Mostrando las entradas para la consulta penyora ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta penyora ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

domingo, 4 de abril de 2021

Sumari, D

DEVTE
DEVTOR, E DEVTORS DE LA VNIVERSITAT.


Si
algu sera deutor, o fermansa, y passat lo terma sera attrobat
en lo Regne nos pusca alegrar de Privilegi fora de
aquell, ans hage de respondra dins lo Regne,
apar en la 
primera
franquesa en la primera carta en la segona columna en libre den Sant
Pera.


Lo
Deutor, ó Fermansa poden donar penyora al crehedor segons
dispon la dita franquesa en dit libre en dita columna.


Los
Deurors se poden Bandejar servada la solemnitat en la
franquesa expresada, comensa. Quoniam vniverse libertates, en dit
libre en la quinta carte en la quarta columna.
Los Deutos
de la Vniversitat han provehits axi com los Deutors Fiscals dispon la
Franquesa en dit libre en cartes 129: en la segona pagina, cemensa.
Nos Petrus.


Que
los Deutors de la Vniversitat stants presos encareque fassen
cessio de bens no sien deslliurats del Carcer nils
valegan guiatges ni sobrecehiments es en dit libre en
cartes 162. en la primera pagina, comensa. Ioannes Dei gratia.


De
Alongament per deutes miran dalt en la dictio allongaments


Los
Deutors presos per deutes tant de la Vniuersitat com de particulars
sia feta en ells aquella provisio ques fa contra los presos per los
deutes fiscals, es en libre den Rossello en cartes 252. en la primera
pagina, comensa. Nos Petrus Dei gratia.


Los
Deutors de la Vniversitat presos per dits deutes no hagen sino sis
diners per cascun dia per llur provisio ys fassa
executio contra los bens de aquells no obstants qualsevols graties
allongamenss, é sobraseiments, es en libre den Rossello en
cartes 282. en la primera pagina comensa Petrus.


Negun
deutor de la Vniversitat no sia admes a algun offici, ó regiment de
la dita Vniversitat es en dit libre en cartes 448. en la segona
pagina, comensa Martinus, y en nou 
417.
Super hoc vide en libre de regiment en cartes 49. y 54.


Decrets
per fer botigas de forment per la part forana no han de pagar
salari es en libre den Abello en cartes 162. en capitol 10. comenca
mes avant suplicaren.


DOTS.


Que
los Dots assignats per los Marits sobre les cavaleries é
honors dels Magnats sien salves a les dones sens firma del Señor, es
en libre den Sant Pera en la primera carta en la quarta columna,
comensa. Noverint vniuersi quod nos Iacobus.


Deposar
heretats, vide en lo libre den Abello en cartes 160. en lo capitol 5.


DONATIONS
REALS E FETES PER LO


Señor
Rey.


De
Donations Reals se parla en libre den Sant Pera en la 10 carta en la
primera columna comensa noverint vniuer.


Donatio
feta al Infann en Pera de Portugal de 39. sous havedors
dels fruits de Malorques de sa vida consta en libra den Sanct
Pera en cartes 111. comensa la franquesa In dei Nomine en la segona
pagina.


Com
lo Señor infant Alfonso primogenit de Arago, approva e lloha les
donations e parts fetas a sos frares Pera e
Iaume, consta en libre den Sant Pera en cartes 112. comensa.
hoc est translatum. en la segona pagina.

https://es.wikipedia.org/wiki/Alfonso_de_Arag%C3%B3n_(1222-1260)

Com lo Señor infant Alfonso primogenit de Arago, approva e lloha les donations e parts fetas a sos frares Pera e Iaume


Donations,
é establiments confirma lo Señor Rey en libre den Rossallo en
cartes 62. en la segona pagina comensa. Encara donam.


Confirmatio
de Donations, y assignations de Possessions alodials, es en
libre den Rossello en cartes 89. en la primera pagina, comensa.
Sapien tuyt.


DINER
DEV.


Lo
Diner deu servia a refectio del mur pero la franquesa es
temporal en libre den Sant Pera en la 11. carta en la segona pagina
columna circa la fi de la franquesa, e en libre den Rossallo en
cartes 141. parla la franquesa (fraaquesa) del dit diner deu
la segona pagina comensa conegan tots.


DELME.


Que
lo delme del bestiar se hage de llevar per tot lo mes de Maig
dispon la franquesa Noverint vniversi en libre den Sant Pera en la
19. carta en la tercera columna.


Del
Delme sa fa mensio en lo dit libre a 26. cartes comensa Pateat
vniversis. en la quarta columna.


De
Delme fa mensio la franquesa en dit libre a 28. cartes comensa
venerabilibus. en la 4. columna.


Que
lo Delme del bestiar sia llevat axi com es acustumat es en libre dit,
en cartes 139. en la primera pagina.


De
Delmes parla la franquesa en lo dit libre en cartes 156. en la sagona
pagina comensa Alfonsus, &c.


Dels
compradors del Delme de lo Oli parla la franquesa en lo dit libre en
cartes 260. en la segona pagina comensa. Ioannes Dei gratia.


Del
Delme de lo Oli com se pren e si paga drets en libre den Sant Pera es
en cartes 172. comensa. Ioannes dei gratia.


Si
los compradors dels delmes axi Reals com Eclesiastichs devhen
pagar en les aiudes de la terra, es en libre den Sant Pera en cartes
294. en la segona pagina, comensa. Nos I
oannes.


Que
lo Delme del Bestiar se lleue en tems congruo es
en libre den Rossello en cartes 76. en la primera pagina comensa en
Iaume.


Asso
matex es en libre den Rossello en cartes 113. en la primera pagina,
comensa en Sancho.


Que
los Delmes se hagen de llevar axi com es acustumat, es en libre den
Rossello en cartes 203. en la primera pagina comensa. Pateat
vniversis.


DIFINITIONS,
E DIFINITIONS REALS.


Les
Diffinitions ques fan a pare e mare per los fills ans de entrar en
Religio nos poden apres impugnar per los Monastirs hon seran entrats:
es en la franquesa en libre den 
Sanct
Pera en la carta 19. en la quarta columna comensa Noverint Vniversi.


Asso
matex es en libre den Rossello en cartes 113. en en la segona
pagina, comensa. Sapien Tuyt.


Diffinitio
del Señor Rey es en libre den Sant Pera en cartes 152. en la segona
pagina comensa. Nos Alfonsus. del que havia bestret per la gent de
Armes.


Quant
Fills é Filles fan difinitions a Pares é Mares mireu en la dictio
Fills, e en la dictio legitima.


Les
Diffinitions que los adults fan a llurs Tudors, y Curadors valegan si
intrevindra la autoritat del Iutge, es en libre den Rossello
en cartes 307;. 1. pagina comensa. Nos Petrus.
Certa Difinifitio
per lo Rey feta per lo Dot de la Infanta Ioana filla sua es en libre
den Rossello en cartes 384. en la segona pagina, comensa. Nos
Ioannes.


DECLARATIO
ENTRE LOS DE LA CIVTAT


é
de la part Forana.


Es
en libre den Sant Pera dita declaratio, en cartes 184 en la segona
pagina, comensa. Com entra.


DESPESES
COMVNES.


De
les despeses comunes negu no es exempt, axiu dispon la franquesa en
libre den Sant Pera en cartes 26. en la quarta columna, comensa.
Pateat vniversis.


DELEGAR,
Y DELEGATS.


