Lo lochtinent e escrivans de tresorer per nos elegidors los quals sien sis hagen scriure en los libres les rahons del dit thesaurer e en absencia del dit tesaurer loffici dell fara lo lochtinent e en absencia daquell lo pus antich en loffici si donchs per nos als no li ere manat: e los dits lochtinent e scrivans al dit thesaurer obeyran e faran sagrament e homenatge lo qual deu fer lo thesaurer exceptat lo sagrament lo qual sesguarda al conseyl al qual aquests lochtinent e scrivans no son estrets.
Mostrando las entradas para la consulta lochtinent ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta lochtinent ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
jueves, 2 de enero de 2020
Del Lochtinent e scrivans de thesaurer.
Del
Lochtinent e scrivans de thesaurer.
Lo lochtinent e escrivans de tresorer per nos elegidors los quals sien sis hagen scriure en los libres les rahons del dit thesaurer e en absencia del dit tesaurer loffici dell fara lo lochtinent e en absencia daquell lo pus antich en loffici si donchs per nos als no li ere manat: e los dits lochtinent e scrivans al dit thesaurer obeyran e faran sagrament e homenatge lo qual deu fer lo thesaurer exceptat lo sagrament lo qual sesguarda al conseyl al qual aquests lochtinent e scrivans no son estrets.
Lo lochtinent e escrivans de tresorer per nos elegidors los quals sien sis hagen scriure en los libres les rahons del dit thesaurer e en absencia del dit tesaurer loffici dell fara lo lochtinent e en absencia daquell lo pus antich en loffici si donchs per nos als no li ere manat: e los dits lochtinent e scrivans al dit thesaurer obeyran e faran sagrament e homenatge lo qual deu fer lo thesaurer exceptat lo sagrament lo qual sesguarda al conseyl al qual aquests lochtinent e scrivans no son estrets.
Del Lochtinent e Scrivans de racio.
Del
Lochtinent e Scrivans de racio.
Reebre compte enujosa cosa desem: moltes vegades es pero necessari jutgam aquell oyr. E per tal que mils ho pusca portar lescriva de racio ordonam que en son offici un escriva qui sotsescriva de racio sia nomenat et dos altres qui scrivans del dit offici seran nomenats del qual se pertanga escriure totes aquelles coses les quals lescriva
de racio los manara e es tengut de scriure e de fer: e majorment en absencia del escriva de racio lo lochtinent e si aquell noy era lo pus antich en loffici escriva e faça que lescriva de racio es tengut de fer per raho de son offici si donchs en altra manera daquell offici no ordonavem: e a aquell en totes coses tocants lur offici los dits lochtinent e escrivans obeesquen per rahon de son offici e sagrament encara al mestre racional aytal con a nos es tengut de fer lo dit scriva de racio los dits lochtinent e scrivans sien estrets prestar.
Reebre compte enujosa cosa desem: moltes vegades es pero necessari jutgam aquell oyr. E per tal que mils ho pusca portar lescriva de racio ordonam que en son offici un escriva qui sotsescriva de racio sia nomenat et dos altres qui scrivans del dit offici seran nomenats del qual se pertanga escriure totes aquelles coses les quals lescriva
de racio los manara e es tengut de scriure e de fer: e majorment en absencia del escriva de racio lo lochtinent e si aquell noy era lo pus antich en loffici escriva e faça que lescriva de racio es tengut de fer per raho de son offici si donchs en altra manera daquell offici no ordonavem: e a aquell en totes coses tocants lur offici los dits lochtinent e escrivans obeesquen per rahon de son offici e sagrament encara al mestre racional aytal con a nos es tengut de fer lo dit scriva de racio los dits lochtinent e scrivans sien estrets prestar.
Convits
Del Lochtinent e scrivans del maestre racional.
Del
Lochtinent e scrivans del maestre racional.
Per tal con loffici de maestre racional de moltes e diverses expedicions es carregat les quals de necessitat se deuen fer per escriptura per tal que lo dit racional en les dites escriptures massa no sia occupat e que per aço la expedicio nos tart dels negocis: statuim e ordonam que al offici del racional sia un lochtinent sufficient e feel a nostre arbitre elegidor al offici del qual se pertanga fer en absencia del dit maestre racional totes aquelles coses les quals lo dit maestre racional es tengut de fer ab comissio per letra nostra feta a ell o per lo dit nostre maestre racional: ajustants al dit offici dotse scrivans per ço que mils sia servit los quals sien tenguts de scriure tots temps comptes e de haver aquells sil dit maestre racional los ho haura manat axi en absencia sua con en presencia: los quals escrivans a ell obeesquen. Sagrament encara lo dit lochtinent a nos sots aytal forma sots la qual es tengut de jurar lo maestre racional faça: exceptat quel secret del consell servar jurar no es opportu: los altres pero escrivans al racional sagrament e homenatge faran que la quantitat o summa de les nostres rendes anuals a neguna persona no revelaran sino a nos o a aquells los quals per rahon de lur offici la dita quantitat saber poden.
Per tal con loffici de maestre racional de moltes e diverses expedicions es carregat les quals de necessitat se deuen fer per escriptura per tal que lo dit racional en les dites escriptures massa no sia occupat e que per aço la expedicio nos tart dels negocis: statuim e ordonam que al offici del racional sia un lochtinent sufficient e feel a nostre arbitre elegidor al offici del qual se pertanga fer en absencia del dit maestre racional totes aquelles coses les quals lo dit maestre racional es tengut de fer ab comissio per letra nostra feta a ell o per lo dit nostre maestre racional: ajustants al dit offici dotse scrivans per ço que mils sia servit los quals sien tenguts de scriure tots temps comptes e de haver aquells sil dit maestre racional los ho haura manat axi en absencia sua con en presencia: los quals escrivans a ell obeesquen. Sagrament encara lo dit lochtinent a nos sots aytal forma sots la qual es tengut de jurar lo maestre racional faça: exceptat quel secret del consell servar jurar no es opportu: los altres pero escrivans al racional sagrament e homenatge faran que la quantitat o summa de les nostres rendes anuals a neguna persona no revelaran sino a nos o a aquells los quals per rahon de lur offici la dita quantitat saber poden.
Del Tesaurer.
Del Tesaurer.
Axi con de liberalitat de
princep proceeix tesaur e monedes on e cant se
pertany ab mesura moderada despendre: axi a la providencia
dell se cove aquells honestament congregats en lo
opportu daquell ententivolment conservar. Emperamor
daço el tesaur nostres reebedores e conservadores
volem esser comeses a un feel e industrios hom qui
tesaurer per la covinencia de la cosa sia
nomenat lo qual en tal manera en ajustant e en reeben
sia diligent que ab massa gran asperitat no exigesca e
en conservant e en distribuent los nostres profits no malmeta
ne menyscap. Haura encara lo tesaurer moneda dels
procuradors nostres reals et batles generals et
aministradors rendes aministrans e la part a nos pertanyent
dels emoluments de la scrivania e condempnacions pecuniaries per
nostre conseyl adjutjadores en los nostres regnes
e daltres persones reeba e daqui liurar
als officials los quals per loffici a ells
incumbent aquella a despendre e a pagar hagen a aquell qui per
nos li sera manat graciosament e de quitacio o en altre manera.
Encara si per compra per nostre nom feta o per altre causa de la qual
sia a ell manifest a alcun siam tenguts: volem que dallo per ell sia
satisfet e per ell esser pagat ahuda daqui apocha
de paga: mas fore les causes damunt scrites inhibim a
ell que a neguna persona de la moneda nostra no pach a
un oltra summa de cent solidos sens
nostre albaran ab nostre sagell del offici de
scriva de racio segellat o ab carta ab alcun
de nostres segells roborada. Encara a ell inhibim que a
alcu no faça pagues donant una moneda per altra sens
sabuda del mestre racional e ell absent del lochtinent
del dit racional: si donchs aço en altra manera esser
fet de nostre manament no proceia o licencia especial la qual
encara apparega per scriptura. E con lo
thesaurer compte haura retre per un mes o quinse dies
abans procur haver albarans letres o altres cauteles
necessaries al retiment de son compte les quals
contenguen quanta summa de peccunia haura
liurada: e daqui sia tingut de sis en sis
meses al maestre racional segons la forma al dit racional
liurada retre raho cor en aço
volem lo thesaurer a aquell esser sotsmes encara
deure obeyr a aquell quant aço. Empero si el
dit thesaurer a vegades absentanse convenia esser fora de
nostra cort no cometa a altre les sues veus sino tan
solament al lochtinent de son offici e en absencia
daquell al pus antich en son offici qui lavors
loffici dell excercesca si donchs nos no
voliem en altra manera ordenar. En apres encara a son
offici sapia de thesorer pertanyer defendre e promoure
en nostre conseyl aquelles coses les quals sesguarden a
nostre patrimoni: gartse pero daço que alguna
calumpnia per ell noy esdevenga mas
allech de nostre dret ço que pora justicia en
alcuna cosa no offesa. En apres volem e manam
que si per lo canceller o vicecanceller a alscuns
comissaris nostres o jutges o encara per oydors nostres per
vigor de execucio dalcuna sentencia contra nos donada manar
sesdevenga o requerer lo tresorer que alcuna moneda a
la qual per ventura els procuradors e aministradors
nostres per nostre nom seran coudempnats a alcuna
persona pach aquella el dit tesaurer decontinent
e a aquells en aço haja obeyr: cor
consonant es a raho que de nos mateix prompta justicia mostrem
qui els altres encara a aço destrenyem segons
que per deute ne som estrets e tenguts. E per tal quel
tesaurer daquelles coses les quals per aquesta rahon
haura pagades al maestre racional pusca fer fe:
haja abans que aquelles pach dels dits canceller o
vicecanceller comissaris o jutges o oydors manament o la requesta en
escrit e de les persones a les quals les monedes se pagaran
apocha de paga. En apres sagrament e homenatge a nos prestar
deura el tresorer quel tresor e les monedes
nostres feelment guardara encara que les monedes nostres en
sos uses propris en alguna manera non convertira ne
aquelles a algun no prestara
sens nostra licencia special la qual en escrit pusca
mostrar encara que res no ha fet ne fara perque no pusca los
dits sagrament e homenatge servar e encara que la summa
de nostre tresor e de les rendes nostres a algun no
revelara sino a nos o al maestre racional o al lochtinent o escrivans
de son offici als quals per lur offici pertanyer
ac lo saber. E encara con segons la nostra real
ordonacio dels consellers nostres lo tresorer en nostre
consell sia reebut volem quel sagrament faedor
per los consellers en la dita ordonacio posat lo damunt
dit tresorer a nos fer sia tengut: encara mes que no
reeba vestedures de negun ne violaris ne
sera de casa ne de conseyll de negun de qualque
condicio sia sino de nos demanada licencia e obtenguda.
lochtinent scrivans thesaurer
lunes, 1 de junio de 2020
CVII. Reg.n.1911, fol. 43. 12 may. 1396.
CVII.
Reg.n.1911, fol. 43. 12 may. 1396.
