Mostrando las entradas para la consulta Taraçona ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Taraçona ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

martes, 18 de febrero de 2020

L, perg. 2205, Jaime I, 3 octubre 1274

L.
Perg. n. 2205. Jai. I. 3 oct. 1274.

Puente la Reina, Navarra, río Arga

In Dei nomine. Sepan todos quantos esta present carta veran que dia miercoles tres dias andados del mes de octobre don Garcia Ortiz de Azagra procurador del noble senyor infant don Pedro filio del noble rey de Aragon con carta suya que comiença: Noverint universi et finexe: Data Tirasone XI kalendas octuber anno Domini millesimo CCLXX quarto: et foron y con el don Ferrer de Manresa juge del senyor infant don Pedro et don Johan Gil Tarin çalmedina de Çaragoça en Navarra en la Puent de la Reyna ho era mandada cort general de los Navarros y en presencia de don Armengot bispe de Pamplona et del abbat de Mont Aragon et de Pero Sanchez de Montagut governador del regno de Navarra et de don Gonçalvo Ivannes de Baztan et de don Garcia Almoravit et de don Johan Gonçalvez de Baztan et de Johan Corvaran et de don Pero Martineç de Soviça et de muytos otros ricos omnes et infançones et cavalleros et ciudadanos et bonos omens de todas las villas de Navarra buenas mostro una carta del noble senyor infant don Pedro de creyença que comiença assi: De nos infant don Pedro et finexe: dada en Taraçona dia viernes IIII dias por andar del mes de setiembre en el anno de mil CCLXX quarto. Encara mostro dos cartas con seyellos mayores pendientes del noble senyor don Jaime rey de Aragon la una que vinya a los ricos homens et a los cavalleros de Navarra et la otra de los bonos homens de las villas de Navarra que comiençan:
Jacobus Dei gratia et finexen: Datas Barchinone IIII kalendas augusti anno Domini MCCLXX quarto. Encara el avant dicto don Garcia Ortis procurador demando a toda la cort de Navarra seyendo plegados en los palaçios cabdales del rey de Navarra en la Puent de la Reyna per nomne et voç del dito infant don Pedro el regno et la senyoria de Navarra et que los ricos homens et los caveros et los conçellos de Navarra liurassen et toviessen al sennor rey de Aragon por sennor o al dito infant don Pedro por nomne del dicto padre suyo asi como el rey don Sancho que muerto es mando a los richos homens e a los conçellos de Navarra de jurar et de atener con Navarra et con los castiellos et con las villas segunt que se contenexe en la carta del afillamiento et de los paramientos que ficieron los nobles sennores don Jayme rey de Aragon et don Sancho rey de Navarra la qual carta comiença: (Conescuda cosa sea) Aquest ye traslat bien et fidelment sacado et finexe: E comprovo de palavra a palavra con la carta original. Encara mostro el dicto don Garcia Ortiz un traslat de una carta en el qual se contenexe que ricos homens de Navarra et de Aragon et de los bonos homens de las villas de los regnos juraron atener et complir los paramientos et los afillamientos que los dictos reyes feçieron entre si: las quales todas las sobredictas cartas et traslatos foron leydas por don Michel Sancheç de Uncastiello chantre de Panplona en los palaçios desuso dictos. Et encara leydas las dictas cartas demando el dicto don Garcia Ortiz al vispe et a los richos homens et a los infançones et a los cavalleros et a los ciudadanos et a los bonos homens de las villas que tuviessen et oviessen por sennor al dicto infant don Pedro en voç del dicto padre suyo o si ellos quissiessen al dicto infant segunt que don Jayme padre suyo avia dado a el poder segunt que parexe por las cartas desuso dictas et que pregava a ellos que toviessen por sennor al dicto infant don Pedro de todo el regno de Navarra con los castiellos et con las villas segunt como se contenexe en las dictas cartas del sennor rey et por el obligamiento que feyto fo por el rey don Sancho al rey don Jayme de Aragon por las cartas del afillamiento et de las juras de los ricos homens et de los bonos homens de las ciudades et de las villas de Navarra. Et el sennor vispe et los prelados et los ricos homens et los cavalleros et los bonos homens de las villas ovieron sobre esto lur consello et avido lur consello respondieron al abant dicto don Garcia Ortiz que ellos enviarian lures mandaderos por fer respuesta a el mismo sobre est feyto de dia domingo primero qui viene VII dias andados del mes de octubre en VIII dias primeros que vienen en Taraçona o antes si el sennor infant ficiesse saber a ellos que fos en Taraçona. Y en testimonio de todas las sobredictas cosas nos dictos don Armengot vispe de Panplona et don Johan Garceç Doriç abbat de Montaragon et don Pero Sancheç de Montagut et don Gonzalvo Ivannes de Baztan et don Garcia Almoravit et don Johan Gonzalvez de Baztan en esta present carta nuestros seyellos pendientes y mandamos poner. Esto fo feyto en la cort de Navarra en la Puent de la Reyna: et son encara testimonios desto don Exemeno de Soces et don Roldan Perez alcalde de Navarra et don Gonzalvo Gil de los Arcos et don Martin de Baltierra et don Diago Pereç de Soces et don Gil Baldovin et don Baldovin de Tudela.
Feyta carta dia miercoles tres dias andados del mes de octobre era Ma CCa CXIIa. - Ego Rodericus publicus notarius Tirasone hanc cartam scripsi et hoc sig+num feci.

(imagen del Baztán:)

Baztán, perg. 2205, Jaime I, 3 octubre 1274

li-perg-2206-jaime-i-16-octubre-1274

lunes, 23 de diciembre de 2019

LIII, Perg. N° *. Año 1148. Fortun Açenariç, Açenar Garçeç, Oria

LIII.

Perg. N° *. Año 1148.

In Dei nomine et ejus gratia. Hec est carta donationis que ego Fortun Açenariç facio ad vos Açenar Garçeç et ad vestra mulier domna Oria: dono vobis in Consellos hereditate sub jussionis et gratia de illo comite de Barcilona et princeps Aragonensium de illo mortuorum per nomine in Campulser ad VIII k. et III arsemenatura et aliud de via Tarazona in suso inter Samanes et Consellos et sunt inter totas ad XVI k. II arsemenatura et una era intrata de villa et illo orto qui fuit de Mariem de Angil. Et hoc donativum dono illum vobis ad fidelitate de illo comite de Barcilona et de me et omnis nostra posteritate ut abeatis illam libera et franca et salva vos et filiis vestris et omnis generacio vel posteritas vestra per secula cuncta. - Facta carta era MCLXXXVI regnante Raimundus comite in Aragone et in Superarbi sive in Ripacorça in Çaragoça et in Taraçona sive in Calataiube: episcopus Michael in Taraçona et in Tudela sive in Calataiube. Testes Garcia Sangiç de illos Faios: Guigelm Sanç de Torrellas: Martin Oxarra: don Lop de Çaragoça: Gontçalbo Cornel: Petro Medalla justicia et Enneco Lopiç Nabarro.

 

Samanes, torre, Cunchillos, Tarazona

jueves, 20 de febrero de 2020

LXXVII, legajo cartas reales, 73, 9 agosto

LXXVII.
Leg. de cartas reales. Núm. 73. 9 ag. sin año.

Al muyt alto et muyt poderoso senyor don Alfonso por la gracia de Dios rey de Aragon et de Valencia. Senyor yo el arçebisbe de Çaragoça me comando en vuestra gracia como a senyor qui cobdicio muyto servir et de seer mandado en todas cosas que yo pudiesse. Sepades senyor que oy miercoles a hora de tercia en Taraçona recibie vuestra letra en la qual se contenia que vos enviasse los sahuesos pora caçar el çiervo: porque vos fago saber senyor que vos envio quatro sahuesos (sabuesos) et retengo ende dos tan solament pora caçar un puerco que ha grant en Montchayo pues que vos no lo queredes caçar. Et assi feytme saber daqui a quando entendedes seer en Çaragoça o que camino tenredes por tal que pueda seer con vos. Data en Taraçona V idus augusti. - El arcebisbe de Çaragoça.

Alfonso IV de Aragón, legajo cartas reales, 73, 9 agosto


lxxviii-reg-1111-fol-73-22-marzo-1337

martes, 2 de marzo de 2021

18 DE OCTUBRE.

18 DE OCTUBRE.

Después de leídas las cartas del señor Rey y de los Embajadores, ocupáronse de su contenido, conferenciando los Diputados con los individuos del Consejo; pero como fuesen pocos, a causa de ser domingo, no tomaron ningún acuerdo.
Siguen las cartas a que se alude anteriormente.

