BISBAT DE EUNA.

BISBAT DE EUNA.

FOCHS
REYALS.

Primerament vila de Perpenya. 1640.
Habitants
de Perpenya poblats en diverses lochs. 582.
Castell
Dargiles. 161.
Copliure. 395. (Colliure)
Loch de
Tresserra. 16.
Castell de Muntsquiu: qui es del senyor
duch. ço.
Loch del Volo: del dit senyor. 93.
Loch de
Maurelans del .... 60.
Loch de Lauro. 5.
Castell de Cursavi:
qui es de la duquesa. 32.
Vila de Prats: qui es de la dita
duquesa. 149.
Castell de la Bastida: qui es de la duquesa. 52.

Loch de Lotes: del Rey. 5.
Case Fabre: del dit senyor.
9.
Salses: qui es del dit senyor. 69L.
Castell Dopol:
del dit senyor. 29.
Loch de Toyr: qui es del senyor duch. 161.

Loch de Toluges: qui es del senyor rey. 1.
Rodes: del senyor
rey. 20.
Vilella: del dit senyor. 4.
Muntbaulo: del senyor
rey. 26.
Ropidera: del senyor rey. 8.
Vall de Conach: del dit
senyor. *
Nabilles. 3.
Arletes. 4.
Nuedes. 4.
Orbanya.
8.
Conach. 4.
Eroles. 3.
Vallans. 5.
Vilafrancha: del
senyor rey. 171.
Marminas: del dit senyor. 1.
Flassa: del dit
senyor. 5.
La Guardia: del dit senyor. 1.
Marles: del dit
senyor. 1.
Setdenya: del dit senyor. 8.
Juncet: reyal. 6.

Fromiguera: reyal. 20. (Formiguera)
Puig Valador ab
tota la callania. 13. (carlán, carlanía)
Carramach:
de la dita callania. 2.
Riutort: de la dita callania. 9.
Galba:
de la dita callania. 4.
Sposoyla: de la dita callania. 6.

Vilanova: de la dita callania. 6.
Rial: de la dita callania.
9.
Puig: de la dita callania. 6.
Cerola: del dit senyor rey.
3.
Saorra: reyal. 22.
Corneyla: del dit senyor. 14.
Fulla:
del dit senyor. 11.
Fochs habitans de la vila de Perpenya qui son
poblats en la terra de Conflent e de Capcir segons ques
segueix.
En Dalmau de Talla. 1.
Ramon Tassarana de
Vilafrancha. 1.
G. Arnau Maso de Taurinya. 1.
Arnau Daniu de la
Vall de Sent Michel. 1.
P. Soluja de Prada. 1.
Johan Selma
de Fulla. 1. (Celma, Seuma)
En Croses de Joch. 1.
C.
Font de Marcaxanes. 1.
Jacme Vicens del Royre dels Vilars. 1.
P.
Agramunt de Fromiguera. 1.
Suma maior
de tots los fochs reyals del bisbat de Euna. 5940.


FOCHS DE CAVALLERS.

Lo Maso: qui es den Sella. 14.

Castell de Perella: qui es den Forgues. 10. (Forges)
Loch
de Sent Steva: de micer Francesch Roma. 18.
Ens: del
vescomte Dilla. 33.
Coma: den Tregura. 5. (Se lee
escrito Comà, pero hasta ahora no había tildes)
Molig: den
Tregura. 11.
Campoma: del dit Tregura. 8.
Crosels: del dit
Tregura. 4.
Mosset: del vescomte Dilla ab los lochs
qui ab ell contribuexen. 45
Los Orts: den
Bernat de So. 5.
Julols: den G. Bernat de Sen donzell. 15.
Evol:
del vescomte Devol. 19. (Devol : D´Evol, de Evol)
Font
Rubiosa: den Bernardi de Ço
donzell: 12. (Ço
: Bernat de So)
Salto de Fetges: del vescomte Devol.
12.
Puriyanes Uyer e la Rota: den Bernat de Banyuls donzell. 19.

Vinsa: del comte Dampuries. 67.
Fornols: de
mossen Castello ….. cavaller. 5.
Loch de Vernet: den Bertran de
Verniola donzell. 11.
Loch de Caussa: qui es del dit Bertran. 18.

Loch de Sent Laurenç: del
comte Dampuries. 34.
Loch de Clayra: qui es del dit comte. 92.

Loch de Sent Faliu Davall: qui es del vescomte Dilla. 31.

Loch de Canet: qui es del dit vescomte Dilla. 95.
Loch
del Soler Davall: qui es del dit vescomte Dilla. 5.
Loch de Santa
Maria de la Mar: del dit vescomte. 46.
Loch de Tautauyl: del dit
vescomte. 38.
Loch de Illa: del dit vescomte. 38. (Isla,
Insula, Dilla, D´Illa).
Sent Faliu Damunt: qui es del dit
vescomte. 18.
Loch de Torrelles: qui es del dit vescomte. 23.

Loch de Vilalonga: qui es den Franci de Bell Castell. 31.
Loch
de Pontala ab Sent Nicholau: qui es de la muller den Dalmau del Volo
donzell quondam. 19.
Loch de Lupia: qui es de la muller del honrat
En Ponc de Lupia donzell quondam. 16.
Loch de Bages: qui
es den Ramon de Lupia donzell. 43.
Loch de Tesa: qui es de la
muller den Guerau de Dardena
donzell quondam. 5.
Loch de Pollestres: qui es den Felip Roig
donzell. 16.
Fochs del loch de Alanya: qui fou den Amill de
Perapertusa donzell. 4.
Loch de Vilarnau Davall: qui es
den Valguarnera donzell. 2.
Loch Dortafa: qui es den Berenguer
Dortafa cavaller. 19
Loch de Panestortes: qui es den Not Dolms
donzell. 27.
Loch de Na Fiach: qui entre lonrat Narnau de
Millars e Madona den Bellera quondam. 12.
Loch de Casanoves: ha
qui son den Bernat Dilla donzell. 5.
Castell de Perallos: qui es
del vescomte de Roda. 4.
Loch de Moner: qui es del dit
vescomte. 22.
Loch de Millars: qui es del dit vescomte. 86.
Loch
de Regleya: qui es del dit vescomte de Roda. 9.
Loch de Vila
Clara: qui e de madona Caramany. 15.
Loch de Totço
Davall: qui es den Johan P. de Totzo donzell. 60.
Les
Abelles (diuse que es de la casa taxada del comte Dampuries):
qui son de mossen Berenguer de Pau. 18.
Loch de Banyuls de les
Aspies: qui es den Dalmau de Banyuls donzell. 36.
Sent Merti de
Fonolledes: qui es den Sent Merti donzell 8.
Loch de
Riunoguers: de mossen Marich Laurador. 7.
En Puigdoliba de
perroquia de Riunoguers: qui es den Ferrer de Sent Merti. 1.
La
Clusa: qui es den Berenguer Dolms donzell. 23.
Vivers: qui es den
Berenguer des Vivers donzell. 12.
Loch de Croanques: qui es den
Arnau des Volo donzell. 9.
Sent Johan de Plan de Corts: qui es de
mossen Berenguer Dortafa. 66.
Loch de Palafol: qui es de madona
den Castlar. 10.
Loch de les Illes: qui es den Jaufre Davinyo
donzell. 12.
Castell de Muntferrer: qui es de mossen En Berenguer
de Castell Nou. 42.
G. Marti de Alecha: qui es den Casella Darles
de la perroquia de Molet 1.
Castell de Sent Merçal:
qui es del vescomte de Roda. 20.
Castell de Bellpuig: qui es del
vescomte Dilla. 18.
Castell de Calmasella: qui es den G. Dolius.
14.
Castell Dolms: qui es de mossen Francesch Dolms. 16.
Castell
de Tallet: qui es de mossen Francesch Dolms. 10.
Muntauriol e
Taulis: qui son den Ramon de Bages donzell. 14.
Castell Nou: qui
es del vescomte Dilla. 38.
Castell de Corbera: qui es den Franci
Ça Garriga. 13.

En la honor de Cabruç qui
es del noble En Galceran de Rochaberti son los fochs segons
ques seguexen.
Primo en la perroquia de Serralonga.
50. (Serrallonga, Sierra larga, Sierra luenga)
En la
perroquia de Costrenyes. 21.
En lo terme de Fontanils.
8.
En lo terme de Muntalba. 30. (Montis Albi, Monte
Albo, Montalbán, Montblanch, Montblanc, etc.)
En lo terme de
Palauda. 21.
En lo terme de Rayners. 40.
Castell de Bula: qui
es del vescomte Dilla. 36.
Villerach: qui es den Bernat Dolms. 3.

Scoer: del vescomte Dilla. 12.
Joch: de mossen R. de
Perellos. 12.
Finestret: qui es del dit Perellos. 11.
Saorla:
qui es del dit Perellos. 8.
Spiranell: den G. Cadell donzell. 5.

Suma de tots los fochs de cavallers del bisbat de Euna.
1978.

FOCHS DESGLEYA.

Vidal Presta del Spital de Coll
Darbres. 1.
En Losa de Les Allades: qui es del cellerer de
Campredon. 1.
Fochs del abat de Campredon. 6.
Johan Casals:
del abat de Sent Lorenc Desmunt. 1. (Des munt, del monte en
Baleares)
En Landrich de Pera da Gosa: del prior de Ledo. 1.
(Como Lledó, Teruel)
Fochs del monestir Darles. 3. (de
Arles, Arlès, Arlés)
Fochs de la esgleya de Sent Merti.
4.
Fochs del Sacrista Deuna. 2. (de Euna)
En Pujol de
Vilaplana: den P. Adrouer. 1.
Loch de Tesarach: de la honor de
Sent Michel. 4.
Loch de Marcenoll: del prior de Marcenoll. 5.

