23 DE FEBRERO.

23 DE FEBRERO.

Se despacharon en este día las cartas que siguen:

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita general et cetera.
Senyor muy egregi. La nit passada desempatxam correu per lo qual stesament vos digerem nostra delliberacio e voler sobre la intrada per vos ab lo exercit fahedora en la vila e castell de Fraga e per lo nostre scriure haureu pogut assats compendre la voluntat nostra la qual es tal com per lo magnifich don Johan Dixer explicada vos es ço es que no solament vos e lo exercit hajau vitualles e passatge per la dita vila mas encara statge e en tal manera que no puixa esser levat tal pas. E axi crehem si la disposicio del temps ho haura sostengut que per vos sera stat deduhit en obra e hon no ho sia vos pregam e encarregam que de continent se deduescha. Daquiavant Senyor loam e comendam les coses per vos e lo dit don Johan e vostre consell pensades ço es que haguda la vila e castell de Fraga trametau aquell nombre de gent que a vos e al dit don Johan e a vostre consell sera vist la via de les barques de Ebro e que per miga del veguer qui es en
vostre exercit se hajen los castells de mossen Vilalpando a les dites barques e sia provehit que los dits castells e barques sien a ordinacio e voler del Principat tota vegada havent esquard a conservacio del exercit. Es empero nostra intencio que necessitat es que se haje a fer per los castells de mossen Vilalpando per anar a Morella e si no eren apresos a mans del Principat los dits castells portas contrari en tal cas sia feta la aprensio car podent passar segurament per altra part no es intencio nostra voler pendre castells de algu. E hon la dita aprehensio sia per vosaltres com dit es delliberada guardau no sia fet dan ni dampnatge als poblats en los dits castells ans los sia fet planament la contenta en lo modo e forma queus havem scrit en lo fet de Fraga. Per semblant comendam lo parer vostre e la provisio feta en haver lo castell de Algerri pero Senyor placiaus provehir e attendre que los homens qui tindran lo dit castell de Algerri stiguen ben avituallats e provehits a tenir lo dit castell. En apres vos avisam com dissapte proppassat partiren de aci cent cinquanta homens tramesos a la ciutat de Tortosa e vuy ne parteixen cent e ni trametem fins a compliment de cinch cents e havem scrit a la dita ciutat de Tortosa que preparen les gents de la dita ciutat en manera que sien promtes per executar lo que scrit los sera. Aço dehim a fi que quant sera delliberat anar lo exercit devers Morella la gent
de Tortosa sia presta per seguir. E axi senyor Deu volent tot sera previst e apparellat per fer lo degut del restant que apres se delliberara del qual prestament vos scriurem. En lo mig stiga e alleuje lo exercit en aqueixa vila de Fraga pacificament e quieta axi com scrit vos havem. En lo quens significau que sia home en lo exercit per pagar artelleries municions e altres coses necessaries vehem dieu raho e axi per nos es scrit an Johan Ferrer que haja persona que tinga lo dit carrech e li don peccunies per les dites necessitats. E per semblant scrivim al dit Johan Ferrer que done a vos Senyor docents florins dor per vostre soccorriment. Placiaus contentarvos de aquells e obrar virtuosament com tota vegada se spera de vos car lo Principat no fallira en haver degut esguard a vostra virtuosa operacio. Mes senyor vos significam com al altre nombre dels consellers vostres havem affigit lo noble En Roger Darill e los honorables En Pere de Sentcliment e En Johan Pere de Vilademany los quals vos placia pendre en lo consell vostre. La present vos placia comunicar a don Johan Dixer e que la prenga per sua. Ab tant Senyor lo Sant Sperit sia guarda vostra e director de tot lo negoci. Dada en Barchinona a XXIII de març any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell et cetera.

Al molt noble e molt magnifich baro don Johan Senyor Dixer.
Molt noble e molt magnifich baro. Per quant scrivim stesament al capita e li dehim vos comunique sa letra no curam a vos particularment scriure sino remetreus a la dita letra e queus placia aquella pendre per vostra. E ab tot que hajam per cert que no afretura exhortar la virtut vostra en ço que per si ha en molta recomendacio pero per la nostra gran voluntat que havem al negoci no podem cessar dir e pregarvos que tota vegada vos placia fer axi virtuosament com se spera de vos. E daquiavant Deu poderos sie ajudador e director nostre e de tots los qui prosseguim tant honest e sant negoci com aquest es pregant e encarregantvos quant podem que continuament vos placia esser ab lo capita per quant speram que ab la companyia vostra Deu migançant haura tot bon succehiment. Don Felip de Castre vostre fill de quins scriviu per lo seu mereixer e lo respecte vostre sera hagut per aquest Principat en Iota bona recomendacio. Molt noble e molt magnifich baro rescriviunos francosament tot ço queus placia. Dada en Barchinona a XXIII de febrer any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell et cetera.

Al molt noble e molt magnifich baro don Felip de Castre.
Molt noble e molt magnifich baro. Crehem vostra gran noblesa es be certa del negoci que prosseguim de la liberacio de la persona del lllustre Primogenit en la detencio del qual e extraccio de aquest Principat han presa violacio moltes constitucions usatges e libertats de aquest Principat. E jatsia fins aci nous hajam scrit ara empero reduhints a nostra memoria vos esser cathala e nat en Cathalunya e de gran e antiga progenie e posseir en aquest Principat gran part de vostre heretatge havem delliberat fervos la present pregants e exhortantsvos que en aquest negoci lo qual concerneix laor de nostre Senyor Deu servey de la real Majestat benefici e repos de tots sos regnes e terres e respon a la innata fidelitat dels cathalans vullau esser participant e coajudant com de vos plenament se confie. E ultra que fareu lo degut encara aquest Principat vos ho haura en aquella bona memoria que tots los altres cathalans virtuosament obrants son e seran haguts. E sia la Sancta Trinitat vostra proteccio. Dada en Barchinona a XXIII de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell et cetera.

Al honorable senyer En Johan Ferrer receptor dels drets de entrades e exides del General del Principat de Cathalunya.
Honorable senyer. Donau per nosaltres al egregi comte de Modica capita general del exercit o a qui volra docents florins dor dels quals li fem socorriment e posaulos en compte vostre. Mes volem eus dehim e manam que hajats alguna persona que conegau fiable e a aço suficient e disposta qui haja carrech de seguir lo exercit e de pagar les artelleries e municions que convindra fer a la qual donareu la quantitat que coneixereu esser necessaria per aço. Dada en Barchinona a XXIII de febrer any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al honorable senyer En Luis de Vilaplana diputat local en la vila e vegueria de Cervera.
Honorable senyer. Vostres letres havem rebudes sobre lo parlar que les gents acordades passants aqui fan contra lo call e juheus de aqueixa vila la qual cosa nos es molt enujosa e molt attentament volem que hi sia provehit e guardat que inconvenient no si puixe seguir. Perqueus dehim e manam que cascuna vegada que sentireu passar aqui gent requirau los oficials facen assistencia ab vos ensemps davant la juheria e guarden be que algu no sia tant arriscat que de paraula ne menys de fet se atrevesque a alguna tal cosa. E si en res se allarguen desordonadament sien los quiu faran presos punits e castigats segons lurs temeritats e demerits. Hajauvos en aço ab tota diligencia e encarregaune los oficials e encara los pahers als quals tots ne parlareu e que prenguen la present per sua. Dada en Barchinona a XXIII de febrer any Mil CCCC sexanta hu.
- A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al honorable senyer En Francesch de Santceloni diputat local en la ciutat e vegueria de Gerona.
Honorable senyer. Ab la present vos trametem letres dreçades a mossen Johan de Pau e an Johan e Uguet de Foixa. Volem eus dehim e manam que aquelles per persona certa les trametau de continent a fi que sien dades en lurs mans. E haguda relacio del qui les haura portades scriviunosne. Dada en Barchinona a XXIII de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al molt honorable mossen Johan de Pau cavaller.
Molt honorable mossen. Per afers granment concernents benefici de aquest Principat havem necessari ab vos parlar. Pregamvos afectuosament que de continent vista la present vullau venir aci per la dita raho. E per quant desigau lo benefici del dit Principat no vullau metre en aço dilacio ni falla. Dada en Barchinona a XXIIl de febrer any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.

Al molt honorable senyer En Johan de Foixa donzell.
Molt honorable senyer. Per afers concernents benefici de aquest Principat havem necessari ab vos parlar. Pregamvos afectuosament que de continent vista la present vullau venir aci per la dita raho. E per quant desijau lo benefici del dit Principal no vullau metre en aço dilacio ni falla. Dada en Barchinona a XXIII de febrer any MCCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona prests a vostra honor.

Al honorable senyer En Pere Jorda diputat local en la ciutat de Tortosa castellania Damposta e loch de Flix.
Honorable senyer. Ab la present vos trametem una letra dreçada al veguer de aqueixa ciutat la qual volem li presenteu ab vostre scriva en façau levar acte a fi que lo dit veguer sia tengut anar e de fet vaja ab lo exercit axi com fa ab lo capita general lo veguer de Barchinona. Mes volem parleu ab los procuradors de aqueixa ciutat e sapiau dells en cert quanta gent se atrobara aqui disposta en armes per anar fora Tortosa. E en aço atteneu be prenent la nomina de aquells ab nolta diligencia e provehint que no sien gent flacha car nosaltres volem saber en cert quanta gent sera axi util en quiscuna part de Cathalunya. E per quant los honorables En Johan Bonet e Pere Gil de Villoro han pres carrech per nosaltres de algunes coses volem que ara vullen anar a cavall o a peu en
lo exercit que nols sia fet impediment. Direu de part nostra an Ferriça que nosaltres havem obs parlar ab ell e quel pregam decontinent vinga. Dada en Barchinona a XXIII de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

CAPITOLS ANOMENATS DE MOSSEN BERENGVER VNIZ.

CAPITOLS

ANOMENATS

DE
MOSSEN
BERENGVER VNIZ. (Berenguer Uniz)

NOVAE
ORDINATIONES, EDITAE IN MAIORIC.

per
Honorabiles Iuratos eiusdem Ciuitatis, & Regni super abreuiatione

litium
(litigio; plet; pleite; pleito; no es el mineral litio), &
questionum: & inde concessae laudate, & authorizatae per
Dominum Nostrum Regem, Ambaciatoribus dicti Regni. Anno á Natiuitate
Domini Millesimo quadringentesimo trigesimo nono. (1439)

Pateat
vniuersis, quod nos Alfonsus Dei gratia Rex Aragonum,
Siciliae, extra, & vltra
farum, Valentia, Vngariae, Hyerusalem,
Maioric. Sardiniae, & Corcicae; Comes Rosilionis,
& Ceritaniae, Comes Barchinonae, Dux
Atenarum, & Neopatriae. Cupientes conseruationi, &
augmento R. P. Civitatis, & dicti Regni Maioric. quod
(proh dolor) in maximam depopulationem, & Ruinam, deductum
est: cum propter pestes, ibi sepe numero vigentes, tum propter
varios aduersos casus, ex quibus Regnum multum depraemitur; &
salubriter cuius damna ac incommoda pro posse, ac verius vitare; ex
quo praesertim neruus nostrae ditionis, pro ut relinquorum Principum
in continuis prouisionibus pendet: principaliter, & consistit
capitalis: per fideles nostros Berengarium Vniz,
Franciscum Axaló, (con tilde) & Antonium Oliuas
(Oliuars en texto anterior, Olivars) oratores, &
Ambaciatores: nomine, ac parte fidelium Iuratorum (Iuratorú) dictae
Ciuitatis & Regni ad nos missos: oblatis responsiones, pro
huius Ciuitatis, & Regni vtilitate conseruatione, & augmento,
facere decreuimus: pro vt fine vniuscuiusque dictorum Capitulorum,
latius est videre. Quorum quidem capitulorum & Responsionum;
nostrarum, tenor sequitur in hunc (húc) modum.