Que
en causes de appellations se puxa delegar, es en libre den Sant Pera
en cartes 34. en la primera columna circa la fi.


Los
Iutges delegats no respongan de la tersa part dels salaris cadañy
al governador o a son llochtinent ab Iurament e sia rabuda
informatio per lo Balle e si sera trobat lo contrari, tals Iutges
sian in habils aiudicar, es en libre den Rossello en cartes
416. en la primera pagina, comensa. Pateat Vniversi.


DEMANDA.


Lo
a quies fa demanda no es tingut Respondre si la causa no es
expressa en la dita Demanda.


No
sols la Demanda principal mes tot lo proces sia haut per libell é
sia allesa a la Iustitia original, es en dit libre den Sant
Pera en cartes 168. en la primera pagina, comensa. Nos Ioannes Dei
gratia.


DRAPS,
DRAPRES (drapers),
DRAPS STRANGERS.


Lo Drap com se te de canar quant se ven: es en libre den Sant
Pera en cartes 82. en la quarta columna comensa En Nom de Deu sia. E
del que tenen atirar ó canar es en lo dit lloch.


Asso
matex es en libre den Rossello en cartes 386. en la segona pagina
comensa. En Nom de Deu sia.


Drapras
no paguen res per la autoritat: es en libre den Sant Pera en cartes
138. en la segona pagina.


Los
Iurats poden fer ordinatio que negu nos vesta de draps
strangers
, es en libra den Rossello en cartes 294. en
la primera pagina, comensa. Petrus Dei gratia


Draps
estrangers se poden aportar en Mallorques, y
vestir, es en libre den Rossello en cartes 403. en la primera pagina,
comensa. Martinus.


De
Draps estranys, e altres Draps ne trobaras capitols en libre
de capitols de corts generals, comensant a dues cartes e durant fins
a 5. cartes, comensa primerament com als *(esta página está mal
escaneada en el margen izquierdo
) princeps.


Los
capitols fets sobra lo obratge, y drets de la draperia, y offici de
Bolladors son en lo extraordinari del *discret en Pera
Moranta
Nottari Scriva de la Vniversitat del Añy
1486. en cartes 288.


DOMESTICHS.


Apres
mort lo Señyor dins lañy sedega demanar la
*soldada, passat la Añy no la pot demanar sino te carta, es
en libra de Sant Pera en cartes 95. en la capitol de leyda 9.


Los
Domestichs del Governador no sian admesos en alguns officis si no son
nats en lo Regne, es en libre den Rossello en cartes 308. en
la primera pagina, comensa, Petrus.


DELATS.


Que
no sia feta execucio dels bens dels Delats fins pasat un Añy
e vn dia, es en libre den Sanct Pera en cartes 110. comensa. Item
señyora en la segona pagina.


Com
sete aproceir (se te a proceir) contra los
Delats criminosos miren dalt en la dictio, crim enorme, e criminos.


DEFENEDORS
DEL COLLEGI MERCANTIL.


De
la electio dels defenedors parla la franquesa en libre den Sanct
Pera, en cartes 153. en la segona pagina, comensa. Nos Alfonsus.


DENUNCIADOR
DE ALGVN CRIM.


Lo
Denunciador de algun crim contra algu, si proceguira la
denunciacio es tingut pagar la mitat de les despeses fetes en
aquella: en libre den Sant Pera en cartes 31. columna tercera §.
Item siquis.


DANS
DONATS DAMNIFICATS DEMNATGES.


De
Dañs donats parla la franquesa en libre den Sant Pera en cartes 156.
en la primera pagina, comensa Alfonsus.


De
la Restitucio dels dañs donats als ciutadans per los pagesos,
es en dit libre en cartes 158. en la segona pagina, comensa.
Alfonsus.


Que
los damnificats ab lo (llenylleuy, o laut den Berenguer Gasso
los sia satisfet lo dañ a raho de censal, es en libre den
Rossello en cartes 255. en la segona pagina, comensa. Nolfo de
proxida
. (En Olfo de Proxida, Proxita, Nolfo)


Asso
matex es en la seguent en dit libre en cartes 256. en la primera
pagina, comensa. Petrus Dei gratia.


DONATIVS
AL S. REY.


Que
per fer donatius al Señor Rey no sia fet per Iuy a les franqueses,
es en libre den Rossello en cartes 148. en la primera pagina,
comensa. Sapien tots.


Asso
matex es en lo privilegi seguent, comensa. Hagen conegut.


DEPOSITS
DEPOSITARIS.


Que
dels deposits se fase exequutio Incontinent; pero si se allega
paga, aquella se hage aprovar dins 30. dies, es en libre den Rossello
en cartes 212. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei gratia.


Que
los Balles é Promens de les parroquies foranes puxen elegir en
quescuna de aquelles depositaris, es en libre den Rossello en
cartes 280. en la segona pagina comensa. In Dei Nomine.


Que
per Deposit, o comanda, o fet marcantil, algu pot esses
pres e detingut: en libre den Sant Pera en cartes 31. en la primera
columna, comensa quod deposito.


Deposar
heretats quant allegan que son exaustes vide in libre den
Abello en cartes 160. capitol 5.


DONA
PRANINT DOS MARITS EN VN TEMS.


La
Dona qui pren dos marits Incorre la pena del hom
qui pren dos mullers, la qual es pena de mort, es en
libre den Rossallo en cartes 213. en la segona pagina, comensa


Nos
Petrus.


DONA.


La
Dona no pot esser presa ni detengude per deposit o comanda, be
empero per mercaderia si mercadeia: en libre den Sant Pera en
cartes 31. en la primera collumna, comensa. Item quod
deposito.


Les
dones morts llurs marits lo primer Añy
no hagen goyda de llurs adots, sino la pensio es
en libre den Abello en cartes 89. en la segona pagina,
comensa. Sancius Dei gratia.


DERASSANA.
(Atarazana; dressana, drassana, etc.)


La
Vniversitat pot pendre del pati de la Derassana tant quant
volra per tenirhi les Galeres e altres Navilis: es en
libre den Rossello en cartes 292. en la primera pagina, comensa. Nos
Petrus.


DILVVI
DE LA TERRA.


Provisio
sobre les coses llevades en lo Diluvj de la Riera, ques
puga fer Inquisicio de aquells, es en libre den Rossello en cartes
430. en la primera pagina, comensa. Martinus Dei Gratia.


DONATIONS.


Les
Donations se poden fer sens Insinuatio de Iutge abe excedescan
la valor de D. diners de or puys sia renunciat a la ley sobre asso
disponent, In libre den Sant Pera in cartes 31. en la segona columna.
comensa, Item Donatione.


Dietes
no poden aumentarse sens orde del Señor Rey cartes Reals dat
en Sant Llorens (monasterio
de San Lorenço el Real
) a 26. Iuriol 1614. folio
44 en la segona pagina del libre de cartes Reals ab cuberta de fust,
tambe es en libre de cartes Reals ab cuberta de plegami folio 73.
https://www.patrimonionacional.es/visita/real-sitio-de-san-lorenzo-de-el-escorial


Delmes
son franchs solament en la primera compra. Cartes Reals dat en madrid
a 24. Dezembre 1651. folio 118. del libre de cartes Reals ab cuberta
de fust. Altre dat en Madrid als 27. Setembre 1652. folio 125. del
matex libre. Altre dat en Madrid a 3. Desembre 1653. folio 128. del
matex libre. Altre dat en Madrid a 25. Agost 1657. fol. 164 del matex
libre.


