Ley IX. Com deuen esser elets los cavallers.

Ley IX.

Com deuen esser elets los cavallers.

Mil es lo pus honrat nombre que pot esser: car be axi com X es pus honrat nombre ques comença en I et en un cent entrels X axi entrels centenaris es major et pus honrat mil per tal com tots los altres se concloen en aquell et dalli a avant no pot haver altre nombre assenyalat per si et has a tornar et per força ha a esser nombrat per los altres que havem dits que senclouran en lo millar. E per aquesta raho elegien antigament de mil homens un per ferlo cavaller axi com dit havem en la ley davant aquesta: e en la eleccio guardaven que haguessen en si tres coses. La una que fossen treballadors per tal que sabessen et poguessen soferir los grans treballs los quals en les guerres et en les batalles se poden esdevenir. La segona que fossen usats de soferir per tal que sabessen mils et pus tost ociure et vencre los enemichs et no fossen hujats leugerament faen fets darmes. La terça que fossen cruus per no haver pietat de robar et pendre ço dels enemichs ni de ferir ni dociure. E per aquestes rahons antigament pera fer cavallers prenien dels caçadors dels monts qui son homens qui soferen gran treball et fusters et ferres et picapedres per tal com usen molt a ferir et son forts de mans e axi meseix dels carnicers per tal com usen de ociure les coses vives et escampar la sanch daquelles. E encara guardaven altra cosa en ferlos cavallers que fossen be formats de lurs membres per esser regeus et forts et leugers. E daquesta manera delegir usaren los antichs gran temps: mas veen moltes vegades que aquests aytals no haven vergonya oblidaven totes aquestes coses sobredites et en loch de vencre sos enemichs vencien si meseix: tengueren per be los savis daquestes coses que guardassen homens pera aquests affers qui haguessen en si naturalment vergonya. E sobre aço dix un savi qui hac nom Vegeci qui parla del orde de cavalleria que la vergonya veda al cavaller que no fuja de la batalla et aquella vergonya lo fa vencedor. E per aquesta raho guardaren sobre totes coses que fossen homens de bon linyatge per tal ques guardassen de fer coses perque poguessen caure en vergonya. E per aço foren elets de bons lochs: e gentilea o paratge aytant vol dir en los homens com be especial que es en los homens. E per ço foren appellats gentils homens o homens de paratge axi com homens en los quals ha molt de be et de gentilesa. E preseren aquest nom de gentilesa que vol aytant dir com noblesa de bondat et aço per tal con los gentils foren nobles homens et bons et visqueren pus honradament que les altres gents. E aquesta gentilesa ve en tres maneres: la primera per linyatge la segona per saber la terça per bonea de costumes de maneres. E jassia que aquells qui la guaayen per lur bon saber o per lur bonea son per dret appellats nobles et gentils homens: empero majorment ho son aquells qui ho han per linyatge antigament et fan bona vida per tal com los ve de luny axi com per heretat e per ço son mils tenguts de fer be et de guardarse derrar et de fer coses vergonyoses et de mal estar: car no tan solament con fan malestar hi reeben ells dan et vergonya ans aquells del linyatge don devallen: e per ço los gentils homens deuen esser elets que venguen de dret linyatge de pare et davi entro en lo quart grau qui es appellat besavi. E aço ordenaren et hagren en be los antichs per tal que daquell temps atras no es en memoria de homens. Pero quant de pus luny et pus antigament ve de bon linyatge tant creix mes sa honor en gentilesa servan bones costumes.

ley-x-com-los-gentils-homens-deuen-deuen-guardar-noblea-gentilesa-paratge

L, perg 2205, Jaime I, 3 octubre 1274

L. 

Perg. n. 2205. Jai.I. 3 oct. 1274.

In Dei nomine. Sepan todos quantos esta present carta veran que dia miercoles tres dias andados del mes de octobre don Garcia Ortiz de Azagra procurador del noble senyor infant don Pedro filio del noble rey de Aragon con carta suya que comiença: Noverint universi et finexe: Data Tirasone XI kalendas octuber anno Domini millesimo CCLXX quarto: et foron y con el don Ferrer de Manresa juge del senyor infant don Pedro et don Johan Gil Tarin çalmedina de Çaragoça en Navarra en la Puent de la Reyna ho era mandada cort general de los Navarros y en presencia de don Armengot bispe de Pamplona et del abbat de Mont Aragon et de Pero Sanchez de Montagut governador del regno de Navarra et de don Gonçalvo Ivannes de Baztan et de don Garcia Almoravit et de don Johan Gonçalvez de Baztan et de Johan Corvaran et de don Pero Martineç de Soviça et de muytos otros ricos omnes et infançones et cavalleros et ciudadanos et bonos omens de todas las villas de Navarra buenas mostro una carta del noble senyor infant don Pedro de creyença que comiença assi: De nos infant don Pedro et finexe: dada en Taraçona dia viernes IIII dias por andar del mes de setiembre en el anno de mil CCLXX quarto. Encara mostro dos cartas con seyellos mayores pendientes del noble senyor don Jaime rey de Aragon la una que vinya a los ricos homens et a los cavalleros de Navarra et la otra de los bonos homens de las villas de Navarra que comiençan:
Jacobus Dei gratia et finexen: Datas Barchinone IIII kalendas augusti anno Domini MCCLXX quarto. Encara el avant dicto don Garcia Ortis procurador demando a toda la cort de Navarra seyendo plegados en los palaçios cabdales del rey de Navarra en la Puent de la Reyna per nomne et voç del dito infant don Pedro el regno et la senyoria de Navarra et que los ricos homens et los caveros et los conçellos de Navarra liurassen et toviessen al sennor rey de Aragon por sennor o al dito infant don Pedro por nomne del dicto padre suyo asi como el rey don Sancho que muerto es mando a los richos homens e a los conçellos de Navarra de jurar et de atener con Navarra et con los castiellos et con las villas segunt que se contenexe en la carta del afillamiento et de los paramientos que ficieron los nobles sennores don Jayme rey de Aragon et don Sancho rey de Navarra la qual carta comiença: Aquest ye traslat bien et fidelment sacado et finexe: E comprovo de palavra a palavra con la carta original. Encara mostro el dicto don Garcia Ortiz un traslat de una carta en el qual se contenexe que ricos homens de Navarra et de Aragon et de los bonos homens de las villas de los regnos juraron atener et complir los paramientos et los afillamientos que los dictos reyes feçieron entre si: las quales todas las sobredictas cartas et traslatos foron leydas por don Michel Sancheç de Uncastiello chantre de Panplona en los palaçios desuso dictos. Et encara leydas las dictas cartas demando el dicto don Garcia Ortiz al vispe et a los richos homens et a los infançones et a los cavalleros et a los ciudadanos et a los bonos homens de las villas que tuviessen et oviessen por sennor al dicto infant don Pedro en voç del dicto padre suyo o si ellos quissiessen al dicto infant segunt que don Jayme padre suyo avia dado a el poder segunt que parexe por las cartas desuso dictas et que pregava a ellos que toviessen por sennor al dicto infant don Pedro de todo el regno de Navarra con los castiellos et con las villas segunt como se contenexe en las dictas cartas del sennor rey et por el obligamiento que feyto fo por el rey don Sancho al rey don Jayme de Aragon por las cartas del afillamiento et de las juras de los ricos homens et de los bonos homens de las ciudades et de las villas de Navarra. Et el sennor vispe et los prelados et los ricos homens et los cavalleros et los bonos homens de las villas ovieron sobre esto lur consello et avido lur consello respondieron al abant dicto don Garcia Ortiz que ellos enviarian lures mandaderos por fer respuesta a el mismo sobre est feyto de dia domingo primero qui viene VII dias andados del mes de octubre en VIII dias primeros que vienen en Taraçona o antes si el sennor infant ficiesse saber a ellos que fos en Taraçona. Y en testimonio de todas las sobredictas cosas nos dictos don Armengot vispe de Panplona et don Johan Garceç Doriç abbat de Montaragon et don Pero Sancheç de Montagut et don Gonzalvo Ivannes de Baztan et don Garcia Almoravit et don Johan Gonzalvez de Baztan en esta present carta nuestros seyellos pendientes y mandamos poner. Esto fo feyto en la cort de Navarra en la Puent de la Reyna: et son encara testimonios desto don Exemeno de Soces et don Roldan Perez alcalde de Navarra et don Gonzalvo Gil de los Arcos et don Martin de Baltierra et don Diago Pereç de Soces et don Gil Baldovin et don Baldovin de Tudela. Feyta carta dia miercoles tres dias andados del mes de octobre era M^aCC^aCXII^a. - Ego Rodericus publicus notarius Tirasone hanc cartam scripsi et hoc sig+num feci.  

li-perg-2206-jaime-i-16-octubre-1274

CXLII, reg 1911, fol 47, 14 julio 1395

CXLII. 

Reg. n° 1911, fól. 47. 14 jul. 1395.