MEMORIAL
FET PER LOS HONORABLES IVRATS

de
la Ciutat, é Regne de Mallorca, al Honorable en Berenguer Vniz
Donzell, per lo bras militar, é Francesch Exelo (Axaló)
Ciutada, per lo bras dels Ciutadans: é Antoni Oliuas per las
parts foranes Ambaxadors de Mallorca.
I.

PRIMERAMENT,
com lo Honorable Mossen Pera Callar subreptitiament (la
Real celcitut totstemps salua) e contre forma de la vnio,
de la qual sen aporta tréslat, é d serta franchese:
comensant Encara atorgam &c. de la qual per semblant sen aporten
traslat los dits honorables Embaxadors: haye impetrades prouisions de
empañorament de la vila de Llucmayor, rendes, é drets
Reals, é Iurisdictio de aquella, é a les ditas prouisions, é
execucio de aquelles; sien estades fetes oposicions per part dels
Honorables Iurats del Regne
de Mallorca, é dels habitadors de la dita Parrochia, é mesauant
sia estat damanat temps fos donat a ells de hauer recors al
molt alt Señor Rey. Sobre la Reuocacio de les dites
prouisions é entretant, fos sobresegut, en execucio de aquelles: per
virtut de vna altre francheza començant Nouerint vniuerfi
quod nos Iacobus &c. de la qual sen aporten treslat
los dits Embaxadors é no contrastant las dites oposicions,
franchezes, é allegacio de aquelles lo dit molt alt
Señor Rey, haye atorgades al dit Pere Callar
altres prouisions; contenens (cótenens) lo dit
empañorament al dit Mossen Pere Callar, fet no esser contra
forma de la dita vnio. E manant lo dit Mossen Pera Callar
per virtut de aquella, esser mes en possessio de les coses a ell
empeñorades. (pignoribus; penyora; pignorar, empeñar)

E mes encara, sia dispost per altre francheza del Regna;
que las lurisdictions ciuils ni Criminals de aquell: no
podessen esser venudes ó alienades segons altre francheza, é
encarragaments, en la dita Vila de Lluchmayor fe sien
seguidas bregues, é nafres per defensio de la
dita vnio, é de quen sien estats fets processos de trancament
de homenatges contra aquells, é sien estats citats per virtut de
certs vsatges, é constitucions de Cataluñya: citant
aquells que comparaguessen deuant la Señora Reyna, é
encara mes los dits habitadors de la dita Parrochia de Lluchmayor,
per virtut de la dita vnio, se sien mesos en punt, ó forma de voler
resistyr a aquells, qui contra forma de la dita vnio,
volguesen pendre possessio de la dita Vila, Rendes, é drets
Reals segons en la dita vnio, en la qual es dada facultat, á
aquella defendre ab armes, é sens armes expressament es
contengut. E per la dita raho, sien estats fets processos contre
los dits habitadors, é altres singulars del present Regne,
que placia als dits Embaxadors suplicar lo dit molt alt Señor
Rey que com ell en la dita franqueza, sia
constituyt impugnador contre aquells qui tals
prouisions impetrarán. E de manera es defenador de la
dita vnio; que li placia que sia de se Merçe, reuocar
las dites prouisions al dit Mossen Pera Callar
atorgades de la dita Vila de Lluchmayor, axi en via de
empeñorament, vende, ó alienacio, com en via
de precari arrendament, o donament de vsufruyt,
(usufructo, uso + fruto, disfrute de uso) procura ad vitam, ó
en qualseuol altre titol, feta, ó cogitada declarant tals
contractes no valer ni tenir é fer contra forma de la dita vnio, é
franchezes demunt anomenades, & que per lo dit
Mossen Pere Callar alguna cose de les coses á ell
empeñorades, ni drets Reals alguns, ni iurisdictions
separadament, ó coniuncta nos pugue obstenir, é á mayor
cautela prometa, é ordé lo dit molt alt Señor Rey,
que de aqui auant tals contractes, ó alienacions no sien
fetes. E si per importunitat eren obtingudes, que no sien
exequides: mes contra los impetrants, é exequutio
requirents de aquelles; sia procehit per los rameys
donats en la dita vnio. Fermant que tots procehyments,
bandetiaments, é citacions per la dita raho fetas,
sien cansellades e abolides. E a mayor cautela, los
dits processos, é crims sien als dits homens remesos mayorment,
com de les dites bregues, é nafres mitgensant lo
Lloctinent de Gouernador, é Honorables Iurats, é altres
notables personas sien estats pacifichs.

Dominus
Rex remitit dictum negotium Dominae Reginae per Iustitiam
prouidendum; & omnino terminandum, seruatis in vnione
franchesiijs, & Priuilegijs Regni Maioric. & nihilominus
dictus Dominus Rex vult, & mandar, quod quousque causa praedicta
de Lucho mayori, (Llucmayor antes) per dictam Dominam
Reginam, Iustitia mediante decisa fuerit penitus, & determinata,
omnis executio que forre fieri posset vigore quarumuis
prouisionum Regiarum, super ea causa, per ipsum Dominum Regem dicto
Petro de Callar hactenus concessarum omnino suspendatur, & eis
ipse quoad possessionis alicuius ademptionem, & fructuum
perceptionem, & alias nullatenus vti possit. Propterea dictus
Dominus Rex remitit haec omnia, & alia subsequutaa; pro ut in
dicto Capitulo continetur, & abolit citationes per ipsam
Dominam (sa dona) Reginam propterea factas.

QVE
NINGVN IUTGE ORDINARI NE

Assessor,
no puga pendre Salari.
II.

Item,
que placia als Honorables Embaxadors impetrar vna prouisio del molt
alt Señor Rey; que com per francheza
del present Regna sia dispost, que ningun Iutge
ordinari, o Assessor de aquell; no pugue pendre salari de las
parts. E de vn temps ensa, se sia abusat lo contrari;
que de aqui auant lo Gouernador, ni lo Assessor seu, lo Balle,
de la Ciutat,
ó son Assessor Vaguer de la Ciutat, ó Assessor, ó altre qualseuol
Iutge ordinari; no pugue pendre salari de las parts. Placet
Domino Regi.

MODERACIO
DE SALARIS E DESPESES.

III.

Item,
com les pecunias qui venen a adiudicacio, é distribucio de
Corts; vinguen quasi a no res, per immoderades despeses é
salaris, que de aquelles son trets, é lleuats: que placia als
Honorables Embaxadors, supplicar al molt alt Señor Rey, per sa
gracia, é Merçe los dits salaris, é despeses sien moderades: é la
dita moderacio, esser remesa al Procurador Real, ensemps ab hu dels
Honorables Iurats, qui hayen a moderar las dites despeses é salaris,
é la moderacio de aquelles, ó prouisio de que fehedora sia
seguida tota apellacio remota. Placet Domino Regi.

PER
LOS SALARIS DELS IVTIES DELEGATS:

é
moderacio de aquells.

IIII.

Item,
com per Ordinacio del present Regne, los Iutges delegats, en las
causas de que sien Iutges, hayen hauer cert salari per lliure e
mes auant no puguen demanar e per abus tots
dies, sia dita Ordinacio violada, per exortacio de immoderat salari:
que placia als dits Honorables Embaxadors, suplicar lo molt alt Señor
Rey, per se gracia é merse, en deute de Iusticia, manar les
dites Ordinacions esser preseruades, é si questio sera de algun
salari, ques diga aquell esset immoderat; que la dita
moderacio sia remesa al Procurador Real, ab hu dels dits Honorables
Iurats: los quals hayen aquellas moderar segons les ditas
ordinacions, e la dita moderacio sia exequida tota appellacio
remoguda. Placet Domino Regi.

PER
FER ORDENAR LOS OFFICIALS DE LA CIVTAT.

V.

Item,
com p moltes vegades, lo molt alt Señor Rey, per
importunitat, e no informat de las condicions de las personas,
proueischa (ptouehisca) dels officis del Balle, e
Vaguer de la Ciutat é Vaguer de fora, del present Regna, e llurs
Assessors, personas inhabils, é insufficiens a regir
aquells: é ya per altre francheza del present Regne
sia atorgat, que si lo Gouernador del dit Regne, o son Lloctinent
ensemps ab los Honorables Iurats de aquell, é Procurador Real:
attrobaran les persones prouehides esser insufficiens,
que los dits officis, deguen comenar a qualque notable
persona, é entretant deguen consultar lo dit molt alt Señor Rey de
la insufficiencia
(la c parece ç, pero el color de la
c y el del rabito es diferente; no es ningún problema, puesto que la
c, ç, s, ss se intercambian en los textos antiguos)
de
aquells, é causes de aquella. E la dita prouisio, sia quasi inutil e
sens fruit; al dit Regne: com (có) attesa la pobertat
(pauper, pobre, pauperitatem, pobreza, pobresa) de aquell nos
pugue tremetre al dit Señor Rey alguna persona, per requirir
reuocacio de las dites prouisions cessant la istancia (he
encontrado istancia, no instancia, varias veces) de la dita
Vniuersitat: per aquella matexa importunitat, per la qual lo dit molt
alt Señor Rey, es induhit a atorgar las primeras prouisions:
que aquelles sien executades, que placia als dits Embaxadors
supplicar lo dit molt alt Señor Rey, que per sa gracia é Merçe,
vtilitat del be publich: sia donada facultat als dits honorables
Iurats, ensemps en lo Gran, e General
Consell: de elegir en lo temps que fan los dits officis de la Casa de
la Vniversitat; quatre notables personas al offici de Balle de
la Ciutat, é quatre al offici del Vaguer de fora. E quatra al
offici del Vaguer de la Ciutat: é dos luristes per Assessors a
quiscun dels dits officis: e de las ditas elections,
certificar lo molt alt Señor Rey: lo qual per sa benignitat,
se vulla streñyar e iurar atorgant de aço priuilegi é
francheza; é elegir hu dels quatre anomenats a cascu dels dits
officis: é hu del dits Doctors enomenats a cascu dels dits
officis per Assessor. E si lo contrari era fet: tals prouisions no
valeguen. E mes auant; com lo Gouernador de Mallorca, ó son
Lloctinent, per authoritat, Real a cascu prouehyt dels dits
officis é Assessors de aquells, en la Vigilia de Cinquagesma,
si fins aquell iorn prouisions del dit Señor Rey no ly
son presentades dels officis e Assessories de aquells, que placia al
dit molt alt Señor Rey manar é prouehyr, que si se esdeuindra per
ell no esser estat prouehyt, dels dits officis e las ditas prouisions
no esser presentades fins al dit die de la Vigilia de
Cinquagesma, é per conseguent lo dit Gouernador, ó son Llochtinent
hauia prouehyt dels dits officis necessariament haya a pendre dels
dits elegits ço es á saber hu de quiscun quern, per lo
offici que seran anomenats: e hu dels dits Assessors a quascu
dels dits officis: é la dita electio se haye a fer per sort
matent los noms dels dits elets en sengles radolins
de cera: é qui ixira primer sera prouehit del dit offici
(offiici).