Deutes
de Drets vniversals gosen de privilegis de Fiscals cartes Reals dat
en Madrid a 29. Marts 1653. folio 123. del libre de cartes Reals ab
cuberta de fust.


Drets
que deu el comprador son vltra iustum pretium cartes Reals dat
en Madrid, a 29. Marts 1653. folio 123. de libre de cartes Reals ab
cuberta de fust.


Diner
qui ix del Regne per forment no deu dret de Sacretaria,
carta Real dade en Madrit a 3. Setembre 1652. folio
117. pagina segona del libre de cartes Reals ab cuberta de fust.


Dietes
soles, y no mes, se ha de donar a los Iutyes
qui van fora: carta Real dade en Sant Llorens a 26. Iuliol 1614.
folio 74. del libre de cartes Reals ab cuberta de pleg.
(plegami : pergamino)


Drets
nos deuhen de robes quis trespasen de vn vaxell a altre, carte Real
dada en madrid a 22. Agost 1627. folio 158. del libre de cartes Reals
ab cuberta de plegami.


Degut
de la sacra Congregacio dels Eminentissims Cardenals sobre los
salaris dels ministres del Illustrissim, y Reverendisim Señor
Bisbe, y altres coses en lo Extreordinari de 1636. a 38. folio
62.


Diffinicio
feta per la Filla en favor del pare, tenint catorse Añys
y estant en poder del marit val: en Ies Ordinacions del Regne folio
176. pagina segona.


Drets
se poden imposar, llevar, minuir, o crexer per los Magnifichs Iurats,
y Concell General en libre den Abello fol. 82. capitol 18. y libre
vert folio 70.


Delinquents,
y com se dega procehir contra de ells Rossello nou folio 269.


Dones
morts llurs marits lo primer Añy no agen gojda dels
llurs adots, sino la provisio en libre den Abello fol. 89. pagina
segona.


Donacions
se poden fer sens insinuacio de Iutje encare que excedescan a 500.
ducats dor, puis sia remuntat ala llaj sobre asso
disponent en libre den Sant Pera folio 3333
en
la segona columna.

domingo, 2 de febrero de 2020

Ley XXVIII. Quinyes coses son tenguts de guardar los cavallers.

Ley XXVIII. Quinyes coses son tenguts de guardar los cavallers.

Senyalades coses ordenaren los savis antichs que guardassen los cavallers en manera que no errassen en aquelles et son aquelles que dites havem que juren com reeben orde de cavalleria axi com de no escusarse de pendre mort per sa ley si mester sera ni esser en consell per alcuna manera per minvar aquella mas per crexerla com mes puga axi meseix que no dubtara de morir per son senyor natural no tan solament esquivan son mal et son dan mas crexen sa terra et sa honor com mils sabran et poran e aço meseix faran per lo profit comu de sa terra. E per ço que fossen tenguts de guardar aquestes coses et no errar en aquelles fahienlos antigament dues coses: la una quels senyalaven en los braces drets ab ferre calent de senyal lo qual alcun altre hom nol havia nil devia portar sino los cavallers: e laltra que escrivien lurs noms el linyatge don venien els lochs don eren naturals en lo libre en lo qual sacostumaven descriure tots los noms dels altres cavallers. E aços fahia per tal que si erraven en les coses sobredites fossen coneguts et nos poguessen escusar de reebre la pena que meresquessen segons la errada que feta haurien: e daço savien a guardar en tal manera que no fossen contra aço en dit ni en fet que dixessen ni feessen ni en consell que donassen a altri. Axi meseix acostumaven molt de guardar sagrament et homenatge que feessen o paraula fermada que promesessen a altre de guisa que no la minvassen ni feessen res contra aquella: e guardaven encara al cavaller et a la dona que veessen en affany de pobrea o de tort que haguessen reebut et que non poguessen haver dret que punyasen ab tot son poder dajudarlos en manera que exissen daquell affany. E moltes vegades entraven en camp de batalla per defendre lo dret daquests aytals. E axi meseix havien a guardar totes aquelles coses que dretament los eren liurades en comanda defenenles axi com a sues propries. E oltra aço guardaven quels cavalls ni les armes que son coses ques convenen molt als cavallers de menar et portarles ab si tots temps que no les mesessen penyora ni les malmesessen sens licencia de lurs senyors si donchs no havien tan manifesta necessitat de la qual altre socors no poguessen haver: e axi meseix que no les jugassen en manera alguna. E tenien encara ques devien guardar de no fer furts ni engans ni consellar a altri que ho fees: e entrels altres furts senyaladament en los cavalls et en les armes de sos companyons com fossen en host.

Pedro IV de Aragón, El Ceremonioso, Lo Ceremoniós

Ley XXIX

miércoles, 24 de marzo de 2021

CAPITOLS ANOMENATS DE MOSSEN BERENGVER VNIZ.

CAPITOLS

ANOMENATS


DE
MOSSEN
BERENGVER VNIZ. (Berenguer Uniz)


NOVAE
ORDINATIONES, EDITAE IN MAIORIC.


per
Honorabiles Iuratos eiusdem Ciuitatis, & Regni super abreuiatione


litium
(litigio; plet; pleite; pleito; no es el mineral litio), &
questionum: & inde concessae laudate, & authorizatae per
Dominum Nostrum Regem, Ambaciatoribus dicti Regni. Anno á Natiuitate
Domini Millesimo quadringentesimo trigesimo nono. (1439)


Pateat
vniuersis, quod nos Alfonsus Dei gratia Rex Aragonum,
Siciliae, extra, & 
vltra
farum, Valentia, Vngariae, Hyerusalem,
Maioric. Sardiniae, & Corcicae; Comes 
Rosilionis,
&
Ceritaniae, Comes Barchinonae, Dux
Atenarum, & Neopatriae. Cupientes conseruationi, &
augmento R. P.
Civitatis, & dicti Regni Maioric. quod
(proh dolor) in maximam
depopulationem, & Ruinam, deductum
est: cum propter
pestes, ibi sepe numero vigentes, tum propter
varios aduersos casus, ex quibus
Regnum multum depraemitur; &
salubriter cuius damna ac incommoda pro posse, ac verius vitare; ex
quo praesertim neruus nostrae ditionis, pro ut relinquorum
Principum
in continuis prouisionibus pendet: principaliter, & consistit
capitalis: per fideles nostros
Berengarium Vniz,
Franciscum
Axaló, (con tilde) & Antonium Oliuas
(
Oliuars en texto anterior, Olivars) oratores, &
Ambaciatores: nomine, ac parte fidelium Iuratorum (Iuratorú) dictae
Ciuitatis & Regni ad nos missos: oblatis responsiones, pro
huius Ciuitatis, & Regni vtilitate conseruatione, & augmento,
facere decreuimus: pro vt fine vniuscuiusque dictorum
Capitulorum,
latius est videre. Quorum quidem capitulorum & Responsionum;
nostrarum, tenor sequitur in hunc (
húc) modum.


MEMORIAL
FET PER LOS HONORABLES IVRATS


de
la Ciutat, é Regne de Mallorca, al Honorable en Berenguer Vniz
Donzell, per lo bras militar, é Francesch Exelo (Axaló)
Ciutada, per lo bras dels Ciutadans: é Antoni Oliuas per las
parts foranes Ambaxadors de Mallorca.
I.


