domingo, 2 de febrero de 2020

Ley XXVIII. Quinyes coses son tenguts de guardar los cavallers.

Ley XXVIII. 

Quinyes coses son tenguts de guardar los cavallers.

Senyalades coses ordenaren los savis antichs que guardassen los cavallers en manera que no errassen en aquelles et son aquelles que dites havem que juren com reeben orde de cavalleria axi com de no escusarse de pendre mort per sa ley si mester sera ni esser en consell per alcuna manera per minvar aquella mas per crexerla com mes puga axi meseix que no dubtara de morir per son senyor natural no tan solament esquivan son mal et son dan mas crexen sa terra et sa honor com mils sabran et poran e aço meseix faran per lo profit comu de sa terra. E per ço que fossen tenguts de guardar aquestes coses et no errar en aquelles fahienlos antigament dues coses: la una quels senyalaven en los braces drets ab ferre calent de senyal lo qual alcun altre hom nol havia nil devia portar sino los cavallers: e laltra que escrivien lurs noms el linyatge don venien els lochs don eren naturals en lo libre en lo qual sacostumaven descriure tots los noms dels altres cavallers. E aços fahia per tal que si erraven en les coses sobredites fossen coneguts et nos poguessen escusar de reebre la pena que meresquessen segons la errada que feta haurien: e daço savien a guardar en tal manera que no fossen contra aço en dit ni en fet que dixessen ni feessen ni en consell que donassen a altri. Axi meseix acostumaven molt de guardar sagrament et homenatge que feessen o paraula fermada que promesessen a altre de guisa que no la minvassen ni feessen res contra aquella: e guardaven encara al cavaller et a la dona que veessen en affany de pobrea o de tort que haguessen reebut et que non poguessen haver dret que punyasen ab tot son poder dajudarlos en manera que exissen daquell affany. E moltes vegades entraven en camp de batalla per defendre lo dret daquests aytals. E axi meseix havien a guardar totes aquelles coses que dretament los eren liurades en comanda defenenles axi com a sues propries. E oltra aço guardaven quels cavalls ni les armes que son coses ques convenen molt als cavallers de menar et portarles ab si tots temps que no les mesessen penyora ni les malmesessen sens licencia de lurs senyors si donchs no havien tan manifesta necessitat de la qual altre socors no poguessen haver: e axi meseix que no les jugassen en manera alguna. E tenien encara ques devien guardar de no fer furts ni engans ni consellar a altri que ho fees: e entrels altres furts senyaladament en los cavalls et en les armes de sos companyons com fossen en host.