E semblantment dels Assessors sia fet. En los
quals officis puguen esser personas franches (fráches)
e totes altres qualseuols. Placet Domino Regi ad beneplacitum
suum (falta punto)

PER
LO CONCELL DE LA FRANCHESA

VI.

Item
com per los Illustres passats Reys sien
estades atorgades al present Regna diuerses Franchezes,
é libertats: E per lo molt alt Señor Rey ara
benauenturadament regnant, sien estades las
dites Franchezes confirmades é de nou atorgades altres: las
quals continuament son violades per los officials, e per la dita raho
per los Illustres passats Reys sia estada
atorgada al present Regne certa francheza, per la qual es prouehit:
que en cars que los officials Reals del present Regne
contra Franchezas, lo Gouernador, ó son Llochtinent;
ensemps ab son Assessor, é lo Procurador Real, Balle,
é Vaguer de la Ciutat e Vaguer de fora: ab llurs Assessors
ensemps ab los Iuristes en la dita franchesa anomenats
coneguen del dit Regna e preiudici tornen a lloch.
aquelles coses que contra Franchezes seran fetes: é la dita
Francheza, ó prouisio de molt ramanyament
als dits Greuges, com per reuerencia, e tenor del dit
Gouernador, de son Lloctinent; dels quals continuament los dits
Greuges procehiexen son presents. En lo Consell, é los
qui han a votar per reuerencia, é temor de aqll moltes vegades
dupten donar llur vot, en presencia del dit Gouernador, ó
Llochtinent seu. Per tant placia als Honor. Embaxadors, suplicar lo
molt alt Señor Rey, per sa gracia, e benignitat,
confirmant la dita Franchesa, vulle prouehir, e manar: que si a
cars sera lo dit Greuge (Grenge) sia pretes esser
fet per lo Gouernador ó son Assessor aquells no entreuenguen per la
dite vegade, en lo dit Consell: mas los
altres officials Reals ab llurs Assessors del dit Greuge
coneguen, e determinen per lo semblant sia seruat dels altres
officials, é Assessors llurs que aquell del qual lo dit
Greuge se pretendra, ni son Assessor: no entreuenguen en lo dit
Consell per aquella vegade é asso es molt necessari,
attenent, que ha gran temps lo present Regna no ha hagudes
Corts particulars, ni axi poch Corts generals,
nos sostengudes: é quasi tots dies las ditas Francheses
son violades, e infringides; de ques seguex continuada depopulacio e
destruccio (destructio, se lee desttuctio) del present
Regne. Placet Domino Regi, & vult Dominus Rex quod Doctores qui
in hoc habent de coetero interuenire, sint Martinus DesBrull,
(de es Brull, des Brull, Desbrull) & Ioannes Berard
Legum Doctores (falta punto)

QVE
ALGV DE QVI AVANT, PER VIRTVT DE

algun
fet Ciuil, ó Criminal, no sia tret fore lo Regne de Mallorcas.

VII.

Item,
com lo present Regne de Mallorca sia Regne
apartat hauent ses Francheses especials é en res en lo
mon no sia sommes (sotsmes; sometido) al
Principat de Catalunya ni a la obseruancia de llurs
constitucions ni vsatges: mayorment com aquelles sien
estadas fetes en Corts particulars en Catalunya; a les
quals los habitadors del present Regne no acostumen
esser citats, ni son tinguts anar, encara mes los habitadors
del present Regne, hayen expres priuilegi, que
per algun fet Ciuil, no puguen esser trets fora lo present
Regne. E per altre Franchesa (Fráchesa) del
present Regne sia dispost, que si algu sera trobat en
crim de trahitio del qual no pot esser mayor altre, deu
esser iutiat per la Cort é promens del present Regne
de Mallorca; segons les Franchesas de aquell Regne,
segons es disposat per altre Franchesa, comensant
Sapien tuits. De la qual sen porten traslat los
dits honorables Embaxadors, é de vn temps ença, ço
que ya may no fonch vist ni hoyt, sien
vingudes prouisions (prouisiós) de la Cort de la
Señora Reyna, citants alguns habitadors dels
present Regne deguen comparer deuant la Señora Reyna.
Per raho de certs processos, de Regali authoritate, &
rogatu, & simili modo. E de altres vsatges é constitucions de
Catalunya. A la cosa seria a total destruccio del present Regne,
é dels pobladors de aquell; mayorment, que en las
dites prouisions sia estat manat, que los dits citats
deguen comparer, ensemps ab tots llurs bens. Que placia
al dits Honorables Embaxadors suplicar lo dit molt alt Señor Rey
per sa gracia e merçe, y de deute de Iusticia,
man las dites Francheses del present Regne esser
seruades, y que algu de aqui auant per fet de algun fet Ciuil,
ni Criminal, no sia tret fora del present Regne encare
que si pretengues perhorrescencia; declarant a mayor
cautela los dits processos per virtut dels dits vsatges, é
constitucions no hauer lloch en lo Regne, ne
poder esser fets de aquí auant, anullant a mayor
cautela, aquells qui fins asi son estats fets.
Placet
Domino Regi, quod Franchesia obseruetur; & quod omnis
causa cognosci habeat in Ciuitate Maioric. eius que processus ibi
duci; & quod supercedeatur in citationibus factis, &
faciendis per Dominam Reginam, per viam processuum de
simili modo regalia, & de authoritate & rogatu; donec
Dominus Rex sit in partibus illis.

QVE
NINGV NO SIA TVRMENTAT
SENS IVDICIS

é
Sententia de Tormens.

VIII.

Item
com en lo present Regne, sia estat abusat per alguns (algús)
Gouernadors, ó Lloctinens de aquells, que turmenten
algun (algú) delat sens sentencia de turmens,
de que se esdeue: que los delats per por dels turmens,
sens culpa que no han se composen, e son fetes
diuerses, é innumerables extorsions. Que placia als Honor.
Embaxadors suplicar lo molt alt Señor Rey sia de sa
gracia, é merçe manar é prouehyr, que de aqui auant algu
en lo present Regne, no sia turmentat sens
iudicis é sentencia de turmens, é que a la dita
tortura, hayen esser presents dos dels Iurats. E si
cars sera veure al dit turmentat esser fetes sobres, protesten
segons Iusticia dictara, é lo Gouernador, ó son Assessor, ó son
Lloctinent; haye sobreseura fins de las dites sobres, é
requestes sia aguda raho: é sia prouehyt. E aquesta
prouisio, sia clausulada ab grans penas, é statuts
manaments. Placet Domino Regi, quod quaestiones, seu tormenta;
non fiant sine iuditijs, & sententijs tormentorum,
seu questionum (cuestión, pregunta). Et quod duo ex Iuratis
Ciuitatum Maioricensium (Maioricésium), si volent, &
quoties voluerint, possint interuenire dictis questionibus, &
tormentis, & torturis.

QVE
LES PROVISIONS, E ORDINACIONS, SIEN SERVADES

é
admeses totes Francheses.

IX.

Item,
com per lo molt alt Señor Rey: en fauor de la mercaderia, no
ha molt, sia estat atorgat cert priuilegi sobre los Corredors,
é de altre part, sien estades impetrades de la Señora
Reyna prouisions continens diuerses Ordinacions bones les
quals prouisions, lo dit Gouernador, e son Lloctinent no ha volgudes
admetre; causantho oppositions de alguns. Que placia als Honorables
Embaxadors supplicar lo molt alt Señor Rei, per
se gracia e merce: com poch valrie francheses
e gracies etorgar, si equellas no eren admesas:
manar (hay una i algo superpuesta y de un color más ligero)
que las dites prouisions, Franchezes, ó Ordinacions; sien
admeses, é encara aquelles que ara se obtindran; é aço sots
incorriment de grans penas e priuacio de oficis al dit Honor. Gouernador
e son Lloctinent, é si cars sera lo dit Gouernador, ó Lloctinent,
no contractant les dites penes, denegas obehyr é admetre
aqlles, fos comés al Balle de la Ciutat: que
aquellas degue executar, ó admetre, sots incorriment de les
dites penes. E si lo dit Balle denegara aquelles executar, ó
admetre, sia remes al Vaguer de la Ciutat, e apres al Vaguer de fora,
é defalliment deaquells. Placet Domino Regi.

PER
LOS QVI PROCLAMEN LLIBERTAT.
X.