Nos Johannes Dei gratia rex Aragonum etc. scientes et attendentes pro parte vestri fidelium nostrorum consulum ville Perpiniani nomine et pro parte universitatis ipsius ville et singularium ejusdem nobis fuisse humiliter presentata quedam capitula continentie subsequentis:
- Per moderacio del us et exercici del offici dels sobreposats de la orta de la vila de Perpenya son ordonades les coses seguents. Primerament quels dits sobreposats appellats de la orta de Perpenya a dicisir et declarar les questions et contrasts de gents sobre tales et dans donats en les possesions de homens de Perpenya et altres coses sien quatre axi com tro ara es acustumat ço es saber aquells dos del mester quels ortolans de la dita vila tots anys han acustumat elegir et aquells dos de la dita vila quels consols daquella tots anys acustumen elegir et que elegexen en la vigilia de la festa de sant Johan de juny. Pero si alcun any o anys apparie als consols de la dita vila esser fahedor que daquells dos quells elegexen ni hagues un dells forans habitadors de la dita vila que ho puguen fer ço es saber que pusquen elegir un de la dita vila et altre dels dits forans habitadors daquella o sils apparie fahedor que abdosos fossen de la dita vila quels pusquen elegir tots anys en la dita vigilia axi com es acustumat: aço retengut et reservat que si era questio o contrast davant los dits sobreposats de qualque cosa pertanyent a lur offici entre dos parts et la una part era ortola de la dita vila muller o fill de ortola et laltre part no era ortola ans fos altre menestral o persona de la dita vila o fora la dita vila que en tal questio o contrast no entervenguen ne hagen entervenir sino tres dels dits sobreposats ço es saber la un daquells dos del mester dels ortolans et los altres dos que no seran del dit mester et si fahien lo contrari quel juy o declaracio quells farien fos cas et va et no hagues valor. Item que si algun hom de Perpenya ha terres o possessions en terme de algun castell o loch de la terra qui faça comu et en les dites terres o possessions o fruyts daquelles li sera dat dampnatge o li sera feta tala quel hom de Perpenya sia tengut de denunciar al batle o a un consol jurat o sindich o en absencia lur a dues persones del loch on la possessio o possessions seran en les quals haura pres lo dan o tala et la dita extimacio intimen o denuncien al dit hom de Perpenya et si li plau la extima dins altres dos dies continuament seguents li facen satisfer lextima que feta hauran: et si nou fan dins lo dit temps quel dit hom de Perpenya hi puxa manar los sobreposats de la orta de Perpenya et perseguir la cosa axi com vuy se fa. Et en cas que dins lo dit temps lo dit batle o consols fessen satisfer al dit hom de Perpenya si de la extima feta per lo batle o consols o per los deputats per ells dels dits lochs lo hom de Perpenya no era o sera content que puxa manar los sobreposats de la orta de Perpenya los quals si per aventura faran semblant extima o menor quel batle o consols o altres per ells en aço deputats hauran feta quel home de Perpenya en aquest cas sia tengut de pagar la anada dels dits sobreposats et en aquest cas noy haje apellacio. Et si per ventura los sobreposats la fahien major quels dits batle o consols o per ells deputats quel hom del castell o comun si de comu se seria clamat sia tengut de pagar la anada dels dits sobreposats: pero en aquest cas sia legut a cascuna de les parts appellar sils sera vist faedor et perseguir lur fet axi et per la forma et manera que huy se fa: et aquell qui a la fi no obtendra sia tengut de pagar les messions: ço es que si lo hom o comun de fora obten finalment que la extima feta per los homens del castell era justa o menor de aquella que lo hom de Perpenya pach la anada dels dits sobreposats et totes altres messions et si lo home de Perpenya obten finalment major extima que per los homens del castell no li era stada feta que aquell de quis sera clamat li sia tengut de pagar totes les messions entegrament. Et semblant juy sia fet al hom estranger si nos ten per content de la extima dels homens del castell: axi matex per lo contrari si algun hom de Perpenya fa tala a algun estranger ço es que no fos de la dita vila que aquell que haura presa la tala ho denunciu al batle o consol jurats o sindichs o a aquell o aquells qui en aço per ell o ells seran deputats del loch on sera la possessio on la tala sera feta o en absencia lur a dues persones del dit loch les quals dius lo temps dessus dit façen lur extima et la denuncien al hom de Perpenya quis dira haver feta la tala. Et si dins lo temps dessus expressat lo dit hom de Perpenya haura satisfet a aquell qui haura presa la tala quey puxa lome del dit castell manar los sobreposats de Perpenya. Si empero en aquesta denunciacio faedora per lome de Perpenya o altre per ell o contra lom de Perpenya se seguia negacio de part o contradiccio per manera que sen hagues fer juhi: en aytal cas la cosa haja a venir denant los sobreposats de la orta de Perpenya per ço que en nengun cas o partit lo hom de Perpenya no sia tengut de fer juhi fora son ordinari directament o indirecta ne en neguna altra qualsevol manera. Item si algun de Perpenya o altre qui no fos de Perpenya vendra denant los sobreposats requirint los que vagen extimar en alcun loch o lochs alguna tala o dan a aquell donat quels sobreposats lo interroguen si ho ha denunciat al batle o consol jurat o sindich o altres persones del dit loch o lochs axi com dessus es dit on la possessio o possessions seran en que lo malifici sera estat fet et si ha servada la forma en lo segon capitol dessus contenguda: et si diu que hoc si es hom de Perpenya o estranger que sia tengut a son sagrament et pres aquest sagrament per los sobreposats que puxen anar en la manera que poden et han acostumat segons los provilegis de la dita vila us et observancia de aquells. Et en cas quels dits sobreposats anassen menys de la dita interrogacio et informacio prop dita que no pugen forçar alguna de les parts de pagarlos de la anada. - Item que si aprop la extima feta per los dits batle o consols jurats o sindichs altres per ells deputats a aço se seguia plet entre les parts et sen fahien appellations que neguna de les parts vulles lom de Perpenya vulles lestranger no puxa allegar la extima feta per los dits homens de castell per sententia com axi com dessus es dit nos sia dada per manera de juhi ans les parts hagen obtenir aytantes sententies com haurien si la dita extima no era feta. Item que de tots altres contrasts et questions ço es de carreres de feuders de margens de agulles de regatius de aygueduts o de altre qualsevol exceptat de les dites tales et dans se hage recors als dits sobreposats los quals puxen aquelles conexer sentenciar determanar et executar en la manera que poden et han acustumat segons los privilegis de la dita vila us et observancies de aquelles les coses contengudes en los dessus dits capitols no contrastans. Item que los dits sobreposats pus que hauran vists a ull los lochs dels contrasts et questions en que seran requests de anar et seran anats vinguen fer les dcclaracions et determinacions que oides les rahons et drets de les parts hauran a fer sobre aquelles et facen dins la dita vila de Perpenya en loch daquella hon han acustumat tenir et fer juhi exceptat daquelles que be nos poden declarar ne determenar sino al loch del contrast vesen a ull. Item que quant los dits sobreposats trametran lur saig o saigs en algun loch fora la vila de Perpenya per citar les parts o per citar testimonis o per fer assignacions o per fer execucio per prenament de penyores o en altre manera contra aquells qui hauran condempnats los dits saig o saigs lurs sien tenguts et hajen primerament requerir lo batle del dit loch o son lochtinent ol saig si ni ha qui facen les dites citacions o assignacions o execucions per prenament de penyores o en altre manera: et si lo dit batle del dit loch o son lochtinent o saig daquell les dites citacions assignacions o execucions fer no volra o fer allongara en cascun dels dits casos lo dit saig o saigs dels sobreposats en fadiga et falliment del batle del dit loch o de son lochtinent o del seu saig puxe fer o faça les dites assignacions citacions et execucions et prenaments de penyores axi et per la manera que sera manat per los dits sobreposats et que sobre la dita fadiga en cas que altra prova noy hagues sia donada fe a relacio del dit saig o saigs dels dits sobreposats. Item si per aventura lo dit saig o saigs dels dits sobreposats no trobaven al dit loch lo batle o son lochtinent o saig de aquell que ho hajen intimar et requerir a la casa del dit batle o del dit lochtinent o a la muller companyas daquells a fi de que hi trameten missatge et quels facen venir: et si no venie o venie e no complie les dites coses a que seria request adonchs en fadiga et falliment lur los dits saig o saigs dels dits sobreposats puxen fer facen et complesquen les dites citacions assignacions et execucions et prenaments de penyores axi com dit es. Item com sia per privilegi quels dits consols poden tots anys elegir un saig de la cort del batle de la dita vila o altre qualsevolra qui faça les citacions execucions et altres coses al offici dels dits sobreposats pertanyents et quel dit batle aquell et no altre haja a metre et jurar en poder seu: volem que daquiavant pus que lo saig haura jurat en poder del dit batle no sia tengut de jurar en poder del veguer de Rossello ni de negun altre official nel dit saig sia tengut de tenir taula axi com ne los dits sobreposats nel dit saig son acustumats la dita taula tenir: pero sia entes que si als consols de la dita vila qui ara son et per temps seran ab lo consell general daquella apparia quant que quant esser pus profitos et plus expedient a la dita vila et singulars habitants daquella usar dels privilegis et ordinacions de la dita vila o algu o alguns daquells en o sobre o contra les dites en coses los dits capitols contengudes en tot o en partida quels dits consols et singulars habitadors de la dita vila els dits sobreposats presents e sdevenidors ho pusquen fer et usarne en tot o en partida totes et aytantes vegades com als dits consols presents et venidors ab lo dit consell sera vist faedor et pus sils volran los dits privilegis et ordinacions et us de aquells en tot o en partida lexar et a les coses dessus en los presents capitols contengudes tornar et daquelles usar en tot o en partida et en aço puguen variar totes et aytantes veus quant que quant los dits consols ab lo dit consell volran et a ells sera vist fahedor.
- Ad supplicationem perhumilem vestri pro parte dictorum consulum et proborum hominum ville Perpiniani prefate capitula preinserta et omnia et singula in eis contenta laudamus approbamus ac nostre confirmacionis presidio roboramus. Mandantes per presentem cartam nostram gubernatori Rossilionis et Ceritanie vicario Rossilionis et Vallispirii ac bajulo Perpiniani ceterisque universis et singulis officialibus nostris presentibus et futuris et dictorum officialium locatenentibus quatenus laudacionem et approbacionem ratifficacionem et confirmacionem nostras hujusmodi ratas gratas et firmas habeant teneant et observent tenerique et observari inviolabiliter faciant per quoscumque et non contraveniant nec aliquem contravenire permittant aliqua ratione. In cujus rei testimonium hanc fieri et sigillo majestatis nostre in pendenti jussimus comuniri. Data in villa Turricelle de Montegrino (Torroella de Montgrí) duodecimo die madii anno a nativitate Domini millessimo trecentessimo nonagessimo sexto regnique nostri decimo. - Vidit Sperendeus. - Sig+num Johannis Dei gratia regis Aragonum etc. - Testes sunt Berengarius episcopus Gerundensis frater Berengarius Marchi magister Muntesie Eymericus de Scintillis Eximinus Petri de Arenosio et Hugo de Angularia camerlengi. - Dominus rex presente thesaurario mandavit michi Jacobo Quinta. - Thesaurarius habuit eam pro visa. - Idem.
Reg.n.1911, fol. 43. 12 may. 1396.
