Mostrando las entradas para la consulta Rams ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Rams ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

martes, 20 de julio de 2021

XIV, la mort dels taronjers.

XIV

LA
MORT DELS TARONJERS.
(DEDICADA Á LA VILA DE SÓLLER).



Trist,
y assegut vorera
D´un torrent el poeta suspirava,
Veent
l´aygua falaguera
Qu´entre los horts passava
Com rams de
taronjers al mar portava.

D´exos arbres que foren
El pa y
la gloria de l´hermosa vila
Los morts cimals estoren
L´aygua,
qui los apila
Vora les roques hont gemechs refila.

S´en
van, y aquesta terra
Sembla que pert la poderosa sava,
Com si
maleyta guerra
Sos terrers trapitjava,
Com si hagués esclatat
en rius de lava.



XIV
LA
MUERTE DE LOS NARANJOS.
(DEDICADA Á LA VILLA DE SÓLLER.)

Sentado
á la orilla de un arroyuelo de Sóller, el poeta suspiraba
tristemente, al ver como el agua, que atraviesa los huertos,
arrastraba hacia el mar secas ramas de naranjos.

Ramas
muertas, desprendidas de las copas de esos árboles, que fueron el
pan y la gloria de la hermosa villa, tapizan la corriente, que las
amontona sobre las rocas de la playa, exhalando gemidos.

Se
van, y la tierra pierde, al parecer, su poderosa fuerza; cual si
malditas guerras asolasen sus campos, ó éstos rebentasen en
inmensos ríos de lava.


Sollerica
planura
Lo cor un temps encativar solía;
Rich mantell de
verdura
A los ulls ofería,
Com bella joya al amador
l´aymía.

L´embalsamada flayre
Vos seguía per tot; les
suaus aromes
En los replechs del ayre
Banyavan valls y
comes,
Desde ´ls horts de taronjes y de pomes.

Baix del
ramatje ombrívol
Pau encontrávau y quietut riallera,
Tant si
lo Sol altívol
Lluhís en blava esfera
Com si la nit baxava á
la pradera...

Ara dòls tenebrosos
Cobrexen exes tanques
malaltisses;
En lloch de rams ayrosos
Hi veym branques
mostisses,
Lletja la fruyta cau per les bardisses.

Los
raigs del cel no doran
L´atapit cimarol hont s´aturavan;
Los
rossinyols anyoran
Lo ramell hont niuavan,
Y la fresca taronja
que picavan.



El
valle de Sóller un tiempo cautivaba deliciosamente el corazon;
ofrecía á la vista rico manto de verdura, como valiosa alhaja
regalada por la novia al amador constante.

Embalsamado
ambiente respirabais por do quiera; los suaves aromas embebidos en
los pliegues del aire bañaban valles y cañadas, desde los huertos
de naranjos y manzanos.

Debajo de las sombrías arboledas
encontrabais paz y alegre silencio; ya el Sol derramase su lumbre
desde lo alto de la azul esfera, ya la callada noche descendiese á
los prados.

Ahora tenebroso luto visten las enfermizas
albarradas; en lugar de airosos ramos vemos ramas marchitas; el
fruto, podrido y feo, cae sobre la pedregosa tierra.

Los rayos
de la luz no doran ya la tupida copa que ántes no podían atravesar;
los ruiseñores echan de menos el ramo en donde construían su nido,
y la fresca naranja que picoteaban.


Com
l´ivernada freda
Retalla prompte del brancam la fulla,
Axí la
mort l´arbreda
Dels taronjers despulla,
Y ses corones de
blancor exfulla.

Ho veu la pagesía,
Perduda veu la
delitosa terra;
Y l´aspra malaltía
Que los jardins
esguerra
Lo goig del camp y del pagés desterra.

Velleta
filadora
Ne recorda ´ls ramells qu´ombra li davan;
Marinera
cuytora
Retrèu quant carregavan
Les solleriques naus, y al
Golf anavan.

¡Pobre gent! ¿algun día
De deutes ofegats
parar la taula
No podrèu? ¿L´alegría
Será una vella
faula?
¿Vostres camps cobrirá l´inútil saula?.........
Com
trista es la carrera
D´un ánima pe ´ls vicis abatuda,
Com
trista n´es y fera
Dels amors la cayguda,
Axí n´es trista
aquexa arbreda y muda.
Lo xiprer mortuori
Apar que brota en mig
de les marjades;
Es lo cant responsori;
¡Y en lloch de dolces
fades
Ombres de Mort s´axecan malanades! Agost de 1870.
(*)
(*) La poesía anterior, per erro involuntari, té subscrita
la data de Agost de 1876. Llegésca ´s pero, Agost de 1868.



Como
el helado invierno recorta en breves días del ramaje las hojas; así
la muerte desnuda los naranjos, y deshace sus coronas de azahar.

Lo
ven los campesinos; perdida ven la deliciosa tierra: y la desesperada
enfermedad, que destruye los jardines, destierra la alegría de los
campos y de sus habitantes.

La viejecita hilandera se acuerda
de los ramos que le daban sombra; la activa marinerilla habla de
cuando las naves de Sóller, cargadas de dorado fruto, navegaban con
rumbo al Golfo de Leon.

