7 DE NOVIEMBRE.

7 DE NOVIEMBRE.

Deliberaciones tomadas por la Diputación y la ciudad.

Los senyors deputats e les sis persones eletes et cetera e los senyors consellers e VIII persones et cetera concordablament feren deliberacio e conclusio que dels diners de la exaccio o subvencio sien dites e scrites en la taula de la ciutat dos milia lliures Barchinoneses an Barthomeu Ferrer regent los comptes de la casa de la Deputacio per convertir aquelles en paguar sou als mil e CCCC rocins e als pehons deliberats sostenir per causa de la guerra concorrent. E que en fer dir les dites dos milia lliures en una e moltes vegades al dit Barthomeu Ferrer sie servada la forma deliberada a set de agost prop passat.
Item deliberaren los dits deputats e consellers e sis e vuyt persones o la mayor part delles que les persones eletes a acordar la dita gent e paguar aquella donen lo sou en moneda sens pes. E que lo sou sie ço es XXIIII florins corrents per home darmes ab son page per quascun mes pus aport cavall encubertat e XXII florins no portant cubertes.
E XII florins per caveller de la gineta. E als pahons sens cuyrassa quatre florins e ab cuyrassa cinch florins per quascun mes.
En apres dissabte a deu del dit mes los dits senyors deputats e sis persones e consellers e VIII persones se tornaren congregar en la casa de la Deputacio per ço com la Magestat del Senyor Rey pretenie e volie que lo sou demont dit se devie dar al seu palau Reyal.
E oyts los honorables micer Johan Andreu e micer Damia de Montserrat per sa Excelencia per aquesta raho tramesos tots concordablament dixeren star e perseverar en la deliberacio dessus dita ço es que los acordaments fahedors e son donador se facen es do en la dita casa acustumada del General qui es a mar.

(Comparen Generalitat con la Casa del General)

22 DE ENERO.

22 DE ENERO.

Deliberaciones tomadas por los Diputados y Concelleres.

Los senyors deputats e consellers e sis e huyt persones eletes en lo fet de la subvencio et cetera. Certificants veridicament de la necessitat que ha la vila de Cervera de vitualles e que los enemichs se sforcen e se ajusten per empatxar lo carruatge preparat anar a la dita vila. E mes que lo dit carruatge no es possible poder anar sino acompanyat de CCC homens a cavall almenys e de molts pehons attesa la potencia dels enemichs. E mes informats que la dita gent qui ha ja complit lo temps del sou quils ere stat dat per servey del Senyor Rey e benavenir de la terra sera contenta anar al dit socors sils es occorregut de present de alguna quantitat e ques contentaran de sinch o sis florins per home de cavall. Per ço tots concordablament fan deliberacio e conclusio que lo dit ocorriment de sou sie dat decontinent e que la dita vila sie socorreguda de les dites vitualles en tota manera. E per fer lo dit occorriment sien hagudes e de fet se hajen fins en mil e cent lliures Barchinonesas havedores en aquesta manera ço es que alguns particulars persones qui han prestat a la subvencio e han a cobrar dels diners de aquella sien pregades ques contenten de sperar a recobrar lurs quantitats fins per tot lo mes de març prop vinent e que aquelles servesquen de present al dit occorriment de sou per ço que la dita vila de Cervera sien en tot cas socorreguda de les vitualles ja preparades.

Deliberaren aximateix que los dits diners sien portats a la ciutat de Manresa e alli sie dat lo dit occorriment de sou en manera que frau no si puixe cometre e ques face ab tal apuntament que si los diners se donen lo dit socors se seguescha en tota manera.
E per exequtar lo port de la dita moneda e paguament de sou elegiren lo honorable mossen Bernat Miquel donzell lo qual ensemps ab En Barthomeu (Barthomen) Ferrer regent los comptes de la Deputacio e hun scrivent qui ab ell hiran donen recapte a tot lo necessari circa les dites coses.
Item per tots concordablament elegiren per anar a la Magestat del Senyor Rey qui es al castell de Guerida los reverent e molt magnifich mossen Francesch Colom canonge e arthiaca de Valles deputat e mossen Felip de Ferrera conseller en cap de la present ciutat de Barchinona tant per visitar la sua Altesa quant per explicar a aquella ab les pus humils e accomodes palaules que sabran les coses contengudes en hun memorial fet en via de cord de la seria seguent.

Siguen aquí las instrucciones o memorial a que se hace referencia en la deliberación que precede.

Memorial en via de record als reverent e molt magnifich mossen Francesch Colom canonge e ardiacha de Valles deputat e mossen Philip de Ferrera conseller en cap de Barchinona.
Primo feta humil e subjecta reverencia e besada la ma al Senyor Rey liuraran a la sua Magestat la letra de creença que sen porten de part dels deputats e consell e premeses degudes recomendacions diran lo quels semblara en via de visitacio.
Apres narraran a la sua clemencia les congoxes que son sentides per lo fet de Cervera e lo apuntament que es stat fet per haver diners e trametrels a Manresa per fer socorriment de sou a la gent qui deu anar ab les vitualles a la dita vila de Cervera.
Item explicaran la molta e extrema congoxa en que sos fidelissimos vassalls son constituits per veure lur Rey e Senyor star en loch no covinent a sa Reyal persona car facilment los inimichs porien obrar algun acte no redundant en honor de sa Reyal corona no es vist esser loch dispost per la salut de la sua persona. Suplicants humilment e devota aquella que per dar color al socorriment de Cervera e per altres bons respectes vulle a present transportar la sua Reyal persona en altre part et cetera.
Item demanaran al dit Senyor Rey les coses ques son apuntades e quis menejen per la provisio de star forts en la mar. E signantment per haver vitualles en aquell.

Item notificaran a la sua clemencia los fets de les galees qui no dupten ofendre vassalls del duch Reyner don porien resultar novells inimichs a sa Magestat e moltes coses contraries al seu estat e al be de la terra suplicants la Magestat sua placia provehit hic (provehir hi) et cetera.
Item denunciaran a sa Altesa lo fet del tall qui es negat e o dilatat paguar en les parts foranes e fer ne apuntament ab la Magestat e encare obtenir provisions opportunes et cetera.
Item com per experiencia sia vist que alguns en pendra lo sou cometen fraus prenent aquell dues vegades ab hun mateix roci e encara sou de home darmes e esser genetari et alias que sie fet apuntament ab lo Senyor Rey que a aço sie provehit asseyalant (assenyalant; señalando con fuego, marcando) ab foch los rocins en la mostra o alias en manera tals fraus cometre nos puixen.
Las altres coses circa los demont dites son remeses a la bona saviesa dels dits mossenyors de embaxadors de la prudencia dels quals es plenament confiat.
Scrita en Barchinona a XXII de janer lany de la Nativitat de Nostre Senyor Mil CCCCLXV.

22 DE JUNIO.

22 DE JUNIO.

Lista de las personas facultadas para deliberar.

Mossen Bernat Tor canonge. // per lo General.
Mossen Johan Colom caveller. // per lo General.
Gabriel Ortigues mercader. // per la ciutat.
Jacme Cesavasses. // per la ciutat.
Romeu Lull ciuteda. // per la ciutat.
Jacme Mas notari. // per la ciutat.
Sabria Vilella. // per la ciutat.

Deliberación.

En lo fet de mossen Jacme Carbo del qual ha suplicat vista la suplicacio es stat delliberat e conclos per tots concordablament que de peccunies del General e
de la ciutat ço es mig per mig lo primer mes lo qual se mostra ha vaguat en mar com a capita de les naus li sien paguats quaranta florins corrents qui es semblant sou o salari se trobe en dies passats fonch donat per mes per los consellers de la ciutat En Berenguer Sayol com a capita de certes fustes qui en dies passats per la ciutat foren armades. E mes que dels tres mesos se mostra ha feta la servitut en la vila de Sant Feliu de Guixols com a capita de aquella es stat delliberat que li sie paguat hun flori dor per jorn de peccunies del General deduhit empero tot lo ques mostrara ell haver rebut per mans de mossen Pere de Belloch olim deputat o per altres qualsevulle persones.

No se llevó a efecto esta deliberación, pues se acordó suspenderla con fecha del veinte y siete siguiente, según es de ver por una nota que se encuentra al pie de la misma.

28 DE NOVIEMBRE.

28 DE NOVIEMBRE.

Deliberación.

Los senyors deputats e sis persones e los senyors consellers e huyt persones eletes en lo fet dels mil e CCCC rocins e alguns pahons sostenidors per la guerra concordablament fan deliberacio e conclusio que los trenta sel homens darmes ab lurs pages e CLXXXVI homens darmes ab lurs qui feren mostra en la present ciutat de Barchinona a dos del corrent mes de noembre sien paguats del sou començant lo dit segon dia de noembre donant lus la quantitat deliberada dar per lo dit sou singula singulis referendo e lo dit sou sie paguat a la dita gent qui ha feta mostra. No obstant apres fos stat deliberat que lo sou començas a correr lo jorn que la gent qui pendrie lo dit sou farie la mostra.

12 DE JULIO.

12 DE JULIO.

Lista de las personas facultadas para deliberar.

(A partir de aquí prescindiré de esta lista, no sé para qué vale. Si hay alguien nuevo, lo añadiré)

“Bomeu Lull, Romeu Lull”.
Pere Figueres sabater. // per la ciutat.

Deliberaciones.

En lo fet den Thomas Carreres correu vista la suplicacio per ell presentada continent en efecta com en los dies passats continuant se la cort general de Cathalunya en lo capitol de la Seu de la present ciutat lo dit Thomas Carreres ab letres de deputats qui llavors eren fou trames en Napols als embaxadors qui llavors alli eren stats tramesos per la dita cort. E tornant sen lo dit Thomas de Napols fou pres per florentins e turmentat en la qual preso suporta grandissims treballs e arribat en la present ciutat demanada la pagua per ell del dit viatge hunca li sie stada pagua ans continuamen haja demanada suplica e demana aquella li sia paguada. Vists e hoyts los testimonis per ell donats los quals son ministres de la casa de la Deputacio los quals han dit e testificat de paraula que continuadament han vist venir lo dit Thomas en la casa de la Deputacio denant los deputats passats demanant los li paguassen lo que li ere degut per dit viatge e encare hagudes altres informacions fahents per lo dit Thomas. E attes que no ses pogut trobar en dies passats lo dit Thomas que havia per viatge ni menys ses pogut saber bonament lo dit Thomas si prorata alguna ha rebuda per lo dit viatge. Per tots los demunt dits concordablament a bon arbitre han delliberat e conclos que axi per lo dit viatge com per qualsevulle dans rebuts per lo dit Thomas Carreres com per qualsevulle altres coses qui per raho del dit viatge per el poguessen esser demanades li sien paguats quaranta florins valents vint e dues lliures Barchinoneses. En aço no obstant que per los honorables deputats passats e consell fos lo dit Thomas remes a les primeres corts attes que corts a present nos speren tenir.
En lo fet den Luis dez Cortal demanat de paraula ço es que entorn dos anys ha per les nou persones eletes per lo consell li fou donat carrech de paguar e spatxar los correus e tenir compte de aquelles e jatsie ell dit Luis dez Cortal com a forçat e a pregaries de les dites nou personas ell prengues lo dit carrech e attes li prometeren que de aço sie paguat e satisfet. Es stada feta delliberacio e conclusio que
attes lo dit Luis dez Cortal ha tengut lo damunt dit carrech e sostenguts molts e grandissims treballs hoc encare e bestreta alguna quantitat la qual huy per lo General li es deguda haguda veridica informacio de algunes persones de la dita novena que per tots e qualsevulla treballs ha sostenguts per lo dit fet fins la
present jornada li sien paguades cinquante lliures Barchinoneses.

15 DE NOVIEMBRE.

15 DE NOVIEMBRE.

Deliberación.

Per ço com es pretes que en consell de la deputacio concorren huy en dia persones les quals a parer de molts no hi deurien entrevenir. Per ço concordablament fou feta delliberacio e conclusio que lo dit concell sie habilitat per tot lo corrent mes de noembre.
E que les persones de quascun stament del dit consell se ajusten e habiliten aquell dit stament o les persones de aquell segons lus sera vist esser degut e necessari.

Al pie de esta deliberación se encuentran las siguientes notas (no hay : sino una raya)

En la dita empero deliberacio no foren presents los dits reverent senyor bisbe de Vich ne mossen Guerau de Cervello los quals apres feta la dita deliberacio vingueren.
Item votaren tots los demunt nomenats sobre lo que es stat proposat ço es sis darie lo sou a la casa del General per los homens a cavall e a peu deliberats sostenir dels diners de la nova exaccio o subvencio o al palau del Senyor Rey segons per la sua Altesa es pretes deures fer foren trenta e dues veus concordes que la Magestat del dit dit Senyor Rey sie continuament suplicada per les persones ja a aço deputades li sie plasent que lo sou demont dit sie dat a la casa del General segons es stat deliberat e ordonat per los deputats e sis persones e consellers e VIII persones a aço eletes en la qual deliberacio dixeren star e perseverar. E per tant com los dits XXXII vots foren concordes fou feta la present conclusio e deliberacio.

Aprobación posterior de la ciudad.

A XVII del dit mes de noembre los honorables consellers e consell de XXXII loaren approvaren e consentiren a les dites delliberacions acceptat en lo darrer qui parla del loch de la dita pagua en la qual per certs sguarts no volgue fer alguna delliberacio. Es empero veritat que lo consell de cent jurats apres a XVIIII del dit celebrat loa approva e consenti a totes deliberacions e apuntaments fets per sguard de la dita exaccio o subvencio.

19 DE NOVIEMBRE.

19 DE NOVIEMBRE.

Deliberación.

