Mostrando las entradas para la consulta senescal ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta senescal ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

viernes, 24 de enero de 2020

Ley IV, Quiny et qual deu esser lo senyaler del rey ...


Ley IV.

Quiny et qual deu esser lo senyaler del rey et que es ço que pertany a son offici.

Los grechs els romans foren homens que usaren molt antigament fet de guerra: et mentre que ho feeren ab sen et bona ordinacio venceren et acabaren tot ço que volgueren: e ells foren los primers que feeren senyeres per ço que fossen coneguts los grans senyors en les osts et en les batalles e axi meseix per ço que les gents els pobles se cabdellassen havent esguart en ells et guardant ço que era manera de guiar et de cabdellar. E tenintho per honor senyalada appellaren aquells qui portaven les senyeres
dels emperadors Primipilaris qui vol aytant dir com official qui porta la primera senyera del gran senyor: e encara lapellaren Prestes legionum qui vol aytant dir com a senescal sobre les companyes de les osts. E aço era per tal com ells jutjaven los grans pleits que sesdevenien entre ells. E en algunes terres los appellaven duchs que vol aytant dir com cabdell qui mena les osts. E aquests noms foren usats en Espanya entro ques perde et la guaayaren los sarrains. E depuys que la cobraren los christians aquest a qui aquest offici es comanat es appellat en Castella alfereç et en Arago et en Cathalunya senyaler. Al senyaler se pertany de guiar les osts quan lo rey noy es en sa persona e quan noy pogues anar ey trameses son poder. E el dit senyaler ell meseix en sa persona deu tenir la senyera tota vegada quel rey ha batalla campal: e antigament ell solia fer les justicies dels homens per manament del rey quan delinquien e per ço porta la espasa davant cor es la major justicia de la cort. E be axi com pertany a son offici de defendre et de emparar et de crexer lo regne axi meseix con alcu fara perdre heretament o patrimoni al rey vila o castell sobrel qual degues venir reptament ell lo deu fer et esser advocat per demanarho. E axo meseix deu fer en los heretaments o cases que pertanguen a la senyoria del rey si algu voldra minvar o celar lo dret quel rey hagues en aquells jassia fossen tals sobrels quals nos pertangues reptament. E axi com pertany a son offici de fer justiciar los homens honrats quan fan perque: axi meseix pertany a ell de demanar merçe al rey per aquells qui son sens colpa acusats. E ell deu dar per son manament qui rahon los pleits que hauran les dones vidues els orfens de paratge quan no hauran qui rahon per ells ni qui tenga lur raho: e axi meseix als qui seran reptats sobre fets dubtoses qui no hauran advocats. E per tots aquests fets tan grans quel senyaler o senescal ha a fer conve en totes guises que sia hom de molt noble linyatge per tal que haja vergonya de fer cosa que li estigues mal e axi meseix com ha a justiciar los grans homens qui feessen perque. E leal deu esser per amar lo profit del rey et del regne: et de bon sen ha mester que sia per tal com per ell san a determenar les grans questions que sesdevenen en les hosts: e fort e sforçat et savi deu esser pus que ell ha esser axi com a cabdell major sobre les gents del rey en les batalles. E quan lo senyaler o senescal aytal sera deulo lo rey amar et fiarse molt en ell et deuli fer molta honor et molt be: e si per aventura sesdevenia que erras en alguna cosa daquestes sobreditas deu haver pena segons la errada que fara.



sábado, 13 de julio de 2019

PEDRO III, EN LAS JUSTAS DE BURDEOS


129. PEDRO III, EN LAS JUSTAS DE BURDEOS (SIGLO XIII. BURDEOS)

PEDRO III, EN LAS JUSTAS DE BURDEOS (SIGLO XIII. BURDEOS)


Es históricamente conocido cómo Pedro III, rey de Aragón, yerno del desposeído y muerto Manfredo, rey de Sicilia, acabó tomando esta isla, vengando a su suegro e incorporándola a sus demás Estados.
Había recogido el guante retador de Conradino. Le quedaba pendiente todavía el personal ajuste de cuentas con Carlos de Anjou, el güelfo al que expulsara de Sicilia. El duelo entre Pedro III (excomulgado por el Papa) y Carlos de Anjou (hijo carísimo de la Iglesia) estaba previsto que se celebrara en Burdeos, en tierras del rey de Inglaterra, a quien el papa Martín IV le rogó que no lo permitiese, como trató de hacer.

papa Martín IV

No obstante, Pedro III no quiso faltar a aquella cita de honor, pero sabía que Eduardo de Inglaterra controlaría todos los caminos que llevaban a Burdeos y que, además, tenía que atravesar Francia, dos peligros a sortear.
Lo de Burdeos, en definitiva, era una trampa, pero su honor le llevaba a ella.
Sin embargo, en Burdeos todo se había preparado. La cristiandad entera estaba pendiente de lo que allí pudiera ocurrir. Entre las muchas comitivas que se dirigían a Burdeos estaba la del famoso mercader y tratante de caballos Domingo de la Figuera, conocido en toda Europa. Como siempre, su comitiva era numerosa. Al cargo de mercancías y cabalgaduras iban tres criados pobremente vestidos, aparte de su mayordomo. En realidad, el mayordomo era Pedro III y los tres criados Blasco de Alagón, Berenguer de Peratallada y Conrado de Llanzá.
Bajo el disfraz, la comitiva aragonesa llegó a Burdeos, donde era bien sabido que no acudiría Carlos de Anjou, por habérselo prohibido el Papa. El senescal de Burdeos recibió aviso de que le aguardaba un mensajero del rey de Aragón, un encapuchado que le dijo si estaba en condiciones de garantizar la seguridad del rey aragonés, quien se podría presentar allí en poco tiempo.
El senescal inglés indicó al mensajero que bajo ningún concepto se presentara Pedro III, pues sería preso, ya que los hombres del rey de Francia y de Carlos de Anjou estaban por todas partes. Entonces, el mensajero le dijo al senescal si conocía personalmente al rey aragonés. Como dijera que sí, el interlocutor le mostró su rostro y, sin pensarlo más, fue a tomar posesión de su sitio en el palenque. Sólo le pudieron hacer desistir tras recibir un documento acreditativo de haberse presentado a la justa.

[Balaguer, Víctor, Instituciones y reyes de Aragón..., págs. 115-123.]

Pere Rey, Pedro III de Aragón, representado en la Genealogía de la Casa de Aragón redactada por orden el rey Martín I de Aragón.
Pedro III de Aragón, representado en la Genealogía de la Casa de Aragón redactada por orden el rey Martín I de Aragón.


