De la ordinacio de la Cappella.

De la ordinacio de la Cappella.

No haven vergonya los reys en los primers temps de les coses divinals si entrametre officis e altres coses necessaries al cultivament divinal ordonaren en tant quel cappellan daquell per lo qual la dreta disposicio dels sacerdots e imperi se distribuexen e per la gracia del qual los regnes nostres governam lo rey de Salem rebujar en les Sacres Scriptures no es atrobat: mas pan e vin a aquell en lo qual nos sadollam e som pascuts offrir segons que cappella: esguardans que aytant com pus habundantment lo Donador dels dons envers alcun ses haut aytant mes aquell per natural raho es obligat no es cosa no coneguda majorment a tan gran dispensador de gracies per la sola permissio del qual aquelles coses les quals a nos ha donades esser servades confessam. Considerans nos que de la ordinacio de la nostra cappella ordonem haver vegonya no cal mas quel servey daquell lo qual voluntariament a nos estament de honor ha plagut donar honradament en nostra presencia per tal que no siam desconoxents de tan gran benefici sia fet obligats nos regonegam car debades estaments en lumanal linatge aquells qui carn humana prenen dels molts alts lochs als jusans davaylen agra posat si donchs diferencia los mayors dels menors en honran ells no fahien: a la qual cosa complidora per tal que ornaments axi de draps con dor e dargent bells e nobles segons qui a les coses desus dites a oblivio no liurades considerada la decencia de nostre estament no poch requer hajam no van mas vertaderament de necessitat esser nostra pia devocio es forçada estimar e per tal que tanta e axi sufficient copia sia e de tantes varietats que segons la diversitat dels temps e de les festes axi con subtilment e rahonable per tal que no tant solament loch sia a auctoritat mas encara principalment a raho e a congruitat ordonam dejus no per negligencia totes coses nafrants e escureyts oblivio de tot foragitada la nostra diligencia no lex cor tant honorable cosa mas molt devot jutgam cor quan los huyls diferencia e varietat guardaran per ques fa lo corage cogita e axi la devocio creix e lanima a gracia se appareyla. Les varietats pero dels draps en sinch colors estar convinentment reputam: en vermeyls los quals axi en les festes de nostre Senyor en les quals propriament color vermeyla per les rahons e significacions degudes convenga e encara en les solemnitats dels sants qui han seguides les petjades daquell qui carrera si esser testifica per martiri lo sanch escamparen demostren: e en blanchs per tal que la virginitat daquella qui apres lo part de la nostra redempço verge romas e encara de les sanctes verges les quals lanyel on que sia anat seguexen e en les sollennitats daquelles demostren e en les altres dies honradors en los quals no per vana consideracio se pertanyen puguen esser tenguts: en verts encara axi en les festivitats de nostre Senyor en les quals se pertanga e en los dias daquells con jaspi es de color vert jaspidents propugnacles per lo triumphant son posats dels sants doctors e de les altres confessors qui contra els adversaris per la deffensio de la sancta Esgleya han preliat e los quals per eternals desigs verdejants e qui per sequetat de mal temps no sequen sien tenguts: e en blaus los quals en dies de divenres e en los altres dies festinals axi de nostre Senyor con dels sants: e encara en negres quant per defunts offici se fa en los quals honestat e mortificacio no inconvenientment mostrar se deu demostrar covinentment se poden. E daquestes colors no tan solament de cascuna de una cappella siam contents mes de diverses per tal que segons quels dies en los quals de una matexa color paraments per propia significacio deuen esser tenguts pus sollennes quels altres alscuns ne seran trobats ab pus sollennes paraments jacsia daquella color matexa sien decorats haver desigam: ordonants que en la nostra cappella de draps de seda vermeyla ab istories de vellut vermeyls ab fres daur o de draps daur trahents a color vermeyla o de draps vermeyls de seda ab obres semenades daur o de draps de seda vermeyla sens obres e de draps blanchs de seda ab istories o de vellut blanch ab fres daur o de draps daur trahents a blancor o de draps blanchs de seda ab obres semenades daur o de draps de seda blanchs sens obres e de draps de seda verts ab istories o de vellut vert ab fres daur o de draps daur trahents a color vert o de draps verts de seda ab obres semenades daur o de draps de seda verts sens obres ab fres daur e de draps blaus e negres de seda sens obres daur semenades ab fres dargent complides capelles daqui avant tengudes sien. E es dita complida cappella pali e realtar e vestiments de prevere de diache e de sosdiache e tres capes e tovaylola de faristol e de draps de seda vermeyls blanchs verts e blaus sens obres e paradura pali e reraltar e vestiments de prevere en lo qual fres daur tan solament haver volem e dargent en los blaus e de draps de seda a color groga trahents sens obres aço mateix en nostra cappella esser manam. Encara tovayloles e coxins e frontals e altres coses de les quals en lesgleya se usa copiosament esser haudes de nostra entencio es. E per tal con daquell del qual ferma fe nostra creu totes coses ordenadament proceexen en la obra del santuari lo qual a cultivament divinal en lo veyl testament fo constituit vexella e encara daltres coses daur e dargent a honor del sanctuari esser ordenades recordants axi com devem tota oblivio axi com se pertany de la nostra reyal magestat de tot foragitada: en nostra cappella axi vexella con altres ornaments a divinal servey e honor daquell qui tant nos en terres honrar li ha plagut que per nom dell rey esser appellats merescam daur e dargent e encara ab pedres precioses per tal que mils a obra del sanctuari sia semblant cobeegem esser: manans donchs que sien primerament dos bells reretaules dargent ab imagens e un reraltar e un pali de drap dor istoriat los quals la sollennitat la qual no sens raho en los dies dedicats a la divinal et alta magestat e a honor de la sua mare e fill ha ordonats sien celebrats als esguardans ignorat no permes: e encara necessari extimam que a la sollennitat monstradora alscunes coses sien demostrades per tal que aquells qui per sciencia de letres saber no ho poden per esguardament duyls aytals coses vegen la qual a ells soplesca e esmen ço que freturen per ciencia de letres cor pintures e aytals coses letres de pageses esser manifest es: e per tal en les esgleyes a informacio e doctrina daquells qui no saben letres les coses demunt dites no sens raho son posades comunament axi daur e dargent com de cristal tres creus ab pedres precioses e altres obres per tal que axi con la creu demostra salut per tan preciosa e no corruptible margarita del fill daquell qui al propri fill no perdona fo onrada axi aquestes les quals a representacio daquella fetes sien ab corruptibles pedres margarites ornades manam esser. E per tal con moltes ne ordonam segons que appar esser haudes aço havem fet per tal que segons los dies o totes o alcunes una tan solament segons que covinent en nostra ordinacio dejus seguidora a nos sera vist esser sien tengudes. En tal manera empero se pertany esser ordenat de les creus e de les altres coses que diferencies axi con havem dit rahonablement puguen esser fetes. A les reliquies axi de nostre Senyor con dels sants tenedores sis encastaments esser ordonam ço es un a forma de custodia en la qual lo cors de nostre Senyor Jesu-Christ en alscuns lochs es portat ço es de cristall dargent daurat guarnit ab obres covinents e altre guarniment de cristall a forma de canons en los quals lespines per tal que mils puguen esser vistes sian portades: los quals garniments sien fets daur a manera de peu de copa e un altra garniment dor fet a manera de peu de copa en lo qual sia encastat un cano ampla de cristall fet a manera de capsa en lo qual estiguia la camisa de Jesu-christ e tres de cristall en forma de capsa per tal que pus copiosament en aquelles les reliquies puguen esser tengudes e vistes declaram e altre rerataula dargent daurat ab la image de la incorrupte verge Maria en lo mig loch daquel posada mostrantse dins tabernacle per tal que en les festes e en les altres covinents dies memoria della no sia relaxada e quatre tests e dos bacins dargent ab ymages de nostre Senyor e dels sants daurats ab bellesa e ornament de nostre altar de nostra cappella. Ultra aquelles coses que dites havem necessari en alcuna manera estimam tres calzes ab lurs canadelles dels quals los dos sien daur e la un sia pus precios que laltre lo qual en les grans festes servesca: cor cosa covinent a nos sembla que pus quels princeps terrenals a usar en taula de copes daur dignes si mateix estimen que a la sanch de nostre Senyor Jesu-Christ consegradora en la taula del altar en la qual no de pan corruptible mas de vida usam calze daur sie deputat; laltre pero dargent daurat esser pot: pero per tal que servesque si necessitat sesdevenia: sis canalobres dargent qui sobre laltar seran e sis bordons dargent los quals per aquells qui de capes seran als divinals officis revestits seran tenguts e dos encensers ab ses naus a tenir lencens diputades la un dels quals sia daurat e pus noble quel altre e dos bacins dargent blanch ab esmalts e tres tests obrats de musica ab orles dargent e esmaltades e un vaxell dargent al aygua de la benediccio ab son ysop a servey de nostra cappella esser covinent e mitra croça anell micanes cendalies et tot compliment dun bisbe per celebrar missa manam: sobrefluitat jutgans alguna cosa compendre e fer si doncs per distinccions e ordinacions no sien divisides per tal que la cosa confusa e inutil axi util e bona sia feta cor no es incerta cosa que poch los elements hagen profitar si el sobran faedor per diverses varietats saviament nols hagues distinchs. Com donches en les damunt dites coses paraments de draps e ornaments daur e dargent quants e quins sien havem declarat: van pero estimariem si donchs en quina manera los deu hom usar clarament no jutgavem e debades les coses damunt dites hauriem si donchs delles convinentment no usavem cor thesaur amagat a algun no profita: perque con aquell qui la ordinacio del tabernacle de la federacio a Moyses declara en lo pug a nos aministrara de les festes e dels altres dies sots regles per tal que massa a especials coses no devallem provehirem: cor alcunes vegades sesdeven que encara els savis redarguir de dissensio coses massa especials o de peccat no fretura qui en aytals coses de moltes paraules usa. Pero cor alcunes coses son les quals sots generalitats e regles contener nos poden dels dies festinals de nostre Senyor e dels sants los quals si donchs singularment no dehiem dubitacio no pocha e per conseguent defalliment no poch importarien. Emperamor daço alcunes coses particularment e especialment havem posades.

