Mostrando las entradas para la consulta nedea ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta nedea ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

sábado, 28 de diciembre de 2019

Del Pastador.


Del Pastador.

Experiencia maestra de les coses nos ha ensenyats e la fi de les coses manifestament o demostra que aquelles per pus perfet eximent fi reeben les quals per especial delegacio e industria de persona elegida son elegides esser fetes. Emperamor daço ab aquesta nostra present ordonacio ordonam quel pastador o flaquer de la nostra casa real lo pan panades e empastats e totes quantes altres coses que per la persona nostra a taula real en los forns o en altra manera se appareylen que saviament e nedea se facen e separada e secreta per lo pastador desus dit perque negunes coses nocives mesclar no si pusquen que a la salut nostra e de nostres sotsmeses poguessen en neguna manera obviar. Ordonam encara quel dit pastador o flaquer lo pa del qual en nostra taula usarem o aquells qui en la dita taula siuran empanades o empastats e totes altres coses les quals a la sua art pertanyer son mostrades per si pastar e en altra manera apperellar deja e no per altre en qualque manera sino axi com dejus es ordonat molt gran diligencia haven que saviament e nedea se fassen e en loch de tot en tot separat en tal manera que via de malignar per dificil entrament a cascu sia preclusa: e con a taula per menjar irem o abans a convinent hora al panicer major lo pan lo qual menjar deurem no tart de ministrar: ell empero primerament en alcuna manera fer tast daquell no oblit ne ignor a ell pertanyer aquelles coses que al dit offici de panicer e de pastador sesguarden per tots los familiars e domestichs nostres en la sala nostra ab lo sotspanicer procurar sobre les quals coses tal diligencia cur de haver que per lo seu ministeri defalliment en alcuna cosa no sofira. E de totes aquelles coses que per rahon de lur offici haura procurades e en altra manera aministrades compte retre no tart al nostre majordom o escriva de racio: si pero per malaltia o per altre manera sera embargat aquelles coses que per ell pera nostra persona faedores son ab licencia del majordom lavors lo servy faent e ab consciencia de nostre mayor panicer a algu bo e soficient pastador coman: ell empero en les coses tocants son offici al panicer e al sotspanicer deputats de la nostra boca apres los majordomens obehir regonega si esser obligat: semblant pero sagrament e homenatge a nos sie tengut de fer lo qual lo panicer nostre a nos en la precedent nostra constitucio es obligat de fer.

dels escuders davant nos tallar ordonats

domingo, 29 de diciembre de 2019

Dels Rebosters majors.

Con res no es dit perfet si donchs de totes les sues parts no fa mencio e per tal que aço que lexam no siam vists menysprear e que ignorancia no pusca esser allegada: de la manera dels servidors del nostre palau reyal duym ordenador. Emperamor daço en la nostra cort dues bones persones generoses e feels volem esser deputades la cura dels quals sia principalment del primer reebut en loffici guardar tota la vaxella daur e dargent la qual acostumam usar en nostre palau axi de nostra persona con de nostres domestichs e aquella reebra ab inventari de nostres camarlenchs e tendra aquella per ells: e encara sien tenguts que la vexella que a nostre beure e a la taula nostra real posar sera aordonada a hora convinent el meteix al draçatori port e aquella que per nostres domestichs sera usadora per lo sotsreboster e altres del offici portar faça: guardantse molt diligentment que la damunt dita vexella nedea e de coses inmundes soven reguardada axi sia que negunes coses no si puguen esser perpensades als nostres huyls abhominables: e les damunt dites coses totes a hora convinent al nostre rebost en la manera que portades les hauran per ells sien retornades. Tenguts encara seran de guardar o fer guardar fruytes fromatges tortes candeles sucre salses sal e semblants coses qui axi per nos con per los nostres familiars en nostra cort seran usadores: e les dites fruytes fromatges sal tro a la taula on nos menjarem portar degen e aquelles liurar al nostre majordom per posar davant nos: e apres del aygua o del vi ab lo qual seran lavades aquelles que bonament lavar se poden feelment lo tast facen. Volem encara que tota hora que fruytes e fromatges sesdevendra afollar en tal manera que a nostres domestichs no fossen competents a posar per los dits rebosters decontinent als almoyners sien distribuits e per los dits almoyners als pobres de Jesu-Christ donar manam: e axi meteix con sesdevendra nos anar per cami volem ells aquestes coses servar. Les coses encara damunt dites guarden tota hora e escriven servada la ordinacio ja per nos feta sobre aço la qual en escrit hagen et observen: e gardense que tast facen sobre les coses damunt dites les quals a nos prenedores en qualque manera seran davant nos posades. E con nos sesdevendra caminar la un dells ol sotsreboster o un del offici en absencia del sotsreboster tots temps primer vaja per tal ques guart que defalliment de lenya e de palla al palau on nos menjarem esser no pusca divern e destiu jonchs o altres coses verdejants sia curos de haver e axi de banchs con de taules con daquelles coses que sesguarden a lur offici en lo dinar e en lo sopar no haja defalliment alcun: decernents que al nostre palau argent o vaxella dargent tovayles de les quals nostres domestichs menjants usen lo sotsreboster portar sia tengut e anaps e copes e altres coses al beure necessaries: e aquella vexella nedea e bella conservar procur axi que neguna cosa leja noy sia que pogues ofendre los huyls dels menjants en lo nostre palau si volra esquivar venjança condigna: e daqui aquell e aquelles al rebost reportar no oblit. Largent pero portador a la cuyna liure a aquells a aço diputats dels quals apres los menjars recobrar sia tengut diligentment. Encara ab diligencia ell manam haver e tener en escrit la manera ques serva en tenir lo damunt dit argent. Encara en lo rebost ell o un del offici jaher volem e manam: tenir encara aygua appareylada con a la taula anar deurem per nostres mans a lavar e dels altres qui aqui seran haja cura: encara de luminaries de cera tortes o brandons et tortices e candeles bastament tenga servada la dita ordonacio nostra la qual sobre aço havem feta e la qual ordonacio haja en escrit per tal que aquella mils sens violacio guart e observe. Guartse encara lo dit reboster e a la cura dell especialment aço pertanyer sapia que de les damunt dites luminaries alcun defalliment no sia. En apres con sabra nos voler per lamina dalcun deffunt missa solemne fer celebrar per tal que sapia nostra volentat sobre lo nombre de les tortes illuminadores en la dita missa los nostres camarlenchs sollicit diligentment e aquelles tortes e encens haver curosament procur del apothecari. Los rebosters e los altres empero del offici del rebost qui per nos seran deputats en les coses pertanyents a lur offici per lo dit comprador faedores de les coses damunt dites si deure reebre personalment e aquelles scriure regoneguen obligats esser de retre compte tots dies al mayordom e al escriva de racio. E en temps en lo qual sesdevendra nos caminar ell o aquell qui primer ira axi faça que en qualque loch on irem axi com de nostra celsitut se pertayn compliment dargent e de luminaries tovayles e altres appareylaments a servey nostre trobem. E no resmenys sagrament e homenatge a nos faran que lur offici e aquelles coses que si pertanyen per lur poder feelment exerciran; e si alcunes coses mayorment per rahon de son offici a la persona e a la salut nostra nocives se poden esdevenir decontinent revelaran e que res no han fet ne faran perque les desus dites coses no puguen complir. E per tal que pus perfectament e pus liberal les coses desus dites complir se pusquen ells o el sotsreboster en lo rebost damunt dit continuamen jaguen per tal que estranyantse del offici alcuna lesio no sofira: los desus dits empero nostres rebosters a tots los altres del rebost volem mayors esser. Ordonans encara en nostre rebost esser deputat un apte e sufficient hom qui sotsreboster sia appellat e ajut als nostres rebosters en aquelles coses que pora tocants lur offici feelment e apte: e tota vegada quels dits rebosters per malaltia o per absencia de amdos o per altra necessitat a son offici faedor entendre no poran al sotsreboster tota hora que necessari sera pusca cometre exercidor. Salvant empero lo portar del aygua al lavar de nostres mans e la fruyta e formatge e semblants coses a nos aministradores en la taula dels officials dobles derrer reebut si lavors en la cort present sera o en absencia daquell que per un dels escuders de la cambra volem esser fet. Encara tovayloles entires e netes aministrar a nostre sobrecoch e portant lo taylador qui les viandes devant nos aportar son tenguts liurar no oblit: e als camarlenchs los dits rebosters majors e sotsreboster volem esser sotsmeses. E en temps pero que nos caminar sesdevendra lo sotsreboster aportara o en absencia dell un dels ajudants del rebost alscuns appareylaments e ornaments e vexella dargent ab les quals passar puscam a us nostre per la taula si per aventura les azembles portants los arneses a hora deguda no eren vengudes. En apres lo sotsreboster aquelles coses que reebudes e despeses haura tota hora escriure diligentment sia tengut: e per tal que de totes coses que son faedores per los dits officis noticia plena haja translat e ab si tenga daquelles e aquell sagrament e homenatge faça al camarlench e obediencia serve quels rebosters fer e servar son a nos estrets. E lo damunt dit sotsreboster los rebosters majors si regonega a ell per majors.