Loch de Erbussols: de la honor de Sent Michel. 8.
Loch de
Calla: de la dita honor de Sent Michel. 16.
Lugols: de la honor
de Sent Michel. 7.
Bell Loch:
del prior de Cornella. 7.
Loch de Arria: de la honor de Sent
Michel. 19.
Salra: del abat de Sent Marti de Canigo. 3.
Loch
de Aurella: qui es del dit abat. 4.
Loch Gissa: qui es del dit
abat. 3.
Loch de Cabrils: del abat de Sent Michel. 2.
Tehegol:
qui es del dit abat. 2.
Los Plans: del abat de Sent
Michel. 3.
Talau: del dit abat. 1.
Sansa: del prior de
Cornella. 9.
Aygua Tabesa: del capitol Durgell. 17.
Matha
Mala: de la honor de Sent Michel. 13.
Conangle: de la dita honor.
2.
Vallsera: del dit abat de Sent Michel. 3.
Angles: del dit
abat. 14.
La Laguna: del abat de Sent Michel. 11.
Prat
de Balaguer e Font Pradosa: qui es del dit abat. 17.
Toers:
qui es del dit abat. 8.
Canavelles: de la honor de Sent Michel. 5.

Marasans: de la dita honor. 6.
Sohanies: de la dita honor.
6.
Lar: del abat de Sent Michel. 4.
Pi: del abat de Campredon.
10.
En: qui es del abat de Sent Miquel. 4.
Scaro: qui es del
dit abat. 15.
Vernet: del abat de Sent Merti de Canigo. 20.

Castell: del dit abat. 3.
Fulolls: de la honor de Sent
Michel. 13.
Girach: del abat de Sent Michel. 8.
Taverina: qui
es del dit abat de Sent Michel. 11.
Corts: del dit abat. 3.
La
Vall: de Sent Michel. 2.
Codolet: qui es del dit abat. 18.

Prada: del camerer de Grassa. 32.
Lech: de la honor de Sent
Michel. 4.
Clara: de la dita honor. 5.
Senors: del Sacrista
de Cornella. 5.
Vallmanya: de la honor de Sent Michel. 6.
Vall
Destania: del camerer de Sent Miquel de Cuxa. 7.
Sefilla:
del dit camerer. 4.
Los Vilars: del abat de Sent Merti. 12.

Rigarda: del prior de Serrabona e madona Elicsenda muller den
Steve de Torres. 9.
Marsaxaners: del abat de Sent Merti. 13.

Glorianes e Safonyns: del prior de Serrabona. 11.
Lo
mas de la Antzina: del prior
de Mercovol. 4. (altzina, encina)
Erreyanes: del abat de
Sent Miquel. 1. (arrayán)
Croses: del abat de Sent Miquel.
1.
Loch de Bon Pas: qui es del Espital de Sent Johan. 13.
Loch
de Sent Ypolit: qui es del dit Spital. 34.
Loch de
Sent Narzari: del dit Spital. 5.
Loch Derla: qui es del dit
Spital. 3.
Loch de Baioles: qui es del dit Spital de Sent Johan.
1.
Loch de Santa Coloma: del dit Spital. 7.
Loch de
Capestany: qui es del dit Spital. 39.
Loch de Vilamulacha: qui es
del dit Spital e del prior del Camp. 11.
Loch Danylls: del dit
Spital. 17.
Loch de Tarrats: del dit Spital. 13.
Loch Dapia:
qui es del Arxevescha de Narbona. 36.
Loch de Nidoleres:
qui es del pebordre de Sent Ilari. 5.
Loch de Sent Johan de la
Sella: qui es del abat de Sent Jenis. 10.
Loch de Forigues: qui
es del abat Darles. 29.
Loch des Vilar: qui es del pabordre. 10.

La Pobla de Panicars e la Pobla del Pertus qui es.... 14.
Loch
de Torderes: qui es del abat Darles. 14.
Vila Darles: qui
es del abad Darles. 176.
Codolet dels Banys: qui es del
abat Darles. 15.
Los Banys Darles: qui son del abad Darles. 28.

La Vall de Sent Laurench dels Cerdans. 56.
Serra Bona:
qui es del prior de Serrabona. 6.
Suma maior de tots los fochs
desgleya del bisbat Deuna. 2222.

FOCHS DE CIUTADANS.


Primo fochs del loch de Casanoves: qui son den G. Fuster. 3.

Vall de Sent Marti: qui es den P. Blan de la vila de Perpenya.
19.
Loch de Santa Eugenia del honrat En Johan Vola quondam. 7.

Loch Sureda: qui es den P. Blan. 22.
Fochs del loch de Alanya:
qui son den P. Blan. 7.
Castell de Ceret: den P. Blan. 242.

Enellen: den P. Blan. 11.
Loch de Selva Darbre Gros: den P.
Blan. 6.
Cauders: den G. Mercader de Puigcerda. 7.
Castell de
Ça Rocha:
den Galceran Morey. 91.
Creu de Capair: qui es den Bernat
Arçaguel de Puigcerda. 6.

Odells: den P. Ouzes de Vilafrancha. 4.
Uytesa: den Guillem
Avallenet savi en dret. 4.
Toren: de Madona Sanxa. 7.
Montet:
de la dita dona. 4.
Suma major de tots los fochs de
ciutadans del bisbat Deuna. 344.

Donacions enfranquiments esparces, senyor rey, Pere, Johan,

DONACIONS E
ENFRANQUlMENTS ESPARCES FETS PER LO SENYOR REY EN P. E PER LO SENYOR
REY EN JOHAN A DIVERSES PERSONES EN LOS COMTATS DE ROSSELLO E DE
CERDANYA DE QUE LO PATRIMONI DEL SENYOR REY HA PRESA GRAN DIMINUCIO
SEGONS QUES SEGUEIX.

Universitats de Clayra.

Primerament lo senyor Rey En Johan ha enfranquits en
franch alou los homens de la universitat de
Clayra del dret del pasquer dels lurs bestiars de que
lo senyor Rey acustumava de haver uns anys ab altres de XX en XXV lliuras.

Diverses universitats de Rossello de Conflent
e de Cerdanya.
Item lo dit senyor Rey En P. e encara lo dit
senyor Rey En Johan han enfranquides diverses universitats e persones
poblades en Rossello e en Conflent e en Cerdanya e encara en altres
lochs de Cathalunya del dret de la leuda e
passatge que devien pagar de que lo dit patrimoni se es
diminuit uns anys anys ab altres entorn …. CCL
lliuras.
Johan Fabre.
Item lo senyor Rey En Johan ara
regnant ha venut an Johan Fabre burges de Perpinya les postats
e drets senyories e dret de prelatura e fadiga de
retenir quel senyor Rey havia en la força
de Montbran en Rossello qui es força
molt notable.
Idem.
Item lo dit senyor Rey En Johan ha venuda
al dit En Johan Fabre la senyoria de la Vall de Sent Marti dels
castells de Rossello.
Idem.
Item hi ha venudes les postats e
drets senyories e dret de prelatura e de fadiga de retenir quel dit
senyor havia en lo castell de Areleu en Conflent.
Johan
Fabre.
Item ha venuda lo dit senyor Rey En Johan al dit Johan
Fabre la jurediccio civil e criminal drets senyories luismes e
forescapis quel dit senyor havia en la saionia (Sajonia
más arriba) de Serdanya en terra de Conflent.
Ramon
Dabella. (de Abella)
Item lo senyor rey En Johan ha
donat a mossen Ramon Dabella tot lo cens dreta
senyoria forescapi e tot altre dret quel dit senyor Rey hagues en
lostal den Perestortes dins la vila de Perpinya.

Berenguer Dortafa.
Item
lo senyor Rey En Johan a venut a mossen Berenguer Dortafa
la jurediccio quel senyor Rey havia en la vila e termens de
Brulla ensemps ab X solidos de cens quel abat de Sant Ginis
fahia cascun any al senyor Rey e ab XV solidos de cens que
fahia cascun any En Berenguer dez
Vivers.
P. de Berga.
Item lo senyor Rey En Johan ha dats
an P. de Berga alguns censes menuts forescapis drets e senyories quel
dit senyor Rey havia en lalberch quel dit en P. de
Berga ha dins Perpinya e en alguns altres alberchs contiguus
a aquells.
Berenguer Dortafa.
Item lo dit senyor Rey En Johan
ha donat a mossen Berenguer Dortafa la jurediccio e recullita
dels homens del loch de Vingran qui dabans
eren de recullita del castell Dopol lo qual es del
senyor Rey e ara hanse a recullir en lo castell de
Tautaull lo qual es del dit mossen Berenguer axi
que en cas de necesitat lo senyor Rey ab sos
diners hauria a fornir lo dit castell Dopol de
vitualles e de gents.
Johan Fabre.
Item ha lo dit
senyor Rey En Johan venudes an Johan Fabre burges de Perpinya
XXXIII lliuras de renda quel dit senyor acustumava de reebre
sobrel dret del pasquer del loch de Vinça
en Conflent.
Vescomte Dilla.
Item lo senyor Rey en P.
dona al vescomte Dilla lo feu e les postats del
castell de Paracolls en Conflent.
Gispert de Tregura.

Item lo dit senyor Rey en P. dona a mossen Gispert de Tragura
castella del castell de Perpenya dues somades de mena
de ferre cascun dia les quals a raho de XII diners cascuna
vallen lany XXXVI lliuras.
Jacme Quinta.

Item lo dit senyor Rey En P. dona an Jacme Quinta scriva del
senyor Rey un alberch lo qual era per habitacio del dit senyor en
Vilafrancha de Conflent.
Idem.
Item lo senyor Rey En Johan ha
donat al dit Jacme Quinta I.a somada de mena de ferre cascun
dia qui pot valer cascun any …. XVIII lliuras.
Berenguer
Dolms.
Item lo senyor Rey En P. vene a mossen Berenguer Dolms la
jurediccio quel senyor Rey havia en los lochs de Pi de Mancet de
Toren e de Vuytesa en Conflent.
Idem.
Item vene lo senyor Rey
En P. al dit mossen Berenguer Dolms tota la jurediccio quel dit
senyor havia en los lochs de Caudens dins Conflent e de Crou dins
Capçir.

Vescomte Devol.
Item lo dit senyor Rey En P. dona al vescomte
Devol la jurediccio dels lochs de Ayga Tebesa dels Pujals de
Jullols dins Conflent e en una bastida que ha dessus Serdanya.

