Mostrando las entradas para la consulta primogénito ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta primogénito ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 15 de febrero de 2021

16, 17, 18, 19, 20, 21 de agosto, 1461

16 DE AGOSTO.

Acordóse, en la sesión de este día, que después de informarse con el señor Primogénito sobre la certeza que pudiera haber en el maltrato y despojo de su hermana, la Princesa, se ponga a dicha señora en libertad y se le devuelvan las joyas que le dejó su madre y que había traído de Castilla, todo lo qual debe comprenderse en la capitulación, a cuyo objeto se nombrase una persona discreta y de probidad para solicitarlo del señor Rey, enviando otra, al propio tiempo, el señor Primogénito, para rogarle que se sacase de Navarra dicha señora; después de lo que, en caso de negativa, se calcularía lo que hubiese que hacer y que se considerase más conveniente.
Otro de los acuerdos fue, que sobre el asunto de don Jofre se escribiese a los Diputados y Justicia de Aragón, y a los jurados de Zaragoza; y finalmente sobre la prestación del juramento al Primogénito, después de haber informado acerca de la costumbre que en esto se seguía los comisionados a este objeto, eligiéronse tres personas de los mismos nueve antes elegidos, para que hiciesen relación de lo acontecido, a dicho señor Primogénito, y se resolviese el negocio desde luego.

17 DE AGOSTO.

Manifestada por los comisionados la complacencia del señor Primogénito en las deliberaciones tomadas anteriormente, acordóse ponerlo en noticia del Concejo de la ciudad, como se hizo, nombrando otra comisión a este objeto.
Sobre el envío de comisionados al señor Rey nada se pudo resolver, y pasó la sesión, ocupándose en las recepciones de juramentos, admisiones de sustitutos y otros trabajos secundarios.

18 DE AGOSTO.

Reunidos los señores Diputados a instancia del señor Primogénito, les propuso este que se enviara al nuevo rey de Francia un comisionado para desvanecer la idea que allí se tenía de que había procedido mal el Principado de Cataluña, en su liberación, añadiendo que por su parte quería nombrar a Francisco Dezplá, cuya persona deseaba fuese elegida igualmente por parte de la Diputación. Nada se contestó de pronto a lo que proponía el señor Primogénito, pero celebrada otra sesión por la tarde, acordóse que de ningún modo se enviase el tal comisionado, pues bastaba la convicción de que el Principado de Cataluña había obrado bien, y que sus actos habían merecido la aprobación de su soberano.

19 DE AGOSTO.

No hubo sesión.

20 DE AGOSTO.

No hubo sesión, por ser la fiesta de San Bernardo.

21 DE AGOSTO.

No hubo sesión, por estar ocupados en otros asuntos de la casa, pero se recibió la carta que sigue.

Molt reverends egregis nobles magnifichs honorables e savis senyors. A XI del present del loch de la Almunia vos fem correu maravellants nos de la triga de Perello per lo qual haviem a rebre les instruccions sens les quals fonch e es stada nostra delliberacio no intrar en Calatayu on es lo Senyor Rey. Lo dia mateix lo dit Perello venint per altre cami intra en lo dit loch de Calatayu e no trobant aqui a nosaltres nos feu correu de sa venguda e per quant lo dit correu aplega a nosaltres lo sendema gran dia no poguem aquell dia partir per intrar en Calatayu mos partim lo dia apres seguent que comptavem XIII del mateix e a la dinada nos hisque lo dit Perello al encontre per lo qual reebem les dites instruccions les quals lestes juxta la forma de aquelles fonch per nosaltres prestat per lur observança jurament e lo mateix dia en la vesprada entram en lo dit loch en la entrada del qual nos hisqueren a rebre los de la casa del Senyor Rey e altres gents en assats gran multitud e axi acompanyats entram en lo dit loch e feta reverencia a la Majestat del Senyor Rey e de la Senyora Reyna o de part de les
(salta de la página 402 a otra donde se lee (40, que puede ser la 404)
reverencies e magnificencies vostres ab besament de mans explicades devotes recomendacions som per lurs Alteses reebuts alegrament e ab molta humanitat. E per quant veniem fatigats e era ora tarda no fonch per aquella ora a altre proceyt. Lo seguent dia que comptavem XIIII del mateix mes demanada per part nostra a la Majestat del dit Senyor audiencia nos fonch respost supportassem per aquell dia per causa de la entrada dels embaxadors del duch de Borgunya qui aquell dia havien entrat axi com entraren de fet. E lo dit Senyor Rey assignans jornada e era per explicar lo dia seguent de Nostra Dona apres menjar e vespres dites lo qual dia e ora nosaltres tots ensemps nos presentam a la sua Majestat e donada per aquella audiencia secreta ço es essent sols lo dit Senyor Rey ab nosaltres e nostre notari li fonch donada la letra de creença e aquella explicada juxta forma de dites vostres instruccions la qual creença hoyda respos lo dit Senyor Rey que per quant la materia dels afers de Castella era de gran importancia es havia a tractar ab persones ab quis havia anar ab molta cautela si a la honor de sa Majestat e del Senyor Primogenit e bona fama e renom del Principat se solia attendre li plaguera les dites instruccions esserli legides e de aquelles esserli donat treslat. E hagut sobre aço entre nosaltres consell attes juxta forma de aquelles nos es donada de aço facultat li oferim lo dit treslat donar axi com es stat donat realment sobre lo qual sa Majestat ha vist e fet veure lo digmenge e lo dilluns seguents e en la vesprada del dit dia de dilluns feta per nosal- (página 405, al pie pone Tomo XVII 26)
ficencies vostres vist empero que letres no han replicat e que si soles letres anaven poria esser convendria encara alguna altra vegada consultar e tota dilacio importa en aquesta negociacio gran detriment es stat per nosaltres deliberat per abreviar lo temps e per lo millor benavenir dels afers hu de nosaltres anar a les vostres dites reverencies e magnificencies per fer de tot lo que occorre stesa relacio juxta la qual se proveheixca per vosaltres segons que a vostres dites reverencies e magnificencies sera vist. Ne a vosaltres sia maravella de aquesta nostra deliberacio com les coses a nosaltres al davant posadas per la Majestat del Senyor Rey e per los del dit son consell sien de tanta importancia e hagen tant sguard a la honor de aqueix Principat que no fahents ho axi stimarem molt fallir e dignament sperar de vosaltres molta reprehensio. Hira donchs de nosaltres lo reverend abbat de Poblet lo qual jatsia prou fatigat del treball fins aci sostengut pero per lo tant benefici quant de aquesta fahena se spera si a Deu sera plasent se puixa a bona fi conduir e per evitar los irreparables dans quals a tota la terra stan preparats si lo que Deu no vulla aço preteria sens bona conclusio per lo servici de nostre Senyor Deu del Senyor Rey e del Senyor Primogenit e honor e benefici de la patria no ha rebujat ne rebuja aquest tant treball e carrech quasi com hun martiri suportar. Partira donchs lo dit reverend abbat dema per lo mati. E perque la sua dignitat o condicio e encara la disposicio de sa persona e del temps no soste fer excesses jornades es stat per correu deliberat qui ab jurament per ell prestat no porta altra letra per la present fervos aquest avis per lo qual sapiau com ne en que ha discorregut lo temps fins a huy e que nous sia maravetla de alguna triga abans sintau la diligencia nostra qui no volriem una ora preteris infructuosament remetent tot lo restant a stesa relacio del dit reverend abbat qui sera aqui o prestament com mes pora Deu volent. Ab tant molt reverends egregis nobles magnifichs honorables e savis senyors tingaus la Sancta Trinitat en sa guarda. Scrivint nos ço queus placia. De Calatayu a XVIII de agost any Mil CCCCLXI. - A vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat de Cathalunya.
En apres lo dit Senyor Rey en nom seu e com a pare e legittim administrador del Illustre Infant don Ferrando ha feta la ferma de la capitulacio e juxta forma de les instruccions.
Als molt reverends egregi nobles magnifichs honorables e savis senyors los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya.

miércoles, 17 de febrero de 2021

20, 21, 22 de septiembre, 1461

20 DE SEPTIEMBRE.

No hubo sesión, por ser domingo.

21 DE SEPTIEMBRE.

Tomáronse, en este día, varias deliberaciones de interés secundario, siendo la principal, que se pasase la respuesta de los Embajadores a las ocho personas encargadas de contestar, para que calculasen lo que les pareciese más oportuno.
Reunidos otra vez por la tarde los señores Diputados y oidores, comparecieron 
los nobles don Juan de Ixar y don Francisco de Pinós, junto con los caballeros Bernardo Çapila y Bernardo Fivaller, quienes, de parte del Primogénito y de su consejo, manifestaron que dicho Señor se encontraba peor aun del accidente que había tenido y siguiendo con igual peligro; en vista de lo que, y contristados con tal nueva, después de haber conferenciado, tomaron las siguientes deliberaciones:

Que por todos los monasterios e iglesias se hiciesen rogativas y oraciones por la salud del Señor Primogénito, y por la bienandanza del Principado y toda la república;
Que se eligiesen nueve personas para visitar y cuidar continuamente al Señor Primogénito durante su enfermedad;
Que se facilitasen a dicho Señor, en razón de su enfermedad, mil florines de oro, y más si conviniere del tesoro de la Diputación;
Que se nombrasen otras nueve personas, para que, según lo que resultara de la enfermedad del señor Primogénito, se ocuparan de reconocer la capitulación, y ver lo que fuese más conveniente para su observancia;
Que se haga saber el estado del señor Primogénito al señor Rey, su padre.
Después de lo que, pasaron a la elección de las personas que debían componer las dos referidas novenas.
Signen varias cartas que se recibieron, y de que se dio cuenta en este día.