Del Apothecari.

Del Apothecari.

Qualsque coses per manera de medicina o de menjar per nos prenedores o devant nos posadores sesdevendra presentar deguda cosa es no per no coneguda persona mas per feel et provada sien confites et contrastades per la qual ço es assaber mes nedeament et honesta sien confites per tal que alguna nos pusca aqui notar suspicio ne alguna occasio no sia donada a algun estrany de mesclar aqui alguna cosa nociva et no nedea. E axi ordenam que en la nostra cort sia tots temps un bo et feel apothecari principal lo qual qualsque quals confits per la persona nostra ell personalment confesca: e si per alcuna necessitat de nostra persona freturavem dalscuns letouaris et de axarops o de qualsque altres medicines lo dit apothecari aquelles personalment faça et secretament et tast daquelles faça si son coses tastables abans que a nos prenedores o per altra qualque manera sien presentades. Encara provehir deura lapothecari que ell confesca et faça o de alloure procur confits o especies per les altres persones e aquelles als nostres camarlenchs o als escuders de la cambra deja liurar e encara de illuminaris de cera tortes et tortices et de candeles serva ordenacio nostra la qual sobre aço havem feta et la qual ordinacio haja en escrit per tal que aquella mils sens violacio guart et observar haja et aquelles als rebosters do et liure. Guartse encara lo dit apothecari a la cura del qual specialment aço pertanyer sapia que de les damunt dites confeccions et luminaris algun defalliment en nostra cort no sia. En apres con caminan en alcun loch irem deura lapothecari lo coadjutor seu davant trametre per tal que en lo loch don partirem ne en lo loch destinat al qual irem de confits et illuminaris fretura et defalliment no sia trobat: ne encara volem que aquestes coses o altres les quals a son offici pertanyen cometa a altres sino a aquell qui sera reebut a ell coadjutor. En apres ordenam quel principal apothecari o son coadjutor tots temps en la casa nostra jague apparellats si alcun cas sesdevenia de son offici en totes coses exercir. En apres deura obehir lapothecari als meges en aquelles coses que per ell seran faedores concernents medecina mas sera sotsmes als camarlenchs: empero daquelles coses que aministrara compran o distribuen al mayordom o al escriva de racio de la nostra cort sia tengut de retre rahon e del tresorer con mester hi sera reebre moneda per les damunt dites coses necessaria. Sagrament empero e homenatge a nos faça axi com larmador: ajustat que si per raho de son offici enfermetat secreta en nostra persona sabia aquella a negun no revelara. En apres volem quel apothecari un coadjutor haja per nos elegidor en loffici de la sua apothecaria intelligent o en alcuna manera scient qui a ell en confegir si necessari sera o altres coses faen ajut al qual encara en la sua absencia cometa aquelles coses que a son offici son incumbents o comeses: lo qual coadjutor deja ajudar als altres officials con en son offici propri ell entendre no caldra: e aquest coadjutor jurara et homenatge fara als camarlenchs e a ells obeyra axi con lo dit apothecari fer e obeir es estret.

sábado, 28 de diciembre de 2019

Dels Panicers majors.

