Mostrando las entradas para la consulta endreçar ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta endreçar ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

sábado, 25 de septiembre de 2021

Cent noms Deu, L-LIX, 50-59

L.



¡O
NODRIDOR!



Deus
dona a hom bon nodriment



Quant
li dona bon amament,



Bon
entendre e bon membrament.



Qui
vòl sí mateix bé nodrir



Guardse
que no vulla mentir,



Ne
de Deus se vulla partir.



Es
nodriment espiritual



En
pensament qui es leyal



D'
on vé nodriment corporal.



Mays
val a fill bon nodriment



Que
no fá l' aur ne l' argent



Que
li poren dar sey parent.



Ab
amor deu hom començar



Nodrir
altre, per ço que amar



Lo
faça estar de mal far.



Qui
no pòt nodrir ab amor



Nodresca,
si pòt, ab pahor,



Car
pahor empatxa follor.



Hom
nodreix sí mateix leyals



Quant
consira los bens cabals,



E
consira qu' es mortals.



Qui
per altre pren castigament,



Sab
nodrir sí mateix bellament,



E
está savi e conexent.



Qui
vòl nodrir ab sermonar



E
ço que diu no vulla far,



No
sab si nodrir ne amar.



Nodriment
que es començat



Ab
esperança e leyaltat



En
bon fundament es pausat.



Hom
qui sia molt ben nodrit



En
tot loch troba bon amich, 

E no ha pahor de enemich.


LI.



¡O
ENDREÇADOR!



Aquells
homens qui volen Deus amar,



éll
los endreça ab ben far,



Ab
bon entendre e membrar.



Deus
endreça bon pensament



Com
pensa lo començament



E
'l mijá, d' hon vé compliment.



Qui
vòl esser bé endreçat,



Endréç
son cor ab caritat,



A
paciencia e humilitat.



Aquell
endreça bon amar



Qui
endreça a consirar



Com
faça Deus a home honrar.



Endreça
home son poder



Com
lo posa en gran voler,



En
gran bonea e saber.



Hom
endreça sa bontat



Si
la posa en leyaltat,



En
justicia e veritat.



Qui
vòl bonea endreçar,



Prenga
d' ella bonificar,



E
meta 'l en magnificar.



Cell
qui s' endreça a virtut,



Endreça
sí a la salut



D'
entendre, membrat e volgut.



Qui
's desvia de malvestat,



S'
endreça a felicitat,



E
a virtut de volentat.



Endreçar
hom a veritat



E
desviar de falsetat



Es
compliment de bontat.



Christ
ha cascun hom endreçat,



Per
l' eximpli que ha donat, 

Mays l' eximpli es oblidat.




LII.
¡O
EMPERADOR!







Deus
es molt gran Emperador,



Qui
mana a hom per amor,



Que
honre molt sa gran valor.



Ha
Deus per ço fayt manament



Que
hom sia obedient,



E
que de Deus sia tement.



Deus
mana que hom l' am mays que re,



Per
ço que l' amar sia ple



D'
esperança, caritat e fé.



Mana
Deus que hom sia leyal,



Per
ço que no faça null mal,



Car
leyaltat fá hom cabal.



Deus
mana que hom sia cortes



Humil,
franch, plasent e entes,



Per
ço que no fall en nulla res.



Mana
Deus a home que encontinent



Faça
lo bé que pòt sens falliment,



Per
ço que tost sia obedient.



Deus
ha fayt manament a la volentat



Que
am bé far de tota sa potestat,



Per
ço que en re no haja ociositat.



Cell
qui a Deus es obedient,



Deus
lo fá estar alegrament



En
gloria eternalment.



Qui
a Deus no vòl obeir,



Deus
lo fá servir sens finir



En
foch d' hon no porá exir.



Christ
feu a Sanct Pere manament



Que
a las ovelles donás paximent,



Qui
las auciu no es obedient (11).







LIII.



¡O
ELEGIDOR!







Deus
es molt bò elegidor,



Car
éll eleig a sa honor



Li
bò qui no son peccador.



D'
aquells qui están en peccat,



Eleig
Deus a esser salvat



Ab
merce e ab pietat.



