Mostrando las entradas para la consulta primer ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta primer ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

jueves, 17 de noviembre de 2022

COBLES AB TORNADA. CORTS DE MONTSO. 1510.

Memoriale n. 55 B. folium primum.

COBLES AB TORNADA FETES PER PERE MIQUEL CARBONELL ARCHIVER DEL S. REY E NOTARI PUBLICH DE BARCELONA CONTRA AQUELLS QUI INIQUEMENT E PER ENVEGE O CUPIDITAT HAN PROCURAT SIA FETA EN LES CORTS DE MONTSOCONTRA LO ARCHIVER REAL DE BARCELONA LA CONSTITUTIO SUPER FACTO RECESTORUM IMMITTENDORUM IN REGIUM ARCHIVUM BARCINONENSEM.

Homens inics - e plens de males fades

Han procurat - ligar molt Larchiver

Per lo cercar - de no pendre diner

Si doncs abans - cerques no son tatxades

Aquest ligam - lo Rey fet nol haguera

Si misser Franc - (1) nou hagues consellat

Segons ha dit - en ha porfidiat

En vol portar - davant tots la bandera.

(1) N. del A. Record com açi es scrit misser Franc es misser Francesch Franc Regent la Cancellaria del Rey nostre Senyor lo qual stant ell en lo seu studi de la sua casa situada davant la plaça de Sanct Jacme en lo mes de febrer del any Mil DXIIII dix a mi Pere Miquel Carbonell en presentia de alguns juristes per que yo no venia may a ell per taxar cerques dels registres del present Archiu com yo segons dix per aquesta constitutio era tengut cercar e apres venir a ell o al Canceller o Vicicanceller per lo taxar. Respongui yo per que he venir a vos ne als altres per taxar si primer cerques no son tatxades. Tatxaules primer e apres yo cercare. E per fer lo exir a cambra e digues lo ques deya que ell havia consellat sub zelo bono per los registres fossen en lo Real Archiu recondits e ab aques- (se corta; aquesta) introductio bona dels registres empelta lo fet de les cerques. Yo digui que en dita constitutio era scrit si be yo sabia no hi era scrit que primer havian esser tatxades que no apres. Ell ab fallonia respos e nou sce quiu he consellat que tal constitutio se fes sens dir hi primer yo e mi mateix digui pres le per lo brell com a dit que ell ho ha axi consellat e repliqui e doncs com se enten axi senten com yo dic que primer haveu tatxar que yo cercar doncs yo cerquere primer e no trobant haure treballat de bades car lo quim haura fet cercar sera stranger e nos trobara per fer li pagar la tatxe com restaria yo sino ab la canya sens peix. E axi lexil star.


C.

Diu lo doctor - (Francus) del alta hierarchia

Que los treballs - nos han tatxar abans

Ans yo primer - hi dec posar les mans

E no trobant - mirau com restaria

Aquesta ley - de tan gran estretura

Los damanants - no la volen servar

E donen mes - diners no per cercar

Mas per bon grat - no curant descriptura


Tornada.


Mare de Deu - consciencia pura

Pregau Jesus - vostre fill e molt car

En quant fare - lam vulla conservar

Tots temps donant - a mi bona ventura.

lunes, 29 de abril de 2019

SAN PEDRO DE TABERNAS, PRIMER NÚCLEO DE RESISTENCIA


2.16. SAN PEDRO DE TABERNAS, PRIMER NÚCLEO DE RESISTENCIA
(SIGLO VIII. SEIRA)

SAN PEDRO DE TABERNAS, PRIMER NÚCLEO DE RESISTENCIA  (SIGLO VIII. SEIRA)
Seira, San Miguel

Cuando llegaron a Zaragoza las lamentables noticias de la rápida y feroz invasión musulmana por toda la Península, su obispo Bencio reunió todas las reliquias y las jocalías de las iglesias de su diócesis y se trasladó con una comitiva a Ribagorza. Una vez allí, de acuerdo con el conde Armentario, viendo la imposibilidad de poder defenderse de tan avasallador empuje, decidieron refugiarse todos en el monasterio de San Pedro de Tabernas, donde les dio asilo su abad Donato.
No sólo llegó a estas tierras el obispo zaragozano, sino que acabaron refugiándose allí también otros siete prelados más, de modo que esta reunión episcopal prácticamente pudiera considerarse como el primer concilio o sínodo regional.
En torno al cenobio de San Pedro de Tabernas, amparado por las dificultades que presentaba el terreno, se organizó el primer núcleo conocido de resistencia cristiana, bajo la autoridad del último conde gótico, Armentario, y donde el propio obispo zaragozano Bencio, por ser representante y cabeza de la más importante diócesis abandonada a los moros, fue considerado como obispo de Ribagorza.
El propio Bencio encabezó la embajada enviada al otro lado de los Pirineos para demandar socorros a Carlos,rey de los francos, que prometió su ayuda a los ribagorzanos, de manera que, sin duda, se puede considerar éste como el primer movimiento reconquistador no sólo de Aragón, sino de toda la Península, iniciándose así una colaboración que duraría varios siglos y que sería vital para el futuro de la reconquista.
La situación se agravaría poco después, cuando las tropas musulmanas ocuparon sistemáticamente buena parte de la Ribagorza, llegando incluso hasta este reducto que se creía seguro, donde dieron muerte al propio obispo Bencio. Todo parecía venirse abajo, pero para entonces el germen reconquistador y de resistencia estaba sembrado y pronto fructificaría.
[Moner, Joaquín M., Historia de Ribagorza, II, págs. 160-165.]









Seira es un municipio español de la provincia de Huesca perteneciente a la comarca de La Ribagorza, en la comunidad autónoma de Aragón.

Núcleos de población del municipio
Abi.
Barbaruens.
Seira (capital del municipio).

Las siguientes rutas de senderismo pasan por la localidad:
PR-HU 51 : empieza aquí su trayecto.

https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Seira

martes, 20 de abril de 2021

1.° DE JUNIO.