Pedro III el Grande en el collado de las Panizas, por Mariano Barbasán. 1891. (Diputación Provincial de Zaragoza).
Pedro III el Grande en el collado de las Panizas, por Mariano Barbasán. 1891. (Diputación Provincial de Zaragoza).
Pedro III de Aragón (Valencia, 1240 - Villafranca del Penedés, 11 de noviembre de 1285),​ llamado el Grande, fue hijo de Jaime I el Conquistador y su segunda esposa Violante de Hungría. Sucedió a su padre en 1276 en los títulos de rey de Aragón, rey de Valencia y conde de Barcelona. Además, llegó a ser también rey de Sicilia.

Casado el 13 de junio de 1262 en la catedral de Montpellier con Constanza de Hohenstaufen, hija y heredera de Manfredo I de Sicilia, fueron coronados en Zaragoza, probablemente el 17 de noviembre de 1276,​ en una ceremonia en la que Pedro canceló el vasallaje que con el papado había concertado su abuelo Pedro II.

Todo su reinado se centró en la expansión de la Corona de Aragón por el Mediterráneo y para ello aprovechó su matrimonio con Constanza para reivindicar la corona siciliana. Sicilia se encontraba desde 1266 bajo la soberanía de Carlos de Anjou quien, con el apoyo del papa Clemente IV, que no deseaba a ningún Hohenstaufen en el sur de Italia, había sido investido rey tras derrotar en Benevento a Manfredo, quien falleció en la batalla.

El monarca angevino hizo cegar a los tres hijos varones de Manfredo y, en 1268, capturó e hizo decapitar a Conradino que –como nieto de Federico II– era el último heredero varón de la casa Hohenstaufen. La línea sucesoria pasó entonces a Constanza, quien ofreció refugio en Aragón a las familias partidarias de su padre, los Lanza, los Lauria y los Prócidas. Desde ahí, Juan de Procida, Roger de Lauria y el resto del antiguo partido Hohenstaufen organizaron la oposición a Carlos de Anjou con Pedro como candidato con el apoyo bizantino.

Una flota de la corona aragonesa, al mando de Conrado Lanza, recorre en 1279 las costas africanas para restablecer la soberanía feudal de Aragón sobre Túnez, que la muerte del emir Muhammad I al-Mustansir había debilitado. Posteriormente, en 1281, Pedro III armó una flota para invadir Túnez y solicitó al recién elegido papa Martín IV una bula que declarara la operación militar como cruzada, pero el papa, de origen francés y partidario de Carlos de Anjou, se la negó.

Cuando la flota se disponía a zarpar, tuvieron lugar en Sicilia los acontecimientos conocidos como las Vísperas sicilianas que provocaron la expulsión de la isla, tras una gran matanza, de los franceses. Los sicilianos enviaron entonces una embajada a Pedro III ofreciéndole la corona siciliana, a la que tenía derecho gracias a su matrimonio. El rey aragonés puso entonces su flota rumbo a Sicilia, donde arribó el 30 de agosto de 1282 y fue coronado rey en la ciudad de Palermo.

Inmediatamente envió una embajada a Carlos de Anjou, que se encontraba en Mesina, instándole a reconocerle como rey de Sicilia y a abandonar la isla. La derrota de la flota angevina en Nicoreta, a manos del almirante Roger de Lauria, obligó a Carlos a dejar Mesina y refugiarse en su reino de Nápoles.

El papa Martín IV respondió a la coronación siciliana de Pedro III con su excomunión (9 de noviembre de 1282) y su deposición como rey de Aragón (21 de diciembre de 1283), ofreciendo la corona al segundo hijo del rey de Francia, Carlos de Valois, a quien invistió el 27 de febrero de 1284, y declarando una cruzada contra Aragón, entre 1284 y 1286, por su intervención en los asuntos sicilianos en contra de la voluntad papal. La mayor parte del conflicto se desarrolló en tierras catalanas, aunque los primeros episodios se sucedieron en la frontera navarro-aragonesa. Como respuesta, los aragoneses atacaron a los franceses en Mallorca y Occitania.

La situación en la que se encontró Pedro III era totalmente inestable, ya que no sólo tenía que enfrentarse a la invasión francesa que se preparaba al norte de los Pirineos, sino que tuvo que hacer frente a graves problemas en el interior de sus reinos surgidos ante las necesidades económicas que provocó la conquista de Sicilia.

Pedro III soluciona los problemas internos concediendo, en las Cortes de Tarazona (1283-84), la formación de la Unión aragonesa y prestando juramento al Privilegio General que defendía los privilegios de la nobleza; asimismo concedió al Condado de Barcelona la constitución “Una vegada l´any” en las cortes celebradas en Barcelona entre 1283 y 1284.

Solucionados los problemas interiores, pudo centrar su atención en la invasión francesa, que al mando del propio rey francés Felipe III tomó en 1285 la ciudad de Gerona, para inmediatamente tener que retirarse cuando la flota aragonesa retornó de Sicilia al mando de Roger de Lauria e infligió a la escuadra francesa una derrota total en las islas Formigues y a continuación una derrota en tierra en el barranco de las Panizas, cuando las tropas francesas se retiraban.

Tras su gran victoria, Pedro III se dispuso a enfrentarse a su hermano Jaime II de Mallorca y a su sobrino el rey Sancho IV de Castilla, que no le habían prestado apoyo durante su conflicto con los franceses,pero su prematura muerte lo impidió. A finales de octubre de 1285, el rey enfermó cuando se disponía a emprender viaje a Barcelona y tuvo que detenerse en la localidad de San Climent donde los médicos, que viajaron desde la capital para atenderle, no pudieron hacer nada para salvarle. Falleció el 11 de noviembre de 1285 en la festividad de san Martín. Los estudios forenses de sus restos, exhumados en 2010, indican que probablemente su deceso se debió a una afección pulmonar.

En su testamento, Pedro III dispuso que su cadáver recibiera sepultura en el Monasterio de Santes Creus, de la orden cisterciense. Las exequias del monarca se celebraron con gran solemnidad y el cuerpo del rey fue colocado en una urna de pórfido rojo, que el almirante Roger de Lauria trajo desde Sicilia. Él fue el primer monarca aragonés en recibir sepultura en el Monasterio de Santes Creus.

El rey Jaime II de Aragón, ordenó la erección de las tumbas del rey Pedro III el Grande, su padre, al mismo tiempo que disponía la creación de su propia tumba y la de su segunda esposa, Blanca de Nápoles. Se dispuso que los sepulcros se hallaran cobijados, como así se hizo, bajo baldaquinos labrados en mármol blanco procedente de las canteras de San Felíu, cerca de Gerona. Cuando el rey Jaime II dispuso la creación de su propio sepulcro, tomó como modelo el sepulcro de su padre.

El sepulcro del rey Pedro III fue realizado entre los años 1291 y 1307 por Bartomeu de Gerona y es más rico que el de su hijo Jaime II y su esposa. Un gran templete de caladas tracerías alberga el sepulcro del rey, consistente en una urna de pórfido rojo, antes una pila de baño romana, traída a España por el almirante Roger de Lauria. La urna de pórfido se encuentra rodeada por imágenes de santos.

