De la ordinacio de la Cappella.

De la ordinacio de la Cappella.

No haven vergonya los reys en los primers temps de les coses divinals si entrametre officis e altres coses necessaries al cultivament divinal ordonaren en tant quel cappellan daquell per lo qual la dreta disposicio dels sacerdots e imperi se distribuexen e per la gracia del qual los regnes nostres governam lo rey de Salem rebujar en les Sacres Scriptures no es atrobat: mas pan e vin a aquell en lo qual nos sadollam e som pascuts offrir segons que cappella: esguardans que aytant com pus habundantment lo Donador dels dons envers alcun ses haut aytant mes aquell per natural raho es obligat no es cosa no coneguda majorment a tan gran dispensador de gracies per la sola permissio del qual aquelles coses les quals a nos ha donades esser servades confessam. Considerans nos que de la ordinacio de la nostra cappella ordonem haver vegonya no cal mas quel servey daquell lo qual voluntariament a nos estament de honor ha plagut donar honradament en nostra presencia per tal que no siam desconoxents de tan gran benefici sia fet obligats nos regonegam car debades estaments en lumanal linatge aquells qui carn humana prenen dels molts alts lochs als jusans davaylen agra posat si donchs diferencia los mayors dels menors en honran ells no fahien: a la qual cosa complidora per tal que ornaments axi de draps con dor e dargent bells e nobles segons qui a les coses desus dites a oblivio no liurades considerada la decencia de nostre estament no poch requer hajam no van mas vertaderament de necessitat esser nostra pia devocio es forçada estimar e per tal que tanta e axi sufficient copia sia e de tantes varietats que segons la diversitat dels temps e de les festes axi con subtilment e rahonable per tal que no tant solament loch sia a auctoritat mas encara principalment a raho e a congruitat ordonam dejus no per negligencia totes coses nafrants e escureyts oblivio de tot foragitada la nostra diligencia no lex cor tant honorable cosa mas molt devot jutgam cor quan los huyls diferencia e varietat guardaran per ques fa lo corage cogita e axi la devocio creix e lanima a gracia se appareyla. Les varietats pero dels draps en sinch colors estar convinentment reputam: en vermeyls los quals axi en les festes de nostre Senyor en les quals propriament color vermeyla per les rahons e significacions degudes convenga e encara en les solemnitats dels sants qui han seguides les petjades daquell qui carrera si esser testifica per martiri lo sanch escamparen demostren: e en blanchs per tal que la virginitat daquella qui apres lo part de la nostra redempço verge romas e encara de les sanctes verges les quals lanyel on que sia anat seguexen e en les sollennitats daquelles demostren e en les altres dies honradors en los quals no per vana consideracio se pertanyen puguen esser tenguts: en verts encara axi en les festivitats de nostre Senyor en les quals se pertanga e en los dias daquells con jaspi es de color vert jaspidents propugnacles per lo triumphant son posats dels sants doctors e de les altres confessors qui contra els adversaris per la deffensio de la sancta Esgleya han preliat e los quals per eternals desigs verdejants e qui per sequetat de mal temps no sequen sien tenguts: e en blaus los quals en dies de divenres e en los altres dies festinals axi de nostre Senyor con dels sants: e encara en negres quant per defunts offici se fa en los quals honestat e mortificacio no inconvenientment mostrar se deu demostrar covinentment se poden. E daquestes colors no tan solament de cascuna de una cappella siam contents mes de diverses per tal que segons quels dies en los quals de una matexa color paraments per propia significacio deuen esser tenguts pus sollennes quels altres alscuns ne seran trobats ab pus sollennes paraments jacsia daquella color matexa sien decorats haver desigam: ordonants que en la nostra cappella de draps de seda vermeyla ab istories de vellut vermeyls ab fres daur o de draps daur trahents a color vermeyla o de draps vermeyls de seda ab obres semenades daur o de draps de seda vermeyla sens obres e de draps blanchs de seda ab istories o de vellut blanch ab fres daur o de draps daur trahents a blancor o de draps blanchs de seda ab obres semenades daur o de draps de seda blanchs sens obres e de draps de seda verts ab istories o de vellut vert ab fres daur o de draps daur trahents a color vert o de draps verts de seda ab obres semenades daur o de draps de seda verts sens obres ab fres daur e de draps blaus e negres de seda sens obres daur semenades ab fres dargent complides capelles daqui avant tengudes sien. E es dita complida cappella pali e realtar e vestiments de prevere de diache e de sosdiache e tres capes e tovaylola de faristol e de draps de seda vermeyls blanchs verts e blaus sens obres e paradura pali e reraltar e vestiments de prevere en lo qual fres daur tan solament haver volem e dargent en los blaus e de draps de seda a color groga trahents sens obres aço mateix en nostra cappella esser manam. Encara tovayloles e coxins e frontals e altres coses de les quals en lesgleya se usa copiosament esser haudes de nostra entencio es. E per tal con daquell del qual ferma fe nostra creu totes coses ordenadament proceexen en la obra del santuari lo qual a cultivament divinal en lo veyl testament fo constituit vexella e encara daltres coses daur e dargent a honor del sanctuari esser ordenades recordants axi com devem tota oblivio axi com se pertany de la nostra reyal magestat de tot foragitada: en nostra cappella axi vexella con altres ornaments a divinal servey e honor daquell qui tant nos en terres honrar li ha plagut que per nom dell rey esser appellats merescam daur e dargent e encara ab pedres precioses per tal que mils a obra del sanctuari sia semblant cobeegem esser: manans donchs que sien primerament dos bells reretaules dargent ab imagens e un reraltar e un pali de drap dor istoriat los quals la sollennitat la qual no sens raho en los dies dedicats a la divinal et alta magestat e a honor de la sua mare e fill ha ordonats sien celebrats als esguardans ignorat no permes: e encara necessari extimam que a la sollennitat monstradora alscunes coses sien demostrades per tal que aquells qui per sciencia de letres saber no ho poden per esguardament duyls aytals coses vegen la qual a ells soplesca e esmen ço que freturen per ciencia de letres cor pintures e aytals coses letres de pageses esser manifest es: e per tal en les esgleyes a informacio e doctrina daquells qui no saben letres les coses demunt dites no sens raho son posades comunament axi daur e dargent com de cristal tres creus ab pedres precioses e altres obres per tal que axi con la creu demostra salut per tan preciosa e no corruptible margarita del fill daquell qui al propri fill no perdona fo onrada axi aquestes les quals a representacio daquella fetes sien ab corruptibles pedres margarites ornades manam esser. E per tal con moltes ne ordonam segons que appar esser haudes aço havem fet per tal que segons los dies o totes o alcunes una tan solament segons que covinent en nostra ordinacio dejus seguidora a nos sera vist esser sien tengudes. En tal manera empero se pertany esser ordenat de les creus e de les altres coses que diferencies axi con havem dit rahonablement puguen esser fetes. A les reliquies axi de nostre Senyor con dels sants tenedores sis encastaments esser ordonam ço es un a forma de custodia en la qual lo cors de nostre Senyor Jesu-Christ en alscuns lochs es portat ço es de cristall dargent daurat guarnit ab obres covinents e altre guarniment de cristall a forma de canons en los quals lespines per tal que mils puguen esser vistes sian portades: los quals garniments sien fets daur a manera de peu de copa e un altra garniment dor fet a manera de peu de copa en lo qual sia encastat un cano ampla de cristall fet a manera de capsa en lo qual estiguia la camisa de Jesu-christ e tres de cristall en forma de capsa per tal que pus copiosament en aquelles les reliquies puguen esser tengudes e vistes declaram e altre rerataula dargent daurat ab la image de la incorrupte verge Maria en lo mig loch daquel posada mostrantse dins tabernacle per tal que en les festes e en les altres covinents dies memoria della no sia relaxada e quatre tests e dos bacins dargent ab ymages de nostre Senyor e dels sants daurats ab bellesa e ornament de nostre altar de nostra cappella. Ultra aquelles coses que dites havem necessari en alcuna manera estimam tres calzes ab lurs canadelles dels quals los dos sien daur e la un sia pus precios que laltre lo qual en les grans festes servesca: cor cosa covinent a nos sembla que pus quels princeps terrenals a usar en taula de copes daur dignes si mateix estimen que a la sanch de nostre Senyor Jesu-Christ consegradora en la taula del altar en la qual no de pan corruptible mas de vida usam calze daur sie deputat; laltre pero dargent daurat esser pot: pero per tal que servesque si necessitat sesdevenia: sis canalobres dargent qui sobre laltar seran e sis bordons dargent los quals per aquells qui de capes seran als divinals officis revestits seran tenguts e dos encensers ab ses naus a tenir lencens diputades la un dels quals sia daurat e pus noble quel altre e dos bacins dargent blanch ab esmalts e tres tests obrats de musica ab orles dargent e esmaltades e un vaxell dargent al aygua de la benediccio ab son ysop a servey de nostra cappella esser covinent e mitra croça anell micanes cendalies et tot compliment dun bisbe per celebrar missa manam: sobrefluitat jutgans alguna cosa compendre e fer si doncs per distinccions e ordinacions no sien divisides per tal que la cosa confusa e inutil axi util e bona sia feta cor no es incerta cosa que poch los elements hagen profitar si el sobran faedor per diverses varietats saviament nols hagues distinchs. Com donches en les damunt dites coses paraments de draps e ornaments daur e dargent quants e quins sien havem declarat: van pero estimariem si donchs en quina manera los deu hom usar clarament no jutgavem e debades les coses damunt dites hauriem si donchs delles convinentment no usavem cor thesaur amagat a algun no profita: perque con aquell qui la ordinacio del tabernacle de la federacio a Moyses declara en lo pug a nos aministrara de les festes e dels altres dies sots regles per tal que massa a especials coses no devallem provehirem: cor alcunes vegades sesdeven que encara els savis redarguir de dissensio coses massa especials o de peccat no fretura qui en aytals coses de moltes paraules usa. Pero cor alcunes coses son les quals sots generalitats e regles contener nos poden dels dies festinals de nostre Senyor e dels sants los quals si donchs singularment no dehiem dubitacio no pocha e per conseguent defalliment no poch importarien. Emperamor daço alcunes coses particularment e especialment havem posades.

