CXLVIII, secret, 2, Alfon IV, fol 16, 21 junio 1417

CXLVIII.

Secret. 2. Alfon. IV. fól. 16. 21 Jun. 1417.

(Nota: Alfonso IV nació en 1299 y murió en 1336. Alfonso V nació en 1396 y murió en 1458, por lo que estas cartas (1417) pertenecen a Alfonso V de Aragón, el "magnánimo" y/o "sabio").

Nalfonso etc. als amats conseller e feels nostres en Francesch Martorell canonge de la Seu en Johan Suau e en Johan Pujades ciutadans de Valencia comissaris e collectors generals a collir haure e reebre los drets e rendes pertanyents a la cambra apostolical en los bisbats de Valencia de Segorb de Tortosa e de Cartagena salut e dileccio. Dihem e manamvos que de qualsevol monedes de la dita cambra a mans vostres pervengudes o pervenidores per raho de la dita comissio donets e paguets a les persones deval destintament especificades o a lurs procuradors Ies quantitats a cascun personalment declarades les quals lus manam donar per noranta dies qui comensaran lo quart dia del mes de juliol prop vinent del any dejus scrit e finiran lo primer dia del mes de octubre apres seguent per ço com de manament e ordinacio nostra stan per embaxadors nostres en lo sant concili de Constança per la prosequcio de la unio de la santa mare Esglesia. Et primo al noble mossen Johan comte de Cardona per lo salari dels dits LXXXX dies a raho de XV florins per dia mil CCCL florins. Item a mossen Ramon Xatmar per altres LXXXX dies a raho de vuyt florins per dia DCCXX florins. Item an Sperandeu Cardona per altres LXXXX dies a la dita raho de vuyt florins per dia DCCXX florins. Item a micer Gonçalvo de Santa Maria per salari dels dits LXXXX dies a raho de VII florins per dia DCXXX florins. Item a micer Miquel de Naves per salari dels dits LXXXX dies a la dita raho de VII florins per dia DCXXX florins. Item an Pere Margayll per salari dels dits LXXXX dies a raho de tres florins per dia CCLXX florins: les quals quantitats totes en univers prenen suma de quatre milia trecents vint florins dor Darago. E en la paga quels farets cobrats dels damunt nomenats o de lurs procuradors la present ab apocha de rebuda car nos ab aquesta matexa manam al mestre racional de la nostra cort o a altre qualsevol de vosaltres compte ohydor que en la reddicio de vostres comptes vosaltres posants en data dita quantitat o restituhints la present ab la dita apocha aquella en vostres comptes reeben e admeten tot dubte cessant. Dada en Valencia sots nostre segell secret a XXI dies de juny en lany de la nativitat de nostre Senyor MCCCCXVII. - Rex Alfonsus.

cxlix-secret-alfonso-iv-fol-26-6-jul-1417

//

https://es.wikipedia.org/wiki/Alfonso_V_de_Arag%C3%B3n

Alfonso V de Aragón (Medina del Campo, 1396 - Nápoles, 27 de junio de 1458), llamado también el Magnánimo y el Sabio,​ entre 1416 y 1458 fue rey de Aragón, de Valencia, de Mallorca, de Sicilia, de Cerdeña y conde de Barcelona; y entre 1442 - 1458 rey de Nápoles.

Era el hijo primogénito del regente de Castilla Fernando de Antequera y posteriormente rey de Aragón con el nombre de Fernando I, y de la condesa Leonor de Alburquerque. Pertenecía, por tanto, a la Casa de Aragón​ por ser nieto de Leonor de Aragón (ya que la dignidad real aragonesa podía transmitirse por línea femenina)​ y al linaje Trastámara por ser nieto de Juan I de Castilla.

El 28 de junio de 1412 se convierte en heredero al trono de la Corona de Aragón cuando su padre fue proclamado rey tras el llamado Compromiso de Caspe y tres años más tarde, el 12 de junio de 1415, en la catedral de Valencia, contrae matrimonio con su prima la infanta María hija de Enrique III de Castilla y de Catalina de Lancáster.

El 2 de abril de 1416, tras el fallecimiento de su padre le sucede como rey de Aragón y de los demás reinos de los que era titular.

22 DE MAYO.

22 DE MAYO.

Deliberaciones.

Vist lo memorial en via de demanda dat de part del senyor don Johan de Beamunt lo qual es de la seria seguent.
A V de septembre parti don Johan de Beamunt de Alfaro e vingue en Aranda ab CCIX ginets pagats en aquell dia hun mes. Entra en Cathalunya ab tota la gent darmes lo jorn de Sant Miquel.
Son los pahons que lo dit don Johan demana li sien pagats per XXX dies CCXVIII pahons que volen MCCC florins.
E vista la necessitat en que aquella hora lo Principat stava vistes les instruccions e comissio ben bestant feta per los reverends deputats e lur consell als dits don Johan de Beamunt mossen Copons e Johan de Vertegui lo dit don Johan no podent traure la gent sens que nol pagas lo son de hun mes ab ques poguessen adressar en tot lur mester e regoneguda la comissio que a major quantitat manlavar bastava manleva tres milia florins dor per los quals obliga tots sos bens. E per no haver complit los dits reverents deputats e lur consell lo cambi en Civilla segons li digueren com fonch vengut lo dit don Johan ha paguat de intereç per dos anys MDC florins dor los quals ab los tres milia principals demana lo dit don Johan li sien paguats que seria per tot IIII MDC florins dor.
E mes demana li sia paguat lo sou de la sua gent de tot lo temps que han servit fins lo jorn de la benaventurada venguda del Senyor Rey levat empero e pres en compte qualsevol quantitat o sou que donada e rebuda hajen en qualsevol ciutat vila e loch del dit Principat.
E mes encara exceptat que de la jornada que parti Mandoça fins a la sobredita venguda del Senyor Rey no foren sino CXXXX cavalls poch mes o menys los quals la Magestat del Senyor Rey e molts altres veren be en Agolada es mostra per nomina de la prefata Magestat al donar los del sou.
E vistes les deliberacions fins aci fetes per la present consell ab intervencio de la ciutat de Barchinona vists encara e recensits los comptes axi de les CC pagues com altres tenguts ab lo dit don Johan e les instruccions actes e letres per aquesta raho fetes. E vista una suplicacio per ell dada al Senyor Rey demanant esser paguat e la resposta a aquella feta per part dels dits deputats e consell. Oyt noresmenys una e moltes vegades lo dit don Johan e les persones per ell a aço eletes. E encara oydes les persones per los dits deputats e consell a aço assignades ab intervencio de la ciutat de Barchinona les quals totes les dites coses han digestament vistes e ruminades. E considerades moltes coses dignes de gran consideracio son de vot e perer que lexada tota discucio de justicia de peccunies del General sien dats de gracia al dit senyor don Johan de Beamunt dos milia florins dor valents vint e sis milia sous Barchinonesos en diners e robes segons en la manera que haver se poran a raho de censal. Ab aço empero que lo dit don Johan en nom seu propri e com a procurador dels nobles Menaut de Beamunt fill seu e de Bertran Darmendaris haje e sie tengut fer e fermar ab tota eficacia apocha de la dita quantitat com la rebra e bona e amplissima fi e difinicio al dits deputats e consell e al dit General no solament dels dits dos milia florins ans encara de totes quantitats de peccunia e altres coses que ell e los dits Menaut e Bertran e altres qualsevol persones qui ab ells son entrats en lo dit Principat e han servit aquell axi a cavall com a peu fins en lo dia present volguessen e o poguessen demanar en qualsevol manera als dits deputats e consell o al dit General imposant se a ell e als altres dessus dits scilenci de poder mes demanar en juy ne fora juy.
Item remeteren les suplicacions dades en scrits per los honorables En Jacme Pellisser Franci Johan fuster e Johan Cutxi als senyors deputats e a les persones a les quals derrerament han remeses certes altres suplicacions en scrits e de paraula fetes e aço sens referir.

Aprobación posterior de la ciudad.

Dimarts a XXVIIII de maig del any Mil CCCCLXIIII los honorables consellers e consell de XXXII loaren approvaren e consentiren la remissio concernent la suppIicacio del dit honorable En Jacme Pellicer segons dit es dessus.
Quant a la deliberacio feta en favor del dit noble don Johan de Beamunt lo dit consell dissenti.

CASES TATXADES QUI NO SON EN LO LIBRE.

CASES TATXADES
QUI NO SON EN LO LIBRE.

Casa tatxada del
comte de Impuries. 4600.
Casa tatxada del comte de Prades.
1600.
Casa tatxada del vescomte de Rochaberti. 1600.
Casa
tatxada del vescomte de Cabrera. 2006.
Casa tatxada del vescomte
de Castelbo. 1600.
Casa tatxada del comte de Pallars.
1400.

AQUESTS LOCHS SON DESGLEYA DE LA CASA TATXADA DEL COMTE
DOSONA E FOREN DONATS PER SCRIT A LA DEPUTACIO PER EN P. FRANCH
QUI EN TEMPS QUEL SENYOR REY SE PRES LA TERRA DEL DIT
COMTE CULLI I FOGATGE PER MANUT DEL DITS LOCHS:

Primo
perroquia de Sent Merti de Riudeperes. 20.
Perroquia de
Folgaroles. 27.
Terme de Voltrega. 47 mig.
Perroquia
Despinalbeç. 11. (Espino
albo, albar, Espinalbar, Espinalbá)
Terme de Malla. 20.

