BISBAT DE EUNA.

BISBAT DE EUNA.

FOCHS
REYALS.

Primerament vila de Perpenya. 1640.
Habitants
de Perpenya poblats en diverses lochs. 582.
Castell
Dargiles. 161.
Copliure. 395. (Colliure)
Loch de
Tresserra. 16.
Castell de Muntsquiu: qui es del senyor
duch. ço.
Loch del Volo: del dit senyor. 93.
Loch de
Maurelans del .... 60.
Loch de Lauro. 5.
Castell de Cursavi:
qui es de la duquesa. 32.
Vila de Prats: qui es de la dita
duquesa. 149.
Castell de la Bastida: qui es de la duquesa. 52.

Loch de Lotes: del Rey. 5.
Case Fabre: del dit senyor.
9.
Salses: qui es del dit senyor. 69L.
Castell Dopol:
del dit senyor. 29.
Loch de Toyr: qui es del senyor duch. 161.

Loch de Toluges: qui es del senyor rey. 1.
Rodes: del senyor
rey. 20.
Vilella: del dit senyor. 4.
Muntbaulo: del senyor
rey. 26.
Ropidera: del senyor rey. 8.
Vall de Conach: del dit
senyor. *
Nabilles. 3.
Arletes. 4.
Nuedes. 4.
Orbanya.
8.
Conach. 4.
Eroles. 3.
Vallans. 5.
Vilafrancha: del
senyor rey. 171.
Marminas: del dit senyor. 1.
Flassa: del dit
senyor. 5.
La Guardia: del dit senyor. 1.
Marles: del dit
senyor. 1.
Setdenya: del dit senyor. 8.
Juncet: reyal. 6.

Fromiguera: reyal. 20. (Formiguera)
Puig Valador ab
tota la callania. 13. (carlán, carlanía)
Carramach:
de la dita callania. 2.
Riutort: de la dita callania. 9.
Galba:
de la dita callania. 4.
Sposoyla: de la dita callania. 6.

Vilanova: de la dita callania. 6.
Rial: de la dita callania.
9.
Puig: de la dita callania. 6.
Cerola: del dit senyor rey.
3.
Saorra: reyal. 22.
Corneyla: del dit senyor. 14.
Fulla:
del dit senyor. 11.
Fochs habitans de la vila de Perpenya qui son
poblats en la terra de Conflent e de Capcir segons ques
segueix.
En Dalmau de Talla. 1.
Ramon Tassarana de
Vilafrancha. 1.
G. Arnau Maso de Taurinya. 1.
Arnau Daniu de la
Vall de Sent Michel. 1.
P. Soluja de Prada. 1.
Johan Selma
de Fulla. 1. (Celma, Seuma)
En Croses de Joch. 1.
C.
Font de Marcaxanes. 1.
Jacme Vicens del Royre dels Vilars. 1.
P.
Agramunt de Fromiguera. 1.
Suma maior
de tots los fochs reyals del bisbat de Euna. 5940.


FOCHS DE CAVALLERS.

Lo Maso: qui es den Sella. 14.

Castell de Perella: qui es den Forgues. 10. (Forges)
Loch
de Sent Steva: de micer Francesch Roma. 18.
Ens: del
vescomte Dilla. 33.
Coma: den Tregura. 5. (Se lee
escrito Comà, pero hasta ahora no había tildes)
Molig: den
Tregura. 11.
Campoma: del dit Tregura. 8.
Crosels: del dit
Tregura. 4.
Mosset: del vescomte Dilla ab los lochs
qui ab ell contribuexen. 45
Los Orts: den
Bernat de So. 5.
Julols: den G. Bernat de Sen donzell. 15.
Evol:
del vescomte Devol. 19. (Devol : D´Evol, de Evol)
Font
Rubiosa: den Bernardi de Ço
donzell: 12. (Ço
: Bernat de So)
Salto de Fetges: del vescomte Devol.
12.
Puriyanes Uyer e la Rota: den Bernat de Banyuls donzell. 19.

Vinsa: del comte Dampuries. 67.
Fornols: de
mossen Castello ….. cavaller. 5.
Loch de Vernet: den Bertran de
Verniola donzell. 11.
Loch de Caussa: qui es del dit Bertran. 18.

Loch de Sent Laurenç: del
comte Dampuries. 34.
Loch de Clayra: qui es del dit comte. 92.

Loch de Sent Faliu Davall: qui es del vescomte Dilla. 31.

Loch de Canet: qui es del dit vescomte Dilla. 95.
Loch
del Soler Davall: qui es del dit vescomte Dilla. 5.
Loch de Santa
Maria de la Mar: del dit vescomte. 46.
Loch de Tautauyl: del dit
vescomte. 38.
Loch de Illa: del dit vescomte. 38. (Isla,
Insula, Dilla, D´Illa).
Sent Faliu Damunt: qui es del dit
vescomte. 18.
Loch de Torrelles: qui es del dit vescomte. 23.

Loch de Vilalonga: qui es den Franci de Bell Castell. 31.
Loch
de Pontala ab Sent Nicholau: qui es de la muller den Dalmau del Volo
donzell quondam. 19.
Loch de Lupia: qui es de la muller del honrat
En Ponc de Lupia donzell quondam. 16.
Loch de Bages: qui
es den Ramon de Lupia donzell. 43.
Loch de Tesa: qui es de la
muller den Guerau de Dardena
donzell quondam. 5.
Loch de Pollestres: qui es den Felip Roig
donzell. 16.
Fochs del loch de Alanya: qui fou den Amill de
Perapertusa donzell. 4.
Loch de Vilarnau Davall: qui es
den Valguarnera donzell. 2.
Loch Dortafa: qui es den Berenguer
Dortafa cavaller. 19
Loch de Panestortes: qui es den Not Dolms
donzell. 27.
Loch de Na Fiach: qui entre lonrat Narnau de
Millars e Madona den Bellera quondam. 12.
Loch de Casanoves: ha
qui son den Bernat Dilla donzell. 5.
Castell de Perallos: qui es
del vescomte de Roda. 4.
Loch de Moner: qui es del dit
vescomte. 22.
Loch de Millars: qui es del dit vescomte. 86.
Loch
de Regleya: qui es del dit vescomte de Roda. 9.
Loch de Vila
Clara: qui e de madona Caramany. 15.
Loch de Totço
Davall: qui es den Johan P. de Totzo donzell. 60.
Les
Abelles (diuse que es de la casa taxada del comte Dampuries):
qui son de mossen Berenguer de Pau. 18.
Loch de Banyuls de les
Aspies: qui es den Dalmau de Banyuls donzell. 36.
Sent Merti de
Fonolledes: qui es den Sent Merti donzell 8.
Loch de
Riunoguers: de mossen Marich Laurador. 7.
En Puigdoliba de
perroquia de Riunoguers: qui es den Ferrer de Sent Merti. 1.
La
Clusa: qui es den Berenguer Dolms donzell. 23.
Vivers: qui es den
Berenguer des Vivers donzell. 12.
Loch de Croanques: qui es den
Arnau des Volo donzell. 9.
Sent Johan de Plan de Corts: qui es de
mossen Berenguer Dortafa. 66.
Loch de Palafol: qui es de madona
den Castlar. 10.
Loch de les Illes: qui es den Jaufre Davinyo
donzell. 12.
Castell de Muntferrer: qui es de mossen En Berenguer
de Castell Nou. 42.
G. Marti de Alecha: qui es den Casella Darles
de la perroquia de Molet 1.
Castell de Sent Merçal:
qui es del vescomte de Roda. 20.
Castell de Bellpuig: qui es del
vescomte Dilla. 18.
Castell de Calmasella: qui es den G. Dolius.
14.
Castell Dolms: qui es de mossen Francesch Dolms. 16.
Castell
de Tallet: qui es de mossen Francesch Dolms. 10.
Muntauriol e
Taulis: qui son den Ramon de Bages donzell. 14.
Castell Nou: qui
es del vescomte Dilla. 38.
Castell de Corbera: qui es den Franci
Ça Garriga. 13.

En la honor de Cabruç qui
es del noble En Galceran de Rochaberti son los fochs segons
ques seguexen.
Primo en la perroquia de Serralonga.
50. (Serrallonga, Sierra larga, Sierra luenga)
En la
perroquia de Costrenyes. 21.
En lo terme de Fontanils.
8.
En lo terme de Muntalba. 30. (Montis Albi, Monte
Albo, Montalbán, Montblanch, Montblanc, etc.)
En lo terme de
Palauda. 21.
En lo terme de Rayners. 40.
Castell de Bula: qui
es del vescomte Dilla. 36.
Villerach: qui es den Bernat Dolms. 3.

Scoer: del vescomte Dilla. 12.
Joch: de mossen R. de
Perellos. 12.
Finestret: qui es del dit Perellos. 11.
Saorla:
qui es del dit Perellos. 8.
Spiranell: den G. Cadell donzell. 5.

Suma de tots los fochs de cavallers del bisbat de Euna.
1978.

FOCHS DESGLEYA.

Vidal Presta del Spital de Coll
Darbres. 1.
En Losa de Les Allades: qui es del cellerer de
Campredon. 1.
Fochs del abat de Campredon. 6.
Johan Casals:
del abat de Sent Lorenc Desmunt. 1. (Des munt, del monte en
Baleares)
En Landrich de Pera da Gosa: del prior de Ledo. 1.
(Como Lledó, Teruel)
Fochs del monestir Darles. 3. (de
Arles, Arlès, Arlés)
Fochs de la esgleya de Sent Merti.
4.
Fochs del Sacrista Deuna. 2. (de Euna)
En Pujol de
Vilaplana: den P. Adrouer. 1.
Loch de Tesarach: de la honor de
Sent Michel. 4.
Loch de Marcenoll: del prior de Marcenoll. 5.

Loch de Erbussols: de la honor de Sent Michel. 8.
Loch de
Calla: de la dita honor de Sent Michel. 16.
Lugols: de la honor
de Sent Michel. 7.
Bell Loch:
del prior de Cornella. 7.
Loch de Arria: de la honor de Sent
Michel. 19.
Salra: del abat de Sent Marti de Canigo. 3.
Loch
de Aurella: qui es del dit abat. 4.
Loch Gissa: qui es del dit
abat. 3.
Loch de Cabrils: del abat de Sent Michel. 2.
Tehegol:
qui es del dit abat. 2.
Los Plans: del abat de Sent
Michel. 3.
Talau: del dit abat. 1.
Sansa: del prior de
Cornella. 9.
Aygua Tabesa: del capitol Durgell. 17.
Matha
Mala: de la honor de Sent Michel. 13.
Conangle: de la dita honor.
2.
Vallsera: del dit abat de Sent Michel. 3.
Angles: del dit
abat. 14.
La Laguna: del abat de Sent Michel. 11.
Prat
de Balaguer e Font Pradosa: qui es del dit abat. 17.
Toers:
qui es del dit abat. 8.
Canavelles: de la honor de Sent Michel. 5.

Marasans: de la dita honor. 6.
Sohanies: de la dita honor.
6.
Lar: del abat de Sent Michel. 4.
Pi: del abat de Campredon.
10.
En: qui es del abat de Sent Miquel. 4.
Scaro: qui es del
dit abat. 15.
Vernet: del abat de Sent Merti de Canigo. 20.

Castell: del dit abat. 3.
Fulolls: de la honor de Sent
Michel. 13.
Girach: del abat de Sent Michel. 8.
Taverina: qui
es del dit abat de Sent Michel. 11.
Corts: del dit abat. 3.
La
Vall: de Sent Michel. 2.
Codolet: qui es del dit abat. 18.

Prada: del camerer de Grassa. 32.
Lech: de la honor de Sent
Michel. 4.
Clara: de la dita honor. 5.
Senors: del Sacrista
de Cornella. 5.
Vallmanya: de la honor de Sent Michel. 6.
Vall
Destania: del camerer de Sent Miquel de Cuxa. 7.
Sefilla:
del dit camerer. 4.
Los Vilars: del abat de Sent Merti. 12.

Rigarda: del prior de Serrabona e madona Elicsenda muller den
Steve de Torres. 9.
Marsaxaners: del abat de Sent Merti. 13.

Glorianes e Safonyns: del prior de Serrabona. 11.
Lo
mas de la Antzina: del prior
de Mercovol. 4. (altzina, encina)
Erreyanes: del abat de
Sent Miquel. 1. (arrayán)
Croses: del abat de Sent Miquel.
1.
Loch de Bon Pas: qui es del Espital de Sent Johan. 13.
Loch
de Sent Ypolit: qui es del dit Spital. 34.
Loch de
Sent Narzari: del dit Spital. 5.
Loch Derla: qui es del dit
Spital. 3.
Loch de Baioles: qui es del dit Spital de Sent Johan.
1.
Loch de Santa Coloma: del dit Spital. 7.
Loch de
Capestany: qui es del dit Spital. 39.
Loch de Vilamulacha: qui es
del dit Spital e del prior del Camp. 11.
Loch Danylls: del dit
Spital. 17.
Loch de Tarrats: del dit Spital. 13.
Loch Dapia:
qui es del Arxevescha de Narbona. 36.
Loch de Nidoleres:
qui es del pebordre de Sent Ilari. 5.
Loch de Sent Johan de la
Sella: qui es del abat de Sent Jenis. 10.
Loch de Forigues: qui
es del abat Darles. 29.
Loch des Vilar: qui es del pabordre. 10.