Legit en lo present consell lo pensament devall scrit fet per los senyors deputats e sis persones eletes e votat per tots los demont dits de aquest consell sobre aquell tots concordablament sta be e fundat en molta raho e que tal sie exequtat al mes prest que fer se puixe. Los senyors deputats e les sis persones per lo present consell eletes en lo fet de la exaccio o subvencio ordonada per sosteniment dels mil e CCCC rocins e alguns pehons per causa de la guerra concorrent considerants que la casa del General que es devant la Lotga de la present ciutat en la qual casa es stat deliberat dar lo sou a la dita gent es en tal loch construida que no te plaça covinent pera be veure los cavalls e cavellers correr e si han la disposicio deguda pera passar a pendre lo dit sou e majorment que devant la dita casa convenen infinides gents axi per lo tresteig de la Lotga com de la peschateria com del porxo del forment e de la Duana com encara per la gran negociacio que en aquelles encontrades continuament se fa per la qual raho la disposicio dels dits cavalls e cavallers comodament en lo dit loch veure nos porie e força portaria algun nocument a les persones tantes qui com dit es devant la dita casa convenen e noresmenys darie gran torb als spatxaments dels drets del General qui en la dita casa se cullen axi de la bolla de plom e segell de cera com de les entrades e exides per tots los dits sguarts son recayguts.
Item attes que lo honorable micer Johan Vello oydor de comptes del General com fou elegit ere en la ciutat de Tortosa e la hora que li fou notificada la sua eleccio ell accepta es mete en orde com a oydor e encontinent se empara dels fets del General e drets de Generalitats en aquella ciutat qui anaven a perdicio e mijançant son bon treball e scalfament aquells prengueren redreç a honor e util del dit General. E tan prest com sabe la dita eleccio fore vengut servir lo dit ofici de oydor sino per los grans perills de mar e de terra que son stats e son encara per la guerra concorrent attesa la potencia dels enemichs qui la terra e la mar tenen occupada per la qual raho no fou possible ell venir fins en los dies prop passats que es arribat ab la armada de naus e galees del Senyor Rey qui en la dita ciutat de Tortosa eren anades. E attes que encontinent que lo dit misser Johan Vello hague acceptada la dita eleccio en los actes de la deputacio ell es stat nomenat oydor de comptes. Per ço tots los dits deputats e consell concordes deliberaren e conclogueren (ccnclogueren) que lo dit misser Johan Vello sie paguat de son salari de oydor del dia ença que accepta lo dit ofici axi com si presencialment hagues servit aquell ab aço empero que dels quatre mesos per capitol de cort dats als oydors de poder fer absencia a lur ofici se hajen a defalcar tots los dies de que sera paguat comptant del dia que laccepta lo dit ofici fins en lo dia que jura en axi que tots los dies haje servir lo dit ofici en la present ciutat o la on sera lo consistori de la Deputacio.

Aprobación posterior de la ciudad.

Divendres a XXIII del dit mes de noembre los honorables consellers e consell de XXXII dissentiren a la delliberacio dessus dita sobre lo oydor de comptes. Lo dit empero apuntament fou pessat per lo consell de cent jurats e per aquell loat e aprovat.

28 DE JULIO.

28 DE JULIO.

Acordóse que, en virtud del juramento prestado por los individuos del Consejo, o por sus sustitutos, cuando estos fuesen requeridos para asistir a las sesiones, tuviesen la obligación de hacerlo, a menos de hallarse enfermos; exijiéndose, por consiguiente, a los sustitutos que todavía no hubiesen comparecido el mismo juramento, so pena de no ser admitidos.
Se recibió, en este día, la carta que se halla a continuación.

Als molt reverend magnifichs e molt savis senyors los deputats del Principat de Cathalunya.
Molt reverend magnifichs e molt savis senyors. Una letra vostra de quinze del present havem rebuda ab la qual som avisats donassem diligencia prestament fessem ajustar lo consell de aquesta ciutat e que per aquell se fermas la loacio aprovacio e concessio de la capitulacio fermada per la Serenissima Senyora Reyna e vostres reverencies de continent es stat ajustat lo dit consell per lo qual concordablament la dita loacio aprovacio e concessio juxta la forma interclusa tremesa es stada fermada de la qual ne son stats fets dos publichs instruments lo hu dels quals vos trametem per lo exhibidor de la present e lo altre lo pus prest que porem volents se sobre aço aquesta ciutat conformar al que en vostre consistori es stat delliberat e per lo consell de cent jurats de aqueixa ciutat es stat fermat e les altres coses que per vostres reverencies e aqueix consistori seran delliberades som prests inseguir. E sia senyors molt reverend magnifichs e molt savis la Sancta Trinitat vostra guarda. - Scrita en Tortosa a XXI de juliol del any Mil CCCCLXI. - A
tota ordinacio de vostres reverencies molt promptes e apparellats los procuradors de Tortosa.

1464, 5 DE FEBRERO.

5 DE FEBRERO.

Deliberaciones.

Per tots concordablament fou feta deliberacio e conclusio que los senyors deputats puixen els sie licit de les armes artellaries e altres municions que tenen del General prestar a la Majastat del Senyor Rey aquelles que volran declarat empero a major cautela que no puixen comprar res de nou per prestar.
Item fou feta deliberacio e conclusio que los dits deputats per paguar los deutes que deu lo General axi als embaxadors tramesos en França e an Castella com a altres qualsevol persones puixen manlevar a censal sobre lo dit General ab les obligacions acustumades fins a integra pagua del que es degut o assegurar als dits embaxadors e altres persones les quantitats quels son degudes a for de censal sobre lo dit General les quals vendes de censals e apoques puixen fer los dits deputats en nom dells e del dit consell com a representants lo dit Principat ab les obligacions seguretats promissions clausules e cauteles acustumades e necessaries ab plenissima potestat.
Item que sien tramesos a mossen Pere de Belloch o a mossen Pere Johan Serra en Castello Dempuries dos quintars de la polvora que te lo General e mig quintar a la ciutat de Manresa e mig al castell de Hostalrich e una rova (una arroba @) al castell de Vidreres.
Item que lo terç de la calavera (carabela, como las conocidas de Colón, que navegarían pocos años después) novament presa pertanyent al General ço es en lo buch de aquella e ferrera sie donat a mossen Jacme Fivaller e an Berenguer Merti exceptat les mercaderies e rescats de homens si ni haura.

Aprobación posterior de la ciudad.

A VIII del dit mes de fabrer los honorables consellers e consell de XXXII e XVI loaren e consentiren a les dites delliberacions.
Quant al apuntament fet per los dits advocats sobre los bens dels acuydats lo dit consell dellibera que los advocats altre vegade se congreguen e que purament vegen de justicia a quis pertany la agraduacio dels bens de mossen Johan de Palou e que ho refiren al present consell.

Dictamen acerca de las deliberaciones que preceden, dado por los abogados del Concejo y de la Diputación.

Los advocats de la ciutat e de la Diputacio vistes les deliberacions per los molt reverent nobles e magnifichs deputats e consell lur intrevenint hi la ciutat de Barchinona sobre los bens dels acuydats fetes son de intencio que la graduacio e distribucio dels bens de mossen Johan de Palou se pertany als dits deputats.

23 DE MARZO.

23 DE MARZO.

Las nueve personas encargadas de estudiar el negocio de la colocación de banderas, para poder deliberar, presentaron, como dictamen, la siguiente cédula, y con ella las cartas que se hallan a continuación.

Les nou persones ensemps ab les quatre de Barchinona havents carrech de la conclusio feta per lo fet de les banderes e per lo present son de parer e concordablament delliberen ques deu e pot inquirir contra los qui tracten contra la capitulacio. E que la inquisicio o informacio se deu pendre ab consell e intervencio de algun juriste bo e practich en tals coses per manera que les coses vagen reguladament e ab lorde que deu. E per bons respectes son de parer que la eleccio del dit juriste deu esser remesa a les dites VIIII persones.

Molt alta e molt excellent Senyora.
Per mossen Arnau Fonolleda batle general e micer Johan Dusay prothonotari de la Majestat del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey embaxadors de vostra Excellencia havem rebuda una letra de creença la qual ab humil reverencia oida e entesa la creença per ells explicada havem compres vostra Serenitat les hores quels desempatxa no era plenament certificada de les causes per les quals som recayguts en esser stades tretes les banderes per quant apres moltes bones e
virtuoses paraules proferides en persona de vostra Altesa nos han dit cessave la causa per la qual eren stades tretes ço es lo fet dels homens de remença. A que Senyora molt Excellent responem que de les causes quins han impellits en traure dites banderes e de la intencio e voluntat sanes e integres nostres e de aquest Principat sera stada apres la partida dels dits embaxadors plenament avisada vostra Celsitud tant per nostra letra quant per micer Pere Savertes per part de aquest Principat per aquesta sola raho trames a vostra alta Senyoria. La qual molt humilment e devota suplicam sia de merce sua vulle sempre haver per ferm que les dites coses son stades fetes tota via a laor de nostre Senyor Deu servici de la Majestat reyal e de vostra Altesa e del lllustre Primogenit repos tranquillitat e benavenir de aquest Principat lo qual e singulars de aquell som certs ha en special amor e recomendacio vostra gran e excellent Senyoria de la qual la Trinitat Sancta sia continua proteccio e guarda e mane a nosaltres lo que plasent li sia. Scrita en Barchinona XXIII de març del any de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLXII. - De vostra Excellencia humils subdits e vassalls qui en gracia e merce de aquella humilment se recomanen. - Los diputats del General e conçell lur representants la Principat de Cathalunya residents en Barchinona. - A la molt alta e molt excellent Senyora la Senyora Reyna.

Als molt reverends nobles magnifichs e honorables mossenyors les XVI persones eletes per los staments ecclesiastich e militar del bisbat de Gerona en lo fet de les remençes.
Molt reverends nobles magnifichs e honorables mossenyors. Vostra letra de creença havem rebuda per mossen Baltasar de Segurioles canonge de la Seu e mossen Jaume Sant Celoni ciutada de aqueixa ciutat missatgers vostres e oida la creença per ells explicada havem compres les hores quels desempatxas eren informats les banderes esser stades tretes per sola causa de les comocions dels homens de remença. E per quant micer Pere Severtes embaxador per part de aquest Principat trames a la Serenissima Senyora Reyna havia carrech de comunicar ab vosaltres creem que tant per ell quant per nostra letra a vosaltres per aço tramesa seran stades plenament certificades vostres reverencies e magnificencies de les causes impulsives a traure les dites banderes e de la voluntat e intencio nostres e de aquest Principat les quals son tota hora dirigides a respecte de lahor de nostre Senyor Deu servey de la reyal Majestat e utilitat repos e benavenir del dit Principat. Levades adonchs e toltes les causes cessaran los efectes de les dites banderes al que los dits missatgers nos han explicat ço es vosaltres haver deliberat e tenir ferm proposit de no scoltar partit algu en los fets de les remençes sino ab voluntat e deliberacio de aquesta plaça com a representant aquest Principat e no partir vos de ses deliberacions. Creem vostres reverencies e magnificencies son e seran tals com delles se pertany e han virtuosament acustumat e nosaltres per lo semblant sempre tenim e tendrem la voluntat directa e prompta a tot lo que sia laor de nostre Senyor Deu e de la Serenissima Senyora Reyna e lllustre Primogenit conservacio repos e benavenir del dit Principat e de tots los poblats en aquell. E sia la Sancta Trinitat continua proteccio vostra. Scrita en Barchinona a XXIII de març del any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar. - Los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya apparellats a vostra honor.

Als molt honorables e savis senyors los jurats e consell general de la ciutat de Gerona.
Molt honorables e savis senyors. Vostra letra de creença havem rebuda per mossen Jaume Sant Celoni conciutada e missatger vostra e oida la creença per ell explicada havem compres les hores quel desempatxas eren informats les banderes esser stades tretes per sola causa de las comocions dels homens de remença. E per quant micer Pere Severtes embaxador per part de aquest Principat trames a la Serenissima Senyora Reyna havia carrech de comunicar ab vosaltres creem que tant per ell quant per nostra letra a vosaltres e al consell general de aqueixa ciutat per aço tramesa seran stades plenament avisades vostres savieses de les causes impulsives a traure les dites banderes e de la voluntat e intencio nostres e de aquest dit Principat qui son tota hora dirigides a respecte de laor de nostre Senyor Deu servey de la Majestat reyal e utilitat conservacio repos e benavenir del dit Principat e de tots los poblats en aquell. Levades adonchs e toltes les causes cessaran los efectes de les dites banderes havent grandissimo plaer e consolacio com la Excellencia de la dita Senyora Reyna ha bonissima voluntat en reposar perpetualment los fets de les remençes car ultra que es cosa pertinent a la sua reyal dignitat encara nosaltres ho havem a singularissima gracia per lo bon stat e repos del dit Principat. E sia la Sancta Trinitat vostra proteccio e guarda. Scrita en Barchinona a XXIII de març lany de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLXII. - Manuel de Monsuar. - Los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya apparellats a vostra honor.

Pasóse a la votación, y examinada, tomóse la deliberación que sigue.

Que lo apuntament damunt insert fet per les dites nou persones ensemps ab les quatre de Barchinona sta be e es be pensat e deliberat e remeterem la eleccio del dit juriste a les dites nou persones.
Item fonch deliberat e conclos que les letres damunt insertes son be compostes e que sien spatxades e liurades als embaxadors referendo singula singulis.
Als quals sia narrat lo efecte de les dites letres o aquelles los sien legides per resposta de lur embaxada.

El mismo día se recibió la siguiente carta.

