebreu jurament de haver se leyalment e be.
Lo dret
que ha exhijir per los safrans veureu per los comptes del dit
En Joan Rosanes. Pratiquau hi al acustumat. Dada en Terragona
a VII de noembre any MCCCCLXIIII. - Bernat Çaportella.
Al honrat
senyer En P. Molgosa en la vila de Santa Coloma de Queralt.
Bernat
Çaportella deputats del General de Cathalunya resident en
Terragona.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.
martes, 1 de septiembre de 2020
AÑO 1460. 8 DE DICIEMBRE.
AÑO 1460.
8 DE
DICIEMBRE.
Als molt reverend e honorables mossenyors
los diputats del General de Cathalunya residents en
Barchinona.
Reverend e molt honorables mossenyors. Crehem
a noticia vostra es pervengut la detencio feta per la Majestat del
Senyor Rey en la persona del Senyor Princep per la cual
aquesta cort ha insistit per tots los remeys e mijans
de supplicacions quens ha occorregut.
E
perque defallint a nosaltres la potestat per la prorrogacio de
la dita cort feta pera quinze de janer no havem
forma de procehir a altres deliberacions e provisions
per les quals se pogues obtenir lo desijat repos del
dit cas havem delliberat cometre encarregar e
pregar a vosaltres per la occurrencia
de tant gran negoci vos placia ajustar consell ab
aquell nombre de personas que a vosaltres sera vist en manera
per mija de vosaltres e dels congregadors sian trobats
tals remeys que concernesquen servey de nostre
Senyor Deu e del Senyor Rey e utilitat e repos de la cosa
publica (res publica) e tranquillitat de la persona
del dit Princep. Perqueus pregam e encarregam molt
afectadament queus placia en les dites coses donar
presta expedicio axi com lo cas requer.
Scrita en lo
loch on es convocada la cort en Leyda
a cinch dies del mes de deembre any Mil CCCCLX (1460).
- La Cort general del Principat de Cathalunya convocada en
la ciutat de Leyda a vostra honor.
En cumplimiento de
lo prevenido en la carta que antecede, los diputados de Cataluña,
que lo eran el abad de Monserrat, el noble Luis de Ivorra, y Miguel
Cardona, ciudadano de Barcelona, convocaron para la tarde de dicho
día y en la casa de la Diputación a las siguientes personas. - Por
el brazo eclesiástico: - El señor obispo de Barcelona, el abad de
San Benito de Bages, el abad de Roses, el Prior de Cataluña, maestro
Juan Ferrando, prior de Tortosa; el Dean de la Seo, micer Nicolas
Pujades, arcediano de la Mar; mosen Bartolomé Regas, micer
Agustín de la Illa, mosen Francisco Colom, arcediano del Vallés;
micer Dusay, oficial; maestro Juan Cosida, mosen Hugo de Lobets,
maestro …. Janer, mosen Juan Sorts, mosen …. Sos, micer Bernardo
Matheu, mosen Juan Pintor, fray Pedro Juan Çaplana,
comendador de la Guardia. Por el brazo militar: Mosen Dalmacio de
Queralt, mosen Martín Guerau de Cruilles, mosen Juan Çabestida,
mosen Juan de Monbuy y de Tagamanent, mosen Burgués de
Viladecans, mosen Jayme Giner, mosen Galceran Dusay, mosen
Bartolomé Santjust, mosen Francisco Miquel de Gerona, mosen Hugo de
Vilafrancha, mosen Pedro de Relat, mosen Jordi, baile de
Rosellón; mosen Marcos Lor, mosen Gerardo de Clescari, mosen
Francisco Çaçala,
mosen Guillermo Ramón Dezbrull, menor, mosen Bartolomé
Castelló, mosen Francisco Bisbal, mosen Baltasar Romeu, mosen
Francisco Jonquers, mosen Pedro Juan Baldrich, En Francisco de
Sanmenat, En Artal de Claramunt, En Bernardo de Guimerá,
En Juan de Argentona, En Pedro Splugues, En Bernardo Miquel, En Pedro
de Rochafort, En Francisco de Monbuy, En Francisco Benito Dezvalls
y En Luis Miguel Dezvalls, hermanos.