1.° DE JUNIO.

No hubo sesión, pero se ocuparon los señores Diputados en hacer expedir las siguientes cartas.

Als molt honorables e savis senyors los consols e concell de la vila de Puigcerda.
Molt honorables e savis senyors. Vostres letres havem reebudes e hoyda la creença explicada per En Johan Citjar (Sitjar, sitja, Sitges) sindich de aqueixa vila restam molt contents dels avisos e de la bona forma e sancera intencio e voluntat que vosaltres e aqueixa vila com a vertaders cathalans teniu en la conservacio de aquest Principat e de la cosa publica e libertats de aquell a tots comunes. Certificants vos nosaltres tenim la mateixa voluntat e intencio vers vosaltres e aqueixa vila. E per ço vos havem scrit de totes coses subseguides axi com a les altres universitats de Cathalunya. Quant es al que per vosaltres es demanat nostra resposta es que lo egregi capita general es en camp ab lo exercit lo qual socorrera lla on la necessitat volra. Si alguna cosa sobrevenie conferiu ne ab ell. E record vos siau vigils e attents en la custodia de aqueixa vila e en recullir les messes e en totes coses que sien a conservacio vostra e del dit Principat com sia molt nessessari atteses les noves de França de les quals desijam haver noves certes. E per ço volem que lo diputat local al qual comunicareu la present per son avis ensemps ab vosaltres a despeses del General trametra hun explorador fiable en les parts de Foix per veure e sentir en cert les coses que alli se fan axi de gent darmes e del nombre lur com de la intencio que tenen ço es si volen entrar en Cathalunya o en altres parts e que per vosaltres e lo dit diputat local siam ab veritat certificats de les dites coses perque hi puixam provehir degudament. E sia Jhesus en proteccio vostra. Dada en Barchinona lo primer dia de juny del any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda.
- Los diputats del General e concell llur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Al molt egregi e strenuu baro lo senyor comte de Pallars capita general del exercit del Principat de Cathalunya.
Molt egregi e strenuu baro. Per lo honorable En Bernard de Marimon reebem despus hir una letra de vostra gran noblesa de la qual havem haut gran plaer. E decontinent axi en haver lo cavall per lo qui porta la bandera com en altres coses demanedes per lo exercit havem dat carrech a certes persones qui ja ho han tot concertat e prest sera trames a vostra gran noblesa segons mes largament aquella sera certificada per lo dit honorable En Bernad de Marimon qui es hu dels a qui la expedicio de les dites coses es comesa. E perque vejau les faenes que tenim entre mans com son preses per aquesta ciutat lo concell general de cent jurats ha delliberat vuy que dema per lo mati la bandera de la ciutat sia portada al portal nou e decontinent faran metre a punt totes les confraries e oficis e tanta gent a cavall de la ciutat com haver se pora per star presta e anar la vostra via si la necessitat ho portava sera se stima seran V o VI Mil homens a peu e circa de CL homens a cavall restant la ciutat fornida. Avisam vos ne que nostre plaer e conselacio sperants en nostre Senyor Deu e mossen Sent Miquel e mossen Sent Jordi e en lo benaventurat Charles que per mija vostre e de aqueix exercit les coses pendran bon repos a laor de nostre Senyor Deu servey de la reyal Majestat utilitat e benefici de aquest Principat e de la cosa publica de aquell. E sia la Sancta Trinitat proteccio vostra e direccio dels negocis que proseguim. Dada en Barchinona lo primer dia de juny del any Mil CCCC sexanta dos. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e conçell llur representans lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Als molt honorables e savis senyors los pahers e concell de la vila de Cervera.
Molt honorables e savis senyors. Per nostres letres son stats plenament certificats de totes coses subseguides e encara mes stesament vos seran referides per lo honorable En Jacme Tallada sindich de aqueixa vila lo qual be e virtuosament se es haut e ha en totes coses. Es molt necessari stigau vigils e attents en la custodia de aqueixa vila e en recullir les messes e en totes coses que sien a seguretat de aquella certificants vos nosaltres haver delliberat que los mil homens de peu darrerament soldejats vajen vers aqueixes parts per certs respectes. Pregam vos que si mester haureu la endreça e ajuda vostres hi siau propicis ab tot sia de mes excitar vos de aço car vist es hi haveu bonissima voluntat. E sia la Sancta Trinitat proteccio vostra. Dada en Barchinona lo primer dia de juny del any Mil CCCCLXII. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Als molt honorables e savis senyors los consols e concell de la vila de Cobliure.
Molt honorables e savis senyors. Vostra letra havem reebuda e hoyda la creença explicada per Nanthoni Mont notari consol e Pere Selve restam molt contents de vostres avisos e de la bona sancera e ferma voluntad e intencio que vosaltres e aqueixa vila com a vertaders cathalans teniu en la conservacio de aquest Principat e de les libertats e cosa publica de aquell a tots comunes certificants vos nosaltres tenim la mateixa voluntat e intencio vers vosaltres. E per ço vos havem continuament scrit de totes les coses que son subseguides. Quant es a les coses que per vosaltres son demanades nostra resposta es que lo egregi capita ab lo exercit es en camp lo qual soccorrera lla on la necessitat requerra e per ço en cas que fos mester poreu ab ell conferir. Vosaltres teniu la vila de Perpinya molt vehina e per les noves de França que de present se dien poreu ab los consols de aquella conferir e provehir a moltes coses pero en tota manera siau attents e vigils en la custodia de aqueixa vila e en recullir les messes e en totes altres coses qui sien a conservacio de aquella car nosaltres vos fem certs serem axi be recordants de aqueixa vila com de altres de aquest Principat. E sia Jhesus en vostra proteccio. Dada en Barchinona lo primer dia de juny del any Mil CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants la Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Als molt honorables e savis senyors los pahers e consell de la ciutat de Balaguer.
Molt honorables e savis senyors. Vostra letra havem reebuda e hoyda la creença en virtut de aquella explicada per lo honorable En Joan Carbonell restam contents en alguna part de vostra delliberacio intencio e voluntat empero en no fer nos certs que aquest Principat a ma de aqueixa ciutat no puixa esser damnejat restam en no poqua descontentacio e per ço stants e perseverants en lo que derrerament vos havem scrit encara per nostre descarrech e constituir vosaltres e aqueixa ciutat en major culpa vos tornam dir e explicar que si per causa de gent darmes qui en aqueixa ciutat fos receptada o altrament sera fet dan algu en aquest Principat siau certs sen haura lo sentiment ques deu car si be hi pensau aquest Principat del qual vosaltres sou assenyalat membre no deu axi esser menejat. E tingaus Jhesus en sa proteccio. Dada en Barchinona lo primer dia de juny del any Mil CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Als molt honorables e savis senyors los pahers e concell de la ciutat de Leyda.
Molt honorables e savis senyors. Moltes letres havem reebudes vostres per los quals e per les creençes explicades per mossen Joan Agullo restam certificats de molts avisos e de la firmissima e incomutable intencio vostra e de aqueixa ciutat de que som molt contents certificant vos nosaltres tenir la mateixa voluntat e proposit vers aqueixa ciutat e veureu per obra algunes coses que en aqueixes parts se han a fer segons vos referira lo dit mossen Joan Agullo al qual es dat cert carrech per aquest Principat. Pregants exhortants e encarregants vos en tot lo que mester sia presteu consell favor e ajuda segons loablament haveu acustumat e de vosaltres se confia. E sia lo bon Jhesus proteccio vostra e direccio dels negocis que prosseguim. Dada en Barchinona lo primer dia de juny del any Mil CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda.- Los deputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Se mandó publicar en este día, por los lugares de costumbre y de orden de los señores Diputados, el siguiente pregón.