La Pobla de Panicars e la Pobla del Pertus qui es.... 14.
Loch
de Torderes: qui es del abat Darles. 14.
Vila Darles: qui
es del abad Darles. 176.
Codolet dels Banys: qui es del
abat Darles. 15.
Los Banys Darles: qui son del abad Darles. 28.

La Vall de Sent Laurench dels Cerdans. 56.
Serra Bona:
qui es del prior de Serrabona. 6.
Suma maior de tots los fochs
desgleya del bisbat Deuna. 2222.

FOCHS DE CIUTADANS.


Primo fochs del loch de Casanoves: qui son den G. Fuster. 3.

Vall de Sent Marti: qui es den P. Blan de la vila de Perpenya.
19.
Loch de Santa Eugenia del honrat En Johan Vola quondam. 7.

Loch Sureda: qui es den P. Blan. 22.
Fochs del loch de Alanya:
qui son den P. Blan. 7.
Castell de Ceret: den P. Blan. 242.

Enellen: den P. Blan. 11.
Loch de Selva Darbre Gros: den P.
Blan. 6.
Cauders: den G. Mercader de Puigcerda. 7.
Castell de
Ça Rocha:
den Galceran Morey. 91.
Creu de Capair: qui es den Bernat
Arçaguel de Puigcerda. 6.

Odells: den P. Ouzes de Vilafrancha. 4.
Uytesa: den Guillem
Avallenet savi en dret. 4.
Toren: de Madona Sanxa. 7.
Montet:
de la dita dona. 4.
Suma major de tots los fochs de
ciutadans del bisbat Deuna. 344.

Donacions enfranquiments esparces, senyor rey, Pere, Johan,

DONACIONS E
ENFRANQUlMENTS ESPARCES FETS PER LO SENYOR REY EN P. E PER LO SENYOR
REY EN JOHAN A DIVERSES PERSONES EN LOS COMTATS DE ROSSELLO E DE
CERDANYA DE QUE LO PATRIMONI DEL SENYOR REY HA PRESA GRAN DIMINUCIO
SEGONS QUES SEGUEIX.

Universitats de Clayra.

Primerament lo senyor Rey En Johan ha enfranquits en
franch alou los homens de la universitat de
Clayra del dret del pasquer dels lurs bestiars de que
lo senyor Rey acustumava de haver uns anys ab altres de XX en XXV lliuras.

Diverses universitats de Rossello de Conflent
e de Cerdanya.
Item lo dit senyor Rey En P. e encara lo dit
senyor Rey En Johan han enfranquides diverses universitats e persones
poblades en Rossello e en Conflent e en Cerdanya e encara en altres
lochs de Cathalunya del dret de la leuda e
passatge que devien pagar de que lo dit patrimoni se es
diminuit uns anys anys ab altres entorn …. CCL
lliuras.
Johan Fabre.
Item lo senyor Rey En Johan ara
regnant ha venut an Johan Fabre burges de Perpinya les postats
e drets senyories e dret de prelatura e fadiga de
retenir quel senyor Rey havia en la força
de Montbran en Rossello qui es força
molt notable.
Idem.
Item lo dit senyor Rey En Johan ha venuda
al dit En Johan Fabre la senyoria de la Vall de Sent Marti dels
castells de Rossello.
Idem.
Item hi ha venudes les postats e
drets senyories e dret de prelatura e de fadiga de retenir quel dit
senyor havia en lo castell de Areleu en Conflent.
Johan
Fabre.
Item ha venuda lo dit senyor Rey En Johan al dit Johan
Fabre la jurediccio civil e criminal drets senyories luismes e
forescapis quel dit senyor havia en la saionia (Sajonia
más arriba) de Serdanya en terra de Conflent.
Ramon
Dabella. (de Abella)
Item lo senyor rey En Johan ha
donat a mossen Ramon Dabella tot lo cens dreta
senyoria forescapi e tot altre dret quel dit senyor Rey hagues en
lostal den Perestortes dins la vila de Perpinya.

Berenguer Dortafa.
Item
lo senyor Rey En Johan a venut a mossen Berenguer Dortafa
la jurediccio quel senyor Rey havia en la vila e termens de
Brulla ensemps ab X solidos de cens quel abat de Sant Ginis
fahia cascun any al senyor Rey e ab XV solidos de cens que
fahia cascun any En Berenguer dez
Vivers.
P. de Berga.
Item lo senyor Rey En Johan ha dats
an P. de Berga alguns censes menuts forescapis drets e senyories quel
dit senyor Rey havia en lalberch quel dit en P. de
Berga ha dins Perpinya e en alguns altres alberchs contiguus
a aquells.
Berenguer Dortafa.
Item lo dit senyor Rey En Johan
ha donat a mossen Berenguer Dortafa la jurediccio e recullita
dels homens del loch de Vingran qui dabans
eren de recullita del castell Dopol lo qual es del
senyor Rey e ara hanse a recullir en lo castell de
Tautaull lo qual es del dit mossen Berenguer axi
que en cas de necesitat lo senyor Rey ab sos
diners hauria a fornir lo dit castell Dopol de
vitualles e de gents.
Johan Fabre.
Item ha lo dit
senyor Rey En Johan venudes an Johan Fabre burges de Perpinya
XXXIII lliuras de renda quel dit senyor acustumava de reebre
sobrel dret del pasquer del loch de Vinça
en Conflent.
Vescomte Dilla.
Item lo senyor Rey en P.
dona al vescomte Dilla lo feu e les postats del
castell de Paracolls en Conflent.
Gispert de Tregura.

Item lo dit senyor Rey en P. dona a mossen Gispert de Tragura
castella del castell de Perpenya dues somades de mena
de ferre cascun dia les quals a raho de XII diners cascuna
vallen lany XXXVI lliuras.
Jacme Quinta.

Item lo dit senyor Rey En P. dona an Jacme Quinta scriva del
senyor Rey un alberch lo qual era per habitacio del dit senyor en
Vilafrancha de Conflent.
Idem.
Item lo senyor Rey En Johan ha
donat al dit Jacme Quinta I.a somada de mena de ferre cascun
dia qui pot valer cascun any …. XVIII lliuras.
Berenguer
Dolms.
Item lo senyor Rey En P. vene a mossen Berenguer Dolms la
jurediccio quel senyor Rey havia en los lochs de Pi de Mancet de
Toren e de Vuytesa en Conflent.
Idem.
Item vene lo senyor Rey
En P. al dit mossen Berenguer Dolms tota la jurediccio quel dit
senyor havia en los lochs de Caudens dins Conflent e de Crou dins
Capçir.

Vescomte Devol.
Item lo dit senyor Rey En P. dona al vescomte
Devol la jurediccio dels lochs de Ayga Tebesa dels Pujals de
Jullols dins Conflent e en una bastida que ha dessus Serdanya.

Gispert de Tregura.
Item lo senyor Rey En Johan dona a mossen
Gispert de Tregura la jurediccio del castell e vall de Peracolls
en Conflent.
Bernat Dolms.
Item lo senyor Rey En P. vene an
Bernat Dolms la jurediccio del loch e terme de Vilarach dins
Conflent.
Gispert de Tregura.
Item lo senyor Rey En P. dona a
mossen Gispert de Tregura la jurediccio del loch de Coma e de Scenils
dins Conflent.
Ramon de Perellos.
Item lo senyor Rey En P. ha
donada a mossen Ramon de Perellos la jurediccio regalies e altres
drets quel dit senyor havia en los lochs e termes de Joch de
Finestret e de Sahorla en Conflent.
Vescomte Dilla.
Item lo
dit senyor Rey en P. dona al vescomte Dilla la conexença
dels oficials e les aygues de tots los lochs quel
dit vescomte havia e possehia en Rossello e en Conflent en que
lo dit vescomte no hagues jurediccio alta e en los lochs on havia la
dita jurediccio li dona tots los drets e regalies quel dit senyor hi
hagues.
Guillem Jorda.
Item lo dit senyor Rey En P. dona a
micer Guillem Jorda la jurediccio el pasquer dels Cortals e
cert terme prop los dits Cortals en Conflent.
Ponç
de Perellos.
Item lo senyor Rey En Johan ha venut a mossen Ponç
de Perellos lo loch de Rigarda ab tota jurediccio e ab la jurediccio
dels lochs de Glorians e de Sesilla dins Conflent.
Consols de
Puigcerda.
Item lo senyor Rey En Johan ha donat als Consols e
vila de Puigcerda lo dret del mesuratge quis pagua
en la dita vila del blat quis ven es mesura aqui e pot
valer uns anys ab altres de XV en XX lliuras.

Item lo
dit senyor Rey En Johan ha donat als dits Consols e Vila de Puigcerda
los ports de Cerdanya los quals en proprietat eren del
senyor Rey exceptat lo port de Sobiranes qui era
propri de la dita universitat e podien valer uns anys ab altres los
pasquers entorn C florins jassia quel procurador
reyal qui vuy es nols vulla
mantenir en lur possessio.
Guillem Galceran de Rocaberti.

Item lo dit senyor Rey En P. vene al noble en G. Galceran de
Rocaberti les jurediccions altes dels lochs de Palauda de Rayners de
Montalba de Costria e de la honor de Cabrens en Rossello.

Vescomte Dilla.
Item
lo dit senyor Rey En P. dona al vescomte Dilla la jurediccio alta del
loch del Soler davall.
Vescomte de Roda.
Item lo senyor Rey
En Johan dona al vescomte de Roda la conaxença
e jurediccio civil e criminal de les universitats consols
sindichs batles saigs e altres oficials e de
camins publichs daygues e fluvis dels lochs
que posseeix en Rossello e en Cerdanya.
Berenguer Dortafa.
Item
lo senyor Rey En Johan ha transportada en mossen Berenguer Dortafa la
jurediccio civil e criminal mer e mixt imperi quel dit senyor
havia en los lochs Dortala e de Sent Johan de Plan de
Corts.
Idem.
Item lo dit senyor Rey En Johan ha venut al
dit mossen Berenguer Dortafa la jurediccio alta e baixa que havia per
pariatge e la host e la cavalcada del loch
de Vingran ab tota conexença
de oficials e de camins e ab totas altres regalies quey
hagues.
Consols Dargilers.
Item lo dit senyor Rey En Johan
per CC florins ha atorgat als consols Dargilers quel batle del
dit loch exercescha la jurediccio de consols oficials de
camins les quals coses acustumava de usar lo veguer de
Rossello.
Abbat de la Reyal.
Item ha venut lo senyor Rey
En Johan al abbat de la Reyal de Perpinya la jurediccio civil e
criminal mer e mixt imperi host e cavalcada e altres drets
quel senyor Rey hagues en los lochs de Tura e de Espira exceptat
que si ha retenguda la jurediccio alta de crims de ques
degues seguir mort o mutilacio de membres.
Alamanda muller
den Julia Garrius. (Amanda)
Item lo dit senyor Rey En Johan
ha transportada en la dona Na
Alamanda muller den Julia Garrius tresorer seu la
jurediccio quel dit senyor havia en los lochs de Sant Ipolit e
de Garrius.
Vescomte de Roda.
Item lo dit senyor Rey En Johan
ha venuda al vescomte de Roda la jurediccio alta del loch de Monner e
de Perellos.
Berenguer Dolms.
Item es estada venuda per lo
senyor Rey En Johan a mossen Berenguer Dolms la jurediccio alta del
loch de la Clusa.

11, 12 noviembre

11 DE NOVIEMBRE.

Los nueve comisionados para calcular lo que habría de practicarse sobre la venida del señor Primogénito, manifestaron, en esta sesión, a los señores Diputados y Consejo, que, según su modo de pensar, debían estos indicar al Concejo de la ciudad que no se diese prisa en enviar embajada a dicho señor Primogénito, antes eligiese cuatro representantes, los cuales, reunidos con los nueve comisionados de la Diputación, calculasen y tratasen lo que fuese conveniente decirle a su llegada, eligiéndose al mismo tiempo, por parte de aquella, otra comisión para practicar lo que en tales casos se requiere, al tener que verificar dicho señor la entrada en la ciudad.
Sigue una carta, que se recibió en este día.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los deputats del General del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elet residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors. Una letra havem rebuda de set del present ensemps ab una altre dels honorables consellers de aqueixa ciutat e per que es veritat que encara que aquesta ciutat ha fet tot son possible en detenir la Senyora Reyna e Senyor Primogenit fins avuy que es diluns e per ço haviem trames quatre notables persones de aquesta ciutat per suplicar e instar se detengues com dit es les quals encara ab aderencia dels embaixadors del Principat ques trobaven aqui e convidats per ells no han pogut obtenir ques detengues ans disapte a vespre sa Majestat e lo dit lllustre Primogenit intraren ab aquella festa e cerimonia acustumada fer a primogenits. Veritat es per quant aquesta ciutat ha de custum antiquissima que entrant Senyor Rey o Primogenit novellament ans de intrar en ciutat a la porta de aquella fa lo jurament particular acustumat aquest ha prestat lo dit Illustre Primogenit. E per quant haviem per clar attesa la edat de aquell aquest jurament no valer res ab protestacio expressa que si per lo Principat ere altrament desliberat la Senyora Reyna com a tudriu que es segons fa fe lur secretari ha jurat e auctoritzat si vist e desliberat sera alre per taulell e ciutat de Barchinona aquest jurament de la Senyora Reyna va per no prestat e axi com si may fos stat prestat de aço hi ha acte e protestacio expressa e admessa per la Senyora Reyna la qual vos trametem treslat interclus hi per semblant del jurament general ab les protestacions les quals vos trametem. E sia molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors la divina Majestat custodia vostra e nostra. De Leyda a VIIII de noembre any Mil CCCCLXl. - Los pahers de la ciutat de Leyda a vostres beneplacit e honor aparellats.