Als reverent venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs amats e feels nostres los diputats del Principat de Cathalunya e consell lur residents en la ciutat de Barchinona.
Lo Rey.
Reverends venerables pares en Christ egregis nobles magnifichs amats e feels nostres. Ja per altres vos havem scrit axi del fet de mossen Crespa alguazil nostre lo qual no essent hagut per odios ni per suspecte a aqueix Principat es stat empaxat en lo exercici del dit ofici de alguazil nostre e ço mateix es stat de En Pere de Santdionis en lo exercici del ofici de regent la vegueria de Gerona e de Besalu essent per nos creats debitament havem raho de massa grant admiracio como sian coses contrarias a la real preheminencia e superioritat nostra e contra forma e tenor de la capitulacio e molt major causa de admiracio havem haguda com havem sabut que mossen Burgues seria stat empatxat en lo exercici de la vegueria de Barchinona essent per nos debitament creat e no essent hagut per odios ni per suspecte al dit Principat e com havem sabut que a micer Francesch Ponz serie stat fet manament que exis (de exir, eixir; no sortís de sortir) de Barchinona e vegueria de aquella e tot aço serie contra la dita capitulacio no solament mes contrari a nostra preheminencia e superioritat e a les constitucions de Cathalunya. Quant sie de advertir en aquestes coses podeu pensar per ço reduint vos ho a memoria aquelles vos encarregam e manam quant podem que per rendre e fer vostre degut e per observacio de la dita capitulacio façau tot ço e quant a vosaltres se sguarda e fer deveu a fi que nostra reyal preheminencia e posterioritat sie conservada e en res no lesa e les constitucions de Cathalunya e la dita capitulacio sien conservades e res contra aquelles no sie fet ni attemptat avisant vos que nos no poriem tollerar ni comportar tals coses ab bona paciencia. Dada en Calatayut a XV de setembre del
any M.CCCCLXI. - Rex Johannes.

Als molt honorable e de molt gran saviesa los senyors diputats del General de Cathalunya en Barchinona.
Molt honorables e de molt gran saviesa senyors. Dimecres prop passat rebi una vostra letra closa dada en Barchinona a tres del present ab la qual manau a mi sollicite los consellers de aquesta ciutat vos trameteu en forma publica doblada la loacio e aprovacio dels actes fets sobra la concordia de la terra ab lo Senyor Rey la qual letra per mi reebuda de continent volent deduir a degut efecte los vostres manaments volgui parlar ab lo conseller en cap quim respos ne comunicara ab los altres. En apres air que era digious vehent nom fahien resposta a mi personalment a la casa de la ciutat hon eren ajustats los consellers e lo notari de la casa e alguns prohomens e per mi los fonch comunicada la letra e finalment quels plagues donar compliment a la demanda. A la fi digueren que ja havien trameses les dites cartes e trobantse aqui lo notari dix que ja hi havia donat ell recapte e que Gabriel Vinet qui era stat sindich les havia rebudes per trametre les. E axi ells me haviaren. Vuy demati ha volgut saber ab lo dit Vinet si havie trameses les dites cartes respos que no ans ell les tenia fiu li lo maravellos pus les tenia com no les havia trameses dix que per certs sguarts e que los consellers ho sabien pero yo cavi tant per saber la causa de la triga e fui cert e que per tant com Leyda e Gerona no les havien trameses ni havien fermat o loat ell no les havie trameses. E axi sen ana sens pus per que molt honorables mossenyors de tot aço certifich vostres molt honorables savieses les quals manen e ordenen de mi tot ço que voldran ordenar offerint me prest complir vostres manaments. E conserveus la Sancta Trinitat en la sua proteccio. En Vich a XVIII de setembre del any Mil CCCCLXI. - De vostres molt honorables savieses servidor qui a vosaltres se recoman.
- Johan Molins.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya e conçell en virtut de la comissio de la cort elet residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles o magnifichs senyors. Alguns dies ha passats per lo diputat local de aquesta ciutat ho per son loctinent fou presentada a nosaltres una letra de vostres reverencies contenent que en certa informacio que per lo veguer de aci se havie a pendre sobre certa articulacio dada per don Joffre de Castro calla major de Cervera sobre certa novitat que alguns del regne Darago ab lurs complices e sequaces han feta en dos lochs seus que te en Arago deguessem fer aquella asistencia calor e favor que obs hi fos per saberne millor la veritat segons en dita letra dites coses e altres son pus stesament contengudes. La data de la qual fonch en Barchinona a XXVII dagost prop passat. E reebuda dita letra de continent entenguem en assestir en dita informacio e fer aquella calor que fonch necessaria al loctinent de cort e veguer de aquesta ciutat lo qual aquella ha reebuda e tremet a vostres reverencies per lo notari qui aquella ha continuat pregantvos afectadament vos placia attendre e provehir en dits fets que los mal feytors sien castigats car no tement ne sperant correccio se stenen ja a robar los qui porten formatges aci e altres viandants a dues legues de aci que algu no passe altrament si ja no ve ab bona companya per que es molt necessari provehir hi. E sie molt reverends senyors lo beneyt Jesus en custodia de vostres reverencies. De Leyda a XVI de septembre any Mil CCCCLXl. - A vostres beneplacits e honor prests los pahers de la ciutat de Leyda.

Als molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors los diputats del General del Principat de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elet e assignat residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors. Una letra ab certa plica closes e segellades de vostres reverencies havem reebut e a nos son stades presentades per lo honorable diputat local de la present ciutat e per son loctinent contenent dita letra en efecte que vostres R. escriuen al diputat local que en virtut del sagrament e homenage per nos prestats de obtemperar e executar vostres requestes reebessem bona e verdadera informacio sobre les coses contengudes en certa articulacio per part del dit don Jofre de Castro Calla major de Cervera presentada per certa novitat que el dit noble preten esserli feta en Arago per alguns aragonesos e lurs complices e sequaces per quant ell haurie pres sou en lo exercit de aquest Principat per la liberacio de la persona del lllustrissimo Senyor Primogenit segons en dita letra pus stesament dites coses e altres son contengudes. La data de la qual fou en Barchinona a XXVII de agost prop passat. En apres hem una letra vostra tramesa al diputat local contenent en efecta inter alia que si per part del dit noble seran presentats altres articles sobre a aquells reebessem bona e verdadera informacio de totes aquelles persones que per part del dit noble fossen nomenades segons en dita letra pus stesament se conte e rebuda per nos dita letra ab la dita plica de consell del honorable micer Jaume Riquer doctor en leys assessor nostre ordinari nos oferim complir e exequir les coses en dita letra contengudes e de fet procehim a rebre la informacio damunt dita sobres los dits articles en dita plica contenguts e sobre altres articles davant nos donats per lo procurador del dit noble de la qual informacio e altres actes davant nos fets vos trametem copia corregida e examinada closa e segellada ab lo segell del ofici a nos comanat sots nombre de cent cinquanta quatre fulles de la forma menor en la present interclusa. Dada en Leyda a XVI de septembre del any de la Nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLXI. - Steve Daso loctinent de cort e veguer de Leyda per lo molt alt Senyor Rey prest a vostres
ordinacions.

Als molt reverends e magnifichs mossenyors los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Mos senyors molt reverends e magnifichs. Una letra he rebuda de vostres reverencies e magnificencies ab altres la data de la qual fonch en Barchinona a XXVII de agost prop passat contenent en efecte que yo vistas en virtut del sacrament e homenatge qui son tenguts la cort veguer e altres oficials a quis pertany reebessen les deposicions dels testimonis que foren administrats per lo noble don Jofre de Castro sobre certs articles qui foren tramesos apart closos e altres qui volgues donar lo dit noble e aquells reebuts closos e segellats vos trametes per persona fiable. E no res menys donas als dits oficials certa letra a ells a quiscu dells diligida e altra letra als honorables pahers de aquesta ciutat manant mi pregas e instas a aquells en lo dit negoci prestassen tot auxili favor e expedicio segons totes aquestes coses largament son vistes en la dita letra a la qual me refir la qual letra reebuda ab aquella honor e reverencia ques pertany de continent presenti la dita letra diligida al loctinent de cort y (y griega como nexo) veguer com encara noy hage veguer e migançant una cedula ordonada per mon advocat lo requiri que ab degut efecte e tota diligencia en virtut de liurament qui es tengut complis les coses en la dita letra e cedula contengudes e per semblant presenti la letra dirigida als dits paers ells pregui sobre lo contengut en aquella lo qual loctinent ab son assessor se oferia apparellat complir ab tot efecte les dites coses per semblant los dits pahers ab molta voluntat so oferiren prestar tota ajuda consell e favor possibles. E axi de fet lo dit loctinent ensemps ab son assessor an presos tots aquells testimonis qui la part del dit noble a nominats e volgut produhir e aquells examinats be e diligentment juxta los articles en lo primer e segon loch donats tostemps asistint hi e consellant los dits honorables pahers segons vostres reverencia e magnificencies per los actes de aquen rebuts poran veure. E com la part del dit noble no hage volgut pagar lo scriva e altres treballants ne yo hage manament que fes bestraure a les dites messions
quant per aquesta causa quant encara per que los actes reebuts vagen per persona fiapble yo ensemps ab mon advocat e semblants los dits honorables pahers havem deliberat que lo discret En Gaspar Palares qui es stat scriva per lo dit loctinent de cort dels dits actes aporte aquells a vostres reverencies e magnificencies sera ordenat e manat. Los dits testimonis e deposicions de aquells van closos e sagellats ab lo sagell del dit loctinent de cort e veus molt senyors reverents e magnifichs la expedicio qui e donada a vostres manaments. Sab Deus que yo e mon advocat no y som (y como hi, hic) haguts ab tota aquella diligencia quens es stat possible.
E tingueus nostre Senyor Deus en sa proteccio e guarda. De Leyda a XVI de setembre any Mil quatrecents sexanta hu. - Quis comana en gracia vostra Pere Arnau Segrera loctinent de diputat local de Leyda.

Molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors. No dubtam que lo nostre frequentat scriure de una matexa materia nous sia ja cosa enujosa e molesta com es a nosaltres oyr aquella pero mes stimariem fallir en callarnos res concernent interes vostre que no enujar vos en lo tal scriure del qual nos streny lo carrech a nosaltres donat per les reverencies e magnificencies vostres e lo que la Majestat del Senyor Rey aci nos imposa. Huy dada de la present som stats demanats per lo dit Senyor Rey e ab lo tema acustumat que nons podia dir sino enujoses coses nos ha significat com sa Excellencia havia provehit mossen Burgues de Viladecans del ofici de regent la vegueria de aqueixa ciutat lo qual admes per aqueix consistori enapres lo conçell de la ciutat per pregaries ordinacio e manament del Senyor Primogenit se era detengut en la dita admissio per la qual raho no era stada feta. Preten lo dit Senyor Rey aço procehir directament contra la capitulacio de la concordia car si los oficials per sa Majestat donats son al Principat odiosos o suspectes deuen per aqueix consistori esser donades les causes ço que no es stat fet abans lo dit consistori lo havia approvat mas es stat reppellit per lo dit Senyor Primogenit o per ell per la dita ciutat qui en aço diu no han tal participi. E semblant diu esser stat fet den Guillem de Biure en lo fet de la alguatziria. Mes nos ha significat lo dit Senyor Rey com lo dit Senyor Primogenit havia e ha foragitat de aqueixa ciutat micer Ponç no permetent aturas lo vespre que li fonch fet lo manament en la ciutat abans li convingue axir (exir, eixir; no sortir, surtir) ora per ora la qual cosa per semblant dir procehir contra forma de la dita capitulacio qui totes coses consellades o fetes per los consellers o altres persones en servey de una part o de altra cassa e aboleix e de aquelles nos pot haver raho alguna. E si de altra cosa lo dit micer Ponç es inculpat deviali esser fet proces abans de talment contra ell enantar ço que per semblant es stat fet a mossen Soler de Requesens e a hun seu frare. Adonchs preten lo dit Senyor Rey que lo tal praticar no es sino expellir sens alguna conexença totes aquelles persones qui al dit Senyor Primogenit e als qui tals coses li sucgereixen no seran exceptes ço que redunda en molta derogacio del dit Senyor Rey e contra lo tenor de la capitulacio dessus dita. Item mes nos ha dit lo Senyor Rey que lo Senyor Primogenit no devent ne podentse entrametre juxta forma de la dita capitulacio de la Serenissima Senyora Reyna e coses sues ha contrafet e contrafa car si ha expellits e fets fugir quants homens havia en lo loch seu de Vilagrassa de la baronia de Tarrega e mes ha provehit e manat estar fets certs enantaments contra los juheus de la dita vila de Tarrega contra les leys e libertats del Principat e la capitulacio dessus dita los quals e altres prejudicis e greuges si per una o dues vegades eren attemptats serien facil cosa de esser preterits o remesos pero la perseverancia e continuacio de tants de aquells. Diu lo dit Senyor Rey sobrepuja e venç tota pasiensia e ja la sua Majestat tollerar no ho poria. E com vosaltres e cascuns per qui la capitulacio es stada fermada diu que sian e siam tenguts no solament a la observacio de aquella mas en ajudar mantenir e defendre la dita capitulacio e la observancia de aquella per tant lo dit Senyor Rey nos ho ha volgut notificar ço que ha ja fet per tantes altres vegades encarregant e manant nos queus ne scrivam per esser fet per cascuns son deute o mes demanant nosaltres lo consellasem en ço que la sua Excellencia fer deja. A les quals coses donada per nosaltres breu resposta ab tota reverencia e humilitat que plagues a la Excellencia sua haver nos per scusats en aquella part del consell demanat si en allo no satisfahieu a sa peticio per la causa que ja en laltra vegada li haviem dita. E que de tot lo que per sa Majestat nos era stat significat en dies passats haviem scrit perque plagues a la sua Majestat no congoxarse car speravem de vosaltres tal resposta que pensavem succehiria a contentacio de la Excellencia sua. E encara volents nosaltres donar alguna raho en lo fet de Vilagrassa en quant ne haviem compres que era per instancia de creedors e per lo proces fet per lo veguer de Cervera lo dit Senyor a aço responent que may los dits creedors se foren moguts ne ara ni ha sino hu la instancia del qual no passara tant avant sino fos la voluntat dels qui empenyen la cosa. Ha manat lo dit Senyor Rey que en scriure e rescriure a vosaltres no falgam (la l quizás es una i en el original) perque tant avisats e asabentats no falgats en retre en tot e per tot lo deute vostre. E veus aci molt reverent egregis nobles magnifichs e honorables senyors la causa de la present consequtiva a les altres tantes que havieu trameses a les reverencies e magnificencies vostres les quals Deu guart e aquelles ordenen de nosaltres lo quels placia. De Calatayu a XII de setembre any Mil CCCCLXI. Apres feta la present en la vesprada del dit dia es entrat mossen de Poblet per lo qual havem rebuda vostra letra e hoyda la sua relacio conforme al memorial per vostres reverencies e magnificencies a ell fet lo qual havem vist e legit. Hir digmenge a XIII del present fom ab la Majestat del Senyor Rey e fonchli explicat lo dit mossen de Poblet ha portat. La Majestat sua nos ha demanada copia del dit memorial al dit mossen de Poblet fet e nosaltres vist que de les primeres instruccions juxta la ordinacio vostra li era stada dada que pertinentment li devia esser dada del dit memorial qui satisfa e dona raho a la composicio de les dites instruccions e al perseverar de aquelles havemli ofert la dita copia donar e huy (o buy, la h está muy cerrada o es una b) dia dejus scrit li es stada donada. Dels quens respondra o dira sereu en apres si convindra avisats e nous podem obmetre ço que lo dit Senyor Rey en lo dia de hir nos dix apres del dit parlament continuant ses acostumades exclamacions segons dix ço es que ara novellament son stades aqui preses ubertes e legides letres de sa Majestat la qual cosa diu no proceheix de assentiment vostre ne de la ciutat mas per atreviment e obra de algunes privades persones e aço ab lals que dessus ha manat lo dit Senyor vos signifiquem creent vosaltres no ho haureu per accepte e que attendreu a la sua honor e no permetreu sia axi praticat en letres de la Excellencia sua. Closa a XIIII del dit mes de setembre e any qui dessus. - A tota vostra ordinacio prests los embaxadors del Principat de Cathalunya. - Als molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya.

El envío de esta carta se retardó por lo que se verá a continuación.

Per quant havem ja fets tants correus es stat deliberat trametre aquesta per lo present portador qui es fill den F. Pi notari de aqueixa ciutat e va per sos afers. Volents perdonar a tantes despeses.
En apres nos ha occorregut detenir la present fins haguessem del Senyor Rey la sua deliberacio e resposta per la qual som ab sa Majestat lo dia passat que comptavem XV del present. Suplicants aquella per la dita resposta induhints per aço rahons de la molta triga que fem aci infructuosament e no ab prou descencia perque plagues a la sua Altesa donar nos expedicio presta dix nos lo dit Senyor que ho havia molt a cor ab tot que per occupacions de la cort de aquest regne sa Senyoria no havia pogut encara deliberar mas que lo dia seguent indubitadament no haguera determenat ens responguera. Adonchs nosaltres supplicants que fos axi ab tot efecte e volents partir per aquella ora de sa Majestat encara nos feu de ses acostumades exclamacions per causa de una del Senyor Primogenit tramesa a sa Majestat sobre lo fet de mossen Nogueres. En la qual lo dit Senyor Primogenit mostra retenir indignacio contra aquell ço que preten lo Senyor Rey es en contra la concordia e capitulacio de aquella. La excusacio que poguem ne sabem per nosaltres fonch feta. Enapres huy a XVI del dessus e dejus scrit mes venguts nosaltres a la Majestat del dit Senyor nos ha dit haver vista e regoneguda la deliberacio e resposta vostra feta a la consulta per la qual es anat mossen de Poblet e contentarse la sua Altesa de la dita resposta car ab tot alguna diversitat haja en les paraules e en la composicio de aquelles o la forma e modo que adaptar eren demanades pero que lo efecte es hun mateix e assats es vist satisfer a la peticio del dit Senyor Rey e a la fidelitat e bon nom del Principat e honor de la sua reyal corona deduides per sa Majestat en aço algunes rahons e referintse a ordinacio en scrits que lo seu protonotari tenia aqui en les mans e la qual per manament del dit Senyor Rey nos fonch legida. Per les causes donchs en aquella contengudes nos ha dit lo dit Senyor Rey no afreturar per lo present la anada nostra en Castella. Regraciant a vosaltres e al Principat la bona voluntat e dient ab molta humanitat aquelles o semblants rahons que en la scriptura son contengudes la qual per manament del dit Senyor Rey nos fonch donada. E fet fi a son parlar fonch e es stat repplicat per nosaltres que al Principat era molta consolacio e gracia que la sua Altesa mostras haverne contentacio com la fidelitat de aquell e devocio envers la sua Majestat meritava. Enadim enapres ab humil supplicacio que per total repos dels animos dels poblats en lo dit Principat a sa Excellencia plagues provehir indiferentment de tots los oficis ço que era vist molt necessari a la cosa publica del dit Principat e concernent servey de sa Altesa. A la qual cosa lo dit Senyor nos ha respost que ja per sa Excellencia era provehit dels oficis dels quals recaure necessitat era vist e ab tot axo encara en los altres volia attendre e fer lo que benavenir de aqueix Principat sia. Es stat replicat per nosaltres de la necessitat de cascu dels dits oficis restants a provehir assignantment del ofici de portantveus de governador per manament del qual pren molt detriment la cosa publica. De totes les dites coses molt reverents egregis nobles magnifichs e honorables senyors vos fem lo present avis. E ab la present vos trametem copia de la dita cedula per lo dit Senyor Rey o manament seu donada daquiavant. Vegen vostres reverencies e magnificencies que pus som licenciats del dit Senyor Rey si ab vostra bona licencia donarem obra a la nostra tornada. E de la vostra deliberacio feunos presta resposta car daquiavant nosaltres aturar aci es vist esser cosa indecent e infructuosa. E certament som en molta admiracio que a tantes letres queus havem trameses e coses que per aquelles vos havem significades nons havets respost fins aci perqueus placia satisferhi com per la honor e interes del Principat sia molt necessari. La Sancta Trinitat molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables senyors vos tinga en guarda sua. - Closa derrerament a XVI de setembre any dessus dit.