Als venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Lo Rey.
Venerables pares en Christ nobles magnifichs amats e feels nostres. En aquests passats dies vos scrivim com totes les diferencies e controversies que eren entre nos e lo Rey de Castella indistinctament e aximateix las que eren entre nos e lo lllustrissimo don Karlos nostre molt car e molt amat fill primogenit de bona memoria per los fets de Navarra eran stades lexadas a total conexença e determinacio de certes notables personas en nostres letres nomenades axi com
poreu haver vist per aquelles a les quals nos referim. Veritat es que nos enteniem en lo desempatxament del lllustre Infant don Ferrando nostre molt car e molt amat fill primogenit ara empero vos certificam com los magnifichs e spectables don Joan Pacheco marques de Villena e don Enrique comte Dalvadaliste oncle de la lllustrissima Reyna nostra molt cara e molt amada muller e lo comanador Joan Ferrandez Galindo son venguts tramesos per lo dit Rey de Castella a la vila de Agreda (Ágreda, en Soria) per part dels quals ab molta instancia som stats suplicats quens plagues donar loch que la dita lllustrissima Reyna nostra muller anas a la ciutat de Taraçona per conferir ab ella sobre negocis de molta importancia los quals bonament no podien esser comunicats a altra alguna persona. De aço mateix es stada ella instada e suplicada per los dits marques comte e comanador. De una part nos hauria plagut per lo present no fos sobrevengut aquest impediment alguna dilacio que per aquella causa pren la partida e anada en aqueix Principat nostre del dit Illustre Infant don Ferrando fill primogenit nostre. Quant consideram empero de la altra part quant es lo benefici que Deu volent se spera seguir de aquestes viles hauda sobre aço digesta deliberacio en nostre conçell no es stat vist esser expedient deure donar desviament a aquelles per no perdre tal saho e disposicio que es dubte altra semblant occorreques de aquesta jornada e tantost sino fos per alguna indisposicio de la sua persona la dita lllustrissima Reyna nostra muller seria partida pero a Deu gracies ja es en bona convalescencia e pora partir daçi a dos o tres jorns axi com dit havem. Aquesta dilacio sera de breu temps dins lo qual continuarem en fer apparellar les coses necessaries e oportunes pera la partida del dit Illustre fill nostre Primogenit havem volgut comunicarvosho per tots bons respectes. Havem ferma confiança quels afers succehiran a gloria de nostre Senyor Deus honor e servey nostres repos e assossech de tots aquests regnes e terres de Spanya segons que de aço pus largament havem conferit ab los embaxadors vostres demanant ne lo parer de aquells per los quals nos tenim per dit de totes les coses dites sereu avisats. Dada en la ciutat de Calatayud a XV dies de octubre del any Mil CCCCLXI. - Rex Johannes.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverends etc. Apres que per letra nostra sots data del primer del mes present vos havem narrat lo proces e gesta de totes coses per nosaltres fetes e enantades en quant vos restava saber fins en aquell jorn ses subseguit que dissabte que comptavem tres del dit present mes rebem dos letres vostres sots diverses dates. La primera de XXIIII del proppassat continent dels miracles que per voluntat divina aqui se continuen per mija del cors del lllustrissimo Senyor Primogenit de bona memoria. E en la mateixa som encantats de veure les altres a nosaltres derrerament trameses e de donar compliment en lo temps modo e forma en aquelles contenguts al que per ells significat nos es. Laltra letra es de XXVIIII del mes mateix e en la sua primera part fa semblant mencio dels miracles predits e puix apres conte la nova per vosaltres sentida de la venguda de mossen Rebolledo ab certa gent darmes del regne de Navarra e dirias que per damnejar a don Felip de Castro. Sobre que ordenau esser feta per nosaltres paraula a la Majestat del dit Senyor Rey. E mes encara conte del fet de Luis de la Cavalleria tresorer en la causa toquant lo clero e los creedors de la cambra apostolical. E per quant nosaltres la donchs sentim lo dit Senyor Rey esser occupat en aquella jornada en afers de la cort de aquest regne e mes sentim que en lo fet del dit mossen Rebolledo e del dit don Felip haria paraula de seguretat e noy corria perill algu per tant no fom davant lo dit Senyor Rey en aquella jornada. Lo dia seguent que fonch digmenge a IIII del dessus dit corrent mes a les XI ores abans de mig jorn rebem de vosaltres altra letra sots data de XXX del dit prop passat mes ab la qual som encarregats suplicar de part vostra la real Majestat sobre lo fet de les persones de consell e casa del Senyor Primogenit que aquelles fossen a contentacio de aqueix Principat e de vosaltres en nom de aquell ab entreveniment de aqueixa ciutat per les causes e motius en la dita letra contenguts. E reduhiunos a memoria lo que per nosaltres de la Senyora Reyna per letra de XXVI del dit mes prop passat nos era scrit. Aquest es lo efecte de les dites letres segons en elles a les quals nos referim lo qual dia de digmenge no poguem ensemps esser ab la dita Majestat. Mes lo dilluns apres seguent que comptavem cinch del dit corrent mes anam a la dita Majestat e li explicam e narram la continuacio dols dits miracles juxta tenor de vostres letres e apres la supplicam devotament sobre totes les altres coses en vostres letres contengudes e de aquelles de les quals per vosaltres nos es feta commemoracio applicant a les supplicacions nostres totes les causes e motius en vostre scriure deduits. A les quals coses per la dita Majestat nos fonch respost sots lorde seguent. Primerament dix haver molta consolacio dels miracles predits los quals dix fahien evident demostracio e senyal que lo lllustrissimo Primogenit fill seu era per Deu collocat entre los seus sants en gloria en la qual sperava que sempre intercedira e pregara la Majestat divinal per lo dit Senyor Rey. E presentades per nosaltres dues letres que sobre aço nos havieu remeses al dit Senyor Rey donadores aquelles legi ab contentacio. Venint en apres al fet de mossen Rebolledo dix que lo dit mossen Rebolledo era e stava per manament de sa Senyoria en lo regne de Navarra sens alguna demostracio que no fahia de venir ne partir ne havia fins la donchs tal licencia. E que on a venir hagues no permetera la sua Altesa ell vingues en tal manera per denunciar lo dit don Felip com sia cert que en aquestes dues parcialitats afronta tot lo regne Darago lo qual si per causa del dit bando se embarbullava no succehiria a honor ne servici del dit Senyor Rey. E per tant dix lo dit Senyor que per mitja de la sua Altesa ab entreveniment de la cort del dit regne era donada paraula de seguretat a cert temps entre lo dit mossen Rebolledo e lo dit don Felip en la qual se treballara intras don Joffre de Castro e durant lo temps daquesta paraula se treballaria per metreho en total repos perque de aço no calia redubtar car la sua Excellencia ho havia molt a cor vist que era cosa molt sguardant lo bon stat del regne e lo seu servici. En lo negoci den Luis de la Cavalleria dix lo dit Senyor Rey que en la sua bona fe de aquell no havia oyt parlar des que aquesta diferencia era moguda sino de huns quinze jorns en ça que lo dit En Cavalleria era de nou vengut en aquesta ciutat e axi nos pot dir que lo dit Senyor Rey lo hagues en res favorit en aquesta part abans dix lo dit Senyor haver en aquests dies oyt que sobre aquesta diferencia la qual recahia entre lo dit En Cavalleria e mossen Franci Dezpla e En Joan Boscha lo dit En Cavalleria se justificava molt dient ne stiguera a conexença del arquebisbe de Tarragona o de qualsevol persones continuament elegidores. Veritat es que los dessus dits mossen Pla (dez Pla, Desplà, de es Pla) e En Boscha volrien segons se debia (o dehia) que lo dit En Cavalleria anas sobre aço a Barçelona ço que a ell no venia be ne li era factible per causa del bando que sos parents havien ab gents de aqueixa ciutat mes que havia ofert de anar fins a Fraga. E com se vulla fos ara era stat aci lo dit En Boscha ab lo qual lo dit En Cavalleria era romas en tot apuntament sobre lo dit negoci. Venint en apres als altres afers e de major importancia car ab tota veritat haguem sentiment del dit Senyor Rey que li fonch admiracio que aqueix consistori se diverteixqua a fets e negocis privats quals son los den Cavalleria e dels altres sos companyons entre los quals es la diferencia dessus dita. Dixnos lo dit Senyor Rey en lo fet del consell e casa del Senyor Primogenit que ja nos ne havia dita sa intencio en la qual perseverava ço es que havia voluntat dispondre de les persones del dit consell e casa ab consell vostre en nom del Principat e ab entreveniment de la ciutat de Barçelona e dels altres regnes seus en que la tramesa del dit Senyor Primogenit en aqueix Principat fora molt presta. Per semblant dix que les provisions dels oficis de aqueix Principat eren ja en expedicio e que les veren aqui prestament realment e sens falla. En lo restant de la anada o aturada de la lllustrissima Senyora Reyna dix que sa Altesa no havia encara deliberat e que stava en perpleix de la dita deliberacio per quant havia bona voluntat en condescendre a vostres suplicacions en ço que bonament pogues fer pero que attesa la edat del lllustrissimo Primogenit no vehia com se pogues menejar que anas sens la dita Serenissima mare sua com facilment li poria succehir alguna indisposicio en sa persona en la qual trobarsi la mare era lo total remey apres la ayuda de Deu e no trobansi era cosa perillosa e de gran inconvenient a la persona del dit lllustrissimo Primogenit a la salut e conservacio del qual se devia molt attendre axi per lo dit Senyor Rey com per tots los subdits e vassalls seus qui poden veure que no hi ha altre sino aquest. Mes encara que on se deliberas de trametrel sol sens la dita lllustrissima mare sua ço que no era cosa factible ne bonament se pot dir no vehia lo dit Senyor Rey a qui bonament pogues esser acomanat per gelosies e passions que de aço insurtiren entre los catalans los quals tots ensemps no podien haver la custodia de aquell e convenia devenir a alguns de que los altres restarien en tanta descontentacio que de aço pervendrien assats diferencies e inconvenients. Per les quals rahons dix lo dit Senyor Rey que la sua Altesa no havia feta en aquesta part alguna deliberacio e que per conseguent dir no lans poria. Ne altra resposta poguem sobre aço haver de la Majestat sua de la qual partint nos per aquella hora vist que res noy havia nou que afreturas avis per correu deliberam sperar la resposta vostra a la letra que derrament vos havem tramesa e ladonchs de aço e del que apres succehiria avisar e consultar les reverencies nobleses e magnificencies vostres. E axi es stat fet. E discorrents aquests dies en los quals stam sperants la dita vostra resposta ha succehit que digmenge que comptavem XI del present mes la cort general de aquest regne en aquesta vila congregada apres missa solemne del dit dia ha jurat lo dit lllustrissimo Senyor Infant don Ferrando per primogenit e en sdevenidor Rey e Senyor apres los lonchs e benaventurats
dies de la reyal Majestat. En lo qual acte que es stat celeberrim e de molta solemnitat e festivitat fom demanats per la dita Majestat assistir en decoracio de
aquell e axi es stat fet donat e assignat a nosaltres loch decent e honorable en lo qual stiguem durant la celebracio del dit acte y ha succehit puix apres que hir que comptavem XIII del present la dita reyal Majestat nos trames demanar e venguts a la sua presencia nos significa com la sua Altesa havia hagudes letres del marques de Villena e altres en poder dels quals eren totes diferencies que son entre la Excellencia sua e lo lllustrissim Rey de Castella ab les quals letres los dessus dits significaven esser venguts a la frontera dels regnes per entendre e levar totes les dites diferencies e aquelles per via de lur facultat e poder metre en total repos. Suplicants los dessus dits plagues al dit Senyor Rey trametre fins a Taraçona la lllustrissima Senyora Reyna ab la qual poguessen sobre aquestes coses conferir e ab entreveniment seu venirne a la desijada fi de tranquilitat e repos. La qual cosa com hagues molt sguard al bon stament e pacificacio de tots los regnes e dominis del dit Senyor Rey e de la cosa publica de aquells dix lo dit Senyor Rey volernos aquella significar e no res menys sobre aquella demanar e voler lo consell nostre. Per nosaltres apres alguna deliberacio haguda sobre aço fonch a la sua Altesa respost quens eren a molta contentacio plaer e alegria totes coses que succehissen al seu servey e al bo e tranquille stat dels seus dominis e regnes e que regraciavem a sa Altesa com li plahia aço a nosaltres significar e comunicar ab humanitat e benignitat tanta. En aquella part empero del consell demanat per esser nosaltres sots ordinacio vostra diguem no poder satisfer e respondre lo que a nosaltres e a nostre ofici incumbia era tots temps suplicar la Excellencia sua per la tramesa del dit Illustrissimo Primogenit e de les altres coses per nosaltres supplicades juxta la ordinacio vostra. Les quals suplicacions iteravem e que si lo que de nou ocorria era causa alguna de diferir les dites supplicacions nostres plagues a la Majestat sua ab tal celeritat a tot provehir e dispondre que lo supplicat per nosaltres no rebes dilacio alguna com lo tal dilatar no succehis al seu servici ne al benefici de aqueix Principat en lo qual la sua Altesa devia molt attendre. Respos nos lo dit Senyor Rey que circa lo dit benefici stava la sua principal cura e que en alre mes no pensava e que lo repos e assossech de aquelles diferencies ab lo Rey de Castella eren lo total benefici de tots sos regnes e dominis en que aqueix Principat havia assats participi e que si entenera ab tanta cuyta per satisfer a tot que una hora de temps no si perdera. Partinchs donchs per aquella hora ab sa bona licencia de sa Majestat
sentim que la dita lllustrissima Senyora Reyna se dispon pera partir dema Deu volent. Es lo cami de aci a Taraçona de dues jornades o per alguna indisposicio sua per lo qual se fa portar en andes pora esser de tres jornades lo seu star lla se stima esser de III o IIII jorns tant solament e apres esser aci prestament tornada. Tot aço vos havem volgut significar a fi que si era causa de diferir o dilatar la anada del dit lllustrissimo Senyor Primogenit nous sia maravella. A nosaltres es vengut en admiracio com tant haveu trigat e trigau de respondre. E si vostres bones deliberacions per alguna causa se son diferides com en lo interim no havem haguda de vosaltres alguna letra per la nostra tal passio e desig volem prevenir e provehir al vostre. Tingaus molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors la Sancta Trinitat en guarda sua e de nosaltres ordenau lo queus placia. Scrita en Calatayu a Xllll de octubre del any Mil CCCCLX hu. - A tota vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat de Cathalunya.

lunes, 23 de diciembre de 2019

LX, perg 220, septiembre 1149

LX.

Perg. N° 220. Set. 1149 (no se ve bien si es un 9).