Los señores Diputados mandaron expedir, en este día, las siguientes cartas.

Del vezcomte Dilla.
Molt honorables e savis senyors. Recordeus pochs dies ha passats vos scrivim pregant e exortant vos que attes que lo noble e magnifich Senyor lo vezcomte Dilla e de Canet ere ab altres per servey de aquest Principat de la cosa publica de aquell en la embaixada per lo dit Principat feta al Illustrissimo Senyor Rey e per conseguent ere guiat en persona e bens e salegrave es devie alegrar de moltes porrogatives no enentasseu en la exequcio que instave En Pere Prunes per raho de hun censall en la sua baronia de Luça o vassalls de aquella segons en la dita nostra letra data en Barchinona a XX de octubre prop passat pus largament es contengut. Encara ab aquesta vos tornam pregar e exortar que en la dita exequcio contra lo dit senyor vezcomte ne la dita sua baronia o vassalls seus e bens lurs totalment sobresegau e en res noy anenteu ne proceisquau stant ell en la dita embaixada ans si alguna cosa hi haveu anentada stant ell en la dita embaixada ho tornen al degut e primer stat. En altre manera segons vos havem scrit per nostre descarrech e per conservacio e manteniment de les porrogatives que tals embaixadors se alegren e han acustumat alegrar e per benefici e bon stament de la cosa publica de aquest Principat a nosaltres covindria provehirhi degudament. Dada en Barchinona a XI de noembre del any Mil CCCCLXI. - Los diputats del General e consell lur etc. a vostra honor prests.

Honorable senyer.
Pochs dies ha vos scrivim cessasseu de la instancia que segons se dehia feyeu contra la baronia de Luça o vassalls de aquella la qual es del noble e magnifich
senyor lo vezcomte Dilla e de Canet per raho de un censall ques diu lo dit vezcomte fa. Encara ab aquesta vos tornam scriure que de tota instancia contra lo dit vezcomte stant ell en la dita embaixada en que es per part de aquest Principat e per servey de aquell e de la sua cosa publica cessets (ceséis; ejemplo occitano como farets, faretz) e en res noy anenteu ans quant en vos sia la perturbeu e la empatxeu. Dada en Barchinona a XI de noembre del any Mil CCCC sexanta hu. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Als molt honorables e savis senyors los consellers de la ciutat de Vich.
Molt honorables e savis senyors. Vostra letra havem reebuda sobre la execucio quis insta per En Pere Prunes contra lo noble e magnifich senyor lo vezcomte Dilla e de Canet o la sua baronia de Luça o vassalls seus lo qual es ab altres embaixadors per aquest Principat al Senyor Rey a la qual vos responem que vosaltres no ignorau o no deveu ignorar los embaixadors de qualsevol Senyor o universitat tant quant sta en la embaixada es guiat en persona e en bens e stant en la embaixada contra ell e sos bens no pot esser en res enantat o feta novitat alguna quant mes donchs a hun tal embaixador que es per aquest Principat y per servey de la cosa publica de aquell qui compren entre les altres aqueixa universitat deu esser servada la dita prerogativa que contra ell ne sos bens ne sos vassalls per causa dell no sia feta novitat stant en la dita embaixada. Pregam vos per ço que en observar la dita porrogativa al dit senyor vezcomte e sos bens no siats (occitano; seáis; siau, sigáu, sigau, siguéu, sigueu) contraris ans lo favoriats (occitano para favorezcáis; si ves cómo se escribe en catalán Pompeyano, te caes de culo) quant en vosaltres sia durant la dita embaixada. E sia molt honorables e savis senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XI de noembre del any Mil CCCCLXI. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona e consell lur aquest Principat representants a vostra honor apparellats.

12 DE NOVIEMBRE.

No hubo sesión.

20 DE OCTUBRE.

20 DE OCTUBRE.

No hubo sesión, por estar ocupados en otros negocios de la Generalidad.
El mismo día se recibieron dos cartas, que siguen, a saber, una de los Embajadores y otra de los paheres de la ciudad de Lérida.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los deputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Açi es En Bertran Crexells mercader de aqueix Principat qui ha cert negoci ab la Majestat del Senyor Rey en lo qual ha demanada e demana la nostra intercessio lo que no ses pogut fer obstant la restriccio que tenim es de complanyer del dit home attesa la fortuna en que ses vist. Si a les reverencies nobleses e magnificencies vostres plaura puxam per son fet intercedir e suplicar estimam sera obra de caritat. La qual solament en aço nos mou e haureu ne de Deu premi e nosaltres vos ho haurem a plaer. Placiaus rescriurens de vostra voluntat ordenant de nosaltres lo queus placia. Scrita en Calathayu a XVII de octubre any Mil CCCCLXI. - A vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat de Cathalunya.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los deputats del General del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elet e assignat residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors.
Lo darrer dia de agost prop passat scrivim a vostres reverencies e magnificencies com haviem revocat del sindicat ab nota lo honorable micer Anthoni Riquer sindich de aquesta ciutat et alias segons en dita letra es mencionat. E com per alguns bons respectes aquesta ciutat hage restituit et reintregat al dit micer Anthoni Riquer en lo primer stat que ere ans de la dita revocacio e privacio per ço dites coses a vostres reverencies nobleses e magnificencies ab la present notificam. E sia molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors la divina Majestat vostra custodia. Dada en Leyda a XIIII de octubre any M. CCCCLXl. - A vostres beneplacits e honor prests los pahers de la ciutat de Leyda.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los deputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Apres la expedicio del derrer correu partit lo dia passat a les V hores apres mig jorn per lo qual vos havem axi stesament scrit com hauran vist les reverencies nobleses e magnificencies vostres. Vuy de mati a punta del dia es aci ates lo vostre e per aquell havem reebudes dues letres a nosaltres dreçades e dues a la Majestat del Senyor Rey una als LXXII representants la cort de aquest regne altra al Justicia del dit regne e altre als jurats de Çaragoça. De les dues letres a nosaltres dirigides la una la qual es sots data de XI del present conte forma a nosaltres donada de continuar les supplicacions a la reyal Majestat sobre la presta expedicio e tramesa del lllustrissimo Senyor Primogenit en aqueix Principat e de regraciar a la dita reyal Majestat lo per aquella dit sobre la ordinacio e disposicio del consell del dit lllustre Senyor Primogenit oficials seus e ministres etc. ço es que procehiria a consell vostre ab entreveniment de aqueixa ciutat. E sobre aquell article de intervencio dels altres seus regnes dehim com en los fets de Cathalunya altres que cathalans no han participi en consellar juxta forma de la capitulacio a la qual esser prejudicat no tollerarieu. Venint apres ab la dita letra al fet de la anada de la Illustrissima Senyora Reyna e commemorant lo sentiment donat per lo Senyor Rey segons vos havem scrit de voler attendre a la disposicio e a les coses que concorrien e fer lo que la disposicio de aquell importaria e li consellaria veniu a narrar la oppinio en lo vulgo edificada e per continua demostracio dels miracles que nuncha cessen radicada.
Ço es que la mort del lllustrissimo don Carles de sancta recordacio fill primogenit del dit Senyor Rey no naturalment serie seguida de que se dien moltes paraules. Per tant volen e disponen per nosaltres circa lo dit article esser continuades les supplicacions acostumades ab narracio de les causes dessus dites les quals vos impellexen les dites suplicacions fer per nostre descarrech. E del amor e devocio ab lo qual lo dit lllustrissimo Senyor Primogenit es sperat e de la integerrima fidelitat dels cathalans e del repos e assossech que succehiran anant al present lo dit Illustre Primogenit sens la dita Serenissima Senyora mare sua volen en lo nostre suplicar persuasio esser feta e de altres molts fruyts e beneficis que seran e succehiran essent la cosa en axi disposta esser pres motiu segons mes largament se conte en la dita letra. Laltra es de dos del dit corrent mes e ve sobre lo fet de don Jofre de Castro e ab copia quens enviau de una de les dites letres dirigides al dit Senyor Rey sobre aquesta materia volen per nosaltres esser feta suplicacio al dit Senyor Rey juxta lo seny de la copia dessus dita les quals letres legides decontinent apres la missa del dit Senyor Rey som stats ab la sua Majestat e haguda de aquella audiencia li es stat per nosaltres ab tota reverencia e humilitat e ab la millor pertinencia de paraules que als negocis nos es stada vista acomoda e fructuosa e al vostre scriure conforme feta devota suplicacio e suplicacions de e per totes les coses en vostres letres contengudes e li son stades donades les letres a sa Majestat dirigides. Per la qual nos es stada feta la seguent resposta. Primerament en lo fet de la tramesa del dit lllustre Senyor Primogenit ha dit que en la expedicio sua se enten continuament e no si pert una ora de temps. E la present matinada en la qual la sua Excellencia havie rebudes pilloles (píldores; píldoras) per alguna reuma sua no havie per axo cessat ne cessava de dispondre e tractar de les coses necessaries a la dita expedicio la qual prestament se deduhirie en efecte e obra e al desig vot e devocio dels cathalans amplament satisfaria. En apres al que ere dit de la disposicio del consell e familia sua etc. dix lo dit Senyor Rey no esser stada james ne esser intencio sua en axo ne en altre deviar de la capitulacio abans se volia conformar ab aquella e no res cogitar ne fer en prejudici o derogacio de la capitulacio dessus dita. En lo fet de la anada de la dita Serenissima Senyora Reyna nos ha dit que la sua Excellencia no dificultava de trametre sol lo dit lllustre Primogenit per alguna difidencia que hagues de la amor devocio e fidelitat dels cathalans abans de aquells e de la dita amor devocio e fidelitat tant confiava que no solament a les reverencies nobleses e magnificencies vostres qui eren persones de tanta aprobacio e gravitat abans encara a qualsevol persona cathalana per la ferma fiança que de quiscuns naturalment se pot e deu haver ab total repos del animo seu e sens algun redupte o rezel liberament lo acomanava. Lo empero que en aço fa attendre e que la Excellencia sua fahia star redubtant era que lo apartament del dit Illustre Primogenit de la dita Serenissima mare sua en una tant tendra edat de aquell e anant entre persones ab les quals encara no havia ne ha noticia o privadesa no importas a aquell anyorament o no li causas alteracio alguna que pogues portar nocument a la salut de sa persona. E aço sol era lo que la Majestat sua fahia star en perplex e ansiosa. Venint apres al fet del dit don Jofre de Castro abans queus narrem la resposta del dit Senyor Rey nous volem obmetre dir que havem sentit que la Excellencia sua ensemps ab la cort de aquest regne en aquests dies ha entes e entenen en pacificacio e repos de aquell debat e lo vespre passat essent ja gran hora de nit lo dit Senyor Rey trames demanar lo notari nostre e per aquell nos significa com la sua Majestat e la dita cort trametren certes persones per treballar en lo dit negoci e que havien sentiment que axi don Phelip com mossen Rebolledo foren de bon acord de pau e de treua axi empero que lo dit don Jofre en aço intervingues e fermas e per tant lo dit Senyor Rey per benefici del negoci pregava e encarregava a nosaltres tots ensemps e a mi vezcomte Dilla privadament per aquell acostament e deute que sab yo he ab lo dit don Jofre que sobre aço li scrivissem e axi es stat fet per nostres letres de prechs afectuosos. Presuposat aço direm la resposta del dit Senyor Rey. La sua Majestat nos ha narrat la diligencia e cura que ha en pacificar lo dit fet dient sta en ubert a causa del dit don Jofre e que ha tres anys que mossen Rebolledo e mossen Cerdan contra lo costum de cavallers e homens de honor per mija del prior de Roda trameteren demanar pau per sola reverencia de Deu es fora conduida si lo dit don Jofre hagues volgut qui la donchs tramete un procurador qui no hague poder e axi passa o resta la cosa.
En apres han stat e stan en guerra uberta que no cal dir haje principi ne prengue occasio de algunes coses noves car originariament devalla de la mort de mossen Pero Martinez de Marilla (Muriello más abajo). E no deu esser a algu admiracio nis deu fer querella de les coses ques fan en guerra uberta. Veritat es que en dies passats ha haguda certa paraula entre lo dit mossen Rebolledo e don Phelip en la qual empero no ere entrevengut lo dit don Jofre. Durant la dita paraula per servidors de de don Phelip fonch e es stada feta certa novitat contra lo dit mossen Rebolledo e coses sues en la qual empero lo dit don Felip ha dit no haver sentit abans esser prest tornar a loch lo greuge. Semblantment es stat fet per homens del dit mossen Rebolledo e sobre allo per Pallafolls son fill es stada feta semblant oferta. Quant empero al que tocha al dit don Jofre si res hi ha seguit e ques que sia es de guerra uberta com dit es en la qual voluntariament ha stat e sta e de la qual provenen les novitats e scandils ques segueixen sens altra causa que no hi cal aplicar. Ne com dit es se deu ne pot deduir en greuge per haverse recors en aqueixa ne altra semblant plaça. De totes aquestes coses lo dit Senyor Rey nos ha dit vos scriu per ses letres a les quals nos referim. Les altres quens haveu trameses son stades dades per lo scriva nostre ço es la dels LXXII en mans de mossen de Teraçona qui es hu de aquells la del justicia en ses mans la dels jurats de Çaragoça a don Lorenç de Algas hu dels dits jurats qui es en aquesta vila. De totes les dites coses vos es fet lo present avis juxta la ordinacio vostra. Ab tant molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors tingaus la Sancta Trinitat en guarda sua e de nosaltres ordenau lo que plasent vos sia. Feta en Calatayu a XVI de octubre any Mil CCCC sexanta hu. - A vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Apres feta la present ha covengut detenir lo correu a pregaries del Senyor Rey sperant les sues letres fins vuy disapte gran ora de nit. E volem vos significar lo que apres de la partida del altre correu ha succehit ço es que la Senyora Reyna qui encara no es partida partex dema e no va a Taraçona sino al loch de Aranda (de Moncayo) qui es de aci luny tant solament V letgues e aço per los afers que vos havem significat per laltra. En aquest interim los LXXII representants la cort o alguns dels principals e lo justicia Darago son stats solicitats de resposta si respondre volien la qual fins aci nons han donada. Closa a XVII del dit mes.