¡Pobre gente! ¿Algun día, cargados
de deudas, no podréis llevar tal vez un pedazo de pan á vuestra
hambrienta boca? ¿La alegría será para vosotros vieja fábula?
¿Cubrirán estas campiñas inútiles chopos?....

Como es
triste el estado de un alma abatida por los vicios; como es triste y
fiera la pérdida de los amores; así es triste y mudo ese decadente
arbolado.

Paréceme que ya brota en medio de los cármenes el
funerario cipres; los cantares se me figuran responsorio; y en lugar
de vaporosas ninfas, ¡sólo se levantan horribles sombras de
Muerte!

(V. nota 10.)




jueves, 12 de marzo de 2020

Núm. 15. Reg.n.1377.fól. 52. 21 abr. 1340.

Núm. 15.
Reg.n.1377.fól. 52. 21 abr. 1340.

Senyor ben creu vostra altea saber lo pecat et desaventura ques esdevenguda a la armada e estol del rey de Castiella en la qual senyor vos haviets mesa gran part. Perque senyor sia cert a la vostra altea que ja ha en Valencia moltes persones que son scapades de la bataylla et conten en sustancia los affers per aquesta manera. Que IIII o V dies ans de lo dia de la bataylla lalmirayl del rey de Castiella tenc consell ab los comits et altres homens de cap de la sua armada et de aquelles IIII galeas quey eren de vostras gens: e lo consell fo aquest que con ell faria tocar la trompeta o enafil que al primer toch tothom sarmas et al segon toch de la enafil que tothom levas lanchora et al terç toch que tothom fos apparellat de la batayla en axi senyor que lo dit almiral tench aquesta ordinacio III matins arreu e fes los dits senyals: e lo divenres ans dels rams lo fill del almirail ana parlar ab los moros et fo ab ells en tractament no sab hom qual e lo seguent dissapte per lo mati lo dit almiral no feu algun senyal ne feu tocar la dita anafil: e en aquest disapte mati ço es la vespre de rams les galeas dels moros van venir sobre los cristians e agren en Algecira Dalfadre refrescat de gens et darmes axi quey havia per galea de CCC a CCCC homens e los ramers eren tots guarnits et moltes de les galees dels moros que vogaven sotans en cascuna galea havien III castells plens de balesters et de arquers: e les galeas dels cristians qui no havien haut algun senyal o manament ne seren armades ne enbarbotades ne enfronelades ans cascuna per si staven surtes: e los moros vanse acostar a donar la bataylla et enviaren a la una sponera hon havia IIII galeas de vostres gens et una de janoveses no ben armades X galeas de moros ço es VI de una part et IIII de laltra: e aqui fo la batalla pus forts car les galeas dels castellans encontinent faeren al continent ço es ques gitaven en mar apres quel standart del rey de Castiella fo baxat e la galea del almirayl fo esvahida et nadant sen anaven a les naus qui aqui eren les quals eren del rey de Castiella de les quals
naus ne son escapades et fuites les X les quals son arribades a Cartagenia be ab V o VI milia persones qui son scapades de la dita bataylla et am molts de nafrats et am pochs storts de les vostres en axi que non son storts de les vostres sino entro a L qui son venguts en les dites naus. Item nes storta una galea vostra qui era de Valencia de la qual es comit Nantoni des Brull e sonsi perdudes tres galeas vostres et es hi mort en Dalmau de Cruilles qui fo ferit ab treta per lo pols que li passa de part en part. Lo divendres anit ans de la batalla lo fill del almiral lo qual es fuit ab les X naus que son a Cartagenia muda tota la vexella sua et de son pare et altres arneses et joyes en una galea sotil la qual sendema mati encontinent que la batalla se comensa sestola de les altres et fugi faen la via de Xibilia. El almirayl del rey de Castiella encontinent que viu que la bataylla era en mal partit demana segons ques diu que fos reebut a preso: empero senyor açi nos sap encara be si es pres o si es mort: perque senyor comunament tenen tuit que en aquests affers ha hauda traicio o gran defaliment de recapte. La desaventura senyor es stada molt gran et es mester senyor que sia proveit al perill esdevenidor. Senyor aquestes noves son de cert massa veres e jasia que no sien tals com jo a vos senyor les volria fer saber empero senyor si es necessitat que vos senyor les sapiats: aquesta terra es molt trista daquesta novella totes les galeas dels christians eren fort mal armades son si perdudes per totes XXVIII galeas et VII naus: eren les galeas dels moros XLIIII e leyns armats XXXV et haviahi en cascuna galea entre balesters et arquers CC homens ultra los qui vogaven qui eren tots armats: e les galeas dels cristians eren XXXll mal armades et XIX naus axi mateix mal armades: e entre les altres naus essi perduda una nau carregada darmes et de viandes del rey de Castiella et en la qual nau havia moneda per fer paga a les companyes de les dites galeas del rey de Castiella et CCCC cuyraces et CCCC balestes. Deus per sa merce mellor les noves et les obres amen. Scripta en Valencia divendres XXI dia del mes dabril. - Berenguer de Codinachs humil servidor vostre basan vostres peus et mans me coman en vostra gracia et merce.


lunes, 13 de enero de 2020

De la festa de Ram e Palma.

De la festa de Ram e Palma.

