Mostrando las entradas para la consulta apellat ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta apellat ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

sábado, 2 de octubre de 2021

Glosario. Advertencia. A

GLOSARIO.



Advertencia.



La
multitud de voces desusadas ya en el día que emplea Lulio en sus
producciones, y cuya significación ha de ser sin duda ignorada de
todos aquellos que no se hallan versados en la lectura del lemosin,
nos ha determinado a arrostrar dificultades y ofrecer al lector un
Glosario en donde pudiese fácilmente hallar la equivalencia
castellana de aquellos vocablos. Tarea es esta harto ímproba,
atendida la circunstancia de tratarse de un idioma tan poco estudiado
como digno de llamar la atención del mundo científico y literario,
y por consiguiente tan escaso de autoridades donde acudir en los
casos de duda o perplejidad. Así pues, solos en el piélago inmenso
de dificultades que nos ha rodeado, no hemos tenido con frecuencia
más medio de salir de él, que la escrupulosa comparación de unos
mismos vocablos entre sí atendiendo al buen sentido de las frases, y
andar a la luz de nuestro caudal de lectura lemosina. En estas
circunstancias no creemos haber hecho un trabajo completamente exento
de errores, pero sí haber prestado un corto servicio siquiera a esa
rica literatura destinada a figurar un día entre las más notablesde Europa.



En
este Glosario continuamos todas las palabras que en el día han caído
ya en desuso y las que si bien se usan aún, escríbense con distinta
ortografía. Como hay también alguna diferencia entre la conjugación antigua de los verbos y la moderna, continuamos para la mejor inteligencia del texto, todos aquellos, sea cual fuere el tiempo en
que están usados, cuyas terminaciones antiguas de sus mismos tiempos
difieran algo de las modernas; p. e. el verbo acabar es de bastante
uso todavía en el lemosin moderno, pero de ninguna manera se
emplea el vocablo acabats por acabáis segunda personadel plural del presente de indicativo; y no pudiendo el lector echar
mano de gramática alguna, se vería a cada momento dudoso y perplejo
si no continuásemos en los diferentes tiempos en que los hemos
hallado todos aquellos verbos que aunque iguales a los modernos en su
modo infinitivo ofrecen diferencia en la manera de conjugarse.



Incluimos
también los nombres que si bien están hoy en uso, tienen una
acepción distinta de la que tenían en el siglo XIII; pero omitimos
los diferentes tiempos de los verbos antiguos que están continuados
en su modo infinitivo, mientras su conjugación sea regular; así
como también, por cuanto no tienen equivalencia castellana, todas
aquellas palabras exclusivamente propias del arte luliano, y que creó
nuestro autor para el mejor desarrollo y más fácil aplicación de
su sistema. No abultaremos por consiguiente este Glosario con el
largo catálogo (catálago) de las palabras que solo Lulio
emplea y que no se encuentran en ningún autor lemosín, como p. e.
los vocablos essenciant, essenciar, essenciat; infinir, infinient;
entificant, entificar; eternant, eternable, eternat; possificant,
possificable, possificar; espirabilitat, espirativitat, infinitar,
intelligibilitat, deitar, bonificable, maleficar, virtuificar,
bonificativitat, bonificació, majorificat, complent,
magnificabilitat, naturant, naturar, angelicar, y otros muchos,
intraducibles como no sea castellanizándolos de este modo:
esenciante, esenciar, esenciado; infinir, infiniente; entificante,
entificar; eternante, eternable, eternado; posificante, posificable,
posificar; espirabilidad, espiratividad, infinitar, inteligibilidad,
deitar, bonificable, maleficar, virtuificar, bonificatividad,
bonificación, mayorificado, cumpliente, magnificabilidad, naturante,
naturar y angelicar.



Por
último es necesario advertir que Lulio hace uso muy a
menudo
de licencias poéticas, obligado de la rima. Así es
que muchas veces se ve empleado el singular por el plural y
viceversa
, infinitivos por sustantivos, y así de otras varias.
Nosotros continuaremos la equivalencia que tenga absolutamente en sí
la palabra, no la que tenga con referencia al pasaje en que está
usada.







EXPLICACIÓN



DE
LAS ABREVIATURAS QUE SE HALLAN EN ESTE GLOSARIO.



adj.
adjetivo
adv. adverbio.
art. artículo.
conj.
conjunción.
int. interjección.
modo inf. modo
infinitivo.
part. a. participio activo.
part. pas. participio
pasado.
p.e. por ejemplo
pl. plural.



prep.
preposición.



pron.
pronombre.



sust.
c. sustantivo común.
sust. p. sustantivo propio.
term. fem.
terminación femenina.
term. mas. terminación masculina.
v.
verbo.
V. Véase.







GLOSARIO.

A.




A.
prep. a. - A veces de, p. e: no l' ha a començar: no lo ha de
empezar. A veces por, p.e: perdonar a tots lats: perdonar por todos
lados. Otras veces para, p.e: a procurar: para procurar.
AB.
prep. Con, con tal. (am; amb)
ABANDÓ. Sust. c.
Abandono. - A veces abandonado, con abandono.
ABASTANS. part. a.
de “abastar". Bastantes.
ABASTAR. v. modo inf. Bastar,
abastecer.
ABASTAT. part. pas. de "abastar". Bastado,
abastecido.
ABATRE. v. modo inf. Abatir, vencer.
ABDÓS. V.
AMDÓS. (ambos)
ABDUY. V. AMDÓS. (ambos)
ABELIR.
v. modo inf. Embellecer. (bel, bell, bello)


ABELIRSE.
V. modo inf. Embellecerse.


ABELLIR.
V. ABELIR.


ABEYLIT.
part. pas. de "abeylir". Embellecido, ennoblecido.


ABÍS.
sust. c. Abismo.


ABISAR.
v. modo inf. Abismar. - A veces significa también abismo, p.e: assís
en
l‘ abisar: sentado en el borde del abismo.


AB
QUE. Con tal que. (con tal de que)
ABRAÇAT. part. pas. de
"abraçar". Abrazado, embrazado.


ABREUJAR.
v. modo inf. Abreviar.


para,
p.e: a procurar: para procurar.


ABSCONDÚT.
part. pas. de "abscondir”. Escondido, oculto.
ABSÍ. pron.
Consigo. (ab sí; am sí; amb sí; en sí)


ABSTÉ.
V. Abstiene.


ABSTENER.
V. ABSTENIR.


ABSTENIMENT.
sust c. Abstinencia.


ABSTENIR.
v. modo inf. Abstener. - Úsase comúnmente como recíproco.

ABSTRACCIÓ. sust. c. Abstracción.


ABSTRACTS.
adj. Abstractos.
ABSTRAENT. v. Abstrayendo.


ABUNDAMENT.
sust. c. Abundancia.


ABUNDATS.
v. Abundáis.
ABUNDONAT. adj. Abundante, abundoso.


ABUNDÓS.
adj. Abundoso.
ACABAT part. pas. de "acabar". Acabado,
llevado a ejecución.
ACABATS. v. Acabáis:


ACCIDENTAR.
v. modo inf. Accidentar. - Essencialment sens negun accidentar:
esencialmente sin ningún accidente.
ACCIDIA. sust. c. Pereza,
mala voluntad.


ACCIDIÓS.
adj. Perezoso, de mala voluntad. (pererós)
ACCUSAMENT.
sust. c. Acusación.
ACCUSAR. v. modo inf. Acusar.
ACELL. pron.
Aquel (aquell).
ACESTA. pron. Esta (aquesta).
ACOBRAR.
v. modo inf. Recobrar.
ACOMPANYAT, DA. part. pas. de “acompanyar”.
Acompañado, da.
ACONORTAR. v. modo inf. Consolar.
ACONSEGUEIX.
v. Consigue.
ACONSEGUEX. V. ACONSEGUEIX.


ACONSEGUIR.
v. modo inf. Conseguir.
ACONSELLAR. v. modo inf.
Aconsejar.
ACONSOLAR. v. modo inf. Consolar.
ACORD. V.
ACÒRT.
ACORDAMENT. sust. c. Acuerdo, concordación,
concordancia.
ACORDÀN. V. ACORDANT.
ACORDANT. adj. Acorde,
conforme, correspondiente.
ACORDANT. v. gerundio de “acordar”.
Conviniendo, acordando, concordando, poniendo acorde.
ACORDAR. v.
modo inf. Convenir, poner acorde, acordar, concordar. - Úsase
comúnmente como recíproco.
ACORDAT. part. pas de “acordar”.
Convenido, acordado, concordado.
ACORRE. v. Socorre, ayuda,
ampara.
ACORREGUT. part. pas. de “acorrir”. Socorrido,
ayudado, amparado.
ACORRIMENT. sust. c. Socorro, ayuda,
amparo.
ACORRIR. v. modo inf. Socorrer, ayudar, amparar.
ACORT.
sust. c. Acuerdo.
ACOSTÁ ‘S. v. se acercó, se
arrimó.
ACOSTAMENT. sust. c. Arrimo.
ACTU. Palabra latina.
Acto.
ACULL. v. Acoge.
ACUSTUMAR. v. modo inf.
Acostumbrar.
ACUSTUMAT. part. pas. de “acustumar”.
Acostumbrado. - Ben acustumat: de buenas costumbres.
AÇEYLLS.
pron. Aquellos (aquells).
AÇI. adv. Aquí.
AÇO.
pron. Esto. (aixó, això, axò, axó; assó)
AÇO ‘S.
Esto se, esto es.


AÇO
‘T. Esto te.


ADDIMEN.
sust. c. Adición.


ADEBADAS.
En vano, inútilmente. (debades)


ADENANTAR.
v. modo inf. Adelantar, llevar adelante.


ADES.
adv. Desde luego, enseguida.
ADIMENT. V. ADDIMEN.
ADONCH. V.
ADONCHS.
ADONCHS. adv. Entonces. (donchs, etc)
ADOSSAR.
v. modo inf. Cubrir.
ADREÇARÁ. v. Enderezará, dirigirá.

ADRET o Á DRET. A derecho, con justicia; derecho,
justo.
ADRETAMENT. adv. Derechamente, con justicia.
ADUNANZA.
sust. c. Unión, congregación, coalición.
ADUR. v. modo inf.
Llevar, traer.
ADVOCA. v. Advoca.
ADVOCACIÓ. sust. c.
Advocación.
AER. sust. c. Aire, viento.
AESMAR. V.
ASMAR.
AEVANT. V. AVANT.
AFAMA. v. Infama, difama.
AFAMAR.
v. modo inf. Infamar, difamar.
AFANY. sust. c. Afán,
fatiga.
AFARS. V. AFFERS.
AFAYN. V. AFANY.
AFERMA. v.
Afirma.
AFERMANT. V. AFFERMANT.
AFFAR. sust. c.
Conversación.
AFFERMANT. v. gerundio de “affermar”.
Afirmando.
AFFERMAR. v. modo inf. Afirmar.
AFFERMATS. v.
Afirmáis.
AFFERS. sust. c. plural. Negocios.
AFFINAMENT. sust.
c. Fin.
AFFINAT. part. past. de “affinar”. Acabado, concluido,
finalizado.
AFIGS. v. Añade. (afegix; afegeix; afegir)


AFIGURAMENT.
sust. c. Figura, representación.
AFINA. v. Afina, refina,
encuentra.
AFINAT. part. pas. de “afinar”. Afinado, refinado,
encontrado.


AFOLLA.
Maltrata, daña, echa a perder.


AFOYLAT.
part. pas. de "afoylar”. Dañado, maltratado, echado a
perder.
AFREVOLIT. part. pas. de “afrevolir”. El que o lo que
se ha hecho fútil, el que o lo que se ha hecho frívolo.
AGAYT.
sust. c. Lazo, asechanza, emboscada. (aguaytar : vigilar, esperar,
mirar
)
AGENOLLÁ ‘S. v. Arrodillóse (se arrodilló).

AGENSAMENT. sust. c. Adorno, compostura, arreglo. - Agensament de
paraulas: adorno, compostura, orden o buena disposición de
palabras.
AGENT. sust. c. Agente.
AGLAN. sust. c. Bellota.
(glà)
AGRACIAT. part. pas. de “agraciar”. Favorecido,
agraciado.
AGRAUJATS. part. pas. de “agraujar”. Agraviados.
(greuge, greuges; agreujar)
AGREM. V. HAGREM.
AGREN. v.
Hubieron, tuvieron.
AGRETS. V. HAGRETS.
AGUAYT. sust. c.
Acecho.
AGUAYTAS. sust. c. pl. Vigías, centinelas.
AGUÍ.
Hube, tuve. (haguí)
AGUILÓ. sust. c. Aquilón,
viento.
AGUIST. V. HAGUIST.
AHON. adv. A donde. (a hon; aón;
a hont
)
AHÓN. sust. c. Abundancia.
AHONDA. v. Abunda,
llena, colma.
AHONTAT. part. pas. de “ahontar”. Afrentado,
avergonzado, puesto a la vergüenza.
AIRAT. V. AYRAT.
AJATS. v.
Tened, habed; tengáis, hayáis. (HAJATS)
AJUDADOR. sust.
c. El que ayuda.
AJUDANT. part. a. (sustantivo) Ayudante,
el que ayuda.