Por el brazo real: - Por los
concelleres de Barcelona, mosen Pedro Torrent, mayor,
conceller en cap; mosen Luis Xexanti, conceller segundo, mosen
Pedro Dusay, mosen Juan Lull, mosen Bernardo Fivaller, mosen
Francisco del Bosch, de Lérida, mosen Jayme Ros, mosen Beltran
Dezvalls, mosen Bernardo de Marimont, mosen Guillermo Romeu, mosen
Pedro Juan de Santcliment, mosen Antonio Pujades, mosen Pedro
Torrent, menor, mosen Francisco Lobets, mosen Guillermo Colom, mosen
Beltran Torro, mosen Miguel Dezpla, mosen Juan Boscha, mayor de
edad. En Juan Boscha, menor, En Raimundo Ros, En Juan de Mijavila,
En Francisco de Millars, de Conflent, Ermant Negre, síndico de
Puigcerdá, En Bartolomé Alcover, síndico de Cobliure.
Congregados todos ellos, y con asistencia de los asesores,
notario y otros empleados de la Diputación, fueles leída dicha
carta, y el abad de Monserrat explicó brevemente su contenido,
pidiendo consejo sobre lo que debería hacerse. Discutido el negocio,
se acordó lo que sigue:
Tots los dits senyors congregats son
concordes que vist lo contengut en la preinserta letra
als dits deputats tremesa per la dita cort de
Cataluña (con ñ! Alguno se caerá de culo) que han per
cert que los dits deputats en virtut de la dita letra
e lo contengut en aquella han plen poder de fer les
eleccions de persones pera missatgers e consellers e axi
ho consellen als dits deputats ço
es que ells e los oydors de comptes del dit General
elegesquen aquell nombre de persones quels sera vist ab
que ni hage de tots los estaments segons es acustumat
per missatgers que vajen al Senyor Rey per explicar e
supplicar a la sua Majestat tot lo que sera
concordat e mes en les instruccions a ells per los diputats
e oydors per aço
fahedores. E axi mateix tots los dits congregats consellen als
dits diputats que ells e los dits oydors elegesquen altre nombre de
persones en lo qual ni haja de tots los estaments
segons es acustumat per aconsellar als dits diputats e oydors
totes les coses quils occorreran per los dits affers
de la dita embaxada e altres coses concernents lo dit
negoci. E per exequutar la dita embaxada e les altres coses
concernents lo dit negoci han per cert poder despendre
e aconsellen que despenen dels diners del dit General
aquella quantitat de peccunia quels semblara esser
necessaria en les dites coses.
Encara tots los dits
congregats prometeren e juraren sobre los quatre
sants Evangelis per ells tocats que en cas que en la dita cort de
Cathalunya se fes algun dubte o contrast en la dita despesa
segons dit es fahedora per prossegir les coses de la dita
embaxada o altres concernents a aquest negoci que no
consentiran ni algu dells consentira en algun acte fahedor en
la dita cort desviant o contrari a les dites coses tro a tant
que lo dit dubte o contrast sie tolt o levat
e la dita despesa e actes per los dits deputats e
oydors fets per les dites coses sien admesos lohats
e ratificats per la dita cort.
Procedióse seguidamente a la
elección de los doce embajadores y veinte y siete consejeros, siendo
elegidos para el primer cargo: - El reverendísimo señor arzobispo
de Tarragona, el reverendo señor obispo de Barcelona, maestro
Ferrando, micer Pintor, egregio señor conde de Prades, mosen Martín
Guerau de Cruylles, mosen Montayans, En Francisco de Santmenat, mosen
Pedro Torrent, conceller en cap, mosen Bernardo Fivaller, mosen Pedro
Juan de Santcliment, y Francisco Sampso, ciudadano de Gerona; y para
el segundo: - El reverendo señor abad de San Benito de Bages, el
Prior de Cataluña, mosen Bartolomé Regas, mosen el arcediano de la
Mar, mosen Fransisco Colom, micer Juan Çaplana,
micer Agustín de la Illa, mosen Andrés Sors, canónigos de
Barcelona, fray Pedro Juan Çaplana,
comendador de la Guardia, conde de Modica, mosen Dalmacio de Queralt,
mosen Arnaldo de Vilademany y de Blanes, mosen Juan Çabestida,
mosen Marcos Lor, mosen Burgués de Viladecans, Bernardo de Guimerá,
Artal de Claramunt, Pedro Splugues, mosen Luis Xatanti, mosen
Francisco del Bosch, de Lerida, mosen Pedro Dusay, mosen Jayme Ros,
mosen Miguel Dezpla, mosen Francisco Lobet, mosen Guillermo Colom,
mosen Pedro Torrent, el joven, mosen Antonio Pujades.