Item
com en lo present Regne, se fa gran abusio de les
questions de les llibertats: com mols esclaus, per
fadigar llurs Señors sens alguna causa iusta,
de que los Señors sostenen gran dan, é immoderades
despeses: é perden lo seruey dels esclaus que proclamen
llibertat: que placia als dits Embaxadors suplicar al dit molt
alt Señor Rey, que sia de sa gracia, é merçe
per tolre debats, y questions, é relleuar los
Señors de dañy é despeses: encare per tant que
los esclaus, qui proclamen llibertat, sien prestament spetxats
en llur iusticia: atorgar al dit Regne. é habitadors
de aquell: la Ordinacio e disposicio del tenor seguent: ço es que
sia algu proclama llibertat, que de continent; ço es lo pus
prop vinent Diuendres en lo qual es lo
Gouernador ab los altres officials dins lo Carcer
Real sia anomenat lo dit proclomant
(proclomát; proclamant; proclamador, proclamante) llibertat
deuant lo Gouernador ó Lloctinent seu; é aqui sia interrogat, si
enten a proclamar llibertat, é si dira que no; sia restituit a son
Señor sens altre contradictio; é de aqui auant no sia hoit
proclamant llibertat, si ya donchs aquella no allegaue
per nouella causa. E si cars era lo dit
esclau interrogat, ell dira voler proclamar llibertat, lo dit
esclau a qui present de continent auisat: empero, si lo dit esclau ho
damanara lo aduocat, ó procurador de pobres, ó miserables:
sia interrogat lo dit esclau, ó lo dit Aduocat, ó Procurador de
pobres de Christ: per quina causa, ó raho demane aquella llibertat a
ell pertañyer. E aqui de continent, sia donat temps de deu
dies al dit esclau, de respodre, é proposar sa damanda, é
sia enentat en aquella questio, summariament, e de pla, la
sola veritat attessa: malitias, & subtilitats de
dret apart posades. E com vindra lo dit fet sia a terma de
Sentencia, vn altre die de Diuendres, en lo
dit lloch de la preso: E tenint lo Gouernador, ó son
Lloctinent la dita Audiencia: ensemps ab lo Balle, é Vaguer
de la Ciutat, é Veguer, de fora ab llurs Assessors. Conuocats
en aço dos dels honorables Iurats: aquells que la Mayor
part dels Iurats elegiran é lo Advocat de la Vniuersitat, (si esser
hy volra) prestat iurament als quatre Sanct
Euangelis per los dits Gouernador, Balle, é Vaguer ab
llurs Assessors demunt nomenats: que segons Deu é llurs bones
Consiencies; se hauran en lo dit iuy: é donara llur vot, é
Consell tota fauor, rencor, e amor apart posada. Apres llegit
lo proces, é fetes llurs allegacions; axi de les parts com de
llurs Aduocats, apres sia concordat: & procehit a
concordacio de sentencia, é aço que la mayor part de aquella
Iusticia; sia seguit e obseruat, é executat tota appellacio
remoguda. E si apparra; lo esclau maliciosament hauer
proclamada, llibertat, los demunt anomenats (se lee anom nats),
pusquen aquell condemnar en alguna pena corporal é a llur
arbitre, la qual se haye Executar, é la qual no pusquen
remetre sino a Ordinacio del molt alt Señor Rey. Placet
Domino Regi.

27 DE JUNIO.

27 DE JUNIO.

Se tomó la siguiente deliberación, que juraron sostener y guardar todos cuantos asistieron a la sesión de este día.

Es vist deures ab molta diligencia sollicitut e vigilancia entendre ara specialment en lo principi en la observança dels capitols a la letra e a la ungla e que sien extirpades totes obnubilances que correguen per passions o alias. E que los diputats e tots los del consell novament juren que ab tota diligencia faran observar los capitols a la letra e hi treballaran que a la ungla sien observats e quels faran be guardar de interpretacions e que faran cumplir totes les coses en la capitulacio posades. E que los capitols per totes ses forçes defensaran. E per donar forma en lo sobredit sia de present suplicat lo Senyor Primogenit que sia merce sua en cas que dubte algu li occorregues sobre la capitulacio e observança de aquella deman de tal dubte e observacio al present concell ans que a altres alguns per forma que diferentment eleccio nos fahes sobre tal dubte.

El mismo día, y después de aprobada la deliberación que antecede, se presentó el señor Primogénito, el cual propuso que, en atención a que el Rey, su padre, dilataba la provisión de oficiales para la administración de justicia, por lo que clamaba el pueblo, se resolviese si convendría, durante la referida dilación, que él los creara, y si ejerciría tan solo el oficio de Lugarteniente con los oficiales del Rey, tal como se espresaba en los capítulos; sobre lo que se acordó, que, para evitar confusión, y que se aglomeraran dos poderes en su persona, siguiese conforme en aquellos se prevenía.
Siguen las cartas que se recibieron en este día, como y también las que mandaron expedir los señores Diputados.

Als molt reverend honorables o de molt gran prudencia los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend honorables e de molt gran providencia senyors. La derrera letra vostra havent en efecte com la sanctissima concordia es stada fermada entre la Majestat del Senyor Rey e lo Illustrissimo Primogenit fill seu ab lo Principat de Cathalunya lo qual avis regraciam molt a vostres grans reverencia e grans providencies a les quals molt exortam que la dita concordia per nostra consolacio juxta la forma de la capitulacio vos placia comunicar al honorable mestre Marti Pere sindich daquesta universitat qui aquella ha carrech de tremetre a nosaltres. E sia la Sancta Trinitat proteccio de vostres reverencia e magnifiques providencies. Scrita en Gerona a XXIIII de juny any Mil CCCCLXI. - A totes vostres ordinacions promptes los jurats de Gerona.

Als molt reverend honorables e de molt gran providencia senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend honorables e de molt gran providencia senyors. Dues letres havem rebudes de vostres molt grans providencies data la una a XX laltra a XXI del mes corrent avisant nos per la de vint e hu com migensant la gracia de nostre Senyor Deu la Senyora Reyna la dita jornada a les vuyt hores de mati ferma la capitulacio a la sua Senyoria derrerament presentada sens mudar tolre o anedir mot ne tilla e aço per nostra consolacio don restam nosaltres e tot lo poble de aquesta vila en tanta leticia e consolacio que scriure no poriem referint gracies a nostre Senyor Deu e a la sua beneyta mare de tanta gracia quens ha feta de conduhir lo negoci al bon fi desijat del contengut en la primera lettre. Per nostres letres scrivim a nostres embaixadors los quals a ple informats de nostra ferma e inconmutable intencio la vos explicaran. Placiaus dar los fe e crehensa com a nosaltres si presents la explicavem a vostres molts grans providencies de les quals la Trinitat increada sia continua proteccio e guarda. Scrita en Perpenya a XXV de juny del any Mil CCCCLXI. - Los consols de la vila de Perpenya a vostra honor apparellats.

Als molt reverend magnifichs e molt savis Senyors los deputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt savis senyors. Vostra letra de XX del present havem rebuda e certificats de les coses contengudes en aquella romanim no poch confortats e en una grandissima jocunditat singularment que per justicia sia stat trobat e axi praticat com lo lllustrissimo Senyor Primogenit pot e deu fer lo jurament acostumat prestar com a Primogenit e exercir la jurisdiccio que Primogenit pot e deu exercir en lo Principat. Haurem vos a gracia molta mossenyors de continent sien tornats los tres embaixadors tramesos a la Senyora Reyna per donar fi e conclusio als afers occorrents del ques seguira siam per vostres reverencies certificats aquelles fahents certes com aquesta ciutat sta ab aquella sancera intencio ferm proposit e indubitat que en lo principi era continuant virtuosament ab quanta major attencio e vigilancia pot e ara molt mes per vostre avis en la bona custodia repos e tranquille stat de aquella e de tot lo restant del Principat ymitant aqueixa insigne ciutat que no ignorau es capmestre de tot lo Principat acceptant e gratificant la bona oferta en les coses necessaries feta per vostres grans reverencias a aquesta universitat la qual pregam e suplicam hajau a memoria e ben recomenada. E sia molt reverend e magnifichs senyors la Sancta Trinitat vostra special proteccio. Scrita en Tortosa a XXIII de juny del any Mil CCCCLXI.
Volents cloure le present es arribat correu volant ab letra a nosaltres tramesa de part dels consellers de aqueixa ciutat avisant com la Senyora Reyna ha fermat tota la capitulacio a ella tramesa per part del dit Principat del qual avis romanim molt aconsolats e delliberam esser feta publica leticia en aquesta ciutat. Deus per sa merce nos vulla conservar en bon repos e concordia. A tota honor de vostres reverencies e magnificencies apparellats los procuradors de Tortosa.

Als molt reverends honorables e molt savis senyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend honorables e molt savis senyors. Lo dia present que comptam XXI del present mes de juny entre X e XI hores abans de mig jorn rebem vostra letra ab la qual som per vostras grans reverencia e savieses certificats de la gloriosa e beneyta concordia feta sobre la capitulacio a la Senyora Reyna derrerament tramesa la qual la dita Senyora haurie liberament fermada sens mudar tolre o anedir un mot ni una tilla de la qual nova som romasos grantment aconsolats. Deus ne sia loat e glorificat qui en aquest punt ha volgut portar los dits afers. E regraciam a vosaltres grantment com de la dita bona nova nos havets volguts consultar. De la letra altre que certificats nos haviets ja tremesa sobre los dits afers no la havem rebuda. Placia nostre Senyor Deus al qual es stat plasent fins aci esser vostre director en los dits afers daquiavant vos vulla endreçar en aquells e altres per bon repos e tranquillitat de la terra. Suplicant vos del qui per avant sera procehit en los dits negocis per nostra consolacio nos en vullats scriure manant e ordenant de nosaltres ço qui plasent vos sie. Scrita en Golada a XXI de juny any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio e servir prests los consellers de la vila de Agualada. (Igualada, Agualada, Golada)

A la molt alta e molt Excellent Senyora la Senyora Reyna.
Molt alta e molt Excellent Senyora.
Per quant en lo ofici del regent la governacio de aquest Principat consisteix molt la justicia repos e bon stament del dit Principat nosaltres molt desigam lo dit ofici venir en mans de persona qui aquell sapia regir e administrar a tot servici de nostre Senyor Deu e de la Majestat del dit Senyor Rey e benefici del dit Principat. E considerada la disposicio e virtuts del magnifich mossen Arnau de Vilademany e de Blanes cavaller e suficiencia per al dit ofici seria molta contentacio nostra ell esser provehit del dit ofici car no pensam algun altre li puixa esser provehit en les utilitats e fruyts que del seu bon regiment sesperen. Per tant Senyora molt alta humilment suplicam a la Excellencia vostra li placia en persona del dit Senyor Rey al dit mossen Vilademany provehir del dit ofici o si aço volra remetre a la Majestat del dit Senyor Rey vos placia a la dita Majestat scriure e supplicar per la dita provisio la qual nosaltres haurem a la dita Majestat e a vostra Excellencia a singular merce e gracia. Aço sera mes stesament explicat a vostra dita Excellencia per part nostra per En Johan Brujo notari donador de la present trames per aquesta ciutat e per nosaltres per aquesta sola raho. Al qual vos placia donar plena fe e crehença. Molt alta e molt Excellent Senyora la Sancta Trinitat haja en sa proteccio vostra Illustrissima Senyoria la qual de nosaltres man lo que li placia. Scrita en Barchinona a XXVII del mes de juny any Mil CCCCLXI. - Senyora molt Excellent. - De vostra Altesa humils subdits e vassalls qui a aquella humilment se recomanen. - Los diputats del General e consell etc.