AJUDATS.
v. Ayudáis, ayudad.
AJUDATSME. Ayudadme.
AJUDETS. v.
Ayudéis.
AJUST. v. Junto, reúno; junte, reúna. (yunta; como
ayuntamiento
)


AJUSTA.
v. Junta, reúne, ajusta.
AJUSTÁ. v. Juntó, reunió.
AJUSTAMENT.
sust. c. Conjunto, unión, reunión. (ajuntament : ayuntamiento)


AJUSTAR.
v. modo inf. Juntar, reunir y alguna vez ajustar.
AJUSTÁRENSE. v.
Juntáronse.


AJUSTAT.
part. pas. de “ajustar”. Juntado, reunido y alguna vez
ajustado.
AJUT. v. Ayudo, ayude.
AJUTME. (que me ayude),
Ayúdome, ayúdeme.


AJUTS.
v. Ayudes.
AJUTTE. Ayúdote (te ayudo), ayúdete.
AJUTVOS.
Os ayudo, os ayude.
ALARGAT. part. pas. de “alargar”
(allargar). Alargado (allargat, allargada).


ALBA.
sust. c. Alba, aurora. (auba)
ALBERGA. v.
Alberga.
ALBERGAT. part. pas. de “albergar”.
Albergado.
ALBERGON. v. Albergan.
ALBIR. sust. c. Albedrío y
otras veces opinión, parecer propio.
ALBOR. sust. c. Albor,
alborada.
ALCORÁ. sust. p. (Corán), Korán, Alcorán.


ALCÚ.
pron. Alguno. (Algú : alguien)
ALCUN, ALCUNA. pron. Algún,
alguna.
ALGÚ. V. ALCÚ.
ALEGRAMEN. adv. Alegremente.
(alegrement)


ALEGRAMENT.
sust. c. Alegría, contento.
ALEGRANÇA. sust. c. Alegría.

ALEGRAT. v. Alégrate. (con el acento en la e; con acento en
la segunda a : alegrado
)
ALEGRATS. v. Alegráis.
ALEXANDRE.
sust. p. Alejandro. (magno)
ALFABET. sust. c.
Alfabeto.
ALMOYNA. sust. c. Limosna. (almoina;
elemosina
)
ALONGAMENT. sust. c. Dilación.
ALONGANT. v.
gerundio de “alongar”. Alargando, dilatando. (llonch, lonch)

ALONGER. sust. c. Dilación. - Te meta a lo mal far sens alonger:
te induzca a que sin dilación hagas el mal.


ALORS.
adv. Entonces.
ALORS! exclamación que equivale a Adelante! vamos!
(como en la marsellesa : allons)
ALQUNA. V. ALCUNA.
ALS.
A los.
ALTEA. sust. c. Alteza, elevación. (altesa)


ALTETAT.
sust. c. Alteza, altura, elevación.
ALTR‘. síncope de “altre”.
Otro, otra. (altra)
ALTREJATS. V. AUTREJATS.
ALTR‘
EN. Otro en.
ALTRE ‘S. Otro es, otro se.
ALTRE ‘T. Otro
te.
ALTRUY. V. ALTRUYL.
ALTRUYL. pron. Otro. (altre)

ALLONGAT. part. pas. de “allongar”. Alargado, dilatado.
AM.
prep. V. AB. (de este AM y AB salió el AMB)
AM. v.
Ame.
AMABILITAT. sust. c. Amabilidad.
AMADOR. sust. c.
Amador.
AMAMENT. sust. c. Amor.
AMAN. V. AMANT.
AMANT. v.
gerundio de “amar”. Amando.
AMANT. part. a. de “amar”.
Amante.
AMAR. v. modo inf. Amar.
AMAR. adj. Amargo. (amarg,
amarc; amaro, amaretto
)
AMARGÓS. adj. Amargo.
AMARGOR.
sust. c. Amargura.
AMAT, AMADA. part. pas. de “amar”. Amado,
amada.
AMATS. v. Amáis, amad.
ÁMBRE. sust. c. Ámbar.
AMDÒS.
adj. Ambos.
AMDUAS. adj. pl. term. fem. Ambas. (ambduas,
ambdues
)
AMDUES. V. AMDUAS.
AMÉ. v. Amé, he
amado.
AMENADA. part. pas. de “amenar”. Llevada, conducida.
(menada)
AMENAR. v. modo inf. Llevar, conducir, y a veces
agenciar. (menar)
AMET. v. Amó.
AMETS. v. Améis.
AMIST.
V. MIST.


AMISTANÇA.
sust. c. Amistad.
AMISTAT. part. pas. de “amistar”. Amistado,
reconciliado.
AMONESTAMENT. sust. c. Amonestación.
AMPRÉS.
Variante de “ha ‘m pres”. Me ha preso, me ha sujetado, me ha
aprisionado.
AMS. v. Ames.
AMUSAR. v. modo inf. Divertir. -
Úsase como recíproco. (inglés amusement)


AN.
síncope de “a en”. A don. - An Jacques: a don Jaime.
AN. V.
HA ‘N.
ANANS. adv. Antes. (avanç, avans)
ANAR. v.
modo inf. Ir.
ANATS. v. Vais, id. (aneu, anéu)
ANATZ.
V. ANATS.
ANAVETS. v. Ibais. (anaveu, anaeu)


ANAXALLER.
Variante de “en exeller”. En destierro. (exilio)
ANC.
V. HANC.
ÁNCHORAS. sust. c. l. Áncoras (anclas).
ANÉ.
v. Fui, he ido.
ANELS. sust. c. pl. Anillos. (anells,
aneyls
)
ANÉS. v. Fuese, anduviese.
ANETS. v. Vayais.
(aneu, anéu)
ANEY. V. ANÉ.
ANGOXA. sust. c. Angustia,
congoja. (angoixa, engoixa; ansiedad)


ANGOXANT.
v. gerundio de “angoxar”. Angustiando, acongojando.
ANGOXAR.
v. modo inf. Angustiar, acongojar.
ANGOXÓS. ANGOXOSA. adj.
Angustioso, angustiosa, congojoso, congojosa.
ANOMENADOR. sust. c.
El que nombra. (nombrador)
ANS. adv. Antes, antes bien.
(avanç, avans, anans)
ANTIQUITAT. sust. c. Antigüedad.
(antiquitas)
ANUJAR. v. modo inf. Enojar.
ANUJAT. part.
pas. de “anujar”. Enojado, resentido.
ANUJÓS. adj.
Enojoso.
ANYELL. sust. c. Cordero. (agnus; acne en búlgaro y
otras lenguas
)


ANYOR.
sust. c. Palabra que no tiene equivalencia castellana y que significa
el Sentimiento de la ausencia o nostalgia. (de añorar,
añoranza
)


ANYS.
sust. c. pl. Años.
AONDÓS. adj. Abundoso. (abundante)
AOR.
v. Adoro. (ador; adorar)
AORTE. Adórote, te adoro.
AORVOS.
Os adoro. (a vos, o a vosotros)
APAR. v. Parece, aparece.
(pareix)
APARALAMENT. sust. c. El acto de aprontar, de
preparar. (aparellar; aparellament; parati)
APARAYLÁ. V.
APAREYLÁ.
APARELL. v. Preparo, apronto, aparejo; prepare,
apronte, apareje.
APARELLATS. part. pas. pl. de “aparellar”.
Prontos, preparados, aparejados.
APARELLEM. v. Preparemos,
aprontemos, aparejemos.
APARENTAT. part. pas. de “aparentar”.
Emparentado.
APAREYLÁ. v. Preparó, aprontó,
aparejó.
APAREYLAR. v. modo inf. Aparejar, aprontar, disponer,
preparar.
APAREYLAT. part. pas. de “apareylar”. Aparejado,
pronto, dispuesto.
APAREYLON. v. Preparan, aprontan, aparejan,
atavían. (aparellen, aparellan)
APELAM. v. Llamamos.


APELAT.
V. APELLAT.
APELL. v. Llamo, llame. (francés je m‘ apelle :
yo me llamo; apellido, apellidar
)


APELLA.
v. Llama.


APELLAT.
part. pas. de “apellar”. Llamado.


APENDRE.
V. APENDRER.
APENDRER. modo inf. Aprender. (adependre; antiguo
castellano aprehender
)
APENDRETS. v. Aprenderéis.


APENSAT.
adj. Pensativo, reflexivo (reflecsivo), meditabundo.


APERÇEBUT.
part. pas. de “apercebrer”. Prevenido, apercibido, percibido.


APEYLA.
v. Llama.


APEYLADA.
part. pas. de “apeylar” term. fem. Llamada.


APEYLAN.
v. Llaman.


APEYLAT.
part. pas. de “apeylar”. Llamado, nombrado.


APLICADAMENTS.
sust. c. pl. Aplicaciones.


APLICAMENTS.
V. APLICADAMENTS.


APLICARS.
sust. c. pl. Aplicaciones.


APORT.
v. Traigo, conduzco; traiga, conduzca; llevo, lleve.


APORTAR.
v. modo inf. Traer, conducir, llevar.


APORTAT.
part. pas. de “aportar”. Traído, conducido, llevado.


APORTATSME.
Tracisme (me traéis), llevaisme (me lleváis);
traedme, llevadme.
APPAR. V. APAR.


APPARECH.
v. Apareció.


APPARELLAM.
v. Aparejamos, aprontamos, dispusimos.


APPARELLATS.
part. pas. pl. de “apparellar”. Aparejados, prontos, dispuestos.


APPARENT.
v. gerundio de “apparer o apparexer”. Pareciendo, apareciendo.


APPELLAT.
V. APELLAT.


APPROPIADA.
part. pas. term. fem. de “appropiar”. Apropiada.


APRÉS.
adv. Después. (després; apres sin tilde, après, etc)


APRES.
part. pas. de “apendrer”. Aprendido.


APROPRIA.
v. Apropia. (propri : propio; apropriar : apropiar)


APROPIAR.
v. modo inf. Apropiar. (creo que se refiere a apropriar, con 3
erres
)


AQUEL.
AQUELA. pron. Aquel, aquella.


AQUELS.
pron. pl. de “aquel”. Aquellos.


AQUEYLS.
V. AQUELS.


AQUEN.
adv. Aquí, aquende.
ARABICH. adj. Arábigo. (lengua arábiga,
árabe
)


ARA
‘T. Ahora te.
ARBRE. sust. c. Árbol. (de arboris)


ARDIMENT.
sust. c. Ardimiento, audacia, osadía.


ARDIT.
adj. Audaz, osado, atrevido, animoso. (adalid?)


ARE
‘S. Ahora es, ahora se, ahora os.


ARGENT.
sust. c. Plata, dinero. (símbolo químico AG, argentum)


ARGENTADA.
adj. term. fem. Argentada, plateada. (Argentina)


ARGENTINA.
ad. term. fem. Argentina. (En torno al año 1300 no se conocía el
país
)


ARGUIR.
v. modo inf. Argüir, argumentar.
ARGUMEN. sust. c. Argumento.
(Argument : la t final ya no se pronunciaba)
ARMA. sust.
c. Alma. (Como en Andalucía y otros lugares, arma)


ARRESCH.
A riesgo. (o yo arriesgo ?)
ARRIMAM. v. Rimamos. (verbo
arrimar: nosaltres, natros arrimam, arrimem
)


ARROCADA.
ad. term. fem. Peñascosa. (con mucha roca)


ASAIG.
v. Ensayo, pruebo. (assaig)


ASAJAR.
V. ASSAJAR.


ASAJAT.
part. pas. de “asajar”. Ensayado, probado, tentado.


ASATZ.
V. ASSATS.


ASAUTA.
V. ASSAUTE.


ASMAR.
v. modo inf. Pensar, considerar, reflexionar.


ASO.
pron. Esto. (asó, asò, aso, assó, assò, açò, açó, aço)


ASSAJADA.
part. pas. term. fem. de “assajar”. Ensayada, probada.


ASSAJA.
V. ASSATJE.


ASSAJAR.
v. modo inf. Ensayar, probar.
ASSATJA. v. Ensaya, prueba.


ASSATS.
adv. Asaz, bastante, suficiente.


ASSATZ.
V. ASSATS. - Esta palabra equivale también en algunos casos, según
parece, al HURRA de las lenguas del norte.


ASSAUT.
V. Agrade, plazca.