Se recibieron en este día las siguientes cartas del Señor Rey.

Als venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats del General e consell Iur representants lo Principat de Cathalunya.
Lo Rey.
Venerables pares en Christ magnifichs amats e feels nostres. Ir divendres per vostres ambaixadors nos fonch donada una letra vostra feta a dos del present e aquella vista som stats molt maravellats de la informacio que dien esser stada reebuda e per aquella constar lo noble don Jofre de Castro esser stat damnificat per haver adherit als cathalans en los actes seguits per causa de la liberacio de la persona del lllustrissimo don Carlos nostre molt car e molt amat fill Primogenit de bona memoria com siam vertaderament informats los homenys robatoris e altres molts dans ques son seguits esser venguts e fets per occassio de la bandositat antiquada de don Phelip e don Jofre de Castro de una part e de mossen Joan Cerda e mossen Rebolledo gendre seu del altra per causa de la mort perpetrada per lo dit mossen Cerda en persona de mossen Pero Martinez de Muriello sogre del dit don Jofre per la qual bandositat de vint e cinch anys en ça o mes que fou perpetrada la mort del dit mossen Pero Martinez se son seguides moltes e diverses morts nafres invasions incendis robaries e altres molts mals entre abdues les dites parts tenint los dits mossen Cerda e mossen Rebolledo per principal e per cap contra ells lo dit don Jofre com a marit de la filla unica hereva e successora en la casa e bens del dit mossen Pero Martínez de Muriello e veritat es que creem la guerra es stada feta en gran part desaforada en la dita bandositat e la havem hauda e havem per molt mal feta e reprobada pero obstant los furs e libertats de aquest regne no si es pogut provehir ne remediar axi com sera stat mester ab tot que ara per nostre poder treballam que en aquesta cort que celebram als aragonesos hi sia feta provisio opportuna. E es cert que aquesta manera de guerrejar no solament es stada praticada en aquest regne en la dita bandositat mas encara en les bandositats antigues de la casa de Castro e dels Bardaxins e axi mateix dels de Gurrea ab los Urriesos (Urrea y Urriés) entrevenint hi com a valador ab la una de les parts don Joan Dixer lo qual per lo semblant ab gens sues ne ha usat en la preda o robatori que fonch fet en la vila de Casp. Totavia empero per totes les vies quens son stades possibles per nos es stat treballat en la pacificacio e repos de la dita bandositat e haviem conduits los dits mossen Cerda e mossen Rebolledo a atorgar pau final los quals foren contents que per aquesta raho anas mossen Anthoni Porquet prior de Roda persona afectada als dits don Jofre e don Phelip abans que passas la paraula per ells donada fins per tot lo mes de juliol prop passat per los quals dits don Jofre e don Felip no fou donat loch a la dita pau. Es ver que oferiren treua a cert temps e perque lo dit mossen Rebolledo volia pau final e los altres no sino treua passat lo temps del dit sobreseyment diuse que per homens dels dits don Jofre e don Felip fonch feta e comesa certa robaria e violencia en vassalls del abadiat de sant Victoria qui es de hun fill del dit mossen Rebolledo per reconvencio de les quals coses se diu quels de mossen Rebolledo feren ço ques diu per lo dit don Jofre esser stat fet contra ell e sos vassalls e bens de aquells lochs que te en Ribagorça axi com se afirma que homens dels dits don Jofre e don Felip fet ho havien contra amichs e benivolents dels dits mossen Cerda e mossen Rebolledo que no havien feta part alguna en la dita bandositat. No es donchs de dir ne creure lo dit don Jofre esser stat damnificat per haver adherit als cathalans sots la forma demunt dita com abans que james se penses de tals fets per tanta distancia de temps haguessen procehit tants anfractes morts robaries e altres casos sinistres insurgits de la bandositat damunt dita. Ab tot aço empero vista la dita vostra letra decontinent per nos es stat comes e manat al regent lofici de la governacio de aquest regne qui per aquesta raho de nostre manament dies ha es anat en aquelles parts que reeba informacio sobre aço que scrit nos haveu. E si per aquella se mostrara legitimament per Blasco de Bardaxi Steve de Agramunt e altres adherents a aquelles haver fet cosa alguna per haver adherit lo dit don Jofre als cathalans per causa de la liberacio del dit Illustrissimo fill Primogenit nostre per nos sera manat procehir rigorosament contra las persones e bens de aquells per tots los remeys oportuns per forma que seran punits e castigats segons lurs culpes e demerits justicia mijançant. Dada en Calatayut a XVII dies de octubre del any Mil CCCCLXI. - Rex Joannes.

Als venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Lo Rey.
Venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres. Vostra letra feta a onze del present mes de octubre responsiva a altra nostra de vintesis del passat havem reebuda e obmeses les coses a que no fretura respondre satisfarem a aquella part en la qual es feta mencio com havieu reebuda una altra letra nostra dada lo primer del present dins la qual era copia de una altra per nos tramesa als oficials criats e servidors del lllustrissimo don Carlos molt car e molt amat fill primogenit de bona memoria per alguns dels quals vos seria stat significat com la dita nostra letra seria vist esser limitada en quant ab aquella dehim voler los tractar ab tota humanitat clemencia e benignitat juxta forma de la capitulacio haudes per oblidades totes les coses passades etc. La veritat es que per la dita letra nostra als dits oficials criats e servidors del dit lllustrissimo fill nostre tramesa assats clarament pot esser stada compressa nostra bona e sana intencio. Encara empero poreu haver vist com en laltra letra nostra a nosaltres tramesa fonch feta mencio que no solament enteniem usar vers ells de aquella clemencia humanitat e mansuetut quels scriviem mes encara vers totes altres persones de aqueix Principat e altres qui en los animos seus tinguessen alguna suspicio o per qualque occasio nos tinguessen per segurs de nos per haver aderit al dit lllustrissimo Primogenit fill nostre oferint vos que si alguns ni hauria que de aço nos tinguessen per contents ab bona voluntat per nos serien donades a aquells totes altres seguretats que per medi vostre de nos volguesseu a corroboracio de la dita capitulacio. E en aquell mateix proposit perseveram ço es quens plau e som molt contents de donar als damunt dits totes aquelles seguretats que a nos se sguarden e puixam donar per repos e assossech dels animos de aquells e inviolable observacio de la nostra paraula. Dada en la ciutat de Calatayud a deset de octubre del any Mil CCCCLXI. - Rex Joannes.

El mismo día, mandaros expedir los señores Diputados las siguientes cartas.

Als molt honorables los veguer e sotsveguer de Vich e o a lurs lochtinents.
Molt honorables e savis senyors. Ab gran querela per part del molt noble senyor vezcomte Dilla e de Canet es stat a nosaltres exposat que vosaltres instant e requerint En Pere Pruners notari de aqueixa ciutat feu exequcio en la sua baronia de Luça e o vassalls de aquella per virtut de cert censal no obstant lo sobressehiment e altres provisions per lo Senyor Primogenit lochtinent de sancta recordacio al dit senyor vezcomte atorgats ne encara lo carrech que te de la embaxada de aquest Principat supplicant sobre aço volguessem degudament provehir per manera que al dit senyor vezcomte e o vassalls seus ne a bens lurs vexacio no sia feta. On nosaltres considerants lo dit senyor vezcomte ensemps ab altres esser embaxador de aquest Principat destinat a la Majestat del Senyor Rey per la qual raho et alias com a treballant per la cosa publica en persona e bens es guiat e ha moltes prerrogatives les quals vosaltres no ignorau. Per tant ans de entrar en altres procehiments havem deliberat fervos la present pregants e exortants vos per los sguards dessus dits cesseu de la dita exequcio contra lo dit vezcomte e bens seus sobressehint a aquella fins tant lo dit senyor vezcomte sia retornat de la dita embaxada e si res haureu fet o exequtat durant la dita embaxada ab lo correu al primer e degut stat. En altra manera convindria a nosaltres per nostre descarrech e per conservacio de les prerrogatives de que se alegren semblants embaxadors per benefici e bon stament de la cosa publica del dit Principat ferhi provisio deguda. Data en Barchinona a XX de octubre del any M.CCCCLXI. - Los diputats del General del Principat de Cathalunya.

Al honorable senyer En Joan Molins diputat local en la ciutat e vegueria de Vich.
Honorable senyer. Entes havem que vos a requesta de Pere Pruners notari de aqueixa ciutat haveu instat e instau exequcio esser feta per lo veguer e sotsveguer daquexa ciutat en la baronia de Luça (Lluçà) qui es del molt noble senyor vezcomte Dilla e o en vassalls seus e bens lurs per raho de cert censal. E com lo dit senyor vezcomte sia hu dels embaxadors destinats a la Majestat del Senyor Rey per part de aquest Principat per la qual raho ell e sos bens se alegren de guiatge e de altres prerrogatives. Per tant vos dehim e manam cesseu de la dita instancia fins lo dit senyor vezcomte sia retornat de la dita embaixada. Data en Barçelona a XX de octubre del any Mil CCCC sexanta hu. - Los diputats etc.

16 DE NOVIEMBRE. (1463)

16 DE NOVIEMBRE.

Advierte
aquí el escribano Perelló que, en esta fecha, se concluyó el
parlamento que celebraba el Rey en Tarragona con las personas de los
tres estamentos, y que de él emanó la siguiente provisión firmada
por el mismo monarca.

Don Joan per la gracia de Deu Rey de
Darago Navarra de Sicilia de Valencia de Mallorques de Cerdenya e de
Corcega comte de Barcelona duch de Athenes e de
Neopatria e encara comte de Rossello e de Cerdanya als
noble e magnifichs los veus portant de General governador capitans
veguers sotsveguers algutzirs batles sotsbatles e altres qualsevol
oficials nostres en lo Principat de Cathalunya constituits al qual o
als quals les presents pervendran e seran presentades e als
lochtinents de aquells saluts e dilectio.
Com la principal cura
del princep deja esser en la conservacio de son stat benefici
e repos de sos regnes e terres e subdits. E per ço la dita
cura inseguint la qual continuament nos insta entengam en les coses
majors havents sguart a nostre reyal stat e principal
cosa sia e mes necessaria per la conservacio de nostra reyal
corona benefici e repos dels dits regnes e subdits nostres
entendre sollicitament en la recuperacio e reductio dels rebelles e
desobedients a nostra Magestat en lo dit Principat de Cathalunya. Per
ço per provehir a les incomoditats e actes necessaris per la dita
reductio havem convocat parlament en la present ciutat de
Terragona a la major part dels fidelissimos cathalans
en lo qual los convocats e entrevenints en lo dit parlament imitants
les virtut fidelitat e servicis que sempre lurs predecessors han fets
als reys de gloriosa memoria antecessors nostres e a nos.
Vista la proposicio per Nos a ells feta nos hagen feta oferta e
servey molt liberal de CCC homens de cavall per a temps de un any ço
es L homens darmes e CCL ginets. Los quals sien cathalans e
capitanejats per cathalans e servesquen a Nos e al manament
nostre en lo dit Principat en totes les coses que seran mes
necessaries per la recuperacio e reduccio damunt dites. E
semblantment Nos usant de aquella clemencia e humanitat que en tals e
tant fidelissims vassalls se deu usar e corresponent a lur servici
amor e devocio benignament los havem feta daquiavant restitucio de
totes les generalitats quis cullen en les terres lo dia
present obedients a nostra Excellencia fins a la fi de les terres del
vezcomtat Dilla en lla inclusive de e ab aquelles prerogatives
e preheminencies que les dites generalitats tenien de primer
perque aquelles convertesquen en pagament de sou dels dits CCC homens
de cavall. E son stades per nos revoquades cassades e annullades
qualsevol gracies e consignacions per nos fetes a qualsevol persones
de les peccunies e drets de les dites generalitats o part de
aquelles. E no resmenys per quant les dites generalitats no
abastarien al sou dels dits CCC homens de cavall es stada donada per
nos a les persones del dit parlament licencia e facultat de augmentar
e crexer per a temps del dit any los drets de les dites
generalitats e de imposar ne novellament en les coses quels fos
vist faedor la qual cosa es stada per los del dit parlament feta e
realment mesa en obra. E mes los es stat per nos consentit e atorgat
que tots los dits drets se cullen es exhigesquen ab e
sots aquelles practiques disposicions maneres compulsions e forces
que los altres drets de generalitats se acostumaven exhigir e
cullir. Segons aquestes coses en los actes del proces del dit
parlament largament son contengudes. E per orde e disposicio de les
dites coses les generalitats e drets novellament imposats son
sots lo ofici jurisdiccio e preheminencia del magnifich e amat
conseller nostre mossen Bernat Çaportella en lo qual com a unich
deputat del dit Principat lo exercici de les dites coses per bons
respectes volem residir e star. Salvo la recepcio de les peccunies
la qual per lo dit any es acomanada per les persones del dit
parlament al amat e fael nostre En Joan Berenguer Thora.
Notificant donchs a vosaltres e a quiscu de vosaltres les dites coses
vos dehim e manam que sobre lo exercici de les dites coses e
exequucio de aquelles als dits mossen Çaportella e Joan Berenguer
Thora e als ministres lurs quant al ofici de quiscu dels se pertany
prestets tot auxili favor e ajuda a fi que les coses ofertes e
per nos atorgades hagen degut compliment e efecte. Al Illustrissimo
per ço don
Ferrando nostre carissimo Primogenit
en lo dit Principat e altres regnes e terres nostres
general governador e apres nostres benaventurats dies
successor universal dehim sots obteniment de la nostra gracia
e benediccio paternal e als dits noble magnifichs amats e feels
nostres veus portant de governador e altres oficials damunt dits e
totes e sengles persones constituits en lo dit Principat dehim e
manam sots incorriment de la nostra indignacio e ira e pena de deu
milia florins dels bens dels contrafahents exhigidors e a nostres
cofrens aplicadors que la present nostra provisio e totes e sengles
coses en aquella contengudes tinguen e observen e contra aquella o
aquelles no facen o vinguen per alguna causa o raho. Dada en la
ciutat de Terragona a XVIII dies del mes de noembre en lany de la
Nativitat de Nostre Senyor MCCCCLXIII.
(1463)- Rey
Johannes.
Vidit G. de Peralta regius thesaurarius.
Vidit
Çaplana Conservator Cathalonie.
(In Curie VI.°) (Pone
parlamento, pero Curie : Corte)

