CXLVIII, secret, 2, Alfon IV, fol 16, 21 junio 1417

CXLVIII.

Secret. 2. Alfon. IV. fól. 16. 21 Jun. 1417.

(Nota: Alfonso IV nació en 1299 y murió en 1336. Alfonso V nació en 1396 y murió en 1458, por lo que estas cartas (1417) pertenecen a Alfonso V de Aragón, el "magnánimo" y/o "sabio").

Nalfonso etc. als amats conseller e feels nostres en Francesch Martorell canonge de la Seu en Johan Suau e en Johan Pujades ciutadans de Valencia comissaris e collectors generals a collir haure e reebre los drets e rendes pertanyents a la cambra apostolical en los bisbats de Valencia de Segorb de Tortosa e de Cartagena salut e dileccio. Dihem e manamvos que de qualsevol monedes de la dita cambra a mans vostres pervengudes o pervenidores per raho de la dita comissio donets e paguets a les persones deval destintament especificades o a lurs procuradors Ies quantitats a cascun personalment declarades les quals lus manam donar per noranta dies qui comensaran lo quart dia del mes de juliol prop vinent del any dejus scrit e finiran lo primer dia del mes de octubre apres seguent per ço com de manament e ordinacio nostra stan per embaxadors nostres en lo sant concili de Constança per la prosequcio de la unio de la santa mare Esglesia. Et primo al noble mossen Johan comte de Cardona per lo salari dels dits LXXXX dies a raho de XV florins per dia mil CCCL florins. Item a mossen Ramon Xatmar per altres LXXXX dies a raho de vuyt florins per dia DCCXX florins. Item an Sperandeu Cardona per altres LXXXX dies a la dita raho de vuyt florins per dia DCCXX florins. Item a micer Gonçalvo de Santa Maria per salari dels dits LXXXX dies a raho de VII florins per dia DCXXX florins. Item a micer Miquel de Naves per salari dels dits LXXXX dies a la dita raho de VII florins per dia DCXXX florins. Item an Pere Margayll per salari dels dits LXXXX dies a raho de tres florins per dia CCLXX florins: les quals quantitats totes en univers prenen suma de quatre milia trecents vint florins dor Darago. E en la paga quels farets cobrats dels damunt nomenats o de lurs procuradors la present ab apocha de rebuda car nos ab aquesta matexa manam al mestre racional de la nostra cort o a altre qualsevol de vosaltres compte ohydor que en la reddicio de vostres comptes vosaltres posants en data dita quantitat o restituhints la present ab la dita apocha aquella en vostres comptes reeben e admeten tot dubte cessant. Dada en Valencia sots nostre segell secret a XXI dies de juny en lany de la nativitat de nostre Senyor MCCCCXVII. - Rex Alfonsus.

cxlix-secret-alfonso-iv-fol-26-6-jul-1417

//

https://es.wikipedia.org/wiki/Alfonso_V_de_Arag%C3%B3n

Alfonso V de Aragón (Medina del Campo, 1396 - Nápoles, 27 de junio de 1458), llamado también el Magnánimo y el Sabio,​ entre 1416 y 1458 fue rey de Aragón, de Valencia, de Mallorca, de Sicilia, de Cerdeña y conde de Barcelona; y entre 1442 - 1458 rey de Nápoles.

Era el hijo primogénito del regente de Castilla Fernando de Antequera y posteriormente rey de Aragón con el nombre de Fernando I, y de la condesa Leonor de Alburquerque. Pertenecía, por tanto, a la Casa de Aragón​ por ser nieto de Leonor de Aragón (ya que la dignidad real aragonesa podía transmitirse por línea femenina)​ y al linaje Trastámara por ser nieto de Juan I de Castilla.

El 28 de junio de 1412 se convierte en heredero al trono de la Corona de Aragón cuando su padre fue proclamado rey tras el llamado Compromiso de Caspe y tres años más tarde, el 12 de junio de 1415, en la catedral de Valencia, contrae matrimonio con su prima la infanta María hija de Enrique III de Castilla y de Catalina de Lancáster.

El 2 de abril de 1416, tras el fallecimiento de su padre le sucede como rey de Aragón y de los demás reinos de los que era titular.

22 DE MAYO.

22 DE MAYO.

Deliberaciones.

Vist lo memorial en via de demanda dat de part del senyor don Johan de Beamunt lo qual es de la seria seguent.
A V de septembre parti don Johan de Beamunt de Alfaro e vingue en Aranda ab CCIX ginets pagats en aquell dia hun mes. Entra en Cathalunya ab tota la gent darmes lo jorn de Sant Miquel.
Son los pahons que lo dit don Johan demana li sien pagats per XXX dies CCXVIII pahons que volen MCCC florins.
E vista la necessitat en que aquella hora lo Principat stava vistes les instruccions e comissio ben bestant feta per los reverends deputats e lur consell als dits don Johan de Beamunt mossen Copons e Johan de Vertegui lo dit don Johan no podent traure la gent sens que nol pagas lo son de hun mes ab ques poguessen adressar en tot lur mester e regoneguda la comissio que a major quantitat manlavar bastava manleva tres milia florins dor per los quals obliga tots sos bens. E per no haver complit los dits reverents deputats e lur consell lo cambi en Civilla segons li digueren com fonch vengut lo dit don Johan ha paguat de intereç per dos anys MDC florins dor los quals ab los tres milia principals demana lo dit don Johan li sien paguats que seria per tot IIII MDC florins dor.
E mes demana li sia paguat lo sou de la sua gent de tot lo temps que han servit fins lo jorn de la benaventurada venguda del Senyor Rey levat empero e pres en compte qualsevol quantitat o sou que donada e rebuda hajen en qualsevol ciutat vila e loch del dit Principat.
E mes encara exceptat que de la jornada que parti Mandoça fins a la sobredita venguda del Senyor Rey no foren sino CXXXX cavalls poch mes o menys los quals la Magestat del Senyor Rey e molts altres veren be en Agolada es mostra per nomina de la prefata Magestat al donar los del sou.
E vistes les deliberacions fins aci fetes per la present consell ab intervencio de la ciutat de Barchinona vists encara e recensits los comptes axi de les CC pagues com altres tenguts ab lo dit don Johan e les instruccions actes e letres per aquesta raho fetes. E vista una suplicacio per ell dada al Senyor Rey demanant esser paguat e la resposta a aquella feta per part dels dits deputats e consell. Oyt noresmenys una e moltes vegades lo dit don Johan e les persones per ell a aço eletes. E encara oydes les persones per los dits deputats e consell a aço assignades ab intervencio de la ciutat de Barchinona les quals totes les dites coses han digestament vistes e ruminades. E considerades moltes coses dignes de gran consideracio son de vot e perer que lexada tota discucio de justicia de peccunies del General sien dats de gracia al dit senyor don Johan de Beamunt dos milia florins dor valents vint e sis milia sous Barchinonesos en diners e robes segons en la manera que haver se poran a raho de censal. Ab aço empero que lo dit don Johan en nom seu propri e com a procurador dels nobles Menaut de Beamunt fill seu e de Bertran Darmendaris haje e sie tengut fer e fermar ab tota eficacia apocha de la dita quantitat com la rebra e bona e amplissima fi e difinicio al dits deputats e consell e al dit General no solament dels dits dos milia florins ans encara de totes quantitats de peccunia e altres coses que ell e los dits Menaut e Bertran e altres qualsevol persones qui ab ells son entrats en lo dit Principat e han servit aquell axi a cavall com a peu fins en lo dia present volguessen e o poguessen demanar en qualsevol manera als dits deputats e consell o al dit General imposant se a ell e als altres dessus dits scilenci de poder mes demanar en juy ne fora juy.
Item remeteren les suplicacions dades en scrits per los honorables En Jacme Pellisser Franci Johan fuster e Johan Cutxi als senyors deputats e a les persones a les quals derrerament han remeses certes altres suplicacions en scrits e de paraula fetes e aço sens referir.

Aprobación posterior de la ciudad.

Dimarts a XXVIIII de maig del any Mil CCCCLXIIII los honorables consellers e consell de XXXII loaren approvaren e consentiren la remissio concernent la suppIicacio del dit honorable En Jacme Pellicer segons dit es dessus.
Quant a la deliberacio feta en favor del dit noble don Johan de Beamunt lo dit consell dissenti.

CASES TATXADES QUI NO SON EN LO LIBRE.

CASES TATXADES
QUI NO SON EN LO LIBRE.

Casa tatxada del
comte de Impuries. 4600.
Casa tatxada del comte de Prades.
1600.
Casa tatxada del vescomte de Rochaberti. 1600.
Casa
tatxada del vescomte de Cabrera. 2006.
Casa tatxada del vescomte
de Castelbo. 1600.
Casa tatxada del comte de Pallars.
1400.

AQUESTS LOCHS SON DESGLEYA DE LA CASA TATXADA DEL COMTE
DOSONA E FOREN DONATS PER SCRIT A LA DEPUTACIO PER EN P. FRANCH
QUI EN TEMPS QUEL SENYOR REY SE PRES LA TERRA DEL DIT
COMTE CULLI I FOGATGE PER MANUT DEL DITS LOCHS:

Primo
perroquia de Sent Merti de Riudeperes. 20.
Perroquia de
Folgaroles. 27.
Terme de Voltrega. 47 mig.
Perroquia
Despinalbeç. 11. (Espino
albo, albar, Espinalbar, Espinalbá)
Terme de Malla. 20.

Quadra de Terrassola. 7.
Quadra de Claveres. 3.
Quadra de
Sent Johan de Riuprimer. 4.
Perroquia de Vich. 18.
Quadra
de Santa Eugenia de Berga. 7.
Perroquia de Vilalahons. 12
mig.
Quadra Daguilar. 8.
Terma de Tona. 10 mig.
Quadra
de Torra Laberta. 4.
Terme de Torallo. 17.
Terme de Sent
Fores. 8 mig.
Quadra de Boquers. 3.
Terma de Sa Meda.
20.
Terma de Cabreres. 8.
Terma de Roda. 19.
Terma de
Casserres ab la Quadra de Casserras. 3.
Quadra
Daygua Freda.
4.
Quadra de Sent Fritos. 3.
Terma de Serrarols. 2.
Terma
de Gurb. 73.
Quadra de Vallbona. 2.
Quadra de Vilaguilans. 1
mig.
Quadra de Reyal. mig.
Item loch clos del prior de
Manlleu. 7.
Castell de Torroella. 25.
Terma des Bruyll. 77.

Vall de Gualba. 43.
Sent Celoni.
177.

LOS LOCHS DEIUS SCRITS SON DE CAVALLERS.

Primo
Manleu: den Eymerich Sentelles. 74.
Terma Doris: den Oris
donzell. 29.
Terma de Tavertet: den Malla. 10.
Terma de Sau:
den Ombert de Sau. 80.
Terma de Savassona: den Sarassona. 22. (Sa
vassona, la bassona, Beceite)
Terma de Sa Meda: qui son den
Malla. 6.
Item en lo dit terme: qui son den Altariba. 4.
La
casa de Bell Puig: qui es den Sentelles. 16.
Vila Lahons: qui es
den Sala. 3.
Terma de Taradell: qui son den Vilademany. 101.

Castell de Monter. 12.
Quadra de Conanguell. 1.
Quadra de
Pererada: den Sau. 2.
Quadra des Vilar. 2.
Terma de Malla:
den Malla. 3.
Quadra Dayguafreda: den Hostalrich. 13.
Terma de
Solterra: qui es den Gurb. 33.
Castell de Palafolls. 202.
Mont
Negra: den Gualba. 31.
La partida damont de Vich:
del vescomte de Castellbo. 197.
La partida davall de Vich:
rayals. 395.
Terma de Gurb. 55.
Terma de Voltrega. 18.

Terma de Torallo. 82.
Terma de Cabreres. 39.
Terma de
Roda. 19.
Perroquia de Folgaroles. 6.
Perroquia de Sent Merti
de Riu de Peres. 1.
Santa Euginia. 10.
Terma de Thona. 35.

Terma de Malla. 7.
Sent Fores. 17 mig.
Perroquia de Vich.
12.
Castell Dangles. 128. (de Anglés, Anglès)
La Vall
Dosor. 95.
Quadra de Sent Johan. 2.
Perroquia de Sils e de
Ridarenes. 240. (Riu de Arenes)
Castell de Santa Iscla.
138.
Batlia de Massanet. 140.
Batlia de Tordera. 195.

Castell de Blanes. 197.
Castell de Munt Palau. 355.

Hostalrich. 134.
Castell de Muntclus. 237. (Montclús,
Monclús, clus, clos, cerrado)
Suma que munten los fochs
que son poblats dins los dits lochs. 4071 mig.

Los
fochs de la casa taxada de mossen Bernat de Cabrera segons lo
quern a nos trames per En Jacme Nicholau son. 4091 mig.

dels quals abatuts M.DCXXV fochs et mig
qui son dels lochs qui per lo senyor Rey li foren
presos resten per lo ques ha a pagar lo dit
mossen Bernat. IIm.CCCCLXVI.
Item per los fochs del
vezcomtat de Bas. C.LXXXV.

Suma Ilm.DCLI fochs
qui a raho de mig flori per foch valrien
de III meses IIIIm.DCCGCCXXVI florins mig.
Dels
quals abatuts DCCCC florins per DC foch que li fem de lexa
restarian que hauria a pagar IIIm.LXXVI florins mig.

Deu
mossen Bernat per IIm.VI.
Item per lo vezcomtat de Bas
CLXXXV.
Item per Palafols CLVIII.
Suma. IIm.CCCXXXXVIIII.

Dels quals abatuts per la gracia DC fochs.
Resta
M.DCC.XXXXVIIII.
Dels quals san a deduir per Voltraga
XXVIIII fochs XXXVIII.
Item de Tona XIII fochs XXV.
Item del
terme del Brull XXXX fochs XXXVII.
Item Doris XX fochs VIIII.

Item de terme de Manleu XXIX fochs.
Suma CXXXI.

M.DCXVIII
que valen Iim.CCCCXXVII florins. Dels quals abatuts M.DCCCLXXV resta
que han a tornar DLII.
Item per la vall de Gualba per XLIIII
fochs LXVI florins.
Suma que a tornar DCXVIII florins.

APÉNDICE.

RENTAS Y OTROS
DERECHOS DE LOS CONDADOS DE ROSELLÓN Y DE CERDAÑA.