Nos Johannes Dei gratia rex Aragonum etc. scientes et attendentes pro parte vestri fidelium nostrorum consulum ville Perpiniani nomine et pro parte universitatis ipsius ville et singularium ejusdem nobis fuisse humiliter presentata quedam capitula continentie subsequentis:
- Per moderacio del us et exercici del offici dels sobreposats de la orta de la vila de Perpenya son ordonades les coses seguents. Primerament quels dits sobreposats appellats de la orta de Perpenya a dicisir et declarar les questions et contrasts de gents sobre tales et dans donats en les possesions de homens de Perpenya et altres coses sien quatre axi com tro ara es acustumat ço es saber aquells dos del mester quels ortolans de la dita vila tots anys han acustumat elegir et aquells dos de la dita vila quels consols daquella tots anys acustumen elegir et que elegexen en la vigilia de la festa de sant Johan de juny. Pero si alcun any o anys apparie als consols de la dita vila esser fahedor que daquells dos quells elegexen ni hagues un dells forans habitadors de la dita vila que ho puguen fer ço es saber que pusquen elegir un de la dita vila et altre dels dits forans habitadors daquella o sils apparie fahedor que abdosos fossen de la dita vila quels pusquen elegir tots anys en la dita vigilia axi com es acustumat: aço retengut et reservat que si era questio o contrast davant los dits sobreposats de qualque cosa pertanyent a lur offici entre dos parts et la una part era ortola de la dita vila muller o fill de ortola et laltre part no era ortola ans fos altre menestral o persona de la dita vila o fora la dita vila que en tal questio o contrast no entervenguen ne hagen entervenir sino tres dels dits sobreposats ço es saber la un daquells dos del mester dels ortolans et los altres dos que no seran del dit mester et si fahien lo contrari quel juy o declaracio quells farien fos cas et va et no hagues valor. Item que si algun hom de Perpenya ha terres o possessions en terme de algun castell o loch de la terra qui faça comu et en les dites terres o possessions o fruyts daquelles li sera dat dampnatge o li sera feta tala quel hom de Perpenya sia tengut de denunciar al batle o a un consol jurat o sindich o en absencia lur a dues persones del loch on la possessio o possessions seran en les quals haura pres lo dan o tala et la dita extimacio intimen o denuncien al dit hom de Perpenya et si li plau la extima dins altres dos dies continuament seguents li facen satisfer lextima que feta hauran: et si nou fan dins lo dit temps quel dit hom de Perpenya hi puxa manar los sobreposats de la orta de Perpenya et perseguir la cosa axi com vuy se fa. Et en cas que dins lo dit temps lo dit batle o consols fessen satisfer al dit hom de Perpenya si de la extima feta per lo batle o consols o per los deputats per ells dels dits lochs lo hom de Perpenya no era o sera content que puxa manar los sobreposats de la orta de Perpenya los quals si per aventura faran semblant extima o menor quel batle o consols o altres per ells en aço deputats hauran feta quel home de Perpenya en aquest cas sia tengut de pagar la anada dels dits sobreposats et en aquest cas noy haje apellacio. Et si per ventura los sobreposats la fahien major quels dits batle o consols o per ells deputats quel hom del castell o comun si de comu se seria clamat sia tengut de pagar la anada dels dits sobreposats: pero en aquest cas sia legut a cascuna de les parts appellar sils sera vist faedor et perseguir lur fet axi et per la forma et manera que huy se fa: et aquell qui a la fi no obtendra sia tengut de pagar les messions: ço es que si lo hom o comun de fora obten finalment que la extima feta per los homens del castell era justa o menor de aquella que lo hom de Perpenya pach la anada dels dits sobreposats et totes altres messions et si lo home de Perpenya obten finalment major extima que per los homens del castell no li era stada feta que aquell de quis sera clamat li sia tengut de pagar totes les messions entegrament. Et semblant juy sia fet al hom estranger si nos ten per content de la extima dels homens del castell: axi matex per lo contrari si algun hom de Perpenya fa tala a algun estranger ço es que no fos de la dita vila que aquell que haura presa la tala ho denunciu al batle o consol jurats o sindichs o a aquell o aquells qui en aço per ell o ells seran deputats del loch on sera la possessio on la tala sera feta o en absencia lur a dues persones del dit loch les quals dius lo temps dessus dit façen lur extima et la denuncien al hom de Perpenya quis dira haver feta la tala. Et si dins lo temps dessus expressat lo dit hom de Perpenya haura satisfet a aquell qui haura presa la tala quey puxa lome del dit castell manar los sobreposats de Perpenya. Si empero en aquesta denunciacio faedora per lome de Perpenya o altre per ell o contra lom de Perpenya se seguia negacio de part o contradiccio per manera que sen hagues fer juhi: en aytal cas la cosa haja a venir denant los sobreposats de la orta de Perpenya per ço que en nengun cas o partit lo hom de Perpenya no sia tengut de fer juhi fora son ordinari directament o indirecta ne en neguna altra qualsevol manera. Item si algun de Perpenya o altre qui no fos de Perpenya vendra denant los sobreposats requirint los que vagen extimar en alcun loch o lochs alguna tala o dan a aquell donat quels sobreposats lo interroguen si ho ha denunciat al batle o consol jurat o sindich o altres persones del dit loch o lochs axi com dessus es dit on la possessio o possessions seran en que lo malifici sera estat fet et si ha servada la forma en lo segon capitol dessus contenguda: et si diu que hoc si es hom de Perpenya o estranger que sia tengut a son sagrament et pres aquest sagrament per los sobreposats que puxen anar en la manera que poden et han acostumat segons los provilegis de la dita vila us et observancia de aquells. Et en cas quels dits sobreposats anassen menys de la dita interrogacio et informacio prop dita que no pugen forçar alguna de les parts de pagarlos de la anada. - Item que si aprop la extima feta per los dits batle o consols jurats o sindichs altres per ells deputats a aço se seguia plet entre les parts et sen fahien appellations que neguna de les parts vulles lom de Perpenya vulles lestranger no puxa allegar la extima feta per los dits homens de castell per sententia com axi com dessus es dit nos sia dada per manera de juhi ans les parts hagen obtenir aytantes sententies com haurien si la dita extima no era feta. Item que de tots altres contrasts et questions ço es de carreres de feuders de margens de agulles de regatius de aygueduts o de altre qualsevol exceptat de les dites tales et dans se hage recors als dits sobreposats los quals puxen aquelles conexer sentenciar determanar et executar en la manera que poden et han acustumat segons los privilegis de la dita vila us et observancies de aquelles les coses contengudes en los dessus dits capitols no contrastans. Item que los dits sobreposats pus que hauran vists a ull los lochs dels contrasts et questions en que seran requests de anar et seran anats vinguen fer les dcclaracions et determinacions que oides les rahons et drets de les parts hauran a fer sobre aquelles et facen dins la dita vila de Perpenya en loch daquella hon han acustumat tenir et fer juhi exceptat daquelles que be nos poden declarar ne determenar sino al loch del contrast vesen a ull. Item que quant los dits sobreposats trametran lur saig o saigs en algun loch fora la vila de Perpenya per citar les parts o per citar testimonis o per fer assignacions o per fer execucio per prenament de penyores o en altre manera contra aquells qui hauran condempnats los dits saig o saigs lurs sien tenguts et hajen primerament requerir lo batle del dit loch o son lochtinent ol saig si ni ha qui facen les dites citacions o assignacions o execucions per prenament de penyores o en altre manera: et si lo dit batle del dit loch o son lochtinent o saig daquell les dites citacions assignacions o execucions fer no volra o fer allongara en cascun dels dits casos lo dit saig o saigs dels sobreposats en fadiga et falliment del batle del dit loch o de son lochtinent o del seu saig puxe fer o faça les dites assignacions citacions et execucions et prenaments de penyores axi et per la manera que sera manat per los dits sobreposats et que sobre la dita fadiga en cas que altra prova noy hagues sia donada fe a relacio del dit saig o saigs dels dits sobreposats. Item si per aventura lo dit saig o saigs dels dits sobreposats no trobaven al dit loch lo batle o son lochtinent o saig de aquell que ho hajen intimar et requerir a la casa del dit batle o del dit lochtinent o a la muller companyas daquells a fi de que hi trameten missatge et quels facen venir: et si no venie o venie e no complie les dites coses a que seria request adonchs en fadiga et falliment lur los dits saig o saigs dels dits sobreposats puxen fer facen et complesquen les dites citacions assignacions et execucions et prenaments de penyores axi com dit es. Item com sia per privilegi quels dits consols poden tots anys elegir un saig de la cort del batle de la dita vila o altre qualsevolra qui faça les citacions execucions et altres coses al offici dels dits sobreposats pertanyents et quel dit batle aquell et no altre haja a metre et jurar en poder seu: volem que daquiavant pus que lo saig haura jurat en poder del dit batle no sia tengut de jurar en poder del veguer de Rossello ni de negun altre official nel dit saig sia tengut de tenir taula axi com ne los dits sobreposats nel dit saig son acustumats la dita taula tenir: pero sia entes que si als consols de la dita vila qui ara son et per temps seran ab lo consell general daquella apparia quant que quant esser pus profitos et plus expedient a la dita vila et singulars habitants daquella usar dels privilegis et ordinacions de la dita vila o algu o alguns daquells en o sobre o contra les dites en coses los dits capitols contengudes en tot o en partida quels dits consols et singulars habitadors de la dita vila els dits sobreposats presents e sdevenidors ho pusquen fer et usarne en tot o en partida totes et aytantes vegades com als dits consols presents et venidors ab lo dit consell sera vist faedor et pus sils volran los dits privilegis et ordinacions et us de aquells en tot o en partida lexar et a les coses dessus en los presents capitols contengudes tornar et daquelles usar en tot o en partida et en aço puguen variar totes et aytantes veus quant que quant los dits consols ab lo dit consell volran et a ells sera vist fahedor.
- Ad supplicationem perhumilem vestri pro parte dictorum consulum et proborum hominum ville Perpiniani prefate capitula preinserta et omnia et singula in eis contenta laudamus approbamus ac nostre confirmacionis presidio roboramus. Mandantes per presentem cartam nostram gubernatori Rossilionis et Ceritanie vicario Rossilionis et Vallispirii ac bajulo Perpiniani ceterisque universis et singulis officialibus nostris presentibus et futuris et dictorum officialium locatenentibus quatenus laudacionem et approbacionem ratifficacionem et confirmacionem nostras hujusmodi ratas gratas et firmas habeant teneant et observent tenerique et observari inviolabiliter faciant per quoscumque et non contraveniant nec aliquem contravenire permittant aliqua ratione. In cujus rei testimonium hanc fieri et sigillo majestatis nostre in pendenti jussimus comuniri. Data in villa Turricelle de Montegrino (Torroella de Montgrí) duodecimo die madii anno a nativitate Domini millessimo trecentessimo nonagessimo sexto regnique nostri decimo. - Vidit Sperendeus. - Sig+num Johannis Dei gratia regis Aragonum etc. - Testes sunt Berengarius episcopus Gerundensis frater Berengarius Marchi magister Muntesie Eymericus de Scintillis Eximinus Petri de Arenosio et Hugo de Angularia camerlengi. - Dominus rex presente thesaurario mandavit michi Jacobo Quinta. - Thesaurarius habuit eam pro visa. - Idem.
martes, 16 de febrero de 2021
18 DE SEPTIEMBRE.
18 DE SEPTIEMBRE.
Sucedió en
la sesión de este día lo mismo que en la reunión del anterior,
pues si bien continuaron conferenciando, nada pudieron resolver.
En
la misma se dio cuenta de la siguiente carta que acababan de recibir
del Señor Rey.
Als venerables magnifichs amats e feels
nostres los diputats del Principat de Cathalunya.
Lo
Rey.
Venerable magnifichs amats e feels nostres.
Gran causa de admiracio nos donen les coses se fan en
prejudici derogacio e lesio de la concordia feta e fermada entre nos
e lo lllustrissimo Princep don Carles fill primogenit e
loctinent nostre general en aqueix Principat e lo mateix Principat la
qual segons vos han mostrat experiencia en les coses occorrents nos
havem observada e havem a cor observar inviolablament per la
bona voluntat e gran amor que havem al dit Principat e al bo e
tranquille stat de aquell. E com entre les altres coses nos axi com
podem per nostra preheminencia et alias hajam provehit del ofici de
regent la vegueria de Gerona e de Besalu lo amat e feel nostre
En Pere de Sant Dionis donzell e per ell sia stada donada
idonea seguretat segons vol la constitucio de Cathalunya de la qual
seguretat es contenta la dita ciutat de Gerona empero aço no obstant
per lo dit nostre loctinent ab ses letres e manaments es stat fet que
lo dit Pere de Sent Dionis jatsia habil idoneu e suficient no es stat
admes al dit ofici don manifestament se segueix prejudici lesio
derogacio e contravencio a la dita concordia per la qual al dit
nostre loctinent es prohibit provehir e entrametres dels oficis de
Cathalunya de ques fa lo contrari puix axi ab pratiques exquisides se
dona orde nostres provisions sien ineficaces mes anant vosaltres
no ignorau quant congoxoses paraules e comunicacions son stades dites
e fetes per lo dit loctinent presents vosaltres deputats e los
consellers de Barchinona a nostre embaxador e prothonotari Nanthoni
Nogueres e podeu pensar e veure quant aço es contra la dita
concordia e capitulacio havem vos ho volgut repetir pregant vos e
encarregant per lo interes del dit Principat e per lo carrech que
teniu vullau fer la instancia e provisions necessaries e opportunes a
fi que la dita concordia sia observada. E per aquestes vies nos done
loch a res que sia derogatori o prejudicial a nostra preheminencia
car nou porieu axi com no devem tollerar. Creem per vosaltres hi sera
fet lo degut per correspondre a nostra bona voluntat e amor vers
vosaltres e lo dit Principat e per satisfer al deute de la innata
fidelitat e naturalesa que tenguts nos sots. Dada en
Calatayut a deu de septembre del any Mil CCCCLXI. - Rex
Johannes.