Está
Deus franch en elecció,



E
eleig qui 's vòl a salvació



Ab
gracia e a perdó (12).



Molt
nos fá Deus maravellar,



Car
enaxí nos vòl tirar



Ab
donar e ab perdonar.



Cell
qui eleig malvat prelat,



Eleig
falliment e peccat,



E
leixa virtut e bontat.



Qui
eleig anans plasent sentiment,



Que
bon amar e bon cogitament,



Pauc
ha apres de bon elegiment.



En
aquest mon hom ha libertat



Que
ab Deus elige virtut e bontat (13), (eleig)



E
sens Deus vici e malvestat.



Cell
qui ab Deus no pren amistat



En
elegir sa salvetat,



Ab
l' enemich se eleig dampnat.



Molt
val mays elecció



Per
humilitat e perdó,



Que
per ergull dampnació.



Elegir
home que sia bé acustumat



A
esser senyor ha si elet e pausat,



Com
ab éll sia en gran libertat.







LIV.



¡O
FAEDORI







¡O
Deus qui estás Faedor



De
bontat, virtut e amor




mí esser ton servidor.




fás en bontat bonificar,



De
bonificant, bonificable, e sabs far



De
granea, magnificar.



Deus
fá de justicia jutjar,



E
de misericordia perdonar,



E
fá en home temor e amar.



No
fá Deus home pererós,



Ne
no fá home ergullós



Mays
que fá home piadós.



Deus
fá home de cors mortal,



E
d'ánima racional,



E
fá ‘l virtuós e legal.



No
fá Deus bé de malvestat,



Ne
fá falliment ne peccat,



Car
tot es ple de gran bontat.



Aquell
es meyllor Faedor



Qui
fá amar de bona amor,



Que
cell qui fá castell ne torr.



Cell
qui no fá ço que deu far



E
fá peccat e mal estar,



Pauc
sab de natura d' obrar.



Qui
de bé sab far altre bé,



E
qui no vòl far mal per re,



En
tot quant fá bé se capté.



Aquell
sab bona obra far



Qui
fá Deus servir e honrar,



E
a Deus se fá molt amar.







LV.



¡O
VALOR!







Deus
es Valor, perque mays val



Que
tot quant es, e es cabal



A
hom de valor natural.



Valor
es ço qui val per bé,



E
ço ab que hom se capté,



E
ab que hom no falla en re.



Cell
qui ab valor vòl valer,



No
faça a Deus null desplaer,



E
faça bé ab tot son poder.



Valor
es de bonificar,



De
bon entendre e amar,



De
mercé e de perdonar.



Null
hom no pòt valor haver



Qui
fall contra negun dever,



Car
falliment no pòt valer.



Valor
null hom no pòt comprar



Si
no' s guarda de mal far,



E
que faça 'l bé que porá far.



Mays
val valor en pensament



Humil,
leyal, franch, conexent,



Que
en parents ni en argent.



Cell
qui no val e vòl valer



Estant
malvat, ja conquerer



No
porá valor ne bé haver.



Está
Valor en bon començament,



En
bon mijá e en bon affinament,



E 'n
aytals lochs se dona mantinent.



Nulla
re no val mays que Valor,



Ne
re menys val que hom peccador,



Car
a Valor fá deshonor.

LVI.



¡O
SENYORETJADOR!







Deus
es Senyor de tot ço qui es



Creat
e produt de no res,



Car
sens éll no fóre já mes.



Está
Deus Senyor de no re,



Car
tot çó prodúu que 's cové,



E
es Senyor de ço que no é.



Deus
es Senyor del firmament,



Dels
ángels e del element



E
de temps futur e de present.



Es
Deus Senyor de bon amar,



E
está Senyor ab donar



Ab
jutjament e ab perdonar.



Deus
es Senyor de libertat



Creada,
car ha obligat



A
far bé sens malvestat.



Deus
es Senyor per dret e per honrament;



E
qui vòl esser senyor ab falliment,



En
servitut está deshonradament.



Senyoria
es ocasió de mal,



Com
está en hom vil e desleyal,



Car
a sí mateix ne a altre re no val.



Molt
está pus prop a valor



Senyoría
qui está per amor,



Que
senyoría qui está per pahor.