In nomine Domini nostri Jesuchristi: Certum sit omnibus quod ego Raimundus Dei gratia comes barchinonensis princeps aragonensis et Tortose marchio cupiens habere partem regni celestis meritis et intercessionibus sanctorum propria animi deliberatione dono et concedo in perpetuum Deo et Sancto
Salvatori Cesaraugustane sedis et Bernardo ejusdem episcopo et canonicis ibi Deo sirvientibus et successoribus eorum villam atque castellum que dicitur Alballat cum omnibus suis terminis heremis et populatis et cum silvis et cum aquis et cum pascuis suis et cum omnibus redditibus et juribus suis sicut unquam melius habuit vel habere debuit in tempus de mauros dono et concedo illis ut habeant eam per hereditatem. Similiter dono per fevum et per honore Deo et supradicte ecclesie Sancti Salvatoris et Bernardo episcopo et successoribus suis illo castello de Alballat cum omnibus redditibus et directis suis omnibus diebus vite mee: et post obitum meum dono et concedo illud supradictum castrum et villam ut habeant et possideant per hereditatem. Adhuc autem dono et concedo totum donativum sicut superius scriptum est ut habeant illud salvum et ingenuum et liberum et franchum salva mea fidelitate et de omni mea potestate per secula cuncta amen. - Sig+num Raimundi comes.
- Facta carta era MCLXXXVII in mense septembre in obsidione Ilerde dominante me Dei gratia comite in
Barchinona et in Aragone in Superarbi et in Rippacurcia atque in Tortosa: episcopo Bernardo in Cesaraugusta: episcopo Dodo in Oscha: episcopo Guillermi Petri in Rota: episcopo Michael in Taraçona: comite Arnald Miri Palariensem in *Buile et in Ricla: vicecomite de Gavarret et de Bearn in Oscha
et in Bespen: Bernardo Gomiz in Jacha et in Agierb: Ferriz in Sancta Eulalia: Garçia Ortiz in Cesaraugusta et in Fontes: Artal in Alagon: Peire de Castellaçolo in Calataiub: Sancio Necones in Darocha: Fortunio Acenariz in Tarazona: Galin Xemence in Belgit: Galindo Ximinones in Alcala: Pelegrin in Alxeçar:
Fortun Dat in Barbastro: Pereramon in Estata: Frontin in Elson: domno Petro de Rueira magister militie Templi in Monçon et in Corbinos. Sunt testes visores et auditores de hoc super scriptum comite de Paliares et Guillermi Raimundi Dapifer et don Gomez et Petrus magister de milicie Templi et don Fredul et Frontin et Pere Destopanian et Auger et Gillem Arnal fratri suo et Galindo Johanne de Roda et Raimundus prior Sancti Salvatoris et Martinus canonicus. - Et ego Andree de Agierb scriptor hanc cartam scripsi et de manu mea hoc signum + feci.

sábado, 21 de diciembre de 2019

XXXI, perg 111, 19 mayo 1140

XXXI

Perg. N° 111. 19 may. 1140.

In nomine Sancte Trinitatis et individue Unitatis patris et filii et Spiritus sancti amen.
Ego Raimundus Dei gratia Barchinonensis comes et Aragonensium princeps dono tibi fid ... eo Enneco Sancio de Burbachana et filiis tuis et omni tue projenie bono animo et spontanea voluntate propter servicia que .... isti et cotidie facis totam illam hereditatem quam habent et tenent filii de Abin Sila in
termino de Aranda cum omnibus in se existentibus vel ad se qualicumque modo pertinentibus ut habeas illam .... eas et posideas per heredit .... per facere totam tuam voluntatem sicut de tua propria causa tu et omnis posteritas tua per .... cuncta .... tem meam et successorum meorum.
Facta carta donationis XIIII kalendas junii in civitate Cesarauguste era MCLXXVIII me Raimundo comite dominante in Barchinona et in Aragone et ... et in Ripa Corça et in Çaragoça.
Episcopo Bernardo in Çaragoça.
Episcopo Michaele in Tirasona.
Episcopo Dodone in Oscha.
Lop Lopez in Çaragoça et in Calatajub.
Rodric Rodrec in Epila.
Artal in Alagon.
Petro Taresa in Boria.
Fertun Acenarç in Taraçona.
Garcia Ortiz in Fonte.
S .... Enneque in Darocha.
Lop Sanç in Belgit.
Sig+num Raimundi comes.
Et sunt testes hujus rei Frontinus. Galin Açenareç alchaid de Çaragoça.
Petrus Raimundi de Ricla.
Sanlo Lopeç alchaid de Calatajub.
San .... nons Çalmedina de Çaragoça.
Sig+num Poncii ... comitis qui hoc scripsit per mandatum comitis.

Nota:

Sig+num Poncii scriptor comitis.

martes, 18 de febrero de 2020

LI, perg 2206, Jaime I, 16 octubre 1274

LI.
Perg. n. 2206. Jai. I. 16 oct. 1274.

Pedro III de Aragón, Don Pedro el Grande

In Dei nomine. Sea manifiesta cosa a todos que como nos infant don Pedro fijo primero et heredero del muy noble rey de Aragon embiassemos a la corte de Navarra la qual era aplegada en la Puente de la Reyna domingo el otro dia de sant Miguel del mes de setiembre del anno de MCCLXXIIII el noble don Garcia Ortiz de Azagra richomne nuestro et don Ferrer de Manresa jutge de nuestra cort et don Joan Gil Tarin çalmedina de Çaragossa per demandar lo regne de Navarra por razon del dreycho quel sennor rey nuestro padre e nos avemos en el dicho regno et devemos aver por estas razones qual el dicho regno de antigos tiempos fue uno con el regno de Aragon et el regno de Aragon con el regno de Navarra e siempre reyes de Aragon possedieron et regnaron emsemble Aragon et Navarra segund que estas cosas se demostran por fama antiga la qual siempre fue et es ahun et encara por muychos privilegios donaciones cartas et poblaciones fetchas en aquellos tiempos por rey de Aragon et de Navarra antecessores nuestros segund que se demostre pleneramientre en cartas muychas et privilegios que se fayllan en monasterios ciudades et villas del regno de Aragon et de Navarra et ahun por foros dados de los reyes antecessores nuestros en el regno de Navarra e Daragon. E otrosi por otra razon quel noble rey don Sancho a cui Dios perdone primo cormano del noble sennor don Jaime rey Daragon padre nuestro conociendo el dretcho que havia en el regno de Navarra et el parentesco que avia con el afijo a el et desafijo a todo homne assi que si mories antes del quel regno de Navarra fuesse del ditcho padre nuestro con todas sos pertinencias: e esto asseguro por homanatge et por jura deyos pena de traicion e mando a sos richos homnes todos et a los poblos de Navarra de seguir et attender esto deyos pena otro si de traicion e los richos homnes et los poblos juraron esto segun que se contenesce en cartas publicas ende fetchas las quales se mostraron en la ditcha cort: e enbiamosles a decir que elos complendo et otorgando a nos el dereytcho que avemos en el regno de Navarra teniendo so fe et so lealdat que los ajudariamos et ahun si elos entendian que podiessemos major acuesta o mejoramiento damor con elos que nos plazria de corazon del aver. E sobresto la cort de Navarra audo so acuerdo embio a nos a Taraçona los nobles don Pero Sanchiz de Muntagut sennor de Cascant et governador de Navarra et don Gonzalvo Ivaynes de Baztan alferriz de Navarra et don Johan Gonzalvez so fijo don Martin Garcez de Uça et don Gil Baldovin alcalde de Tudela por mandaderos por nos facer ende respuesta: los quales nos respondieron que nos gradescian muytcho quanto nos los embiamos decir et lo nos tenian a merce et dixeronnos de parte de la cort que les plaçia todo dreycho quel rey nuestro padre et nos oviessemos en Navarra catando la fe et la lealtad de navarros e que nos gradescian muytcho lacostamiento et la ajuda que les embiamos a prometer. E demandaronnos qual era el acostamiento que queriamos aver con navarros et en que manera les queriamos ayudar: et nos maguer veamos et conoscamos quel dretcho deredar Navarra por antigo dretcho et affijamiento del rey don Sanxo et por jura de los navarros segund ditcho es desuso pertenesce al sennor rey nuestro padre et a nos et deviessen et podiessen conoscer seniorio de nuestro padre et nuestro a bien et a profetcho de lures almas et sien reprendimiento ninguno catando el deudo antigo el gran amor que avemos a los navarros avendo talant de cresçer el deudo et lamor quanto podamos avemos sabor et place a nos et dixiemos a los ditchos mandaderos que don Alfonso nuestro fijo mayor case con dona Johanna fija del rey don Anrique e si ela los navarros non podian aver quel ditcho fijo nuestro casase con una de las fijas de las ermanas del ditcho rey don Anrique: e si por aventura ninguna destas ovier non podiessen case con la fija de don Johan de Bretayna sobrina del ditcho rey don Anrique e si por aventura lo que Dios no quera deveniesse del ditcho don Alfonso fijo nuestro que case con la una delas el otro fijo nuestro mayor qui deve regnar. Dixemosles atre si que les ajudariamos a defendimiento del regno con el cuerpo et con los vassayos et con laver et con toda la tierra et nuestro poder ben et lealment et esforçadamient et sien cansamiento ninguno contra tot homne. Dixemosles ahun que cataremos et tenremos todos los fueros et las custumnas et donaciones fetchas a prelados a las ordenes richos homnes caveros clerigos et ciutadanos et a los homnes de las villas et a todos otros homnes o muyeres por donadio a siempre o por vida o a cierto tiempo: e si por ventura conosceren que pueda avier meyoramiento en los foros catelo la cort et nos meyorar los hemos con acuerdo delos. E por mostrar amor et meyoramiento queremos que las caverias de Navarra que son de CCCC solidos sean de quingentos e quando nos o nuestro fijo no seamos en Navarra que pongamos hy governador del regno aquel que fayeremos con conseyo de la cort de Navarra o de la mayor partida e que todos los oficiales del regno sean de la tierra. E por attender et complir todas aquestas cosas ponemos en poder de los navarros don Alfonso nuestro fijo et ahun si deveniesse del lo que Dios no quera el otro fijo nuestro qui deve regnar en logar del demas que lo juremos nos atendre et complir et lo faremos jurar a don Garcia Ortiz de Azagra et a don Garcia Romeu et Ato de Foçes et don Guilabert de Cruylles et a otros richos homnes de ciudades et de villas que podamos aver bonamient. Otorgamos empero esto con aytal condicion que si por aventura el fetcho del casamiento non se podia complir de nenguna de las ditchas donas por muert o por vida assi como dito es desuso que los navarros desta Pascha de quaresma primera vinient en un anyo liuren a nos el regno de Navarra todo entegrament con ciudades villas castelos et con todo lo al que pertanece al regno e que daquel tiempo a enant tiengan a nos por rey et por sennor et atiendan a nos con personas ciudades castelos et villas et otros logares assi como a rey et a sennor por razon del dreycho quel sennor rey nuestro padre et nos avemos en el regno de Navarra: e otro si si ante desti tiempo se podia complir el casamiento o aver certinidat desti fetcho que cumplan luego todas estas cosas. E esto que juren atender et complir sobrel libre et la cruz et fagan homnatges de manos et de bocha todos los prelados segund deven et todos los richos homnes et los caveros et los infanzones et los homnes de ciudades et de villas et todos los poblos cristianos judios et moros del regne de Navarra a nos en pena de traicion: e nos que recibamos luego las juras et los homnatges por razon de nuestro fijo qui ficiere el casamiento si complir se podiere o si complir non se podiere que las recibamos por nos mismos segund la forma desus ditcha. Ahun queremos que si nos hovieremos a entrar en el regno de Navarra por defendimiento de la tierra dentro aquel tiempo que nos podamos ajudar et valer de los richos homnes et de los cavaleros et de los infançones et de todos los poblos et de las ciudades et de las villas et de los otros logares et del pan et del vin et de la carne del rey et de todas las rendas suyas saccado las rendas que tienen los richos homnes et los cavalleros et los mesnaderos et los clerigos et los homnes buenos de las villas et otros homnes o muyeres por donativo o por vida e sacada la retenencia de los castiellos et las messiones que seran mester por aprofeycho del regno. E nos prometemos que entrel dicho tiempo nos levemos bien e leyalment e no fagamos tuerto a neguno ni fuerça de lo suyo ni nos alsemos con villa ni con castello ni furtemos ni hi fagamos furtar villa ni castello ninguno ni otro logar e que faremos desfer las fuerças que el rey don Sancho ni los otros reyes del en aca les ajen fechas. E prometemos de cumplir totas las cosas sobredichas elos complendo a nos otro si aquelas que les demandamos segund que scrito es desuso. Fueront presentes a aquesto qui lo vieron et lo odieron don Garcia Ortiz de Azagra et don Garcia Romeu et don Guilabert de Cruylles et don R. de Peralta richos homnes Daragon et de Catalunya et don Johan Gil Tarin çalmedina de Çaragossa et don Pero Lopez Deslava et don Ferrer de Manresa et don Martin Perez Doscha de Aragon et de Navarra et don Pero Sanxes Dean de Tudela don Johan Sanxes de Muntagut don Pere Lopez Dezpeenn P. Garcia Dandossela Ennego de Rada Ruy Xamenez Dolleta don Lop Ortiz justicia de Tudela. Actum Tirassone XVII kalendas novembris anno Domini millessimo CC septuagessimo quarto. - Sig+num Raimundi Scorna notarii publici auctoritate domini regis Aragone por totam terram et jurisdiccionem ejusdem qui de mandato domini infantis predicti et nunciorum predictorum curie de Navarra hec scripsit et clausit loco die et anno prefixis cum emendato in XIIIa linea ubi dicitur e si por aventura ninguna destas ovier non podiesen case con la fija de don Johan de Bretanya sobrina del ditcho rey don Anrique.

lunes, 30 de diciembre de 2019

Dels Scrivans de manament de la nostra scrivania.