ASSAUTE.
v. Agrada, place.
ASSEMBLAMENT. sust. c. Semejanza, reunión. (se
assemelle : se asemeja; assemble inglés : ensamblar,
unir
)
ASSEMBLAT. part. pas. de "assemblar”. Parecido,
reunido.
ASSENAT. adj. Sensato, de buen entendimiento o de buen
criterio. (seny, seyn)


ASSÍ.
adv. Así, aquí. (açi, açí, astí)


ASSIGNAT.
part. pas. de “assignar”. Asignado, señalado, marcado.


ASSÍS.
part. pas. de “asseurer” o de “assentar”. Sentado. (assegut;
assentat, sentat
)


ASSO.
pron. Esto. (asó, asò, aso, assó, assò, açò, açó, aço)


ASSOPTILA.
v. Sutiliza.


ASSOPTILA
‘S. v. Se sutiliza.


ASSUFISMADAMENT.
adv. Sofísticamente. (sofisticadamente? sofistica-salta
linea-mente
)


ASSUMADAMENT.
adv. De una manera suprema o extrema; en su totalidad.
(summum)
ASTRENOMIA. sust. c. Astronomía.
ATEN. v.
Espera, aguarda, atiende.
ATENY. v. Alcanza.
ATENYER. v. modo
inf. Alcanzar.


ATEYN.
V. ATENY.


ATEYNE.
Alcanza (de ello).


ATORCH.
v. Otorga, otorgue.


ATORGAR.
v. modo inf. Otorgar.


ATORGATS.
part. pas. pl. de “otorgar”. Otorgados.


ATRÁS.
adv. Atrás. (no sé si es à, atràs; detrás; enrera, derrera :
retro latín)


ATRESÍ.
adv. Otro sí, además de esto. (otrosí, otrosi)


ATRETAL.
adv. Otro tal.
ATRIBUIM. v. Atribuimos.
ATROB. v. Encuentro,
hallo; encuentre, halle. (verbo trobar, atrobar : encontrar :
hallar
)


ATROBAR.
v. modo inf. Encontrar, hallar.


ATROBAT,
ATROBADA. part. pas. de “atrobar”. Encontrado, encontrada,
hallado, hallada.

ATROP. V. ATROB. (la b y la p, sobre todo al
final, se confunden muchas veces.)


AU.
v. Oye, escucha. (audire; ausir)
AUCEL. sust. c. Pájaro.
(aucell, ocell; muixó, moixó)


AUCIU.
v. Mata.
AUCIURE. v. modo inf. Matar. (ociure)
AUCTORITAT.
sust. c. Autoridad.


AUG.
v. Oigo, escucho.
AUGA. v. Oiga.


AUGATS.
v. Oigáis, escuchéis.


AUGEN.
v. Oigan, escuchen.


AUGES.
v. Oigas, escuches.
AUGOL. sust. c. Palabra para nosotros
desconocida y que no hemos visto usada en autor alguno. Quizás sea
derivada del verbo latín augeo, que significa: (auge)
aumentar, acrecentar, añadir, multiplicar, adelantar, ampliar,
engrandecer, enriquecerse; en cuyo caso el vocablo correspondería a
los castellanos, aumento, acrecentamiento, prosperidad,
engrandecimiento, riqueza. (No la encuentro en el texto)
AUJATS.
v. Oid, escuchad. (típico de los pregones o bandos: ara hojats,
ojats
)
AUR. sust. c. Oro. (aurum; or; símbolo AU)
AURACIÓ.
sust. c. Oración. (Oració; au → o se ve muchas veces. Pauch :
poch : poco)
AURAY. v. Habré,
tendré. (Hauré)
AUS.
v. Oyes, escuchas.


AUSELS.
sust. c. pl. Pájaros. (aucells, ocells; muixóns, muixons;
de aue, ave, avuis, avis
)


AUSIDOR.
sust. c. Oidor, oyente.


AUSIR.
v. modo inf. Oír, escuchar.


AUSIT.
part. pas. de “ausir”. Oído, escuchado.


AUSOR.
sust. c. Altura, elevación.


AUSTOR.
sust. c. Azor.


AUTORITAT.
V. AUCTORITAT.


AUTRA.
pron. Otra. (oltra; altra, atra)


AUTRE.
pron. Otro. (altre, atre, oltre)


AUTREJAR.
V. AUTREYAR.


AUTREJATS.
V. AUTREYATZ.


AUTRESÍ.
Otro sí. (Otrosí)


AUTRE
TAL. Otro tal.
AUTRETALS. V. AUTRE TAL.


AUTREYAR.
v. modo inf. Otorgar, acordar, dar, permitir, conceder.


AUTREYATZ.
part. pas. pl. de “autreyar”. Otorgados, acordados, dados,
permitidos.


AUTUMNE.
sust. c. Otoño. (Se sigue usando en valenciano; en inglés)


AVALLATS.
v. Bajad, bajáis.
AVAN. adv. Adelante. - D‘ aquí en avan: de
aquí en adelante. (avant)

AVANÇAR. v. modo inf. Avanzar,
adelantar.
AVANÇAT. part. pas. de “avançar”. Avanzado,
adelantado.


AVANT.
adv. Delante, adelante.


AVANTAT.
- Variante de “avançat”. V. AVANÇAT.
AVAR. adj. Avaro.


AVÉ.
v. Acierta, sobreviene, acontece, concuerda, aviene. (adviento,
advenir
)


AVEM.
v. Hemos, habemos, tenemos.


AVEN.
V. AVÈ.


AVENDRE.
v. modo inf. Acertar, sobrevenir, acontecer, concordar
(avenirse).
AVENIMENT. sust. c. Acierto, acontecimiento,
avenencia.


AVENIR.
V. AVENDRE.


AVENTURA.
sust. c. Ventura. - Per aventura: por ventura.


AVER.
V. HAVER.


AVESQUE.
sust. c. Obispo. (vespe aragonés, episcopo y similares; bisbe)


AVETS.
V. HAVETS.


AVIADA.
part. pas. de “aviar” term. fem. Encaminada, dirigida, dispuesta
para el camino.
AVIL. v. Dirija, encamine.
AVILAMENT. sust. c.
Desprecio, envilecimiento, vilipendio. (de vil)


AVILAT.
part. pas. de “avilar”. Despreciado, envilecido, vilipendiado.


AVINENT.
part. a. de “avenir”. El que acierta, el que se aviene, conviene
o concuerda.
AVISÓ. sust. c. Avizor, perspicacia.
AVOCAMENT.
sust. c. Avocación.
AXIR. v. modo inf. Salir. (exir, eixir,
eixí; exitus, exit inglés : salida etc
)


AXI
‘T. Así te. (Així te)
AXYLL. sust. c. Destierro. (exilio;
exellar; exili
)
AY. V. HAY.
AYA. v. Haya, tenga.
AYCELL.
pron. Aquel.
AYCEYLS. pron. Aquellos.
AYÇO. pron. Esto,
eso.
AYÇO ‘S. Esto es, esto se.
AYÇO ‘T. Esto te.

AYDAR. v. modo inf. Ayudar.
AYDAT, AYDATS. part. pas. de
“aydar”. Ayudado, ayudados.
AYDATSME. v. Ayudadme.
AYDATZME.
V. AYDATSME.
AYGA. sust. c. Agua.
AYGA ‘LS. Agua a
los.
AYGUA. V. AYGA.
AYLOR. adv. Entonces.
AYN. sust. c.
Año. - Mant ayn: muchos años. (any, anys)
AYRAR. v. modo
inf. Airar, enojar.
AYRAT. part. pas. de “ayrar”. Airado,
enojado.
AYSI. adv. Así. (així, axí)
AYSO. V.
AYÇÓ.
AYTAL. adj. relativo. Tal.
AYTAMBÉ. adv. y conj.
También.
AYTAN. V. AYTANT.
AYTANT. adj. Tanto, tan. (tant,
tan
)






























































































































































AYTANTA.
Tanta. (en el original, yatanta)




martes, 11 de junio de 2019

Tomo I, texto XLIV, Pere Torrelles, carta, rey Martín Darago Sicilia

XLIV.

Legajo de cartas reales n.° 107. 30 de noviembre de 1409.

Al molt alt et molt excellent princep et senyor lo senyor rey Darago et de Sicilia. - Molt alt et molt excellent princep et molt poderos senyor. A la vostra gran senyoria notiffich com en vila Desgleyes es trobat un bon capella sard apellat Ramon de Muntcada qui es de linatge de Muntcada et es canonge et arxepestre et vicari general del bisbat de Solç que es persona de compte entre ells et de fet ell se assenyala et sapodera ab sos amichs que la dita vila et lo castell se reduhiren a vos senyor: et per tal com es hom de bona condicio et ben apte et ha gran cor de servir a la vostra gran senyoria axi com ha ja per obra demostrat per ço senyor humilment vos supplich que sia merce vostra senyor supplicar lo pare sanct que lo dit Ramon de Muntcada canonge archepestre et vicari general demunt dit vulla provehir del bisbat Dales car lo bisbe qui era es pres en mon poder et es scismatich et te per lantipapa et anava preycant entre los sards animantlos et donantlos entenent coses de mort. E per tal senyor quel papa ho atorch abans a vos notiffich que per ordinacio et privilegi antich atorgat generalment a tota la illa per linfant Namfos de bona memoria et per lo papa qui era lavors negu no pot obtenir dignitat en aquesta illa sino cathala o sard: certifficant la vostra gran senyoria senyor que si lo dit Ramon de Muntcada es provehit del dit bisbat Dales farets gran e assenyalat plaher a tots los habitadors de la dita vila Desgleyes los quals li aporten gran affeccio et voler et a tots los Muntcades quil san acostat el han aparentat ab gran plaer et animarets tots los altres en millor servir la vostra gran senyoria lo qual you reputare a special grassia e merce. La Trinitat santa molt alt et molt excellent senyor vos haje tostemps en la sua comanda. Scrit en la villa de Sentlluri a XXX dies de noembre lany MCCCCVIIII. - Senyor. - Vostre homil vasal qui bazan vostres peus e mans se comana a vostre grassia e merce - Pere Torrelles.

https://www.sardegnaturismo.it/es/explora/castillo-de-sanluri

https://es.wikipedia.org/wiki/Sanluri

Sanluri (en sardo: Seddori) es un municipio de Italia de 8.566 habitantes en la provincia de Cerdeña del Sur, región de Cerdeña. Hasta 2016, junto con Villacidro, fue la capital de la provincia del Medio Campidano.

wikiwand Seddori: Seddori est unu comunu de 8.566 bividores de sa provìntzia de Sud Sardigna.

Sentlluri , Sent Luri, Sanluri, Cerdeña


Comunes de sa Provìntzia de Sud Sardigna:

repartimiento Cerdeña, compartiment Sardenya


Arbus · Armùngia · Arresi · Arrolli · Ballau · Barrali · Barùmini · Biddacidru · Biddanoa de Forru · Biddanoa 'e Tulu · Biddanoa Franca · Bidda Matzràxia · Biddaramosa · Biddaspitziosa · Biddeputzi · Biddesatu · Biddesorris · Bugerru · Burcei · Cala Seda · Carbònia · Carloforte · Castiadas · Crabonaxa · Deximeputzu · Domunoas · Domus de Maria · Donòri · Forru · Frùmini Majori · Futei · Geroni · Gerxei · Gèsigu · Gèsturi · Giauni · Giba · Gomajori · Goni · Gonnesa · Gonnosfanàdiga · Guasila · Gùspini · Igrèsias · Is Pratzas · Iscroca · Ìsili · Istersili · Lunamatrona · Mandas · Mara Arbarei · Masainas · Murera · Muristenis · Musei · Narcau · Nuradda · Nuragus · Nuràminis · Nurri · Nuxis · Ortacesus · Pabillois · Patiolla · Pauli Arbarei · Pauli Gerrei · Perdaxius · Piscinas · Portescusi · Pramantellu · Sa Baronia · Sàdili · Samassi · Samatzai · Santadi · Sant'Andria 'e Frius · Santu Antiogu · Santu 'Asili 'e Monti · Santu 'Èngiu · Santu Giuanni Suergiu · Santu 'Idu · Santu Sparau · Sàrdara · Scalepranu · Seddori · Segariu · Sèligas · Senorbì · Serdiana · Serramanna · Serrenti · Serri · Setzu · Seui · Seulu · Siurgus Donigala · Siddi · Silìcua · Silius · Solèminis · Soramanna · Sueddi · Teulada · Tratalias · Tuili · Turri · Ùssana

lunes, 3 de junio de 2019

Tomo I, texto V, Rex Martinus, Dalmacio de Biert

V. 9 de junio. 

Carta del rey don Martín de AragónDalmacio Bier, procurador real en los condados de Rosellon Cerdaña, diciéndole, que habiéndole participado su hermana la reina doña Violante, que el rey Luis de Francia había preso en París a Artal de Alagón; partiese inmediatamente a verse con dicho rey Luis, y le suplicase de su parte que le entregase el preso, mandándole conducir a uno de los puertos de mar de Provenza, a donde don Martín enviaría una galera para recogerle y castigarle por sus traiciones, rebeldías y confederaciones con el común enemigo Lanzalao; y que para más obligar a dicho rey Luis, le participase que su hijo el rey de Sicilia, don Martín, había dado consejos y ayuda de naves y gente al capitán de las suyas que se hallaban en Palermo, y salvaguardia a la princesa de Taramo contra del referido Lanzalao. 