LXIX. Reg. n. 482, fol. 74. 22 enero 1330. Alfonso IV, Barchinone

LXIX. Reg. n. 482, fol. 74. 22 enero 1330.

Nos Alfonsus etc. attendentes vos fideles nostros consiliarios et probos homines civitatis Barchinone pro bono statu et utilitate comuni civium et habitatorum civitatis ejusdem et ad removenda dispendia que ex superfluitatibus et oneribus superfluis expensarum circa subscripta frequencius imminebant et in quibus plures ut plurimum excedere noscebantur quedam statuta et ordinationes noviter edidisse tenoris qui sequitur:
- En nom de Deu ordenaren los consellers et prohomens de la ciutat que null hom de la ciutat de Barcelona o qui estia en Barcelona de qualque estament o condicio sia no gos metre ne aportar en afflibays ne en neguns vestirs perles ne aur ne argent ne armini exceptats botons dargent plans o daurats que puxen portar per cabeç o per manegues. Item que null hom de Barcelona o qui estia en Barcelona de qualque condicio o estament sia no gos portar ne fer neguna cella ne fre ne pitral ne retranga en que haje obres de fil daur ne dargent ne en que haja obres de perles o dargent ne de negunes peres precioses ne doblecs o daltres peres de naguna manera salvant que en les dauradures o argentadures de les obres puxen aembrar aur et argent. Item que null hom ne naguna dona de Barchinona o qui estia en Barchinona de qualque condicio o estament sia no gos daquiavant listar ne vetar per fora ne barregar negunes vestadures ne fer fer en aquelles images dauçells o daltres qui sobreposades o cosides hi sien si donchs tixent no si fahien. Item que naguna dona de qualque condicio o estament sia qui sia de Barcelona o estia en Barcelona no gos portar en mantell ne en capa ne en cot ne en conelles ne en brials ne en altres vestidures perles ne aur ne argent ne ermini ne naguna altre fresedura de perles ne daur ne dargent ne daltres coses ne vestir draps daur ne de seda: puxen empero en dos mantells no en mes haver et portar taxells ab cadenes et aflibays dargent en los quals no gosen portar perles ne peres precioses axi empero quels texels ab les cadenes et aflibays de cascun mantell no pesen de dos marchs et mig a amunt. Mas en aço no sia entes que les dones no puxen portar brials tests ab seda et ab aur ans los puxen ab que noy haja nagun guarniment dels dessus dits qui son vedats de portar. Puxen encara portar en manegues de gonelles o de brials botons dargent plans o daurats: puxen encara aportar vestadures de camellot de lana. Item que naguna dona de qualque condicio o estament sia que sia de Barchinona o estia en Barchinona no gos portar en savena ne en neguns ligars perles ne peres precioses ne altres ne argent ne aur en fulla exceptat que puxen portar fil daur o dargent test pla en savenes o en vels e no en altre manera. Item que negun hom ne naguna dona qui sia en Barcelona o estia en Barcelona de qualque condicio o estament sia no gos portar en mantell ne en capa ne en altra vestadura neguna forradura sino de cendat o tafata plans o en los quals haja fil daur o dargent tests o penes axi vayres com altres planes axi que naguna pena no puxen barrejar o entremesclar de cendats ne de draps daur ne de seda ne daltra cose mas cascuna pena sia plana segons la natura de que sia. Empero no gosen portar neguna pena dauçells ne darminis. Item que null hom ne nulla dona que sia de la ciutat de Barchinona ne estia en la ciutat de Barchinona de qualque estament o condicio sia no gos fer ne portar daqui avant vestadures negunes de dol per naguna persona qui muyra si donchs no era son senyor o sa dona o pare o mare o avi o avia o fill o filla o germa o germana o persona quil jaquesca hereu o dona qui perda marit o marit se puxa vestir sis vol per sa muller com morra sault que no sen pusca vestir de negra salvant que hom puxe portar capa (se lee cape) morada o altre el dia quel cors se soterrara et VIII dies apres tan solament.
Item que naguna dona que sia de Barcelona o estia en Barcelona de qualque estament o condicio sia qui marit haja en cas que saja a vestir de dol per alcuna de les persones dessus dites no gos portar daquiavant mantell en cap ans solament port capa morada o altra capa de dol el coll et que no la port sino VI meses depuys que aquells per qui portara dol seran morts salvant quel dia quel cors se soterrara la puixa portar el cap. Item que null hom de qualque condicio sia que sia de Barchinona o estia en Barchinona qui prena o espos o afferm muller que ans que la espos ne apres no gos trametre per si ni per altre a la esposa o muller sua joyes negunes ne diners ne a nenguna dona ne altra persona de part de la novia no de part del novi salvant que a la nuvia puscha trametre bossa et cinta et guants et dos anells et no res als. E aquests ordinaments comencen lo dia de pascua primer vinent et que duren XX anys primers esdevenidors. Et qui contra aquests ordinaments o alcuns daquests fara pagara per ban per cascuna vegada que contrafaça per cascuna de les coses dessus dites cincents solidos en axi que si dona neguna cau en lo dit ban e no ha bens parafernals de quel puxa pagar quel marit pach lo ban mas quel se puxa retenir ell o son hereu del exovar. Mas en aquests ordonaments no son enteses fembres vils et avols de lur cos ans tota fembra avol et vil de son cos puxa portat aytals vestidures com se vulla et en aytal manera com se vulla. Item que nagun sartre ne sartoreça ne altre persona de qualque condicio sia no gos posar ne metre ne cusir ne fer cusir ne fer metre ne posar nagunes fresadures daur ne dargent ne perles ne de seda ne daltres coses en vestidures de hom ne de dona de Barcelona ne qui estia en Barcelona de qualque estament o condicio sia ne fer en aquelles vestidures ne posar ne cosir negunes images dauçells ne altres enadiments o sobreposit fer a les vestadures et qui contrafara pagara per ban cascuna vegada cent solidos e si pagar nols pot estara pres cent dies al castell. Item que negun hom ne naguna fembra de qualque estament o condicio sia no gos fer ne obrar ne fer fer ne obrar negunes obres de perles ne de seda ne de fulla ne de fil daur o dargent ne ligars ne altres arreus ne en selles ne en frens ne en pitrals ne en retrangues segons que dessus es ordenat ne a obs de nagunes vestadures domens e de dones de Barchinona ne qui estien en Barchinona de qualque estament o condicio sien: mas en aço no sien enteses vetes ne trenes de seda que puxen metre per cabeç ne per manegues ne cordons ne bagues ne cordes de cordar de seda: e qui contrafara pagara per ban cada vegada cent solidos et si pagar nols pot estara pres C dies el castell. Item que nagun argenter ne argentera ne altre persona de qualque condicio sia no gos metre ne fer metre en texells perles ne peres precioses a obs de dones de Barchinona o qui estien en Barchinona de qualque estament o condicio sien ne fer ne fer fer a obs dells neguns taxells los quals ab les cadenes et afflibays pesen mes de dos marchs et mig et qui contrafara pagara per ban cada vegada cent solidos e si pagar nols pot estara pres C dies el castell: dels quals bans haura lo terç lo veguer et lo terç sia convertit en reparacio del pont de Sent Boy o laltre terç haja lo acusador: mas lo comprador del pont no haja lo dit terç qui del pont deu esser: e qui alcuns dels dits bans pagar no pora estara pres el castell aytants dies com ha sous els bans. Item que tot enantament o conexença que sha a fer sobre los dits bans o alcu daquells se faça per lo veguer ab consell dels consellers de Barchinona qui per temps seran o de tres dells et no en altre manera: sia entes empero que per moltes vegades que fos fet per alcun contra los dits bans o alcuns daquells no sia tengut de pagar sino un ban solament per naguns bans passats mas com aquell ban hagues pagat si daquiavant hi cahia quen fos tengut segons la forma dessus dita com axi sia acostumat e usat en tots los bans que sordenen en Ia ciutat. E retenense los dits consellers et prohomens que si en aquests dits bans o en alcuns daquells conexien Ios dits consellers et prohomens que hi hagues res a declarar o interpretar o a corregir que sia feta la declaracio et interpretacio o correccio per Ios dits consellers et prohomens axi com ells conexeran et no per nagun altre.