LXIX. Reg. n. 482, fol. 74. 22 enero 1330. Alfonso IV, Barchinone

LXIX. Reg. n. 482, fol. 74. 22 enero 1330.

Nos Alfonsus etc. attendentes vos fideles nostros consiliarios et probos homines civitatis Barchinone pro bono statu et utilitate comuni civium et habitatorum civitatis ejusdem et ad removenda dispendia que ex superfluitatibus et oneribus superfluis expensarum circa subscripta frequencius imminebant et in quibus plures ut plurimum excedere noscebantur quedam statuta et ordinationes noviter edidisse tenoris qui sequitur:
- En nom de Deu ordenaren los consellers et prohomens de la ciutat que null hom de la ciutat de Barcelona o qui estia en Barcelona de qualque estament o condicio sia no gos metre ne aportar en afflibays ne en neguns vestirs perles ne aur ne argent ne armini exceptats botons dargent plans o daurats que puxen portar per cabeç o per manegues. Item que null hom de Barcelona o qui estia en Barcelona de qualque condicio o estament sia no gos portar ne fer neguna cella ne fre ne pitral ne retranga en que haje obres de fil daur ne dargent ne en que haja obres de perles o dargent ne de negunes peres precioses ne doblecs o daltres peres de naguna manera salvant que en les dauradures o argentadures de les obres puxen aembrar aur et argent. Item que null hom ne naguna dona de Barchinona o qui estia en Barchinona de qualque condicio o estament sia no gos daquiavant listar ne vetar per fora ne barregar negunes vestadures ne fer fer en aquelles images dauçells o daltres qui sobreposades o cosides hi sien si donchs tixent no si fahien. Item que naguna dona de qualque condicio o estament sia qui sia de Barcelona o estia en Barcelona no gos portar en mantell ne en capa ne en cot ne en conelles ne en brials ne en altres vestidures perles ne aur ne argent ne ermini ne naguna altre fresedura de perles ne daur ne dargent ne daltres coses ne vestir draps daur ne de seda: puxen empero en dos mantells no en mes haver et portar taxells ab cadenes et aflibays dargent en los quals no gosen portar perles ne peres precioses axi empero quels texels ab les cadenes et aflibays de cascun mantell no pesen de dos marchs et mig a amunt. Mas en aço no sia entes que les dones no puxen portar brials tests ab seda et ab aur ans los puxen ab que noy haja nagun guarniment dels dessus dits qui son vedats de portar. Puxen encara portar en manegues de gonelles o de brials botons dargent plans o daurats: puxen encara aportar vestadures de camellot de lana. Item que naguna dona de qualque condicio o estament sia que sia de Barchinona o estia en Barchinona no gos portar en savena ne en neguns ligars perles ne peres precioses ne altres ne argent ne aur en fulla exceptat que puxen portar fil daur o dargent test pla en savenes o en vels e no en altre manera. Item que negun hom ne naguna dona qui sia en Barcelona o estia en Barcelona de qualque condicio o estament sia no gos portar en mantell ne en capa ne en altra vestadura neguna forradura sino de cendat o tafata plans o en los quals haja fil daur o dargent tests o penes axi vayres com altres planes axi que naguna pena no puxen barrejar o entremesclar de cendats ne de draps daur ne de seda ne daltra cose mas cascuna pena sia plana segons la natura de que sia. Empero no gosen portar neguna pena dauçells ne darminis. Item que null hom ne nulla dona que sia de la ciutat de Barchinona ne estia en la ciutat de Barchinona de qualque estament o condicio sia no gos fer ne portar daqui avant vestadures negunes de dol per naguna persona qui muyra si donchs no era son senyor o sa dona o pare o mare o avi o avia o fill o filla o germa o germana o persona quil jaquesca hereu o dona qui perda marit o marit se puxa vestir sis vol per sa muller com morra sault que no sen pusca vestir de negra salvant que hom puxe portar capa (se lee cape) morada o altre el dia quel cors se soterrara et VIII dies apres tan solament.
Item que naguna dona que sia de Barcelona o estia en Barcelona de qualque estament o condicio sia qui marit haja en cas que saja a vestir de dol per alcuna de les persones dessus dites no gos portar daquiavant mantell en cap ans solament port capa morada o altra capa de dol el coll et que no la port sino VI meses depuys que aquells per qui portara dol seran morts salvant quel dia quel cors se soterrara la puixa portar el cap. Item que null hom de qualque condicio sia que sia de Barchinona o estia en Barchinona qui prena o espos o afferm muller que ans que la espos ne apres no gos trametre per si ni per altre a la esposa o muller sua joyes negunes ne diners ne a nenguna dona ne altra persona de part de la novia no de part del novi salvant que a la nuvia puscha trametre bossa et cinta et guants et dos anells et no res als. E aquests ordinaments comencen lo dia de pascua primer vinent et que duren XX anys primers esdevenidors. Et qui contra aquests ordinaments o alcuns daquests fara pagara per ban per cascuna vegada que contrafaça per cascuna de les coses dessus dites cincents solidos en axi que si dona neguna cau en lo dit ban e no ha bens parafernals de quel puxa pagar quel marit pach lo ban mas quel se puxa retenir ell o son hereu del exovar. Mas en aquests ordonaments no son enteses fembres vils et avols de lur cos ans tota fembra avol et vil de son cos puxa portat aytals vestidures com se vulla et en aytal manera com se vulla. Item que nagun sartre ne sartoreça ne altre persona de qualque condicio sia no gos posar ne metre ne cusir ne fer cusir ne fer metre ne posar nagunes fresadures daur ne dargent ne perles ne de seda ne daltres coses en vestidures de hom ne de dona de Barcelona ne qui estia en Barcelona de qualque estament o condicio sia ne fer en aquelles vestidures ne posar ne cosir negunes images dauçells ne altres enadiments o sobreposit fer a les vestadures et qui contrafara pagara per ban cascuna vegada cent solidos e si pagar nols pot estara pres cent dies al castell. Item que negun hom ne naguna fembra de qualque estament o condicio sia no gos fer ne obrar ne fer fer ne obrar negunes obres de perles ne de seda ne de fulla ne de fil daur o dargent ne ligars ne altres arreus ne en selles ne en frens ne en pitrals ne en retrangues segons que dessus es ordenat ne a obs de nagunes vestadures domens e de dones de Barchinona ne qui estien en Barchinona de qualque estament o condicio sien: mas en aço no sien enteses vetes ne trenes de seda que puxen metre per cabeç ne per manegues ne cordons ne bagues ne cordes de cordar de seda: e qui contrafara pagara per ban cada vegada cent solidos et si pagar nols pot estara pres C dies el castell. Item que nagun argenter ne argentera ne altre persona de qualque condicio sia no gos metre ne fer metre en texells perles ne peres precioses a obs de dones de Barchinona o qui estien en Barchinona de qualque estament o condicio sien ne fer ne fer fer a obs dells neguns taxells los quals ab les cadenes et afflibays pesen mes de dos marchs et mig et qui contrafara pagara per ban cada vegada cent solidos e si pagar nols pot estara pres C dies el castell: dels quals bans haura lo terç lo veguer et lo terç sia convertit en reparacio del pont de Sent Boy o laltre terç haja lo acusador: mas lo comprador del pont no haja lo dit terç qui del pont deu esser: e qui alcuns dels dits bans pagar no pora estara pres el castell aytants dies com ha sous els bans. Item que tot enantament o conexença que sha a fer sobre los dits bans o alcu daquells se faça per lo veguer ab consell dels consellers de Barchinona qui per temps seran o de tres dells et no en altre manera: sia entes empero que per moltes vegades que fos fet per alcun contra los dits bans o alcuns daquells no sia tengut de pagar sino un ban solament per naguns bans passats mas com aquell ban hagues pagat si daquiavant hi cahia quen fos tengut segons la forma dessus dita com axi sia acostumat e usat en tots los bans que sordenen en Ia ciutat. E retenense los dits consellers et prohomens que si en aquests dits bans o en alcuns daquells conexien Ios dits consellers et prohomens que hi hagues res a declarar o interpretar o a corregir que sia feta la declaracio et interpretacio o correccio per Ios dits consellers et prohomens axi com ells conexeran et no per nagun altre.