Als molt reverends egregis nobles e honorables senyors los diputats e consell del Principat de Cathalunya la cort del dit Principat general representants residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles e honorables senyors. A nit vespre rebem una letra vostra certificatoria dels atraviments insults e denegacio de censos fets per los homens de remença e de la singular provisio per vostres reverencies e savieses sobre aço comensada lo que molt vos regraciam car per cert havem que sino haguesseu feta tal provisio la qual crehem ha impetrada fer ab nostre Senyor lo benaventurat Charles primogenit Darago tot lo Principat e tota la republica era exposada en total ruina vist lo moviment indegut e no pas rahonable dels dits homens lo qual creem esser fet mes per los de ells quis troben vagabunts e no han res que perdre que no per aquells qui son competentment heretats. Avisant vos que tant es lur atreviment que no sols de fora stants deneguen pagua mes encara en la plaça de aquesta ciutat sen han trobats qui han gosat dir que correrian les cases dels canonges hoc e encara la sagrestia de la Seu de Vich del que parlen tant liberament com de anar se dinar en lurs cases ne es algu quis gos res dir perque no es temut lo Senyor Rey ne sos oficials ne han pahor reportar pena alguna de res que fassen ne diguen. Coses son que entre moros nos atemtarien que els mateys diguessen irem robar e depredar nostra masquita que non fossen ben castigats e açi sens pena alguna es sostengut que diguen que depredaran la dita sagristia hon son tots los joylls de la sglesia e encara molts deposits de diversos e singulars persones perque nosaltres sentint lo gran perill en que stam havem exortada la ciutat volgues entendre en custodia e guarda de la sglesia e de nosaltres e de tots los poblats en aquella. Per tant afectuosament suplicam vostres R. e honorables savieses que havent sguard en lo perill en que som vos placia haver nos per recomenats en fer nos aquella favor e ajuda que de tan notable consell e ciutat com es aqueixa speram car per nostra porcio no havem defalgut ne james defallirem en lo benavenir del Principat e de la cosa publica (la república) e de aquesta insigne ciutat pregant vos ab molta celerirat executeu lo que haveu començat car be hi sera mester. E sia mossenyors molt R. egregis nobles e honorables la Santa Trinitat tots temps en vostra direccio e bona custodia. De Vich a XXIII de març del any Mil CCCCLXII. - Prests a la ordinacio e manament de vostres R. egregis persones e honorables savieses lo capitol de la Seu de Vich.

7 DE JUNIO.

7 DE JUNIO.

Lista de los facultados para deliberar.

Mossen Bernat Tor canonge. // per lo General.
Mossen Johan Colom caveller. // per lo General.
Romeu Lull ciuteda. // per la ciutat.
Gabriel Ortigues mercader. // per la ciutat.
Jacme Cesavasses mercader. // per la ciutat.
Jacme Mas notari. // per la ciutat.
Gabriel Devesa notari. // per la ciutat.
Sabria Vilella. // per la ciutat.

Deliberación.

En lo fet den Guillem Griselles sabater (buscad açapatayr) vista la suplicacio per ell donada e legida aquella e vist hun proces e actes qui en los dies passats per lo batle de Barchinona foren fets apres la detencio feta de manament dels deputats e consell de certs cuyrams borsaguints e sclobs los quals lo dit Griselles en los dies passats havia venuts a hun frances per preu de CC lliures e sie stat vist per los dits proces o actes la dita venda no haver hagut loch ni esser passada en esser juxta lo contractat entre lo dit Guillem Griselles e Frances e los dits cuyrams borsaguins e sclops sien stats e huy stan detenguts en la casa de la Lotge de la present ciutat es stat deliberat per tots concordablament que lo dit Guillem Griselles haja accio de les dites CC lliures sobre los dits cuyrams los quals sien venuts o stimats per persones a aço expertes e si mes muntara de les dites CC lliures que aquella quantitat que muntara romangue devers lo General. Entes empero e declarat que lo dit Guillem Griselles pach los drets si per ell deguts seran al dit General e mes pach jutge notari e altres ministres e altres qualsevol persones qui en aço trebellat hauran.

20 DE JUNIO.

20 DE JUNIO.

Lista de las personas facultadas para deliberar.

Mossen Bernat Tor canonge. // per lo General.
Mossen Johan Colom caveller. // per lo General.
Francesch del Bosch. // per la ciutat.
Romeu Lull ciuteda. // per la ciutat.
Jacme Cesavasses. // per la ciutat.
Jacme Mas notari. // per la ciutat.
Sabria Vilella. // per la ciutat.

Deliberaciones.

En lo fet den Manuel Fonolleda lo qual en dies passats fonch tremes per lo Principat en les parts de Sicilia e al qual are stigues poch ara molt li fonch promes paguar salari de IIII mesos ço es ans de se partida los tres mesos e apres se venguda laltre mes e realment sie stat paguat de tot son salari e vist lo memorial per lo dit Manuel Fonolleda donat en lo qual dona en compte certa quantitat la qual diu ha paguada per desliurar la sua persona de preso e moltes altres despeses diu ha fetes es stat vist e deliberat pur tots concordablament que attes lo dit Manuel Fonolleda es stat trames sie segons damunt es contengut la justicia no acompanyar los que lo dit Manuel Fonolleda haje res haver del dit Principat per les dites coses per ell demanades. Remetent lo a major delliberacio del consell major attes que lo poder los es stat donat es molt limitat.
En lo fet den Salelles es stat delliberat que attes lo poder que los damunt nomenats han es molt limitat es stat remes a major deliberacio fahedora per lo consell major.