Gispert de Tregura.
Item lo senyor Rey En Johan dona a mossen
Gispert de Tregura la jurediccio del castell e vall de Peracolls
en Conflent.
Bernat Dolms.
Item lo senyor Rey En P. vene an
Bernat Dolms la jurediccio del loch e terme de Vilarach dins
Conflent.
Gispert de Tregura.
Item lo senyor Rey En P. dona a
mossen Gispert de Tregura la jurediccio del loch de Coma e de Scenils
dins Conflent.
Ramon de Perellos.
Item lo senyor Rey En P. ha
donada a mossen Ramon de Perellos la jurediccio regalies e altres
drets quel dit senyor havia en los lochs e termes de Joch de
Finestret e de Sahorla en Conflent.
Vescomte Dilla.
Item lo
dit senyor Rey en P. dona al vescomte Dilla la conexença
dels oficials e les aygues de tots los lochs quel
dit vescomte havia e possehia en Rossello e en Conflent en que
lo dit vescomte no hagues jurediccio alta e en los lochs on havia la
dita jurediccio li dona tots los drets e regalies quel dit senyor hi
hagues.
Guillem Jorda.
Item lo dit senyor Rey En P. dona a
micer Guillem Jorda la jurediccio el pasquer dels Cortals e
cert terme prop los dits Cortals en Conflent.
Ponç
de Perellos.
Item lo senyor Rey En Johan ha venut a mossen Ponç
de Perellos lo loch de Rigarda ab tota jurediccio e ab la jurediccio
dels lochs de Glorians e de Sesilla dins Conflent.
Consols de
Puigcerda.
Item lo senyor Rey En Johan ha donat als Consols e
vila de Puigcerda lo dret del mesuratge quis pagua
en la dita vila del blat quis ven es mesura aqui e pot
valer uns anys ab altres de XV en XX lliuras.

Item lo
dit senyor Rey En Johan ha donat als dits Consols e Vila de Puigcerda
los ports de Cerdanya los quals en proprietat eren del
senyor Rey exceptat lo port de Sobiranes qui era
propri de la dita universitat e podien valer uns anys ab altres los
pasquers entorn C florins jassia quel procurador
reyal qui vuy es nols vulla
mantenir en lur possessio.
Guillem Galceran de Rocaberti.

Item lo dit senyor Rey En P. vene al noble en G. Galceran de
Rocaberti les jurediccions altes dels lochs de Palauda de Rayners de
Montalba de Costria e de la honor de Cabrens en Rossello.

Vescomte Dilla.
Item
lo dit senyor Rey En P. dona al vescomte Dilla la jurediccio alta del
loch del Soler davall.
Vescomte de Roda.
Item lo senyor Rey
En Johan dona al vescomte de Roda la conaxença
e jurediccio civil e criminal de les universitats consols
sindichs batles saigs e altres oficials e de
camins publichs daygues e fluvis dels lochs
que posseeix en Rossello e en Cerdanya.
Berenguer Dortafa.
Item
lo senyor Rey En Johan ha transportada en mossen Berenguer Dortafa la
jurediccio civil e criminal mer e mixt imperi quel dit senyor
havia en los lochs Dortala e de Sent Johan de Plan de
Corts.
Idem.
Item lo dit senyor Rey En Johan ha venut al
dit mossen Berenguer Dortafa la jurediccio alta e baixa que havia per
pariatge e la host e la cavalcada del loch
de Vingran ab tota conexença
de oficials e de camins e ab totas altres regalies quey
hagues.
Consols Dargilers.
Item lo dit senyor Rey En Johan
per CC florins ha atorgat als consols Dargilers quel batle del
dit loch exercescha la jurediccio de consols oficials de
camins les quals coses acustumava de usar lo veguer de
Rossello.
Abbat de la Reyal.
Item ha venut lo senyor Rey
En Johan al abbat de la Reyal de Perpinya la jurediccio civil e
criminal mer e mixt imperi host e cavalcada e altres drets
quel senyor Rey hagues en los lochs de Tura e de Espira exceptat
que si ha retenguda la jurediccio alta de crims de ques
degues seguir mort o mutilacio de membres.
Alamanda muller
den Julia Garrius. (Amanda)
Item lo dit senyor Rey En Johan
ha transportada en la dona Na
Alamanda muller den Julia Garrius tresorer seu la
jurediccio quel dit senyor havia en los lochs de Sant Ipolit e
de Garrius.
Vescomte de Roda.
Item lo dit senyor Rey En Johan
ha venuda al vescomte de Roda la jurediccio alta del loch de Monner e
de Perellos.
Berenguer Dolms.
Item es estada venuda per lo
senyor Rey En Johan a mossen Berenguer Dolms la jurediccio alta del
loch de la Clusa.

11, 12 noviembre

11 DE NOVIEMBRE.

Los nueve comisionados para calcular lo que habría de practicarse sobre la venida del señor Primogénito, manifestaron, en esta sesión, a los señores Diputados y Consejo, que, según su modo de pensar, debían estos indicar al Concejo de la ciudad que no se diese prisa en enviar embajada a dicho señor Primogénito, antes eligiese cuatro representantes, los cuales, reunidos con los nueve comisionados de la Diputación, calculasen y tratasen lo que fuese conveniente decirle a su llegada, eligiéndose al mismo tiempo, por parte de aquella, otra comisión para practicar lo que en tales casos se requiere, al tener que verificar dicho señor la entrada en la ciudad.
Sigue una carta, que se recibió en este día.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los deputats del General del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elet residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors. Una letra havem rebuda de set del present ensemps ab una altre dels honorables consellers de aqueixa ciutat e per que es veritat que encara que aquesta ciutat ha fet tot son possible en detenir la Senyora Reyna e Senyor Primogenit fins avuy que es diluns e per ço haviem trames quatre notables persones de aquesta ciutat per suplicar e instar se detengues com dit es les quals encara ab aderencia dels embaixadors del Principat ques trobaven aqui e convidats per ells no han pogut obtenir ques detengues ans disapte a vespre sa Majestat e lo dit lllustre Primogenit intraren ab aquella festa e cerimonia acustumada fer a primogenits. Veritat es per quant aquesta ciutat ha de custum antiquissima que entrant Senyor Rey o Primogenit novellament ans de intrar en ciutat a la porta de aquella fa lo jurament particular acustumat aquest ha prestat lo dit Illustre Primogenit. E per quant haviem per clar attesa la edat de aquell aquest jurament no valer res ab protestacio expressa que si per lo Principat ere altrament desliberat la Senyora Reyna com a tudriu que es segons fa fe lur secretari ha jurat e auctoritzat si vist e desliberat sera alre per taulell e ciutat de Barchinona aquest jurament de la Senyora Reyna va per no prestat e axi com si may fos stat prestat de aço hi ha acte e protestacio expressa e admessa per la Senyora Reyna la qual vos trametem treslat interclus hi per semblant del jurament general ab les protestacions les quals vos trametem. E sia molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors la divina Majestat custodia vostra e nostra. De Leyda a VIIII de noembre any Mil CCCCLXl. - Los pahers de la ciutat de Leyda a vostres beneplacit e honor aparellats.

Los señores Diputados mandaron expedir, en este día, las siguientes cartas.

Del vezcomte Dilla.
Molt honorables e savis senyors. Recordeus pochs dies ha passats vos scrivim pregant e exortant vos que attes que lo noble e magnifich Senyor lo vezcomte Dilla e de Canet ere ab altres per servey de aquest Principat de la cosa publica de aquell en la embaixada per lo dit Principat feta al Illustrissimo Senyor Rey e per conseguent ere guiat en persona e bens e salegrave es devie alegrar de moltes porrogatives no enentasseu en la exequcio que instave En Pere Prunes per raho de hun censall en la sua baronia de Luça o vassalls de aquella segons en la dita nostra letra data en Barchinona a XX de octubre prop passat pus largament es contengut. Encara ab aquesta vos tornam pregar e exortar que en la dita exequcio contra lo dit senyor vezcomte ne la dita sua baronia o vassalls seus e bens lurs totalment sobresegau e en res noy anenteu ne proceisquau stant ell en la dita embaixada ans si alguna cosa hi haveu anentada stant ell en la dita embaixada ho tornen al degut e primer stat. En altre manera segons vos havem scrit per nostre descarrech e per conservacio e manteniment de les porrogatives que tals embaixadors se alegren e han acustumat alegrar e per benefici e bon stament de la cosa publica de aquest Principat a nosaltres covindria provehirhi degudament. Dada en Barchinona a XI de noembre del any Mil CCCCLXI. - Los diputats del General e consell lur etc. a vostra honor prests.

Honorable senyer.
Pochs dies ha vos scrivim cessasseu de la instancia que segons se dehia feyeu contra la baronia de Luça o vassalls de aquella la qual es del noble e magnifich
senyor lo vezcomte Dilla e de Canet per raho de un censall ques diu lo dit vezcomte fa. Encara ab aquesta vos tornam scriure que de tota instancia contra lo dit vezcomte stant ell en la dita embaixada en que es per part de aquest Principat e per servey de aquell e de la sua cosa publica cessets (ceséis; ejemplo occitano como farets, faretz) e en res noy anenteu ans quant en vos sia la perturbeu e la empatxeu. Dada en Barchinona a XI de noembre del any Mil CCCC sexanta hu. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Als molt honorables e savis senyors los consellers de la ciutat de Vich.
Molt honorables e savis senyors. Vostra letra havem reebuda sobre la execucio quis insta per En Pere Prunes contra lo noble e magnifich senyor lo vezcomte Dilla e de Canet o la sua baronia de Luça o vassalls seus lo qual es ab altres embaixadors per aquest Principat al Senyor Rey a la qual vos responem que vosaltres no ignorau o no deveu ignorar los embaixadors de qualsevol Senyor o universitat tant quant sta en la embaixada es guiat en persona e en bens e stant en la embaixada contra ell e sos bens no pot esser en res enantat o feta novitat alguna quant mes donchs a hun tal embaixador que es per aquest Principat y per servey de la cosa publica de aquell qui compren entre les altres aqueixa universitat deu esser servada la dita prerogativa que contra ell ne sos bens ne sos vassalls per causa dell no sia feta novitat stant en la dita embaixada. Pregam vos per ço que en observar la dita porrogativa al dit senyor vezcomte e sos bens no siats (occitano; seáis; siau, sigáu, sigau, siguéu, sigueu) contraris ans lo favoriats (occitano para favorezcáis; si ves cómo se escribe en catalán Pompeyano, te caes de culo) quant en vosaltres sia durant la dita embaixada. E sia molt honorables e savis senyors la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XI de noembre del any Mil CCCCLXI. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona e consell lur aquest Principat representants a vostra honor apparellats.