Esser
senyor de son voler,



De
son membrar e de son saber,



Es
senyoría de plaer.



Per
ço es Senyor atrobat,



Car
es esdevengut peccat,



Lo
qual Senyor es obligat.







LVII.



¡O
VENÇEDOR!







Deus
pòt vençra malea e peccat,



Mays
no pòt vençre libertat



Qui
estiga en bona volentat.



Si
en peccador no 's pogués vençre libertat,



No
‘l pogra Deus ab justicia tenir encarcerat,



Perque
mercé leva hom cahút en peccat.



Cell
qui volrá vençre Deus ab merce,



Faça
per éll aytant com pòt de bé,



Car
negun bé ab Deus no 's descovè.



Molt
fá meyllor vençre Deus ab bona amor



Com
lo moua a esser perdonador,



Que
vençre son enemich, castell, ciutat ne torr.



Hom
pòt vençre sa mala volentat



Ab
paciencia, consciencia e caritat,



Car
Deus li ajuda ab merce e pietat.



Cell
qui vòl vençre ab malea bontat,



Ne
ab ergull, valor, humilitat,



Venç
sí mateix en mal e en peccat.



Hom
venç peccat ab contrició,



Confessió
e satisfacció,



Oració
e querre perdó.



Si
hom no pogués vençre ab saviesa falsedat,



Ab
veritat e bona volentat,



Pogra
falsedat vençre ab Deus veritat.



Aquell
venciment es bò per qui hom ha salut,



E
aquell es mal per qui hom es perdut,



E
aquell val mays per qui Deus es conegut.



Christ
vençé son cors en la crotz ab la mort,



Ab
lo qual vençé lo perillós e mal port,



Hont
Adam estava en gran desconort.







LVIII.



¡O
GRACIA!







Car
Deus ha franca libertat



En
donar e perdonar de grat,



Es
Deus Gracia apellat.



Deus
fá gracia a hom com lo vòl crear,



Car
home per sí no es digne de estar,



Car
qui es de no re no pòt sí mateix meritar.



Als
homens qui son peccadors e están en peccat,



Qui
son per justicia a dampnació jutjat,




Deus gracia com los met en salvetat.



Deus
fá gracia a qui 's vòl, e no deu esser blasmat



Si
la fá a un e no a altre, car faria peccat



Si
en sí constrenyia sa franca volentat.



Hom
pòt per sa libertat ordenar com reba gracia del Senyor;



Mays
no pòt forçar Deus, car gracia se fá per amor,



E
per ço devem estar en esperansa e en pahor.



Qui
vòl esser ordenat a esser agraciat



En
aquell orde que pren es ja agraciat,



Car
sens gracia no poria esser ordenat.



Ço
que gracia es, apenas ho porem consirar,



Car
no es obra qui 's puscha sentir ne imaginar,



Ne
fora la libertat de Deus no la porem affermar.



No
havem altre consell si gracia volem haver,



Mays
que amem e serviscam Deus a nostre poder,



Segons
que nostra libertat ho porá sostener.



Cell
qui está en gracia es a éll gracia tan bell cabal,



Que
tot ço qui 's pòt sentir a éll tant no val;



Foll
es donchs qui la pert per null plaer sensual. (amar,
¡Ah, las!
com consir la gracia que Deus fá a cells a qui' s leixa



Ne
quants son aquells a qui no' s leixa servir ne honrar,



Adonchs
enten que gracia es dó qui 's molt car.







LIX.



¡O
MISERICORDIANT!







Deus
ha Misericordia de li peccador,



Per
ço que a sa factura aport gran amor,



E
per ço que home lo conega gran donador.



Deus
perdona ab granea de bontat,



E
per ço justicia consent a perdonabilitat,



E
fá ab Misericordia societat.



Tant
ha Deus gran volentat en perdonar,



Que
a justicia fá mercé amar,



Car
ab mercé pòt peccadors salvar.



Misericordia
es mare de li peccador,



La
qual mare ama sos fills per l' amor



Que
han a Deus Pare qui es perdonador.



Molt
es Misericordia bona a membrar



Ab
granea d' entendre e de amar,



Car
esperança aporta contra peccar.