LXXXIII. Reg. 1893, fol. 47. 23 oct. 1387.

LXXXIII. Reg. 1893, fol. 47. 23 oct. 1387.

Pateat universis presentem seriem inspecturis quod nos Johannes Dei gratia etc. attendentes dilectos et fideles nostros consiliarios et juratos ac probos homines de concilio civitatis Barchinone quamvis haberent nonnulla alia privilegia tam ad certum tempus quam imperpetuum per illustres dominos reges predecessores nostros dicte civitati et civibus ejusdem ab antiquo circa regimen civitatis retroactis temporibus eisdem indulta et concessa nunc in pleno consilio ipsius civitatis omnibus concordatis in eodem pro utilitate reipublice ejusdem et ut omnis suspicionis et murmuracionis materia in eleccione dictorum consiliariorum juratorum mustaçaforum ac aliorum officialium ipsius civitatis de cetero evitentur fecisse ordinasse et nobis humiliter presentasse certa capitula in scriptis quorum tenor sequitur sub his verbis.
- Per bon stament de la cosa publica et per cessar occasio de murmurar e encara per obviar a avols maneres appar concordablament als consellers et consell de cent jurats de la ciutat de Barchinona que la dita ciutat deja haver novellament concessio del senyor rey dels capitols seguents.
Et primerament en elegir per temps esdevenidor los consellers es stat concordat que lo jorn de sant Andreu ajustat lo consell de C jurats per fer la eleccio dels dits consellers sien eletes XII persones del dit consell en la forma seguent: ço es que sien fets docents radolins de cera o aytants com mester sian segons lo nombre de les persones qui seran en lo dit consell et que cascun radoli sia de pes de la quarta part de una onza et que dins XII dels dits radolins sia mes I albaranet de pergami gros en lo qual sia scrit aquest nom eslegidor et tots los altres dits rodolins sien vuyts los quals rodolins vuyts e scrits tinga lo scriva del consell dins la casa on lo dit consell de C jurats sera aplegat empero que los XII scrits sien apartats dels altres vuyts et con tot hom siura lo dit scriva deja comptar tots los ciutadans de la part dreta e prenga III dels dits rodolins qui seran scrits e facey compliment dels altres vuyts tro en nombre quey sia mester dels dits ciutadans e los dits aytals radolins mete dins un baci on haja aygua et aquells faça be mesclar e faça cobrir lo dit baci ab I drap de Ii e aquell baci axi cubert faça aportar per I verguer de la ciutat al banch on los dits ciutadans siuran e en presencia de tothom faça que un fadrinet de edad de VII anys poch mes o menos meta la ma en lo dit baci cubert et traga I dels dits radolins e aquell do començant al primer que siura en lo dit banch et aquell a qui al dit radoli sera donat lo haja de continent en presencia del dit notari obrir ans que altre rodoli se do a aquell qui Ii siura al costat et si lo dit rodoli sera atrobat vuyt pas avant lo dit notari tro tant que a algu venga lo dit radoli en que sera scrit lo dit nom elegidor et aquell qui haura hagut lo dit radoli ab lo dit nom elegidor sia de continent scrit per lo dit notari en elegidor dels dits consellers lo qual prohom en qui sera cayguda la dita sort hage de continent fer lo sagrament quels elegidors son tenguts de fer lo cual sagrament sia legit ans quels donen los rodolins present tot lo dit consell: et prestat lo dit sagrament lo dit elegidor se haja a levar del banch on siura e shaja apartar en la I cap de la dita casa del consell sens que no parle ab alguna altre persona e aqui estigue cascun elegidor tro hajen compliment de tots los dits XII: et en apres lo dit scriva hage comptar tots los menestrals qui siuran en los banchs devant los dits ciutadans e per semblant forma meta en lo dit baci III dels dits rodolins scrits e aytants dels altres vuyts com mester sera al nombre dels dits menestrals e aquells be mesclats e cuberts lo dit scriva deja fer donar per lo dit fadri a tots los dits menestrals comensant del primer tro al derrer dels dits banchs e que scrive los noms dels III en qui caura la dita sort e aquells faça apartar en la dita casa e jurar en la forma et manera que dessus es expressat: et semblant pratica e forma tinga lo dit scriva en lo banch de la part esquerra on siuran los mercaders mesclanhi III rodolins dels scrits ab los rodolins vuyts que en lo dit banch se hauran a distribuir: e semblant faça en los banchs qui stan devant lo dit banch dels mercaders en los quals aximateix distribuescha los dits tres rodolins scrits qui sobraran e aço en la forma et manera dessus dites. Les quals XII persones axi eletes se hagen totes ensemps a partir de present per fer la eleccio dels consellers e hagen elegir III bones persones de les quals tots o almeyns VIII dells se concordaran e aço per esser conseller en cap en lo dit any de la ciutat: et hagen tres rodolins de cera vermella del dit pes e en cascu daquells rodolins en I pergami grosset scriven lo nom de las dites III persones cascuna en son rodoli. Item façen eleccio de tres bones persones per esser conseller segon e per semblant forma sia mes lo nom de cascun daquells en I radoli de cera vert los quals sien III rodolins del pes dessus dit. - Item elegescan VIIII persones novicis qui nul temps sian stats consellers e lo nom de cascun sia mes en I rodoli de cera groga los quals rodolins sien del pes ja expressat: los quals elegidors no gosen ne puxen exir de la casa on seran appartats per fer les dites eleccions tro aquelles hagen complides per la forma dessus et dejus contenguda: e los dits rodolins axi concordats en III partidas segons que dessus es expressat tots los dits XII elegidors ab los dits scriba et verguer e fadrinet venguen devant lo dit consell de cent jurats e en lo dit baci cubert facen primerament metre los III rodolins de cera vermeila (vermella) e ben mesclats e cuberts facen que lo dit fadrinet traga I dels dits rodolins e aquell qui sera tret sia de continen mes per lo dit scriva en I boça de cuyr que tenga lo dit scriva en la ma devant lo dit consell e los altres dos rodolins vermells sien foragitats et apartats e per semblant forma sien meses en lo dit baci los altres III rodolins verts en sia tret un per lo dit fadri e mes en la dita bossa. Item sien preses e meses en lo dit baci ben cubert tots los dits nou rodolins de cera groga e lo dit fadri si pot haja a traure III rodolins justats del dit baçi o si tots III justats nols pot traure quels traga de I en I et aquells III rodolins axi trets sien meses en la dita bossa: e en la dita forma e maneras hauts et meses los dits V rodolins en la dita boça los dits XII elegidors ensemps ab lo dit scriva se aparten del dit consell e obren los dits V rodolins e aquell qui sera trobat scrit dins lo dit rodoli vermell sia en aquell any conseller primer et aquell qui sera scrit dins lo rodoli vert sia conseller segon et los III novicis qui seran trobats en los III rodolins de cera groga sien consellers terç e quart et quint a conaguda dels dits elegidors o de la major partida: et de continen los dits XII elegidors façen per lo dit scriva publicar los noms dels dits V consellers e lo orden de aquells. Item es acordat que daci avant los concellers en cap e segon apres que seran stats consellers no puxen ne dejen esser tornats en eleccio de esser consellers fins quatre anys sien passats apres que hauran posada la dita consellaria. Item es stat acordat que daci avant alguna persona no puxe esser electa en los dits III consellers novicis qui dins V anys sien stats consellers tercers quarts o quints axi que hagen a vagar V anys cumplits de la dita consellaria dels novicis: empero si als dits XII elegidors o la major partida daquells era semblant per ben publich que algu o alguns qui dins los V anys fossen stats consellers tercers quarts o quints fos o fossen bons o profitosos a esser conseller o consellers primer o segon que los puxen nomenar e metre en los dits rodolins vermells o verts segons quels sera semblant: empero que los dits novicis qui seran stats consellers tercers quarts o quints no puxen tornar en los dits primers et segons fins IIII anys sien passats apres que hauran posada la conselleria. Item es concordat que los dits XII elegidors complida per ells la dita eleccio dels dits V consellers ans que venguen devant lo dit consell de C jurats elegesquen dues bones persones per esser obres e aço fassen a lur bona coneguda sens rodolins a concordia de tots o de la major partida dells: los quals dos obrers axi elets deguen fer publicar con los dits V consellers se publicaran. Item es acordat que daci avant los C jurats sien elets en la forma seguent ço es que los dits V consellers apres que seran elegits en la manera dessus dita trametran per cascuns consols de cascuns officis de la ciutat e que los dits consols hagen a portar en scrits als dits consellers migençant sagrament de triar los millors aquell nombre de persones de llur offici quels sera demanat per los dits consellers considerat lo nombre qui sera en lo dit offici et los dits consellers ensemps ab los dits consols prenguen de cascun offici aquell nombre de persones quels apparra esser sufficient per esser de consell de C mudantni empero cascun any com mes poran ço es que axi mateix noy tornen dos anys o mes arreu romanentni cadany alcuns qui sapien la pratica del consell: et alli on no haja consols en loch daquells los dits consellers hagen alcuns bons prohomens ab los quals migençant lo dit sagrament elegesquen aquells quels parra esser sufficients a consell de C jurats. Empero dels ciutadans et mercaders sien meses per consell de C jurats a arbitre e voler dels dits consellers fet primerament per los dits novells consellers sagrament en poder del escriva de la casa del concell de elegir e triar los millors de aquells que nomenats o presentats Ius seran per los dessus dits. Item es acordat que la eleccio del mostaçaf e del execudor de la casa del pes se faça daciavant en la forma seguent: ço es quel jorn de sancta Lucia aplegat lo consell de C jurats segons ques acostumat sien eletes VIII persones del dit consell departidas en quatre parts ab rodolins en aquella matexa forma e manera que dessus es expressat en los XII elegidors dels V consellers: exceptat que axi com dessus se han a donar III rodolins scrits ab aquest nom elegidor en lo banch dels ciutadans e altres III en cascuna de les altres III partides del dit consell que al present solament sien dats en cascuna de les IIII parts del dit consell dos rodolins ab la dita scriptura e aquells sien mesclats ab los altres vuyts segons la forma de la altre eleccio: et les dites VIII persones axi eletes sens algu dels dits V consellers present lo scriva del consell se deja apartar del dit consell de C jurats e prestat primerament per ells lo sagrament acustumat cascu dels dit VIII elegidors haja en publich solament devant ells mateixs una persona anomenar la cual segons sa consciencia sia bona per esser mostaçaf aquell any e execudor de la casa del pes lo qual nom degue de continent scriure lo dit scriva e lo nom daquell qui Ihaura anomenat: et con cascun dels dits VIII elegidors haura nomenat per si una bona persona ladonchs totes aquelles XIII persones axi anomenades sien de continent meses cascun separadament per son nom en un rodoli de cera groga dins I pergami grosset e los dits Vlll rodolins sien cascun del pes dessus dit et aqui presents los dits VIII elegidors sien meses los dits XIII rodolins e ben mesclats dins un baçi ab aygua lo qual sia cubert ab un drap de Ii e sia haut I fadrinet de la edat dessus dita lo qual haja a traure III dels dits rodolins los quals III rodolins sien de continent uberts e los noms daquells sien scrits per lo dit scriva e aquells III sien hauts per elegits en mostaçaf daquell any pero que aquell qui sera stat elet en mostaçaf e haura obtengut lo dit offici de VI anys no puxa esser elet ne anomenat en nombre dels dits VIII: et encontinen dels V rodolins qui romandran en lo dit baci cubert sien per lo dit fadrinet trets dos rodolins e aquells uberts decontinent sien meses en scrit per lo dit scriva e aquestes dues persones sien haudes per elegides en execudor de la dita casa per aquell any pero que aquell qui sera stat elet execudor de la dita casa e haura tengut lo dit offici dels dits VI anys no puxa esser elet ne anomenat en nombre dels dits VIII: et les dites tres et dues persones axi electes sien presentades al senyor rey o en absencia sua al seu batle general per fer los dits mostaçaf et execudor los quals elets et creats per lo dit senyor o batle general sien publicats en lo dit consell de C jurats segons forma acustumada. Entes empero e declarat que si per ventura dels dits V rodolins qui romandran en lo dit baci lavatsne los III per fer lo mostaçaf eren III los dits dos rodolins per fer lo dit execudor e en lo un dels dits rodolins o en abduy eren trobades persones scrites qui fossen heretats o haguessen parts en molins que en aquell cas los dits VIII elegidors degen fer traure del dit baci per lo dit fadrinet de aquells tres rodolins qui seran romasos un o dos rodolins per haver compliment als dits dos qui shauran a elegir per execudor: e si era cas que en tots los dits V rodolins restants dels dits VIII o en quatre daquells eren atrobades scrites persones heretades o havent part en molins que ladonchs sien anomenades altres V o quatre persones per aquells mateixs dells VIII elegidors qui los dits V o quatre haurien anomenats ço es una persona per cascu dels dits elegidors: e en aquell cas los dits V o quatre rodolins sien meses en lo dit baci cubert e sien trets per lo dit fadrinet dos rodolins o un si laltre sera ja atrobat en quo no hage persona heretada o havent part en molins e aquells aytals dos sien presentats al dit senyor rey o a son batle general et apres publicats segons que dessus es ordonat. Item es acordat que los pesadors del dit mostaçaf sien daci avant elets en la forma seguent: ço es que apres aquel dit mostaçaf sera elet et publicat los dits consellers com abans puxen ensemps ab los dejus dits XXX prohomens o la partida daquells dejus ordenada degen et hagen elegir los dits pesadors e que en lurs consciencia et carrech de anima migençant sagrament degen elegir en lo dit offici sino aquell o aquelles millors persones que poran atrobar qui sien de condicio de exercir lo dit offici et que lo senyor rey ne la senyora reyna ne lo mostaçaf ne neguna altra persona no puxen forçar ne induir los dits consellers e altres elegidors de elegir en lo dit offici sino aquell e aquells que segons llur bona conciencia Ius parra esser faedor. Los quals pesadors axi elets ans que usen de llur offici sien tenguts de fer sagrament e homenatge de usar be et Ieyalment en llur offici et no sostenir ni consentir alcuna frau e noresmenys hagen assegurar e dar covinents fermançes de tenir taula e destar a dret als querelants e de fer justicia e esmena de si mateixs en tot ço que seran atrobats delinquidors o malmirents. Item es acordat que tots los altres officis quis solen dar per la ciutat exceptats los dels presents capitols sien fets per los consellers ab prohomens en la forma ja acustumada e que aquells se hagen a elegir lo jorn de sant Thomas apostol o altre dia abans del dit jorn passada la dita festa de sancta Lucia o abans de la dita festa segons que als dits consellers sera be vist esser fahedor e expedient. Item es acordat que en loch del consell qui era dit de XXV sien elets per los consellers cascun any del consell de C jurats CXX persones en nombre de les quals sien les LXXX entre ciutadans et mercaders ço es XL persones de cascuna e les XXXX de les altres condicions o arts daltres persones de la ciutat: les quals CXX persones sien compartides en quatre parts ço es XXX persones ne hage V de cascuna de les condicions dessus dites e los uns XXX qui seran la quarta part dels dits CXX sien triats e elets per servir lo consell quis dehia de XXV per III meses del any e per semblant sien compartits los altres trentanaris de III en III meses lo compartiment dels quals sia fet a coneguda dels dits consellers per ço que algu no sanuig de continuar lo dit consell e aximateix que al cap del any hi haja cabut gran part et la major del consell de C jurats. Item que los dits consellers hagen et deguen fer los affers de la ciutat ab les dites XXX persones o almenys ab XVIII de aquelles ço es VI de cascuna condicio de les III dessus dites encara que tots los dits XXX no hi venguen. Item que los dites XXX persones se hagen appellar cascuna vegada que mester les hauran per consell a tenir et aço per los verguers de la dita ciutat. Item que los consellers de Barchinona en lo començament et creacio de llur offici hagen a fer segrament de appellar et fer appellar tota frau cessant los XXX per los dits verguers missatges per espatxament dels negocis o officis espatxadors per ells ab los dits XXX segons que dessus es dit. Item que Ios dits verguers e missatges hagen a fer sagrament et homenatge en poder del veguer de Barchinona de appellar los dits XXX tota frau cessant cascuna vegada que per los dits consellers lus sera manat: e en cas que los dits verguers e missatges o I dells fossen empatxats per malaltia o per altre accident que aquells qui en loch dell o dells hauran appellar los dits XXX hagen a fer semblant segrament et homenatge en la forma dessus dita. Item que les dites XXX persones hagen a venir al dit consell cascuna vegada que appellats hi seran per lo sagrament que fet hauran. Item que los dits consellers hagen a star a consell de les mes veus de la major partida de aquells qui presents hi seran. Item que si algu o alguns de les dites XXX persones eren morta o mortes o absents per longa absencia o en altre manera empatxat de lonch empatxament en aquell cas los dits consellers pusquen e hagen poder de subrogar en loch de aquell o daquells altre o altres qui sien de semblant condicio que seran los demunt dits los quals hagen a fer e esser en los consells en la forma dessus dita. Pero si los affers eren tals e tant grans que ultra les dites XXX persones hi hagues necessitat de mes gens appellar que ladonchs ab acord dels dits XXX o de la major partida de aquells qui presents hi seran segons dessus es dit los consellers hagen e puxen appellar aquelles persones e en aquell nombre mes abant dels dits XXX que lavors hauran acordat entre tots. Es empero entes que ultra lo dit nombre de XXX los dits consellers tota hora quels apparra puxen appellar en los consells lo advocat et advocats de la ciutat.

- Necnon supplicasse ut preinserta capitula et omnia et singula in eis contenta laudare approbare ratificare et confirmare de nostri solita clemencia dignaremur: nosque dictis supplicationibus inclinati benigne visis et in nostro pleno consilio dictis capitulis recognitis et examinatis considerantes ea fore dicte civitati et rei publice ejusdem proficua: idcirco tenore presentis per nos et omnes heredes et nostros succesores quoscumque dicta capitula et omnia et singula in eis contenta laudamus approbamus ratifficamus et nostre confirmationis presidio roboramus ac etiam predicta vobis concedimus statuimus et volumus ad imperpetuum vim privilegii omnino obtinere: promittentes per nos et nostros succesores in bona fide regia vobis dictis consiliariis et juratis civitatis ejusdem presentibus et futuris in posse notarii et secretarii nostri subscripti tanquam publice persone pro vobis et eis recipienti et stipulanti predicta omnia et singula tenere et observare et teneri et observari facere et non contrafacere vel venire jure aliquo causa vel etiam racione. Mandantes per eandem inclito ac magnifico infanti Jacobo primogenito nostro carissimo et post dies nostros in regnis et terris nostris legitimo succesori nec non procuratori generali et vicesgerenti ejusdem ceterisque officialibus et subditis nostris vel dictorum officialium locatenentibus presentibus et futuris quatenus predicta omnia et singula vim privilegii perpetui concernencia et denotancia teneant et observent ut desuper continetur. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus nostro sigillo majestatis roboratam.
Data et acta in monasterio de Valldonzela XXIII die octobris anno a nativitate Domini millesimo CCCLXXXVII regnique nostri primo. - Franciscus Çacosta. - Sig+num Johannis Dei gratia etc. qui hec concedimus laudamus et firmamus. - Testes qui presentes fuerunt ad predicta sunt Raymundus vicecomes de Roda Eymericus de Scintillis Petrus Dartes Berengarius Dortafano camerlengi Franciscus Daranda promotor milites Petrus Çacosta bajulus Cathalonie generalis Franciscus Çacosta vicecancellarius in Cathalonia et Bernardus de Ponte legum doctores consiliarii dicti domini regis. - Sig+num mei Galcerandi de Ortigiis dicti domini regis prothonotarii regiaque auctoritate notarii publici qui hanc cartam mandato domini regis propter absentiam discreti Bernardi de Jonquerio ipsius domini regis secretarii in posse cujus fuerat firmata scribi feci et cum raso et correcto in lineis III ubi legitur juratorum mustaçaforum et aliorum officialium ipsius civitatis de cetero evitetur fecisse ordinasse et nobis humiliter presentasse certa capitula in scriptis quorum tenor sequitur sub his verbis et in V ubi corrigitur sia de pes de la quarta part de una onza et in XVI ubi scribitur dells se expedivi et clausi. Constat etiam de supraposito in hac mea clausura presentasse. - Dominus rex mandavit michi Bernardo de Jonquerio in cujus posse firmavit.

11 DE NOVIEMBRE.

11 DE NOVIEMBRE.

Deliberación.

Per quant lo dia present per part de la Magestat del Senyor Rey es stat dit e proposat per los magnifichs mossen Rodrigo Vidal prothonotari micer Johan Andreu advocat fiscal e micer Damia de Montserrat doctors en leys al present consell que lo dit Senyor Rey no es content que lo sou donador a la gent a cavall e a peu soldejadora dels diners de la nova exaccio o subvencio sie dat a la casa del General segons es stat deliberat per los deputats e consellers e per les persones a aço eletes per los consells de la Deputacio e de la ciutat ans vol per servey e reputacio de la sua Reyal corona e a be avenir de la cosa publica lo dit sou sie dat a la casa del Racional del seu Reyal palau. Per ço los dits deputats e consell partis del dit consell los dits prothonotari micer Johan Andreu e micer Damia de Montserrat volgueren haver relacio dels dits deputats e persones eletes de les coses com passaven e de les rahons e motius quils havien induits en fer dita deliberacio la qual relacio amplament oyda e informats encara de la pratica observada en consemblants soldejaments e dar de sou axi a gent darmes per terra com per mar les quals a la casa del General se paguaven. Tots los dits deputats e consell concordablament feren delliberacio e conclusio que sie feta embaxada al dit Senyor Rey de sis persones les quals ensemps ab les elegidores per lo consell de la dita ciutat de Barchinona si elegir ne volra expliquen a la sua Excelencia ab les humilitat e subjeccio ques pertany totes les dites rahons e motius e encara la dita pratica observada e que servar se la dita deliberacio es fer lo seu servey e benefici de la cosa publica. E notifiquen a la sua Altesa lo perill en que aquesta fahena sta car si lo consell de la Deputacio e o de la ciutat no fahien conclusio segons la voluntat del dit Senyor Rey en tal cas la cosa restarie embassada e nos porie seguir la exequcio de paguar la dita gent en gran desservey seu e dan de la cosa publica. E a la fi suplicants devotament la sua Excelencia que la dita deliberacio feta per los dits deputats e consellers e persones eletes haje per accepta. Aplicants ab rahonaments aquelles bones e persuasives paraules motius e suplicacions que als embaxadors parra los quals son aquests ço es.
Lo reverend senyor bisbe de Vich.
Micer Johan Çaplana.
Lo senyor comte de Pallars.
Mossen Arnau de Vilademany.
Mossen Jacme Ros conceller en cap de Barchinona.
E mossen Francesch del Bosch sindich de Leyda.