12 DE NOVIEMBRE.

No hubo sesión.

17 DE ABRIL.

17 DE ABRIL. 

Presentóse el Señor Primogénito a los señores Diputados y Consejo, que estaban reunidos en consistorio, para manifestarles una carta que había recibido del Rey de Castilla, á mas de una credencial para cierta persona que no quiso nombrar, el contenido de cuya carta viene a ser, en resumen, lo que espresa el siguiente estracto de la misma.

Quod dictus dominus Rex Castelle ha haut gran plaer de la liberacio de la sua persona. E que haura la voluntat del dit Rey de Castella a sa guisa segons per obra ha mostrat e ja es vengut en Aranda e se acosta ença e de aço stiga en segur axi com de si mateix.
La creença en efecte havia aço que hoida la liberacio sua lo dit Rey de Castella hague gran plaer e se oferia al dit Senyor Princep sencerament e metre per ell persona e bens e tot son stat segons ja li havia trames a dir per Gonçalo de Caceres.
Com Pero Vaca es anat per tractar liga la qual vol lo Senyor Rey Darago per castigar alguns seus rebelles e que tambe ell li ajudara a castigar los seus de Castella.
E per seguretat de tot aço ofir paper blanch hi encara trametra sa muller e fills e si aço no baste ira en persona ab quatre o cinch milia de cavall.
Pero que tot aço no contrestant al tramet al dit Senyor Princep que negun partit pendra ab lo dit Rey son pare e que aço tingue per article de fe.
Item lo exorte que valentment prosiga son proposit ab los cathalans e que attene a cobrar lo regne de Navarre que per ço ell se acosta a Soria per esser prest e a tota sa voluntat.
Item com per be concloure aquests negocis li par molt necessari se vejen ensemps e que lo Senyor Princep elegesca lo loch e que loy faça asaber que tentost cavalcara ab V o VI cavalls e XX homens a peu e mes si mes sera mester.
Item que per grans ofertes que al dit Senyor Princep sien fetes se guart de veure ab son pare puix coneix lo amarch esser amagat sots la dolça capa.
Item que te IIII mil rocins ultra los que son en la frontera axi que no stiga per fretura de gent de fer lo que es necessari.
Item que tantost envia a dir al conestable e comendador Sayavedra lo que vol que facen car ja tenen manament sens consulta star a tota ordinacio del dit Senyor Primogenit.

Habiéndose reunido otra vez, por la tarde, los señores Diputados y Consejo, al objeto de hablar de la referida carta, no se tomó ningún acuerdo respecto de la misma, y en lo tocante a la conclusión definitiva de los capítulos, determinóse que la cantidad señalada al infante don Fernando fuese de doscientas mil libras, y se consignase que no podía pasarse de esta suma, nombrándose, por fin, una nueva embajada de tres individuos de cada brazo, los cuales debían agregarse a los otros embajadores ya enviados, para presentar a la Reina las habilitaciones hechas en contestación a las que dicha Señora había antes remitido; después de lo que, prestaron los referidos embajadores el acostumbrado juramento.
Siguen las cartas que se recibieron o enviaron en este día.

Als molt reverents egregis nobles e magnifichs mossenyors los diputats de Cathalunya e altres congregats en virtut de la comissio de la cort en Barchinona.
Molt reverents egregis nobles e magnifichs mossenyors. La oquesio de aquesta es per que la Senyora Reyna nos a tremes fossem a sa Excellencia e com som stats ab ella nos a dit com la Majestat del Senyor Rey li a tremes Johanxo manantli que promptament sia a sa Majestat significantnos que la causa de la cuyta de la Majestat del dit Senyor es per quant sertament lo Rey de Castella es Almesan (Almazán) e ve en la frontera e la Majestat del Senyor Rey deslibera partir de Çaragoça e tirar la via de la frontera e que per aquesta causa sa Senyoria sta en molta congoxa e deya a nosaltres prenguera a servey de continent vos scrivissem per sollicitar que lo mes prest sia possible la resposta dels capitols sia asi. Per que de present aguts aquells puixa partir per que nosaltres vist lo perill de sa partida e los irreparables dans ques seguirien sa Senyoria partir. E aquestes feynes restar sensa ultim apuntament nos a peregut ferne noticia a vostres reverencies axi com es degut les quals nos manen lo que plasent vos sia. Dada en Vilafrancha dijous a VIIII ores de nit. - A vostres manaments apparellats. - Abat de Poblet. - Johan Çabastida. - Thomas Tequi.

Al molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverends egregi magnifichs e honorables senyors. Per multiplicades letres vos he scrit me avisasseu de les coses occorrents per jo ordonar del exercit o alguna part daquell e aquell ordonat mi pogues partir e jatsia vosaltres no ignoreu com mon star aci es de mes dich per res qui a la honor del Principat se sguarda e sapiau cuanta fretura fas aqui en les fahenes mies segons amplament informar vos poreu ab lo egregi comte de Prades gendre meu e axi fos degut deguesseu mes cuytar del que feu en ferme la resposta veix que fins aci nou haveu fet. Yo per ço vos prech prest haja vostra resposta e resposta daci a divendres primer vinent per tot lo jorn altrament no obstant qualsevol consultes vos haja fetes dissapte Deus volent de mati jo lexare lo exercit aquell qui hi sera ni hi restara a mossen lo veguer de Barchinona segons ab vostres letres a mi hi a ell haveu scrit e no curare pus sperar ni atendre segons fins a vuy he fet si la gent sen ira o aturara e vuy no seria a mi ja poderlos tenir e ab tant senyors molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors la Trinitat Sancta sia en guarda vostra. Dada en Leyda a XV de abril any Mil CCCCLXI. - A vostra honor prest Johan de Cabrera.

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Sentintse com aquests senyors daquesta ciutat fent un suposit que lo exercit qui aci aturara si restara per guarda de la ciutat e no per pus volen que aquell deu esser governat e regit per los pahers e consell de Leyda e no per mi. Lo que creureu fer nos pot ni vosaltres ho fareu com jatsia lo logiç del dit exercit qui restara per ordinacio vostra sia de present aquesta ciutat e axi sia degut gordau aquella. Pero la causa final e principal e per que jo reste aci es continuar e prosseguir lo proces del so matent com mils de mi saben vostres reverencie e magnificencies. E per ço placieus en aço provehir e atendre no obstant qualsevol letres los dits pahers vos scriuen. E si de mi vos plaura res ordonar scriviu e sera fet. E ab tant senyors molt reverend e magnifichs la Sancta Trinitat sia vostra proteccio e guarda. Dada en Leyda a XV de abril any Mil CCCC sexanta hu. Prest al que ordonareu lo veguer de Barchinona. 

Als molt reverend honorables e de molt gran providencia mossenyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Mossenyors molt reverend honorables e de molt gran providencia. En dies passats algunes vostres letres he rebudes ab les quals manaveu a mi per quant haviets entes a dir alguns fahien o venien contra les delliberacions fetes en vostre consistori jo men entremetes e vostres savieses ne certificas e particularment ne rebudes algunes altres tocants als dits afers sobre les quals contra Nuguet de Foxa he presa certa informacio la qual a la saviesa de vosaltres ab altra mia letra he tramesa sobre les quals letres e contengut en aquelles he delliberat fer la present ab la qual vostres grans savieses certifich que contra la crida a instancia e ordinacio vostra feta e publicada en la present ciutat serien fetes assats grans novitats dins la ciutat e bisbat de Gerona entre altres lo jorn de Pascha propassat de mati ans de die fou donada una gran bastonada al cap den Narcis Ferran botiguer anantse confessar al peu de la scala de Predicadors de aquesta ciutat lansantlo per terra el nefraren greument de que ha passat perill de mort per la qual cosa vuy jo he feta certa requesta al oficial ecclesiastich lo qual segons jo som imformat havent cert vestigi del cas ha comensat inquirir contra alguns quis dirien esser hi culpables requerint lo que aquells que trobara culpables a les dites nafres prengue e presos detingue fins tant vostres savieses ne sien certificades. Mes avant divenres proppassat ses seguit que dintre la iglesia de Teranous prop Navata hore de vespres alguns han degollat e mort mossen Johan Roure prevere domer de dita sgleya (iglesia más arriba, sgleya ahora) de que vuy mossen Anthoni Corbera prevere procurador fiscal del senyor bisbe per quant es fet contra dita crida e delliberacions de vostre consistori me ha feta denunciacio migensant carta publica. Altres cassos sich han fets deshonests de nafres e batiments dins lo bisbat apres dita crida de que molta gent de paraula me fan gran querela dient que si per vosaltres o per vostre instancia non es feta rigorosa axequcio totes vostres ordinacions seran menyspresades e per no res haudes de les quals coses totes vostres grans savieses certifich. Encare mes mossenyors per quant se los diners dels acordats haveu manat tornar aqui vos plassia rescriurem si los acordats de aquesta ciutat en lo exercit del General staran daquiavant acordats o no. Aço dic per tant com alguns dels dits acordats fins assi se son alegrats de guiatge en no paguar llurs deutes allegant se guiats segons la crida feta de les quals coses tots signatment si los dits acordats restaran guiats o no e si guiats restaran fins a quant temps les savieses de vosaltres suplich me vullan rescriure e manar quen fare. Scrita en Gerona de mon segell segellada a XIIII de abril lany de la nativivat de nostre Senyor Mil CCCCLXI. - Mossenyors de molt gran providencia a vostra ordinacio e manament apparellat F. Sent-saloni (en dos páginas, con guión) diputat local de Gerona.

Se enviaron el mismo día, las siguientes cartas.