En este día los señores Diputados mandaron
expedir las siguientes cartas.
Als molt reverends egregi
nobles magnifichs e honorables mossenyors los embaxadors del
Principat de Cathalunya. Molt reverends egregi nobles magnifichs e
honorables mossenyors. Sots data de aquesta e ab lo present plech
responem a vostra letra de VIIII del present segons alli veureu e per
quant vos es dada facultat legiau e legir façau
nostra resposta al Senyor Rey si a la sua Majestat
plasent sera. Ab aquesta vos pregam e encautam copia alguna
non sia liurada. E perque la dita vila de
Perpenya se congoxa grantment de no haver oficials specialment
jutges de taula havem deliberat la Excellencia del dit Senyor Rey sia
per vosaltres supplicada per merce sua hi vulla provehir com sia molt
necessari. E sia molt reverends egregis nobles magnifichs e
honorables mossenyors la Sancta Trinitat custodia vostra. Scrita en
Barchinona a XVIII de setembre del any Mil CCCCLXl. - M. de Monsuar
dega de Leyda. - Los diputats del General de Cathalunya e
consell representants lo Principat de Cathalunya apparellats a
vostra honor.
Als molt reverends egregi nobles magnifichs e
honorables senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregi nobles magnifichs e honorables mossenyors.
Nons es maravella com sia fer lo degut e ço que de vostres
reverencies nobleses magnifiques e honorables savieses se confia
avisarnos sovint e per correus de les coses queus occorren
necessaries e per ço comendant vos de aquelles rosponem a
vostra letra de Vllll a XII del present mes rebuda. Al feyt de
Pere de Santdionis provehit per la Majestat del Senyor Rey del
ofici de veguer en Gerona del qual en lo primer loch de
vostra letra si fa mencio jatsia de aquesta
materia vos hajam respost ab nostra ultima letra empero
donant nos major causa aquest vostre scriure e lo
translat de la letra queus havem trames feta per los jurats
de Gerona al Senyor Primogenit havem investigat e trobat la cosa
passar com se segueix es assaber que lo Senyor
Primogenit feu exequtoria al dit Santdionis e una letra closa
manant als dits jurats quel admetessen en lo dit
ofici no obstant la opposicio e requesta dalguns cavallers e
gentils homens feta davant los dits jurats don a
supplicacio dels dits opposants pretenents la admissio del dit
Santdionis esser contra constitucions e leys del Principat la
cosa fou introduhida en la audiencia e per lo vicecanceller
fou manada certa provisio de justicia. E per quant de aço
penjava plet lo dit Senyor Primogenit
supplicat feu la
letra closa en la predita copia mencionada a efecte que per lo primer
manament seu lorde de justicia no se alteras o perturbas.
Aquesta provisio mossenyors de molta intelligencia creem no esser
contra la capitulacio ans molt justa e conforma a leys
divines e humanes e assenyaladament de aquest Principat en lo qual
com saben vostres reverencies e magnificencies les coses de justicia
sots degut orde stan compostes e gobernades. No creem
fer exequtories lo dit Senyor Primogenit als oficials creats per la
Majestat del Senyor Rey sia derogat o contrafet a dita
capitulacio ab tota humil e subjecta reverencia de la sua gran Altesa
parlant ans es servar aquella e oyr la voluntat
e manaments del Senyor Rey pare Rey e Senyor seu e
nostre lo que es molt conferent e necessari en aquesta
part a la observacio de la dita capitulacio e la tollerancia
allegada en lo temps del Senyor Rey don Alfonso
de inmortal recordacio de les exequtories que fahia la Senyora
Reyna muller e loctinent sua general per
esser la Majestat reyal en parts altramarines no sembla
suficient raho repetida era derogar al honor e dignitat
real tal derogacio nos causaria en esser luny o
prop la Majestat reyal nes tolleraria e per
clara evidencia de aço lo dit Senyor Rey de eterna
memoria ab pragmatica ordena que provisions
o gracies de
la sua Altesa emanades tocants lo reyal patrimoni no
fossen obtemperades sino ab exequtoria del conservador
del dit patrimoni lo qual sempre stava en cort e
present ab lo dit Senyor Rey. Sia donchs merce
del Senyor Rey tant en les dites coses quant al ques diria
atorgar lo dit Senyor Primogenit exequtories de butles
apostoliques e de pas en pas contraferse a dita
capitulacio lo que star en esser ignoram vulla pensar quant
gran potestat per sa merce benignitat e liberalitat la
sua Excellencia ha atribuida al dit Senyor Primogenit sia
de sa merce vulla recogitar la sua gran
Altesa quals motius e causes mogueren los catalans a supplicar
e qui han induida la Majestat sua en atorgar tan
copiosa e amplissima irrevocable lochtinencia e altres coses sia
de sa merce vulla creure la sua Altesa nosaltres
e aquest Principat sempre star attents a la conservacio de la
dita capitulacio e deliberar no assentir a violacio de aquella
com sia composta e fermada a laor de nostre Senyor Deu servey
de la sua Reyal Majestat e de la lllustrissima Senyora
Reyna lllustre Primogenit e Illustres infants
don Ferrando e altres fills lurs e tranquillitat
e repos dels regnes e terres al dit Senyor Rey subdits e
precipuament de aquest Principat vulla per merce sua
continuar la exuberancia de
gracies e paterna benediccio e amor en lo fill vulla
per merce sua per ferm haver nosaltres sempre esser promptes
juxta lo possible sien conservades per lo
fill obediencia e reverencia degudes al Senyor Rey pare seu.
En lo qual ab veritat molta
disposicio e voluntat de fer lo degut havem conegudes e conexem
si donchs lo a que tant aquest Principat ha treballat e attes
e treballa e atten continuament produeix lo fruyt desijat
ço es amor e benediccio del pare en lo fill e
reverencia e obediencia del fill al pare e la dita capitulacio a
tants bons respectes e fins feta es be custodita e servada
per la qual al seny literal com es disposat en cosa es dada
clara ley orde e forma a cascuns no recaura en
pensament lo dit Senyor de voler esser absorbides les sues
preheminencia e dignitat reyal ne de esser dues potestats en una
provincia sino subordenades axi clarament son juxta forma
de la dita capitulacio e seran sublevades les congoxes e
molestias que a la sua Altesa e al dit Primogenit no
sens compuncio de gran dolor nostra son procurades per reports
e informacions sinistres e viura la sua reyal
persona e lo dit lllustre Primogenit en molt repos e gloria e a salut
de les animes ab gran quietud de sperit governaran los pobles
qui acomanats los son lo que aquest Principat infundament
afecta no solament per la obligacio de dita capitulacio mas
encara per lo deute de lur innata e intacta fidelitat a
conservacio de les quals nunqua entenem fallir en manera
alguna axi com han be acostumat havem empero a molta gracia al dit
Senyor Rey les commemoracions per sa Excellencia segons dien fetes a
vosaltres de attendre a la observancia de la dita capitulacio la qual
per nosaltres no es stada en res violada ne sabem lo dit Primogenit
haja contrafet a aquella. E axi placia a la Majestat reyal en la
observacio de aquella entena segons aquest Principat desija
com sia vist fins açi no hi sia stat prou attes
salva reverencia de la sua Excellencia tant per no haver
provehit de oficials necessaris al exercici de la prefata
lochtinencia com per certa provisio de sa Altesa emanada apres
de la ferma de dita capitulacio devallant de la altercacio de la
castellania de Castellvi de Rosanes com encara per altres
coses que aci exprimir no curam lo que fermament
creem es pervengut e prove a sugestio e induccio de males
persones e de mals consells com la sua virtuosa
Senyoria som certs e creem alre que lo degut e
pertinent al seu reyal nom. Lo quens scriviu den
Montreyal mossenyors passa axi per quant Nandreu Catala
per esser no natural de aquest Principat no pot exercir ofici
de lochtinent de tresorer e la Altesa del Senyor Rey
jatsia sia de aquest e altres oficis com saben vostres
reverencies nobleses magnificencies e honorables savieses tant
suplicada no ha provehit de tresorer ne lochtinent lo ofici de
thesoreria en aquest Principat se governa sots aquest
orde ço es que en les composicions entrevenen los viceregent la
advocacio fiscal jutge del proces scriva e procuradors fiscals. E lo
dit Montreal qui per lo dit Senyor Primogenit a XIII de juny any
Mil CCCCLX fou provehit de lochtinent de tresorer seu reeb
les pecunies e proveniments de dites composicions com a nuu
ministre o receptor e no com a lochtinent de tresorer com revera
no ho sia ne puixa esser sino ab provisio
del Senyor Rey de les quals pecunies fa lo que es manat
per lo dit Senyor Primogenit. Veritat es pero que lo dit
Montreal no fa vidit algu en letres e provisions ne altres
coses ans aquell vidit fa en Barthomeu Scaler de
ofici de tresoreria qui es pus antich en lo dit ofici
segons es de stil e pratica per absencia dels tresorer e lochtinent.
Pregam e encarregam vos mossenyors molt reverents egregi nobles
magnifichs e honorables les coses dessus dites de part de
aquest Principat humilment e devota per vosaltres sien
referides a la Majestat del Senyor Rey e si la sua
Altesa oyr aquella volra ab la present es
atorgada facultat e licencia sia legida una e moltes
vegades davant lo seu conspecte rescrivint nos
de la sua resposta e de tot lo succes. E tingaus
la Sancta Trinitat en sa proteccio. Dada en Barchinona
a XVIII de setembre del any Mil CCCCLXI. - M. de Monsuar
dega de
Leyda. - Los diputats e conçell
etc. apparellats a vostra honor.
Reunidos otra vez per
la tarde los señores Diputados y oidores de cuentas, tomaron
diversas deliberaciones, entre otras la de que se enviase la
respuesta escrita en vista de la carta de los embajadores, con fecha
de este día, en vez de la de ocho de setiembre que llevaba, y
que antes de ser expedida, se manifestase al señor Primogénito y a
la ciudad. Las demás deliberaciones eran de interés secundario.
lunes, 30 de diciembre de 2019
Offici dels Sagelladors de la scrivania.
Offici dels
Sagelladors de la scrivania.