PRIMERAMENT,
com lo Honorable Mossen Pera Callar subreptitiament (la
Real celcitut totstemps salua) e contre forma de la vnio,
de la qual sen aporta tréslat, é d serta franchese:
comensant Encara atorgam &c. de la qual per semblant sen aporten
traslat los dits honorables Embaxadors: haye impetrades prouisions de
empañorament de la vila de Llucmayor, rendes, é drets
Reals, é Iurisdictio de aquella, é a les ditas prouisions, é
execucio de aquelles; sien estades fetes oposicions per part dels
Honorables Iurats del 
Regne
de Mallorca, é dels habitadors de la dita Parrochia, é
mesauant
sia estat
damanat temps fos donat a ells de hauer recors al
molt alt
Señor Rey. Sobre la Reuocacio de les dites
prouisions é entretant, fos sobresegut, en execucio de aquelles: per
virtut de vna altre
francheza començant Nouerint vniuerfi
quod nos Iacobus
&c. de la qual sen aporten treslat
los dits Embaxadors é no contrastant las dites oposicions,
franchezes, é allegacio de aquelles lo dit molt alt
Señor Rey, haye atorgades al dit Pere Callar
altres prouisions;
contenens (cótenens) lo dit
empañorament al dit Mossen Pere Callar, fet no esser contra
forma de la dita
vnio. E manant lo dit Mossen Pera Callar
per virtut de aquella, esser mes en possessio de les coses a ell
empeñorades. (pignoribus; penyora; pignorar, empeñar)

E mes encara, sia dispost per altre francheza del Regna;
que las lurisdictions ciuils ni Criminals de aquell: no
podessen esser venudes ó alienades segons altre francheza, é
encarragaments, en la dita Vila de Lluchmayor fe sien
seguidas bregues, é nafres per defensio de la
dita vnio, é de quen sien estats fets processos de trancament
de homenatges contra aquells, é sien estats citats per virtut de
certs vsatges, é constitucions de Cataluñya: citant
aquells que comparaguessen deuant la Señora Reyna, é
encara mes los dits habitadors de la dita Parrochia de Lluchmayor,
per virtut de la dita vnio, se sien mesos en punt, ó forma de voler
resistyr a aquells, qui contra forma de la dita vnio,
volguesen pendre possessio de la dita Vila, Rendes, é drets
Reals segons en la dita vnio, en la qual es dada facultat, á
aquella defendre ab armes, é sens armes expressament es
contengut. E per la dita raho, sien estats fets processos contre
los dits habitadors, é altres singulars del present Regne,
que placia als dits Embaxadors suplicar lo dit molt alt Señor
Rey
que com ell en la dita franqueza, sia
constituyt impugnador contre aquells qui tals
prouisions impetrarán. E de manera es defenador de la
dita vnio; que li placia que sia de se Merçe, reuocar
las dites prouisions al dit Mossen Pera Callar
atorgades de la dita Vila de Lluchmayor, axi en via de
empeñorament, vende, ó alienacio, com en via
de precari arrendament, o donament de vsufruyt,
(usufructo, uso + fruto, disfrute de uso) procura ad vitam, ó
en qualseuol altre titol, feta, ó cogitada declarant tals
contractes no valer ni tenir é fer contra forma de la dita vnio, é
franchezes demunt anomenades, & que per lo dit
Mossen Pere Callar alguna cose de les coses á ell
empeñorades, ni drets Reals alguns, ni iurisdictions
separadament, ó coniuncta nos pugue obstenir, é á mayor
cautela prometa, é ordé lo dit molt alt Señor Rey,
que de aqui auant tals contractes, ó alienacions no sien
fetes. E si per importunitat eren obtingudes, que no sien
exequides: mes contra los impetrants, é exequutio
requirents de aquelles; sia procehit per los rameys
donats en la dita vnio. Fermant que tots procehyments,
bandetiaments, é citacions per la dita raho fetas,
sien cansellades e abolides. E a mayor cautela, los
dits processos, é crims sien als dits homens remesos mayorment,
com de les dites bregues, é nafres mitgensant lo
Lloctinent de Gouernador
, é Honorables Iurats, é altres
notables personas sien estats pacifichs.


Dominus
Rex remitit dictum negotium Dominae Reginae per Iustitiam
prouidendum; & omnino terminandum, seruatis in vnione
franchesiijs, & Priuilegijs Regni Maioric. & nihilominus
dictus Dominus Rex vult, & mandar, quod quousque causa praedicta
de Lucho mayori, (Llucmayor antes) per dictam Dominam
Reginam, Iustitia mediante decisa fuerit penitus, & determinata,
omnis executio que forre fieri posset vigore quarumuis
prouisionum Regiarum, super ea causa, per ipsum Dominum Regem dicto
Petro de Callar hactenus concessarum omnino suspendatur, & eis
ipse quoad possessionis alicuius ademptionem, & fructuum
perceptionem, & alias nullatenus vti possit. Propterea dictus
Dominus Rex remitit haec omnia, & alia subsequutaa; pro ut in
dicto Capitulo continetur, & abolit citationes per ipsam
Dominam (sa dona) Reginam propterea factas.

QVE
NINGVN IUTGE ORDINARI NE


Assessor,
no puga pendre Salari.
II.


Item,
que placia als Honorables Embaxadors impetrar vna prouisio del molt
alt Señor Rey; que com per francheza
del present Regna sia dispost, que ningun Iutge
ordinari, o Assessor de aquell; no pugue pendre salari de las
parts. E de vn temps ensa, se sia abusat lo contrari;
que de aqui auant lo Gouernador, ni lo Assessor seu, lo Balle,
de la 
Ciutat,
ó son Assessor Vaguer de la Ciutat, ó Assessor, ó altre qualseuol
Iutge ordinari; no pugue pendre salari de
las parts. Placet
Domino Regi.


MODERACIO
DE SALARIS E DESPESES.


III.


Item,
com les pecunias qui venen a adiudicacio, é distribucio de
Corts; vinguen quasi a no res, per immoderades despeses é
salaris, que de aquelles son trets, é lleuats: que placia als
Honorables Embaxadors, supplicar al molt alt Señor Rey, per sa
gracia, é Merçe los dits salaris, é despeses sien moderades: é la
dita moderacio, esser remesa al Procurador Real, ensemps ab hu dels
Honorables Iurats, qui hayen a moderar las dites despeses é salaris,
é la moderacio de aquelles, ó prouisio de que fehedora sia
seguida tota apellacio remota. Placet Domino Regi.


PER
LOS SALARIS DELS IVTIES DELEGATS:


é
moderacio de aquells.


IIII.


Item,
com per Ordinacio del present Regne, los Iutges delegats, en las
causas
de que sien Iutges, hayen hauer cert salari per lliure e
mes auant no puguen demanar e per abus 
tots
dies, sia dita Ordinacio violada, per exortacio de immoderat salari:
que placia als dits Honorables Embaxadors, suplicar lo molt alt Señor
Rey, per
se gracia é merse, en deute de Iusticia, manar les
dites Ordinacions esser preseruades, é si questio sera de algun
salari, ques diga aquell
esset immoderat; que la dita
moderacio sia remesa al Procurador Real, ab hu dels dits Honorables
Iurats: los quals hayen aquellas moderar segons les ditas
ordinacions, e la dita moderacio sia exequida tota appellacio
remoguda. Placet Domino Regi.


PER
FER ORDENAR LOS OFFICIALS DE LA CIVTAT.


V.