- Eapropter cum nobis duxeritis suplicandum ut ordinaciones et statuta predicta nostre approbacionis et confirmacionis dignaremur patrocinio communire: idcirco prospicientes utilitatem et comodum que vobis et aliis civibus et habitatoribus dicte civitatis proveniet ex premissis: jamdicta statuta et ordinationes per tempus prescriptum gratis et spontanea voluntate laudamus approbamus et ex certa sciencia confirmamus. Retinemus tamen et a dictis statutis vestris excipimus quod si nos vel nostri dedimus aut dabimus alicui civi vel habitanti in civitate predicta vestes corporis nostri aut sellas vel aliqua alia arnesia nostra quod eas vel ea possint induere vel portare et absque incursu alicujus pene libere eis uti aliquo ex statutis predictis nullatenus obsistente. Promitimus vobis insuper ac juramus per Deum et ejus sancta quatuor evangelia manibus nostris corporaliter tacta quod premissa omnia et singula servabimus et servari etiam inviolabiliter faciemus per tempus predictum eaque non mutabimus aut revocabimus aliqua ratione nec alicui domestico nostro vel alii cuicumque super hoc gratiam faciemus. in cujus rei testimonium presentem cartam nostram inde fieri et sigillo nostro pendenti jussimus communiri.
Data Valencie decimo chalendas febroarii anno Domini millessimo CCC tricesimo. - Bernardus de Petra mandato regis.

Del Escriva de racio.

Del Escriva de racio.

Si als reys en temps de pau ha plagut guardar ordonacio en ses continues despeses no grans molt mes en aquelles que son grans e alcuna ordonacio ne mesura no poden reebre per lo gran nombre de moltes viandes e gens qui aquelles han a menjar necessaria cosa es que en distribuyr aquelles orde degut sia servat per ço que aquelles egualment als stipendiaris e altres servidors seus sien departides. Emperamor daço un hom leal e vertader e diligent qui comptar e scriure sapia volem esser assignat profitosament proveens lo qual scriva de racio disposam esser nuncupat al offici del qual declaram pertanyer tenir quatre libres ço es lo primer lo qual carta de racio volem esser nomenat en lo qual no haja als escrit sino tan solament los noms daquells qui per domestichs nostres haurem reebuts dels quals en special lo nombre de les besties a les quals volrem esser a ells fet compte e de la quantitat de la quitacio axi als de bestia de racio con de bestia de loguer e de peu sia tengut fer expressa mencio: guartse pero que sens nostre special manament en lo dit libre scriure alcun no presumesca. Lo segon libre tendra encara qui libre de notaments sera appellat en lo qual escrisca e not ço es als camarlenchs totes joyes draps daur de seda e altres semblants coses spaes vaxella daur dargent e totes altres joyes e coses que ells per son offici en guarda e custodia tenir son strets: al cappella major los vestiments e perellaments retaules e totes altres joyes daur e dargent e reliquies de la nostra cappella: als sobrecochs calderes asts ferres e altres ostilles e coses del servey de la cohina: als rebosters largent de que continuament nos e nostres companyes en lo palau nostre menjants usam e tovalles e altres coses al seu offici adjunctes: als cavallerices selles frens sporons: al armador real espaes cuyraces asperchs e elms guarniments de cors jubets e espatleres e lorigues de cavall e perpuntes e altres coses segons que liurades per son offici li seran: al panicer tovalloles e totes altres coses les quals al offici de cascun dells custodir seran liurades: del qual libre a nos un translat ne sie liurat salvant daquelles coses les quals per continuu servy e us se deterioren les quals a la almoyna son liuradores axi con son tovalles tovalloles escudelles e talladors de fust los quals en aquest cas que als almoyners seran liurats als dits officials cancell e desnot. E lo terç libre en lo qual no sescrisca sino la messio de nostra casa real lo qual libre de comtes manam esser nomenat e aquell cascun any sia tengut mudar en lo dia de ninou. Lo quart libre lo qual registre appellat sera volem esser en lo qual los albarans de quitacio de vestir e de gracia e encara dacurriments seran e deuran esser registrats e escrits. Volem encara ell haver cura e diligencia fer seer tots los menjants en nostre palau per orde degut axi que a cascu sia guardada sa honor segons son estament salvant los menjants en nostra taula los quals per lo nostre majordom volem e manam eser ordonats: e sia tengut de comptar e de saber lo nombre daquells e de guardar que noy menuch alcun sino aquells qui menjar hi deuen segons la nostra ordonacio sobre aço feta: e si alcun hi menjave qui menjar noy deja man als porters que aquell ne giten: e del nombre dels dits menjants en lo libre del compte de la messio de casa faça mencio. Encara les viandes davant los menjants en lo nostre palau posar faça diligentment e ordonada als portadors daquelles e cura haja que de les dites viandes en lo nostre palau falliment alcu no sia e que daquelles menjades no sien fora nostre palau: e car rahonable cosa es que si en la messio de nostre palau certa ordonacio feta havem que en temps de host on majors despeses se conve a fer façam provisio salutar per la qual les viandes no poques en aço necessaries ab diligencia sien distribuydes e guardades: per ço ordonam que lo dit escriva de racio tots temps que host menarem e viandes als stipendiaris o persones de nostra host per lur sou donar ordonarem volem e declaram lo dit scriva de racio haver cura diligent de fer albarans als dits stipendiaris lo qual a aquells qui la farina vin bescuyt cibada e altres viandes nostres en la host tendran man a aquells en paga o acorriment de sa quitacio o sou axi daquells qui servit hauran con daquells qui servir hauran liurar per ço que dallo que servit hauran sien satisfets e del temps que servir deuran hagen paga bastant: axi que guartse lo dit escriva que les dites viandes no sien liurades als dits stipendiaris sino segons la ordinacio que nos sobre aço havem feta. E norresmenys ajustam a son offici per albarans de quitacio de tres en tres meses als domestichs nostres del temps que hauran servit segons los gatges als quals en lo dit libre de racio seran escrits e albarans de vestir a cascun dels dits nostres domestichs cascun any en lo primer dia dabril a cascun dells segons sa condicio e grau juxta la nostra ordonacio sobre aço feta: encara albarans dacurriment e de gracia con e quant per nos li sera manat. Empero tota vegada se guart que albara de gracia a alcu no faça oltra cantitat de vint y cinch libres barcheloneses los quals al nostre tresorer seran endreçats axi empero que aquella gracia no sia sino de quitacio o de vestir: e con nos convendra e volrem pagar los nostres soldejats de la host en diners lo nostre scriva de racio albarans a aquells de mes en mes faça del sou o quitacio que nos en aquella host haurem ordonat e atorgat donador los quals al nostre tresorer sendreçaran e lo dit tresorer a ells pach e reeba mostra ensemps ab lalguazir e menescal e altres per nos assignadors dels cavalls e armes dels dits stipendiaris: guartse pero que si daquelles persones de les quals reebuda haura mostra ni ha alguns que sien tenguts anar ab nos en host dels cavalls e armes daquells no faça estima e aquells que estimats hauran en escrit mete per tal que si lestima daquells volrem o deurem esmenar aquella façam segons la estimacio reebuda. Encara dehim al dit escriva de racio pertanyer que tota vegada nos hostejants deja assignar e ordonar certes persones axi de cavall con de peu per dies nits e hores segons que per nos li sera manat qui façen la vetla o guaytes e escoltes per la host axi que segons les companyes que ab nos en la host seran sia feta la guayta covinent: esguardants pero que les dites guaytes e escoltes sien per tal manera divisides quel carrech sia entre ells compartit egualment: empero con lo dit escriva de racio la guayta haura ordonada abans que daquella faça manament aquella a nos mostrar deja si nos en aquella volrem alcuna cosa mudar. Encara dehim al dit offici del escriva de racio pertanyer reebre e ministrar les cenes que nos reebrem e reebre manarem en presencia e aquelles si seran en viandes de partir e de distribuyr als domestichs de nostra casa: e en lo distribuyr daquelles viandes seguesca la nostra ordonacio sobre asso feta la qual manam a ell continuament ab si portar per tal que aquella en alcuna cosa no romanga imperfecta ans aquella sia en totes maneres complida e seguida segons que de nostra volentat es ordonada e la qual al profit dels nostres domestichs havem feta. E encara volem al offici dell pertanyer que encontinent fet per nos alcun viatge se enform ab lo sobrazembler de nostra cort del nombre de les besties les quals haura logades per causa del nostre viatge dessus dit e del loguer e de la messio daquelles reebra compte del dit sobrazembler e de son lochtinent e faça pagar en presencia sua als homens de les besties de loguer tot ço que degut les sera per la cort e fassa albara al dit sobrazembler de tot ço que li sera degut per raho del dit viatge e per altres messions. Sia encara tengut lo dit scriva de racio de comptar per cascun dia la messio de casa nostra ab la un dels majordomens si esser hi pora e ab los officials majors e enserch diligentment que en lo dit compte alcuna cosa no sia sobremesa: encara enquira que en alcun offici de casa frau alcuna nos faça aytant con en el sera: albaran debitori al comprador de aquelles viandes que haura manlevades a obs de nostra cort per cascun mes faça quen mester sera. E noresmenys dels nostres
cavallerices e del sobrazembler e sartre per cascun mes o de dos en dos meses comte lo dit escriva de racio reeba de les messions que cascun haura fetes en son offici reebent daquells segons ques conve sagrament que en lo dit compte frau alcuna no es comesa. Encara a manament dels majordomens dels algutzirs del canceller e del maestre racional los quals ells hauran condempnats en la quitacio segons lo poder a ells donat al fer dels albarans deduyr sie tengut: pusca encara lo dit scriva de racio a aquells qui compte retre a ell son tenguts los dits comptes recusar e contradir. Stablim encara quel dit scriva de racio les condempnacions ques faran per los havents poder a aço de nostres e contra nostres domestichs officials en lurs quitacions aquells encontinent not a cascu e en apres dels dits notaments faça albara debitori al nostre almoyner e aquells pusca als pobres de Christ larguir e degudament distribuyr. Ajustam encara quel damunt dit scriva de racio a nos que be e feelment se haura en son offici faça sagrament e que res no ha fet ne fara perque lo dit sagrament no pusca en totes coses observar.