A nengun dubte no es considerat lo nom daquesta festivitat e la cosa es assaber quels rams fossen taylats dels abres mentre que aquell qui en larbre de la creu nos feu sauls en la ciutat de Jerusalem sobre la somera homilment entra de paraments e de vestiments verts volem sia usat e que aquell dia sermo e processio volem esser fets e quel reraltar istoriat hi sia posat e los pus nobles vestiments e paraments verts ab quatre capes sien tenguts. E per tal con aquell dia la passio se lig e a reebre el calze de la passio Jesuchrist aytal dia en Jerusalem axi con es dit entra: tres creus la Veracreu en lo mig e les altres en les estremes parts del reraltar esser manam e encara per gracia de la sollenitat dos tests juncts dels mellors un de la una part e altre del altre entre les creus en lo dit reraltar sien posats.

De la festa de Ram e Palma, domenge de Rams, diumenge, dicmenge

dijous de la cena

miércoles, 13 de enero de 2021

3 DE ABRIL.

3 DE ABRIL. 

Versó la deliberación tomada en este día acerca de los peones que se habían quedado en Tortosa, para que pudiesen volverse a sus casas, dándoseles el exceso de sueldo que les correspondiese por el tiempo que hubiesen servido de más.
El propio día, manifestó el Señor Primogénito a los Diputados, que había recibido una carta del rey, su padre, en la que le decía, que estaba contento le jurasen por Primogénito y gobernador general en sus reinos y tierras; que hiciese lo posible para que el Rey de Castilla retirase se ejército de la frontera, lo que procuraría él también respecto de los gascones, a fin de que no entrasen en Navarra; y que se diese prisa para que los capítulos de la concordia que el Principado había de presentar al Rey quedasen corrientes lo más presto possible; sobre todo lo que se reservaron los señores Diputados tomar la correspondiente deliberación.
Se recibieron, al propio tiempo, las siguientes cartas.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs e savis senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtud de la comissio de la cort elegit.
Molt reverends egregi nobles magnifichs e savis senyors. Segons ja vos havem scrit hir dimecres primer de abril nosaltres intram en aquesta vila e de continent anam fer reverencia a la lllustrissima Senyora Reyna e donada la letra de creença li diguem e explicam de part de vostres reverencies nobleses e magnificencies humils e devotes recomendacions. Som stats rebuts per la dita Senyora ab molta benignitat e humanitat mostrant haver molt plaer de la venguda nostra dient aquella haver desigada molt. E per aquella hora no fonch en altre proceit fins avuy dijous que apres que tots los oficis de la santa jornada son stats dits e complits e que per la dita Senyora es stada feta asistencia al precios cors de Jhesuchrist en la esglesia fins a les VIII hores apres mig jorn tornantsen la dita Senyora a sa posada ha plagut a la Excellencia sua donarnos audiencia aquella hora. E essent sa Senyoria en una cambra e de aquella apartat tot hom romanints nosaltres tres ensemps ab En Perello notari e secretari en aquests afers per vostra ordinacio per nosaltres ab aquella humilitat e millor pertinencia de paraules que havem pogut seguint lorde de vostres instruccions es stat explicat a sa Excellencia com per vosaltres mossenyors eren stades ordonades e compostes aquelles coses que son stades vistes redundar a servici e honor de la Majestat del Senyor Rey e de sa Excellencia amor e concordia entre la dita Majestat e lo Illustrissim Senyor Primogenit tranquillitat bon stament e repos de aquest Principat juxta forma dels capitols los quals aqui a la sua Celsitud presentam. A la qual plague aquells esser legits de continent
e axi per lo dit notari foren legits e per la dita Senyora hoits e scoltats molt atentament. En la lectura dels quals la Excellencia sua apunta assats primament en alguns passos donant a sentir a nosaltres molt compendre aquells jat sia en la primera inspeccio ço que a vosaltres fonch cosa de admiracio e apres la complida lectura de aquells la Altesa sua nos ha fet un rahonament de tanta saviesa e composicio de paraules com en lo mon se pot regraciant primerament a vosaltres e al Principat algunes coses en les quals es attes a la honor e benefici seu e del Illustrissim infant don Ferrando e altres fills seus en les quals per vosaltres se mostra fer juxta la confiança que sa Excellencia ne ha pero com digua res en lo mon a sa Senyoria no esser tant car com la honor de la Majestat del Senyor Rey no stimaria la dita Senyora res poder haver que succehis a sa contentacio si primer no era a la honor del dit Senyor Rey en tot deferit e attes. E com los dits capitols en alguns passos toquen coses que li son vistes derogar a la dita honor prega e encarrega a vosaltres e al Principat sobre aquelles vullau atendre e haver deguda consideracio sguardant tota reverencia a la predita Majestat e altres coses que de bons e feels vassalls son pertinents. Dient aquestes coses la dita Senyora no sens efusio de continues lagremes dels seus ulls discorrents e ab altres anxioses paraules. E jatsia de la sua voluntat a tot repos e benefici del Principat nos fes certs pero pora al davant a la approbacio dels dits capitols esser lo obstacle dessus dit. E fetes per nosaltres a la sua Celsitud devotos gracies de la sua bona voluntat e apres fets replicats en aquella part de la honor e reverencia de la Majestat real dient esser tan cares al Principat com la vida e que no es intencio ne pensament de vosaltres ne alguns altres en la composicio dels dits capitols res haver que sguarde sino honor e servey de la predita Majestat e sua. E apres passam per moltes circunstancies del negoci no obmetent dir la ferma sperança que lo Principat ha de sa Excellencia e lo dit negoci per miga de aquella poder haver e pendre
aquesta conclusio e altres moltes rahons que discorreguem les quals serien longues de scriure car lo rahonament fonch durador fins a les XI hores de la nit. Finalment la dita Senyora demanantnos los dits capitols ha dit sobre aquells la Excellencia sua communicara ab los del consell del Senyor Rey qui aci son e apres se pora intrar en pratica sobre aquells e axi los dits capitols li foren donats. E aço es lo fins aci subseguit. Del que apres succeira de jorn en jorn vos avisarem. En lo mig molt reverends egregi nobles magnifichs e savis senyors la Sancta Trinitat vos haja en guarda sua. Rescrivint e ordonant de nosaltres lo queus placia. De Vilafrancha de Penades a II de abril any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio prests los embaixadors del Principat de Cathalunya.