Experiencia demostra que les gents que Deu ha creades sien sufficients pero no a totes coses. E con nos hajam ja ordonat de tenir scrivans e sia necessari que per fer bulles de or e de plom e de segells de majestat e altres segells aptes persones hi sien deputades: per ço ordonam que dues persones dels pus sufficients del registre de la nostra scrivania sien per nos deputades los quals segelladors de la nostra scrivania sien nomenats los quals sien tenguts de fer les coses davall scrites: ço es que tots los dies con loffici del comprobar se fara la un de aquells ço es lo primer en lo dit offici reebut e en defalliment de aquell laltre apres reebut sia en la dita scrivania prop del nostre prothonotari o son lochtinent per segellar totes les letres o cartes de pergami que en la dita scrivania se hauran a espeegar segons que per lo nostre prothonotari o son lochtinent les sera manat: e si abdosos hi seran la un de aquells qui no segellara sie tengut de scriure les quantitats ques reebran o aquelles qui en deute necessariament se hauran a escriure en los libres ordonatas a aço en la dita nostra scrivania: e si menester sera de ajuda a comprobar. E encara sien tenguts la un almenys jaure en la dita scrivania en la cambra on estaran nostres registres ab lo escalfador de la cera per ço que si de nits sesdevenie cas opportu que letres o cartes si havian a segellar sien atrobats apparellats de exercir lur offici. No resmenys volem que sien tenguts de fer los comtes als correus de la nostra scrivania e de tots aquells qui en la nostra scrivania se quitaran segons veuran esser fahedor de veritat: e sien tenguts com necessari sera de procurar correus per trametre les nostres letres: e encara con se esdevendra cas necessari et que en lur offici non hauran a entendre sien tenguts de ajudar a registrar als scrivans de registre: e con nos caminarem sien tenguts de procurar aczembles ab un dels verguers de la nostra cancellaria per portar los registres e les altres coses necessaries a servey de la nostra scrivania los quals registres tinguen en scrit per inventari e aquells sien tenguts tenir encunç e de recosirarlos si hauran mester adob o reparacio e si reparacio hauran mester ço es aquells qui iran en la nostra scrivania aquells adoben e reparen o adobar e reparar facen de licencia del dit nostre prothonotari: e si lo dit nostre prothonotari aço dilatara fer a nos allo sien tenguts moltes vegades de notificarnosho queu façam fer tro atant quey hajam proveyt. E sien tenguts per cami anar ab los cofres e encarregues de la nostra scrivania e aquelles dar bon recapte: axi mateix sien tenguts de instar e fer son poder ab un dels verguers de la cancellaria de haver et procurar bisties si obs sera als vuit scrivans de registre dessus dits pera cavalcar e acompanyar la nostra scrivania e totes altres coses fer que al offici dessus dit se pertanyen. Empero en totes les dites coses haja prerogativa lo primer reebut en lo dit offici: e seran sots obediencia del nostre prothonotari et de son lochtinent los quals aquells segelladors puxen condempnar si en lur offici seran negligents en la quitacio de quinse dies o enjus segons la qualitat del fet: e sagrament en poder del canceller o vicecanceller faran que be e lealment en lo dit offici se hauran e si res sabran ques faça contra nos o lo dret de la nostra scrivania allo per son poder encontinent a nos lo notificaran o notificar faran.
Nota:
lo notificaran : ho notificaran, o notificaran, u notificarán
Dels promovedors
Experiencia demostra que les gents que Deu ha creades sien sufficients pero no a totes coses. E con nos hajam ja ordonat de tenir scrivans e sia necessari que per fer bulles de or e de plom e de segells de majestat e altres segells aptes persones hi sien deputades: per ço ordonam que dues persones dels pus sufficients del registre de la nostra scrivania sien per nos deputades los quals segelladors de la nostra scrivania sien nomenats los quals sien tenguts de fer les coses davall scrites: ço es que tots los dies con loffici del comprobar se fara la un de aquells ço es lo primer en lo dit offici reebut e en defalliment de aquell laltre apres reebut sia en la dita scrivania prop del nostre prothonotari o son lochtinent per segellar totes les letres o cartes de pergami que en la dita scrivania se hauran a espeegar segons que per lo nostre prothonotari o son lochtinent les sera manat: e si abdosos hi seran la un de aquells qui no segellara sie tengut de scriure les quantitats ques reebran o aquelles qui en deute necessariament se hauran a escriure en los libres ordonatas a aço en la dita nostra scrivania: e si menester sera de ajuda a comprobar. E encara sien tenguts la un almenys jaure en la dita scrivania en la cambra on estaran nostres registres ab lo escalfador de la cera per ço que si de nits sesdevenie cas opportu que letres o cartes si havian a segellar sien atrobats apparellats de exercir lur offici. No resmenys volem que sien tenguts de fer los comtes als correus de la nostra scrivania e de tots aquells qui en la nostra scrivania se quitaran segons veuran esser fahedor de veritat: e sien tenguts com necessari sera de procurar correus per trametre les nostres letres: e encara con se esdevendra cas necessari et que en lur offici non hauran a entendre sien tenguts de ajudar a registrar als scrivans de registre: e con nos caminarem sien tenguts de procurar aczembles ab un dels verguers de la nostra cancellaria per portar los registres e les altres coses necessaries a servey de la nostra scrivania los quals registres tinguen en scrit per inventari e aquells sien tenguts tenir encunç e de recosirarlos si hauran mester adob o reparacio e si reparacio hauran mester ço es aquells qui iran en la nostra scrivania aquells adoben e reparen o adobar e reparar facen de licencia del dit nostre prothonotari: e si lo dit nostre prothonotari aço dilatara fer a nos allo sien tenguts moltes vegades de notificarnosho queu façam fer tro atant quey hajam proveyt. E sien tenguts per cami anar ab los cofres e encarregues de la nostra scrivania e aquelles dar bon recapte: axi mateix sien tenguts de instar e fer son poder ab un dels verguers de la cancellaria de haver et procurar bisties si obs sera als vuit scrivans de registre dessus dits pera cavalcar e acompanyar la nostra scrivania e totes altres coses fer que al offici dessus dit se pertanyen. Empero en totes les dites coses haja prerogativa lo primer reebut en lo dit offici: e seran sots obediencia del nostre prothonotari et de son lochtinent los quals aquells segelladors puxen condempnar si en lur offici seran negligents en la quitacio de quinse dies o enjus segons la qualitat del fet: e sagrament en poder del canceller o vicecanceller faran que be e lealment en lo dit offici se hauran e si res sabran ques faça contra nos o lo dret de la nostra scrivania allo per son poder encontinent a nos lo notificaran o notificar faran.
Nota:
lo notificaran : ho notificaran, o notificaran, u notificarán
Dels promovedors
martes, 14 de enero de 2020
Índice, tomo V (5)
ÍNDICE de los documentos y demás materias que comprende este tomo.
Advertencia.
Ordonacions fetes per lo molt alt senyor en pere terç rey Darago (Pere IV de Aragó, terç com a Comte de Barchinona) sobra lo regiment de tots los officials de la sua cort.
Dels Majordomens.
Dels Copers.
Dels Boteylers majors.
Dels Boteylers comuns.
Dels Panicers majors.
Dels Panicers comuns.
Del Pastador.
Dels Sobrecochs.
Dels Coyners mayors.
Del Argenter de la nostra cuyna.
Dels Cochs comuns.
Del Moseu.
Del Manucier.
Del Portador daygua a la cuyna.
Dels Escuders portants le taylador real.
Del Comprador.
Dels Cavalleriçes.
Del Menescal.
Dels Homens de la escuderia.
Del Falconer major.
Dels Falconers.
Del Sobreazembler e Sotsazembler.
Dels Azemblers.
Dels Juglars.
AÇI COMENÇA LA SEGONA PART DEL LIBRE E PRIMERAMENT DEL OFFICI
Dels Camarlenchs.
Dels Escuders de la cambra.
Dels Ajudants de la cambra.
Del Barber.
Dels Meges de phisica.
Dels Meges de Cirurgia.
Dels Escrivans secretaris.
Del Armador real.
De la guarda de les tendes.
Del Sartre et sos coadjutors.
De la Custurera et de la coadjutora.
Del Apothecari.
Dels Rebosters majors.
Dels Rebosters comuns.
Del Escombrador del palau e lavador del argent.
Dels Uxers darmes.
Dels Porter de massa.
Dels Porters de porta forana.
Del Posader.
Dels Algutzirs.
Dels Homens del offici del Algotzir.
AÇI COMENÇA LA TERCERA PART DEL LIBRE.
Del Canceller.
Del Vicecanceller.
Dels Scrivans de manament de la nostra scrivania.
Dels Ajudants de la nostra Scrivania.
Dels Missatges de verga de la cancellaria.
Del Calfador de la cera perals segells pendents.
Dels Promovedors.
Dels Endreçadors de la conciencia.
Dels Oydors.
Dels Escrivans dels Oydors.
Dels Porters o sotsporters que son liurats als Oydors.
Del Confessor.
Del Abbat de Sanctas Creus.
Dels Monges de la cappella.
Del Escolan de la cappella.
Dels Almoyners.
Del Escolan de la Almoyna.
Del Servidor de la Almoyna.
Dels Correus.
AÇI COMENÇA LA QUARTA PART DEL LIBRE E PRIMERAMENT
Del Maestre racional.
Del Lochtinent e Scrivans del Maestre racional.
Del Tesaurer.
Del Lochtinent e Scrivans de Thesaurer.
Del Escriva de Racio.
Del Lochtinent et scrivans de Racio.
Dels Convits.
De les viandes.
De la manera de dar racions.
Dels frens e altres apparellaments de cavalls.
De les vestidures e altres ornaments.
De les oblacions.
Dels honors a alcuns con se pertanyen faedors..
De la illuminacio de la Cort Real.
Del argent de la cort nostra.
Dels Consellers nostres.
De la manera del seer e proposar en consell nostre.
Dels serveys.
Dels salaris dels Comissaris.
De la manera de escriure letres a diverses persones.
De la manera de sagellar ab sagell de cera e ab bulla.
De la taxacio de les cartes e letres qui exiran de la nostra cort.
Dels beneficis donadors.
De la ordinacio de la cappella.
De la vigilia e de la Nativitat de Nostre Senyor.
De la festa de sent Johan evangelista.
De la festa de la Circuncision de nostre Senyor.
De la festa de la Epiphania.
De la conversio de sent Paul.
De la cadira de sent Pere.
De la festa de Ram e Palma.
Del dijous de la Cena.
In Parasceve de nostre Senyor.
De la vigilia e del dia de la Resurreccio de nostre Senyor.
Del dilluns e del dimars seguents.
De la festa de la Invencio de Sancta Creu.
De la festa de la Ascencio de nostre Senyor.
De la vigilia de Pentacosta e del dia e del diluns e del dimarts seguents.
Del dicmenge de Trinitat.
De la festa del Cors de nostre Senyor.
De la festa de la Nativitat de sent Johan Babtista.
De la festa de sent Pere.
De la festa de sancta Anna.
De la Transfiguracio de nostre Senyor.
De la festa de sent Lorenç.
De la Corona de Jesuchrist.
De la festa de la Exaltacio de Sancta Creu.
De la Dedicacio de sent Michel.
De la festa de sent Luch evangelista.
Del dia de Tots Sants.
De la Comemoracio dels defunts e tota hora que per defunts se faça.
De la festa de la Passio de la ymage de Jesuchrist.
De la festa de sent Marti.
De la festa de sancta Katarina.
De la festa de sent Nicolau.
De les quatre festivitats de la Mare de Deu.
Dels Martirs.
Dels Confessors.
De les Verges.
De les huytaves de les festes de nostre Senyor e de la verge Maria y de tots los altres sants.
De les vigilies de les festes.
Dels dies dominicals.
Dels divendres.
Dels dissaptes.
Dels dies ferials.
De les quatre tempores del any.
De la Almoyna.
De les Fayles e dels Missatges.
De les loguers de les besties logades.
ORDINACIO FETA PER LO MOLT ALT E MOLT EXCELLENT PRINCEP E SENYOR LO SENYOR EN PERE TERÇ REY DARAGO DE LA MANERA CON LOS REYS DARAGO SE FARAN CONSEGRAR E ELLS MATEYS SE CORONARAN.
ORDINACIO FETA PER LO DIT SENYOR REY DE LA MANERA CON LES REYNES DARAGO SE FARAN CONSEGRAR E LOS REYS DARAGO LES CORONARAN.
Fin del índice.
jueves, 13 de junio de 2019
Tomo I, texto LIX, En Marti, Jaume comte Durgell
LIX.
Reg. 2.252, fol. 146. 18 de mayo de 1410.