Item,
com p moltes vegades, lo molt alt Señor Rey, per
importunitat, e no informat de las condicions de las personas,
proueischa (ptouehisca) dels officis del Balle, e
Vaguer de la Ciutat é Vaguer de fora, del present Regna, e llurs
Assessors, personas inhabils, é insufficiens a regir
aquells: é ya per altre francheza del present Regne
sia atorgat, que si lo Gouernador del dit Regne, o son Lloctinent
ensemps ab los Honorables Iurats de aquell, é Procurador Real:
attrobaran les persones prouehides esser insufficiens,
que los dits officis, deguen comenar a qualque notable
persona, é entretant deguen consultar lo dit molt alt Señor Rey de
la insufficiencia
(la c parece ç, pero el color de la
c y el del rabito es diferente; no es ningún problema, puesto que la
c, ç, s, ss se intercambian en los textos antiguos
)
de
aquells, é causes de aquella. E la dita prouisio, sia quasi inutil e
sens fruit; al dit Regne: com (có) attesa la pobertat
(pauper, pobre, pauperitatem, pobreza, pobresa) de aquell nos
pugue
tremetre al dit Señor Rey alguna persona, per requirir
reuocacio de las dites prouisions cessant la istancia (he
encontrado istancia, no instancia, varias veces
) de la dita
Vniuersitat: per aquella matexa importunitat, per la qual lo dit molt
alt Señor Rey, es induhit a atorgar las primeras prouisions:
que aquelles sien executades, que placia als dits Embaxadors
supplicar lo dit molt alt Señor Rey, que per sa gracia é Merçe,
vtilitat del be publich: sia donada facultat als dits honorables
Iurats, ensemps en lo Gran, e General
Consell: de elegir en lo temps que fan los dits officis de la Casa de
la Vniversitat; quatre notables personas al offici de Balle de
la Ciutat, é quatre al offici del Vaguer de fora. E quatra al
offici del Vaguer de la Ciutat: é dos luristes per Assessors a
quiscun dels dits officis: e de las ditas elections,
certificar lo molt alt Señor Rey: lo qual per sa benignitat,
se vulla streñyar e iurar atorgant de aço priuilegi é
francheza; é elegir hu dels quatre anomenats a cascu dels dits
officis: é hu del dits Doctors enomenats a cascu dels dits
officis per Assessor. E si lo contrari era fet: tals prouisions no
valeguen. E mes auant; com lo Gouernador de Mallorca, ó son
Lloctinent, per authoritat, Real a cascu prouehyt dels dits
officis é Assessors de aquells, en la Vigilia de Cinquagesma,
si fins aquell iorn prouisions del dit Señor Rey no ly
son presentades dels officis e Assessories de aquells, que placia al
dit molt alt Señor Rey manar é prouehyr, que si se esdeuindra per
ell no esser estat prouehyt, dels dits officis e las ditas prouisions
no esser presentades fins al dit die de la Vigilia de
Cinquagesma, é per conseguent lo dit Gouernador, ó son Llochtinent
hauia prouehyt dels dits officis necessariament haya a pendre dels
dits elegits ço es á saber hu de quiscun quern, per lo
offici que seran anomenats: e hu dels dits Assessors a 
quascu
dels dits officis: é la dita
electio se haye a fer per sort
matent los noms dels dits elets en sengles radolins
de cera: é qui
ixira primer sera prouehit del dit offici
(
offiici).

E semblantment dels Assessors sia fet. En los
quals officis puguen esser personas franches (fráches)
e totes altres qualseuols. Placet Domino Regi ad beneplacitum
suum (falta punto)


PER
LO CONCELL DE LA FRANCHESA


VI.


Item
com per los Illustres passats Reys sien
estades atorgades al present Regna diuerses Franchezes,
é libertats: E per lo molt alt Señor Rey ara
benauenturadament regnant, sien estades las
dites Franchezes confirmades é de nou atorgades altres: las
quals continuament son violades per los officials, e per la dita raho
per los Illustres passats Reys sia estada
atorgada al present Regne certa francheza, per la qual es 
prouehit:
que en
cars que los officials Reals del present Regne
contra
Franchezas, lo Gouernador, ó son Llochtinent;
ensemps ab son Assessor, é lo Procurador Real, Balle,
é Vaguer de la Ciutat e Vaguer de fora:
ab llurs Assessors
ensemps ab los Iuristes en la dita franchesa anomenats
coneguen del dit
Regna e preiudici tornen a lloch.
aquelles coses que contra Franchezes seran fetes: é la dita
Francheza, ó prouisio de molt 
ramanyament
als dits
Greuges, com per reuerencia, e tenor del dit
Gouernador, de son Lloctinent; dels quals continuament
los dits
Greuges
procehiexen son presents. En lo Consell, é los
qui han a votar per reuerencia, é temor de aqll moltes vegades
dupten donar
llur vot, en presencia del dit Gouernador, ó
Llochtinent seu. Per tant placia als Honor. Embaxadors, suplicar
lo
molt alt Señor Rey
, per sa gracia, e benignitat,
confirmant la dita Franchesa, vulle prouehir, e manar: que si
a
cars
sera lo dit Greuge (Grenge) sia pretes esser
fet per lo Gouernador ó son Assessor aquells no entreuenguen per la
dite vegade, en lo dit Consell: mas los
altres officials Reals
ab llurs Assessors del dit Greuge
coneguen, e determinen per lo semblant sia seruat dels altres
officials, é Assessors
llurs que aquell del qual lo dit
Greuge se pretendra, ni son Assessor: no entreuenguen en lo dit
Consell per aquella
vegade é asso es molt necessari,
attenent, que ha gran temps
lo present Regna no ha hagudes
Corts particulars, ni axi poch Corts generals,
nos sostengudes: é quasi tots dies
las ditas Francheses
son violades, e infringides; de ques seguex continuada depopulacio e
destruccio (destructio, se lee desttuctio) del present
Regne. Placet Domino Regi, & vult Dominus Rex quod Doctores qui
in hoc habent de coetero interuenire, sint
Martinus DesBrull,
(
de es Brull, des Brull, Desbrull) & Ioannes Berard
Legum Doctores (
falta punto)


QVE
ALGV DE QVI AVANT, PER VIRTVT DE


algun
fet Ciuil, ó Criminal, no sia tret fore lo Regne de Mallorcas.


VII.