 
V.
Reg.2251. Fol.44. 9 de junio de 1407.


Lo Rey -- Procurador reyal. Significamvos que nostra molt cara sor la reyna dona Yoland nos ha trames dir per creença comanada a mossen Galceran de Sentmenat que Artal Dalago es estat pres novellament per lo rey Luis en Paris: e part aço havem reebuda una letra de micer Johan de Vallterra lo qual es en Massella ab lo sant pare per la qual nos certifica de la dita preso e com lo dit rey Luis hauria fet pendre lo dit Artal en I hostal de Paris apellat de les III puncelles e apres aquell axi pres et ben guardat feu traure de Paris et amenar al seu castell de Ganges on esta lo dit Artal pres et ben guardat: et aquesta nova se continua certament en la cort del dit sant pare e nos huy data de la present ho havem sabut de cert per personas qui son vengudes. E com a nos sia cert que lo dit Artal axi com aquell lo qual segons sabets es traydor e rebelle a nos et al rey de
Sicilia nostre molt car primogenit perseverant et indurat en la sua dampnada perdicio et obstinacia ha tractat axi ab Lançalau com ab altres tots aquells dans inconvenients et perills en los quals ell ço que Deus no vulla pogues metre lo regne de Sicilia et encara lo regne de Napols no remembrant axi com a ingrat et fill diniquitat de la gracia et misericordia que de nos obtingue com fos en nostra ma de liurar aquell a mort si haguessem volgut segons vos sabets ens volguem haver vers ell misericordiosament et
benigna: hauriem molt gran plaer e desijam fort que lo dit rey Luis remetes a nos o al dit rey de Sicilia nostre primogenit lo dit Artal punidor segons sos demerits: e per ço scrivim de present al dit rey ab creença comanada a vos en nostra letra la qual vos trametem ab la present et de aquella vos enviam translat dins aquesta.
Perqueus pregam manam et encarregam axi afectuosament com podem que de continent vistes las presents lexats apart tots altres afers per arduus que sien ensemps ab aquestes nostres letres et ab altres queus ne deu trametre sobre aço la dita reyna dona Yoland a la qual ne scrivim et la qual ne deu scriure al dit rey Luis et encara a la reyna sa filla partiscats et anets on se vulla que sera lo dit rey et presentatsli les dites letres explicantli en vigor de la dita creença com ne en quina manera nos havem sabuda la preso del dit Artal e com a nos es cert que ell es estat gran temps ab lo dit Lançalau et ses fet de casa sua tractant tota vegada ab tots aquells mes ginys que ha pogut contra lo dit rey Luis: perque nos per lo gran deute que es entre lo dit rey Luis et nos et per la gran amor que nos aportam a ell lo pregam axi afectuosament et de cor com podem que ell vulla lo dit Artal remetre a nos o al dit rey nostre primogenit en aquesta manera: ço es que ell lo
façe menar pres o ben guardat en Proença en algun loch o castell seu que sia prop de la mar per tal que nos hi puxam trametre una galea quil aport a nos ben segurament o al dit rey de Sicilia nostre fill segons que al dit rey Luis plaura per manera que lo dit Artal axi com a traydor e rebelle sia punit en report la pena que mereix. E en aquestes coses es sobiranament necessari que ans que vos partiats del dit rey Luis sia lo dit Artal en Proença e com hi sera scrivitsnosen de continent per correu cuytat per tal que nos hi puxam de continent proveir en trametre la dita galea segons es dit: haventvos en aquestes coses ab aquella diligencia ques pertany et de vos fermament confiam segons la
qualitat de negoci axi arduu requer sins desitjats en res james servir ne conplaure. Part tot aço direts al dit rey Luis segons que ja per altres letres li havem notificat com en Segner de Perapertusa uxer darmes del dit rey de Sicilia nostre primogenit es vengut a nos no novellament de part del dit rey e comta com las III naus quel dit rey Luis trametia en Taramo foren juntes a Palerm lo primer jorn del mes de maig prop passat on era lo dit rey nostre primogenit et alli hagueren nova certa del estol de Lançalau quera devant Taramo en lo qual estol eren VIII naus armades VI galees et un uxer: e lo capita de les dites naus sabuda per ell aquesta nova dellibera parlarne ab lo dit rey nostre fill lo qual li consella que lo dit capita no devia tant solament ab les dites III naus ni ab la gent darmes qui era en aquelles anar contra lestol del dit Lançalau e aço per la molt mes gent quen lo dit estol havia: empero lo dit rey nostre primogenit dona manera que de continent se hagueren II naus II galees et una galiota en les quals munta tota la millor gent que era ab lo dit rey axi de nobles cavallers com de gentils homens per anar ensemps ab les dites III naus en ajuda de la dita princessa de Taramo: perque nos encara li significam aquestes coses a fi quell de qui es principal interes hi deja prestament provenir car
parria segons la relacio del dit Segner que si lo dit rey hi anava personalment axi com diu lo dit Segner que lo dit rey ha scrit al dit nostre primogenit quey ira per certs capitols et
letra de creença quen Martin Daso li ha aportats los fets del dit rey Luis irien et succeirien grandament a sa honor segons que totes aquestes coses havem al dit rey Luis notificades per altres letres nostres.
Dada en Valencia sots nostre segell secret a VIIII dies de juny del any MCCCCVII. — REX MARTINUS.— Dominus Rex mandavit michi. — Johannes de Tudela. — Dirigitur Dalmacio de Biert procuratori regio comitatuum Rosilionis et Ceritanie.

sábado, 25 de septiembre de 2021

LA ALQUIMIA. L'ART DE LA ALQUIMIA.

LA
ALQUIMIA.



Esta
composición forma parte de un antiguo códice de letra del siglo XIV
o últimos del XIII, que perteneció a la biblioteca del convento de Santo Domingo de Palma, y se halla hoy día en la del Instituto Balear: en cuyo códice se lee también el poema el Desconsuelo, y
algunas obras en prosa de Lulio. Aun prescindiendo de su valor, esta
poesía, desconocida de todos los autores y bibliógrafos que han
hablado de Raimundo, se hace reparable por el objeto a que va
dirigida. Ella es la prueba más patente e irrecusable de la sinrazón
con que los más ardientes admiradores de las virtudes y de la
ciencia del bienaventurado doctor, han tratado de negar a este la
gloria de haberse dedicado al estudio y a la práctica de las
operaciones de la alquimia, la de haber escrito sobre esta ciencia
los voluminosos tratados que bajo su nombre corren y han corrido, y
la más alta todavía de haber hecho importantísimos descubrimientos
y sentado luminosos principios en este ramo del humano saber, como si
la ciencia del alquimista fuese incompatible con la aureola del
mártir. El libro llamado de Quinta esencia, que es uno de los
consagrados a la alquimia que más se hacen notar entre los de Lulio,
se omite en varios de los catálogos de las obras de éste, así como
los demás de igual naturaleza y objeto. Mas la poesía de que nos
ocupamos, cuya autenticidad no puede ponerse en duda, viene a
demostrar cuán errados anduvieron, si es que por una preocupación
tan mal entendida como censurable no cerraron sus ojos a la
evidencia, los que no convencidos de los inmensos conocimientos
químicos de Raimundo Lulio por las pruebas que dio de ellos en
muchas de sus obras sobre el Arte general, negaron la autenticidad de
sus especiales tratados sobre la materia.



Colocamos
en este lugar la indicada poesía, que no lleva fecha, atendida la
probabilidad que hay de que la escribiese Raimundo durante la época
de 1293 en que, residiendo en Nápoles, escribió el libro sobre la
Levedad y peso de los elementos, y otros, y aun quizás el de Quinta
esencia; época en que mayores y más íntimas relaciones tuvo con el
célebre alquimista Arnaldo de Villanueva, y en que con tanta
asiduidad se dedicó a las experiencias y a la parte especulativa de
la alquimia.



El
contenido de esta pieza, que se presenta de suyo algo oscuro, nos
hace presumir si ella más bien que una composición suelta y
aislada, es la introducción de un poema didáctico de mayores
dimensiones, o de otra obra en prosa sobre el arte a que va dirigida.







L'ART
DE LA ALQUIMIA.



Cobles,
las quals feu mestre RAMON LULL sobre l' Art de la Alquimia, de la
qual Art feu un libre apellat de la Quinta essencia.







Amor
me fay ayço rimar,



Ab
corrupció porás saber,



Car
sens ella no 's pòt liar



Generació
de son esser;



Essencia
fá quinta
obrar



Si
unitat vols d' aço fer,



E
no 't vuyl pas mays declarar



Covet
plural amor haver.




D'
aço 't daray cesta semblança.



Conexerás
per l' ens extens



Del
simple per concordança



L'
altre qu' apeyla hom intens;



Saber
haurás ab dessemblança,



D'
ayre será congelaments



Qu'
amor fá ab concordança



Per
concordar li elemens.



Vosaltres
ab li ens concrets



Per
fantastiga criatura,



Si
lo genus aver volets



Dels
ens reals haurets mesura,

Si
ens abstrachs sercar devets
Del faedor per la factura,



Especialment
ho trobarets



Conexent
sa propia natura.



Ab
obra artificial



D'
ira farás tornar amor,




hi mesclant la natural



La
ira fará amador;



Mas
si natura no ti val
Ja tú no serás sabidor,
Per
ignorar l' art altre tal
De transsubstanciar l' humor.



D'
essencia e d' accident
Ab totas ses parts substancials,

Cové esser lo trasmudament
E semblantment accidentals;

Apres qu' en sia novament
Renunciant als altres senyals

Convertint en altre essent
De sos graus elementals.



Ab
accident esser noveyl
Adonchs l' art no pot defaylir
Que no
sia de altre peyl,
Mas defaylex per fals cosir;
Si vols
entrar per est porteyl
Per tal que bé 't sapias regir,
Obs
te fará portar capdeyl
Que pusques entrar e axir.

lunes, 3 de junio de 2019

Tomo I, texto III Martín a Violante

AÑO DE 1407. 

III. 7 de junio.

Carta del rey don Martín a la reina doña Violante, su cuñada, en la cual le dice, que habiéndole participado su consejero mosen Galcerán de Sentmenat la prisión de Artal de Alagón, rebelde y traidor a él y al rey de Sicilia, su primogénito; y que el rey de Jerusalén y de Nápoles, hijo de la misma doña Violante, le hizo prender en París en el hostal de les tres puncelles, y llevarlo después al castillo de Ganges, según se contaba en la corte del padre santo; le escribía a dicho rey de Nápoles, rogándole que lo tuviese bien guardado, hasta tanto que él le avisase de su intención.

III.

Reg. 2251, fol. 41. 7 Je junio de 1407.

Senyora molt cara sor. Per relacio del amat conseller e camerlench nostre mossen Galceran de Sentmenat havem entes que sabut per vos com lo molt alt et molt car nebot nostre lo rey de Jerhusalem et de Napols fill vostre havia haut a sa ma Artal Dalago rebelle et traydor a nos et a nostre molt car primogenit lo rey de Sicilia escrivis de continent al dit rey sobre la bona guarda e retencio del dit Artal la qual cosa vos grahim molt. Apres ses seguit que vuy data de la present havem reebuda una letra de micer Johan de Balleterra la qual nos havem tramesa al sant pare escrita en Marsella a XXII de mars prop passat per la qual nos certifica com en la cort del dit sant pare se contava certament que lo dit rey vostre fill hauria fet pendre lo dit Artal en Paris en un hostal apellat de les tres puncelles et aquell haguera apres fet traure dalli e aportarlo en lo castell de Ganges del dit rey e axi parria que es certa la preso del dit Artal: perque nos scrivim de present al dit rey pregantlo axi afectuosament com podem que ell vulla fer tenir be guardat lo dit Artal et aquell no vulla manar soltar en alguna manera tro que nos ben certificats de la sua preso escriscam clarament de nostra intencio: e jatsia cregam fermament que ell per nostra contemplacio e honor e del dit rey de Sicilia ho fara de bon grat empero encaraus pregam senyora et molt cara sor que de continent li vullats scriure conformantvos ab la present lletra nostra per manera que lo dit Artal no sia en manera alguna soltat e deliurat sens expressa volontat: e sera cosa de la qual nos farets gran plaher lo qual molt vos grahiremrescrivintnos fiablament totes coses a vos plasents. E sia tots temps en vostra guarda senyora e molt cara sor lesperit sant. Dada en Valencia sots nostre segell secret a VII dies de juny del any MCCCCVII (1407)— Rex Martinus, - Dominus Rex mandavit michi. - Johannes de Tudela. - Dirigitur domine Regine Yolande. (Violante: Yolanda)



colección documentos inéditos archivo corona Aragón tomo I
 

lunes, 3 de abril de 2023

III. Rerum apud Maioricas gestarum ab anno 1372 ad 1408.

III.