Nos Johannes Dei gratia rex Aragonum etc. Oblatis nobis reverenter pro parte episcopi et capituli Barchinone episcopi et capituli Vicensis abbatis monasterii de Stagno et universitatis civitatis Barchinone ac universitatis ville Modiliani (Moya, Moyá, Moiá, Moià) et quorundam aliorum quibusdam capitulis super unione seu agregacione fienda de certis locis universitatibus et singularibus personis sacramentalis Vallensis confectis hujusmodi seriei.
- Com antigament a feeltat del senyor rey qui es cap de la cosa publica et a conservacio et bon stament daquella fos atrobat et ordonat sagramental en Valles en Lobregat en lo Maresma lo regiment del qual se pertany a la Sgleya et a la ciutat de Barchinona segons ordinacio daquell lo qual per malicia del temps qui tot dia indueix novells fets hauria mester reparacio et creximent: per ço a augmentar lo dit sagramental et posar en defensio les persones et bens daquelles dels quals dejus es feta mencio son fetes les ordinacions dejus scrites per part de la esgleya de Barchinona de la esgleya de Vich et del monastir del Estany et de la ciutat de Barchinona et de la vila de Moya supplicants humilment los bisbes et capitols de Barchinona et de Vich et labat et convent del monastir del Estany et les universitats de Barchinona et de Moya a la magnificencia reyal que aquelles vulla aprovar stablir ordenar e confirmar emper tots temps duradoras. Primerament que tots los homens reyalenchs ço es que sien homens propris o aloers del senyor rey o de la senyora reyna poblats ara o en sdevenidor dins la vegueria de Barchinona et de Valles et parroquies et termens en aquella constituits los quals ja per ordinacio del sagramental sien en aquell confirmats e tots los homens realenchs ço es que sien homens propris o aloers del senyor rey o de la senyora reyna poblats ara o en sdevenidor dins les vegueries Dosona et de Bages et dins la vila batlia et sotsvegueria de Moya et de qualsevol parroquies et lochs dins aquelles constituits sien units sis volran al dit sagramental o a la defensio daquell. Item com mossen lo bisbe et capitol de Vich et mossen labat del Estany et son covent hajen alguns locs et homens dins les dites vegueries de Osona et de Bages et en les dites batlia et sotsvegueria de Moya: los dits mossenyer de Vich et son capitol los dits mossen labat del Estany et son convent de present meten los lurs homens que han dins los dits locs et parroquies et termens en lo dit sagramental: et totes persones ecclesiastiques et ciutadans et homens de vila qui hajen o hauran homens dins les dites vegueries et sotsvegueria et batlia et parroquies et termens daquelles puixen metre lurs homens en lo dit sagramental: pero com los hi metran hajen aço a fer denant los sobreposats del dit sagramental qui hajen poder de reebrelos: et que per general ordinacio de mossen lo bisbe et capitol de Barchinona et de mossen lo bisbe et capitol de Vich et de mossen labat et convent del Estany tots los preberes poblats et quis poblaran dins les dites viles lochs et parroquias et termens se alegren es puixen alegrar de la defensio del dit sagramental et contribuesquen primariament en les despeses ques faran per lo dit sagramental ço es en aquelles et en ço que per los dits sobreposats sera ordonat. Item que si alscuns homens seran poblats ins les dites vegueries de Barchinona et de Valles Dosona et de Bages et vila sotsvegueria et batlia de Moya et lochs et parroquies et termens daquelles et no seran del dit sagramental ne de la regla o obediencia de aquell et contra aquells sera feta alguna injuria damnatge o offensa per qualsevol persona: que per be ques meta so a sagramental algun del dit sagramental noy sia tengut de exir ne de fer res qui pertanga al dit sagramental en favor dels damnificats o injuriats: ans si per aytal cas se met so encontinent aquells del sagramental com sapien aço sen deguen tornar et no curarse de seguir ne de perseguir lo injuriador o dampnificador encara quel poguessen pendre en virtut del dit sagramental com no sia cosa convinent que aquells qui no volran esser del carrech del dit sagramental se alegren del profit daquell: et axi mateix los del sagramental no sien tenguts ne degen exir ne defendre los homens de barons cavallers ne de persones generoses ans si per aytals se metra so a sagramental encontinent com ho sabran hajen desamparar lo dit so et nos curen daquell en virtut del dit sagramental: pero per aço no sia tolt quel dit sagramental no haje loch en los caminans et viandans. Item que tots los homens dins les dites viles castells lochs et parroquies et mases habitants et habitadors axi del sagramental vell com novell hagen a tenir armes ço es saber ballesta ab deu tretes et ab son arreu o almenys spasa o lança et escut en manera que si lo dit so sera mes tots ensemps se defenen et seguesquen los malfeytors et bandajats et gitats de pau et de treua del senyor rey segons ordinacio del dit sagramental: e si algun del dits homens qui aquell so oira o sabra no exira al dit so pach cascuna vegada per pena deu sous. Item que en cascuna de les viles castells et lochs et parroquies davant dites del dit sagramental sien elegits capitans segons la ordinacio del sagramental vell e us daquell quis muden de dos en dos anys: pero que sien elets per los sobreposats dejus scrits o per aquells qui ells ordonaran et en aquell nombre que a ells sera vist faedor los quals capitans com elets seran se curen cascun en sa capitania que los homens hajen les dites armes et tinguen peno et corn et en altra manera se procuren ques façen totes aquelles coses que a fer se han per los homens del sagramental demunt dit: et que com los dits capitans seran elets vinguen jurar en poder dels dits sobreposats de tenir complir e servar les ordinacions del dit sagramental axi com ja per usança del sagramental vell es acostumat de fer. Item que la gent del dit sagramental et qualsevol daquells enseguesquen segons dit es los malfeytors et injuriadors bandejats et gitats de pau et de treua et aquells prenguen: empero si la gent del dit sagramental o capitans o alguns daquells prenien alguns dels dits injuriadors et malfeytors bandajats e gitats de pau et de treua que nols puixen dar a manleuta ans los meten en mans daquell batle o senyor de qui seria la jurisdiccio del loch o parroquia on seria fet lo mal o daquell a quis pertanyeria punidor per aquell: pero si bandajats o gitats de pau et de treua eren quels meten en poder del veguer de Barchinona o daquell official quels hauria bandajats o gitats de pau et de treua: declarat que la gent del dit sagramental haje estar a manament et ordinacio dels capitans et los dits capitans puixen manar e ordonar a la dita gent fins que aquell senyor o official a quis pertanga hi sia e tot hom haja star a manament et ordinacio daquell. Item si fugents los malfeytors o injuriadors bandejats o gitats de pau e de treua se reculliran en algun castell vila o loch o casa o altre fortalesa de Cathalunya et lo dit so sera continuat et seguit: que com als veguers batles et sotsveguers et capitans qui aqui seran segons que a cascun dells se pertanyera parra ques deja fer: quels dits officials requiren publicament davant molts qualque tinga o administra lo dit loch quels liure sens empatx los dits malfeytors o
injuriadors: e si aquell regent o tinent lo dit loch diu que no son aqui que haja encontinent dar escorcoll de aquell loch als dits officials al qual escorcoll entre en aquell nombre et forma ordonats en lantich sagramental: et si lo dit escorcoll lus era denegat dilatat o resistencia feta o altre contrast en aquests cases si la dita gent del dit sagramental talara o damnificara o fara algun mal o injuria al malfeytor o malfeytors o al senyor o senyors et homens del loch o lochs on lo malfeytor o malfeytors se serien recullits o dels quals escorcoll seria denegat donar o a altres qui los dits malfeytor o malfeytors defendrien no sien tenguts del mal que facen civilment ne criminal nin puxe esser inquirit: empero si la gent del dit sagramental contra la dita forma talava o dampnificava que pagassen la tala plenerament ab adveracio de sagrament dels damnificats taxacio de jutge procedent et no resmenys pagassen per pena atretant de la qual fos la meytat dels dampnificats et laltre meytat del senyor rey. Item que pus quel veguer o batle de Barchinona o veguer Dosona o de Bages o batle o sotsveguer de Moya ço es cascun en sa jurisdiccio fossen atteses al dit so tot hom del dit sagramental haja star a manament et ordinacio daquells. Item si los dits veguers batles et sotsveguer et capitans quis seran manaran o requerran algun o alguns del dit sagramental que acompanyen et menen algun pres en algun loch: que aquell o aquells qui seran requests o a qui sera manat hajen aço fer sots pena de C solidos per cascuna vegada de la qual si sera comesa haura loficial de la jurisdiccio del qual sera lo inobedient la quarta part et los sobreposats laltre quarta part et lo senyor rey las restants parts: et si aquell o aquells qui preses seran tenen armes que aquelles armes si deuen esser perdudes als presoners sien dels capitans qui preses les hauran: et si son preses per los dits officials reyals que sien dels dits officials axi que per lo dit senyor rey ne officials seus no puxe esser feta questio. Item per ço com los capitans han major carrech per lur offici que no han los altres del dit sagramental quels dits capitans durant llur offici puixen portar per defensio lur armes vedades per tot lo principat de Cathalunya: et si lo senyor rey o sos succehidors o officials lurs fahien revocacio o inhibicio de portar les dites armes en general que aquella revocacio o inhibicio no comprenga la present licencia si donchs daquesta nos fahia plenera et expressa mencio. Item que sis allegave os denunciave quel dit sagramental vell e novell o alguns singulars daquell haguessen errat o delenquit en la forma del dit sagramental o