Item,
com lo present Regne de Mallorca sia Regne
apartat hauent ses Francheses especials é en res en lo
mon no sia sommes (sotsmes; sometido) al
Principat de Catalunya ni a la obseruancia de llurs
constitucions ni vsatges: mayorment com aquelles sien
estadas fetes en Corts particulars en Catalunya; a les
quals los habitadors del present Regne no acostumen
esser citats, ni son tinguts anar, encara mes los habitadors
del present Regne, hayen expres priuilegi, que
per algun fet Ciuil, no puguen esser trets fora lo present
Regne
. E per altre Franchesa (Fráchesa) del
present Regne sia dispost, que si algu sera trobat en
crim de trahitio del qual no pot esser mayor altre, deu
esser iutiat per la Cort é promens del present Regne
de Mallorca
; segons les Franchesas de aquell Regne,
segons es disposat per altre Franchesa, comensant
Sapien tuits. De la qual sen porten traslat los
dits honorables Embaxadors, é de vn temps ença, ço
que ya may no fonch vist ni hoyt, sien
vingudes prouisions (prouisiós) de la Cort de la
Señora Reyna, citants alguns habitadors dels
present Regne deguen comparer deuant la Señora Reyna.
Per raho de certs processos, de Regali authoritate, &
rogatu, & simili modo. E de altres vsatges é constitucions de
Catalunya
. A la cosa seria a total destruccio del present Regne,
é dels pobladors de aquell; mayorment, que en las
dites prouisions sia estat manat, que los dits citats
deguen comparer, ensemps ab tots llurs bens. Que placia
al dits Honorables Embaxadors suplicar lo dit molt alt Señor Rey
per sa gracia e merçe, y de deute de Iusticia,
man las dites Francheses del present Regne esser
seruades, y que algu de aqui auant per fet de algun fet Ciuil,
ni Criminal, no sia tret fora del present Regne encare
que si pretengues perhorrescencia; declarant a mayor
cautela los dits processos per virtut dels dits vsatges, é
constitucions no hauer lloch en lo Regne, ne
poder esser fets de aquí auant, anullant a mayor
cautela, aquells qui fins asi son estats fets.
Placet
Domino Regi, quod Franchesia obseruetur; & quod omnis
causa cognosci habeat in Ciuitate Maioric. eius que processus ibi
duci; & quod supercedeatur in citationibus factis, &
faciendis per Dominam Reginam, per viam processuum de
simili modo regalia, & de authoritate & rogatu; donec
Dominus Rex sit in partibus illis.


QVE
NINGV NO SIA TVRMENTAT
SENS IVDICIS


é
Sententia de Tormens.


VIII.


Item
com en lo present Regne, sia estat abusat per alguns (algús)
Gouernadors, ó Lloctinens de aquells, que turmenten
algun (algú) delat sens sentencia de turmens,
de que se esdeue: que los delats per por dels turmens,
sens culpa que no han se composen, e son fetes
diuerses, é innumerables extorsions. Que placia als Honor.
Embaxadors suplicar lo molt alt Señor Rey sia de sa
gracia, é merçe manar é prouehyr, que de aqui auant algu
en lo present Regne, no sia turmentat sens
iudicis é sentencia de turmens, é que a la dita
tortura, hayen esser presents dos dels Iurats. E si
cars sera veure al dit turmentat esser fetes sobres, protesten
segons Iusticia dictara, é lo Gouernador, ó son Assessor, ó son
Lloctinent; haye sobreseura fins de las dites sobres, é
requestes sia aguda raho: é sia prouehyt. E aquesta
prouisio, sia clausulada ab grans penas, é statuts
manaments. Placet Domino Regi, quod quaestiones, seu tormenta;
non fiant sine iuditijs, & sententijs tormentorum,
seu questionum (cuestión, pregunta). Et quod duo ex Iuratis
Ciuitatum Maioricensium (Maioricésium), si volent, &
quoties voluerint, possint interuenire dictis questionibus, &
tormentis, & torturis.


QVE
LES PROVISIONS, E ORDINACIONS, SIEN SERVADES


é
admeses totes Francheses.


IX.


Item,
com per lo molt alt Señor Rey: en fauor de la mercaderia, no
ha molt, sia estat atorgat cert priuilegi sobre los Corredors,
é de altre part, sien estades impetrades de la Señora
Reyna
prouisions continens diuerses Ordinacions bones les
quals prouisions, lo dit Gouernador, e son Lloctinent no ha volgudes
admetre; causantho oppositions de alguns. Que placia als Honorables
Embaxadors supplicar lo molt alt Señor Rei, per
se gracia e merce: com poch valrie francheses
e gracies etorgar, si equellas no eren admesas:
manar (hay una i algo superpuesta y de un color más ligero)
que las dites prouisions, Franchezes, ó Ordinacions; sien
admeses, é encara aquelles que ara se obtindran; é aço sots
incorriment de grans penas e priuacio de oficis al dit Honor. 
Gouernador
e son Lloctinent, é si cars sera lo dit Gouernador, ó Lloctinent,
no
contractant les dites penes, denegas obehyr é admetre
aqlles, fos
comés al Balle de la Ciutat: que
aquellas degue executar, ó admetre, sots incorriment de les
dites penes. E si
lo dit Balle denegara aquelles executar, ó
admetre, sia remes al Vaguer de la Ciutat, e apres al Vaguer de fora,
é defalliment
deaquells. Placet Domino Regi.


PER
LOS QVI PROCLAMEN LLIBERTAT.
X.


Item
com en lo present Regne, se fa gran abusio de les
questions de les llibertats: com mols esclaus, per
fadigar llurs Señors sens alguna causa iusta,
de que los Señors sostenen gran dan, é immoderades
despeses: é perden lo seruey dels esclaus que proclamen
llibertat: que placia als dits Embaxadors suplicar al dit molt
alt Señor Rey, que sia de sa gracia, é merçe
per tolre debats, y questions, é relleuar los
Señors
de dañy é despeses: encare per tant que
los esclaus, qui proclamen llibertat, sien prestament spetxats
en llur iusticia: atorgar al dit Regne. é habitadors
de aquell: la Ordinacio e disposicio del tenor seguent: ço es que
sia algu proclama llibertat, que de continent; ço es lo pus
prop vinent Diuendres en lo qual es lo
Gouernador ab los altres officials dins lo Carcer
Real sia anomenat lo dit proclomant
(proclomát; proclamant; proclamador, proclamante) llibertat
deuant lo Gouernador ó Lloctinent seu; é aqui sia interrogat, si
enten a proclamar llibertat, é si dira que no; sia restituit a son
Señor sens altre contradictio; é de aqui auant no sia hoit
proclamant llibertat, si ya donchs aquella no 
allegaue
per
nouella causa. E si cars era lo dit
esclau interrogat, ell dira voler proclamar llibertat, lo dit
esclau a qui present de continent auisat: empero, si lo dit esclau ho
damanara lo aduocat, ó procurador de pobres, ó miserables:
sia interrogat lo dit esclau, ó lo dit Aduocat, ó Procurador de
pobres de Christ: per quina causa, ó raho demane aquella llibertat a
ell
pertañyer. E aqui de continent, sia donat temps de deu
dies al dit esclau, de respodre, é proposar
sa damanda, é
sia
enentat en aquella questio, summariament, e de pla, la
sola veritat
attessa: malitias, & subtilitats de
dret apart posades. E com vindra lo dit fet sia a
terma de
Sentencia,
vn altre die de Diuendres, en lo
dit lloch
de la preso: E tenint lo Gouernador, ó son
Lloctinent la dita Audiencia:
ensemps ab lo Balle, é Vaguer
de la Ciutat, é Veguer, de fora
ab llurs Assessors. Conuocats
en
aço dos dels honorables Iurats: aquells que la Mayor
part dels Iurats elegiran é lo Advocat de la Vniuersitat, (si esser
hy volra) prestat iurament als quatre Sanct
Euangelis per los dits Gouernador, Balle, é Vaguer ab
llurs
Assessors demunt nomenats: que segons Deu é llurs bones
Consiencies; se hauran en lo dit iuy: é donara llur vot, é
Consell tota fauor, rencor, e amor apart posada.
Apres llegit
lo proces, é fetes llurs allegacions; axi de les parts com de
llurs Aduocats,
apres sia concordat: & procehit a
concordacio de sentencia, é aço que la
mayor part de aquella
Iusticia; sia seguit e obseruat, é executat tota appellacio
remoguda. E si
apparra; lo esclau maliciosament hauer
proclamada, llibertat, los demunt anomenats (
se lee anom nats),
pusquen aquell condemnar en alguna pena corporal é a llur
arbitre, la qual se haye
Executar, é la qual no pusquen
remetre sino a Ordinacio del molt alt
Señor Rey. Placet
Domino Regi.

domingo, 11 de julio de 2021

X, égloga Valldemossina, imitació de Garcilaso

X

ÉGLOGA VALLDEMOSSINA.
(IMITACIÓ DE GARCILASO)



Vull fugir del gran mon la tiranía
La remor ascoltat de les
arbredes,
Y de los fills del camp la llengua pura;
Tal volta la
dolcíssima harmonía
Dels aucells, y verdor de les pinedes
En
mon pit calmarán la desventura.
La pau de la Natura
Es joya
molt preuada,
Més que l´or de l´entrada;
Diuen que travalar
quietes les hores
Se sent dels torrentols just á les vores.
La
Santa Imatge qui lo cor inspira
De les gentils pageses,
Envíe
fresca inspiració á ma lira.