Als molt reverend e molt magnifichs mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e molt savis mossenyors.
Air que era diumenge de rams rebi una letra de vostres reverencies ab la qual me es stat scrit que digues e manas de part vostra als conestables e tots los assoldadats (sou, sou + dats, soldats; sueldo, asueldados, soldados; la moneda solido, sueldo, sou) per lo Principat que son en aquesta ciutat vagen aqui de continent ajustats quiscuns ab ses conestablies es presenten a vosaltres sots virtut de la seguretat per ells prestada. E axi mossenyors ho he fet e executat de continent e alguns dells partiren air e altres parteixen vuy. Certificantvos mes com en vigor de una letra de vostres reverencies yo havia trames una conestablia dels dits asoldadats ab En Pere Gil per capita a guardar lo castell Damposta e ara per vigor de la letra dessus dita la dita conestablia sen (se lee seu) es venguda per anar aqui axi com es stat scrit. E per ço quel dit castell no romangues sens persones quel guardassen los procuradors de aquesta ciutat me han consellat e encara request yo hi trametes almenys deu persones e axi mossenyors ho he fet per ço com era molt necesari guardar aquell confiant que vostres reverencies ho hauran accepte e per ben fet. Per que mossenyors supplichvos me vullau rescriure si es vostra delliberacio faça guardar en la dita forma lo dit castell en lo qual son los dits deu homens ab lo dit En Pere Gil car tots temps sere prest inseguir vostres delliberacions e manaments. Suplicantvos vullau scriure e manar al receptor del General de aquesta ciutat que pague lo sou dels dits homens que es a raho de
sis florins corrents per mes com yo los haja bastret a quiscu ja un flori dor els tinch a socorrer de temps en temps lo dit sou com en altra manera noy volguessen anar. E altres coses no occorren a present sino que vostres reverencies me manen tot lo que plasent los sia. E tinga aquelles la Sancta Trinitat continuament en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XXX de març del any Mil CCCCLXI. - Mossenyors lo qui es prest a tota ordinacio e manament de vostres grans reverencies Pere Jorda diputat local de Tortosa.

Als molt reverend e magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors.
Si per negligencia o diversitats de opinions sobre la forma de la custodia de aquesta ciutat per los procuradors o diputat local de aci vostres reverencias e magnificencies no eren plenament certificades specialment sobre la provisio faedora en la custodia del castell certifich aquelles com fins avuy tant per la major part dels habitants de aquesta ciutat ab mi ensemps no havem cridat que no havem pogut obtenir que entegrament lo dit castell stigues a ma de vostres magnificencies per quant lo balle may es exit del dit castell. Es veritat que lo jorn de rams vist lo gran murmurar que lo poble de aço fahia ateses moltes paraules que lo dit balle contra los qui pujaven a guardar lo dit castell se leixava dir feren requesta los procuradors al diputat local que ell requeris lo dit balle isques del dit castell axi com de fet lo dit diputat feu en virtut del sagrament e homenatge que prestat havia al General lo qual mossenyors demana de la dita requesta trellat e fins avuy non es exit ans par ho vulla metre en plet lo que mossenyors no apar sens alguna sospita voler lo dit balle en ço que ell se deuria convidar per sa honestat ferse tenir e forçar majorment considerades les paraules damunt dites de menaces car segons mossenyors la relacio que yo he de les guardes mateixes la qual me ha mogut a scriure e avisar vostres magnificencies creent per negu dels damunt dits ab tot ho sabeu be non sereu avisats. Lo dit balle scriu tots jorns la gent qui puja a guardar lo dit castell qui va per deenes e lo nom de cascu e diu ara avant feu be que qualque jorn farem nosaltres penseu que no y ha boda que no haja tornaboda e moltes altres coses que porten la gent a no voler pujar ja a guardar lo dit castell dient e que lo balle nos ha scriure perque depuixs nos accuse ab lo Senyor Rey nou volem. Daltra part mossenyors que lo dit
balle se ha tots temps fins aci retenguda la major força del castell en tant que si ell ho deliberava poria metre gent en aquella part del dit castell e en la nit lançar les guardes de la ciutat per la muralle e daqui avant los qui en lo dit castell romandrien porien
molt dampnejar aquesta ciutat lo que a Deu no placia. Per que mossenyors de les coses damunt dites e verdaderes vostres reverencies sien certificades yo he volguda ferla present per scusacio mia e repos del Principat e de aquesta ciutat creent aquelles hi faran molt prompta e deguda provisio. E tinga aquelles la Sancta Trinitat en special custodia e conserve en bona unio. Altres coses hi ha del dit balle de les quals sent ja vostres magnificencies son certificades per que al present no cur scriure solament de aquesta del castell per que he dubte no las hajen oblidada aquells qui nan carrech. En Tortosa lo darrer de març. - Mossenyors. - Los qui en gracia e merce de vostres
reverencies e magnificencies se recomana Guillem Bonet.

lunes, 30 de agosto de 2021

Joseph Taronjí Cortés. A LA LLOTJA DE PALMA. SÓLLER. DESPRÉS DE LA COMUNIÓ.