Quadra de Terrassola. 7.
Quadra de Claveres. 3.
Quadra de
Sent Johan de Riuprimer. 4.
Perroquia de Vich. 18.
Quadra
de Santa Eugenia de Berga. 7.
Perroquia de Vilalahons. 12
mig.
Quadra Daguilar. 8.
Terma de Tona. 10 mig.
Quadra
de Torra Laberta. 4.
Terme de Torallo. 17.
Terme de Sent
Fores. 8 mig.
Quadra de Boquers. 3.
Terma de Sa Meda.
20.
Terma de Cabreres. 8.
Terma de Roda. 19.
Terma de
Casserres ab la Quadra de Casserras. 3.
Quadra
Daygua Freda.
4.
Quadra de Sent Fritos. 3.
Terma de Serrarols. 2.
Terma
de Gurb. 73.
Quadra de Vallbona. 2.
Quadra de Vilaguilans. 1
mig.
Quadra de Reyal. mig.
Item loch clos del prior de
Manlleu. 7.
Castell de Torroella. 25.
Terma des Bruyll. 77.

Vall de Gualba. 43.
Sent Celoni.
177.

LOS LOCHS DEIUS SCRITS SON DE CAVALLERS.

Primo
Manleu: den Eymerich Sentelles. 74.
Terma Doris: den Oris
donzell. 29.
Terma de Tavertet: den Malla. 10.
Terma de Sau:
den Ombert de Sau. 80.
Terma de Savassona: den Sarassona. 22. (Sa
vassona, la bassona, Beceite)
Terma de Sa Meda: qui son den
Malla. 6.
Item en lo dit terme: qui son den Altariba. 4.
La
casa de Bell Puig: qui es den Sentelles. 16.
Vila Lahons: qui es
den Sala. 3.
Terma de Taradell: qui son den Vilademany. 101.

Castell de Monter. 12.
Quadra de Conanguell. 1.
Quadra de
Pererada: den Sau. 2.
Quadra des Vilar. 2.
Terma de Malla:
den Malla. 3.
Quadra Dayguafreda: den Hostalrich. 13.
Terma de
Solterra: qui es den Gurb. 33.
Castell de Palafolls. 202.
Mont
Negra: den Gualba. 31.
La partida damont de Vich:
del vescomte de Castellbo. 197.
La partida davall de Vich:
rayals. 395.
Terma de Gurb. 55.
Terma de Voltrega. 18.

Terma de Torallo. 82.
Terma de Cabreres. 39.
Terma de
Roda. 19.
Perroquia de Folgaroles. 6.
Perroquia de Sent Merti
de Riu de Peres. 1.
Santa Euginia. 10.
Terma de Thona. 35.

Terma de Malla. 7.
Sent Fores. 17 mig.
Perroquia de Vich.
12.
Castell Dangles. 128. (de Anglés, Anglès)
La Vall
Dosor. 95.
Quadra de Sent Johan. 2.
Perroquia de Sils e de
Ridarenes. 240. (Riu de Arenes)
Castell de Santa Iscla.
138.
Batlia de Massanet. 140.
Batlia de Tordera. 195.

Castell de Blanes. 197.
Castell de Munt Palau. 355.

Hostalrich. 134.
Castell de Muntclus. 237. (Montclús,
Monclús, clus, clos, cerrado)
Suma que munten los fochs
que son poblats dins los dits lochs. 4071 mig.

Los
fochs de la casa taxada de mossen Bernat de Cabrera segons lo
quern a nos trames per En Jacme Nicholau son. 4091 mig.

dels quals abatuts M.DCXXV fochs et mig
qui son dels lochs qui per lo senyor Rey li foren
presos resten per lo ques ha a pagar lo dit
mossen Bernat. IIm.CCCCLXVI.
Item per los fochs del
vezcomtat de Bas. C.LXXXV.

Suma Ilm.DCLI fochs
qui a raho de mig flori per foch valrien
de III meses IIIIm.DCCGCCXXVI florins mig.
Dels
quals abatuts DCCCC florins per DC foch que li fem de lexa
restarian que hauria a pagar IIIm.LXXVI florins mig.

Deu
mossen Bernat per IIm.VI.
Item per lo vezcomtat de Bas
CLXXXV.
Item per Palafols CLVIII.
Suma. IIm.CCCXXXXVIIII.

Dels quals abatuts per la gracia DC fochs.
Resta
M.DCC.XXXXVIIII.
Dels quals san a deduir per Voltraga
XXVIIII fochs XXXVIII.
Item de Tona XIII fochs XXV.
Item del
terme del Brull XXXX fochs XXXVII.
Item Doris XX fochs VIIII.

Item de terme de Manleu XXIX fochs.
Suma CXXXI.

M.DCXVIII
que valen Iim.CCCCXXVII florins. Dels quals abatuts M.DCCCLXXV resta
que han a tornar DLII.
Item per la vall de Gualba per XLIIII
fochs LXVI florins.
Suma que a tornar DCXVIII florins.

APÉNDICE.

RENTAS Y OTROS
DERECHOS DE LOS CONDADOS DE ROSELLÓN Y DE CERDAÑA.

Como
trabajo estadístico que tiene grande analogía con los ya publicados,
relativos a diferentes estados de los que componían la Corona de
Aragón, hemos creído oportuno dar a luz el libro en que constan
detalladamente las rentas y demás derechos que percibían nuestros
soberanos de uno de los referidos estados, tan notable por su
importancia histórica, como por su afinidad con otro de los
principales, del que solo ha dejado de formar parte en muy cortos
períodos. Los condados de Rosellón y de Cerdaña, durante el
dominio de la Casa de Aragón, siempre se han considerado como
adjuntos al condado de Barcelona, si se exceptúa la época en
que la dinastía de Mallorca rigió en algunos estados con
independencia de la principal de que descendía, lo que prueba
el mismo censo de Cataluña, ya publicado, en el que los tres
estados o antiguos condados se hallan comprendidos bajo un mismo y
especial trabajo estadístico.
Considerando, pues, el indicado
libro como secuela indispensable del censo a que nos referimos, si
bien de diferente carácter, por comprenderse en él, más que la
lista de las ciudades, villas y castillos de Rosellón y Cerdaña, la
de las rentas que estos producían; creemos su publicación de grande
utilidad, pues su contenido realza el interés de los trabajos que le
preceden, y acredita, en cierto modo, la ilustración de nuestros
antiguos reyes, que tenían gran cuidado en que aquellos se
verificasen de una manera cuasi superior a la época en que se
llevaron a cabo.
El libro que nos ocupa, y que bajo la antigua
división de arcas y armarios llevaba el núm. 28 extra saccos
de la arca primera, según una larga reseña que ostenta en sus
cubiertas y que le sirve de título, contiene las villas, castillos y lugares, rentas y otros derechos que el señor Rey acostumbraba tener
y recibir antiguamente en los condados del Rosellón y de Cerdaña,
así como todas las ventas, donaciones y otras enajenaciones hechas
por el señor rey En Pedro y por el señor
rey En Juan, su hijo, con los nombres de cada uno de los que los
poseen actualmente, etc.
Esta última expresión se refiere a la
época en que se escribía la reseña, no a la de la formación del
libro; pues aquella es de letra del archivero Pedro Miguel Carbonell, quien en la misma, y por medio de notas en diferentes
páginas, revela “que el citado libro, por mandato del rey,
tiene que estar recóndito en el real archivo; que,
según él mismo encontró escrito, fue formado en el mes de febrero
del año 1396, en la villa de Perpiñán; que los condados de
Rosellón y Cerdaña fueron empeñados por el rey don Juan II
al rey de Francia, quedando treinta años separados de la
corona de Aragón, hasta que el último los restituyó al rey
Católico don Fernando, quien juró las libertades y privilegios
de dichos condados, en Perpiñan, el 13 de setiembre de 1493
(que es la fecha en que habla el mencionado archivero); que,
solicitado personalmente dicho empleado, después de tan interesante
recuperación, por el señor rey y la señora reina, para buscar en
el archivo algún libro en que se mencionasen las cenas de
dichos condados nada había encontrado más a propósito, que un
memorial que él mismo compró en una almoneda pública, muy
útil para el real patrimonio, y que guardó luego en el archivo;
cuyo memorial añadió al presente libro de las rentas de Rosellón y
Cerdaña, como apéndice del mismo, etc. “

Aclarada, pues,
la época de la formación del libro, como lo comprueba también el
carácter de letra en que está escrito; patente el objeto que
descubre su título, y reconocida su importancia por lo que se
desprende de la relación de Carbonell; lo daremos a luz tal como se
halla conservado en el real archivo, añadiéndole el
memorial de
las cenas que le unió el mencionado archivero (se entiende, la parte
correspondiente tan solo a los condados de Rosellón y Cerdaña ), y
una carta, sin año, del regente la procuración real en dichos
condados, Arnaldo Porta, en la que da cuenta al rey de algunas
averiguaciones que ha hecho interesantes al real patrimonio; y sin
hacer más variante en la publicación, que la indispensable para
transformar la correspondencia de las páginas a que se refiere el
índice alfabético que precede al referido libro de rentas, y que,
en este caso, conviene colocar después del testo; para mayor
claridad.  

7 DE NOVIEMBRE.

7 DE NOVIEMBRE.

Deliberaciones tomadas por la Diputación y la ciudad.

Los senyors deputats e les sis persones eletes et cetera e los senyors consellers e VIII persones et cetera concordablament feren deliberacio e conclusio que dels diners de la exaccio o subvencio sien dites e scrites en la taula de la ciutat dos milia lliures Barchinoneses an Barthomeu Ferrer regent los comptes de la casa de la Deputacio per convertir aquelles en paguar sou als mil e CCCC rocins e als pehons deliberats sostenir per causa de la guerra concorrent. E que en fer dir les dites dos milia lliures en una e moltes vegades al dit Barthomeu Ferrer sie servada la forma deliberada a set de agost prop passat.
Item deliberaren los dits deputats e consellers e sis e vuyt persones o la mayor part delles que les persones eletes a acordar la dita gent e paguar aquella donen lo sou en moneda sens pes. E que lo sou sie ço es XXIIII florins corrents per home darmes ab son page per quascun mes pus aport cavall encubertat e XXII florins no portant cubertes.
E XII florins per caveller de la gineta. E als pahons sens cuyrassa quatre florins e ab cuyrassa cinch florins per quascun mes.
En apres dissabte a deu del dit mes los dits senyors deputats e sis persones e consellers e VIII persones se tornaren congregar en la casa de la Deputacio per ço com la Magestat del Senyor Rey pretenie e volie que lo sou demont dit se devie dar al seu palau Reyal.
E oyts los honorables micer Johan Andreu e micer Damia de Montserrat per sa Excelencia per aquesta raho tramesos tots concordablament dixeren star e perseverar en la deliberacio dessus dita ço es que los acordaments fahedors e son donador se facen es do en la dita casa acustumada del General qui es a mar.