Dirigitur domino comiti capitaneo et cetera.
Molt egregi senyor e strenuu baro. Vostra letra de XV del present havem rebuda a la qual vos responem que segons per altres vos havem scrit nos plau molt vos ne vingueu de continent si ja no sou partit e haurem plaer fosseu aci. E no pus sino que la Sancta Trinitat sia en guarda vostra. Dada en Barchinona a XVII de abril del any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.- Los diputats et cetera. - Domini deputati mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

Dirigitur domino Arnaldo Guillermo Pastor vicario Barchinone. (Veguer, vaguer, Arnau Guillem Pastor)
Molt honorable mossen. Per alguns sguards volem que En Johan Vidal de aqueixa ciutat de Leyda lo qual era conestable de XXV homens de peu en lo exercit stant a Fragua (Fraga) haja la matexa o altra semblant conestablia mentre lo nombre dels cinch cents homens restara en aqueixa ciutat. Perque provehim en totes maneres que la cosa passe juxta la voluntat nostra e que no y haja falla. Dada en Barchinona a XVII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Al honorable senyer lo veguer de Camprodon.
Honorable senyer. Com per lo pacifich stat de aquest Principat siam curosos en les coses que poden portar pacificacio per tant vos pregam vullau guiar En Bernart Gironella de Olot e Pere Senten de parroquia de Moyo per benefici de pau car som avisats ells han voluntat e basten a pacificar la bandositat que han ab En Gratacors de parroquia de Tonaya e ab en Reig de Pampalona. Atteneu empero que los dessus dits facen lo degut circa la dita pacificacio a fi que a ma del dit guiatge inconvenient nos seguesca. Dada en Barchinona a XVII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Dirigitur vicario Barchinone.
Mossen molt magnifich. Vostra letra havem rebuda feta a XV del present mes a la qual vos responem que la nostra intencio es qne per alguna via nos sia derogat al proces del somatent del qual vos sou mester e que lo govern de la gent de aqueix exercit sia donat a vos segons vos havem scrit e pero en lo regiment de la dita gent del dit exercit quant tocas a fer algun acte darmes volem ens par en tal cas hajau consell de don Felip de mossen Foixa e den Bernat de Marimon e del paher en cap e de altres si hi haura queus havem dats en consellers a fi que les coses que en lo dit cas haurien a fer fossen fetes ab bon consell e delliberacio. E sia mossen molt magnifich la Sancta Trinitat guarda vostra. Dada en Barchinona a XVII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P abat de Montserrat.
- Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.

Als molt reverent e magnifichs senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya a la Senyora Reyna destinats.
Molt reverend e magnfichs senyors. A nit per gracia de nostre Senyor Deu aquest consistori ensemps ab lo consell de aquesta ciutat concordablament ha feta deliberacio de totes les coses que han a reportar a la Illustrissima Senyora Reyna sobre los afers occorrents. Les quals coses Deu volent dema per certs embaixadors aci elegits e qui aqui seran tramesos seran referides a vostres reverencia e magnificencies per tant que per vosaltres e per aquells ensemps a la dita Senyora Reyna sien per part de aquest Principat explicades. Aço vos sia avis per ferne paraula a la dita Senyora Reyna. Tot lo restant sebreu particularment per rellacio dels dits conembaixadors vostres. E tingueus molt reverent e magnifichs senyors la Sancta Trinitat en guarda sua. Dada en Barchinona a XVII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General e consell et cetera a vostra honor prests.

Als molt reverend e magnifichs senyors lo abat de Poblet mossen Johan Çabastida cavaller e En Thomas Taqui embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs senyors. Per obtenir lo fi desigat de aquests afers son stats ordonats e composts certs replicats a les respostes per la lllustrissima Senyora Reyna feta als capitols per aquest Principat demanats al Illustrissimo Senyor Rey per los quals replicats presentar e dar a la dita Senyora Reyna ensemps ab vosaltres son stats elegits embaixadors los molt reverends pares en Christ lo senyor Archebisbe de Terragona lo senyor bisbe de Barchinona mossen Jofre Serrahi canonge cabiscol e sindich de Gerona lo egregi comte de Prades e lo noble vescomte Dilla e de Canet e los magnifichs mossen Luis Xetanti conseller de aquesta ciutat mestre Marti Pere
ciutada e sindich de Gerona en Guabriel Vivet ciuteda e sindich de Vich. Los quals de les coses que de part nostra tots haveu a dir e explicar a la dita lllustrissima Senyora Reyna son a ple informats eus diran e comunicaran. Pregam e encarregamvos donchs molt stretament los doneu plena fe e creença e tots ensemps vos hajau en la condicio e maneix de aquests afers segons en lo memorial e replicats se conte e de tots comfiam. Dada en Barchinona a XVII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
- Los diputats del General e consell del Principat de Cathalunya a vostra honor prests.

Dirigitur domine Regine.
Illustrissima e molt excellent Senyora.
Per referir dir e explicar a la Excellencia vostra la final delliberacio feta per nosaltres en nom de aquest Principat sobre totes aquelles coses que son stades vistes sguardar a servici de nostre Senyor Deu e del lllustrissim Senyor Rey e de vostra Excellencia e benefici tranquillitat e repos de la cosa publica de aquest Principat son a vostra Excellencia per part del dit Principat tramesos e als reverend e magnifichs lo abat de Poblet mossen Johan Çabastida cavaller e En Thomas Taqui los quals ja son ab la Excellencia vostra embaixadors per lo dit Principat aggregats los reverendissimos egregi nobles magnifichs e honorables los archebisbe de Terragona bisbe de Barchinona e mossen Jofre Serrahi canonge e cabiscol de la seu de Gerona e sindich del capitol de aquella comte de Prades vezcomte Dilla e de Canet e Bernart Guimera donzell mossen Luis Xetanti conseller de Barchinona mestre Marti Pere ciutada e sindich de la ciutat de Gerona e En Gabriel Vivet ciutada e sindich de la ciutat de Vich. Los quals ab los dits altres embaixadors totes les dites coses a vostra Illustrissima Senyoria explicaran. A la qual humilment supplicam vos placia donar plena fe e creença per lo servici de nostre Senyor Deu e del dit Senyor Rey e tranquillitat repos e benifici de aquest Principat fer en e sobre les dites coses segons la clemencia e humanitat e virtut de vostra gran Senyoria nosaltres e aquest Principat speram indubitadament. La Sancta Trinitat lllustrissima e molt excellent Senyora tinga en sa proteccio vostra lllustrissima Senyora la qual de nosaltres man tot ço que de sa merce sia. Scrita en Barchinona a XVII de abril any Mil CCCCLXI. - De vostra excellent Senyoria. - Humils vassalls e subdits et cetera. - Los diputats del General e consell et cetera.

Siguen las respuestas o modificaciones hechas por la Reina a los capítulos que, por parte del Principado, le fueron presentados, las quales entregó dicha Senyora a los mencionados embajadores.