- Eapropter cum nobis duxeritis suplicandum ut ordinaciones et statuta predicta nostre approbacionis et confirmacionis dignaremur patrocinio communire: idcirco prospicientes utilitatem et comodum que vobis et aliis civibus et habitatoribus dicte civitatis proveniet ex premissis: jamdicta statuta et ordinationes per tempus prescriptum gratis et spontanea voluntate laudamus approbamus et ex certa sciencia confirmamus. Retinemus tamen et a dictis statutis vestris excipimus quod si nos vel nostri dedimus aut dabimus alicui civi vel habitanti in civitate predicta vestes corporis nostri aut sellas vel aliqua alia arnesia nostra quod eas vel ea possint induere vel portare et absque incursu alicujus pene libere eis uti aliquo ex statutis predictis nullatenus obsistente. Promitimus vobis insuper ac juramus per Deum et ejus sancta quatuor evangelia manibus nostris corporaliter tacta quod premissa omnia et singula servabimus et servari etiam inviolabiliter faciemus per tempus predictum eaque non mutabimus aut revocabimus aliqua ratione nec alicui domestico nostro vel alii cuicumque super hoc gratiam faciemus. in cujus rei testimonium presentem cartam nostram inde fieri et sigillo nostro pendenti jussimus communiri.
Data Valencie decimo chalendas febroarii anno Domini millessimo CCC tricesimo. - Bernardus de Petra mandato regis.

Del Escriva de racio.

Del Escriva de racio.

Si als reys en temps de pau ha plagut guardar ordonacio en ses continues despeses no grans molt mes en aquelles que son grans e alcuna ordonacio ne mesura no poden reebre per lo gran nombre de moltes viandes e gens qui aquelles han a menjar necessaria cosa es que en distribuyr aquelles orde degut sia servat per ço que aquelles egualment als stipendiaris e altres servidors seus sien departides. Emperamor daço un hom leal e vertader e diligent qui comptar e scriure sapia volem esser assignat profitosament proveens lo qual scriva de racio disposam esser nuncupat al offici del qual declaram pertanyer tenir quatre libres ço es lo primer lo qual carta de racio volem esser nomenat en lo qual no haja als escrit sino tan solament los noms daquells qui per domestichs nostres haurem reebuts dels quals en special lo nombre de les besties a les quals volrem esser a ells fet compte e de la quantitat de la quitacio axi als de bestia de racio con de bestia de loguer e de peu sia tengut fer expressa mencio: guartse pero que sens nostre special manament en lo dit libre scriure alcun no presumesca. Lo segon libre tendra encara qui libre de notaments sera appellat en lo qual escrisca e not ço es als camarlenchs totes joyes draps daur de seda e altres semblants coses spaes vaxella daur dargent e totes altres joyes e coses que ells per son offici en guarda e custodia tenir son strets: al cappella major los vestiments e perellaments retaules e totes altres joyes daur e dargent e reliquies de la nostra cappella: als sobrecochs calderes asts ferres e altres ostilles e coses del servey de la cohina: als rebosters largent de que continuament nos e nostres companyes en lo palau nostre menjants usam e tovalles e altres coses al seu offici adjunctes: als cavallerices selles frens sporons: al armador real espaes cuyraces asperchs e elms guarniments de cors jubets e espatleres e lorigues de cavall e perpuntes e altres coses segons que liurades per son offici li seran: al panicer tovalloles e totes altres coses les quals al offici de cascun dells custodir seran liurades: del qual libre a nos un translat ne sie liurat salvant daquelles coses les quals per continuu servy e us se deterioren les quals a la almoyna son liuradores axi con son tovalles tovalloles escudelles e talladors de fust los quals en aquest cas que als almoyners seran liurats als dits officials cancell e desnot. E lo terç libre en lo qual no sescrisca sino la messio de nostra casa real lo qual libre de comtes manam esser nomenat e aquell cascun any sia tengut mudar en lo dia de ninou. Lo quart libre lo qual registre appellat sera volem esser en lo qual los albarans de quitacio de vestir e de gracia e encara dacurriments seran e deuran esser registrats e escrits. Volem encara ell haver cura e diligencia fer seer tots los menjants en nostre palau per orde degut axi que a cascu sia guardada sa honor segons son estament salvant los menjants en nostra taula los quals per lo nostre majordom volem e manam eser ordonats: e sia tengut de comptar e de saber lo nombre daquells e de guardar que noy menuch alcun sino aquells qui menjar hi deuen segons la nostra ordonacio sobre aço feta: e si alcun hi menjave qui menjar noy deja man als porters que aquell ne giten: e del nombre dels dits menjants en lo libre del compte de la messio de casa faça mencio. Encara les viandes davant los menjants en lo nostre palau posar faça diligentment e ordonada als portadors daquelles e cura haja que de les dites viandes en lo nostre palau falliment alcu no sia e que daquelles menjades no sien fora nostre palau: e car rahonable cosa es que si en la messio de nostre palau certa ordonacio feta havem que en temps de host on majors despeses se conve a fer façam provisio salutar per la qual les viandes no poques en aço necessaries ab diligencia sien distribuydes e guardades: per ço ordonam que lo dit escriva de racio tots temps que host menarem e viandes als stipendiaris o persones de nostra host per lur sou donar ordonarem volem e declaram lo dit scriva de racio haver cura diligent de fer albarans als dits stipendiaris lo qual a aquells qui la farina vin bescuyt cibada e altres viandes nostres en la host tendran man a aquells en paga o acorriment de sa quitacio o sou axi daquells qui servit hauran con daquells qui servir hauran liurar per ço que dallo que servit hauran sien satisfets e del temps que servir deuran hagen paga bastant: axi que guartse lo dit escriva que les dites viandes no sien liurades als dits stipendiaris sino segons la ordinacio que nos sobre aço havem feta. E norresmenys ajustam a son offici per albarans de quitacio de tres en tres meses als domestichs nostres del temps que hauran servit segons los gatges als quals en lo dit libre de racio seran escrits e albarans de vestir a cascun dels dits nostres domestichs cascun any en lo primer dia dabril a cascun dells segons sa condicio e grau juxta la nostra ordonacio sobre aço feta: encara albarans dacurriment e de gracia con e quant per nos li sera manat. Empero tota vegada se guart que albara de gracia a alcu no faça oltra cantitat de vint y cinch libres barcheloneses los quals al nostre tresorer seran endreçats axi empero que aquella gracia no sia sino de quitacio o de vestir: e con nos convendra e volrem pagar los nostres soldejats de la host en diners lo nostre scriva de racio albarans a aquells de mes en mes faça del sou o quitacio que nos en aquella host haurem ordonat e atorgat donador los quals al nostre tresorer sendreçaran e lo dit tresorer a ells pach e reeba mostra ensemps ab lalguazir e menescal e altres per nos assignadors dels cavalls e armes dels dits stipendiaris: guartse pero que si daquelles persones de les quals reebuda haura mostra ni ha alguns que sien tenguts anar ab nos en host dels cavalls e armes daquells no faça estima e aquells que estimats hauran en escrit mete per tal que si lestima daquells volrem o deurem esmenar aquella façam segons la estimacio reebuda. Encara dehim al dit escriva de racio pertanyer que tota vegada nos hostejants deja assignar e ordonar certes persones axi de cavall con de peu per dies nits e hores segons que per nos li sera manat qui façen la vetla o guaytes e escoltes per la host axi que segons les companyes que ab nos en la host seran sia feta la guayta covinent: esguardants pero que les dites guaytes e escoltes sien per tal manera divisides quel carrech sia entre ells compartit egualment: empero con lo dit escriva de racio la guayta haura ordonada abans que daquella faça manament aquella a nos mostrar deja si nos en aquella volrem alcuna cosa mudar. Encara dehim al dit offici del escriva de racio pertanyer reebre e ministrar les cenes que nos reebrem e reebre manarem en presencia e aquelles si seran en viandes de partir e de distribuyr als domestichs de nostra casa: e en lo distribuyr daquelles viandes seguesca la nostra ordonacio sobre asso feta la qual manam a ell continuament ab si portar per tal que aquella en alcuna cosa no romanga imperfecta ans aquella sia en totes maneres complida e seguida segons que de nostra volentat es ordonada e la qual al profit dels nostres domestichs havem feta. E encara volem al offici dell pertanyer que encontinent fet per nos alcun viatge se enform ab lo sobrazembler de nostra cort del nombre de les besties les quals haura logades per causa del nostre viatge dessus dit e del loguer e de la messio daquelles reebra compte del dit sobrazembler e de son lochtinent e faça pagar en presencia sua als homens de les besties de loguer tot ço que degut les sera per la cort e fassa albara al dit sobrazembler de tot ço que li sera degut per raho del dit viatge e per altres messions. Sia encara tengut lo dit scriva de racio de comptar per cascun dia la messio de casa nostra ab la un dels majordomens si esser hi pora e ab los officials majors e enserch diligentment que en lo dit compte alcuna cosa no sia sobremesa: encara enquira que en alcun offici de casa frau alcuna nos faça aytant con en el sera: albaran debitori al comprador de aquelles viandes que haura manlevades a obs de nostra cort per cascun mes faça quen mester sera. E noresmenys dels nostres
cavallerices e del sobrazembler e sartre per cascun mes o de dos en dos meses comte lo dit escriva de racio reeba de les messions que cascun haura fetes en son offici reebent daquells segons ques conve sagrament que en lo dit compte frau alcuna no es comesa. Encara a manament dels majordomens dels algutzirs del canceller e del maestre racional los quals ells hauran condempnats en la quitacio segons lo poder a ells donat al fer dels albarans deduyr sie tengut: pusca encara lo dit scriva de racio a aquells qui compte retre a ell son tenguts los dits comptes recusar e contradir. Stablim encara quel dit scriva de racio les condempnacions ques faran per los havents poder a aço de nostres e contra nostres domestichs officials en lurs quitacions aquells encontinent not a cascu e en apres dels dits notaments faça albara debitori al nostre almoyner e aquells pusca als pobres de Christ larguir e degudament distribuyr. Ajustam encara quel damunt dit scriva de racio a nos que be e feelment se haura en son offici faça sagrament e que res no ha fet ne fara perque lo dit sagrament no pusca en totes coses observar.