Al abad
de Bages y a Arnaldo de Vilademany, que se hallaban ausentes, se les
escribió como sigue.
Mossenyer Reverend. Per alguns afers
concernents gran benavenir e honor de aquest Principat havem a
comunicar ab vos. Pregam e encarregamvos per ço
molt stretament que vista la present vingau e siau aci
ab nosaltres de continent e sens triga car
vostra venguda no sofer dilacio alguna. E sia lo
Sant Sperit vostra guarda. Dada en Barchinona a
VIIII dies del mes de deembre en lany de la Nativitat
de nostre Senyor Mil CCCCLX. - A. P. abbat de Montserrat.
- Los diputats del General de Cathalunya residents en
Barchinona apparellats a vostra honor. - Al reverend
mossenyer labat de Sant Benet de Bages.
En los
mismos términos y por igual motivo se escribió también a Guillermo
de Muntanyans.
martes, 18 de febrero de 2020
XLVI, perg. 1974, Jaime I, 7 mayo 1269
XLVI.
Perg. n. 1974., Jai. I., 7 mayo 1269.
Sit omnibus notum quod Ego Raymundus de Siscar miles solempni stipulatione et sub homagio et juramento a me inferius prestitis promitto vobis illustri domino Jacobo Dei gratia regi Aragonum Majoricarum et Valentie comiti Barchinone et Urgelli et domino Montispesulani quod ad partes ultramarinas cum vos illuc transfretabitis quod sequar vos in propria persona cum tertio militum parati cum equis et armis ac aliis apparamentis meis et dictorum militum ac ero apud Barchinonam prima die proximi venturi mensis augusti paratus recolligere me in mari cum dictis militibus equis et armis ac apparamentis meis et meorum militum et cum in dictis partibus vos fueritis ubicumque sequar et juvabo vos contra omnes personas et a vestro servitio non recedam nec inde absque vestra voluntate et licencia redibo. Vos vero domine rex predicte debetis michi et militibus meis predictis ac familie nostre et equis ac apparamentis nostris omnibus dare passagium franchum et victualia a die qua intravimus Barchinonam post primam diem augusti qua ibi esse debemus ut superius continetur et etiam in mari postquam recolecti fuerimus quam etiam in terra in partibus ultramaris et facere emendam equorum quos amitemus secundum quod hec aliis qui nobiscum transiffretabunt facere et complere debetis. Et pro predictis complendis dono vobis domino regi fidejussorem et completorem pro toto Guillelmum de Alcala dominum de Xearch militem qui mecum et sine me teneatur vobis complere predicta a me vobis promissa ut superius continetur: quam fidejussionem predictam ego Guillermus de Alcala predictus facio et concedo libenter vobis dicto domino regi ut superius continetur: pro quibus omnibus predictis tam ego Raymundus de Siscar quam ego fidejussor predicti obligamus vobis dicto domino regi omnia bona nostra mobilia et inmobilia specialiter et generaliter ubique habita et habenda. Et ad majorem etiam istorum omnium firmitatem ego Raymundus de Siscar predictus facio Berengario Bardina nomine vestri homagium ore et manibus secundum usaticum Barchinone comendatum tactisque a me sanctis IIII evangeliis et cru+ce Domini juro me predicta omnia et singula attendere et complere ut superius continentur et in aliquo non contravenire aliqua ratione sic me Deus adjuvet et hec sancta Dei evangelia et crux Domini coram me posita et tacta. Insuper etiam ego Raymundus de Siscar predictus confiteor in veritate me habuisse et recepisse numerando a vobis dicto domino rege ratione predicti transitus et apparamenti mei et dictorum militum quos mecum ducere debeo quatuor mille solidos jaccenses de quibus vestri bene paccatus sum mee voluntati renuncians exceptioni non numerate peccunie et exceptioni in factum et doli.
Quod est actum nonas madii anno incarnationis Christi MCCLXIX.
- Sig+num Raymundi de Siscar (1). - Sig+num Guillelmi de Alcala predictorum qui hoc concedimus et firmamus firmarique rogamus. - Sig+num Petri Ferrandiz de Pina. - Sig+num Eximini de Casp militum testium. - Sig+num Berengueroni Bardina qui hoc scripsit sub jussione Berengarii Bardina notarii publici illerdensis.- Sig+num mei Berengarii Bardina notarii publici illerdensis qui hec scribi feci.