Aquell
blastoma Deus e son gran voler



Qui
de sa Misericordia no ha negun esper,



Car
mays pòt Deus amar que hom peccat haver.



Misericordia
es dona qui perdona de grat,



Perque
cové que hom am la sua libertat,



Per
ço que per ella sia membrat e amat.



Cell
qui de Deus Misericordia vòl haver,



Sia
humil, leyal, e vertader,



E
faça aytant de bé com porá fer.



Qui
no fá tot lo bé que poria far



No
es semblant que molt am per donar,



Perque
Deus dona mays que hom no pòt pensar.



Ah!
com consir que eu só gran peccador,



Adonchs
m' albir que 'm cové haver gran amor



A
Deus qui es tan gran perdonador.

jueves, 27 de febrero de 2020

Capitols quel senyor rey mana e vol que sien observats ...

CAPITOLS QUEL SENYOR REY MANA E VOL QUE SIEN OBSERVATS PER LOS SCRIVANS DE LES TAULES REYALS DACORDAR DEÇA E DELLA MAR FETS E ORDONATS EN BARCELONA A X DIES DE MAIG EN LANY DE LA NATIVITAT DE NOSTRE SENYOR MCCCL NOU. 

Quels scrivans de les taules façen II libres de lur administracio.

Los scrivans de les taules de les armades sien tenguts de fer II libres de cascuna armada sia pocha o gran en la I dels quals sien scrites les reebudes e los noms de almirall capita visalmiralls patrons alguatzirs comits sotacomits scrivans notxers ballesters prohers cruislers aliers espalters remers simples juglars metges e barbers e totes altres persones que seran acordades de la dita armada els salaris quils seran promeses els senyals e pagues quels seran dats e fetes per aquell o per aquels qui seran deputats acordar en les dites taules: e en altre libre sien per los dits scrivans scrites e contengudes les messions que han a fer per raho de les taules.

Quels scrivans de les taules facen les pagues als acordats.

Item quels dits scrivans de les taules reeben la moneda a obs del acordament quis deura fer per raho de les dites armades en façen apoches a aquells de qui la reebran: de la qual moneda los dits scrivans paguen los senyals els salaris a almirall capita visalmiralls e a totes altres persones que seran acordades e fer altres messions ordinaries de les taules.

Quels scrivans de les taules reyals paguen los acordadors.

Item sien tenguts de pagar los salaris e drets dels acordadors de les taules reyals segons e en aquella forma quel senyor rey de paraula o per ses letres volra e manara.

Quels scrivans de les taules reeben sagrament dels acordats.

Item quels dits scrivans reeben sagrament daquells qui sacordaran que be e leyalment servescan lo senyor rey en les armades de que seran acordats e que estaran a comandament e obediencia del almirall o capita o visalmirall o daquell qui sera president daquella armada e que cascu metra en forniments segons que a avant se conte.

Quels scrivans de les taules reeben fermançes dels acordats.

Item quels dits scrivans sien tenguts de demanar a almirall o capita o visalmirall o a aquell o aquells qui seran deputats a acordar que cascun axi com sera acordat don fermança del senyal e de la paga e quels dits scrivans sien creeguts daço com axi sia estat acustumat tots temps.

Quels dits scrivans facen fer crida que tot hom acordat se reculla per fer la cercha.

Item quels dits scrivans per manament del almirall o capita visalmirall o altre president de la armada con les galees e altres vaxells seran speegats e aparellats de partir façen fer una crida que tot hom qui sia acordat e haja presa paga sia recullit dins cert temps per tal con la cercha se fara aytal dia: en altra manera que seria dat per fuit.

Quels scrivans de les taules reyals facen fer les cerques dels acordats.