lochtinent scrivans de racio

De les Oblacions.

De les Oblacions.

Attenents que davant los huyls de Deu null temps la man no es vacua de don si lenteniment del cor sia de bona volentat plena dels dons de Abel perque los dons offerts de Abel foren plasents: axi volents donchs les oblacions les quals en les misses e en les mans offeri del cappella ordenar no a quantitat axi con aquells que ço que als cappellans lurs donen en alcuna manera si mostren liurada a oblivio aquella paraula dominical en la qual se monstra que la man sinistra no sapia lalmoyna la qual fara la dreta e axi mateix del altre tot en oblacion que offeren a les misses posen: mas a significacio tan solament pus que axi con se pertany als cappellans nostres en altra manera provehim esguart haven: ordenants que en los dies de la nativitat de nostre Senyor de Pascha de la Ascencio de Pantagosta de Corpus Christi e de Tots Sants e de quatre festivitats de madona sancta Maria un diner daur a oblacio de la missa major a nos sia appareylat e haut: a les altres empero misses si alcunes ne oyrem tres diners dargent. En la festa empero de la apparicio de la estela cor aquell dia per reys aur mirra e ensens foren offerts a Jesuchrist Salvador nostre volem que offiram en la mayor missa un diner daur dins una capseta ensens dins altra e mirra en altra en poca quantitat cor sol asso a significança fem dels tres reys qui en semblant dia les sobredites coses en Betlem offeriren a nostra dona santa Maria: les quals offerren cascun per si ço es primerament laur e puix lencens e apres la mirra: e en les altres misses si alcunes aquell dia ne oiem tres diners dargent: e en lo dia pero de divenres sant trenta diners dargent con a orar la Creu irem offerir volem per tal que axi con aquell traydor Judes malvadament lo Salvador Redemptor nostre per trenta diners dargent vene nos piadosament aquells offeren la tradicio e la sua mort daquen seguida en nostra real pensa remembrem. En les festes empero de ninou e de la trinitat car son festes de nostre Senyor on que siam volem que offiram tres diners dargent: encara en la festa de sant Johan evangelista si en la ciutat de Valencia serem e en la festa de sent Pere si en Leyda e en la festa de sancta Anna si en Mallorca e en la festa de la Exaltacio de sancta Creu si a Perpinya e en la festa de sent Marti si en Çaragoça personalment erem constituits per esguardament e reverencia que les nostres cappelles dels dits lochs a invocacio daquells sants son nomenades tres diners dargent aquests dies volem e ordonam per nos esser offerts: aço pero a la primera missa car si altres misses mes avant oyrem volem per nos esser offert a cascuna vegada un diner dargent tan solament. En les altres empero festes o dies en la missa o misses un diner dargent tan solament offerir de present ordenam: ab aytal empero consideracio en les damunt dites festes nomenades de nostre Senyor de sancta Maria e de Tots Sants aur offerir havem ordonat que axi con al fill de Deu alguna cosa no es comparadora ne a la sua benauyrada mare de lo qual el volch en aquest mon reebre carn humana e encara de tots sants perque aquell dia del fill de Deu e de la sua mare e de tots altres sants de paradis es general festa aquell dia celebrada per tal aur lo qual pus excellent e precios a tots los altres metalls del mon e alcun comparable no es atrobat a aquell aquests dies offerir havem ordenat axi que lun diner daur o dargent a honor de la deitat e los tres diners dargent damunt dits a honor de la trinitat offerir son enteses.

honors alcuns se pertanyen faedors

ORDENAMENTS DEL SENYOR REY EN PERE I.

ORDENAMENTS DEL SENYOR REY EN PERE I.
(Pere II, Pedro II, Peire II; Rey de Aragón; I como conde de Barcelona, comte de Barchinona.)

DON PEDRO EL CATÓLICO.
II.

Reg. n. 1529: Pars 1. fol. 1.