(1) Igual juramento y homenaje prestaron en el mismo mes de mayo de 1269 Guillelmo de Puigalt.- Arnaldo de Vilamajor.- Guillermo de Alcalá.- Arnaldo de Artesa.- Garcia Martin.- Beltra de Perexenz. - Arnaldo de Soler.- Arnaldo de Solans.- Pedro de Portareig.- Bernardo de Montalt.- Elias Esteve. - Pericon de Queralt. - Poncio de Foix.- Bernardo de Foix.- Arnaldo Ferrer.- Bernardo del Forn.- Raimundo Zatorre.- Pedro de Granisanch.- Pedro Dez-Plans.- Pedro Balbi.- Jaime de Cervera. - Guillermo Zacort. - Beltrán Zacort. - Bartolomé de Togores.- Raimundo de Ferradela é Íñigo de Vallobar, todos caballeros y personas distinguidas.
domingo, 26 de julio de 2020
VEGUERIA E CAMP DE TERRAGONA.
VEGUERIA E CAMP DE TERRAGONA.
FOCHS REYALS.
Cambrils Muntbrio e La
Grassa. 197.
FOCHS DE SGLEYA.
Ciutat de
Terragona e les faldes ab lo Codony XIIII fochs.
1127.
Contesti: qui es del archabisba. 199.
(Constantí
?)
Tamarit e son terme. 51.
Muntoliu: del
dit archabisba. 41.
Sa Cuyta: del abbat de Sentes
Creus. 40.
Castell e terme Descornalbou: del archabisba.
141. (Escornalbou, descorná lo bou, descornar al toro: bovis)
Alforge: del dit archabisba e lo terme Alforge LXXVIII, Les
Borges XXVII, Riudecols VIII,
Los Bayns X.
Lo
Domenge IIII. 127.
Vilabela: del archabisba ab II fochs de
Pedros. 45. (Vilavella, Vilabella ?)
Vilalonga e Puig
Dolfi: de mossen Berenguer de Requesen e de Montoliu. 40.
(Vilallonga)
Vilavert: del archabisba. 51.
Riudons:
del archabisba. 172. (Riudoms)
Peralta e Renau: den
Muntoliu cavaller. 8.
Morell: den Jofre des Prats donzell. 8.
Gaudels Pobla de Mafumet e Perafort: de cavaller. 19.
La
Maso: desgleya. 6.
Munt Roig: del archabisba. 68.
Guarda
Mar: desgleya. 6.
Molnas: den Muntoliu cavaller. 4.
Alcover:
del archabisba. 256.
Vila de Vals: del archabisba. 399.
(Valls)
Reus: del camerer de Terragona. 356.
La Selva Albiol e Burguet: del pebordre de Terragona. 319.
Castell des Castlar: den Guerau de Queralt. 78.
Vinyels:
del archabisba. 25. (Vinyols ?)
Senta Maria del Pla:
del archabisba. 58.
La Pobla des Caudell: del dit
archabisba. 2.
Quadra de Ferran: den A. de Ribes. 4.
Puig
Palat: del Espital de Sent Johan. 22. (Puig
pelat)
Abrafim: qui es del bisbe de Barchelona. 39.
allo:
qui es del pabordre de Terragona. 33.
Valmol: del comte de
Cardona. 54. (Valmoll, Vallmoll)
Torrelles: del dit comte.
4.
Casa Fort: Deu Francesch de Montboy. 5.
Nuyes: qui
es de Mossen Bernat de Foix. 20.
domingo, 16 de febrero de 2020
XXXII, reg. 8, fol 67, 15 marzo 1260
XXXII.
Reg. n. 8. Fol. 67. 15 mar. 1260.
Idus marcii anno Domini MCCLX° mandavit dominus rex per suas litteras nobilibus et militibus infrascriptis quod in festo Pasce Resurreccionis Domini proxime venturo essent in Cervaria cum militibus et armis eorum parati servire ei feuda et honores que ab eo tenent.