Item quels dits scrivans con la paga sera feta e les gents seran recullides ab I notari o jurat daquell ab alcun dels acordadors o daltre per ells deputat sien tenguts de entrar o fer entrar alscuns a messio de la cort en les galees e ultres vaxells lo dia que hauran saludat o anans a fer les cerques dels acordats e scriure leyalment tots aquells qui lavors seran trobats en les dites galees e altres vaxells: e quel dit notari sia tengut de dar translat de les dites cerques als dits scrivans a messio de la cort lo qual translat sia partit per A B C per squivar tota frau. Empero si per fortuna o per qualque altra raho los dits scrivans e notari e acordadors no podien intrar en los dits vaxells per fer les dites cerques en aquell cas lo patro e comit e scriva de cascuna galea e altre vaxell sia tengut de fer la cercha en la sua galea e vexell be e leyalment e closa e segurada que la trameta anans que partesqua als dits scrivans e quels dits scrivans hauran certificacio o carta testimonial con per les dites rahons no son puguts entrar en los dits vaxells per fer les dites cerques e quel dit patro comit o scriva no gos par .... que la dita cercha sia feta en la una de les dites maneres en tal guisa quels scrivans de les taules hajen totes les dites cerques. E sils dits patrons comits o scrivans de les galees fahien lo contrari pus que sien certificats de la present ordinacio que sien encorreguts en pena de cinquanta dobles dor guanyadora la meytat al almirall o capita daquella armada e laltra meytat al senyor rey.

Quels patrons comits e scrivans de cascuna galea façen tots meses en lurs galees una cercha.

Item quels dits patrons comits e scrivans de cascuna galea ultra la dita cercha apres que seran partits façen tots meses cerca de tots los acordats de lurs galees be e diligentment. E con tornaran del viatge que sien tenguts de donar les dites cerques als dits scrivans de les taules en cas que en la dita armada no hagues scriva reyal per tal que la cort pusque saber qui sera fuit de la armada e en quiny temps. En cas empero que scriva reyal vaje en la armada la dita cercha quis deu fer de mes en mes sia feta per lo dit scriva reyal.

Quels fugitius e morts de les armades sien preses en compte.

Item que tots los fugitius e morts de les armades axi ab senyals com ab pagues sien preses en compte als scrivans de les taules pus que ells mostren per lurs libres quels senyals los son estats donats e les pagues fetes a manament e ordinacio daquell o daquells quel senyor rey hi haura deputats per acordadors segons que damunt es dit.

Quels scrivans de les taules reten compte de lurs administracions.

Item con les gales e altres vaxells seran partits e partides encontinent los dits scrivans de les taules ordonen lurs comptes e reten compte de ço que hauran reebut e administrat e que proven e combaten les cerques que hauran haudes de les galees e altres vaxells ab los libres dels acordaments: e aquells que trobaran que sien fuyts ab senyal o ab paga sien scrits en I quern de paper ab los noms de les fermançes e aquest quern sia dat al distribuidor del offici del conservador de les dreçanes del dit senyor o a sos lochstinents qui faça la execucio axi dels principals com de les fermançes com dels senyals e pagues que reebudes hauran com encara de la dobla segons ordinacio del senyor rey feta ja en son offici sobre aço.

Que en cascuna armada vaja un scriva reyal.

Item per tal com los scrivans de les taules han a retre compte de grans quantitats e seria dampnatge de la cort del senyor rey sils dits comptes nos retien e la exequcio nos fahia dels fugitius: per ço sia ordonat I scriva per lo scriva major de les dites taules qui vaja en aquella armada e portsen translats dels noms de tots los acordats de les dites taules e de lurs fermançes e faça letres e cartes requestes e protestacions inventaris e totes altres scriptures a comandament del almirall o capita de la armada o daquell o daquells quel senyor rey volra e ordonara e faça les pagues si mester sera en la dita armada segons e en aquella forma quel almirall o capita o aquell qui sera president a la dita armada volra e ordonara. E quel dit scriva sia creegut de les dites pagues e altres scriptures per sos libres.

Quels scrivans de les taules reyals reeben e distribuesquen los drets de les taules.

Item quels dits scrivans con la paga de les armades sien poques o grans se fara se retenguen de la paga ques fara a cascun acordat exceptats del almirall e capita e visalmirall e dels patrons e comits a IIII meses quatuor solidos et quatuor denarios barchinonenses los quals lo dit scriva partescha per aquesta forma ço es quen do al almirall o capita o a qualque sia cap o president de la armada major decem et octo denarios e al visalmirall sex denarios e a aquell o aquells qui seran deputats a acordar en les taules reyals duodecim denarios e al alguatzir de la armada tres denarios e a aquell qui crida los homens a la paga I denarium e quel dit scriva se retenga los duodecim denarios romanents. E si la armada sera a major o a menor temps quels dits drets de IIII solidos IIII denarios se partesquen entrels damunt (parece dumunt) dits a la dita raho: les quals quantitats han e son acustumades de haver les dites persones acordades ultra los salaris acustumats que reeben de la cort per carrech de lurs treballs. 