(Comparen Generalitat con la Casa del General)

14 DE ENERO.

14 DE ENERO.

Deliberación tomada por los Diputados y Concelleres.

Los senyors deputats e consellers e sis e huyt persones eletes en lo fet de la exaccio per sosteniment de M CCCC rocins e alguns pehons per causa de la guerra avisats per letres del molt egregi comte de Pallars e del magnifich prothonotari del Senyor Rey que la sua Altesa volrie si als dits deputats e consellers e sis e huyt persones plahie que los trescents florins en los dies no ha molt passats a pregaries del dit Senyor Rey acomenats al dit prothonotari per esser liurats a Bertran Darmendaris e a la sua gent per sou fossen ara convertits e dats a les gents darmes que la sua Senyoria volra per anar socorrer la vila de Cervera. E considerants la molta necessitat en que la dita vila es posada per ço faheren conclusio e deliberacio que sie respost a les letres dels dits egregi comte e magnifich prothonotari. E que sie trames al dit Senyor Rey lo discret En Gabriel Angles notari ab memorial del que ha fer sobre aquest fet.

Sigue a continuación el memorial o apuntaciones a que antes se hace referencia; advirtiéndose aquí que las cartas o contestaciones se hallarán en su lugar correspondiente.

Memorial que los senyors deputats e consell representants lo Principat de Cathalunya fan al discret an Gabriel Angles notari qui per altres fets va de present la via de Martorell on es lo Senyor Rey.
En los dies passats a pregaries del Senyor Rey los dits deputats e consell liuraren CCC florins a mossen Rodrigo Vidal prothonotari per quels donas a Bertran de Armendaris en socorriment de sou de ell e de la gent de sa companyia qui havien anar al socors de la vila de Cervera. Ara los dits deputats e consell per cert avis que han del egregi comte de Pallars e del dit prothonotari han deliberat que si la Magestat del Senyor Rey ho volra sien dats los dits CCC florins a aquelles gents darmes que la sua Altesa ordonara pus empero servesquen per lo dit socorriment de la vila de Cervera.
Per ço es necessari lo dit Gabriel Angles liure les letres que sen porte als dits egregi comte e prothonotari e informat de ells apres parle ab lo dit Senyor Rey e si la sua voluntat sera tal com dessus es dit en lo dit cas lo dit Angles de part dels dits deputats e consell dira al dit mossen lo prothonotari deliure los dits CCC florins a les persones que lo dit Senyor Rey volra en pagua prorata del sou les quals empero vagen al dit socors de Cervera e no altrament. A aço entes que lo dit prothonotari cobre apocha o apoques de aquells a qui dara los dits CCC florins e aquella o aquelles trameta als dits senyors deputats per tot lo corrent mes de janer segons ha promes per lo dit Armendariz.
En les dites coses lo dit Gabriel Angles dara los bo e prest recapte que dell es confiat.
Dat en Barchinona a XIIII de janer lany de la Nativitat de Nostre Senyor Mil CCCC sexanta cinch.

16 DE JULIO.

16 DE JULIO.

En la sesión de este día, solo se trató de un asunto enteramente secundario, cual fue la compra de una partida de trigo de Sicilia, sin haber precedido deliberación del General, sobre lo que se suscitó un empeñado debate. Respecto al asunto principal, dióse cuenta de dos cartas que se habían recibido y que siguen a continuación.

Als molt reverent nobles e honorables senyors los diputats generals del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend nobles e honorables senyors. Deguda recomendacio procehint vostres reverencies avisam com per causa dels avisos e bones provisions fetes per
ordinacio vostra e del Principat de Cathalunya a nosaltres per donar bona raho de aquest castell de Amposta qui es clau del riu de Ebro convengue provehir en ferlo guardar e per custodia de aquell metrey cinch homens los quals lan tengut en custodia fahent guaytes de nits e de dia de XV de febrer fins a VIIII de març inclusivament que per ordinacio e manament vostres ni foren mesos de Tortosa e la donchs hac fi la nostra custodia. E per quant als dits cinch homens foren promesos tres sous entre die e nit segons es acustumat e aquells no son pagats per ço que la pobresa de aquesta vila es tanta que noy bastam car ja havem hagut a fer per la dita raho e per la custodia de la vila altres despeses axi en arneses com en altra manera queus es stat molt soberch pero convenia per la honor de tot lo Principat fer lo degut. Per queus suplicam tant com podem vos placia provehir e manar que los dits homens sien paguats del salari a ells deguts al dit for per lo temps dessus dit quem par esser XXI o XXII jorns. E per semblant vos pregam vos placia haver per recomenat lo nostre sindich o sotssindich par lo qual vostres reverencies seran avisades de les grans vexacions novitats sobrevents e dans que per los regidors de la ciutat de Tortosa nos son fetes a ma e per miga del ofici dels mustaçafs de la dita ciutat e fer nos novitats de dia en dia e de grans executions e molt rigoroses en gran dan e total destruccio de aquesta vila e contra nostres privilegis e libertats per los Senyors Reys de gloriosa memoria a la dita vila e habitadors de aquella atorguades. Eus pregam en nostra justicia nos sia la plaça tant segura com a la ciutat e que interim sia sobresegut en les vexacions e no siam axi deslibertats e destruits com nons vullam partir de la justicia car som contents tota hora sia vista nostra querela no esser juxta lexar nosne pero si justa es no si sia feta justicia la qual axi al poch com al gran deu esser comuna. E per la
present no pus sino quens recomenam a vosaltres e suplicam lo beneyt Jhesus ell per sa clemencia tingua vostres reverencies noblesa e honorables savieses en sa continua proteccio eus leix fer tals obres que per aquelles mereschats adquirir aquella gloria de Peradis tan preparada. Feta en Amposta a XIII del mes de juliol del any Mil CCCCLXI. - Los jurats e prohomens del loch de Amposta qui en gracia vostra se recomanen e merce.

Al molt reverends magnifichs e de gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e de gran saviesa mossenyors. A VII de juny prop passat per ma letra he scrit a vostres grans reverencies a aquelles significant los pagaments e prestechs fets als X homens e An Pere Gil de Villoro qui eren per lo General en guarda del castell de Amposta per raho del sou de aquells fins a la jornada de la dita letra. Apres foren prestats a XVII de juny al dit En Pere Gil deu florins dor axi que ab XX florins dor que ja tenia primers te ara lo dit Pere Gil trenta florins dor de prestech. Mes es stat fet prestech e pagament als dits deu homens per los derrers XV dies de juny e aço saben be los honorables En Pere Jorda diputat local e micer Pere Tarça qui ara son aqui per delliberacio e consell dels quals yo fiu lo dit pagament fins al derrer dia de juny inclusive com los dits deu homens tremeteren a dir per En Pere Gil attes que Amposta es terra mal sana e de aquells ni havia que ja tenien lo cap inflaut que per ells deurey aturar havien mester de necessitat per afers llurs compliment de sou per tot juny e axi fonch fet e tots los dits prestechs axi den Pere Gil com dels dits X homens fonch fet per delliberacio e consell dels dits mossen lo diputat local e micer Pere Terça. E com per manament de vostres reverencies lo dit diputat local haja licenciats los dits En Pere Gil e X homens dichmenge (domingo; domenge, diumenge) que comptavem XXVIII del dit mes de juny haurien rebut los dits X homens per dos dies mes que no han servit dels quals dos dies la paga dien es adquisida a ells e no son tenguts a restitucio si quels dits X homens son pagats de XXVIIII de març fins al derrer die de juny passats inclusive a raho de sis florins corrents lo mes. Venint al fet den Pere Gil es necessari mossenyors per vostres reverencies sia scrit e manat que haura haver sobro los dits trenta florins dor que ja te e quin dia comença comptar lo seu sou del castell de Amposta. Ell diu que los dos mesos que per vostres reverencies fonch conduit o concordat finiren a XIII de abril prop passat e que comensa lo seu compte de Amposta a Xllll del mateix mes de abril. Pagat que sera lo dit Pere Gil la hora
Deus migançant sera trames lo compte de aquell e dels dits deu homens a vostres grans reverencies e magnificencies de les quals lo Sant Sperit continuament sia proteccio e guarda. En Tortosa a III de juliol any Mil CCCCLXI. - Mossenyors als manaments e servir de vostres grans reverencies e savieses prests qui humilment me recoman Johan Montornes per lo General en Tortosa receptor.