lochtinent scrivans de racio

De les Oblacions.

De les Oblacions.

Attenents que davant los huyls de Deu null temps la man no es vacua de don si lenteniment del cor sia de bona volentat plena dels dons de Abel perque los dons offerts de Abel foren plasents: axi volents donchs les oblacions les quals en les misses e en les mans offeri del cappella ordenar no a quantitat axi con aquells que ço que als cappellans lurs donen en alcuna manera si mostren liurada a oblivio aquella paraula dominical en la qual se monstra que la man sinistra no sapia lalmoyna la qual fara la dreta e axi mateix del altre tot en oblacion que offeren a les misses posen: mas a significacio tan solament pus que axi con se pertany als cappellans nostres en altra manera provehim esguart haven: ordenants que en los dies de la nativitat de nostre Senyor de Pascha de la Ascencio de Pantagosta de Corpus Christi e de Tots Sants e de quatre festivitats de madona sancta Maria un diner daur a oblacio de la missa major a nos sia appareylat e haut: a les altres empero misses si alcunes ne oyrem tres diners dargent. En la festa empero de la apparicio de la estela cor aquell dia per reys aur mirra e ensens foren offerts a Jesuchrist Salvador nostre volem que offiram en la mayor missa un diner daur dins una capseta ensens dins altra e mirra en altra en poca quantitat cor sol asso a significança fem dels tres reys qui en semblant dia les sobredites coses en Betlem offeriren a nostra dona santa Maria: les quals offerren cascun per si ço es primerament laur e puix lencens e apres la mirra: e en les altres misses si alcunes aquell dia ne oiem tres diners dargent: e en lo dia pero de divenres sant trenta diners dargent con a orar la Creu irem offerir volem per tal que axi con aquell traydor Judes malvadament lo Salvador Redemptor nostre per trenta diners dargent vene nos piadosament aquells offeren la tradicio e la sua mort daquen seguida en nostra real pensa remembrem. En les festes empero de ninou e de la trinitat car son festes de nostre Senyor on que siam volem que offiram tres diners dargent: encara en la festa de sant Johan evangelista si en la ciutat de Valencia serem e en la festa de sent Pere si en Leyda e en la festa de sancta Anna si en Mallorca e en la festa de la Exaltacio de sancta Creu si a Perpinya e en la festa de sent Marti si en Çaragoça personalment erem constituits per esguardament e reverencia que les nostres cappelles dels dits lochs a invocacio daquells sants son nomenades tres diners dargent aquests dies volem e ordonam per nos esser offerts: aço pero a la primera missa car si altres misses mes avant oyrem volem per nos esser offert a cascuna vegada un diner dargent tan solament. En les altres empero festes o dies en la missa o misses un diner dargent tan solament offerir de present ordenam: ab aytal empero consideracio en les damunt dites festes nomenades de nostre Senyor de sancta Maria e de Tots Sants aur offerir havem ordonat que axi con al fill de Deu alguna cosa no es comparadora ne a la sua benauyrada mare de lo qual el volch en aquest mon reebre carn humana e encara de tots sants perque aquell dia del fill de Deu e de la sua mare e de tots altres sants de paradis es general festa aquell dia celebrada per tal aur lo qual pus excellent e precios a tots los altres metalls del mon e alcun comparable no es atrobat a aquell aquests dies offerir havem ordenat axi que lun diner daur o dargent a honor de la deitat e los tres diners dargent damunt dits a honor de la trinitat offerir son enteses.

honors alcuns se pertanyen faedors

ORDENAMENTS DEL SENYOR REY EN PERE I.

ORDENAMENTS DEL SENYOR REY EN PERE I.
(Pere II, Pedro II, Peire II; Rey de Aragón; I como conde de Barcelona, comte de Barchinona.)

DON PEDRO EL CATÓLICO.
II.

Reg. n. 1529: Pars 1. fol. 1.