En Marti etc. Al egregi e car nebot nostre don Jaume comte Durgell salut e dileccio. Ab diverses letres vos havem manat que per cessar los escandols e grans perills qui estan apparellats en la ciutat de çaragoça per la questio queus es feta sobre la admissio del offici de lochtinent nostre general en lo regne Darago sobreseguessets en usar daquell tro que per lo Justicia Darago fos pronunciat per fur e justicia si deviets esser admes o no en lo dit offici: e segons que novellament havem entes vos no volets sobreseure en lo dit fet tro que la pronunciacio del dit Justicia sia feta en menyspreu de nostres manaments: de que havem haut fort grant desplaer quar donats occasio a molts perills mals o escandols. Perque deymvos e manam expressament que en usar del dit offici sobresegats totalment tro que per lo dit Justicia sia pronunciat que vos dejats per fur e justicia esser admes en aquell. E feta la dita pronunciacio manamvos expressament que la servets en totes ses parts: axi que si sera per ell pronunciat que vos dejats esser admes que usets daquell potentment e plenaria: e si sera pronunciat per ell que no dejats esser admes que cessets del tot e que nous entremetats de usar daquell daquiavant: volents e ordenants ab la present que en cas que vos siats inobedient en les dites dues coses o en alcuna daquelles ço es que vullats usar del dit offici plet penjant e abans que per lo dit Justicia sia pronunciat o apres que per ell sera pronunciat si attemptarets usar contra la pronunciacio que per lo dit Justicia sera feta vos tengats per revocat e remogut del dit offici de lochtinent nostre general del dit regne e exercici daquell: quar nos ab aquesta matexa ara per ladonchs e ladonchs per ara en cas que no servassets totes les coses dessus dites e cascuna daquelles revocam cassam e anullam la comissio per nos a vos feta del dit offici de lochtinent general del dit regne e totes cartes letres e provisions queus hajam fetes e atorgades per raho del offici dessus dit: per la qual en los casos dessus especificats manam expressament e de certa sciencia a tots e sengles officials e sotsmesos nostres del dit regne e altres que la present revocacio nostra tenguen fermament e observen e contra aquella no venguen o alcu contravenir permeten per alcuna raho. Dada en lo monastir de Valldonzella sots nostre segell secret a XVIII dies de maig en lany de la nativitat de nostre Senyor MCCCCX. - REX MARTINUS. - Dominus rex mandavit michi Bernardo Medici in consilio. - Et viderunt eam vicecancellarius et thesaurarius bus fuit comissum.
Reg. 2.252, fol. 146. 18 de mayo de 1410.
En Marti etc. Al egregi e car nebot nostre don Jaume comte Durgell salut e dileccio. Ab diverses letres vos havem manat que per cessar los escandols e grans perills qui estan apparellats en la ciutat de çaragoça per la questio queus es feta sobre la admissio del offici de lochtinent nostre general en lo regne Darago sobreseguessets en usar daquell tro que per lo Justicia Darago fos pronunciat per fur e justicia si deviets esser admes o no en lo dit offici: e segons que novellament havem entes vos no volets sobreseure en lo dit fet tro que la pronunciacio del dit Justicia sia feta en menyspreu de nostres manaments: de que havem haut fort grant desplaer quar donats occasio a molts perills mals o escandols. Perque deymvos e manam expressament que en usar del dit offici sobresegats totalment tro que per lo dit Justicia sia pronunciat que vos dejats per fur e justicia esser admes en aquell. E feta la dita pronunciacio manamvos expressament que la servets en totes ses parts: axi que si sera per ell pronunciat que vos dejats esser admes que usets daquell potentment e plenaria: e si sera pronunciat per ell que no dejats esser admes que cessets del tot e que nous entremetats de usar daquell daquiavant: volents e ordenants ab la present que en cas que vos siats inobedient en les dites dues coses o en alcuna daquelles ço es que vullats usar del dit offici plet penjant e abans que per lo dit Justicia sia pronunciat o apres que per ell sera pronunciat si attemptarets usar contra la pronunciacio que per lo dit Justicia sera feta vos tengats per revocat e remogut del dit offici de lochtinent nostre general del dit regne e exercici daquell: quar nos ab aquesta matexa ara per ladonchs e ladonchs per ara en cas que no servassets totes les coses dessus dites e cascuna daquelles revocam cassam e anullam la comissio per nos a vos feta del dit offici de lochtinent general del dit regne e totes cartes letres e provisions queus hajam fetes e atorgades per raho del offici dessus dit: per la qual en los casos dessus especificats manam expressament e de certa sciencia a tots e sengles officials e sotsmesos nostres del dit regne e altres que la present revocacio nostra tenguen fermament e observen e contra aquella no venguen o alcu contravenir permeten per alcuna raho. Dada en lo monastir de Valldonzella sots nostre segell secret a XVIII dies de maig en lany de la nativitat de nostre Senyor MCCCCX. - REX MARTINUS. - Dominus rex mandavit michi Bernardo Medici in consilio. - Et viderunt eam vicecancellarius et thesaurarius bus fuit comissum.
jueves, 23 de enero de 2020
ORDENAMENTS DEL SENYOR REY EN PERE I.
DON PEDRO EL CATÓLICO.
II.
ORDENAMENTS DEL SENYOR REY EN PERE I.
(Pere II, Pedro II, Peire II; I como conde de Barcelona, Barchinona)
Reg. n. 1529: Pars 1. fol. 1
Ordena lo senyor rey primerament quel majordom sia obeyt de ço que manara en casa et sia tengut de guardar be et leyalment lo prou del senyor rey axi que nos perda res ne vage res a mal en casa: et siu feya quel senyor rey sen tornas a ell ço es assaber quel cors et quant ha fos a merce del senyor rey. - Item que aquells qui desobedients li seran sien en aquella pena matexa. - El senyor rey dona al majordom per servir aquell offici et per seguir los dits manaments et per estar a la dita pena los drets qui dejus son scrits. Prena mayordom per sos drets en tot loch quel senyor rey prena cena de menjar XX solidos pera unes calçes daquella moneda que en aquell loch correga on la cena se prendra o si paguen la messio en diners quel senyor rey agues feta aquell dia en aquell loch. - Item prena los cuyrs de totes les vaques que en aquella cena se despendran et do per cascun cuyr e prena IIII dines als porters. - Item prena tots dies de casa del senyor rey mija libre de cera. - Item una onça de pebre et tots los cuyrs de les vaques qui vendran de present al senyor rey sis despenen en casa o en racio per peçes que sia tengut de fer guardar aquelles vaques a sa messio. - Item prena lo mayordom cascun dia de cort dues peçes de carn de molto et dues ferrades de vi. - Item prena D solidos per cascuna de III festes del any es assaber Pascha Cinquaesma et Nadal daquella moneda que correga en aquell loch on lo senyor rey tendra la festa. Totes aquestes gracies atorga lo senyor rey a majordom per ço quell sia pus obligat a guardar lo prou del senyor rey et a la pena damunt dita. - Item lo majordom con sia ab lo senyor rey prena racio a XII besties. Et aquell que romandra per el en son loch prena racio a IIII besties et ell que meta museu per la cuyna a guardar. Los officials majors mana lo senyor rey que sien obeyts en totes coses cascun en son offici sots la pena damunt dita. - Sobrecoch prena en tota cena quel senyor rey prena de menjar de tots los moltons qui en aquella cena se despendran les pelles et totes les menuçes. - Item prena de tots los moltons qual senyor rey despena en cort axi de cena com menys de cena los cols et les rabades et los blascos: et daquella de racio los colls tan solament: et tot aço que sia gint et convinentment levat sens affollament daço que romandra. - Item prena de les vaques axi de cena com menys de cena los cols els blascos et daquella de racio atrotal. - Item prena dels porchs axi de cena com menys de cena et de racio los cols els sagins. - Item prena dels porchs salatz los caps els cols e les illades daquells quis menjaran en cort: et daquells de racio los caps els cols tan solament. - Item prena de tots los moltons de present les pells et les menuçies et el quels fassa guardar et escorxar a sa mession. - Item prena de tots los congres et de tot peyx de tall les coes ço es a III dits sots lo lombrigol: et si el senyor rey se acordava quels donas diners sabuts per tots los drets damunt dits que ho puxe fer. Els drets damunt dits sien partits entre el els cuyners axi com acostumat es. - Totes aquestes gracies atorga lo senyor rey al sobrecoch per ço que el sia pus obligat a guardar lo prou del senyor rey et a la pena damunt dita: et sia tengut de comprar lenya al rebost et ayga al rebost et a la botelleria. Lo museu prena cascun dia III diners daquella moneda que correga en aquell loch on lo senyor rey sera et deu menjar en lo palau per hom de peu. - Los argenters de la cuyna sien III et deuen menjar el palau per homens de peu et prenguen les baldanes dels moltons et de les vaques ques couran en la cuyna.
- Item prengan los caps els cols els ventrels els peus et la ploma de tota veleteria exceptat de pahons. - Els sien tenguts de servir lur offici et de guardar les escudelles els tallyadors: et si res sen pert que sien tenguts desmanarles si donchs nos trencaven: et sis trenquen que les mostren al sobrecoch o a son lochtinent et aquell quen diga al majordom et que sescriva en libre de la racio. - Paniçer prena per tots drets de son offici D solidos barchinonenses per cascun an. Et nengunes altres coses no prena an sien totes del senyor rey en qualque manera el les pusche aver ni percassar a prou del senyor rey. Et prena encara el paniçer de les lengues de les vaques de cena et de present sis menuguen en casa et los cuyrs de les besties que morran als hon de cort quel senyor rey dege esmenar. - Botiller prena D solidos de Barchinona per cascun any sots la manera desus dita et nengunes altres coses no prena: et prena los cors de les vaques de racio et de present daquels que muyren a ops de casa et de racio de cena et de present. - Reboster prena per tots sos drets D solidos de barchinonenses per cascun any et prena I morabetin daur per cascun caval quel senyor rey do en caval o en diners daquel a qui lo caval sera donat exceptats aquels cavals de son cors que tenga cavalleris de que age pensat deu dies: et nenguns altres drets ne nengunes altres coses no prena ne cera ne salers ne nenguna roba per vellya ni per trencada que sia ans sie tengut de guardar aquella et de fer prou al mils que puche et sie tengut de darne compte per menut. - Item lo reboster ades en present do scrites per menut totes les coses unes et altres de la major tro al menor qui el rebost son ne totes quantes ni vendran daqui avant et tot ço qui sen despena ne sen guast ne el senyor rey do que ho do per scrit en sia tengut de donar compte. - Et aquell quel senyor rey voldra que servesca la sua cambra liureli lo reboster lo lit et les vestidures et draps de paret et cortines et setis et barrats et aquels quel conega que age ops a la cambra: et aquel de la cambra nos gos entremetre dals ans si res li mane prendra lo senyor rey ne res le venia en poder per nenguna manera aytantost aquel dia matex sie tengut de liurarho al reboster major o a son lochtinent sens demanar. - Et aquell qui servira les taules liurali lo reboster tot largent et les tovallyes et barrats et setis et draps de paret aquells que continuament agen ops a servir et liureli candeles et brandons fets salsa mel oli et sal a ops del rebost et a ops de la cuyna et formages sechs mantega fruyta sucre et confits: et aquell nos gos entremetre dals ans si res li venia en poder en nenguna manera aytantost aquell dia matex sia tengut de liurarho al reboster mayor o a son lochtinent. - E totes les atres coses unes et altres tenga guart et procur lo reboster: et guait lo reboster que no prendra azembles al rebost sino tantes com naura ops a portar ço quel senyor rey aura mester en los viages que fara et que les besties vagen carregades convinentment et que noy gos fer portar roba ne comanda de null hom menys de manament del senyor rey.