Respostes e modificacions fetes per la Serenissima Senyora Reyna als capitols qui li son stats donats lo dijous sant que comptavem dos del present mes de abril del any Mil CCCCLXI per los diputats e consell representants lo Principat de Cathalunya e per part llur per lo venerable e magnifich lo abat de Poblet mossen Johan Çabastida e en Thomas Taqui missatgers de aquells. Les quals modificacions e respostes e cascuna de aquelles fa la dita Senyora per via de parer com encara non haja consultat ab la Majestat del dit Senyor Rey. Creu empero e spera en la clemencia e ajuda de nostre Senyor Deu e en la molta virtut humanitat e liberalitat de la prefata Majestat que per medi e intervencio sua e per respecte e supplicacio del dit Principat la sua Serenitat ab les modificacions e respostes seguents se conduiria a complaurels en la qual cosa la dita Senyora Reyna enten a treballar quant li sia possible.
Al primer capitol respon la dita Senyora per via de parer que jatzia (jatsia, jat sia) per algunes causes de les quals la prefata Majestat havia algunes informacions aquella sia stada moguda a fer la detencio de la persona del Illustrissimo Princep fill seu e dubtas la liberacio de aquell demanada per lo dit Principat no fos a dan de sos regnes e terres si promptament fos stada executada majorment speiant e havent en voluntat de proposit lo dit Senyor Rey fer la dita liberacio ensemps ab lo dit Principat e altres regnes a sa Majestat subjectes e reposar totes coses a servey de Deu de la sua Serenitat e benifici e repos de tots los dits regnes e per la dita occasio hagues algun tant a molestia lo que per lo dit Principat a soles ab gran instancia li era demanat e supplicat. Empero vista la singular intencio dels cathalans e que la causa de llur supplicacio e demanada es stada per aquell propri desig que la sua Majestat tenia e de present te ço es conservacio de la sua prosperitat sperant que axi com fins avuy ab molt fidelitat e gloriosament tots los passats en lo dit Principat ho han fet ho faran los dits cathalans e segons virtuosos e fidelissimos vassalls duen fer a son Rey e Senyor conservant li la dignitat reyal la dita posteritat lo honor e reputacio seus a gloria e honor de nostre Senyor Deu e servey de dit Senyor Rey repos e benifici dels seus regnes e Principat la dita Senyora Reyna creu que essent concords de les altres coses lo dit Senyor haura per fermes e plenariament atorgara e algun dubte no posara ne comportara que per algun altre vassall ne subdit seu hi sia mes en totes les coses en lo dit primer capitol contengudes en la forma e manera que scrites e posades son e axi ho prometra e otorgara. E si algun Rey o altre Princep o Senyor a la condicio e Excellencia sua egual volia significar e lo contrari sostenir per aquestes coses e altres lo honor e fidelitat dels dits cathalans concernents sera presta e apparellada la prefata Majestat la vida lo stat e bens seus exposar e metra tantes vegades com necessari sera la qual cosa afirmativament e no per via de parer la dita Senyora Reyna procurar ofir e spera obtenir. E no resmenys del que tocara a poder fer a la dita Senyora Reyna per lo honor e fidelitat dels dits cathalans per la molta obligacio quels te ofir metrey tots sos bens vida e stat. Empero per via de parer enten la dita Senyora Reyna que la dita approvacio de les coses scritas e contengudes en lo
dit primer capitol sien enteses de tot lo que es stat fet e exequutat per los dits cathalans fins a la ferma e stipulacio dels dits capitols. E quant se sguarda en les coses de avenir e ques porien seguir tals e semblants de aquestes lo que a Deu no placia que al dit Principat reste en sa força e valor poder usar de tot ço e quant los es permes per les constitucions usatges pratiques costums privilegis e libertats. E per semblant la prefata Majestat reste en tot son dret e justicia axi com si res dels dessus dit nos fos seguit e axi mateix lo dit Principat.
Al segon capitol parlant de don Johan de Beamont respon la dita Senyora Reyna per via de parer que creu sera contenta la dita Majestat de condecendre a la supplicacio dels dits cathalans.
Al terç capitol que parla de punicio e castich dels consellers e oficials de la Majestat del Senyor Rey respon la dita Senyora Reyna per via de parer e diu que de grandissima e inextimable admiracio es que aquells qui degudament e pertinent a la sua Serenitat han consellat e exercit son ofici en loch de premi e remuneracio lo contrari hagen a reportar ab nota de infamia e ignominia. Ço es que sien privats de tots los oficis que regeixen e sien reputats per indignes e inhabils et cetera. E per ço prega la dita Senyora los dits cathalans hi vullen pensar e imaginar. Segons de tals e tant fidelissimos vassalls com ells son la prefata Majestat e la sua Senyoria indubitadament confian.
Los quals cathalans lo dit Senyor te e vol tenir per axi acostats e afixos a la sua Serenitat tant com qualsevol altres. E per ço pensen e encarguen los dits cathalans e demanen per gracia quant de la dita Majestat volran puys sien coses al servey seu a la honor e dignitat sua a benifici de la cosa publica de sos regnes e terres concernents.
Car sens dubte algu se stima les obtendran. E considerat lo dessus dit e que james los predecessors de la dita Majestat ne aquella no acostumaren de levar oficis sens demerits e procehint hi proces o pur de bona equitat fer nos deu e stima la dita Senyora Reyna que al dit Senyor parria congoixosa cosa haverlosne a remoure tots segons es demanat pero que creu la dita Senyora que lo dit Senyor condecendra a una de dues coses. La primera que als oficials qui han mal regit e exercit sos oficis demanant devant aquell si voldran fer instancia los sien fets processos los quals se creu la dita Majestat fara regorosament e segons atrobaria per sos demerits aquella oferta e premetra punir e castigar axi en persona com en privacio de sos oficis si ho merexeran.
E si aquesta nols plasia la segona es que vullen nomenar quals oficials volen que sien remoguts pero sens nota de infamia car per la molta afeccio que la dita Senyora Reyna porta al dit Principat se treballara es fatigara en supplicar la prefata Majestat que de alguns los vulla complaure. En qualsevol manera de les dites dues coses la sua Serenitat creu provehira dels dits oficis a persones dispostes e virtuoses segons la condicio qualitat e importancia dels oficis requerra.
Al quart capitol que comença item com la principal causa de la conservacio dels regnes e terres et cetera com no faça ne sia als sino la prefaccio disponent los bens que fa la justicia e done disposicio al ques deu fer per lo benifici de aquella no ha necessari resposta alguna o satisfaccio.
Al cinquen capitol parlant e disponent del canceller vicecanceller regent la cancellaria e assessors dels portants veus de governador en lo Principat de Cathalunya e comdats del Rossello e de Cerdanya disponent la primera part del dit capitol que los dits oficials hagen de esser nats e naturals e vers domiciliats dels dit Principat e comdals de Rossello e de Cerdanya per via de parer respon la dita Senyora Reyna que separat mes del que son separats en oficis monedes e altres coses los regnes de Arago e de Valencia e lo
dit Principat de Cathalunya no li par servey de la Majestat del Senyor Rey ne benefici de la republica de aquells. Car otorgant lo contengut en lo dit capitol los dits dos regnes no volran esser de menor condicio del dit Principat e per semblant ho demanaran e per conseguent la dita Majestat no solament en aquest Principat perdra aquesta preeminencia mas en los dits dos regnes. La qual cosa se creu lo dit Senyor no squivara com clarament se vees esser benefici de la dita republica per la qual tota vegada postposaria son interes particular. A la oferta que fou de stipendiar per ferse mils e pus prest la justicia los dits oficials exceptat lo assessor del dit governador de Cerdanya creu la dita Senyora que lo dit Senyor ne sera content e ho haura per accepte. A la part que comissions de causes atturar los dits oficials nos puixen et cetera e per semblant que no puixen acceptar donatius o subornacions (sobornos) et cetera para la dita Senyora sia bona e singular ordinacio e creu sera accepta a la prefata Majestat e en ferles hi passar o condescendre treballara la dita Senyora Reyna no solament per respecte del dit Principat al qual no poch desija complaure mas per benifici de la justicia. Pero creu la sua Serenitat que per respecte que lo dit stipendi dels salaris dels dits oficials es a beneplacit de la cort o corts sia extint lo present capitol tan com lo Principat cessara de pagar lo stipendi e tota vegada que lo Principat tornara a pagar aquell lo dit present capitol romanga e ste en sa força e valor.
Al sisen capitol parlant que la Majestat del Senyor Rey son primogenit sos loctinents e los dits portants veus de governador de per si no puixen fer comissions et cetera respon la dita Senyora Reyna per via de parer que par molt nova cosa que mes facultat e preheminencia sia donada ne tanta als dits portants veus de governador com a la prefata Majestat a son primogenit e loctinents los quals molt a tard son altres que de la casa e stirpa reyal. E no resmenys que los dits canceller vicecanceller e en son cas lo regent la
cancellaria hagen facultat e prerogativa de fer les dites comissions sens la dita Majestat son primogenit e loctinents e que aquella e aquells sens los dessus dits no puixen fer les dites comissions ne alguna per important que sia en cas coneguessen appassionats los dits oficials que es ver semblant que ho deurien e porien esser pus tost que no la dita Majestat e son primogenit los quals si lo dit capitol primament e a la letra es entes ni a soles ni acompanyats dels dits canceller vicecanceller e regent no porien ni deurien fer alguna comissio si lo dit capitol era atorgat segons jau a la letra sens alguna interpretacio. E per ço creuria la dita Senyora Reyna que la prefata Majestat se conduiria atorgar lo dit capitol exceptat que a la sua Serenitat e a son primogenit restas libertat en casos de necessitat e que veessen los dits oficials algunes causes de justicia appasionats de fer les dites comissions car per gracia de nostre Senyor Deu son dotats de tanta prudencia e experiencia de semblants negocis que conexeran axi la suficencia dels juristes e integritat de aquells com los dits oficials quia cor Regis in manu Dei est. Pero la dita Senyora Reyna ab bona voluntat treballara supplicara e persuadira la prefata Majestat que li placia esser content de atorgarlos lo dit sisen capitol en cas que suppliquen que la sua Serenitat no puixa fer comissions ne los altres contenguts en aquells.
Al seten capitol parlant que los dits conceller (canceller, canciller) vicecanceller regent la cancellaria e assessors ans de usar et cetera respon la dita Senyora Reyna per via de parer que tot lo contengut en lo dit capitol li par sia just honest e rahonable e que creu sera accepte a la prefata Majestat el haura per gratissimo per lo singularissimo zel que te a la justicia.
Al vuyten capitol parlant sobre la observancia de constitucions privilegis usos e libertats et cetera per via de parer respon la dita Senyora Reyna que rahonable e justa cosa li par que aquelles deuen esser observades. Quant a les altres coses contengudes en lo dit capitol treballara e supplicara quant li sia possible ab la Majestat del Senyor Rey que li placia ferlos gracia de les coses contengudes en aquell.
Al noven capitol parlant que per les coses sobredites o alguna de aquelles en sdevenidor no sia fet ni engendrat tacitament ni expressa algun prejudici et cetera respon la dita Senyora per via de parer que lo dit capitol es just e rahonable e que creu la prefata Majestat entegrament lo passara sens alguna condicio ni modificacio.
Al deen capitol parlant que les persones que hauran lo exercici de la justicia sien dotades de sapiencia e consciencia e que exceptat lo canceller lo qual hage de tenir prelatura en lo dit Principat sien cathalans naturals e vertaderament domiciliats en Cathalunya et cetera respon la dita Senyora Reyna per via de parer no contrastant que en lo cinquen capitol hi haja satisfet creu que la Majestat del Senyor Rey se conduira en cas de provisio faedora dels oficis de canceller e altres en lo dit capitol compresos provehir ne a cathalans havents sapiencia e consciencia pero que les dites provisions no haja de fer per obligacio mas de sa liberalitat principalment per lo servey de Deu e benifici de la cosa publica e per complaure al dit Principat. 