16 DE ABRIL.

16 DE ABRIL.

En corroboración de lo ocurrido el día anterior, recibióse una carta del obispo de Elna, incluyendo el breve del Pontífice, el contenido de cuyos escritos sigue a continuación.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los diputats de Cathalunya e als de lur consell.
Molt reverend egregis nobles magnifichs e honorables senyors. Lo dissapte sant arribat en aquesta ciutat fiu ab la Majestat del Senyor Rey e explicada la comissio que havia de la Santitat de nostre senyor lo Papa sobre la detencio e discordia de la sua Majestat ab lo Senyor Princep primogenit vostre e donada per la sua Majestat alguna raho a la detencio del dit Primogenit monstra esser content. E axi me ha respost en nom de la Santitat de nostre Senyor lo Papa donar loch a tota concordia quant al mon la raho e honestat puga comportar. Apres air per un correu de Roma he reebut un breu plombat dirigit a vosaltres ensemps ab un altre dreçat a mi en lo qual loada la desliuracio del dit Senyor Princep se monstra maravellat del que sent apres innovarse. Per tant mana a
mi yo deja obrar o no fos accepte an aquest maneig la sua Santitat trametra altra persona qual la qualitat del negoci requerira e axi mateix que yo la tinga continuament avisada del stament dels negocis e a culpa del qui restara la dita concordia. Pregantvos per ço per part de la dita Santitat e supplicantvos per la mia que vullau donar tot loch a la dita concordia e siau contents de coses que hajen pratica e sien apartades de extrems car continuament los extrems son molt perillosos e si sera cas que per negu fos fet dubte de la observancia de les coses concordades si dara tal orde tots temps se meta en pratica que satisfara a la necessitat del negoci. Oferintvos en nom de la dita Santitat e meu propri que si per aquesta causa volreu yo faça mes una cosa que una altra sere tots temps prest a tota vostra ordinacio e per aquesta causa tramet aqui mossen Vicent Ferrer prevere e familiar meu que si de paraula o en scrits li voldreu res dir ne scriure men porte la resposta e sere tots temps a vostra ordinacio e servir. De Çaragoça a XI de abril del any Mil CCCCLXI. - A tot vostre servir manament e plaher lo bisbe de Elne.

Dilectis filiis deputatis in Principatu Cathalonie et consulibus civitatis Barchinonensis.
Pius episcopus servus servorum Dei. Dilectis filiis deputatis in Principatu Cathalonie et consulibus civitatis Barchinonensis salutem et apostolicam benedictionem. Cepimus animo non mediocrem molestiam audientes vos contra carissimum in Christo filium nostrum Johannem Aragonum regem illustrem dominum vestrum nonnullas novitates suscitasse super liberatione dilecti filii nobilis viri Caroli principis Viane ejusdem regis nati. Et quia summo opere formidamus ne gravissima scandala suboriantur vobis et toti
patrie nocitura nascentibus dissidiis vestris medelam opponi curavimus et dicto regi scribimus ut suum animum ad clemenciam et benignitatem disponat et erga suum natura prout patrem decet se gerat. Speramus ipsum Regem pro sua innata mansuetudine ita se habebit quod quieti et paci populorum sibi subditorum et statui suo consulet et caritatem paternam erga filium non abiciet. Dolemus tamen ut vos qui in fide et devocione erga regem et dominum vestrum comprobat semper fuistis tales novitates excitaveritis que et si credamus per vos bono zelo attemptas fuisse pro aliorum subditorum exemplo pernitiose censentur. Augimur etiam animo antiqui hostis insidias et artes tantum valuisse ut populi vestri ex quibus validissima subsidia ad fidei catholice defensionem expectabamus intestinis discordiis agitentur. Sed antea quam odia acerbiora fiant et nascentia mala majores radices agant nostras partes interponere decrevimus hortantes in domino devocionem vestram ac rogantes ne ulterius progredi velitis reminiscinum fidelitatis et observancie vestre erga regem vestrum que agenda sunt cum omni obedientia reverencia cum rege vestro tractare et prudenter et mature agere placeat. Nos enim qui et pacem regis ac vestram suppremis afectibus desideramus parati sumus omnia pro viribus agere que ad patrem et filium invicem reconciliaudos et ad statum et tranquillitatem vestram et tocius regni pertinebunt expectamus cerciores reddi quid in his causis facere expediat et si videbitur aliquam gravem personam et ydoneam ad partes vestras transmittere curabimus que nostro et ecclesie interventio pacem inter regem et filium ac vos ponere et stabilire conabitur vestram devocionem iterum atque iterum hortantes ac deprecantes ut pro Dei honore el hujus sedis communis omnium fidelium matris reverentia ad ulteriores motus non procedatis. Continentes vos et animos vestros moderatione adhibita. Confidimus enim in gratia Dei quod omnia ad laudabilem et votivum finem cum pace vestra et tocius patrie vestre pro nostro interventu succedent circa quam rem omni studio et diligencia intendere est animus. Dattam Rome apud Sanctum Petrum anno Incarnationis Dominice millessimo quadringentessimo sexagessimo quartodecimo calendas aprilis pontificatus nostri anno tercio. - B. de Piscia.

Ocupáronse en esta sesión, del breve que antecede, creyéndose que al Papa le habrían informado siniestramente acerca de lo que pasaba en el Principado; mas como fuese ya adelantada la hora, no se tomó ningún acuerdo, hasta que, reunidos otra vez por la tarde, y habiéndose presentado el Primogénito, para participar que había recibido una carta del Rey su padre en que le instaba el despacho de los capítulos, se resolvió: contestar a este, que se procuraría lo que indicaba, con toda la brevedad posible; escribir al Papa, atendido a que en su breve había muchas cosas perjudiciales al Principado, y hasta, si conviniese, enviarle una solemne embajada; y por último, enviar una bien trazada carta al obispo de Elna, para hacerle ver la inoportunidad del impuesto que quería exijir, y los males que de ello se podrían orijinar.
Siguen las cartas que se recibieron y las que se enviaron en este día.

Als molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat.
Molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Per una letra que derrerament per correu he feta als reverend e magnifichs senyors los diputats del Principat responent a una que dells havia rebuda amplament he scrit de totes coses la donchs occorrents. E encare entre les altres del perplex en que ere posat per son scriure qui en efecte volia lexas tot lo exercit en la present ciutat sens licenciar algu e quem partis per ço com lo dit exercit anantmen jo me volien seguir lexant mossen lo veguer ab les banderes desacompanyats e com jo per obviar a tant gran error deliberava no partir fins dels hagues altre avis e com aquest fins aci nol haja e vege perseverar los del exercit axi de peu com de cavall en llur opinio hi encara ab alguna malicia assagen de metre en fama que yo amagadament men vull anar e que pus axi es ells sen iran ab mi o derrera mi o unes paraules semblants entant que vuy exint de missa e essent en taula me son venguts mes de CCC en partides ab la canso que dit he e man forçat per supplir a llurs grans crits e malicia haver manjat e cavalcat per ciutat una hora o dues segons molt amplament lo baro de Muiolino lo qual les dites coses ha vistes vos informara he deliberat segons dit he no partir fins per vosaltres sia provehit e de vostra provisio fahedora a mi scrit. E axi placiaus quant pus prest poreu deliberar e provehir sobre la gent que retenir volreu e la forma e manera com. E de vostra provisio fahedora scriurem car altrament vista una tant gran error com se spera jo partint de restar mossen lo vaguer de Barchinona ab les banderes desacompanyats nom entench may a partir. Encare que per vosaltres deu mil voltes me fos scrit e encarregat hoc e si per forsa mich volieu traure jo axiria per hun portal e entraria per laltre perque com dit he la provisio per vosaltres fahedora no tarda. E ab tant mossenyors molt reverends e egregi nobles magnifichs e honorables senyors la Santa Trinitat sia vostra proteccio e guarda. Dada en Leyda a XIIII de abril any Mil CCCCLXI. - A vostre honor prest En Johan de Cabrera comte de Modica.

Al molt reverend e magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya.
Molt reverend e magnifichs mossenyors. Derrerament vos he scrit de la congoxa quem donen los conestables per lo flori quils es degut per lo mig mes que are servexen car no hagueren sino tres florins de quatre quen havien aver. Arem congoixen per semblant los spinguarders per lo mig flori quels es degut car ells han VII florins lo mes e toquels per los XV dies tres florins e mig e non han hagut sino tres per que sia de vostre merce avisarme de vostra intencio.
Hir mossenyors passa per aci hun frare en abit de lech lo qual ve de Castella. Va aqui al Senyor Primogenit. Non se ques dira aqui mas aci ha dit ay res de mal temps que demenat li es stat si aquest exercit sen tornara e ell hau lençat molt luny.
La gent del exercit no te hun diner lo qui millor se regeix ven les armes e de aquelles viu los altres se partexen sens licencia no acabant lo temps.
Aci a tots jorns bregues de la gent del exercit. Negu no y ha qui sapia aquest edicte fet aqui que conte. Axi mateix me han demanat molts quin guiatge es dels quis acorden ne quant dura e fins aci ab negu del consell ni fora consell non puch res seber per satisfer als demanados.
Ja per altres mossenyors vos he scrit com alguns dels qui son fugits se volrien reconciliar. Yo no he volgut parar a negu orella fins de aqui ne sapia vostra voluntat. Passats CC homens hic son fugits per Cathalunya los quals si eren castigats pagarien be lo sou per CCCC a quatre mesos car certament es cosa molt fastigosa la poqua por que sich ha de fugir. Feta en Leyda a XII de abril. - Quim recoman en gracia e merce de vostra reverencia e honorables savieses. - Johan Ferrer.