Ordena lo senyor rey primerament quel majordom sia obeyt de ço que manara en casa et sia tengut de guardar be et leyalment lo prou del senyor rey axi que nos perda res ne vage res a mal en casa: et siu feya quel senyor rey sen tornas a ell ço es assaber quel cors et quant ha fos a merce del senyor rey.
- Item que aquells qui desobedients li seran sien en aquella pena matexa.
- El senyor rey dona al majordom per servir aquell offici et per seguir los dits manaments et per estar a la dita pena los drets qui dejus son scrits. Prena mayordom per sos drets en tot loch quel senyor rey
prena cena de menjar XX solidos pera unes calçes daquella moneda que en aquell loch correga on la cena se prendra o si paguen la messio en diners quel senyor rey agues feta aquell dia en aquell loch.
- Item prena los cuyrs de totes les vaques que en aquella cena se despendran et do per cascun cuyr e prena IIII dines als porters. - Item prena tots dies de casa del senyor rey mija libre de cera.
- Item una onça de pebre et tots los cuyrs de les vaques qui vendran de present al senyor rey sis despenen en casa o en racio per peçes que sia tengut de fer guardar aquelles vaques a sa messio.
- Item prena lo mayordom cascun dia de cort dues peçes de carn de molto et dues ferrades de vi.
- Item prena D solidos per cascuna de III festes del any es assaber Pascha Cinquaesma et Nadal daquella moneda que correga en aquell loch on lo senyor rey tendra la festa. Totes aquestes gracies atorga lo senyor rey a majordom per ço quell sia pus obligat a guardar lo prou del senyor rey et a la pena damunt dita.
- Item lo majordom con sia ab lo senyor rey prena racio a XII besties. Et aquell que romandra per el en son loch prena racio a IIII besties et ell que meta museu per la cuyna a guardar. Los officials majors mana lo senyor rey que sien obeyts en totes coses cascun en son offici sots la pena damunt dita.
- Sobrecoch prena en tota cena quel senyor rey prena de menjar de tots los moltons qui en aquella cena se despendran les pelles et totes les menuçes.
- Item prena de tots los moltons qual senyor rey despena en cort axi de cena com menys de cena los cols
et les rabades et los blascos: et daquella de racio los colls tan solament: et tot aço que sia gint
et convinentment levat sens affollament daço que romandra.
- Item prena de les vaques axi de cena com menys de cena los cols els blascos et daquella de racio atretal.
- Item prena dels porchs axi de cena com menys de cena et de racio los cols els sagins. -
Item prena dels porchs salatz los caps els cols e les illades daquells quis menjaran en cort: et daquells de racio los caps els cols tan solament.
- Item prena de tots los moltons de present les pells et les menuçies et el quels fassa guardar et escorxar a sa mession.
- Item prena de tots los congres et de tot peyx de tall les coes ço es a III dits sots lo lombrigol: et si el senyor rey se acordava quels donas diners sabuts per tots los drets damunt dits que ho puxe fer. Els drets damunt dits sien partits entre el els cuyners axi com acostumat es.
- Totes aquestes gracies atorga lo senyor rey al sobrecoch per ço que el sia pus obligat a guardar lo prou del senyor rey et a la pena damunt dita: et sia tengut de comprar lenya al rebost et ayga al rebost et a la botelleria. Lo museu prena cascun dia III diners daquella moneda que correga en aquell loch on lo senyor rey sera et deu menjar en lo palau per hom de peu.
- Los argenters de la cuyna sien III et deuen menjar el palau per homens de peu et prenguen les baldanes dels moltons et de les vaques ques couran en la cuyna.
- Item prengan los caps els cols els ventrels els peus et la ploma de tota veleteria (volateria) exceptat de pahons.
- Els sien tenguts de servir lur offici et de guardar les escudelles els tallyadors: et si res sen pert que sien
tenguts desmanarles si donchs nos trencaven: et sis trenquen que les mostren al sobrecoch o a son lochtinent et aquell quen diga al majordom et que sescriva en libre de la racio.
- Paniçer prena per tots drets de son offici D solidos barchinonenses per cascun an. Et nengunes altres coses no prena ans sien totes del senyor rey en qualque manera el les pusche aver ni percassar a prou del senyor rey. Et prena encara el paniçer de les lengues de les vaques de cena et de present sis menuguen en casa et los cuyrs de les besties que morran als hon de cort quel senyor rey dege esmenar.
- Botiller prena D solidos de Barchinona per cascun any sots la manera desus dita et nengunes altres coses no prena: et prena los cors de les vaques de racio et de present daquels que muyren a ops de casa et de racio de cena et de present.
- Reboster prena per tots sos drets D solidos de barchinonenses per cascun any et prena I morabetin
daur per cascun caval quel senyor rey do en caval o en diners daquel a qui lo caval sera donat exceptats aquels cavals de son cors que tenga cavalleris de que age pensat deu dies: et nenguns altres drets ne nengunes altres coses no prena ne cera ne salers ne nenguna roba per vellya ni per trencada que sia ans
sie tengut de guardar aquella et de fer prou al mils que puche et sie tengut de darne compte per
menut.
- Item lo reboster ades en present do scrites per menut totes les coses unes et altres de la major tro al menor qui el rebost son ne totes quantes ni vendran daqui avant et tot ço qui sen despena ne sen guast ne el senyor rey do que ho do per scrit en sia tengut de donar compte.
- Et aquell quel senyor rey voldra que servesca la sua cambra liureli lo reboster lo lit et les vestidures et draps de paret et cortines et setis et barrats et aquels quel conega que age ops a la cambra: et aquel de la cambra nos gos entremetre dals ans si res li mane prendra lo senyor rey ne res le venia en poder per nenguna manera aytantost aquel dia matex sie tengut de liurarho al reboster major o a son lochtinent sens demanar.
- Et aquell qui servira les taules liurali lo reboster tot largent et les tovallyes et barrats et setis et draps de paret aquells que continuament agen ops a servir et liureli candeles et brandons fets salsa mel oli et sal a ops del rebost et a ops de la cuyna et formages sechs mantega fruyta sucre et confits: et aquell nos gos
entremetre dals ans si res li venia en poder en nenguna manera aytantost aquell dia matex sia tengut de liurarho al reboster mayor o a son lochtinent.
- E totes les atres coses unes et altres tenga guart et procur lo reboster: et guait lo reboster que no prendra azembles al rebost sino tantes com naura ops a portar ço quel senyor rey aura mester en los
viages que fara et que les besties vagen carregades convinentment et que noy gos fer portar roba ne comanda de null hom menys de manament del senyor rey.
- Et guart lo reboster lo lit del senyor rey com se fara ne hon et tots los officis del rebost que sien be et ordenadament servits et guardats.
- E tots aquells del offici del rebost sien tenguts dobeyr et de fer tot ço que reboster los man ne
los orden: et si res hi va a mal sie la colpa sobrel reboster major si donchs no mostrava que per desobediencia daquells del offici fos: et totes coses qui del rebost sien quis perden sia tengut lo reboster major desmenar exceptades aquelles que haura liurades a aquells qui seran el los officis segons que damunt es ordenat les quals si nenguna sen perdia fassa esmenar lo reboster ad aquel a qui liurada la hauria.
- Et com lo reboster se partira de cort leix en son loch qui fassa ço que el a fer et totes les altres sien
tenguts de fer et de guardar tot ço de que lo reboster es tengut.
- En lo rebost correga liure et march de Barçalona et no altre.
- Et tots aquels del rebost sien tenguts dajudar la un al offici del altre en son loch ab que fretura no fassa
en son offici.
- Porter major et los altres porters prenen de tot cavaller novel la espada la qual sie reemuda per lo cavaller cent solidos et si es richom L morabatins daur. - Item prenen de tot castell quel senyor rey do a nengu o de loch quel senyor rey do que villa murada sia cent solidos daquella moneda qui en aquell loch