JOSEPH TARONJÍ.


(Tengo
editado un libro suyo completo, el trovador mallorquín, lo trovador mallorquí)

el trovador mallorquín, lo trovador mallorquí





Lo
nom d'aqueix poeta ressoná per primera vegada en lo saló del Ateneo
Balear, 
ahont
llegí algunes de ses poesies mallorquines. De llavores han aparagut
continuament obres seues en los periódichs de Palma, especialment en
la Revista Balear. Ha pres part també en la lluyta dels Jochs
florals de Barcelona, y en l'any 1871 obtingué el primer y segon de
los accéssits a la medalla d'argent oferta per los mallorquins
aymadors
de la llengua patria. Les poesies premiades son las
titoladas Sóller y A la Llotja de Palma. Naxqué lo dia 10 de març
de 1847, y fá poch fóu ordenat de prevere.



Joseph Taronjí Cortés.




A LA LLOTJA DE PALMA.





Vora
les quietes aygues que besan la ribera


Ton
còs gentil axecas ab noble magestat;


Jo
vench a contemplarte quant ha la llum derrera,


Brillant
argentería, tes torres coronat.





En
lo mirall claríssim de les tranquiles ones


Allargas
ta figura, tos celestials contorns;


Al
esperit les ales de los recorts li donas,


Fugint
la fantasía de lo passat als jorns.






apars, rojenca fábrica, sentada ab robustesa,


Voltada
de casetes de pobrissols barquers;


Allá
'ls jays de Sant Pere d'honrada rustiquesa,


Y
açí recorts de Malta dels freyres cavallers.





A LA LONJA DE PALMA.


Junto
a las apacibles aguas que mecen la orilla, yergues majestuosamente tu
airoso cuerpo. Yo vengo a contemplarte cuando tus torres aparecen
coronadas con la argentada luz del crepúsculo de la tarde.


El
clarísimo espejo de las tranquilas ondas refleja prolongados tu
figura y tus celestes contornos. A tu vista el espíritu toma las
alas de los recuerdos, y la fantasía divaga por los tiempos pasados.


Hermosa
te presentas, rojiza fábrica, robustamente asentada en medio de
innumerables hogares de pobres bateleros. Allá los ancianos de la
hermandad de San Pedro, de rusticidad honrada: aquí recuerdos de los
caballeros de San Juan.






Ab ánima exmoguda, la
llotja mallorquina,


M'acost
pera guaytarne tos gòtichs finestrals,


Les
vèrgens protectores, d'execució divina,


Les
belles filigranes, ergull de tos portals.





M'acost,
y fret silenci lo respirar m'atura;


Me'n
entro..... y la foscúria congela mon esprit.


Columnes
solitaries hi elevan a l'altura


Llurs
espirals gracioses, ramatge destexit.





L'ayrosa
columnada de forma falaguera,


Sens
capitell ni basse captiva ab gotx intens;


S'encreuhan
les arcades com rams d'una palmera,


Y
l'ánima disfruta d'un benestar inmens.





Pero
¿perqué eix silenci de tomba funerari?


¿Perqué
taulons indignes causant profanació?


¿Perqué
exos munts de saques, sens cor, abandonarhi?


¿Es
esta la gran Casa de la contractació?





¿Es
esta per ventura la llotja mallorquina


Que
Defensors y Cònsuls alçaren ab plaher,


Perque
rebés ab pompa la flota llevantina


La
patria d'en Vallseca, d'en Jaquotot Ferrer?





Oh lonja mallorquina! Con
el alma conmovida profundamente, me acerco para ver tus góticos
ventanajes, las estatuas divinamente ejecutadas de las vírgenes
protectoras, las ricas filigranas que decoran orgullosamente tus
vestíbulos.


Me
acerco, y la frialdad del silencio me para la respiración. Entro y
la oscuridad hiela mí espíritu. Solitarias las columnas elevan
hasta la bóveda sus graciosas espirales, que semejan en la altura
ramaje destrenzado.


La
gentil columnata cautiva los ojos, con sus ligeras formas, con su
ausencia de basamentos y capiteles. Crúzanse los arcos cual ramos de
palmera: y el alma disfruta por breves momentos de inmenso bienestar.


Pero
¡qué silencio, qué silencio sepulcral!


¿Y
por qué está profanado este noble edificio?


¿Por
qué esos sacos y maderas acá y acullá desparramados?


¿Es
esta la grandiosa Casa de contratación?


¿Es
esta por ventura la lonja de Palma, que levantaron con sin igual
placer los antiguos Cónsules y Defensores, para que la patria de
Valseca y de Jaime Ferrer recibiese con la debida pompa las flotas
mallorquinas que regresaban de Levante?