Sigue la cédula inclusa en la contestación del Senyor Rey.

La Majestat del Senyor Rey satisfent a la resposta que li es stada feta per los molt reverend egregi noble e magnifichs embaxadors del Principat de Cathalunya per causa de la consulta per ells feta per medi del reverend abbat de Poblet sobre les coses que demanaven deure esser adaptades en les instruccions als dits embaxadors acomanades per respecte de ço que devia esser per ells explicat al rey de Castella per part del dit Principat respon e diu que aquella seria stada e es contenta de la intencio del Principat aportada per lo dit abbat de Poblet e per los dits embaxadors a la prefata Majestat comunicada sobre les coses en les dites instruccions contengudes. E no creu que james altra sia stada la voluntat del dit Principat attenent empero que apres se es seguit que totes les diferencies e controversies occorrents entre la prefata Majestat e lo dit Rey de Castella indistinctament e lo Illustrissimo Princep don Carlos fill primogenit de la prefata Majestat en ço ques sguarda als fets de Navarra per medi o intervencio de alguns magnats del dit regne de Castella ab voluntat de la prefata Majestat son stades meses en mans e poder de certes notables persones les quals dins cert temps profixit e statuit deuen dir e declarar en e sobre les dites diferencies e controversies. Per tant es vist a la prefata Majestat no deure anar de present la dita embaxada al dit Rey de Castella car avant aquella seria evidentment venir contra la concordia sobre aço feta e per la prefata Majestat fermada e jurada. Tota via agrahint la prefata Majestat al dit Principat la sua bona voluntat que ha demostrada e als dits embaxadors lo carrech pres de la dita embaxada e treballs que han supportats per causa de aquella.

El mismo día, los señores Diputados mandaron expedir las siguientes carlas.

Al molt alt e molt Excellent Senyor lo Senyor Rey.
Molt alt e molt Excellent Senyor.
No sens gran amaritud e contristacio feem la present a vostra Majestat certificant aquella com la malaltia de la qual dies ha es detenguda la persona del lllustrissimo don Carles Primogenit a pres augment e en pijor de ir en ça continuada. E ab tot aquella no es en tal disposicio que ab la ajuda de nostre Senyor Deu no sia per be revenir empero per satisfer al degut avisam vostra Serenissima Excellencia de les dites coses faent certa aquella que axi en esser e finides oracions e pregaries per la sua valitut e conservacio de vida en les sglesies monestirs e lochs religiosos de aquestes parts com en esser visitat e prop tengut com encara en totes coses a sa Illustrissima persona necessaries es stat per nosaltres al bon compliment provehit a laor de nostre Senyor Deu servici de vostra gran Altesa e seu e honor de aquest Principat. E sia la Sancta Trinitat continua proteccio e guarda de vostra gran Senyoria la qual mane a nosaltres lo que plasent li sia. Scripta en Barchinona a XXI del mes de setembre del any Mil CCCCLXI. - De vostra Excellencia humils subdits e vassalls qui en merce e gracia vostra humilment. - Los diputats.

Venerables e devots religiosos. Per quant a nostre Senyor Deus ha plagut e plau visitar de imfirmitat la persona del lllustrissimo Senyor Primogenit e loctinent general del Serenissimo Senyor Rey en la salut del qual no ignorau quant va al benefici e repos de aquest Principat e dels poblats en aquell vos pregam e encarregam molt stretament vullau fer pregaries e devotes oracions e comemoracions a nostre Senyor Deus e a la sua gloriosa mare li vullen retre la salut encara per lo repos e bon stament del dit Principat. Dada de Barchinona a XXI de septembre del any Mil CCCCLXI. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General de Cathalunya e consell representants lo Principat a vostra honor apparellats. - Als venerables e devots religiosos los prior e covent del monestir de Sant Jeronim prop la Vall de Bron. (Vall d´Hebron)

Bajo la misma forma se escribió también al monasterio de Montalegre y al de San Gerónimo de la Murta.

Los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona e consell e Principat de Cathalunya representants. Als molt honorables e savis senyors los consellers de la ciutat de Vich. Saluts e honor.
Alguns dies ha sobre la admissio del honorable En Barthomeu de Montagut donzell a la vegueria del qual es stat provehit per lo Senyor Rey per alguns de aqueixa singulars fou feta instancia que no fos admes e per quant no mostraven haver poder ni carrech de aquexa ciutat fer la dita instancia e afermaran per part de aqueixa ciutat si faria que no fos admes e hic vendria persona alguna per aço la qual fins aci no es venguda e axi lo dit en Barthomeu de Montagut sta empatxat sens alguna raho que nos hi allega. Volem eus pregam que si instancia alguna per part de aquexa ciutat se vol fer contra lo dit Barthomeu de Montagut avis quatre jorns apres que la present vos sera presentada continuament comptadors hic envieu qui la faça. En altra manera ell sera admes e haura de nosaltres tot lo spatxament que devem. Dada en Barchinona a XXI de septembre del any Mil CCCCLXI. - M. de Monsuar dega de Leyda.

22 DE SETIEMBRE.

Ocupáronse, en esta sesión, de diversos asuntos, y tomaron varias deliberaciones, pero que ninguna relación tenían con el negocio del Príncipe.

miércoles, 23 de diciembre de 2020

29 DE MARZO.

29 DE MARZO. 

Reunidos en consistorio los señores Diputados y Consejo presentóse el Ilustre Primogénito, y, de palabra, les hizo las cuatro proposiciones siguientes:
1.a que revisasen los capítulos que se habían de presentar a la Señora Reina, con intervención de un individuo de su consejo; 2.a que habiéndole enviado el rey de Castilla un embajador para tratar del matrimonio que se había de verificar entre él y la hija de dicho rey, quería el señor Primogénito que esto fuese con voluntad espresa de su padre, el cual creía lo contrario. 3.a que el ejército que había en Fraga no retrocediese, hasta que este negocio se hubiese concluido; 4.a que les pluguiese socorrerle con alguna cantidad para su sustento, por ser grande la necesidad en que se encontraba.
Después de haber razonado acerca de las tales proposiciones, y examinadas detenidamente se deliberó, contestar lo siguiente. Respecto de la 1.a, que no se permitiese ninguna intervención de los individuos del consejo del Primogénito, y sí tan