Al molt reverend magnifichs e honorables senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs msssenyors. Per diverses gents qui son aqui anades he scrit la disposicio de aquest nostre exercit lo qual tots jorns diminueix granment per molta gent que sen fuig puix veheu que de quants sen son anats no sen fa negun castich.
Sper de dia en dia vostra delliberacio per acordar los D. homens o per licenciarlos tots car certament ells son a la derrera casa de miseria que no poden pus.
Qui volgues esmerçar aci sos diners en armes sen faria rich. Ten gran mercat sen fa.
Aqui mossenyor sen es anat hun conestable lo qual era romas en loch den Boxadel conestable dels barbes que ha nom en Codony. Ha sen portada una cuyraça bona e una cervellera de hu de la sua conestablia qui es romas aci pres. Sia de vostre merce ferlon tornar aci don la treta perque almenys lo dit pres sen puxe servir en la preso metent la penyora o com se vulla.
Lo senyor compte sta aci algun tant endeutat e ha mester endresa de molts per poder axir de aci ab tot que partint seria perillos tot hom no fugis vahent partir a ell. Crech me sera forçat servirlo de ferli fermança en L. florins per quem par cosa inpropria essent en lo loch que ara es se aja de amprar de nengu stranger. Aureus senyors a singular gracia que si aqui aura res de haver de aquels que sien retenguts los dits L florins o prengals En Tora per pagar lo canbi an aquell quil aura de rebre segons yo llavors li scriure.
Mossenyors la voluntat vostra es que los rocins de don Felip resten aci ab mossenyor lo veguer crech fent compte que sien pagats per gran temps. Ajau per cert que ell dona ayres que vol diners. Nom se com se obliga aqui. Feta en Leyda a XIIII de abril. - Quim recoman en gracia e merce de vostra reverencia e honorables magnificencies Johan Ferrer.

Als molt reverend e magnifichs mossenyors los diputats del General de Cathalunya en Barchinona.
Molt reverend e magnifichs senyors. Per la cuyta que aquesta gent acordada te de partir e sen va tots jorns sens licencia lo capita vos scriu per lo present correu sia de vostre merce prest delliberar en lo que es de fer car certament es una cosa molt vergoyosa la pratica de aquesta gent soldada que a flotes fugen los conestables ab ses gents. Enquara vuy son fugits los dos jermans Banyeres conestables e En Font de Tortoça tanbe conestable ab la major part de ses gents. Los qui resten aci resten molt scandalizats e si molt trigam scasement hic porem traure los D. homens ques han de soldejar e si vostra reverencia e honorables saviesas delliberaven del dit soldajament quant tremetreu los diners es mester tremetre alguns menuts per fer los pagaments per que aci avent a comprar menuts ultra les minues dels florins se perden VIII diners per flori.
Suplichvos mossenyors me vullau scriure vostra intencio del flori que demanen los conestables dels XV dies e lo mig flori que demanen los spinguardes.
Aci en la ciutat concorren algunes passions de les quals crech scriuen aqui car volrien que lo veguer de Barchinona ab lo exercit stigues aci a ordinacio e regiment de la ciutat e per ventura don Felip no sen tendria per onrat si per altri que per vosaltres per miga del veguer de Barchinona avia de esser comandat. Crech vostres magnificencies hi pensaran. Feta en Leyda a XV de abril - Quim recoman en gracia e merce de vostra reverencia e magnificencies Johan Ferrer.

Al honorable senyer en Johan Ferrer receptor et cetera.
Honorable senyer. Per quant havem delliberat que a mossen Arnau Guillem Pastor regent la vegueria de aci sien dats per son socorriment docents florins corrents volem eus manam que donets e liurets al dit regent los dits docents florins corrents e cobraune apocha e la present. Dada en Barchinona a XVI de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats et cetera. - Domini deputati mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

Dirigitur domino capitaneo et in sui absencia al Regent la vegueria.
Molt egregi senyor e strenuu baro. No obstant que los asoldadats e acordats de la confraria dels sastres de aquesta ciutat hajen reebut lo sou de mig mes del qual han a servir deu o dotze jorns per certs sguarts que no curam aci explicar havem delliberat hajen lilencia de venirsen a tots los de la dita conestablia dels sastres de aquesta ciutat segons es dit. E en vostra absencia volem que lo regent la vegueria daci haje la present per sua. E sia senyor molt egregi e strenuu baro le Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XVI de abril any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor. Domini deputati mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

Dirigitur domino comiti capitaneo et cetera.
Molt egregi senyor e strenuu baro. Nosaltres havem dada licencia An Johan Ferrer de Sabadell conestable de XXV homens de peu que el e tota la gent de la dita conestablia sen vingua de aqueix exercit axi que per quant han pres lo sou del mig mes volem que servesquen tro a tant que del dit mig mes nols rest a servir sino vuyt jorns los quals los donam tant per lo retorn quant per ques diu ni ha molts de malalts e hauran a tardar en venir per lo cami per la malaltia per queus placia senyor donar la dita licencia en la manera dessus dita. E sia senyor molt gregi e strenuu baro la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XVI de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats et cetera. - Domini deputati mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

Dirigitur domino comiti capitaneo et cetera vel in ejus absentia vicario Barchinone.
Molt egregi senyor e strenuu baro. No obstant que los assoldadats o acordats de la confraria dels sastres de aquesta ciutat hajen rebut lo sou de mig mes del qual han a servir deu o dotze jorns per certs sguards que no curam aci explicar havem delliberat hajen licencia de venirsen. Per queus pregam e encarregam doneu licencia de venirsen a tots los de la dita conestablia dels sastres de aquesta ciutat segons es dit. E ab vostra absencia volem que lo regent la vegueria de aci haja la present per sua. E sia senyor molt egregi e strenuu baro la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XVI de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats et cetera.
- Domini deputati mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

Als molt honorables e savis senyors los prior e capitol de la seu e clero de la ciutat de Çaragoça.
Molt honorables e savis senyors. Per nosaltres es acomanat al molt honorable mossen Bernat de Vilalba canonge e artiacha major de la seu de aqueixa ciutat explicarvos certes coses concernents servici de nostre Senyor Deu e del Senyor Rey e benefici comu del clero e cosa publica axi de aqueixa provincia com de aquesta sobre les quals stesament lo havem informat. Placieus donarlo crehença en tot ço que per part nostra vos explicara axi com si per nosaltres dit era e per los dits sguarts fer per obra segons de vosaltres se spera e lo negoci requer. Molt honorables e savis senyors la Sancta Trinitat vos tinga en sa continua guarda. E rescriviunos françosament tot ço queus placia.
Dada en Barchinona a a XVI de abril any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
- Los diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya residents et cetera prests a vostra honor. - Domini deputati mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

Ad ducem Burgundie.
Illustrissime et potentissime princeps et domine.
Nuper super liberacione persone illustrissimi domini Caroli primogeniti nostre regie majestatis quia rem ipsam celsitudini vestre gratam credidimus eidem celsitudini certificatorias breves et succintas litteras duximus dirigendas. Verum quia occurrerunt nonnulla circa liberacionem ipsam et varia gestorum narracio (ut per sepe fit a multis) non perstringit multociens veritatem statuimus propterea eam ipsam vestram celsitudinem narracione fidelis magnifici viri Romei de Marimundo ad prefatam celsitudinem attendentis de his gestis omnibus reddere cerciorem. Itaque Romeo jam dicto super premissis veridicam informationem dedimus reserandam ex parte nostra vestre potentissime dominationi que dignetur illi aures credulas exhibere. Sanctissima Trinitas Illustrissime et potentissime princeps et domine feliciter annuat votis vestris. Et ea ipsa celsitudo vestra de nobis statuat atque ordinet in suis beneplacitis et obsequiis. Ex Barchinona die XVI aprilis anno millessimo CCCC sexagessimo primo. - Ejusdem celsitudinis et potentissime dominationis devoti oratores deputati Generalis et Consilium Principatus Cathalonie residentes Barchinone. - Illustrissimo et potentissimo principi et domino duci Burgundie Brabancie Lumburgie et cetera. - Domini Deputati et Consilium mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

Ad Delfinum Francie.
Illustrissime et potentissime domine. Occurrentibus apud nos nonnullis que digna novimus vestre celsitudini nuncianda narracionem eorum magnifico vivo (viro) Romeo de Marimundo ad eandem celsitudinem accedenti duximus comittendam data ei de gestis omnibus verissima informacione oramus dignetur celsitudo prefata Romeo ipsi inferendis ex parte nostra fidem indubiam adhibere. Divina potentia lllustrissime et potentissime domine feliciter annuat eidem celsitudini vestre que de nobis statuat atque ordinet in suis beneplacitis et obsequiis. Ex Barchinona die XVI aprilis anno Millessimo CCCCLXI.
- Ejusdem celsitudinis et potentissime dominationis devoti oratores deputati Generalis et Consilium principatus Cathalonie et cetera. - lllustrissimo et potentissimo domino Delfino Francie. - Domini deputati et consilium mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

Se entregaron, el mismo día, al referido magnífico Romeo de Marimon las siguientes instrucciones.