15 DE DICIEMBRE.

15 DE DICIEMBRE.

Habiéndose leído la contestación al Rey de Francia, fue aprobada por unanimidad, previniendo, sin embargo, que antes se manifestase a los Concelleres.
Estando reunidos los señores Diputados y Consejo, para el objeto referido, presentáronse tres consejeros reales, en calidad de embajadores de la Reina, quienes de palabra expusieron que dicha señora había ofrecido proponer desde luego (insoportable, Bufa al ull) los oficiales de justicia del Principado y los consejeros del señor Primogénito, así como todos los demás individuos que habían de constituir el servicio de su casa; a cuyo fin, entregaron las notas, listas y proposición que siguen.

Lista de los oficiales del señor Rey en Catalunya.

Vicecanceller micer Marquilles.
Regent cancellaria micer Jaume Taranan (Taranau).
Gobernador de Cathalunya En Felip Albert.
Advocat fischal de la cort del Senyor Rey micer Anthoni de Mesa.
Advocat fiscal de la cort del veguer de Barchinona micer Anthoni Riquer.
Advocat dels miserables micer Francesch Alexandre.
Prothonotari micer Johan Dusay.
Algutzir mossen Crespa.
Tresorer mossen Galceran Oliver.

Individuos del consejo real en Cataluña.

Consellers de Barchinona.
Diputats de Cathalunya.
Comte de Modica.
Comte de Prades.
Comte de Pallars.
Bisbe de Barchinona.
Bisbe de Vich.
Bisbe de Oscha.
Vezcomte Dilla.
Abat de Montserrat.
Mestre Ferrando prior major de Tortosa.
Don Francesch de Pinos.
Abat de Sant Johan.
Mosen Dalmau de Queralt.
Abat de San Cugat. (Sant y San, se ven las dos formas porque la t final no se pronuncia. Solo en algunas partes de Valencia, en 2021, sigue pronunciándose)
Micer Luis Miquel.
En Pere Dusay.
En Johan de Marimon.
Mossen Bernat Çapila.
Mossen Vilademany.
Mossen Bastida.
Mossen Ivany de Sant Menat.
En Jaume Ros.
Don Mateu de Moncada. (Hay varias versiones, Montecateno, Montcada, Muncada, Muntcada, Moncada, Muncada, etc.)
Mossen Jaume March.
En Guillem Arnau de Cervello.
Mossen Guillem Ramon Çaplana.
Mossen Bernat Civeller.
Don Hugo de Cardona. (Huch, Uc, Ugo, etc)
Mossen Boxadors.
Mossen Baltasar de Margens.
Mossen Bernat de Requesens.
En Francesch Sampso.
Mossen Gralla.
Thomas Taqui.
En Vallgornera.
En Pere Johan de Sant Climent.
Lo canonge Çaplana.
Micer Agosti de la Illa.
Mossen Erill. (Darill, Derill, etc)
Micer Marquilles.
Micer May.
En Johan Lull.
Abat de Poblet.
Mossen Calba.
Mossen Cruilles.
Ardiacha de la Mar.
En Pere de Rochaberti.
Micer Mijans.
Micer Arnau dez Mas.
En Pere Torrent.
En Manuel de Corbera.
Mossen Johan de Monbuy de Tagamanent.
Mossen Bernat dez Plugues.
Mossen Bellera.
Mossen Miguel de Gualbes.
Mossen Luis Divorra.
E tots los oficials que per ordinacio son consellers.

Proposición.

La Serenissima Senyora Reyna. Considerat que lo lllustrissimo Senyor Princep son fill primogenit no te tal renda a present per ço no es posible ordenar sa casa. Empero lo dit Senyor Princep sta ya entre cathalans e a sa Senyoria servexen cathalans e a son servey e custodia son diputats los infrascriptes:

Don Mateu de Muntcada.
Don Anton de Cardona.
Lo mestre Racional.
Mossen Johan Çabastida.
Mossen Burgues procurador reyal.
En Guillem Arnau de Cervello.
En Pere de Rochaberti.
Mossen Guillem (Gulllem) Ramon Derill.
Mossen Ivany de Santmenat. (O Sentmenat, Sant Menat, Sent Menat)
Mossen Jaume March.
Berenguer Dolius.
Mossen Dalmau de Queralt.
Mossen Requesens de Soler.
Mossen Galceran Durall.
Mossen Guillem Ramon Çaplana.
E los altres qui han carrech de son servey son cathalans com dit es.

Hecha la proposición que antecede, y entregadas las listas por los embajadores, marcharon estos, y continuó en sesión el Consejo, ocupándose de tal asunto, mas al cabo se acordó que, dando espacio para que cada cual pudiese meditar lo que fuese más conveniente, no volviera a reunirse hasta el día siguiente a las dos de la tarde.
Aquella misma noche, por orden de los señores Diputados, fue remitida a los Concelleres y Consejo de treinta de la Ciudad, la siguiente carta que se había de enviar al Rey de Francia, y después de haberla leído el notario Perelló, como también la que envió dicho rey, la credencial y demás papeles que presentó el embajador, fue aprobada aquella, y, en consecuencia, expedida desde luego.

Al molt alt e molt christianissim Senyor lo Rey de França.
Molt alta e molt Excellent e christianissim princep e Senyor. De la Excellencia vostra havem rebuda una letra e hoida la creença en virtut de aquella a nosaltres explicada per lo magnifich cavaller conseller e mestre de requestes de vostra cort mossen Enrich de Marle la qual entesa responem a vostra Altesa que lo per nosaltres fet circa la liberacio de la persona del lllustrissim Senyor don Charles de gloriosa memoria primogenit de la Majestat del Serenissim nostre Rey e Senyor es stat per lo seu deute de fidelitat per nosaltres degut de la reyal corona e a aquell com a Primogenit de aquella e no per algun altre sguard o respecte. Si empero a vostra Excellencia es stada cosa accepta nosaltres ho havem a contentacio. Regraciam en apres a vostra Celsitud la sua bona voluntat e afeccio envers nosaltres e aquest Principat qui per semblant farien de bon voler per benefici e contemplacio de vostra Altesa lo que possible nos seria. Salva tots temps la fidelitat e tota reverencia e honor del dit nostre Rey e Senyor. Envers la Majestat del qual fonch e sera perpetualment la fidelitat devocio reverencia e amor nostra qual de fidelissimos vassalls deguda e pertinent es per semblant som certs de la sua bona gracia e amor envers nosaltres e lo dit Principat qual de virtuos benigne e clement Rey e Senyor en sos humils e feels vassalls esser deu. E aço es axi en veritat no contrestant qualsevol altres pensaments o reports en contrari fets. Totes les altres coses de part de vostra Excellencia a nosaltres explicades per quant sguarden principalment la Majestat del dit nostre Rey e Senyor e nosaltres no havem en aquelles sino deute de bon vassallatge remetem a la dita Majestat. Sera tots temps en nosaltres ferm e constant proposit en fer e complir no res alre que la sua ordinacio e manaments com devots humils e feels vassalls seus. Ab tant molt alt e molt Excellent christianissim Princep e Senyor tinga la Sancta Trinitat en sa proteccio vostra lllustrissima Senyoria. Scritta en Barchinona a XV del mes de decembre del any Mil CCCCLXl. - De la Excellencia vostra devots servidors los diputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya.

Colección documentos inéditos corona Aragón, tomo III, parte 1

Colección de documentos inéditos del archivo general de la corona de Aragón,
publicada de real órden
por
el archivero mayor
D. Próspero de Bofarull y Mascaró.

Tomo III.

Procesos de las antiguas cortes y parlamentos de Cataluña, Aragón y Valencia, custodiados en el archivo general de la corona de Aragón, y publicados de real orden por el archivero mayor
D. Próspero de Bofarull y Mascaró.
Tomo III.
Barcelona,
En el establecimiento litográfico y tipográfico de D. JOSÉ EUSEBIO MONFORT.
1848.

 

PARLAMENTO EN TORTOSA.

Sesión del día 25 de diciembre de 1412 (1).
(1) Aunque en el proceso la sesión de este dia se halla continuada como del año 1411, creemos que fué equivocación del escribiente; pues en el cómputo por años del nacimiento del Señor, el día 25 de diciembre, según el órden natural y el uso constante, debía ser ya el día de año nuevo.

Reunida la comisión de los veinte y cuatro, recibió la siguiente carta:

Núm. 281. Tom. 18. fol. 1246.

Als molt reverends egregis nobles e honorables senyors lo parlament general de Cathalunya - Molt reverends egregis nobles et honorables senyors: huy scripte de la present a IIII horas apres mig jorn los consellers de Barchinona han reebuda den P. de Sentmenat procurador de Martorell una letre la qual menciona que Castellvi de Rosanes es pres segons que en la letra quels dits consellers trameten aqui en sa forma a lurs sindichs ho porets veure: havem hoit dir per alcuns que la preso de aquest castell es stada feta per mossen Narnau de Sta. Coloma servidor e de casa del comte de Foix. Les provisions qui per raho de aço son stades fetes son aquestes: que lo regent la vagaria et en Galceran de Gualbes un dels dits hic son partits de continent ab certa gent darmes e sen van dret cami a Martorell metent via fos de sagramental a fi que ajust hi fornesque lo dit loch de Martorell dels homens del dit sagramental los quals vetlen e entenen continuament quel dit castell no puxa haver socors ni de gent ni de vitualles et encara que façen desar totes vitualles per ço que si gent ve en socors del dit mossen Narnau et per millor tenir lo dit castell nos puxen ajudar ni servir de les dites vitualles. Perque senyors ab assats gran desplaher vos notifficam aquesta preso mala et inoppinada a nostre descarrech a fi que per vostres reverencies nobleses et honorables savieses hi sia acordat e provehit segons vos semblara fahedor com en aço nosaltres nons planiriem de ferhi nengunes despeses dels bens del general sino tant com daqui nos sera ordenat e manat. E sia molt reverends egregis nobles e honorables senyors en vostra guarda et proteccio la Divinitat santa. Scripte en Barchinona a XXIII de dehembre del any MCCCCXI. - Los depputats del general de Cathalunya e les VI persones a ells adjuntes a vostra honor apparellats.

Visto el contenido de la carta que precede, acordóse convocar al parlamento, como efectivamente se hizo; pero ni por la mañana ni por la tarde, a pesar de que también volvió a juntarse, pudo adoptarse sobre el asunto ninguna resolución.

Sesión del día 26.