Als molt honorables e savis senyors los consols de la vila de Perpenya.
Molt honorables e savis senyors. Pus a nostre Senyor Deu ha plagut atorgar aquesta sancta e benaventurada concordia que tant ha sguart al benefici e repos de aquest Principat com per capitol de aquella sia provehit a les coses dejus scrites nosaltres per tant scrivim al diputat local de aqueixa vila manantli que cesse de tota instancia que fins aci haje feta contra En Guillem Vola burges e micer Pere Azemar juristre (juriste) de aqueixa vila e qualsevol dells. E que requira los oficials a quis pertangue los desliure de la preso en que stan els (los desliure + y, e, et los: els) cancelen totes capleutes fermançes o obligacions fins açi fetes e prestades per les persones e bens lurs (en el dialecto occitano catalán moderno de Pompeyo Fabra: els seus bens) sobre los afers occorrents. Volem vos aço significar per que nous vingues en admiracio ne volguesseu fer alguna instancia en contrari car seria en derogacio de la dita concordia e hauria sguart no solament a interes dels dessus dits mas a altre massa major interes lo qual fa molt attendre e ben guardar. Ab tant molt honorables e savis senyors tingaus la Sancta Trinitat en guarda sua. Rescrivint nos aço queus placia. Dada en Barchinona a XXVII de juny any Mil CCCCLX hu. - A. P. abat de Montserrat - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al honorable senyer En Guabriel Girau diputat local en la vila de Perpenya e bisbat Delna.
Honorable senyer. Pus a nostre Senyor Deu ha plagut donarnos aquesta sancta e beneventurada concordia per la Senyor Rey e Senyor Primogenit e lo Principat formada com per capitol de aquella sia al dejus scrit provehit vos dehim e manam que desistats de tota instancia que fins aci hajats feta contra En Guillem Vola burges e micer Pere Azemar juristre de aqueixa vila qui presos stan e qualsevol dells. E de part nostra requirats los veguer e batle e qualsevol altre oficial de aqueixa vila al qual se pertanga e aço en virtut de la seguretat que feta e prestada han que de continent tota dilacio e consulta cessants desliureu soltament los dits Guillem Vola e Pere Azemar els cancelleu totes capleutes seguretats e obligacions que per les persones e bens dels dessus dits o qualsevol dells fins aci prestades son. Nous detingats en aço daquiavant car no solament sguarda interes dels dessus dits mas altre major en lo qual se causaria gran errada si ere contrafet e imputarien ho a vos per que vullau hi esser attent. Dada en Barchinona a XXVII de juny any Mil CCCCLX hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

16, 17 febrero, 1462

16 DE FEBRERO.

Leyóse la siguiente carta, relativa a los hombres de remensa.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General e consell del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Apres deguda comendacio no sens gran congoixa vos certificam com en aquests dies occorrents per causa de les tasques e censos que los senyors han demanats a llurs pagesos sic ha fets aplecs de grans gents dels pagesos. E segons los sentiments que son de llurs fets e la sperlencia (speriencia, experiencia) mostrant sasperan (se esperen es valenciano, la a típica del occitano, y su dialecto catalán) tals inconvenients que si la clemencia divina noy proveheix es metre tota aquesta terra a gran perdicio e a quin fi tiran cascu na son parer de aquests fets. Les grans reverencies nobleses magnificencies e savieses vostres seran amplament informades per los trames nostres als quals vos placia donar fe e creença en tot ço e quant de part dels dos staments nostres a vosaltres diran e explicaran ordenant en lendemig totes coses a vosaltres plasents. Scrita en Gerona e segellada ab lo segell de la dignitat episcopal del qual usam en lo present negoci a XIII de febrer any LXII.
- A tota ordinacio beneplacits e servicis vostres aparellats les XVI persones representants los dos staments ecclesiastich e militar de la ciutat e bisbat de
Gerona en lo fet de les remençes taschas (tasques, tascas con a en plural típico occitano) e censos.

Se leyó, en seguida, una súplica de parte de mosen Juan de Copons, que tenía preso la señora Reina, y a consecuencia se pasó a votación la mencionada súplica,
votándose al propio tiempo lo tratado sobre los remensas, según es de ver a continuación.

Voto del reverendísimo Patriarca.

Dix que la provisio o letra en lo dit fet acordada e apuntada per los de la novena vaja axi com es stada puntada. E apres si necessari sera sia suplicada la Senyora Reyna de anar en propria persona als lochs necessaris per fer de sa ajustar les gents e reprimir e castigar aquells degudament. En lo fet de mossen Copons dix que sien designades persones per suplicar la dita Senyora Reyna que li placia desapartarlo e eleugarli les presons e tractar lo altrament que fins aci no es stat tractat e que lo proces vaja juxta les leys de la terra e que en res no sien prejudicades.

De mosen Miguel Dezpla conceller en cap.

En lo fet de les remençes se atura deliberacio ab la ciutat. En laltra fet es del parer del patriarcha.

De mosen Juan Agulló síndico de Lérida.

En lo fet de les remençes dix que vaja provisio tant fort quant al mon se pora fer e si aquella no sorteix degut efecte que ara per lavors sia hagut deliberat de esser feta potencia de gent darmes a despeses del General per reprimir e castigar lo ajust de la dita gent e que la dita provisio isque dema per tot lo dia. En lo fet de micer Copons dix esser del parer dels altres.

Del reverendo obispo de Vich.

Dix que sia suplicada la Senyora Reyna que li placia decontinent atorgar la provisio acordada la qual sia desempatxada tota empara cessant e que apres decontinent sien deputades persones del present consell e de la ciutat per pensar en lo remey e provisio tocada per mossen Johan Agullo. Per semblant sien deputades persones a suplicar la dita Senyora Reyna per lo fet de mossen Copons que li placia deliurar lo soltament e hon no li fos plasent que vegen e regoneguen que en son negoci e proces ell ne les libertats de la terra no sien prejudicades.

De mosen de Monserrat.

Dix esser del parer del senyor patriarcha en tot.

De mosen Vilademany.

Dix que la Senyora Reyna sia suplicada de atorgar e fer desempatxar la letra en la forma e manera que acordada es. E que de present sien elegides persones per pensar ab quals remeys si deura provehir hon la dita letra no sortis efecte e que la provisio tal qual sera acordada se fahes a cost e despesa del General. En lo fet de mosen Copons dix que sien elegides persones qui supliquen la Senyora Reyna e vegen que contra ell ne libertats de la terra nos façe res indegut e que sia procehit contra lo vicicanciller e micer Taranau e micer Falco e altres si han res fet indegudament no contra forma de la capitulacio. E mes sia inquirit contra mestre Vasach e algunes persones qui fan malvats reports e acusacions contra algunes persones a fi que aquells tals de llurs malicias (les seves malicies en el invento de Pompeyo Fabra) sien castigats degudament.

De micer Savertes por Tortosa.

Dix que la provisio segons es apuntada e concordada sia desempatxada expeditament e no contrastant alguna empara o empares e que les mateixes persones qui han hagut carrech de suplicar supliquen per aço mateix encara acompanyades de major nombra (nombre; número; occitano) e sia mes suplicada la Senyora Reyna de anar en persona hon necessari fos e hon aquestes coses no parissen efecte. En lo expedient lavors tret per mossen Agullo si les altres universitats si acompanyaran ell se atura (ature; se para, espera a la deliberación) deliberacio. En lo fet de mossen Copons ha per bons los vots dessus toquats que dien que sien eletes persones per veure en son fet que res no hi sia fet indegut contra la persona sua ne leys de la terra.

Del abat de Poblet.

Dix que la provisio o letra sia spetxada de continent cessant totes empreses e que de present sien elegides sis persones del present consistori les quals ensemps ab persones elegidores per la ciutat pensen continuament qual provisio se deura fer hon la dita letra no sortis son efecte ço es que no fossen oberts (obeits, obeíts; obedecidos) los manaments de la Senyora Reyna e lo que hauran pensat les dites persones hajen a referir al present consell. En lo fet de micer Copons per semblant dix sien eletes persones a suplicar la Senyora Reyna que lo seu proces vaja degudament e si res hi haura fet indegut torn a loch e que li placia castigar los oficials e ministres qui res indegut hi hagen fet hi (nexo y, e, et, i latina no se encuentra; no es el hi del hic latín, que incluso en castellano se encuentra como hy) encara castigar los qui hauran mal parlat en denigracio de algunes persones o del Principat de Cathalunya.

Del abad de San Benito.

Dix esser del parer de mossen Viladamany en tot.

De mosen Jaime Francisco de Sant Celoni por Gerona.

Dix esser del parer de mosen Agullo ab la addicio de mossen Viladamany. Encara mes que les persones eletes hajan (hayan, tengan) carrech de veure les nou persones que son stades dades (dadas, donades, donadas, dar, donar) en nomina de esser caporals del negoci de les remençes com deuran esser castigades.

Del egregio conde de Prades.

Dix esser de la opinio del senyor patriarcha ab la addicio de mossen de Poblet de eleccio de persones qui pensen (què pensin; que penson) que es de fer hon la letra de la Senyora Reyna e apres la Senyoria anant hi (este hi es del hic latín) personalment no fos obeida com se deu. En lo fet de mossen Copons dix sia suplicada la Senyora Reyna de gracia e hon no li placia que sien eletes persones qui vegen en son proces no haja greuge algu (no + algu; no haya agravio alguno). E mes sia suplicada la Senyora Reyna de castigar los oficials si res han fet contra la capitulacio ne leys de la terra e que sia fet contra ells juxta forma de la dita capitulacio.

De mosen Argentona.

Dix esser del parer de mossen de Poblet e de mossen Viladamany que es tot de un parer.

Del arcediano Çariera.

Dix esser del parer del abat de Poblet en tot.

Del egregio conde de Pallars.

Dix esser de la opinio de mossen de Poblet ab les addicions de mossen Viladamany salvo que nos cura sia procehit ne feta mencio dels mals parles (mal parlers; mal habladores) en lo que tocha (toca; toque) interes seu.

De mosen Sorts.

Dix esser del parer del patriarcha ab les addicions del comte de Prades en tot. E aço dix per si e per mossen de Barchinona.

De mosen Jaime Ros.

Fonch en tot del vot de mossen de Poblet.

Idem En Pere Splugues.

Idem mosen Marcos Lor.

Idem mosen Roger Alamany.

De En Jaime Tallada por Cervera.
Dix que la letra vaja de continent e ques provehesqua que en lo Principat nos seguesqua scandil e que sien decontinent eletes persones a pensar en la provisio necessaria per fer reposar los homens (els homes; los hombres) e per la seguretat dels senyors de aquells a despeses del General.
En tot lo fet de mossen Copons sia suplicada la Senyora Reyna de gracia e sien elegides per aço persones e si la dita Senyora Reyna no plau sien eletes persones que vegen que no li sia fet greuge algu ni prejudici a les libertats de la terra.

De mosen Francisco del Bosch.

Dix que de present sien eletes persones qui pensen ab quals remeys a despesa del General se dega (es degui) provehir en lo fet dels pagesos. En lo fet de mossen Copons que sia suplicada la Senyora Reyna de deliurarlo de continent o tenir lo arrestat com per tal cas no dege (degue, degui; deba) esser tractat en tal manera.

De mosen Francisco Lobet.

Fonch en tot del vot de mossen de Poblet.

Idem mossen Galceran Hostalrich per mossen Luis Ivorra.

Idem En Galceran Carbo.

De micer Juan Çaplana.

Fonch del parer del senyor patriarcha ab les addicions del comte de Prades en tot.

Del abad de Mer por el ex-abad de San Cucufate. (Sant, San Cugat)

Fonch del parer de mossen de Poblet.

De mosen P. Torrent, en nombre propio y en el de Puigcerdá.