solo él en persona, pero con asistencia siempre del arzobispo de Tarragona del conde de Prades y de Luis Xetanti, y sin que pudiera mudar ni añadir nada por ser trabajo hecho con madura deliberación y por voluntad de todos; respecto de la detención del ejército en Fraga que se siga la deliberación del día anterior; y respecto de las demás proposiciones reserváronse deliberar más adelante, cuando acerca de ellas hubiesen hablado más detenidamente; a cuyo fin, los antedichos tres señores pasaron a conferenciar luego con el señor Primogénito.
Al propio tiempo se recibió la carta que sigue.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs honorables e molt savis senyors los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles magnifichs honorables e de molta providencia senyors. Jatsia no sia cosa necessaria significar a vosaltres per scrits la mia voluntat quanta es vers lo servey del Senyor Rey e lo bon stament de aquest Principat com granment desige per obra ab degut efecte demostrar aquelles en le fahenes occorrents. Axi pensant en aquells tramis dies ha pasats als honorables procuradors de aquesta ciutat alguns de mos servidors notificantlos de part mia com me semblava cosa molt necesaria algunes clausures se fesen en la part del riu tant en cases de ecclesiastichs com de secculars tenen exida. Oferintlos sempre yo volia e tenia eser una cosa ensemps ab ells segons la relacio me fonch feta dits procuradors mostraren haver de mon pensament e oferta dient se posas en execucio com per lo semblant ells ho havien delliberat. Per mi fou asignat mon oficial e per lo capitol un dels canonges los quals ab los dits procuradors anasen e provehisen en tot lo que fos necesari per custodia de aquesta ciutat. Mes no havent sguard ne respecte a les inmunitats libertats privilegis e exempcions tant juris divini com etiam humani e a la serie dels privilegis e del glorios Rey Ildefonsus (Alfonso, Ildefonso, Adefonso, Nanfos, etc) e de alguns altres reys de gloriosa memoria e de les sentencies apres subseguides en favor e per part de aquesta esglesia e bisbe canonges comensals e beneficiats en aquella facen inmunes liberts e exempts de custodia vella e scolt de la ciutat murs portes e portals de aquella segons extesament vos mostrare si a vosaltres plaura e axi ho delliberareu. He manat e provehit no obstants les coses damunt expresades tots los ecclesiastichs se adeenen (se lee adeeneu) e per cascun vespre los qui dispots (disposts, dispostos; dispuestos) fosen anassen en la deena cauria e venria sa tanda en altra manera donassen home dispost cominant los de penes si aço fer recusaven. Tenia creença yo ab lo capitol de aquesta esglesia haviem prou satisfet a la voluntat de vosaltres e de tot lo Principat no sperant manament ne ordinacio vostres dits procuradors no sguardant al que tant havem ab bona voluntat fet e permes axi mateix a la inopia e tanta egencia vuy son posats los ecclesiastichs de aquesta esglesia volien e deliberaven en totes e sengles despeses han fetes fan e per lo sdevenidor los convendra fer. Per aquesta occasio yo lo capitol comensals e tots los benificiats contribuissem participassem deguessem contribuir e participar en aquells la qual cosa nom sembla justa raho ne justicia non permeteu e axi han haguda total negativa scrivintvosne de tot largament per manera nos hajau a tots per scusats si per ventura per alguns vos era significat lo contrari. Encara vos haure a gracia molta sil dit adeenament de ecclesiastichs se pot scusar vuy cesse com la necessitat no sia tanta porte hun tal carrech als dits ecclesiastichs. Empero sempre so promte tot lo que per vosaltres sera ordonat. Clamant de merçe a la divina e summa bonea trameta la gracia del Sant Sperit en vosaltres e dirigescha vostres actes. De Tortosa a XXIIII de març any LXI (se omite el MCCCC). - A la ordinacio e beneplacits de tots vosaltres sempre prest.
- Ot de Muncada bisbe de Tortosa.

jueves, 4 de febrero de 2021

18 DE JUNIO.

18 DE JUNIO.

Acudieron a esta sesión los embajadores, que ya habían llegado, (excepto el señor arzobispo, que se fue a Tarragona, y el conde de Módica, ) y hecha relación de todo lo ocurrido, se leyó el dictamen de la señora Reina sobre las modificaciones presentadas a su Serenidad, y el escrito en que pedía la embajada al rey de Castilla; después de lo que, habido un largo coloquio sobre ambos extremos, acordóse, por fin, que se consultase antes con el señor Primogénito y con los Concelleres, a cuyo objeto, después de comer, pasaron a la casa de la ciudad Antonio Lombart y Pedro Perelló, mientras que los señores Diputados fueron a ver al Príncipe, acompañados de sus respectivos notarios, por quienes se hizo, en presencia de este, la conveniente lectura.
Reunidos otra vez por la tarde, dijo el señor abad, que habiéndoles manifestado el señor Primogénito, por documentos auténticos, que le pertenecía el reino de Navarra, y que, sin embargo de ser su intención obedecer a su señor padre, le había ocasionado tal obediencia muchas incomodidades, por lo mismo, les rogaba dicho señor, le requiriesen para que se le jurara como Primogénito, o él de propia voluntad juraría. Acerca la embajada a Castilla leyóse una proposición firmada por ocho personas a este objeto.
Acordóse, al propio tiempo, que, para que la Reina, por temor de lo que se contaba, no se marchara, se le enviase una carta, en la que se la procurase calmar, dándole todas las seguridades posibles, según es de ver a continuación.

Dirigitur domine Regine.
Molt alta e molt Excellent Senyora.
Les respostes e coses per vostra Excellencia derrerament donades al misatgers de aquest Principat son stades per ells reportades e per vosaltres vistes e recensides diligentment e per quant en nosaltres e tots los poblats en aquest Principat seria subirana contristacio si la capitulacio fins aci contractada no venia a la desigada fi stam continuament e ab tots nostres studis pensant en totes coses que aquella puixen conduir. Speram de la clemencia divinal que annuira als nostres desigs e que se atrobaran expedients e per venir al saludable port de conclusio e servici de nostre Senyor Deu e del Illustrissimo Senyor Rey e de vostra Altesa e Illustrissimo Senyor Primogenit e benefici e repos de la cosa publica de aquest Principat. Per tant Senyora molt alta per servici de nostre Senyor Deu e del dit Senyor Rey e vostre e del Senyor Primogenit e per tant benefici quant aço sguarda axi humilment e devota com mills podem vostra Excellencia supplicam li placia aqui detenirse sperant certes persones qui prestament a vostra Excellencia trameses seran per les quals vostra dita Excellencia sentra nostres delliberacions que no duptam a aquella acceptes seran. E hont tant ha fet e obrat la virtut vostra Senyora molt alta la suplicam li placia continuar e no desistir fins a la optata fi ne vulla donar loch a creure informacions e sinistres reports de malicioses persones que fames scampen ab astucia e malicia de perturbar tant benefici e be. Molt alta e molt Excellent Senyora la Trinitat tinga en sa proteccio vostra Illustrissima Senyoria la qual de nosaltres man lo que de sa merce sia. Scrita en Barchinona a XVIII de juny any Mil CCCCLXI. - De vostra molt alta Senyoria humils vassalls etc. - Los diputats etc.

martes, 2 de marzo de 2021

6, 7, octubre, 1461

6 DE OCTUBRE.

No hubo sesión, con motivo de la misa solemne y exequias que se celebraron en la Seo, por el alma del señor Primogénito, en la que dijo el sermón el maestro Querald, del orden de Predicadores.

7 DE OCTUBRE.

Acordóse en este día no dar contestación a Francisco Burgués, hasta haber recibido la de la ciudad de Gerona.
En la misma sesión se presentaron los nobles fray Juan de Beamunt, Juan de Ixar y Juan de Cardona, manifestando que, en atención a tener una carta del señor Rey en que les aseguraba a ellos y otros servidores del señor Primogénito, y puesto que dicho señor Rey quería guardar la capitulación, deseaban saber si se les comprendería en la misma, aun cuando no fuesen catalanes, sobre lo que suplicaban a los señores Diputados y Consejo les prestasen consejo, ayuda y favor; a lo que contestaron estos que dispuestos estaban a favorecerles y ayudarles, en cuanto pudiesen, tanto por contemplación a la gloriosa memoria del Primogénito, como por su nobleza y demás cualidades que les distinguían.
Se recibieron en este día las siguientes cartas.

Als reverend e molt magnifichs los diputats del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Reverend e molt magnifichs senyors. Pens recordara a la reverencia e magnificencies de vosaltres com lo jorn de la mia partida per mi fonch parlat a aquelles de la satisfaccio e remuneracio per mi demanades dels treballs que supportat havia per lo honor e servey de aqueix Principat de que no havia reportada alguna utilitat e per vosaltres senyors ab molta humanitat me fonch respost que de aço convenia fos feta paraula en lo conçell sens la qual bonament fer nos podia e per la brevitat del temps lavors noy pogui donar recapte. Ara senyors yo tramet una suplicacio dirigida a vosaltres senyors e al conçell en la qual son specificadament deduides les coses que yo he fet per lo honor e servey del dit Principat e remuneracio que deman de aquelles perque reverend e molt magnifichs senyors vos suplich e deman de molta gracia que per vostra acustumada virtut vos placia haverme per recomanat e donar orde que yo sia content e satisfet de mos treballs axi com la raho vol e lo Principat ho ha loablement acostumat fer car per be que de aço se haja a fer paraula en lo conçell so mes de cert que la vostra ajuda endreça e favor en aquest cars ab tota honestat me poran molt aprofitar de que per sempre restare obligat al dit Principat a les reverencies e magnificencies vostres les quals de aço seran sollicitades per lo honorable En Jaume Garcia scriva del Senyor Rey e tenint les claus de son archiu lo qual per bondat sua ne ha pres carrech per mi oferintme molt prest en totes les coses que ho fer puxa per lo honor e servey del dit Principat e de cascun de vosaltres juxta la mia possibilitat. Scrita en Calatayu a XXII dies de setembre del any Mil CCCC sexanta hu. - A tot vostre manament e servey prest lo prothonotari de la Majestat del Senyor Rey Antoni Nogueras.

Als molt reverend honorables e molt savis senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend honorables e molt savis senyors. Certificam vostres grans prudencies e savieses com huy quis compta quatre del present mes de octobre any present e dejus scrit havem rebuda una letra ab una cedula interclusa en aquella de la sacra Majestat del Senyor Rey la data de la qual fonch en Calatayu lo primer del present mes crehent certament segons la continensa de aquella e del trellat interclus en ella vosaltres per semblant haver rebuda semblant letra e trellat. E per que aquesta universitat sempre es stada conforme e sera en tots los actes del Principat de Cathalunya concernents servey de nostre Senyor Deu augment e feeltat de la sacra Majestat e benefici de tot lo Principat vos pregam quant podem per vostres letres siam certificats de la resposta a la dita letra fahedora per lo correu portador de la present. E sia molt reverent e molt honorables senyors la Divinitat proteccio e guarda vostra. De Cervera a IIII de octobre any Mil CCCCLXl. - Molt reverent e honorables senyors los paers de la vila de Cervera a tot vostre honor apparellats.