Aprobación posterior de la ciudad.

A XII del dit mes de noembre los honorables consellers e consell de XXXII loaren approvaren e consentiren a la dita delliberacio e elegiren per fer exequtar lo contengut en aquella los seguents ciutadans Jaume Çapila Johan Ros mercaders Luis Gilabert Bernat Oliver artistes Riudor notari Barthomeu Masot specier manestral Anthoni Mayans ferrer Anthoni Avinyo assahonador.

3 DE DICIEMBRE.

3 DE DICIEMBRE.

Deliberaciones.

Proposat en lo present consell que algunes singulars persones obedients a la Magestat del Senyor Rey se dispondrien en fer tres o quatre naus sils era feta alguna subvencio peccuniaria de peccunies del General o de altres fou feta conclusio e deliberacio per tots concordablament que los reverent e honorables mossen lo abbat de Sant Cugat de Valles mossen Antich Ferrer e mossen Jacme Ros comuniquen de aço ab los honorables consols de mar e ab totes altres persones que ben vist lus sie e pratiquen ab les persones que han voluntat de fer les dites naus e tant sobre la fabrica de aquelles e del loch on se feran quant de la subvencio peccuniaria quels semblara se dege fer quant encara de ques paguara e de altres coses quels occorreran circa aço necessaries façen apuntament e aquell refiren com abans poran al present consell.
Item fou feta deliberacio e conclusio que dels dos milia florins en los dies passats deliberats dar a don Johan de Beamunt los bens e drets del qual se ha confischats lo Senyor Rey sie deduida la valor de la bombarda qui era del General appellada Sant Anthonia e de les altres municions del dit General quis son perdudes en Vilafranca de Penedes per causa de la perdicio feta per lo dit don Johan e noresmenys ne sien deduides totes altres quantitats que revera ne mostrara lo dit don Johan degues al dit General e la resta quantesvulle sie fins a compliment dels dits dos milia florins sie liurada al dit Senyor Rey o a qui la sua Altesa volra.
Item que los senyors deputats elegesquen tres persones del present consell qui vegen e regoneguen tres suplicacions lo dia de huy dades al dit consell huna per lo honorable mossen Francesch Torres caveller altra per En Thomas Gayus de la vila de Castello Dempuries e altra de la dona Na Elionor qui primerament fou muller den Nicolau Olomar quondam calderer e se informen de les coses en aquelles contengudes pensen que es fahedor e lur pensament retiren al present consell a les quals coses los dits senyors deputats elegiren los honorables micer Pere Lacera canonge mossen Johan Colom caveller e mossen Francesch del (la e en efecte espill, com una a) Bosch ciuteda de Leyda.

Aprobación posterior del consejo ordinario.

Divendres a VII deembre del any MCCCC sexanta quatra lo consell ordinari loa e aprova les dites delliberacions e a aquelles consenti. Elegint lo dit consell sobre lo fet de les naus les persones seguents ciuteda Johan Ros mercader Bernat Oliver artiste Anthoni Palomeros notari menestral Anthoni Mayans ferrer.
E en lo fet de les tres suplicacions ofertes elegi les persones dejus scrites ço es Bernat Çapila Luis Gilabert consol de la mar Pere Tarafa notari e Anthoni Avinyo assahonador.

8 DE FEBRERO.

8 DE FEBRERO.

Reunidos en la casa de la Diputación los señores Diputados y las personas elegidas por parte de esta y de la ciudad, les fue entregado, por el honorable En Rafael Juliá, el siguiente escrito.

I.

Deman jo Raphel Julia al Principat de Cathalunya per part del qual mossen Pere de Belloch mossen (se lee Authoni) Anthoni Lonch En Pere Julia stant lavors consellers En
Barthomeu Costa e Nanthoni Lombart notari de la casa (de la Diputacio) me prometeren hem donaren paraula degues ab les mies dues gualeres e berganti anar en Portugal per portar la Magestat del Senyor Rey ab les quals galeres munta En Franci Ramis per ambaxador al dit Senyor Rey. E volgueren los sobre dits que per la dita anada jo prestas sagrament e homenatge al dit Principat de Cathalunya de star a ordinacio per la dita materia del dit Franci Ramis lo qual sagrament jo liberament presti al dit Principat aço perquen stigues ab lanimo per reposat. E parti de la plage (playa; platja) de Barchinona a XXX del mes de octubre e son arribats an Barchinona ab lo dit Senyor Rey a XXI del mes de janer que son dos mesos XXIII jorns çensa que apres les dites galeres son stades vengudes son stades continuament e stan a tota ordinacio del Principat. E la una de les quals galeres es apres de la dita venguda anada de ordinacio
del dit Principat per lavar e aportar labat de Montserrat. E munten los dits tres mesos a raho de CCCC lliures per galera axi com primer jo comptava que son …. II M CCCC lliures.

II.

Item demana lo dit Raphel Julia que ha hagut lexar en Santa Maria del Porto en Castella D quintars de pa e les coses seguents. Aço per tant com lo dit Senyor havent deliberat de present muntar e partir fonch deliberat lexar quant ere en terre per fer nostre bon viatge que valia los dits D quintars …. CCCLXXV lliures.

III.

Item mes que per la dita causa de la dita prompte anada lexi en terre en Santa Maria del Porto En Jutglar per comprar algunes coses necessaries per galera CL dobles e C crusados que valen …. CCXXV lliures.

IIII.

Item una anchora.
Item un tonell doli.
Item IIII^e tonells de vi.
Item IIII botes de vinagre.
Item IIII dozenes de lances de peres.
Item dos caps plans.
Item dues gumenes.
Item XX quintars de seu. (segó, segò, pera fer pa de segó)
Valen les dites coses …. CCL lliures.

V.

Item demana lo dit Raphel Julia al dit Principat que vulla haver sguart als grans perills que lo dit Raphel Julia ha passats en lo dit viatge cuydantse perdre en la costa de Castella donant a trevers ab la una galera de la qual perde lo palament los placia vuyllen fer aquella gracia e smena que condigna al servey fet los aparegua.

VI.

Item demana que ha perdut en lo dit viatge hun berguanti ab XVII homens qui nagaren lo que conexeran.

VII.

Item demana lo dit Raphel Julia li fonch promes degues nos dar XXX companyons mes avant daquella que ordinariament aportava lo sou dels quals me fonch ja paguat per dos mesos ab la macio restant esser satisfet per XXIII jorns que a raho de IIII florins lo mes son .... XXXXVIIII lliures.

VIII.

Item per la macio dels dits XXX companyons a raho de X diners lo jorn son …. XXX lliures.
(página 18 del pdf ilegible, 12 del libro en papel)

per los dits dos mesos axi en panatica com en diners o altres coses. Exceptat ço que li fou dat per los homens de cap que de mes de lacustamat havie portar ab quascuna de les dites galees per fer lo dit viatge. E aximateix excetades aquelles XXXX o L lliures que foren dades al dit Julia per confits sera gingebre vert polvora de duch e altres menuderies que sen porta per servey del dit Senyor Rey.
En les coses contengudes al segon e terç capitols posaren scilenci com aquelles que no procehien de justicia segons a tots fou vist.
Quant al fet de la anchora tonell doli IIII tonells de vi IIII botes de vinagre IIII dotzenes de lances de peres dos caps plans dues gumenes e XX quintars de seu dixeren concordablament ques deu sobreseure quant a aço fins tant lo dit Jutglar sie tornat e llavors aquell oyt sera pensat que es fahedor.
Al V capitol dixeren que lur potestat no se sten a remunerar e per conseguent noy podien provehir.
Al VI capitol dixeren que no fou concordat anas berganti al dit viatge e si anat ni ha ere armat de la gent de les galees per les quals se pague lo sou e per ço no li taxaren res per lo dit berganti.
Quant al VIIe e VIIIe capitols deliberaren que sien pagades al dit Julia les dues quantitats en aquells scrites prenents suma de LXXVIIII lliures X sous per sou e messio dels dits homens de cap per XXIII jorns que han servit mes dels dos mesos per los quals ja foren
paguats com les dites galees foren expedites.

Aprobación posterior de la ciudad.

A X de febrer del any Mil CCCCLXIIII los honorables consellers e consell de XXXII e XVI loaren e approvaren les dites coses delliberades per les persones a qui aquelles eren remeses ey consentiren.

LXXXVIII. Reg. n. 1895, fol. 116. 25 nov. 1388. Juan I, Monzón

LXXXVIII. Reg. n. 1895, fol. 116. 25 nov. 1388.

Pateat universis quod nos Johannes Dei gracia etc. licet ad omnium fidelium et dilectorum nostrorum favoribus debitis prosequenda commoda et honores munificencie nostre liberalitas quadam generalitate sit habilis illis tamen quadam specialitate fit debitrix quos utilia et continuata obsequia graciis et favoribus apud culmen regium nostrum dignos reddunt utique et acceptos. Ad memoriam igitur reducentes nos annus est lapsus seu circa ad humilem et ingentem supplicacionem nostrorum dilectorum consiliariorum et proborum hominum civitatis Barchinone nonnulla capitula ordinacionem consiliariorum et aliorum officialium per vos eligendorum utilitatem rei publice civitatis prefate concernencia laudasse approbasse confirmasse et ratificasse prout in quodam privilegio per nos vobis concesso dato die XXIII mensis octobris anni MCCCLXXXVII infra monasterium de Valdonzella et clauso per fidelem consiliarium et prothonotarium nostrum Galcerandum de Ortigiis seriosius continetur: nunc autem per nuncios civitatis predicte ad curias generales Montissoni celebrandas vestri ex parte destinatos pro utilitate declaracione et confirmacione premissorum capitulorum comparentes nonnulla capitula nobis oblata fuisse denique et ostensa tenoris et continencie subsequentis.