execucio daquell que aço se haje a conexer determenar e exeguir per lo veguer de Barchinona ab et de consell dels advocats ordinaris del censell (pone censell, más abajo consell) de la dita ciutat et no sens ells: axi que governador procurador general ne lochtinent del senyor rey ne altre qualsevol official del dit senyor ne encara altre qualsevol persona de qui fos la jurisdiccio ordinaria dels delats nos puixen de res dallo entrametre en alguna manera: pero si lo senyor rey en sa propria persona daço entrametres o conexer volra que ho puixe fer ell personalment present en Barchinona o dins les dites vegueries batlies et sotsvegueria ab et de consell dels dits advocats ordinaris del dit consell de Barchinona et no en altre manera: et en tot cas la denunciacio instancia et perseguiment del dit sagramental et dels singulars daquell se haja a fer per part privada mostrant propri interes et no per fiscal ne persona de la tresoreria del senyor rey ne de la senyora reyna ne per official e officials lurs ne per altre qualsevol persona: la qual part instant o denunciant abans que a res sia procehit haje assegurar idoneament als delats les messions del plet: en altre manera que la denunciacio o instancia ces et no haja loch: et per semblant los delats o accussats asseguren a la part demanant les messions del plet: en altre manera que la denunciacio o instancia ces et no haja loch: et per semblant los delats o accussats asseguren a la part demanant les messions del dit plet per ço que agualtat sia en aço observada. Item que aquells del dit sagramental tambe en general com en special puixen fer talles entre si ab sabuda et expres consentiment dels bisbe et capitol et consellers de Barchinona et dels bisbe et capitol de Vich et dels sindichs de Moya per fer despeses necessaries en los afers del dit sagramental axi per salaris de advocats o sobreposats o descrivans o en altre manera per qualsevol cosa qui davall del dit sagramental o per afers e bon estament daquell: e los sobreposats del sagramental vell puixen fer ab sabuda et consentiment dels dits bisbe et capitol e consellers de Barchinona les dites talles en lo sagramental vell: et los sobreposats del sagramental novell puixen ab consentiment dels dits bisbe et capitol de Vich et sindich de Moya fer atretal en lo lur sagramental. Item que per ço quel dit sagramental haja millor regiment tots anys sien elets tres sobreposats ço es un per lo consell de Barchinona et un altre per lo bisbe et capitol de Barchinona axi com ja es acostumat los quals regesquen lo sagramental antich de la vegueria de Barchinona et de Valles et sia elet un altre sobreposat qui regesca lo sagramental novell lo qual a la un any sia elet per la vegueria de Moya al altre per mossen lo bisbe et capitol de Vich et altre per mossen labat e convent del Estany. Item que lo senyor rey o sos officials no puixen manar axi com no poden en ost o cavalcada los homens del dit sagramental com aquell sagramental sia novella servitut a ells voluntariament imposada per ço que mils se defenen: mas lo dit senyor rey haja ost et cavalcada et altres coses en sos homens et en los altres segons que havia abans de la dita ordinacio del dit sagramental et segons dret comu et constitucions generals de Cathalunya et usatges de Barchinona axi que per aquestes coses en sos drets segons dit es alguna cosa no sia innovada ne mudada ne encare tolta sino en tant com dessus es expressat. Item que de les penes quis cometran per aquells del sagramental si no tendran les armes demunt ordonades o si no estaran a manament dels dits capitans o si no exiran al dit so sien fetes quatre parts eguals la una de les quals sie dels senyors de qui sera aquell qui cometra la dita pena e laltre dels dits sobreposats et laltre dels capitans sots regiment dels quals seran los qui cometran les dites penes et laltre restant del senyor rey et que daquelles parts de les dites penes hajen a fer execucio prompta breument et sens plet los dits senyors daquell o daquells qui cometran les dites penes: et si los dits senyors dels dits homens o algun dells no volien fer la dita execucio o hi eren negligents o tardans: que dada a ells per los dits sobreposats fadiga de deu dies los dits sobreposats puixen et hajen a fer la dita execucio de les dites penes complidament: empero sia entes quels dits sobreposats puixen fer lexa de les dites penes sis volran a lur volentat en cas que a ells vinga la execucio de les dites penes. Item quels sobreposats del dit sagramental vajen visitar aquell sagramental de temps en temps axi com los parra ço es lo sobreposat ordonat per lo bisbe et capitol de Barchinona ab volentat et sabuda del bisbe et capitol de Barchinona et lo sobreposat ordonat per lo consell de Barchinona ab volentat et sabuda dels consellers de Barchinona et lo sobreposat del sagramental novell ab volentat et sabuda de mossen lo bisbe et capitol de Vich et del abat del Estany et dels promens o jurats de la vila de Moya: los quals sobreposats cercants lo dit sagramental regoneguen si los homens estan axi com deuen et quey admeten aquells qui de nou si volran metre et altres coses facen que sien bones et profitoses al ben publich daquell. Item es entes que la forma antiga o formes antigues e la ordinacio et usança del dit sagramental antich sien et romanguen a la un sagramental et altre en lur plena força et valor si no aytant com los presents capitols et ordinacions deroguen e poden derogar a aquelles.
- Et visis recognitis et examinatis ad plenum dictis capitulis et contentis in eis quia cognoscimus et videmus ea cedere in ampliacionem et augmentum ac bonum statum dicti sacramentalis et defensionem omnium et singulorum dicti sacramentalis ac in utilitatem et statum pacificum non solum dicti sacramentalis sed etiam tocius reipublice Cathalonie principatus: tenore presentis carte nostre seu privilegii cunctis temporibus duraturi per nos et omnes heredes et successores nostros capitula ipsa et quodlibet eorum ac ordinationes in eis et quolibet eorum expressas acceptamus approbamus concedimus laudamus firmamus auctorizamus ac etiam confirmamus sic quod de cetero per nos et successores nostros ac per omnes officiales et subditos nostros et eorum presentes pariter et futuros prout ad unumquemque eorum expectare poterit tam in judicio quam extra judicium habeant observari. Et liceat omnibus et singulis quibus hec juxta formam premissorum capitulorum per nos conceduntur tam officialibus quam aliis cujusvis condicionis preheminencie seu status capitulis et ordinationibus ipsis et quolibet eorum uti cunctis temporibus licite et impune: nos enim de certa sciencia promittimus et convenimus in nostra regia bona fide quod dicta capitula seu ordinationes non revocabimus nec impugnabimus nec earum usum seu exercicium directe vel indirecte impediemus nec litteras seu provisiones contrarias concedemus nec aliquid aliud faciemus quod in derogationem eorum vel alicujus eorum valeat retorquere: et si forsan quavis causa voluntaria vel necessaria per oblivionem vel importunitatem aut alias de certa sciencia contrarium fieret illud nunc pro tunc revocamus et viribus penitus vacuamus carereque volumus et decernimus penitus robore et valore. Mandantes per eandem expresse et de certa sciencia gubernatori nostro generali necnon gubernatori Cathalonie ac universis et singulis aliis officialibus et subditis nostris presentibus et futuris dictorumque officialium loca tenentibus quatenus capitula et ordinationes ipsas et quodlibet eorum firmiter teneant et observent ac teneri et observari faciant et non contraveniant nec aliquem contravenire permitant aliqua ratione seu causa. Quicumque autem ausu ductus temerario contra premissa vel eorum aliquod facere vel venire presumpserit iram et indignacionem nostram ac penam mille morabatinorum auri nostro erario applicandorum se noverit absque aliquo remedio incursurum dampno et injuria illatis primittus et plenarie restitutis. in cujus rei testimonium hanc fieri et sigillo magestatis nostre in pendenti jussimus comuniri. Data Barchinone quartadecima die julii anno a nativitate Domini millessimo trecentessimo nonagessimo quinto regnique nostri nono. - Aymonus Dalmacii. - Sig+num Johannis Dei gratia regis Aragonum etc. - Rex Johannes. - Testes sunt frater Franciscus Marchi magister ordinis milicie beate Marie de Muntesia Jaufredus vicecomes de Rupebertino Raimundus Alamani de Cervilione Aymericus de Scintillis Rogerius de Montecatheno milites. - Sig+num mei Bonanati Egidii predicti domini regis scriptoris qui de ejus mandato hec scribi feci et clausi cum raso et correcto in lineis III quals dejus es feta mencio son fetes les ordinacions dejus scrites per part de la esgleya de Barchinona de la esgleya de Vich et del monastir del Estany et de la ciutat de Barchinona et: et X qualsevol persona que per be ques meta so a sagramental algun del dit sagramental noy sia tengut dexir ne de fer res quis pertanga al dit sagramental: et XXXII que aquells del dit sagramental tambe en general com en special puixen fer talles entre si ab sabuda et expres consentiment dels bisbe et capitol et consellers de Barchinona et dels bisbe et capitol de Vich et dels sindichs de Moya per fer despeses necessaries en los afers del dit sagramental: et XXXIII o per afers et bon estament daquell o los sobreposats del sagramental vell puixen fer ab sabuda et consentiment dels dits bisbe et capitol et consellers de Barchinona les dites talles en lo sagramental vell et los sobreposats del sagramental novell puixen ab consentiment dels dits capitol de Vich et sindichs de Moya fer: et XXXIII atre tal en lo lur sagramental Item que per ço quel dit sagramental hage millor regiment: et XXXV cials: et XL de Barchinona: et XLI lo bisbe et capitol de Vich. - Dominus rex presente Nicolao Moratonis locumtenente thesaurarii mandavit michi Bonanato Egidii. - Vidit eam dictus locumtenens thesaurarii. - Idem.