El epitafio del rey Pedro III, colocado enfrente del mausoleo, en el pilar que separa el presbiterio de la capilla lateral del crucero, reza la siguiente inscripción:

PETRUS QUEM PETRA TEGIT GENTES ET REGNA SUBEGIT,

FORTES CONFREGITQUE CREPIT, CUNCTA PEREGIT, AUDAX MAGNANIMUS SIBI MILES QUISQUI FIT UNUS, QUI BELLO PRIMUS INHERET JACET HIC MODO IMUS, CONSTANS PROPOSITO VERAX SERMONE FIDELIS, REBUS PROMISSIS FUIT HIC ET STRENUUS ARMIS, FORTIS JUSTITIA VIVENS AEQUALIS AD OMNES, ISTIS LAUDATUR VI MENTIS LAUS SUPERATUR, CHRISTUS ADORATUR DUM PENITET UNDE BEATUR, REX ARAGONENSIS COMES ET DUX BARCINONENSIS, DEFECIT MEMBRIS UNDENA NOCTE NOVEMBRIS, ANNO MILLENO CENTUM BIS ET OCTUAGENO,

QUINTO, SISTE PIA SIBI TUTRIX VIRGO MARIA.

En diciembre de 1835, durante la Primera Guerra Carlista, tropas gubernamentales integradas por la Legión Extranjera Francesa (procedente de Argelia) y varias compañías de migueletes se alojaron en el edificio monacal, causando numerosos destrozos en el mismo. Las tumbas reales de Jaime II y su esposa fueron profanadas. Los restos de Jaime II, hijo de Pedro III, fueron quemados, aunque parece que algunos restos permanecieron en el sepulcro. La momia de la reina Blanca de Nápoles fue arrojada a un pozo, de donde fue sacada en 1854. El sepulcro de Pedro III, a causa de la solidez de la urna de pórfido utilizada para albergar los regios despojos, impidió que sus restos corrieran igual suerte.

En 2009 se hallaron los restos mortales del rey en su tumba de Santes Creus.​ Mediante una sofisticada técnica de endoscopia y una analítica de los gases contenidos en su interior, se ha podido comprobar que es la única tumba de un monarca de la Corona de Aragón que no ha sido nunca profanada.


De su matrimonio con Constanza en 1262 nacieron:

Alfonso III de Aragón (1265-1291), rey de Aragón, Valencia y conde de Barcelona.
Jaime II de Aragón el Justo (1267-1327), rey de Aragón, Valencia, conde de Barcelona, rey de Cerdeña y de Sicilia.
Isabel de Aragón (1271-1336), «Santa Isabel de Portugal», reina consorte de Portugal por su matrimonio en 1288 con Dionisio I de Portugal.
Federico II de Sicilia (1272-1337), rey de Sicilia.
Violante (1273-1302), casada en 1297 con el infante Roberto de Nápoles, futuro Roberto I.
Pedro de Aragón (1275-1296).
Tuvo tres hijos naturales de su relación con María Nicolau, antes de contraer matrimonio con Constanza:

Jaime Pérez de Aragón (m. 22 de mayo de 1285). Primer señor de Segorbe.5​ Casado con Sancha Fernández, hija de Fernando Díaz o Rodrigo Díaz, señor de Benaguasil, y de su mujer Alda Fernández de Arenós, señora del Vall de Lullén, de quien tuvo a Constanza Pérez de Aragón quien fuera II señora de Segorbe, enlazada con Artal Ferrench de Luna, VIII señor de Luna;
Juan Pérez de Aragón;
Beatriz Pérez de Aragón, falleció en Portugal en 1316 y recibió sepultura en el monasterio de Monasterio de Santa Clara-a-Velha en Coimbra. Con su esposo, Ramón de Cardona, acompañó a su media hermana Isabel de Aragón cuando esta se casó con el rey Dionisio de Portugal. Fueron padres de cinco hijos: Guillermo, Ramón, Isabel, Beatriz y Leonor.
De la relación que mantuvo alrededor de 1275-1280 con Inés Zapata, a quien le donó las villas de Llíria y Alzira en el Reino de Valencia, nacieron cuatro hijos ilegítimos:

Fernando de Aragón. Caballero Hospitalario, su padre le dio el señorío de Albarracín en 1284 después de asediar y tomar la ciudad en septiembre de ese año, derrotando a Juan Núñez I de Lara. En 1305 fue enviado por su hermano Federico II, a ocupar Rodas y otras islas Griegas, expedición que fracasó.
Sancho de Aragón. Castellán de Amposta.
Pedro de Aragón,​ luego Pedro de Aragão, marchó al reino de Portugal en 1297 en compañía de su media hermana Isabel de Aragón y usó del apellido de Aragón y de las armas del rey su padre. Caballero hidalgo en Portugal. Su hermana, la reina Isabel, le dejó 1000 libras en su testamento otorgado en 1314. Se casó en Portugal​ con Constança Mendes da Silva, segunda hija de Soeiro Mendes "Petite" da Silva y de su primera esposa Maria Anes Brochado, de la cual tuvo un hijo.
Teresa de Aragón.​ Contrajo tres matrimonios: el primero con García Romeu III, ricohombre de Aragón, hijo de García Romeu II; el segundo con Artal IV de Alagón (m. 1295), X señor de Alagón en 1293, III señor de Sástago, I señor de Pina de Ebro, de Calanda y de Alcubierre, con descendencia; y el tercero con Pedro López de Oteiza.




Restos de Pedro III de Aragón en el siglo XXI
Restos de Pedro III de Aragón en el siglo XXI

lunes, 15 de marzo de 2021

Tomo XIX, 19, 1462, 2 de abril

COLECCIÓN
DE

DOCUMENTOS INÉDITOS DEL ARCHIVO GENERAL
DE LA

CORONA DE ARAGÓN,
PUBLICADA DE REAL ORDEN

POR
SU ARCHIVERO
D. Manuel de Bofarull y de Sartorio.

Tomo XIX.

LEVANTAMIENTO GUERRA DE CATALUÑA

en tiempo de don Juan II.
DOCUMENTOS RELATIVOS A AQUELLOS SUCESOS,
PUBLICADOS DE REAL ORDEN
POR
D. MANUEL DE BOFARULL Y DE SARTORIO,
Archivero de la Corona de Aragón.

Tomo VI.

BARCELONA.
EN LA IMPRENTA DEL ARCHIVO.
1860.

AÑO 1462.