Ara hojats tot hom generalment de part dels molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables deputats del General de Cathalunya e concell lur representants lo Principat de Cathalunya en virtut de la comissio de la cort ultimament celebrada en la ciutat de Leyda e encara de la capitulacio per la Majestat del Senyor Rey atorgada fermada e jurada et alias entrevenint e consentint hi la ciutat de Barchinona. Que totes persones de qualsevol stament ley o condicio sien qui res deguen o tinguen o sapien altres deure o
tenir o possehir en qualsevol manera alguns bens libres alberchs censals censos o altres rendes deutes e coses qui sien de mossen Nicholau Pujades canonge de la seu de Barchinona e ardiacha de la mar de la dita ciutat axi en nom seu propri com encara de la canongia e ardiachonat que aquells tinguen per emparats e no sen desisquen per neguna via directa o indirecta ans aquells dins tres dies primer vinents hajen a denunciar e manifestar als honorables mossen Joan Torres canonge de Vich Bernad de Guimera donzell Joan Pellicer sindich de Vilafrancha de Penades e Anthoni Sanç notari entrevenint hi per la dita ciutat de Barchinona havents de aço plen poder dels dits
diputats e concell. E si dins los dits tres dies aquells no denunciaran o manifestaran encorreguen en pena de D lliures la qual pena encontinent sera executada sens alguna merce.

Recibieron los señores Diputados, en este día, la carta que sigue a continuación.

Als molt magnifichs reverents e de gran saviesa senyors los diputats del General de Cathalunya e lur concell residents en Barchinona.
Molt magnifichs reverend e honorables senyors. Degudes precedents recomendacions regraciants vos los avisos los quals de vosaltres per vostres letres havem hauts de les provisions e enantaments e procehiments fets per lo Principat sobre la conservacio de la corona reyal e defensio de les libertats e mantinencia e conservacio de la capitulacio entre la Majestat reyal e lo dit Principat fermada per les quals tots devem morir restam molt aconsolats. E per que ara de nou entre nosaltres occorren algunes noves sobre les quals nosaltres havem mester consell favor e ajutori trametem aqui los exhibidors de la present dels quals lo hu es lo senyor Nanthoni Mont consol e lo senyor En Pere Selve en sa companyia los quals son a ple informats per nosaltres pregants vos donar los fe e creença en lo que de part nostra vos diran e explicaran axi com si tots personalment ho dehiem e encara prestar consell e ajuda en lo necessari segons la occorrencia del temps axi com de vosaltres confiam. E sia la Trinitat increada continua proteccio e guarda vostra. Scrita en Cobliure a a XXVIII de maig del any de nostre Senyor Mil CCCCLXII.
- Apparellats a vostra honor e servir los consols e concell de la vila de Cobliure.

martes, 6 de abril de 2021

16 DE MAYO.

16 DE MAYO.

Los señores Diputados mandaron escribir las siguientes cartas.