Quel cot del senyor rey sia observat.

Item per tal quels acordadors e scrivans de les taules puxen mills seguir les ordinacions e cot del senyor rey sien açi posats e escrits los salaris del almirall o capita e daltres persones necessaries a les sues armades a IIII meses e ço que son tenguts de portar e metre en galea.

Almirall o capita.

Almirall o capita ha de salari cascun dia del dia que la taula sera posada e durant lacordament de la armada e stant en la armada quaranta solidos barchinonenses: si empero ell va personalment en la dita armada: e es tengut de metre ses armes e ses companyies segons son stament e sa honor.

Visalmirall.

Visalmirall ha de salari a IIII meses CL libras barchinonenses si personalment va en la armada e deu metre ses armes e ses companyies segons son estament.

Patro. (Patró, patrón)

Patro I per galea: deu metre a sa messio II scuders aptes e sufficients ab sengles ballestes e crochs e cuyraçes fornides e CC viratons cascu C de prova e C de matzem e ha de salari a IIII meses L libras.

Scriva qui vaja en la armada.

Scriva qui vaja en la armada ab almirall o capita per fer letres cartes protestacions requestes inventaris e altres scriptures a comandament del almirall o capita e pagues si sen hi fan ha de selari a IIII meses XXV libras barchinonenses e que sia tengut de metre cuyraces e capellina e ballesta e croch e CC viratons de prova.

Alguazir de la armada.

Alguazir qui vage en la armada deu metre ses armes e so quis pertany en son offici e ha de salari a IIII meses XV libras barchinonenses.

Comit.

Comit I per galea: deu metre I infant a messio sua e del sotacomit e cuyraces fornides e altres armes: ha de salari a IIII meses XXXIIII libras barcliinonenses.

Sotacomit.

Sotacomit I per galea: deu haver entrel comit e ell I infant a lur messio e servey e deu metre cuyraçes fornides e altres armes: ha de salari a IIII meses XVI libras barchinonenses.

Notxers.

Notxers VIII per galea dels quals la I sia scriva de la galea: e ha mes quels altres per carrech de la scrivania una libra: deu metre cascun cuyraces fornides e I paves e una ballesta e un croch e C viratons: ha de salari a IIII meses XII libras barchinonenses. Empero los maestres daxa et maestres calaffats e remolars qui van en cascuna galea van per notxers e han mes avant una libra cascu per avantatge de lurs ferramentes.

Ballesters.

Ballesters XL per galea grossa e XXX per galea sotil: deu metre cascun cuyraçes fornides II ballestes e II crochs o I croch ab II mans e CC viratons C de prova e C de matzem e ha cascu de salari a IIII meses X libras barchinonenses.

Prohers.

Prohers VIII per galea: deu metre cascun cuyraçes fornides e I paves e ha de salari cascun a IIII meses deu libras barchinonenses.

Aliers.

Aliers VI per galea: deu metre cascun cuyraces fornides et I paves e ha de salari cascun a IIII meses X libras barchinonenses et X solidos per provisio.

Cruillers.

Cruillers IIII per galea: deu metre cuyraçes fornides e I paves e ha de salari a IIII meses VIII libras barchinonenses.

Spatlers.

Spatlers VI per galea: deu metre cascu cuyraçes fornides e I paves e ha de salari cascu a IIII meses VIII libras barchinonenses.

Remers simples.

Remers simples CLIIII e II palomers e I senescal per galea: deu metre cascu spaa scrop e puntapeu e ha de salari cascu a IIII meses VI libras barchinonenses. Els palomers han de provisio cascun en cas que no menjen vianda de cort una libra. Empero si la galea es de XXIX banchs ha mester CXLVIII remers.

Trompeta.

Trompeta I per galea: deu metre spaha e cuyraces fornides e ha de salari a IIII meses XV libras barchinonenses.

Metge o barber.