cxliii-reg-2234-fol-71-1-mayo-1398

16 DE JULIO.

16 DE JULIO.

En la sesión de este día, solo se trató de un asunto enteramente secundario, cual fue la compra de una partida de trigo de Sicilia, sin haber precedido deliberación del General, sobre lo que se suscitó un empeñado debate. Respecto al asunto principal, dióse cuenta de dos cartas que se habían recibido y que siguen a continuación.

Als molt reverent nobles e honorables senyors los diputats generals del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend nobles e honorables senyors. Deguda recomendacio procehint vostres reverencies avisam com per causa dels avisos e bones provisions fetes per
ordinacio vostra e del Principat de Cathalunya a nosaltres per donar bona raho de aquest castell de Amposta qui es clau del riu de Ebro convengue provehir en ferlo guardar e per custodia de aquell metrey cinch homens los quals lan tengut en custodia fahent guaytes de nits e de dia de XV de febrer fins a VIIII de març inclusivament que per ordinacio e manament vostres ni foren mesos de Tortosa e la donchs hac fi la nostra custodia. E per quant als dits cinch homens foren promesos tres sous entre die e nit segons es acustumat e aquells no son pagats per ço que la pobresa de aquesta vila es tanta que noy bastam car ja havem hagut a fer per la dita raho e per la custodia de la vila altres despeses axi en arneses com en altra manera queus es stat molt soberch pero convenia per la honor de tot lo Principat fer lo degut. Per queus suplicam tant com podem vos placia provehir e manar que los dits homens sien paguats del salari a ells deguts al dit for per lo temps dessus dit quem par esser XXI o XXII jorns. E per semblant vos pregam vos placia haver per recomenat lo nostre sindich o sotssindich par lo qual vostres reverencies seran avisades de les grans vexacions novitats sobrevents e dans que per los regidors de la ciutat de Tortosa nos son fetes a ma e per miga del ofici dels mustaçafs de la dita ciutat e fer nos novitats de dia en dia e de grans executions e molt rigoroses en gran dan e total destruccio de aquesta vila e contra nostres privilegis e libertats per los Senyors Reys de gloriosa memoria a la dita vila e habitadors de aquella atorguades. Eus pregam en nostra justicia nos sia la plaça tant segura com a la ciutat e que interim sia sobresegut en les vexacions e no siam axi deslibertats e destruits com nons vullam partir de la justicia car som contents tota hora sia vista nostra querela no esser juxta lexar nosne pero si justa es no si sia feta justicia la qual axi al poch com al gran deu esser comuna. E per la
present no pus sino quens recomenam a vosaltres e suplicam lo beneyt Jhesus ell per sa clemencia tingua vostres reverencies noblesa e honorables savieses en sa continua proteccio eus leix fer tals obres que per aquelles mereschats adquirir aquella gloria de Peradis tan preparada. Feta en Amposta a XIII del mes de juliol del any Mil CCCCLXI. - Los jurats e prohomens del loch de Amposta qui en gracia vostra se recomanen e merce.

Al molt reverends magnifichs e de gran providencia mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e de gran saviesa mossenyors. A VII de juny prop passat per ma letra he scrit a vostres grans reverencies a aquelles significant los pagaments e prestechs fets als X homens e An Pere Gil de Villoro qui eren per lo General en guarda del castell de Amposta per raho del sou de aquells fins a la jornada de la dita letra. Apres foren prestats a XVII de juny al dit En Pere Gil deu florins dor axi que ab XX florins dor que ja tenia primers te ara lo dit Pere Gil trenta florins dor de prestech. Mes es stat fet prestech e pagament als dits deu homens per los derrers XV dies de juny e aço saben be los honorables En Pere Jorda diputat local e micer Pere Tarça qui ara son aqui per delliberacio e consell dels quals yo fiu lo dit pagament fins al derrer dia de juny inclusive com los dits deu homens tremeteren a dir per En Pere Gil attes que Amposta es terra mal sana e de aquells ni havia que ja tenien lo cap inflaut que per ells deurey aturar havien mester de necessitat per afers llurs compliment de sou per tot juny e axi fonch fet e tots los dits prestechs axi den Pere Gil com dels dits X homens fonch fet per delliberacio e consell dels dits mossen lo diputat local e micer Pere Terça. E com per manament de vostres reverencies lo dit diputat local haja licenciats los dits En Pere Gil e X homens dichmenge (domingo; domenge, diumenge) que comptavem XXVIII del dit mes de juny haurien rebut los dits X homens per dos dies mes que no han servit dels quals dos dies la paga dien es adquisida a ells e no son tenguts a restitucio si quels dits X homens son pagats de XXVIIII de març fins al derrer die de juny passats inclusive a raho de sis florins corrents lo mes. Venint al fet den Pere Gil es necessari mossenyors per vostres reverencies sia scrit e manat que haura haver sobro los dits trenta florins dor que ja te e quin dia comença comptar lo seu sou del castell de Amposta. Ell diu que los dos mesos que per vostres reverencies fonch conduit o concordat finiren a XIII de abril prop passat e que comensa lo seu compte de Amposta a Xllll del mateix mes de abril. Pagat que sera lo dit Pere Gil la hora
Deus migançant sera trames lo compte de aquell e dels dits deu homens a vostres grans reverencies e magnificencies de les quals lo Sant Sperit continuament sia proteccio e guarda. En Tortosa a III de juliol any Mil CCCCLXI. - Mossenyors als manaments e servir de vostres grans reverencies e savieses prests qui humilment me recoman Johan Montornes per lo General en Tortosa receptor.

11 DE MARZO.

11 DE MARZO.

Presentáronse los doce embajadores enviados a la señora Reina para suplicarle que proveyese en el asunto de los remensas, contra los cuales la Diputación, junto con la ciudad, había resuelto enviar gente de a caballo y de a pie para hacer cumplir los mandamientos de su Alteza, y a fin de que los señores se conservasen en sus derechos; a lo que manifestaron dichos embajadores que la Reina había contestado, como airada, diciendo que se maravillaba de semejante deliberación, no pudiendo creer que jamás la hubiesen tornado, y que ya tenía ella sus medios y prácticas de proveer en esto de una manera conveniente.
Hecha la relación que antecede, se dio lectura a las cartas que siguen.

Als molt reverends egregis nobles e honorables senyors los senyors diputats e consell del General de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors.
Apres que havem scrit a vostres grandissimes providencies havem sabut per letra de creença dels jurats de la vila de Besalu com los pagesos de remença son aqui ajustats en nombre de DCC e tenen sitiada la dita vila. La qual se troba molt mal fornida e darmes e de gents. E ja que per lo sotsveguer de aquella vila sian stats oferts molts partits als dits homens algun partir be nols ha vengut sino que en tot cas dien volen entrar en la dita vila e encara se diu han sabud los dits jurats de la dita vila que los dits homens han deliberat haver la dita vila a lur ma e encara quatre castells circumvehints en aquella. De aquestes coses pus larch informara vostres grans providencies lo exhigidor (exhibidor) de la present lo qual es de la dita vila trames a la Senyora Reyna per aquesta sola raho. Placia a vostres magnifiques providencies en aquestes coses provehir. La Sancta Trinitat sia en proteccio vostra. Scrita en Gerona dimarç a les VIIII hores de nit a VIIII de març Mil CCCCLX dos. - A vostres ordinacions prests los jurats de Gerona.

Als magnifichs mossenyors los diputats de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt magnifichs mossenyors. Per quant aquesta vila sta molt conguixada per los homens de remença qui en gran nombre se ajusten prop la dita vila e tots temps de moltes parts e nos pot considerar lo dit ajust se faça sens gran causa de scandol. E per que la possibilitat de la dita vila sab Deu es pocha trematrem lo correu a vostres magnifiques savieses pregant aquelles com a persones quis temen trobar en pressure (presión, como en la canción de Queen under pressure) vos placia donar al dit portador fe e creença de tot e quant per part de aquesta vila vos dira e recitara per plena certificacio del dit fet e addicio a la creença del dit fet vos trametem la letra que lo sotzveguer jutge e hun de nosaltres hous han feta qui son axits (exits, eixits, eixí, ixits, de exir; son salidos, han salido) als dits homens. E mentenga Jhesus vostres magnifiques savieses e ordonar de nosaltres so qui lus sia plasent ab fiança de complir. Scrita en Besalu a VIIII de març any Mil CCCC sexanta dos. - A les vostres magnifiches savieses apparellats servir qui en gracia vostra se comanen los jurats de Besalu.