Als molt honorables e savis senyors los procuradors de la ciutat de Tortosa.
Molt honorables e savis senyors. Per vostra letra som certificats vosaltres haver mesos en custodia del castell Damposta sis homens e que lo
aycayt del castell de aqueixa ciutat no ha obtemperades les requestes a ell fetes per lo diputat local. Quant al primer cap havents per accepta la provisio feta de guardar lo dit castell Damposta vos avisam haver deliberat ab intervencio de aquesta ciutat que los dits sis homens sien pagats de peccunies del General attes que es gran interes del General e axi ne scrivim al diputat local les faça deduhir a exequucio. Quant al altre cap nostra deliberacio ab la dita intervencio de Barchinona es que lo dit alcayt sie stretament request per lo dit diputat local a instancia vostra segons e en la manera que fon fet lany prop passat permeta per servici del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey repos e benavenir del dit Principat per vosaltres esses meser en lo dit castell fiables que ensemps ab lo dit alcayt tinguen la
custodia de aquell. E en
aço que no creem aço recusats fer som de parer per los respectes dessus dits vosaltres a qui principalment lo carrech de aqueixa ciutat es acomanat doneu orde en totes maneres que axi decontinent se faça totes dilacio e scusacio cessants com attesa la concurrencia del temps sia perill en la triga. E placieus pendre carrech de parlar ab lo veguer de aqueixa ciutat reduhintli a memoria que sia recordant de metre en exequucio lo de quel haveu aci request. E sia molt honorables e savis senyors nostre Senyor Deu en vostra proteccio. Dada en Barchinona a XVI del mes de maig any Mil CCCC sexanta dos. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e consell llur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Al honorable senyer
Nesperandeu Palau diputat local en la ciutat de Tortosa castellania de Emposta e loch de Flix.
Honorable senyer. Per una letra vostra dels honorables procuradors de aqueixa ciutat e altra de nostre loctinent som avisats com la dita ciutat ha mesos sis homens en custodia del castell Demposta lo que a nosaltres es stat accepte per quant es gran interes del General. Per
ço vos dehim e manam doneu orde que lo honorable receptor de les peccunies del General en aqueixa ciutat faça bestreta als dits sis homens per hun mes a raho de sis florins corrents per quascu e feu quen cobre apocha per esserli admes en compte. Mes avant la deliberacio nostra ab intervencio de aquesta ciutat es que lo alcayt del castell de aqueixa ciutat sia per vos a instancia dels dits procuradors stretament request segons en la manera que fou fet lany passat permeta per servici del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey repos e benavenir del dit Principat que per los dits procuradors sien meses en lo dit castell persones fiables les quals ensemps ab lo dit alcayt tinguen la custodia de aquell. Manam vos per ço que tota hora que los dits procuradors de aço vos instaran façau ab gran diligencia les requestes e instancia al dit alcayt en la manera dessus dita. Dada en Barchinona a XVI del mes de maig del any Mil CCCCLXII. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.

Fueron recibidas, el mismo día, las cartas que se hallan a continuación.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables mossenyors los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables mossenyors. Una letra de vostres savieses emanada la data de la qual fonch en Barchinona a dos dies del mes e any dejus scrits he reebuda en la qual
me manats que reebuda la dita letra requeris en nom e per part vostra com a representants lo Principat de Cathalunya tots e sengles oficials de
aquesta vila e de altres lochs de
ma deputacio local en los quals fossen devengudes certes crides en les quals es manat per la Senyora Reyna a tot hom generalment que axi gent de cavall com de peu nos ecorden en lo exercit del dit Principat ne prenguessen sou ans si pres lo havien lo restituissen absolentlos del sagrament e homenatge que prestat haurien segons aquestes coses e altres en la dita letra largament son contengudes a la qual me refir. La qual letra per mi reebuda ab aquella humil reverencia e favor que pertany encontinent requeri lo veguer de aci que la dita crida la qual ja havia feta publicar per la dita vila decontinent tornas al primer stement ab crida publica segons la havia feta publicar la qual encontinent feta per mi la dita requesta segons per vosaltres mes manat mana les dites coses esser tornades al primer stament e axi ho ha fet publicar per la dita vila segons havia fet. En apres he sabut com la dita crida era stada publicada en les viles dels Prats e de Copons de ma diputacio e decontinent ani a les dites viles e he requests los sotsveguer de les dites viles que les dites crides per ells fetes tornessen al primer stat Ios quals decontinent tornaren les dites coses al primer stat ab veu de crida segons havien fet publicar la dita crida de la Senyora Reyna de les quals coses certifich les vostres magnifiques savieses. E sia la Sancta Trinitat vostra custodia e guarda. De Cervera a onze de maig del any Mil CCCCLXII. - Molt reverends egregis nobles e magnifichs mossenyors. - A vostre manament e ordinacio prompte Johan Daltarriba diputat local de Cervera.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables mossenyors los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverends egregis magnifichs e honorables mossenyors. A vuyt del mes e any presents e davall scrit a set hores
apres mig jorn mon loctinent ha rebuda una letra de vostres magnifiques savieses emanada la data de la qual fonch en Barchinona a cinch dels dits mes e any ensemps ab una crida en aquella interclusa continent com lo Principat de Cathalunya ha per enemichs e acuydats los honorables micer Francesch Merquilles mossen Nicholau Pujades ardiacha de la Mar micer Pere Falco micer Jaume Taranan e micer Pere de Montmany la qual manaven que vista la dita letra fos publicada segons aquestes coses e altres pus stesament son contengudes en les ditas letra e crida a les quals me refir les quals per lo dit loctinent rebudes ab aquella honor e reverencia ques pertany encontinent la dita crida fonch publicada segons per vosaltres me era manat per la vila de Cervera e lochs acostumats de aquella. E sia la Sancta Trinitat vostra proteccio e guarda. De Cervera a VIIII de maig del any Mil CCCCLXII. - Molt reverends egregis nobles e magnifichs mossenyors. - A vostre ordinacio e manament prompte Johan Daltariba diputat local de Cervera. (Daltarriba en una carta anterior)