2 DE ABRIL.

Fue leída, en la sesión de este día, la siguiente carta, que había enviado la señora Reina.
Als reverend venerables pares en Christ egregis magnifichs nobles be amats e feels de la Majestat del Senyor Rey e nostres los diputats e consell representants lo Principat de Cathalunya.
La Reyna tudriu etc.
Reverend venerables pares en Christ egregis nobles magifichs ben amats e feels de la Majestat del Senyor Rey e nostres. Ir digmenge dos hores passat mig jorn reebem per correu letres del dit Senyor ab les quals sa Senyoria nos certifica com ab aquella ere junt mossen Pierres de Peralta que li havia portada nova axi ab letres del Illustrissimo Rey de França com del comte de Foix com la concordia entre la Majestat del dit Senyor Rey e lo dit Rey de França era feta e fermada la qual lo dit Rey de França tremetia a la prefata Majestat per lo dit comte de Foix e lo gran Senescal de Santoge ab los quals lo dit Senyor habia consignat e donat loch de veures en la sua ciutat de Pamplona on se preparava de anar la Excellencia sua. E mes que lo Illustrissimo Rey de França per
los dessus dits scriu e tramet a dir al dit Senyor com sa voluntat es de fer e complir tot ço e quant per la Serenitat sua sera ordenat ab tota obediencia com si lo dit Senyor li ere pare. E en aquella reputacio diu lo vol haver e no resmenys desige en singular manera volerse veure ab lo dit Senyor en aquella part o loch hon sa Senyoria ordenara hoc fins entrar dins Navarra o Pamplona o alla on sa Senyoria elegira la qual com dit es se prepara anar a Pamplona per concordar ab los dits comte e senescal de totes coses e principalment del loch per fer les dites vistes encontinent. Encara mes nos dona avis haver reebuda nova carta de Castella per letres de la comtessa de Castre e del justicia Darago e de altres a sa Excellencia trameses com lo compromes entre lo dit Senyor Rey e del Illustrissimo Rey de Castella es porrogat per temps de hun any continuament comptador restant aquell en la forma e en aquelles persones que de primer ere fermat. E par quant aquestes noves son tals e axi bones saludables que no solament redunden per aquelles a nos consolacio e plaer mes encara porten molt benefici repos e tranquillitat a tots los regnes e terres del dit Senyor Rey e nostres e signantment a tot lo Principat de Cathalunya havem volgut fer a tots vosaltres en consolacio e plaer nostres participar axi com aquells los quals som certa que com a bons e fidelissimos vassalls e naturals afectats desijats (occitano; deseáis; dessicheu, dessichéu, dessicháu, dessichau; desitgeu, etc) lo servey e honor e benavenir de vostre Rey e Senyor e lo benefici repos e tranquillitat de aquest dit Principat. Dada a XXVIII dies de març del any Mil CCCC sexanta dos. - La Reyna.

Leída la carta que precede, pasóse a votación sobre el asunto de las banderas, contestación a la señora Reina y demás que comprende el siguiente voto del obispo de Vich, el qual fue adoptado como deliberación, después de examinado el número de los votantes, por alcanzar mayoría.

Lo Senyor bisbe de Vich dix que sia comes a les nou persones havents carrech del fet de les banderes quina e qual resposta se deu fer a la Senyora Reyna daço que sos embaxadors han dit e explicat als deputats e consell e aximateix quina resposta sera feta a la letra huy rebuda de la dita Senyora Reyna avisatoria de les concordies del Senyor Rey ab los Reys de França e de Castella e que sien elegits dos o tres dels qui han carrech dels fets de don Jofre de Castro qui tinguen aprop los consellers e consell de Barchinona que spatxen lo fet del dit don Jofre.

sábado, 25 de septiembre de 2021

EL PECADO DE ADÁN. LO PECCAT DE N' ADAM.

EL
PECADO DE ADÁN.



REGRESABA
Raimundo Lulio por el año 1282 de la más larga peregrinación
quizás que emprendiera durante su vida. Para trazar el plan de la
cruzada que meditaba y escribir con datos su libro sobre la Conquista
del Santo Sepulcro, había pasado de la Alemania al Oriente,
atravesado la Palestina e internádose hasta la India; y recorriendo
el Egipto y la Etiopía, Marruecos y Berbería, y tocando por otros
puntos, se detuvo en Perpiñan donde compuso efectivamente la obra
meditada.



Hallábase
a la sazón en aquella ciudad, dependiente entonces de la corona de
Mallorca, el hábil y bondadoso monarca Don Jaime II, de quien
Raimundo durante sus mocedades turbulentas había sido senescal y
mayordomo. Aquel rey que profesó siempre el mayor cariño a Lulio,
era en extremo aficionado a las ciencias y a las letras. Placíale
tener amenos y provechosos coloquios con los sabios de su reino,
entablando controversias sobre algún punto científico, teológico o
literario. Durante la permanencia de Raimundo en Perpiñan no perdió
la ocasión de tratar con su antiguo senescal, cuyo elevado talento y
saber admiraba; y de proponerle la solución de algunas dudas o
cuestiones.



La
única que ha llegado hasta nuestros días es la que sabiamente le
solventó Raimundo en doscientos versos acerca el pecado de nuestro
primer padre. Versa sobre el motivo que tuviese Dios para prohibir a
Adán que comiese de la fruta del árbol vedado, siendo así que
sabía que había de caer en la culpa; y sobre la causa porque Dios,
siendo como es infinitamente bueno, no impidió el pecado de nuestros
primeros padres a fin de que todos los hombres consiguieran la eterna
bienaventuranza.



Raimundo
en los doscientos versos fáciles y castizos que contiene la
composición poética, da completa y acabada solución a tan
difíciles preguntas, con el ingenio y la fuerza de pensamiento que
le caracteriza en todas las obras de polémica teológica.




LO
PECCAT DE N' ADAM.



A
requesta del rey de Malorcha, feu RAMON aquests rims en la vila de
Perpinyá, sobre 'l precepta pausat per Deus a n’ Adam, éll scient
havia de traspassar lo seu mandament, e que per ço sdevendria la
dampnació de mante gent.







Un
senyor rey qui bé enten,



Se
maravella molt sovén,



Que
Deus qui es bò en quant es



No
fallís en neguna res,



Quant
fé a Adam lo mandament



Qu’
el fruit no menjás, éll scient (1)



Que
Adam faría lo peccat,



D'
ont mant hom seria dampnat



Havent
tot temps pena e mal;



Car
no par raysó natural



Que
Deus faés tal mandament



D'
ont se seguís lo falliment



Qui
no fóra si éll no manás



A
n' Adam qu' el fruyt no menjás.