- Et guart lo reboster lo lit del senyor rey com se fara ne hon et tots los officis del rebost que sien be et ordenadament servits et guardats. - E tots aquells del offici del rebost sien tenguts dobeyr et de fer tot ço que reboster los man ne los orden: et si res hi va a mal sie la colpa sobrel reboster major si donchs no mostrava que per desobediencia daquells del offici fos: et totes coses qui del rebost sien quis perden sia tengut lo reboster major desmenar exceptades aquelles que haura liurades a aquells qui seran el los officis segons que damunt es ordenat les quals si nenguna sen perdia fassa esmenar lo reboster ad aquel a qui liurada la hauria. - Et com lo reboster se partira de cort leix en son loch qui fassa ço que el a fer et totes les altres sien tenguts de fer et de guardar tot ço de que lo reboster es tengut. - En lo rebost correga liure et march de Barçalona et no altre. - Et tots aquels del rebost sien tenguts dajudar la un al offici del altre en son loch ab que fretura no fassa en son offici. - Porter major et los altres porters prenen de tot cavaller novel la espada la qual sie reemuda per lo cavaller cent solidos et si es richom L morabatins daur. - Item prenen de tot castell quel senyor rey do a nengu o de loch quel senyor rey do que villa murada sia cent solidos daquella moneda qui en aquell loch correga. - Item prenguen de tot richom a qui lo senyor do honor en Arago per cavalleries C solidos. - Item prenguen de totes coses de menjar qui sien de present qui entren per la porta del palau et venguen davant senyor a coll o a ma lo delma si pugen a deenes: mas daço que no puga deena no prenguen res. - Item prenguen les preses dels civades con lo senyor rey do civada de racio. - Item prenga lo civader II civades per mesurage et per solatge et tot laltre romangue al senyor rey. - Item prenguen la peça de la vaca de porch et de cansalada et de cervo et de peyx de tayll quis leven de la taula del senyor rey: et si el senyor rey lo vol donar que tals deu esmenar. - Item prenguen de tota vaca de cena lo cap et de tota vaca de present qui muyra en casa: et prenen de majordom IIII diners de cascun cuyr quell prena. Et sien tenguts de guardar que ninguna res no isque de fora casa sens manament de majordom: et si nexia que sia la colpa sobre ells et especialment que degen pagar a los argenters la meytat de les escudelles si nenguna sen pert. - Et guarden que nengun dels escuders ne entren a levar ne al gitar del senyor rey sino aquel qui devant li tallya et aquell qui tendra la copa et dos altres escuders. Et aquells II escuders altres entren la un vespre els et laltres altre.
- Item que null hom noy age en lalberch del senyor rey sino aquels que el volra.- Item que noy age nenguna bestia sino es del senyor rey ne aquelles del senyor rey si troben alberch convinent. - Et de tots los drets damunt dits prena lo porter major la terça part e lo altres portes les dues parts. - Et aquels porters se partesquen a servir tots dies per
partides et que tenguen les portes foranes tan be com aqueles del palau ne de la cambra: et del dia quels uns serviran no sen entremeten los altres ne torben re daço que els volran. - Posader prena de cascuna cena quel senyor rey prendra en menjar un molto viu o hun congre sech st es dejuni o si paguen la messio en diners en aquel dia en aquell loch et en tota aldea prenga II alberchs al senyor rey hun per jaer et altre per menjar.
- Cavalleriz prenga de tot caval qui sia de cors del senyor rey que cavalleriz tenga de que age pensat X dies sil dona lo senyor rey hun morabati daur daquell a qui lo senyor rey lo dara et de tota altra bestia que sia del cors del senyor rey que el tenga V solidos daquella moneda que correga en aquell loch. - Et les selles vellyes els esperons vellyes et les oses el capel de sol els guans quel senyor rey lexara si el senyor rey o vol donar a altre quel cavalleriz noy prenga null dret: et no gos null home metre a pensar de les besties del senyor rey sino aquells quel senyor rey manara. - Açembler major prena XII diners barchinonenses o de reyals de Valencia per loguer de cascuna bestia quel senyor rey haja ops axi de sella com de bast la hon correguen barchinonenses o reyals et la on correguen jaccenses X diners jaccenses et si costa menys sien del azembler et si costa mes pach ho lo azembler. Et sia tengut de guardar lo azembler que les besties vagen cargades convinentment et guart los basts et la roba que liurada li sera: et si azembla hi va buyda sens compliment de carrega que sia tengut lo azembler que la pach del seu et aja I hom de peu a racio del senyor rey qui li ajut per la racio que pren. - Alguazir prena I morabati daur de tot pres que age tengut X dies o mes et age tots dies I brandon de candeles de la cort del senyor rey. - Item que tenga lalguazir VIII homs de peu qui sien bons et sufficiens a racio del senyor rey et faga daquests estar a la porta del palau del senyor rey per guardar los troters de baralla et de castigar los quen criden ne auquen ne fassen brogit et que ne lexen tenir les besties davant la porta del palau del senyor rey ans fassen fer gran carrera a entrar et a exir. - Scriva de racio prena de tota cena pledejada et de menjar X solidos daquels qui daran la cena daquella moneda qui correga en aquell loch et I brando de candeles cascun dia del rebost. - Et sia tengut de comptar tots dies la messio de casa ab lo majordom et ab los officials majors. - Et de dar la racio quel senyor rey dara en pan en vi en carn et en pex et en civada et de fer albarans de la quitacio dels diners et daquels qui a aço li ajudaran pach ho del seu sens tota racio et messio del senyor rey exceptat la racio quel senyor rey dona a ell et a son lochtinent. Et aquell lochtinent no li puxa mudar ne aquell noy puxe altre metre en son loch si donchs per malaltia no ho feya. - Et sia tengut de comptar les persones qui mengen en cort et de guardar que noy menuguen sino aquelles que menjarhy degen. Et si y menge nengu qui menjar noy dege que man als porters quel ne giten. Et que nengun official no menuch ne gos menjar en nengun loch de casa del senyor rey sino en lo palau on lo senyor rey o el majordom menjaran: et que servesquen los officials majors mentre lo senyor rey menjara e apres mengen ab lo majordom et servesquen ab los officials: et los escuders no mengen a taula de cavallers levat los officials majors els escuders qui tallen davant lo senyor rey et tenen la copa qui son en compte dofficials. - Et aquel qui aquest ordenament passara quel scriva de racio lo dapne et git mantinent de racio. - Item que nengu no gos jugar dins casa del senyor rey a nengu joch de daus sino a taules o a escachs si donchs cavaller no jugava en aquel joch: et si o fan que perden la merce del senyor rey. - Los officials tots ab los homens quel senyor rey los ha atorgats que tenguen menuguen en cort et no prenguen racio de fora exceptat lo loch on tenguen lurs mullers que prenguen racio de fora et menjar en lur alberch o estar de penyores si altra companya esta a penyores prenia racio. - Lescriva de racio do racio en aquesta manera lo kaffiç de forment a mensura de Valencia et de Çaragoza a cent et XX homs lo dia el kaffiç de civada a XVI besties et la ferrada de cort quen deu haver III en lo quarter de Valencia a VI homes lo dia el quarter de molto a VI homens: vaques porchs cansalada et gallines crabits et pex segons quel escriva de racio ha acostumat. Que del pan XXX onces de pan cuyt per persona et de la civada XXX altres per bestia lo dia. - Troters de bustia acembles munters et altres homens de peu qui sien de racio del senyor rey mengen en cort exceptats jueus et sarrayns qui prenguen racio defora. Et si nengu ni ha malalt o havia muller el loch o no podien esser al menjar que agen affer per lo senyor rey prenguen racio de fora es assaber I peça de molto sens tota altre carn et si no hi ha molto altra carn axi com al escriva de racio sia viares: et nengu no prenga racio de carn en la cuyna. - Els troters de bustia prenguen los peus de les vaques de cena et de present quis menjaran en casa del senyor rey es daran de racio et II solidos de tota cena que porten daquells qui daran la cena. - Els troters de bustia sian tenguts danar et de venir a jornades dretes et pus tost si manat los era per cosa cuytosa. Et si saturaven mes de un dia pert les jornades que perden la merce del senyor rey si donchs par justa escusa no seren aturats. - Item no gosen res acaptar de null hom mas si hom los o dona sens demanar que ho pusquen pendre. Item no gosen dir ni comptar nengunes noves novelles que els no agen vistes o si les han oydes comptar comptenles axi com les hauran oydes. - Item no gosen departir ni rahonar ni tenir bando de nengu en nengu loch quel senyor rey los trameta ne gosen desonrar ne viltenir nengu mas que fassen lurs messageries segons que demanat los sera et no se entremetan dals. - Munters fassen segons quen Pascual Montero los manara els ordenara en casa et fora casa et nengu dels no gos tenir sino IIII sabuesos et una sabuesa et dels cadells da la sabuesa no romanguen mas II et dels altres tenguenne tants com en Pascual Montero manara. - En Bernat de Muntpahon prena M solidos barchinonenses cascun any et sia tengut de acullir et de reebre et de ixir a homs estranys et de los albergar et de ferlos venir davant lo senyor rey e de ferlos fer ço quel senyor rey manara.
II.
ORDENAMENTS DEL SENYOR REY EN PERE I.
(Pere II, Pedro II, Peire II; I como conde de Barcelona, Barchinona)
Reg. n. 1529: Pars 1. fol. 1
Ordena lo senyor rey primerament quel majordom sia obeyt de ço que manara en casa et sia tengut de guardar be et leyalment lo prou del senyor rey axi que nos perda res ne vage res a mal en casa: et siu feya quel senyor rey sen tornas a ell ço es assaber quel cors et quant ha fos a merce del senyor rey. - Item que aquells qui desobedients li seran sien en aquella pena matexa. - El senyor rey dona al majordom per servir aquell offici et per seguir los dits manaments et per estar a la dita pena los drets qui dejus son scrits. Prena mayordom per sos drets en tot loch quel senyor rey prena cena de menjar XX solidos pera unes calçes daquella moneda que en aquell loch correga on la cena se prendra o si paguen la messio en diners quel senyor rey agues feta aquell dia en aquell loch. - Item prena los cuyrs de totes les vaques que en aquella cena se despendran et do per cascun cuyr e prena IIII dines als porters. - Item prena tots dies de casa del senyor rey mija libre de cera. - Item una onça de pebre et tots los cuyrs de les vaques qui vendran de present al senyor rey sis despenen en casa o en racio per peçes que sia tengut de fer guardar aquelles vaques a sa messio. - Item prena lo mayordom cascun dia de cort dues peçes de carn de molto et dues ferrades de vi. - Item prena D solidos per cascuna de III festes del any es assaber Pascha Cinquaesma et Nadal daquella moneda que correga en aquell loch on lo senyor rey tendra la festa. Totes aquestes gracies atorga lo senyor rey a majordom per ço quell sia pus obligat a guardar lo prou del senyor rey et a la pena damunt dita. - Item lo majordom con sia ab lo senyor rey prena racio a XII besties. Et aquell que romandra per el en son loch prena racio a IIII besties et ell que meta museu per la cuyna a guardar. Los officials majors mana lo senyor rey que sien obeyts en totes coses cascun en son offici sots la pena damunt dita. - Sobrecoch prena en tota cena quel senyor rey prena de menjar de tots los moltons qui en aquella cena se despendran les pelles et totes les menuçes. - Item prena de tots los moltons qual senyor rey despena en cort axi de cena com menys de cena los cols et les rabades et los blascos: et daquella de racio los colls tan solament: et tot aço que sia gint et convinentment levat sens affollament daço que romandra. - Item prena de les vaques axi de cena com menys de cena los cols els blascos et daquella de racio atrotal. - Item prena dels porchs axi de cena com menys de cena et de racio los cols els sagins. - Item prena dels porchs salatz los caps els cols e les illades daquells quis menjaran en cort: et daquells de racio los caps els cols tan solament. - Item prena de tots los moltons de present les pells et les menuçies et el quels fassa guardar et escorxar a sa mession. - Item prena de tots los congres et de tot peyx de tall les coes ço es a III dits sots lo lombrigol: et si el senyor rey se acordava quels donas diners sabuts per tots los drets damunt dits que ho puxe fer. Els drets damunt dits sien partits entre el els cuyners axi com acostumat es. - Totes aquestes gracies atorga lo senyor rey al sobrecoch per ço que el sia pus obligat a guardar lo prou del senyor rey et a la pena damunt dita: et sia tengut de comprar lenya al rebost et ayga al rebost et a la botelleria. Lo museu prena cascun dia III diners daquella moneda que correga en aquell loch on lo senyor rey sera et deu menjar en lo palau per hom de peu. - Los argenters de la cuyna sien III et deuen menjar el palau per homens de peu et prenguen les baldanes dels moltons et de les vaques ques couran en la cuyna.