Como
trabajo estadístico que tiene grande analogía con los ya publicados,
relativos a diferentes estados de los que componían la Corona de
Aragón, hemos creído oportuno dar a luz el libro en que constan
detalladamente las rentas y demás derechos que percibían nuestros
soberanos de uno de los referidos estados, tan notable por su
importancia histórica, como por su afinidad con otro de los
principales, del que solo ha dejado de formar parte en muy cortos
períodos. Los condados de Rosellón y de Cerdaña, durante el
dominio de la Casa de Aragón, siempre se han considerado como
adjuntos al condado de Barcelona, si se exceptúa la época en
que la dinastía de Mallorca rigió en algunos estados con
independencia de la principal de que descendía, lo que prueba
el mismo censo de Cataluña, ya publicado, en el que los tres
estados o antiguos condados se hallan comprendidos bajo un mismo y
especial trabajo estadístico.
Considerando, pues, el indicado
libro como secuela indispensable del censo a que nos referimos, si
bien de diferente carácter, por comprenderse en él, más que la
lista de las ciudades, villas y castillos de Rosellón y Cerdaña, la
de las rentas que estos producían; creemos su publicación de grande
utilidad, pues su contenido realza el interés de los trabajos que le
preceden, y acredita, en cierto modo, la ilustración de nuestros
antiguos reyes, que tenían gran cuidado en que aquellos se
verificasen de una manera cuasi superior a la época en que se
llevaron a cabo.
El libro que nos ocupa, y que bajo la antigua
división de arcas y armarios llevaba el núm. 28 extra saccos
de la arca primera, según una larga reseña que ostenta en sus
cubiertas y que le sirve de título, contiene las villas, castillos y lugares, rentas y otros derechos que el señor Rey acostumbraba tener
y recibir antiguamente en los condados del Rosellón y de Cerdaña,
así como todas las ventas, donaciones y otras enajenaciones hechas
por el señor rey En Pedro y por el señor
rey En Juan, su hijo, con los nombres de cada uno de los que los
poseen actualmente, etc.
Esta última expresión se refiere a la
época en que se escribía la reseña, no a la de la formación del
libro; pues aquella es de letra del archivero Pedro Miguel Carbonell, quien en la misma, y por medio de notas en diferentes
páginas, revela “que el citado libro, por mandato del rey,
tiene que estar recóndito en el real archivo; que,
según él mismo encontró escrito, fue formado en el mes de febrero
del año 1396, en la villa de Perpiñán; que los condados de
Rosellón y Cerdaña fueron empeñados por el rey don Juan II
al rey de Francia, quedando treinta años separados de la
corona de Aragón, hasta que el último los restituyó al rey
Católico don Fernando, quien juró las libertades y privilegios
de dichos condados, en Perpiñan, el 13 de setiembre de 1493
(que es la fecha en que habla el mencionado archivero); que,
solicitado personalmente dicho empleado, después de tan interesante
recuperación, por el señor rey y la señora reina, para buscar en
el archivo algún libro en que se mencionasen las cenas de
dichos condados nada había encontrado más a propósito, que un
memorial que él mismo compró en una almoneda pública, muy
útil para el real patrimonio, y que guardó luego en el archivo;
cuyo memorial añadió al presente libro de las rentas de Rosellón y
Cerdaña, como apéndice del mismo, etc. “

Aclarada, pues,
la época de la formación del libro, como lo comprueba también el
carácter de letra en que está escrito; patente el objeto que
descubre su título, y reconocida su importancia por lo que se
desprende de la relación de Carbonell; lo daremos a luz tal como se
halla conservado en el real archivo, añadiéndole el
memorial de
las cenas que le unió el mencionado archivero (se entiende, la parte
correspondiente tan solo a los condados de Rosellón y Cerdaña ), y
una carta, sin año, del regente la procuración real en dichos
condados, Arnaldo Porta, en la que da cuenta al rey de algunas
averiguaciones que ha hecho interesantes al real patrimonio; y sin
hacer más variante en la publicación, que la indispensable para
transformar la correspondencia de las páginas a que se refiere el
índice alfabético que precede al referido libro de rentas, y que,
en este caso, conviene colocar después del testo; para mayor
claridad.  

7 DE NOVIEMBRE.

7 DE NOVIEMBRE.

Deliberaciones tomadas por la Diputación y la ciudad.

Los senyors deputats e les sis persones eletes et cetera e los senyors consellers e VIII persones et cetera concordablament feren deliberacio e conclusio que dels diners de la exaccio o subvencio sien dites e scrites en la taula de la ciutat dos milia lliures Barchinoneses an Barthomeu Ferrer regent los comptes de la casa de la Deputacio per convertir aquelles en paguar sou als mil e CCCC rocins e als pehons deliberats sostenir per causa de la guerra concorrent. E que en fer dir les dites dos milia lliures en una e moltes vegades al dit Barthomeu Ferrer sie servada la forma deliberada a set de agost prop passat.
Item deliberaren los dits deputats e consellers e sis e vuyt persones o la mayor part delles que les persones eletes a acordar la dita gent e paguar aquella donen lo sou en moneda sens pes. E que lo sou sie ço es XXIIII florins corrents per home darmes ab son page per quascun mes pus aport cavall encubertat e XXII florins no portant cubertes.
E XII florins per caveller de la gineta. E als pahons sens cuyrassa quatre florins e ab cuyrassa cinch florins per quascun mes.
En apres dissabte a deu del dit mes los dits senyors deputats e sis persones e consellers e VIII persones se tornaren congregar en la casa de la Deputacio per ço com la Magestat del Senyor Rey pretenie e volie que lo sou demont dit se devie dar al seu palau Reyal.
E oyts los honorables micer Johan Andreu e micer Damia de Montserrat per sa Excelencia per aquesta raho tramesos tots concordablament dixeren star e perseverar en la deliberacio dessus dita ço es que los acordaments fahedors e son donador se facen es do en la dita casa acustumada del General qui es a mar.

(Comparen Generalitat con la Casa del General)

14 DE ENERO.

14 DE ENERO.

Deliberación tomada por los Diputados y Concelleres.

Los senyors deputats e consellers e sis e huyt persones eletes en lo fet de la exaccio per sosteniment de M CCCC rocins e alguns pehons per causa de la guerra avisats per letres del molt egregi comte de Pallars e del magnifich prothonotari del Senyor Rey que la sua Altesa volrie si als dits deputats e consellers e sis e huyt persones plahie que los trescents florins en los dies no ha molt passats a pregaries del dit Senyor Rey acomenats al dit prothonotari per esser liurats a Bertran Darmendaris e a la sua gent per sou fossen ara convertits e dats a les gents darmes que la sua Senyoria volra per anar socorrer la vila de Cervera. E considerants la molta necessitat en que la dita vila es posada per ço faheren conclusio e deliberacio que sie respost a les letres dels dits egregi comte e magnifich prothonotari. E que sie trames al dit Senyor Rey lo discret En Gabriel Angles notari ab memorial del que ha fer sobre aquest fet.

Sigue a continuación el memorial o apuntaciones a que antes se hace referencia; advirtiéndose aquí que las cartas o contestaciones se hallarán en su lugar correspondiente.

Memorial que los senyors deputats e consell representants lo Principat de Cathalunya fan al discret an Gabriel Angles notari qui per altres fets va de present la via de Martorell on es lo Senyor Rey.
En los dies passats a pregaries del Senyor Rey los dits deputats e consell liuraren CCC florins a mossen Rodrigo Vidal prothonotari per quels donas a Bertran de Armendaris en socorriment de sou de ell e de la gent de sa companyia qui havien anar al socors de la vila de Cervera. Ara los dits deputats e consell per cert avis que han del egregi comte de Pallars e del dit prothonotari han deliberat que si la Magestat del Senyor Rey ho volra sien dats los dits CCC florins a aquelles gents darmes que la sua Altesa ordonara pus empero servesquen per lo dit socorriment de la vila de Cervera.
Per ço es necessari lo dit Gabriel Angles liure les letres que sen porte als dits egregi comte e prothonotari e informat de ells apres parle ab lo dit Senyor Rey e si la sua voluntat sera tal com dessus es dit en lo dit cas lo dit Angles de part dels dits deputats e consell dira al dit mossen lo prothonotari deliure los dits CCC florins a les persones que lo dit Senyor Rey volra en pagua prorata del sou les quals empero vagen al dit socors de Cervera e no altrament. A aço entes que lo dit prothonotari cobre apocha o apoques de aquells a qui dara los dits CCC florins e aquella o aquelles trameta als dits senyors deputats per tot lo corrent mes de janer segons ha promes per lo dit Armendariz.
En les dites coses lo dit Gabriel Angles dara los bo e prest recapte que dell es confiat.
Dat en Barchinona a XIIII de janer lany de la Nativitat de Nostre Senyor Mil CCCC sexanta cinch.

16 DE JULIO.

16 DE JULIO.

En la sesión de este día, solo se trató de un asunto enteramente secundario, cual fue la compra de una partida de trigo de Sicilia, sin haber precedido deliberación del General, sobre lo que se suscitó un empeñado debate. Respecto al asunto principal, dióse cuenta de dos cartas que se habían recibido y que siguen a continuación.

Als molt reverent nobles e honorables senyors los diputats generals del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend nobles e honorables senyors. Deguda recomendacio procehint vostres reverencies avisam com per causa dels avisos e bones provisions fetes per
ordinacio vostra e del Principat de Cathalunya a nosaltres per donar bona raho de aquest castell de Amposta qui es clau del riu de Ebro convengue provehir en ferlo guardar e per custodia de aquell metrey cinch homens los quals lan tengut en custodia fahent guaytes de nits e de dia de XV de febrer fins a VIIII de març inclusivament que per ordinacio e manament vostres ni foren mesos de Tortosa e la donchs hac fi la nostra custodia. E per quant als dits cinch homens foren promesos tres sous entre die e nit segons es acustumat e aquells no son pagats per ço que la pobresa de aquesta vila es tanta que noy bastam car ja havem hagut a fer per la dita raho e per la custodia de la vila altres despeses axi en arneses com en altra manera queus es stat molt soberch pero convenia per la honor de tot lo Principat fer lo degut. Per queus suplicam tant com podem vos placia provehir e manar que los dits homens sien paguats del salari a ells deguts al dit for per lo temps dessus dit quem par esser XXI o XXII jorns. E per semblant vos pregam vos placia haver per recomenat lo nostre sindich o sotssindich par lo qual vostres reverencies seran avisades de les grans vexacions novitats sobrevents e dans que per los regidors de la ciutat de Tortosa nos son fetes a ma e per miga del ofici dels mustaçafs de la dita ciutat e fer nos novitats de dia en dia e de grans executions e molt rigoroses en gran dan e total destruccio de aquesta vila e contra nostres privilegis e libertats per los Senyors Reys de gloriosa memoria a la dita vila e habitadors de aquella atorguades. Eus pregam en nostra justicia nos sia la plaça tant segura com a la ciutat e que interim sia sobresegut en les vexacions e no siam axi deslibertats e destruits com nons vullam partir de la justicia car som contents tota hora sia vista nostra querela no esser juxta lexar nosne pero si justa es no si sia feta justicia la qual axi al poch com al gran deu esser comuna. E per la
present no pus sino quens recomenam a vosaltres e suplicam lo beneyt Jhesus ell per sa clemencia tingua vostres reverencies noblesa e honorables savieses en sa continua proteccio eus leix fer tals obres que per aquelles mereschats adquirir aquella gloria de Peradis tan preparada. Feta en Amposta a XIII del mes de juliol del any Mil CCCCLXI. - Los jurats e prohomens del loch de Amposta qui en gracia vostra se recomanen e merce.

Al molt reverends magnifichs e de gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e de gran saviesa mossenyors. A VII de juny prop passat per ma letra he scrit a vostres grans reverencies a aquelles significant los pagaments e prestechs fets als X homens e An Pere Gil de Villoro qui eren per lo General en guarda del castell de Amposta per raho del sou de aquells fins a la jornada de la dita letra. Apres foren prestats a XVII de juny al dit En Pere Gil deu florins dor axi que ab XX florins dor que ja tenia primers te ara lo dit Pere Gil trenta florins dor de prestech. Mes es stat fet prestech e pagament als dits deu homens per los derrers XV dies de juny e aço saben be los honorables En Pere Jorda diputat local e micer Pere Tarça qui ara son aqui per delliberacio e consell dels quals yo fiu lo dit pagament fins al derrer dia de juny inclusive com los dits deu homens tremeteren a dir per En Pere Gil attes que Amposta es terra mal sana e de aquells ni havia que ja tenien lo cap inflaut que per ells deurey aturar havien mester de necessitat per afers llurs compliment de sou per tot juny e axi fonch fet e tots los dits prestechs axi den Pere Gil com dels dits X homens fonch fet per delliberacio e consell dels dits mossen lo diputat local e micer Pere Terça. E com per manament de vostres reverencies lo dit diputat local haja licenciats los dits En Pere Gil e X homens dichmenge (domingo; domenge, diumenge) que comptavem XXVIII del dit mes de juny haurien rebut los dits X homens per dos dies mes que no han servit dels quals dos dies la paga dien es adquisida a ells e no son tenguts a restitucio si quels dits X homens son pagats de XXVIIII de març fins al derrer die de juny passats inclusive a raho de sis florins corrents lo mes. Venint al fet den Pere Gil es necessari mossenyors per vostres reverencies sia scrit e manat que haura haver sobro los dits trenta florins dor que ja te e quin dia comença comptar lo seu sou del castell de Amposta. Ell diu que los dos mesos que per vostres reverencies fonch conduit o concordat finiren a XIII de abril prop passat e que comensa lo seu compte de Amposta a Xllll del mateix mes de abril. Pagat que sera lo dit Pere Gil la hora
Deus migançant sera trames lo compte de aquell e dels dits deu homens a vostres grans reverencies e magnificencies de les quals lo Sant Sperit continuament sia proteccio e guarda. En Tortosa a III de juliol any Mil CCCCLXI. - Mossenyors als manaments e servir de vostres grans reverencies e savieses prests qui humilment me recoman Johan Montornes per lo General en Tortosa receptor.