El mismo día, en otra sesión por a tarde, fueron aprobadas las cartas que se dirigían al Santo Padre, y las instrucciones para los Embajadores, acordándose que se expidieran en seguida. Hállanse a continuación, junto con otras que van dirigidas a los Cardenales, y con el siguiente resguardo para seguridad de los mismos Embajadores en las fronteras.

Los diputats del General del Principat de Cathalunya residents en Barchinona. Al honorable lo diputat local en la vila de Perpenya e bisbat Delna e als collidors e guardes en aquella e en lo port e pas de Salses constituits. Saluts.
Com los reverends e venerables religiosos frare Jacme de la Guialtruu prior de Cathalunya del Spital de Sent Joan de Jherusalem e frare Joan de Cardona
comanador del Masdeu del dit Spital vagen per embaxadors per nosaltres e nostre consell aquest Principat representants a nostre Senyor lo Papa e a la sua cort e vullan sien favorablement tractats vos dehim e manam que los dits prior e comanador ab tots lurs cavalcadures familia e companyia e bens lexets passar sens scorcoll e empaix algu pus empero los dits prior e comanador façen sagrament que ells ni companyia lur no porten robes ni coses que hajen a pagar
general e tractats los favorablement. Dada en Barchinona a set dies de octobre del any Mil CCCCLXI. - M. de Monsuar dega de Leyda.

Sanctissimo ac beatissimo domino nostro Pape.
Sanctissime ac beatissime in Christo pater et domine. Post humillimas atque devotas recomendaciones et pedium oscula beatorum. Ad vestram beatissimam
Sanctitatem destinamus pro parte Principatus istius oratores videlicet religiosos preclarosque viros fratrem Jacobum de la Gialtruu priorem Catalonie et fratrem
Joannem de Cardona preceptorem Mansidei (Masdeu, Masdéu) et Spellunce de Francolineo (Espluga de Francolí) milites hospitalis sancti Joannis Jherosolimitani informatos plene de nonnullis sanctissime persone vestre nomine Principatus ejusdem referendis juxta instrucciones vobis datas. Supplicamus atque ideo V. S. B. dignetur illos benigne suscipere et audire fidemque et credulitatem eis tribuere. Etsi forsan particularia negotia sua apud S. V. gerere contingerit aut gratias petere dignetur. E. S. nostri contemplatione illos habere favorabiliter recomissos. Et conservet altissimus almam personam vestram regimini sue sancte ecclesie per tempora longiora. Scripta Barchinone septima octobris anno Millesimo CCCCLXI. - E. S. humiles filii et devoti qui premisso pedum osculo beatorum V. S. humiliter se comendant. - Diputati Generalis Principatus Catalonie.

Reverendissimorum in Christo patrum dominorum Sancte Romane ecclesie cardinalium.
Collegio dominorum cardinalium.
Reverendissimi in Christo patres et domini. Ad S. beatitudinem domini nostri summi Pontificis et ad vos pro parte hujusmodi Principatus destinamus oratores
religiosos preclarosque viros fratrem Johannem de Giaitrude priorem Catalonie et fratrem Johannem de Cardona preceptorem Mansidei milites hospitalis sancti Johannis Jherosolimitani informatos plene de nonnullis eidem B. domino nostro Pape et vobis nomine ipsuis Principatus referendis juxta instrucciones eis datas. Suplicamus propterea V. R. P. dignetur illos benigne audire fidemque et credulitatem eis tribuere. Et si forsan particularia negocia sua apud sanctitatem domini nostri Pape gerere contigerit ant inde gratias obtinere dignetur E. R. P. V. nostri contemplatione illos habere favorabiliter recomissos. Et conservet R. P. V. ille Dei filius qui honorum est retributor per tempora dilatata. Scripta Barchinone VII die octobris anno a nativitate Domini Millesimo quadringentesimo sexagesimo primo.

Dirigitur domino cardinali Valentie ecclesie Romane.
Reverendissime in Christo pater et domine. Licet per nostres oratores scribamus in generali collegio dominorum cardinalium vestrorum quia tamen nos non latet qualia V. R. P. dixit et fecit in favorem Catalanorum presertim pro actis factis in prosecucione liberationis persone lllustrissimi domini Karoli primogeniti nostri sancte recordationis ne ingrati videamur gratias pro parte hujusmodi Principatus harum serie vobis referimus geminatas nuntiantes dominacioni vestre quod taliler ipsum Principatum ex hoc reddidistis obligatum quod pro vobis faceremus quecumque grata. Oratores vero ipsi onus habent spetiale in instruccionibus hec omnia vive vocis oraculo referre V. R. P. quam altissimus dirigat feliciter et votive. Scripta Barchinone septimo die octobris anno a nativitate Domini Millessimo quadringentessimo sexagessimo primo. - V. R. P. obsequiis et serviciis semper
prompti qui eidem se recomendant diputati Generalis Catalonie residentes Barchinone.