- Item prengan los caps els cols els ventrels els peus et la ploma de tota veleteria exceptat de pahons. - Els sien tenguts de servir lur offici et de guardar les escudelles els tallyadors: et si res sen pert que sien tenguts desmanarles si donchs nos trencaven: et sis trenquen que les mostren al sobrecoch o a son lochtinent et aquell quen diga al majordom et que sescriva en libre de la racio. - Paniçer prena per tots drets de son offici D solidos barchinonenses per cascun an. Et nengunes altres coses no prena an sien totes del senyor rey en qualque manera el les pusche aver ni percassar a prou del senyor rey. Et prena encara el paniçer de les lengues de les vaques de cena et de present sis menuguen en casa et los cuyrs de les besties que morran als hon de cort quel senyor rey dege esmenar. - Botiller prena D solidos de Barchinona per cascun any sots la manera desus dita et nengunes altres coses no prena: et prena los cors de les vaques de racio et de present daquels que muyren a ops de casa et de racio de cena et de present. - Reboster prena per tots sos drets D solidos de barchinonenses per cascun any et prena I morabetin daur per cascun caval quel senyor rey do en caval o en diners daquel a qui lo caval sera donat exceptats aquels cavals de son cors que tenga cavalleris de que age pensat deu dies: et nenguns altres drets ne nengunes altres coses no prena ne cera ne salers ne nenguna roba per vellya ni per trencada que sia ans sie tengut de guardar aquella et de fer prou al mils que puche et sie tengut de darne compte per menut. - Item lo reboster ades en present do scrites per menut totes les coses unes et altres de la major tro al menor qui el rebost son ne totes quantes ni vendran daqui avant et tot ço qui sen despena ne sen guast ne el senyor rey do que ho do per scrit en sia tengut de donar compte. - Et aquell quel senyor rey voldra que servesca la sua cambra liureli lo reboster lo lit et les vestidures et draps de paret et cortines et setis et barrats et aquels quel conega que age ops a la cambra: et aquel de la cambra nos gos entremetre dals ans si res li mane prendra lo senyor rey ne res le venia en poder per nenguna manera aytantost aquel dia matex sie tengut de liurarho al reboster major o a son lochtinent sens demanar. - Et aquell qui servira les taules liurali lo reboster tot largent et les tovallyes et barrats et setis et draps de paret aquells que continuament agen ops a servir et liureli candeles et brandons fets salsa mel oli et sal a ops del rebost et a ops de la cuyna et formages sechs mantega fruyta sucre et confits: et aquell nos gos entremetre dals ans si res li venia en poder en nenguna manera aytantost aquell dia matex sia tengut de liurarho al reboster mayor o a son lochtinent. - E totes les atres coses unes et altres tenga guart et procur lo reboster: et guait lo reboster que no prendra azembles al rebost sino tantes com naura ops a portar ço quel senyor rey aura mester en los viages que fara et que les besties vagen carregades convinentment et que noy gos fer portar roba ne comanda de null hom menys de manament del senyor rey.
- Et guart lo reboster lo lit del senyor rey com se fara ne hon et tots los officis del rebost que sien be et ordenadament servits et guardats. - E tots aquells del offici del rebost sien tenguts dobeyr et de fer tot ço que reboster los man ne los orden: et si res hi va a mal sie la colpa sobrel reboster major si donchs no mostrava que per desobediencia daquells del offici fos: et totes coses qui del rebost sien quis perden sia tengut lo reboster major desmenar exceptades aquelles que haura liurades a aquells qui seran el los officis segons que damunt es ordenat les quals si nenguna sen perdia fassa esmenar lo reboster ad aquel a qui liurada la hauria. - Et com lo reboster se partira de cort leix en son loch qui fassa ço que el a fer et totes les altres sien tenguts de fer et de guardar tot ço de que lo reboster es tengut. - En lo rebost correga liure et march de Barçalona et no altre. - Et tots aquels del rebost sien tenguts dajudar la un al offici del altre en son loch ab que fretura no fassa en son offici. - Porter major et los altres porters prenen de tot cavaller novel la espada la qual sie reemuda per lo cavaller cent solidos et si es richom L morabatins daur. - Item prenen de tot castell quel senyor rey do a nengu o de loch quel senyor rey do que villa murada sia cent solidos daquella moneda qui en aquell loch correga. - Item prenguen de tot richom a qui lo senyor do honor en Arago per cavalleries C solidos. - Item prenguen de totes coses de menjar qui sien de present qui entren per la porta del palau et venguen davant senyor a coll o a ma lo delma si pugen a deenes: mas daço que no puga deena no prenguen res. - Item prenguen les preses dels civades con lo senyor rey do civada de racio. - Item prenga lo civader II civades per mesurage et per solatge et tot laltre romangue al senyor rey. - Item prenguen la peça de la vaca de porch et de cansalada et de cervo et de peyx de tayll quis leven de la taula del senyor rey: et si el senyor rey lo vol donar que tals deu esmenar. - Item prenguen de tota vaca de cena lo cap et de tota vaca de present qui muyra en casa: et prenen de majordom IIII diners de cascun cuyr quell prena. Et sien tenguts de guardar que ninguna res no isque de fora casa sens manament de majordom: et si nexia que sia la colpa sobre ells et especialment que degen pagar a los argenters la meytat de les escudelles si nenguna sen pert. - Et guarden que nengun dels escuders ne entren a levar ne al gitar del senyor rey sino aquel qui devant li tallya et aquell qui tendra la copa et dos altres escuders. Et aquells II escuders altres entren la un vespre els et laltres altre.
- Item que null hom noy age en lalberch del senyor rey sino aquels que el volra.- Item que noy age nenguna bestia sino es del senyor rey ne aquelles del senyor rey si troben alberch convinent. - Et de tots los drets damunt dits prena lo porter major la terça part e lo altres portes les dues parts. - Et aquels porters se partesquen a servir tots dies per
partides et que tenguen les portes foranes tan be com aqueles del palau ne de la cambra: et del dia quels uns serviran no sen entremeten los altres ne torben re daço que els volran. - Posader prena de cascuna cena quel senyor rey prendra en menjar un molto viu o hun congre sech st es dejuni o si paguen la messio en diners en aquel dia en aquell loch et en tota aldea prenga II alberchs al senyor rey hun per jaer et altre per menjar.
- Cavalleriz prenga de tot caval qui sia de cors del senyor rey que cavalleriz tenga de que age pensat X dies sil dona lo senyor rey hun morabati daur daquell a qui lo senyor rey lo dara et de tota altra bestia que sia del cors del senyor rey que el tenga V solidos daquella moneda que correga en aquell loch. - Et les selles vellyes els esperons vellyes et les oses el capel de sol els guans quel senyor rey lexara si el senyor rey o vol donar a altre quel cavalleriz noy prenga null dret: et no gos null home metre a pensar de les besties del senyor rey sino aquells quel senyor rey manara. - Açembler major prena XII diners barchinonenses o de reyals de Valencia per loguer de cascuna bestia quel senyor rey haja ops axi de sella com de bast la hon correguen barchinonenses o reyals et la on correguen jaccenses X diners jaccenses et si costa menys sien del azembler et si costa mes pach ho lo azembler. Et sia tengut de guardar lo azembler que les besties vagen cargades convinentment et guart los basts et la roba que liurada li sera: et si azembla hi va buyda sens compliment de carrega que sia tengut lo azembler que la pach del seu et aja I hom de peu a racio del senyor rey qui li ajut per la racio que pren. - Alguazir prena I morabati daur de tot pres que age tengut X dies o mes et age tots dies I brandon de candeles de la cort del senyor rey. - Item que tenga lalguazir VIII homs de peu qui sien bons et sufficiens a racio del senyor rey et faga daquests estar a la porta del palau del senyor rey per guardar los troters de baralla et de castigar los quen criden ne auquen ne fassen brogit et que ne lexen tenir les besties davant la porta del palau del senyor rey ans fassen fer gran carrera a entrar et a exir. - Scriva de racio prena de tota cena pledejada et de menjar X solidos daquels qui daran la cena daquella moneda qui correga en aquell loch et I brando de candeles cascun dia del rebost. - Et sia tengut de comptar tots dies la messio de casa ab lo majordom et ab los officials majors. - Et de dar la racio quel senyor rey dara en pan en vi en carn et en pex et en civada et de fer albarans de la quitacio dels diners et daquels qui a aço li ajudaran pach ho del seu sens tota racio et messio del senyor rey exceptat la racio quel senyor rey dona a ell et a son lochtinent. Et aquell lochtinent no li puxa mudar ne aquell noy puxe altre metre en son loch si donchs per malaltia no ho feya. - Et sia tengut de comptar les persones qui mengen en cort et de guardar que noy menuguen sino aquelles que menjarhy degen. Et si y menge nengu qui menjar noy dege que man als porters quel ne giten. Et que nengun official no menuch ne gos menjar en nengun loch de casa del senyor rey sino en lo palau on lo senyor rey o el majordom menjaran: et que servesquen los officials majors mentre lo senyor rey menjara e apres mengen ab lo majordom et servesquen ab los officials: et los escuders no mengen a taula de cavallers levat los officials majors els escuders qui tallen davant lo senyor rey et tenen la copa qui son en compte dofficials. - Et aquel qui aquest ordenament passara quel scriva de racio lo dapne et git mantinent de racio. - Item que nengu no gos jugar dins casa del senyor rey a nengu joch de daus sino a taules o a escachs si donchs cavaller no jugava en aquel joch: et si o fan que perden la merce del senyor rey. - Los officials tots ab los homens quel senyor rey los ha atorgats que tenguen menuguen en cort et no prenguen racio de fora exceptat lo loch on tenguen lurs mullers que prenguen racio de fora et menjar en lur alberch o estar de penyores si altra companya esta a penyores prenia racio. - Lescriva de racio do racio en aquesta manera lo kaffiç de forment a mensura de Valencia et de Çaragoza a cent et XX homs lo dia el kaffiç de civada a XVI besties et la ferrada de cort quen deu haver III en lo quarter de Valencia a VI homes lo dia el quarter de molto a VI homens: vaques porchs cansalada et gallines crabits et pex segons quel escriva de racio ha acostumat. Que del pan XXX onces de pan cuyt per persona et de la civada XXX altres per bestia lo dia. - Troters de bustia acembles munters et altres homens de peu qui sien de racio del senyor rey mengen en cort exceptats jueus et sarrayns qui prenguen racio defora. Et si nengu ni ha malalt o havia muller el loch o no podien esser al menjar que agen affer per lo senyor rey prenguen racio de fora es assaber I peça de molto sens tota altre carn et si no hi ha molto altra carn axi com al escriva de racio sia viares: et nengu no prenga racio de carn en la cuyna. - Els troters de bustia prenguen los peus de les vaques de cena et de present quis menjaran en casa del senyor rey es daran de racio et II solidos de tota cena que porten daquells qui daran la cena. - Els troters de bustia sian tenguts danar et de venir a jornades dretes et pus tost si manat los era per cosa cuytosa. Et si saturaven mes de un dia pert les jornades que perden la merce del senyor rey si donchs par justa escusa no seren aturats. - Item no gosen res acaptar de null hom mas si hom los o dona sens demanar que ho pusquen pendre. Item no gosen dir ni comptar nengunes noves novelles que els no agen vistes o si les han oydes comptar comptenles axi com les hauran oydes. - Item no gosen departir ni rahonar ni tenir bando de nengu en nengu loch quel senyor rey los trameta ne gosen desonrar ne viltenir nengu mas que fassen lurs messageries segons que demanat los sera et no se entremetan dals. - Munters fassen segons quen Pascual Montero los manara els ordenara en casa et fora casa et nengu dels no gos tenir sino IIII sabuesos et una sabuesa et dels cadells da la sabuesa no romanguen mas II et dels altres tenguenne tants com en Pascual Montero manara. - En Bernat de Muntpahon prena M solidos barchinonenses cascun any et sia tengut de acullir et de reebre et de ixir a homs estranys et de los albergar et de ferlos venir davant lo senyor rey e de ferlos fer ço quel senyor rey manara.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)