Molt honorables e savis senyors.
Per la gran conguixa (congoja; congoixa) en la qual nos som trobats a Castellfollit per aquesta gent desfrenada aplegats nous pogui ni fou en mi a nit poder vos certificar ni avisar essent cert com fiu ella haver passats per lo pont de Montagut altra partida dells. E per ço que siats algun tant certs de la gran congoxa e perill en que tots som possats (posats) avis algun tant per caps vostres savieses com esser arribats hora de nit a Castellfollit ab nostra sometent continuat per informacio itinerant resebuda e per letres de la oppressio e vatxacio (vejación; vetxacio) molt gran en que la Senyora e tota la vila era detenguda per ells trobi los portals tanchats. Aqui continuant nostra sometent e demanant e requerint que obrissen al Senyor Rey e alguns dients so que a tots es molt cruel e anugos (enojoso, enutjós, enuig, anuig) fou respost noy ha Rey nil coneixem e stant per entrevall de temps aqui al portal fou ubert e axi continuant nostra sometent intrem e aqui nos foren de la gent aplegada e molt arremorada ab pevesos e balestes parades ab gran avolot e ramor ab tretes a les nous reprenent axi fort e ab tant gran scrux nostre sometent viva lo Rey viva lo Rey (ni visca el Rei, ni vixca, viva) que aci era una obra de perdre lo seny em tenia per dit que en aquella hora tota la vila ne anas e continuant nostra sometent fins com arribat a la porta del castell davant la qual staven centes persones e de les gents ajustades ab grans fochs que fehien aqui tenents aquella asitiada esser arribats aqui fou tant gran altra vegada los crits e avalot que jur vos me tenia per dit no bastas en aturar tal insult ens trobem al mig de doscentes balestes parades ab les tretes a les nous hoc fins venir a mi ab la treta a la nou sou vos lo Rey ben sia vengut lo Rey e tots aquests e molt majors insults e modos de avolots sino que fou pres expedient que per quant aqui era En Baltesar Englada lo qual segons obra de mal temps lus ha dada molta volta en reposar los. E lo Fabrega qui stava pres qui avaolotadament si meneja e ab alguns altres del llur aplech a fi que fou deliberat de intrar a la Senyora dant maneg als homens a ells algun tant plasents e intrem e parlem ab ella per dar forma a tanta malicia e iniquitat e haguem aqui davant ells pendre lo batlle e aquells tenim ab homenatge. Sabrets (occitano; sabreu, sabréu; sabréis) la causa prenguem nostra informacio dels portals trencats que han axi que a nit ab molta major conguxa que hora de miga nit haguem tornar a la Senyora per dar forma a la lur mala intencio. E vuy som partits tant no he fet que ells no volen lexar aquests aqui son aci per la comparicio que la feyessen essent ab vostre consell si possible nos sera. Scrivets (occitano; escribid nos; escribiu mos; en catalán inventado, donde nos pasa a ens, tendría que ser escriviu ens, escriviuens, pero no es así) nos e per que aqueix saigs (saig; sayón, oficial) man lexat tremateumen dos que jols castiguere de majors coses e pus males e de la lur mala intencio e per que stan ajustats serets (occitano; seréis; sireu, siréu, sereu, seréu) informats aqui per nos. Ab cuyta Arialaguer vuy que es VIIII de març. - De present cobra resposta que no gos desemperar. - Lo sotzveguer de Besalu a vostra honor prest.

Leídas las cartas que anteceden, Miguel Merqués, que era el portador de la enviada por el subveguer de Besalú, explicó el objeto de su credencial, y como fuese de mucha importancia lo que refería, acordóse ponerlo por escrito sin tardanza, a cuyo fin tomó la pluma el escribano Lombard, y, en presencia del abad de Amer, del arcediano de la Mar y de mosen Roger Alamany, dictó el referido Merqués, textualmente, el siguiente escrito.

Miquel Merques perayre de Besalu explicant la creença de la letra tramesa per los jurats de Besalu diu que la vila de Besalu la (lo ha; l´ha) trames aci suplicant a ells de consell favor e ajuda com aquella vila stigue en perdicio e aço per que sta circumvehida de homens de remença ajustats ma armada sobre DCC. per entrar en la dita vila e eren a un tret de balesta de la dita vila dimarts prop passat entre tres e quatre hores apres mig jorn que ell parti per venir aci. E que lo sotzveguer de Besalu es anat als dits homens ab tota la cort per pendre certa comparicio que dien volien fer e ells no lan (lo han, l´han) volgut obrir ans volen entrar dintre la vila de Besalu dients que ells haurien mal loch de entrada en altres parts que en los lochs del Senyor Rey no puixen entrar. E la vila ha deliberat en tota manera que no entrassen oferint lus que si volien vitualles lus ne darien (els en donarien en catalán moderno) mas la entrada no per quant los jurats son certs que los dits homens volen la dita vila per ferse forts aqui e quatre castells circunvehins de Besalu e dien los dits pagesos que si ells han la dita vila ab los dits quatre castells que tot lo poder de Cathalunya nols ne pora traure (y posiblemente tenían razón, porque el ejército de Cataluña se moría de hambre y robaba por los llanos de Fraga, y esos daños a la fecha del 1462 aún no están pagados). E mes dix que lo dit sotzveguer troba diluns prop passat los dits homens appellats de remença ajustats al Castellfollit e lo dit sotzveguer hi ana sometent suplicat e instat per la Senyora del dit castell que li ajudas per por de la dita gent. E com lo dit sotzveguer fou alli ab lo dit sometent toca al portal e dix abriu (abrid; obriu, obríu) al Senyor Rey e los dits pagesos qui ya havien presa la dita vila per força darmes dixeren noy ha Rey ne conexem Rey. E ell dix no conexeu lo sotzveguer de Besalu e ells que no e hagueren moltes rahons entre ells. A la fi ells li obriren e lo dit sotzveguer anassen la via del castell e troba dins la lissa daquell sobre cent homens dels dits pagesos volents ne metre les portes de aquell e lo dit sotzveguer los abonança els dix que volien. E ells dixeren que volien lo batle quils havia tanchats los portals e vedada la entrada de la vila. E ell los dix no curen que jol haure e de fet la pres per cessar scandols. No sab ell dit Miquel als si haura seguit sino que los dits homens dien publicament que ells fan aço per lo Senyor Rey e que ells se son oficials.

Presentáronse en esta sesión unos enviados de la Reina, los cuales hicieron saber que dicha Señora tenía plan de marchar el día siguiente al Ampurdan, para apaciguar a los remensas, con cuyo motivo, les suplicaba sobreseyesen la deliberación que iban a ejecutar, de la que, en su concepto, podrían resultar graves daños; y añadiendo que tendría un placer en que algunos de los señores Diputados e individuos del Consejo la acompañasen en su viaje.
Pasado a votación lo que acababan de proponer los enviados de la señora Reina, emitió, antes que todos, su voto el egregio conde de Pallars, en los siguientes términos.

Que en lo dit fet dels homens de remença es de parer que les sis persones assignades per lo present consell ab les quatre per la ciutat de Barchinona se deurien ajustar e tota vegada entendre en totes provisions necessaries en lo dit negoci juxta forma de la deliberacio la nit passada feta e les altres precedents en la dita materia. E en ço que per part de la dita Senyora Reyna es dit que sia sobresegut en la expedicio de les gent darmes es de parer que no fretura per lo present respondre attes que ja es rames al sis e que les coses no son en aquella promptitut que la dita Senyora pensa. Al altra cap de les persones demanades per la dita Senyora Reyna que vagen ab sa Senyoria e que la consellen …. es de parer no esser lin donades per algunes causes que porien succehir a carrech e dan del Principat mas ques deuen continuar per embaxades les suplicacions a la dita Senyora Reyna de donar hi remey e aquelles en scrits commemorant les altres suplicacions fetes ja per aço.

Cuyo voto se encontró ser el predominante, después de examinada la votación en general, y por consiguiente se tomó como acuerdo.
El mismo día se celebró otra sesión, y en ella las seis personas encargadas del asunto de los remensas, propusieron que se diese lectura a la siguiente súplica, dirigida a la Señora Reina, para recordarle las otras que se le habían dirigido anteriormente; como así, en efecto, se hizo.