Ordena lo senyor rey primerament quel majordom sia obeyt de ço que manara en casa et sia tengut de guardar be et leyalment lo prou del senyor rey axi que nos perda res ne vage res a mal en casa: et siu feya quel senyor rey sen tornas a ell ço es assaber quel cors et quant ha fos a merce del senyor rey.
- Item que aquells qui desobedients li seran sien en aquella pena matexa.
- El senyor rey dona al majordom per servir aquell offici et per seguir los dits manaments et per estar a la dita pena los drets qui dejus son scrits. Prena mayordom per sos drets en tot loch quel senyor rey
prena cena de menjar XX solidos pera unes calçes daquella moneda que en aquell loch correga on la cena se prendra o si paguen la messio en diners quel senyor rey agues feta aquell dia en aquell loch.
- Item prena los cuyrs de totes les vaques que en aquella cena se despendran et do per cascun cuyr e prena IIII dines als porters. - Item prena tots dies de casa del senyor rey mija libre de cera.
- Item una onça de pebre et tots los cuyrs de les vaques qui vendran de present al senyor rey sis despenen en casa o en racio per peçes que sia tengut de fer guardar aquelles vaques a sa messio.
- Item prena lo mayordom cascun dia de cort dues peçes de carn de molto et dues ferrades de vi.
- Item prena D solidos per cascuna de III festes del any es assaber Pascha Cinquaesma et Nadal daquella moneda que correga en aquell loch on lo senyor rey tendra la festa. Totes aquestes gracies atorga lo senyor rey a majordom per ço quell sia pus obligat a guardar lo prou del senyor rey et a la pena damunt dita.
- Item lo majordom con sia ab lo senyor rey prena racio a XII besties. Et aquell que romandra per el en son loch prena racio a IIII besties et ell que meta museu per la cuyna a guardar. Los officials majors mana lo senyor rey que sien obeyts en totes coses cascun en son offici sots la pena damunt dita.
- Sobrecoch prena en tota cena quel senyor rey prena de menjar de tots los moltons qui en aquella cena se despendran les pelles et totes les menuçes.
- Item prena de tots los moltons qual senyor rey despena en cort axi de cena com menys de cena los cols
et les rabades et los blascos: et daquella de racio los colls tan solament: et tot aço que sia gint
et convinentment levat sens affollament daço que romandra.
- Item prena de les vaques axi de cena com menys de cena los cols els blascos et daquella de racio atretal.
- Item prena dels porchs axi de cena com menys de cena et de racio los cols els sagins. -
Item prena dels porchs salatz los caps els cols e les illades daquells quis menjaran en cort: et daquells de racio los caps els cols tan solament.
- Item prena de tots los moltons de present les pells et les menuçies et el quels fassa guardar et escorxar a sa mession.
- Item prena de tots los congres et de tot peyx de tall les coes ço es a III dits sots lo lombrigol: et si el senyor rey se acordava quels donas diners sabuts per tots los drets damunt dits que ho puxe fer. Els drets damunt dits sien partits entre el els cuyners axi com acostumat es.
- Totes aquestes gracies atorga lo senyor rey al sobrecoch per ço que el sia pus obligat a guardar lo prou del senyor rey et a la pena damunt dita: et sia tengut de comprar lenya al rebost et ayga al rebost et a la botelleria. Lo museu prena cascun dia III diners daquella moneda que correga en aquell loch on lo senyor rey sera et deu menjar en lo palau per hom de peu.
- Los argenters de la cuyna sien III et deuen menjar el palau per homens de peu et prenguen les baldanes dels moltons et de les vaques ques couran en la cuyna.
- Item prengan los caps els cols els ventrels els peus et la ploma de tota veleteria (volateria) exceptat de pahons.
- Els sien tenguts de servir lur offici et de guardar les escudelles els tallyadors: et si res sen pert que sien
tenguts desmanarles si donchs nos trencaven: et sis trenquen que les mostren al sobrecoch o a son lochtinent et aquell quen diga al majordom et que sescriva en libre de la racio.
- Paniçer prena per tots drets de son offici D solidos barchinonenses per cascun an. Et nengunes altres coses no prena ans sien totes del senyor rey en qualque manera el les pusche aver ni percassar a prou del senyor rey. Et prena encara el paniçer de les lengues de les vaques de cena et de present sis menuguen en casa et los cuyrs de les besties que morran als hon de cort quel senyor rey dege esmenar.
- Botiller prena D solidos de Barchinona per cascun any sots la manera desus dita et nengunes altres coses no prena: et prena los cors de les vaques de racio et de present daquels que muyren a ops de casa et de racio de cena et de present.
- Reboster prena per tots sos drets D solidos de barchinonenses per cascun any et prena I morabetin
daur per cascun caval quel senyor rey do en caval o en diners daquel a qui lo caval sera donat exceptats aquels cavals de son cors que tenga cavalleris de que age pensat deu dies: et nenguns altres drets ne nengunes altres coses no prena ne cera ne salers ne nenguna roba per vellya ni per trencada que sia ans
sie tengut de guardar aquella et de fer prou al mils que puche et sie tengut de darne compte per
menut.
- Item lo reboster ades en present do scrites per menut totes les coses unes et altres de la major tro al menor qui el rebost son ne totes quantes ni vendran daqui avant et tot ço qui sen despena ne sen guast ne el senyor rey do que ho do per scrit en sia tengut de donar compte.
- Et aquell quel senyor rey voldra que servesca la sua cambra liureli lo reboster lo lit et les vestidures et draps de paret et cortines et setis et barrats et aquels quel conega que age ops a la cambra: et aquel de la cambra nos gos entremetre dals ans si res li mane prendra lo senyor rey ne res le venia en poder per nenguna manera aytantost aquel dia matex sie tengut de liurarho al reboster major o a son lochtinent sens demanar.
- Et aquell qui servira les taules liurali lo reboster tot largent et les tovallyes et barrats et setis et draps de paret aquells que continuament agen ops a servir et liureli candeles et brandons fets salsa mel oli et sal a ops del rebost et a ops de la cuyna et formages sechs mantega fruyta sucre et confits: et aquell nos gos
entremetre dals ans si res li venia en poder en nenguna manera aytantost aquell dia matex sia tengut de liurarho al reboster mayor o a son lochtinent.
- E totes les atres coses unes et altres tenga guart et procur lo reboster: et guait lo reboster que no prendra azembles al rebost sino tantes com naura ops a portar ço quel senyor rey aura mester en los
viages que fara et que les besties vagen carregades convinentment et que noy gos fer portar roba ne comanda de null hom menys de manament del senyor rey.
- Et guart lo reboster lo lit del senyor rey com se fara ne hon et tots los officis del rebost que sien be et ordenadament servits et guardats.
- E tots aquells del offici del rebost sien tenguts dobeyr et de fer tot ço que reboster los man ne
los orden: et si res hi va a mal sie la colpa sobrel reboster major si donchs no mostrava que per desobediencia daquells del offici fos: et totes coses qui del rebost sien quis perden sia tengut lo reboster major desmenar exceptades aquelles que haura liurades a aquells qui seran el los officis segons que damunt es ordenat les quals si nenguna sen perdia fassa esmenar lo reboster ad aquel a qui liurada la hauria.
- Et com lo reboster se partira de cort leix en son loch qui fassa ço que el a fer et totes les altres sien
tenguts de fer et de guardar tot ço de que lo reboster es tengut.
- En lo rebost correga liure et march de Barçalona et no altre.
- Et tots aquels del rebost sien tenguts dajudar la un al offici del altre en son loch ab que fretura no fassa
en son offici.
- Porter major et los altres porters prenen de tot cavaller novel la espada la qual sie reemuda per lo cavaller cent solidos et si es richom L morabatins daur. - Item prenen de tot castell quel senyor rey do a nengu o de loch quel senyor rey do que villa murada sia cent solidos daquella moneda qui en aquell loch
correga.
- Item prenguen de tot richom a qui lo senyor do honor en Arago per cavalleries C solidos.
- Item prenguen de totes coses de menjar qui sien de present qui entren per la porta del palau et venguen davant senyor a coll o a ma lo delma si pugen a deenes: mas daço que no puga deena no prenguen res.
- Item prenguen les preses dels civades con lo senyor rey do civada de racio.
- Item prenga lo civader II civades per mesurage et per solatge et tot laltre romangue al senyor rey.
- Item prenguen la peça de la vaca de porch et de cansalada et de cervo et de peyx de tayll quis leven de la taula del senyor rey: et si el senyor rey lo vol donar que tals deu esmenar.
- Item prenguen de tota vaca de cena lo cap et de tota vaca de present qui muyra en casa: et prenen de majordom IIII diners de cascun cuyr quell prena. Et sien tenguts de guardar que ninguna res no isque de fora casa sens manament de majordom: et si nexia que sia la colpa sobre ells et especialment que degen
pagar a los argenters la meytat de les escudelles si nenguna sen pert.
- Et guarden que nengun dels escuders ne entren a levar ne al gitar del senyor rey sino aquel qui devant li tallya et aquell qui tendra la copa et dos altres escuders. Et aquells II escuders altres entren la un vespre els et laltres altre.
- Item que null hom noy age en lalberch del senyor rey sino aquels que el volra.
- Item que noy age nenguna bestia sino es del senyor rey ne aquelles del senyor rey si troben alberch convinent.
- Et de tots los drets damunt dits prena lo porter major la terça part e lo altres portes les dues parts.
- Et aquels porters se partesquen a servir tots dies per partides et que tenguen les portes foranes tan be com aqueles del palau ne de la cambra: et del dia quels uns serviran no sen entremeten los altres ne torben re daço que els volran.
- Posader prena de cascuna cena quel senyor rey prendra en menjar un molto viu o hun congre sech
si es dejuni o si paguen la messio en diners en aquel dia en aquell loch et en tota aldea prenga II alberchs al senyor rey hun per jaer et altre per menjar.
- Cavalleriz prenga de tot caval qui sia de cors del senyor rey que cavalleriz tenga de que age pensat X dies sil dona lo senyor rey hun morabati daur daquell a qui lo senyor rey lo dara et de tota altra bestia que sia del cors del senyor rey que el tenga V solidos daquella moneda que correga en aquell loch.
- Et les selles vellyes els esperons vellyes et les oses el capel de sol els guans quel senyor rey lexara si el senyor rey o vol donar a altre quel cavalleriz noy prenga null dret: et no gos null home metre a pensar de les besties del senyor rey sino aquells quel senyor rey manara.
- Açembler major prena XII diners barchinonenses o de reyals de Valencia per loguer de cascuna bestia quel senyor rey haja ops axi de sella com de bast la hon correguen barchinonenses o reyals et la on
correguen jaccenses X diners jaccenses et si costa menys sien del azembler et si costa mes pach ho lo azembler. Et sia tengut de guardar lo azembler que les besties vagen cargades convinentment et guart los basts et la roba que liurada li sera: et si azembla hi va buyda sens compliment de carrega que sia tengut lo azembler que la pach del seu et aja I hom de peu a racio del senyor rey qui li ajut per la racio que pren. - Alguazir prena I morabati daur de tot pres que age tengut X dies o mes et age tots dies I brandon de candeles de la cort del senyor rey.
- Item que tenga lalguazir VIII homs de peu qui sien bons et sufficiens a racio del senyor rey et faga daquests estar a la porta del palau del senyor rey per guardar los troters de baralla et de castigar los quen criden ne auquen ne fassen brogit et que ne lexen tenir les besties davant la porta del palau del senyor
rey ans fassen fer gran carrera a entrar et a exir.
- Scriva de racio prena de tota cena pledejada et de menjar X solidos daquels qui daran la cena daquella
moneda qui correga en aquell loch et I brando de candeles cascun dia del rebost.
- Et sia tengut de comptar tots dies la messio de casa ab lo majordom et ab los officials majors.
- Et de dar la racio quel senyor rey dara en pan en vi en carn et en pex et en civada et de fer albarans de la quitacio dels diners et daquels qui a aço li ajudaran pach ho del seu sens tota racio et messio del senyor rey exceptat la racio quel senyor rey dona a ell et a son lochtinent. Et aquell lochtinent no li puxa
mudar ne aquell noy puxe altre metre en son loch si donchs per malaltia no ho feya.
- Et sia tengut de comptar les persones qui mengen en cort et de guardar que noy menuguen sino aquelles que menjarhy degen. Et si y menge nengu qui menjar noy dege que man als porters quel ne giten. Et que nengun official no menuch ne gos menjar en nengun loch de casa del senyor rey sino en lo palau on lo senyor rey o el majordom menjaran: et que servesquen los officials majors mentre lo senyor
rey menjara e apres mengen ab lo majordom et servesquen ab los officials: et los escuders no mengen a taula de cavallers levat los officials majors els escuders qui tallen davant lo senyor rey et tenen la copa qui son en compte dofficials.
- Et aquel qui aquest ordenament passara quel scriva de racio lo dapne et git mantinent de racio.
- Item que nengu no gos jugar dins casa del senyor rey a nengu joch de daus sino a taules o a escachs si donchs cavaller no jugava en aquel joch: et si o fan que perden la merce del senyor rey.
- Los officials tots ab los homens quel senyor rey los ha atorgats que tenguen menuguen en cort et no prenguen racio de fora exceptat lo loch on tenguen lurs mullers que prenguen racio de fora et menjar en lur alberch o estar de penyores si altra companya esta a penyores prenia racio.
- Lescriva de racio do racio en aquesta manera lo kaffiç de forment a mensura de Valencia et de Çaragoza a cent et XX homs lo dia el kaffiç de civada a XVI besties et la ferrada de cort quen deu haver III en lo quarter de Valencia a VI homes lo dia el quarter de molto a VI homens: vaques porchs cansalada et gallines crabits et pex segons quel escriva de racio ha acostumat. Que del pan XXX onces de pan cuyt per persona et de la civada XXX altres per bestia lo dia.
- Troters de bustia acembles munters et altres homens de peu qui sien de racio del senyor rey mengen en cort exceptats jueus et sarrayns qui prenguen racio defora. Et si nengu ni ha malalt o havia muller el loch o no podien esser al menjar que agen affer per lo senyor rey prenguen racio de fora es assaber I peça de molto sens tota altre carn et si no hi ha molto altra carn axi com al escriva de racio sia viares: et nengu no prenga racio de carn en la cuyna.
- Els troters de bustia prenguen los peus de les vaques de cena et de present quis menjaran en casa del senyor rey es daran de racio et II solidos de tota cena que porten daquells qui daran la cena.
- Els troters de bustia sian tenguts danar et de venir a jornades dretes et pus tost si manat los era
per cosa cuytosa. Et si saturaven mes de un dia pert les jornades que perden la merce del senyor rey si donchs par justa escusa no seren aturats.
- Item no gosen res acaptar de null hom mas si hom los o dona sens demanar que ho pusquen pendre.
- Item no gosen dir ni comptar nengunes noves novelles que els no agen vistes o si les han oydes comptar comptenles axi com les hauran oydes.
- Item no gosen departir ni rahonar ni tenir bando de nengu en nengu loch quel senyor rey los trameta
ne gosen desonrar ne viltenir nengu mas que fassen lurs messageries segons que demanat los sera et no se entremetan dals.
- Munters fassen segons quen Pascual Montero los manara els ordenara en casa et fora casa et nengu dels no gos tenir sino IIII sabuesos et una sabuesa et dels cadells de la sabuesa no romanguen mas II et dels altres tenguenne tants com en Pascual Montero manara.
- En Bernat de Muntpahon prena M solidos barchinonenses cascun any et sia tengut de acullir et de reebre et de ixir a homs estranys et de los albergar et de ferlos venir davant lo senyor rey e de ferlos fer ço quel senyor rey manara.