Dels Panicers majors. 


Considerans saviament e entesa entre les altres coses per divinal disposicio a vida humana ordenades lo pan esser per pus principal e maravellosa refeccio del cors del hom elet axi que dell per sosteniment de vida cotidianament es usador car sens aquell nengun cors human no es dubte puga lo carrech corporal sostenir: per ço jassia que per ordonacio sobirana estament de cadira real en aquest mon
obtingam pero semblantment quels altres fills de homens daquesta refeccio de pan som per necesitat de natura usadors. Donchs aquestes coses axi en consideracio deduytes esguardants que la salut e proteccio de la cosa publica principalment esta en la salut del princep terrenal: per tal curosament es proveydor que engir aquelles coses que per nos a refeccio de la nostra persona son sumidores per tals e tan aprovats ministres sien a nos en la nostra taula real aministrades que sospita de coses nocives de tot en tot sia foragitada e la salut de nostra persona mils puga esser conservada. Emperamor daço per aquesta nostra general constitucio per tots temps duradora ordonam que dues bones persones generoses per honestat de bones costumes e per faeltat enclarides al offici de nostra paniceria per nos sien deputades a nostre arbitre elegidores qui del pan de la nostra bocca en especial cura hagen diligent ço es que tota hora que a taula seer volrem apparellat estiga ab lo pan a la nostra taula posador cubert ab tovayloles nedees e entires e aquell al majordom nostre ans quel vers de la benediccio començ liurar no oblit e daquell tast per lo dit majordom axi mateix donar faça. Cura encara hagen diligent ensemps ab nostre pastador de les
panades neules empastats e altres coses que per la persona nostra o taula real en los forns o en altra manera sapparellen que saviament e nedea se facen e separament e secreta per lo pastador desus dit perque alcunes coses nocives mesclar no si pusquen que a la salut nostra e de nostres sotsmeses poguessen en alcuna manera obviar. Volem empero que tota hora que pan en la nostra paniceria sesdevendra a deteriorar axi que no sia convinent devant los nostres domestichs a posar lo dit panicer a la almoyna nostra cur ab diligencia liurar: cuant empero nos per cami anar sesdevendra en loch en lo qual nos reebrem nostra refeccio lo pan daquella qui en alcuna manera romandra als almoyners aqui distribuesca e encontinent als pobres de Christ distribuir per los dits almoyners volem specialment e manam. Ordenam encara quels dits panicers de tot pan de la nostra cort real hagen custodia diligent
aquell segons lur offici en la nostra cort discretament dispensan: e per tal que pus perfectament e pus liberal la custodia dessus dita se complesca ells o el sotspanicer en la paniceria dessus dita continuament jaguen per tal que estranyanse del dit offici alcuna lesio aquells no suffira. Con empero sesdeve nos de
loch a loch en los regnes comtats e terres nostres anar al loch lo qual haurem assignat lo panicer o lo
sotspanicer nostre manam que per aquelles coses que a son offici pertanyen procuradores o complidores primer vaja per tal que si pus tart anava algunes coses a ell incumbents no romasessen inperfetes la qual cosa molt cobeejam esser esquivada: e de les coses aministrades e despeses per lo dit panicer segons que a son offici pertayn al majordom e scriva nostre de racio raho e compte ordonam esser retut tota hora que al dit majordom o scriva sera vist faedor. Volem encara al offici dells pertanyer que con sesdevendra alcun domestich nostre perdre en servey nostre bestia alcuna reebut per ell lo cuyr daquella o les oreyles si fora nostra cort la haura perduda e sagrament daquell qui la dita bestia haura perduda que per colpa o negligencia sua no sera morta sia tengut de fer albara testimonial ab son segell segellat contenen la dita bestia en servey nostre esser perduda: e per tal que molt gran faeltat en ministrar les dites coses sens dubte lurs es comesa volem e fermament estatuim quels desus dits panicers sagrament de faeltat e homenatge a nos facen ab boca e ab mans comanat que la persona e salut nostra sana e salva per son poder conservaran e les coses contraries de tot en tot extirparan e no res menys sagrament faran a nostre majordom que son offici e aquelles coses que a son offici pertanyen per son poder faelment exerciran. Los desus dits pero nostres panicers a tots los altres de la paniceria e al pastador
del pa de la nostra boca volem majors esser. En apres per tal con al pus antich per lo pus novell en loffici honor es deguda manam et ordonam quen totes coses tocants loffici lo primer davant al altre de prerrogativa gausesca. Ordonam encara a nostra paniceria esser deputada una apte persona e sufficient qui sotspanicer sia appellat e ajut als panicers en aquelles coses que poran tocans son offici faelment e apta e tota vegada quels panicers per malaltia o per absencia damdos o per altre necessitat a son offici faedor entendre no poran o absents seran los dits panicers lo sotspanicer lo dit offici exercesca plenerament e entegra salvant empero lexercici del portar lo pa a la nostra taula pera nostra refeccio et
neules et altres coses semblants la qual cosa per un dels officials dobles derrer reebut si lavors en la nostra cort present sera o en absencia daquell per un dels escuders de la nostra cambra per nos elegidor esser feta manam. En apres lo dit sotspanicer aquelles coses que rebudes e despeses haura tota hora que degudament fer se pusque scriva diligentment: e per tal que de totes coses que son faedores per lo dit offici noticia plena hage translat ab si tengue daquelles et aquell sagrament e homenatge face al majordom e obediencia serve quels panicers fer e servar a nos son astrets.

Dels panicers comuns

Dels Escuders portants lo taylador real.

Dels Escuders portants lo taylador real.