- Petro de Montecatheno ho. et feu. P. de Vilamur feu. R. de Moncada ho. et feu. R. de Montecatheno filio G. de Montecateno quondam ho. et feu. Filiis quondam Jordani de Peralta feu. G. de Beranuy feu. R. Dabella feu. B. de Capdella feu. Gombaldo de Benavent ho. et feu. G. de Lobera feu. Poncio Deril feu. Comiti Pallarensi feu. B. de Manlleu feu. Filiis quondam G. de Peralta feu. G. de Montanyana feu. P. de Meytat feu. B. de Cornudela feu. R. de Siscar feu. Mir. A. feu. G. Deril feu. Necart de Talarn feu. Poncio de Peralta feu. Berengario de Tamarit feu. B. de Toraylla feu. G. de Bellera feu. B. de Beranuy feu. B. Despes feu. F. Alaman feu. Johanni de Logran feu. A. P. de Cornudella feu. R. Dorcau feu. Berengario de Pugvert feu. G. de Cardona ho. et feu. R. de Casserres feu. Comiti Impuriarum feu. G. de Castronovo ho. B. de Gurb ho. et feu. Heredibus Hugueti de Sexaco feu. Beatrici uxori quondam A. de Mediano feu. G. de Canet feu. B. de Castellet feu. G. de Crexel feu. G. H. de Serralonga feu. B. de Sancta Eugenia feu. Berengario de Sancto Vincencio feu. G. de Monclus feu. Heredibus F. de Villafrancha feu. G. de Terraça feu. Tibor uxori R. de Empuries quod faciat servire fevum quod vir suus tenet. A. de Navata feu. G. de Cervia feu. Poncio de Verneto feu. Berengario de Cardona ho. et feu. G. de Clarmont feu. Heredibus F. de Sancto Martino feu. Ermessendi de Palacio feu. Heredibus R. De .... feu. B. de Cambrils feu. Mascaros Dorcau feu. R. dez Papiol feu. Geralde de Cuxano uxori quondam R. Ademarii feu. A. de Vilademayn feu, Johanni de Solerio feu. Ger. de Cabrera ho. et feu. P. de Laverina ho. G. de Cervilione feu. G. de Cruylles feu. G. de Castroaulino ho. Jaufrido vicecomiti de Rochabertino feu. Vicecomitisse de Bas filie quondam Simonis de Palacio feu. R. de Urgio ho. et feu. G. de Raiadel ho. P. de Castel Gali feu. Gaucerando de Pinos ho. et feu. G. de Peguera feu. Gaucerando de Sancta-fide feu. P. de Berga ho. et feu. Heredibus de Travesseros feu. Gaucerando de Urgio ho. et feu. Comiti fuxensi feu.
Heredibus R. de Malea feu. R. ça Guardia ho et feu. Heredibus R. ça Portella feu. Heredibus Mironis de Luzano feu. Filiis Poncii de Cervera feu. Heredibus P. de Corneliano feu. Gastono de Bearn feu. R. de Cardona ho. et feu. Hugueto de Angularia ho. et feu. Berengario de Entença feu. B. de Angularia feu. Maimoni de Castroaulino ho. B. R. de Ribelles feu. A. Surdi feu. R. de Ribes feu. Militibus de Pugalt de Timor et de ça Guardia feu. Romee de Cervera filie quondam Ermengaudi Senesterra feu. Militibus de Copons de Viciana de Montfalco et de ça Paladella feu. Pericono de Queralt feu. Omnibus militibus de Cubellis feu. Peramola feu. Ja. de Cervaria ho.
miércoles, 1 de septiembre de 2021
A la molt honorable dona la senyora del castell Dargençola.
A la molt honorable dona la senyora del castell Dargençola.
Molt honorable senyora. Per quant
segons som avisats lo noble mossen Baltesar de Queralt se es composat
a tresents florins per rescat de sa persona e pagar aquells se vol
ajudar de certs blats e o bens que te en aquex castell. Per ço vos
pregam li doneu tota endreça a vos possible per manera dels dits
bens e blats ell se puixe ajudar segons vos es scrit per lo senyor
don Johan de Beamunt loctinent. E sie la Santa Trinitat proteccio de
tots. Data en Barchinona a IIII de octubre del any MCCCCLXIII. - M.
de Monsuar dega de Leyda. - Los deputats del General et cetera.