Instruccions per los embaxadors de Roma.
Instruccions per los molt reverends egregis nobles magnifichs e honorables diputats del General de Cathalunya e conçell lur representants lo Principat de
Cathalunya
fetes als reverends egregis e magnifichs religiosos senyors frare Jacme de la Gialtruu prior de Cathalunya e don Joan de Cardona comanador del Masdeu del orde de Sanct Joan de Jherusalem embaxadors e oradors destinats a la sanctissima clemencia de nostre sanct Pare.
Primerament los dits embaxadors precedents humil e devota reverencia e recomendacions ab besament de peus a la Sanctedat de nostre sanct Pare de part
del dit Principat liuraran a aquella la letra de creença que sen porten en virtut de la qual la ora que a explicar los sera assignat explicaran a la sua sanctissima Beatitud com en los dies passats pervenguda a noticia sua la detensio feta per la Majestat del Senyor Rey de la persona del lllustrissimo don Karles fill seu primogenit de sancta recordacio e los actes que los catalans moguts per bonissimo zel corresponent a lur innata fidelitat e instauracio de lurs leys e libertats fahien per liberacio del dit Primogenit tramete per sos nuncios als dits diputats e conçell dos breus per los quals e en virtut de les creençes explicades per los reverend bisbe Delna e Antoni de Veneris elet de Çaragoça comprengueren los dits diputats e conçell que lo dit Clementissimo sant Pare havia molt enuig de la dita detencio e gran plaer dels enantaments dels catalans per liberacio de aquell excitants los dits diputats e conçell que virtuosament insistissen per liberacio del dit Primogenit ab oferta que en lo Principat ho volgues la sua Sanctedat trametre en les parts de ça nuncio special per treballar e intercedir en totes coses benificants la dita liberacio e havents sguard al bon stament e repos del dit Principat. Als quals nuncios en nom del dit sant Pare per los dits diputats e conçell entraren en pensament de trametre a la sua Sanctissima persona embaxada de part del dit Principat per referirli humils e devotes gracies de les coses predites e informar aquella de tots los negocis. Mes per quant lo dit Senyor Rey per sa gran humanitat e clemencia mana deliurar lo dit Primogenit e exaudir les suplicacions del dit Principat per bons respectes fou sobresegut en destinar la dita embaxada en apres arribat lo dit Primogenit en aquest Principat e volents les catalans quant en ells era treballar daquiavant tals o semblants inconvenients entre pare e fill e lur posteritat seguir nos poguessen e lorde de la successio en la casa Darago fos conservat degudament com es acustumat en scrits suplicaren la Excellencia del dit Senyor Rey de algunes coses havents respecte a laor de nostre Senyor Deu servey de la sua mare e de la Serenissima Senyora Reyna e tranquillitat entre lur Altesa e dit Illustrissimo Primogenit benefici del lllustrissimo Infant don Ferrando fill lur ara primogenit e repos e bon stament del dit Principat e de la republica de aquell. Les quals supplicacions ha plagut a la Altesa del dit Senyor Rey per sa virtut humanissima clemencia en via de capitulacio e concordia ab lo dit Illustrissimo don Karlos lavors primogenit e ab aquest Principat fermar e jurar e ab aquella lo dit Senyor Rey ha loats e aprovats ratificats e confirmats los actes dessus dits com a be e degudament fets comendant molt de aquells los catalans com a fidelissimos vassalls.
Item diran e explicaran a la clementissima Excellencia del dit sant Pare com creat per lo dit Senyor Rey lo dit don Karlos primogenit lochtinent seu general en aqueix Principat ell dit Primogenit ab molta prudencia humanitat virtut e clemencia ha regit e governat aquell en pau tranquillitat repos e justicia fins a XXIII del passat mes de setembre en lo qual dia entre tres e quatre hores de mati plague a la divina potencia separar del cors la anima benaventurada de aquell en lo palau reyal de aquesta ciutat rebuts primerament catolicament e religiosissima los sagraments ecclesiastichs com a vertader christia de la qual separacio si es stat gran lo dol e contristacio en los catalans ells dits embaxadors poran fer testimoni. Lendema empaliada molt altament la gran sala del dit palau lo dit cors fonch devallat a aquella e posat sus huns bell lit en mig de aquella fabricat vestit altament com es de custum en tals senyors les mans braços cap e cames del qual stigueren per tres dies axi blanchs nets tractables molls e movibles a totes parts sens incomposicio alguna com si fos viu lo que fonch reputat a molta maravella. E decontinent que fonch en la dita sala nostre Senyor Deu rey dels reys e senyor dels senyorejants per merits de aquell obra e continuament de nit e dia en presencia de infinida gent
apres ha obrats e sempre obra per sol tocament del cors tant com stigue patent e apres de la caixa en aquell sta recondit molts miracles com es illuminar sechs (cecs; ciegos; cèlios; siegos, segos) contrets geperuts e mancos fer adrets muts e sors (sordos; sords) a natura fer parlar e oyr itropichs e paralitichs guarir e de mal de cranch (cáncer; cranc; cangrejo) e de polipus e de porcellanes del qual ja en vida molts havia guarits e de moltes altres species e natures de infirmitats dels quals miracles e altres senyals e coses son rebuts e continuament se reben actes auttentichs per les quals coses los catalans han commutat lur dol o contristacio en molta consolacio e alegria cogitants haver hagut per primogenit e regidor hun tal Senyor per lo qual tals e tants actes divinament inspirats han fets los quals per evidentissima demostracio dels dits miracles e altres coses es vist nostre Senyor Deu approvar e jatsia de la absentacio del dit Primogenit summament se dolguen los catalans empero molt conord han pres e prenen con lo cors a ells ha lexats per merits e pregaries del qual creem esser en aquest mon endressats e custodits e lurs animes preparades a salvacio eterna. Mes avant diran e explicaran los dits embaxadors com separada la anima dels cors del dit Senyor Primogenit encontinent los diputats e conçell representants lo dit Principat scriviren al Senyor Rey e per lurs embaxadors humilment supplicaren la sua Excellencia fos de merce sua juxta forma de la dita capitulacio los trametes per primogenit e lochtinent de sa Majestat lo dit lllustre Infant don Ferrando al qual la successio recta de la casa Darago apres los benaventurats dies del dit Senyor Rey se spera. E com la sua Altesa los ha scrit e per son embaxador trames a dir es presta de continent trametre aquell e fer lo jurar com es acostumat per tots sos regnes e terres en primogenit de que los catalans jatsia alre no sperassen de la Majestat del dit Senyor Rey han presa
molta contentacio e alegria com sia ver lo que loablement fet han ab integritat de lur fidelitat fos a respecte que los fills del dit Senyor Rey e altra posteritat lur fos en sa prerogativa de grau en la successio conservada e perpetuada e tota hora que lo cas ho requeris ço que a Deu no placia farien lo semblant per lo dit lllustre don Ferrando e altra posteritat de lur Rey e Senyor qual han fet per lo dit don Karlos de eterna memoria.
Totes les coses dessus dites explicaran los dits embaxadors a la Sanctedat de nostre sanct Pare e de part del dit Principat referiran ab humil besament de peus
gracies infinides de Ics coses dessus dites per sos nuncios als dits diputats e conçell manifestades. Supplicants humilment e devota la sua excellentissima Sanctedat li placia haver en special recomendacio e memoria aquest fidelissimo e christianissimo Principat e los poblats en aquell los quals ab tota integritat obediencia vertader zel e fervent devocio sempre son e seran promptes als seus servey e manaments com a vicari de nostre Senyor Deu Jhesuchrist e pare en la
terra per lo qual e conservacio del seu benaventurat regiment incessantment en aquest Principat se fan specials pregaries a nostre Senyor Deu.
Mes avant los dits embaxadors donaran les letres que sen porten al collegi dels reverendissimos mossenyors cardenals e als singulars dells als quals son
dirigides en virtut de les quals per part del dit Principat explicaran aquelles de les coses dessus dites que als dits embaxadors seran be vistes specialment parlaran ab los reverendissimos senyors cardenals vicecanceller de nostre sanct Pare administrador de Valencie et Centum quatuor coronatorum. Als quals de part del dit Principat regraciaran les coses per lurs reverendissimes paternitats dites e fetes en favor e laor dels catalans en la prossequcio de la liberacio del dit Senyor Primogenit don Karlos de inmortal memoria significants los que lo dit Principat los resta obligat de la lur bona voluntat e amor que a aquell han mostrada e mostra continuament. E que en son cas conexerien lo dit Principat ne serie be recordant.
E de totes les respostes axi de nostre sanct Pare com dels dits senyors cardenals e de altres particularitats los dits embaxadors ab lurs letres avisaran los dits diputats e conçell per los correus qui continuament venen de part de ça donant los aquell avantatge que ben vist los sera. Scrita en Barchinona a set de octubre del any Mil CCCC sexanta hu.

sábado, 29 de junio de 2019

CÓMO ACCEDIÓ RAMIRO I AL TRONO DE ARAGÓN


91. CÓMO ACCEDIÓ RAMIRO I AL TRONO DE ARAGÓN
(SIGLO XI. NÁJERA)


CÓMO ACCEDIÓ RAMIRO I AL TRONO DE ARAGÓN  (SIGLO XI. NÁJERA)


Transcurría el siglo XI y nos hallamos en la corte pamplonesa del palacio real de Nájera. El rey Sancho III el Mayor, requerido por diversos e importantes asuntos, tuvo que abandonar el palacio real dejando allí a los infantes y a la reina, a la que encomendó personal y expresamente, entre otras cosas, la custodia de su caballo preferido.
Habían transcurrido pocos días cuando don García, el hijo primogénito de los reyes, pidió permiso a la reina, su madre, para que le dejase montar el caballo favorito del rey. Insistió tanto el infante que, a pesar de las recomendaciones al respecto del propio Sancho III, a punto estuvo de acceder, pero se lo desaconsejó un caballero de la corte.
Quedó enojado García por la negativa materna y para vengarse, contando con el beneplácito de su hermano Fernando, acusó a la reina de adulterio con el caballero que la había asesorado, jurando ante el rey que era verdad cuanto decía, para lo cual ponía por testigo a don Fernando, su hermano.
Sancho III el Mayor, tras dar crédito a la gravísima acusación de sus hijos, condenó a la reina, conminándole a que buscase un caballero que luchara por ella y la salvase, como era costumbre de la época. Nadie quiso indisponerse contra los infantes y la reina quedó totalmente desvalida, pero ante semejante situación, ofrecióse a lidiar en su nombre su hijastro, don Ramiro, que creía en la inocencia de su madrastra.
Casi al mismo tiempo que sucedían estos hechos, los infantes, apesadumbrados por el cariz que había tomado el asunto, confesaron a un monje najerense la trama urdida, y éste se lo contó al rey, que inmediatamente exculpó a su esposa.
Esta, agradecida a Ramiro por su valentía y fidelidad, logró que Sancho III el Mayor le nombrara heredero de sus tierras de Aragón. Así fue como Ramiro se convirtió en el primer rey de Aragón, donde gobernaría con el nombre de Ramiro I, destacando en su lucha contra los moros, incluido el rey de Huesca, al que venció en dos batallas.

Ramiro I, destacando en su lucha contra los moros, incluido el rey de Huesca, al que venció en dos batallas.



[Zurita, Jerónimo, Anales..., libro I, págs. 73-74.

Ubieto, Antonio, Crónica de los Estados Peninsulares, págs. 118-119.]




WIKI Ramiro I:

Ramiro I de Aragón (ca. 1006/7-8 de mayo de 1063) es considerado como el primer rey de Aragón​ (1035-1063) al que añadió los territorios de Sobrarbe y Ribagorza desde la muerte de su hermanastro Gonzalo en 1045, intitulándose así pues rey de Aragón, Sobrarbe y Ribagorza.


Conquistó, aliado con Arnal Mir de Tost y el Condado de Urgel de Armengol III, los castillos de Laguarres, Lascuarre, Falces, Viacamp y Benabarre, e intentó tomar la poderosa fortaleza de Graus al rey de la taifa de Saraqusta Al-Muqtadir —quien contó con la ayuda de la mesnada del aún infante Sancho II de Castilla en cuyo ejército figuraba un joven Cid de alrededor de catorce años: Rodrigo Díaz—, pero Ramiro I murió en el transcurso de esta operación bélica, seguramente a manos de un experto soldado de Al-Muqtadir.

Hijo de Sancho el Mayor de Pamplona y de Sancha de Aibar, contrajo matrimonio con Ermesinda de Aragón, una hija de Bernardo Roger de Foix, con lo que inició una tradición de alianza entre el reino aragonés y el condado ultrapirenaico, que se prolongaría por varios siglos. Estableció también alianzas con el Condado de Urgel, casando a su primogénito Sancho Ramírez con una hija de Armengol III de Urgel (a quien además dio en matrimonio a su hija Sancha) para así oponerse a las ansias expansionistas del conde de Barcelona Ramón Berenguer I en la zona del Cinca medio.

En 1045, a la muerte de su hermano Gonzalo, se anexionó los condados de Sobrarbe y Ribagorza que correspondía regir a su hermano García,​ unificando así los tres condados, junto con el de Aragón, que iban a formar el nuevo reino.

Instituyó un «obispo de Aragón» con sede en San Adrián de Sásabe; su hijo Sancho Ramírez convertirá posteriormente Jaca (que en tiempos de Ramiro era solo una aldea) en una ciudad que se convertirá en capital del reino y albergará la sede episcopalhttps://www.diocesisdejaca.org/

Hijo natural de Sancho el Mayor, rey de Pamplona, y una joven llamada Sancha de Aibar o Aybar, de la nobleza de las tierras de Aibar.