En totes les coses que a nos se proposen en menjar es convinent cosa per lo portament daquelles elegir persones provades de feeltat los quals sapien diligentment e nedea les viandes que en tayladors davant nos son posadores a la nostra taula portar. E per tal que ço que lexam no siam vists menyspresar de la manera dels servidors de la nostra persona real duem ordonador quels escuders que aportar nostres viandes o tayladors per nos seran constituits dretament a la taula nostra davant nos venguen e devant estien e aquelles coses empero per si posar no presumesquen per tal que mesclan los fets los officis de les coses nos torben e ço quel majordom es tengut de fer no sie per altre fet com per lo majordom volem
lo posament dels tayladors esser fet esguardans que ço que a molts es comes pus segurament se espeega. Empero con los menjars seran posats davant nos los dits portadors sien curoses diligents e atents quel majordom assi facen donar a tastar per tal que per ço nos deyls freturem de sinistra suspicion. E per tal que res inordinat no romanga o confus dos escuders en aquest offici destinam dels quals aquell qui primer sera reebut en aquest offici lo servey faça en portar per tal que aquest de grau laltre sobrepuig al qual assiduytat de trabayl ajuda e si dos seran tayladors a portar aquests sols facen lo servey estants. Qui empero lo principal taylador nostre portara en lo col tovaylons portar no oblit ab los quals les viandes cobra: e per tal cor en necessitat ley servar nos cove en aquelles coses que son duns als uses dels altres soplesquen. Si cas sesdevenia que tots defallissen un dels oficials dobles derrer reebut si en la nostra cort
present sera e en absencia daquell un dels escuders de la cambra per nos elegidor lur offici faça o dos en aquell cas on mes tayladors hi hagues: e no tan solament en jurisdiccion als majordomens axi com los altres nostres familiars son sotsmeses ans sens mijan per rahon de lur offici obeyr si regoneguen esser
obligats. Aquesta empero axi con los copers sagrament e homenatge a nos facen segons ques pertayn.

Del comprador

 

domingo, 26 de enero de 2020

Ley XX. Quinyes coses deu fer lescuder o donzell ans que reeba cavalleria.

Ley XX.

Quinyes coses deu fer lescuder o donzell ans que reeba cavalleria.

Nedea fa aparer belles les coses a aquells qui les veen be axi com la cosa gallarda et bella fa estar gallardament et bella cascuna cosa per sa raho: e per aço tengueren per be los antichs que los cavallers fossen fets nedeament: car be axi com la nedeatat deuen haver en si meseix et en lurs bonees et en lurs costumes en la manera que dita havem axi meseix la deuen haver defora en les lurs vestedures et en lurs armes que portaran: car jassia que lur mester et offici es forts et cruel axi com es de ferir et dociure empero ab tot aço les lurs voluntats no poden oblidar que no sasalten naturalment de les coses belles et gallardes et majorment daquelles que ells porten: per tal com duna part los donen plaer alegria et conort et daltra part los fan ardiment escometre lurs enemichs en fets darmes per tal com saben que per aquelles seran mils coneguts et que tots se pendran dells mils guarda del be que faran en lo fet de les armes. E per aquesta raho nols embarga la nedeetat ne la gallardia a la fortalea ni a la crueltat que deuen haver contra lurs enemichs. E deim que deuen haver significança segons que damunt havem dit en la obra que par defora aço que han de dins en lurs voluntats: e per ço manaren los antichs quel escuder ol donzell que fos de noble linyatge un dia abans que reeba cavalleria deu fer vigilia et en aquell dia que la tendra de mig dia a avant deuenlo los escuders o donzells banyar et lavar lo cap de lurs mans et gitarlo en lo pus bell lit que poran haver e alli han los cavallers a calçar et a vestir les millors vestedures que haura. E apres que axi lauran fet net et bell en lo cors deuen fer altre tant a la anima menanlo a la esglesia en la qual ha a començar a reebre treball vellan et demanan merce a nostre Senyor que li perdo sos pecats et quel guiy et li faça fer bones obres ab lorde de la cavalleria que deu reebre en manera que puga defendre la sua ley et fer les altres coses a serviy de Deu segons ques conve e que Deu li sia guarda et defeniment dells perills et dels embarchs et coses contraries daquest mon: e deuli venir a memoria que jassia que nostre Senyor Deu es poderos sobre totes les coses et pot mostrar son poder en aquelles quan et axi com li plau empero senyaladament lo mostra en lo fet de cavalleria: car en man sua es de dar la mort et tolrela et de fer quel flach sia fet forts el forts flach. E quan fara aquesta oracio deu estar ab los genolls en terra e en tot lals de la nit deu estar en peus mentre que soferir ho pora: car la vigilia dels cavallers novells no fo ordenada pera fer jochs ni pera altres coses sino tan solament que ell els altres qui seran ab ell preguen Deu quel guiy el endreç axi com aquell qui entra en carrera de batalles et de mort per serviy de Deu et per defensio de la sancta fe et de la cosa publica.

Pedro IV de Aragón, El Ceremonioso, Lo Ceremoniós, Ley XX. Quinyes coses deu fer lescuder o donzell ans que reeba cavalleria.

Ley XXI

 

sábado, 28 de diciembre de 2019

Dels Coyners mayors.

Dels Coyners mayors.


Cuant mes los officis a servey de nostra persona son proismes aytant ab pus diligent cura a faels persones son comanadors per tal que aquell de tota frau trobador e de tots bens enemich lo diable ab son malignari enginy a molts ligams prefulsit a la salut dels homens aguayts per aposicio de coses nocives preparar no pusca la qual cosa a nos gardar molt digne e necessaria reputam. E per tal que les coses damunt dites pus leugerament esquivem ab aquesta nostra present ordinacio statuim que dos bons
homens e faels cochs per la nostra special cuyna sien reebuts per nos elegidors qui en loffici damunt dit molt sabens sien e esperts los quals les viandes nostres per nos e per aquells los quals la nostra serenitat elegira reebedores hagen a coure e en altra manera ab molt gran diligencia saviament e nedea apareylar en tal manera que les coses damunt dites en loch secret e segur e en alguna manera separat sien appareylades axi que per ells a pochs entrament sia donat e occasio de mal aytant con es possible sia restreta. Con a nos les damunt dites viandes seran aportadores tastar no pretermeten e con de loch a loch nos deurem anar la un dels cochs damunt dits al loch al qual deurem anar devant vaja per tal que les coses que al offici dells se pertanyen hagen pogudes provehir: cor pus preable cosa es reputat prevenir que esser per temps prevengut. Los quals encara cochs apres los majordomens als sobrecochs
nostres obeyr ordonam aytant con a lur offici pertanyera e que un dells en la cuyna damunt dita jaga
o prop aquella duem ordonador. Semblantment empero sagrament e homenatge a nos facen lo qual los boteylers nostres specials a nos fer desus son estrets.

dels cochs comuns

domingo, 3 de octubre de 2021

GLOSARIO, D.