¿Ahont son los de Provença, los de nació pisana


Qu'aquí
murmullejavan ab turchs genovarts?


¡Oh
varietat riallera! la gorra catalana, (el gorro frigio)


La
grega barretina, lo caputxet dels sarts....?





Jo
sento colps de maça, soroll de carretades,


Barbull
de pescadores, renòu de mariners;


Per
exa plaça sento sonores martellades,


Ab
fort brugit s'en vénen estols de mercaders.





Y
fér les mies orelles y mòu la fantasía


Esta
remor superba de comercial bojiot;


Será
d'aqueix gran temple la mágica armonía,


Será
d'un actiu poble lo fèrvit avalot....!





Nó,
nó... que s'il-lusiona ma pensa acalorada,


Res
ve de lo que sento, res es del que m'apar;


Columnes
enfosquides descobre ma mirada,


Com
rests torçuts de barca a la bòveda pujar.





Per
tot lo fret silenci lo pensament retgira,


Lo
desencant ofega del ánima lo vol;


Un
nom en les arcades l'esperit meu ovira,


Del
gran Guillem Sagrera l'esperit meu se dol.





¿ están los
de Provenza, los de Pisa, cuya habla se mezclaba aquí con la de los
turcos y genoveses? Oh risueña variedad! Aquí hubierais visto la
gorra catalana, el birrete griego, el capote de Cerdeña....


Yo
siento el golpear de los mazos, el estruendo de las carretas, la
grita que mueven pescadoras y marineros. Sonoros martillazos resuenan
en esa plaza; numerosos grupos de mercaderes se acercan charlando
ruidosamente.


Y
hiere mis oídos, y mueve la fantasía este soberbio rumor del
movimiento comercial. Tal vez sea la mágica armonía que de este
gran templo se exhala; tal vez el fervor tumultuoso de un activo
pueblo.....


No,
no... que se engaña mi pensamiento enardecido.


Nada
de lo que oigo viene, nada existe de lo que ver imagino. Únicamente
descubro las ennegrecidas columnas que suben hasta la bóveda,
semejantes a los retorcidos cables de un buque.


Por
todas partes el frío silencio me acongoja, por todas partes el
desencanto corta el vuelo del alma. Pero mí espíritu lee un nombre
grabado en estos arcos, mí espíritu se acuerda con dolor del
insigne arquitecto Guillermo Sagrera.









Guillem, l'ombra dels
setgles ta cara té absconduda;


Dels
homens l'oblidança ta gloria enterbolí:


Mas
d'ella les petjades mon pensament saluda


A
Nápols y Girona y a Perpinyá y aquí.





Aquí!
hont cada pedra la cántiga gloriosa


Murmura
de los gènis ab llengua singular;


Mas
jau arreconada exa llotja portentosa,


Com
una barca vella a la vora de la mar.





Celísties
del cap-vespre de mil colors pintades


Desplegan
s'hermosura per sobre 'ls seus merlets;


Com
altre temps encare les fresques marinades


Ab
llurs olors balsámichs animan ses parets.





¿No
tornará lo die de sa potent grandesa?


¿Dels
setgles la polsada tant sols l'ha de vestir?


No
vullas, patria mia, pagar ab tal vilesa


L'honor
que nostres ávis te feren conquerir!



_____



Guillermo! la sombra de
los siglos ha velado tu cara, el olvido de los hombres ha oscurecido
tu gloria, pero mi pensamiento saluda todavía sus brillantes huellas
en Nápoles, en Gerona, en Perpiñan, aquí.


Aquí!
en donde cada sillar murmura con extraña lengua la cántiga gloriosa
de los genios!


Mas,
ay triste! yace esta bellísima lonja arrinconada a la orilla del
mar, como una barca inservible.


Los
variados colores de la luz vespertina despliegan su hermosura por
sobre las lindas almenas: como en tiempos más felices las frescas
brisas del mar animan sus muros con balsámicos olores.


¿No
volverá jamás el tiempo de su poderosa grandeza? ¿Por única
vestimenta le hemos de dejar el polvo de los siglos? Oh, patria mía!
no quieras pagar con vilezas la honra que te legaron nuestros
padres!

_____



SÒLLER.



(En el libro de
Taronjí, SÓLLER.
Poesía premiada en los Jochs florals de
Barcelona, en Maig de 1871.
)



¡Oh
benhaurada terra


Ahont
la pau hi té niu, y per la plana (Hont)


Voletetja
y la serra,


Ahont
lo frést nom de guerra


Sòls
corre malmenat per veu llunyana!





De
bon matí les roses


Que
tira el sol adornan l'alta via,


Y
després envejoses


Les
flors del vall hermoses


Obrint
los ulls alegran la masía.





Allá,
de les pomeres


Que
rodejan los hòrts y les marjades


Botan,
botan rioleres


Les
áus dematineres


Brins
a picar p'els buyts de les perxades.





SÓLLER.


Oh
bienaventurado pais en donde construye su nido la paz, y
revolotea por las sierras y llanuras; en donde el grito feroz de la
guerra sólo se deja oír mal conducido por voces lejanas.


Muy
de mañana las rosas que el sol envía adornan las altas cumbres de
los montes, y envidiosas las florecillas del valle abren sus cálices
y alegran las alquerías.