La escrivania nostra cobeejants en tal manera disposar que a tots per lurs negocis en aquella anants despatxada expedicio sia appareylada e per tal quel offici del escriure pus leugerament e pus perfeta sia complit: sanccim e ordonam que daqui avant en la dita nostra scrivania ordinariament sien dotse scrivans de manament bons e sufficients e feels qui letres escrisquen e totes altres escriptures a la scrivania pertanyents. Encara volem que en les letres les quals sobre supplicacions seran atorgades es faran lo fet en la supplicacio contengut breument dins meten en suma no que la supplicacio segons que jau hi encloesquen. Volem encara que en les letres escrividores deguda manera serven segons la nostra ordinacio sobre la dita manera de scriure ja feta la qual per los dits scrivans en escrit manam haver. Manam encara que a manament de tots de nostre conseyll encara del canceller e vicecanceller nostres fet de part nostra o per los oydors e secretaris escrivans sens nostre manament segons que al offici dells pertayn letres e altres scriptures a ells injunctes facen: mas los noms daquells qui les letres de paper fer hauran manades en aquelles posen so es en aquesta manera que on lo sagell deura esser posat meta son nom: Yo aytal per manament del senyor rey fet a mi per aytal. Encara que quan privilegi o carta de pergami nos a qualsque quals o de qualque atorgament farem ab sagell pendent manam que en la jusana part ço es en la partida on se comença legir sots lo doblench de la dita carta o privilegi son nom per les paraules desus dites escrisqua ajustant que aquell qui la haura manada la ha vista e regoneguda, Volem empero que quant se manaran a ells privilegis o letres per alscuns de nostres conseylers de part nostra qualque gracia o justicia favorable contenents ans que aquelles letres sagelladores sien portades les mostren a aquells qui les hauran manades per tal que aquells manants vegen si segons nostre manament proceexen e en lo dit manament se contenga axi con damunt es dit qui aquelles han vistes e regonegudes. Ajustants en aço que en tots privilegis o cartes de donacio perpetuals per nos atorgadores qui ab sagell flaho o ab bulla seran segelladores sots la derrera linea del dit privilegi o carta sera escrit nostre senyal ab titols de tots nostres regnes e comtats segons que dejus appar: e apres sinch noms de testimonis de les pus nobles e assenyalades persones que ladonchs en nostra cort presents seran jatsia que al dit atorgament presents no seran estades: e subseguent lo senyal e clausura del scriva nostre qui lo manament del dit atorgament haura reebut e norresmeyns lo manament acostumat axi com se seguix: Senyal + den Pere per la gracia de Deu rey Darago de Valencia de Mallorca de Cerdenya e de Corcega e comte de Barsalona de Rossello e de Cerdanya. - Testimonios son. - Arnaldo archebisbe de Tarragona. - Infant en Pere comte etc. - Infant en Jacme etc. - Infant en Ramon Berenguer comte etc. - Sanxo bisbe de Taraçona. - Sen+yal den Mateu Adria protonotari et tinent los segells etc. - Matheus Adriani mandato Domini regis qui eam vidit.

Con empero los oydors daquelles coses les quals per rahon de lur offici usar per nostra potestat o no demanada nostra serenitat espeegar poden letres hauran manades per aquelles coses les quals en les supplicacions manat hauran escriure los noms daquells en lo loch damunt dit de la letra posar no ometen en aquesta manera ço es: Per los oydors. Escrisquen encara les letres les quals per la part dels dits oydors per raho de lur offici a qualsque persones sendreçaran. Els damunt dits pero escrivans volem esser sotsmeses al canceller e vicecanceller nostres et al protonotari e tenent los segells. En apres guardense los escrivans damunt dits que letres ni altres scriptures a lur offici pertanyents a alcun scriure no cometen sino tan solament als seus escrivans e dels secretaris nostres en aquell cas que a scriure les coses damundites bastar no porien. Guardense encara que les scriptures les quals ells faran per altres no puguen esser esguardades o vistes ne transcrit de letra alcuna prenedor dels registres o daltres scriptures de la scrivania sino de consentiment del canceller o vicecanceller o protonotari nostre a alcuna persona fer o liurar no gosen en alcuna manera. Manam encara quels damunt dits scrivans sagrament presten e facen al canceller nostre si lavors present sera con al offici seran reebuts o ell absent al vicecanceller que en lur offici be e feelment se hauran e res per letres o per altres scriptures les quals per lur offici scriure seran tenguts de les gens no reebran sino vuit diners de carta graciosa de la moneda que corra en la terra on som: encara que neguna favor desaordenada a alcun no daran sobre aquelles coses que pertanyen a lur offici e que neguna frau en lurs scriptures no faran o posaran ne a algun aquelles coses les quals dels secrets nostres per raho de lur offici ells saber sesdevendra no revelaran mas aquells secretament tenran. E si per aventura en nostre conseyl per raho de scriure o per altra manera ells enteresser sesdevendra aquelles coses que aqui oyran o percebran ab si secretes tenran a negun no revelans: e que per ells res no es fet nes fara per que lo sagrament no puga esser observat.

Dels ajudants de la nostra scrivania

domingo, 15 de marzo de 2020

II. Reg. n. 64, fol. 36. Dic. 1131. (+ 1386)

II. 

Reg. n. 64, fol. 36. Dic. 1131.

Noverint universi quod coram nobis Alfonso Dei gratia rege Aragonum Majoricarum et Valentie ac comite Barchinone comparuerunt procuratores concilii Calatajubii et exhibuerunt in presentia nostra quoddam privilegium super populatione dicte ville concessum per dompnum Alfonsum regem populatoribus ejusdem ville et successoribus eorundem et confirmatum per sumum pontificem Lucium papam
tertium quod privilegium erat sigillo cereo predicti domini Alfonsi et bulla plumbea dicti pape
pendentibus roboratum. Et quia dictum privilegium et fili dicte bulle consumi incipiebant nimia vetustate adeo quod
nisi celera provisione sibi dictum concilium consulisset
possent sustinere intollerabilem lesionem: nobis ex parte dicti
concilii extitit humiliter suplicatum quod eis super hoc dignaremur
congruo remedio providere. Nos nunc eorum justis supplicationibus
inclinati dictum privilegium vidimus et legi et examinari fecimus
diligenter quod non viciatum non rasum non cancellatum
non abolitum in aliqua parte sui per dominum Petrum
inclite recordationis regem Aragonum patrem nostrum
invenimus confirmatum: sed cum ex ejus inspectione nobis aparenter
patebat posse in brevi in tantum consumi propter sui nimiam
vetustatem quod dictum concilium irreparabiliter lederetur: dictum
privilegium mandavimus publicari et reparari ad perpetuam memoriam
futurorum: quam presentem publicacionem et reparacionem similiter
confirmamus ut dicta publicacio et reparacio sicut dictum privilegium
perpetua de cetero gaudeant firmitate. Tenor autem dicti privilegii
de verbo ad verbum sequitur seriatim. - In Dei nomine et ejus gratia
scilicet Patris et Filii et Spiritus sancti amen. Gratia Dei ego
quidem Alfonsus rex facio hanc cartam donationis
et confirmacionis ad vos totos populatores de Calatajube
qui ibi estis populatos et in antea ibi veneritis populare et quod
amore Dei et quod bene sedeat populatum et totas gentes ibi veniant
populare cum bona voluntate et sedeatis ibi
congregati ad honorem
Domini nostri Jesuchristi et sancte Dei genitricis Marie Virginis et
omnium sanctorum et ad confusionem et malediccionem
paganorum destruat illos dominus Deus amen. Dono et concedo
vobis quod habeatis foros tales quales vos ipsi michi
demandastis. In primis quod habeatis medianeto cum totas meas
terras ad vestra porta de Calatajube et nullo homine de
Calatajube non fiat preso per nulla occasione foras de
Calatujube et non
respondeat foras de suo concilio ad nullo homine: et qui inde eum
formaverit pectet M morabatinos tercia pars ad regem
tercia ad concilio et tercia ad quereloso
et adjuvet IIII senior et concilio: et totos
populatores qui venerint ad Calatajube populare de totos debitos
que habuerint factos et calonias et clamos fuerint
super illos de rege et de todos alios homines sint
soltos et finitos et ubicumque habuerint hereditates et avere habeant
illum totum salvum et ingenuum liberum et franchum pro vendere
dare et impignorare cui ipsi voluerint: et si evenerit causa quod
inveniant homine mortuo in termino suo non sit omicidio
pariato: et homine qui non sit de Calatajube si
mataverit homine de Calatajube aut prendiderit
vel discavalgaverit pectet M morabatinos tercia
pars ad regem et tercia ad concilio et tercia ad
quereloso: et si homine de Calatajube mataverit
ad suo vicino et parentes de mortuo firmare
potuerint ipse qui fecit pectet CCC solidos C solidos ad regem
ducentos ad suos parentes et sit ille qui fecerit omiciero: et
si non potuerint firmare parentes salvet se cum Xll juratores
vicinos: et quod omiciero sicut superius dixi stet
intro sua casa novem dies post novem dies exeat de villa et
stet foras usque habeat amorem de parentes mortui:
et qui fuerit mortuus non habuerit parentes concilio accipiat
suo omicidio et partat per sua anima ubi fuerit necesse. Et
vicino de Calatajube qui potuerit tenere homines in suo solare
christianos aut mauros aut judeos ad illo
respondeat et non ad ullo alio seniore: et nullo vicino qui rapuerit
sua vicina qui sit de Calatajube paret illam in medianeto ante suos
parentes et vicinos de Calatajube et si voluerit illa ire ad suos
parentes pectet ipso a rabitore ad parentes de muliere
quingentos solidos et postea sit omiciero et si illa
voluerit ire cum illo vivant se ut melius potuerint et illa sit
omiciera. Similiter vicino qui sua vicina
forçaverit et illa venerit voces mitendo et illa duos
testes habuerit pectet ut superius dixi et sit omiciero
et si non potuerit illa firmare et ipse negaverit salvet se cum XII
juratores et si se non potuerit salvare pectet ut superius
dixi: et vicino qui sacaverit armas super suo vicino
intro Ia civitate pectet LX solidos
tercia pars ad regem tercia ad concilio et tercia ad
quereloso. Similiter qui venerit in bando super suo vicino et
ferirat vel peliarat pectet LX solidos similiter per tres
partes: et concilio de Calatajube quod habeat judice quale
ipse voluerit et sic usque ad anno et postea quomodo placuit ad
illos: et qui excucierit pignos ad judice pectet IIII quinque
solidos et qui excucierit pignos ad sagione pectet VI denarios
et judex qui fuerit ipse demandet las colonias qui
venerit ad seniore et nullo vicino non sit mino de rege neque
de seniore et qui ibi intraverit pectet M solidos ad
concilio et senior qui fuerit de Calatajube non
firmet super nullo vicino et nullo vicino de Calatajube non
donet ledam in tota terra de domino rege et qui IIII
tulerit per força pectet M morabatinos in tres partes
ut superius dixi et vicino cui pignoraverint per comprare
cavallo videat concilio sua bona et si habuerit ad comprare
compret et cavalgatores de Calatajube de ganancia quod
fecerint emendent plagas totas et alçent cavallos et
donent una quinta de.... et de ganato vivo et de totas
alias causas non donent nata: et si evenerit quod prendant
cativo qui sit rex sit de domino rege et de alio