Molt alta e molt excellent Senyora.
A vostra Excellencia per part dels diputats e conçell representants lo Principat de Cathalunya e encara de la ciutat de Barchinona. Moltes e diverses vegades e per diverses embaxades es stat significat com los homens vulgarment appellats de remença se ajustaven en moltes parts del bisbat de Gerona no volents ans expressament recusants pagar tasques censos e altres drets als Senyor lurs fahents avolots e concilacions e dients que pagaran los dits Senyors a lançades e fahents empreniments e ensenyes ab trompetes e tamborinos e altres molts actes detestables e de mal eximpli hoc e derrerament que no havian volguda obtemperar certa letra de vostra Altesa emanada ab la qual lus es manat que pagassen los dits drets suplicant per part del dit Principat a la Excellencia vostra fos de sa merce volgues provehir a les dites coses per servici del Serenissimo senyor lo Senyor Rey e utilitat e repos de la cosa publica del dit Principat. Lo que fins aci nos veu per obra car segons letres als dits diputats e consell tramesos axi per los jurats de la ciutat de Gerona com per los jurats de la vila de Besalu e encara per creença en virtut de aquelles explicada appar que los dits homens de remença entorn DCC o M. ma armada diluns prop passat venints la via de Besalu per la part de les muntanyes son stats a la vila de Castellfollit la qual hostilment han presa per força darmes trenchant los portals de aquella la qual cosa sentida per lo sotzveguer de Besalu a gran instancia e requesta de la muller den Bernat de Cruilles quondam Senyor del dit castell demanant ajuda es anat a la dita vila de Castellfollit (de la roca, una población preciosa) la qual ha trobada tanchada e demanant lo dit sotzveguer que obrissen al Senyor Rey fou respost per los dits homens de remença qui dins eren noy ha Rey ne conexem Rey e moltes altres paraules detestables e de mal eximpli. E que apres los dits homens de remença son anats a la dita vila de Besalu es creu huy en dia son sobre aquella la qual ses mesa en defensio tanchant portals e fahent se forç per dar bona raho de la dita vila al Senyor Rey la qual vila los dits homens de remença publicament dien volen pendre e haver a llurs mans ensemps ab quatre castells circumvehints e demanants los dits jurats de Besalu consell favor e ajuda als dits deputats e consell. E com les dites comocions ajusts resistencies e altres actes detestables e de mal eximpli no solament succeesquen en gran desservici de la Majestat del dit Senyor Rey e de vostra Altesa e del lllustrissim Primogenit mas encara en gran dan enervacio prejudici e destruccio de la cosa publica del dit Principat. E los dits deputats e consell per servici del dit Senyor Rey e de vostra Celsitud e del dit lllustrissim Primogenit utilitat conservacio e repos de la cosa publica del dit Principat sia hagut entrar en pensament de fer certes deliberacions les quals a vostra Excellencia per lurs embaxadors en copios nombre e per altres embaxadors de la dita ciutat de Barchinona tots ensemps son stades plenament manifestades continuants lurs suplicacions. Per tant vits (vist) en qual punt sta huy lo dit Principat per causa dels dits homens de remença e altres los dits deputats e consell reduints a memoria e notificants a vostra Celsitut totes les coses dessus dites humilment e devota continuants lurs suplicacions supliquen aquella sia de sa merce vulla prestament ab eficacia provehir a les dites coses axi com eficacissimament pot per manera que los dits pagesos o homens de remença e altres lurs complices e secassos (secuaces) sien de lurs mal fets corregits e debitament castigats e que paguen a lurs Senyors e altres a qui es degut les dites tasques censos e altres drets a que son tenguts e cessen de totes inobediencies comocions ajusts avolots e altres actes illicits.

Aprobóse la carta que antecede; y como se tuviese noticia que la señora Reina se disponía a marchar ya en aquel momento, nombróse la comisión encargada de presentarle la carta.

CXI. Reg.n.4310, fol. 68. 15 oct. 1585.

CXI.
Reg.n.4310, fol. 68. 15 oct. 1585.

Nos Philippus Dei gratia rex Castelle Aragonum Legionis utriusque Sicilie Hierusalem Portugallie Hungarie Dalmatie Croatie Navarre Granate Toleti Valentie Gallesie Majoricarum Hispalis Sardinie Cordube Corsice Murcie Giennis Algarbii Algezirie Gibraltaris Insularum Canarie necnon Indiarum Orientalium et Occidentalium Insularum ac Terre firme maris Occeani archidux Austrie dux Burgundie Brabantie Mediolani Athenarum et Neopatrie comes Abspurgii Flandrie Tirolis Barchinone Rossilionis et Ceritanie marchio Oristani et Goceani. Sane per fidelem nobis dilectum Antonium Soler sindicum majoralium confratrie nautarum nostre civitatis Dertuse sub invocatione beati Elmi fundate fuit nobis expositum inter cetera privilegia a predecessoribus nostris eis concessa habere privilegium quoddam tenoris sequentis.
- Nos Joannes Dei gratia rex Navarre infans et gubernator generalis Aragonum et Sicilie dux Nemosensis et Montisalbi comes Rippacursie ac dominus civitatis Balagarii locumtenenens (locumtenens, lugarteniente, lochtinent, etc) generalis serenissimi domini regis fratris nostri honorandissimi visis et recognitis supplicatione et capitulis majestati nostre oblatis et humiliter presentatis pro parte vestri dilectorum nostrorum majorum hominum et singularium marineriorum et piscatorum civitatis Dertuse et elemosine vestre cujus quidem supplicationis ac capitulorum tenor sequitur in hunc modum.
- Senyor molt excellent loctinent general: los mariners pescadors e altres homens de mar vivents del traball e exercici ques fa en la mar los quals de tant temps en ça que memoria de homens no es en contrari fan una pia e charitativa almoyna axi a catius a rembre com en subvencio de christians exits de cativeri e encara en altres pies charitatives obres e per la dita almoyna e a captiri de aquella han acostumat ajustarse de que encara han licencia de la molt alta senyora reyna muller e loctinent general del molt alt senyor rey e com per alguns esguarts concernents la honor de Deu benefici e augment de la dita almoyna e de la cosa publica del senyor rey hajen necessari les coses davall scrites: supliquen a vostra magestat los vulla aquelles otorgar perpetuament. Primerament que tota hora e quant segons han acostumat e poden per la licencia real que han ells e tots altres que son e seran de la dita almoyna se ajustaran per la dita almoyna e a captiri de aquella puixen tractar parlar e delliberar totes e qualsevol coses quels seran vistes necessaries e expedients a laor de Deu e servey del senyor rey e concernents augment util e benefici de la dita almoyna e dels dits mariners pescadors e homens de mar e la art e exercici de aquells e per ço puxen fer e ordenar entre ells e redigir en escrits qualsevol ordinacions quels seran vistes necessaries utils e expedients en e per lo exercici de lurs officis o arts tan solament e encara per tenir en condret e ornada la capella e almoyna de vestiments luminaries e ornaments de capes calzers retaules joyes e altres coses necessaries e per aquelles tenir e observar imposar axi mateix aquelles penes pecuniaries que volran: les quals ordinacions puix sien fetes de voluntat e concordia de tots o de la major part los dits mariners o pescadors e homens de mar hajen e sien tenguts servar sots les penes quey seran apposades de les quals penes la mitat sia adquirida al senyor rey o al veguer o sotsveguer de Tortosa qui fara la execucio e laltra mitat a la dita almoyna. Item que quiscun mariner pescador e home de mar habitant en la dita ciutat e terme de Tortosa axi caps de cases com moços qui prenguen soldades o vajen a son partit o salari algu hajen e sien tenguts pagar quiscun diumenge a la dita almoyna o plegadors de aquella un diner: e sil recusaran o nol voldran pagar que nos alegren dels beneficis de la dita almoyna ne subvencions de aquella com la dita almoyna no haja de ques puxa sostenir sino de almoynes. Item que los dits veguer e sotsveguer de Tortosa e quiscu dells tota hora e quant requests seran per los majordoms de la dita almoyna o algu dells los quals puxen e hajen facultat de elegir segons han acostumat hajen e sien tenguts sots pena de doscents florins adquisidora als cofres del senyor rey si per ells sera contrafet fer execucio en los bens dels dits mariners pescadors e homens de mar per les penes que hauran comeses adquisidores segons que es damunt dit. Item com la dita ciutat de Tortosa certs mesos del any tenga un llaut que es appellat llaut de guarda lo qual discorre per tota la costa per descubrir fustes de moros cossaris pirates e altres enemichs e avisar les fustes axi de la dita ciutat com de altres navegants vassalls e amichs del senyor rey que troben en aquelles mars a fi que no sien preses per les dites fustes de moros cossaris e altres enemichs lo qual llaut com hi vajen be dotze homens fa grans messions e despeses axi del sou dels dits homens com altres en les quals messions e despeses la dita almoyna dels dits mariners pescadors e homens de mar puga certa part: e perque puixa bastar al carrech de les dites despeses com altrament noy pogues bastar quiscun lleny o ultra fusta de homens de la dita ciutat per quiscun viatje que fa pach e haje acostumat pagar certa cosa a la dita almoyna en e per sosteniment de dit llaut de guarda e sia rahonable que les altres fustes de estrangers que se alegren del benefici de la dita guarda del dit llaut paguen la subvencio que paguen e han acostumat pagar les fustes de la dita ciutat: suppliquen per ço los dits mariners pescadors e homens de mar sia merce vostra senyor proveyr e atorgar a la dita almoyna que tota fusta de port de doscentes botes o de aqui avall de estrangers que vendran a la dita ciutat o ports de aquella e surgiran alli haja e sia tengud a pagar a la dita almoyna e als majorals de aquella aquella subvencio que altres semblants fustes de la dita ciutat acostumen pagar per quiscun viatje que fan: e si les dites fustes o patrons de aquelles recusaran pagar la dita subvencio que lo veguer o sotsveguer de Tortosa tota hora que requests ne seran per los dits majordoms de la dita almoyna hajen e sien tenguts fer prompta e expedida execucio per la dita subvencio en los bens de la dita fusta o del patro de aquella ensemps ab les despeses que per culpa llur se faran en la dita execucio. Item que qualsevol persones de la dita almoyna ques eligiran quiscun any per majordomens de aquella segons es acostumat sien tenguts de acceptar lo dit offici de majordomens sens contradiccio alguna sots pena de cinquanta sous adquisidora segons dessus e jurar en poder de algun official real de la dita ciutat de haverse be y llealment en lo dit offici a llaor de Deu e servey del senyor rey utilitat e benefici de la dita almoyna e de la cosa publica de la dita ciutat.
- Quia capitula ipsa et omnia in eis contenta concernere videantur Dei cultum laudem et honorem dicti domini regis servitium vestrique dictorum marineriorum ac piscatorum et reipublice beneficium: supplicationibus vestris annuentes benigne tenore presentis carte nostre perpetuis temporibus valiture dicte elemosine et vobis dictis marineriis et piscatoribus dicte civitatis Dertuse preinserta capitula et omnia et singula in eis et eorum quolibet contenta de nostra certa scientia et consulto juxta illorum pleniorem seriem et tenorem laudamus approbamus concedimus et firmamus illisque et eorum cuilibet regiam et nostram interponimus auctoritatem pariter et decretum. Mandantes per hanc eandem gerenti vices Cathalonie principatus nostri generalis gubernatoris officii vicario bajulo
procuratoribus dicte civitatis Dertuse et aliis universis et singulis officialibus et subditis nostris presentibus et futuris sub incursu regie indignationis et ire penaque duorum millium florenorum auri quod preinseraa capitula et omnia et singulo in eis et eorum quolibet contenta teneant perpetuo et inviolabiliter observent tenerique et observari faciant et non contraveniant nec aliquem contravenire permitant ratione aliqua sive causa. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus regio sigillo impendenti munitam. Pro hiis vero nobis seu regie curie dedistis quos de nostri voluntate tradidistis dilecto consiliario ac locumtenenti thesaurarii generalis dicti domini regis Andree Cathala trescentos sexaginta sex solidos octo denarios barcinonenses. Data Barcinone die vigesimo primo madii anno a nativitate Domini millessimso quadringentesimo quinquagessimo sexto regnique dicti domini regis scilicet citra farum anno vigesimo secundo aliorum vero regnorum anno quadragesimo primo. - El rey Juan. - Dominus rex locumtenens mandavit Joanni Peyro visa per locumtenentem thesaurarii generalis et de Mesa fisci advocatum. - Supplicatum prefate magestati nostre humiliter fuerit pro parte dicti sindici et majoralis vice et nomine majoralium et confratrie nautarum dicte civitatis Dertuse quod preinsertum regium privilegium et omnia et singula in eo contenta laudare approbare ratificare et confirmare ac quatenus opus sit de novo concedere dignaremur. Nos vero subditorum nostrorum votis preinsertim benemeritorum inclinati tenore presentis deque nostra certa scientia regiaque auctoritate deliberate et consulto ac matura nostri sacri supremi regii Aragonum consilii accedente deliberatione dictum preinsertum privilegium et omnia et singula in eo contenta expressa et declarata juxta illorum seriem formam et tenorem a prima ejus linea usque ad ultimam quatenus tamen in eorum possesione dicti majorales et confratria nautarum sancti Elmi existunt laudamus approbamus ratificamus et confirmamus ac si et quatenus opus est de novo concedimus nostreque hujusmodi laudationis approbationis ratificationis et confirmationis ac nove concessionis presidio seu munimine validamus et roboramus nostramque auctoritatem eisdem interponimus pariter et decretum: volentes et expresse decernentes quod nostra hujusmodi confirmatio ac nova concessio sit et esse debeat eisdem majoralibus et confratrie nautarum dicte nostre civitatis Dertuse presentibus et futuris modo quo supra stabilis realis valida atque firma nullumque in judicio vel extra sentiat diminutionis incomodum dubietatis objectum aut noxe alterius detrimentum sed in suo semper robore et firmitate persistat. Serenissimo propterea Philipo principi Asturiarum et Gerunde ducique Calabrie et Montisalbi filio primogenito nostro charissimo ac post felices et longevos dies nostros in omnibus regnis et dominiis nostris Deo propitio immediato heredi et legitimo sucessori intentum aperientes nostrum sub paterne benediccionis obtentu dicimus eumque rogamus futuro vero locumtenenti et capitaneo generali nostro in dictis principatu Catalonie et comitatibus Rossilionis et Ceritanie cancellario vicecancellario gerenti vices nostri generalis gubernatoris regenti cancellariam doctoribus regie audientie magistro rationali bajulo generali advocatis et procuratoribus fiscalibus necnon vicario bajulo et procuratoribus dicte nostre civitatis Dertuse ceterisque demum universis et singulis officialibus et subditis nostris tam majoribus quam minoribus in eodem principatu et comitatibus constitutis et constituendis sub incursu nostre regie indignationis et ire peneque florenorum auri Aragonum mille nostris regiis inferendorum erariis dicimus precipimus et jubemus quatenus preinsertum privilegium nostramque hujusmodi confirmationem omniaque et singula in eis contenta modo et forma superius declaratis teneant firmiter et observent tenerique et observari faciant per quoscumque contrarium nullatenus tentaturi ratione aliqua sive causa si dictus serenissimus princeps nobis morem gerere celeri vero officiales et subditi nostri predicti gratiam nostram charam habent ac preter ire et indignationis nostre incursum penam preappositam cupiunt evitare. In cujus rei testimonium presentem fieri jussimus nostro regio communi sigillo impendenti munitam. Data in oppido Montissoni die quinto decimo mensis octobris anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo octuagesimo quinto regnorumque nostrorum videlicet citerioris Sicilie et Hierusalem trigesimo secundo Castelle autem Aragonum ulterioris Sicilie et aliorum trigesimo Portugalie tamen sexto. - Yo el rey. - Dominus rex mandavit mihi Hieronimo Gassol visa per Frigola vicecancellarium Comitem generalem thesaurarium Sapena Terça et Quintana regentes cancellariam. - Confirma V. M. á la cofradria de los marineros de la ciudad de Tortosa un privilegio que tienen del serenisimo rey don Juan segun que estan en posesion.