Instruccions per part dels molt reverends e magnifichs diputats del General de Cathalunya e consell lur lo Principat representants fetes al magnifich En Romeu de Marimon daço que per part dels dits molt reverends e magnifichs diputats e consell dira e exposara als lllustrissimo Dalfi de França e duch de Burgunya e a cascu dells en virtut de les letres de creença a ells dirigides e al dit Romeu acomanades.
Primo lo dit Romeu dira e expossara de part dels dits reverends e magnifichs diputats e consell als dessus dits Dalfi e Duch degudes recomendacions e en apres exposara com en dies passats lo lllustrissim Senyor Rey per sinistres informacions de alguns malvats consellers havia pres e detengut lo lllustrissim Senyor don Carles primogenit seu de la qual detencio los dits deputats e consell e tots los poblats en lo dit Principat incitats e moguts per la innata fidelitat que en lo animo dels cathalans envers la corona real tots temps fonch e es hagueren molta contristacio e dolor. E per quant veren e conegueren aquella redundar en derogacio de la fama e nom de la real Majestat e gran interes e prejudici de la cosa publica dels regnes e dominis seus e del bo e tranquille stat de aquells vist que deute de fidelitat los strenyia molt a satisfer en aço e a procurar per deguts mitgans la liberacio del dit Primogenit qui apres dels dies del dit Senyor se spere lur Rey e Senyor juxta los drets divinals e humanals e leys del dit Principat inconcussament observades e que en aço no retre los dits cathalans Ilur degut ofici fora fallir a la dita fidelitat e deute lur per tant delliberaren de continent trametre a la dita real Majestat qui era fora lo dit Principat solemna embaxada de XV persones prelats barons cavallers e homens de honor de tots los tres staments del dit Principat e les mes insignes persones de aquell les quals ab tota humilitat e subjeccio per alguns e molts dies suplicaren la dita Majestat real demanants per gracia la liberacio dessus dita la qual com no poguessen obtenir stant per aço lo dit Principat en molta anxietat e congoixa per los sguarts e deutes dessus dits dellibera augmentar e crexer de major nombre la dita ambaixada e de fet trames XXXXV eletes persones de tots los dits tres staments les quals ab les XV primer trameses a la dita real Majestat supplicassen instassen e procurassen la liberacio dessus dita per la dita real Majestat esser atorgada. E com los dits LX embaxadors apres moltes supplicacions per la dita liberacio fetes e demanades primo per gracia e apres de justicia attes que sobre aço concorrie interes del dit Principat per privilegis e libertats de aquell los quals a causa de la dita detencio eren lesos no aguessen poguda ne poguessen la dita liberacio obtenir vehent lo dit Principat quant obrava la malicia dels dits perversos consellers per seduccio e obra dels quals la dita real Majestat stava obsessa e lo dit Primogenit ere en gran perill de la salut de sa persona constituit com ja fos mes e encastellat en hun fort castell fora lo Principat en mans e custodia de persones no prou exceptes dellibera per tant lo dit Principat esser de necessitat a la opressio de la persona del dit Primogenit e a tant e tan gran perill e inconvenient preparat ab molta celeritat occorrer. E per ço fonch fet e preparat exercit de gents darmes de peu e de cavall per trametre en e contra lo dit castell per liberar lo dit Senyor Primogenit e per haver los dits mals consellers de la real Majestat qui la dita detencio havien procurada lo quel exercit con fos en expedicio president en aquell lo veguer de Barchinona en nom del Senyor Rey e ab la bandera e insignies reals e essent ja lo dit exercit propingue al castell dessus dit volgue nostre Senyor Deu inspirar la dita real Majestat la qual inclinada per supplicacions de la Illustrissima Senyora Reyna per part sua e de part del dit Principat fetes atorgua la liberacio dessus dita. E axi
obtenguda la dita gracia la dita Senyora Reyna de continent cavalca per spay de tres jornades que distava lo loch hon se trobava lo dit Senyor Rey al dit castell e pervengue a aquell e de aquell tregue lo dit Primogenit lo qual ha portat en lo dit Principat e ha jaquit en sa libertat e de present es en lu ciutat de Barchinona en la qual per los dits diputats e consell se tracten totes coses a servici de nostre Senyor Deu e servey e honor de la dita real Majestat e conservacio de amor e concordia entre aquella e lo dit Primogenit et tranquillitat repos e bon stament de la cosa publica del dit Principat e dels altres regnes e dominis de la dita real corona. E no resmenys se continua lo proces contra los dits mals consellers dels quals Deu volent se fara tal castich que sera deguda pena a ells e a altres exemple. - Expedita Barchinone die XVII mensis aprilis anno millessimo CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat.
Post expedicionem. Es acomanat encara al dit Romeu de Marimon dir e explicar de part dels dits deputats e consell al dit lllustrissim duch de Burgunya que li placia fer cancellar e abolir les fermanses donades per la galera den Johan Berenguer Thora mercader de Barchinona e tots altres empatxaments fets en la senyoria del dit lllustrissim duch a qualsevol mercaders e altres persones del Principat de Cathalunya e altres subdits e vassalls del Senyor Rey per causa del navili de Johan Periç portugues e daqui avant contractar los dits mercaders cathalans e altres vessalls del dit Senyor Rey ab tota benignitat e amor cessants tots penyoraments e altres greuges per manera que la negociacio mercantivol no sie perturbada. Ço que succehira a honor bon nom fama e reputacio de quascu dels dits dominis e a benefici de la cosa publica de aquells segons de totes aquestes coses al dit lllustrissim duch es stat ja scrit per altres e li es significat per la embaxada tramesa per aço. - Data ut suppra. - Domini deputati et consilium mandaverunt michi Bartholomeo Sellent.

28 DE MAYO.

28 DE MAYO.

Lista de los facultados para deliberar.

Mossen Bernat Tor canonge. // per lo General.
Mossen Johan Colom caveller. // per lo General.
Francesch del Bosch ciuteda de Leyda. // per lo General.
Pere Cestrada ciuteda.
Gabriel Ortigues mercader. // per la ciutat.
Jacme Mas notari. // per la ciutat.
Gabriel Devesa notari. // per la ciutat.
Sabria Vilella rajoler. // per la ciutat.

Deliberaciones.

Per tots concordes fon feta conclusio en lo fet den Mayans demenat ço es que com en los dies passats sien stades fetes certes bombardes per delliberacio del consell e que de continent aquelles per ell fossen liurades al General per bones com se pertany e que lo preu de aquelles li fos assegurat a censal es dit per lo dit Mayans que dites bombardes son stades liurades entorn VII mesos ha e que lo contracte no li es stat format e per conseguent la pensio no li ha corregut demana que lo dit contracte li sie fermat e que la pensio comens a correr en aquella jornada que per ell foren liurades dites bombardes. Es stat deliberat e conclos per tots que si axi passe com damunt es dit en la delliberacio qui de aço fou feta en dies passats que tal pacte en dita deliberacio expressat li sie servat. E si axi no passe com dit es es deliberat lo dit contracte li sie fermat e comens a correr lo dia que lo dit contracte li sera fermat.

E mes per tots concordablement fou conclos en lo fet den Mayans demenat ço es que axi com en la deliberacio del consell en dies passats feta es contengut
que lo dit Mayans hagues per lliura de pedra VI florins que aquells sis florins per lliura de pedra sien dor comptant per cascun flori XIII solidos.
En lo fet de micer Pere Severtes es stat deliberat e conclos per tots concordablement que per totes e qualsevulle coses demenades per lo dit micer Pere Severtes si e segons en la suplicacio o memorial per ell donat es contengut. Attes que en los dies passats per sos treballs li foren liurats e paguats cinquanta florins dor sien paguats al dit micer Severtes per totes les dites coses altres cinquante florins dor los quals sien deduhits del que per ell se mostra deure al General dels bens per ell comprats dels acuydats e que la resta aquella que sera sie per los dits deputats defalcada e vers ell retenguda del salari qui li es degut de la embaxada. E si lo dit micer Severtes de tal pagua nos tindra per content es deliberat que la dita conclusio sie haguda per nulla.

8 DE FEBRERO.

8 DE FEBRERO. 

Se adoptaron en esta sesión los siguientes acuerdos:

Primerament que les stepes sien fetes e apparellades esser meses per lo fuster de la casa de la Diputacio.

Item que los dos caps de cinquantenes determenats per los diputats e consell sien en la casa de la Diputacio de continent be armats e a punt.
Item que presents los dits diputats e aquell consell llur que ells elegiran sien meses les banderes reyal e de Sant Jordi sobre lo portal de la casa de la Diputacio qui mira sobre lo carrer de la plaça de Sant Jaucme.
Item que posades les dites banderes e aquelles restants acompanyades ab los dits cent homens armats los dits deputats e hu dels consellers de la dita ciutat acompanyats de aquells de llurs consells qui ells elegiran vagen la via de la ribera e meten XXIIII stepes de galeas en lochs condecents e utils per la faccio de les dites galeas e daqui avant de aquelles fassen boscar acabar e armar ab son efecte tantes com per los dits deputats e consell sera determenat.
Item es deliberat que les dues galeas de la ciutat e una del General e altra de don Johan Dixer ab lo mes breu temps ques pora fer sian adobades varades e armades mijançant aquells ministres que los dits deputats e consell determenaran.
Item que per ordinacio e desliberacio dels diputats ab llur consell tots los rocins o cavalls disposts per guerra qui sien de la present ciutat e en poder de qualsevol persones sien manifestats e tenguts per los dits diputats e consell e per la defensio de la republica de aquest Principat.
Item es deliberat per los dits diputats e consell que totes e sengles messions e despeses necessaries e opportunes a la bona expedicio e exequucio de les dites coses sien pagades es paguen de pecunies e bens del General a noticia e conexença dels dits diputats e de les persones e ministres que per ells diputats hi seran.
Item que attes que dema que sera diluns se ha a fer la crida del acordament e per la qualitat del fet rahonablament se dege contentar tota la gent de menor sou encara attesa la despesa qui per aquells qui sacordaran se ha a fer es pensat quiscun home darmes qui compren pilart e patge haje quiscun mes de sou quaranta cinch florins corrents e bestreta per dos mesos e quiscun home de peu haje sis florins corrents per quisqun mes e bestreta pera dos mesos. E mes sia donat a quisqun home sol de cavall util quinze florins corrents per mes ab bestreta de dos mesos e sia donat de sou als conestables vuyt florins per mes ab bestreta de dos mesos.
Item es mes pensat que sia per los diputats elets hun capita general de tota la armada de la terra e tres consellers ço es hun de quiscun stament a consell dels quals lo dit capita haja star.
Item es pensat que sien soldejats tres milia homens de peu los quals ja son compartits per les universitats del Principat dels quals hi haja haver mil o vuyt cents ballesters vuyt cents pavesos e doscentes lançes largues e cent spingardes o menor nombre si als diputats e consell en sdevenidor apparra.
Item es pensat que sien soldejats doscents cinquanta homens darmes si haver se poran e rocins particulars utils tants com trobar sen puixen.
Item que per los diputats e consell de continent sien eletes tres persones ço es una de quiscun stament per seure entrevenir e expedir la armada de la terra.
Item es deliberat que la eleccio del capita de la dita gent darmes e los consellers de aquell e los acordadors de la dita gent que han esser tres ço es hu de quiscun stament sia remes als dits deputats.