Allí
de los manzanos que rodean los huertos y bancales saltan las risueñas
aves de la mañana, y vuelan a concertar con su piquito la brizna en
los derruidos techos.





Y entorn de la caseta


Del
festiu llaurador sos lays refilan,


Y
entorn de l'Esgleyeta


Cantan
ab llur harpeta


Lo
chor sagrat que 'ls seraphins estilan.



De
nit, quant les oscures


Ombres
del vall descobren l'estelada,


Se
gosan les dolçures


De
l' aura perfumada,


Ab
los taronjerals enjogassada.





Allá,
'l cor de les nines


Es
un cel d'armonía delitosa;


Dins
ell, les veus divines


Gayes
veus mallorquines


Se
tornan, nostra llengua fent xamosa.





Y
les gentils donzelles,


De
blanch vestides y color del ayre


Rumbetjan
les poncelles


De
violes y roselles


Qu'ahir
culliren pera 'l bon glosayre....!





Lo
suau de l'armonía


Que
brollar pot de l'eternal bellesa,


Lo
rich de la poesía


Que
llúu en la fantasía


Dins
Sóller ho ha sembrat Naturalesa.





Posadas ante la vivienda
del festivo labrador, ensayan sus deliciosos gorjeos; y entorno del
oratorio de la Madre de Dios remedan con arpilla melodiosa el coro
sagrado que cantan en el cielo los serafines.


Por
la noche, cuando se rasgan las oscuras nieblas del valle y descubren
el estrellado firmamento, se goza allí la dulzura de la perfumada
brisa, que juguetea en los naranjales.


Allí,
el corazón de las jóvenes es un cielo de deliciosa armonía. En el
interior de este corazón las divinas voces se convierten en alegres
palabras mallorquinas, que hacen más y más graciosa nuestra lengua.


Las
doncellas vestidas de azul y blanco ostentan ramilletes de amapolas y
violetas, cogidos la víspera para premio de los trovadores
populares.


Todo
lo suave de la armonía que puede manar de la eternal belleza, todo
lo esplendoroso de la poesía que relumbra en la imaginación, lo ha
esparcido la Naturaleza en el territorio de Sóller.






Si duyt p'els grats
aromes


En
la Pasqua florida vas a l'horta,


Les
magranes y pomes


En
flor vestint les comes,


La
pau revivarán en ton pit morta.





Los
taronjers flayrosos


S'abraçan
ab les mòres oliveres,


Ab
noguerets ayrosos


Los
pins maravellosos,


Ab
los fassers gracioses llimoneres.





Les
llargues cequïoles


Ab
gotx per entre los vergers murmuran;


Engrossan
fontinyoles,


Fins
la mar no s'aturan,


Y
l'abundancia fèrtil asseguran.





Esguarda
la fumera


Que
dels enginys corona les teulades,


Escolta
la feynera


Pobreta
jornalera,


Junt
dels telers ab les remors variades.





Pero,
déxahi la vora


Dels
torrentols que raspan les arenes


Del
port, déxahi enfora


La
mar barbulladora


Que
s'entretén jugant ab atzucenes.





Si, atraído por los
gratos aromas, visitas las amenas huertas durante el risueño abril,
los granados y manzanos en flor que visten las laderas de las
colinas, harán revivir la dulce paz en tu pecho.


Los
olorosos naranjos entrelazan sus jóvenes ramas con olivos que
plantaron los árabes; tiernos nogales se acercan a altísimos pinos,
y esbeltos limoneros crecen al lado de las elegantes palmeras.


El
agua corre murmurando por las largas acequias, en medio de los
vergeles; acrecienta las fuentecillas, y llega hasta el mar, por do
quiera derramando la fértil abundancia.


Mira
la columna de humo que corona el techo de las fábricas; escucha la
voz de la pobre jornalera, y el variado rumor de los telares.


Pero
deja la orilla de los torrentes que remueven las arenas del puerto,
deja a la espalda la resonante mar que juguetea con las azucenas de
la playa.






Oh! munta al Putx; les
glories


Les
esplendors veurás de l'ampla terra,


En
formes il-lusories


Les
antigues memories


Dés
tota l'illa pujan dalt la serra.



L'arrevellit
brancatge,


De
But-Naba la viva torrentera,


Del
mar l'inmens ropatge,


Sens
fons l'espay selvatge,


Al
pit retornan sa forçor primera....


.......



¡Oh
terra benvolguda,


Lluny,
ben lluny dels palaus y les arcades


Pass',
de Deu ab la ajuda,


Ma
vida renascuda


Algun
jorn en tes quietes fondalades!

_________



Oh! sube con aliento la
montaña del Putx: (Puig, puch, pueyo, pui, podio: podium) en
su cima contemplarás los esplendores de la ancha tierra; y volarán
a ti como ilusiones los recuerdos de la antigüedad, desde toda la
redondez de la isla.


El
crudo ramaje esparcido, las ruidosas fuentes de But-Naba, el infinito
velo que cubre los mares, la salvaje extensión del espacio sin
fondo, vuelven al pecho la juventud primera.....
…........


¡Oh
pais bienamado! ¡Quiera Dios que mi vida reanimada se deslice
algun día, lejos, muy lejos de los alcázares y palacios, en medio
de tus apacibles valladares!

(El término pais, país,
sobre todo en el siglo XIX, se refiere a cualquier extensión de
tierra. En Francia se usan todavía Pays d'Oc, Pays d'Herault, etc.