correga.
- Item prenguen de tot richom a qui lo senyor do honor en Arago per cavalleries C solidos.
- Item prenguen de totes coses de menjar qui sien de present qui entren per la porta del palau et venguen davant senyor a coll o a ma lo delma si pugen a deenes: mas daço que no puga deena no prenguen res.
- Item prenguen les preses dels civades con lo senyor rey do civada de racio.
- Item prenga lo civader II civades per mesurage et per solatge et tot laltre romangue al senyor rey.
- Item prenguen la peça de la vaca de porch et de cansalada et de cervo et de peyx de tayll quis leven de la taula del senyor rey: et si el senyor rey lo vol donar que tals deu esmenar.
- Item prenguen de tota vaca de cena lo cap et de tota vaca de present qui muyra en casa: et prenen de majordom IIII diners de cascun cuyr quell prena. Et sien tenguts de guardar que ninguna res no isque de fora casa sens manament de majordom: et si nexia que sia la colpa sobre ells et especialment que degen
pagar a los argenters la meytat de les escudelles si nenguna sen pert.
- Et guarden que nengun dels escuders ne entren a levar ne al gitar del senyor rey sino aquel qui devant li tallya et aquell qui tendra la copa et dos altres escuders. Et aquells II escuders altres entren la un vespre els et laltres altre.
- Item que null hom noy age en lalberch del senyor rey sino aquels que el volra.
- Item que noy age nenguna bestia sino es del senyor rey ne aquelles del senyor rey si troben alberch convinent.
- Et de tots los drets damunt dits prena lo porter major la terça part e lo altres portes les dues parts.
- Et aquels porters se partesquen a servir tots dies per partides et que tenguen les portes foranes tan be com aqueles del palau ne de la cambra: et del dia quels uns serviran no sen entremeten los altres ne torben re daço que els volran.
- Posader prena de cascuna cena quel senyor rey prendra en menjar un molto viu o hun congre sech
si es dejuni o si paguen la messio en diners en aquel dia en aquell loch et en tota aldea prenga II alberchs al senyor rey hun per jaer et altre per menjar.
- Cavalleriz prenga de tot caval qui sia de cors del senyor rey que cavalleriz tenga de que age pensat X dies sil dona lo senyor rey hun morabati daur daquell a qui lo senyor rey lo dara et de tota altra bestia que sia del cors del senyor rey que el tenga V solidos daquella moneda que correga en aquell loch.
- Et les selles vellyes els esperons vellyes et les oses el capel de sol els guans quel senyor rey lexara si el senyor rey o vol donar a altre quel cavalleriz noy prenga null dret: et no gos null home metre a pensar de les besties del senyor rey sino aquells quel senyor rey manara.
- Açembler major prena XII diners barchinonenses o de reyals de Valencia per loguer de cascuna bestia quel senyor rey haja ops axi de sella com de bast la hon correguen barchinonenses o reyals et la on
correguen jaccenses X diners jaccenses et si costa menys sien del azembler et si costa mes pach ho lo azembler. Et sia tengut de guardar lo azembler que les besties vagen cargades convinentment et guart los basts et la roba que liurada li sera: et si azembla hi va buyda sens compliment de carrega que sia tengut lo azembler que la pach del seu et aja I hom de peu a racio del senyor rey qui li ajut per la racio que pren. - Alguazir prena I morabati daur de tot pres que age tengut X dies o mes et age tots dies I brandon de candeles de la cort del senyor rey.
- Item que tenga lalguazir VIII homs de peu qui sien bons et sufficiens a racio del senyor rey et faga daquests estar a la porta del palau del senyor rey per guardar los troters de baralla et de castigar los quen criden ne auquen ne fassen brogit et que ne lexen tenir les besties davant la porta del palau del senyor
rey ans fassen fer gran carrera a entrar et a exir.
- Scriva de racio prena de tota cena pledejada et de menjar X solidos daquels qui daran la cena daquella
moneda qui correga en aquell loch et I brando de candeles cascun dia del rebost.
- Et sia tengut de comptar tots dies la messio de casa ab lo majordom et ab los officials majors.
- Et de dar la racio quel senyor rey dara en pan en vi en carn et en pex et en civada et de fer albarans de la quitacio dels diners et daquels qui a aço li ajudaran pach ho del seu sens tota racio et messio del senyor rey exceptat la racio quel senyor rey dona a ell et a son lochtinent. Et aquell lochtinent no li puxa
mudar ne aquell noy puxe altre metre en son loch si donchs per malaltia no ho feya.
- Et sia tengut de comptar les persones qui mengen en cort et de guardar que noy menuguen sino aquelles que menjarhy degen. Et si y menge nengu qui menjar noy dege que man als porters quel ne giten. Et que nengun official no menuch ne gos menjar en nengun loch de casa del senyor rey sino en lo palau on lo senyor rey o el majordom menjaran: et que servesquen los officials majors mentre lo senyor
rey menjara e apres mengen ab lo majordom et servesquen ab los officials: et los escuders no mengen a taula de cavallers levat los officials majors els escuders qui tallen davant lo senyor rey et tenen la copa qui son en compte dofficials.
- Et aquel qui aquest ordenament passara quel scriva de racio lo dapne et git mantinent de racio.
- Item que nengu no gos jugar dins casa del senyor rey a nengu joch de daus sino a taules o a escachs si donchs cavaller no jugava en aquel joch: et si o fan que perden la merce del senyor rey.
- Los officials tots ab los homens quel senyor rey los ha atorgats que tenguen menuguen en cort et no prenguen racio de fora exceptat lo loch on tenguen lurs mullers que prenguen racio de fora et menjar en lur alberch o estar de penyores si altra companya esta a penyores prenia racio.
- Lescriva de racio do racio en aquesta manera lo kaffiç de forment a mensura de Valencia et de Çaragoza a cent et XX homs lo dia el kaffiç de civada a XVI besties et la ferrada de cort quen deu haver III en lo quarter de Valencia a VI homes lo dia el quarter de molto a VI homens: vaques porchs cansalada et gallines crabits et pex segons quel escriva de racio ha acostumat. Que del pan XXX onces de pan cuyt per persona et de la civada XXX altres per bestia lo dia.
- Troters de bustia acembles munters et altres homens de peu qui sien de racio del senyor rey mengen en cort exceptats jueus et sarrayns qui prenguen racio defora. Et si nengu ni ha malalt o havia muller el loch o no podien esser al menjar que agen affer per lo senyor rey prenguen racio de fora es assaber I peça de molto sens tota altre carn et si no hi ha molto altra carn axi com al escriva de racio sia viares: et nengu no prenga racio de carn en la cuyna.
- Els troters de bustia prenguen los peus de les vaques de cena et de present quis menjaran en casa del senyor rey es daran de racio et II solidos de tota cena que porten daquells qui daran la cena.
- Els troters de bustia sian tenguts danar et de venir a jornades dretes et pus tost si manat los era
per cosa cuytosa. Et si saturaven mes de un dia pert les jornades que perden la merce del senyor rey si donchs par justa escusa no seren aturats.
- Item no gosen res acaptar de null hom mas si hom los o dona sens demanar que ho pusquen pendre.
- Item no gosen dir ni comptar nengunes noves novelles que els no agen vistes o si les han oydes comptar comptenles axi com les hauran oydes.
- Item no gosen departir ni rahonar ni tenir bando de nengu en nengu loch quel senyor rey los trameta
ne gosen desonrar ne viltenir nengu mas que fassen lurs messageries segons que demanat los sera et no se entremetan dals.
- Munters fassen segons quen Pascual Montero los manara els ordenara en casa et fora casa et nengu dels no gos tenir sino IIII sabuesos et una sabuesa et dels cadells de la sabuesa no romanguen mas II et dels altres tenguenne tants com en Pascual Montero manara.
- En Bernat de Muntpahon prena M solidos barchinonenses cascun any et sia tengut de acullir et de reebre et de ixir a homs estranys et de los albergar et de ferlos venir davant lo senyor rey e de ferlos fer ço quel senyor rey manara.