Confirmacio feta per lo senyor rey dels capitols novellament ordonats per la ciutat de Barchinona e consell de aquella sobre la eleccio dels V consellers que la dita ciutat per privilegi ha acostumat de elegir cascun any en la festa de sant Andreu en e sobre lo regiment de la dita ciutat. Per ço com experiencia de fet monstra dels actes fets lur efficacia e virtut e per experiencia se sia clarament atrobat en la ciutat de Barchinona e en lo concell de cent jurats de aquella que la ordinacio en lany passat feta per lo consell de la dita ciutat e confirmada per lo senyor rey no es expedient ne profitosa en la forma que jau a la dita ciutat: per ço la dita ciutat e consell daquella compreses clarament los dits defalliments volent obviar a aquells et provehir de remey covinent ordona los capitols seguents sobre la forma de la eleccio de la consellaria e dels officials qui regexen los officis de mostaçaf e de la administracio de la casa del pes de la dita ciutat e supplica humilment al senyor rey que sia sa merce los dits capitols segons lur seria e tenor loar approbar e confirmar e en aquells interposar sa auctoritat e decret. Es conclos quel nombre de les persones a qui seran dats los rodolins sien XXIIII solament ço es VIII de cascun estament com no sia expedient que a tots aquells qui son en lo consell lo dia de sant Andreu sien dats rodolins car pot caure la eleccio en persones ineptes: les quals XXIIII persones es conclos que sien preses triades e elegides de totes aquelles qui seran en lo dit consell lo dit dia de sant Andreu en la forma seguent. Ço es quels ciutadans honrats ans de totes coses elegesquen VIII dels mercaders e apres que per la part dels dits mercaders sien elegits VIII dels ciutadans honrats e puys quels notaris especiers o aquells qui siuran en los escons qui son en la part dels mercaders elegesquen IIII dels manestrals qui sian de la part dels dits ciutadans honrats e subseguentment quels menestrals qui siuran en los escons de la part dels dits ciutadans honrats elegesquen IIII dels notaris e especiers o altres qui siuran en los escons de la part dels mercaders e que cascuns se esforcen de elegir com millors e pus enteses persones poran: e que mentre la una eleccio se fara nos procehesca en laltre mas fet per los primers eleccio ço es per los ciutadans honrats que elegesquen los segons ço es los mercaders e puys los tercers e los quarts qui son menestrals segons lorde dessus posat. E feta la eleccio dels dits XXIIII segons que dit es quels damunt dits se hagen a apartar en quatre parts ço es los VIII ciutadans honrats a una part e los VIII mercaders a laltre e los IIII de part dels notaris e speciers a laltre e los IIII menestrals de la part dels ciutadans honrats a laltre: e aço fet als dits VIII ciutadans honrats sien donats VIII rodolins eguals en forma e pes de cera ço es cascun I lo qual sia pres e tret per un infant de un baci ple daygua qui sia cubert en los quals VIII rodolins ne haje IV on haja en cascun un albera de pergami on sia escrit aquest nom elegidor e aquells a qui per lur sort vendra rodoli ab albara sien elegidors e per semblant manera sien dats VIII rodolins als VIII mercaders elegits e aquells IIII qui hauran rodoli ab albara sien elegidors e per semblant manera sien donats IIII rodolins als quatre elegits dels escons dels notaris e especiers en los quals IIII rodolins haja dos ab semblant albera com dessus es dit e aquells dos a qui vendran los rodolins ab albarans sien elegidors e aximateix sien dats IIII redolins als IIII menestrals en los dos dels quals rodolins haje semblants albarans e aquells dos a qui vendran los dits dos rodolins ab los albarans sien elegidors dels consellers del any subseguen. E hauts los dits XII elegidors per sort en la forma dessus dita apartarse han ab lo notari del consell en lo arxiu fet primerament per ells en lo consell de C jurats lo sagrament acustumat e tots XII o la major partida dells absent lo dit notari nomenaran III persones qui a lur coneguda sien bones e aptes per esser conseller en cap e lo notari appellat puys per ells scriura aquelles tres persones: e aço fet los dits XII tantost elegiran un prohom de si mateixs ço es aquell que Deus los administrara e lo dit prohom elegit en presencia de tots los XI sos companyons jur que de paraula o de continença no induesca los altres companyons seus o algun daquells de donar sa veu a certa persona ans haja a callar e star segur en sos continents dementre se fara la nominacio seguent: e tantost aço fet lo dit prohom elegit ensemps ab lo notari vagensen vers la lotja de la casa del consell e con seran a la porta del arxiu qui passa en lo verger daqui appellen un dels X elegidors qui seran romasos en lo arxiu e aquell appellat en presencia dels dits prohom e notari dins la dita lotja anomenen en conseller en cap un daquells tres qui per tots eren elegits en conseller en cap per aquell any lo qual vot de continent lo dit notari meta en scrit: e aquell qui haura dat son vot no torn a sos companyons ans sen pas en la casa del consell qui vuy se diu de XXX e apres los dits prohom e notari vinent ensemps a la dita porta del arxiu hajenne appellar altre de aquells qui son romases en lo dit arxiu e en presencia dels dits prohom e notari anomen aquell qui vijares II sera dels dits III per esser conseller en cap aquell any lo qual vot axi mateix lo dit notari scriva: e no torn aquell qui haura dat son vot a sos companyons qui seran romases en lo arxiu ans sen pas en la casa del consell demunt dita de XXX e axi sia fet de tots los altres de un a un qui seran romases en lo arxiu. E com tots hauran dats lurs vots vegen los dits prohom e notari qual dels dits III hauran mes veus e aquell qui mes veus haura sia escrit per lo dit notari per conseller en cap daquell any: e de continen los dits prohom e notari manifesten a tots los dits XI elegidors lo nom de aquell qui haura les meus veus. Pero si sesdevenia que dos dels dits III hagessen paritat de veus ço es que la un hagues V veus e laltre altres V e lo tercer una veu o en altre manera que sesdevengues paritat de veus que en aquell cas lo dit prohom qui sera stat ab lo dit notari ladonchs haja a donar la sua veu a la un daquells qui haura paritat de veus a aquell empero dels dits II qui mils II dictam sa consciencia e aquell sia haut per conseller en cap: e lo dit seu vot do lo dit prohom aximatex en secret present solament lo notari. E guardse be lo notari que con scriura lo vot dels elegidors no puxen los dits elegidors legir ne veurer lo un lo vot del altre: e en la forma dessus dita sia per los dits XII elegidors procehit en la eleccio del segon conseller e del tercer e del quart e del quint. E jatsia per la forma ja ordonada fossen tenguts los elegidors tots anys elegir en consellers III novicis ara en lo esdevenidor no sien tenguts de necessitat metre sino un novici: pero sils era viyares fos expedient de mes puxen metre fins a tres e no pus: e aquell qui sera stat conseller en qualque grau se vulla haja a vagar de esser conseller dos anys e aquells finits puxe esser tornat en conseller. Item quel prohom del qual damunt es feta mencio no haja veu en la eleccio sino en cas de paritat de veus axi com dessus es dit e lavors no pusca dar sa veu sino a la un daquells dos qui seran pars en veus. Item quel dia de santa Lucia sien elets en consell de C jurats XII persones en la forma damunt contenguda en la eleccio dels consellers los quals sien elegidors dels officis de mostaçaf e del execudor de la casa del pes los quals officis aquell jorn se fan: e lur manera e eleccio sia tal que tots ensemps concordablament o a les meus veus fet abans per ells sagrament devant lo concell elegesquen de lur bona testa sens tota sort lo nombre de les persones que per cascun dels officis en lo dit jorn fahedors hauran elegir.

- Nobis humiliter supplicando quod dicta capitula et contenta in eis laudare approbare et confirmare de nostra solita clemencia dignaremur nos dictis supplicationibus inclinati benigne comodumque ac utilitatem civitatis prefate omnimode affectantes concernentesque dicta capitula et contenta in eis prefate civitati fore utilia ac etiam opportuna: tenore presentis nostri privilegii per V annos proxime et continue secuturos ac postea ad nostre regie dignitatis beneplacitum duraturi predicta capitula et contenta in eis laudamus approbamus ratifficamus et nostre confirmacionis presidio roboramus: et casu quo elapsis dictis V annis tempore dicti beneplaciti nostri durante dicta capitula voluerimus revocare volumus et presentis serie consentimus ac mandamus quod privilegium et capitula ante presentem concessionem super dicta ordinacione prefate civitatis facta in ejus valore ac robore permaneant presenti privilegio in aliquo non obstante. Mandantes per eandem universis et singulis officialibus et subditis nostris presentibus et futuris vel dictorum officialium locatenentibus quatenus presens nostrum privilegium et in eo contenta firmiter teneant pariter et observent et inviolabiliter observari faciant et in aliquo non contraveniant nec aliquem contravenire permittant aliqua racione. In cujus rei testimonium presentem fieri et sigillo nostro pendenti jussimus comuniri.
Data in Montesono die XXV novembris anno a nativitate Domini MCCCLXXXVIII regnique nostri secundo. - Sig+num Johannis Dei gratia etc. - Rex Johannes. - Testes sunt infans Martinus dux Montisalbi Garcias archiepiscopus Cesarauguste Gastonus de Montechateno Antonius de Vilariacuto Eximinus Petri de Arenosio milites.

lxxxix-reg-n1895-fol-158-4-feb-1389

Colección Documentos Corona Aragón, tomo III, parte 11

Sesión del día 25. 

Fue leída en ella la siguiente carta:

Núm. 400. Tom. 21. Fol. 1858.

Als reverents nobles honorables et molt cars amichs del
parlament de Cathalunya. - Reverents nobles et honorables et molt
cars amichs: de vostra gran saviesa havem reebuda una letra contenent
en aquella alguna favor de mossen Francesch de Vilamari: a queus
responem que per amor et contemplacio de les vostres grans savieses
nos havem alleujat aquell segons vos deu haver recitat lonrat
et amat mossen Dalmau Çacirera e que ha aconseguit assats
gran favor: perqueus pregam que dels als quens fets
a saber en la dita vostra letra nos hajats a present
per scusat. E confiats de nos perque nosaltres hi farem
mes que persones qui visquen: pregantsvos molt
affectuosament que nostra justicia quins es stada tant
retardada migançant vostra diligencia prestament sia
divulgada. Dada en Balaguer sots nostre segell
secret a vint de juny del any mil et cuatre cents et
dotze. - Jacme Darago. - Jayme.

Tratóse además de algunos bandos de Cataluña, de ciertas cantidades que se reclamaban al parlamento, y de los negocios de Sicilia.

Sesión del día 27.

Reunióse el parlamento; pero el acta de este día está mutilada en el proceso, y no puede saberse en
qué se ocupó la sesión.

Sesión del día 28.

Después de haberse dado audiencia a Guillermo Gavella, embajador que había llegado de Sicilia, y de haberse presentado el gobernador de Cataluña para protestar contra la traslación del parlamento a la villa de Montblanch; se dió cuenta de la carta que sigue: 

Núm. 401. Tom. 21. Fol. 1896.

Als molt reverends egregis nobles et honorables senyors lo parlament general del
principat de Cathalunya. - Molt reverends egregis nobles et
honorables senyors: per vostra gran alegria et consolacio vos
certificam que huy per lo mati en aquesta hora per
gracia de nostre Senyor Deu et a lahor sua havem per
justicia publicat et manifestat ab gran solempnitat lo
molt alt excellent princep et senyor lo
senyor don Ferrando infant de Castella esser
verdader rey Darago et a ell axi com a verdader
rey et senyor deure esser fet et prestat per
tots los sotsmesos a la real corona Darago lo
deute de fealtat. E placiaus senyors ab
professons oracions et altres devotes et piadoses obres
retre gracies a nostre Senyor Deu de la gran et
inextimable gracie
que ha feta et fa a tots los regnes et
terres sotsmesos a la dita real corona: al qual placia
conservar et prosperar lo dit molt alt senyor rey
benaventuradament per molts anys a servey seu et a profit et a
bon stament de la cosa publica de tots sos regnes
et terres. Scrita en lo castell de Casp
sots lo segell del molt reverent senyor archabisbe de Terragona hora de tercia a XXVIII de juny lany
mil quatrecents et dotze. - Les nou persones deputades
a investigar et publicar nostre rey et senyor
per justicia apparellades a vostra honor. - Per aquesta raho
molt reverents egregis nobles et honorables senyors enviam a
vosaltres lo honorable mossen Melchior de Gualbes qui açous dira pus stes.

Sobre el contenido de cuya carta se espresa luego el acta en estos términos:

Núm. 402. Tom. 21. Fol. 1898

Qua quidem litera lecta et audita nedum semel immo etiam bis fuit vocata magna letitia inter omnes ibidem presentes de tanta gratia in dicta litera contenta reddentes unusquisque inhibi presens laudes uberrimas altissimo Creatori cui placuit sua infinita clementia plebem suam benignissime visitare.
- Et incontinenti reverendus episcopus Gerunde
de ordinatione dicti parlamenti super modo publicandi dominum
regem et an fuerit publicatum per omnes novem personas
in concordia vel ne verbo interrogavit dictum honorabilem Melchiorem
de Gualbes. - Quiquidem honorabilis Melchior de Gualbis verbo
fecit relationem de cerimoniis factis per dictas novem personas valde
honorifice ornate et ordinate in publicatione dicti domini regis
premissis missa sermone et aliis verbis dicto negotio publicationis
decentibus et habilibus. Et quod omnes dicte novem persone in magna
et jocunda concordia publicarunt primo ad partem die sabbati proxime
preterita dictum dominum regem et de illa publicatione fecerant fieri
publicum instrumentum vocato ipso et quibusdam aliis pro testibus:
quam publicationem mandarunt et medio juramento dictos testes astrinxerunt quod nemini publicarent donec per ipsos novem
cerimoniose juxta eorum ordinationem notifficaretur omnibus regnis et
terris patule et coram omni populo prout fuit notifficatum et
intimatum die presenti cum tanta jocunditate fraternitate et letitia
quibus dici posset. - Et tunc dictus reverendus dominus episcopus Gerunde ordinatione parlamenti illis melioribus verbis quo potuit
dixit dicto honorabili Melchiori de Gualbis quod bene venisset cum
tanta bona nova sive novella tante gratie die presenti
divulgate. Et quod contemplatione laborum per eum sustentorum in
portando dictam magne jocunditatis et letitie novam seu domini regis
publicationem haberet se taliter versus ipsum quod habebitur
respectus debitus pro satisfaciendo suos labores quod contentabitur
rationabiliter consideratis omnibus supradictis. - Et continuo jussit
ipsam literam in processo parlamenti inseri et continuari de
traditione et presentatione ejusdem per dictum honorabilem Melchiorem
de Gualbis facta si opus fuerit etinde per dictum parlamentum seu
quemcumque singularem ipsius aut alium quemlibet fuerit requisitum
fieri et tradi unum et plura publicum seu publica instrumenta. - Et
nichilominus dictum parlamentum mandavit omnes literas fieri et
expediri intimatorias predictorum prelatis capitulis universitatibus
collegiis et personis infrascriptis. - Et hiis peractis recedentes a
dicta domo capituli magnam letitiam demostrando et reddentes gratias
altissimo Creatori decantando Te Deum laudamus quasi omnes de dicto
parlamento accesserunt ad ecclesiam et inibi porrexerunt et
profunderunt plurimas orationes ad dominum nostrum Jesum Christum
qui sua infinita clementia nobis usque nunc acefalis caput imponere
est dignatus quo corpus misticum regnorum et terrarum suarum
regatur et gubernetur servitio suo sancto per tempora
longiora.

Fue después leída en la misma sesión la otra carta que sigue:

Núm. 403. Tom. 21. Fol. 1901.