X
ÉGLOGA VALLDEMOSINA.
(IMITACIÓN DE GARCILASO)


Quiero huir la tiranía del gran mundo, escuchando el manso ruido de
la arboleda, y la pura lengua de los hijos del campo. Tal vez los
melodiosos gorjeos de los pajarillos, y la verdura de los pinares
mitiguen las ansias de mi corazon. La paz de la Naturaleza es más
preciosa que el oro de los palacios. Dicen que á orillas de los
arroyos, se deslizan suavemente las horas. La santa Imágen de la
Vírgen, que inspira el corazon de las graciosas lugareñas, envíe
fresca inspiracion á mi lira.

Ja la Mare de Deu, molt carinyosa,
Treya de son mantell les riques
diades
Del mes de Maig, escampador d´aromes.
Y n´eran molt de
veure en la xamosa
Vila de la Beata les marjades
Esclatar en
esmelts de noves pomes.
Un matí que les comes
Lo clar Sol
festejava,
Y novella cantava
Pe´l sementer la jove
cadernera;
Sobre ´l folgat herbey de la vorera
Del llampant
torrentol que´l puig bressola
De Na Fátima ombrívol,
Mirantse
´l puig en l´aygua qui trescola;

Recolzat un pastor s´hi
llamentava
De la mala dis-sort que´l perseguía,
Y dexant son
flaviol, tristíssim deya:
¿Te´n recordas, Silvestre?
Sorollava
Lo ventol esguardant ta bella aymía,
Y una catifa de
fullam li feya.
Y ella com llum sonreya,
Dient: ta aymía
plora
Per tu, y sempre t´anyora.
Llevòrs ple de vivor mil
besadetes
Brostava mon coret, com floretetes
Brosta la vall
pe´l temps de primavera.
¡Ay, Bon Jesús, servaume;
Tirar
no´m voldrèu Vos per la carrera!

Ya
la Madre de Dios, llevada de su maternal cariño a los hombres, sacaba
de entre los pliegues de su manto los azules días de Mayo, pebetero
de ricos aromas. Eran de ver en la pintoresca villa de la Beata, los
huertos brotando flores, esmalte de los nuevos frutos. Una mañana en
que el Sol acariciaba las faldas de los montes, y los jilgueros
cantaban en las sementeras: sobre el hojoso musgo de la orilla del
claro riachuelo, que lame los piés del sombrío Monte de Fátima,
miéntras el Monte se mira en la plácida corriente;

Recostado
un pastor, se lamentaba de su fatídica desventura; y, soltando su
caramillo, con profunda tristeza decía: ¿Te acuerdas, Silvestre?
Suspiraba el cefirillo al mirar á tu amada, y tendía delante de sus
piés alfombra de hojas y flores. Y ella como la luz sonreía,
diciendo: - Tu amada llora por ti, y siempre echa de ménos tu
presencia.
- Entónces de mi corazon brotaban con viveza millares
de besos, como del valle brotan florecillas durante la primavera. ¡Ay
Jesús mío, valme; que se burla de mí la mala suerte!

Na
Bel ab sos ditets de blanca rosa
Formava un ramellet de dolça
flayre
Ab aquelles besades, y en sa boca
Dúya´l, enamorada
com esposa.
Son suspir no´m fugía, perque l´ayre
Travavan
les alzines dins llur soca.
Com enmelada coca
Sos dietats
m´encisavan,
Y mos mals axellavan
Si perdía ´l falcó
m´escampadissa,
O ´s trencava un xotet en la bardissa,
O
robavan gorrions lo blat de ´l era.
¡Ay, Bon Jesús,
servaume;
Tirar no´m voldrèu Vos per la carrera!

Una fada
maleyta pogué exirne
Del infern, y ha esmortit s´hermosa
cara,
Tan plena de frescor quant de Deu volía;
Y sos ulls ha
enfosquit, qu´embadalirne
Feyan les ovelletes de son pare,
Si
les agombolava en la masía.
Feresta malaltía,
Qui ma dolça
penyora
Del cor ab má traydora
Robar me vols, ¿no sabs que hi
ha niuada
Dintre mon cor ma tortereta aymada?
¿No sabs que
n´es mon pit bona sagrera?
¡Ay, Bon Jesús, servaume;
Tirar
no´m voldrèu Vos per la carrera!

Isabel,
con sus diminutos dedos de blanca rosa, entretejía con aquellos
besos un oloroso ramo, y lo llevaba en la boca como enamorada
consorte. No se desvanecían del todo sus suspiros; porque el aire se
enredaba en los troncos de las encinas. Sus palabras me tenían
hechizado, sabiéndome á pastelillos con miel; y mitigaban mi dolor,
si el gavilan atacaba mis palomas, ó algun corderillo enfermaba en
el redil, ó si bandadas de gorriones robaban el trigo de la era.
¡Ay, Jesus mío, valme; que se burla de mí la mala suerte!

Una
maldita fada pudo escapar del infierno, y ha marchitado el
hermoso rostro de Isabel, tan lleno de frescura cuando Dios quería;
y ha oscurecido sus ojos, que eran el embeleso de las ovejas de su
padre, cuando ella las abrigaba en los establos del predio. ¡Ah!
horrible enfermedad, que quieres arrebatar con traidora mano la dulce
prenda de mi corazon, ¿no sabes que en éste formó su nido mi amada
tórtola? ¿No sabes que mi pecho es para ella cual sagrada ermita?
¡Ay, Jesus mío, valme; que se burla de mí la mala
suerte!

Aygues,
qui aviat aviat vos empenyíau,
Quant jo ací de l´amor la mel
tastava,
Al lluny del lluny contant mes amoretes;
Eures, qui
les olives estrenyíau,
Mentres lo goig del pit al cel muntava
A
despertar les gayes aucelletes;
Jo us deya mes secretes
Tristors;
y, al clar de lluna,
L´òliba´m responía dés la runa:
Per
la primaveral y encesa rosa
Que´t creyas del verjer la més
flayrosa,
Besar deus una trista passionera.
¡Ay, Bon Jesús,
servaume;
Tirar no´m voldrèu Vos per la carrera!

Per tu´m
recordo que la vall ombrosa,
Per tu les violes, y remors
boscanes,
Y´l cant del rossinyol més m´eternían;
Per tu la
fontanella barbullosa
Me delitava, y´l blanch de les
cabanes
Colgat entre les rames qui´s movían.
Los somnis que
venían,
Les amors qui me veyan,
Volatejant de flor en flor se
deyan:
Mira exa colometa malmenada,
Cayguda en mig del erm y
desanada,
Que dins l´herba punxosa s´esparvera.
¡Ay, Bon
Jesús, servaume;
Tirar no´m voldrèu Vos per la
carrera!