Empero
el rey diu que enten



Que
Deus no feu may fallimén (2):



Car
qui ha bontat infinida



E
eternal no pòt far fallida;
E esta en sol maravellar (3)



Com
Deus se sapia escusar
Que no haja colpa del mal



Que
han en lo foch infernal
Tant hom per aquell mandament,



Lo
qual mal par fóra nient (4)
Si 'l mandament no fós estat;



E
car par gran tort e peccat
Fer mandament d' ont isca mal,



vòl
lo rey saber Deus per qual
Raysó se poch d' aysó escusar:



E
car a mí l' escusa apar
Clara a mon entenimen



Si
tot con hom qui pauc entén (5)
Al senyor rey si eu dich lo vér
(6)



Per
lo ver dir, hagen plaér,
No per çell qui ‘l diu, car pauc
val:



L'
escusa deym que es aytal.
__




Deus
infinidament enten



E
ha infinit amamen,
E infinit bonificar,



E
per ço no pòt ignorar,
Ni amar mal, ni far peccat.
Ha
donchs Deus per infinitat
Poder perqu' es poch escusar



Que
no consentís al peccar
De Adam ni en la greu dolor



Qu'
en infern han li peccador.
E si Deus nos pòt escusar,



Son
poder no poch abastar



A
l' escusar e es finit;



E
car finit e infinit



No
pogren esser un poder,



Anem
mostrar donchs lo dever



Perque
Deus pòt escusa haver,



E
mostrem com la escusa es.



__




Deus
quant consirá que dixés



A
n' Adam qu' el fruit no menjás,
Posá orde en aquell pás



Ab
ço que n’ Adam hac pausat,
Ço es la francha libertad (7)



Que
li doná per far lo bé;
E car Adam fó de no re (8),



Per
natura d' aquell no res
Hac libertad perque pogues



Fer
lo falliment e peccat;
En axí fó en libertad



Que
no menjás o que menjás,



E'n
egualtat foren li pas



On
estava sa libertat,



Car
per lo bé qui 'l fó donat (9)



A
far lo bé e no forçat



En
creant sentí libertad,



Com
estigués obedient;
E car fó vengut de nient



Sentia
en sí libertat
Perque s' enclinás a peccat



Com
sia ço que peccat es
Contra çó qui deu esser res;



Hac
donchs Adam elecció
En far lo mal contra raysó



De
far bé qui 's cové ab res
E volch s'enclinar a no res,



Qui
's contra res qui es lo bé,
E la natura d' ont be' n vé



Esquiva
a natura pres (10)
A fer ço qui no está res;



Ço
es peccat qui no ha sort
Qui 'n ço qui es haja null port;



E
seguí ço d' ont fó vengut
Contra ço perque era haút,



Ço
es far bé a qui 's cové
Que éll sia alcuna re



Per
Deus conexer e honrar;
En est pas apar l' escusar,



Que
Deus ha, pus que Adam pogués
Far lo bé si éll se valgués (11),



Per
natura del bé qui fó



En
éll per la creació,



D'
aquell bé qui li fó donat



Ab
que pogra contra peccat;



E
si Adam volch lo mal far
De lo qual se pogra escusar (12),



E
volch seguir lo seu nient
Per lo qual poch far falliment,



E
en farlo no fó forçat,
Ans lo fé ab la libertat



De
son nient, segons que es dit,
E fé lo peccat ab delit (13);



No
fé donchs Deus lo falliment
Si a Adam fé lo mandament;



Ja
sia ço que Deus sabés
Ans que lo manament faés,



Que
Adam faria lo peccat
D' ont mant hom serian dampnat,



Pus
que Adam poch far lo bé



Lo
qual Deus totas vets sab bé (14)



Que
Adam lo bé pogra far



Ab
lo bé que en éll volch crear,



Perque
hac raysó en far bé (16),
Aixi com desraysó de sé (16)



Hac
en far lo mal per nient,
Segons que havem dit clarament.



Es
donchs manifest e provat
Com Deus está ben escusat



Del
peccat que Adam ha fet,
E que Deus lo puní per dret



E
puneix tots sos consequens



Per
dret, com ço qui es niens,



Ço
es peccat fan sostentar



En
l' esser que Deus volch crear



Qui
ab null peccat no 's cové.



___




Emperó
encara reté



Lo
rey son bò maravellar;
E volch encara demanar (17)



Com
Deu sia bò vas tots lats
Perque no esquiva peccats,



Tant
que hom no 'n faés negú
E que gloria hagués cascú (18)



E
no fós pena per peccat,
Per ço que divina bontat



Esquivas
pena e peccat



En
ángels, e 'n tot home nat,



E
que negú no fós perdut,



Mas
que tuyt haguessen salut,



Pus
que la divina bontat
Es gran e no vòl null peccat;



E
car la demanda es formada
Sobre gran bé, cové esser dada



Responsió:
Per la gran bontat
De Deus qui ha el mon ordenat



A
far gran bé qui conegut
No fora si no fós haút



Peccat
e pena per peccat,
Car no fóra remunerat



Gran
bé si hom no pogués far (19)
Pecat, ni per éll pena dar;



Car
no pogr' esser libertat
En far lo bé o lo peccat;



E
Deus no pogra gran bé far
A l' hom, pus no pogués peccar



E
ab libertat Deus amar,
Obeir, servir e honrar:



Car
tot hom l' amara forçat
Perque no li 'n conegra grat (20),



E
ja Deus no pogra formar
En paradís gloriejar;



Car
si hom mal far no pogués
E que franchament no volgués



Deus
obeir, servir, e amar,
Ni Deus no pogra res jutjar



Ni
igualar, donar negun bé,
Ni pogra perdonar en re,



E
bontat no hagra ab que (21)
Pogués far en home gran bé:



Fora
donchs ligat lo poder
De Deu qui no pogra bé fer



Gran
ni petit per jutjament,
E fóra estat lo ligament



Per
ço que hom mal no sentis.
E si Deus en ço consentis



Ligara
son res ab no res,
Del qual no res tot home es



E
fera contra sí peccat,
Lo qual fora infinitat



En
cascuna de ses virtuts,
E tot si hagra deçebuts



Per
ço que hom no hagués mal,
No par donchs raysó natural



Que
Deus qui es bé infinit
Per bé finit sia fallit,



Ligat
e prés contra son bé.
Veus donchs, senyor rey, perque vé



En
hom peccat, pena e dolor
Per çó que el bé sia major;



E
com lo puscha far de grat
E 'l be ‘n sia remunerat



E
pòt esser, pus que Deus es
Escusat, segons que dit es.



___




Finit
está aquest escrit



A
honor del Sant Esperit;
Lo qual me ' scalf en la calor



De
s' amor, a mí peccador.





VARIANTES.