captivo sua quinta et si habuerit dominus noster rex ire
campale vadat tercia parte de illos cavallos et de illa tercia parte
ipse qui non fuerit in hoste pectet I solidum et nullo
cavallero de rege neque de seniore neque de nullo
homine non habeat posaderia in casa de vicino de Calatajube
sine sua voluntate et habeant vicinos de Calatajube
fornos et bannos et tiendas et molinos et
canales unusquisque ubi melius potuerit facere: et qui debuit
jurare per omicidium vel per batalla juret
super altare et per alias causas juret super cruce
de fuste aut de petra
et dicat qui debet jurare per Deum et ista cruce
juro tibi et nonnulla causa alia et dicat qui prendet la jura quod si
mentet perduto sit ille qui jurat respondat una vice amen et
non sit ibi alter achaquia neque referta in jura et non pacet super
la cruce et placito de jura de sol ad sol et vicino qui
ad alia feriat intret IIII in manus sit pedone sit cavallero
et vicino de Calatajube non habeat maciaria. Qui fuerit
fidator de mandamento post medio anno non respondat. Qui fuerit
fidator de pecto quamdiu vixerit respondat post mortem ejus non
respondat uxor ejus neque filii neque nullo parente. Pro illo
homicidiero qui fugerit ad Calatajube aut qui
adduxerit muliere rapita si aliquis incalçaverit
illos non intret post illos in termino de Calatajube usque
faciat sciente ad concilio: et qui incalçaverit suo vicino
per ferire aut prendere et si inserraverit illum
in sua casa et ferirat vel pulsarat ad sua
porta et si habuerit ipse inserrado duos testes
pectet ipse qui male fecit ad ipse qui fuit inserrado
CCC solidos et si non habet testes juret super
altare ubi jurant per omicidium et quod non fecit et
testes falsos sint tornados per batalla et nullo vicino solvat
pignora de alio nec ganato qui mane exit de villa et nocte debet
venire et qui juret domino de ganato qui mane exivit et nocte debet
venire et postea vadat ille per quod est pignorato et mitat fidancia
per ante suo judice et si noluerit prendere faciat ibi testes et
veniat se et postea domino de ganato trabat illum ut melius potuerit:
si preserit pignos de suo vicino et auguraverit illos foras de
casa duplet illos et toto vicino qui fuerit de Calatajube si
fecerit IIII virto senior aut alio vicino faciat rancura in concilio
et postea adivet IIII concilio et si noluerit IIII adivare concilio
laxet in villa uxor ejus et filios et avere et
toto quanto habet ut sit IIII salvo per ad illo et postea
exeat de villa et pignoret ad concilio ubi
melius potuerit usque duplent IIII suo avere concilio: et toto
mauro que est in termino de Calatajube et fugierit
ad evouso donet concilio sua hereditate ad christiano
et de judeo similiter fiat: et christianos et
mauros et judeos comprent unus de alio ubi voluerint et
potuerint: et christiano qui mataverit judeo aut
mauro si fuerit manifesto pectet CCC solidos et si
negaverit salvet se esse cum sibi altero cum jura quod non
fecit et christiano firmet ad judeo cum christiano
et judeo et judeus ad christiano similiter
et de mauro similiter et christiano juret
ad judeo et ad mauro super cruce et judeus
juret ad christiano in carta sua Acora tenendo
et mauro qui voluerit jurare ad christiano et
dicat Alamet caucamo et talat taleta. Clericos
qui fuerint in Calatajube sedeant unusquisque in suas ecclesias
et donent quarto ad episcopo et quarto ad sua
ecclesia de pane et vino et corderos et de
nulla alia causa non donent quarto et serviant suas ecclesias
et habeant foros et judices sicut suos vicinos: et qui
venderit hereditate ipse qui comprat illa in collatione de ipso qui
vendet ibi vadat et ibi faciat suo mercato et de hereditate qui
fuerit vendita per L solidos in suso donet in roboratione qui comprat
II solidos et si noluerit dare duos solidos det ad
quatuor homines jantare et qui compraverit hereditate
et tenuerit illa postea medio anno non respondat per illa ad nullo
homine. Testimonia falsa qui per batalla cadet duplet
illo avere. Et latrone qui furtaverit et postea
negaverit et liciaverit et cadet duplet illo avere ad suo
domno et novenas ad palacio. Et toto ganato forano de
Calatajube qui post tres dias steterit in termino de
Calatajube donet montatico de busco baca et
de grege carenero medio ad seniore et medio ad
concilio: et vicino de Calatajube non donet quinta in nulla
parte nisi in Calatajube et qui tenet captivo mauro in
Calatajube et pro ipso mauro tenent christiano in terra de mauros veniant parentes de christiano et donent in
quanto fuit comprato ipso mauro et despisia que habet facta et
accipiat lo mauro et trahat suo christiano. Et si non
exierit postea per illo et christiano ipse qui fuit domino
de mauro si voluerit accipiat suo mauro et
tornet avere quod prisit. Et qui pignoraverit in villa
sine sayone VI denarios pectet ad judice:
et primo populator qui venerit non rendat ad alio qui postea venerit
pro ullo pecto neque de clamo antea facto et si duo populatores in
uno venerint et uno ad alio demandaverit stent ad laudamento de
concilio: et qui malaverit vel scavennaverit mulierem
maritata et habuerit duos testes pectet qui
fecit CCC solidos ad marito et ad parentes de
muliere et si non habuit testes veniat cum XII et
jurent los sex cum illo et si muliere ad alia
malaverit intret in manus et si fecerit livores pectet illos si habet
testes et si non habet juret per suo cabo: et si mauros
vel christianos levarent ganado de vicino de
Calatajube et postea tornaverint ipso ganado cavalgatores de
Calatajube veniat domino de ganato et juret sibi altero
quod suum fuit et non illum dedit neque vendidit et si est cavallo
aut egua aut mulo donet V solidos et prendat sua
bestia et de bove et asino I solidum et
homine de Calatajube si fiaverit captivo qui fugiat
qui sit de villa habeat inde quinque solidos et si non
fuerit de vicino habeat in illo lo medio. Et qui excucierit
ganato qui non sit de vicino fores de termino habeat in
illo lo medio: et homine de Calatajube qui habuerit rancura de
alia.... et fuerit ad ipso concilio unde habet rancura et non fecerit
ibi IIII nullo directo faciat ibi homines et postea veniat ad
Calatajube et prendat homines et faciat pignora de campo et de ipsa
pignora que fecerit prendat in assadura LX solidos et in ipsa homines
de Calatajube pignora alia mactarent non sit omicidio
pariato et si christiano ad judeo feriret
non intret IIII in manu et si fecerit livores et habuerit
judeo et christiano pectet las livores et
si non habet testes juret quod non fecit et de mauro
similiter fiat. Et si christianos vel mauros levarent
ganado de Calatajube en preda et cavalleros vel
pedones qui excucierint ipso ganato foras de termino
prendant de cavallo et equa et mulo V solidos
et de asino et bove I solidum et de res minuta
de Ia cabeça II denarios et isto termino de isto
ganato sit tale quale est scriptum unde terra partimus. Et
insuper de totos foros et judicios totos qui fuerint
inter vicinos minutos et grandes qui non sunt scriptos
in ista carta que sint in arbitrio et laudamento de toto concilio
domino Deo adjuvante: et qui fecerit plaga ad suo vicino
unde exeant ossos pectet qui fecit ad ipso plagato
LX solidos et qui crebaverit dente de suo vicino
pectet C solidos et qui tallaverit mano de suo vicino
aut pede vel oculo saccaverit vel nares
tallaverit pectet omicidio de mancipia. Qui
stat ad soldata mataverit homine et quando steterit cum
suo amo demandarent IIII faciat directo et postea que exierit de suo
amo suo amo non rendat: quod si nullo homo habuit baralla cum
suo vicino per ipsa baralla filios de ipsos homine
mataverit parentes pectent omicidio: et
si pater filium suum mataverit et pro pecuniis
inde morierit non sit omicidio pariato: quod si
feriat cavallo vel bove vel bestia ad
homine et inde morierit non sit omicidio pariato:
quod si fecerit alios livores pectet illos: quod si
casa caderet et mataverit hominem non sit
omicidio pariato: quod si homine caderat in canale de
molino vel acenia et morirat non sit omicidio
pariato quod nullo vicino de Calalajube qui passarat per los
portos de Pampilona vel per ipsos de Jaca non
donent lezda in ida neque in venida et qui IIII presierit
pectet M morabatinos per tres partes ut superius dicet. -
Sig+num Adefonsi leonensis regis. - Ego Ramiro
Dei gratia rex: petierunt michi cavalleros de Calatajube
una dona quod dono eis cum bona voluntate et bona mente
villa que dicitur Aranda cum suo termino et habeant
illa libera et firma per secula cuncta amen
et qui non donet majus quinta sed donent decimo et faciant illos
aztores et illas turres de Calatajube de illa renda qui
se levaverit in villa et in termino ejus. - Et ego quidem gratia Dei
rex Alfonsus dono vobis terminos ad homines de Calatajube dono
vobis Cadascun cum suo termino et quomodo las aquas
cadent usque ad Calatajube et quomodo vadit illa serra de Castiella pro nomine Albiedano et quomodo vadit ipsa serra de Viduerna usque ad Calatajube et dono vobis Badello cum
suo termino et usque ad Calatajube. Et dono vobis Caravantes
cum suo termino usque ad Calatajube et dono vobis Albalat cum
suo termino et inde usque Calatajube. Et dono vobis Fariza cum
suo termino et inde usque ad Calatajube et dono vobis Anchel
cum suo termino et inde ad Calatajube et dono vobis Mil Marchos
cum suo termino usque ad Calatajube et dono vobis Guisamam cum
suo termino usque ad Calatajube et quomodo vadit la Mata de Maxaran et sicut exit ad ipsa turro de la Leyda et dono vobis Cubel cum suo termino et inde usque ad Calatajube.
Et dono vobis Villafelice cum suo termino usque ad Calatajube