D.





D'
AÇO. V. D' AYÇO.



D'
AÇO 'T. De esto te.
D' AQUEYLS. De aquellos.
D' ALCÚ. De
alguno, de alguien.



D'
ALS. De otra cosa.



D'
ALT. De arriba.
D' AQUEST. De este.



D'
ALTA. De alta.



D'
ALTRE. De otro.



D'
ALTR‘ EN. De otro en.



D'
ALTRUY. De otro.



D'
ALTRUYL. V. D' ALTRUY.



DAM.
V. DAN.



DAMDÓS.
De ambos.



D‘
AMDÓS. V. DAMDÓS.



DAMÉS.
Demás.



DAMNAR.
v. modo inf. Condenar.



DAMNAT.
part. pas. de “dampnar". Condenado.



DAMONT.
adv. Encima, sobre.



DAMPNACIÓ,
sust. c. Condenación.



DAMPNADA.
part. pas. de "dampnar” term. fem. Dañada, perjudicada,
destruida, condenada.
DAMPNAT. part. pas. de "dampnar".
Condenado.
DAMPNATJE, sust. c. Daño, perjuicio.



DAMPNITATS.
sust. c. pl. daños, perjuicios.
DAMPNOSA. adj. Dañosa,
perjudicial.



DAN.
sust. c. Daño, mal. (dany)



DAQUEST.
V. D‘ AQUEST.
D‘ AQUEST. De este. (aqueste en castellano
antiguo
)
D' AQUI. De aquí.



DARAY.
v. Daré. (daré : donaré)



DARETS.
v. Daréis. (dareu : donareu, donaréu)



DARIATZME.
v. Dariaisme. (me daríais; me donaríeu)



DARLOT.
A galope. - Trotant e darlot: al trote y a galope.



DARMETS.
Me habéis de dar. (dar me havets : me hau de donar)



D'
ASO. V. D' AÇO.



DATS.
v. Dad, dais. (doneu, donau, donéu, donáu)



DATSLOS.
Dadles. (doneulos, donaulos)



DATSME.
Dadme, daisme. (doneume, donaume)



DATZ.
V. DATS.



DAVÍ.
adj. Divino. (diví)



D'
AXO. De esto.
D' AYÇO. De esto, de eso.
D' AYSO. V. D' AYÇO.

D' AYTALS. De tales.



D'
AYTANT. De tanto. - A veces: de ello.
DE. prep. De. - A veces a,
p. e: no es qui de Deus vuyla donar lausor: no hay quien a Dios
quiera alabar (quien de Dios quiera dar laor).
DEÇEBUT.
part. pas. de "deçebrer". Engañado. (decepcionado)



DECEPCIÓ.
sust. c. Decepción, engaño.



DECH.
v. Debió.



DECLARAMENT.
adv. Claramente.
DECORARVOS. v. Honraros. (teneros decoro)



DECORAT.
part. pas. de “decorar”. Decorado, honrado.
DECORRIMENT. sust.
c. Corriente o curso de algún líquido.
DECORRIA. v. Corría.
(decorrer : transcurrir : correr)
DEEN. Décimo. (deén,
desén, desé; decena, diez
)
DEENE. Décima. (diezmo, de
diez, la décima parte)



DEENE
's. Décima es.



DEFAL.
v. Falta, delinque, falla; falte, delinca, falle.
DEFALA. V.
Falte.



DEFALIMENT.
sust. c. Falta. culpa. (
fallo; fallar)



DEFAYLEX.
v. Falta, delinque.



DEFAYLIR.
v. modo inf. Faltar, delinquir.



DEFEN.
v. Defiende. (
defén; defendre; defender)



DEFENAM.
v. Defendamos. (
como aquellos aragoneses de esfendemos as luengas)
DEFENCIÓ. sust. c.
Defensa.
DEFENDRE. v. modo inf. Defender. - Úsase, a veces como
recíproco. - En algunos casos significa librarse.
DEFENEN. v.
Defienden.
DEFENIMENT. sust. c. Defensa.
DEFENS. v.
Defiendes.
DEFENSADOR. sust. c. Defensor.
DEFENSA ‘S. v.
Defendióse. (
se defendió)
DEFENSIÓ.
V. DEFENCIÓ.
DEFENT. v. Defiende.
DEFES, DEFESA. adj.
Defendido, defendida.
DEFFALLIMENT. V.
DEFALIMENT.
DEFFAYLIMENT.
V. DEFALLIMENT.
DEFFENDRE. V. DEFENDRE.
DEFFENENT. v. gerundio
de “deffendrer”. Defendiendo.
DEFFES. V. DEFES.
DEFORA.
adv. Fuera. - Defora se: fuera de sí.
DEFORAS. A fuera, de fuera,
por de fuera, en el exterior.
DEFORES. V. DEFORAS.
DEGASTABLE.
adj. Desierta, desolada, abandonada.
DEGRA. v. Debiera. (
deguera,
deguere
)
DEIFICAR. v. modo
inf. Deificar.
DEIFICAT. part. pas. de “deificar”.
Deificado.
DEIG. v. Debo. (
dec, dech; deure;
deber
)
DEITAT. sust. c.
Deidad.
DEIXAM. v. Dejamos.
DEJA. v. Deba.
(dega)

DEJAM. v. Debamos. (
degam, deguem)
DEJATS.
v. Debáis. (degáu, degau, deguéu, degueu)



DEJUNIS.
sust. c. pl. Ayunos.



DEJUNAMENT,
sust. c. Ayuno.