(1)
Qu' el fruit no menjás, éll sabent
(2) Que Deus no y feu
fallimen:
(3) Esta heu sol maravellar
(4) Lo qual par no fora
nient
(5) Si tot som hom qui pauc enten
(6) El senyor rey si
eu dich lo ver
(7) Ço es la francha volentat
(8) E car Adam
fón de non re
(9) Car per lo bé qui l' fon donat
(¡O)
Esquiva e natura pres
(11) Fer lo bé si éll se volgués,
(12)
Del qual se poguera escusar
(13) E fó lo peccat ab delit;
(14)
Lo qual Deus totas vets sabé
(15) Perque hac rahó en far bé,

(16) Així com desrahó de sé
(17) E volch encare demandar

(18) E que gloriejás cascú
(19) Gran bé si no es pogués
far
(20) Car no li ‘n convengra grat,
(21) Ab bontat no
hagra ab que.

sábado, 29 de febrero de 2020

CIX, reg, 1351, fol, 31, 10 abril 1371

CIX. 
Reg. n. 1351, fol. 31. 10 abr. 1371.

(Nota: En un texto anterior, CVII, se lee Thomas de Feelton gran senescal de Aquitania, en este: Guiana. En otros textos como el de Bernardino Gómez Miedes, "
Don Alonso sucedió por testamento en el Condado de la Proença de la Aquitania, que llaman Guiayna." ).


Lo rey. Be creem que sapiats com entre mossen Thomas de Feelton gran senescal de Guiana duna part e mossen Ramon de la Caussada senyor de Puigcornet de la altra es estada firmada batalla la qual ells han elegida fer en poder nostre: e nos sabents que la ciutat de Valencia es de les pus insignes de nostra senyoria et copiosa de viandes et de gents qui molt be sabran reebre les dites parts et ferlos aquell acolliment ques pertany e quey guardaran nostra honor havem deliberat que la dita batalla se faça en la dita ciutat on nos Deu volent entenem a esser per tenir lo camp segur e fer lo juciament de la dita batalla. E com lo portador de la present de casa del dit mossen Thomas sen vaja aqui per pendre posada per ops del dit mossen Thomas et per comprar aquelles viandes que haura mester e nos hajam deliberat que al dit mossen Thomas sia dada per posada lo monastir del frarers menors et altres entorn daquell a ops de les companyies que ab ell vendran: perçous deim et manam que guardant que en aquest fet va molt a la nostra honor acullgats graciosament lo dit mossen Thomas et ses companyies e aximateix per semblant manera los altres quant venran. E no resmenys donets al dit portador lo dit monastir per posada et li façats liurar viandes a covinent for et altres coses a ell necessaries: certificantvos que daçons farets pler et servey et lo contrari nos desplauria molt. Nos vos trametrem dins breus dies mossen Francesch Çagarriga lo qual vos dira sobre les dites coses pus largament nostra intencio. Dada en Tortosa sots nostre segell secret a X dies dabril del any MCCCLXXI. - Rex Petrus. - Dominus rex missit signatam. - Fuit directa locumtenenti gerentis vices gubernatoris in regno Valencie ac justiciis juratis et probis hominibus civitatis Valencie.


CVI, reg 1351, fol, 7, 12 febrero 1372

CVI. 
Reg.n.1351, fol. 7. 12 feb. 1371.

Molt car e molt amat cosi reebuda havem vostra letra per la qual nos havets pregats ab gran instancia que a la batalla la qual mossen Thomas de Feelton gran senescal de Aquitania et mossen Ramon de Caussada senyor de Puigcornet han empresa de fer a nostre juiciament donem loch e camp segurs e al dit mossen Thomas e a LX homens darmes et a XXX archers que amenara carta de salconduyt. E jatsia car cosi que a nos desplacia que aytals dos cavallers con son mossen Thomas e mossen Ramon venguen a aytal punt de batalla: empero per honor e amor vostre nos acceptam lo juiciament sots aquesta manera que si los dits mossen Thomas e mossen Ramon venen davant nos concordats qual sera reptador e qual reptat e quants dies durara la batalla e ab quines armes se combattran e que entre ells ans que venguen sia declarat quey ha cas de batalla: nos tendrem lo camp segur e al entretant de nostra terra nos los farem saber on serem nos et lo camp perque la drecen lur cami. E trametem al dit mossen Thomas son salconduyt e semblant al dit mossen Ramon. Et fariem totes altres coses per honor vostra de que vos nos pregassets. - Dada en Tortosa sots nostre segell secret a XII dies de febrer del any MCCCLXXI. - Guillermus de Palou.- Bernardus de Bonastre ex provisione facta per dominum regem in consilio. - Fuit directa duci Alencaustrie. - Similis fuit missa comiti.
(Nota: Alencaustrie - En el siguiente texto, CVII, se lee Thomas de Feelton gran senescal de Aquitania)

cvii-reg-1351-fol-19-12-marzo-1371

jueves, 27 de febrero de 2020

Capitols quel senyor rey mana e vol que sien observats ...

CAPITOLS QUEL SENYOR REY MANA E VOL QUE SIEN OBSERVATS PER LOS SCRIVANS DE LES TAULES REYALS DACORDAR DEÇA E DELLA MAR FETS E ORDONATS EN BARCELONA A X DIES DE MAIG EN LANY DE LA NATIVITAT DE NOSTRE SENYOR MCCCL NOU. 

Quels scrivans de les taules façen II libres de lur administracio.

Los scrivans de les taules de les armades sien tenguts de fer II libres de cascuna armada sia pocha o gran en la I dels quals sien scrites les reebudes e los noms de almirall capita visalmiralls patrons alguatzirs comits sotacomits scrivans notxers ballesters prohers cruislers aliers espalters remers simples juglars metges e barbers e totes altres persones que seran acordades de la dita armada els salaris quils seran promeses els senyals e pagues quels seran dats e fetes per aquell o per aquels qui seran deputats acordar en les dites taules: e en altre libre sien per los dits scrivans scrites e contengudes les messions que han a fer per raho de les taules.

Quels scrivans de les taules facen les pagues als acordats.

Item quels dits scrivans de les taules reeben la moneda a obs del acordament quis deura fer per raho de les dites armades en façen apoches a aquells de qui la reebran: de la qual moneda los dits scrivans paguen los senyals els salaris a almirall capita visalmiralls e a totes altres persones que seran acordades e fer altres messions ordinaries de les taules.

Quels scrivans de les taules reyals paguen los acordadors.

Item sien tenguts de pagar los salaris e drets dels acordadors de les taules reyals segons e en aquella forma quel senyor rey de paraula o per ses letres volra e manara.

Quels scrivans de les taules reeben sagrament dels acordats.

Item quels dits scrivans reeben sagrament daquells qui sacordaran que be e leyalment servescan lo senyor rey en les armades de que seran acordats e que estaran a comandament e obediencia del almirall o capita o visalmirall o daquell qui sera president daquella armada e que cascu metra en forniments segons que a avant se conte.

Quels scrivans de les taules reeben fermançes dels acordats.

Item quels dits scrivans sien tenguts de demanar a almirall o capita o visalmirall o a aquell o aquells qui seran deputats a acordar que cascun axi com sera acordat don fermança del senyal e de la paga e quels dits scrivans sien creeguts daço com axi sia estat acustumat tots temps.