Representación heráldica de la Cruz de Íñigo Arista, una cruz patada apuntada en su brazo inferior cuando es de plata y figura sobre un franco-cuartel, sobre campo de azur. Aparece por primera vez en el siglo XIV, cuando la adopta Pedro IV el Ceremonioso como «armas antiguas de Aragón».
Después de la muerte de Sancho el Mayor, heredó el trono su hijo primogénito legítimo García Sánchez III el de Nájera, que gobernaba en todo el territorio paterno. A su hermano Ramiro se le había adjudicado la honor del espacio aragonés, y se proclamó baile en las tierras del Aragón que había recibido de su padre con trono en Jaca. Muy pronto se enfrentaron en la batalla de Tafalla y Ramiro inició una dinastía nueva en el reciente reino de Aragón tras usurpar los derechos de Gonzalo, que regía las rentas reales en Sobrarbe y Ribagorza.

Ramiro había sido el primer varón nacido de Sancho el Mayor pero era un hijo natural, fuera del matrimonio legítimo, con lo que quedó apartado de la primogenitura. Sin embargo nunca se consideró hijo bastardo, pues toda la documentación de la época se refiere a él como regulus, el mismo tratamiento que recibieron sus hermanos menores, y creció en la corte con su madre Sancha, tutora de Sancho III durante su minoría de edad entre 1004 y 1011, periodo en el que fue concebido Ramiro.

En su documentación auténtica el monarca aragonés se tituló como Ramiro, hijo del rey Sancho, sin usar el título de rey, pero no se consideró carente de legitimidad regia y actuó en todo momento ejerciendo a todos los efectos la potestas regia. En cualquier caso, recibió la fidelidad de los condes, barones y señores aragoneses en los que apoyó su autoridad. Aunque él mismo no se tituló rey, sí lo hicieron sus coetáneos, en documentos tanto aragoneses como navarros y castellanos. Aparece en ellos citado como rex Ranimirus, Ranimiri regis o meo regi entre otras expresiones. Así fue considerado por sus vasallos, reyes contemporáneos a Ramiro I y notarios. Los reyes de Pamplona García Sánchez III y Sancho Garcés IV el de Peñalén también le otorgarán el título de rey. Del mismo modo lo considerará su hijo y heredero Sancho Ramírez, al roborar como ego Sancius Raminiro regis filio 'yo Sancho hijo del rey Ramiro'.

Sentó las bases del que sería el Reino de Aragón garantizando la sucesión de su linaje al casar con Ermesinda, hija de Bernardo Roger, conde de Foix-Bigorra, en 1036, con la que tuvo a Sancho Ramírez, a García Ramírez (que posteriormente sería obispo de Jaca) y tres hijas más, Sancha, Urraca y Teresa. Con ello la continuidad dinástica estaba garantizada.

Con el tiempo fue rodeándose de nobles de su confianza, a los que asignó tenencias en castillos estratégicos. Reafirmó, además, la figura del obispo de Aragón aragonensis episcopus—, al que otorgó un monasterio, San Adrián de Sásabe y un cuantioso patrimonio, para ganarse el favor de la prelatura en su tarea de consolidación del poder.


signum regis, sello real, Ramiro I de Aragón


El signum regis era la firma que identificaba al rey en los documentos y remitía a la Cruz de los ejércitos empleada por las tropas cristianas en la batalla hasta el siglo XI. Posteriormente, Pedro IV el Ceremonioso lo identificó en el siglo XIV como la Cruz de Íñigo Arista y le atribuyó el carácter heráldico de antiguas armas de Aragón.
Tras hacerse con el control a partir de 1043 de los condados de Sobrarbe y Ribagorza a la muerte de su hermano Gonzalo, que nunca habitó en aquellos territorios, tuvo que entrar en pugna por los ricos territorios musulmanes a los que se accedía a través de la vía natural de la cuenca del Cinca. Las sustanciosas parias que pagaba el rey taifa de Saraqusta para evitar el ataque cristiano se las disputaban además de Aragón, el conde de Urgel, el de Pallars y el conde de Barcelona Ramón Berenguer I.

Para frenar el empuje de Ramón Berenguer de Barcelona, Ramiro I acordó un doble matrimonio de su hija Sancha con Armengol III de Urgel, y de Isabel, hija del conde urgelino, con su propio hijo primogénito Sancho Ramírez, el heredero al trono de Aragón. De este modo el Condado de Urgel y el Reino de Aragón establecen una sólida alianza, y la unión de sus fuerzas permitió a Ramiro conquistar los castillos de Laguarres, Lascuarre, Capella, Caserras, Falces, Luzás, Viacamp y Benabarre, con lo que impedía a Ramón Berenguer I —que había comprado castillos en la zona, en tierras que los condes catalanes JA JA JA reconocieron pertenecer al condado de Ribagorza como parte del reino de Aragón—​ el acceso al Cinca. La tenencia de Benabarre fue entregada al vizconde de Tost Arnal Mir, quien también se había convertido en aliado del rey aragonés.

Estos avances le hicieron concebir la idea de dar el asalto a la poderosa fortaleza de Graus, que el rey de Zaragoza Al-Muqtadir fue a defender en persona al frente de un ejército que incluía un contingente de tropas castellanas al mando de Sancho, el futuro Sancho II de Castilla, que pudo contar en su mesnada con el joven caballero Rodrigo Díaz, conocido posteriormente como «El Cid». Al-Muqtadir primeramente perdió las plazas de Torreciudad y Fantova, al norte de Barbastro, y la balanza parecía inclinarse del bando cristiano,​ pero finalmente consiguió rechazar a los aragoneses que perdieron en esta batalla a su rey, al parecer asesinado por un soldado árabe, llamado Sadaro o Sadada, que hablaba romance y que, acercándose al real de Ramiro I disfrazado de cristiano, le clavó una lanza en la frente. Murió ante las puertas de Graus el 8 de mayo de 1063.

Pese a la muerte de Ramiro I, su sucesor Sancho Ramírez y Armengol III de Urgel continuaron con un proyecto emprendido por el difunto rey y que contó con el apoyo del papa, que convocó a tropas francesas para emprender la cruzada de Barbastro que acabó con éxito en 1064. La importante ciudad musulmana pasó a formar parte del Reino de Aragón y su gobierno fue confiado como tenencia a Armengol III. Pero la permanencia en poder cristiano fue efímera, pues un año después sería reconquistada por la taifa de Zaragoza. En 1065 murió el conde de Urgel en tierras de al-Ándalus, probablemente en Monzón.

Ramiro I contrajo dos matrimonios sucesivos:

Su primer matrimonio fue con Gisberga, hija del conde Bernardo Roger de Foix, a quien entregó carta de arras el 22 de agosto de 1036. Gisberga en su bautizo pasó a llamarse Ermesinda.
De este matrimonio nacieron:

Sancho Ramírez.
Sancha de Aragón (1045-entre el 5 de abril y el 16 de agosto de 1097), casada con Armengol III de Urgel, tras enviudar de ese matrimonio, tuvo un relevante papel al servicio de la política de su hermano el rey Sancho Ramírez, dirigió el monasterio de Siresa e incluso llegó a regir el obispado de Pamplona entre 1082 y 1083.
García Ramírez (hacia 1046-17 de julio de 1086), obispo de Aragón (1076-17 de julio de 1086) y de Pamplona (1076-1082).
https://es.wikipedia.org/wiki/Garc%C3%ADa_Ram%C3%ADrez_(obispo_de_Arag%C3%B3n_y_de_Pamplona)
Urraca, que fue monja en Santa Cruz de la Serós.
Teresa o Taresa, casada con Guillermo Bertrand de Provenza.

// Aquí hay un lío : Con Inés de Aquitania (1025-1097) era hija del duque Guillermo V de Aquitania, se casó en fecha desconocida, aunque antes del 10 de octubre de 1054, fecha en la que aparecen juntos por primera vez en la documentación medieval. No se conoce descendencia de este matrimonio.
http://fmg.ac/Projects/MedLands/AQUITAINE.htm#_Toc276227873
//

Fuera de matrimonio, y antes de contraerlo, tuvo de doña Amuña (Amuina) un hijo natural:

Sancho Ramírez con diversas posesiones en las actuales Navarra y Aragón.


  • Durán Gudiol, Antonio (1993). Ramiro I de Aragón. Zaragoza: Ibercaja. ISBN 84-87007-90-2.
  • Lapeña Paúl, Ana Isabel (2004). Sancho Ramírez, rey de Aragón (¿1064?-1094) y rey de Navarra (1076-1094). Gijón: Ediciones Trea. ISBN 84-9704-123-2.
  • Montaner Frutos, Alberto (1998). El Cid en Aragón. Zaragoza: Caja de Ahorros de la Inmaculada; Edelvives. ISBN 84-88305-75-3.
  • Sesma Muñoz, José Ángel (2000). «El establecimiento de la monarquía aragonesa». La Corona de Aragón. Colección Mariano de Pano y Ruata, 18. Zaragoza: Caja de Ahorros de la Inmaculada. pp. 19-29. ISBN 84-95306-80-8.
  • Ubieto Arteta, Antonio (1960). El título de rey en Aragón. «Estudios en torno a la división del reino por Sancho el Mayor de Navarra». Príncipe de Viana (Pamplona: Gobierno de Navarra: Institución Príncipe de Viana). pp. 175-182. ISSN 0032-8472.
  • Viruete Erdozáin, Roberto (2008). Aragón en la época de Ramiro I. Zaragoza: Universidad de Zaragoza. ISBN 978-84-692-2032-0.