Al molt reverend pare en Christ lo bisbe de Vich.
- Molt reverent pare en Christ: a Deus tot poderos qui per sa infinida clemencia lo temps en que erem posats tempestuos et
obscur ha reposat et conduit en claredat
manifesta donam gracies et bendicions. Ja sabets
com apres la dolorosa mort del molt excellent senyor en Marti
rey Darago de gloriosa memoria los regnes et
terres subjectes a la corona real Darago destituhits
de indubitat rey et senyor ab quantes
perplexitats inconvenients sinistres et perills han treballat en
saber et conexer aquell qui es justicia
mijançant de tots rey princep et senyor:
e creem no ignorets la miraculosa concordia de la
eleccio de les nou persones de gran dignitat profunditat de sciencia
auctoritat et devocio singular en que per operacio
divinal som venguts les quals per justicia segons Deus
et lurs bones consciencies coneguessen et
publicassen nostre verdader rey princep et
senyor: don ses seguit que oits per
aquelles a ple tots los competidors de la dita real
corona ab gran auctoritat justicia et
puritat en tots lurs drets segons la arduitat de tan alt
misteri requiria per laor et gloria del sobiran
Rey dels reys font
de veritat et justicia les dites nou persones vuy set
hores passat mig jorn nos han intimada per lur
letra scrita en lo castell de Casp lo
dia present hora de tercia la benaventurada publicacio que han
feta per justicia del molt excellent princep et
senyor don Ferrando infant de Castella qui es nostre
verdader rey et senyor. O publicacio de gran fidelitat
longament desijada: o intimacio de trascendent alegria
et consolacio: o repos singular de la cosa publica: o salut de
fedelitat et naturalesa: lengues ni scriptura
no basten a manifestar tanta gracia reebuda: la qual molt
reverend pare en Christ axi com a membre natural de la dita
cosa publica vos intimam et nottifficam
pregantvos cordialment que decontinent com la present
letra de inextimable jocunditat vos sera
presentada recorrent per devotes oracions al sobiran Rey
del cel façats celebrar per aqueixa ciutat festa per
tres dies continuus ab grans et solempnes
professons et de nits grans alimares etc.
tocaments de senys et altres coses denotants
plenitut de gran alegria. E tingaus molt reverent pare
en Christ Lesperit sant en sa guarda. Dada en
Tortosa sots lo segell del reverent bisbe de Gerona
a XXVIII dies de juny del any mil et quatrecents et
dotze. - Lo parlament general del principat de Cathalunya a
vostra honor apparellat.

En los mismos términos se escribió también a los demás prelados, nobles y universidades de Cataluña.

Sesión del día 29.

Se recibió y se dió cuenta de la siguiente carta:

Núm. 404. Tom. 21. Fol. 1911.

Als molt reverents nobles et honorables senyors los del parlament general del principat de Catalunya ajustat en Tortosa.
- Molt reverents nobles et honorables senyors: a vostres paternitats
nobleses et honorables saviesas notifficam com apres
partim de vosaltres continuant nostre cami ab petites jornades
per ço quel senyor comte de Cardona fos
attes et que ab ell ensemps tots
entrassem en aquesta vila de Casp ses seguit que
disabte per lo mati prop passat fom en
la vila de Maella ab intencio que aqui sperassem
lo dit senyor comte tro fos vengut o fossem
certifficats dell que no podia venir: mas informats
certament que la publicacio de aquell qui es nostre rey
et senyor se faria huy dimarts et pensant
quel temps era tant curt que si mes laguiassem no
haguerem temps a exequir les coses en les instruccions
et memorials per vosaltres a nos liurats
contengudes: deliberam quel digmenge per lo
mati entrassem en esta vila. Et apres lo
depres dinar fom ab les nou persones et
presentantlos la letra de creença et per nosaltres
premeses degudes salutacions et scusada la tarda del
senyor comte de Cardona los explicam com aqueix
parlament trametia nosaltres per hoir la declaracio ab
la ajuda de Deu per ells per justicia et concordablament
fehedora e que tal era vostra sperança attesa
lur gran saviesa sciencia et consciencia et gran fama:
e per ço com vosaltres voliets saber si ells
havien haguda alguna impressio ne temor e
si franchament quiscuns podien dir lur oppinio
de part vostra los pregarem que daço nos
volguessen certifficar si ells tots serien concordants en una
oppinio sobre la dita publicacio. E feta la dita proposicio et
explicacio appartantse un poch nos respongueren
que ells havien gran plaer de nostra venguda car ells
entenien a publicar huy que es dimars et axi
que nostra venguda era stada ben necessaria et que
stava en veritat que ells tots temps eren stats quitis
et sens tota por de impressio en lurs franchs
et deliures coratges et que segons Deu et
justicia ells publicarien qui es verdader rey et senyor e
tots serien en una oppinio. Nols era licit explicarne
mes tro a la jornada ques faria la dita publicacio et
que lavors ho poriem veure et saber: et que
speraven en nostre Senyor que iria en tal manera que
seria plaent a Deu et profitosa a tots los pobles sotsmesos
a la corona real Darago et tots ne serien ben
contents. E apres hauda aquesta resposta appartamnos
ab los tres de Cathalunya et donamlos la
letra de crehença que vosaltres senyors los
trametiets: et explicamlos com en lo tretze
capitol dels capitols fermats en Alcanyiç se
contenie que ells haguessen carrech de fer jurar
privilegis libertats et altres coses expedients al ben
de la cosa publica e com aquel acte fos comu de tota la
condicio militar et en les nou persones noy hagues algun de
lur condicio: per ço paria a nosaltres fos
rahonablement que ells plagues no sentrametessen daço
et si entremetre sen volien que era intencio
vostra que alguns de la dita condicio militar fossen elets qui
ab ells ensemps hi entenguessen. La lur resposta
molt reverents nobles et honorables senyors fon que
durant lo temps de la conexença daquell qui
es nostre vertader rey et senyor ells stats
eran occupats per aquella que no havien pogut entendre
en altre et per conseguent en les coses contengudes
en lo dit XIII capitol no havien res procehit ni
entenien daci avant procehir ne entendrer
car feta aquesta benaventurada publicacio tot lur poder
era extinct. Perque veents lur clara intencio et
resposta no curam presentar la letra qui sobre aço
se dreçava a tots los nou ne parlar ab
los restants dels dits nou. Apres senyors nobles et
honorables ses seguit que huy dada de la present
bon mati les dites nou persones acompanyades de molts portes
et molta gent darmes ab grans cerimonies et fort
honorablament sen devallaren del castell et muntaren en
un gran cadafal quells hagueren parat be et
solempnement empaliat et
aquí hagueren parat un solempne altar en lo
qual lo senyor bisbe Doscha revestit solempnament
et pontiffical dix missa cantada et apres
sermona lo honorable religios mestre
Vicent Ferrer et en lo dit sermo publica per
nostre verdader rey et senyor lo molt alt senyor
infant de Castella e legi una carta la
qual es subsignada de la ma propria de cascuna
de les dites nou persones et
segellada ab lurs segells pendents et
subscripta de ma de VI notaris qui son entrevenguts
en lurs afers la qual contenia la dita publicacio: et
decontinent fon cantat alta veu Te Deum laudamus
et dites moltes et diverses oracions apropriades
al dit fet tocades campanes sonades trompes et altres
diverses instruments et fon alsada una gran
bandera real et apres moltes altres et
muntades ab gran solempnitat en la sumitat del castell
et sobre la sglesia et torres del mur foren
desparades bombardes et fetes moltes et
diverses altres solempnitats: e durant los dits actes
los capitans staven en
la plaça ben amarinats ab tota lur gent e los
murs be stablits. Ab totes aquestes solempnitats
et moltes altres les quals vostres paternitats nobles et
honorables savieses sabran pus specificadament per
avant fon publicat quel dit senyor es nostre verdader
rey et senyor et que aquell erem tenguts de
nostra feeltat et respondreli de tots drets et
subjeccions de que som tenguts a nostre verdader rey et
senyor: placia a aquell qui viu et regne eternalment
lo faça regir et governar en tal guisa que per son
benaventurat regiment merescha viure et
regnar longament a creximent et honor et
alxalçament de la corona real Darago et a
profit et augmentacio dels pobles que comenats
li son. Et per tal molt reverents nobles et honorables
senyors com aquest acte es convencional et de tan gran
auctoritat e majorment com a vosaltres ha plagut de donar
carrech a nosaltres ambaxadors vostres que la present letra
fos sotsignada de nostres propries mans perque li puxa
eser dada la fe deguda: havem deliberat de no comanar
la present a correu ans per auctoritat del negoci quiu
requer havem comanada la letra present a mossen
Esquerrer per lo qual vos sera liurada et
no en menor espay et temps que fora per un
correu. Placia a vostres reverencies nobleses et honorables
savieses ço que plaent los sia.
Scrita en la vila de Casp dimarts la novena hora
a XXVIII de juny sotscrita de nostres propries mans et
sagellada ab lo segell del reverent bisbe Durgell. - Vench lo senyor comte de Cardona huy hora de prima ans que començassen loffici. -
Ego Galcerandus episcopus Urgellensis. - Ego Franciscus episcopus Barchinone. - Johan comte de Cardona. - Ego Johanes Dezpla. - Johan de Lopia senyor de Bages. - Pere Grimau.

Sesión del día 30.

Se acordó dar una gratificación de seiscientos
florines a Melchor de Gualbes, y otra de cuatrocientos a Berenguer
Esquerrer, por haber sido los que trajeron de Caspe la noticia de la
elección de don Fernando.

Sesión del día 1 de julio.

Habiendo comparecido Bonanato Pere, recién llegado de
Caspe, presentó para que fuese leída copia de la sentencia con que
los nueve compromisarios habían adjudicado la corona de Aragón
a don Fernando de Antequera. Tratóse después y fue acordado
el pago de algunos sueldos y de otras cantidades que se habían
gastado por cuenta del parlamento.

Sesión del día 2.

Despacháronse primeramente las credenciales para los embajadores que debían ir a felicitar a don Fernando; y luego se dio cuenta de las cartas que siguen:

Núm. 405. Tom. 21. Fol. 1935.

Als molt reverents nobles et
honorables senyors los del parlament general del principat de
Cathalunya ajustat en Tortosa. - Molt reverents nobles
et honorables
senyors: jaus havem certifficats de la gloriosa
declaracio la qual dimarts prop passat fon feta de
nostre verdader rey et senyor: e araus
certifficam que ab consell et deliberacio
de les nou persones et encara de alguns embaxadors del dit
senyor nos apparellam de partir daci per anar
a la ciutat de Darocha la qual es pus avinent
per sperar nostres companyons et anar fer
reverencia al dit senyor rey lo qual segons
sentiment que havem dels seus missatgers qui son a Ixar
se acosta la frontera Darago vers
aquelles partides. Perqueus placia senyors deliurar et
fer al pus prest que puxen. E sia la
sancta Trinitat molt reverents nobles et honorables senyors
bona guarda de vosaltres. Scrita en la vila de Casp
a XXX de juny. - E placieus molt reverents nobles et
honorables senyors de fer liurar adaqueixs senyors qui
deuen venir diners per bestraure e a correus et
altres coses necessaries et axi mateix aço
quins es degut de nostre salari en guisa que siam
agualats ab aqueixs senyors del temps que havem
stat ans de lur partida. - Los vostres
ambaxadors a oir la publicacio del senyor rey et
fer reverencia a aquell prests a vostra honor.

 

Núm. 406. Tom. 21. Fol. 1936.

Als molt reverents noble et gran baro et honorables senyors los embaxadors del principat de Cathalunya. - Molt reverents noble et gran baro et honorables senyors: vostra letra havem reebuda scrita en Casp a XXX de juny prop passat
continent que ab
consell et declaracio de les nou persones et encara de
alguns ambaxadors del senyor rey vos apparellats
de partir per anar a Darocha per ço com es pus
avinent a continuar vostre cami al dit senyor lo qual segons
avets sentiment se acosta a la frontera Darago:
perque deguessem desempachar vostres coambaxadors: part
aço queus deguessem trametre diners de vostre salari
segons lo temps queus havem egullats ab
los dits vostres coambaxadors. A la qual letra vos
responem que mijançant la direccio divinal vostres
coambaxadors partiran daquesta ciutat diluns prop
vinent et faran la via Dalcayiç: hauriem per propri et
aquesta es nostra intencio que considerada la solemnitat de la
ambaxada et altres deguts sguarts majorment que
hauriets millor spay
de praticar dels afers que en la dita vila de Alcayç
vos trobassets ensemps et daqui
per petites jornades compartir vostres aleujaments per haver
millor dreça de posades de manera que tots plegats entrassets
et daqui
continuassets vostre cami vers la hon sabrets
sera lo dit senyor rey. Tant com toque lo
eguallament de vostre salari et els diners que
demanats per correus haurets bon recapte. Et
tengaus molt reverents nobles et honorables senyors Lesperit
sant en sa guarda. Dada en Tortosa sots
lo segell del reverent mossenyer labat de
Muntserrat a dos dies de juliol del any mil quatrecents
et dotze. - Lo parlament general del principat de
Cathalunya apparellat a vostra honor.

Por la tarde del
mismo día volvió a reunirse el parlamento, y en dicha junta se
despidieron el obispo de Gerona y Francisco de Sanceloni, que eran
otros de los embajadores destinados para ir a felicitar al nuevo rey.

Sesión del día 4.

Después de haberse acordado el
pago de varias cantidades, algunas de ellas en recompensa de los
buenos servicios prestados por diversas personas durante el
interregno, se dió cuenta de la carta que sigue:

Núm. 407. Tom. 21. Fol. 1942.