16 DE ABRIL.

16 DE ABRIL.

En corroboración de lo ocurrido el día anterior, recibióse una carta del obispo de Elna, incluyendo el breve del Pontífice, el contenido de cuyos escritos sigue a continuación.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los diputats de Cathalunya e als de lur consell.
Molt reverend egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Lo dissapte sant arribat en aquesta ciutat fiu ab la Majestat del Senyor Rey e explicada la comissio que havia de la Santitat de nostre senyor lo Papa sobre la detencio e discordia de la sua Majestat ab lo Senyor Princep primogenit vostre e donada per la sua Majestat alguna raho a la detencio del dit Primogenit monstra esser content. E axi me ha respost en nom de la Santitat de nostre Senyor lo Papa donar loch a tota concordia quant al mon la raho e honestat puga comportar. Apres air per un correu de Roma he reebut un breu plombat dirigit a vosaltres ensemps ab un altre dreçat a mi en lo qual loada la desliuracio del dit Senyor Princep se monstra maravellat del que sent apres innovarse. Per tant mana a
mi yo deja obrar o no fos accepte an aquest maneig la sua Santitat trametra altra persona qual la qualitat del negoci requerira e axi mateix que yo la tinga continuament avisada del stament dels negocis e a culpa del qui restara la dita concordia. Pregantvos per ço per part de la dita Santitat e supplicantvos per la mia que vullau donar tot loch a la dita concordia e siau contents de coses que hajen pratica e sien apartades de extrems car continuament los extrems son molt perillosos e si sera cas que per negu fos fet dubte de la observancia de les coses concordades si dara tal orde tots temps se meta en pratica que satisfara a la necessitat del negoci. Oferintvos en nom de la dita Santitat e meu propri que si per aquesta causa volreu yo faça mes una cosa que una altra sere tots temps prest a tota vostra ordinacio e per aquesta causa tramet aqui mossen Vicent Ferrer prevere e familiar meu que si de paraula o en scrits li voldreu res dir ne scriure men porte la resposta e sere tots temps a vostra ordinacio e servir. De Çaragoça a XI de abril del any Mil CCCCLXI. - A tot vostre servir manament e plaher lo bisbe de Elne.

Dilectis filiis deputatis in Principatu Cathalonie et consulibus civitatis Barchinonensis.
Pius episcopus servus servorum Dei. Dilectis filiis deputatis in Principatu Cathalonie et consulibus civitatis Barchinonensis salutem et apostolicam benedictionem. Cepimus animo non mediocrem molestiam audientes vos contra carissimum in Christo filium nostrum Johannem Aragonum regem illustrem dominum vestrum nonnullas novitates suscitasse super liberatione dilecti filii nobilis viri Caroli principis Viane ejusdem regis nati. Et quia summo opere formidamus ne gravissima scandala suboriantur vobis et toti
patrie nocitura nascentibus dissidiis vestris medelam opponi curavimus et dicto regi scribimus ut suum animum ad clemenciam et benignitatem disponat et erga suum natura prout patrem decet se gerat. Speramus ipsum Regem pro sua innata mansuetudine ita se habebit quod quieti et paci populorum sibi subditorum et statui suo consulet et caritatem paternam erga filium non abiciet. Dolemus tamen ut vos qui in fide et devocione erga regem et dominum vestrum comprobat semper fuistis tales novitates excitaveritis que et si credamus per vos bono zelo attemptas fuisse pro aliorum subditorum exemplo pernitiose censentur. Augimur etiam animo antiqui hostis insidias et artes tantum valuisse ut populi vestri ex quibus validissima subsidia ad fidei catholice defensionem expectabamus intestinis discordiis agitentur. Sed antea quam odia acerbiora fiant et nascentia mala majores radices agant nostras partes interponere decrevimus hortantes in domino devocionem vestram ac rogantes ne ulterius progredi velitis reminiscinum fidelitatis et observancie vestre erga regem vestrum que agenda sunt cum omni obedientia reverencia cum rege vestro tractare et prudenter et mature agere placeat. Nos enim qui et pacem regis ac vestram suppremis afectibus desideramus parati sumus omnia pro viribus agere que ad patrem et filium invicem reconciliaudos et ad statum et tranquillitatem vestram et tocius regni pertinebunt expectamus cerciores reddi quid in his causis facere expediat et si videbitur aliquam gravem personam et ydoneam ad partes vestras transmittere curabimus que nostro et ecclesie interventio pacem inter regem et filium ac vos ponere et stabilire conabitur vestram devocionem iterum atque iterum hortantes ac deprecantes ut pro Dei honore el hujus sedis communis omnium fidelium matris reverentia ad ulteriores motus non procedatis. Continentes vos et animos vestros moderatione adhibita. Confidimus enim in gratia Dei quod omnia ad laudabilem et votivum finem cum pace vestra et tocius patrie vestre pro nostro interventu succedent circa quam rem omni studio et diligencia intendere est animus. Dattam Rome apud Sanctum Petrum anno Incarnationis Dominice millessimo quadringentessimo sexagessimo quartodecimo calendas aprilis pontificatus nostri anno tercio. - B. de Piscia.

Ocupáronse en esta sesión, del breve que antecede, creyéndose que al Papa le habrían informado siniestramente acerca de lo que pasaba en el Principado; mas como fuese ya adelantada la hora, no se tomó ningún acuerdo, hasta que, reunidos otra vez por la tarde, y habiéndose presentado el Primogénito, para participar que había recibido una carta del Rey su padre en que le instaba el despacho de los capítulos, se resolvió: contestar a este, que se procuraría lo que indicaba, con toda la brevedad posible; escribir al Papa, atendido a que en su breve había muchas cosas perjudiciales al Principado, y hasta, si conviniese, enviarle una solemne embajada; y por último, enviar una bien trazada carta al obispo de Elna, para hacerle ver la inoportunidad del impuesto que quería exijir, y los males que de ello se podrían orijinar.
Siguen las cartas que se recibieron y las que se enviaron en este día.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Per una letra que derrerament per correu he feta als reverend e magnifichs senyors los diputats del Principat responent a una que dells havia rebuda amplament he scrit de totes coses la donchs occorrents. E encare entre les altres del perplex en que ere posat per son scriure qui en efecte volia lexas tot lo exercit en la present ciutat sens licenciar algu e quem partis per ço com lo dit exercit anantmen jo me volien seguir lexant mossen lo veguer ab les banderes desacompanyats e com jo per obviar a tant gran error deliberava no partir fins dels hagues altre avis e com aquest fins aci nol haja e vege perseverar los del exercit axi de peu com de cavall en llur opinio hi encara ab alguna malicia assagen de metre en fama que yo amagadament men vull anar e que pus axi es ells sen iran ab mi o derrera mi o unes paraules semblants entant que vuy exint de missa e essent en taula me son venguts mes de CCC en partides ab la canso que dit he e man forçat per supplir a llurs grans crits e malicia haver manjat e cavalcat per ciutat una hora o dues segons molt amplament lo baro de Muiolino lo qual les dites coses ha vistes vos informara he deliberat segons dit he no partir fins per vosaltres sia provehit e de vostra provisio fahedora a mi scrit. E axi placiaus quant pus prest poreu deliberar e provehir sobre la gent que retenir volreu e la forma e manera com. E de vostra provisio fahedora scriurem car altrament vista una tant gran error com se spera jo partint de restar mossen lo vaguer de Barchinona ab les banderes desacompanyats nom entench may a partir. Encare que per vosaltres deu mil voltes me fos scrit e encarregat hoc e si per forsa mich volieu traure jo axiria per hun portal e entraria per laltre perque com dit he la provisio per vosaltres fahedora no tarda. E ab tant mossenyors molt reverends e egregi nobles magnifichs e honorables senyors la Santa Trinitat sia vostra proteccio e guarda. Dada en Leyda a XIIII de abril any Mil CCCCLXI. - A vostre honor prest En Johan de Cabrera comte de Modica.

Al molt reverend e magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs mossenyors. Derrerament vos he scrit de la congoxa quem donen los conestables per lo flori quils es degut per lo mig mes que are servexen car no hagueren sino tres florins de quatre quen havien aver. Arem congoixen per semblant los spinguarders per lo mig flori quels es degut car ells han VII florins lo mes e toquels per los XV dies tres florins e mig e non han hagut sino tres per que sia de vostre merce avisarme de vostra intencio.
Hir mossenyors passa per aci hun frare en abit de lech lo qual ve de Castella. Va aqui al Senyor Primogenit. Non se ques dira aqui mas aci ha dit ay res de mal temps que demenat li es stat si aquest exercit sen tornara e ell hau lençat molt luny.
La gent del exercit no te hun diner lo qui millor se regeix ven les armes e de aquelles viu los altres se partexen sens licencia no acabant lo temps.
Aci a tots jorns bregues de la gent del exercit. Negu no y ha qui sapia aquest edicte fet aqui que conte. Axi mateix me han demanat molts quin guiatge es dels quis acorden ne quant dura e fins aci ab negu del consell ni fora consell non puch res seber per satisfer als demanados.
Ja per altres mossenyors vos he scrit com alguns dels qui son fugits se volrien reconciliar. Yo no he volgut parar a negu orella fins de aqui ne sapia vostra voluntat. Passats CC homens hic son fugits per Cathalunya los quals si eren castigats pagarien be lo sou per CCCC a quatre mesos car certament es cosa molt fastigosa la poqua por que sich ha de fugir. Feta en Leyda a XII de abril. - Quim recoman en gracia e merce de vostra reverencia e honorables savieses. - Johan Ferrer.

Al molt reverend magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs msssenyors. Per diverses gents qui son aqui anades he scrit la disposicio de aquest nostre exercit lo qual tots jorns diminueix granment per molta gent que sen fuig puix veheu que de quants sen son anats no sen fa negun castich.
Sper de dia en dia vostra delliberacio per acordar los D. homens o per licenciarlos tots car certament ells son a la derrera casa de miseria que no poden pus.
Qui volgues esmerçar aci sos diners en armes sen faria rich. Ten gran mercat sen fa.
Aqui mossenyor sen es anat hun conestable lo qual era romas en loch den Boxadel conestable dels barbes que ha nom en Codony. Ha sen portada una cuyraça bona e una cervellera de hu de la sua conestablia qui es romas aci pres. Sia de vostre merce ferlon tornar aci don la treta perque almenys lo dit pres sen puxe servir en la preso metent la penyora o com se vulla.
Lo senyor compte sta aci algun tant endeutat e ha mester endresa de molts per poder axir de aci ab tot que partint seria perillos tot hom no fugis vahent partir a ell. Crech me sera forçat servirlo de ferli fermança en L. florins per quem par cosa inpropria essent en lo loch que ara es se aja de amprar de nengu stranger. Aureus senyors a singular gracia que si aqui aura res de haver de aquels que sien retenguts los dits L florins o prengals En Tora per pagar lo canbi an aquell quil aura de rebre segons yo llavors li scriure.
Mossenyors la voluntat vostra es que los rocins de don Felip resten aci ab mossenyor lo veguer crech fent compte que sien pagats per gran temps. Ajau per cert que ell dona ayres que vol diners. Nom se com se obliga aqui. Feta en Leyda a XIIII de abril. - Quim recoman en gracia e merce de vostra reverencia e honorables magnificencies Johan Ferrer.

Als molt reverend e magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Per la cuyta que aquesta gent acordada te de partir e sen va tots jorns sens licencia lo capita vos scriu per lo present correu sia de vostre merce prest delliberar en lo que es de fer car certament es una cosa molt vergoyosa la pratica de aquesta gent soldada que a flotes fugen los conestables ab ses gents. Enquara vuy son fugits los dos jermans Banyeres conestables e En Font de Tortoça tanbe conestable ab la major part de ses gents. Los qui resten aci resten molt scandalizats e si molt trigam scasement hic porem traure los D. homens ques han de soldejar e si vostra reverencia e honorables saviesas delliberaven del dit soldajament quant tremetreu los diners es mester tremetre alguns menuts per fer los pagaments per que aci avent a comprar menuts ultra les minues dels florins se perden VIII diners per flori.
Suplichvos mossenyors me vullau scriure vostra intencio del flori que demanen los conestables dels XV dies e lo mig flori que demanen los spinguardes.
Aci en la ciutat concorren algunes passions de les quals crech scriuen aqui car volrien que lo veguer de Barchinona ab lo exercit stigues aci a ordinacio e regiment de la ciutat e per ventura don Felip no sen tendria per onrat si per altri que per vosaltres per miga del veguer de Barchinona avia de esser comandat. Crech vostres magnificencies hi pensaran. Feta en Leyda a XV de abril - Quim recoman en gracia e merce de vostra reverencia e magnificencies Johan Ferrer.