 

Don Pedro III el grande, 1277, mcclxxvii

De les vestidures e altres ornaments.

De les vestidures e altres ornaments.

Reyal saviea cobeejants totes coses ben disposar molt deu entendre que en vestidures e altres ornaments tempre son comportament sobrefluitat excessiva de vestedures la qual mes a ergul es escrita que a laor majorment reprement en los altres encara ornaments a honestat deguda observan cor res no es pus loable engir estament de princep atrobat que ordonar son comportament en tal manera que agradable a tots aparega e honest cor per aço a tots aço vehents se tolra occasio inordenada de elacio e sera impremuda affeccio de honesta conversacio. Emperamor daço cobeejants per les coses damunt dites e rahons en ornaments e en gests nostre comportament amesurat esser et honest no per aço que a despeses sobre aço perdonar entenam mas per aço que bon exemple als altres appareylem: statuim e ordenam e servar manam que per la persona nostra vestidora sien fetes cascun any ordinariament vestedures en les festivitats ques seguexen: de la Nativitat de nostre Senyor de Epiphania de la Purificacio de sancta Maria de la Resurreccio de la Ascencio de Pentacosta de Corpus Christi de sent Johan Baptista de la Assumpcio de santa Maria de la nativitat de sancta Maria de Tots Sants de sant Andreu: les quals vestedures segons ques pertany sien complides e de penes de vayres sien folrades exceptades les vestedures de Pentacosta de Corpus Christi e de sent Johan qui de cendat sien folrades. Volem encara que ab aquelles ques faran en les dites festivitats de Nadal et de Epiphania de la Resurreccio de nostre Senyor e de Pentacosta sien fets mantels ab los quals los reys per solenne comitiva decorada se han acostumat de embellir. Encara sien fetes quatre vegades lany vestedures e dues vegades lany capells de sol dels quals usem cavalcants: e les primeres vestedures empero ab capell de sol sien fetes en la festa de sent Miquel e les altres empero menys de capell de sol lo dia de sent Marti e les altres ab capell de sol lo dia de sancta Maria de març e les altres sens capell de sol lo dia de sent Phelip e sent Jacme e no sien oblidatz daver e de esser tenguts capells de sol de belles obres e de margarites decorats. Manam encara cascun any per lo dia de divendres sant vestedures de drap quaix escur esser fetes sens alcuna folradura les quals nos aquest dia no per abelliment mas en comemoracio de la passio del nostre Redemptor qui en aytal dia volch murir per salvar lumanal linatge portar duem ordonador e aquelles en laltre dia seguent per lo nostre almoyner a un pobre de Jesuchrist manam esser donades. Ordonam encara que de sis en sis anys en la festa de Nativitat de nostre Senyor sia appareylat e fet novellament un lit de drap daur e de vellut o daltres draps de seda richs ab cobertor lo qual en la cambra on nos deurem dormir sia apparellat: encara sinch coxins daquell mateix drap obra e color per seer e en aquells et recoudar quant nos en cambra serem esser fets declaram dels quals los dos majors quels altres seran. Norresmenys draps de lana per estendre en terra deure esser injungim los quals en totes les sues parts en colors e obrages sien semblants al dit lit: e volem encara que de quatre en quatre anys en la festa de Pentacosta se face un lit ab sos appareylaments deguts de cendal de nostre senyal real lo qual lit se pertany parar en la cambra nostra de consell tota hora que dues cambres se apparellaran. En apres volem altres dos pus pochs esser fets de cendat de qualsevol color de quatre en quatre anys la un dels quals en la festa de Paschua e laltre en la festa de Omnia Sentor esser fets declaram los quals quant que quant caminarem e en alcuns lochs no solemnes per alscuns dies aturarem a nostre dormir serviran: e a quascun daquests lits tres coxins del drap color e obra dels lits e sis draps de lana pera posar en terra a cascun lit de la color matexa daquells esser fets expressament decernim. Ordonam encara que de quatre en quatre anys en la festa de sancta Maria dagost tres cortines de cendat o de drap de seda e quatre coxins de vellut o de drap de seda dos grans e dos altres cayrats pus pochs e un drap de seda qui les parets del oratori cobra e dos draps de lana quils banchs e lo sol cobren daquella color que a nos pus plasent sera ornats del nostre senyal real o del senyal antich dels reys Darago o de sent Jordi sien fets e honradament apparellats. Volem encara que sien tenguts draps de lana ab istories qui servesquen a nos quant serem en la taula posanlos detras nos en les parets e fican o encara ells en lo cap del lit nostre posan con sesdevendra nos en tal loch esser on no se appareylaria per nos lit ab sobreposat appareylament: dels quals draps alscuns dells sien per gran belea e altres preeminents per tal que als pus solennes dies axi con nostra altea ho requer sens deturpacio de solennitat pusquen servir. Ordonam encara que sien fets bancals de lana ben de diversa color obrats qui a nos servesquen en lo seti nostre en lo qual siurem con menjarem e a taula serem. E encara se facen coxins part aquells del lit de drap dor e de vellut lonchs de vellut daytal color de la qual son les nostres armes reyals qui a nos servesquen per seer tota hora que menjarem e en la taula serem. Manam encara que sien fets resostenidors e bancals e dos coxins lonchs e quayrats que sien de drap daur qui a nos servesquen con nos al poble nostre alcuna cosa parlar deurem e ells a nostra presencia appellarem o en altre us a nos servesquen segons que a nostra volentat plaura. Ordonam encara que un cobertor de draps dor o de velluts ab penes derminies se faça e altre de lana ab penes vayres folrat e alltes dos folrats de penes grises los quals sien posats sobre nostre lit con nos de nit o de dia jaer sesdevendra o dormir. Volem encara que continuament sien hauts e tenguts en appareyl vanoes e lansols per los lits nostres: e totes les damunt dites coses salvant aquelles de les quals es dit en quines festes se deuen fer sien mudades e altres de nou sen facen tota hora que necessari sera e encara opportu e als nostres camarlenchs sera vist faedor: esguardants los damunt dits camarlenchs que en sofficient nombre daquelles tots temps sien haudes segons quels fets als quals les coses damunt dites ordenam ho requeren: en tal manera faents que no tan solament de un ornament per cascun fet siam contents ans de diverses e de cascuna color per nos desus ordenades: en tal manera que con se esdevendra nos per fet en diverses lochs appareylaments preparar per fretura de les coses damunt dites la ordonacio nostra ne en manera ne en colors no puga en neguna manera esser mudada.

Oblacions

De la manera de sagellar ab segells de cera e ab bulla.

De la manera de sagellar ab segells de cera e ab bulla.

Per tal com empressio de segell a pus plenera fe havedora de la cosa ques fa majorment es trobada per tal que fe a la letra o a la carta se reform mayorment per lo segellar: digna cosa e laudable reputam que per majoritat et varietat de coses atorgadores per nos e encara per duracio pus longa sia induyta e estatuyda varietat de segells: per tal encara que aquestes coses les quals ordenar havem disposat engir la manera del segellar o del bullar sia coneguda la varietat o falsetat de les letres. Emperamor daço ordonam en la cancellaria nostra tres maneres de segellar ço es que a vegades ab bulla de plom o de aur: a vegades o ab gran segell havent dues empressions egualment de cascun costat emprements jacsia que la empressio sia no semblant e diversa lo qual segell vulgarment flahon es appellat o nomenat: alcunes vegades empero ab altre menor segell lo qual comun es dit ab lo qual les letres les quals de la nostra cancellaria ixen sien segellades segons la forma dejus annotada.
En apres declaram que en la bulla deu esser duna part ymage reyal la qual sega sobre cadira en la man dreta sceptre e en la sinistra pom reyal tenga e de mantell reyal vestida e de corona reyal en lo cap decorada e en torn letres nostre propri nom ab titol de nostre regne Darago e alscuns altres ab aquell contenens: e de laltra part un escut en lo qual sien les armes Darago que son aytals una creu per mig del escut e a cascun carte un cap de sarray. En torn empero sien letres les quals esprimen tots altres titols de regnes e de comtats romanents. En lo flahon volem esser servat que de la una part sia ymatge reyal en la manera de la bulla e en torn letres qui diran axi: Diligite justitiam qui judicatis terram et occuli vestri videant equitatem. De laltra part cavaller ab corona en lo cap armat sobre cavall darmes de nostre senyal real espressada decentment e letres en torn qui contenen tots nostres titols de regnes e de comtats. E en lo sagell pero comun reyal ymage sia per la manera la qual en la primera part de la bulla havem dita: mas les letres les quals en torn seran no tan solament regnes mas tots nostres titols contenguen. En apres un poch contrasagell en lo qual sia escut de nostres armes decorat ab corona la qual sia sobre lo dit escut mas en torn letres no sien espressades. E donchs con letres de comuna justicia o comissions de causes o altres negocis havents encara alcunes clausules especials o altres quals que quals en paper escrites de nostra scrivania exiran closes o ubertes lavors ab sol sagell menor lo qual es dit comun sagell en lo dors o sobre la apertura de la letra quis tancara sia segellada. Si empero alcuna gracia per nos se fara per temps a vida o a beneplacit a alcuna persona o altra cosa semblant axi que les cartes sien en pergami scrividores lavors sien segellades aytals letres ab aquest mateix segell en pendent ab corda de seda segons la manera devall determenada. Mas el sagell aquell pendent en altre part del dors empressio haja de contrasegell lo qual a aço havem duyt ordonador. En apres la corda aquesta en la qual lo sagell penjara de diverses colors deura esser de seda ço es groga e vermeyla axi que sia lata e prima e sia tota en loch quaix de nostres armes reyals feta contenents ço es sinch faxes o vies en lonch perque les tres foranes ço es dos e una mijana sien de color groga les altres pero dos les quals seran ço es assaber entre cascuna forana e mijana seran de color vermeyla. Mas en cascuna de les dues foranes set fils de seda groga e no mes ne menys se contendra: les tres pero ço es assaber dos vermeyles e una groga contendran cascuna sinch fils e no mes ne menys. En apres si gracies per nos faedores seran perpetuals axi con si consintriem privilegis militars a alcuna persona o altre cosa semblant en privilegi e gracia perpetual a alcuna universitat o persona a la qual fer volrem per si e son succeidor gracia special o si alcun procurador per qualque causa constituirem: en aquell cas les cartes les quals sobre aço se faran en pergami sien segellades en pendent ab gran segell de cascuna part empressio egual havent jacsia no semblant lo qual segell flahon vulgarment es nomenat peyng per lo dit segell en corda de seda de la color e de la manera per totes coses daquella altre de la qual desus es ordonat. Si pero les dites concessions o privilegis serien de gran honor o de pes axi com de duchat marquesat comtat o vescomtat per nos creador ab bulla daur sien segellades. Empero si ley fur o constitucions promulgariem en cort general a alcun regne o regnes o comtats nostres o privilegis o concessions de atorgament de baronia o si a alcuna universitat alcun privilegi de gran pes consintriem per tots temps axi com inmunitat de talles o de contribucions o de declinacio de fur contra dret comu o altre cosa la qual se esgardaria universalment o encara particularment tots los ciutadans o altre cosa semblant de la qual nos arbitrariem: en aquell cas volem que cartes sobre aço faedores ab bulla de plom sien munides. En aquell encara cas appensio de bulla nostra no en corda mas en fils de seda divises e separats divisidament adhibem ço es vint fils de seda vermeyla e trenta fils de seda groga qui sajustaran en la part jusana de la letra e seran doblades dejus e seran en nombre cent fils e en aquella la bulla daur o de plom se penjara: lo qual nombre de fils res no ajustan ne diminuen per tots temps volem en semblants coses esser observat: la cera empero dels sagells faedors vermeyla statuim deure esser e si aytal no era en aquelles neguna fe no sia haguda.