Domini deputati et cetera.
viernes, 5 de marzo de 2021
28 DE ENERO.
28 DE ENERO.
Hicieron una
proposición los señores Diputados para manifestar que la señora
Reina pedía las doscientas mil libras ofrecidas en la capitulación,
sobre lo qual era preciso deliberar, para dar la contestación
oportuna; y acordado que se pasase a votación, verificóse,
emitiendo cada cual su parecer, tanto sobre este negocio, como sobre
el de don Jofre de Castro, por el orden siguiente.
Voto
del reverendísimo Patriarca.
Que en lo fet de les CC
mil lliures (como para llamarles tacaños o agarrados a los
catalanes, con semejante pago al futuro rey de Aragón, Castilla,
León, etc etc. Si hubiesen sabido que gracias a él pueden comer “pa amb tomàquet”, le hubiesen dado más) asi com en altres coses
fossen elegides persones qui vegen la capitulacio e altres actes e
tot ho referesquen al present consell per poder se fer bona
deliberacio e ques faça prest per que lo temps es
breu. En lo fet de mestre Solçona dix queu
remet en quant sia en sa facultat.
Del conde
de Pallars.
Que li apar ques deuria tractar lo
fet de don Jofre e que lo present concell deuria fer
deliberacio que de res nos tractas fins aquell negoci hagues
conclusio e de present fos feta embaxada a la Senyora Reyna
que li plagues donar orde que lo compromes passas
per dret o per amigabla (típico occitano, a final, incluso
en adjetivos) composicio. E laltre fet de les CC mil
lliures dix esser de parer del senyor archabisbe ab
aço empero que fos significat a la ciutat de
Barchinona per que fassa eleccio de persones qui
ensemps ab aquestes vegen los dits actes els
refiren. E que lo que ha proposat mestre Solçona
fos remes tambe a esser vist per les dites persones.
Lo
dit senyor archabisbe en lo fet del compromes de don
Jofre dix esser de parer que deu passar juxta la oferta
feta per la Senyora Reyna e que sia vist e si altres
paraules noy ha deu passar axi e no altrament.
Del
honorable mosen Miguel Dezpla.
En lo fet de les CC mil
lliures es de parer del senyor archabisbe ab aço
encara que ha dit lo comte de Pallars que sia
significat a la ciutat de Barchinona. En lo fet de don
Jofre es del parer del dit comte de Pallars que la Senyora Reyna
fos suplicada axi com lo dit comte ha dit no empero que
en altres coses no procehescha mas se tracte de
tot.
Del vizconde de Illa.
En lo fet de don
Jofre li semblava lo compromes fos regonegut e
ques sia smenat juxta lo apuntament en lo
present consistori fet e se apuntas prestament.
En les
altres coses es de parer del senyor archabisbe.
De mosen Dalmau de Queralt.
Es
del parer del senyor archabisbe en tot.
Del abad de
Monserrat.
En lo fet de les CC mil lliures es del
parer del senyor archabisbe e que hi haja persones per la ciutat de
Barchinona que hi vegen. En lo fet del compromes seria
de parer que los diputats ab la novena ja deputada
haguessen notaris qui vegen la ordinacio del compromes si es juxta
la oferta feta per la Senyora Reyna e que hi sia entes
en lo dit negoci de continent ab los altres
ensemps. Del fet del frare del parer del senyor
archabisbe.
De micer Severters.
En lo fet de
les CC mil lliures noy diria son vot de present. En lo
fet del compromes seria de parer que sia vist e regonegut
e que li semblava que en les coses clares se degues dir
per via de justicia en les duptoses per via de amigabla
composicio. En lo fet del frare dix esser del
parer del senyor archabisbe.
De mosen Roger Alamany.
Dix
esser del parer del senyor archabisbe ab aço que hi
haja persones per la ciutat de Barchinona. En lo fet de
don Jofre del parer del vezcomte. En lo fet del frare
que remitatur.
Del arcediano Çariera.
En
lo fet de les CC mil lliures dix esser de parer del
senyor patriarcha ajustat lo que ha dit lo comte
de Pallars de les persones de la ciutat. En lo fet de don
Jofre dix que si entena e per semblant en lo fet
de les remençes e que totes coses se tractassen pero seria de
parer que res nos conclogues fins la faena de les
remençes prengues conclusio e encara en lo dit fet de don
Jofre seria de parer que anas axi com micer Severtes ha dit.
Del fet del frare que nol condamna nil
absol sino quel remet a la ley.
De mosen
Lor.
Dix en tot esser del parer del senyor patriarcha.
Del abad de San Benito.