Rerum apud Maioricas gestarum ab anno 1372 ad 1408. 

Palma de Mallorca, III. Rerum apud Maioricas gestarum ab anno 1372 ad 1408.


Chronicon ordinatum ex coevis notulis, quas Matheus Salzet, publicus Maioricarum tabellio, ad oram librorum, quos Protocola vocant, nunc latino, nunc vernaculo sermone, prout res gerebantur appixit. (Vid. pág. 22.)

Gratum posteritati munus.

Praedicti autem libri in cathedrali Majoric. asservantur.

Anno 1372: Die dominica, quae erat festum S. Jacobi, qua computabatur XXV. mensis julii, anno a Nativitate Domini M.CCC.LXX secundo, scitum fuit quod venerabilis crux auri, in qua erat de ligno sacratissimae verae Crucis Domini nostri Jhesu Christi, fuit a castro regio Maioricarum furtata. Et postmodum, facta diligenti indagatione, fuit dictum sacratissimum lignum repertum in hospitio Bartholomei Poncii, argenterii, die martii XXVII. dictorum mensis et anni. Et ob hoc fuit facta solemnis processio in dicta civitate usque ad dictum hospitium.

1374. Die sabbati VII mensis octobris, anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXIV., quatuordecim servi Sarraceni, et neophiti ac Tartari fuerunt suspensi per plateas civitatis ex eo quia voluerunt ignem ponere per diversa loca dictae civitatis et terram ac regnum Maioricarum sibi ipsis retinere, ac Regi Sarracenorum tradere, Dominum Regem Aragonum inde penitus ab eodem removendo seu alias expoliando.

1375. Anno a Nativitate Domini M.CCC.LXX quinto fuit in Maiorica magna et crebra mortalitas, tam intus civitatem, quam extra, qua gentes diversarum nationum numero decesserunt ultra XXXV milia; et dicta mortalitas incepit in mense januarii dicti anni.

1377. Die sabbati XXI mensis febroarii, anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXVII. Rev. in Xpo. P. et D. Bernardus Sancii, Episcopus, ordinis fratrum Minorum, existens intus capellam Beati Pauli constructam intra palatium episcopale, de licentia et permissu venerabilium Dominorum Berengarii Borroni et Bartolomei de Podio aulucho, canonicorum et Vicariorum, Sede vacante, contulit tonsuram Jacobo Salzeti, filio Mathei Salzeti, notarii Maioricensis.

1379... CC.LXX nono fuer... den Boto... quedam Sarracena Raimundi Oliverii quondam ad comburendum, ex eo quia administraverant et fecerant aliquas perfumaciones adversus uxorem dicti Raimundi Oliverii; et inde fuit factus pulxerrimus sermo in loco vocato lo padró, prope ecclesiam Sedis, et lata sententia per reverendum Dominum Maioricensem Episcopum, et per venerabilem magistrum P. Corregerii, per quam extitit pronunciatum dictum Sarracenum fore ereticum.

Die mercurii XIV. mensis septembris, anno a Nativitate Domini M.CCCLXX nono, fuit praeconizata publice per civitatem Maioricarum pax inter illustrissimum Dominum nostrum Regem Aragonum et communem Pisarum (común de Pisa).

1381. Die sabbati nona mensis marcii, anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXX primo, hora terciarum fuit praeconizata cum mimmis pecunia argentea per civitatem Maioricarum; et imposita pena amissionis bonorum et corporis, quod nullus renueret recipere dictam pecuniam.

1380. Anno Domini M.CCC.LXXX., VII. die madii, fuit sollempnizatum matrimonium inter illustrem Dominum Infantem Johannem, primogenitum Serenissimi Domini Aragonum Regis, et illustrem neptem, sive neboda illustrissimi Regis Franciae.

1381. Die lunae XII. mensis augusti, anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXX primo fuit combustus quidam Judeus vocatus Saydo Davidis, pro eo quia supposuit quandam monialem ordinis Sanctae Clarae, quae eadem ratione interfecta fuit.

Die sabbati XXXI. augusti, anno praedicto, illustris Infans Petrus, ordinis Sancti Francisci, intravit civitatem Maioricarum et hospitavit in palatio episcopali huius civitatis.

Anno Domini M.CCC.LXXX primo fuit in Maiorica maxima sichcitas (sequía; sequera), in tantum quod omnes canoni et cequiae civitatis tam intus quam extra fuerunt clausi. Sed divino iudicio et bonitate Dei segetes et vindimiae ipsius anni fuerunt sufficienter habundantes et fertiles.

1382. Die veneris XXVI. mensis septembris anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXXII. paulo post horam tertiarum venerabilis Arnaldus Cerdoni, Raimundi Burguesii, milites, Johannes Umberti, civis, et en Borras de Buyola, nuncii per civitatem et totam insulam Maioricam destinati, recesserunt ab insula iam dicta cum quadam galiota armata Arnaldi Aymar et P. Agulloni, pro eundo et accedendo ad curias, quas Deo volente Dominus Rex celebrare promisit in loco... (cetera desunt.).

Die jovis XXX. mensis octobris anno praedicto venerabiles Johannes de Tagamanent, Domicellus, et Jacobus Mathes, lapiscida, jurati anni praesentis regni Maioricarum, et Johannes Lobera, legum doctor recesserunt a regno Maioricae pro eundo apud regnum Valentiae, pro tractandis negotiis dicti regni coram Domino nostro Rege; ubi iam venerabilis Johannes de Mora, Thomas de Bacho et P. Adarroni, milites sunt presentes pro eisdem negotiis pertractandis.

Die jovis IIII. mensis decembris anno praedicto, praenominati, dempto dicto venerabili Johanne de Mora, redierunt huc cum galiota Arnaldi Aymar.

Die mercurii XXIIII. mensis decembris anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXXII. in vigilia Nativitatis Domini ex tunc proxime instantis fuerunt creati jurati civitatis Maioricae cum radolins. Et fuerunt hii qui sequuntur, videlicet, venerabilis Arnaldus Cerdoni, miles: Johannes de Portello et Guillermus Serra, cives: Petrus Pontis et Johannes Cimieres, mercatores: ac Andreas Regalis, tintorerius.

Subsequenter die lunae XXVIIII. mensis decembris anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXXIII. fuerunt inventi in volta picta prope curias versi infrascripti:

Fle misera, geme vitam sortem balearis

Mistrum (a) adest, chaos inseviet, fies et tuis exul.

(a) i. latens odium glos. *interlin.

Et illamet die post prandium fuit inventa responsio ad dictos versus, facta sub hac forma:

Si quem chaos conclusit, et inde liberatus existit

Non est locus fleti, sed leticie et bone spei. / *finis daenominabit.

1383. Die veneris quinta mensis marcii anno prescripto subditi judicis Arboreae (Juez de Arborea), rebelli Domino nostro Regi Aragon. interfecerunt eundem judicem intus civitatem Oristagni gravissima morte. Et in crastinum ipsius dici interfecerunt quandam filiam eiusdem, ut per diversas litteras aliqui fuerunt cerciorati.

Die sabbati quarta mensis aprilis anno praedicto fuit facta praeconizatio cum diversis mimmis, per quam venerabiles jurati Maioricarum notificarunt omnibus generaliter, quod medietates impositionum et adjutarum inde impositarum intus et extra civitatem removebantur, ut in ipsa praeconizatione latius expressatur.

1384. Divenres que hom comptava a sinch del mes de fabrer lany de la Nativitat de nostre Senyor M.CCC.LXXXIIII. fo feta crida publica ab so de nafils en la plasa de la Cort, que tots astrangers qui venguen habitar en la ila de Mallorques ab sus mulles, fossen franchs e quitis de guayta e de moliga ques cull en la dita ila, per X. anys primers vinants, e ques pusguen alagrar de les franqueses e libertats del dit regne de Mallorques, e los astrangers qui son en la dila ila, que pendran muller, que sien franchs aximatex per dos anys primers vinents, e ques pusguen alagrar de les dites libertats e franqueses; empero ques fassen scriure en la sala dels honrats jurats.

Die jovis XI. mensis februarii anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXX. quarto. Reverendus D. Bonanatus Tarini, Episcopus Teldensis, nomine Reverendi Domini Petri Dei gratia Maioricensis Episcopi, pro nunch a regno Maioricas absentis, contulit tonsuram Vincentio Falzeti, filio Mathei Falzeti, notario. (Más arriba hay un notario Mathei Salzeti; la s alargada y la f se confunden mucho en los manuscritos e impresiones antiguas)

En lo mes de agost lany M.CCC.LXXXIIII. lo honorable Mossen Francesch Sagarriga (ipsa : ça garriga), cavaller, Gobernador del regne de Mallorques, feu gran exequcio de armes, posat que aquells qui les portaven, hageressen privilegi de portar aquelles.

Die dominica XVIII. mensis augusti dicti anni, Illustris Infanta Regina Ciciliae, neptis sive neta Illustrissimi Domini Aragonum Regis aplicuit (: va aplegar, aplegá; llegó) Maioricas cum quadam pulxerrima navi Castellana.

In mense octobris anno predicto fuit feta (facta) preconizatio (pregó) perularum et aliarum rerum.

1386. Digous a XXVII. de setembre lany M.CCC.LXXXVI. fo aportat e pujat hun seny gran de pes de XXXVII. quintas e dues liuras en la torra gran de la ciutat situada en lo fossar dels frares preycadors per tocar les hores del dia e de la nit.

Die veneris quarta mensis januarii anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXXVII. circa horam terciarum extitit denuntiatum honorabili Domino Francisco Sagarriga, militi, Gubernatori Maioricarum, et venerabilibus juratis regni Maioricarum, quod Illustrissimus Dominus Petrus Dei gratia Aragonum Rex dies suos clauserat extremos. Etiamque fuit per nominatos et alios publice divulgatum et denunciatum illustrem Dominam Sibiliam de Fortiano, Reginam Aragonum clamdestine fugisse a civitate Barchinonae.

1387. Anno Domini M.CCC.LXXXVII. fuit facta nova pragmatica per Illustrissimum Dominum Johannem Regem Aragonum super regimine civitatis Maioricae et totius insulae eiusdem; ob quod in vigilia Beatae Mariae mensis augusti eiusdem anni, fuerunt facti et creati novi jurati dictae civitatis; et isti omnes debent regere eorum jurariam per XVI. menses continuos, aliis primitus creatis penitus expulsis.

1388. Die mercurii tertia mensis junii anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXXVIII. circa horam tertiarum fuit facta praeconizatio publice ad voce tubetarum per civitatem Maioricarum: quod quicumque haberet hereditatem aut officium in insula Sardiniae, quod hinc ad festum Sancti Michaelis mensis septembris proxime instans transfretaverit ad dictam insulam, et de eisdem hereditatibus possesionem adipiscerentur.

Digous a IIII. de juny any dessus dit apres vespres fo cridat publicament per la ciutat ab sos trompetes e cornamuses, que tots los sarts sien franchs, e que aquells sen pusquen tornar en Cerdenya, con lo Governador es aparellat de donar a aquells vaxells et pessar aquells franchs de nolits; e que tot hom e tota persona deia aquells de liurar sots pena de cors et de aver.

In dicto anno fuit crebis et maxima mortalitas puerorum in insula Maioricarum.

Die veneris XIIII. mensis julii anni praescripti fuit denunciatum per aliquos qui venerant Barchinona quod inclitus et magnificus Dalfi (Delfín), etatis V. annorum vel inde circa, filius Illustrissimi Domini Johannis, Regis Aragonum suos dies clauserat extremos; propter quod die mercurii XXVI. augusti sequentis fuit factum et celebratum in Sede Maioricarum ad requisitionem juratorum Maioricarum solemne anniversarium pro anima ipsius infantis.

1390. Anno Domini millesimo. CCC. nonagesimo in mense augusti nobilis … Dux de Bar... regia g... cum multitudine militum et peditum armorum transfretarunt cum quinquaginta galeis armatis et ultra Januensibus ad portum de Frague terra Serracenorum, in qua steterunt per plures dies bellando, et plures actus militiae excercendo. Et demum recusantibus, seu pocius contradicentibus dictis Januensibus pugnare, dictus nobilis Dux propter proditionem de qua dubitabat, recessit festinanter ut fertur a dicto loco Frague ad partes... aplicando.

Divenres a VIIII del mes de deembre any M.CCC. noranta fo cridada publicament ab trompeta de volentat dels jurats de Mallorques la moneda, la cual novellament es stada batuda en Mallerques, so es, los florins, en la emprenta dels quals deu esser... é una letra aytal M. per designar que de Mallorques son: é en lo c... per senyal... monede. Cascu de aquests florins es aprociat é aforati valer XV sous é … diners. 