et dono vobis Langa cum suo termino et inde usque ad
Calatajube et dono vobis Coda cum suo termino usque ad
Calatajube.
- Gratia Dei scripta in mense decembris sub era MCLXVIIII. Et fuit roborata ista carta in die sancti Stephani de manu regia in villa que dicitur Bisense. - Sig+num regis Ramiri.
-
Sig+num regis Adefonsi. - Et sunt inde testes auditores et visores comite de Pallars comite Artallo
senior Enneco Semenones de Stramatura Bertran de Larves Sanccio
Fortunones de Xavarre episcopus Petrus in Rota senior in Capella
Blanquer Gonbaldo senior Guillermus Garocii in Bissense Petro Jozbert
in Auzanue episcopus Arnaldus in Osca senior in Osca Sancio Johannes
senior.... in Boyllo senior Ato Garcez in Barbastro episcopus
Guillermus in Çaragoça sennior Lop Garcez in Alagone sennior Ortii
Ortici in Borja comite de Percas in Tudela episcopus M.... in
Taraçona senior Fortun Lopez in Soria senior Fortun Aznares in
Belanga senior Lop Yeneguez in Monte-Regale episcopus Sancius in
Pampelona senior Petro Tizone in Estella senior Fortun Garcez Casal
in Najara senior Lop Lopez in Sors et in Ricla episcopus Sancius in
Najara senior Deo Gomez in Careso Latron senior in Albera senior
Petro Moinez in Monniz regnante me Dei gratia rex Adefonsi de
Bilforade usque ad Pallares et de Bayona
usque in Regalis Monte. - Et si aliquis rex vel
comite aut senior vel vicino qui hoc supradictum
disrumpere vel fraudare voluerit non habeat partem in Deum vivum et
verum qui fecit celum et terram mare et omnia que in eis sunt sed
habeant iram Dei omnipotentis et ejusdem Domini nostri Jesu-christi
et sancte Dei genitricis et virginis Marie et beatorum apostolorum
Petri et Pauli et omnium sanctorum et sit maledictus et
anathematizatus et non habeat partem cum sanctis Dei neque cum
nullis bonis christianis sed cum Juda traditore
qui Dominum tradidit tribulatione et anxia et dolore inferni
inferiori pari pene paciatur. Amen amen amen. Fiat fiat fiat. - Ego
Dei gratia rex Adefonsus totum hoc superius scriptum laudo et
concedo et confirmo vobis barones de Calatajube ut sit
salvum et securum et liberum et firmum ad vos et omnis generatio vel
posteritas vestra salva mea fidelitate et de omni mea posteritate per
secula cuncta. Et qui hoc scriptum vobis forçare vel trahere
voluerit sit tale quale superius dictum est ab omni tempore. Valeat
amen. - Et ego Dei gratia Ramirus rex hoc superius scriptum
laudo vobis et concedo et confirmo per secula cuncta et sunt inde
testes senior Lop Lopez in Calatajube senior Castanno in Bel senior
Lop Fortunones in Albero senior Ferriz in Sancta Eulalia Raimundus
Periz in Tarbena Petro Romeo senior in Senato senior Sancio Sanz de
Essun Trimoreades Guillermus Garcez majordomo en Gustan senior Semen
Garcez de.... in Penna senior Lop Arcez Arcayne in Melcorna et
Capellanos in Capella don Enneco in Alben don Fortuno de
Monte-aragone senior Enneconi de Navasa in Billiella. Scripta
carta in mense octobris II nonas sub era MCCXXII
intra in Calatajube: et qui hoc scriptum disrumpere voluerit
sit tale quale superius dictum est et in prima voce habent ira Dei et
de omnibus et de XII apostolis et maledictio Dei et omnium
sanctorum veniat super illo et generacione ejus amen. - Sig+num
Raimundi Comes. - Signum + regis Ildefonsi filius
Raimundi comitis Barchinonensis qui auctorizo hoc scriptum
salva mea fidelitate et de omni mea posteritate. - Sunt testes domino
archiepiscopo Raimundo Tarragonensi et domino Guillelmo episcopo
Barchinonensi et domino episcopo Petro Cesarauguste
et domino M.... episcopo Tirasone et comite de Pallars
et don Petro de Castellersol senior in Calatajube et Fortuno Aznarez
de Taraçona et Petro Ortiz et don Pelegrin et G. de Servant
et Guillelmo de Castelvile et Petro Pardo et Sancius Rafena et Petro
Perez de Terrez era MCC die kalendas septembris.
- Lucius episcopus servus servorum Dei dilectis filiis
presbiteris et clericis de Calatajube et de termino suo salutem et
apostolicam benedictionem. Justis petentium desideriis dignum est nos
facile prebere assensum et vota que a rationis tramite non discordant
effectu sunt prosequente complenda. Ea propter dilecti in domino
filii vestris justis postulationibus grato concurrens assensu
ecclesias vestras de Calatajube et de termino suo cum omnibus
pertinenciis suis ecclesiam sancte Marie medie ville
cum pertinenciis suis ecclesiam sancti Andree cum pertinenciis
suis ecclesiam sancti Johannis de Vallupul cum pertinenciis
suis ecclesiam sancte Marie cum pertinenciis suis ecclesiam
sancti Jacobi cum pertinenciis suis ecclesiam sancti Petri
Serranorum cum pertinenciis suis ecclesiam sancti Martini
cum pertinenciis suis ecclesiam sancti Salvatoris cum
pertinenciis suis ecclesiam sancti Petri Francorum cum
pertinenciis suis ecclesiam sancti Torquati cum pertinenciis
suis ecclesiam sancti Dominici cum pertinenciis suis ecclesiam
de Miedes cum pertinenciis suis ecclesiam de Casteyon cum
pertinenciis suis ecclesiam de Marha cum pertinenciis suis
ecclesiam de Duran cum pertinenciis suis ecclesiam de
Villalba cum pertinenciis suis ecclesiam de Sediles cum
pertinenciis suis ecclesiam de Ruesca cum pertinenciis suis
ecclesiam Durera cum pertinenciis suis ecclesiam de Viver
cum pertinenciis suis ecclesiam de Finoges cum
pertinenciis suis ecclesiam de Pietas cum pertinenciis suis
ecclesiam de Marach cum pertinenciis suis ecclesiam de
Cornay cum pertinenciis suis ecclesiam de Saviniano cum
pertinenciis suis ecclesiam de Paracolle cum pertinenciis suis
ecclesiam de Embit cum pertinenciis suis ecclesiam de
Viver de la Sierra Castella cum pertinenciis suis ecclesiam de
Turralba cum pertinenciis suis ecclesiam de Cuhela cum
pertinenciis suis ecclesiam de Amienone cum pertinenciis suis
ecclesiam de Villa-rubea (en dos lineas) cum pertinenciis suis ecclesiam de Vadiello
cum pertinenciis suis et de Forcaro ecclesiam de Bedeyo
cum pertinenciis suis ecclesiam de Torrijo cum pertinenciis
suis ecclesiam de Moros cum pertinenciis suis ecclesiam de
Monubles cum pertinenciis suis ecclesiam de Alhama cum
pertinenciis suis ecclesiam de Buvierca cum pertinenciis suis
ecclesiam de Casteyon cum pertinenciis suis ecclesiam de
Atheca cum pertinenciis suis ecclesiam de Ferrer cum
pertinenciis suis ecclesiam de Jarava cum pertinenciis suis
ecclesiam de Jodes cum pertinenciis suis ecclesiam de Aguas
cum pertinenciis suis ecclesiam de Cinvalla cum pertinenciis
suis ecclesiam de Tiestos cum pertinenciis suis ecclesiam de
Cuble cum pertinenciis suis ecclesiam de Pardos cum
pertinenciis suis ecclesiam Davanto cum pertinenciis suis
ecclesiam de Monobrega cum pertinenciis suis ecclesiam de
Casteyonciello cum pertinenciis suis ecclesiam Dalbarba
cum pertinenciis suis ecclesiam de Azret cum pertinenciis suis
ecclesiam Dathea cum pertinenciis suis ecclesiam de Monçon
cum pertinenciis suis ecclesiam de Fontes cum pertinenciis
suis ecclesiam de Novella cum pertinenciis suis ecclesiam de
Morata cum pertinenciis suis ecclesiam de Viliella cum
pertinenciis suis ecclesiam de Malonda cum pertinenciis suis
ecclesiam de Paracolle cum pertinenciis suis ecclesiam
Dominici sancti.... cum pertinenciis eorum ecclesias Ospitalis
cum pertinenciis earum ecclesias sancte Xive cum pertinenciis
earum ecclesiam sancti Benedicti cum pertinenciis omnibus suis
canonice vobis concessas sicut eas canonice et de antica
consuetudine prout in scripto regis continetur possidetis
devotioni vestre auctoritate apostolica confirmamus et presenti
scripti patrocinio comunimus: statuentes ut nulli omnino hominum
liceat hanc paginam nostre confirmationis infringere vel ei
aliquatenus contra ire: si quis autem hoc atemptare presumpserit
indignacionem omnipotentis Dei et beatorum Petri et Pauli apostolorum
ejus se noverit incursurum. Data Velletri septimo
calendas februarii. - Ego supradictus Ildefonsus Dei
gratia rex Aragonum comes Barchinone et marchio
Provincie ob remedium anime mee et parentum meorum dono laudo
atque imperpetuum concedo domino Deo et omni clero et populo presenti
atque futuro de Calatajube omnia que antecessores mei eis dederunt et
sicut in hac suprascripta pagina scriptum est et a domino Lucio
papa summo pontifice suo scripto et sigillo presenti concessum
et corroboratum est sic ut in perpetuum firmus teneatur manu et
sigillo meo proprio confirmo et corroboro. - Nosque Alfonsus Dei gratia rex Aragonum Majorice et Valencie ac comes Barchinone viso dicto privilegio publicato coram nobis et omnibus in eo contentis a
principio usque ad finem diligenter inspectis confirmato per dominum
Petrum illustrissimum inclite recordationis regem Aragonum
patrem nostrum quod privilegium propter ipsius vetustatem
et demolicionem filorum bulle pape summi pontificis
in eo contente fecimus reparari: idcirco dictum privilegium et
reparationem ipsius prout superius per singula continetur concilio
Calatajube et tote posteritati eorum aprobamus ac etiam
confirmamus nunc et in perpetuum prout melius sanius utilius ac
perfeccius dici scribi et intelligi possit ad comodum et salvamentum
dicti concilii et totius posteritatis ejusdem. Et ut presens scriptum
confirmacionis et reparacionis majus robur obtineat firmitatis
sigilli nostri appensione eum duximus muniendum. Datum apud
Cesaraugustam XIIII kalendas madii anno domini MCCC octuagesimo sexto. - Signum + Alfonsi Dei gratia regis Aragonum Majoricarum et Valentie ac comitis Barchinone. - Testes sunt Bernardus Guillermus de Entiença Ermengaudus comes Urgelli Arnaldus Rogerii comes Pallariensis Artallus de Luna Petrus Ferrandez.