Dels Homens del offici del algotzir.

Dels Homens del offici del algotzir.

Per tal que sia obviat a propinquitut sovinerament inherent de fugir als delats per temor de penes emposadores dels crims comeses: per ço en la nostra cort per los criminoses pendre al offici del algutzir vuit homens destinam los quals volem que sien guardes dels presoners o encarcerats en nostre carcer real per ço que dels criminoses o altres presoners qui en lo nostre carcer seran pugan tenir justicia e fer dret als clamants: los quals homens al algotzir manam esser sotsmeses. No tan solament empero los dits homens a manament del algutzir ans encara a manament dels nostres mayordomens dels camarlenchs del canceller del maestre racional o de qualsevol daquells o dalcun de nostre conseyl degen pendre e guardar aquelles persones que per qualsevol dels sobredits lus sera manat: pero sens manament del algutzir absolvre alcun daquells no gosen. E que aquells presoners qui per nos o nostre consell sera ordonat punir segons lo delicte en que sera cahut manam ells mateix al loch on la sentencia sera ordonat per dar menar degen ab bones presons. Encara los dits homens volem esser diligents que cant nos covendra cavalcar per la ciutat o en altre manera si ja per cami no era los dits homens o dos almenys lo nostre carcer provehir de guardes sufficients davant nos ab vergues congruents vagen. En apres manam quels dits homens del algotzir porten axi con a senyal de lur offici vergues e aquells estiguen a la porta forana de nostre hostal per guardar que si barayla si esdevenia poguessen no esperat manament de negun los barallants pendre. Encara que les besties a la porta forana de nostre hostal tenir no lexen per manera que als entrants e ixents de nostre hostal carrera e entrada fos embargada. Manam encara quels dits homens del algutzir en lo començament de la recepcio de lur offici sagrament e homenatge facen al algutzir primerament reebut en loffici e en absencia daquell al altra que ben e lialment guardaran los encarcerats e que en lur offici frau ne malicia no consintran ne faran ne per aliviament de presons o de carcer alcuna cosa no demanaran ne reebran.

12, 13, marzo, 1462

12 DE MARZO.

Ocupáronse solo, en este día, de ciertas sustituciones y de votar la admisión o no admisión de algunos oficiales.

13 DE MARZO.

Se hizo lectura, en esta sesión, de las siguientes cartas que se acababan de recibir.

Als molt reverents egregis nobles e magnifichs senyors los diputats e consell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles e magnifichs senyors. Per tant com dilluns de mati prop passat parti correu daçi pera Çaragoça per fer venir aci al Senyor Rey mestre Pedro de la Cabra metge e la letra que anava per lo dit metge no era signada de ma del Rey he pensat que leugerament seran anades de Çaragoça aqui diverses letres que diran com lo Senyor Rey es malalt e que la Senyora Reyna ne aqueix Principat non haga avis cert de la sua indisposicio. Seria causa de star tot hom en perplex e per ço he delliberat fer lo present correu per fer certes les vostres grans reverencies nobleses e magnificencies de la dita indisposicio del Senyor Rey la qual es stada que dimenge passat dapres dinar la sua Altesa se senti alguna indisposicio en sa persona la qual determana en hun poch de fret (frío; fred) ab febra (fiebre; febre) e axi ell stech fins lo diluns demati que fonch trames per lo sobre dit metge e creuse aquell dia restas net (limpio) de febra e burla e rigue en la cambra en hun lit de repos es ver que menga (menjà; comió; va minjá, va minchá) ab molt pocha sabor. En apres dimarç de mati arriba lo dit metge e duptas segons ço que habia vist que no li respongues a terçana (las fiebres tercianas, terciana) e axi hir tot lo dia que fonch lo dia que devia venir la cessio la sua Majestat se ocupa
en musicha e en burles e en rellacions de casses (cazas, cacerías) e per gracia de Deu passa tot lo dia que nos senti res ne crech Deu aydant (aydar, ajudar, ayudar, ajudant, ajudán, ayudante) se senta pus res e perque en aquests dies lo dit Senyor no es exit de la cambra ni ses levat del lit sino per metres en lo lit de repos ne ha res signat ne negociat he (e) han vist aci alguns dies les portes del palau tanchades e fehies per que mossos (estos son los mozos de cuadra, no els mossus d'esquadra) ni besties no fessen remor en lo pati. Alguns de aci mateix han cregut que fos major la sua indisposicio pero yo certament noy he vist pus e crech la Senyora Reyna no sera mes a ple informada per la letra que la sua Majestat li fa. Sper en Deu (hay un Sperendeu Cardona, Sperans in Deo) que dema ho laltre cavalcara per vila e hira (hirà; irá; anirà; anirá) a cassa al acostumat. E mananme vostres reverencies nobleses e magnificencies lo que plasent los sia. Feta en Tudela dimecres a X de març Mil CCCCLXII. - Qui es prest als manaments de vostres grans reverencies nobleses e magnificencies Johan Ferrer.