Al honorable senyer en Johan Ferrer receptor et cetera.
Honorable senyer. Per quant havem delliberat que a mossen Arnau Guillem Pastor regent la vegueria de aci sien dats per son socorriment docents florins corrents volem eus manam que donets e liurets al dit regent los dits docents florins corrents e cobraune apocha e la present. Dada en Barchinona a XVI de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats et cetera. - Domini deputati mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

Dirigitur domino capitaneo et in sui absencia al Regent la vegueria.
Molt egregi senyor e strenuu baro. No obstant que los asoldadats e acordats de la confraria dels sastres de aquesta ciutat hajen reebut lo sou de mig mes del qual han a servir deu o dotze jorns per certs sguarts que no curam aci explicar havem delliberat hajen lilencia de venirsen a tots los de la dita conestablia dels sastres de aquesta ciutat segons es dit. E en vostra absencia volem que lo regent la vegueria daci haje la present per sua. E sia senyor molt egregi e strenuu baro le Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XVI de abril any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor. Domini deputati mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

Dirigitur domino comiti capitaneo et cetera.
Molt egregi senyor e strenuu baro. Nosaltres havem dada licencia An Johan Ferrer de Sabadell conestable de XXV homens de peu que el e tota la gent de la dita conestablia sen vingua de aqueix exercit axi que per quant han pres lo sou del mig mes volem que servesquen tro a tant que del dit mig mes nols rest a servir sino vuyt jorns los quals los donam tant per lo retorn quant per ques diu ni ha molts de malalts e hauran a tardar en venir per lo cami per la malaltia per queus placia senyor donar la dita licencia en la manera dessus dita. E sia senyor molt gregi e strenuu baro la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XVI de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats et cetera. - Domini deputati mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

Dirigitur domino comiti capitaneo et cetera vel in ejus absentia vicario Barchinone.
Molt egregi senyor e strenuu baro. No obstant que los assoldadats o acordats de la confraria dels sastres de aquesta ciutat hajen rebut lo sou de mig mes del qual han a servir deu o dotze jorns per certs sguards que no curam aci explicar havem delliberat hajen licencia de venirsen. Per queus pregam e encarregam doneu licencia de venirsen a tots los de la dita conestablia dels sastres de aquesta ciutat segons es dit. E ab vostra absencia volem que lo regent la vegueria de aci haja la present per sua. E sia senyor molt egregi e strenuu baro la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XVI de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats et cetera.
- Domini deputati mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

Als molt honorables e savis senyors los prior e capitol de la seu e clero de la ciutat de Çaragoça.
Molt honorables e savis senyors. Per nosaltres es acomanat al molt honorable mossen Bernat de Vilalba canonge e artiacha major de la seu de aqueixa ciutat explicarvos certes coses concernents servici de nostre Senyor Deu e del Senyor Rey e benefici comu del clero e cosa publica axi de aqueixa provincia com de aquesta sobre les quals stesament lo havem informat. Placieus donarlo crehença en tot ço que per part nostra vos explicara axi com si per nosaltres dit era e per los dits sguarts fer per obra segons de vosaltres se spera e lo negoci requer. Molt honorables e savis senyors la Sancta Trinitat vos tinga en sa continua guarda. E rescriviunos françosament tot ço queus placia.
Dada en Barchinona a a XVI de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
- Los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya residents et cetera prests a vostra honor. - Domini deputati mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

Ad ducem Burgundie.
Illustrissime et potentissime princeps et domine.
Nuper super liberacione persone illustrissimi domini Caroli primogeniti nostre regie majestatis quia rem ipsam celsitudini vestre gratam credidimus eidem celsitudini certificatorias breves et succintas litteras duximus dirigendas. Verum quia occurrerunt nonnulla circa liberacionem ipsam et varia gestorum narracio (ut per sepe fit a multis) non perstringit multociens veritatem statuimus propterea eam ipsam vestram celsitudinem narracione fidelis magnifici viri Romei de Marimundo ad prefatam celsitudinem attendentis de his gestis omnibus reddere cerciorem. Itaque Romeo jam dicto super premissis veridicam informationem dedimus reserandam ex parte nostra vestre potentissime dominationi que dignetur illi aures credulas exhibere. Sanctissima Trinitas Illustrissime et potentissime princeps et domine feliciter annuat votis vestris. Et ea ipsa celsitudo vestra de nobis statuat atque ordinet in suis beneplacitis et obsequiis. Ex Barchinona die XVI aprilis anno millessimo CCCC sexagessimo primo. - Ejusdem celsitudinis et potentissime dominationis devoti oratores deputati Generalis et Consilium Principatus Cathalonie residentes Barchinone. - Illustrissimo et potentissimo principi et domino duci Burgundie Brabancie Lumburgie et cetera. - Domini Deputati et Consilium mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

Ad Delfinum Francie.
Illustrissime et potentissime domine. Occurrentibus apud nos nonnullis que digna novimus vestre celsitudini nuncianda narracionem eorum magnifico vivo (viro) Romeo de Marimundo ad eandem celsitudinem accedenti duximus comittendam data ei de gestis omnibus verissima informacione oramus dignetur celsitudo prefata Romeo ipsi inferendis ex parte nostra fidem indubiam adhibere. Divina potentia lllustrissime et potentissime domine feliciter annuat eidem celsitudini vestre que de nobis statuat atque ordinet in suis beneplacitis et obsequiis. Ex Barchinona die XVI aprilis anno Millessimo CCCCLXI.
- Ejusdem celsitudinis et potentissime dominationis devoti oratores deputati Generalis et Consilium principatus Cathalonie et cetera. - lllustrissimo et potentissimo domino Delfino Francie. - Domini deputati et consilium mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

Se entregaron, el mismo día, al referido magnífico Romeo de Marimon las siguientes instrucciones.

Instruccions per part dels molt reverends e magnifichs diputats del General de Cathalunya e consell lur lo Principat representants fetes al magnifich En Romeu de Marimon daço que per part dels dits molt reverends e magnifichs diputats e consell dira e exposara als lllustrissimo Dalfi de França e duch de Burgunya e a cascu dells en virtut de les letres de creença a ells dirigides e al dit Romeu acomanades.
Primo lo dit Romeu dira e expossara de part dels dits reverends e magnifichs diputats e consell als dessus dits Dalfi e Duch degudes recomendacions e en apres exposara com en dies passats lo lllustrissim Senyor Rey per sinistres informacions de alguns malvats consellers havia pres e detengut lo lllustrissim Senyor don Carles primogenit seu de la qual detencio los dits deputats e consell e tots los poblats en lo dit Principat incitats e moguts per la innata fidelitat que en lo animo dels cathalans envers la corona real tots temps fonch e es hagueren molta contristacio e dolor. E per quant veren e conegueren aquella redundar en derogacio de la fama e nom de la real Majestat e gran interes e prejudici de la cosa publica dels regnes e dominis seus e del bo e tranquille stat de aquells vist que deute de fidelitat los strenyia molt a satisfer en aço e a procurar per deguts mitgans la liberacio del dit Primogenit qui apres dels dies del dit Senyor se spere lur Rey e Senyor juxta los drets divinals e humanals e leys del dit Principat inconcussament observades e que en aço no retre los dits cathalans Ilur degut ofici fora fallir a la dita fidelitat e deute lur per tant delliberaren de continent trametre a la dita real Majestat qui era fora lo dit Principat solemna embaxada de XV persones prelats barons cavallers e homens de honor de tots los tres staments del dit Principat e les mes insignes persones de aquell les quals ab tota humilitat e subjeccio per alguns e molts dies suplicaren la dita Majestat real demanants per gracia la liberacio dessus dita la qual com no poguessen obtenir stant per aço lo dit Principat en molta anxietat e congoixa per los sguarts e deutes dessus dits dellibera augmentar e crexer de major nombre la dita ambaixada e de fet trames XXXXV eletes persones de tots los dits tres staments les quals ab les XV primer trameses a la dita real Majestat supplicassen instassen e procurassen la liberacio dessus dita per la dita real Majestat esser atorgada. E com los dits LX embaxadors apres moltes supplicacions per la dita liberacio fetes e demanades primo per gracia e apres de justicia attes que sobre aço concorrie interes del dit Principat per privilegis e libertats de aquell los quals a causa de la dita detencio eren lesos no aguessen poguda ne poguessen la dita liberacio obtenir vehent lo dit Principat quant obrava la malicia dels dits perversos consellers per seduccio e obra dels quals la dita real Majestat stava obsessa e lo dit Primogenit ere en gran perill de la salut de sa persona constituit com ja fos mes e encastellat en hun fort castell fora lo Principat en mans e custodia de persones no prou exceptes dellibera per tant lo dit Principat esser de necessitat a la opressio de la persona del dit Primogenit e a tant e tan gran perill e inconvenient preparat ab molta celeritat occorrer. E per ço fonch fet e preparat exercit de gents darmes de peu e de cavall per trametre en e contra lo dit castell per liberar lo dit Senyor Primogenit e per haver los dits mals consellers de la real Majestat qui la dita detencio havien procurada lo quel exercit con fos en expedicio president en aquell lo veguer de Barchinona en nom del Senyor Rey e ab la bandera e insignies reals e essent ja lo dit exercit propingue al castell dessus dit volgue nostre Senyor Deu inspirar la dita real Majestat la qual inclinada per supplicacions de la Illustrissima Senyora Reyna per part sua e de part del dit Principat fetes atorgua la liberacio dessus dita. E axi
obtenguda la dita gracia la dita Senyora Reyna de continent cavalca per spay de tres jornades que distava lo loch hon se trobava lo dit Senyor Rey al dit castell e pervengue a aquell e de aquell tregue lo dit Primogenit lo qual ha portat en lo dit Principat e ha jaquit en sa libertat e de present es en lu ciutat de Barchinona en la qual per los dits diputats e consell se tracten totes coses a servici de nostre Senyor Deu e servey e honor de la dita real Majestat e conservacio de amor e concordia entre aquella e lo dit Primogenit et tranquillitat repos e bon stament de la cosa publica del dit Principat e dels altres regnes e dominis de la dita real corona. E no resmenys se continua lo proces contra los dits mals consellers dels quals Deu volent se fara tal castich que sera deguda pena a ells e a altres exemple. - Expedita Barchinone die XVII mensis aprilis anno millessimo CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
Post expedicionem. Es acomanat encara al dit Romeu de Marimon dir e explicar de part dels dits deputats e consell al dit lllustrissim duch de Burgunya que li placia fer cancellar e abolir les fermanses donades per la galera den Johan Berenguer Thora mercader de Barchinona e tots altres empatxaments fets en la senyoria del dit lllustrissim duch a qualsevol mercaders e altres persones del Principat de Cathalunya e altres subdits e vassalls del Senyor Rey per causa del navili de Johan Periç portugues e daqui avant contractar los dits mercaders cathalans e altres vessalls del dit Senyor Rey ab tota benignitat e amor cessants tots penyoraments e altres greuges per manera que la negociacio mercantivol no sie perturbada. Ço que succehira a honor bon nom fama e reputacio de quascu dels dits dominis e a benefici de la cosa publica de aquells segons de totes aquestes coses al dit lllustrissim duch es stat ja scrit per altres e li es significat per la embaxada tramesa per aço. - Data ut suppra. - Domini deputati et consilium mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

28 DE MAYO.

28 DE MAYO.

Lista de los facultados para deliberar.

Mossen Bernat Tor canonge. // per lo General.
Mossen Johan Colom caveller. // per lo General.
Francesch del Bosch ciuteda de Leyda. // per lo General.
Pere Cestrada ciuteda.
Gabriel Ortigues mercader. // per la ciutat.
Jacme Mas notari. // per la ciutat.
Gabriel Devesa notari. // per la ciutat.
Sabria Vilella rajoler. // per la ciutat.

Deliberaciones.

Per tots concordes fon feta conclusio en lo fet den Mayans demenat ço es que com en los dies passats sien stades fetes certes bombardes per delliberacio del consell e que de continent aquelles per ell fossen liurades al General per bones com se pertany e que lo preu de aquelles li fos assegurat a censal es dit per lo dit Mayans que dites bombardes son stades liurades entorn VII mesos ha e que lo contracte no li es stat format e per conseguent la pensio no li ha corregut demana que lo dit contracte li sie fermat e que la pensio comens a correr en aquella jornada que per ell foren liurades dites bombardes. Es stat deliberat e conclos per tots que si axi passe com damunt es dit en la delliberacio qui de aço fou feta en dies passats que tal pacte en dita deliberacio expressat li sie servat. E si axi no passe com dit es es deliberat lo dit contracte li sie fermat e comens a correr lo dia que lo dit contracte li sera fermat.

E mes per tots concordablement fou conclos en lo fet den Mayans demenat ço es que axi com en la deliberacio del consell en dies passats feta es contengut
que lo dit Mayans hagues per lliura de pedra VI florins que aquells sis florins per lliura de pedra sien dor comptant per cascun flori XIII solidos.
En lo fet de micer Pere Severtes es stat deliberat e conclos per tots concordablement que per totes e qualsevulle coses demenades per lo dit micer Pere Severtes si e segons en la suplicacio o memorial per ell donat es contengut. Attes que en los dies passats per sos treballs li foren liurats e paguats cinquanta florins dor sien paguats al dit micer Severtes per totes les dites coses altres cinquante florins dor los quals sien deduhits del que per ell se mostra deure al General dels bens per ell comprats dels acuydats e que la resta aquella que sera sie per los dits deputats defalcada e vers ell retenguda del salari qui li es degut de la embaxada. E si lo dit micer Severtes de tal pagua nos tindra per content es deliberat que la dita conclusio sie haguda per nulla.

8 DE FEBRERO.

8 DE FEBRERO. 

Se adoptaron en esta sesión los siguientes acuerdos:

Primerament que les stepes sien fetes e apparellades esser meses per lo fuster de la casa de la Diputacio.

Item que los dos caps de cinquantenes determenats per los diputats e consell sien en la casa de la Diputacio de continent be armats e a punt.
Item que presents los dits diputats e aquell consell llur que ells elegiran sien meses les banderes reyal e de Sant Jordi sobre lo portal de la casa de la Diputacio qui mira sobre lo carrer de la plaça de Sant Jaucme.
Item que posades les dites banderes e aquelles restants acompanyades ab los dits cent homens armats los dits deputats e hu dels consellers de la dita ciutat acompanyats de aquells de llurs consells qui ells elegiran vagen la via de la ribera e meten XXIIII stepes de galeas en lochs condecents e utils per la faccio de les dites galeas e daqui avant de aquelles fassen boscar acabar e armar ab son efecte tantes com per los dits deputats e consell sera determenat.
Item es deliberat que les dues galeas de la ciutat e una del General e altra de don Johan Dixer ab lo mes breu temps ques pora fer sian adobades varades e armades mijançant aquells ministres que los dits deputats e consell determenaran.
Item que per ordinacio e desliberacio dels diputats ab llur consell tots los rocins o cavalls disposts per guerra qui sien de la present ciutat e en poder de qualsevol persones sien manifestats e tenguts per los dits diputats e consell e per la defensio de la republica de aquest Principat.
Item es deliberat per los dits diputats e consell que totes e sengles messions e despeses necessaries e opportunes a la bona expedicio e exequucio de les dites coses sien pagades es paguen de pecunies e bens del General a noticia e conexença dels dits diputats e de les persones e ministres que per ells diputats hi seran.
Item que attes que dema que sera diluns se ha a fer la crida del acordament e per la qualitat del fet rahonablament se dege contentar tota la gent de menor sou encara attesa la despesa qui per aquells qui sacordaran se ha a fer es pensat quiscun home darmes qui compren pilart e patge haje quiscun mes de sou quaranta cinch florins corrents e bestreta per dos mesos e quiscun home de peu haje sis florins corrents per quisqun mes e bestreta pera dos mesos. E mes sia donat a quisqun home sol de cavall util quinze florins corrents per mes ab bestreta de dos mesos e sia donat de sou als conestables vuyt florins per mes ab bestreta de dos mesos.
Item es mes pensat que sia per los diputats elets hun capita general de tota la armada de la terra e tres consellers ço es hun de quiscun stament a consell dels quals lo dit capita haja star.
Item es pensat que sien soldejats tres milia homens de peu los quals ja son compartits per les universitats del Principat dels quals hi haja haver mil o vuyt cents ballesters vuyt cents pavesos e doscentes lançes largues e cent spingardes o menor nombre si als diputats e consell en sdevenidor apparra.
Item es pensat que sien soldejats doscents cinquanta homens darmes si haver se poran e rocins particulars utils tants com trobar sen puixen.
Item que per los diputats e consell de continent sien eletes tres persones ço es una de quiscun stament per seure entrevenir e expedir la armada de la terra.
Item es deliberat que la eleccio del capita de la dita gent darmes e los consellers de aquell e los acordadors de la dita gent que han esser tres ço es hu de quiscun stament sia remes als dits deputats.