Los catalanistas gilipollas indocumentados del siglo XX y XXI
llaman País Valencià al antiguo reino de Valencia, països catalans
a toda una fantástica zona donde dicen que se habla e escribe la
lengua catalana, infecto dialecto OCcitano con mucha soberbia y
dinero para gastar. Además llaman Franja algunos franchistas
catalanistas a unos territorios de Aragón lindantes con la actual
Cataluña, condados francos y aragoneses en la remota historia.)

____





DESPRÉS DE LA COMUNIÓ.



(No
incluído en el trovador mallorquín)




Senyor,
Senyor, Deu dels cels,


¿Qué
vos dirá la mena ánima, (meua; meva)


En
estes hores solemnes


De
fervors y de pregaries?





Heu
baxat de les altures,


Heu
vengut a visitarme;


Cantavan
los aucellets,


Sonreya
la matinada.





Per
mans de vostre prevere


Vos
he rebut, llum de Gracia;


Defallía
l'esperit,


Lo
coret meu se torbava.





¡Oh
ditxa del cor suprema!


Lo
Creador enamorarse


D'esta
pobreta criatura


Mes
petita qu'una palla!






DESPUÉS DE LA COMUNIÓN.


Señor,
Señor, Dios de los cielos, ¿qué te dirá el alma mía en estos
instantes solemnes de fervores y plegarias?


Has
descendido de las alturas, has venido a visitarme; cantaban los
pajarillos, sonreía dulcemente la alborada.


De
manos de tu ministro te he recibido, luz de la Gracia; mi espíritu
desfallecía, mi corazón estaba turbado.


Oh
suprema dicha del corazón! el Creador enamorarse de esta pobre
criatura, más pequeña que una débil arista!





Lo Creador silenci, cor,


Que
lo Creador es ton Pare,


Es
ton Redemptor Jesús,


Jesús,
qui vol abraçarte.





Y
vé del cel, y t' convida


A
que préguis y demanes,


A
que ton desitx li expresses


Y
ton amor li consagres.





Amor
de la vida mia,


Maravellosa
fontana


Del
amor, Jesús, mon bé;


Mon
cor de la terra s'alça.





En
exes aygues divines


De
la Gracia sobirana


Que
banya terres y mons,


Vinch
ab anhel a banyarme.





Regáu,
oh font espayosa


Del
amor inexgotable,


Regáu
de mon esperit


Les
floretetes que naxen.





Nó,
de mi no 'us allunyeu,


Estimat
de la meua ánima;


Estar
ab Vos es la gloria,


Ab
Vos les penes s'acaban.





Amich
meu, siau benvengut,


Preneu,
Jesuchrist, ma casa;


N'es
molt trista y descoberta,


Freda
n'es y descrostada;




El Creador.... silencio,
corazón mío; que el Creador es tu padre; tu Redentor es Jesús,
Jesús que quiere darte un abrazo.


Y
viene del cielo, y te convida a que ruegues y solicites, a que le
expreses tu deseo, y le consagres tu amor.


Amor
de mi vida, maravillosa corriente del amor, Jesús, bien mío; mi
corazón se levanta de la tierra.


En
estas aguas divinas de la Gracia soberana, que baña tierras y
mundos, vengo anheloso a bañarme.


Riega,
oh espaciosa fuente del amor inagotable, riega las florecillas de mi
espíritu, que empiezan a brotar.


No,
no te alejes de mí, amado de mi alma; estar contigo es la gloria,
contigo se acaban los sufrimientos.


Amigo
mío, bienvenido seas, oh Jesucristo! toma posesión de mi casa. Es
muy triste y fría, está sin techo y descostradas sus paredes.






Però.... vos
l'alegrareu,


Vos
hi animareu la flama


De
la santa Caritat,


Del
amor mes delectable.





Si
encesa román totduna


Que
vos voleu exa flama,


Enceneula
vos suplich,


Vos
ho dich per vostra Mare!





Senyora
mia, la reyna


Dels
seraphins adorada,


Pregáu
per mí, puix sabeu


D'amor
místiques paraules.





Mon
cor no es ja de la terra;


¿Qué
me importan les mundanes


Criatures?
qué les amors


De
la terra malanades?





Amor
sant, amor puríssim,


Encens
que lo bell exhala,


Caritat
universal,


Per
tú sedejo ab greus ansies....





Deslligáu
mon cos de terra,


Desfermáu
exa mortalla;


Jesús
es mon únich bé,


Ab
Jesús tench esposalles!

_____





Pero tú harás reinar la
alegría, tú animarás en ella la llama de la santa caridad, del
amor más delicioso.


Si
encendida queda esta llama luego que quieres, enciéndela, Señor; te
lo suplico por tu madre.


Señora
mía, reina adorada de los serafines, ruega por mí, tú que sabes
las místicas palabras del amor.


Mi
corazón ya no pertenece a la tierra, ¿qué me importan las
criaturas del mundo? qué los malhadados amores terrenales?


Amor
santo, purísimo amor, incienso que te exhalas de la belleza, caridad
universal, por ti estoy sediento con dolorosas ansias....


Disuélvase
mi cuerpo de barro, deslíguese mi mortaja. Mi único bien es Jesús,
Jesús el esposo del alma mía!

______