 

Don Pedro III el grande, 1277, mcclxxvii

Del Argent de la cort nostra.

Del Argent de la cort nostra.

Jacsia ques covenga a reyal magestat que la cort daquella axi de vaxella daur con dargent sia decorada: deguda cosa pero es engir los sotsmeses grau e orde observar per tal que aquests per prerogativa de vaxella se alegren los quals noblea de linatge o eminencia de dignitat o proximitat de princep ennoblexen. Emperamor daço statuim que tots en lo nostre palau de qualque estament sien qui cavalcant vagen en escudelles e platels dargent mengen e en tases no empero daurades beguen: empero los cavallers abbats e priors e encara comtes vescomtes e barons jacsia que cavallers no sien taces dargent daurades e majors de les altres hagen per lur beure e menjars a ells en talladors dargent sien apportats. Declarants empero que tallador alcu no venga cubert al nostre tinell exceptat lo nostre si donchs aqui rey altre o cardenal o fill de rey primogenit menjants no havia. A tots empero cavallers doctors o cappellans o altres persones destament ab bacin e ab pitxer dargent en la fi de taula sia donada facultat de lavar.

consellers nostres

De la taxacio de les cartes e letres qui exiran de la nostra cort.

De la taxacio de les cartes e letres qui exiran de la nostra cort.