Es del parer del comte de
Pallars en lo fet de les CC mil lliures e de don Jofre de
Castro axi empero que en lo dit fet de don Jofre se
entena ab tota diligencia pero que no es de parer per axo
cessasen tots altres afers. En lo fet del frare quel
remet a la ley.
De En Juan Ros per mossen
Jaime Ros, su padre.
En lo fet de don Jofre dix
ques entena ab tota diligencia pero no que per
axo cessassen altres afers mas que may ces
aquell en lo fet de les CC mil lliures que vegen les nou
persones ensemps ab persones per la ciutat. En lo fet
del frare que ho remet en quant en ell es.
De mosen Juan
Bastida por sí y por el conde de Módica.
Es del parer del
senyor patriarcha en tot.
De Antonio Pujades.
En lo
fet del frare dix que ho remet en quant en ell es. En
lo fet de don Jofre seria de parer que lo compromes
deuria procehir per via de dret e de amigabla composicio axi
com als arbitres fos vist. En lo fet de les CC mil lliures que
sia vist per persones elegidores per lo present concell
e per la ciutat e aço diu per si mateix mas per Leyda
diu que no diria son vot per lo present.
De
mosen Sant Celoni.
En lo fet de les CC mil lliures es de
parer del senyor patriarcha ab ço que ha dit lo comte de
entreveniment de persones per la ciutat de Barchinona. En lo fet del
compromes de don Jofre del parer de mossen Miquel Dezpla. Lo fet del
frare que remitatur.
De mosen Francisco del Bosch.
Dix
que lo fet de les CC mil lliures sia vist per nou persones del
present concell e per quatre de la ciutat de Barchinona ab aço
empero que en lo dit fet may nos diga fins lo fet de
don Jofre e de les remençes hagen conclusio. Lo fet del frare sia absolt per qui ha poder.
Del arcediano de la Mar.
Es
del parer del senyor patriarcha en lo fet de les CC mil lliures e del
compromes de don Jofre e en tot.
Del comendador de la
Guardia.
En lo fet de les CC mil lliures es de parer del
senyor patriarcha ab ço que hi ha dit lo comte de Pallars. En lo fet
de don Jofre del vot del vezcomte. En lo fet del frare queu remet de
sa potestat.
De En Tallada de Cervera.
En lo fet de
les CC milia lliures e de don Jofre se atura deliberacio. En lo fet
del frare dix que remet lo que pot.
De Bernardo de Guimerá.
En lo fet de les CC mil lliures e de don Jofre
dix es del vot del comte. En lo fet del frare ho remet a la ley per
si e per mossen Vilademany.
De micer Çaplana.
En lo
fet de les CC mil lliures e de don Jofre del parer del senyor
patriarcha. En lo fet del frare del mateix parer del patriarcha.
De Guillermo Colom.
En lo fet de les CC mil lliures
dix que sien elegides VIIII persones del present concell axi empero
que no fossen persones del concell de la Senyora Reyna ne Senyor
Primogenit e elegides persones per la ciutat. En lo fet del compromes
seria de parer que deuria procehir per via de dret de amigabla
composicio a tota conexença dels compromisaris. En lo fet del frare
dix que ho remet al capitol.
De micer Agosti.
En lo
fet de les CC milia lliures dix esser del parer del senyor
patriarcha. En lo fet del compromes del mateix parer ab ço que ha
dit lo comte de Pallars axi empero que per axo no cessen altres
afers. En lo fet del frare que remitatur al dit capitol.
De
Galceran Carbó.
Lo fet del frare remet a les penes de
purgatori. En la fet de don Jofre de la opinio de mossen
Pujades. En lo fet de les CC mil lliures dix que per
los deputats ne sien deposades X mil lliures
de any en any segons son strets en los quitaments que
han a fer. E per los restants corregues la pensio juxta lo
capitol.
De Pedro Spluges.
En lo fet de les CC
mil lliures dix que sia remes a persones. En lo fet del compromes que
sia ordonat e portat al present concell e sobre aquell votat e
suplicada la Senyora Reyna que ho degues passar axi. Lo fet del frare
remet a la ley.
De Bernardo Lobet, por mosen
Francisco, su padre.
Dix esser del parer de mossen
Pujades en tot.
De mosen Sant-Dionis.