Quels dits scrivans facen fer crida que tot hom acordat se reculla per fer la cercha.

Item quels dits scrivans per manament del almirall o capita visalmirall o altre president de la armada con les galees e altres vaxells seran speegats e aparellats de partir façen fer una crida que tot hom qui sia acordat e haja presa paga sia recullit dins cert temps per tal con la cercha se fara aytal dia: en altra manera que seria dat per fuit.

Quels scrivans de les taules reyals facen fer les cerques dels acordats.

Item quels dits scrivans con la paga sera feta e les gents seran recullides ab I notari o jurat daquell ab alcun dels acordadors o daltre per ells deputat sien tenguts de entrar o fer entrar alscuns a messio de la cort en les galees e ultres vaxells lo dia que hauran saludat o anans a fer les cerques dels acordats e scriure leyalment tots aquells qui lavors seran trobats en les dites galees e altres vaxells: e quel dit notari sia tengut de dar translat de les dites cerques als dits scrivans a messio de la cort lo qual translat sia partit per A B C per squivar tota frau. Empero si per fortuna o per qualque altra raho los dits scrivans e notari e acordadors no podien intrar en los dits vaxells per fer les dites cerques en aquell cas lo patro e comit e scriva de cascuna galea e altre vaxell sia tengut de fer la cercha en la sua galea e vexell be e leyalment e closa e segurada que la trameta anans que partesqua als dits scrivans e quels dits scrivans hauran certificacio o carta testimonial con per les dites rahons no son puguts entrar en los dits vaxells per fer les dites cerques e quel dit patro comit o scriva no gos par .... que la dita cercha sia feta en la una de les dites maneres en tal guisa quels scrivans de les taules hajen totes les dites cerques. E sils dits patrons comits o scrivans de les galees fahien lo contrari pus que sien certificats de la present ordinacio que sien encorreguts en pena de cinquanta dobles dor guanyadora la meytat al almirall o capita daquella armada e laltra meytat al senyor rey.

Quels patrons comits e scrivans de cascuna galea façen tots meses en lurs galees una cercha.

Item quels dits patrons comits e scrivans de cascuna galea ultra la dita cercha apres que seran partits façen tots meses cerca de tots los acordats de lurs galees be e diligentment. E con tornaran del viatge que sien tenguts de donar les dites cerques als dits scrivans de les taules en cas que en la dita armada no hagues scriva reyal per tal que la cort pusque saber qui sera fuit de la armada e en quiny temps. En cas empero que scriva reyal vaje en la armada la dita cercha quis deu fer de mes en mes sia feta per lo dit scriva reyal.

Quels fugitius e morts de les armades sien preses en compte.

Item que tots los fugitius e morts de les armades axi ab senyals com ab pagues sien preses en compte als scrivans de les taules pus que ells mostren per lurs libres quels senyals los son estats donats e les pagues fetes a manament e ordinacio daquell o daquells quel senyor rey hi haura deputats per acordadors segons que damunt es dit.

Quels scrivans de les taules reten compte de lurs administracions.

Item con les gales e altres vaxells seran partits e partides encontinent los dits scrivans de les taules ordonen lurs comptes e reten compte de ço que hauran reebut e administrat e que proven e combaten les cerques que hauran haudes de les galees e altres vaxells ab los libres dels acordaments: e aquells que trobaran que sien fuyts ab senyal o ab paga sien scrits en I quern de paper ab los noms de les fermançes e aquest quern sia dat al distribuidor del offici del conservador de les dreçanes del dit senyor o a sos lochstinents qui faça la execucio axi dels principals com de les fermançes com dels senyals e pagues que reebudes hauran com encara de la dobla segons ordinacio del senyor rey feta ja en son offici sobre aço.

Que en cascuna armada vaja un scriva reyal.

Item per tal com los scrivans de les taules han a retre compte de grans quantitats e seria dampnatge de la cort del senyor rey sils dits comptes nos retien e la exequcio nos fahia dels fugitius: per ço sia ordonat I scriva per lo scriva major de les dites taules qui vaja en aquella armada e portsen translats dels noms de tots los acordats de les dites taules e de lurs fermançes e faça letres e cartes requestes e protestacions inventaris e totes altres scriptures a comandament del almirall o capita de la armada o daquell o daquells quel senyor rey volra e ordonara e faça les pagues si mester sera en la dita armada segons e en aquella forma quel almirall o capita o aquell qui sera president a la dita armada volra e ordonara. E quel dit scriva sia creegut de les dites pagues e altres scriptures per sos libres.

Quels scrivans de les taules reyals reeben e distribuesquen los drets de les taules.

Item quels dits scrivans con la paga de les armades sien poques o grans se fara se retenguen de la paga ques fara a cascun acordat exceptats del almirall e capita e visalmirall e dels patrons e comits a IIII meses quatuor solidos et quatuor denarios barchinonenses los quals lo dit scriva partescha per aquesta forma ço es quen do al almirall o capita o a qualque sia cap o president de la armada major decem et octo denarios e al visalmirall sex denarios e a aquell o aquells qui seran deputats a acordar en les taules reyals duodecim denarios e al alguatzir de la armada tres denarios e a aquell qui crida los homens a la paga I denarium e quel dit scriva se retenga los duodecim denarios romanents. E si la armada sera a major o a menor temps quels dits drets de IIII solidos IIII denarios se partesquen entrels damunt (parece dumunt) dits a la dita raho: les quals quantitats han e son acustumades de haver les dites persones acordades ultra los salaris acustumats que reeben de la cort per carrech de lurs treballs. 

Quel cot del senyor rey sia observat.

Item per tal quels acordadors e scrivans de les taules puxen mills seguir les ordinacions e cot del senyor rey sien açi posats e escrits los salaris del almirall o capita e daltres persones necessaries a les sues armades a IIII meses e ço que son tenguts de portar e metre en galea.

Almirall o capita.

Almirall o capita ha de salari cascun dia del dia que la taula sera posada e durant lacordament de la armada e stant en la armada quaranta solidos barchinonenses: si empero ell va personalment en la dita armada: e es tengut de metre ses armes e ses companyies segons son stament e sa honor.

Visalmirall.

Visalmirall ha de salari a IIII meses CL libras barchinonenses si personalment va en la armada e deu metre ses armes e ses companyies segons son estament.

Patro. (Patró, patrón)

Patro I per galea: deu metre a sa messio II scuders aptes e sufficients ab sengles ballestes e crochs e cuyraçes fornides e CC viratons cascu C de prova e C de matzem e ha de salari a IIII meses L libras.

Scriva qui vaja en la armada.