DEJUS.
adv. Debajo. (de jus, dejús; Noguera jussana VS sobirana)



DE
‘L. De él.



DE
LÁ. V. DELAY.
D' ELA. De ella.



DELAY.
adv. De allí, en la otra vida, allí. (de lá)



DELECTABLE.
adj. Deleitable, delicioso.



DELEN.
v. Borran, destruyen. (inglés delete)



DELEX.
v. Borra, destruye. (he, she, it deletes en inglés)



DELGAT.
adj. Delgado. (cullóns, Pompeyo Fabra no usaba esta palabra?)



DELÍ.
Borró, destruyó.



DELICAMENT.
sust. c. Deleite.



DELICATS.
v. Deleitáis.



DELICT.
V. DELIT.



DELIR.
Borrar, destruir.



DELIT.
sust. c. Deleite. (disfrute; no significa delito)



DELIT.
part. pas. de "delir”. Borrado, destruido.



DELITABLE.
V. DELECTABLE.



DELITAMENT.
sust. c. Deleite.



DELITAR.
v. modo inf. Deleitar.



DELITATS.
v. Deleitáis.



DELITZ.
sust. c. pl. deleites.



DELS.
De los, de las. - Dels claus de Sent Pera: de las llaves de San
Pedro.



D'
ELS. De ellos.
DE 'LS. De los.



DELONGAMENT.
adv. Largamente. (longa, llarga; larga, luenga)



D'
ÉLL. De él.



DEMAN.
sust. c. Petición, demanda, súplica.



DEMANA
‘L. v. Le pidió.



DEMANÁN.
v. gerundio de “demanar”. Pidiendo. (demanant)



DEMANATS.
V. DEMANDATS.
DEMANDA. sust. c. Súplica, petición.



DEMANDATS.
v. Pedís, pedid; demandáis, demandad.
DEMANDAVA. v. Pedía,
demandaba.
DEMANS. v. Pidas.
DEMENTRA. Mientras, mientras
tanto, mientras que, entretanto.
DEMENTR‘ EU. Mientras
yo.
DEMONI. sust. c. Demonio. (dimoni)



DEMONI
‘L. Demio le, demonio el.
DEMONI ‘T. Demonio te.



DE
‘N. De don. - De ‘n Jacques: de don Jaime.
DENEJAR. v. modo
inf. Limpiar. (nedea; neteja; nedeja; net)
DENANT, adv.
Delante, antes. (devant)



DENYEN.
v. Dignan. - No ‘us denyen veser: no se dignan veros.
DEPARTIR.
v. modo inf. Partir, dividir, separar, explicar.



DEPARTIT.
part. pas. de "depertir". Partido, dividido, separado,
explicado.
DEPENYER. v. modo inf. Representar, describir, pintar,
designar.
DEPERTIMENT sust. c. Partición, separación, división.



DEPERTIR.
V. DEPARTIR.



DEPERTIT.
V. DEPARTIT.



DEPORT.
sust. c. Recreación, placer, diversión, reposo, descanso (deporte;
sport, esport
)



DEPORTANT.
v. gerundio de "deportar”. Descansando.
DEPORTAR. v. modo
inf. Descansar.



DEPUIS.
adv. Después.



DEPUYS.
adv. Después, después que.
DERROCAR. v. Derrocar, derribar.



DERROCAVEN.
v. Derrocaban, derribaban.



DERROCA
‘L. Le derrocó, le derribó.



DES.
v. Diese. (donés; donare)
DESÁ. V. DESAY.
DESAGUALAR.
v. modo inf. Desigualar. (agual, agualar, Agualada)



DESAGUALTAT.
sust. c. Desigualdad.
DESAMAR. v. modo inf. Desamar, aborrecer.
(no amar, pero no odiar)



DESAMAT.
part. pas. de “desamar”. Desamado, aborrecido.
DESAUNIT. part.
pas. de “desaunir”. Desunido. (desunir)



DESAY.
adv. De aquí, en esta vida, aquí. (de sá)



DESÇEBUT.
part. pas. de “desçebre”. Engañado. (decepcionado)



DESÇEBUTZ.
part. pas. de “desçebre”. Engañados. (decepcionados)



DESCONEIX.
v. Desconoce.
DESCONEXENT. sust. c. El que desconoce.
(desconeixent)



DESCONFORTAT.
part. pas. de “desconfortar”. Desanimado, debilitado, privado de
fuerza. (CONFORT. sust. c. Aliento, fortaleza, fuerza, ánimo. //
reconfortar
)



DESCONORT.
sust. c. Desconsuelo. (título de un poema conocido)



DESCONORTAR.
v. modo inf. Desconsolar.



DESCONORTAT.
part. pas. de "desconortar”. Desconsolado.



DESCONSELLAT.
part. pas. de “desconsellar”. Malaconsejado, desaconsejado.



DESCONSOLACIÓ.
sust. c. Desconsuelo.



DESCONSOLAMENT.
sust. c. Desconsuelo.



DESCORRE.
v. modo inf. Discurrir.



DESCORTÉS,
adj. Descortés.



DESCOVÉ.
v. Desconviene.



DESCREENT.
adj. Descreído, incrédulo.



DESCRESENT.
v. gerundio de "descreser". Descreyendo.



DESE.
Décimo, diezmo. (desé)



DESESPER.
sust. c. Desesperación. (desespero)



DESESPERAMENT.
sust. c. Desconfianza, desesperación.



DESFORMAR.
v. modo inf. Desfigurar.



DESFORMAT.
part. pas. de "desformar”. Desfigurado.



DESGRAT.
sust. c. Desagrado.



DESHONRADAMENT.
adv. Deshonradamente.



DESHONRAMENT.
sust. c. Deshonra.



DESIA.
v. Decía. (díe, die, diebe; deya; deye; deia; deie; deciba)



DESIG.
sust. c. Deseo. (desitg; desich)



DESIJAMENT.
V. DESIG.



DESIR.
v. Deseo. (jo desitjo)



DESIRÁN.
v. gerundio de "desirar". Deseando. - Úsase alguna vez
este gerundio como adjetivo p.e: en vils fayts d‘ hon es desirán:
en viles hechos de que está deseoso.