Abrióse con la lectura de la siguiente carta:

Núm. 282. Tom. 18. fol. 1251.
Als molt revereiits egregis nobles e honorables lo parlament general del principal de Cathalunya. - molt reverents egregis nobles e honorables senyors: lo vostre correu qui ha portades vostres letres al noble narnau guillem de bellera guovernador de regne de valencia segons havem sabut es stat a la dita ciutat et ha presentades vostres letres axi al dit noble guovernador com als honorables jurats de la dita ciutat lo xvii del present mes de dehembre: e lendema tengueren consell general en la dita ciutat de manament dels honorables jurats per desliberar sobre la concordia menejada et apuntada per ordinacio de vosaltres senyors devant lo molt reverend senyor archabisbe de tarragona et del noble veçcomte dilla: a la qual segons som certifficats per letres los dits honorables jurats e tota la gent de be de la dita ciutat havien gran plaher et la volien et lo dit noble guovernador ab alcuns de la sua secta la han desviada et tolta e per enburlarla han fets pendre
micer Guillem Çaera dipputat et en Jacme et Bernat Vallseguer notaris del general: lo qual correu ha demanades continuament ab diligencia respostes axi al dit noble guovernador com als dits honorables jurats per V jorns continuus apres que les dites letres los hac presentades: los quals resposta alguna no li han volguda fer donar ans segons letres quen havem haudes so han mes en meyspreu pero per relacio del dit vostre correu ne porets esser certifficats. Senyors molt reverends egregis nobles et honorables com vos hagui rahonat per nostres missagers lo dit noble guovernador ab alcuns de sa secta han presa et axiu mostren lurs obres ampressa de perseguir et destrouir de fet tots aquells del regne de Valencia qui a lur certa et determenada oppinio en la successio reyal no sien obedients ols contrasten en res: a nosaltres et als altres del dit regne qui en la dita error no volen participar nos falliran justs e deguts remeys pero es ver que les persequcions e mals tractes et oppressions del dit noble Narnau Guillem de Bellera havem volguts maniffestar en los parlaments dels regnes et terres subjectes a la reyal corona Darago e en aquells cerquar e demanar remeys sens scandels e perills e los dits parlaments per exortacions pregaries consells e encarrechs ne han request al dit noble Narnau Guillem de Bellera guovernador lo qual no solament no ha volgut fer o seguir les pregaries exortacions consells et encarrechs a ell fets e donats per los dits parlaments axi ab letres com per missageria ans segons par havents aquelles en menyspreu
et vilipendi no ses james volgut mudar de son proposit. Perque senyors molt reverends egregis nobles et honorables regraciantvos molt e tant com podem vostra bona intencio e los treballs que en les dites coses havets volgut pendre: vos pregam affectuosament que la relacio del dit vostre correu vullats manar continuar al peu de les dites vostres letres et de les coses contengudes en aquelles ab la nostra precedent instancia et de la dita presentacio fernos testimoni de veritat en lesdevenidor. E sia senyors molt reverends egregis nobles e honorables senyors tots temps vostra guarda Lesperit sant. Dada en Trahiguera a vint et quatre de dehembre del any de la nativitat de nostre Senyor MCCCC onze. - Los del parlament del regne de Valencia justats en la vila de Trahiguera a vostra honor apparellats.

Y en vista de su contenido se acordó trasladarla a Bonanato Pere, embajador últimamente enviado a Valencia, para que pudiese practicar las gestiones oportunas con Arnaldo Guillermo de Bellera y los jurados de aquella ciudad, a fin de lograr cuanto antes el objeto de su embajada. Pasóse después a elegir a Matias Dezpuig para que reemplazase a Luis de Requesens en la comision de los veinticuatro, y fueron leidas también estas otras cartas que siguen:

Núm. 283. Tom. 18. fol. 1253.

Als molt reverends egregis nobles e honorables senyors lo parlament general del principat de Catalunya. - Molt reverends egregis nobles et honorables senyors: a vostra letra darrerament a nosaltres tramesa toquant los affers de unitat et concordia dels nobles e cavallers forans ab aquest
parlament per lo portador de la present havem rehebuda responents certifficam les vostres reverencies nobleses et savieses molt honorables que sabut per relacio dels nostres missagers en la dita vostra letra mencionats lo apuntament o tractament de la dita concordia hauts aqui per via de parer jatsia per causa de la dita concordia et altres coses contengudes en la explicacio de la dita ambaxada per part vostra feta a nosaltres per los molt reverends e honorables senyors larchabisbe de Tarragona bisbe Durgell abbat de Monserrat o altres missagers vostres a nosaltres tramesos haguessem destinats certs ambaxadors als molt reverends pares en Christ lo bisbe barons cavallers jurats et altres notables persones de la ciutat de Valencia: attes que segons la dita relacio dels dits nostres missagers los affers de la dita concordia eren ya en major anantament et particularitat de termes: desliberam per consultar los dessus dits seguons era stat empres per los dits nostres missagers trametre a la dita ciutat la hun de aquells ço es lo honorable micer Jacme Palagri al qual zelants lacceleracio dels affers principals donam carrech de spatxar et abreviar tant com fos possible: e jatsia apres la partide de abdues ambaxades ab diverses letres hajam sollicitats et instats aquelles de lur tornada ab spatxament dels affers encara algune de aquelles no havem recobrada crehem quey ha dada dilacio lo viatge de la mar que es incert a vegades: esperam empero aquelles de dia en dia: les quals retornades e sabuda la intencio e delliberacio dels dessus dits per relacio de aquelles e haud nostre accord prestament per ben avenir dels affers del regne et contemplacio de vosaltres en la forma per los dits nostres missagers recitada o en lo memorial en vostra letra inclus expressada o en altre manera que pugua esser millor pus segura prompta et util a la direccio dels affers per nosaltres sera donat tot loch e manera possibles e rahonables a la dita unitat e concordia: en tal manera que evidentment conexerets que no haura stat per nosaltres e que algun o alguns de aquest parlament o de la ciutat de Valencia no hauran donat o procurat en alguna manera desviament de les dites unitat e concordia les quals ab gran eviditat desijam per beneffici de la cosa publica no solament de aquest regne mas encara de totes les terres a la reyal corona sotsmeses. E si algunes coses molt reverents egregis nobles e honorables senyors vos son plasents scrivitsnosen fiablament. E guartvos Lesperit sant. Scripte en Vinalaroç et sagellada ab lo sagell secret del reverent bisbe de Valencia a XXII de dehembre del any MCCCC onze. - Lo parlament general del regne de Valencia apparellat a vostra honor.

Núm. 284. Tom. 18. fol. 1253.

Als molt reverends egregis nobles e honorables senyors lo parlament general de Cathalunya. - Molt reverends egregis nobles e honorables senyors: en aquests dies pus prop passats son stats davant nosaltres los consellers daquesta ciutat de Barchinona e los consols de la mar ab cert nombre de merquaders de la dita ciutat et hannos proposat la guerra que los genovesos e lurs corsaris han feta et fan continuament a la nacio cathalana e com per raho de aquesta guerra et per les naus qui uy sinch troben fort poques en nombre et fort poques en lurs buchs atesa la granea que huy han les naus ab que van los dits genovesos e naveguen et ab les quals nostres naus los dits nostres mercaders nos poden en les mars poderosament deffendre axi com seria necessari a la mercaderia et es gran decahiment de ques segueix gran dan al general et a la cosa publica de aquell: car cessant la merquaderia cessa que nos han tan grans preus de les generalitats et los drets de aquelles no son collits axi integrament et quieta com solien: e sobre aço conclohent han volgut dir jatsia a aquesta ciutat paguen gran e grossa part en les dites generalitats pero que encara ells nos pregaven que per salut e mes be del dit general et sosteniment e reparacio de aquell et de la sua cosa publica com no hi vessen altre via millor ni pus saludable nosaltres o lo dit general degues fer de nou de sos bens quatre cossos de gualeas grossas semblants de aquelles de Flandes exercitades et apparellades les quals ells se armaran a lur punt car ab aquelles ells faran et mantendran lur mercaderia, poderosament et segura conservant et aucmentant lo be de la cosa publica et de les generalitats gran valor: et nosaltres hauda delliberacio et nostre ple accord havemlos respost: que posat que alguns sien de oppinio que les coses per ells proposades contenen veritat en gran part pero que en cosa o deffensio axi urgent o ponderosa o toquant capitols de cort nosaltres no havem poder de provehir ni a aquella respondre en alguna certitud e queu consultariem a vosaltres senyors a qui pertany pus propiament la dita resposta e provisio. Perque notifficamvos senyors totes les dites coses a fi que per vostres reverencies noblesas et honorables saviesas hi sia provehit hauda vostra bona desliberacio et seguons millor vos semblara fahedor. E nosaltres compliremho si et com per vosaltres senyors sera ordonat et a nosaltres rescrit. E sia molt reverends egregis nobles e honorables senyors Lesperit sant en vostra guarda. Scripte en Barchinona a XXII de dehembre del any mil quatrecents XI. - Los dipputats del general de Catalunya et les VI persones a ells adjuntes apparallats a vostra honor.

Terminada la lectura de las cartas que preceden, se procedió a elegir al abad del Estany y a Berenguer Serrat, para reemplazo del abad de San Cucufate y de Narciso Astruc en la comisión
de los veinticuatro. Ultimamente se trató de la defensa de Cataluña; pero nada se resolvió.

Sesión del día 27.

Después de haberse tratado de las cuestiones suscitadas entre el gobernador de Rossellon y Juan de Vilamarí y de la ocupación del castillo de Palau Çaverdera, se procedió a elegir a Juan Pedro Fahena, para que sustituyese a Raimundo de Bages en la comisión de los veinticuatro. Se acordó también despachar la siguiente carta:

Núm. 285. Tom. 18. fol. 1259.

Als reverend nobles e honorables senyors los dipputats del general de Cathalunya et sis persones a ells adjuntes. - Reverends nobles et honorables senyors: jaus havem scrit com enteniem et stavem en deliberacio et acord de metre e posar lo principat de Cathalunya en general e comuna defensio: a present vos certifficam que en plena concordia de tots havem ordonat que per metre e posar lo dit principat en orde de general e comuna deffensio segons es dit sia donat sou de les monedes del general a M bacinets et M pillarts e M ballesters dels quals a present sien hauts tan solament D bacinets et D pillarts tro sus hajats altra letra nostra. Perque volem eus pregam que decontinent sia parada taula per haver e acordar de la dita gent e que acordets e donets sou acustumat a aquella tro sus en lo dit nombre de D bacinets et D pillarts: e siats avisats que lo sou sia donat a persones quil meresquen et quil sapien servir ço es nobles cavallers gentilshomens ciutadans e burguesos honrats et gent de be e no gent menuda e sotil: car en aço va molt a la honor del principat e be avenir dels affers en que semblant gent ha servir: e enlendemig mentre vosaltres haurets aquesta gent nosaltres haurem aci elegit o elegits capita o capitans per regir et guovernar aquella car lo sou nols deu correr tro sus del dia de la mostra avant et decontinent serets avisats com ne per qui se guovernaran ne que hauran afer: e a cascun qui pendra lo dit sou fets fer lo jurament quey trametem ordonat dins la present inclus: axi es ordonat per tots nosaltres. E sia lo sant Sperit vostra guarda. Dada en Tortosa sots lo sagell secret del molt reverend archabisbe de Tarragona a XXVII de dehembre del any mil CCCCXII. - Lo parlament general del principat de Cathalunya apparellat a vostra honor.

Sesión del día 29.

Asistieron en este día los embajadores de Francia, y presentaron las tres cartas que siguen:

Núm. 286. Tom. 18. fol. 1263.

Archiepiscopis episcopis et aliis prelatis ac etiam magnifficis nobilibus ac prudentibus viris comitibus vicecomitibus baronibus civibus aliisque personis ad consilium seu parlamentum patrie seu partium Cathalonie congregatis seu de proximo congregandis amicis nostris carissimis. - Karolus Dei gratia francorum rex archiepiscopis episcopis et aliis prelatis ac etiam magnificis nobilibus et prudentibus viris comitibus vicecomitibus baronibus civibus aliisque personis ad consilium seu parlamentum patrie seu partium Cathalonie congregatis seu de proximo ut dicitur congregandis amicis nostris carissimis salutem et sincere dilectionis affectum. Amici carissimi: uchusque late satis affectio quam ad carissimam consanguineam nostram Yolandam carissimi consanguinei nostri Ludovici Sicilie regis consortemet ipsius regni reginam filiamque quondam clare memorie defuncti Johannis olim regis Aragonum consanguinei nostri ipsorumque regis et regine liberis propinquo nexu sanguinis merito nos ad hec inducente gerimus magnifficis
dicretisque providentiis vestris innotuit: quodque jus quod in regnis et terris que dictus deffunctus rex Johannes dum viveret et decessit obtinebat eisdem regine Sicilie et suis liberis hereditario jure competit prout lucide multum tam per scripturas documentaque legitima quam etiam ex quamplurium doctorum et litteratorum virorum solempnium oppinionibus fuimus informati secundum justitie metas quibus nemini mentis eque licet sana conscientia contrahire per vestros et aliorum ad quos super hoc nunc spectat declaratio fieri discretiones providas quam citius possibile fuerit declaretur; ob quam rem ut ad effectura eadem justitia mediante celere deduci valeant jamdiu dilectos et fideles consiliarios nostros episcopum Sancti Flori et Enricum de Marla primum nostri Parisius parlamenti presidentem nec non Robertum de Challus senescallum Carcassone milites ad partes regnorum et terrarum predictarum ad vos scilicet et alios ad quos spectat ut dictum est ambaxiatores nostros duximus inter cetera specialiter destinandos: ac quorum alter videlicet dictus primus presidens ad nos noviter est regresus ex cujus relatibus una voce nobis facere seriose didiscimus prudentia notabilia et quoque atque grata que per vestras sollicitudines nostri contemplatione prefatis ambaxiatoribus facta dictaque fuere responsa quod profecto gratanter audivimus et exinde vobis inmensas refferimus gratiarum actiones. Sane cum in hujusmodi negotio tam excelso nil aliud velimus aut queramus nisi ea que vobis justa videbuntur in juris dictarum consanguinee et consanguineorum nostrorum declaratione secundum prefatam justitiam predicte competunt equa lance rejectis favoribus amicitiis inimicitiis quibuscumque judicentur: amicitias vestras intrinsecis nostre mentis affectibus deprecamur quatenus ipsius justitie viam sicuti cepistis et non alias insequentes in ea perseverando quam citius quamque celerius fieri poterit ad quem de jure secundum eandem justitiam regna terreque predicte competunt declarare festinante sicii et taliter in hoc sicut de vestris probis fidelitatibus plenarie confidimus et quod apud Deum et homines laudem sine ullo reprehensionis obice reportare debeatis quodque contentionis debita nunch aliqua inconvenientia ex hoc subsequi vel oriri non valeant in futurum: tenentes indubie quod si qui vos in hujusmodi justitie via per obliquum vel de facto nisi fuerimus impediti ad resistendum contra ipsos
tanquam contra nostros propios hostes forti manu tam nostra quam principum domus nostre amicorumque confederatorum et subditorum nostrorum vos ui hoc confortando et vices vestras auxiliando dispositos nos reperietis atque promptos. Et ut super premissis et ceteris negotium istud
tangentibus de nostra intentione ultra illa que per dictorum priorum ambassiatorum nostrorum organa sentistis valeatis plenius informari ecce per Ludovicum comitem vendocmensem consanguineum nostrum fratrem magnum cambellanum et Galterum de Passato militem et cambellanum consiliarios nostros fideles dilectos ob vestram presentiam mittimus de presenti quos quesumus gratanter auditote et eorum et cujuslibet ipsorum sermonibus parte nostra proferendis istud negotium tangentibus fidem dare velitis credulam tanquam nostris quecumque vobis grata fuerint nobis fiducialiter intimantes vobis libentibus implecturos. Data Parisius quinta decima mensis septembris.