Als molt magnifichs e insignes senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya e llur concell.
Molt magnifichs e insignes senyors. Per moltes letres havem avisats informats e encautats nostres sindichs ab special carrech
ne conferissen ab vostres grans magnificencies de les grans preparacions qui en diverses maneres eran stades fetes trametent les copias de les coses causatives de turbacions e assats grans perills e que de part de aquesta ciutat vos fos demanat tot concell favor e ajuda e empero fins aci ne de vostres grans magnificencies ne de vostres sindichs res non havem sentit de que stam molt maravellats considerants que aquesta ciutat tots temps ha fet fa e fara cap de tots vosaltres e de aqueixa ciutat axi com a cap principal de tot lo Principat. E per tant com les dites preparacions augmenten e continuen es expedient e cosa necessaria vostres magnificencies ne sien avisades ço es ques diria que stuciosament En Paguera de Bianya qui vuy se trobe en aquesta ciutat ha fet pendre hun treginer appellat Campdedeu casat pres Olot per lo sotzveguer de aci anant en companyia daltre treginer donantli carrech seria stat en lo fet de Santa Pau on se serien seguides morts e robatoris e nosaltres havem fet parlar ab lo dit treginer qui sta pres lo qual fa gran excusa demanant sia remes a vosaltres o a la Senyora Reyna com se sente net de les coses preteses per lo dit Peguera empero lo dit Paguera noy ha volgut donar loch. E per tant sa oppina sia stucia de suscitar los pagesos per venir en sta ciutat com se aferma de tot cert laltre treginer so matent sen es anat e que En Verntallat hauria levades banderes reyals e fa gran aplech per venir en aquesta ciutat sotz color de aquest pres sentints que hauria ja induhits molts pagesos Dosona a son dampnat proposit hoc se diria que fa preparacions per enfortirse en lo castell de Sant Fores qui es den Cabrera contiguu en aquesta ciutat hoc en aquell de Sentelles e pus fort dins aquesta ciutat ab tot nosaltres ne stigam molt attents e vigilants. Per tant senyors molt magnifichs e insignes si cobeyats conservacio de aquesta ciutat axi com fermament crehem placieus prestament com sia gran perill en la tregua sobre lotes les dites coses nos donets tot concell favor e ajuda en altra manera stam dubtants aquesta ciutat no pas hun gran perill per tots los confrontants ab los dits pagesos. E conserveus senyors molt magnifichs e insignes la Trinitat Sancta en sa divinal gracia e recomendacio. Scrita en Vich a XV de maig any Mil CCCC sexanta dos. - A tots vostres ordonaments prests quis recomanen en vostra gracia los consellers de Vich.

lunes, 29 de abril de 2019

LA RECONQUISTA DE AÍNSA


2.17. LA RECONQUISTA DE AÍNSA (SIGLO VIII. AÍNSA)

Según la leyenda que explica el nacimiento del monasterio de San Juan de la Peña, García Jiménez fue elegido y nombrado allí como primer rey del reino de Sobrarbe. Una vez investido solemnemente de la autoridad real y apoyado por todos los suyos, decidió atacar a los moros que dominaban en la importante plaza de Aínsa, dando lugar a su primera gran acción bélica, de enorme resonancia en el menguado bando cristiano. Lo cierto es que, puesto al frente de no más de trescientos hombres armados y escogidos, cayó por sorpresa sobre la villa y, aprovechando las sombras de la noche, derrotó a los musulmanes tras encarnizada y sangrienta batalla.
Cuando amaneció el día siguiente, para reafirmar todavía más los ánimos enardecidos de sus victoriosos guerreros, en medio de la enorme plaza mayor de la villa, arengó a sus tropas, asegurándoles que la Divina Providencia estaba de su parte, de lo que era garantía la sorprendente visión que había tenido de una cruz iluminada situada sobre una encina del monte aledaño, señal inequívoca de la ayuda del cielo.
Con los ánimos renovados, ordenó a sus hombres que implorasen ayuda a Dios y a san Juan Bautista, y realizó con ellos nuevas incursiones victoriosas por los poblados vecinos del Ara y del Cinca, a la vez que se dispuso a fortificar la villa de Aínsa, a la que, por deseo personal y expreso, declaró capital del naciente reino de Sobrarbe.
A esta tradición se debe el que en el escudo de Sobrarbe exista una cruz roja sobre una encina y que sea éste uno de los cuarteles del histórico escudo de Aragón. Esta cruz de Sobrarbe se ofrece hoy en forma de monumento a dos kilómetros de la villa de Aínsa.

[La Ripa, Domingo, Defensa histórica... Zaragoza, 1675.
Faci, Roque A., Aragón..., I, págs. 1-2.
Sas, Antonio, Compendio histórico..., I, págs. 2-3.
Martínez y Herrero, Bartolomé, Sobrarbe y Aragón, I, págs. 65-73.]




La villa de Aínsa (en aragonés L'Aínsa),​ capital del municipio de Aínsa-Sobrarbe (aragonés, L'Aínsa-Sobrarbe),4​ es un pueblo de la provincia de Huesca, en la comarca de Sobrarbe, en la Comunidad Autónoma de Aragón (España).

Está situado en el alto Pirineo de Huesca, en la comarca del Sobrarbe. Es la capital junto a Boltaña del antiguo condado de Sobrarbe.


Parte de su término municipal está ocupado por el Parque natural de la Sierra y los Cañones de Guara.


Su núcleo original, que se emplaza en un promontorio sobre la confluencia de los ríos Cinca y Ara, está formado por dos calles casi paralelas, la calle Mayor y la calle Santa Cruz, por la plaza Mayor que se sitúa a continuación del castillo situado en una explanada, a proximidad de la Cruz Cubierta, templete donde la leyenda sitúa el milagro de la aparición de la cruz de fuego sobre una carrasca, que dio la victoria a las tropas cristianas al mando del rey García Jiménez.

Con clara distribución medieval, el casco histórico de Aínsa está declarado Conjunto Histórico-Artístico desde 1965. Actualmente es un relevante centro turístico de relevancia, tal y como constató su elección como capital de Turismo Rural 2018.


Aunque la leyenda sitúa el nacimiento de Aínsa en la conquista de la plaza por las tropas del rey Garcí Ximénez en el año 724 gracias al milagro de la cruz de fuego​ (desde el siglo xvi d. C. hay una cruz en el lugar donde supuestamente ocurrieron los hechos) las fuentes históricas apuntan que los musulmanes no llegaron a establecerse en esta tierras

El castillo de Aínsa, que data del siglo xi d. C., formó parte de la línea de defensa de los territorios cristianos (línea que se extendía hasta Abizanda), y se convirtió en el embrión de la villa, que en tiempos de la Edad Media fue amurallada, y se convirtió en la capital del condado de Sobrarbe que perteneció al reino de Nájera-Pamplona (antes de que este diera lugar al reino de Navarra) y luego se integrara en el reino de Aragón.