Al onzen capitol que parla de la primogenitura e governacio general respon la dita Senyora que creu e stima la prefata Majestat concordades totes les altres coses per complaure condecendre a llur supplicacio sera contenta fer e complir lo contengut en lo dit onze capitol.
Al dozen capitol de la loctinencia irrevocable e altres coses en aquell contengudes respon la dita Senyora per via de parer que no ignora lo dit Senyor que ço que los cathalans hagen fet per causa de la liberacio del Illustrissimo Princep son fill seria stat a bon fi fidelissimament fet pero sens dupte pendra gran admiracio de una semblant demanda axi de la loctinencia sobredicta irrevocable com altres coses no acostumades com no sapia occasio o causes perque car en la pensa del dit Senyor no hauria alguna sinistra intencio contra algu del Principat ni per res al mon volria cogitar tal cosa com fos contra Deu. E de aço poden esser certs los dits cathalans. Ne creura lo dit Senyor que procurant honor al fill ultra lo degut sia lunyar causes de dissensions o odis entre pare e fill. Tota vegada empero la dita Majestat confia que los cathalans satisfents a la sua innata fidelitat pensaran en conservar comunament e sens diferencia alguna lo honor axi seu com del dit lllustrissimo Princep son fill lo qual honor de aquell no sembla poder esser ben conservada si alguna derogacio o carrech es fet al honor del pare e jatzia la prefata Majestat no vees causa de dubte puys en sa fe reyal ell haja per degudament fet lo que es stat seguit com damunt es dit semblaria al dit Senyor que a la sua honor compliria e
seria pus decent en lo cas present no donar la dita loctinencia com la justicia pogues en altra manera esser administrada ço es per via de la governacio general eleginthi altres persones notables per oficials e la sua Serenital per molt complaure al dit Principat seria contenta aturarse en los altres regnes e terres e star en aquells fins tant que per los dits cathalans fos del contrari supplicat. E axi seria satisfet al honor del dit Senyor e a la bona e egual consideracio del dit Principat e tolta occasio de parlar e obrar als circunvehins los quals força moguts per algun mal zel volrien la destruccio de tots. E no solament del dit
Senyor e Principat mas dels altres regnes e terres la honor e defensio del qual Senyor e regnes seus no dubta la Serenitat sua virtuosament faran los dits cathalans com a fidelissimos e naturals de aquella e de la sua reyal corona e posteritat de que no sera fet poch servey a nostre Senyor Deu e a la dita Majestat e perpetua fama e renom en tot lo universal mon als dits cathalans (exceptuando América, que se descubre 31 años después). Encara la dita Senyora Reyna per via de parer diu que per lo amor que te al dit Illustrissimo Princep son fill e desig de complaure al dit Principat supplicara lo dit Senyor o traballara que per sa Majestat al dit Princep sia atorgada semblant loctinencia general del Principat de Cathalunya que per lo Senyor Rey don Alfonso de sancta recordacio al dit Senyor fonch atorgada.
Al XIII capitol parlant dels consellers que sien cathalans respon la dita Senyora Reyna per via de parer que puys les altres coses sien concordades creu sera contenta la dita Majestat fer resposta al dit capitol a tot util e benifici del dit Principat.
Al XIIII capitol parlant del lllustrissim Infant don Ferrando diu la dita Senyora per via de parer que creu que la dita Majestat sera contenta en son cas atorgar lo que atorgara ara al Illustrissimo Princep son fill e a la dita Senyora Reyna de tal capitol e supplicacio los resta no poch obligada els ho regracie ab quanta mes afeccio sab ni pot. Oferintse en son cas e loch no esserlos ne ingrata mas gratissima quant possible li sera. E quant a la successio de la corona reyal creu la dita Senyora Reyna lo dit Senyor Rey sera content puys sie sens prejuhi del dret del dit Illustrissim Infant e posteritat del dit Senyor Rey en son cas.
Al XV capitol del heretament fahedor al dit lllustrissim Infant don Ferrando respon la dita Senyora Reyna que per quant lo dit donatiu e heretament concerneix la persona del dit lllustrissim Infant don Ferrando son fill regracia molt lo contengut en lo dit capitol oferintse prompta a tot benavenir del dit Principat ut supra.
Al setzen capitol que lo dit Illustrissim don Ferrando sia acomanat als cathalans diu e respon la dita Senyora que al dit Senyor creu que plauria que confiant de la innata fidelitat e integritat dels cathalans los acomanara lo dit Illustrissim Infant don Ferrando fill seu regraciant a aquells la singular afeccio per ells demostrada. La qual la dita Senyora Reyna ja mes no oblidara nis delira de la memoria sua.
Al XVII capitol parlant del que ha sguard a la dita Senyora Reyna respon aquella regraciant als cathalans la bona voluntat que han e per efecte mostren a la sua Serenitat de la qual ab les altres coses los resta obligatissima.
Al XVIII capitol parlant que no puixa esser procehit contra los de la posteritat reyal respon la dita Senyora Reyna per via de parer que creu la prefata Majestat se conduhira a haver accepte lo dit capitol ofir la dita Senyora Reyna supplicar lon e treballar que de aço los ne vulla complaura.

Al XVIIII capitol parlant que al dit lllustrissimo Princep per sa sustentacio sien donats dotze milia florins cascun any consignats en Sicilia ab los emoluments del Principat respon la dita Senyora Reyna que li par justa e decent cosa que aquell dega haver rahonable sustentacio com a Primogenit e segons les facultats que la prefata Majestat ha. E creu la dita Senyora Reyna que la prefata Majestat sera de aquest parer e opinio e axi hi treballara per amor e contemplacio del dit lllustrissimo Princep e per complaure als dits cathalans. 

Al XX capitol parlant que la potestat dels diputats e consell reste et cetera segons en lo dit capitol se conte respon la dita Senyora que puys les altres coses sien concordades creu per la prefata Majestat sera provehit a contentacio del Principat.
Al XXI capitol parlant que si dubtes alguns occorrien os fahien en los presents capitols la interpretacio o declaracio de aquells hagen a fer los dits diputats e consell et cetera respon la dita Senyora Reyna per via de parer que creu la prefata Majestat se conduhira que les interpretacions e declaracions dessus dites se hagen a determinar segons es acostumat en lo dit Principat quant es alteracio del seny de alguna constitucio com aço sia de semblant natura condicio o qualitat.
Al XXII capitol parlant de don Felip de Castro Ferrando de Bolea et cetera respon la dita Senyora per via de parer que creu plaura a la dita Majestat provehir a la seguretat de les persones e bens de aquells en amplissima forma de tot lo que hauran fet per lo Principat vel alias havent sguart a la liberacio o deliurança de la persona del lllustrissimo Princep. E aço tant com sera en facultat del dit Senyor Rey salves les libertats del regne de Arago.
Al XXIII capitol que parla de les forces e oficis del regne de Navarra que sien acomanadas e acomanats a persones notables aragonesos valencians o cathalans et cetera respon la dita Senyora Reyna que si aço se fahia seria rompre los seus privilegis e libertats del dit regne de Navarra que dien que oficis ni castellanies no sien donades sino a navarros e lo contrari no deu voler. Lo dit Principat nis creu que apres informat lo vulla ni lo demane car no serie rahonable cosa havent aquells tant pugnat e treballat per la conservacio de les sues libertats volguessen esser causa de fer rompre les libertats del dit regne de Navarra. Ne a la dita Majestat no seria honest ni degut per haverles jurades.
Al XXIIII capitol parlant que com les dites coses seran per la prefata Majestat atorgades e per lo Principat acceptades sien en les primeres corts confirmades et cetera respon la dita Senyora Reyna que li par rahonable e creu que com tot sera portat a degut efecte e conclusio que la prefata Majestat condecendra al contengut en lo dit capitol.
Al XXV capitol que parla que los presents capitols no puixen derogar tacitament ni expressa a qualsevulla privilegis libertats et cetera respon la dita Senyora Reyna que li par cosa rahonable e justa e que la prefata Majestat no creu si aturara e que per ella sera treballat quels ho atorga.
Al XXVI capitol que les coses ques hauran de fer per los dits diputats e consell se hajen ha fer per la major part ab expres consentiment de la ciutat de Barchinona respon la dita Senyora Reyna que puixs ells ne sien contents creu no menys ho sera la prefata Majestat en les coses que a sa Excellencia plaura atorgarlos.
Al XXVII capitol e ultim que les presents persones dels tres staments ecclesiastich militar e real se puixen aderir a lo opinio et cetera respon la dita Senyora Reyna que creu e presumeix que la prefata Majestat condecendra al ques demana e suplica per lo dit capitol.

E jatsia la dita Senyora per la fidelitat e integritat dels dits cathalans sia obligatissima en procurar tot util e benefici del dit Principat no resmenys per la singular voluntat e devocio la qual per lo dit Principat vers la sua Serenitat e coses sues es demostrada se ofir prontissima per conduir bon amor pau e concordia entre lo dit Senyor Rey e Illustrissimo Princep son fill e repos del dit Principat si necessari sera anar a la Majestat del dit Senyor e tornar en lo Principat e fer tot ço e quant per aquell e per la ciutat de Barchinona sera consellat. No dubtant qualsevol treballs fins a exposar e metrey la vida sua per tot util repos e benefici del dit Principat e singulars de aquell.

Siguen las modificaciones o réplicas hechas por los señores Diputados a las respuestas u observaciones de la Señora Reina, que anteceden.