Fonch del parer de mossen de Poblet.

De En Artal de Claramunt.

En lo fet dels pagesos fonch de la opinio de mossen de Poblet. En lo fet de mossen Copons que sien elegides persones qui supliquen la Senyora Reyna que li placia liurar lo. En laltra (lo altre; l´altre, l´altra; el otro fecho, hecho, feyto) fet de instancia contra los oficials e altres persones fonch del parer de mossen Viladamany.

De micer Juan Dalmau.

En lo fet dels pagesos fonch del parer de mossen de Poblet. En lo fet de mossen Copons dix que sia suplicada la Senyora Reyna de clamencia e en lo fet de les persones quis diu que parlen etc. es de parer que no sen deu fer mencio.

De mosen Antonio Pujades.

Fonch en tot del parer de mossen de Poblet

Del arcediano de la Mar.

Dix que sia suplicada la Senyora Reyna trameta de continent la letra acordada la qual se te per dit que sera obeida e que no cal entrar en altra pensament que sera de fer car creu que no freturara altra provisio.

En lo fet de mossen Copons si son derogades libertats de la terra que sia feta instancia per deputats e per lo consell si sera necessari sien reparades.

Del comendador de la Guardia.

En lo fet dels pagesos fonch del parer de mossen de Poblet. En lo fet de micer Copons per semblant ab la addicio de mossen Viladamany de inquirir contra les oficials si dilinquit hauran ne res fet indegut en lo proces.

De mosen Juan Bastida.

En lo fet dels pagesos fonch del parer de mossen de Poblet. En lo fet de mossen Copons dix que sia suplicada la Senyora Reyna de donarlo libertament e si no li sera plasent sia haguda copia del proces e sia vist que no sia fet greuge algu en lo fet dels mals parlers que a (ha) tocat mossen Vilademany de que nou (no ho; no lo tiene) te a res ne es de parer sen dege fer alguna mencio.

De mosen Guillermo Colom.

En lo fet dels pagesos e de mossen Copons dix esser del parer de mossen de Poblet. Ab aço que seria de parer que aquest fet dels pagesos tocha molt a les
generalitats en les quals coses los diputats han jurisdiccio per interes del General que dits diputats porien e deurien procehir a castigar los qui son aci menejadors de aquests afers no contrestant qualsevol guiatge que no val contra generalitats e de aço son tenguts los diputats ab jurament e axi los ne suplica.

De mosen Antich Ferrer por el vizconde de Illa.

Fonch del parer de mossen de Poblet en tot.

De En Bernardo de Marimon.

En lo fet dels pagesos del parer de mossen de Poblet ab la addicio de mossen Colom ab aço encara que sia vista la deliberacio feta en dies passats de procehir contra los qui menegen los dits afers e aquella sia exequutada e que axiu suplica los deputats. En lo fet de mossen Copons del parer de mossen de Poblet.

De micer Ramon Dusay.

Del parer de mossen de Poblet en tot.
Idem mosen Regaç.

De En Bernardo Çapila, por Vilafranca de Panadés.

En lo fet dels pagesos fonch del parer de mossen de Poblet. En lo fet de mossen Copons dix que sia suplicada la Senyora Reyna que li placia jaquir lo anar libertament car lo Rey En Pere ne jaqui (ne jaquí anar; dejó ir; jaquir; dejar) anar hu qui havia mal parlat dell. (Pues si los que hablan mal del rey en Cataluña y en toda España tuvieran que estar presos...) E ha per bona la addicio de mossen Guillem Colom que deputats procehesquen contra los qui menegen los dits afers de les remençes.

De mosen Bisbal.

En lo fet dels pagesos fonch del parer de mossen de Poblet. En lo fet de mossen Copons dix que sia suplicada la Senyora Reyna de misericordia. En lo restant dels mals parlers dix que no diu res.

De En Bernardo de Guimerá. (Mi primer apellido)

Fonch en tot del parer de mossen de Poblet ab la addicio de mossen Colom que deputats castiguen (en castellano también castiguen; castiguin) los qui menegen los afers e axi los ne suplica. (Este los ne suplica se convierte, por arte de magia, en els en suplique. Lo mismo con todos los artículos lo, los, que pasan a el, els).

De En Francisco Burgués, por mosen Burgués, su padre.

En lo fet dels pagesos fonch del parer de mossen de Poblet. E en lo fet de mossen Copons del parer del comte de Prades.

De En Pedro Strada, por El Arbós.

Fonch del parer del abat de Poblet.

De En Romeu Lull por mosen Juan Lull, su padre.

Fonch del parer de mossen de Poblet en tot ab la addicio de mossen Guillem Colom que sia vista la conclusio per la qual deputats deuen procehir contra los qui ho menegen e axi los ne suplica.

Del arcediano Colom.

En lo fet dels pagesos e de micer Copons de la opinio de mossen de Poblet ab la addicio de mossen Guillem Colom de procehir los deputats e axi los ne suplica.

De En Pedro Miguel de Paguera.

Fonch del parer de mossen de Poblet en tot.

Idem mosen Luis Xatanti.
Idem don Anton de Cardona per lo comte de Modica.

De mosen Juan Torres.

Fonch del parer de mossen de Poblet ab les addicions de mossen Vilademany e de mossen Guillem Colom.

De En Juan Boschá.
(El escritor Juan Boscán Almogáver o Almogávar, nace en Barcelona en 1487, su padre Joan o Juan o Johan Valentí Boscán, Boschá, Boschà, Boscà, oidor de cuentas y atarazanero del General.)

Dix esser del parer del senyor patriarcha ab la addicio del comte de Prades.

Del baron de Cervelló.

Dix esser del parer del abad de Poblet.

Idem En Felip Albert.

De mosen Çaportella, en nombre propio y en el de mosen Juan Sampso.

Dix esser del parer del senyor patriarcha en tot.

Dominó en esta votación el voto del abad de Poblet, que fue adoptado como deliberación.
Fueron nombradas, en seguida, las nueve personas designadas para presentar las súplicas a la señora Reina sobre el asunto de los remensas y otros varios, a saber, el Patriarca, el conde de Pallars, mosen Miguel Desplá, conceller, el abad de Poblet, micer Juan Çaplana, baron de la Lacuna, En Pedro Miguel de Paguera, el síndico de Tortosa y el de Vilafranca de Conflent.

17 DE FEBRERO.

Ocupáronse del asunto de mosen Copons.

20 DE FEBERO.

20 DE FEBERO. 

En esta sesión fueron leidas las cartas que a continuación van copiadas; y en vista de la primera de ellas, se acordó que el portero Marcos Coll fuese a recibir y acompañar al maestre de Montesa y al virey de Sicilia, que venían enviados por el rey don Juan.

Als molt reverend e magnifichs senyors los senyors diputats del Principat de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs senyors. De totes coses per lo vostre porter vos scrivim del que lavors nos occorria e partint de alli continuament havem cercat la Majestat del Senyor Rey ab la qual fins vuy a les VII hores part mig jorn no havem pogut esser. E feta aquella relacio de tot lo quens ha paregut servey seu e benifici dels afers de la qual havem optengut poder tornar aqm ab tals apuntaments e conclusions que al parer nostre son honestes justes e rahonables e que a vostres reverencia e magnificencies e a tots los altres congregats devien esser grates e acceptes segons de nosaltres particularment compendreu. Avisantvos que per no donar dilacio als afers partrem dema apres dinar
e farem nostre poder de esser aqui diumenge en cas sia lo primer de quaresma. Pero per tant de be e servey de la cosa publica plevirnos nem en cas que yo lo mestre de Montesa sia religios. Pregantvos pero queus placia provehir que novitat nos faça per vostres gents ni entren en Arago ne regne de Valencia ma armada ni potent car no seria benifici dels afers. Com nos haureu hoyts poreu fer lo queus placia. Als nous occorre dir sino queus pregam que la via de Tarragona nos trametau lo porter quens donas per acompanyarnos com partim de aqui. E perque lo lllustrissimo Senyor Princep lo jorn que arriba aci hac una poqua de passio coliqa sen poria dir alguna cosa sinistra vos avisam que es ben guarit e dema Deus volent lo visitarem. E si res voleu ordenau e sera fet. En Morella a XVIII de febrer any Mil CCCCLXI hora de miga nit. - A vostra ordinacio prests Lop Ximen Durrea. Lo mestre de Muntesa.

Als molt reverend egregi nobles magnifichs honorables e de gran saviesa senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Ultimament vos havem scrit largament de la intencio de nosaltres solament la present sera per pregarvos molt promptament vullau venir car nosaltres avem avisos tals que axi es necessari sia fet per lo benifici del Principat e de vosaltres e nosaltres. La Sancta Trinitat sia custodia vostra. De Barchinona a XX de febrer any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Als molt reverend magnifichs e observandissims senyors los senyors de diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e honorables senyors. Una letra vostra reebi a sis del mes prop passat e volent satisfer e donar bon compliment a les coses en aquella contengudes segons vostres providencies desijaven per la occurrencia del negoci era per causa de la detencio de la persona del Senyor Princep e comissio per la cort se celebrava en la ciutat de Leyda a vostres magnificencies feta destini e tramis en aquexa ciutat de Barchinona en persona mia lo honorable micer Johan de Soldevila vicari general e oficial meu lo qual se representa endesemps ab los missatgers de aquesta ciutat e del capitol de aquesta mia esglesia fahent oferta sempre voler esser una cosa e hun cors ab tot lo Principat per defensio de les libertats constitucions e privilegis de aquell e de la cosa publica. Aqui stant segons jo volia dit vicari e oficial meu occorrech congoixa en huns lochs meus del regne de Arago e per donar sossech e repos subitament me covench scriure sen tornas no del tot mas tro a tant tranquilitat fos posada en los vassalls dels dessus dits lochs meus per lo entreveniment del dit oficial. Scorrent aquest temps yo rebi tres o quatre letres de la Majestat del Senyor Rey ab les quals me pregava e encarregava si personalment no pusques almenys trametes algu en persona mia a la ciutat de Leyda a tres del present per quant men tenia parlar e dir algunes coses eran al servey seu e benavenir de la terra. No havia persona aquelles hores de qui yo pusques star al ferm en voler esguardar lo honor de ma persona e interes de la terra e la cosa publica tocant la part mia necessariament hagui a trametre lo dit vicari e oficial meu incautantlo sguardas per tots temps lo que bonament pusques fos en servey del Senyor Rey e del be publich. No hagut manera lo que lo dit Senyor Rey entenia a dir per occasio de la sua partida a feta de la dita ciutat de Leyda segons es vaticinat per tot lo Principat es cosa notoria a vostres providencies. Totes aquestes coses axi stesament he deliberades posar en scrits per manera tal vostres magnificencies sien certes e hajen de creure ma voluntat e intent perduren ab la matexa constancia e fermetat que de primer tenia. Per tota via oferintme prompte al que de mi en persona e bens volran e sera ben vist disposar per defensio dels damunt dits Principat e cosa publica encara donant fe e plena creença al que per part mia lo honorable e discret lo senyor En Luis Pelicer de la present exhibidor explicara. Supplicant la suprema bonea (valenciano; bonesa, bondat; bondad) del Redemptor nostre Jhesus de Natzaret vos vulla ben dirigir en tots los actes teniu entre mans eus son acomanats. Data en Tortosa a XVII de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A la ordinacio e beneplacits vostres Ot de Muncada bisbe de Tortosa prest.