 

jueves, 3 de septiembre de 2020

11 DE ENERO.

11 DE ENERO.


Se acordó el orden en que debían colocarse en el consistorio los individuos de los tres estamentos convocados para la sesión del día siguiente; y luego se dio cuenta de las cartas y documentos que siguen:

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors mossenyors los diputats del General de Cathalunya e e consell en virtut de la comissio de la cort elegit.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Dimarts prop passat entre les XII e unah ores de mig jorn stants ajustats per anar al Senyor Rey continuar nostres supplicacions rebem vostra letra per Auger de Casal correu la qual legida havem hagut gran plaer del contengut en aquella specialment del avis de la ampliacio del consell pera XII del present mes sperants en nostre Senyor Deu fareu tal delliberacio circa lo negoci que sera lahor sua servey al Senyor Rey consolacio al Senyor Princep e repos als regnes e terres. E sens divertir a altres coses anam al Senyor Rey e ab aquellas millors paraules quens ha paregut havem supplicat per la liberacio del dit Princep o tradicio al Principat a pena de carceller acompanyant nostre dit de paraules quel devien molt induhir a condescendre a les dites supplicacions e assenyaladament que haviem oyt dir a sa Majestat com nos feu lo gran rahonament primer de que vos scrivim recitant les culpes del dit Princep del temps passat que a supplicacio de don Johan Dixer e de mossen Guillem de Vich li havie perdonat de coses molt greus concloents que lo Principat de Cathalunya ere merexedor de obtenir de la sua clemencia una tal gracia com pesas mes sens comparacio que altra singular persona mesclant en aquest parlar que en pendre lo dit Princep dins lo dit Principat e traurel de aquell rebien lesio e interes usatges constitucions e leys de aqueix Principat les quals la sua Majestat solemnament ha jurades. Lo dit Senyor Rey ab paraules mansuetas e bones respos que ell no crehie feta lesio e interes als dits usatges constitucions e leys e que tota hora que li seria mostrat hagut sobre aço consell ell reintegrarie lo Principat degudament. Quant es al fet de les supplicacions dix que no li recordave haver dit que a supplicacio de alguna persona may hagues perdonat al dit Princep sino a intercessio del Senyor Rey mort frare seu de gloriosa memoria lo qual ell reverie e tenia com a pare e al qual no poguera contradir mas que nunque lo volgue en la sua paternal benivolencia acceptar per prechs de Papa Calixto ne de la Senyora Reyna morta ne del Rey de Castella e que ja nos havie dit que tal cosa no farie per tant com serie vist haverse dubte lo dit Princep no esser segur en poder seu e que seria gran carrech seu per esserli pare desenganatnos que no ho farie. Nosaltres vista sa resposta supplicam la sua Altesa nos lexas visitar lo dir Princep e obtenguda licencia anam al seu apartament e notificamli com insistim continuament ab lo Senyor Rey circa la sua liberacio confortantlo que virtuosament prengues la sua detencio e que confias en la virtut e amor paternal e en son bon dret. Ell respos que habia sabut que principalment per dos coses ere detengut la una perques diria ell tractaba e treballava (b y v) contra la persona del Senyor Rey son pare laltra per lo fet del matrimoni de Castella. A la primera dix que no plagues a Deu tal cosa fos e sis trobava no volie li fos feta gracia sino la justicia rasa. A la segona que nunque ell havia parlat ab los missatgers de Castella sino ab sabuda e voluntad (con d final) de la sua Majestat e que les letres que rebie de Castella totes les hi mostrave e que les letres que fahia al Rey de Castella totes les ordonava la Majestat del Senyor Rey son pare concloent que ell ere totalment net de aço e dient que si algun servidor seu se mostrave haver pensat e tractat res que fos contra la persona del dit Senyor son pare que la major gracia que li porie fer serie aquell tal lexas exequutar a ell per quant dix lo dit Senyor Rey esser misericordios e forse usaria de clemencia e ell dit Princep sens alguna merce farie la exequucio dient que en fer de aço castich no darie avantatge a la sua Altesa notificant que ell havia dada una suplicacio al Senyor Rey en scrits la qual volguera nosaltres veessem e la sua Majestat ne supplicassem pregantnos que continuament entenguessem en supplicar e fer per manera que lo Senyor Rey volgues entendre en la sua justicia e vista la sua ignocencia desempatxas com la tarda fos gran dan e detriment de la sua persona. Ir que ere dijous hora tarda a asso assignada tornam al Senyor Rey e parlam ab sa Majestat a soles molt amplament continuant nostres supplicacions e tornant reiterar lo interes e lesio de les constitucions usatges e leys dessus dites mesclanthi alguns retrets dels serveys e fidelitat que aqueix Principat ha fets e mostrada a la sua Altesa vivint lo Senyor Rey son frare e apres en lo qual rahonament ha haguts replicats triplicats e quadruplicats per part nostra ades uns ades altres molt stesament e ab grans rahons e motius per manera que res no ha restat a dir ne scrutar per sentir la ultima voluntat e intencio de la sua Clemencia comemorants a la sua Altesa que pus lo terme de la cort de Cathalunya es tant vehi e la sua Senyoria nons ha exaudits fos de sa merce per alguna contentacio del Principat anas a Leyda ab la Senyora Reyna e Illustre Princep per continuar la cort posantsli al devant que dels fets de Castella dels quals devall sera dit e de totes altres coses que toquen servey de la sua alta Corona alli se porie tractar e provehir a tot lo que fos servey e honor sua e repos e benefici de tots sos regnes. Los resposta e replicats de la sua alta Majestat concloen en aço. Quant es en lo fet del Princep e de les constitucions e leys del Principat que ja havem haguda dell per moltes vegades resposta en la qual sta e persevera. Quant es al fet de anar en Leyda que ell hi enten anar per prorogar la cort fins a XII de febrer pero nosaltres creem que solament entrara en la vegueria e prorogara e apres tornara aci per quant diu ha nova certa de les gents del Rey de Castella quis son acostades a la frontera daquest regne (regne de Aragó, desde Castella se pot entrá a Aragó y Valencia) e encara de Valencia e han ja presa en aquest regne una torre o logaret appellat Ponter qui es de hun gentilhome appellat Garcia de Vera dientnos que lo Rey de Castella es stat mogut per les noves qui hi son anades ço es que Cathalunya e part Darago e Valencia se son rebellats per causa de la preso del Princep mostrant lo dit Senyor Rey haver per cert que la representacio de aqueix consell e de vostre embaxada donen causa en aço. No que ell cregue vosaltres ne nosaltres peccar en intencio mas que per la nostra instancia fem aquella impressio en les orelles del Rey de Castella significant que cessant nostres instancies tot cessarie e per aquesta raho dix el volia star aci e provehir a les fronteras (no li dien encara franja -del meu cul-?) e si mester sera la sua voluntat es de anar a Calatahiu (Calatayud, Calataiub, Kalat Ayud, Katal Ayub, etc) o a Taraçona (Tarazona) dient que si ell anava en Cathalunya serie gran carrech a la sua reyal corona e que hans hirie X passos avant que no tornaria un arrera pero que si lo fet de Castella ere reposat la sua voluntat e delliberacio es de tenir e continuar la cort en Cathalunya per reformar la justicia e bon stament del Principat. E es ver mossenyors que apres de nostres replicats qui a tots satisfahien a nostre parer veents que la sua Majestat nos movie un punt del seu proposit fou dit per hu de nosaltres almenys fos de sa merce que en lo interim no innovas res sa Majestat en lo fet del Princep per quant se diu certament que ell lo portara encastellar a Morella. A que ha respost que de les coses sdevenidores ell no oferie res com aquellas stiguen en la ma de Deu. Per conclusio mossenyors vos certificam que cosa alguna qui contente nostre sperit no havem pogut traure ne sentir de la sua clemencia. De tot vos havem volguts avisar perque vostres reverencies nobleses magnificencies e honorables saviesas millor puixen delliberar ço que plasent lus sera.
Ab la present e ab les altres letres que trameses vos havem les quals poreu si vist vos sera recensir veureu tot lo que ses fet en aquest negoci e en quin punt sta. Nosaltres complints vostra voluntat seguirem la Majestat del Senyor Rey lla hon ira e si prorogue la cort entrarem en Leyda aquell dia per veure que si fara. Apres tornarem ab sa Majestat on que sie e continuament vos avisarem del que occorrera. E per vostre avis e queus ne serviau (riau riau!) si mester sera vos trametem ab la present un traslat del acte fet per lo Senyor Rey e la cort Darago per traure lo dit Senyor Princep del Principat e altre translat de una carta de concordia feta per lo Rey En Jacme de alta recordacio ab don Alfonso fill e primogenit seu per gran discordia qui entre ells ere segons se mostre. Los deputats daci nons (no nos: no ens) han res dit nels (ni los : ni els : nels) podem fer ajustar (ajuntar, ayuntar) si be los ne havem tenguts aprop. Faremhi lo possible (sonaría el pussipla?). Lo Senyor Rey tramet mossen Johan de Madrigal al Rey de Castella per saber e requerirlo si los moviments que fins aci ha fets son cominacio de guerra o no.
E ordonen vostres reverencias noblesas magnificencies e honorables savieses lo que plasent lus sia. Scrita en Çaragoça a VIIII de janer any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio promptes los embaxadors del Principat de Cathalunya.

El Senyor Rey de voluntat de la cort general Daragon e quatro braços de aquella e de las LXXII personas representants la cort general. Attendendo e considerando quel muy Illustre don Karles Princep de Viana fijo suyo es seydo detenido por el dito Senyor Rey dentro del Principado de Cathalunya e de present sta en el Principado e que es seydo supplicado el dito Senyor por la Illustrissima Senyora Reyna e por el e por el dito llustre Principe e por el mesmo son seydos rogados los ditos LXXII que por beneficio del dito Illustre Principe por quanto quiere e desea seyer trahido del dito Principado al Regno de Arago e que el infrascripto acto se fisiesse. Por tanto considerando el gran beneficio e utilidat que de la dita venida e del infrascripto resultar puede al servicio del dito Senyor Rey e al beneficio del dito Principe e al reposo de la cosa publica de los reynos de su Senyoria e por otros muchos e buenos respectos por aquesta vegada tan solament statuesce e ordena que durant el tiempo infrascripto prefixo al present acto la persona del sobredito don Karles Principe no puede seyer manifestada por el Justicia de Aragon ni sus logares tenientes o alguno dellos ni por oficiales de aquellos e que no se pueda alegrar de beneficio de ferma de dretxo de alguna natura sia e que por Ios ditos oficiales ni por otro alguno oficial durant el present por el dito Principe no pueda seyer por via de appellido ni por otra via alguna por mero oficio o a instancia de part preso ni sacado de poder del dito Senyor Rey ni de aquellas personas que el dito Principe guardaran e el contrario fazient se pueda no obedecer. E quiere que el present acto nuncha pueda seyer trahido en consequencia en el sdevenidor prejudicio por aquell no sia fetxo ni causado agora ni en otro tiempo sdevenidor prejudicio o lezion alguna a los fueros privilegios libertades usos et costumbres del Reyno de Aragon ante quiere que aquellos romanguen sin lezion e prejudicio alguno e que el present acto dure por todo el mes de mayo primero vinient inclusive e no mas. E ordone e statuesce el dito Senyor Rey de voluntat de la dita cort ditos LXXII representants la dita cort que el dito Principe no puede seyer sacado del Reyno de Aragon a otra ninguna part sino por tornarlo al dito Principado de do deve venir o al Reyno de Valencia de Io qual haya a constar por carta publica la qual se haya a liurar al notario de la cort dentro de X dias apres que sera tornado al dito Principado o puesto en el Reyno de Valencia. E statuesce el dito Senyor Rey de voluntat de los ditos LXXII representants la dita cort que apres que el dito Principe sera tornado al dito Principado o puesto en el dito Reyno de Valencia el present acto e cosas en aquell contenidas sien extinctos. E place al dito Senyor Rey tener al dito Senyor Principe en la ciutat de Çaragoça en el palacio suyo reyal clamado la Aljafaria o en la dita ciudat e terminos de aquella o levarlo con su Majestat por el dito Regno de Aragon o lexarlo donde la muy Illustre Senyora Reyna stara dentro del dito Regno de Aragon con tanto empero que si la Majestat suya querra por tempo de diez o XV dies ir a caça o otro deport ensembla con la dita Illustrissima Senyora Reyna por el ditxo Regno de Aragon que sea en facultad del dito Senyor Rey poderlo fazer dexando al dito Illustre Princep fijo suyo en el dito palacio de la dita Aljafaria o en la dita ciutat de Çaragossa o terminos de aquella do a sa Senyoria plazera e visto le sera. Et jurara el Senyor Rey de tener e complir el sobreditxo acto e todos e cada unas cosas en aquel contenidas et contrellas no venir ne fazer venir directament ni indirecta.