Als molt reverents nobles e honorables
senyors los diputats del general de Cathalunya et
sis persones a ells adjunctes. - Molt reverents nobles et
honorables senyors: be crehem havets a memoria que
entre los altres motius et sguarts perque fon
feta la adjunccio de vosaltres sis foren
que vosaltres
tots ensemps fahent un cor et sforç
ab curosa vigilancia entenessets en haver et
recobrar grans quantitats de monedes degudes al dit general
per raho de les compres dels arrendaments de aquell o
per qualsevol altra raho et manera et que ab
deguda e pertinent informacio treballassets et
metessets les mans en moltes inmoderades scuses et
gracioses et altres coses tocant interes del dit general
que indegudament se eren fetes en temps passat segons se
diu per los deputats et que per millor
introduccio et exequcio de les dites coses faessets
ab gran diligencia regonexer tots los temps de
la dita deputacio: e jatsia cregats saber les
dites et altres coses conservades a utilitat del dit general
hajats fet vostre dever empero veents
aquestes coses axi necessaries et profitoses al dit
general en lespatxament de les quals tota dilacio es
nociva e aço hauran molt a cor per sguart de les grans
et excessives despeses que enguany se son fetes segons
sabets: pregamvos eus encarregam que ab
gran solempnitat continuant vostra bona diligencia entenets
et entendre farets en recobrar los dits deutes
et regoneiximents de comptes et informarnos dels
abusos et frivoles gracies axi per processes
et altres coses segons dit es afers com encara fahedors
fetes dels bens del dit general ponits et
castigats et punir et castigar fahents
tots aquells que culpables trobarets segons justicia et
raho en tals coses ordonen et volen. Part aço
senyors havem deliberat et ordonat que per vosaltres en
nom de aquest parlament de la benaventurada publicacio de
nostre rey et senyor sien fetes moltes letres
segellades ab lo segell de la diputacio
quis dreçen als governador et jurats de la
ciutat de Malorques governador et jurats de Menorques
governador et consellers de Eviça fahentslos en
aquelles letres mencio que ells intimen la dita publicacio de
trancendent jocunditat et repos a les altres viles et
lochs de lurs governacio: et axi mateix als
veguer et consellers de castell de Caller et als
governador et consellers de la vila del Alguer et
daltra part algunes letres singulars axi com als
molt nobles lo comte de Quirra lo marques Doristany et
mossenyer Nicholoso Doria et adaltres senyors
memorials queus trametem dins la present interclusos
paraules consolatories et de gran edificacio de la sobirana
gracia que nostre Senyor Deus ha per sa clemencia
demostrada a tots los subjectes de la molt excellent corona
Darago dotada de tan glorios poderos et victorios senyor:
e semblants letres en saber ben et notablament
ordonades en lati segons facets se fal fe
a la senyora reyna et a mossenyer Bernat de
Cabrera prelats barons et ciutats et viles reals
del regne de Sicilia les quals farets
dreçar als embaxadors daquest principat qui son
en lo dit regne faentslos saber que
prestament sen tornen car puys havem rey
et senyor ell provehira en affers del dit regne
ab lo adjutori
divinal loablament segons se pertany. Per donar bona
dreça a totes les letres dessus mencionades
haveni ordonat et deliberat que per vosaltres sia
noliejat un bon laut ben armat lo patro del qual
haja carrech de presentar et donar segons orde li
vendra en la sa via les dites letres aquells a
quis dreçen: pregants et encarregants
ço es que en totes les coses dessus expressades segons
havem ordenat et deliberat donets bo et
prest spatxament car axi ho requer la
qualitat dels affers. E tingaus molt reverents
nobles et honorables senyors Lesperit sant en sa
guarda. Dada en
Tortosa sots lo segell del reverent mossenyer
labat de Monserrat de ordinacio del dit parlament a quatre
dies de juliol del any mil quatrecents et dotze. - Lo
parlament general del principat de Cathalunya aparellat a
vostra honor.

Acordóse además comisionar a Galceran de Rosanes para que pasase a ver al conde de Urgel y procurase
consolarle por haber sido desatendidas sus pretensiones.

Reunido otra vez el parlamento por la tarde de este mismo día, se acordó el
pago de algunos sueldos y otras cantidades que se debían, y fueron,
por último, aprobadas las siguientes:

Núm. 408. Tom. 21. Fol. 1955.

 

Instruccions dels ambaxadors del principat de Cathalunya al senyor rey Darago novellament publicat destinadors.
- Primerament los sis embaxadors qui
son en la ciutat de Tortosa per los altres daval
scrits elets se ajustaran ab aquells sis
qui son anats a Casp en algun loch cert per ells
elegidor lo pus breu que poran et daqui
avant segons la capacitat dels lochs per hon han a
passar tots ensemps iran lo pus breu que
poran via dreta en lo loch hon sera lo
senyor rey: e si tots ensemps no poran anar
per la lur multitut et incapacitat dels lochs
ajustarse han tots en algun loch prop hon sera
lo dit senyor. E premeses alguns de lurs
familiars per pendre posades tots ensemps hora decent en
lo dit loch entraran honestament et ordonada
segons pertany de tan grans et tan solempnes
ambaxadors et abans que vagen a lur
posades iran fer reverencia al senyor rey. E
feta per tots la dita reverencia premeses humils recomendacions del
principat de Cathalunya lo suplicaran que li placia de
assignarlos certa hora per
explicar lur embaxada. - Item lo dia que los
sera assignat a proposar presentaran la letra del principat al
dit senyor premesa per ells alguna notabla collacio
segons semblant embaxada requer e conclouran en
lur proposicio tres coses ab les pus propries et
pertinents paraules que poran. - Primerament com mort lo
molt alt senyor rey en Marti de gloriosa memoria los
regnes et terres de la corona real Darago romangueren
per disposicio divinal sens cert hereter com lo
dit senyor non hagues disposat en altra guisa sino que
dix en la sua fi que succehis aquel qui
millor dret hi hagues attes que ja en vida sua
sen era altercat entre diversos: e per ço ques
pogues investigar et saber clarament qui
era lo verdader rey Darago et senyor lur
lo principat de Cathalunya per sa innada feeltat
et naturalesa no perdonant a grans despeses et treballs
solicitant tots los sotsmesos del sceptre real ab
los altres regnes de la dita corona apres
grans treballs et despeses innumerables sostenguts et
fetes per lo dit principat tostemps per venir a vera
conexença de son ver rey princep et senyor
per justicia e retre aquell deguda subvencio et
per moltes ... del publich del dit principat et encara dels
altres regnes et terres a la real corona
sotsmeses elegi nou persones molt notables et de
gran auctoritat sciencia consciencia et
providencia les quals veessen investigassen et
examinassen qui era lur rey princep et senyor
verdader per justicia: et les dites nou persones hoyts
plenariament tots los competitors et tot ço
et quant dir proposar et allegar han volgut axi
de paraula com en scrits et collit tot lo proces
amplament et complida ab gran solemnitat han
concordablament publicat segons justicia per verdader rey
Darago et senyor lur lo molt alt et
poderos senyor lo senyor infant don Ferrando de
Castella perque lo dit principat de Cathalunya los
ha trameses al dit senyor per ferli aquella humil et
subjecta reverencia ques pertany a la sua sacra
real majestat. - Segonament per offerirli tot lo
principat de Cathalunya a servey et honor de sa
excellent senyoria et explicarli que lo dit principat
ab sobirana alegria spera sa
benaventurada venguda. - Terçament per suplicar al dit senyor
que lo dit principat et singulars daquell li placia
vulla haver favorablament per recomanats: et
vesitaran lo dit senyor en los jorns que
staran en lo loch hon ell sera aquelles hores
quels pora esser fahedor. - Item mes
certificaran en general lo dit senyor de la gran et molt
notable ordinacio de casa et regiment de sos
predecessors de loabla memoria suplicant aquell de part del
dit principat que apres que sera en aquell li placia voler
veure aquella et haver consell de la terra ans
que proveesqua de alguns officis dins sa casa:
et per semblant partida de aver consell de la terra placia al
dit senyor observar en la provisio dels officis
jurisdiccionals qualsque sien provehits
de notables officials et segons ley de la terra hon
va gran part del benavenir del dit principat. - Item mes
suplicaran lo dit senyor que com apres mort del molt
alt senyor lo senyor rey en Marti de bona memoria los
competitors en los regnes et principat hagen hauts
diverses affeccionats et a ells favorables com ab
consell de grans et solempnes doctors cuydassen los
dits competitors haver bona justicia: quen placia al
dit senyor les dites affeccions et favors haver del tot
per oblidades et per occasio de aquelles no soferir
algun enantament esser fet contra los dessus
dits que son stats affectats et honorables actes
que decontinent que es stada coneguda e publicada la
justicia per lo dit senyor les dites affeccions et
favors per lur innada fidelitat sien del
tot cessades: empero los dits embaxadors habiliten les
dites paraules lo millor que poran no mudada sustancia.
- Item mes preservades totes les condicions de tot prejudici
certificaran en general lo dit senyor com en sa
benaventurada entrada del principat seguint lo bo et
loabla costum de sos molt illustres
predecessors de recordabla memoria haura a jurar servar
les leys generals del dit principat privilegis et
libertats de aquell: suplicantlo que en son
cas vulla la pratica dels dits magnifichs feyts
passats observar et entretant no fer contra aquelles. - Item apres
parlaran ab los missatgers de regne de Valencia qui seran en la cort del senyor
rey del fet de la vila de Castello et procuraran
tots remeys ab ells que la gent que es en la
dita vila deliurament ne puscan exir sens algun
scandol et que la vila romanga en lo bo e
pacifich stament e sens tota vexacio: que
tots los presones axi de la dita vila com de la
ciutat de Valencia com de Cathalunya los quals sien
en poder dels nobles mossenyer Bernat Sentelles o de mossenyer
Johan Ferrandez o de algun cavaller o gentillhom del
regne de Castella o de qualsevol altre sien deliurats:
e la hon los
dits missatgers noy volguessen o no poguessen provehir
que ab bones et pertinents paraules ne supliquen lo
dit senyor rey axi honestament com podran en
fassen effectualment provehir. - Item mostren al
senyor rey totes les letres qui son vengudes de
Sicilia per en Guillem Oliver et per en Graulla et
largament lo informen del stament de la illa et
aquella de Cerdenya et quel supliquen prestament hi vulla
provehir segons parra esser util et expedient a la sua
senyoria ab tals et tan pertinents paraules que
lo dit senyor rey entena clarament axi
com es veritat que lo principat roman descarregat daqui
avant et roman de carrech del dit senyor:
suplicantlo que en la dita illa no vulla
provehir de alguns officis sens consell de la terra et que li placia
haver per recomanats tots aquells qui en la conquesta de la
dita illa han loablament treballat. - Item apres
alguns dies recomanen los dits embaxadors al senyor rey
la senyora reyna dona Margarita que aquella benignament
li placia tractar.
- Item apres informen lo dit
senyor dels merits et loables fets del noble governador de
Cathalunya et com ses ben regit en lo temps que no
havem haut rey et princep indubitat per
justicia: suplicantlo quel vulla haver per
recomanat. - Item mes ab aquelles paraules pus honestes
que poran et sens denotar alguna particular
affeccio tant com puxen recomanaran lo
comte Durgell al senyor rey: suplicantlo que
attesses les grans despeses que lo dit comte Durgell
ha sustengudes per la questio de la successio ab
consell de grans doctors et lo gran deute de sanch que
ha etc. ell lo vulla haver per recomanat. - Item los
dits embaxadors explicada lur embaxada tornensen lo
pus prest que poran lla hon sera lo
parlament: car intencio es del dit parlament que los
dits ambaxadors no aturen ab lo dit senyor ultra
deu dies ni curen de neguns altres fets sino tan
solament de les coses damunt expressades: e si mes de deu dies hi
aturen lo parlament nols faria negun comte
de lurs salaris del temps que ultra los dits deu
dies aturaran ab lo senyor rey.

Sesión del día 5.

Se leyó un escrito presentado por
los estamentos eclesiástico y real, con el cual manifestaban
desistir de que se continuase el parlamento en Montblanch, y
declaraban que este debía dar por terminada su misión, por haber
sido ya elegido el soberano. Fueron además aprobadas las siguientes
instrucciones para Galceran de Rosanes.

Núm. 409. Tom. 21. Fol. 1971.

En nom de nostre Senyor Deus et de la sua
beneyta mare la homil Verge Maria. Memorial et
instruccio del molt honorable mossenyer Galceran de Rosanes
cavaller missatger destinat per lo parlament del principat de
Cathalunya al molt egregi lo senyor don Jacme comte de Urgell.
- E primerament lo dit molt
honorable missatger recitara molt gracioses saluts al
dit senyor de part del dit parlament. - Segonament empresa
hora ab lo dit don Jayme li dara la letra
de crehença la qual lo dit parlament li tramet. -
Tercerament legida la letra en virtut de la creença li
dira de part del dit parlament les coses seguents:
- Primerament
que pus als regnes principat et terres de
la corona real en concordia es stat publicat lur
rey princep et senyor per justicia que li placia
portarho pacientment et regirse ab gran
saviesa segons sos molt egregis passats han acostumat
et de la sua senyoria se pertany et algun
cami desviant del comu acort dels dits regnes principat
et terres no sia per ell elegit o per algun cas
acceptat ans se vulla ab nostre Senyor
Deus empero et ab lo deute de
justicia consolar.
- Segonament li dira com lo dit
principat per major consolacio del dit senyor comte ha donat special
carrech als missatgers los quals ha tramesos al
senyor rey que de part del dit principat specialment lo
recomanen al dit senyor et li digua aquelles
paraules millors que pora per aconsolar aquell et
retraulo de tot
regla et partit scandolos a ell et a la
terra dampnos sustancia no mudada: certificantlo
que si altre cami prenia la terra nol auria axi
per recomanat. - Item li dira que li placia per sguart
et contemplacio de aquest principat relaxar del
tot mossenyer Francesch de Vilamari et sos ....

En otra reunión que tuvo el parlamento por la tarde se dio cuenta de
otro escrito presentado por el brazo militar, rebatiendo la
declaración que habían hecho por la mañana los estamentos
eclesiástico y real, que eran los que no querían que el parlamento
se continuase en Montblanc (1).

FIN DEL PARLAMENTO DE CATALUÑA.

(1) Aquí terminan en el proceso las sesiones del parlamento catalan: y si bien se conoce que falta la
conclusión en el manuscrito que tenemos a la vista, por haberse quizás estraviado algunas hojas antes de su encuadernación; no podía ser su contenido de grande importancia, porque es sabido que el parlamento se disolvió a poco de haber tenido noticia de la elección de don Fernando, quedando revocado por el voto de la mayoría el anterior acuerdo, y desestimadas las pretensiones del brazo militar que se empeñaba en la continuación.