Metge o barber l per galea: deu metre forniment de son offici e ha de salari a IIII meses XV libras barchinonenses.

Juglars de la armada.

Juglars qui tocaran a la taula a metre e a levar ço es dos trompadors una trompeta una cornamusa e un tabaler han cascu XII denarios barchinonenses mentre seran en terra e serviran a la dita taula en la dita forma. E apres del dia que les galees saludaran a avant si van en lo viatge han de salari cascu a IIII meses XV libras barchinonenses e ultra aço han cascun per vestir IIII libras barchinonenses e de provisio cascun dia I solidum en cas que no mengen en cort. Empero es acustumat que si fan crides per les ciutats o lochs per raho de les armades que ultra los dits salaris e drets ha cascu per cascuna II solidos.
Item quels patrons e comits de les dites galees e altres vaxells hajen haver e pendre translats dels capitols damunt dits ço es cascun daquells qui faran per ells per tal que ignorancia no pusquen allegar de les coses pertanyents a ells.


Aquestes son les messions de les taules dacordar lus quals los dits scrivans deuen fer e pagar e les quals les deuen esser preses en compte sens altres manaments empero que reeben apoches de ço qui pujara de XX solidos en sus.

Primerament los dits scrivans de la moneda de la taula deuen fer endreçar e adobar e enjontar la taula dacordar. - Item deuen fer e comprar I tapit nou ab senyals reyals.
- Item una caxa per tenir la moneda els libres e comptes de la taula.
- Item paper tinta cera libres de paper I sagell e uns Evangelis qui estien en la taula.
- Item stendarts e senyeres una ballesta e un croch una destra e una maça que servesquen a la taula. - Item deuen pagar los salaris dels juglars de la taula. - Item deuen pagar aquella moneda quel senyor rey o almirall o capita lança com los laus son dits. - Item les punyades de diners quel senyor rey o almirall o capita dona a aquells qui criden los laus e als comit e sotacomit de la galea del senyor rey o del almirall o capita. - Item deuen pagar tots los juglars qui aquell dia con la taula se posara hauran servit e hauran tocat axi al estendart a benehir com a posar la taula e fer la crida de la taula segons quel almirall o capita ordenara e manara axi mateix lo salari daquell qui fara la crida de la dita taula e los altres quis hauran a fer per raho de la taula o dels acordats.
- Item deuen pagar les messions daquells qui faran justicia dalscuns dels acordats per lurs demerits. - Item lo salari daquell qui portara la caxa a la taula e la tornara a casa dels scrivans e metra la taula el estendart e les senyeres. - Item los salaris dels acordadors de la taula segons quels sera tatxat per lo senyor rey. - Item deuen pagar nolits de lenys e de barques e de lahuts e salaris de porters e de correus e daltres persones ques trametran per raho de la armada e dels acordats daquella. - Item totes altres messions menudes ques convendra de fer per raho de la taula e dels acordats de aquella. E altres messions no son acustumades de pagar per los dits scrivans per raho de la taula sens special manament del senyor rey o del capita o cap de la armada. - Item que de totes les ordinacions damunt dites sien fets trellats e trameses closos e segellats a Barcelona a Valencia a Mallorcha en Serdenya e a Cobliure per tal que ignorarancia (ignorancia) daqui avant no pusquen allegar sobre les dites coses.
En Pere etc. Al feel en Ferrer de Magarola scriva nostre e de les taules dacordar de nostra senyoria salut e gracia. Dehimvos eus manam que de la peccunia de les dites taules façats fer un libre de pergami de les ordinacions de la mar e del sou e cot que la nostra cort dona als acordats de les nostres armades lo qual estia continuament en la taula dacordar de Barcelona. E no res menys fets fer translats de les dites ordinacions e segellats ab nostre segell trametetslos en aquells locs de nostra senyoria on se fan armades car nos manam al racional de la mar o a tot altri qui de vos oyran compte que vos restituent a ell la present e apoches tot ço que hajats despes e pagat per les dites rahons reebe en compte vostre. Data Barchinone a XI dies de Maig en lany de la nativitat de nostre senyor MCCCLIX. - Dominus rex mandavit Matheo Adriani.

ci-legajo-cartas-reales-89-12-junio-1359