Sepan todos quantos esta carta veran que Nos don Jayme per la gracia de Dios Rey de Aragon de Mallorques de Valencia comte de Barchinona e de Urgell e Senyor de Montpeller prometemos a vos don Alfonso Infante de Aragon primero fillo nuestro que de aquello que vos en esse dia de hoy en que esta carta vos femos devedes e havedes en els Regnos de Aragon e de Valencia per nos aci como las cartas nuestras que vos ende havedes dizen no vos baxaremos en todos nuestros dias ni res no vos en tocaremos ni vos en tolremos asi lo vos crexeremos vos levandovos a provecho de nos e de la tierra. E esto que sie entendido a buena fe e sin enganyo e a conexença de don Examen de Foçes (Gimeno, Ximeno de Foces, Focibus) e de don Bernat Guillem de Entença o de don Examen Perez de Aranoso (Arenós) assi que ellos conosquen entre nos e vos. E si de esto o de algo contendiesemos e nos e vos fagamos e segamos todo quanto ellos hi veran por bien. E demas prometemosvos que con el Rey de Castiella no nos adobaremos sin vuestra voluntat ni con el amor nenguno ni convinenças contra vos no faremos ni sen vos e de esto femos a vos homenage (homagium) de manos e de boca e juramos sobre los sanctos Evangelios tocados con nuestras manos e mandamos a don Eximen de Foces e a don Bernat Guillem de Entença e don Eximen Perez de Aranoso ricos homines nuestros que fagan a vos hominage de manos e de boca e que vos juren sobre sanctos Evangelios que esto fagan a nos tener e guardar e complir a vos assi como en esta carta vos lo prometemos e sino que vos aiuden a todo lur poder fasta que vos lo hayamos adobado. E nos sobreditos don Eximen de Foces e don Bernat Guillem Dantença e don Eximen Perez de Aranoso femos a vos don Alfonso homenage de manos e de boca assi como vassallos a Senyor e vos lo juramos sobre sanctos Evangelios que vos faremos tener cumplir e guardar todo esto que en esta carta vos promete vostro padre a todo nostre poder e buena fe e sin enganyo. E porque esta carta vos sea mas firme nos sobredito don Jayme Rey Daragon e Nos don Eximen de Foces e don Bernat Guillem Dantença e don Eximen Perez de Arenoso femosla sellar con nostros sellos. Datum apud Biar septimo decimo kalendas julii anno Domini Millesimo CC° Quinquagesimo Quarto. (1254) - Sig+num Jacobi Dei gracia Regis Aragonum Majoricarum et Valencie comitis Barchinone et Urgelli et domini Montispesullani. - Testes son desto frare Andreu Vispo de Valencia maestre Martin Artiacha de Valencia don Gonçalbo Perez Cabiscol de Valencia don Guillem Prior de Cornellan frare Pere de Lerida Prior de la casa de los Prehicadores de Valencia. - Sig+num Petri de Capellades domini Regis scriptoris qui mandato ipsius hec scripsit loco die et anno prefixis.

Als molt reverend magnifichs e de molt gran saviesa mossenyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e de gran saviesa mossenyors. A cinch del present e dejus scrit mes de nits entre sis e set hores rebem una vostra letra dada en Barchinona a dos del dit mes en la qual nos narrau la comissio per les corts a vosaltres feta. Lo fi desijat no ses pogut obtenir. Nos pregau vullam elegir una persona e aquella a vosaltres tremetre ab suficient potestat per les dites coses. E rebuda aquella havem trobat anuig com lo desijat per vosaltres no ses pogut complir e havem deliberat de continent celebrar consell en modo la persona per vosaltres demanada sia eleta e aquella dins lo temps a vosaltres tramesa supplicant la inmensa Trinitat vos vulla aconsellar tal modo sia servey de nostre Senyor Deus e del Senyor Rey e utilitat e repos de la cosa publica tranquillitat de la persona del dit Senyor Princep. E si algunes coses molt reverend magnifichs e de gran saviesa mossenyors vos seran plasents per nosaltres fahedores fiablement nos scrivets. Scrita en Puigcerda a VI del mes de janer del any Mil CCCCLXI. - A vostres honors e servey apparellats los consols de la vila de Puigcerda.

Als molt reverend honorables e molt savis senyors los deputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend honorables e molt savis senyors. Rebuda havem una letra de les reverencies vostres e aquella legida perque ferventment desijam la utilitat sossech e repos de la cosa publica de aquest Principat e en lo benavenir de aquella tant com en nosaltres es no volem defallir de continent per los sguarts en aquella expressats havem constituhit sindich nostre lo honorable micer Pau Alamany doctor en decrets canonge e paborde daquesta Esglesia per esser aqui la jornada ab potestat suficient juxta lo expremit en la terra. E perque aquesta feyna par a nosaltres de molt gran importancia supplicam a nostre Senyor Deu la vulla endressar e obrir cami saludable per la liberacio de la persona del Illustre Senyor Princep en forma que sia a la sua lahor e servey e honor del Senyor Rey e de la cosa publica oferintsnos en tot lo que puxam fer a benavenir del negoci. E sia molt reverend honorables e molt savis senyors custodia vostra la Trinitat Sancta. Scrita en Vich a VII de janer any Mil CCCCLXI. - A la ordinacio de les reverencies vostres molt promptes lo capitol de Vich.

Als molt reverend e honorables senyors los senyors deputats generals del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.

Molt reverends e honorables senyors. Lo die de Ninou me fon presentada una letra de vostres reverencies ab la qual mes injunt presentas o fes donar hun plech de letres als quis dressaven les quals eren segellades ab sagell del reverend archabisbe de Tarregona. Perque molt reverend e honorables senyors les dites letres foren per mi presentades o fetes dreçar als quis dressaven del dia que per mi foren rebudes fins lo dissapte seguent per tot lo die que teniem tres del mes present e dejus scrit. E per ço com es veritat fasne la present letra. E sia la sancta Trinitat en continua proteccio de vostres reverencies. Scrita en Vilafrancha de Penades a VIII del mes de janer del any Mil CCCCLXI. - (Noy trobam sotscrit e fou per oblit.)

Als molt reverend e molt honorables e de gran saviesa senyors deputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona
Molt reverend e molt honorables e de gran saviesa senyors. Diumenge proppassat que teniam quatre de janer reebem una letra vostra la dada de la qual era en Barchinona de dos del dit mes de janer e vist lo contengut en aquella havem congregat nostron consell en lo qual havem elegit en sindich lo honrat En Gabriel Puig conciutada nostre exhibidor de la present al qual havem donada ampla potestat segons per ell vos sera feta fe. E no pus per la present. Si negunes coses vos seran plasents infaliblament nos en vullau scriure. E sia molt reverend e honorables e savis senyors lo Sant Sperit en vostra continua proteccio. Dada en Manresa a VIIII de janer any Mil CCCC sexanta hu.
- A vostra honor e servey apparellats los consellers de Manresa.

Als molt reverend honorables e de gran saviesa senyors los deputats del General de Cathalunya.
Molt reverend honorables e de molt gran saviesa senyors. Per los respectes expressats en una vostra letra per nos rebuda diumenge envers mig jorn IIII del corrent mes sots data de dos del ja dit mes e en altra manera trametem a les vostres molt gran reverencies lo venerable En Gabriel Viver notari ciutada sindich e missatger de aquesta ciutat de aquells e de nostra intencio per nos largament instruit e informat e al qual havem comenada creença a les vostres molt gran reverencies de part nostra per ell explicadora. Per tant molt reverend honorables e de gran saviesa senyors sia a vosaltres plasent vullats donar plena fe e creença al dit nostre sindich e missatger de les presents exhibidor en tot ço e quant de part nostra vos explicara axi com si nos personalment vos ho explicavem. E conserveus molt reverend honorables e de gran saviesa senyors la Trinitat Sancta en sa divinal gracia e recomendacio. Scrita en Vich a VIIII de janer any Mil CCCCLXI. - A tota vostra ordinacio prests quis recomanen en vostra gracia los consellers de Vich.

Reverendo in Christo patri et amico singularissimo domino abbati de Monserrat.
Reverendo in Christo pater et amice singularissime debita salute in Domino comendata. Litteras deputatorum recepi actis diebus quibus mea indispositione nec personaliter respondere potui ut jam V. R. per comissionem venerabili Priori nostro de Natzaret factam significavi. Quare bono comuni et ipsius utilitatibus quam maxime affectatus decrevi si meam in aliquo bonam habetis presenciam neglecta indispositione ad vos illico pervenire. Quapropter R. V. confidenter rogo ut meam litteram omnibus ipsis dominis presentetis et paratam voluntatem. Ego paratus ad omnia pro omnium honore et servicio vestram responsionem spero. Quod si talis non fuerit necessitas me feratis excusatum deprecor.
Et de omnibus per vestras litteras sim certificatus queque grata rescribendo. In monasterio Populeti X januarii. - A vostra voluntat presto el abat de Poblet.

Als reverend nobles e magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend nobles e magnifichs senyors. Preposada tota deguda recomandacio en Nostre Senyor Jhesus non obstant per la indisposicio de ma persona haja respost per creença a vostres letres la qual porta lo venerable nostre Prior de Natzaret empero desijant sens nengun dubte cumplir totes coses a vostre servey e benefici del ben comu so deliberat postposada alguna necessitat de ma persona venir a vosaltres si tal necessitat occorre. Perqueus deman gracia si la necessitat de les fahenes ho requer per lo portador me rescrigau de continent car jo so prest de continent obseguir al que volreu. E si per ventura les fahenes no son axi ardues per jo esser axi no prou dispost me hajau per scusat. Manant de mi a vostra honor e servir ab tota confiança. Del monestir de Poblet a VIIII de janer. - A vostra ordinacio presto el abat de Poblet.

Als molt reverend magnifichs e molt savis senyors los diputats del Principat de Cathalunya.
Molt reverend magnifichs e molt savis senyors. A VI del present mes de janer havem rebuda una vostra letra en la qual afectuosament nos pregau que nosaltres volguessem elegir alguna persona de nostre capitol ab potestat suficient per entrevenir en lo parlament fahedor per utilitat e repos de la cosa publica e tranquillitat de la persona del Senyor Princep. E nosaltres de continent haguda vostra letra havem elegit lo honorable mossen Miquel Periç canonge nostre donantli aquella potestat que en semblants actes es acostumat de donar lo qual per los respectes en vostra letra contenguts sera la jornada contenguda en la dita vostra letra ab vosaltres en Barchinona. E sia lo Sant Sperit proteccio e guarda vostra. De Leyda a VI de janer del any Mil CCCCLXI. - Molt reverend e magnifichs senyors los qui son prests a ordinacio de vosaltres los dega (decano; decà) e capitol de Leyda.

Als molt reverend e magnifichs senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya.
Molt reverend magnifichs e de gran providencia senyors. Diluns a V del present rebem una letra vostra dada en Barchinona a dos del present contenent en efecte per los fets de la detencio de la persona del Senyor Princep hi en aquella contenguts tramatessem aqui una persona ab potestat suficient per les coses en la letra contengudes. E per ço jatsia aqui sia lo honorable En Franci del Bosch ciutada de aquesta ciutat sens revocacio del altesa la arduitat dels negocis havem deliberat trametreus lo honorable En Johan Agullo ciutada de aquesta ciutat ab plen poder. Placia a nostre Senyor en los dits afers se provehescha a lahor e gloria de nostre Senyor e servey del Senyor Rey e utilitat e repos del Principat. Scrita en Leyda a VII de janer any Mil CCCCLXI. - A vostres beneplacits e
honor prests los pahers e prohomens de la ciutat de Leyda.

Als molt reverend e magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Hir poch apres XII hores tocades apres mig jorn rebi dues vostres letres en un plech la una mia laltra a la ciutat la qual de continent doni al honorable En Bernat Gralla hun dels pahers. Una altra ni havia fora lo dit plech peral Capitol daci la qual per semblant prestament fon dada a mossen Valterra vicari spiritual. Mossenyors dissapta proppassat vos scrivi per altra com havia presentat vostra letra patent al veguer daci sobre lo delliurament del scuder de mossen Cardona la qual letra e translat de la carta de la presentacio feta per mi e resposta del veguer daquen feta es interclus dins la mia letra la qual sen porta un correu. Lo sobre dit die dos hores apres mig jorn segons lo hoste de correu ma feta relacio e crech la devets haver rebuda e hon no lo efecte de la resposta del dit veguer es que ell nol havia pres ni per ell era detengut pres mas per lo Senyor Rey e per sos algutzirs e per lo dit Senyor era stat inhibit.
De Leyda a VI de janer any Mil CCCCLXI. - Quis comana en vostra gracia Thomas de Carcassona diputat local de Leyda.