En cumplimiento de estos acuerdos, y deseando ponerlos por obra desde luego, fueron enarboladas en este mismo día, encima de la puerta de la casa de la Diputación, la bandera Real y la de San Jorge; y fueron asímismo los diputados con numeroso acompañamiento a poner las quillas de las veinticuatro galeras que habían de construirse. Después de estas solemnidades, se volvió a reunir la Junta y se despacharon las cartas que siguen:

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la ciutat de Leyda.
Molt honorables e savis senyors. Ara toquades sis hores apres mitga nit havem tretes les banderes reyals e del General ab MD homens qui les acompanyen la via de vosaltres e no solament los dits M e cinchcents homens mas infinida gent. Es necessari promptament hajau donat conclusio efecte e exequucio en lo que a vosaltres es stat scrit. Lo consell general de aquesta ciutat stan tots temps nit e jorn congregats e nosaltres axi mateix. Siaus avis e lo Deus omnipotent queus endreç. Dada en Barchinona a VIII de febrer any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Vuy demati toquades les sis hores havem tretes les banderes reyals e del General e van ab elles mil e cinchcents homens certificantvos que no solament aço mas tanta gent segueix que es sens nombre car tanta es la inclinacio e voluntat que no es stat possible fer altra car ya eren en punt que nostres persones volien exequutar. Es necessari per restauracio de vostres persones e de nosaltres promptament doneu conclusio en lo que a vosaltres es stat scrit e aço sens dilacio alguna. La cosa endreçara en tot be nostre Senyor Deus si li plaura o lo benaventurat sant Jordi. Dada en Barchinona a VIll de febrer any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la vila de Cervera.
Molt honorables e savis senyors. Vuy de mati a sis hores toquades havem tretes les banderes reyals e del General van ab elles mil e cinchcents homens be a punt e no solament lo dit nombre mas altra gent infinida tanta es la voluntat. Es necessari senyors vosaltres promptament hajau executat lo queus es stat scrit e no hajeu falla. Nostre Senyor Deus vos endreçe. Dada en Barchinona a VIII de febrer del any Mil CCCCLXI.
- A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Colección documentos inéditos corona Aragón, tomo III, parte III (3)

Núm. 309. Tom. 19. fol. 1505.

Los dits missatgers del regne de Mallorques ab deguda reverencia del dit molt reverent parlament del principat no curen fer oracions retoricas ne declamacions ni venir a compte de deu e deig ab lo dit molt reverent parlament del principat com no entenen finar ab ell de companyhia ans entenen aquella dege perseverar ab lo dit principat quant es per part del regne de Mallorques jatsia les obres fins aci als dits missatgers fetas no sien correspondents al degut al dit regne e a la honestat del dit principat e amor reverencia e bona companyhia quels dits missatgers los han feta e mostrada: e james ara estants en Alcaniç los missatgers del dit regne no han haud debat altercacio ne contradiccio ab lo reverent parlament Darago e tractadors daquell ni de paraula ni de scrits que no deguessen esser admeses per regne ni per part del dit parlament ne tractadors lurs los ne fos james feta paraula car fora negar lo titol reyal e aquell minvar. Mes veritat clara dient lo primer jorn o segon quels dits missatgers del regne de Mallorques se veheren ab los dits missatgers reverents del dit principat en Alcanis los fon dit clarament per algun dells que los del parlament Darago no volien sofferir en manera del mon que regne de Mallorques fos admes en entreveniment de lur tractament ne en la regonaxença de la justicia de la reyal successio no allegants en aço alguna causa sino sola voluntat: e que si lo principat o sos missatgers volien sostenir o esforçar lo contrari que romprien de present ab Arago e que pus expedient era fermar ab lo parlament Darago resident en Alcaniç e lexar Mallorques que no fos en res ab ells que si lo principat admetent lo regne de Mallorques per aço havia a rompre ab los aragoneses: e com per los dits missatgers de Mallorques fos offerta collacio de dret ab savis folos respost per lo missatger del principat que nos daria loch a res e axi que hi prestassen paciencia que pus expedient era lexar lo regne de Mallorques en banda del tot e finar lo principat ab lo parlament Darago que admetre lo regne de Mallorques e per aço sol rompre ab Arago: e semblant los fos dit del regne de Valencia que no seria admes pero que en la no admissio daquell se pendria escusa per lur divisio e aço sab Deu qui es veritat increada que axi sia. E la dita reverencia repetida fora pus tollerable a Deu e a dreta e pura moralitat e ab menys carrech del reverent parlament del dit principal o de sos reverents missatgers fer tal clara resposta que ab esquisides colors e variacio de potestat dilatada als dits missatgers resposta concloure e finar lur admissio verbal e nominal e expulsio total reyal de tots actes axi com lo primer dia fon haud per finat: be que creem ques trigaba solament sobre trobar manera cuberta quels missatgers del dit regne haguessen bona resposta ab fets contraris e que fossen contents quen fossen admeses com a missatgers de regne nominalment sens entreveniment de algun exercici o potestat en los actes de la regonaxença de la justicia de la successio reyal e preparatoris e antecedents daquella axi com si de bisbes los haguessen tornats atras a abbats mitrats: ni james los dits missatgers del regne tractaren ab lo reverent parlament Darago de alguns singulars affers lurs sino quels faheren demanar resposta de lur proposicio la qual los fon dilatada fins que presupposada axi com article de fe lur total exclusio entre lo dit parlament Darago e los dits reverents missatgers del principat foren finades e concloses certes convencions e acords sobrels preparatoris e convencio de certes persones de VIIII en X publicades als dits missatgers del regne de Mallorques no expressantlos per qui devien esser nomenades ni que fossen partides en tres graus o termes primerament segon e terç ni que de quescuna terna hagues haver almenys una persona concordant en les dites parts que havien a concordar de la publicacio de la justicia de la successio reyal ni les altres compreses en XXIIII o XXV capitols o plus convencionats e fermats entre lo reverent parlament Darago e los dits reverents missatgers del principat segons publicament han hoyt dir en Tortosa ço que no saberen james Alcaniç sino tan solament lo loch e dos presidents no anomenats e lo nombre de les gents darmes per seguretat de les persones nomenades. Veja la reverencia del molt reverent parlament del principal si los dits missatgers del dit regne son stats per menys que testimonis en lo dit acte e actes los quals ne la los foren ne plena ne semiplenament de paraula denunciats ne assi de aquells han poguda haver copia fins açi jatsia raquesta e de paraula e de scrits XV jorns ha passats. E ne parlant ab lur reverencia los dits missatgers del regne en Alcaniç loaren la dita concordia los desviant de lur potestat e la dita concordia fos via voluntaria la qual lo principat el regne Darago sens concordia del dit regne de Mallorques no podie finar: e per ço los offeriren en scrits los capitols en la primera e segona cedula insertes: e james los fon respost a aquells segons eren raquests per los dits missatgers del regne sino tan solament quen consultassen lo general consell del regne de Mallorques mes que per aço nos tardaria un punct la prossequcio e expedicio de la via concordada: la veritat empero de lurs quereles les quals ab colors de paraules nos poria amagar sta en los seguents puncts. Lo primer com lo reverent parlament del principat o sos reverents missatgers sens expres consentiment dels dits missatgers del regne de Mallorques o consell general de aquell no podia finar ni concloure per lo regne de Mallorques en via de transaccio de potestat per nominacio o eleccio de certes persones ab lo reverent parlament com aquella sia via compromissaria la qual contradiccio de un sol embarga segons es notori en dret. Lo segon article que concordats de nou persones de necessitat de dret devien admetre los dits tres missatgers del dit regne de Mallorques havents bastant potestat per aquell regne ne aquells ne han poguts excloure de entrevenir ab los altres nou axi que fossen dotze ni aço es conclusio indubitada en dret. Lo terç article quar sens alguna mencio del dit regne han finat e procehit a intimacio e notificacio de terme als competitors als dits regne Darago e principat. Lo quart article que apres stants açi e jamenys lla en Alcanyhiç los es stada dada copia dels capitols convencionats ne feta alguna publicacio daquells ne exhibicio ne notificacio perfeta o explicacio de lur continença o tenor. Lo quint que continuadament ses procehit aci per lo dit reverent parlament daquest principat e XXIIII persones aquell representants a nominacio de les dites nou persones e ara eletes sis persones per aquells anomenar hauts del tot per exclosos ells tres. Lo sise article es lo expressat en la resposta ara novellament dada per lo reverent parlament de haver jurat de no dar copia dels capitols convencionats entre los reverents missatgers del dit principat e lo dit reverent parlament Darago sino als havents potestat de contractar ab ells: les quals paraules no freturen de gran e subtil glosa. Perquels dits missatgers fahents gracias a Deu que fins açi algun no ha causa justa de clamar o clossirse dells com que ells hagen moltes causes justes de entrenyorarse e clossir del present molt reverent parlament del dit principat e sos reverents missatgers segons es violent presumpcio atteses lurs reverents paternitats personas saviesas e consciencies de tantes solempnes persones en aquell entrevenients: advertints han procehit e anantat en los dits actes ab major benavenir que han poscut per venir ab aquella concordia quels es stada possible e a relevacio de majors scandols a la justicia de la successio reyal e conexença daquella: jatsia de part de fora daço que poden los dits missatgers del regne de Mallorques e a ells es conagut e manifest los appareguen evidents greuges e notoris prejudicis del dit regne de Mallorques e del degut a aquell majorment com en rahons ne philosophia moral ne haja demostracio conclohent de necesitat en una de dues parts contradictorias: perseverants en lurs raquestes offertes e protestacions per lur descarrech e excusacio creen que al present sia pus expedient a lur honestat e benavenir e bona concordia del negoci lur anada personal al dit regne de Mallorques per asabentar de tot ço que sapien ne degen lo general consell del dit regne assi mijançan la gracia divinal puxen benavenir a tota bona concordia dels dits affers que si pus avant per esser tres e encara no del tot speraven comunicacio o publicacio de part de les coses concordades e finades axi com per spay de nou mesos o entorn han sperat en les parts deça o entrevenir en los tractaments sens raho affer effectual de lur anada si plaura a Deu se seguira segons crehem fermament bon fruyt ultra lur descarrech quils es mol necessari e al qual bonament no poden flixar. E seran molt aconsolats si de present los son liurades o trameses en Barchinona ans que passen en Mallorques bones letres e consolatorias del present molt reverent parlament per los dits affers. E la present resposta donen a les dues cedules donades a ells hir quatre hores apres mig jorn per lo discret en Simeon de Puiggros notari en loch de resposta per lo

dit molt reverent parlament del principat la qual sia continuada en lo peu de les dites respostes e requeren esserlos feta carta esparça per lo notari present.

Sesión del día 8.

Abrióse con la lectura de los siguientes documentos:

Núm. 310. Tom. 19. fol. 1510.

A los muyt reverendos egregios nobles e honorables senyores el parlament general del principado de Cathalunya. - Muyt reverendos egregios nobles e honorables senyores: recebida vuestra letra e hoyda la creença en virtut daquella por el honorable en Ramon Batlle de part vostra a nosotros explicada vos respondemos que ya sia dilacion de tiempo en aquesta materia sia verinosa e total destruccion en aqueste regno considerados los innumerables dampnatges que a la cosa publica daquell de dia en dia subsiguen: mas por conservar entre nos e vos unidat e hermandat et que los otros de la dita succession mediant la gracia divinal per nos e vos vienguan en una e buena concordia: los dits dampnatges a part posados havemos el tiempo de los XX dias en los capitoles entre vuestros solemnes e notables embaxadores e nosotros concordado entro ell XIIII dia de março primero vinent inclusive prorogando. Rogamosvos affectuosament e cordial quanto podemos que los ditos negocios daqui adelant no reciban dilacion antes vos placia fazer que los ditos capitoles sean deducidos a devida exequcion e conclusion. El sanct Sperit sea en vuestra guarda. Scripta en Alcaniç e seellada con el siello del reverend vispe de Huesca a cincho dias de março del any MCCCCXII. - El parlament del regno de Aragon apparellado a vuestra honra.

Núm. 311. Tom. 19. fol. 1511.

Als molt reverents nobles e honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya resident en Tortosa. - Molt reverents nobles e honorables senyors: vostra letra he rebuda dada en Tortosa a XXIX de febrer prop passat continent en acabament que posats e lexats los affers per que me havets aci trames en lo millor partit e apuntament que posques men degues partir e tenir ma via vers aquexa ciutat: on com per altra mia letra a vostres reverencies noblesas e honorables saviesas per mi tramesa hage certifficat de ma partida scandels dans e inconvenients aci seguits la qual me appar la donchs no haguessets reebuda e apres se sia seguit que los honorables jurats e consell de nou fet e creat vehents los dits scandols e dans acordaren e volgueren expressament que entras en aquesta ciutat on no era entrat tro hir em pregaren en nom de aquex parlament que en tot benavenir e concordia lur ab los forans daquest regne volgues per esguard vostre e benavenir lur esser e entrevenir e parme que mijançant la gracia divinal que tota bona concordia sen seguira segons los sentiments a mi donats: perque molt reverents nobles e honorables senyors si a les vostres reverencies nobleses e honorables savieses sera vist yo deure romanir o jaquir aquests affers placieus scriuremen car yo son prest complir vostres manaments als quals deig e son tengut obeyr de tot mon poder. E sia molt reverents nobles e honorables senyors la sancta Trinitat vostra guarda. Scrita en Valencia a IIII de Març. - A vostre servir e manament prest Francesch Darill missatger trames en regne de Valencia.

Núm. 312. Tom. 19. fol. 1404.