Batse (: se bat) aquesta moneda, o ses comenada batre lalberch den Anthoni... de misser Scoto pres la esgleya de sent Nicholau Veya.

Die mercurii XXI mensis decembris anno praedicto, qua fuit festum Sancti Thomae fuit positum interdictum in universitate Maioric. per sanctissim. Dnum. Papam Clementem, seu de eius mandato... officium fiebat ... in ecclesii occulte, ianuis clausis, occasione, videlicet, questionis … inter venerabilem Durandum Ronsellini ex parte una, et ... de Uclam … ex altera, ratione … parrochialis ecclesiae de P... 

1391. Die mercurii XIV junii anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXXX primo, pro transitu fiendo apud insulam Siciliae fuerunt apposita vaxilla Regis et Domini Infantis Martini, ac Bernardi de Capraria capitanei armatae circa praedictum transitum fiende, et Thomae de Biche, militis vice admirati; cuius occasione fuit praeconizatum guidaticum in forma solita.

In mense julii anni Domini M.CCC nonagesimi primi fuit publice divulgatum per civitatem Maioricensis quod habitatores regni Xibiliae Regis Castellae, et etiam aliorum ditionum ipsius regni interfecerant Judeos dicti regni et aliarum terrarum ipsius Regis, defraudando et alias furtive secum portando bona mobilia ipsorum Judeorum.

Et pari modo fuit narratum quod aliqui regni Valentiae facie de avalot contra Judeos civitatis ipsius regni interfecerunt bene LXXX Judeos, propter quod intrarunt callum aljaimae ipsius civitatis, et secum asportarunt nonnulla bona dictorum Judeorum. Qua de causa illustris Infans Martinus, Dux Cervariae et Montis albi inquiri fecit contra dictos malefactores capiendo ipsos et eos viriliter opprimendo.

Die veneris II. augusti, anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXXX primo, secunda hora diei de mane fuit relatum onorabili Domino Francisco ...

militi Gubernatori Maioricarum, quod plures gentes forenses venerant seu aplicaverant camino … causa invadendi seu alias destruendi callum Judaicum Maioricense et Judeos in eodem habitantes; propter quod dictus Dominus Gubernator cum multitudine gentium civitatis, tam equitando quam pedes eundo exiit obviam eis dicendo eis quod redirent ad eorum habitationes; sic quod dicti forenses quasi incontinenti absque causa aliqua vulnerarunt equm dicti Domini Gubernatoris, et interfecerunt ronsinum in quo Jacobus Lobera equitabat.

Et ipsa eadem die circa secundam horam diei dicti homines forenses una cum pluribus et diversis hominibus civitatis, invadendo dictum callum, ipsum capierunt, et finaliter ipsum expoliarunt ab omnibus que in eodem erant. In qua quidem invasione et captione interfecti fuerunt, ut fertur, tres homines Christiani, et bene trecenti Judei inter masculos et feminas.

Die mercurii, nona mensis Augusti anno praedicto fuit injunctum (o iniunctum? leo iniunoctum) notariis sub amisione corporis et bonorum, quod ipsi nullatenus cancellent instrumenta aliqua facientia pro Judaeis nec instrumenta aliqua finis seu compositionis aut redemptionis facientia pro dictis Judeis vel inter eos, non faciant neque recipiant.

Die sabbati quinta mensis augusti anno praedicto fuit destructus callus Judaicus civitatis Barchinonensis; prout publice relatum fuit in civitate Maioricensis. Et illi qui intus carcerem detrusi erant, expulsi fuerunt per vim facto et opere diversarum personarum ipsius civitatis. Etiamque fuit in eodem contextu per illasmet personas missus et positus ignis in scribaniae curiae, baiuliae dicti civitatis; ob quod diversi libri et scripturae ipsius curiae fuerunt combusti et destructae.

1392. Die martis qua computabatur vicesima mensis februarii anno a Nativitate Domini M.CCC. nonagesimo secundo circa horam terciarum magnificus vir Infans Martinus, Dux Cervariae et Montisalbi, ac frater illustrissimi Domini Johannis Dei gratia Regis Aragonum, aplicuit de partibus Cataloniae in mollo maris (muelle; moll) civitatis Maioricarum cum undecim galeis valde bene armatis et munitis, causa navigandi et

transfretandi versus insulam Ciciliae, et cum eo illustris Rex et Regina Ciciliae, ac aliqui Comites, et nobiles et milites dicti Domini Regis, ac dictae insulae Ciciliae; inter quos erat Bn. de Capraria, Vicecomes, et duo filii Comitis de Prades, e Vicecomes insulae, ac G. Raimundi de Muncada, Comes de Famagosta, et nonnulli alii nobiles, et domicille ipsius insulae Ciciliae. Qui quidem Rex erat filius predicti magnifici Ducis; eratque, ut asserebatur, aetatis XIII annorum, vel inde circa; et dicta Regina, ut dicebatur, erat etatis XXX annorum, vel inde circa. In numero vero dictarum galearum erant duae galeae Massinae, dictae insulae Ciciliae.

Post praedicta autem die jovis XXII mensis februarii anno praedicto hora tercia (leo terda) ipsius diei, dictae galeae cum omnibus superius nominatis recesserunt a portu Maioricarum causa navigandi versus insulam Minoricae.

Die luna prima mensis aprilis anno praedicto Reverendus Dominus Lodovicus de Prades, Episcopus Maioricensis intravit civitatem Maioricarum, veniendo de civitate Barchinona, causa visitandi suum episcopatum; ob cuius reverenciam et honorem fuit sibi facta magna processio, et totus clerus exivit obviam ei usque ad plateam Curiarum (plaça de Cort).

Die dominica IV mensis augusti anno a Nativitate Domini M.CCC.LXXXXII fuit celebratus laus in civitate Maioricensi pro beatissimo transitu, quam Dominus Rex noster intendit facere de proximo apud regnum Sardiniae pro subiugando sibi Branchaleo, inimicum capitalem et rebellem ipsius Domini Regis.

Die veneris XI mensis octobris anno praedicto fuit ex parte Venerabilis Berengarii de Montagut locum tenentis Gubernatoris Maioricensis divulgata et publicata publice per precones curiarum cum vocibus tubecelarum, generalis remissio et absolutio per Dominum Regem et Dominam Reginam eius consortem factae omnibus et singulis personis, quae culpabiles fuissent reditionibus, incendiis, fractionibus calli Judeorum et homicidiis, et generaliter omnibus illis qui anno proxime lapso culpabiles fuerunt diversis malis et actibus qui facti et sequuti fuerunt diversimode in regno Maioricensi. 

Diluns a XIV de octubre lo senyor Bisbe de Mallorques befleyi cinch galeas armades e duas galiotes, e dos rampins, et una barcha armades, les quals deven anar contra moros. E axi mateix dita missa al cap del moll, ahon vengueren infinides persones, lo dit astol saluda devant la Seu de Mallorques, les quals fustes singulars persones de la ciutat armaren. E aquell dia matex a la primera guayta les dites fustes sen partiren de la dita ila.

1394. Digmenge a la... mes de janer any de la Nativitat de nostre Senyor M.CCC noranta quatre vingueren et arribaren en Mallorques vuyt galeas armades en Bersalona per lo pesatge quel Senyor Rey devia fer en Serdenya, et deuian anar, segons se deya, en Cicilia per socorrer e aiudar al Rey de Cicilia, de les cuals eren patrons ciutedans e mercaders de Barsalona; e en aquella capita alcu no habia.

Dimarç a XIII del mes de janer any demunt dit a tres hores del die o aquientre, la senyora Reyna d' Arago, Infanta (infantá) dins la ciutat de Valencia hun infant mascle, lo nom del qual es apellat Pere; per la nativitat del qual fo feta en la dita ciudad gran festa, balls, juntes, e altres coses notables e de gran alegria.

Divenres a XXIII de janer any demunt dit les dites vuyt galeas de Barsalona se partiren de Mallorcha.

Dissapte a XXXI de janer any demunt dit per la nativitat del demunt dit infant fo feta sollemne processo per aquell die e per los dos dies seguens balls, e juntes e festa molt honradament per la ciutat.

Dimarç a X de fabrer any demunt dit, lo noble mossen Ramon Dabella, Gobernador de Mallorques arriba en Mallorques ab la galea den alamany per esser capita de duas galeas que la ciutat de Mallorca deu armar per anar en Cicilia ab les X galeas de Barsalona, e sinch de Valencia.

Die mercurii quarta mensis marcii anno praedicto duae galeae armatae pro universitate Maioricensi in sucursu armatae factae contra Branchaleo, inimicum Domini Regis, et etiam rebelles Regis Ciciliae, quarum capitaneus extitit nobilis Raimundus de Apilia, Gubernator Maioricensis: recesserunt a mollo maris ipsius civitatis causa faciendi earum viagium versus insulas Sardiniae et Ciciliae antedictae.

Die lunae XII mensis octobris anno nonagesimo quarto circa horam terciarum fuit ex parte Domini Regis facta praeconizatio per plateas civitatis Maioricensis voce preconia cum tubecens quod per Christianos fieret anno quolibet festum solemne sacratissimae Conceptionis Beatae Mariae Virginis, Matris Domini nostri Jhesu Christi; et quod nullus de coetero auderet dicere vel divulgare quod dicta Beata Virgo Maria concepta fuit in pecato originali.

1395. Diluns a XXII. de fabrer, any de la Nativitat de nostre Senyor M.CCC.LXXXX quinto, foren fetes carnastoltas (carnestoltes : carnestolendas), per so cor lo sendema qui fo dimarç fo deiuni de Sent Macia, qui fo lo primer dia de Coresma.

Die dominica de mane XVIII, mensis julii, anno predicto, illustrissimus Dominus Johannes, Dei gratia Rex Aragonum venit de Barchinona cum illustri Domina Regina, eius consorte, et cum quadam eorum filia, et cum filia illustris Regis Petri bonae memoriae patris ipsius Regis Johannis, et cum multitudine militum, baronum, domicellarum, et aliarum notabilium personarum; et aplicuit cum quatuor galeis armatis in portu de Soller.

Lo die dessusdit apres dinar lo dit Senyor Rey se parti de Soller e venchsen a Bunyola, e de qui parti e venchsen a Valldemussa (: Valldemossa), ahon stech fins al dimecres.

E dimecres a XXI. de juliol lo dit Senyor Rey venchsen al castell de Bellver, ahon ha stat fins a dimecres seguent.

Dimecres a XXVIII. de juliol lo dit Senyor Rey ab la Senyora Regina e ab les Senyores Infantes, e donzelles, e persones moltes notables entraren en la ciutat pessada hora de vespres; per la cual cosa fo feta gran festa e fort solemne, e dura per quatre jorns continuus, dins los quals foren fets balls per tots los officis de la terra, e al sinch jorn juntes per los jurats de la ciutat. E foren vesties (vestides) per la dita sollempnitat XXX. persones en nombre dels bens de la universitat, so es, de drap dor et de vellut ab drap blau de Florenti, faent meytats dels draps dor e de vellut, ab lo dit drap de Florenti.

Apres quel dit Senyor Rey ab la dita Senyora Reina ab les persones dessusdites hagueren stat per alcuns dies en la ciutat de Mallorques foren fetes moltes e diverses novitats en la dita ciutat, e oppresions e forçes a les gens axi per raho de posades que donaven a nobles, cavallers, ciutedans e altres gens, com per raho de infinides coses que los officials del dit Senyor demenaven contra homens de paratge, ciutedans, mercaders, notaris e manastrals (menestrals), en tant que per ocasio de les dites coses que lo regiment de la terra romangues en mans de aquells quil tenien, donaren los dits regidors al dit Senyor, segons ques dehia, cent milia florins dor.

Digous a XVIII. del mes de noembre, any dessusdit, lo dit Senyor Rey ab la Senyora Reyna, e les Infantes e altres, partiren de Mallorca, e recullirense en la galea reyal a Portopi, sens que no pres comiat de la ciutat, ne entra en aquella, ans stech de aquella absent per lonch temps stant en lo castell de Bellver. E partissech ab cinch galees.

Dimecres a 11 (o II) del mes de noembre fo cridada la general remissio, la qual lo dit Senyor Rey feu a tots generalment de qualsevol crims que haguesen comes; e aso per cent e quatre milia florins, que li foren promesos per la terra.

La audiencia del dit Senyor romas en la ciutat, e aquistench (todo junto, salto de linea, aquí se, es tench) continuadament per dos mesos e mes avant, apres quel dit Senyor Rey fo partit de Mallorques.

1396. Die martis XXIII. mensis madii, anno a Nativitate Domini M.CCC.XCVI. ex relatione cuiusdam patroni lembi, hac de causa per consiliarios et probos homines civitatis Barchinonensis et aliarum civitatum regni Aragonum missi, honorabili Berengario de Monteacuto, domicello locum tenenti nobilis Raimundi de Apilia, Gubernatoris maioricensis, fuit denunciatum quod illustrissimus Dominus Johannes, Rex Aragonum, judicio divino, decesserat subito in loco de Fuxa, die veneris qua computabatur XIX. mensis et anni praedictorum.