Núm. 287. Tom. 18. fol. 1265.

Als reverends peres en Diou nobles et satches et nous traschiers et grans amis las gants duy parlamant de Cathalonya. - Treschiers et grans amis: il ha pleu a mossegner le roy continuant la trasbon et singulier affeccion quel ha tot jorn eut et a garder le bon droit que nostre traschier et trasamee compagnee la regne et nous anffans et sieus ont a la succession du rayaume Daragon pour vos infformer ben a plen de su intencion sur ce envoyer par della son traschier et ame cosin le de Vendesme grant chambellan de France en sa companyia son ame et feal consellier chambellan mossegner Guautier de Passat le qaixs en faysant lour voyatge sount venuts pardeves nous: si avons retenu le dit messenyer Gauchier et parlamant messenyer Rubert de Chaluz senescal de Carcassona pour lempeyer part dessa au bien de ceste besonye et obvier a leur pusse da ... nayes contrayres a ce: et pour ce que nous avons plenamant informe nostre cosin de nostre volente evensinant celle de mon dit senyor sur ceste materie e reverend pere en Diou nostre traschier et ben ame le vescha de Sant Flor consellyer de mon dit senyor le roy et ausi noz trauscher e feus conselliers le sira de Venterol nostre chambellan mossenyer Johan de Sauze et monssenyer G.m Suiyet les queixs nos envoyons presentamant part della pour ceste cause nous vous prions trescerres que les vullez croyer como nous meysee et vous requerons tant affectuosament et de si grant desir que pus plouons que les coses queus et cuadelx vos diront et requiront de part nous de tout vostre povoir vullaz acomplir auxi que fariets pour nous si personalmente hi forons presents. Et si chosa voletes que pour vous fere puiyons fiablament le nous signifions e nous le fierons de trascout. Trascher et grans amis notre Segneur vous haya en sa guarde. Scripte en nostre chastiell de Tarascon le XXII jorns de nohembre. - Loys. - Phm. - Le roy de Jerusalem Sicilie et duch Damon comte de Provence.

 

 

Núm. 288. Tom. 18. fol. 1266.

Als reverend peres an Diou nobles et saches e nous traschers et grans amis las gants duyt parlamant de Cathalonya. - Traschers et grans amis il ha pleu a mossegner le roy continuant le trasgrant et singulier affeccion quil ha touts jorns eue et a guarder le bon droyt que nous e nous anfants hauen a la succession duu reyaume Daragon pour vous informer ben a plen de su intencion surce envoyr pardella son trascher et ame cosin et lemen le comte de Vendome grant chamberlam de França et en sa companyie son ame et feal consellier et chamberlan mossenyer Gauter de Passat le queus enfaysanl lour voyatge son venuyts pardaver mossegner e nous sia retenu mon dit senyor le dit mossegner Gautier et parallamant mossen Robert de Chaluus senescau de Carcassone pour les empleyer pardessa au bien de ceste besunye et obvier lautre prinsse dalcuns contraris ace: et pour ce que mon dit senyour e nous a vous planamant informier de nostre volente et ensinant celle de mon dit senyor le roy sour ceste materie et reverend pere en Diou nostre trascher e ben ame le vescha de Sant Flor consellyer de mon dit senyor le roy et ausi nous ames et feals conselliers le chira de Venterol chambellan de mon dit senyor mossenyer Johan de Sausa et mossenyer Guillem Suyet les queus vous envions presentamant part della pour ceste cause: nous vous prioms traschers que les vullas croyre como nous mesmos et vous requirons tant affectuosamant et de assi gran desir e voler que pus plouons que las chosas que elx et chagun delxs vo dirant de part mon dit senyor et nous de tout vostre poer vulles acomplir axi que faries pour nous si nous etions en persona. Et si chosa volres que pour vous puxam fare le nous signiffieis fiablamant e nous le ferons de trasboncoyr (très bon coeur). Traschers (très chers) et grans amis le sant Sperit vous et en sa guarda. Scrita en nostre chastiell de Tarascon le XXII jorn de nohembre. - Yolant. - T. de Lacroius. - La reyna de Jersusalem Sicilie duchesse Demon contesa de Provença.
Terminada la lectura de estas cartas, el obispo de Saintflour hizo sobre su contenido un largo discurso en francés, el cual fué contestado por el arzobispo de Tarragona.

Sesión del día 30.

Se trató del pago de algunas cantidades que adeudaba el parlamento; acordóse conceder prestada una galera del general al conde de Córcega y a su hermano Juan de Istria, y se resolvió despachar las órdenes necesarias para la franqueza de derechos concedida a los bienes y efectos del papa a su entrada y salida del principado. Ultimamente se procedió a la elección de Pedro de Canadal para que reemplazase a Luis de Requesens en la comisión de los veinticuatro.

Sesión del día 31.

Tratóse de la pacificación de los bandos que había en Valencia, y del socorro que Nicoloso de Auria había solicitado para el reino de Cerdeña.

Sesión del día 2 de enero.

Después de haberse encargado a la comisión de los veinticuatro lo relativo a la defensa y protección del valle de Aran, y de haberse tratado del pago de la gente de guerra que se estaba alistando para la defensa del principado; comparecieron nuevamente los enviados de Francia y presentaron el siguiente escrito:

Núm. 289. Tom. 18. fol. 1275.

Primo magnifficus et potens dominus comes vindocmensis et Geraldus episcopus Sancti Flori aliique ambassiatores principum et domine predictorum pro parte principum et domine sumarunt et requisiverunt dictum parlamentum quatenus solicite et absque fraude intendant ad debitam cognitionem vere justitie per parlamentum generale regnorum et terrarum corone Aragone subjectarum de et super debato juris successionis vestrorum regnorum et terrarum juridice fiendam. - Et hanc requestam amplius declarando dixerunt quod in dicta debita cognitione vere justitie fienda sex requiruntur conditiones. - Prima est quod cognitio vere justitie fiet palam publice et nothorie non occulte sicut a sanctis patribus et canonicis et imperialibus constitutionibus est sancitum et ordinatum. - Secunda conditio quod locus parlamenti generalis tutus et conveniens assignetur diesque partibus cum sufficienti intervallo designetur quodque competitorum quilibet ad diem et locum debite evocetur seu saltem ipsis et ipsorum cuilibet dies et locus intimentur quodque ad plenum partes in jurium suorum deductione audiantur per ad id exequendum ex parte generalis parlamenti debite deputatos seu depputandos. Hec conditio trimembris convenit omni juri et rationi. - Tertia quod attenta magnitudine et gravitate cause et competitorum per parlamentum generale non pauci sed in numero satis grandi et sufficienti debite depputentur qui de et super premissis cognoscere dicere declarare et alias ordinare debebunt: et videtur quod numerus duodenus non minor esset sufficiens quoniam: Integrissimum est judicium etc. - Quarta quod hi qui per parlamentum generale ad cognitionem vere justitie debite depputabuntur et eligentur sint viri bone fame et oppinionis literati et in judiciis experti nullique partium debite suspecti: et hec sunt conditiones que secundum canonicas et imperiales constitutiones in judicibus vel arbitris solempnibus exhiguntur. - Quinta quod in cognitione vere justitie cessent omnia et singula per que et jura et alia verissimiliter verunt posse perverti seu defferri judicium sicut odium timor favor presertim et similia: quodque super hiis exhigatur a quolibet eligendorum in judicem vel arbitrum solempne juramentum. - Sexta quod principales vel eorum ambassiatores et procuratores ad locum
et diem eis ut est premissum intimandos vel ad alium locum a loco parlamenti generalis per unam dietam propinqum non accedant cum armis nec cum magna gentium comitiva que etiam videretur limittanda ad numerum centum personarum equitaturarum ad plus: quodque competitores qui in persona interfuerint et procuratores absentium cum mandato et potestate speciali suorum dominorum habeant solempniter promittere vovere et jurare quod stabunt dicte declarationi et ordinationi sicut premittitur et non alias fiende per depputatos ad id per parlamentum generale seu dupplo majorem partem vel majorem et saniorem ipsorum partem facta comparatione personarum nec directo per se vel alium ullis unquam temporibus contravenire procurabunt nec contravenient quoquomodo. Quod si singuli competitores hoc debite facere et promittere voluerint servatis per omnia et debite completis conditionibus suppra declaratis in vere justitie recognitione hoc compleri et fieri predictorum principum et domine necnon domini Ludovici dictorum regis et regine Hierusaiem et Sicilie primogeniti nomine ambassiatores predicti offerunt. Iste modus procedendi juridicus videtur vereque tranquillitatis et pacis hujus regie corone perpetuo inductivus. - Secunda principalis requesta est quod parlamentum venerabile Cathalonie rogat affective tam de jure non obedienti audientiam super juris sui prossequtionem denegando tam etiam de facto omnes et singulos competitores qui quacumque oratione captata vere vel ficte gentes armorum externas seu regnicolas tenere morari vel intrare fecerint in regnis et terris et dominiis corone Aragonum et omnes et singulos qui occasionem vel causas sicut gentes armigeras congregandi dederint ad ejiciendum ipsas extra regna terras et dominia predicta ut per hec vere justitie recognitio impediri seu retardari queat quoquomodo: tales enim modi justitiam prossequendi omni jure sunt dampnati.
Oblatumque fuit parlamento ex parte dictorum principum et domine quod si ad expellendum premissas gentes armigeras auxilio dominorum dictorum et juvamine indigerint parati sunt et erunt expensis propriis et absque gravamine regnicolarum domini predicti parlamentum juvare et in
gentium armatarum numero per dictum parlamentum intimando sibi subvenire et super hiis potestas providendi per principes et dominum premissos concessa et comissa fuit domino comiti premisso. - Tertia requesta quod si parlamentum nollet vel non posset illas gentes armigeras rejicere vel ad illud faciendum competitorum eas vere vel ficte tendentes debite cogere tolleret et sustineat pacienter quod predictorum principum ex parte in hiis regnis terris et dominiis intrare et morari valeant et possint gentes armorum ad resistendum violentie et oppressioni aliorum competitorum et fortifficandum illos qui ad recognitionem vere justitio debite intendere voluerint: quodque ipsis gentibus armorum ob premissa in hiis partibus intrantibus favorem impendant parlamentum et incole patrie ut ad ipsorum comodum et conservationem depputatis. Hec requesta equalitatem continet nec aliter dictorum principum honor conservan potest. - Oblatum fuit parlamento quod eo casu quo ut premissum est gentes armorum pro parte principum dictorum in hiis regnis terris et dominiis intrassent et procurante parlamento vel aliis quibusvis ceteri competitores vere vel ficte gentes armorum in his terris tenere vellent ipsos extra regna et terras et dominia cum effectu et absque fraude ejiceret pariter pro parte principum fiet et absque ulla contradictione et dilatione quavis. - Insuper ambassiatores predicti obtulerunt parlamento dictorum principum et domine ex parte quod licet luce clarius de omni jure ratione pacto et consuetudine jures succedendi in regnis terris et dominiis corone Aragonum subjectis specialiter ad serenissimam Yolandam reginam Hierusalem et Sicilie jamdictam filiam unigenitam preclare memorie domini Johannis Aragonum ultimi regis posteritatem habente: attamen si declarata pro ipsa ut indubie speratur justitia tres hujus corone Aragonis status attendentes honorum utilitatum excrescentias que inde obvenire corone Aragonis spe firma sperantur cum per hec sub eodem dominio perpetuo injuncta maneant regna Hierusalem et Sicilie ducatus Andegavie et comitatus Provincie postulaverint humiliter dominum Ludovicum ejusdem domine primogenitum in ipsorum regem assummi procurabunt dicti ambassiatores cum effectu quod eadem domina jus omne quod sibi in corona competit transferet debite in dictum dominum Ludovicum et consentiet quod in regem et dominum assummatur. - Insuper casu premisso seu si etiam delliberatio justitie fieret pro illustrissimo jamdicto domino Ludovico et alias quoquomodo idem dominus Ludovicus in regem assumatur tradetur idem dominus Ludovicus a principibus et domina predictis regnicolis per eos et in moribus eorum ad salutem populi et prosperum ejus regimen educandus et nutriendus.