Aguas, que apresuradamente os
deslizabais, cuando yo gustaba en estos sitios la miel del amor, y
contabais á lo léjos mis amores; hiedras, que os abrazabais con los
olivos, miéntras el gozo del corazon subía al cielo á despertar
las alegres avecillas: yo os comunicaba en secreto mos tristezas; y,
al melancólico rayo del astro de la noche, la lechuza me respondía
de lo alto del ruinoso muro: en lugar de la encendida pura rosa de
primavera, que se te figuraba la flor más olorosa del verjel,
besarás una triste pasionaria. ¡Ay, Jesus mío, valme; que se burla
de mí la mala suerte!

Por ti el umbroso valle, por ti las
violetas, y susurros del bosque, y los trinos del ruiseñor más me
agradaban; por ti la ruidosa fuentecilla me daba sumo gozo, y la
blancura de las cabañas que se descubren entre las movibles ramas de
los árboles. Los ensueños que se me acercaban, los amorcillos que
me veían, volando de flor en flor murmuraban entre sí: Mira esa
ajada paloma, desfallecida en el desierto (yermo) cuál se
estremece de miedo entre espinas y abrojos.
¡Ay, Jesus mío,
valme; que se burla de mí la mala suerte!

Aquí
sos tendres planys interrompía
El pastoret, y lo blau cel
mirantne
Pe´l desconhort semblava que´s fonía.

Una perla
vivíssima brollantne
De sos ulls en ses galtes se desfeya,
Per
l´herba de la vora travalantne.

Ab sa tristor melancoliós no
veya
Lo ramat dels anyells, ni la dolçura
Del ventijol del
auba li sonreya.

Que ab má pitjada beure ´ns fa l´agrura
Del
dol de nostra aymía, l´astorada
Ombra del mal qui á son llindar
s´atura.

Ab axò un ermitá, de venerada
Forma y cenrosa
barba, quiet venía,
Silenciós removent l´herba estufada.

Y
ab veu blana, com es la melodía
Dels ángels, al pastor li
assegurava
Que Deu nostre Senyor provehiría.

Mes
Silvestre, qui ab ell se consolava:
- ¿Sabeu còm estará la meua
vida,
Lo meu conhort?, plorós li preguntava.

¡Ah! ¿tal
volta ´m dirèu que s´es mostida
Aquella blanca rosa, qu´
encisera
Per mí dins esta vall havía exida?

Al
llegar aquí el pastorcillo interrumpió sus lamentos, y dirigiendo
una mirada al cielo, daba claras muestras de la honda pena que le
aquejaba.

Una vivísima perla brotó de sus ojos, corrió por
sus mejillas, y se deslizó sobre el musgo de la márgen.

Sumido
en melancólica tristeza, no paraba miéntes ni en el rebaño de
corderillos, ni en la frescura de las brisas del alba.

Porque
con extraordinario sentimiento probamos la copa de la amargura,
cuando nos la presenta la asustada sombra del dolor, desde el umbral
donde vive nuestra amada.
En esto, un ermitaño de venerable
aspecto y cenicienta barba, se acercaba paso á paso, abriéndose
camino disimuladamente al través de la exuberante vegetacion.
Y
con voz llena de suavidad, cual debe de ser la melodía de los
ángeles, infundíale al pastor la confianza de que Dios muy pronto
acudiría á su remedio.
Mas Silvestre, que con sus palabras se
consolaba, le pregunta lloroso: ¿sabéis cómo sigue á estas horas
la que es mi vida?

¿Tal vez venís para decirme que se ha
marchitado aquella blanca rosa, de hechizos llena, que brotara para
mí en este valle?

-
No, lo bon pastoret; ja la pradera
Per tot sonriu, les flors ab la
rohada
Ne copsan los alens de primavera.

El mon fa festa.
¿Y nostra Verge aymada
Qui de matí´t vejé, la Creu
divina
Besant, no´tornaría l´estimada?-

L´ermitá diu;
y surt la tendra nina
De l´ombra del brancam, ab faç
riallosa,
Com matinera gota d´aubahina.

Enllestida ab
volant y ab flochs ayrosa,
Son trajo li coneix de rampallada
En
Silvestre, y l´abraça molt gojosa....

Y atxerevit prenent la
caramella:
¡Isabel, deya, còm s´encén ta ullada,
Cóm
s´alegra ma ditxa moridora!
De dalt lo Teix quant me sorprèn
l´aubada,
No llúu com tu cap matinal estrella,
Ni com tu de
delit es movedora.
Que en avant vividora
Deu te fassa. Los
lliris,
La blancura dels ciris
Del altar de Cartuxa tu
superes;
Míra´t en estes clares fontinyoles,
Y ho diu l´aygua
qui besa les riberes,
Mentres du brins y fulles y
atzeroles.

Mentres du brins y fulles y atzeroles.



- No, buen pastorcillo, no. El
prado sonríe, las flores con el rocío beben el aliento de la
primavera.

El mundo celebra su cumpleaños. Y la Vírgen, que
te ha visto esta madrugada besar la santa Cruz, ¿no te ha de
devolver tu adorada novia?-
Dice el ermitaño, y sale de la sombra
de los árboles la cándida doncella, alegre el semblante, como gota
de rocío matinal.

Adornada con blanca toca de muselina, al
estilo mallorquin, y anchas cintas verdes en su sombrerito de paja,
Silvestre la reconoce al momento, y la abraza cariñosamente.

Y
presuroso, recogiendo su caramillo, la decía: Isabel, ¡cómo se
anima tu mirada: cómo revive mi moribunda dicha! Cuando la aurora me
sorprende sobre la cumbre del Téix, no brillan tanto como tú las
estrellas de la mañana, ni me causan tanto placer.
¡Qué
Dios te conceda largos años de vida! Tú eres más blanca que los
lirios, y más que las velas del altar (cirios) de Cartuja.
Mírate en estas claras fuentecillas, y te lo dice el agua que besa
las márgenes, arrastrando sólo briznas, hojarasca y acerolas.

Anem
á reposar, la més garrida
D´entre les pagesetes. Valldemossa
La
llar ovir de nostre be y ventura.
Jo era un romeu perdut prop
d´una fossa,
Y florint m´esperança ja pansida,
Tu ets lo
llumeneret de ma foscura.
La pau de la Natura
Per mi tos ulls
inclouen;
Y lo soroll que mouen
Los pinars qui saludan
l´ermitatje
No´s tan placévol com ta veu. Grat sía
Mil
vegades á Deu y á son Imatge,
Puys rebrota mon goig curant
m´aymía.

Setembre de 1868.

Vámonos
a descansar, oh la más linda de las campesinas. Valldemosa vea
levantarse el hogar de nuestro bien y ventura. Yo era un peregrino
extraviado, próximo al precipicio: mi esperanza marchita reverdece;
tú eres la lucecilla en mi oscuridad. Para mí la paz de la
Naturaleza se encierra en tus ojos. El ruido que mueven los pinares
al saludar la Ermita, no es tan placentero como tu voz. ¡Gracias
sean dadas mil veces á Dios, y á su Madre; pues renace mi dicha con
la curacion de mi amada!

(V. nota 6.)