En lo fet de
les CC mil lliures del parer del senyor patriarcha ab lo que lo
senyor comte de Pallars hi ha dit. Lo fet de don Jofre per que hi ha
varis parers noy vol res dir a present. Lo fet del frare remet a la
ley.
De En Bernardo de Marimon.
En lo fet de les CC
mil lliures del parer del patriarcha ab la addicio del comte. En lo
fet de don Jofre del parer de mossen Pujades e del frare per
semblant.
De mosen Juan Dalmau, por si y por el
vi... de Urgel.
Dix en lo fet de les CC mil lliures e de don Jofre esser del parer del senyor patriarcha. En lo fet del frare es de parer que lo present consistori noy pot flixar e que li deu esser dit que nol absolgua.
De En Boscha.
Dix en tot esser del parer del patriarcha exceptat lo fet del frare que apar a ell no pertany al present consistori sino a la cort.
Micer Ramon Dusay.
En lo fet de les CC mil lliures dix
esser del parer del senyor patriarcha. Lo fet del frare creu ell no
pertany al present consistori. Lo fet de don Jofre aparria a ell que
degues axi anar que si plenament no constava mas hi havia algunes
presumpsions evidents que sobre aquelles los arbitres
haguessen potestat de liuar. (?)
Del baron de la Lacuna.
En lo fet de les CC mil lliures dix
esser del parer del patriarcha. En lo fet de don Jofre del parer del
vezcomte. Lo fet del frare remet a la cort.
De mosen Pedro de Sant-Climent en
nombre de mosen Burgues.
Dix esser del parer del senyor patriarcha en tot.
De Bernardo Juan Çacirera.
En lo fet de les CC mil lliures e
de don Jofre dix esser del parer del patriarcha. En lo fet del frare
dira son parer quant hi haura cort.
De fray Felizes.
En lo fet de les CC mil lliures es
del parer del patriarcha. En lo de don Jofre del vezcomte. Lo fet del
frare remet a la ley.
De Juan de Vilafranca.
Es del parer del senyor patriarcha
en tot.
De mosen Clemente Jofre.
Del parer del senyor patriarcha en tot.
De Romeu Lull.
En lo fet de les CC mil lliures de
la opinio den Guillem Colom. En lo fet del compromes de la opinio del
sindich de Tortosa. Lo fet del frare remet a qui haja poder.
De mosen Luis Xatanti.
En lo fet de les CC mil lliures del
parer del senyor patriarcha ab la addicio del comte de entreveniment
de persones per la ciutat de Barchinona. En lo fet de don Jofre del
parer del sindich de Tortosa. Lo fet del frare remet a la ley.
De mosen Regaç.
En lo fet de les CC mil lliures del
parer del patriarcha ab entreveniment de Barchinona. En lo fet de don
Jofre de la opinio del abat
de Monserrat. Del frare remet al capitol e a sa consiencia
si hi basta lo capitol alias remittit a la Seu apostolica.
De micer Torres.
En lo fet de les CC mil lliures del
parer del patriarcha ab la addicio del Comte de Pallars e de mossen
Guillem Colom que noy haja algu del concell reyal.
En lo fet de
don Jofre del parer del sindich de Tortosa. En lo fet del frare es de
parer que no han poder de fer tal remissio.
De micer Colom.
En la fahena de les CC mil
lliures del patriarcha ab intervencio de Barchinona. En la fahena
de don Jofre del parer del sindich de Tortosa. Del frare que ho remet
a la ordinacio del capitol.
De mosen Pedro
Torrent en nombre propio y
en el de Puigcerdá.
En lo fet de les CC mil lliures e de
don Jofre del parer del senyor patriarcha. Lo fet del frare remet a
quin haja potestat
Del abad de Mer.
En lo fet de les CC mil lliures de
parer del patriarcha ab les addicions del canonge Torres. En lo fet
de don Jofre del parer del comte. En lo fet del frare remet a qui
haja potestat.
De Bernardo Çapilla.
En lo fet de les CC mil lliures dix
se hatura deliberacio. En lo fet de don Jofre e del frare del
parer del sindich de Tortosa.
Del síndico del Arbos.
Lo fet del frare remet a la ley. Lo
fet de don Jofre es de parer del sindich de Tortosa. En lo fet de les
CC mil lliures se atura deliberacio.
De mosen Çaportella en nombre propio y en el de mosen Sampso.
Es en tot del parer del senyor
patriarcha exceptat lo fet del frare que remet a la cort.