Por último, fue leída también en esta sesión la carta que sigue:

Núm. 290. Tom. 18. fol. 1279.

Als molt reverends egregis nobles honorables e molt cars amichs los del parlament de Cathalunya.
- Molt reverends egregis nobles honorables e mol cars amichs: certifficamvos com a nos es pervengut com mossen Arnau de Sta. Coloma ha pres Castellvi de Rosanes quens es stat molt greu per la qual raho decontinent havem trames lamat scuder de casa nostra en Francesch de la Torre al vezcomte de Castellbo pregantlo de nostra part que no meta gent en aquest principat per aquesta causa car siu fahia nons en faria plaher et hauriemhi a provehir degudament: e com nos per lo bo e paciffich stament del ben publich et per obviar als dans scandels e inconvenients que sen porien seguir recordantsnos queu devem fer per molts sguards nos disponem continuament quel dit castell sia cobrat. Perque notifficantsvos les dites coses de les quals scrivim a la ciutat de Barchinona vos pregam molt affectuosament que en lo dit fet nos donets favor et ajuda sagons de vosaltres indubitadament speram. Dada en Balaguer sots nostre sagell secret a XXVII de dehembre del any M. quatrecents XII. - Jayme Darago. - Jayme.

Sesión del día 4.

Se leyó una carta de los embajadores del rey de Castilla que se hallaban en Alcañiz, con la que se escusaban de no haberse podido presentar aun en Tortosa: a cuya carta acordó el parlamento contestar que siempre le sería muy grata su llegada.

Sesión del día 7.

Fue consignada cierta cantidad para la reparación de la torre de Balaguer; se acordó contestar debidamente a la carta en que el vizconde de Castellbó participaba que se había apoderado de Castellví de Rosanes; y el abad de San Juan de las Abadesas dio cuenta de su embajada al conde de Urgel y al gobernador y capitán de los condados de Rosellon y Cerdaña. Leyóse además la
siguiente carta.

Núm. 291. Tom. 18. fol. 1284.

A los muyt reverendos egregios nobles e honorables senyores el parlamento general del principado de Cathalunya. - Muyt reverendos egregios nobles e honorables senyores: vuestra letra havemos recebido scripta en Tortosa a XXVI del mes e anyo dejus scriptos continente entre otras cosas la occupacion nuevament feta del castello de Castellvi de Rosanes et les grandes et notables provisiones por vosotros cerca lo dito fetas e no resmenos la stabilidat et constancia no obstant el dito inconvenient que en el dito acto porque sodes justados havedes notifficadonos la presta venida de vuestros ambaxadores: a la qual letra muyt reverendos egregios nobles e honorables senyores vos respondemos que nos es desplasent la occupacion e preson del dito castello e serien todos otros inconvenientes e scandalos en aquexo principado en alguna manera se subseguissen. Creemos certament por vosotros en lo sobredito segund se pertanesce seyer bien provehido: conffiantes de vuestras reverencias noblesas e honorables saviezas quel sobredito caso o inconvenient o otra qualquiera no subvertido ne movido ne sobvertira ne movera vuestra constant e vertadera intencio del present o sobredito caso o tan arduo e tan ponderoso negocio al qual nosotros no contrastantes los inconvenientes que en aquesto regno se son subseguidos ne daqui avant se subseguissen entendemos con toda pensa e animo prosseguir inquirendo por la carrera de la vertadera justicia com grant e curosa diligencia qui es nostre vertader rey et senyor: ofreciendovos 
notifficar qualquiera cosas que a vuestro avisamento conexeremos seyer notifficaderas: e havemos sobirano plazer et consolacion de la offerta de la presta venida de vuestra ambaxada la qual vos placia queradas con celaridat abreviar car la dilacion es presta a grandes inconvenientes e periglos e la cuyta et festinancia en los presentes negocios es la saludat et bien avenir de la cosa publiqua de la reyal corona Daragon la qual viduada de su indubitado ministro e regidor de solaç et consolacion es no poco al present freturosa. E hajavos molt reverentes egregios nobles et honorables senyores en sa continua proteccion el Spiritu sancto. Scripta en Alcanyiz e sellada con el siello del reverend vispo Doscha ultimo dia de deziembre en el anyo de la natividad de nuestro Senyor MCCCCXII. - El parlament general Daragon apparellado a vuestra honor.

Sesión del día 8.

Se trató del pago de varias cantidades y del despacho de las embajadas que debían enviarse al parlamento de Aragón, al infante de Castilla y al vizconde de Castellbó.
Reunida después por la tarde la comisión de los veinticuatro en casa del arzobispo de Tarragona, otorgó el siguiente poder para los embajadores que debían pasar a Aragón.

Núm. 292. Tom. 18. fol. 1288.

Lo parlament general del principat de Cathalunya ajustat en la ciutat de Tortosa done en plena concordia per totes les condicions de aquell al molt reverend pare en Christ lo senyor archabisbe de Terragona et als honorables mestre Phelip de Malla mestre en arts e en Theologia ardiaca de Penedes en la Seu de Barchinona e procurador del capitol de aquella per los eclesiastichs et a micer Guillem de Vallsecca doctor en leys an Azbert Çatrilla donzell per los militars a micer Johan Dezpla doctor en leys de Barchinona et an Johan de Ribes-altes de Perpinya sindichs per les universitats reyals los quals lo dit parlament tramet per missagers en lo regne Darago ampla facultat et plen poder que de e sobre tots et sengles et qualsevol preparatoris et disposicions et altres qualsevol actes necessaris utils et expedients per venir a la examinacio discussio determinacio declaracio et conexença de la justicia de aquell a qui per la dita justicia se pertany la successio dels regnes e terres de la reyal corona Darago axi com son ciutats viles lochs o castells o algun de aquelles en los quals o qual la examinacio declaracio conexença o determinacio de la dita justicia se haura a fer e del temps o dia ques haura fer e de la manera forma et termens com se deura procehir e provehir e enantar en lo dit fet et de seguretats de la ciutat vila o loch o castell o persones hon se fara o qui faran la dita declaracio o determinacio e de totes persones et provisions e poders et actes a les dites seguretats qualsevol generalment necessaris e encara de nombre qualsevol de persones qui faran la dita examinacio declaracio o determinacio e publicacio per justicia e del poder de aquelles de intimacions e notifficacions o requisicions e protestacions als competitors e altres qualsevol coses encara que aci no sien distinctament expressades quines se vulla sien toquant et concernents los dits preparatoris o disposicions exceptada tant solament la nominacio de les persones qui faran o hauran a fer la declaracio determinacio discisio o publicacio o manifestacio de la dita justicia la qual nominacio lo dit parlament expressament et solament se reserva pusquen tractar praticar et menejar ab los altres regnes et terres de la corona reyal Darago ensemps o departidament o persones qualsevol representants aquells e daquelles coses dels dits preparatoris e disposicions et tots los dits missagers se concordaran finar concordar determenar consentir cloure fermar et obligar et aquelles executar e sobre los dits preparatoris e disposicions et altres qualsevol coses toquants o concernents aquelles segons dit es fermar e finar prometre e jurar en nom del dit parlament qualsevols capitols pactes ordinacions o actes e qualsevol cartes publiques et de aquen sien necessaries utils o expedients de fer ab totes penes stipulacions provisions e obligacions et altres qualsevols clausules necessaries e opportunes e si mester sera dissentir protestar et requerir e fer fer cartes publiques: car lo dit parlament fa los dits missagers els constituex actors sindichs yconoms e procuradors seus et del dit principat sobre les dites coses qualsevol de aquelles e exceptada tan solament la nominacio de les persones qui han a fer la nominacio e declaracio de la dita justicia segons dit es els dona liberal francha general plena e plenissima autoritat facultat e potestat de e sobre aquelles: e promet lo dit parlament haver per ferm valid e agradable tot ço que per los dits missagers concordablament en e sobre les dites coses sera fet promes stipulat fermat e obligat en qualsevol manera e no contravenir o fer james per alquna causa o raho: fahent lo dit parlament acte solempne de les dites coses e volent quen sien fetes tantes cartes publiques com necessari sera.

Sesión del día 9.

Se recibió el juramento al noble Juan de Istria por la galera del General que se le había prestado.

Sesión del día 11.

Acordóse que los embajadores que debían pasar a Aragón prestasen juramento con arreglo a la siguiente fórmula:
Núm. 293. Tom. 18. fol. 1293.

Yo aytal faç segrament sobre la creu et los sants evengelis de Deu en presencia del parlament general que en aquesta ambaxada o missageria en la qual son per lo dit parlament tremes yo usare del poder a mi donat et treballare et obrare be et leyalment a bo e sa enteniment a fi que hajam rey e senyor per justicia lo pus prestament que bonament fer se puscha et procurar de nostro poder lo servey et honor de la corona reyal et la comuna utilitat et honor de la cosa publicha del principat de Catalunya e no dire ne fare res scientment ni maliciosa qui fos contra les dites coses. - Item que directament ni indirecta durant la dita missageria per mi ni per altre no pendre ni acceptare de algun dels competitors de la dita corona offici ni beneffici ni do o present algun ni promissio o sperança de aquells. - Item que si per algun dels competitors o per part de aquells me sera scrit o mogut algun tracte tantost que bonament puscha o revelare tal letra o tracte en aquells qui son mos companyons en la dita embaxada. - Item que tendre secret tot ço et quant mos companyons et per mi o per la major part sera continuat comanat o delliberat que deja esser secret.

Sesión del día 12.

Tratóse de los asuntos del reino de Valencia, y de la rehabilitación del lugar de Canet para la carga y descarga. Se procedió después a la elección del obispo de Gerona, de Raimundo Ferrer y de Miguel Falcó, para que reemplazasen en la comisión de los veinticuatro a Felipe de Malla, a Narciso Astruch y al arzobispo de Tarragona. Finalmente tomó la palabra dicho arzobispo para despedirse del parlamento, manifestando que él y sus compañeros de embajada emprenderían al día siguiente su viaje a Aragón.

Sesión del día 13.

Después de haberse leído una carta en que los diputados de Cataluña daban cuenta de cierta reforma que habían proyectado para mejorar las rentas públicas, fueron discutidos varios otros puntos pendientes, pero sobre ninguno de ellos recayó resolución.

Sesión del día 14.

Leída una carta en que Bonanato Pere daba cuenta de las gestiones que había practicado para poner en paz a los de Villareal y a los de Castellón, pasóse a elegir al abad de Ager, en reemplazo del de Monserrat, para la comisión de los veinticuatro, y se acordó que por ausencia del arzobispo de Tarragona se sellasen los despachos del parlamento con el sello del obispo de Urgel.

Sesión del día 15.
Se resolvió que los diputados de Cataluña concediesen en préstamo a los albaceas del rey don Martin la cantidad de mil quinientos florines, para atender a la defensa del valle de Aran.

Sesión del día 16.

Leyóse una carta de los enviados de Francia, en la que daban cuenta de haber escrito ya,cumpliendo con los deseos del parlamento, al vizconde de Castellbó y a algunos otros magnates de Francia sobre la ocupación de Castellví de Rosanes y entrada de tropas en el principado; y se acordó proveer a Guillermo de Vallseca de lo necesario para su pronto viaje a Alcañiz y cómoda estada en dicha población.

Sesión del día 18.

Fué publicada la siguiente carta que se había recibido del conde de Urgel:

Núm. 294. Tom. 18. Fol. 1307.

Als molt reverends egregis nobles e cars amichs los del parlament de Cathalunya. - Molt reverends egregis nobles honorables et cars amichs: vostra letra havem rehebuda responsiva a la queus trametem sobre la occupacio de Castellvi de Rosanes: la qual entesa en quant nos pregats consellats e requerits que sots color causa occasio de la preso del dit castell ne per altres qualsevol rahons no vullam fer alguna novitat vos responem quens plaguera heus grahirem grantment quens haguessets aximatex dat consell quins remeys se poden pendre en provehir en les scandaloses occupacions et invasions de les viles castells forces et gents et bens de aquelles ques fan per gents stranyes en los regnes Darago e de Valencia que donen torp a la execucio de nostra reyal successio et gran e enorme dan a la cosa publica segons queus es notori et per nos de paraula e per scrits vos es stat notifficat en que no es stat provehit. Dada en Balaguer sots nostre sagell secret a XIIII de janer del any de la nativitat de nostre Senyor mil quatre cents dotze. - Jayme Darago. - Jayme.

Fué aprobada también una carta dirigida al gobernador de Rosellon y Cerdaña, previniéndole que, si era de justicia, como se había manifestado al parlamento, rehabilitase el puerto de Canet para la carga y descarga.
Reunida después por la tarde del mismo día la comisión de los veinticuatro, acordó espedir a nombre del parlamento una carta a los embajadores en Aragon, manifestándoles que, luego que lo permitiese el buen tiempo, se les reuniría Guillermo de Vallseca; y encargándoles que entretanto procediesen adelante en el trato de los negocios que tenían encomendados, dejando solamente la firma de lo que acordasen para cuando estuviese con ellos dicho embajador.

Sesión del día 19.
Fueron leídas varias comunicaciones relativas al estado de los negocios en el reino de Valencia, y se trató también de las medidas que convendría adoptar para la defensa del principado y seguridad de la plaza de Tortosa.

Sesión del día 21.

Abrióse con la lectura de una carta enviada por los embajadores en Aragón, que dice asi: 

parte II