Replicant ab humil reverencia los diputats e consell representants lo Principat de Cathalunya a les respostes e modificacions per la Serenissima e molt excellent Senyora la Senyora Reyna fetas als capitols per tranquilitat repos e benefici del dit Principat presentats a la sua gran Excellencia en nom e veu de la Majestat del Senyor Rey per los embaxadors a la dita Illustrissima Senyora Reyna per los diputats e consell o Principat tramesos dient molt humilment e afectuosa regraciant a la dita lllustrissima Senyora la bona afeccio e voluntat que la dita Senyora mostra haver al repos e benefici del dit Principat e poblats en aquell e ab molta reverencia los dits diputats consell e Principat accepten les ofertes per la dita prudentissima Senyora en la prefacio de dites modificacions e en altres parts de aquelles fetes e per lo desig que an e molt voler als dits benefici e repos los dits diputats e consell quant ab major afeccio e reverencia poden suppliquen la dita Senyora placia a la sua occulatissima Senyoria efectualment los desigats repos e benefici donar juxta la forma dels dits presentats capitols ab les modificacions seguents les quals poran esser collocades en son loch pertinent. E per ço venint a la dita resposta solament en aquells capitols ab les modificacions seguents les quals poran esser collocades en son loch pertinent e per ço venint a la dita resposta solament en aquells capitols que per les modificacions de la dita Senyora seria vist esser feta alteracio dien lo seguent.
Primo a la primera modificacio feta al primer capitol dien los dits diputats e consell que la salvetat e retencio começant empero per via de parer et cetera deu esser levada e aço per tant com salva la real clemencia portarie prejudici al Principat car lo dit Principat ha per ferm que en lo cas subseguit e tota vegada que en lo esdevenidor e seguis consemblant cas lo que a Deu no placia deu fer lo semblant per satisfer a la fidelitat a la real corona deguda e atorgar ab la dita retencio serie vist no consentir que de justicia e deute de fidelitat fos fet perque suppliquen esser lo dit capitol fermat e atorgat sens la retencio.
A la resposta feta al terç capitol per la dita lllustrissima Senyora Reyna repliquen los dits diputats e consell que salva la reverencia predita com lo dit capitol haje dues parts la una la remocio dels oficials segons en dit capitol se conte la altra lo castich demanat dels mals consellants et cetera serie vist la primera part del dit capitol parlant de la remocio et cetera per repos e benefici del dit Principat deure esser atorgat per gracia per la real Majestat sens nota de imfamia dels remoguts o privats. La segona part com sie cosa demanada per justicia serie vist la Majestat real deure la simpliciter atorgar e axi ho demanen e supliquen.
A la resposta feta al quint capitol repliquen los dits diputats e consell ab la dita reverencia e humilitat parlant que lo dit capitol se deu simpliciter atorgar sens alguna modificacio. Empero habiliten los dits diputats e consell per quant los es vist esser axi necessari per benefici de la justicia que los mencionats oficials hajen per benefici de la justicia lo salari axi en Cathalunya com fora seguint la cort del Senyor Rey e que sia remoguda la clausula qui ho prohibeix. Quant al que es dit per la dita Senyora Reyna del beneplacit es vist esser de molta equitat e son contents los dits diputats e consell sia fet com per la dita Senyora es posat.
A la resposta del sisen capitol dien los dits diputats e consell sia fet com per la dita Senyora que salva la real clemencia es vist lo dit capitol deure esser simplament e sens modificacio atorgar per tant com lo portant veus de governador no haura potestat de per si mas ab consell del assessor seu fer dites comissions.
Item que a les altres coses es vist esser pro satisfet per lo repos e benefici del dit Principat majorment que los dits oficials tot quant fan es en nom e persona de la Majestat real e totes hores e quant al Senyor Rey plau confereixen ab la sua Majestat.
A la resposta del vuyten capitol dien los dits diputats e consell que lo dit capitol per bons e deguts respectes deu esser atorgat e veran contents los dits diputats e consell per servey de la Majestat real que sia modificat que ans de esser hagut per privat lo tal oficial contrafahent sia denunciat al Senyor Rey o a son loctinent. E si dins trenta dies apres la dita denunciacio no sera reparat lo contrafet als dits usatges e constitucions com en dit capitol se conte e remogut lo dit contrafahent de son ofici de la qual reparacio o remocio hage a esser feta fe als dits diputats e consell en tal cas sia provehit a la dita publicacio e altres coses juxta la serie del dit capitol.
A la resposta feta al dehen capitol dien los dits diputats e consell que per deguts respectes granment concernents lo repos del dit Principat es vist la Majestat del Senyor Rey deure otorgar simplament e sens modificacio lo dit capitol.
A la reposta feta al dotzen capitol dien los dits diputats e consell que lo dit capitol juxta la sua serie e tenor deu esser simplament e sens modificacio alguna atorgat com les consideracions en lo dit capitol apposades sien molt rahonables e a laor de Deu e gran servey de la Majestat real e conservacio de la real posteritat e remocio de tots sinistres e inconvenients qui poguessen accorrer e a prohibicio de qualsevol no delante lo servey de la dita Majestat real lo qual los cathalans per lur innata fidelitat molt zelen. E no permetrien per lurs forces e poder que algu quisvulle fos entengues en fer deservey a la dita Majestat e posteritat concernents sues ans exposarien per aquestes coses e altres lo dit servey e conservacio de la dita real posteritat concernents lurs vides e fills e bens per satisfaccio de la dita innata fidelitat a la dita real corona deguda.
A la resposta feta al quatorzen capitol dien los dits diputats e consell que son contents de la resposta feta per la dita Senyora Reyna e de la modificacio per la dita Senyora opposada.
A la resposta al XXI capitol feta dien los dits diputats e consell que com la intencio dels dits diputats e consell sia stada es e sera a tot servey de la Majestat real e de la Senyora Reyna e conservacio de la posteritat real e repos gran del dit Principat es vist lo dit
capitol deure esser simplament e sens modificacio atorgat.
A la resposta feta al XXII capitol parlant de don Johan Dixar e altres dien los dits diputats e consell quels seria vist salva la real clemencia lo dit capitol poder star o almenys per lunyar no sia contra les libertats del regne que sia modificat que la Majestat del Senyor Rey en les dites causes en lo dit capitol contengudes no puixa ni dega pronunciar sino ab e de consell de les persones per la dita Senyora Reyna e per lo dit Senyor Primogenit concordablament elegidores.
A la resposta feta al XXIII capitol parlant dels oficials e forces de Navarra dien los dits diputats e consell que per quant son informats que ara los dits oficis castellanies (castlán : catalán : chatelain) o forces o molts dels son en poder de castellans e gascons serie vist molt rahonable que sie consentit lo dit capitol com sta com sie a repos e benefici del dit regne.
(Eso, quitar a castellanos y gascones del reino de Navarra para poner catalanes, porque ellos lo valen.)
E volent lo dit Principat per obra comprovar la contumacia de la devocio que han e afeccio a la Majestat del Senyor Rey e augment de la sua real posteritat responent a la satisfaccio del capitol concernent lo heretatge del Illustre Infant don Ferrando e donant complament al dit capitol en aquella part que vacua era restada e paper blanc de la oferta e donatiu gracios e fan oferta los dits diputats e consell que haguda ferma compliment e afecte a les coses contengudes en los dits capitols seran contents esser donats dels bens e pecunies del a ops e efecte del heretatge contengut en lo dit capitol docentes milia lliures Barchinonenses ço es CC.M. lliures Barchinonenses distribuidores en e juxta la forma del dit capitol e no en altra manera. E la Illustrissima Senyora Reyna en senyal de la gran afeccio que lo dit Principat a la sua Altesa porta frustrada per la sua intercesio e bona obra no restara de algun servici.

Mandaron los señores Diputados, el mismo día, escribir la siguiente carta.

Al molt reverend pare en Christ lo bisbe de Elna.
Molt reverend senyor. Rebuda havem una letra de vostra reverend paternitat dada en Çaragoça a XI del present mes ensemps ab hun breu plombat del Sant Pare. La continencia del es no poch aliena a la intencio de la qual demostracio feta havia la sua Santitat e encara no concorda a la veritat dels fets e rectissima justa e deguda intencio de aquest Principat qui lo deute ha retut al honor de la real corona a gran laor de Deus Omnipotent servey e repos de la persona de la Majestat del Senyor Rey. Som certs tal altercacio en la Santitat del dit Sant Pare si en la sua pensa recayguda es prove a causa de informacions alienes a veritat fetes a la sua Santitat per mossen Francisco Ferrer en nom de la Majestat del dit Senyor e com a procurador seu lo qual molt presumptuosament e viciosa de aquest Principat publicament e privada e en presencia del dit Sant Pare ha parlat. No volem creure la Majestat del dit Senyor tals coses ordonar com sien granment desservey seu fins aci james en Roma o altra part fora lo real domini scrit o informacio feta no havem de les coses que occorregut han en aquest Principat. Pero si tant seran los cathalans incitats e forçats com lo dit Ferrer procura convendralos lur glorios nom que eternament posseeixen excusar e encare al dit Francisco Ferrer publicador de indegudes coses tal correccio procurar que altres no se atrevesquen de aquest Principat ab tanta insolencia parlar. (Saben amenazar mucho de palabra pero después en el ejército catalán se mueren de hambre y roban para comer, como hemos visto en textos anteriores).

Al sant Pare quant temps sera farem resposta de veritat Deus Omnipotent qui scrutador es dels coratges nostres proposits e voluntat clarament sab e veu ab quanta temor sua e obediencia rectament e justa havem nostres animos dirigits al degut ab molt amor e reverencia a la Majestat del Senyor Rey e al seu honor e james per nosaltres restara lo repos e tranquillitat de la sua real persona e de tots los regnes e terres subdits a la corona real. E per molt aço manifestar e per obres efectualment nostre desig e proposit mostrar havem tramesa embaixada solemne a la Illustrissima Senyora Reyna ab nostra clara final e deguda intencio la qual no dubtam sera aqui no occulta con los fundaments justissims causes e rahons de nostres capitols e peticions per ventura no se publicassen e per ço fos alguna cosa vista algun tant dificil sia certa vostra reverend paternitat que les causes e rahons de aquella facilima la fan e no hi ha cosa alguna qui fundament no haja de grandissima causa per al benefici e repos de aquest Principat e servey de la Majestat del Senyor Rey. E si dificultat tal en alguna cosa sera que per ço rompiment sen vulla procurar som certs sera mes color e occasio de pendre lo rompiment que no intencio recta a les coses e tal com nos scriu vostra reverend senyoria la qual sia certa que a nosaltres no son ocults los tractats quis solliciten e se procuren a instancia de males persones e qui mal consellen. Pero no som nosaltres tant destituhits de virtut e potencia que ab la ajuda de Deu dubtem defendrens de quant fer se puixa e ofendre encara qui tals coses procura. Tota vegada empero volem abans procurar ab be los mals consells e tractats vencre e ab bons migans honor e repos procurar a la Majestat real e benefici e
tranquillitat a nosaltres. La intervencio de la apostolica auctoritat e persona de vostre reverend paternitat a nosaltres no poria esser sino de molt plaer pere demanar no laus cove ne aquella intercar. Vostre reverend senyoria sab que li es per lo sant Pare comes faça ço que li placia e sia pertinent. Havem sebut reverend senyor vostres reverend paternitat com havent de potestat del sant Pare haver convocats los prelats e clero pera Leyda a donar orde en exaccio faedora del clero de que som en no poqua admiracio constituhits com attes lo stat de aquesta patria no seria cosa poch perillosa remoure de aquesta plaça los prelats e clero qui hi son consellen e dirigeixen la patria a la qual son per naturalesa tenguts e assisteixen a la defensio de aquella e lo apartament dells poria molt perill a la patria portar. (Como sabéis, Luisico Companys, el malas compañías, no pensaba lo mismo que hemos leído aquí arriba. Y así de bien le fue en Monte Judaico, donde este asesino de catalanes está sepultado en un mausoleo, para que lo vayan a visitar algunos, como se hacía con Francisco Franco en el valle de los caídos.)

E per semblant pot qualsevol considerar quant inconvenient poria a la patria portar donar loch a tals exaccions com son procurades com les semblants de elles qui tant hi son stades frequentades hajen exmanida submersa e destroida aquesta patria. Per que pregam vostre reverend paternitat li placia totes aquestes coses ben considerar e en altre forma de la començada ordonar los fets al repos e benefici de la terra car sino era fet convendria a nosaltres consellar a la indempnitat de aquest Principat e provehir degudament al tranquill stat e repos de aquell. E si plauran algunes coses a vostre reverend paternitat nos oferim promptes als beneplacits e honor de aquella. Dada en Barchinona a XVII de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats e consell del Principat de Cathalunya en virtut de la comissio de la cort a vostra honor promptes.