Als molt reverends egregis nobles honorables e magnifichs senyors los deputats e consell del Principat de Cathalunya.
Molt reverends egregis nobles honorables e magnifichs senyors. Vuy apres hora de vespres havem rebuda una letra den Baltasar Saula procurador de mossen Berenguer Dolius en la baronia de Santa Pau ab la qual avise de alguna congregacio dels pagesos de remença demanant a nosaltres socors lo qual per lo present per no desemparar aquesta ciutat no li podem fer. Tramatem translat de la dita letra a vostres reverencies e grans magnificencies dintre la present a fi que certificades per aquelles se puixa condecentment provehir als cassos e de hora en hora ho continuarem de lo ques seguira en aquestes parts. E per semblant ne consultam a la Senyora Reyna. La Santa Trinitat mantinga vostres grans reverencies e magnifiques providencies. Scrita en Gerona dijous hora de completa XI de març del any Mil CCCCLXII. - A totes vostres ordinacions promptes los jurats de Gerona.

Als molt magnifichs e molt honorables e savis mossenyors veguer e jurats de Gerona.
Molt magnifichs e molt honorables e molt savis mossenyors. Per quant sus ara son avisat per home cert que los pagesos son ajustats e encara se ajusten en moltes parts axi Dosona Dempurda e daltres parts on han trames e aço per venir me combatre dients que açi per que sic troben En Montagut En Peguera En Bertran de Farnes (Farners) e altres gentils homens deuen e poden exequutar lur proposit no bo. Son cert seran molta gent ens tribularan molt. En tanta necessitat cove a mi recorrer a vosaltres pregant vos molt afectuosament per vosaltres siam prestament acorreguts axi com de vosaltres confiam. E placiaus aço no haver en dupte car per home lur son avisat e encara la experiencia o (ho) mostrara. Placiaus encara comunicarne ab lo honorable capitol lo qual axi mateix de ajude pregam e provehir per Barchinona o lla hon vostres savieses conexeran. Scrita a Santa Pau a XI de març. - Qui a vosaltres molt me recoman Baltasar Saula procurador de Santa Pau.

Als molt reverents egregis nobles honorables e magnifichs senyors los deputats e conçell del Principat de Cathalunya.
Molt reverents egregis nobles honorables e magnifichs senyors. Apres que havem scrit a vostres grans providencies dels ajusts dels homens de remença ajustats sobre Castellfollit e apres venguts a Besalu nosaltres trametem hun home en la nit a Besalu per saber los procehiments dels dits homens e per veure si los de la vila havien res manester. E vuy que es dimecres hora de vespres havem cobrat lo dit home ab una letra dels jurats de la dita vila notificant a nosaltres alguna moderacio de la dita congregacio segons es contengut en la dita letra de la qual trametem copia a vostres reverencies e magnificencies. Exortam tota via en aquelles per extirpar inconvenients sia provehit en tal manera que nostre Senyor Deu ne sia loat e aquesta patria sia guardada de sinistres. La Trinitat Sancta sia proteccio de vostres reverencies e grans magnificencies. Scrita en Gerona dimecres en la nit a X de març del any Mil CCCCLX dos. - A totes vostres ordinacions promptes los jurats de Gerona.

Als molt honorables e savis senyors los jurats de Gerona.
Molt honorables senyors. Responent a les vostres savieses e a la letra per lo portador a nosaltres tramesa esta veritat que quant mossen veguer parti daçi e ell e nosaltres poch cogitavem (pensábamos; cogitare latín, cogito ergo sum) los dits homens deura venir axi prest fins la nova vench eren damunt Castellfollit e apres que havien trenchat lo portal a Castellfollit e eren dins e per ço lo sotveguer e jutge e un de nosaltres anarem alla e segons la relacio del dit mossen sotzveguer tenien acitiada la Senyora al castell feren alla molts desordes cridant a foch a foch e despuys lo sotzveguer hi fou diu vahe ni havia qui volien ab biga trencar portes de homens de la vila de Castellfollit dient querien (querían; volien, volíen) menjar. A fi sens altre dan del dessus dit lo lexaren Castellfollit venint vers aquesta vila e sabent nosaltres venien a que ells segons se dehia publicament ques jactaven que ells no pendrien partit que no pasassen per aquesta vila e per que nosaltres poguessem dar la raho ques pertany de aquesta vila fonch per nosaltres delliberat no permetre intrassen en nombre excessiu dins la dita vila per via alguna. E per quant a la murada que tenim en aquesta vila a fornir per guardar aquella eren dins molt pocha gent e sens armes e ignoraven los dits homens quants serien havem stats congoixats poder guardar be la vila. E per ço scrivim a vosaltres e apres trematem home lo qual creem haureu vist lo qual daqui en fora va a Barchinona ab consulta a la Senyora Reyna e a diputats e consellers e partit lo dit home los dits homens de remença son venguts fins apres de la murada de aquesta vila mes luny un poch de tret de balesta circa de CCCL homens segons arbitravem pero ells dehien que eren en gir de e alla feren lur empavasada venint ab trompeta fluviol (fabriol) e tembor que tochaven ab molts grans crits lensant les lançes en alt e aquelles reprenent nosaltres lo millor que podiem ens eren mesos en lo millor orde que podien per guardar aquesta dita vila e haviem instruida nostra gent no lus fos res dit per molt que haguessen a dir si nons excitaven e apres hagem vista dita gent de temor dells fom desluirats per quant lur poder aquesta jornada nous parech molt uns puyessen noure axi los dits homens prestarem pasciencia solament de XV fins en XVIII intrassen a la vila per una comparicio que sinch o VI dells havien a fer ço es los comparents a les fermançes e los altres los speraren defora en lo dit loch on primer se posaren cridant com dit es e fahent moltes alimares e per home de aquesta vila may no lus fou res dit. E axi aquells qui entraren dins la vila feren lur comparicio e aquella feta ja fou nit e traguerenlos de fora preseren algunes vitualles e aquelles pagaren. Apres calques CXXX vel circa dels dits homens han passat lo pont creem sen tornen en lurs cases los altres sen tornen amont vers don eren venguts. Empero ells dehien mentre stavan ajustats que passarien a Banyoles per fer restituir penyores al abat que havia fetes fer penyorar (pignorar). Crehem sera vent e veus molt honorables senyors lo fet com es passat. Segons lur parlar stam ab suspicio tornar nos veure en dites congoixes si la cort fa exequucio de censos alguns als dits homens si la Senyora Reyna noy fa qualque provisio saludable e aquesta terra es perduda. Recitar los parlars dels dits homens son infinits dels quals ja crehem vostres savieses son informades. E sia molt honorables senyors la Santa Trinitat vostra guarda. Ordonant de nosaltres ab fiança de complir. De Besalu a X de març any Mil CCCC sexanta dos. - A les savieses de vosaltres honorables mossenyors tots prests los jurats de Besalu.

Al molt magnifichs e de gran saviesa senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Senyors molt magnifichs. Precedents recomendacions certificam vostres savieses com per causa de la pobresa e miserabilitat en la qual aquesta vila es vuy possada e no basta pagar les annuals pensions als quals es obligada era stat mogut partit entre nosaltres e los dits tresedors de fer alguna concordia la qual mitgansant ells fossen pagats de lurs censals e la vila sa pogues sustentar lo qual fins açi jatsia diverses vegades sen haja pratichat no es pogut venir a deguda conclusio perque abans de venir a infracta e la dita vila a total destruccio havem delliberat trametra aqui lo senyor En Pere Selva portador de la present per denunciar a la Senyora Reyna e a vostres savieses les nostres miseries e manifestar los carrechs los quals daquiavant no podem soportar si per algun remedi no hi sera provehit al qual exhibidor sius plaura donarets (occitano; daréis; donaréu, donareu, dareu, daréu) fe e creença en les coses que de part nostra vos explicara ajudant e endressant lo en tot lo que a vosaltres sera possible por conservacio de aquesta miserable vida. E farets (occitano; haréis; fareu, faréu) cosa a vosaltres pertenyent e haureu ne de Deu merit e tots vos ne restarem obligats. E sia la Trinitat indivisa vostra proteccio e guarda. Scrita en Copliura (Colliure, donde está enterrado Antonio Machado) a III de març lany de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLX dos. - Apparellats a tot vostra servici e honor los consols de Cobliura. (la p y b es normal que se intercambien.)