In eodem anno fuit mortalitas in civitate et regno Maioricarum, propter quod plures pueri et puellae, adolescentes et adolescentulae ac iuvenes (juvenes) decesserunt morbo glandularum; et istud duravit per plures menses.

Die lunae qua computabatur XXIX. mensis madii, anno proxime scripto, fuit solemne anniversarium missarum celebratum in castro regio praetextu mortis praefati Regis Johannis, et ibi sermo factus per venerabilem religiosum fratrem Johannem Axemeno (Ximeno : Jimeno, Gimeno), licenciatum in sacra pagina, ordinis fratrum Minorum. = Et in crastinum praedicti diei fuit factum aliud anniversarium in Sede Maioricarum per universitatem Maioricensem, in quo loco plures et quasi infiniti milites, cives, mercatores, manastralli et sindici forenses intraverunt induti saccis; et ibi sermo factus fuit per religiosum fratrem

… *Ponaen (seu Poncieti) ordinis B. M. de Carmelo, Die martii XXX. mensis madii dicti anni cadaver praefati Domini Regis fuit traditum ecclesiasticae sepulturae in Barchinona in ecclesia Sedis prope sepulturam illustrisimi Domini Petri recolende memoriae Regis Aragonum patris sui.

In crastinum die sepulturae dicti Regis, nuntii civitatum Cesaraugustae, Valentiae et Barchinone cum probis hominibus ipsius civitatis Barchinone elegerunt in Reginam Dominam Mariam, consortem illustris Infantis Martini, Ducis Montisalbi, in absentia ipsius Domini Infantis, et eam sedere fecerunt in solio castri novi regii Barchinonensis.

Die mercurii XXI. mensis junii, anno praedicto, fuit eclipsis lunae et duravit per tres horas et ultra.

Die sabbati XXII. mensis julii, anno praedicto, circa horam vesperorum nobilis Johannes de Cruillis, et venerabiles Raimundus de Talamancha et Berengarius de Palau, milites, tamquam nuncii per illustrissimum Dominum Infantem Martinum, Ducem Montisalbi, noviter electum in Regem Aragonum, missi ad illustrissimam Dominam Mariam, eius consortem, aplicuerunt Maioricas cum plenissima potestate, ut asserebatur, concedendi regimen ipsius regni dictae eius consorti. Et cum eis venit Jacobus Sacoma, civis Maioricensis, missus pro juratis Maioricarum ad dictum Dominum Regem Martinum ad insulam Siciliae, ubi dictus Dominus Rex personaliter aderat cum filio suo Rege dictae insulae, pro subiugando sibi et dicto filio suo dictam insulam.

In mense julii praedicto nobilis Rodrigo Diz aplicuit Maioricas cum quatuor navibus armatis excercendo piraticam contra Januenses.

Die mercurii XVI. augusti, anno praedicto aripuerunt in Maioricas filius nobilis Comitis de Cardona, et reverendus Episcopus Dertusae ac plures alii notabiles personae, nuncii seu ambaxiatores electi per civitatem Barchinonae et totius principatus Cataloniae ac civitatis Valentiae cum sex galeis armatis, quarum duae fuerunt armatae in dicta civitate Barchinone et duae in civitate Valentiae, missi ex certis causis ad illustrissimum Dominum Martinum, Regem Aragonum in praedicta insula Siciliae personaliter constitutum.

1397. Denuntiatum fuit in Maioricis quasi in principio anni a Nativitate Domini MCCCXCVII. per litteras diversas aliquibus huius civitatis missas, quod *XVIII die mensis septembris proxime preterita fuit factum et habitum maximum bellum inter infidelem Lamorac Regem, Principem et Dominum Turcorum, et illustrissimum ac potentissimum Regem Ungariae; et bellum dictum duravit per sex dies, infra quos ceciderunt trescenta milia Turcorum, et Christianorum plus sexaginta milia. Sed ¡proh dolor! praefati Turchi reputati fuerunt, ut fertur, victores.

Etiam fuit relatum ac publice nuntiatum quod pax et maxima tranquilitas fuit facta et firmata, intervenientibus matrimoniis et aliis sollempnibus firmitatibus, inter illustrissimum Regem Francorum et Regem Angliae: et inter alia quod dictus Rex Anglorum pugnet contra Comitem vulgariter dictum de Vertut, dominum civitatis de Mil...

Post praedicta die martis XXVII. mensis martii anno praedicto fuit denuntiatum publice, quod serenissimus Dominus Martinus Dei gratia Rex Aragonum per mortem illustrissimi Domini Johannis, Regis Aragonum quondam, apulerat in loco de Massella septima die mensis martii supra dicti, cum septem galeis armatis, recedendo ab insula Ciciliae; propter quod fuit facta praeconizatio ad tubessens, et aliis generibus musicorum sive mimmorum, quod fierent comuniter per loca ipsius civitatis alimares et alia signa ignea, et alias, significantia et demostrantia gaudia et ilaritates propter meatum et transitum dicti Domini Regis Martini feliciter regnantis, noviterque cum triumpho et maxima victoria, ad regnum Aragonum de dicta insula Ciciliae redeuntis.

Per la vinguda del dit senyor Rey, digmenge lo primer de abril any dessus dit, fo tret lo astandart de la Sala, e aportat per en Francesch Umbert jurat, ab professo semblant del die de Sent Silvestre et Sancta Coloma. 

E aquell jorn matex e lo sendema foren fets balls, e lo digmenge seguent juntes en lo born per part dels honrats jurats.

Dimarç a XXIV de abril de dit any lo noble en Rodrigo Diz ab so enginy isque de la preso regal ac hon estave pres per manament de la Senyora Reyna; e asso per alcuns delictes per aquell comessos contra alcunis sots messes del Senyor Rey, e altres havents pau e treva ab aquell (a: Llamábase Rodrigo Díez: estaba preso a instancia del Rey de Portugal por haberse apoderado como pirata en los mares de Lisboa de una nave intitulada S. Cristoval, cargada de jabón de losa, sebo, aceite, paños, etc., para Flandes. En dicha instancia se llama miles Valentinus. Había venido aquí con esta presa, y cuando ya tenía su pasaporte para marcharse, le mandó prender la Reina Doña María con todos los suyos, y confiscar sus bienes. La orden está fecha en Barcelona a 16 de octubre de 1396. Todo consta en el archivo real de Mallorca, registro de ese año.

En el de la Bailía de Valencia (lib. 47. provisión. privileg.) consta que aún vivía en 1439, de cuyo año hay un proceso sobre las presas que hizo con su balaner (ballenero), nave suya propia. Otro balaner compró en el mismo año, llamado Santa Catalina. Consta allí en mil lugares, que era caballero y vecino de Valencia. Con esto es más fácil de colegir que Manuel Díez, autor del libro de albeitería a mitad del siglo XV, era natural de dicha ciudad, y de esta familia, y acaso hijo de Rodrigo.


Dimecres a XXIII. de maig any dessus dit, lo dit Senyor Rey en marti vinent de la ciutat de Avinyo arriba ab X galeas armades en Catalunya en lo loch apellat Mataro (Mataró). E lo digmenge seguent que hom comptave a XXVII. dit mes lo dit Senyor Rey entra en la ciutat de Barselona fort gloriosament, e ab gran gent, ahon fo feta gran e molt excellent festa, axi per los ciutadans e habitadors de la dita ciutat, com per los missatgers de Seragosa, de Valencia, de Mallorques, com de les altres terras e lochs del dit Senyor. E foren fetes grans maravelles, jochs, balls, juntes e altres noblesses, demonstrant gran goig e alagria per la vinguda del dit Senyor.

Digmenge a VIII de juliol any demunt dit lo molt reverent e honest frare Pere Mari, ministre del orde dels frares menors en les parts de la senyoria del Rey de Arago feu les vespisits sub dubia al honrat frare Johan Exemeno del dit orde, licentiat en taulagia (licenciado en teología), per so cor aquell frare Johan devia pendre lo digmenge seguent lo barret del seu magisteri; per lo qual fo la esgleya dels frares menors enpaliada, é ague (e hagué) sollemne festa feta en diverses maneres.

Digmenge a XV. de juliol mestra Johan Xemeno (otra variación más del apellido) del orde dels frares menors, pres lo barret en la Seu, e feu gran festa e grans balls, e de totes les ordes dels frares ballaren en aquesta jornade dins la igleya de Sent Francesch (lib. fabrica es anno).

Digmenge a XV. de juliol any de munt dit lonrat frare

Johan Exemeno pres lo barret magistral per ma del dit reverent ministre del dit orde en la Seu de Mallorques; en lo qual loch foren disputades diverses questions per quatre mestres en taulagia, dos del dit orde, so es, per mestre P. March, e per mestre Anthoni Sent Oliva, e per mestre 

P. Tur, e per mestre G. Sagarra del orde dels frares Preycadors. E aqui matex foren dats a diverses persones, axi graduades com no graduades, barrets e guants de cuyr; e per lo dit mestre novell fo feta gran festa en casa sua per sos parents, e altres honrats homens de la ciutat.

Divenres a XXXI de agost any M.CCC.XCVII lo noble mossen Huc de Anglarola vench et arriba en Mallorques ab una galea armada, havent nom de Vis Rey, e havent gran potestat del Senyor Rey per redressar lo regne, e aquell metre en bon stament; e ab ell vengueren en P. Canto savi en dret assesor seu, e ab dos notaris, e ab dos contadors, e ab moltes altres persones; e singularment (leo singularement) ab ell vench madona muller sua, filla del vescomte de Rochaberti.

En lo mes de novembre any dessus dit vench en Mallorques un hom apellat en Cardona, trames (leo trauses) per los jurats de la ciutad de Valencia, per denunciar als jurats e prohomens de Mallorques que la ciutat de Valencia et de Barsalona havian mampres e acordat que en reverencia de nostre Senyor fos fet hun gran pessatge o stol per pessar en Barbaria, per exaltacio de la fe cristiana, e per haver lo cors precios de Jhesu Crist, lo qual moros sen havian aportat de una capella que es en lo dit regne de Valencia; e axi mateix per fer venjansa de la dita injuria; per que suscitaven los habitadors del regne de Mallorques quine e quanta ajuda faria en lo dit pessatge.

1398. Dimecres a XX. de març any de la Nat. MCCCXCVIII. foren possades cedules per les portes de les esgleyes, per les quals nostre Senyor lo Papa, per contemplacio de la armada dessus dita, atorguava indulgencia a pena e a culpa a tots aquells qui en la dita armada iran personalment; e moltes altres indulgencias a aquells qui almoynas in faran dasso del lur.

Dissapte a XI. del mes de maig any dessus (leo dessu) dit fo feta sollemne processo faent la via del Corpus Crist per raho de la crehuada; la qual fo preycada en la Seu ans de la processo per lonrat frare Johan Exemeno mestre en taulagia. *En aquell iorn fo reebuda la dita crehuada per molts e diverses del dit regne e daltres.

Dissapte a XVIII. de maig any dessus dit lo noble mossen Huc Danglarola, Visrey, muda los jurats del regne de Mallorques, e tots los oficials de la casa de la Juraria, com hagues ja mudats lor consellers; per la qual cosa fot mudat lo regiment en mans de aquells qui aquell tenien ans de la destruccio del Call.

Dissapte a XIII. de juliol any dessus dit lo noble mossen Jofre de Rochaberti, vescomde, arriba en Mallorques en nou galeas e una galiota de Valencia, axi com a capita de aquellas, sperant assi en Mallorques mes nombre de altres fustes armades, per anar contra moros en semps (ensemps; ensemble; junto) ab lo stol, que lo regne de Mallorques ha promes fer per raho del dit pessatge. = Item a dies seguents arribaren quatre galeas et VIII. galiotas; les quals se acompanyaren ab les dessus dites. E totes ensemps partiren de Mallorques a XXIV. de Juliol. = 

Per vigor de la armada dessus dita foren armades en Mallorques sinch galeas, tres galiotas, XVII. rampins et vuyt entre pamfills e barchos (barcos; barches, barques) grosses, e sis lalmos grossos.

Divenres a II de agost mossen Huc Danglarola axi com a capita elet de tot lo stol de Mallorques parti del moll de la ciutat, e feu la via de Portopi.

Dimecres a XIV. dagost tot lestol (lo estol, stol; l' estol) de Valencia e de Mallorques junct en ila de Evissa, lo qual pren suma de LXX. veles, entre les quals foren L. veles de fustes de rems, les altres foren fustes radents, les galeas foren XIX. per nombre: tots ensemps partiren de la dita ila de Evissa, feta per aquells primerament devant lo castell mostre de les persones e de les lurs armes. E segons relacio de alcuns atrobarense en lo dit stol pessates sed milia é D. (más de 7500) persones combatents, entre les quals hi hacia (habia) en tern (entorn) CCCC homens que hom apella darmes, so es, gentils homens, o tals quis armen o son cuberts de ferre.

Lo stol dessus dit apres grans fortunas per aquell sostengudes, vench e arriba denant lo loch appellat Tedelis, terra de moros, ahon tres galeas, so es, duas de Valencia, e una de Mallorques, la qual menava P. Moscaroles, se acostaren, e finalment isqueren en terra, e apres de aquelles tots los altres fustes, e assenyaladament los fustes de rems, e aqui feren de lurs armes. E finalment dins spay de una hora ells entraren e esveyiren lo dit loch ab forsa darmes; e tingueren lo dit loch per hun jorn e mig; e dins aquest spay lo dit loch fo desrobat, e dins aquell molts moros, axi mascles com fembres e infants pochs (: pobres, frágiles, de poco poder, paucos) morts, los quals prenen suma segons relacio de molts de CCC. persones. E ultra foren cativades pesades CL persones. 

E a la perfi (al final, a la fi) meteren foch en lo dit loch. E asso fo dimarç a XXVII de agost any desusdit. E lo sendema que fo dimecres a mig jorn les gens del dit stol jaquiren lo dit loch.

En lo combatiment del dit loch mori mossen Bng. Lansol (Llansol, Llançol : sábana, tela) de Valencia per so com caygue de una scale, é un castella.

En lo departiment del dit loch los dits capitans, so es, lo Vescomte de Rochaberti e mossen Huc feren recullir la gent, remanents ells dins lo dit loch ab alcuns lurs consellers e amichs, entre los quals foren Jacme de Pertusa de Valencia, Johan Desbach, G. Unis, en Montagut, e daltres. 

E recullida la gent feren levar les dites galeas de la posta per mudarles en altre loch pus convinent. E stans axi dins la dita vila de Tadelis (Tedelis más arriba) los dits capitans ab los dessus nomenats, e altres, los moros veent que les gens eran recullides e que fort pochas gens eran romases dins la dita vila, tots ensemps vengueren sobre los dits capitans ab ma armada. E lavors los dits capitans, axi com posgueren, asseiaren de volur (voler) fugir; e tant foren apressats e cuytats per los moros, que no fo (sol) a ells, ans foren ferit (ferits) per los moros gran partida de aquells, en tant quel dit mossen Huc, e los dits Johan Desbach, e en Pertusa, e en Montagut, e daltres foren alansejats per los dits moros, e finalment morts per aquells, en gran culpa del dit mossen Huc, car si ell se fos recullit, axi com li era dit, no fora ell estat mort ne los altres, qui per contemplacio sua moriren ab ell.

Apres les coses dessus dites, lo stol dessus dit sostench gran fortuna, en tant que totes les dites fustes se ascamparen dassa e dalla, e cuydaren per la major part nagar (nagats más adelante); e moltes de aquellas per la dita fortuna perderen timons e governs, e gran partida dels rems; e partida de aquellas arribaren en Mallorques dimarç a III de setembre.

Dimecres secunda mensis octobris dicti anni fuit factum sollemne anniversarium missarum pro morte dicti nobilis Hugonis de Angularia, Viceregis, defuncti ut capitanei in praedicto loco de Tadelis.

Per la mort del dit mossen Huc fo elet per lo gran consell del regne en capita del dit stol de Mallorques lo honorable en Bng. de Montagut, doncell, loctinent de Gobernador del regne de Mallorques.

1399. Divenres a XXIV de janer any de la Nativitat de nostre Senyor M.CCC.XC nou fo feta crida ab juglars a cavall, que fos feta processo digmenge primer vinent per lo molt alt en Fraderich, fill del Rey en Marti Rey de Cicilia, e primogenit del Rey nostre d' Arago 

(Martín de Sicilia, muerto antes que su padre Martín de Aragón. Fraderich, Fadrique, Federico, Frederic &c, sería pretendiente a la corona de Aragón tras la muerte de Martín I en 1410, pre Compromiso de Caspe de 1412), 

lo qual novellament era nat en Cicilia; per la cual cosa lo dissapte ans del digmenge foren fetes alimeras (alimares; alifares), e grans fochs e altres senyals de alagria.

Dissapte a XV de març any dessus dit fo feta crida publica per los lochs acostumats de part del honorable en Bng. de Montagut, doncell, capita de la sancta armada, que tot hom se degues apparellar per anar en la dita armada; e foren cridats certs capitols, per los quals fo notificat a cascun qui pendria moros o altres coses que haguessen certa cosa per cascun cosa, e axi mateix hagues de les altres coses certa part.

Dimarç a XVIII del mes de març any demunt dit lo Reverent Pare en Xst. mossen Luis de Prades, Bisbe de Mallorques, mossen Jordi Sent Johan, mossen Gregori Burgues, cavallers, Narnau Alberti savi en dret, e molts daltres prengueren comiat e isguerensse (: se ixqueren, de exir, eixir) de la ciutat per coratge de recullirse per anar a la coronacio del Senyor Rey, la qual se deu fer, Deus volent, lo jorn de la caritat prop vinent a VII de abril. = Per rao de la dita coronacio foren elegits missatgers qui anassen en Seragossa per esser en la sollemnitat de la dita coronacio los honrats en Bng. Tagamanent, doncell, Narnau Alberti, savi en dret, e en Canals de Soller per los homens de fora.

Segons letras dels missatgers de la universitat de Mallorques, lo dit Senyor Rey en Marti se corona digmenge a XIII de abril any dessus dit. 

Diluns a XXIII de juny del dit any lo dit Arnau Alberti ensemps ab lo dit Canals tornaren de la dita missatgeria, pero lo dit Arnau fo fet cavaller per lo dit Senyor Rey en la dita coronacio.

Dimarç a XXVIX (?) del mes de juliol any dessus dit arribaren en lo moll de la ciutat de Mallorques duas galeas armades, en les quals vench lo bastart de Navarre, germa del Rey de Navarre, ab molts honrats homens, per anar en la armada sancta dessus dita contra moros; jatsia fosen ja en lo moll una galiota, et un rampi, e tres lauts privilegiats. Dimecres a XXX del dit mes arribaren en lo dit moll sis galeas e una galiota armades, del qual stol era capita lo noble mossen P. de Vilaragut per anar en lo dit sant pessatge.

Dimecres a VI del mes de agost del dit any fo feta sollemne processo per raho del stol de Mallorques, qui ana al cap del moll de la mar, e aqui fo cantada missa, e fet sermo per mestre Johan Exemeno del orde dels frares menors. E apres lo dit honorable en Bng. de Montagut, capita del dit stol parti del dit moll, e vench ab quatre galeas e diverses galiotes e rampins denant la Seu, e saludaren altament. E asso fet, possarense devant la portella, ahon stech lo dit capita per tot aquell die.

Digous a VII del dit mes lo dit honorable capita se parti de Mallorques ab alscuns rampins faent la via del cap blanch per anar a Maho, ahon era junct lo stol de Valencia.

Diluns a XVIII del mes dagost, any dessus dit lo molt Reverent Para en Xst. mossen Luis de Prades Bisbe de Mallorques vench et arriba en Mallorques de la coronacio del Senyor Rey ahon era anat.

Digmenge a XVII del mes dagost any dessus dit lo honorable en Bng. de Montagut capita, stant en lo port de Maho ahon havia sperat tot lo stol qui sots ell devia anar, feu mostra de la sua gent, e foren atrobades entre totes MMM.D. (3500) persones; empero en aquelles no era la galea den Seure, ne dues galiotes, qui despuys feta la dita mostra sobre vengueren. En lo nombre de les gens eren be C. homens appellats darmes, e qualscuns DCC. ballasters. Les fustes foren en nombre LXX. entre grans é pochas; entre les quals eran sis galeas groses, e tot lo sobre pus entre galiotes, rampins, barches grosses, lenys, e una nau.

Lo dimarç seguent a XIX del dit mes lo capita de Valencia feu mostra en lo dit loch de la sua gent, e foren atrobades entre totes MM.DC. persones, entre les quals havia CL. homens darmes e de ballesters. 

Les fustes eran per nombre XXX, so es, set galeas grosses, e lo sobre pus galiotas, rampins, lenys, barchas, lauts, e una nau que patronaiaven homens de Montblanch.

Tot lo stol dessus dit parti del dit port digous a XXI. del dit mes, e feu sa via vers lo loch de Bona; e com vench a cap de … dies lo dit stol torna per contrast de temps, e torna al dit port, e aqui stech fins lo digous seguent, que parti del dit loch, e veleiant arriba en port de Bona, digmenge a XXXI de agost, ahon foren junctes, segons ques diu, norante e quatre fustes entre grans e pochas, so es, XIII. galeas grossas, XVI. galiotes, XXI. rampi (rampins), XIV. lauts groses, XV barchas radonas, VI. lenys de bandes, VII lenys radons, dues naus.

Lo diluns primer dia de setembre partida del dit stol isque en terra, e combaterense los christians ab los moros, aquest combatiment dura per alcun spay de temps, tirantse los uns als altres passades e bombardes, encare que no se menyscaba sino un hom dels cristians. E en aquesta jornada lonrat Nortis (En Ortiz, Ortis) de Sent Marti fo fet cavaller.

Lo dimarç seguent a II de setembre lo capita de la nau de Montblanch dona a entendre a mossen R. de Sent Marti capita de la nau de Mallorques que patronaiava en P. Aymerich, que los capitans maiors de Valencia e del stol de Mallorques pessaven a la una part del dit loch de Bona, so es al loch ahon hi (ha) arenal, per donar scalas en terra per combatre e fer fets darmes; per que dix al dit mossen R. que ell volgues exir en terra ab la sua gent; e asso matex fo dat entendre a les fustes radonas, rampins, e altres fustes manques (manco : menor : menos). Per la qual cosa un rampinet dona de la popa en terra, e isqueren qualscuns VII homens, e mes hun panonet a una torra de aquellas qui son fora la vila del dit loch de Bona. E de continent les gents de les dites naus e de les fustes manques isqueren totes o gran part de aquellas en terra, e pujaren alt en dos puigs, e aqui volent se fer forts, hagueren alcuna ascaramusa (escaramuza) ab los moros. A la perfi apres alscuns combatiments e escaramusses los moros apoderasen a peu e a cavall; 

e diuse que hi havia pessats XXX m. moros, entre los quals hi havia VI o VII m. homens a cavall, com fos aqui lo poder o ajust de tres Reys moros. Per la cual cosa los cristians se materen en fuyta, e per la penya avall jaquirense anar stro á (tro : hacia el : cap al) mar, jaquint les armes en terra, faent hers esforç de poderse recullir en les fustes; e per la multitut de les gens nos porian recullir, ans los uns negaven los altres; e per aquesta manera moriren dels cristians, axi per mans de moros, com en la mar que foren nagats per glay (esglay, temor) e per lansarse en la mar, qualscunes C. persones, entre les quals lonrat mossen Ortis de Sent Marti, fo atrobat mort sens cap, per so cor cap dellant la gent de la nau de son frare e altres, ell no farit (: ferit) en la cama, e finalment mori. E lo seu cors fo aportat en Mallorques, e soterrat en la Seu, dimarç a IX de setembre del dit any.

Apres les dites coses los capitans del dit stol donaren comiat a les dites naus e a totes les altre fustes radonas. E ells feren lur via ab les fustes de rems. E a dies seguens fort pochs, lo capita del stol de Valencia requeri lo capita de Mallorques que degues aquell sequir (: seguir) faent la via de levant. E lo capita de Mallorques dix al dit capita de Valencia que ell era prest e apparellat de seguir aquell ahon anar volgues; pero que lo dit capita de Valencia volgues seguir lo dit capita de Mallorques per combatre e pendre lo loch de Alcoll è de Giger. La qual cosa lo dit capita de Valencia fer no volch, ans se departi de aquell, e feu sa via per levant. Les quals coses axi seguidas, lo capita de Mallorques fen la via de Alcoll, e pres aqui terra e afogua e crema lo loch jusa (jussà; deius, de jus, de ius, de yuso), e mataren aqui V. moros, cor tots los qui en lo dit loch staven, hagerent buydat (leo buydát) lo dit loch. Partint del dit loch de Alcoll lo dit capita ab les dites sues fustes, vench en lo loch de Giser, 

e aqui ell ab alscuns de la sua galea, e altres de la galea dels pageses devallaren en terra, e fort rigorosament e asperta acostarentse (leo acostarensea) al mur, e arboraren lurs ascales per ascalar lo dit loch. 

E per so car los altres de las altres fustes no hi volgueren ajudar ne fer secors, hagerense (se hagueren : se tuvieron) del dit loch partir, e tornarsen ab gran vergonya e minva lur (su mengua).

Continuará en Viaje literario...