A los reverendos padres en Chisto e a las otras nobles e honorables personas del parlament general del principado de Cathalunya. - Reverendos padres yn Christo: Yo el infante don Ferrando nieto del muy noble rey don Pedro Daragon que Dios perdone vos embio mucho saludar como aquellos que mucho amo e precio e pora quien querria que Dios diesse mucha honra e buena ventura. Fagovos saber que recebi la carta que me embiastes por la qual me embiastes dezir que me supplicades que mandase sallir luego la gente de castellanos que estava en la plana de Burriana: e entendidas todas las otras cosas que por ella me scriviestes mis ambaxadores qui son en Alcaniç vos responderan de mi parte a lo contenido en vuestra carta complidament e vos declararan mi buena entencion que yo siempre ove et tengo cerca deste negocio: de la qual resposta los dese parlament vos devedes tenir por contentos. E si otras cosas algunas de aca vos plasen que yo buenament pueda fazer por honra de vosotros scrivitmelas car yo las fare de grado. Scripta en la ciudat de Cuencha a viente e sis dias de febrero. - Yo Diego Ferrandes de Vadiello escrivano de mi senyor la fis scrivir por su mandado. - El infante.

Finalmente, fue leído un largo escrito presentado por parte del abad de Bañolas, y relativo a las cuestiones que dicho prelado tenía con Bernardo Avellaneda.

Sesión del día 9.

Levantóse la sesión sin haber tratado de ningún asunto, por no haberlos preparados para discusión.

Sesión del día 10.

Fueron leídas las cartas que siguen:

Núm.. 313. Tom. 19. fol. 1520.

Als molt nobles e molt honorables e savis senyors lo parlament general de Cathalunya. - Molt nobles e molt honorables e savis senyors: sapia la vostra gran noblesa e saviesa com los nostres missatgers los quals davant la vostra noblesa per vos eren tramesos per lo fet que fet vos havem saber son retornats davant de la nostra presencia e hannos apportat una letra la qual la noblesa de vosaltres nos tramet resposta duna altra letra que per los dits missatgers tramesa vos haviem en les quals nos fets saber que vehent la nostra feeltat que havem en la excellent e magnifica e virtuosa corona Darago la noblesa de vosaltres ensemps ab los nostres missatgers havets praticat tractat que tota vegada que nos vullam entendre ab la raho de lo fet de fer venir la gent darmes que fet vos haviem a saber es necessari e mester trameta in aquestes parts de Cathalunya trenta milia florins dor Darago de bon pes e que decontinent que la dita moneda sia complida in les dites parts de Cathalunya farets que vendran en Sardenya CCC homens a cavall e seran ab los pages DC e CCC ballesters pagats de IIII mesos com moltes altres paraules in la vostra letra contengudes havem complidament entesa e aximatex la creença per la noblesa de vosaltres als dits nostres missatgers donada: de la qual letra e creença havem haud singular plaer vehent la vostra bona voluntat que in nostro servey demostrats: a la qual vos responem que vehents la bona intencio que vosaltres havets en seguir fer la honor de la reyal corona Darago e nostra: e per ço que pus megor aquests affers pusquem metre a exequcio havem determenat trametre la dita quantitat de XXX millia florins Darago per los honorables Nicholosso de la Balbo Philigue Solines Francesco Spano e Galeaço Tribucatxo nostres missatgers: per la qual cosa vos supplicam e pregam affectuosament queus placia los dits missatgers haver per reccomanats a ells e ab la dita moneda la qual vos trametem davant de la vostra gran noblesa per fer primerament la honor de la dita corona reyal Darago e de sos vessalls e utilitat e proíit nostro. Per la qual cosa vos supplicam et supplicam que los nostres fets vos sien recomanats car axo sera honor e excelsament de la casa real Darago e de tots los seus vassalls. - Nicholossu Doria apparillat a tota vostra honor.

Núm.. 314. Tom. 19. fol. 1521.

Als molt reverents e molt nobles e honorables senyors lo parlament del principat de Cathalunya resident en la ciutat de Tortosa. - Molt reverents e molt nobles e honorables senyors: A la vostra molt gran saviesa notificam com nosaltres havem tant fet e treballat que noble mossen Nicholosso Doria ha provehit e de fet ha fet que los XXX milia florins Darago ha aci tramesos per trametre
aqui en la ciutat de Barchinona e per convertir aquells en la paga fahedora aqui a la gent de queus es stat scrit que ha mester aci per ferne la honor del sensor rey e de la casa Darago e per confondre los rebelles e traydors: los quals diners son tots en diners de Florença o ducats dor comptant quescun flori per XV solidos barchinonenses: e havem fet tant que per tal que la moneda vage aqui pus segura Deus volent que havem hauda la galea armada den Bernes a la qual ha donats lo dit micer Nicholosso D florins de Florença e nosaltres havem presa manera que dels dits XXX millia florins havem preses altres D florins de Florença que havem donats a la dita galea que per menys noy volia anar e somnos obligats al dit micer Nicholosso de tornarlos o que vosaltres senyors per vostra gran bonesa los pagarets aqui: e daço ha lo dit micer Nicholosso bona seguretat e fermança de nosaltres com ell vol que tots los dits XXX millia florins se distribuesquen en haver la gent e no en altra cosa. Perque molt honorables senyors ne scrivim a la vostra reverencia e honorabla saviesa supplicantvos humilment e cara que en les dites coses vullats eus placia treballar e fer treballar axi com be sots acostumats per mantenir la honor de la casa Darago et de la nascio chatalana e per ferhi totes aquelles bones provisions que fer si pusquen e quels dits D florins que nosaltres havem presos e donats a la dita galea dels XXX millia florins sien per vosaltres aqui pagats e distribuits en lo sou e paga de la gent que en altra manera nosaltres hauriem a pagar de ço del nostre propri e la gent qui manaçaria que non vendria tanta com sa mester; e queus placia fer cuytar lo fet per manera que la gent hic sia mijant abril o al pus luny per tot lo mes dabril per tal que puscam tallar les lavores de Sacer qui sta huy en mal partit per fam que no han que menjar. - Senyors sia merce vostra que los dits diners no sien aci cambiats ans aquells dats a la gent en paga de lur sou car aqui los seran dats a raho de XV solidos barchinonenses e aci ne haurem XVI solidos barchinonenses e sera gran profit de la gent car flori Darago noych es axi corrible com lo ducat o flori de Florença. Aqui van ab la moneda Nicholosso de la Balbo Philigue Solinis Francesco Spano e Galeaço Tribucatxo tots vessalls e sostmesos del dit noble: sia merce vostra despatxarlos e de darlos endreça bona e presta que en lo dit temps sian aci car si triguen e Sacer pot recullir los blats seria molt major affany de haverlo que no sera si son tallats ara. - Daltra part senyors supplicam humilment a la vostra molt gran saviesa queus placia per vostra merce provehir envers nosaltres que hajam qualque sosteniment per aquests soldats qui guayten tots mesos lo mur per salvacio de la dita vila e stan en la dita vila en servey del dit senyor e dels castells e ciutat de Bossa e de Mutermi als quals havem a provehir a donar consell e recapte ques mantenguen per lo dit senyor: car si guerra es los dits castells nos poran sostenir si provehits no son de ço quels fa mester: som certs que la vostra gran saviesa ho enten mellor que nosaltres no sabem dir e hi fara aquella bona provisio ques pertany a honor de la casa Darago e de la nacio cathalana. E si a vosaltres plau res que nosaltres façam som apparellats fer vostre manament. Scrita en la vila de Alguer a XXVIII del mes de febrer anno a nativitate Domini MCCCCCXII. - Los vostres humils servidors quis comanan molt en vostra gracia R. Çatrilla cavaller e governador e los consellers e prohomens de la vila del Alguer.

Dióse además audiencia a un enviado de la villa de Alicante, que había venido a instar al parlamento que se decidiese con prontitud el negocio de la sucesión, para evitar los muchos males que ocasionaba el retardo.

Sesión del día 11.

Reunióse y volvió a separarse luego el parlamento, por no haber asuntos preparados para discusión.

Sesión del día 12.

Comparecieron Vidal de Vilanova y Domingo Mascó enviados por el parlamento valenciano, reunido ya en Morella, para ponerse de acuerdo con los catalanes sobre la elección de los nueve compromisarios. También se presentaron con igual objeto Miguel de Novals y Juan Mercader enviados por los jurados de Valencia. Por la tarde del mismo día volvió a juntarse el parlamento para dar audiencia a los embajadores de Francia.
Reunida además la comisión de los veinticuatro, adoptó el acuerdo que el acta esplica en estos términos:

Núm. 315. Tom. 19. fol. 1533.

Preterea ipsa eadem die post prandium congregatis in camera palatii seu pausate reverendissimi domini archiepiscopi Terrachone viginti quatuor personis puta reverendo dicto domino archiepiscopo Terrachone Galcerando Urgelli Raymundo Gerunde episcopis venerabilibus in Christo patribus fratre Marcho Montisserrati fratre Jacobo Sancti Cucuphatis monasteriorum abbatibus Narcisso Astrucii archidiachono Terracone Philippo de Medalia archidiacono Penitensis canonico et procuratore capituli sedis Barchinone et multum nobilibus Johanne comite Cardone Petro vicecomite de Insula (Dilla, de Illa) et de Caneto Petro de Cervilione Francisco de Vilanova Raymundo de Bages Dalmacio Çacirera Mathia de Podio Galcerando de Rosanis militibus et honorabilibus Johanne de Plano Bernardo de Gualbis et Raymundo Fivallerii Barchinone Guillelmo Domenge Francisco SantSeloni Gerunde Petro Grimau et Johanne de Ribes- Altes Perpiniani et Gondisalvo Garidelli Dertuse sindicis et actoribus. Omnes prenominati tractantes de nominatione personarum que facere debent noscionem et publicationem veri regis et principis nemine discrepante concordarunt de honorabili domino Guillelmo de Vallesicca legum doctore famoso de fratre Vincentio Ferrarii in Sacra Pagina professore et de Januario Rabaça ac Arnaldo de Conquis legum doctoribus. De ceteris autem dixit dictus multum nobilis vir dominus comes Cardone pro se et sibi adherentibus quod contentabatur de reverendissimo domino archiepiscopo Terrachone quod poneretur in numero dictarum personarum de residuis vero volebat deliberate contractare et praticare et obtulit se paratum concordare de melioribus qui possent reperiri vel etiam de cominals. - Et dicti multum nobiles Petrus vicecomes de Insula et de Caneto et Petrus de Cervilione pro se et eis adherentibus dixerunt quod videbatur eis esse prejudiciale baronibus et militibus dominum archiepiscopum et Bernardum de Gualbis intervenire in hoc negotio ex eo quia unus est prelatus et alter est sindicus: attamen salvo prejudicio videtur eis quod sint notabiles atque boni et remittunt ista duabus conditionibus in earum conscientiis videlicet ecclesiastice et regali civitatum et villarum regalium. Ulterius quod de terna Aragonum stabunt consilio et determinationi ac nominationi et electioni dictarum duarum conditionum de ipsis viginti quatuor et quod ista darent in scriptis die crastina et quod fieret instrumentum de benivolentia dictarum conditionum. - Dicte autem due conditiones ecclesiastica et regalis acceptarunt dictum onus et utique regratiarunt confidentiam quam ostenderunt de ipsis. - Testes Asbertus Çatrilla domicellus et Berengarius de Montrava promothores Raymundus bajuli Simeon de Podio-grosso et Berengarius Spigolerii notarii dicti parlamenti.

Sesión del día 13.

Después de haberse oído a un embajador de don Jaime de Urgel, que se presentó para instar que se procediese luego a la elección de los nueve compromisarios; se separó el parlamento, y quedando solamente reunida la comisión de los veinticuatro, procedió a lo que espresa el acta con estas palabras:

Núm. 316. tom. 19. fol. 1537.