Als molt reverend honorables e molt savis senyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend honorables e molt savis senyors. Ja sia que per una vostra letra a nosaltres tramesa de aquesta vila sia ja procehida una conestablia de XXV qui ja es anada per servey de la armada ordonada per vosaltres e per lo honorable consell sobre la liberacio del lllustrissimo Princep e primogenit del Senyor Rey empero encara per la gran voluntad e bona afeccio que aquesta universitat e los singulars de aquesta vila tenen en los dits afers tres homens de aci ço es En Pere Riera e Ramon Soler e Bernat Roig alias Puig-gros (en dos lineas) portadors de la present afectants anar en socors de la dita liberacio han fet preparatori de cinquanta homens ben abils e idoneus en semblants negocis. E per aquest sguart van a vostres honorables savieses per presentarse en aquelles e fer tota seguretat necessaria de haver los dits cinquanta homens los quals ja tenen prests e ben apunt. Per ço molt reverend e senyors molt honorables vos supplicam los vullats admetre en fer la dita servitut e de donar les conestablies als dits Ramon Soler e Bernat Puiggros e la capitania al dit Pere Riera certificantvos que ells son tals qui hi donaran bon orde e dels quals podets ben confiar. E ab tant la Sancta Divinitat sia vostra guarda ordonau de nosaltres ço qui plasent vos sia. Scrita en Agulada (Igualada, Agualada ?) a XVII de febrer any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio e servir prests los consellers de la vila de Agulada.

Al molt reverend honorables e de molt gran providencia senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend honorables e de molt gran providencia senyors. Lo dia present havem rebudes dues letres vostres una de onze altre de dotze del present e abans de la dita recepcio haviem feta eleccio de dos capitans e de vuyt conestables dels dos cents homens quens havets demanats en virtut daltres precedents letres vostres e del consell. E per quant los dits diputats qui son los honorables En Guillem Sunyer e En Johan Marcho ciutadans daquesta ciutat son homens de honor e de gran disposicio per lo dit negoci e aquells havem elegit com dit es en virtut de la vostra comissio ab gran concordia e ja han fetes moltes despeses vostres grans providencies poden veure que la eleccio dels dits capitans no pot pendre alteracio que si abans foçem stats certificats de vostra voluntat de tot forem stats contents. Axi mateix responem en vostres dites letres que per reebre la moneda per fer aci los pagaments als sobredits trematem aqui a vostres grans providencies. Fins aci stam en deliberacio que crehem conduhir que lo pagament se faça aqui per pus presta expedicio del negoci en que fem e ferem tota nostra diligencia. Mes avant molt reverend e honorables mossenyors excitants la mantencio de les constitucions de Cathalunya notificam com en lo privilegi del trienni qui ara finira lo dia de Carnestoltes aci foren admeses en lo exercici dels oficis de veguer e batlle ensemps en bernat Guillem Daltarriba donzell e En Ramon Malarç en sotsveguer contra moltes constitucions de Cathalunya e privilegis specials daquesta ciutat segons ab diverses supplicacions la Majestat del Senyor Rey en aqueix vostre consistori per part de aquesta ciutat es stat supplicat. Donchs placia a la gran prudencia de vosaltres per vostre ofici sia provehit les dites constitucions sien observades e aquesta ciutat haja la reparacio deguda de tant prejudici per aquelles vies que a vostres grans savieses sera vist justament esser fahedor. Mes avant mossenyors no fretura replicar la arduhitat del negoci quant es grau (o gran) que mes no pot esser. Placia a vostres grans providencies ab summa diligencia vullau attendre en la conservacio de la Majestat del Senyor Rey e de son Primogenit e daquest Principat ens vullau avisar continuament de totes coses necessaries per conservacio e repos de aquesta ciutat e vegueria qui sabeu concorre molt en aquest Principat. La Trinitat Sancta sia en proteccio vostra. Scrita en Gerona de Xllll de febrer del any Mil CCCCLXI. - A vostres ordinacions prests los jurats de Gerona.

Als molt reverent egregis magnifichs e molt savis senyors los diputats del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elet e assignat en Barchínona.
Molt reverent egregis magnifichs e molt savis senyors. Dues letres vostres havem rebudes una de dotze altre de tretze del present ab les quals som avisats que jatsia nos haguesseu scrit vos trametessem certa gent de peu empero apres seria stat deliberat per vostres reverencies per quant aquesta ciutat es en frontera e no la voleu evacuar de gent que nons curem aquells trametre en tot ne en part certificantnos mes en son cas e loch haureu a bona recordacio en fer fer en aquesta ciutat algunes de les galeres deliberades
fer per quant hi ha molts menastrals. Als quals responem per conformarnos ab vostres deliberacions serem prests fer aturar tota la gent la qual ab bona diligencia se preparava anar segons nos era stat scrit. E continuant los avisos vostres reverencies certificam com dissapte prop passat en la vesprada lo Senyor Rey ensemps ab lo Senyor Primogenit entra certament en la vila de Morella e mes lo dit Senyor Primogenit en lo castell de aquella les quals coses sabem per relacio de home quey fonch present. E dehia mes que lo dit Senyor Primogenit apres fonch dins lo castell se destempra de mal de passio colica e stava molt flach e ferenhi muntar un metge de la dita vila. E dehias que lo dit Senyor Rey puys havia leixat lo dit Senyor Primogenit en lo dit castell ben guardat sen devia partir de continent fent la via de la Senyora Reyna. E mes hauriem sabut com lo Senyor Rey hauria scrit a les universitats del maestrat de Montesa que tinguen los castells e les forçes de aquelles ben fornits e guardats e de fet forneixen aquells. E mes encara ha scrit que prohebesquen la treta de totes vitualles e si cathala algu entrara en lo dit maestrat que no li sien donades vitualles algunes. E mes vos avisam com lo Senyor Rey hauria scrit al Senyor bisbe de Tortosa castella de Amposta comenador de Ulldecona e de Orta que fornesquen e meten a punt lurs forces e castells de llurs terres les quals o la major part de aquelles son dins lo Principat e de fet sabem com se forneixen los castells e forçes de aquells los quals circuheixen aquesta ciutat. E per los dits sguarts e encara per quant aquesta ciutat es en frontera e una de les claus del dit Principat porta gran necessitat sia ben guardada e custodida e per ço hauriem molt necessari donar sou pera trescents o quatrecents homens. Perque supplicam vostres reverencies e magnificencies tremetre les pecunies necessaries e no resmenys vos sia plasent scriure als dits Senyor bisbe de aquesta ciutat castella Damposta comenador de Ulldecona e de Orta qui tenen los castells e forçes dins lo dit Principat ques vullen conformar a les matures deliberacions en vostre consistori fetes e fahedores e venirse en la defensio del dit Principat. E per quant lo negoci es tal queu requir havem deliberat trametre lo honorable En Luis Pellicer notari ciutada de aquesta ciutat al qual si plasent vos sera donareu fe e creença en tot ço e quant a vostres reverencia e magnificencies per part de aquesta ciutat dira e explicara. Les quals tinga la Sancta Trinitat en sa continua proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XVII de febrer del any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio promptes los procuradors de la ciutat de Tortosa.

Al honorable senyer En Johan Ferrer receptor dels drets de entrades e exides del General de Cathalunya.
Honorable senyer. Per quant frare Spilles qui era hu dels consellers del capita General no pot seguir lo exercit es stat posat en loch seu frare Oliver comenador de Torres al qual si sera a punt com a home de armes portant pilart e patge segons tenor de la crida del acordament donareu los XXXXV florins corrents per mes sino ferli heu compte dels rocins utils que tinga segons forma de la dita crida. Ha de prestar pero jurament de servir e de be consellar lo capita en quant en ell sia. Provehiu abans de donar diners lo dit jurament se faça. Dada en Barchinona a XX de de febrer any Mil CCCC sexanta hu.
- A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al molt egregi senyor e strenuu baro lo comte de Modica capita general del exercit del Principat de Cathalunya.
Senyor molt egregi. La present es per avisarvos com lo magnifich don Johan Dixer sera ab vos e fera a tota ordinacio vostra. Pero aço cove esser en secret. Mes Senyor vos certificam com en loch de frare Spilles qui no pot seguir lo exercit vos es donat conseller frare Oliver comenador de Torres. Perque Senyor pendreu lo dit frare Oliver e en nombre dels altres consellers vostres. E demanareu e appellareu lo vezcomte de Rochaberti ab sos consellers en les coses que occorreguen. En lo fet Senyor del socorriment que demanau hajauvos virtuosament que tots temps sera hagut en memoria lo virtuos treball vostre e en aço no poseu dubte. Havem entes a dir Senyor que haurieu creats algutzirs la qual cosa no veem se puixa fer perqueus placia remourels car ja hi son los conestables e capitans per denunciar e haveu lo veguer per exaccio de les coses que vos li direu el requerreu segons les instruccions queus son donades les quals vos placia attendre que ab aquelles vos es donada forma ab la qual vos deureu haver en totes coses. La Sancta Trinitat senyor molt egregi vos dirigescha. Dada en Barchinona a XX de febrer any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona a vostra honor promptes. 