En cumplimiento de estos acuerdos, y deseando ponerlos por obra desde luego, fueron enarboladas en este mismo día, encima de la puerta de la casa de la Diputación, la bandera Real y la de San Jorge; y fueron asímismo los diputados con numeroso acompañamiento a poner las quillas de las veinticuatro galeras que habían de construirse. Después de estas solemnidades, se volvió a reunir la Junta y se despacharon las cartas que siguen:

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la ciutat de Leyda.
Molt honorables e savis senyors. Ara toquades sis hores apres mitga nit havem tretes les banderes reyals e del General ab MD homens qui les acompanyen la via de vosaltres e no solament los dits M e cinchcents homens mas infinida gent. Es necessari promptament hajau donat conclusio efecte e exequucio en lo que a vosaltres es stat scrit. Lo consell general de aquesta ciutat stan tots temps nit e jorn congregats e nosaltres axi mateix. Siaus avis e lo Deus omnipotent queus endreç. Dada en Barchinona a VIII de febrer any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor prests.

Als molt reverend egregi nobles magnifichs e honorables senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables senyors. Vuy demati toquades les sis hores havem tretes les banderes reyals e del General e van ab elles mil e cinchcents homens certificantvos que no solament aço mas tanta gent segueix que es sens nombre car tanta es la inclinacio e voluntat que no es stat possible fer altra car ya eren en punt que nostres persones volien exequutar. Es necessari per restauracio de vostres persones e de nosaltres promptament doneu conclusio en lo que a vosaltres es stat scrit e aço sens dilacio alguna. La cosa endreçara en tot be nostre Senyor Deus si li plaura o lo benaventurat sant Jordi. Dada en Barchinona a VIll de febrer any Mil CCCCLXI. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Als molt honorables e savis senyors los pahers de la vila de Cervera.
Molt honorables e savis senyors. Vuy de mati a sis hores toquades havem tretes les banderes reyals e del General van ab elles mil e cinchcents homens be a punt e no solament lo dit nombre mas altra gent infinida tanta es la voluntat. Es necessari senyors vosaltres promptament hajau executat lo queus es stat scrit e no hajeu falla. Nostre Senyor Deus vos endreçe. Dada en Barchinona a VIII de febrer del any Mil CCCCLXI.
- A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

30 DE ABRIL.

30 DE ABRIL.

Ocupáronse exclusivamente en este día del arreglo y demás preparativos de las galeras, pasando a este objeto a la Atarazana, para señalar a las personas que habían de encargarse de este cometido, y hacer el acopio necesario de materiales y demás que fuese menester.
Siguen a continuación los dos pregones de que se habla anteriormente, los cuales fueron publicados por diferentes puntos de la ciudad, acompañando al corredor Pedro Querol, que era el encargado de verificarlo, ocho trompetas y el timbalero.

Ara hojats tot hom generalment de part dels molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables deputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya. Que com ells precehint deliberacio del dit concell en virtut de la capitulacio atorgada per lo Serenissimo Senyor lo Senyor Rey e per la Majestat sua e encara per lo dit Principat fermada e solemnament jurada hagen deliberades fer certes coses havents respecte al servici de la corona reyal e al repos tuicio conservacio e utilitat de la cosa publica e libertats del dit Principat per ço per dar exequucio e compliment a les coses per ells dits deputats e concell per los respectes dessus dits deliberades ab veu de aquesta publica crida. Notifiquen a tot hom generalment quis vulla acordar en la armada o exercit la qual los dits deputats e consell en nom del dit Principat han dellibera fer per lo present si es home darmes portant pillart e patge haura XXXXV florins corrents de sou per quiscun mes ab bestreta de dos mesos. E si es home de cavall util haura XV florins corrents per mes ab consemblant bestreta. E mes sera donat a quiscun conestable de XXV homens VIII florins corrents ab consemblant bestreta de dos mesos. E tots aquells qui lo dit sou volran pendre sien en la casa del General la qual es davant la lotge (lonja; llotja; llonja) de la present ciutat on seran les persones a aço deputades e feta la seguretat acostumada hauran la bestreta dels dits dos mesos.
Ara hojats tot hom generalment de part dels molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables deputats del General e concell llur representants lo Principat de Cathalunya precehint deliberacio del dit concell en virtut de la capitulacio entreveninthi la ciutat de Barchinona. Que si sera algu qui ab veritat denunciada e ab tot effecte metra entre mans e dara orde e forma que sien meses en poder dels dits deputats e concell En Pere Comes o Nanthoni Abello los quals en aquests dies prop passats entre VIIII e X hores de nit son stats trets de la preso comuna de la present ciutat on staven detenguts per certs pretesos
enormes crims e delictes aquell tal o tals denunciats e ab tot efecte sots la dita forma metents aquells en mans e poder dels dits deputats seran dats de les pecunies del dit General D. florins e ultra axo si sera catiu o cativa sera franch o francha. Notificant a tot hom que los qui los dessus dits o algun dells tendran celats o amagats e aquells als dits deputats no denunciaran seran executats en persones e bens sens alguna merçe com a enemichs de la cosa publica e los dits bens confiscats al dit General de Cathalunya notificant a tot hom generalment que los dits denunciant o denunciants seran tenguts en secrets.

Fue presentada en esta sesión una minuta de la respuesta que había de darse sobre el capítulo de las instrucciones, y que redactaron las nueve personas encargadas de este asunto; cuyo contenido es del tenor siguiente.

Responents los deputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya al capitol de les instruccions per la Excellencia de la Senyora Reyna fetes e acomanades a vosaltres magnifichs mossen (se lee mossén, pero no hay tildes en estos textos) Arnau Fonolleda batle general de Cathalunya e micer Joan Dusay prothonotari a XXV del corrent mes de abril per vosaltres per part de la dita Senyora Reyna legit en presencia dels dits deputats e conçell lo qual es de la serie seguent. Primerament diran e explicaran per part de la dita Seyora als diputats e conçell e consellers e conçell com a sabuda de sa Majestat seria pervengut que per los dits diputats e conçell ab intervencio de la dita ciutat de Barchinona seria stada feta certa deliberacio e per aquella deduits certs actes a exequucio que deuen e poden inquirir e procehir contra tots aquells qui haurien contrafet o vengut a la capitulacio e aço contra diverses manaments e requestes aquests dies passats a ells fets per part de sa Majestat als quals sa Excellencia sia sta e persevera els requer e mana quels tinguen e observen no obstants qualsevol respostes per ells fetes e daço faran levar carta publica. Dien que salva tots temps humil honor e reverencia degudes a la dita Senyora Reyna la deliberacio e actes en lo dit capitol mencionats han fets los dits diputats e conçell ab intervencio de la ciutat de Barchinona en cas permes be e degudament per virtut e potestat a ells atribuida per la Majestat del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey per sa gran humanitat virtut e clemencia en e ab la capitulacio per sa Excellencia e per lo dit Principat fermada e solemnament jurada et alias segons ja en los dies passats fonch feta en scrits resposta per los dits diputats e conçell en la qual stan e perseveren a una patent letra per part de la dita Senyora Reyna a ells presentada ab mija de carta testificada per En Pau Vida notari e scriva del Senyor Rey a tres del mes de abril prop passat. La qual capitulacio salva e repetida la dita humil reverencia los dits diputats e conçell violar e prejudicar en alguna manera no volrien ne tollerarien com aquella que es stada feta composta fermada e jurada a lahor de nostre Senyor Deu servici de la dita Majestat repos e tranquillitat e benefici del dit Principat e de la cosa publica de aquell. E per que de la lectura del dit capitol a instancia de vosaltres dits mossen lo batle general e mossen lo prothonotari es testificada carta per En Guillem Ponç notari e scriva del Senyor Rey los dits deputats e concell requeren la present esser inserta a la fi o peu del dit capitol e de tot ensemps esser feta carta publica per vos notari etc.

Leyóse igualmente la siguiente minuta, que presentaron los mismos comisionados, de la contestación a la carta de la Señora Reina, relativamente a la prisión de mosen Galceran Burgués.