Lavors e no es maravella creix mortal anxietat con per trebayl alcun consegueix dampnatge o es sostret de condigne premi o loguer a son trebayl. Perque digna cosa es que per la escriptura e dictat de letres les quals de la nostra scrivania ixen axi als trebaylants loguer convinent sia donat que per inmoderada exaccio no sia als impetrants les letres massa carregades majorment con per aquelles letres execucio o subministracio de justicia es manada: cor con alcun per nostres letres no mera justicia mas gracia per nostra libertat consegueix egual cosa es que qui liberalitat reeb per satisfaccio de les letres si mateix reta pus liberable. Emperamor daço engir la taxacio de les letres de la scrivania nostra la dejus escrita ordinacio manam esser observada ne per les letres scrividores o segelladores alcuna pus avant sia hauda. Ordonam donchs que per letres de simple justicia dalcuna singular persona tan solament sien donats sinch solidos daquella moneda la qual correra en la terra on la letra sera escrita e atorgada si empero en alcuna terra nostra sera atorgada: mas si fora la terra nostra sera escrita e atorgada de la moneda la qual corra en les terres nostres mes propinques en lo loch on sera axi con es dit scrita e atorgada los damunt dits sinch solidos sien pagats. Si alcuna pero universitat o colegi qual que qual les dites encara letres de simple justicia empetraria deu solidos daquella moneda metexa pagar sia tenguda. Pero quant los impetrants son religioses mendicants o altres persones miserables lavors res no volem que per aquestes letres sia exigit daquells. En apres si la letra aquella contenia alcuna dispensacion o alcuna clausula especial que no sia de mera justicia mes alcuna gracia contena lav*(mancha)ors deu solidos per la dita letra sien exigits. Encara m** si sesdeven nos fer gracia a alcun remeten alcun deute peccuniari al qual a nos seria tengut per causa jutgada per aventura o per qualque altre contracte o per causa dalcuna condempnacio o encara per altra qual que qual lavors aquell al qual es feta la remissio daquesta moneda pach per la letra de la remissio dos solidos per cascuna libra de tota aquella quantitat la qual a ell sera remesa. Si pero alcuna pena corporal de gracia e absoludament a alcun remetiem a la qual ja fos estat condempnat lavors si amissio dorella o execucio de fustigacio remesa sera vint solidos pach per la letra. Mas per amissio remesa de ma o de peu o de lengua quaranta solidos sia tengut de pagar: e si de pena de mort remesa sera pach per letra cent solidos. E asso volem esser observat si aquell al qual es feta la remissio de les penes damunt dites haja en bens cent libres o enjus: cor si era pus rich mes dell sia exigit per les dites letres hauda rahon de la quantitat dels bens los quals sera trobat haver segons la manera prop ja taxada. Mas pero si per remissio daquesta pena corporal per nostre tresorer hauda sera alcuna moneda per aventura o per mutacio de pena degudament feta: lavors daqui sia reebut tant solament la meytat daquell preu lo qual se degra reebre si la remissio fos feta de grat segons les coses prop ordenades. E con a alcun remetrem exili perpetual pach per letra la meytat daquella quantitat la qual se deuria pagar si fos remesa pena de mort: per temporal pero exil si de dos anys o enjus sera remes vint solidos si oltra des anys tro a quatre anys trenta solidos e de quatre anys entro a quant que sia quaranta solidos pach per letra: hauda pero rahon de la riquea daquell al qual sera remesa la pena del exili segons que damunt es dit con se remet pena a altre corporal. Mas si alcun en juhi sera condempnat per crim mas en fuyta estan de nos per aventura a prechs dalcuna persona remissio obtenia de pena la qual fos a ell per crim imposada: lavors cor no deu esser de meylor condicio lo fugent que el detengut sia considerat lo crim per lo qual ses constituit en fuyta e si es tal crim per lo qual mort se degues esser donada aquell provat lo crim contra ell lavors aytant pach per letra com si verament fos condempnat. Si pero no pena de mort mas altra: lavors aytant pac con per remissio de mutilament de peu o de ma es damunt ordenat. E aço entenem de pena solament corporal: cor si son remeses per nos bens ja a nos per annotacio del fugent acquisits: lavors sia observat ço qui es estat ordonat dessus de la remissio de deute peccuniari. Mas si nos a alcuna persona volents gracia fer alcuna summa de moneda esser donada manam una vegada pero esser pagadora: lavors sia reebut per la letra a raho de dotse diners per libra: e la on dariem violario a alscuns anys molts alcuna quantitat de moneda: lavors per lo preu de la letra sien reebuts dos solidos per libre de la summa la qual en les letres es contenguda. Si pero donavem terres a tots temps o rendes a algu e als seus: lavors feta extimacio de la cosa donada tres solidos per libre per la letra sia pagat. Mas pero si sobre alcuna peccuniaria causa o sobre altra cosa en special consistent qual que qual sentencia donada sia de manament nostre o devant nos quaix en persona nostra e daço sien demanades cartes o letres una o moltes: lavors per lo preu daquelles se pagara deu solidos daquella moneda que correra en aquell loch on la sentencia se dara si lo plet sera de mil solidos enjus: e si sera de mil solidos ensus pagara a la dita raho. Si pero se dona sentencia sobre alcun dret axi con sobre privilegi o altre dret del qual es contencio entre les parts: lavors si es pladejat entre grans persones axi con entre alcunes universitats notables o potents o entre prelats o barons entre si o contra alcuna universitat lavors hauda rahon del negoci e de les persones entre les quals se pledeja pora esser reebut mes o menys: saul empero que setcentas cinquanta libres per cascuna letra en neguna manera no sobrepuig. E encara mes si per letres nostres se demana esser manat de tudor o de curador donador a persona o a coses dalcun si los bens als quals se provehira valen cinquanta libres o enjus sien pagats per letra sinch solidos: si pero mes valen entro a cent libres lavors deu solidos sien reebuts per la letra e ten axi daqui avant entro a cinquanta solidos: e volem que oltra cinquanta solidos en alcuna manera lo preu de la letra no munt. Encara mes si alcuna singular persona demana de nos letres de sagur conduyt per terres nostres: sia reebut per letra deu solidos per cascuna persona si son mercaderies o altres coses per les quals encara segur conduyt sia demanat: empero si es consentit per nos a alcun conduyt o asseguracio ço es que no puga esser pres per rahon de deute civil al qual axi con a principal o axi con a fermança es alcun per aventura obligat: lavors per libre pach dotse diners si es cert temps: pero si es a beneplacit pach sinquanta solidos: pero si ço del seu val de mil libres enjus. E si val ço del seu de mil libres ensus pach per la letra de sinquanta solidos tro en sinchcents e daço carregam la consciencia de nostre protonotari. Encara mes con si de gracia atorgam a alcun que no sia tengut a talles o a collectes o altres contribucions temporalment: lavors hauda extimacio dels seus bens e de la gracia pach per letra a rahon de dos solidos per libre. Si pero a alcun aço es atorgat perpetualment per si els seus o si per aventura satorgara per nos a alcun privilegi militar hauda encara rahon dels seus bens los quals se eximiran de talles o de collectes: pagara per letra a rahon de tres solidos per libre. Pero con a alscuns homens qui en temps en lo qual guerra havem son appellats per nos a host o a cavalcada gracia fer volrem que per aquella vegada noy vagen mes que per aço alcuna moneda paguen al tresorer nostre: lavors per la letra daqui faedora paguen si ço del seu valra cinquanta libres o enjus deu solidos e no pus si entro a cent libres donen vint solidos per la letra la qual hauran e axi de grau en grau si donada sera major summa: si pero de grat sens paga de moneda aytal cosa sia remesa: lavors si ha en bens cent libres o enjus vint solidos pach per letra: si pero mes a avant ha en bens: lavors sia muntada la quantitat que de doscentes libres quaranta solidos sien pagats e axi de grau en grau si mes munten los bens daquell. E si la dita gracia sera feta a alcuna universitat o universitats: axi matex sia hauda consideracio als bens de la dita universitat o universitats e segons la valor dels bens sia exigit per la letra segons la dita ordinacio. Encara mes de letres de gracia la qual alcunes vegades fem de trer alcunes coses vedades de les terres nostres qualsque coses sien feta extimacio de les coses les quals se deuran trer paguen per letra a raho de quatre diners per libre de la valor a la qual la cosa aquella sera estimada. En apres con alscuns crearem notaris publichs specials empero a fer cartes en alcunes certes terres nostres seran pagats per la letra sinquanta solidos daquella moneda la qual correra en les terres aquelles nostres on hauran especialment les cartes a fer: cor si eren creadors en Arago de jaqueses e si en lo regne de Valencia o en Cathalunya reals o barcheloneses e si en Cerdenya o en Corcega de moneda dalfonsins o daquella moneda que lavors hi correra e si en Mallorcha de mallorquins seran los sinquanta solidos per aquella letra pagadors. Si pero son creats a totes les terres nostres notaris cent solidos daquella moneda que lany correra en la terra on ell sera creat per la letra sien pagats. Encara mes con a alcun loch atorgarem que mercats o fires fer pusquen sia reebut per letra hauda rahon del loch al qual satorgara a rahon de multitud de cases o de fochs que per cascun foch aquell al qual fires o mercat satorgara dos solidos sien pagats per letra daquella moneda la qual corre en lo loch al qual la gracia sera atorgada. En apres si alongament que a cert temps no sia constret a sos creedors pagar atorgam si el deute es sinquanta libres o enjus lavors quintse solidos per cascun any del alongament seran pagats: e si lo deute es de cent libres lavors trenta solidos per cascun any sien pagats: e axi daqui ensus de major quantitat segons la rahon demunt dita major quantitat per letra sera pagada. Conseguentment encara si alcun nostre offici regidor atorgam o benefici ecclesiastich si aço per propri nostre moviment atorguem per la letra res no pach: si pero a supplicacio sua o daltre ho cometiem lavors rahon hauda daço que reeb per salari a un any a rahon de dotse diners per libre pach per la letra la primera vegada: cor per les altres vegades res no volem quen sia pagat si aquell meteix offici a aquella metexa persona o encara altre offici cometam. Mes encara si a universitat alcuna atorguem per alcuna causa per aventura per necessitat alcuna daquella a la qual aço atorgam e que pusca en aquell loch talla o sisa o qual que qual contribucio en les quals estranyes persones o privilegiades no contribuesquen a temps a certs homens imposat: lavors deu solidos tant solament com aço quaix justicia esgart per preu de la letra sien pagats. Si pero estranyes persones o privilegiades segons les coses per nos atorgades haurien contribuyr: lavors dotse diners per liura de la quantitat a la qual la dita exaccio muntar pora per les letres sien hauts: no volem empero que a mes ultra sinchcentas libras munt la summa. Pero on prelats o barons o altres quals que quals gracia de nos obtenrien que dels homens aquells subsidi pusquen exegir dotse diners per libra de aytal gracia per letra sien hauts. En apres moltes vegades atorgam a alcunes persones religioses per aventura o universitats privilegis per tots temps donadors o encara a vegades los antichs privilegis confirmam o encara a certes persones faens alcun cors de les quals volem esser reebut per la letra a arbitre rahonable del protonotari nostre hauda raho de la cosa o del privilegi lo qual se atorga e daquell a qui es atorgat cor en aytals coses nos pot degudament certa regla esser donada. Part asso cor aquelles coses qui de major fermetat salegren mes se poden agreviar: volem quels privilegis los quals segons nostra ordonacio deuen esser segellats ab bulla daur ultra la quantitat la qual per rahon del privilegi sera vint libras a la almoyna sien applicadores: e si ab bulla de plom seran segellats setanta solidos sien exigits dels quals tres libras al almoyna sien donadores. Volem encara e manam quel nostre protonotari consider diligentment les condicions de les persones per tal que als pobres los preus de les letres rahonablement sien moderats: mas en tots sesgart quels preus no pugen: ans la hon just e rahonable ho veura mes lo diminuesca que nol puig. No volem pero que dels familiars nostres o de nostra companyona la reyna per letres de justicia o per altres de prechs alcuna cosa sia exigida.

beneficis donadors

22, 23, 24, 25, 26, 27, 28 de agosto, 1461

22 DE AGOSTO.

Trataron de enviar unos comisionados a los embajadores, para que instasen el despacho de los principales negocios que convenía resolver.
Por la tarde del mismo día se celebró otra sesión, y en ella, después de haberse ocupado de varios negocios secundarios, se propuso, en nombre del Señor Primogénito, que se suspendiese la comisión o embajada que se había tratado de enviar al Señor Rey, para libertar a la Princesa y para tratar de la prestación del juramento, hasta que hubiese regresado el abad de Poblet.

23 DE AGOSTO.

No hubo sesión, por ser domingo.

24 DE AGOSTO.

No hubo sesión, con motivo de ser la fiesta de San Bartolomé.
25 DE AGOSTO.

Reunidos los señores Diputados con los oidores de cuentas, se ocuparon del despacho de muchos y diversos negocios peculiares de su cometido, pero enteramente ajenos a la cuestión del Señor Primogénito.

26 DE AGOSTO.

No hubo sesión, por tener que ocuparse los señores Diputados de otros trabajos de su oficio.

27 DE AGOSTO.

Se recibió una carta de los embajadores, por conducto del señor abad de Poblet, quien de palabra explicó a los señores Diputados el objeto de aquella, a saber, que el señor Rey intentaba hacer algunas modificaciones en las instrucciones dadas a los embajadores; y después de leída la referida carta y la nota o lista de las modificaciones, acordóse prorogar aquella sesión para la tarde, a ver si se presentaría el enviado del señor Rey, que era su protonotario Antonio Nogués, y en tal caso se le diese audiencia y se deliberase en seguida; de cuya resolución indicó el señor abad que se diese noticia igualmente, como se hizo, al Concejo de la ciudad.
En lo tocante al negocio de Castro, se mandó expedir dos cartas, que fueron leídas en consejo y aprobadas. Las demás que se recibieron en este día, o fueron expedidas, se hallan a continuación.

Molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Lo dia passat desempacham daci correu per lo qual vos scrivim notificant vos tot lo procehit e enantat per nosaltres fins en aquella ora e mes la deliberacio feta del anar aqui lo reverend abbat de Poblet e de les causes e necessitats urgents per les quals tal deliberacio es feta lo dia present que lo dit reverend abbat devia partir segons vos haviem scrit ses detengut a pregaries del Senyor Rey per sperar certa persona per la Majestat del dit Senyor Rey segons nos ha significat a vosaltres tramesa. Adonchs partira dema Deu volent e junt que sera aqui explicara a les reverencies e magnificencies vostres per part sua e nostra tot lo que occorre segons per vista e oyda ell sab plenariament. Placiaus donarli creença en ço que per part de tots dira e explicara axi com per nosaltres tots dit era. E apres vos placia entendre en la expedicio del dit reverend abbat per forma que sia de presta tornada com la dilacio sia en detriment dels afers e la aturada que fem aci no sia enujosa e molesta. La Sancta Trinitat molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors vos haja en guarda sua. Rescrivintnos de tot ço queus placia. De Calatayu a XVIIII dies del mes de agost any Mil CCCCLXI - A tota vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat de Cathalunya. - Als molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.

Molt honorables e savis senyors. Com lo noble don Joffre de Castro Calla major de Cervera nos haja exposat que alguns del regne Darago ab lurs complices e sequaces li han feta gran novitat en dos lochs seus que te en Arago segons es contenguda en una articulacio per part sua donada e com vullau de les coses en la articulacio contengudes esser vertaderament informats attes ques preten la dita novitat es stada feta al dit noble per quant ha pres sou del exercit de Cathalunya fet per la liberacio de la persona del lllustrissimo Senyor Primogenit e per conseguent contra la capitulacio concordada ab lo Illustrissimo Senyor Rey e aquest Principat scrivim al diputat local de aqui que requira lo veguer e altres oficials dins sa diputacio constituits qui de les dites coses poran saber la veritat de aquelles prengau bone e verdadera informacio. E per quant per assistencia color e favor vostre les dites coses hauran millor e pus prompta exequcio vos pregam afectuosament en les dites coses vullau fer aquella assistencia color e favor que obs sia per saber ne millor la veritat segons pus largament ne scrivim al diputat local qui tot vos ho comunicara. E aço vos haurem a gran e singular complacencia. E sia molt honorables e savis senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XXVII de agost del any Mil CCCCLXI. - M. de Monsuar. - Los diputats del General e consell etc. a vostra honor apparellats. - Als molt honorables e savis senyors los pahers de la ciutat de Leyda.

Molt honorables senyors. Nosaltres scrivim als honorables pahers e al diputat local de aqueixa ciutat queus requira e inste en virtut del sagrament e homenatge que havets prestats e o devets prestar de obtemperar e exequtar nostres requestes reebau bona e vertadera informacio sobre les coses contengudes en certa articulacio per part del noble don Joffre de Castro Calla major de Cervera presentada per certa novitat que lo dit noble preten esserli feta en Arago per alguns aragonesos e lurs complices e sequaces per quant ell havia pres sou en lo exercit de aquest Principat per la liberacio de la persona del Illustrissimo Senyor Primogenit. E com vullam que en la recepcio de la dita informacio e dels testimonis que sobre aquells rebreu vos hajats ab summa diligencia segons de vos comfiam e lo cars requer pregant vos que los testimonis queus seran produits sien tals persones que rahonablement los puga e dega esser dada fe. Dada en Barchinona a XXVII de agost de any de la Nativitat de nostre Senyor Mil quatrecents sexanta hu. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e consell etc. - A vostra honor apparellats. - Als molt honorables los lochtinents de veguer e cort de la ciutat de Leyda e lur assesor.

Molt honorables senyors. Per quant lo noble don Joffre de Castro Calla major de Cervera no sens clamor nos ha exposat que alguns del regne de Arago ab lurs complices e sequaces li han feta certa novitat en los lochs seus que te en Arago segons es largament deduit e contengut en una articulacio per part del dit noble a vosaltres presentada la qual vos enviam closa e segellada apart e aço per ques preten la dita novitat es stada feta al dit noble per que ell ha pres sou del exercit de Cathalunya fet per la liberacio de la persona del lllustrissimo Senyor Primogenit e per conseguent contra la capitulacio concordada ab lo lllustrissimo Senyor Rey e aquest Principat e vullam de les coses en la dita articulacio contengudes esser vertaderament informats volem eus manam que de part nostra insteu e requiriau lo lochtinent de veguer cort e son assessor e altres qualsevol oficials dins vostra diputacio constituits los quals sabien de les dites coses pugam e degam pendre informacio e saber la veritat en virtut de la seguretat que han prestada e son tenguts de prestar de obtemperar e exequtar nostres requestes sens dilacio consell o consulta que rebau sobre les coses en la dita articulacio contengudes e encara si per part del dit noble seran presentats altres articles sobre aquells axi mateix rebau bona e verdadera informacio de totes aquelles persones que per part del dit noble seran nomenades e de altres per les quals se pora saber la veritat de aquells e la dita informacio façau redigir en scrits e auctenticament per forma que plena fe hi puga esser dada. Encautant lo dit veguer e altres oficials qui la dita informacio rebran que rebeu (o reben) deposicio de persones que bonament sien tals los dega esser dada fe. E de aço axi mateix volem primer ne comuniqueu ab los honorables pahers de aquesta ciutat e ultra quels ne scrivim los pregueu de nostra part hi vullan fer aquella assistencia e dar aquella color e favor que obs sia per saber la dita veritat. Haveu vos hi segons de vos confiam. E rebuda la dita informacio enviau lans per persona certa. Dada en Barchinona a XXVII de agost dol any de nostre Senyor any Mil CCCCLX hu. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General etc. Als molt honorable senyor En Luis Dolzinelles donzell diputat local en la ciutat e vegueria de Leyda.

Los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona e consell per ells dat en consellar en los fets tocants la liberacio del lllustrissimo don Karlos princep de Viana e primogenit Darago e de Sicilia e ara loctinent general del Illustrissimo Senyor Rey pare seu gloriosament regnant e lo pacifich e tranquille stat del Principat de Cathalunya e poblats en aquell als molt honorables lo lochtinent de procurador justicia e batle general e altres oficials en lo comdat de Ribagorça per lo Illustre Infant don Ferrando fill del dit Senyor Rey e comte del dit comdat de Ribagorça al qual o als quals las presents pervendran e seran presentades salut e honor.
Com a hoyda e noticia nostra sia novament pervengut per informacio a nosaltres feta per part del noble don Joffre de Castro Calla de la vila de Cervera e senyor de la questia del Arbos en lo dit Principat de Cathalunya que Nestevenet de Agramunt Blasco de Bardaxi e altres complices e sequaces lurs dels quals part son del abbadia de Sant Victoria (San Victorián) en Arago constituint no havent causa debat o questio alguna ab lo dit noble e sens deseximents ne altre titol saltem just en lo principi de aquest mes ma armada e hostil son venguts als lochs de la Squarra e Laguarres en lo dit comdat sitiats qui son del dit noble e possehits per ell pacificament e quieta e han correguts e robats violentment e hostil e ab si portats cent cinquanta peçes de copes e taces dargent setanta bisties grosses carregades de roba dels habitants en los dits lochs e en comptants del dit noble e dels dits sos vassalls habitadors dels dits lochs entorn cinch milia florins en diverses monedes axi daur com dargent poch mes o menys e totes les dites coses axi violentment per ells preses e robades encara sen han portades ab si lo rector del dit loch de la Squarra ab XXVII homens dels quals part ne han fet rescatar segons se aferma per la terra del dit comdat sens contradiccio o empaig vostre o de alguns de vosaltres que es cosa de maravellar. E com tals coses si axi es com se aferme sien de molt mal eximpli e fetes injustament e violenta e en gran dan del dit noble qui es catala e heretat nat e domiciliat en Cathalunya e per quant los dits malfeytors ab les dites coses axi preses e robades son retrets e receptats en alguns lochs del dit comdat segons es afermat. Ab la present vos pregam e exhortam que los dits malfeytors e bens e coses per ells axi robades e preses com dit es la on los poreu haver dins vostra jurisdiccio a mans vostres e poder hajats e detingats segurament tro a tant que havent loch les dites coses se pusquen fer deguda reintegracio fahent en aço aquella diligencia que de vosaltres confiam e lo cars requer per obviar a scandels e inconvenients qui facilment se porien preparar si prestament e deguda en les dites coses no era remediat e provehit. Datta en Barchinona a XXVII de agost del any de la Nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLXI. - M. de Monsuar dega de Leyda.

28 DE AGOSTO.

No hubo sesión, por reunirse aquel día los señores Diputados con el Señor Primogénito, para tratar de la llegada del protonotario Nogueres, el cual traía unas cartas de parte del Señor Rey.