Nota:
e de laltra part un escut en lo qual sien les armes Darago que son aytals una creu per mig del escut e a cascun carte un cap de sarray:
y en la otra parte un escudo en el cual estén las armas de Aragón que son tales una cruz por el medio del escudo y en cada cuarto (cuadrante) una cabeza de sarraceno (moro).

taxacio cartes letres exiran nostra cort

LUCHAS DE LOS LUNA CONTRA LOS URREA

172. LUCHAS DE LOS LUNA CONTRA LOS URREA (SIGLO XV. LA ALMUNIA)

 

Hallándose en Antequera preparando hueste contra el moro el noble castellano don Fernando, llegaron al campamento mensajeros con la triste noticia de la muerte, sin heredero directo, de don Martín el Humano, rey de Aragón, su tío.

Por los mismos mensajeros supo, asimismo, cómo las tierras del reino aragonés quedaban enormemente alteradas por las intrigas de varios pretendientes, fundamentalmente por la pugna entre don Pedro de Urrea (partidario y defensor del propio don Fernando), que «quería justicia» frente a los demás pretendientes, y don Antón de Luna, erigido en defensor del conde de Urgell como rey «por fuerza» y no por razón y derecho.

 

 

 

Ante la difícil situación creada, intentó el arzobispo zaragozano don García de Heredia actuar de mediador entre ambas partes, dirigiéndose para ello hacia La Almunia de Doña Godina, con el fin de «concertallos» y hacerles entrar en razón, pero don Antón de Luna, que estaba acampado con sus guerreros junto a Almonacid de la Sierra, le salió por sorpresa al encuentro arropado por más de cincuenta caballeros armados quienes, tras herirle con sus lanzas, provocaron su muerte.

 

Enterado don Pedro de Urrea del crimen perpetrado en la persona del arzobispo, acudió presto con sus huestes a Zaragoza para enfrentarse al conde de Urgell, quien, como monarca que pretendía ser, se había trasladado con celeridad a la capital acompañado de un gran ejército y la intención de tomarla y coronarse en San Salvador como tal. Junto al mercado, cerca del Ebro, al pie de las murallas romanas, con el torreón de la Zuda por testigo, tuvo lugar una sangrienta batalla, en la que el conde quedó vencido y obligado a huir de la ciudad vadeando como pudo el río.

 

 

 

Poco después llegaba desde Caspe la noticia de la proclamación de Fernando de Antequera como rey de Aragón, solución que el conde urgellés no aceptaría, dando lugar a una serie de batallas y actos belicosos que ensangrentaron el reino durante mucho tiempo.

 

[Gella, José, Romancero Aragonés, págs. 118-119.]

 

(Habemus rex; ya tenim rey.)

 

 

https://es.wikipedia.org/wiki/Almonacid_de_la_Sierra

 

Almonacid de la Sierra (sierra de Algairén) debe su nombre a la antigua comunidad árabe y a su situación aunque hay discrepancias sobre su significado, pues podría significar «lugar fronterizo» o
«el monasterio».

// Ahora leed aquí abajo: al-Munascid //

 

El Castillo y la villa de Almonacid de la Sierra fueron fundados por el musulmán al-Munascid, siendo citados por el cronista al-Udri. Por ello, la época de dominación musulmana fue importante para la localidad; el topónimo, el trazado de sus calles y la tradición alfarera así lo atestiguan. De su pasado morisco dan cuenta una serie de manuscritos árabes y aljamiados encontrados en la localidad, que se custodian en la biblioteca Tomás Navarro Tomás, del Centro de Ciencias Humanas y Sociales del CSIC.
El hallazgo tuvo lugar al reparar una casa antigua en el verano de 1884, constituyendo uno de los más importantes hallazgos de este tipo realizados en la península ibérica.

 

Como reducto árabe, Almonacid resistió los envites cristianos hasta el reinado de Alfonso I el Batallador. Tras su reconquista, la población pasó a manos de la condesa doña Sancha y más tarde a las de Pedro de Sessé, señor de Medina. A finales del siglo XIII, Almonacid fue concedida a Pedro Martínez de Luna, fundador de los Luna de Almonacid y de los que derivarían los de Illueca.

 

Pero los Luna perdieron la población cuando Antón de Luna, ferviente partidario del pretendiente a la corona Jaime II de Urgel, asesinó en 1412 al obispo de Zaragoza, García Fernández de Heredia, (arzobispo) quien apoyaba a Fernando de Antequera, a la postre rey después del Compromiso de Caspe. El nuevo monarca de Aragón confiscó a Antón de Luna todos sus bienes, entre ellos la villa de Almonacid, pasando ésta a ser propiedad de Pedro Ximénez de Urrea en 1414, quien sería primer Conde de Aranda.
La casa de Urrea regiría los destinos de la localidad hasta la supresión de los señoríos en 1812.

 

La población de Almonacid, que contaba con 88 hogares​ —unos 400 habitantes— de acuerdo al fogaje de 1495, estaba mayoritariamente compuesta por moriscos, conviviendo junto a judíos y cristianos. Por ello, la expulsión de los moriscos a comienzos del siglo XVII, tuvo importantes repercusiones para la localidad. El geógrafo portugués Juan Bautista Labaña recogió en su Itinerario del Reino de Aragón, realizado entre 1610 y 1611, que «Almonazir es un lugar grande situado al pie de la sierra, es del conde de Aranda, quien tiene en este lugar una muy buena casa situada en lo alto de un otero, al pie del cual yace el lugar». Asimismo explica que «fue población de moriscos y fueron los últimos que salieron de este reino, había 300 vecinos y ahora no hay más que cincuenta». Las cifras aportadas por historiadores apuntan que pudo haber más de 1 200 habitantes de Almonacid expulsados de sus casas. Ello conllevó un gran retraso en el desarrollo de la localidad que no fue superado hasta muchos años después, aunque los señores concedieron en 1628 una carta de población a los colonos con que se repobló Almonacid. 

Coincidiendo con el 400 aniversario de estos sucesos, se realizó la serie Expulsados 1609: la tragedia de los moriscos, coproducción de TVE, TV3, Aragón TV, Canal de Historia, Sagrera Audiovisual y la Casa Árabe.

 

 

Pascual Madoz, en su Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España de 1845, describe a Almonacid en los términos siguientes: «Tiene 300 casas de regular construccion distribuidas en varias calles y plazas espaciosas y bien empedradas; un pósito, una carniceria, dos posadas públicas, una escuela de primeras letras... y una iglesia parroquial bajo la advocación de Nuestra Señora». Refiere que «el terreno llano en general es de buena calidad y muy feraz, aunque pudiera serlo mas á tener las aguas suficientes para el riego». En cuanto a la economía, señala que la localidad «produce vino, trigo puro, centeno, cebada, avena, garbanzos, judías, pocas frutas y hortalizas, y cria ganado lanar, cabrío y alguna caza» y que quedaban algunas alfarerías, la fábrica de aguardiente y la arriería.

Aquí un texto de Fernando I de Aragón en perfecto occitano, como solían usar muchos de los reyes de Aragón: (y alguna Reina, como Petronila, ya que su madre era de Peitieu, Poitiers.)

Lo Rey. – En Ramon Fivaller: com per rao de la entrada per nos Deu migençant e en breu faedora en aquexa ciudat vullam haver aquella jornada per servey de nostra persona una cota un manto e un juppo de drap daur de aquell tall e manera e semblants que eren les cota manto et juppo ab que entra novellament com a rey en aquexa ciutat lo senyor rey en Marti de bona memoria oncle nostre e per aquesta rao nos trametam aqui lo feel sastre nostre mestre Johan Dalvernia: pregamvos et manam que decontinent donets recapte que sia comprat tant drap daur com a aço sia manester et axi mateix arminis per afolradures et que prestament se façan los dits manto cota et juppo a fi que un dia abans de la nostra entrada aqui nos puscam haver les dites robes acabades: car en Barthomeu Gras regent nostra tresoreria dara o fara donar bon recapte aqui sobre la paga dels dits drap e arminis e altres coses a aço necessaries. E en aço dats aquella bona cura et diligencia ques pertany. Dada en Tortosa sots nostre segell secret a XVII dies de noembre del any MCCCCXII. – Rex Ferdinandus. – Gabriel Mascaroni mandato domini regis facto ad relationem Didaci Fernandez de Vadillo secretarii.