Eadem itaque hora discedentibus omnibus superius nominatis demptis XXIIIIor personis infrascriptis super facto dicte successionis regie electis que ibidem remanserunt et quia multum honorabilis Dalmacius Çacirera miles unus ex dictis XXIIIIor personis erat per civitatem ut assertum extitit occupatus multum nobiles comes Cardone Franciscus de Vilanova ac Galcerandus de Rosanis vicecomes de Insula Petrus de Cervilione Mathias de Podio et Raymundus de Bagis milites durante absentia dicti honorabilis Dalmacii Çacirera posuerunt nominarunt et elegerunt multum nobilem virum Anthonium de Cardona: qui quidem multum nobilis Anthonius confestim juravit et fecit simile juramentum sibi lectum et preinsertum quod ceteri dicti XXIIIIor jam prestiterant. - Et tandem habitis inter inferius nominatos variis colloquiis super modo eligendi dictas novem personas que facere debent examinationem nostionem et publicationem per justitiam et secundum Deum et earum bonas conscientias illius qui est noster verus rex et princeps post aliquot horarum intevallum non discedendo de dicta domo capituli: multum nobiles viri Anthonius de Cardona Franciscus de Vilanova et dictus Dalmacius Çacirera qui affuit dixerunt verbo pro se et aliis qui eis adherere voluerint quod ipsi contentabantur de certa nominatione certo modo fienda de illis de Valentia et de Cathalonia: de illis autem de Aragone dixerunt utique quod remittebant conscientiis sexdecim personarum de viginti quatuor videlicet illis conditionum ecclesiastice et
regalis civitatum et villarum regalium offerentes ista dare distincte in scriptis et requisiverunt eis fieri et tradi unum et plura publicum et publica instrumentum et instrumenta. - Et inmediate fuit ibidem ordinata et per prenominatos tradita et oblata quedam cedula quam pro eorum nominatione et electione ut dixerunt dederunt et obtulerunt tenoris sequentis.
- Larchabisbe de Terragona. - Micer Guillem de Vallseca. - Micer Bonanat Pere o micer Guillem
Domenge. - Mestre Vicenç Ferrer. - Mossen Giner Rabaça. - Micer Arnau de Conques. - Dels aragonesos ço es del bisbe Doscha den Berenguer de Bardaxi e de mossen Francesch Daranda dien que ho remeten a les sis personas de les XXIIII ço es a aquelles de les condicions ecclesiastica e de ciutats e viles reyals les quals precedent solemne jurament elegesquen segons lurs bones consciencias Deus e bona justicia.
- Post cujus quidem cedule traditionem et lectionem discussis variis inter dictas et infrascriptas XXIIIIor personas oppinionibus super modo eligendi dictarum novem personarum fuit deliberatum et concordatum ibidem quod dicta electio fíat et eficiatur per exquisitionem votorum cujuslibet dictarum et infrascriptarum XXIIIIor personarum et confestim votare incepit. - Reverendus in Christo pater dominus episcopus Galcerandus episcopus Urgelli pro terna Cathalonie elegit reverendissimum in Christo patrem dominum archiepiscopum Terrachone et honorabilem Guillelmum de Vallesica legum doctorem necnon illum doctorem de parlamento de quo major pars dictarum viginti quatuor personarum contentabitur . - Item pro terna Valentie elegit fratrem Vincentium Ferrerii magistrum in Sacra Pagina et Januarium Rabaça militem ac Arnaldum de Conquis legum doctores. - Item pro terna Aragonie dixit quod in sua conscientia dominus Franciscus Daranda donatus Porteceli ordinis cartusiensis est sufficiens quare ipsum eligebat: de
residuis videlicet domino episcopo oscensi et Berengario de Bardaxin jurisperito dixit quod remittebat aliis de XXIIIIor personis supra et infrascriptis: attamen quod si ipse reverendus dominus episcopus Urgelli habebat ipsos eligere quod non eligeret eos et quod non acceptabat de istis duobus ultimis onus per multum nobilem virum vicecomitem de Insula et alios milites sibi adherentes datum. - Reverendus in Christo pater dominus Franciscus episcopus Barchinone pro terna Cathalonie nominavit et elegit reverendissimum dominum archiepiscopum Terrachone Guillelmum de Vallesica et Bernardum de Gualbis utriusque juris doctores. - Item pro terna Valentie honorabiles viros fratrem Bonifacium Ferrarii donatum ordinis cartusiensis decretorum doctorem fratrem Vincentium Ferrarii magistrum in Sacra Pagina et Januarium Rabaça militem legum doctorem. - Item pro terna Aragonum reverendum in Christo patrem dominum oscensem episcopum et honorabilem Franciscum Daranda et Berengarium Bardaxi jurisperitum. - Item venerabilis in Christo pater frater Marchus abbas monasterii Montisserrati dixit quod erat oppinionis reverendi domini episcopi Barchinone qui dedit votum suum in ejus camera in sequentibus videlicet reverendissimo domino archiepiscopo Terracone et honorabili Guillelmo de Vallesica legum et Bernardo de Gualbis utriusque juris doctoribus. - Item pro terna Valentie ad
ídem elegit honorabiles fratrem Bonifacium Ferrarii donatum de Cartoxa decretorum doctorem fratrem Vincentium Ferrarii magistrum in Sacra Pagina et Januarium Rabaça militem legum doctorem. - Item pro terna Aragonum reverendum in Christo patrem dominum episcopum Oscensem et honorabilem Franciscum Daranda donatum Porteceli ordinis cartusiensis et Berengarium Bardaxini jurisperitum. - Item venerabilis in Christo pater dominus Jacobus abbas monasterii Sancti Cucuphatis dixit idem cum domino abbate Montisserrati. - Item honorabilis Narcissus Astrucii archidiachonus Terrachone dixit idem cum reverendo domino episcopo Barchinone et proxime dictis abbatibus. - Item honorabilis Philippus de Medalia magister in Sacra Pagina dixit idem cum honorabili Narcisso Astrucii. - Item multum nobilis vir dominus Johannes comes Cardone dixit quod est oppinionis juxta cedulam quam dederant superius honorabiles Dalmacius Çacirera et alii cum eo adherentes. - Item multum nobilis vir dominus Anthonius de Cardona Franciscus de Vilanova et Dalmacius Çacirera milites dixerunt idem cum domino comite Cardone. - Item multum nobilis vir Petrus de Fonolleto vicecomes de Insula et de Caneto dixit quod erat illius oppinionis de qua jam fuerat videlicet de reverendissimo domino archiepiscopo Terrachone et honorabilibus Guillelmo de Vallesica legum ac Bernardo de Gualbis utriusque juris doctoribus salvo tamen prejudicio si quod fuerit ratione dignitatis archiepiscopatus et officii sindicatus.- Item pro terna Valentie elegit et nominavit honorabilem fratrem Vincentium Ferrarii magistrum in Sacra Pagina Januarium Rabaça militem et Arnaldum de Conquis legum doctores:
si tamen aragonenses volunt transire quod sic interveniat dictus honorabilis Arnaldus de Conquis: si vero noluerint transire cum eo loco ipsius elegit et nominavit honorabilem fratrem Bonifacium Ferrarii donatum Cartusie decretorum doctorem. - Item dixit quod ternam Aragonie remittebat nominationi et electioni sexdecim personarum ex viginti quatuor duarum conditionum videlicet ecclesiastice et regalis civitatum et villarum regalium secundum quod superius jam obtulerunt et illam ternam habet pro nominata et electa. - Item nobilis Petrus de Cervilione dixit idem cum domino vicecomite Insule. - Item honorabilis Mathias de Podio dixit idem cum proximo. - Item honorabilis Raymundus de Bagis dixit idem cum proximo. - Item honorabilis Johannes de Plano legum doctor dixit quod erat penitus oppinionis reverendi domini episcopi Barchinone et similem electionem et nominationem faciebat. - Item honorabilis Raymundus Fivallerii dixit idem cum domino Johanne de Plano. - Item honorabilis Bernardus de Gualbis legum doctor dixit idem cum domino Johanne de Plano. - Item honorabilis Franciscus Sant Celoni nominavit et elegit reverendissimum dominum archiepiscopum Terrachone et honorabilem Guillelmum de Vallesica legum doctorem et fratrem Vincentium Ferrarii magistrum in Sacra Pagina. - Item pro terna Valentie honorabilem fratrem Bonifacium Ferrarii donatum Cartusie Januarium Rabaça et Arnaldum de Conques legum doctores. - Item pro terna Aragonum reverendum episcopum
oscensem et honorabilem Berengarium de Bardaxi jurisperitum et Franciscum Daranda donatum Porteceli. - Item honorabilis Guillelmus Domenge legum doctor dixit idem cum honorabili Francisco Sant Celoni. - Item honorabilis Johannes de Ribes-altes dixit quod est opinionis reverendi domini episcopi Barchinone. - Item honorabilis Petrus Grimau dixit idem cum dicto reverendo domino episcopo Barchinone. - Item honorabilis Gundisalvus Garidelli legum
doctor nominavit et elegit reverendissimum dominum archiepiscopum Terrachone et honorabilem Guillelmum de Vallesica legum et Bernardum de Gualbis utriusque juris doctores. - Item pro terna Aragonum reverendum in Christo patrem dominum episcopum oscensem et honorabilem
Berengarium de Bardaxi jurisperitum et Franciscum Daranda donatum Portaceli. - Item pro terna Valentie honorabilem fratrem Vincentium Ferrerii magistrum in Sacra Pagina Januarium Rabaça et Arnaldum de Conques legum doctores. Si tamen cum dicto Arnaldo de Conques aragonenses voluerint transire quod sic: si tamen noluerint concordare nec transire cum dicto Arnaldo de Conques loco ipsius elegit honorabilem Bonifacium Ferrarii donatum cartusiensem. - Reverendissimus dominus archiepiscopus Terrachone elegit et nominat honorabilem fratrem
Vincentium Ferrarii magistrum in Theologia Januarium Rabaça militem et Arnaldum de Conques legum doctores fratrem Bonifacium Ferrarii donatum Cartusiensem decretorum Guillelmum de Vallesica legum doctores et Franciscum Daranda donatum Porteceli. - Et per viam permissionis seu concordie dixit quod sequebatur oppinionem honorabilium Francisci Sant Celoni et Guillelmi Domenge predictorum: propter tamen scandala et rupturam dixit quod sequebatur majorem oppinionem dictarum viçinti quatuor personarum si super proxima via concordare non possunt. - Omnes superius nominati jurarunt super quatuor Dei Evangelia dicta vota et oppiniones secundum Deum et eorum conscientias dedisse et fecisse. - Presentibus Berengario Spigoler Simeone de Podio-Grosso et Raymundo Bajuli notariis. - Quibus peractis nominati superius demptis dominis multum nobilibus comite Cardone Francisco de Vilanova et Dalmacio Çacirera elegerunt honorabilem magistrum Philippum de Medalia et nobilem Petrum de Cervilione ac honorabilem Johannem de Plano legum doctorem predictos dando eis potestatem tractandi cum nuntio
Aragonum et aliis de quibus eis videbitur de nominatione predicta et concordandi de ipsa juxta majorem partem votorum superius datorum et expressorum et faciendi litteras ad parlamentum Aragonie et alibi et alia faciendi quecumque fuerint ad exequtionem predictorum necessaria seu
opportuna.

Por la tarde del mismo día 15 reunióse otra vez el parlamento, pero no habiendo ningún asunto pendiente, se separó sin abrir discusión.

Sesión del día 14.

El acta de este día principia por las siguientes palabras:

Núm 317. Tom. 19. fol. 1544.

Subsequentur die lune quartadecima mensis marcii anno millessimo CCCC°XII° superius nominati magister Philippus de Medalia nobilis Petrus de Cervilione et honorabilis Johannes de Plano in domo capituli sedis Dertuse vocato me Berengario Spigoler notario et parlamenti generalis Cathalonie secretario per organum dicti nobilis Petri de Cervilione dixerunt et retulerunt michi notario quod vigore et auctoritate comissionis et auctoritatum predictarum viderant et recognoverant diligenter vota data et facta per dictas XXIIII personas super nominatione et electione illarum novem personarum que facere debent nostionem et publicationem regis et quod facta de dictis votis vera computatione per ipsos constat et apparet manifeste per majorem partem dictorum votorum fuisse electas et nominatas personas sequentes videlicet reverendissimum dominum Petrum Çagarriga archiepiscopum Terrachone et honorabilem Guillelmum de Vallesica et Bernardum de Gualbes reverendum Dominicum Ram episcopum oscensem et honorabilem Berengarium de Bardaxino et Franciscum Daranda Bonifacium Ferrarii Donatum Cartusie Januarium Rabaça et magistrum Vincentium Ferrarii: et quia per dictum vicecomitem de Insula et ipsum Petrum de Cervilione necnon Raymundum de Bagis et Mathiam de Podio milites et quosdam alios fuit nominatus et electus Arnaldus de Conquis cum conditione si posset de ipso cum aragonensibus concordari alias eligerant dictum donatum Cartusie prout in votis ipsorum clarissime intuetur: ideo ipse magister Philippus de Medalia Petrus de Cervilione et Johannes de Plano tractaverant et habuerant diversa colloquia cum nuntio parlamenti regni Aragonum in ista civitate Dertuse presente et etiam cum aliis et temptaverant multum si possent de dicto Arnaldo de Conquis concordare cum eo: et quod tandem habitis diversis tractatibus et colloquiis super istis non
potuerant neque poterant de dicto Arnaldo de Conquis modo aliquo concordare immo opportuit in dicto donato Cartusie concordare et dictum Arnaldum de Conquis excludere ad evitandum rupturam que alias non poterat evitari: quapropter dictus magister Philippus de Medalia Petrus de Cervilione et Johannes de Plano ad evitandam rupturam maniffestissime iminentem concordabant et concordarunt de dictis novem personis superius expressatis videlicet de domino archiepiscopo Terrachone Guillelmo de Vallesica et Bernardo de Gualbis reverendo episcopo oscensi Berengario de Bardaxino et Francisco Daranda Bonifacio Ferrarii Januario Rabaça et magistro Vincentio Ferrarii et eas jam electas et nominatas elegerant et nominaverant illasque ad cautelam nominant et eligunt de presenti requirentes deposcentes et ordinantes quatenus premissa in processu dicti parlamenti continuarem.

Reunida después toda la comisión, es leída el acta que antecede, sobre cuyo contenido hubo alguna protesta. Presentóse también en este día Juan Subirats, embajador del reino de Aragón, y declaró adherirse al nombramiento que se había hecho de los nueve compromisarios. Acordó además la misma comisión espedir la circular que sigue:

Núm. 318. Tom. 19. fol. 1547.

Als molt honorables e molt savis senyors los consellers de la ciutat de Barchinona. - Molt honorables e molt savis senyors: a lahor e gloria de nostre senyor Deu e per gran consolacio vostra e de tots los sotsmesos a la gloriosa e alta corona Darago vos certifficam per la present que jatsia per nostres peccats aquest parlament e principat continuament apres la dolorosa mort de nostre molt excellent savi e victorios rey e senyor de loabla recordacio derrerament defunct fins al temps present haja grans e singulars affanys treballs perplexitats despeses e haja encorreguts dubtes perills e fortunes fort urgents mes e majors que explicar no poriem; pero la veritat es que Deus per sa infinida clemencia e pietat e segons piadosament crehem per intercessio de la sua gloriosa Mare e de mossenyer sanct Jordi e per los merits de nostres leyals e famoses predecessors nos han preservats XXII meses han passats o entorn de tots los dits perills e dampnoses e grans adversitats e havem continuat aquest parlament esquivant e preservant no solament en lo principat dessus dit mas encare en altres regnes e terres de la dita corona diverses mals scandols e perills de tot nostre poder e havem procehit tant com es stat en nosaltres continuadament en los affers de la discussio e conaxença per vera e mera justicia fahedora de nostre vertader rey e senyor ab tota sinceritat e puritat de consciencia e de pensa. E jatsia que per la arduitat e magnitud del fet e per la indisposicio e divisio dels altres regnes e terres los dits affers hagen preses dilacions e turbacions algunes de quens dolem singularment: empero per gracia divinal e singular treball e cura de aquest parlament los dits affers son huy en bona e fort notabla disposicio car segons crehem siats ja informats en lo mes de janer prop passat nosaltres tramessem gran e solemne embaxada e de persones de gran auctoritat fama e consciencia al parlament Darago per apunctar concloure e finar tots los preparatoris e disposicions a la dita discusio e conexença necessaris expedients e profitosos la qual ambaxada appuncta concorda e fina ab lo dit parlament del regne Darago tots los dits preparatoris molt loablament e solempne a servey de Deus e gran benavenir dels affers e gran seguretat de la justicia e profit de tota la cosa publica: la qual concordia axi com a sancta e molt profitosa fon tantost premesa certa protestacio per los dits valencians e altres loada e approvada. E per tant com segons la dita concordia per exequcio dels dits affers restava tan solament que los parlaments se concordassen es convengut de nomenar e elegir nou persones les quals o les dues parts daquelles ço es sis han plen bastant e general poder de hoyr tot ço que los competitors de la dita corona volran alegar o proposar per scrit o de paraula e de conexer e publicar segons Deu e justicia e lur bona consciencia qual devem haver per nostre vertader rey e senyor: e esse seguit que los parlaments entre si e uns ab altres en diverses maneres e ab grans treballs han contractat e debatut de les dites nou persones: e jatsia que segons juhi humanal considerades les multitud e diversitat de oppinions fos reputat quaix imposible que tots los dits parlaments e los entrevenients en aquells poguessen james concordar e esser de un voler u oppinio de les dites nou persones: pero nostre Senyor Deu qui no vol que aquesta leyal e famosa nascio perescha usant de sa infinida potencia misericordiosament ab nosaltres ha units e concordats los dits parlaments en la manera seguent: ço es que huy dada de la present aquest parlament en concordia e los missatgers del regne Darago e dels valencians en aquesta ciutat de Tortosa per aquest acte presents en nom e veu de lurs principals sabents la intencio e voler de aquells concordablament e tots ensemps segons Deu e bona consciencia havem concordades elegides e nomenades les dites nou persones les quals son les seguents: los molt reverends pares en Christ e honorables senyors mossenyer P. de Çagarriga licenciat en decrets archabisbe de Tarragona e micer Guillem de Vallseca en leys e micer Bernat de Gualbes en quescun dret doctors mossenyer Domingo Ram doctor en leys bisbe Doscha e en Berenguer de Bardaxi famos jurista e
mossenyer Francesch Daranda donat de Portaceli del orde de Cartoxa mossenyer Bonifaci Ferrer donat del dit orde de Cartoxa en decrets mossenyer Giner Rabaça en leys doctors e frare Vicent Ferrer maestre en Theologia del orde dels prehicadors: e aquestes nou persones deuen esser en lo loch de Casp daci a XXVIIII del present mes per fer dins cert breu e rahonable temps la dessus dita conaxença e publicacio de nostre vertader rey e senyor: les quals nou persones apres que hauran confessat e reebut lo sagrat cors de Jhesu-Christ e hoyda solemna missa e sermo façen publicament solemne vot e sagrament sobre la vera creu els sancts Evangelis de procehir e enantar en lo dit fet segons Deu e vertadera justicia. Veus aquests fets com han caminat e la bona e loabla disposicio en que son posats: vullats donchs molt honorables e molt savis senyors e quescun devot cristia e leyal sotsmes a la dita corona devotament considerar quantes e com singulars gracies nos ha Deu fetes no solament en los temps passats donant a aquesta nascio singulars prosperitats