En 1124 el rey Alfonso I el batallador otorgó la Carta puebla por la que se beneficiaba a sus habitantes con el fuero de Jaca.

La importancia de la plaza llevó que la iglesia de Santa María fuera concebida también como defensa, tal y como atestiguan las saeteras de su torre.

La pérdida de importancia de la comarca del Sobrarbe llevó a una relajación de la actividad de Aínsa que se mantuvo en un estado de subsistencia hasta principios del siglo xx d. C. cuando las actividades tradicionales se vieron perturbadas con los planes de construcción de diferentes presas, pantanos y otros sistemas hidráulicos, destinados a la producción de electricidad y al suministro de agua para la llanuras del Ebro.

Esta actividad llevó a la expropiación y pérdida de las mejores tierras de cultivo de los valles y a la emigración de sus gentes. Muchos de los pueblos vecinos vieron cómo desaparecían la totalidad de sus habitantes y en otros como éstos disminuían drásticamente. Esto llevó a que pasaran a depender del ayuntamiento de Aínsa.

La limitación de recursos de todo tipo que la baja densidad de población y la complicada orografía provocan llevaron a una crisis importante a mediados del siglo xx d. C.. Esta crisis fue superada mediante el recurso turístico y el florecimiento del turismo rural y natural.

La creación de varios parques naturales, primero el del Ordesa y Monte Perdido seguido de otros como el de la Sierra de Guara y la afición a la montaña y a los deportes de aventura se convirtieron en la actividad económica más relevante.

En la década de 1960 Aínsa absorbió los municipios de Castejón de Sobrarbe, Coscojuela de Sobrarbe, Gerbe y Griébal, Guaso, Sinués y partes de Sieste y Santa María de Buil.

El propio núcleo urbano original de Aínsa es en sí mismo un monumento digno de visitarse, tal como se reconoció en su declaración de Conjunto Histórico Artístico. Dentro de él destacan:

Castillo de Aínsa
Data de los siglos xi y xvii: siendo una obra de varios siglos que conserva muy pocos elementos del original edificio románico. Destacan en él la Torre del Tenente, de planta pentagonal, hoy convertida en un EcoMuseo, el gran patio de armas y un portalón que se abre a la plaza Mayor.
Iglesia parroquial de Santa María
Iglesia románica iniciada en el siglo xi d. C. y finalizada en el xii. Se consagró en 1181. De sencilla portada de cuatro arquivoltas apoyadas en otros tantos pares de columnas de capiteles labrados. Desde el interior del templo de única nave con bóveda de medio cañón apuntado. Su torre, de dimensiones únicas en el románico aragonés, hace imprescindible su visita, con saeteras para la defensa.
Casa de Bielsa
Del siglo xvi d. C. o xvii con unas ventanas reseñables que destacan de las construcciones del entorno.
Casa Arnal
Del siglo xvi d. C. ejemplo de edificación típica de la comarca con sus portadas y rejas. El concepto de casa no abarca únicamente el edificio físico, sino que se extiende a las propiedades familiares y a los miembros que componen la familia o conviven en ella.

Calle Mayor de Aínsa.
Plaza Mayor

Casa en la Plaza de Santo Domingo.
Presidida por el edificio del ayuntamiento y abierta al castillo, se rodea por soportales en ambos lados. En estos soportales se ubican sendas prensas comunitarias en las que se realizaba la prensa de la uva.


FIESTAS :

11 de enero: Hoguera de San Victorián

16 de enero: Hoguera de San Antón
19 de enero: víspera de San Sebastián, hogueras.
20 de enero: celebración de San Sebastián.
Primer fin de semana de febrero: Feria de la Trufa Negra del Pirineo
Primer domingo de febrero: celebración de la Ferieta de Aínsa.
Primer domingo de febrero: Premios "La Cruz de Sobrarbe"
Último domingo de agosto (antes era el primer domingo de septiembre), años pares: representación de «la Morisma», teatro popular que recrea la reconquista de la villa por parte de los ejércitos cristianos, ayudados según la leyenda por la aparición de una cruz de fuego encima de una carrasca.
Primer fin de semana de septiembre: Expoferia del Sobrarbe.
14 de septiembre: fiestas mayores en honor de la Exaltación de la Santa Cruz.
Octubre: SOBRARVERDE OTOÑO
Octubre o noviembre: jornadas micológicas.
Diciembre: jornadas de astronomía.
Diciembre: «Punchacubas», feria del vino artesano.



  1.  Consejo General de Procuradores de España.
  2. Andolz Canela, Rafael (junio de 2004). Diciconario aragonés (5ª edición). Zaragoza: Mira editores. ISBN 84-8465-160-6.
  3.  Topónimos: pueblos con nombre local en aragonés en Gran Enciclopedia Aragonesa
  4. Según aparece en el Decreto Legislativo 2/2006 (enlace roto disponible en Internet Archive; véase el historial y la última versión)., de 27 de diciembre, del Gobierno de Aragón, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de Delimitación Comarcal de Aragón.