DESIRANT.
V. DESIRÁN. (desitjant)



DESIRAR.
v. modo inf. Desear.



DESIRAT.
part. pas. de "desirar". Deseado. (desitjat)



DESIRATS.
v. Deseáis.



DESIREN.
v. Desean. (desitgen)



DESIRER.
V. DESIRAR.



DESIRON.
V. DESIREN.



DESIRÓS.
adj. Deseoso. (desitjòs, desitjós)



DESITJATS.
V. DESIRATS.



DESLEYA.
Deslíe, disuelve, diluye (dilue). (verbo desleír)



DESLEYAL.
adj. Desleal.



DESLEYALTAT.
sust. c. Deslealtad.



DESLIAR.
v. modo inf. Desligar, desatar, librar, libertar. (deslligar)



DESLIGARALNOTS.
v. Librárnoslo. (librar + nos + lo; que ens el lliurés)



DESLIURAR.
v. modo inf. Libertar, librar.



DESLIURAT.
part. pas. de "desliurar”. Libertado. (liberado)



DESLIYAR.
v. Desligar, desatar, o diluir, desleír, disolver.



DESOBEENT.
adj. Desobediente.



DESOLAMENT.
sust. c. Desolación.



DESORDONAT.
part. pas. de "desordonar”. Desordenado.



DESOTS.
adv. Debajo. (de sots, sotz; de sota)



DESPAGAT.
part. pas. de "despagar”. Poco satisfecho, descontento.



DESPEN.
v. Gasta, espende, (expende, expensas) emplea. (despén;
despendre)



DESPES.
part. pas. de “despendrer”. Expendido (espendido),
gastado. (despés)



DESPLAENT.
adj. Desagradable. (que no es plaent; que no place)



DESPLAER.
sust. c. Desplacer, desagrado.



DESPLASENT.
v. DESPLAENT.



DESPLASER.
sust. c. Desplacer, desagradar.
DESPLAU. v. Desplace, desagrada.
(si no us plau : us desplau)



DESPULLAR.
v. modo inf. Desnudar, despojar.
DESPUYLANT. v. gerundio de
"despuylar". Despojando, desnudando.



DESRAHÓ.
V. DESRAYSÓ. (raysó, rahó, raó; razón)



DESRAYSÓ.
sust. c. Sinrazón.



DESSÁ.
Aquí, por esta parte, en esta parte. (de sá, de sa VS de llá,
dellá
)



DESSEMBLANÇA.
sust. c. Desemejanza. (sembla, pareix, semella; semeja, parece)



DESSEMBLANT.
adj. Desemejante, contrario.



DESSUS.
adv. Encima, sobre. (de sus, de sús, dessús)



D'
EST. De este. (usa aquest, est, est‘ )



DESTREU.
v. Quita, saca, arranca, extrae (estrae).



DESTRICH.
Embarazo, obstáculo, desestimación, apuro, angustia.



DESTRUA.
v. Destruya.



DESTRUYR.
v. modo inf. Destruir.



DESUS.
V. DESSUS.
DESVAL. v. No vale.



DESVERGONYATS.
part. pas. de "desvergonyar". Desvergonzado.
(desvergonzados)



DESVIAMENT.
sust. c. Desvío.



DESVIAR.
v. modo inf. Desviar.



DETERMEN.
Variante de "dretamen". Derechamente, con justicia.



DETERMENAT.
v. part. pas. de “determenar”. Determinado.



DETRAS,
adv. Detrás,



DEUNE.
Debe (de ello o por ello). (E deune ser a mòrt jutjat)



DEURIETS.
v. Deberíais.



DEUS.
v. Debes.



DEUS.
sust. pr. Dios.



DEVALÁ.
v. Bajó, descendió. (devallá)



DEVASTAR.
v. modo inf. Devastar.



DEVAYLÁ.
V. DEVALÁ.



DEVEN.
v. Deben. (deuen)



DEVENIR.
v. modo inf. Empezar a ser una cosa diversa de lo que era; hacerse,
volverse diferente, convertirse.



DEVENSIMENT.
sust. c. Quizás signifique el acto de vencer.



DEVENTERA.
sust. c. Delantera, vanguardia.



DEVENTERS.
adj. pl. delanteros, los que pertenecen a la vanguardia.



DEVESIT.
part. pas. de "devesir”. Dividido. (dividit)



DEVETS.
v. Debáis.



DEVINA.
v. Adivina, acierta.



DEXASER.
adj. Quizás equivalga a las palabras castellanas defectuoso,
indolente, pecador, engañoso, vicioso.



DEXENT.
V. Desciende.



DEXESA.
sust. c. Diosa.



DEY.
v. Debo. (dec, dech)



DEYA.
v. Decía. (deia, deie, deye, die, díe, diebe)



D'
EYL. De él.



DEYM.
v. Decimos. (deiem; diém, diem es metátesis de deym; deym e
manam
)



DEYNETS.
v. Dignaos.



DEYTAT.
sust. c. Deidad.



D'
HON. De donde, de que.



DIATS.
v. Decid. (digats; diguéu o digueu, digáu, o digau)



DICMENGA.
sust. c. Domingo. (se encuentran variantes en textos antiguos;
dicmenge
)
DICTAMÉN. V. DICTAT.



DICTAMENT.
sust. c. Dictamo. (dictado)



DICTAR.
v. modo inf. Dictar.



DICTAT.
part. pas. de "dictar". Dictado.



DICTAT.
sust. c. Lo que se ha dictado o lo que se ha dicho, escrito o
hablado.
DIEN. v. Dicen. (diuen)



DIÉN.
V. DIENT.



DIENT.
v. gerundio de "dir". Diciendo.



DIETS.
v. Decís. (
dieu, diéu; deieu, deyeu)



DIFFERENCIAR.
v. modo inf. Diferenciar, distinguir.



DIFFERENCIEJAR.
V. DIFFERENCIAR.



DIFFERENT.
adj. Diferente.



DIFFICULTAT.
sust. c. Dificultad.



DIFFINENT.
v. gerundio de "diffinir”. Definiendo.