e victorias e prerogatives de singular famosa e inmaculada leyaltat mes encara en lo present preservantnos de sinistres scandols adversitats e perills molt grans los quals encorren los regnes e
terres viduats e orbats de lur rey e senyor per justicia elegint en concordia tals e tan singulars e tan notables persones per aquest acte. O quanta consolacio deu esser a quescun e com deu haver la sua leyaltat e animada quieta e assegurada e com deu esser fora de sa consciencia tots scrupols com pensa que tals e persones de tanta auctoritat vida sciencia e gran fama han segons Deu e justicia nostre vertader rey e senyor manifestar: considerant ab pença indifferent e devota la gran probitat leyaltat gran dignitat e sancts ordes virtuosa antiguitat vida e fama profunda e clara sciencia neta e inmaculada consciencia experiencia daffers e gran e singular abtesa gran devocio e affeccio a Deus e a veritat gran consciencia e fermetat e altres molt grans e fort singulars virtuts e dons de natura que en les dites nou persones florexen e resplandexen maravellosament e son per tot lo mon de aquelles expendides publicades e manifestades: e per conclusio e tolre tot scrupol de sospita pot quescun pensar e indubitadament creure que Deu e la sua justicia e veritat seran certament en lo fet en lo qual entrevinra aquella sancta persona maestre Vicenç Ferrer qui es norma exemplar e miral de tota religio justicia penitencia e veritat la predicacio vida e obres del qual no sabem si digam que son maravelloses o miraculoses. Placieus pensar e imaginar les oracions e predicacions e exortacions del dit maestre Vicent quant approfitaran continuadament entre semblants persones com sovin sia stat vist que a una sola sua predicacio inveterats peccadors se son convertits. Pensats donchs molt honorables senyors si aquest refermara en les dites persones molt constant e singularment fermes virtut e justicia: e alegratsvos en nostre Senyor e a ell de qui venen totes gracies retets benediccions e lahors donant orde cant a vosaltres se pertangue que solemnes professons misses e sermons e altres piadoses e devotes obres sien generalment fetes car semblant sera aci fet per nosaltres per fer dignes gracies del passat e per impetrar que en lesdevenidor vulle per sa merce illuminar les dites persones a gloria e laor sua e a exelçament de la gloriosa corona Darago e profit e honor de tota la cosa publica. E sia lo sant Sperit vostra guarda. Dada en Tortosa sots lo segell secret del molt reverent archabisbe de Terragona a XIIII dies de març del any mil
CCCCXII.

Sesión del día 15.

Compareció doña Juana de Prades, para suplicar al parlamento que procurase facilitar algunos socorros a la reina viuda doña Margarita, que se hallaba puesta en la mayor necesidad. Fue luego leída la siguiente carta:

Núm. 319. Tom. 19. fol. 1553.

Als molt reverents nobles e honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya ajustat en Tor-tortosa. - Molt reverents nobles e honorables senyors: laltra dia scrivi a vostres reverencies nobleses e honorables savieses del punt en que los affers de aquesta ciutat e regne eren e lo dia present dixi als honorables jurats quels plagues desempatxarme pus los dits affers son per gracia de Deu en bona disposicio: los quals me respongueren em pregaren en nom daquex parlament quem volgues aturar alguns dies per concordar e per portar a deguda e bona fi los dits affers ab ells ensemps pus fins açi hi habia tant treballat: de que seguons he entes deuen scriure a vostres reverencies nobleses e honorables saviesas. A la qual cosa respongui queu scriuria a vosaltres e faria e compliria e-o que per vostres reverencies nobleses e honorables savieses
me seria rescrit e no en altra manera. Perqueus placia scriurem ço que plasent vos ne sera quen faça cor de tot cert los dits affers seran fort prest en tals termens que Deu ne sera loat e vosaltres aconsolats e ab concordia de tot lo regne trametran lur missatgeria al loch dipputat a la general congregacio. E sia molt reverents nobles e honorables senyors lo sanct Sperit vostra guarda. Scrita en Valencia a VIIII de març. - A vostre servey e manament prest Francesch Darill missatger vostre trames en regne de Valencia.

Dióse cuenta también de un largo escrito presentado por los embajadores de Francia, y en el que recusaban a la mayor parte de los nueve compromisarios elegidos.

Sesión del día 16.

Después de haberse nombrado una comisión para que viese de qué modo debería socorrerse a la reina viuda doña Margarita, fue leída la siguiente contestación que daba al parlamento a las recusaciones alegadas por los embajadores de Francia.

Núm. 320. Tom. 19. fol. 1565.

Parlamentum generale principatus Cathalonie visis requisitionibus et protestationibus per reverendum in Christo patrem dominum episcopum Sancti Flori aliosque multum honorabiles dominos ambassiatores illustriçsiml domini regis Francie aliorumque dominorum de Francia aliisque nominibus in ipso parlamento in tribus cedulis oblatis et lectis visaque et considerata serie earundem: attento quod persone que examinare perscrutari noscere et publicare debent veri regis justitiam per ipsum et alia parlamenta cum multis expensis et laboribus ac longo spatio temporis nominate et invente per Dei gratiam cum infinitis difficultatibus concordate sint persone probate vite fame notabilis conscientie pure et multiplici idoneitate et maxima honestate dotate ut ipsum parlamentum per fidedignas personas fuit et est veridice informatum: pensatisque natura et qualitate actus de quo agendum est et effectu ad quem faciende sunt principaliter et proprius examinatio nostio investigatio et publicatio jam predicte: habens coram occulis universale bonum quatenus reipublice regnorum et principatus corone regie subjectorum que ob longas dilationes et moras cognitionis veri regis et domini usque nunc fuit satis periclitatum et paratum ad suscipiendum scandala infinita nisi ab his fuisset divina clementia preservatum: consideratis itaque et attentis aliis et pluribus bonum statum regnorum et principatus jam dictorum tangentibus si compendiosa
celeritate fieri possint examinatio discussio investigatio nostio et publicatio veri regis: exquisito super jamdictis et habito consilio a pluribus in jure canónico et civili doctoribus residentibus in eodem: sequens dictum consilium ordinat personas nominatas per ipsum et alia parlamenta et invicem concordatas ad faciendum examinationem nostionem et publicationem jamdictas deberé e vestigio publicari non obstantibus requisitionibus et protestationibus antedictis.

Publicáronse, pues, solemnemente en esta sesión los nombres de los nueve compromisarios elegidos, y se leyó una carta con que la reina doña Violante acusaba el recibo de la del parlamento en que se le notificaba dicha elección.
Reunióse después por la tarde del mismo día la comisión de los veinticuatro, a fin de acordar varios de los preparativos que debían ordenarse para la reunión de los compromisarios en Caspe (1).
(1) Con el mismo objeto se reunió también la comisión en el dia 17, acordándose entre otras cosas el sueldo que debía satisfacerse a Alberto Çatrilla, nombrado capitán de la villa de Caspe por parte del Principado.

Sesión del día 18.

Acordadas algunas providencias para apaciguar los diversos bandos y parcialidades que había en Cataluña, fueron leídas las cartas que siguen: 

Núm. 321. Tom. 19. fol. 1579.

Als molt reverends egregis nobles e honorables senyors los del parlament general del principal de Cathalunya ajustat en la ciutat de Tortosa. - Molt reverents egregis nobles honorables e savis senyors: De vostres grans reverencies nobleses e honorables savieses havem reebuda una letra de
XV del present mes de febrer ab la qual senyors molt reverents egregis nobles e honorables affectualment nos pregats vullam scriure als honorables sindichs e missatgers de aquesta ciutat aqui presents que en veure e discutir los apuntaments que per mossenyer Berenguer Dolms nos mostrats e per los deputats del general de Cathalunya posats en scrit vullen esser e entrevenir com en altra manera los dits nostres sindichs nou vullen fer segons que aquestes coses en la dita vostra letra son molt pus largament enarrades. E responemvos senyors molt reverents egregis nobles e honorables que quant mes pensam en la conservacio del dit general de la qual aquesta ciutat entre les altres del principal de Cathalunya tostemps han volgut pendre principal carrech e cura special e consideram encara don lo dit general en major part ha pres e pren son nodriment e ha son stable fundament: tant molt mes entrenyoram que los fets utils e profitosos al dit general toquants conservacio defensio e augmentacio daquell per aquesta ciutat sola moguts prosseguits e deduhits en acte molt honorable e de gran renom al dit principal no sien per vosaltres senyors escoltats admesos e favorejats axi be com alguns altres per quis vulle imaginats: ans lo quens es pus cru sien stats e son de dia en dia sots color de prejudici e en altra manera repellits de tracte e de conclusio e de remetrels en termens de justicia: e aquesta raho sola senyors molt reverents egregis nobles nos ha induhits a manar als dits nostres sindichs o missatgers sera dat loch que per ells los dits apuntaments sien vists e regoneguts ne nosaltres los veurem ne regonexerem a tant que aquesta ciutat sia per vosaltres senyors tractada seguons deu: e ladonchs senyors jatsia aquesta ciutat de qualsevol augmentacio fahedora al dit general es per aportar major carrech que altra nosaltres darem tot loch que rahonablament puxam dar als dits apuntaments e altres coses qui sien utils e expedients al dit general. E placieus senyors nos perdonets com a present no defferim als prechs qui per vos ab la dita vostra letra nos son stats fets segons dit es. E tingueus molt reverents egregis nobles e honorables senyors en sa guarda la sancta Trinitat. Scripta en Barchinona a XXVI dies de febrer del any mil CCCCXII. - Los consellers de Barchinona a vostres plahers e honors apparellats.

Núm. 322. Tom. 19. Fol. 1580.

Als tres molts reverents nobles e molt honorables senyors los senyors tenents lo molt honrat parlament del regne Darago en la ciutat de Tortosa. - Humiel e tres redubtabla recomendacio davant mesa tres reverents molt nobles e molt honorables senyors placia a saber a las vostras tres redubtables reverencias nobleses e honorafficancias que nos de mandament del molt noble magnifich senyor mossenyer lo jutge Darborea e vezcomte de Narbona desirant a tot son poder de complir les causes per ell promeses e de procehir anant en lo compromis feyt entre los officials del senyor rey Darago e luy anavam delliberats devers lo vostre molt honorable parlament: e quant em stats en la ciutat de Barchinona emnos presentats a mossenyer Roger de Moncada e al senyor en Loys de Gualbes aysi presents davant los quals lo dit compromis ha stat principiat davant los autres conseliers de la dita ciutat dels quals encara non havem pogut haver deguna expedicio jatsia hi hajam feyta tota diligencia. E per ço que lo dit negoci principiat puescha haver bona e breu expedicio a la honor de Deu e breu e be e utilitat de la causa publica e de conservacio del drieig de quescuna partida e saiguent lo dit negoci em stats informats que lo bastard Doria ha requis la dita ciutat de fer armada contra lo dit senyor donants a entendre grans res de causas contra veritat e sus ayço los missatgers del dit Doria son anats a las vostras magnificencias. E per ço molt reverents nobles e honorables senyors a fi que vos appara maniffestament que lo dit mossenyer lo jutge Darborea e vezcomte de Narbona no han en res passat les causes per ell promeses e que vulle e entenda am e feig complir e seguir les causes tractades e estar del tot a la ordinacio arbitral dels senyors arbitres ausiclo en sas rayzos e haja observat e guardat la treua duna part e daultra jurada e per conseguent ço que los dits missatgers han dit ni proposat non staran en veritat ni dejen esser irasits a las causas per ells requisides; tan humilment quant podem supplicam a las vostras altas magnificencias que vos placia de benignament voler ausir e entendre las nostras rasons e detenir los dits missatgers de supersesir en la dita armada per ells requisida entro a tant que nos hajam enformat lo vostre molt honorable parlament del contrari de ço quels dits missatgers vos han proposat: la qual informacio si tost com siam per los dits senyors arbitres e conseliers despatxats e ayso farem speram en Dieus que per la migan vostra molt reverents nobles e honorables senyors la causa principal haura bona fi a la honor del senyor rey e utilitat de quescuna partida. Nostre Senyor Dieus conserva les vostres reverencies nobleses e honorificancias am creysament de bens e de honors. Scrita en la ciutat de Barchinona a XV de març. - Los ambaysadors de mossenyor lo Jutge Dalborea o vezcomte de Narbona tots vostres a vostra honor apparellats.

parte 4