  5. Saltar a Martínez y Herrero, Bartolomé (1866). Sobrarbe y Aragón : estudios históricos sobre la fundación y progreso de estos reinos, hasta que se agregó á los mismos el Condado de Barcelona. pp. 67-75.
  6.  «Aínsa, capital de Turismo Rural 2018».
  7.  INE
  8.  FEMP. «Listado de corporaciones locales españolas hermanadas con Europa». Archivado desde el original el 24 de abril de 2014. Consultado el 20 de diciembre de 2013.
  9. Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas (Gobierno de España). «Treinta aniversario de las primeras elecciones municipales de la democracia». Archivado desde el original el 6 de marzo de 2014. Consultado el 6 de marzo de 2014.
  10.  Alcaldes de Aragón de las elecciones de 2011
  11.  «Alcaldes de todos los municipios de la provincia de Huesca»Heraldo.es. 14 de junio de 2015.
  12. Gobierno de Aragón. «Archivo Electoral de Aragón». Consultado el 13 de agosto de 2012.

miércoles, 3 de julio de 2019

LA MUERTE DE RAMIRO II


112. LA MUERTE DE RAMIRO II (SIGLO XII. ECHO)

Ramiro II el Monje, rey de Aragón, para liberarse de las múltiples tensiones diarias que le producía el gobierno del reino, tenía la costumbre de ir a cazar al monte acompañado siempre por su primer ministro y por algunos monteros que les servían de guía y ayuda.

Uno de aquellos días de otoño, hallándose por las inmediaciones de Siresa que tanto le gustaban al rey, fueron ambos a cazar por la cercana selva de Oza.
valle de hecho selva oza

Uno de aquellos días de otoño, hallándose por las inmediaciones de Siresa que tanto le gustaban al rey, fueron ambos a cazar por la cercana selva de Oza. Se pusieron en camino y, poco después de iniciar el ascenso por la ladera, escucharon repetidamente unos gemidos. Alentados por la posibilidad de hallar una buena pieza, sorteando las muchas dificultades del terreno, se encaminaron hacia el lugar de donde provenían.

De repente, en medio de uno de los pequeños claros del bosque, divisaron un osezno agazapado que había sido abandonado a su suerte por su madre.

Inmediatamente, tanto el rey como su acompañante tensaron los arcos y dispusieron las flechas para ser lanzadas. Cuando ambos estaban ya apuntando a la desvalida cría, ésta les suplicó con voz humana que no la mataran, pues, argumentaba, no eran los osos quienes perseguían los rebaños y se comían el ganado, sino los lobos y los zorros.
Ramiro II reconoció o creyó reconocer inmediatamente en aquella voz los lamentos que escuchara en un sueño que había tenido la noche anterior, aunque nada había dicho de ello a nadie, y trató de evitar a toda costa que su acompañante disparara la flecha que tenía dispuesta, interponiéndose de manera instintiva entre el primer ministro y el animal para tratar de proteger a éste. Todo ello sucedió en un instante, de modo que la flecha del arco del primer ministro salió rauda e imparable con tan mala fortuna que fue a clavarse en el pecho desprotegido del monarca, que cayó gravemente herido.

Aunque el rey fue atendido en el acto por el primer ministro y los monteros que les acompañaban, nada pudieron hacer prácticamente. Ramiro II el Monje, el rey de los aragoneses, había muerto.

[Serrano Dolader, Alberto, Historias fantásticas..., pág. 94.]



Libro disponible en Casa del libro

domingo, 29 de diciembre de 2019

Dels Escuders de la cambra.

Dels Escuders de la cambra. 

A domestich servey de la nostra persona en lo qual los escuders de la cambra dins los secrets de nostre colgament a nos familiarment obsegueixen sis en nombre volem esser deputats lo primer dels quals reebut en la cambra deura Ies vestidures et los calciaments de nostra persona nedeament guardar et les joyes de les quals tots dies usam ab inventari sots nostres camarlenchs tenir. Los dits escuders de la cambra seran sotsmeses et obeiran als camarlenchs en aquelles coses ço es ques pertanyeran al offici dells. En apres per tal quel offici a ells injunct pusquen sens greuge pus leu supportar statuim dos dells los pus antichs en loffici de necessitat jaer en nostra reecambra cascuna nit e ab licencia nostra o de nostre camarlench dos dels altres per divisides nits o setmanes per tal que nos es saber calcen et descalcen et altres serveys semblants facen los quals a nos familiarment fer se cove et privada. E con nos cascuna nit sesdevendra en lo lit entrar lo dit primer reebut deura comoure et demanar a nos quals vestedures lendema ordenarem de portar per tal que aquelles lo vespre apparell les quals mes durem elegidores. En apres encara a ells injungim et manam que en qual que loch que ells dins la casa nostra pernoctar se convendra tots temps prop si hagen les armes a lurs persones covinents et complides per tal que si alcun cas de necessitat sesdevenia no fossen trobats de tot en tot inprevists: e si a aço fer negligencia hauran de la quitacio dun dia cascuna vegada sien punits. En apres al offici dells dits scuders pertany disposam lespasa nostra a nos con cavalcar volrem ministrar o aquella davant nos portar si aço haurem manat faedor. Portaran encara lo capell de sol o de pluja e encara les vestidures quals que quals portar farem devant nos: e ells en aquests et en semblants serveys tots temps volem esser apparellats. Ajustants encara que aytant con ells bonament poran apres los camarlenchs vagen prop de nos davant anants o en altra manera axi con mils sera covinent et opportu. En apres manam encara dos dells per nos esser elegits a portar lelm lescut et la lança ab la pocha senyera les quals coses continuament costa de nos per costuma portar fem axi en temps de guerra con en altre et en lochs et temps opportuns. E aquell ço es lo primer elegit a aquest ministeri faedor et en absencia dell laltre et en absencia dabdos un dels dessus dits escuders per nos elegidor en temps de guerra en la host et en altra manera volents caminar de nos saber no oblit per tal si per ell volrem o per altre les coses damunt dites esser portades per ço que nos esguardada la qualitat del loch et del temps daço mils ordonar puscam. En apres per tal con a raho es consonant diverses officis sots un mateix duch o cap con cas per ventura sesdevendra deure los uns als altres ajudar et el defalliment dun laltre companyo sia tengut per egualtat regir et supplir: emperamor daço statuim que si los copers botellers panicers ols qui tallen devant nos o rebosters o sobrecochs o los portants lo tallador sesdevendra absents esser o en altra manera occupats en aquell cas los escuders de la cambra lo portar vi et lo pitxer de laygua que beure volrem et del pa a la nostra taula e axi mateix los bacins pera nos donar aygua et portar la fruyta et la vianda et les altres coses que son a servey de nostra persona per los officis damunt dits volem esser fet et manam si per lo majordom los sera comanat. Encara cura ells volem haver diligent que totes coses que a nostra persona son apropinquadores et per nos en qualque manera contractadores en tal manera sien procurades que de totes coses nocives a nostra persona de tot en tot sien alienes: e aço majorment per ells sia observat en les çabates et en altres coses que per alcun de la cort nostra o casa nos faran les quals çabates reebuda primerament moneda dels camarlenchs fer manam per aquells. E encara en absencia de tots los nostres camarlenchs o ells axi en altra manera empatxats que no poguessen en lur offici servir volem que aquell qui primer sera appellat en loffici exhibesca a nos totes aquelles coses que al offici dels camarlenchs havem ordenat pertanyer. Degen encara los dits escuders los lits nostres fer et apparellar et guardar que la nostra cambra sia convinentment ornada et guardar encara aquelles coses que hi son degudament ornades et semblants serveys a aquells comeses ells en la cambra exercir manam. A llur sollicitud encara se pertanga que cascuna nit se prenen guarda que alcun defalliment en la cambra nostra no sia daquelles coses que aqui son acostumades de metre ço es que sia aqui vi et aygua suficient a beure et aço per cases qui a vegades de nit sesdevenen inprevisament candeles et tortices a illuminar especies et confits a menjar et armes encara covinents a la nostra persona complides dun cavaller les quals deuen cascuna nit prop de nos posar per los perills qui alscunes vegades de nit se porien esdevenir preguardar no obliden. Les quals coses totes et sengles reeben dels altres officials de la casa nostra als quals pertany sengles coses daquestes singularment ministrar. Aygua encara beneyta a satisfer a la nostra devocio manam ells cascuna nit posar en lo cap del nostre lit: e daquestes coses et semblants cura hagen diligent. E per tal que en los dits serveys no sien negligents volem que cascu dels dits escuders de la ordinacio nostra feta del offici dels camarlenchs et encara daquesta present translat en escrits hagen et tenguen per tal ço es que mils en les coses faedores pusquen esser savis et diligents. Statuim encara quels escuders de la cambra damunt dits sagrament et homenatge a nos facen con primerament a aquest offici seran reebuts sots la forma per la qual los camarlenchs lo deuen fer segons aquelles coses que per nos son en altre loch dels camarlenchs specialment ordenades.

dels ajudants de la cambra

jueves, 26 de diciembre de 2019

Dels Copers

Dels Copers. 

Si aquels officis qui al nostre palau reyal se pertanyen a singulars e a certes persones cometem regidors per tal que ab pus dret acabament se puguen complir aytant mes se pertany de nostra real altea que ab estudi special en aquelles coses entendre cur que sesguarden pertanyer a nostra magestat e als estans en nostra presencia davant tots altres elegir que no tan solament per decorat esguardament se esclaresquen ans per bones costumes e prerogativa de linatge sien decorats e que la nostra pensa en la presencia dells alegrament se repos. E donchs ab aquesta nostra constitucio perpetual estatuim que dos nobles escuders per esguardament decoratz de bones costumes sien elegits per lo beure en la taula e en altre altre loch a la nostra celsitut ministrar los quals dos de linatge de noble o de baronia volem esser reebuts no empero de cint de cavalleria environats: dels quals lo primer reebut al offici desus pus prop contengut tota vegada que nos estants a taula o en altre loch beure volrem don si donchs en nostra cambra privadament no erem cor lavors per un dels escuders de la cambra volem sia fet e al dreçador on lo nostre vin sera appellat per ell lo boteller major e un porter per fer tirar la gent devant personalment vaja e abans que del dit vin en nostra copa reeba lo dit nostre coper del dit vin tast pendre faça al dit boteller e al sotzboteller e ell mateix tast semblantment reeba per ço cor com en la nostra salut la salut dels sozmeses cobejam conservar aquella de les coses nocives illesa puscam guardar: e apres lo dit coper ab lo vin en la copa e apres ell lo boteller ab lo pitxer del aygua vinguen devant nos e con seran aqui lo dit boteller aygua metre haja en la copa e lavors lo dit coper del vin tast faça devant nos: e nos havents begut encontinent en aquella matexa forma que seran venguts sen tornen. Axi mateix la copa nostra ab piment quant neules o coses que ab piment son costumades de menjar pos devant nos en la taula: lo primer empero desus dit absent o en altra manera lo dit servey no faent laltre cur diligentment complir aquelles coses quel desus dit primer era faedor: daquelles coses encara que a lur offici pertanyeran e en presencia e en absencia del dit primer res de fer no lexan. Si empero en algun cas sesdevenia que algu dels copers present no fos lavors volem quel majordom regonega tots los officis de nostra casa qui dobles son e triu un daquells qui sera derrer reebut al dit offici lo qual servesca a nos de la dita copa: e si no ni es trobat algu daquesta condicio en aquest cas sia comanat lo dit servey a un dels escuders de la nostra cambra. Los damunt ditz empero copers a tots aquells del rebost de la botelleria e de la paniceria en aquelles coses que a lur offici pertanyen volem esser majors e a ells obeyran: salvant empero que si de nostre hostal algunes coses traure volien en aço ells obeyr no sien tenguts. En les coses desus dites ells encara no tan solament en manament axi con los altres familiars nostres als majordomens son sotzmeses ans en la pensa per raho de lurs officis a ells obeyr son tenguts: sagrament empero de faeltat e homenatge de bocca e de mans comendat a nos façen que no tan solament la salut nostra illesa per lur poder conservaran ans aytant com poran les coses a ella contraries esquivaran et si a lur coneguda aytals coses esdevenien decontinent o intimaran e que res no han fet ne daqui avant faran que no o puguen observar.

Dels boteylers majors