DIFFINICIÓ.
sust. c. Definición.





DIFFINIMENT.
V. DIFFINICIÓ.
DIFFINIR. v. modo inf. Definir.



DIFFINIT.
part. pas. de "diffinir". Definido.



DIGATS.
v. Decid, digáis.



DIGATSME.
Decidme.



DIGES.
v. Di. (digues)



DIGNAT.
Variante. V. DIGNITAT.



DIGNITAT.
sust. c. Dignidad, mérito.



DIGUT.
part. pas. de "dever”. Debido. (
degut)



DILIGÉN.
adj. Diligente. (
diligent)



DINTRE.
adv. Dentro.



DIRAY.
v. Diré.



DIRETS.
v. Diréis.



DIR
T‘ HA. Te ha de decir. (
escrito DIRT‘ HA)



DISCORRIMÉN.
V. DISCORRIMENT.



DISCORRIMENT.
sust. c. Discurso, reflexión, el acto de discurrir.



DISCORRENT.
v. gerundio de "discorrer”. Discurriendo, reflexionando.



DISCURRIMENT.
V. DISCORRIMENT.



DISEM.
v. Decimos. (
diém, diem; deiem, deyem)



DISEN.
v. Dicen.
(diuen)



DISETS.
v. Decís. (
diéu, dieu; deieu, deyeu)



DISFORMAT.
part. pas. de "disformar”. Desfigurado.



DISJUNTIVA.
adj. term. fem. Disyuntiva.



DISLUNGAMENT.
sust. c. Dislocación.



DISON.
V. DISEN.



DISPUTAMENT.
sust. c. Disputa, argumentación, controversia.



DISTINCCIONAR.
v. modo inf. Distinguir, hacer distinción.



DISTINCCIONAT.
part. pas. de “distinccionar”. Distinguido.



DISTINCS.
adj. pl. Distintos.



DIT.
sust. c. Dicho, palabra.



DITS.
part. pas. pl. de "dir". Dichos.



DIVINITAT.
sust. c. Divinidad.



DIVISIBILITAT.
sust. e. Divisibilidad.



DIX.
v. Dijo. (va dir)



DIXEREN.
v. Dijeron.



DIXÉS.
v. Dijese. (digués; diguere)



DIXLI.
v. Díjole. (le dijo)



DIXME.
v. Díjome.



DIXQUÉ.
v. Dijo.



DÓ,
v. Doy, dé. (dono; que yo dona; que jo doni)



DÓ,
sust. c. Don, donativo, presente, dádiva.



DOCTRINAT.
part. pas. de "doctrinar". Adoctrinado. (corriente en la
Cataluña de Pujol
)



DOLÇOR.
V. DOUÇOR.



DOLEM.
v. Dolemos.



DOLENT.
adj. Doliente, afligido.



DOLER.
v. modo inf. Doler.



DOLRE.
V. DOLER.



DOLRÓS.
adj. Doloroso.




‘M. Déme, doyme. (me doy)



DON.
sust. c. Don, dádiva, presente.



D'
ON. V. D' HON.



DONA.
sust. c. Señora, dama. (domina, domna, doña)



DONADOR.
sust. c. El que da, dadivoso, amigo de dar.



DONALI.
Dale.



DONÁLI.
Le dio.



DONÁN.
V. DONANT.



DONANT.
v. gerundio de "donar”. Dando.



DONASSETS.
v. Dieseis.



DONATS.
v. Dais, dad.



DONATS.
part. pas. pl. de "donar”. Dados.



DONATSME.
v. Dadme. (donaume, doneume)



DONATZ.
V. DONATS.



DONAVETS.
v. Dabais. (donabeu, donáeu)



DONÇELL.
sust. c. Doncel.



DONÇEYL.
V. DONÇELL.



DONCHS.
adv. Pues, entonces.



DONE.
v. Doy, da. (jo done, éyl, ela done; yo dono, ella done)



DONESSON.
v. Diesen. (donaren; donessin)



DONETS.
v. Deis. (donéu o doneu)



DONME.
v. Dóyme, entrégome. (me doy, me entrego; me dono; “em donu”)



DONQUES.
V. DONCHS.



DONS.
v. Des. (que tú me donos; me dons)



DONS.
sust. c. pl. Dones, presentes, donativos.



DONS.
adv. V. DONCHS.



D‘
ONT. V. D' HON.



DORS.
adv. Detrás.
DORS. sust. c. Dorso, espalda.



DOUÇ,
DOUÇA. adj. Dulce. (dols, dolsa; dolç, dolça)



DOUÇOR.
sust. c. Dulzura. (dolsor, dolçor)
DOUS, DOUSA. V. DOUÇ,
DOUÇA.



DREÇALÍ.
Le dirigió, le enderezó. (dreçali)



DREÇAR.
V. modo inf. Enderezar, dirigir.



DRET.
sust. c. Derecho, justicia. - Se pogren de Deus per dret clamar:
pudieran con justicia clamar a Dios.



DRETAMENT.
adv. Derechamente, justamente, con justicia.



DRETEMENT.
V. DRETAMENT.



DRETS.
adj. pl. Justos. - No está drets: no es justo.



DRETURA.
sust. c. Derechura, rectitud, justicia.



DUALITAT.
sust. c. La cualidad de ser una cosa dual. (dualidad)



DUCHS,
sust. c. pl. duques. (DUCH, duc : duque; dux; el que dirige,
conduce, ductor
)



DUPTE.
V. Dude.



DUPTETS.
v. Dudéis. (dudéu o dudéu; dupteu)



DUPTÓS.
adj. Dudoso, perplejo.



DURABILITAT.
sust. c. La cualidad que hace una cosa durable. (durabilidad)



DURABLE.
adj. term. fem. Duradera, durable.



DURAMENT.
sust. c. Duración.



DUY.
De hoy, desde hoy. (d‘ huy)



DUYL.
v. Duelo. - No ‘m duyl: no me duelo.



DUYMAY.
V. D' UY MAYS.



D‘
UY MAYS. De hoy más. (huy, uy, avui, avuy, vuy)