Scriva qui vaja en la armada ab almirall o capita per fer letres cartes protestacions requestes inventaris e altres scriptures a comandament del almirall o capita e pagues si sen hi fan ha de selari a IIII meses XXV libras barchinonenses e que sia tengut de metre cuyraces e capellina e ballesta e croch e CC viratons de prova.

Alguazir de la armada.

Alguazir qui vage en la armada deu metre ses armes e so quis pertany en son offici e ha de salari a IIII meses XV libras barchinonenses.

Comit.

Comit I per galea: deu metre I infant a messio sua e del sotacomit e cuyraces fornides e altres armes: ha de salari a IIII meses XXXIIII libras barcliinonenses.

Sotacomit.

Sotacomit I per galea: deu haver entrel comit e ell I infant a lur messio e servey e deu metre cuyraçes fornides e altres armes: ha de salari a IIII meses XVI libras barchinonenses.

Notxers.

Notxers VIII per galea dels quals la I sia scriva de la galea: e ha mes quels altres per carrech de la scrivania una libra: deu metre cascun cuyraces fornides e I paves e una ballesta e un croch e C viratons: ha de salari a IIII meses XII libras barchinonenses. Empero los maestres daxa et maestres calaffats e remolars qui van en cascuna galea van per notxers e han mes avant una libra cascu per avantatge de lurs ferramentes.

Ballesters.

Ballesters XL per galea grossa e XXX per galea sotil: deu metre cascun cuyraçes fornides II ballestes e II crochs o I croch ab II mans e CC viratons C de prova e C de matzem e ha cascu de salari a IIII meses X libras barchinonenses.

Prohers.

Prohers VIII per galea: deu metre cascun cuyraçes fornides e I paves e ha de salari cascun a IIII meses deu libras barchinonenses.

Aliers.

Aliers VI per galea: deu metre cascun cuyraces fornides et I paves e ha de salari cascun a IIII meses X libras barchinonenses et X solidos per provisio.

Cruillers.

Cruillers IIII per galea: deu metre cuyraçes fornides e I paves e ha de salari a IIII meses VIII libras barchinonenses.

Spatlers.

Spatlers VI per galea: deu metre cascu cuyraçes fornides e I paves e ha de salari cascu a IIII meses VIII libras barchinonenses.

Remers simples.

Remers simples CLIIII e II palomers e I senescal per galea: deu metre cascu spaa scrop e puntapeu e ha de salari cascu a IIII meses VI libras barchinonenses. Els palomers han de provisio cascun en cas que no menjen vianda de cort una libra. Empero si la galea es de XXIX banchs ha mester CXLVIII remers.

Trompeta.

Trompeta I per galea: deu metre spaha e cuyraces fornides e ha de salari a IIII meses XV libras barchinonenses.

Metge o barber.

Metge o barber l per galea: deu metre forniment de son offici e ha de salari a IIII meses XV libras barchinonenses.

Juglars de la armada.

Juglars qui tocaran a la taula a metre e a levar ço es dos trompadors una trompeta una cornamusa e un tabaler han cascu XII denarios barchinonenses mentre seran en terra e serviran a la dita taula en la dita forma. E apres del dia que les galees saludaran a avant si van en lo viatge han de salari cascu a IIII meses XV libras barchinonenses e ultra aço han cascun per vestir IIII libras barchinonenses e de provisio cascun dia I solidum en cas que no mengen en cort. Empero es acustumat que si fan crides per les ciutats o lochs per raho de les armades que ultra los dits salaris e drets ha cascu per cascuna II solidos.
Item quels patrons e comits de les dites galees e altres vaxells hajen haver e pendre translats dels capitols damunt dits ço es cascun daquells qui faran per ells per tal que ignorancia no pusquen allegar de les coses pertanyents a ells.


Aquestes son les messions de les taules dacordar lus quals los dits scrivans deuen fer e pagar e les quals les deuen esser preses en compte sens altres manaments empero que reeben apoches de ço qui pujara de XX solidos en sus.

Primerament los dits scrivans de la moneda de la taula deuen fer endreçar e adobar e enjontar la taula dacordar. - Item deuen fer e comprar I tapit nou ab senyals reyals.
- Item una caxa per tenir la moneda els libres e comptes de la taula.
- Item paper tinta cera libres de paper I sagell e uns Evangelis qui estien en la taula.
- Item stendarts e senyeres una ballesta e un croch una destra e una maça que servesquen a la taula. - Item deuen pagar los salaris dels juglars de la taula. - Item deuen pagar aquella moneda quel senyor rey o almirall o capita lança com los laus son dits. - Item les punyades de diners quel senyor rey o almirall o capita dona a aquells qui criden los laus e als comit e sotacomit de la galea del senyor rey o del almirall o capita. - Item deuen pagar tots los juglars qui aquell dia con la taula se posara hauran servit e hauran tocat axi al estendart a benehir com a posar la taula e fer la crida de la taula segons quel almirall o capita ordenara e manara axi mateix lo salari daquell qui fara la crida de la dita taula e los altres quis hauran a fer per raho de la taula o dels acordats.
- Item deuen pagar les messions daquells qui faran justicia dalscuns dels acordats per lurs demerits. - Item lo salari daquell qui portara la caxa a la taula e la tornara a casa dels scrivans e metra la taula el estendart e les senyeres. - Item los salaris dels acordadors de la taula segons quels sera tatxat per lo senyor rey. - Item deuen pagar nolits de lenys e de barques e de lahuts e salaris de porters e de correus e daltres persones ques trametran per raho de la armada e dels acordats daquella. - Item totes altres messions menudes ques convendra de fer per raho de la taula e dels acordats de aquella. E altres messions no son acustumades de pagar per los dits scrivans per raho de la taula sens special manament del senyor rey o del capita o cap de la armada. - Item que de totes les ordinacions damunt dites sien fets trellats e trameses closos e segellats a Barcelona a Valencia a Mallorcha en Serdenya e a Cobliure per tal que ignorarancia (ignorancia) daqui avant no pusquen allegar sobre les dites coses.
En Pere etc. Al feel en Ferrer de Magarola scriva nostre e de les taules dacordar de nostra senyoria salut e gracia. Dehimvos eus manam que de la peccunia de les dites taules façats fer un libre de pergami de les ordinacions de la mar e del sou e cot que la nostra cort dona als acordats de les nostres armades lo qual estia continuament en la taula dacordar de Barcelona. E no res menys fets fer translats de les dites ordinacions e segellats ab nostre segell trametetslos en aquells locs de nostra senyoria on se fan armades car nos manam al racional de la mar o a tot altri qui de vos oyran compte que vos restituent a ell la present e apoches tot ço que hajats despes e pagat per les dites rahons reebe en compte vostre. Data Barchinone a XI dies de Maig en lany de la nativitat de nostre senyor MCCCLIX. - Dominus rex mandavit Matheo Adriani.

ci-legajo-cartas-reales-89-12-junio-1359