Als molt honorables senyors los consellers de Agulada.
Molt honorables senyors. Vostra letra havem rebuda e vists los homens que havien desig de anar ab certa gent en aquesta armada a la qual vos responem queus regraciam e loham molt la bona afeccio e voluntat que haveu mostrada e de paraula e per obra en aquests afers qui toquen a tots. E quant a la gent que los qui son aci venguts tenian presta a nosaltres plaguera be los hi poguessem metre mas al present tenim la gent compartida e havemne prou. Empero bens plaura segons los havem dit stiguen prests que si obs es nosaltres volenterosament los demanarem. E sia molt honorables Senyors lo Sant Sperit vostra guarda. Dada en Barchinona a XX de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al molt reverend Senyor lo Castella Demposta.
Mol reverend Senyor. Per los afers de tanta importancia que de present socorren en aquest Principat vos haguerem scrit en dies passats si sabessem en lo dit Principat fosseu. E per quant lo proces dels afers exegeix consell de molta maturitat en lo qual per nosaltres lo dit Principat representants se insisteix dia e nit ab tota diligencia e cura e esnos vist degut e pertinent entre los altres se trobas aci vostra senyoria qui tant en aquest Principat representau per tant vos pregam quant mes afectuosament podem queus placia decontinent vista la present aci attenyer per manera que per vos qui de natura sou cathala axi com quiscuns de nosaltres sia retut lo deute a aquest Principat qui de tots es natural patria e per obra de tots la virtuosa empresa feta per lo dit Principat a servey de nostre Senyor Deu e de la Majestat del Senyor Rey e liberacio de la persona del Senyor Primogenit e utilitat e repos del dit Principat puixa esser a la desijada fi deduhida. E en aço Senyor vos placia no metre dilacio ni falla. E mes Senyor per tuicio e seguretat del dit Principat e de vostres pobles qui son en la frontera de aquest vos placia provehir que tota persona en disposicio de portar armes stiga ab ses armes preparada en manera que a la hora que occorregues necessitat essent axi previstes poguessen resistir e ofendre a qui damnetgar los volria e que per ço interim façen sos deguts preparatoris. La Sancta Trinitat vos tinga molt reverend senyor en guarda sua. Dada en Barchinona a XX de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs honorables e de gran saviesa senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregi nobles magnifichs honorables e de gran saviesa senyors. Air fem resposta prolixa a vostra letra quens scriveu com per causa de les Ietres que fetes havien a vostres providencies la lllustrissima Senyora Infanta e los reverend abat de Poblet e mestre Ferrando vos convenia aqui detenir. E per dita resposta vos pregavem que donada aquella raho que per dita letra es specificada a la Senyora Reyna e Senyora Infanta molt promptament donasseu orde en la venguda vostra. E per quant continuament som avisats de coses per les quals creix la gran necessitat de vostra venguda e vuy som certificats de coses que son a total prosternacio de vosaltres e de nosaltres si molt prestament no hi es occorregut e entre les altres coses som certs lo comte de Foix prepararse per entrar e altres coses se preparen en gran destruccio de aquest Principat tals que a ploma no son per comanar. E ab vostra presencia en les coses se pora remediar e lo stat daquest Principat salvar. Per ço vos pregam quant pus stretament podem que per aquell deute de naturaleza que sou tenguts al Principat vista la present totes coses lexades vullau venir no sperant de venir tots plegats sino que lo qui primer puixa sia per occorrer a la tanta necessitat del Principat. E sia molt reverents egregi nobles magnifichs honorables e de gran saviesa senyors la Sancta Trinitat vostra guarda.
Dada en Barchinona a XX de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Al molt honorable e honest religios lo comenador de Orta.
Molt honorable e honest religios. Com se diga que algunes gents poch desijants lo honor del Senyor Rey e la tranquillitat e repos daquest Principat volrien empatxar e perturbar la liberacio de la persona del Senyor Primogenit la qual liberacio aquest Principat a servici de nostre Senyor Deu e del Senyor Rey e per deute de fidelitat e lo bo e tranquille stat del Principat dessus dit ha empresa e prosseguir enten e que les dites gents volents aço tolre delliberarien intrar en aquest dit Principat per dampnificar aquell e per ço sia necessari lo dit Principat e ses gents star preparades signantment les que son en frontera com son los lochs de vostra comanda per tant vos pregam que vullau fer preparar les gents de aquella qui sien per fer armes en tal manera que occorrent alguna necessitat sien previstes e dispostes per fer en tuicio lur e del dit Principat ço que la exhigencia del cas requerra. E mes vullau tenir guardades les forçes de la dita vostra comanda per manera que aquellas no fossen toltes ne levades per gents al dit Principat enemigues. Per lo dit negoci tant com a tots los poblats en lo dit Principat vos pregam vullau aci venir hon continuament se enten en les delliberacions necessaries sobre aquell en manera que lo consell vostre ab los altres aprofitar hi puixa. E tingaus la Sancta Trinitat en guarda sua. Dada en Barchinona a XX de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

Al honorable e honest religios lo comanador de Ulldecona.
Nosaltres frare Anthoni Pere abat de Montserrat En Luis Divorra cavaller e En Miquel Cardona ciutada de Barchinona diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona considerants que per causa de la liberacio del Illustrissimo don Karles primogenit de Arago e de Sicilia et cetera per la Majestat del Illustrissimo Senyor Rey son pare detengut no sens violacio e derogacio de les libertals e privilegis del Principat de Cathalunya e poblats en aquell ha convengut a nosaltres ab deliberacio del nostre consell en virtut de la comissio per la cort general de Cathalunya convocada en la ciutat de Leyda a nosaltres feta per la dita liberacio del dit Primogenit e conservacio e defensio dels dits privilegis e libertats e repos e tranquillitat de la republica del dit Principat lo qual ab lo dit nostre consell representam fer certa armada de gent de cavall e de peu e per conseguent acordar gent e fer e pagar moltes despeses per la dita raho per ço confiants de la industria saviesa e lealtat de vosaltres honorables mossenyors Johan Dalmau canonge e pabordre de la seu de Barchinona mossen Guillem Çamaso e de Monpalau donzell e En Bernat Dezllor mestre en art e en medecina oidors de comptes del dit General ab la present fem constituhim e ordonam a vosaltres dits oidors de comptes acordadors de la dita gent de cavall e de peu ab e de consell dels honorables mossenyors Arnau de Vilademany mossen Roger Alamany cavallers e Nartal de Claramunt donzell o de la major part dells donant e cometentvos plen poder que ab consell dels dessus dits o de la major part de aquells acordets aquell nombre de gent darmes de cavall e de peu que obs sia e sera per nosaltres delliberat ab lo dit nostre consell e paguets lo sou per nosaltres e lo dit nostre consell tatxat. E encara façats e fer façats ab consell dels dessus dits o de la major part de aquells paguets totes altres coses necessaries e opportunes a la dita armada e exercit de aquell car nosaltres sobre les dites coses e emergents e dependents de aquelles ab consell dels dessus dits vos donam e comanam plen poder e totes nostres veus. Volem empero que en lo dit acordament de la dita gent axi de cavall com de peu e pagament del sou de aquells e per les altres coses per la dita armada necessaries entrevingue algun jurat de la scrivania de la dita diputacio qui lo nom dels acordats per vosaltres e la seguretat que han a prestar e lo pagament del dit sou e de les altres coses que pagareu en virtut de la present comissio scriva e continuu en faça libre segons es acostumat. Dada en Barchinona a XX de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat.

Al honorable senyer En Pere Jorda diputat local en la ciutat de Tortosa castellania de Emposta e loch de Flix. Honorable senyer. Certa nova ha recitat açi En Pere Alamany de aqueixa ciutat que seria stada feta crida en Alcanyiç ab la qual era manat que los cathalans fossen squarterats com a traydors. Es cosa molt dura e cruel de hoir. Diuse letres particulars de particulars de Alcanyiç son aqui trameses contenents lo sobredit. Pregamvos prestament nos aviseu del que sia. Dada en Barchinona a XX de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al honorable senyer En Pere Jorda diputat local en la ciutat de Tortosa castellania Demposta e loch de Flix.
Honorable senyer. Vostres letres havem rebudes vuy de mati una hora apres miga nit ab les quals nos avisau de moltes coses que havem trobat plaer saber e sentir. E comendam vostra bona diligencia que mostrau retre en les coses queus acomanam fer segons la confiança que se ha de vos. Pus donchs haveu en cert que lo Senyor Primogenit seria mes en lo castell de Morella es necessari eus pregam e encarregam cautament e secreta e de nit e de dia stiguen spies en la dita vila de Morella e per passos per saber e sentir si lo dit Senyor Primogenit seria tret del dit castell e si tret ne era per qual via seria portat e de totes les novitats que porien occorrer sobre aço. Per les gents que concorren en Morella si altrament nos pot intrar en lo castell se pora haver assats certitut si lo dit Senyor Primogenit sera detengut tota vegada aqui. De tot aço poreu encautar les persones que trametreu a fi quey donen bon recapte. En apres tindreu a prop los procuradors de aqueixa ciutat donen recapte promptament en les coses de que per nosaltres los es scrit. E vos feu requestes de part nostra als oficials de totes les coses que los dits procuradors vos diran per benifici de aquest negoci. Mes donareu orde sia fet manament al patro de la nau den Prats qui es aqui sots pena de cors e de haver que de continent partescha per venir aci ab la dita nau. En tot donau la bona diligencia fins aci per vos servada. Dada en Barchinona a XX de febrer any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Als molt honorables e savis senyors los procuradors de la ciutat de Tortosa.
Molt honorables e savis senyors. Per letra del diputat local de aqueixa ciutat e per altra via som avisats que a Morella deurien venir trecents rocins e trecents ballesters. E per quant per lo dit avis e per altres se dubte no sia attemplada alguna novitat en los lochs de frontera de Cathalunya com es aqueixa ciutat nos es vist per vosaltres se dega donar orde que continent tot hom de aquexa ciutat que sia dispost per armes stiga prompte ab ses armes axi que dins spay de una hora sien apparellats per resistir e ofendre los qui intrar ne dampnetjar volrien. E no stigau senyors de fer e dispondre lo dessus dit creents que serieu avisats ab temps e que lavors hi porieu entendre car per avisos que nosaltres havem vos dehim ques porien tals coses seguir que es necessari stigau preparats en la dita manera e avisarnos heu sius plaura quin nombre de gent se pora trobar en aqueixa ciutat disposta pera armes. Nosaltres scrivim al diputat local faça totes aquelles requestes als oficials que per vosaltres li seran dites a benifici de aquest negoci. E per semblant scrivim a Ulldecona e a Orta e al castella de Amposta e lochs seus de Cathaluyna (Cathalunya) quiscuns stiguen preparats en la manera que a vosaltres es dita. Semblar nos hia si a vosaltres es vist que la barcha de Amposta fos levada perque tot hom hagues a passar en aqueix vostre pas e no altre. Aço sia remes a vosaltres que façau segons vist vos sia. La Sancta Trinitat molt honorables e savis senyors vos dirigescha. Dada en Barchinona a XX de febrer any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor apparellats.

Als molt honorables qualsevol oficials reyals en la ciutat e vegueria de Tortosa e en altres qualsevol lochs constituits e a lurs loctinents al qual o als quals les presents pervendran e seran presentades los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona salut.
Certificamvos com lo honorable En Johan Bonet ciutada de la dita ciutat de Tortosa se es acordat e es tengut anar per home darmes ço es ab hun pillart e hun patge ab tres rocins en la armada o exercit que nosaltres e nostre consell en virtut de la comissio a nosaltres feta per la cort general novissimament en la ciutat de Leyda convocada elet representants aquest dit Principat fem per la liberacio de la persona del lllustre don Carles primogenit de Darago e de Sicilia princep de Viana e per conservacio dels privilegis e libertats dels poblats en lo dit Principat e per utilitat e repos de la cosa publica del dit Principat per lo qual acordament ell e los dits pillart e patge anant e stant en la dita armada e exercit de aquella son guiats. Requerimvos que per los dits sguards lo dit guiatge als dits Johan Bonet e a son pillart e patge observen e observar façau. En testimoni de les quals coses li manam esser feta la present segellada ab lo segell comu e major de nostra diputacio. Dada en Barchinona a XX de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat.