Mostrando las entradas para la consulta diciembre ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta diciembre ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

jueves, 3 de septiembre de 2020

24, 25, 26, 27 de diciembre

24 DE DICIEMBRE. 


Comparecieron algunos diputados, pero no pudo haber sesión, por no haberse reunido la mayoría.

AÑO 1461. (Antes sale 1460, es raro que cambie de 24 de diciembre de 1460 a 25 de diciembre de 1461, pero así se ve en los textos, sexanta hu).

25 DE DICIEMBRE.

Se reunieron algunos individuos de la junta, pero nada se resolvió.

26 DE DICIEMBRE.

Tampoco pudo haber sesión, por haber impedido la lluvia que se reuniesen los más de los diputados y consejeros.

27 DE DICIEMBRE.

Se acordó escribir la carta que sigue:

Molt reverend egregi nobles e magnifichs senyors. Divendres XVIIII de aquest mes reebem una vostra letra a la qual responguem eus scrivim largament ab correu que spetxam lo diumenge seguent a mig jorn. Per quant stam en algun dubte la dita letra per algun empaich no sia venguda en vostra ma vos ne enviam copia ab la present. E perque som desijosos continuament saber noves de vosaltres e dels afers queus son acomanats quin progres feran no obstant que confiam de la gran industria e saber vostre e de la summa voluntat e afeccio que haveu en aquest negoci vos pregam e encarregam ab la major afeccio que podem e sabem sovent nos scrivau dels afers quin cors fan e que es stada la causa de la tan gran dilacio que es stada de scriurens car ab molts pensaments ne stam dels quals altra vegada vos pregam nos tragau e nons plangau los correus. E si per ventura lo Senyor Rey havia dilatat entrar en Çaragoça e per aço no havieu haut loch parlar ab ell vos pregam aneu la hon sia a dirli les coses de que haveu carrech qui no han dilacio com sabeu. E sia molt reverent egregi nobles e magnifichs senyors la Sancta Trinitat vostra guarda e direccio dels afers qui teniu entre mans. Dada en Barchinona a XXVII de deembre del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abbat de Montserrat - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes- - Als molt reverend egregi nobles e magnifichs senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.

martes, 1 de septiembre de 2020

17-18-19 DE DICIEMBRE

17 DE DICIEMBRE. 


Resolvió la junta en este día: que el secreto jurado se limitase solamente al voto que cada uno emitiese, a las instrucciones que se acordasen o hubiesen acordado, y a lo demás que expresase la fórmula del juramento que prestaron todos al aceptar el cargo; que se enviase una comisión a los concelleres de Barcelona para invitarles a que por su parte enviasen también una embajada al rey; y por último, el nombrar una comisión que se encargase de estudiar y recopilar los textos de las constituciones y demás leyes y privilegios que pudiesen alegarse a su tiempo para demostrar la justicia con que obraba el Principado en este negocio.

18 DE DICIEMBRE.

Se pasó la sesión de este día sin adoptar resolución ninguna, por no haberse recibido carta de los embajadores ni otra noticia de interés.

19 DE DICIEMBRE.

Llegó el correo de los embajadores con el siguiente pliego.

Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors mossenyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de comissio de la cort elegit.
Molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors. Ir despres dinar sabens que lo senyor Rey ab lo senyor Princep tornantsen del cami de Miravet havien dormit en lo loch de Mayals e devien anar sopar a Fraga nosaltres considerants que la nit no poguerem parlar ab sa Senyoria deliberam venir açi en Itona e vuy mati som anats a Fraga e ans de la vila som exits nosaltres bisbe de Vich Francesch de Pinos e Anthoni Riquer e tots ensemps apartats en un camp prestat primerament per nosaltres dits tres lo jurament juxta forma de les instruccions havem legida una letra de vosaltres senyors ir rebuda de la qual e dels motius en aquella contenguts havem hagut gran consolacio e plaer e en son loch tots los dits motius e altres quius occorreran seran per nosaltres dits e explicats a la Majestat del Senyor Rey. Apres apuntam lo modo del primer rahonament fahedor al Senyor Rey lo qual apuntament fet tots ensemps som entrats en Fraga e muntats descavalcar al castell sens que algu de la cort nons ha exit a rebre sino lo Visrey de Sicilia don Pedro Durrea e lo Justicia Darago los quals trobam a mija vila.
E axi muntats al castell essents a la sala e volents entrar en la cambra on ere lo Senyor Rey de continent sa Majestat isque a la sala e aqui tots li besam la ma e en presencia del archabisbe de Çaragoça e del mestre de Calatrava fills seus e de molta altra gent nosaltres per orgue de mi dit archabisbe premeses degudes e humils recomendacions de tot lo Principat e de vosaltres senyors scientment ans de donar la letra de creença explicam aquella a la sua Altesa juxta forma de las instruccions. E lo dit Senyor ab cara molt plasent mostra haver pleer de nostra venguda e dix que fossem be venguts e que de la fidelitat amor e devocio del Principat ell nere be cert e als non creurie mas per quant lo negoci conte molts caps e dix haver moltes circunstancies e la sua Senyoria havie partir dema per anar tenir festes a Çaragoça dix que anassem alla e reposadament tractar se hie de les fahenes. Nosaltres replicam que fariem son manament majorment que ja haviem de ordinacio de vosaltres Senyors de no partirnos de sa Majestat. E fet tot aço diguem a sa clamencia que si plasent li ere voliem parlar ab Senyora Reyna e encare suplicam sa Altesa fos de sa merçe nos dexas parlar e fer reverencia al Senyor Princep e lo dit Senyor dix que de tot ere content. E tant prest partintsnos de sa Senyoria anam a la Senyora Reyna e premeses humils e degudes recomendacions explicamli la creença juxta les instruccions e ella nos respos molt humanament que fosem be venguts e que jatsie no fos necessari car lo Senyor Rey no oblide lo amor paternal ne les suplicacions del Principat qui compren assay ella de bon grat sempre suplicarie la Majestat del Senyor Rey per la deliurança del Senyor Princep encarregantsnos vullam continuar nostres suplicacions. E partints de ella anam al Senyor Princep qui sta en lo dit castell en una cambra al costat de la cambra de la Senyora Reyna e tots li besam la ma e premeses degudes recomendacions en presencia de mossen Rebolledo mossen Vilalpando e mossen Lope Dangulo e altres castellans qui eren en la dita cambra ab paraules curtes e generals li dixem la causa de nostra venguda e que si algunes coses volie ordonar e manar que erem prests al seu servey. Ell mostra haver gran pler de nostra vista e dix que be fossem venguts e que certament ell ha gran sperança de esser reduit en lo amor paternal de deliurança de sa persona per mija del Principat. Dient a la fi de son parlar que ere molt necessari cuytar per salut de sa persona. E axi nos partim dell e apres fem reverencia al Infant don Fernando. E per quant no havie posades en Fraga com siam circa de CL de cavall e lo Senyor Rey diu partira dema deliberam tornar aci en Itona a dinar o verius sopar e axi ses fet. Tantost com sapiam lo Senyor sie partit tirarem la sua via Deu volent e sempre sens cançar entendrem en lo contengut en vostres instruccions e letres e en tot lo que apres per vosaltres sera ordonat e deliberat faentvos certs que tenim lo animo dispost a no fluxar en res. Creents tostemps ferne servey a nostre Senyor Deu e al Senyor Rey e honor als cathalans que fins aci han be mostrat per obra esser fidelissimos a la Corona Reyal. Som empero de parer per moltes rahons que sentim e pensam que vosaltres Senyors deveu ampliar vostre consell per dar mes sforç a la fahena ço qui es be necessari. Avisants vostres reverencies nobleses magnificencies e honorables savieses que fins aci embaxada de Valencia no hic ha venguda e los aragonesos no tenen molta assiduitat segons se diu. Lo Senyor Rey portantsen lo Princep a Miravet ses acordat ab los aragonesos en aquesta manera ço es que no traura lo Princep dels Regnes Darago Valencia e Principat e que tota hora lo sen portara ab si e ells han promes no manifestarlo per lo fur e diuse que lo dit Princep hi ha renunciat e per ço e per tenir festes a Çaragoça lo Senyor Rey ha Xm florins. La present vos trametem per Johan de La Penya correu (como el monasterio). Partira daci dema demati a una hora apres mija nit ha esser aqui en XXIIII hores no havem fet preu ab ell per ço que vosaltres lo façau pagar juxta lo servey que fet haura. En Lombard li ha bestrets cinch florins dor. Placieus sovint scriurens de vostres deliberacions e apuntaments. Certificants vos com en Leyda havem fet que en Romeu de Comajuncosa cullidor del dret de la bolla (bula) ha dat al dit Lombard cinquanta florins dor perque aquells convertescha en pagar correus e altres extraordinaris de nostra embaxada. E per quant havem ofert al dit cullidor que vosaltres mossenyors deputats li scriureu sou contents del que fet havem vos ne fem aquest avis. E ordonen vostres reverencia nobleses magnificencies e honorables savieses ço que plasent lus sie. Scrita en Itona a XVII de deembre any Mil CCCC sexanta. - A tota vostra ordinacio promptes los XV embaxadors del Principat de Cathalunya.

domingo, 19 de septiembre de 2021

Año 1465.

Año 1465.

(La carta
siguiente es de 1464. Este Manuelico Bofarull y los que
trabajaban con él estaban muy idiotizados con la renaixença y poco
concentrados para leer los años.)

26 DE DICIEMBRE.

Mossen
Montros. Ab la present rebreu un plech de letres dreçat al collector
de Balaguer es necessari daqui en fora loy trametau decontinent. Feu
que la cosa haja recapte e noy haja falla. De Terragona a XXVI de
dehembre any MCCCCLXIIII. Trametem vos les letres que demanau
per a don Phelip de Castro e per mossen Franci Derill.
Lo plet dreçat a Sancta
Coloma trameteu lo daqui en fora decontinent. Dada ut supra.
-
Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella deputat et cetera.
Al
honorable mossen Franci de Montros deputat local en la vila e
vegueria de Tarregua.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro
Perello.

Honrat senyer. Trametem vos les letres del senyor Rey
per al Marquesat e altres quens haveu demanades. Donau orde sien
trameses o dades decontinent e noy haja falla. E siau diligent en tot
ço que acomanat vos es segons se confia de vos. Dada ut supra.

Dirigitur an Guerau de Cervello collector de Balaguer.


Venerables pares en Crist. Sabut havem que vosaltres e
los homens dels vostres lochs recusarieu pagar los drets novellament
imposats. De que es de maravellar que en cosa tant concernent lo
servici del senyor Rey e benefici de aquest Principat com es aquesta
a la qual los dits drets son consignats vos vullau gens detenir. E si
voleu pensar que de aço pusquau esser exempts siau certs que no. Car
saber podeu com les coses son axi acordades per tots los tres
staments de aquest Principat e que han en elles a contribuir axi ecclesiastichs com seglars en la manera que en les altres coses
de generalitats se acostuma fer. Per que nous detingau pus en aço.
Car pus a Deu plau per tots han a passar aquestes congoxes. Ne
pensaseu que si puxa fer algun comport. Ans hi covendria fer altra
provisio. La qual conexeriau a vosaltres e als dits vostres homens
esser assats damnosa. Dada en Terragona et cetera ut supra.
Bernat
Çaportella deputat del General de Cathalunya resident en Terragona.

Als venerables pares en Christ los vicaris e covent del monestir
de Scala Dei.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Honorable senyer. Vostra letra havem rebuda e vist lo
contengut en aquella havem haguda letra del senyor Rey per als
cartoxans la qual ab la present vos
trametem. Daqui avant si ells
e lurs lochs no paguaven feu pendre quants homens del Priorat
intraran en lo comdat e encara anau als lochs del Priorat e requiriu
los batles que facen pagar e si nou faran certifiquau nos ne que fer
si ha altra rigorosa provisio. De aço nos scrivim als cartoxans
desenganant los.
Al que dehiu que lo comte es passat per los
lochs del comdat e que no sabeu quels haura dit nos ne pensam
que alre los haja dit sino que paguen. Pero axo es lo de que vos vos
deveu entremetre e cavalcar per vostra collecta o al menys scriure
sovin als collectors per saber dells com van les coses e donau hi
diligencia. La cosa aquesta be vehem que es a tot hom anugosa e
odiosa e que si los ministres no hi son diligents haura mal recapte.

(Los impuestos ya eran de por sí muchos. Los ministros,
correos, diputados, etc, muchos y con grandes sueldos o al menos
posibilidad de sacar gran tajada; lo mismo que en 2021. En tiempo de
guerra de nunca acabar, estos ministros eran muchas manos menos para
luchar junto a los barones contra los rebeldes, o al menos
asediarlos, haciendo cabalgadas y entradas a saco.
)
Lo qui aço
toqua principalment es lo senyor comte per quant quiscuns barons han
esser pagats en ses terres e si no hi abastara seran prou afanyats de

haverho de altres lochs. Per que donan hi cura si los seus afers
desigau fer.
Feu una cerqua e replegau tants diners com poreu per
trametre an Thora qui ab letres molt spesses
es ya solicitat per
lo comte de trametreli diners. E si mal recapte hi donau tots temps
se scusara ab vos. De Terragona a XXVI de dehembre any MCCCCLXIIII.
- Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella deputat et cetera.

Dirigitur an Dalmau de Tolosa collidor de les generalitats en lo
comdat de Prades.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.


Se encuentra apuntada impropiamente en este lugar, por estar
bajo la fecha de 21 de diciembre, la relación del juramento y
homenaje que prestó Arnaldo Citges, mercader de Tarragona,
nombrado por el parlamento colector de los derechos impuestos en las
harinas, lo que cumplió con las formalidades de costumbre y
obligación de su persona y bienes por medio de fianzas, en cuyo
acto, para mayor seguridad, añadió la siguiente promesa.

Que
nos plenira de les peccunies de la dita collecta ne aquelles
cambiara sino ab cambi de florins dor.

28 DE
DICIEMBRE.

Honorable senyer. Vostra letra havem rebuda e vist
lo contengut en aquella vos responem com ya es collocat
mossen Erill en lo sou per cert nombre de rocins dels quals pensam
que ell se contentara car axi es stat ordenat per lo senyor Rey.
Daqui avant pus los drets se cullen crehem que lo dit mossen Erill
passara a la ordinacio per la qual tots los altres passen. Lo senyor
Rey lin scriu. Feu hi lo que a vos se pertangue e jequiuho
star. Certificant nos del que sentireu.
Car si obs es fer si ha
altra provisio. Al que dehiu del vi que nos cull en aquexa terra
abans hi ve de altra part e per ço direu no deu pagar vos responem
que
si algun casola metra vi de Araguo o de altra part per
provisio de sa casa que aquest tal no pague los dos sous per
bota novellament imposats. Si empero taverners o treginers metran lo
dit vi
e aquell apres revendran aqui deuen pagar a la dita raho
de II sous per bota. E ab tot lo dret aquest sie pocha cosa. Pero per
quant pensam que aquexa terra es steril e prou guastada e si
ha lo vi ab molt treball e despesa si conexereu que les gents
se entrenyoren molt del dit dret del vi donau hi aquella tollerancia
e comport que per reposar e contentar les gents e per fer les passar
als altres drets vos apparegua fer si dega. Dada en Terragona a
XXVIII de dehembre any MCCCCLXV. - Bernat Çaportella.
Bernat
Çaportella diputat et cetera.
Al honorable En Gabriel Fraga
ciuteda de Leyda en Benavarra o lla hon
sia.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

(En
esta carta el año es 1465 !! Y las anteriores 1464!!
(aunque
Manuelico escriba 1465).
¿Dónde tenías, Manuelico, el cerebro,
debajo de las faldas de la Patria catalana?)



Habiéndose
aquí omitido cierta deliberación que se encuentra en otro paraje
del registro, pero que corresponde estar en este lugar por la fecha
que lleva, según ya se advierte en aquel, la transcribimos a
continuación, precedida del correspondiente extracto en que se
expresa el objeto que la motivó.

29 DE DICIEMBRE.

Convocó
el diputado Çaportella, en este día, para una junta o consejo de
jurisperitos a las siguientes personas.
Don Nicolás Pujada,
doctor en decretos, canónigo y arcediano de la Mar en la iglesia de
Barcelona.
El honorable Jaime Taranau, doctor en leyes.
Petro
Boquet, doctor en decretos.
Pedro Montmany, doctor en leyes.

Juan Andrés Sorts, canónigo y prepósito de Barcelona.
A
los que manifestó el diputado, que el Rey, con grande instancia,
pedía que, por el mismo Çaportella o por su mandato, se pagaran de
los derechos de las generalidades recojidos por órden
del parlamento poco antes celebrado, los salarios de los correos,
escuchas y espías que fuesen necesarios, lo que convenía para el
buen estado y seguridad de la gente de armas ofrecida al Rey por el
mismo parlamento, pues no podían ni querían prestar el servicio que
les correspondía hacer del modo que era conveniente; sobre lo que
tomaron las personas convocadas la siguiente deliberación.

Et
dicti jurisperiti audita proposicione predicta et visis recognitis et
recensitis capitulis et omnibus actitatis et factis per dictum
parlamentum delliberarunt
unanimiter et concorditer quod attento
quod generalitates sunt date et restitute per dictum dominum
regem eis forma et modo quibus eran per prius antequam videlicet per
dictum dominum regem apprehense fuissent et quod de necessitate
habent esse sub disposicione alicuis presidentis et per consequens
eius qui habetur pro diputato ipsius scilicet domini Çaportella. Pro
tanto dixerunt quod per ipsum dominum deputatum possint et debent
solvi et seu provideri et mandari solvi de quibusvis pecuniis
dictarum generalitatum salaria dictorum cursorum excubiarum et
exploratorum necessariorum pro bona disposicione et statu dicte
gentis armorum et eorum defensione ac salvitate ac inimicorum
invasione et ofensione et etiam per eundem dominum deputatum posse et
debere solviet seu provideri atque mandari solvi cetera sine quibus
dicte gentes armorum de quibus facta est oferta dicto domino Regi
servicium debitum facere non possent et quem ad eorum salvitatem visa
fuit utilia et ad conservacionem terrarum obediencium dicto domino
Regi et ad ofensionem rebellium et inimicorum. Et hoc etiam maxime
posse et debere sic fieri cum plurimum cernat conservacionem jurium
generalitatum que nisi ex opera dicte gentis armorum amitterentur per
occupacionem inimicorum. Quod per ipsum dominum deputatum est maxime
attendendum.

Año 1465.

Año 1465.

(La carta
siguiente es de 1464. Este Manuelico Bofarull y los que
trabajaban con él estaban muy idiotizados con la renaixença y poco
concentrados para leer los años.)

26 DE DICIEMBRE.

Mossen
Montros. Ab la present rebreu un plech de letres dreçat al collector
de Balaguer es necessari daqui en fora loy trametau decontinent. Feu
que la cosa haja recapte e noy haja falla. De Terragona a XXVI de
dehembre any MCCCCLXIIII. Trametem vos les letres que demanau
per a don Phelip de Castro e per mossen Franci Derill.
Lo plet (plec; pliego. Plet : pleito) dreçat a Sancta
Coloma trameteu lo daqui en fora decontinent. Dada ut supra.
-
Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella deputat et cetera.
Al
honorable mossen Franci de Montros deputat local en la vila e
vegueria de Tarregua.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro
Perello.

Honrat senyer. Trametem vos les letres del senyor Rey
per al Marquesat e altres quens haveu demanades. Donau orde sien
trameses o dades decontinent e noy haja falla. E siau diligent en tot
ço que acomanat vos es segons se confia de vos. Dada ut supra.

Dirigitur an Guerau de Cervello collector de Balaguer.


Venerables pares en Crist. Sabut havem que vosaltres e
los homens dels vostres lochs recusarieu pagar los drets novellament
imposats. De que es de maravellar que en cosa tant concernent lo
servici del senyor Rey e benefici de aquest Principat com es aquesta
a la qual los dits drets son consignats vos vullau gens detenir. E si
voleu pensar que de aço pusquau esser exempts siau certs que no. Car
saber podeu com les coses son axi acordades per tots los tres
staments de aquest Principat e que han en elles a contribuir axi ecclesiastichs com seglars en la manera que en les altres coses
de generalitats se acostuma fer. Per que nous detingau pus en aço.
Car pus a Deu plau per tots han a passar aquestes congoxes. Ne
pensaseu que si puxa fer algun comport. Ans hi covendria fer altra
provisio. La qual conexeriau a vosaltres e als dits vostres homens
esser assats damnosa. Dada en Terragona et cetera ut supra.
Bernat
Çaportella deputat del General de Cathalunya resident en Terragona.

Als venerables pares en Christ los vicaris e covent del monestir
de Scala Dei.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

Honorable senyer. Vostra letra havem rebuda e vist lo
contengut en aquella havem haguda letra del senyor Rey per als
cartoxans la qual ab la present vos
trametem. Daqui avant si ells
e lurs lochs no paguaven feu pendre quants homens del Priorat
intraran en lo comdat e encara anau als lochs del Priorat e requiriu
los batles que facen pagar e si nou faran certifiquau nos ne que fer
si ha altra rigorosa provisio. De aço nos scrivim als cartoxans
desenganant los.
Al que dehiu que lo comte es passat per los
lochs del comdat e que no sabeu quels haura dit nos ne pensam
que alre los haja dit sino que paguen. Pero axo es lo de que vos vos
deveu entremetre e cavalcar per vostra collecta o al menys scriure
sovin als collectors per saber dells com van les coses e donau hi
diligencia. La cosa aquesta be vehem que es a tot hom anugosa e
odiosa e que si los ministres no hi son diligents haura mal recapte.

(Los impuestos ya eran de por sí muchos. Los ministros,
correos, diputados, etc, muchos y con grandes sueldos o al menos
posibilidad de sacar gran tajada; lo mismo que en 2021. En tiempo de
guerra de nunca acabar, estos ministros eran muchas manos menos para
luchar junto a los barones contra los rebeldes, o al menos
asediarlos, haciendo cabalgadas y entradas a saco.
)
Lo qui aço
toqua principalment es lo senyor comte per quant quiscuns barons han
esser pagats en ses terres e si no hi abastara seran prou afanyats de

haverho de altres lochs. Per que donan hi cura si los seus afers
desigau fer.
Feu una cerqua e replegau tants diners com poreu per
trametre an Thora qui ab letres molt spesses
es ya solicitat per
lo comte de trametreli diners. E si mal recapte hi donau tots temps
se scusara ab vos. De Terragona a XXVI de dehembre any MCCCCLXIIII.
- Bernat Çaportella.
Bernat Çaportella deputat et cetera.

Dirigitur an Dalmau de Tolosa collidor de les generalitats en lo
comdat de Prades.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.


Se encuentra apuntada impropiamente en este lugar, por estar
bajo la fecha de 21 de diciembre, la relación del juramento y
homenaje que prestó Arnaldo Citges, mercader de Tarragona,
nombrado por el parlamento colector de los derechos impuestos en las
harinas, lo que cumplió con las formalidades de costumbre y
obligación de su persona y bienes por medio de fianzas, en cuyo
acto, para mayor seguridad, añadió la siguiente promesa.

Que
nos plenira de les peccunies de la dita collecta ne aquelles
cambiara sino ab cambi de florins dor.

28 DE
DICIEMBRE.

Honorable senyer. Vostra letra havem rebuda e vist
lo contengut en aquella vos responem com ya es collocat
mossen Erill en lo sou per cert nombre de rocins dels quals pensam
que ell se contentara car axi es stat ordenat per lo senyor Rey.
Daqui avant pus los drets se cullen crehem que lo dit mossen Erill
passara a la ordinacio per la qual tots los altres passen. Lo senyor
Rey lin scriu. Feu hi lo que a vos se pertangue e jequiuho
star. Certificant nos del que sentireu.
Car si obs es fer si ha
altra provisio. Al que dehiu del vi que nos cull en aquexa terra
abans hi ve de altra part e per ço direu no deu pagar vos responem
que
si algun casola metra vi de Araguo o de altra part per
provisio de sa casa que aquest tal no pague los dos sous per
bota novellament imposats. Si empero taverners o treginers metran lo
dit vi
e aquell apres revendran aqui deuen pagar a la dita raho
de II sous per bota. E ab tot lo dret aquest sie pocha cosa. Pero per
quant pensam que aquexa terra es steril e prou guastada e si
ha lo vi ab molt treball e despesa si conexereu que les gents
se entrenyoren molt del dit dret del vi donau hi aquella tollerancia
e comport que per reposar e contentar les gents e per fer les passar
als altres drets vos apparegua fer si dega. Dada en Terragona a
XXVIII de dehembre any MCCCCLXV. - Bernat Çaportella.
Bernat
Çaportella diputat et cetera.
Al honorable En Gabriel Fraga
ciuteda de Leyda en Benavarra o lla hon
sia.
Dominus deputatus mandavit mihi Petro Perello.

(En
esta carta el año es 1465 !! Y las anteriores 1464!!
(aunque
Manuelico escriba 1465).
¿Dónde tenías, Manuelico, el cerebro,
debajo de las faldas de la Patria catalana?)



Habiéndose
aquí omitido cierta deliberación que se encuentra en otro paraje
del registro, pero que corresponde estar en este lugar por la fecha
que lleva, según ya se advierte en aquel, la transcribimos a
continuación, precedida del correspondiente extracto en que se
expresa el objeto que la motivó.

29 DE DICIEMBRE.

Convocó
el diputado Çaportella, en este día, para una junta o consejo de
jurisperitos a las siguientes personas.
Don Nicolás Pujada,
doctor en decretos, canónigo y arcediano de la Mar en la iglesia de
Barcelona.
El honorable Jaime Taranau, doctor en leyes.
Petro
Boquet, doctor en decretos.
Pedro Montmany, doctor en leyes.

Juan Andrés Sorts, canónigo y prepósito de Barcelona.
A
los que manifestó el diputado, que el Rey, con grande instancia,
pedía que, por el mismo Çaportella o por su mandato, se pagaran de
los derechos de las generalidades recojidos por órden
del parlamento poco antes celebrado, los salarios de los correos,
escuchas y espías que fuesen necesarios, lo que convenía para el
buen estado y seguridad de la gente de armas ofrecida al Rey por el
mismo parlamento, pues no podían ni querían prestar el servicio que
les correspondía hacer del modo que era conveniente; sobre lo que
tomaron las personas convocadas la siguiente deliberación.

Et
dicti jurisperiti audita proposicione predicta et visis recognitis et
recensitis capitulis et omnibus actitatis et factis per dictum
parlamentum delliberarunt
unanimiter et concorditer quod attento
quod generalitates sunt date et restitute per dictum dominum
regem eis forma et modo quibus eran per prius antequam videlicet per
dictum dominum regem apprehense fuissent et quod de necessitate
habent esse sub disposicione alicuis presidentis et per consequens
eius qui habetur pro diputato ipsius scilicet domini Çaportella. Pro
tanto dixerunt quod per ipsum dominum deputatum possint et debent
solvi et seu provideri et mandari solvi de quibusvis pecuniis
dictarum generalitatum salaria dictorum cursorum excubiarum et
exploratorum necessariorum pro bona disposicione et statu dicte
gentis armorum et eorum defensione ac salvitate ac inimicorum
invasione et ofensione et etiam per eundem dominum deputatum posse et
debere solviet seu provideri atque mandari solvi cetera sine quibus
dicte gentes armorum de quibus facta est oferta dicto domino Regi
servicium debitum facere non possent et quem ad eorum salvitatem visa
fuit utilia et ad conservacionem terrarum obediencium dicto domino
Regi et ad ofensionem rebellium et inimicorum. Et hoc etiam maxime
posse et debere sic fieri cum plurimum cernat conservacionem jurium
generalitatum que nisi ex opera dicte gentis armorum amitterentur per
occupacionem inimicorum. Quod per ipsum dominum deputatum est maxime
attendendum.

jueves, 3 de septiembre de 2020

30 y 31 DE DICIEMBRE.

30 DE DICIEMBRE. 


Se acordó expedir la siguiente carta:

Molt reverends egregi nobles e magnifichs senyors. Reebuda una vostra letra feta en Aytona a XVII del present mes e respost a aquella per una nostra larga letra feta a XX del dit mes ab correu volant veent no haviam letres de vosaltres lo dissapte prop passat vos tornam scriure ab copia de la dita nostra letra e encara fins aci no havem letra vostra de que no som solament meravellats mas quasi turbats que de tant temps en ça no hajam letra vostra car no podem bonament delliberar ne provehir en res sens haver letres nostres o no podem pensar que es causa de la dilacio majorment que axi en instruccions com en totes nostres letres vos hajam molt encarregats de scriurens sovent e avisar de totes les coses aqui occorrents e encara de les circunstancias de les quals no podem ni volem dar fe attes per vosaltres no havem avis algu que no reputam a poch carrech. Perque vos pregam e encarregam tant stretament e afectuosa com podem satisfassats a nostres desigs ens deliurets de aquests tan grans e diversos pensaments. Avisantvos que solament per aço vos fem lo portador de la present per dubte que correus no sien presos. E sia molt reverend egregi nobles e magnifichs senyors la Sancta Trinitat vostra guarda e endressa dels afers que teniu entre mans. Dada en Barchinona a XXX de deembre del any Mil CCCCLXI - A. P. abbat de Montserrat. - Los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostre honor promptes.

31 DE DICIEMBRE.

Se resolvió enviar a los embajadores una segunda copia de la carta que se les escribió el 20, en el caso de que hoy no se recibiese noticia de ellos.


lunes, 30 de agosto de 2021

29 DE DICIEMBRE.

29 DE DICIEMBRE.


Deliberación tomada por los Diputados y Concelleres.

Los senyors deputats e sis persones e los senyors consellers e huyt persones eletes en lo fet de la exaccio o subvencio et cetera deliberaren e conclogueren concordablement que de les peccunies qui son manlevades de certes persones ab promesa quils es stada feta que aquelles los seran restituhides dels diners de la exaccio quis fa sien donades en via de socorriment cent lliures Barchinonesas a March de Montfort gentil home burgunyo lo qual novament es vengut en aquestes parts ab companyia de XXX homens abtes en lo mester de la guerra. E aço per contemplacio de la Magestat del Senyor Rey e per lo servey que los dits burgunyons feran a la sua Excellencia.

//

burgunyo, burgunyons, Burg, Bourg, Burgo, Bourgogne, Burgundy, Burgund.
Català: catalá, catalán, castlà, castellán, Chastelongne, chatelain, castellano, castillo, castell, castiello, castrum, etc. 


Montfort (1950):

March de Montfort gentil home burgunyo

El castillo fortaleza de Montfort es una edificación defensiva del siglo XIII sita en la comuna francesa de Montigny-Montfort, en el departamento de Côte-d'Or. Desde el 30 de diciembre de 1925 está inscrito en el inventario suplementario de los Monumentos Históricos de Francia.

Está gestionado desde 1996 por la asociación MONS FORTI, que cuenta con 220 miembros y se encarga de la restauración y conservación del lugar (cerrado actualmente).

jueves, 3 de septiembre de 2020

28, 29 de diciembre

28 DE DICIEMBRE.


Hubo sesión, pero nada se acordó.

29 DE DICIEMBRE.

En este día se resolvió comunicar a los conselleres, y a las treinta y dos personas elegidas para este negocio, las instrucciones que los diputados y sus consejeros habían dado a sus embajadores. Asímismo se dio cuenta de haberse recibido la siguiente carta:

Molt reverend e magnifichs senyors. Vostra letra he reebuda e aquella vista he hagut gran plaser de aquella regraciant a vosaltres vostre bon avis. E no obstant en dies passats ja fos avisat de la preso e detencio del molt Illustre Princep pero no axi stesament com vostra reverencia e honorables saviesas me scriviu a la qual breument vos responch ma voluntat es conformar ab aquells qui en tals cas han trobat enuig com sia nova molt dolorosa per la terra. E si en res ma persona e bens podia suplir en fer benefici e servir en repos la dita fasena seria prompta no contrestant les provisions axi virtuosament fetes axi per les corts com per vosaltres senyors les quals son molt notables e bonas. Placia a nostre Senyor Deu mete al cor del Senyor Rey que la dita embaxada e terra ne obtenga de sa Majestat ço quen desija per raho e benavenir de la terra. E si per vosaltres sera vist poder fer yo cosa neguna per servey del Senyor Rey e del dit Princep e benefici de la terra ab consell de vosaltres sere prest. E sia en vostra proteccio la Trinitat Sancta. De Peralada a XVIIII de deembre. - Lo qui es prest a la ordinacio de vosaltres Vescomte de Rocaberti. - Als molt reverend e magnifichs senyors los deputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.

viernes, 5 de marzo de 2021

1, 2 diciembre 1461

1.° DE DICIEMBRE.

No hubo sesión, por tener que ocuparse los señores Diputados del asunto de las lanas.
El mismo día, recibieron las siguientes cartas.

Als molt reverends e magnifichs senyors e de molt gran providencia mossens los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Mossenyors molt reverends e magnifichs. A vostres grans providencies copia de la deposicio de mossen Miquel Cardona sobre los articles o interrogatoris per vosaltres a mi tramesos es stada per mi rehebuda be e feelment ab son original dels dits interrogatoris e deposicio corregida e examinada vigor del manament litteratoriament per vosaltres mossenyors a mi fet a les vostres grans providencies dins la present interclusa tramet oferint me tots temps prest fer e complir tots vostres manaments. Dada en Vilafrancha de Conflent a XXIIII de noembre del any de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLXI. - A vostre manament molt prest qui a vosaltres molt me recoman Francesch Millars diputat local de Vilafrancha de Conflent.

Al molt reverend e magnifich e de gran providencia mossenyors los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs mossenyors e de gran providencia. Una vostra letra he reebuda per la qual veig voleu ma deposicio sobre los forments que mossen Luis Xatanti dehia havia comprats per lo General de que yo essent aqui li digui que me maravellave com nuncha havia consentit ni tant poch sabia los mossenyors de mos companyons hi haguessen consentit abans sabia per lo magnifich mossen Luis Divorra lo contrari que deya que noy havia consentit (falta punto) Es veritat que en la cambra hon se ajuntaven los vuyt en que sta En Tora sen parla e de comprar stellas per rems mes que sea fes conclusio nuncha abans vos dich que sis fos feta joy haguera dissentit per que era informat per molts et maxime per un mercader amich de mossen Luis Divorra com sis comprassen dits forments lavors si perdia de continent mes trenta milia solidos. Es veritat que per tot lo consell hon seu renova e daltres afers fou comes a tres persones elegidores per vosaltres diputats e a nosaltres que entenesem per ques dehia que fora bo se fes provisio de forments mes que sen fes conclusio. Tal cosa yo no se ni may hi consenti mes quils ha comprats crech los ha comprats per si mateix e no pas per lo General e essent aqui ho digui al dit mossen Luis e mes fiu be hoyr en lo consell hon digui lo que ara dich e diria tots temps car es la veritat e la comisio com nos fo comes es continuada per lo honorable En Barthomeu Sellent scriva major de la casa per la qual se mostre al meu parer clar que lo General noy es tengut car ni los tres elegits per nosaltres no poden dir se fes ni a mossen Xatanti ni a altre ni per ells ni per nosaltres tal comissio ni conclusio ques comprassen forments. E ab tant molt reverend e magnifich mossenyors me recoman en gracia vostra. De Vilafrancha de Conflent a XXIIII de novembre. - Del sempre prest a tota vostra ordinacio Miquel Cardona.

Al molt reverend e magnifichs senyors e de molt gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs mossenyors e de molt gran providencia. Essent yo en Perpinya a Xllll del present me fo donada una vostra letra de la dada de deu del present dins la qual eren interclusos certs interrogatoris sobre los quals yo havia a pendre deposicio del magnifich mossen Miquel Cardona e per quant yo anava per fahenes de hun mon jerma (germá, germà, frare; hermano) en que manava (m´anava; me iba; manava también significa mandaba) molt si tremis la dita letra ab los interrogatoris aci a mon loctinent crehent ell mi donas tant bon recapte com yo mateix e per certa causa ell noy ha pogut donar bon recapte per quant lo scriva meu hic es dies ha absent en tant que essent yo tornat o e hagut a fer ab altra scriva e substituit de aquell e de continent siti lo dit mossen Cardona e apres prengui del (dell, de ell, d´ell) jurament e per mi fou interrogat justa la forma dels dits interrogatoris e la sua deposicio vos tramet ab la present la qual remet a Perpinya al diputat local de present laus trametre. Quant me diau que dita letra menviaveu per correu qui speras resposta no he vist correu ans me dona dita letra hun mercader a Perpinya. Suplicant vos molt que de la tarda que be feta me hajau per scusat.
Apres de dita letra ne rebuda una altra vostra de cinch del present ab la qual era la crida me manau faça fer la qual conte la imposicio de dret que haveu imposat sobre les robes e mercaderies qui entraran e exiran en aquest Principat e fora de aquell la qual de present fare publicar per los lochs acustumats de aquesta vila e apres ne donare trallats per los cullidors axi com per vosaltres mes manat. E manats me molt reverend e magnifichs mossenyors tot lo que plasent vos sia significant la Trinitat Sancta vos conserve en bon stament. De Vilafrancha de Conflent a XXIII de
novembre any Mil CCCCLXI. Apres haver scrita la present e feta fer la crida sobre lo quem manats per la letra de cinch del present. - A vostre molt prest e qui a vosaltres mossenyors molt me recoman Francesch Millas diputat local de Vilafrancha de Conflent.

2 DE DICIEMBRE.

En esta sesión se ocuparon solamente de algunas sustituciones.

jueves, 3 de septiembre de 2020

21, 22, 23 de diciembre.

21 DE DICIEMBRE. 


Reuniéronse los diputados y consejeros, pero no se adoptó ningún acuerdo.

22 DE DICIEMBRE.

Dióse audiencia a Francisco Dezplá, el cual, recién llegado de Lérida, expuso lo que allí había ocurrido al salir el príncipe de Viana y cuando las cortes comisionaron a la Diputación para entender en este negocio. Se ventilaron luego algunos puntos, sin que recayese resolución sobre ellos.

23 DE DICIEMBRE.

Presentáronse con la siguiente credencial Dalmacio Dezvolo y Francisco Andreu, embajadores enviados al Senyor Rey por la villa de Perpiñan para interceder por el Príncipe.

Als molt reverend honorables e de molt gran providencia senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend honorables e de molt gran providencia senyors. Per causa de la detencio feta per la Majestat del Senyor Rey de la persona del Illustre Princep trametem per embaxados a sa molt gran Altea los honorables mossen Dalmau Dez-Volo cavaller e mossen Françes Andreu burges de la vila de Perpinya los quals a ple informats per nosaltres vos explicaran certes coses per lo dit negoci. Placiaus darlos fe e crehença com a nosaltres si presents les dihem a vostres molt grans providencies. E la Trinitat increada molt reverend honorables e de molt gran providencia senyors sia proteccio vostra rescrivintnos totes coses que plaents vos sien. Scrita en Perpinya a XVI de deembre del any Mil CCCC sexanta. - Los dos staments militar e reyal del comdat de Rossello a vostra honor promptes.

Dióseles audiencia, manifestaron las instrucciones que llevaban, se les comunicó el estado del negocio, y se acordó que se pusiesen en todo de acuerdo con los embajadores enviados por los diputados y consejeros; con cuyo motivo se acordó escribir la carta que sigue:

Als molt reverend egregi nobles e magnifichs senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverend egregi nobles e magnifichs senyors. Vuy son stats ab nosaltres los magnifichs mossen Dalmau Dez-Volo cavaller per lo braç militar e mossen Francesch Andreu burges de Perpinya per lo braç reyal del comdat de Rossello missatgers a nosaltres diputats tramesos ab letra de crehença en virtut de la qual nos han explicat e demanat entre les altres coses quens plagues informar e comunicarlos les coses que fins a la present jornada en aquest negoci eren per nosaltres fetes e a vosaltres comeses. E mes attes que lurs principals e ells havien voluntat e ferm proposit en aquest negoci unir e conformarse a la nostra voluntat e fer una matexa instancia ab vosaltres a la Majestat del Senyor Rey per aquest negoci axi que tots units e confederats millor se pogues obtenir lo desig que tots havem nos plagues scriure a vosaltres senyors que fossen per vosaltres informats e avisats de tots los afers que fets haurieu e de aquells ab ells comunicar. Hon nos considerada la dita explicacio e la gran voluntat e afeccio que en aquest negoci mostren e dien haver e voler fer hun cor hun sforç e una instancia ab vosaltres e considerat aquests dos staments quan comprenen en aquest Principat havem deliberat que totes les coses que a vosaltres son comeses e scrites e daquiavant vos seran comeses per nosaltres sien comunicades als dits missatgers segons vos sera vist.
Perqueus pregam e encarregam molt afectuosament que aquesta nostra deliberacio metats en exequucio e totes altres coses queus havem scrites rescrivintnos segons vos havem scrit. E sia lo Sant Sperit vostra guarda e direccio dels afers perque sou aqui. Dada en Barchinona a vint e tres de deembre del any Mil CCCC sexanta. - A. P. abbat de Montserat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

También se acordó escribir a los estamentos militar y real de Rosellon en estos términos:

Als molt nobles e molt magnifichs senyors e de gran providencia los del stament militar del comdat de Rossello.
Molt nobles e molt magnifichs senyors e de gran providencia. Una letra havem rebuda del vostre stament e del stament Reyal de aqueix comdat per los magnifichs mossen Dalmau Dez-Volo conseller e mossen Francesch Andreu burges de la vila de Perpenya embaxadors per vosaltres elets e en virtut de la crehença a ells comanada nos han explicat quens plagues informar e comunicarlos totes les coses per nosaltres fetes e comeses als nostres embaxadors e scriurels los comunicassen tots los afers segons eren succehits e daquiavant succehiran car ells volien fer hun sforç huna instancia e un cor ab los dits nostres embaxadors. De la qual cosa havem hagut singular plaer sentint vostra bona loable e acustumada afeccio e considerat los dits staments quant comprenen en aquest Principat. E volent complaure a vostra voluntat los havem comunicats totes les instruccions e letres que fins aci havem als dits nostres embaxadors els havem scrit quels informen avisen e comunican tots los afers a fi que per mija de la instancia de tots aquest negoci obtinga aquella fi que tots desijam en lo qual no va poch als poblats de aquest Principat. E per quant havem voluntat scriureus e comunicar les coses que occorreran vos pregam elegiau algun nombre de persones que fos de XII per be que los vostres embaxadors donassen en parer de nou als quals scrivam e drecem les nostres letres. E nous maravelleu si en la eleccio de la embaxada e de la XXVII noy metem algu dels staments de aqueix comdat car nos feu per oblit ne menys per no havervos en la reputacio e stima que merexeu mas per sola necessitat del negoci qui requiria çeleritat extrema segons vets per la qual convengue a nosaltres lo diluns jorn de la concepcio de Nostra Dona que reebem la comissio a mig jorn ajustar gran consell e aquella mateixa nit elegir embaxadors e la XXVII dar orde que los dits embaxadors partissen segons que feren lo dimecres seguent a mig jorn. E sia molt nobles e molt magnifichs senyors e de gran providencia lo Sant Sperit en vostra guarda. Dada en Barchinona a XXIII del mes de deembre del any Mil CCCC sexanta. - A. P. abbat de Montserrat - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Als molt magnifichs e molt honorables e savis senyors los del stament reyal del comdat de Rossello.
Molt magnifichs e molt honorables e savis senyors. Una letra per part del vistre stament e del stament militar de aquex comdat havem reebuda per los vostres embaxadors mossen Dalmau Dez Volo cavaller e mossen Francesch Andreu burges de la vila de Perpinya ab creença a nosaltres en virtut de aquella explicada de la qual havem haut singular plaer e consolacio vehent e considerant vostra bona voluntat e afeccio que en aquest negoci del Illustrissim Princep e de tot aquest Principat mostrau. E per quant nos han explicat voler veure e sentir nosaltres quines coses haviem a nostres embaxadors conmeses e scrites aquelles largament los havem comunicades e encara als dits nostres embaxadors scrit que tots los afers com han succehit e daquiavant succehiran los comuniquen a fi que tots fassam hun cor hun sforç e una instancia sperant en nostre Senyor que per aquest mija se obtindra lo bon desig de tots a gloria de nostre Senyor e servey del dit Senyor Rey e benefici del dit Senyor Princep e tranquilitat e repos de aquest Principat. E nostra voluntad es avisar e certificarvos de les coses que occorreran. E nous marevelleu si en la eleccio de la embaxada e de la XXVII noy metem algu dels staments de aqueix comdat car nos feu per oblit ne menys per no havervos en la reputacio e stima que merexeu mas per sola necessitat extrema segons vehets per la qual covingue a nosaltres lo diluns jorn de la Concepcio de nostra Dona que rebem la comissio a mig jorn ajustar gran consell e aquella matexa nit elegir embaxadors e la XXVII e dar orde que los dits embaxadors partissen segons que feren lo dimecres seguent a mig jorn. E sia molt magnifichs e molt honorables e savis senyors la Santa Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XXIII de deembre del any Mil CCCC sexanta. A. P. abbat de Monserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Por último, se did cuenta de haberse recibido la siguiente carta:

Als molt reverend magnifichs e honorables senyors e de gran reverencia los diputats de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e honorables senyors. Per lo cas qui es occorregut en la persona del Illustre Senyor lo Princep de Viana per certs sguarts la cort general del present Principat de Cathalunya concordablement ha deliberat scriure a moltes persones de quiscun stament e per la prorrogacio subseguida la dita cort ha manat a mi e altres promovedors de aquella que fessem desempatxar les letres e que per diputacions ho en altra manera trametessem aquelles. Perqueus trametem les dites letres encarregantvos per part de la dita cort que per la dita via o en altra mes util e congrua vos placia scampar e distribuir les dites letres la qual cosa tots nosaltres promovedors per lo carrech quen tenim vos haurem a singular gracia certificant vostres reverencias que nosaltres distribuim daçi les letres e pliques queus defallen per quant ne havem avinentesa ab menor despesa que nos farie daqui. E per quant no havem trobada manera de podervos trametre ab menor despesa les dites pliques attes lo gran volum havem pactat ab lo portador de la present appellat Marti Buada que li sien dats per port de les dites letres deu rals valents quinze solidos barchelonesos los quals vos supplicam li sien dats quant vos dara les dites letres. E si res voldran manar de nosaltres les grans reverencias vostras serem prests ha obeyr tot lo que manat. E sia lo Sant Sperit en guarda vostra. Scrita en Leyda a XVIIII de deembre del any Mil CCCC sexanta. - A tota ordinacio de vostres grans reverencias prest e qui en vostra gracia me coman Johan Torres promovedor de la cort general de Cathalunya per lestat eclesiastich.
- A tota ordinacio de vostres grans reverencies prest qui en vostra gracia me recoman P. de Sentcliment promovedor de la cort general de Cathalunya per lestat militar.

miércoles, 5 de junio de 2019

Tomo I, texto IX, lit vellut + fallecimiento de doña María de Aragón

IX. 30 de diciembre.

Carta del rey al camarero de la reina, pidiéndole la cama de terciopelo, y la tunicella con que se había consagrado reina su mujer, para en el caso de que le subsiguiese la muerte.
/ ya ha muerto, 29 de diciembre de 1406 según la wikipedia, hay que tener en cuenta la numeración de los años como indica Próspero de Bofarull en la introducción
A continuación va el documento que manifiesta el fallecimiento de dicha reina doña María de Aragón.



Martín el Humano, rey, Aragón
Martín el humano (Retrato de Martín I en el retablo de San Severo.)



IX.

Legajo de cartas reales, n.° 107. 30 de diciembre de 1407.

Al feel nostre en Marçal de la cambra de nostra muller la reina. - Lo Rey. - En Marçal. Per lo cas inopinat que ses subseguit de la mort de nostra muller la reina qui Deus haja es asi necesaria la tunicella ab que la dita Reina se consagra et lo lit seu de vellut tanat: perque volem eus manam que de continent vista la present nos trametats la tunicella et lit dessus dits: e si es cas que eren
en poder dels consellers daqui de Barchinona hajatslos de continent a vostra ma et enviatsnoslos de continent com los hajam necessaris pera la sepultura de la dita reina. Perque non haja falla en res quens ho trametats de continent. Dada en Valense sots nostre segell secret a XXX dies de decembre del any mil CCCCVII. - Sperendeo (l). /Sperans-in-Deo/

(1) No hallándose en este archivo el testamento de doña María, se inserta el siguiente documento, que acredita su otorgacion e indica algunas de sus disposiciones.

Reg. 2311, fol. 137. 3 de agosto de 1407.

Pateat universis: quod nos Martinus Dei gratia Rex Aragonum Valentie Majorice Sardinie et Corsice comesque Barchinone Rossilionis et Ceritanie nostro propio nomine et ut executor testamenti seu ultime voluntate illustris Marie regine Aragonum conjugis nostre clare memorie et ut princeps et dominus necnon ut pater et conjuncta persona illustris Martini regis Sicilie carissimi primogeniti nostri heredisque universalis conjugis nostre predicte et etiam ut detentor bonorum omnium que ipsa regina cum ageret in humanis possidebat et nos jure viduitatis et fori beneficio possidemus: et nos frater Bartholomeus Borras frater Franciscus Eximenez frater Johanes Eximenez magistri in sacra Theologia ordinis minorum et Gilabertus de Scintillis alias Raymundus de Rivosico miles consiliarius et camerlengus dicti domini regis manumissores et executores testamenti domine regine predicte una cum dicto domino rege ut constat de dicta manumissoria per testamentum per dictam illustrem reginam firmatum in posse Anthonii Valls scriptoris sui et auctoritate regia notarii publici in loco de Villaregali regni Valentie die XXVIIIa decembris anni presentis et infrascripti prospicientes grandia onera dicte manumissorie que diversis creditoribus et servitoribus dicte illustris regine et aliis personis tenetur et obligata existit et quod pro traslatione corporis dicte illustris regine fienda ad monasterium Populeti erat nobis summe necessarium habere diversas peccuniarum quantitates ad premissa satisfaciendum que faciliori via et magis prompta et absque dispendio facultatum dicti heredis et manumissorie pretense haberi non poterant quam per viam arrendationis reddituum emolumentorum locorum et villarum comitatus de Luna et nonnullorum aliorum locorum infra regnum Aragonum sitorum quam fecimus Francisco Berengarii mercatori ville Muriveteris ad certum tempus et sub certis conditionibus et ad pretium inter nos conventum ut constat de dicto arrendamento per publicum instrumentum datum et actum Valentie ac clausum per fidelem secretarium nostrum Bernardum Medici auctoritate regia notarium publicum die presenti et infrascripta in cujus instrumenti arrendationis confectione et longe ante fuit habitum et in pactum deductum inter nos et dictum Franciscum Berengarii quod constitueremus procuratores legittimos habentes potestatem ad infrascripta suficientem pro
corroboratione contractus arrendationis predicte: ideo facimus constituimus et ordinamus certos speciales et generales procuratores nostros et cujuslibet nostrum prefatis nominibus videlicet vos Enecum Eximenez de Galloz et Dominicum Cosida habitatores civitatis Cesarauguste et utrumque vestrum in solidum absentes ut presentes ita quod occupantis conditio potior non existat sed quod per unum vestrum inceptum fuerit per alium mediari valeat et finiri ad confitendum et concedendum in judicio et extra pro nobis et nostro nomine et cujuslibet nostrum nominibus jam dictis coram regente officium gubernationis dicti regni vel justitia Aragonum ipsius locumtenente seu alterius eorum dictum arrendationis instrumentum per nos dicto Francisco Berengarii firmatum et omnia et singula in capitulis et in eo contenta et ad audiendum laudandum acceptandum pro nobis et cujuslibet nostrum dictis nominibus sententiam condemnatoriam per dictos regentem officium gubernationis justitiam Aragonum ipsius locumtenentem vel alterum eorum sub obligationibus renunciationibus securitatibus firmitatibus modis et conditionibus tam in dicto instrumento arrendationis quam in libello ac petitione ipsius pretextu seu vigore contra nos et quemlibet nostrum per dictum Franciscum Berengarii arrendatorem seu ipsius legittimum procuratorem offerendo contentis et expressatis: dantes et concedentes vobis dictis procuratoribus nostris et vestrum utrique in solidum plenum posse et facultatem agendi respondendi deffendendi excipiendi conveniendi replicandi triplicandi litem vel lites contestandi renunciandi et concludendi requirendi et protestandi fidancias jure et de servando indempnem et de tenendo de manifesto et quascumque alias necessarias et opportunas offerendi sententiam et sententias tam interlocutorias quam difinitivas audiendi laudandi et acceptandi et demum omnia et singula alia generaliter faciendi et libere exercendi agendi et procurandi que merita earum postulant et requirunt esto quod fuerint graviora aut majora et que requirerent speciale mandatum sine quibus predicta expediri comode non valerent. Promittentes nominibus predictis habere ratum gratum et firmum perpetuo quicquid per vos dictos procuratores aut vestrum utrumque in predictis et circa predicta cum dependentibus et emergentibus ex eisdem fuerit dictum confessatum acceptum factum gestum seu procuratum ac si per nos metipsos et quemlibet nostrum confessatum fuisset concessum laudatum factum dictum et procuratum et nullo tempore revocare contrafacere aut venire. Promittentes inquam nos dicti constituentes et quilibet nostrum dictis nominibus in posse notarii infrascripti ut publice persone a nobis paciscentis stipulantis et recipientis pro dicto Francisco Berengarii interesse suo et pro illis quorum interest aut interesse poterit in futurum dictos procuratores seu aliquem ipsorum per nos in vim dicti pacti constitutos non revocare nec revocari facere et minus inhibere directe nec indirecte donec dictus contractus arrendationis et omnia et singula in eo contenta sententiatus fuerit que sententia in rem transiverit judicatam et fecerit jus inter partes. Et si contigeret contrarium fieri per nos seu aliquem nostrum quod non credimus volumus quod talis revocatio ac inhibitio nullius valoris existant immo habeantur pro nova constitutione. Et ut premissa majori robore fultiantur volentes vos dictos procuratores nostros aut vestrum alterum relevare ab omni onere satisdandi promittimus dictis nominibus judicio sisti et judicatum solvi cum suis clausulis universis sub obligatione omnium bonorum manumissorie jamdicte. Quod est datum et actum in civitate Valentie IIIa die augusti anno a nativitate Domini MCCCCVII regnique nostri duodécimo. - Signum + Martini etc. qui hec dictis nominibus laudamus concedimus et firmamus sigillumque nostrum appendicium hic jussimus apponendum. - REX MARTINUS.


María de Luna, reina de Aragón:

WIKI:
María era aragonesa de nacimiento, su familia pertenecía a la Casa de Luna de la alta aristocracia aragonesa. Probablemente nació en Pedrola (Zaragoza), donde su padre tenía su residencia, aunque poseía señoríos por todo el reino. Sus padres fueron don Lope de Luna, primer conde de Luna, y Brianda d'Agout. Fue comprometida en matrimonio con el infante Martín, hijo de Pedro IV el Ceremonioso, cuando todavía no llegaba a los ocho años. En cuanto cumpliese los ocho años debería ser entregada a la reina Leonor, para que fuera educada en la corte.

Su casamiento fue el domingo 13 de junio de 1372, en la catedral de Santa Eulalia de Barcelona. De este matrimonio nacieron cuatro hijos Martín, el primogénito, Jaime, Juan y Margarita; los tres últimos murieron niños.
Martín, rey de Sicilia, muere a la edad de 33 años. / En esta misma página aparece ... 
Martini regis Sicilie carissimi primogeniti nostri heredisque universalis...

Fue reina de Aragón, condesa de Luna, duquesa de Montblanc, señora de Bolea, Berbegal, Loarre, Vall de Uxo, Segorbe y otros lugares.

En 1396 ascienden al trono al morir Juan I El Cazador. Martín se encontraba en Sicilia, por lo que la nueva reina tuvo que actuar como Lugarteniente General ante las pretensiones al trono del conde de Foix y de la reina viuda Violante de Bar. En 1397, Martín I volvió de Sicilia e inmediatamente juró fueros siendo coronado en la Catedral de San Salvador de Zaragoza, realizándose los festejos en la Aljafería.

Fue una mujer noble, pues descendía de la casa de los Luna, caritativa y amante de la justicia, de profundas convicciones religiosas, sin llegar a la superstición, y aficionada a la música y a la lectura.

Mujer elegante y austera, la pompa y frivolidad de la Corte no influyeron en esta mujer, que superaba a su marido en la capacidad de gobierno. Mujer cercana al pueblo, protegió siempre a los más desfavorecidos, ayudándoles económicamente, incluso les eximió de impuestos; defendió a los payeses de remensa, a las aljamas de moros y judíos de Calatayud y Daroca; intentó poner paz entre los clanes familiares que estaban asolando el reino, incluidos los de su propia familia; escribió varias cartas al Papa, Benedicto XIII, para abolir los malos usos que consideraba contrarios al derecho humano y divino.

Francesc Eiximenis le dedicó una obra suya: Scala Dei, que es un pequeño tratado sobre moral y teología, escrito en occitano (al que llaman catalán) quizás en 1399, con motivo de su coronación como reina (23 de abril), que pertenece al género de los devocionarios, muy comunes entre las clases altas en la Edad Media.

La reina María tuvo una precaria salud. Murió de un ataque de apoplejía en 1406 en Villarreal camino de sus tierras de Segorbe, cuando iba a reunirse con su esposo que se encontraba en Valencia. /En esta misma página sale Villaregali/


En su testamento, redactado en 1404, donaba a los frailes franciscanos el monasterio de Sancti Spiritu que ella había promovido para ellos (a 10 km de Sagunto y 35 de Valencia), así como una renta de 5000 sueldos valencianos que se cobrarían de las rentas de Almonacid, aumentada más tarde en 1500 sueldos que debían destinarse para vestuario y manutención y 500 sueldos más a cobrar de las rentas de Paterna para reparaciones en el edificio.


María de Luna, reina de Aragón, escudo, monasterio, Poblet
escudo, monasterio de Poblet

María de Luna, reina de Aragón, enterrada, monasterio de Poblet


https://es.wikipedia.org/wiki/Cartuja_de_Vall_de_Cristo


  1.  «Gran encilopedia aragonesa». Consultado el 4 de diciembre de 2017.
  2. Brines, Lluís. Biografia documentada de Francesc Eiximenis. Valencia. AVL. 2009. Pp. 191 ss. (en prensa) (en catalán)
  3. Silleras Fernández, Núria (2003). «La piedad urbana de María de Luna, reina de la Corona de Aragón (1396-1406». En Salvador Claramunt Rodríguez (coordinador). El món urbà a la Corona d'Aragó del 1137 als decrets de Nova Planta: XVII Congreso de Historia de la Corona de Aragón. Actas II. pp. 889-894. ISBN 84-475-2740-9.

viernes, 5 de marzo de 2021

3 DE DICIEMBRE, 4, 5, 6, 7, 8

3 DE DICIEMBRE.

No hubo sesión.
Se recibió una carta de Juan Ferrer, cuyo contenido es como sigue.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los diputats e conçell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e molt magnifichs senyors. Sperant que qualque correu spatxat partis per aqui no he curat de scriure per diversos viandants que son partits mas vehent que mes ha de vuyt jorns que no ha partit correu per aqui doni disabte passat an Lorens Vilanova burges de Perpinya una letra per vostres reverencies nobleses e magnificencies avisant aquelles del que fins en aquella hora havia fet e encara del quen occorria en aquest negoci dels dans donats a don Jofre de Castre. En apres ses seguit que mossen Rebolledo per mija del notari de la cort de aquest regne crech yo ab sabuda de la cort son venguts venir a parlament ab mi e axi lo dit mossen Johan Cerda com lo dit mossen Rebolledo me han volgut mostrar una gran causa de maravella de aqueix Principat que vulla empendre axi com empren aquest negoci com los dans fets al dit don Jofre no li vinguen gens per haver aderit ab aqueix Principat en los actes passats mas per la antiga bandositat que es entre ells de la qual es stat causa e trectador lo dit don Jofre e aqui axi lo dit mossen Rebolledo com lo dit mossen Cerdan man recitat diversos tractes que lo dit
don Jofre ha manejats entre ells los quals serien molt larchs de recitar començant de la mort de mossen Pere Marrenes de Moriello (Pero Martinez de Moriello, y otras variantes) ença conclohent que aço me havien volgut dir per scusacio llur e que staven molt marevellats que aqueix Principat axi facilment donas fe al que per lo dit don Jofre era stat aqui donat entenent e que si de aço que ells me dehien volia pendre aci informacio que ells mo feren dir a molts cavallers e gentils homens de aquest regne qui sabien be la veritat e quant be hagueren parlat yols digui que lo carrech meu era explicar al Senyor Rey ço quem era acomanat en mes struccions e avisar aqueix Principat de la exequucio que sa Majestat manaria fer en les coses suplicades e que daqui avant no tocant a mi pendre escusacions ne informacions negunes per part del Principat car la informacio que de aquest negoci se havia haver jas era haguda e per ells se maravellaven que aqueix Principat hagues causa de pendre aquest negoci en la manera quel prenia que yols volia fer certs que als diputats e consell de aqueix Principat constava per proces auctentich que los vassalls de don Jofre havian manament de ell que donassen vitualles per sos diners axi als servidors de mossen Rebolledo com als de don Felip e encara designantment quen donassen al Steve de Agramunt dels diners de les sues rendes ço es del dit don Jofre. E mes se mostrava per proces que interrogat hun servidor de la casa de Castre que aquell hauria respost com li fara valença que Steve Dagramunt ma dit que lo que faça per manament del Rey. E mes constava per proces que anant presones (presoners, se pronuncia presonés) los homens de la Squarra dehien als quils portaven presos per quens tracteu axi no sabeu que ni nosaltres ni nostre Senyor may fem part ab negu e responien los quils portaven presos no vostre Senyor nos arma ab los cathalans no trague ell la bandere de Cervera e que axi mateix vessen provant don Jofre aquestes coses aqueix Principat si havia causa de fer ço que fahia e que haguessen per cert que axi com aqueix Principat nos volia mesclar en debats voluntaris que no sabera fallir a la defensio necessaria de aquells quil haveren servit majorment puix ho podien fer ab expresa licencia e voluntat del Senyor Rey e axi apres moltes rahons nos partim dihent que en Ribagorça havia tant bon mercat de testimonis que no era imposible a negu provar ço que volgues fins açi per part de la cort may mes stat pus dit ses ni se quen hagen parlat molt al Senyor Rey sent be que per quant a VI del mes que se
passa
la paraula entre lo dit mossen Rebolledo e don Felip de Castre lo Senyor Rey li vol tremettre lo prior de Roda que tracte pau entre ells car mossen Rebolledo mateix ma dit que no vol treua sino pau final ho guerra e ab tot que en dies passats mossen Rebolledo e mossen Cerdan no volguessen pau ab don Felip sino quey entras don Jofre ara ells se aconortaran de don Jofre puix don Felip no li puixa valer nel puixa acullir en ses terres. Aço dich mossenyors per avis de don Jofre e si la pau aquesta o treua o qualque sobresentiment nos fa hajau per cert ques seguiran infinits mals en aquesta bandositat car passats CCCC rocins de castellans son desafahenats per aquestes aldehes que la major part yo crech seran a peticio de mossen Rebolledo. Lo Steve Dagramunt qui es stat lo principal emprenedor de aquestos dans donas a don Jofre. Ma dit mossen Rebolledo que es aci en Cathalunya hi que ell la fet venir per saber de ell com eren passades estes coses e que aquell li ha dit que ço que ses fet ses fet per la lur bandositat crech yo que seria bestia que digues als. Fins aci als no sia novat. Sper tots jorns vostra resposta. Aci ha vengut nova com don Felip de Castre lo vell es mort no se la sua mort si afollara ho adobara res en aquests fets. Lo Senyor Rey deu partir dema per anar a la Almunia per veures alli ab lo comte de Foix. Stara dos o tres dies. Feta en Calatayut dilluns a vespre a XXIII de novembre. Lo Senyor Rey es partit vuy pera la Almunia. Sera aci dijous en cert per raho de la cort. - Closa a XXIIII del mateix. - Prest als manaments de vostres reverencies nobleses e magnificencies quin recoman en gracia e merce de aquelles Joan Ferrer.

4, 5, 6, 7 Y 8 DE DICIEMBRE.

No hubo sesión, por tener que ocuparse los señores Diputados de varios negocios que interesaban a la Generalidad.

lunes, 29 de abril de 2019

LA RECONQUISTA DE AÍNSA


2.17. LA RECONQUISTA DE AÍNSA (SIGLO VIII. AÍNSA)

Según la leyenda que explica el nacimiento del monasterio de San Juan de la Peña, García Jiménez fue elegido y nombrado allí como primer rey del reino de Sobrarbe. Una vez investido solemnemente de la autoridad real y apoyado por todos los suyos, decidió atacar a los moros que dominaban en la importante plaza de Aínsa, dando lugar a su primera gran acción bélica, de enorme resonancia en el menguado bando cristiano. Lo cierto es que, puesto al frente de no más de trescientos hombres armados y escogidos, cayó por sorpresa sobre la villa y, aprovechando las sombras de la noche, derrotó a los musulmanes tras encarnizada y sangrienta batalla.
Cuando amaneció el día siguiente, para reafirmar todavía más los ánimos enardecidos de sus victoriosos guerreros, en medio de la enorme plaza mayor de la villa, arengó a sus tropas, asegurándoles que la Divina Providencia estaba de su parte, de lo que era garantía la sorprendente visión que había tenido de una cruz iluminada situada sobre una encina del monte aledaño, señal inequívoca de la ayuda del cielo.
Con los ánimos renovados, ordenó a sus hombres que implorasen ayuda a Dios y a san Juan Bautista, y realizó con ellos nuevas incursiones victoriosas por los poblados vecinos del Ara y del Cinca, a la vez que se dispuso a fortificar la villa de Aínsa, a la que, por deseo personal y expreso, declaró capital del naciente reino de Sobrarbe.
A esta tradición se debe el que en el escudo de Sobrarbe exista una cruz roja sobre una encina y que sea éste uno de los cuarteles del histórico escudo de Aragón. Esta cruz de Sobrarbe se ofrece hoy en forma de monumento a dos kilómetros de la villa de Aínsa.

[La Ripa, Domingo, Defensa histórica... Zaragoza, 1675.
Faci, Roque A., Aragón..., I, págs. 1-2.
Sas, Antonio, Compendio histórico..., I, págs. 2-3.
Martínez y Herrero, Bartolomé, Sobrarbe y Aragón, I, págs. 65-73.]




La villa de Aínsa (en aragonés L'Aínsa),​ capital del municipio de Aínsa-Sobrarbe (aragonés, L'Aínsa-Sobrarbe),4​ es un pueblo de la provincia de Huesca, en la comarca de Sobrarbe, en la Comunidad Autónoma de Aragón (España).

Está situado en el alto Pirineo de Huesca, en la comarca del Sobrarbe. Es la capital junto a Boltaña del antiguo condado de Sobrarbe.


Parte de su término municipal está ocupado por el Parque natural de la Sierra y los Cañones de Guara.


Su núcleo original, que se emplaza en un promontorio sobre la confluencia de los ríos Cinca y Ara, está formado por dos calles casi paralelas, la calle Mayor y la calle Santa Cruz, por la plaza Mayor que se sitúa a continuación del castillo situado en una explanada, a proximidad de la Cruz Cubierta, templete donde la leyenda sitúa el milagro de la aparición de la cruz de fuego sobre una carrasca, que dio la victoria a las tropas cristianas al mando del rey García Jiménez.

Con clara distribución medieval, el casco histórico de Aínsa está declarado Conjunto Histórico-Artístico desde 1965. Actualmente es un relevante centro turístico de relevancia, tal y como constató su elección como capital de Turismo Rural 2018.


Aunque la leyenda sitúa el nacimiento de Aínsa en la conquista de la plaza por las tropas del rey Garcí Ximénez en el año 724 gracias al milagro de la cruz de fuego​ (desde el siglo xvi d. C. hay una cruz en el lugar donde supuestamente ocurrieron los hechos) las fuentes históricas apuntan que los musulmanes no llegaron a establecerse en esta tierras

El castillo de Aínsa, que data del siglo xi d. C., formó parte de la línea de defensa de los territorios cristianos (línea que se extendía hasta Abizanda), y se convirtió en el embrión de la villa, que en tiempos de la Edad Media fue amurallada, y se convirtió en la capital del condado de Sobrarbe que perteneció al reino de Nájera-Pamplona (antes de que este diera lugar al reino de Navarra) y luego se integrara en el reino de Aragón.


En 1124 el rey Alfonso I el batallador otorgó la Carta puebla por la que se beneficiaba a sus habitantes con el fuero de Jaca.

La importancia de la plaza llevó que la iglesia de Santa María fuera concebida también como defensa, tal y como atestiguan las saeteras de su torre.

La pérdida de importancia de la comarca del Sobrarbe llevó a una relajación de la actividad de Aínsa que se mantuvo en un estado de subsistencia hasta principios del siglo xx d. C. cuando las actividades tradicionales se vieron perturbadas con los planes de construcción de diferentes presas, pantanos y otros sistemas hidráulicos, destinados a la producción de electricidad y al suministro de agua para la llanuras del Ebro.

Esta actividad llevó a la expropiación y pérdida de las mejores tierras de cultivo de los valles y a la emigración de sus gentes. Muchos de los pueblos vecinos vieron cómo desaparecían la totalidad de sus habitantes y en otros como éstos disminuían drásticamente. Esto llevó a que pasaran a depender del ayuntamiento de Aínsa.

La limitación de recursos de todo tipo que la baja densidad de población y la complicada orografía provocan llevaron a una crisis importante a mediados del siglo xx d. C.. Esta crisis fue superada mediante el recurso turístico y el florecimiento del turismo rural y natural.

La creación de varios parques naturales, primero el del Ordesa y Monte Perdido seguido de otros como el de la Sierra de Guara y la afición a la montaña y a los deportes de aventura se convirtieron en la actividad económica más relevante.

En la década de 1960 Aínsa absorbió los municipios de Castejón de Sobrarbe, Coscojuela de Sobrarbe, Gerbe y Griébal, Guaso, Sinués y partes de Sieste y Santa María de Buil.

El propio núcleo urbano original de Aínsa es en sí mismo un monumento digno de visitarse, tal como se reconoció en su declaración de Conjunto Histórico Artístico. Dentro de él destacan:

Castillo de Aínsa
Data de los siglos xi y xvii: siendo una obra de varios siglos que conserva muy pocos elementos del original edificio románico. Destacan en él la Torre del Tenente, de planta pentagonal, hoy convertida en un EcoMuseo, el gran patio de armas y un portalón que se abre a la plaza Mayor.
Iglesia parroquial de Santa María
Iglesia románica iniciada en el siglo xi d. C. y finalizada en el xii. Se consagró en 1181. De sencilla portada de cuatro arquivoltas apoyadas en otros tantos pares de columnas de capiteles labrados. Desde el interior del templo de única nave con bóveda de medio cañón apuntado. Su torre, de dimensiones únicas en el románico aragonés, hace imprescindible su visita, con saeteras para la defensa.
Casa de Bielsa
Del siglo xvi d. C. o xvii con unas ventanas reseñables que destacan de las construcciones del entorno.
Casa Arnal
Del siglo xvi d. C. ejemplo de edificación típica de la comarca con sus portadas y rejas. El concepto de casa no abarca únicamente el edificio físico, sino que se extiende a las propiedades familiares y a los miembros que componen la familia o conviven en ella.

Calle Mayor de Aínsa.
Plaza Mayor

Casa en la Plaza de Santo Domingo.
Presidida por el edificio del ayuntamiento y abierta al castillo, se rodea por soportales en ambos lados. En estos soportales se ubican sendas prensas comunitarias en las que se realizaba la prensa de la uva.


FIESTAS :

11 de enero: Hoguera de San Victorián

16 de enero: Hoguera de San Antón
19 de enero: víspera de San Sebastián, hogueras.
20 de enero: celebración de San Sebastián.
Primer fin de semana de febrero: Feria de la Trufa Negra del Pirineo
Primer domingo de febrero: celebración de la Ferieta de Aínsa.
Primer domingo de febrero: Premios "La Cruz de Sobrarbe"
Último domingo de agosto (antes era el primer domingo de septiembre), años pares: representación de «la Morisma», teatro popular que recrea la reconquista de la villa por parte de los ejércitos cristianos, ayudados según la leyenda por la aparición de una cruz de fuego encima de una carrasca.
Primer fin de semana de septiembre: Expoferia del Sobrarbe.
14 de septiembre: fiestas mayores en honor de la Exaltación de la Santa Cruz.
Octubre: SOBRARVERDE OTOÑO
Octubre o noviembre: jornadas micológicas.
Diciembre: jornadas de astronomía.
Diciembre: «Punchacubas», feria del vino artesano.



  1.  Consejo General de Procuradores de España.
  2. Andolz Canela, Rafael (junio de 2004). Diciconario aragonés (5ª edición). Zaragoza: Mira editores. ISBN 84-8465-160-6.
  3.  Topónimos: pueblos con nombre local en aragonés en Gran Enciclopedia Aragonesa
  4. Según aparece en el Decreto Legislativo 2/2006 (enlace roto disponible en Internet Archive; véase el historial y la última versión)., de 27 de diciembre, del Gobierno de Aragón, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de Delimitación Comarcal de Aragón.

  5. Saltar a Martínez y Herrero, Bartolomé (1866). Sobrarbe y Aragón : estudios históricos sobre la fundación y progreso de estos reinos, hasta que se agregó á los mismos el Condado de Barcelona. pp. 67-75.
  6.  «Aínsa, capital de Turismo Rural 2018».
  7.  INE
  8.  FEMP. «Listado de corporaciones locales españolas hermanadas con Europa». Archivado desde el original el 24 de abril de 2014. Consultado el 20 de diciembre de 2013.
  9. Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas (Gobierno de España). «Treinta aniversario de las primeras elecciones municipales de la democracia». Archivado desde el original el 6 de marzo de 2014. Consultado el 6 de marzo de 2014.
  10.  Alcaldes de Aragón de las elecciones de 2011
  11.  «Alcaldes de todos los municipios de la provincia de Huesca»Heraldo.es. 14 de junio de 2015.
  12. Gobierno de Aragón. «Archivo Electoral de Aragón». Consultado el 13 de agosto de 2012.