Molt alta e molt Excellent Senyora.
De vostra Excellentissima Senyoria havem rebuda una letra feta en Gerona a XXVI del corrent mes a la qual responem veritat esser que En Marti Colzina Pere Comes e Anthoni Abello eren stats presos a instancia de aqueixa ciutat per quant son delats de haver tractada ab altres certa malissima conspiracio havent respecte no solament a amor dels principals homens de regiment de aquest Principat e de la dita ciutat mas encara a subvencio e perpetual destruccio de la cosa publica de aquells en gran ofensa de nostre Senyor Deu e gran desservici de la Majestat e destruccio del precipuu membre e merlet de la sua excellent corona. Per la qual raho a instancia de la dita ciutat era iniciada y (y griega) continuave inquisicio entrevenint mossen Galceran Burgues en la dita letra nomenat contra los dessus dits los quals a la dita instancia eren stats emparats en la preso hoc no resmenys era stat consellat e request per los consellers e concell de la dita ciutat en virtut de privilegis de aquella per ell en lo introit del regiment de regent la vegueria solemnament jurats que los dessus dits presoners tingues be custodits e per res nols deliuras de la dita preso per los respectes dessus dits. E ell dit empero mossen Burgues infringint los dits e altres privilegis e no havent sguard al grandissimo perill en lo qual la cosa publica era constituida per tants greus e temeraris crims e delictes de que ab gran vigilancia e attentament se inquirie a XXIIII del present mes a les X hores de nit
deliura los dessus nomenats de la dita preso lo que certament es cregut vostra Excellencia no haguere manat fer si dels dits perill crims e delictes axi forts e cruels als quals guiatges quelsevol sufraguar no deuen o poden fos informada ans com a virtuosissima e zeladora de justicia e del bon stament del reyal domini haguere dat orde e no procurat torb o impediment en saberse veritat de les dites coses axi detestables.
Les quals de directo son contra la capitulacio per lo dit Senyor Rey per sa virtut e benignitat atorgada e per la sua Excellencia e encara per part de aquest Principat fermada e jurada. On com a hoida nostra pervingues la tal e tant notoria novitat feta per lo dit mossen Galceran que de totes les coses dessus dites era plenament certificat havents per ferm no menys ell esser incidit en la contrafaccio de la dita capitulacio que los dits presoners deliberacio precedent entrevenint e consentint hi la dita ciutat requerim lo batle no forçant ne compellint aquell salva la honor e reverencia de vostra Celsitud ans ab molta pertenencia segons conste per actes que prengues e metes en la preso lo dit mossen Burgues e jatsia la presencia del dit batle juxta forma de la dita capitulacio a aço no freturas empero per bons respectes hi fou demanat e axi per ell acompanyat de hun dels consellers de la dita ciutat e de alguns de nosaltres fou deduhida a exequcio la dita requesta es stat plasent a nostre Senyor Deu que apres los dessus dits son stats maravellosament represos e ell mediant e endressant les coses de que son delats en breu seran manifestades e publicades per les quals los veents e oynts sentiran quals crims e delictes son e de quanta temeritat detestabilitat e atrocitat era la asserta concitacio e conspiracio tractada ne sera vist salva la dita humil reverencia nosaltres haver indebitament procurat carrech e vergonya al dit mossen Galceran Burgues com en cas permes en virtut de la dita capitulacio a la qual com dit es era contrafet de directo e necessitats de tanta necessitat sia stat per nosaltres pertinentment e deguda fet a gran lahor de nostre Senyor Deu qui per sa infinida bondat no vol la cosa publica perescha servici del dit Excellentissimo Senyor lo Senyor Rey e conservacio de la sua reyal corona repos e benefici e tranquillitat del dit Principat e de la cosa publica de aquell de les quals coses comendacio e no blasme e redargucio haver speram. Qual interes Senyora molt alta pot esser major en respecte de la conservacio del stat reyal que castigar debitament tals e tant leigs asserts crims. Quals guiatges Senyora molt Excellent poden compendre aquells dits crims qui son no dels mediocres ans dels mes greus e suprems que dir e cogitar se puixen. Qual regne qual domini pot star on tals actes fossen comportats. E qual raho poriem dar nosaltres e los consellers e consell de aquesta ciutat al Serenissimo Senyor lo Senyor Rey e a vostra Altesa e al Illustrissimo Primogenit del regiment e coses qui a nosaltres e ells son acomanades si no provehiem e provehien ab tota eficacia en conservar aquelles. Vostra Excellencia Senyora molt alta pot esser certa nosaltres qui en virtut e per facultat la dita capitulacio la qual esser prejudicada e violada no permetriem ab intervencio de la dita ciutat provehim o procehim e provehir e procehir entenem en totes les coses damunt dites aquelles e tots actes governarem ab gran maturitat e attensio e creem ab la ajuda de Deu ne resultaran conclusio e fi acceptes a nostre Senyor Deu e a la dita Majestat e a vostra Altesa e al lllustre Primogenit repos tranquillitat e benavenir al dit Principat e a la cosa publica de aquell. E axi molt humil e devota suplicam ho comprenga vostra gran e Excellent Senyoria de la qual la Sancta
Trinitat sia continua proteccio e guarda e mane a nosaltres lo que plasent li sia. Scrita en Barchinona A XXX de abril del any Mil CCCC sexanta dos. - De vostra Excellentissima Senyoria humils subdits e vassalls etc. - Los diputats del General e concell Iur etc.
- A la molt alta e molt Excellent Senyora la Senyora Reyna.

Se hicieron algunas proposiciones, y pasadas a votación, se deliberó, conforme al siguiente voto del señor obispo de Vich.

Lo senyor bisbe de Vich dix que la resposta feta al capitol de la instruccio de la Senyora Reyna e la resposta feta a la letra de la dita Senyora stan be e que sien axi spatxades.
Item que sien bestrets al senyor comte de Pallars capita dos milia florins dor.
Item que sien paguats los D florins promesos als qui denunciarien En Pepe Comes e Anthoni Abello per los deputats e per tres de la VIIII de les banderes elegidors per la dita VIIII (novena) a aquell qui revera los ha denunciats.
Item que sien deliurats a la VIIII de les banderes mil florins dor per servir en les coses apuntades e apuntadores per los dits VIIII de les banderes.
Item que la letra ordenada per lo fet de misser Peytani sie remissa e abilitada per los dits tres qui nan hagut carrech substancia no mudada e que no sie feta comissio alguna al deputat local de declarar res ans se hage declarar en lo present consell e axi se expedescha sens referir a despeses del General.

Dióse cuenta, el mismo día, de la siguiente carta que se había recibido.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya e concell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat residents en Barchinona.
Molt reverents egregis nobles magnifichs honorables e de molt gran providencia mossenyors. Los honorables mossen Johan Traginer e Frances Comte subtituits per ordinacio nostra e concell de vinteset per lo honorable mossen Françes Pericoles hun dels embaxadors e sindich a ple instruits e informats explicaran a vostres molt grans R. N. M. e honorables providencies certes coses de part nostra e del dit concell. Placiaus darlos fe e creença com si per nosaltres e dit concell eren explicades a vostres molt grans R.
N. M. e honorables providencies de les quals la Trinitat increada sia continua proteccio. Scrita en Perpinya a XXIIII de abril del any Mil CCCCLXII. - Los consols de la vila de Perpinya a vostra honor apparellats.

Hiciéronse también, como el día anterior, varias proposiciones, y pasadas a votación, deliberóse igualmente conforme al voto, que sigue, del señor obispo de Vich.

Lo senyor bisbe de Vich dix que la resposta e provisions fahedores a les coses contengudes a les letra e crida trames per la Senyora Reyna als oficials manant que algu no gos pendre sou del General etc. e encara lo que ses dit del deputat local de Tortosa ab totes lurs circunstancies sien remeses a la novena sens referir.
Item que sia scrit a totes les universitats e altres que semblara una e moltes vegades de les coses que vuy occorren e per avant occorreran segons parra a la dita novena sens referir.
Item que sia pensat per la dita novena que deu fer contra los consellers de la Senyora Reyna qui malament aquella consellen e seduexen e que ho meten en scrits e ho refiren. Item que la dita novena haja carrech de pensar quines e quals provisions son e seran necessaries daci avant per la indemnitat de la honor del Principat e per traure de congoxa e perplexitat aquell e donarli perpetual repos e ho refiren.

El mismo día, los señores Diputados y Consejo recibieron la siguiente carta.

Als molt magnifichs e de maximes prudencies mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt magnifichs mossenyors e de maximes reverencies. Per quant aquesta pobre universitat es posada en congoixes per la concurrencia dels homens de remença qui per aquest circumnomables lochs discorren e de dia en dia som avisats volen venir contra
aquesta vila trametem a vostres magnifiques savieses Nanthoni Carreres portador de la present suplicant en aquelles per quant aquesta dita vila freturege en singular manera de vitualles e de arnesos e reparacions dels murs dirruits sia de llur plaer socorrer nos de dites vitualles e arnesos opportuns. Lo dit portador vos informara de tots los dits fets e coses occorrents e necessaries en aquesta vila. Lo dit socors demana e suplica aquesta dita vila esser li feta per ço que axi com a fidelissimos vassalls de la Majestat del Senyor Rey que som puixam per sa Majestat aquesta vila guardar e de aquella retre li bon compte e raho tota vegada que a sa Excellencia sera plasent. De les dites congoixes en que stam de present consultarem la Majestat de la Senyora Reyna suplicant la per
semblant compacient en nostra necessitat de saludables remedis ons vulla sotvenir.
E mantinga Jhesus vostres maximes reverencies en continuats augments de la Majestat del Senyor Rey e conservacio de la cosa publica de aquest Principat. Scrita en Besalu a
XXVIIII de abril any Mil CCCCLXII. - Als maximes prudencies de vostres reverencies apparellats servir los jurats de Besalu.

Recordansa a Nanthoni Carreres.
Primo com Deus vulla que sia a Barchinona parlara primerament ab lo senyor En Miquel Guell donant li la sua letra e significant li de les letres que porte dels deputats e consellers e en lo donar servara la forma que lo dit Guell li dira.
Item si necessari sera fara relacio dels cassos novament fets en aquestes terres e com caminen grantment venir contra aquesta vila.
Item significara la gran fretura de les armes e vitualles que aquesta vila ha e per so per part de la vila suplicara aquesta vila sia socorreguda de les coses que suplica e aximateix lo mur qui en alguns lochs es molt dolent.
Item si no poden sotsvanir que fara aquesta dita vila.
Item per tant com lo veguer e En Pere Beguda per part de la Senyora Reyna han proposat e explicat pregant a la vila de Besalu que ab la ciutat de Gerona e altres universitats se interposassen entre la ciutat de Barchinona e la Senyora Reyna e fessen una embaxada a Barchinona significant deu venir home dels jurats de Gerona a Besalu a la qual explica es stada feta resposta que si los dits jurats de Barchinona tramatran home a Besalu per dita raho que en aquell faran tal resposta que si plaura a Deu la Senyora Reyna ne sera contenta que los sera respost pus avant.
Item per quant se diu molt prest e molt prest lo Senyor Rey sera a les parts de Besalu si hi sera que deu fer la vila de Besalu e li sia dat concell saludable sobre tots los dits caps e molt prest.
Item avisara de la armada ques fa de tres fochs hun home.
Item a la dita vila de Besalu no es fet lo secos demanat que fara car nos pot bonament tenir e de tot stiga e seguescha lo que lo senyor En Guell li consellara.