Mostrando las entradas para la consulta militar ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta militar ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

jueves, 3 de septiembre de 2020

21, 22, 23 de diciembre.

21 DE DICIEMBRE. 


Reuniéronse los diputados y consejeros, pero no se adoptó ningún acuerdo.

22 DE DICIEMBRE.

Dióse audiencia a Francisco Dezplá, el cual, recién llegado de Lérida, expuso lo que allí había ocurrido al salir el príncipe de Viana y cuando las cortes comisionaron a la Diputación para entender en este negocio. Se ventilaron luego algunos puntos, sin que recayese resolución sobre ellos.

23 DE DICIEMBRE.

Presentáronse con la siguiente credencial Dalmacio Dezvolo y Francisco Andreu, embajadores enviados al Senyor Rey por la villa de Perpiñan para interceder por el Príncipe.

Als molt reverend honorables e de molt gran providencia senyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend honorables e de molt gran providencia senyors. Per causa de la detencio feta per la Majestat del Senyor Rey de la persona del Illustre Princep trametem per embaxados a sa molt gran Altea los honorables mossen Dalmau Dez-Volo cavaller e mossen Françes Andreu burges de la vila de Perpinya los quals a ple informats per nosaltres vos explicaran certes coses per lo dit negoci. Placiaus darlos fe e crehença com a nosaltres si presents les dihem a vostres molt grans providencies. E la Trinitat increada molt reverend honorables e de molt gran providencia senyors sia proteccio vostra rescrivintnos totes coses que plaents vos sien. Scrita en Perpinya a XVI de deembre del any Mil CCCC sexanta. - Los dos staments militar e reyal del comdat de Rossello a vostra honor promptes.

Dióseles audiencia, manifestaron las instrucciones que llevaban, se les comunicó el estado del negocio, y se acordó que se pusiesen en todo de acuerdo con los embajadores enviados por los diputados y consejeros; con cuyo motivo se acordó escribir la carta que sigue:

Als molt reverend egregi nobles e magnifichs senyors los embaxadors del Principat de Cathalunya.
Molt reverend egregi nobles e magnifichs senyors. Vuy son stats ab nosaltres los magnifichs mossen Dalmau Dez-Volo cavaller per lo braç militar e mossen Francesch Andreu burges de Perpinya per lo braç reyal del comdat de Rossello missatgers a nosaltres diputats tramesos ab letra de crehença en virtut de la qual nos han explicat e demanat entre les altres coses quens plagues informar e comunicarlos les coses que fins a la present jornada en aquest negoci eren per nosaltres fetes e a vosaltres comeses. E mes attes que lurs principals e ells havien voluntat e ferm proposit en aquest negoci unir e conformarse a la nostra voluntat e fer una matexa instancia ab vosaltres a la Majestat del Senyor Rey per aquest negoci axi que tots units e confederats millor se pogues obtenir lo desig que tots havem nos plagues scriure a vosaltres senyors que fossen per vosaltres informats e avisats de tots los afers que fets haurieu e de aquells ab ells comunicar. Hon nos considerada la dita explicacio e la gran voluntat e afeccio que en aquest negoci mostren e dien haver e voler fer hun cor hun sforç e una instancia ab vosaltres e considerat aquests dos staments quan comprenen en aquest Principat havem deliberat que totes les coses que a vosaltres son comeses e scrites e daquiavant vos seran comeses per nosaltres sien comunicades als dits missatgers segons vos sera vist.
Perqueus pregam e encarregam molt afectuosament que aquesta nostra deliberacio metats en exequucio e totes altres coses queus havem scrites rescrivintnos segons vos havem scrit. E sia lo Sant Sperit vostra guarda e direccio dels afers perque sou aqui. Dada en Barchinona a vint e tres de deembre del any Mil CCCC sexanta. - A. P. abbat de Montserat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

También se acordó escribir a los estamentos militar y real de Rosellon en estos términos:

Als molt nobles e molt magnifichs senyors e de gran providencia los del stament militar del comdat de Rossello.
Molt nobles e molt magnifichs senyors e de gran providencia. Una letra havem rebuda del vostre stament e del stament Reyal de aqueix comdat per los magnifichs mossen Dalmau Dez-Volo conseller e mossen Francesch Andreu burges de la vila de Perpenya embaxadors per vosaltres elets e en virtut de la crehença a ells comanada nos han explicat quens plagues informar e comunicarlos totes les coses per nosaltres fetes e comeses als nostres embaxadors e scriurels los comunicassen tots los afers segons eren succehits e daquiavant succehiran car ells volien fer hun sforç huna instancia e un cor ab los dits nostres embaxadors. De la qual cosa havem hagut singular plaer sentint vostra bona loable e acustumada afeccio e considerat los dits staments quant comprenen en aquest Principat. E volent complaure a vostra voluntat los havem comunicats totes les instruccions e letres que fins aci havem als dits nostres embaxadors els havem scrit quels informen avisen e comunican tots los afers a fi que per mija de la instancia de tots aquest negoci obtinga aquella fi que tots desijam en lo qual no va poch als poblats de aquest Principat. E per quant havem voluntat scriureus e comunicar les coses que occorreran vos pregam elegiau algun nombre de persones que fos de XII per be que los vostres embaxadors donassen en parer de nou als quals scrivam e drecem les nostres letres. E nous maravelleu si en la eleccio de la embaxada e de la XXVII noy metem algu dels staments de aqueix comdat car nos feu per oblit ne menys per no havervos en la reputacio e stima que merexeu mas per sola necessitat del negoci qui requiria çeleritat extrema segons vets per la qual convengue a nosaltres lo diluns jorn de la concepcio de Nostra Dona que reebem la comissio a mig jorn ajustar gran consell e aquella mateixa nit elegir embaxadors e la XXVII dar orde que los dits embaxadors partissen segons que feren lo dimecres seguent a mig jorn. E sia molt nobles e molt magnifichs senyors e de gran providencia lo Sant Sperit en vostra guarda. Dada en Barchinona a XXIII del mes de deembre del any Mil CCCC sexanta. - A. P. abbat de Montserrat - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Als molt magnifichs e molt honorables e savis senyors los del stament reyal del comdat de Rossello.
Molt magnifichs e molt honorables e savis senyors. Una letra per part del vistre stament e del stament militar de aquex comdat havem reebuda per los vostres embaxadors mossen Dalmau Dez Volo cavaller e mossen Francesch Andreu burges de la vila de Perpinya ab creença a nosaltres en virtut de aquella explicada de la qual havem haut singular plaer e consolacio vehent e considerant vostra bona voluntat e afeccio que en aquest negoci del Illustrissim Princep e de tot aquest Principat mostrau. E per quant nos han explicat voler veure e sentir nosaltres quines coses haviem a nostres embaxadors conmeses e scrites aquelles largament los havem comunicades e encara als dits nostres embaxadors scrit que tots los afers com han succehit e daquiavant succehiran los comuniquen a fi que tots fassam hun cor hun sforç e una instancia sperant en nostre Senyor que per aquest mija se obtindra lo bon desig de tots a gloria de nostre Senyor e servey del dit Senyor Rey e benefici del dit Senyor Princep e tranquilitat e repos de aquest Principat. E nostra voluntad es avisar e certificarvos de les coses que occorreran. E nous marevelleu si en la eleccio de la embaxada e de la XXVII noy metem algu dels staments de aqueix comdat car nos feu per oblit ne menys per no havervos en la reputacio e stima que merexeu mas per sola necessitat extrema segons vehets per la qual covingue a nosaltres lo diluns jorn de la Concepcio de nostra Dona que rebem la comissio a mig jorn ajustar gran consell e aquella matexa nit elegir embaxadors e la XXVII e dar orde que los dits embaxadors partissen segons que feren lo dimecres seguent a mig jorn. E sia molt magnifichs e molt honorables e savis senyors la Santa Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XXIII de deembre del any Mil CCCC sexanta. A. P. abbat de Monserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Por último, se did cuenta de haberse recibido la siguiente carta:

Als molt reverend magnifichs e honorables senyors e de gran reverencia los diputats de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend magnifichs e honorables senyors. Per lo cas qui es occorregut en la persona del Illustre Senyor lo Princep de Viana per certs sguarts la cort general del present Principat de Cathalunya concordablement ha deliberat scriure a moltes persones de quiscun stament e per la prorrogacio subseguida la dita cort ha manat a mi e altres promovedors de aquella que fessem desempatxar les letres e que per diputacions ho en altra manera trametessem aquelles. Perqueus trametem les dites letres encarregantvos per part de la dita cort que per la dita via o en altra mes util e congrua vos placia scampar e distribuir les dites letres la qual cosa tots nosaltres promovedors per lo carrech quen tenim vos haurem a singular gracia certificant vostres reverencias que nosaltres distribuim daçi les letres e pliques queus defallen per quant ne havem avinentesa ab menor despesa que nos farie daqui. E per quant no havem trobada manera de podervos trametre ab menor despesa les dites pliques attes lo gran volum havem pactat ab lo portador de la present appellat Marti Buada que li sien dats per port de les dites letres deu rals valents quinze solidos barchelonesos los quals vos supplicam li sien dats quant vos dara les dites letres. E si res voldran manar de nosaltres les grans reverencias vostras serem prests ha obeyr tot lo que manat. E sia lo Sant Sperit en guarda vostra. Scrita en Leyda a XVIIII de deembre del any Mil CCCC sexanta. - A tota ordinacio de vostres grans reverencias prest e qui en vostra gracia me coman Johan Torres promovedor de la cort general de Cathalunya per lestat eclesiastich.
- A tota ordinacio de vostres grans reverencies prest qui en vostra gracia me recoman P. de Sentcliment promovedor de la cort general de Cathalunya per lestat militar.

martes, 12 de noviembre de 2019

Colección Documentos Corona Aragón, tomo III, parte 4

Núm. 323. Tom. 19. fol. 1581.

Als molt reverents egregis nobles e honorables senyors lo parlament general del principat de Cathalunya. - Molt reverents egregis nobles e honorables senyors: a las vostras noblesas e saviesas honorables significam que tots los dels staments ecclesiastich militar e reyal daquest regne obrant la providencia
divinal son duna concordia un proposit e voler a cercar ensems ab
vosaltres senyors e ab lo parlament general del regne Darago rey
princep e senyor per justicia e trametre prestament una missatgeria
lunyadas e toltes totes difficultats. Perqueus pregam cordialment
queus placia sostenir un poch e sperar la dita missatgeria e
missatgers destinadors los quals prestament partiran ab poder bastant
per la dita raho e daço senyors se retra gloria a Deu es fara servey
de la corona reyal es seguira be inextimable e aquest regne farets
plaer molt singular. E de las vostras reverencias noblesas e saviesas
honorables sia lum direccio e proteccio lo sanct Sperit. Scrita sots
lo segell del reverent bisbe de Valencia a XIII de març lany
MCCCCXII. - Los dels staments ecclesiastich e militar e los jurats de
la ciutat de Valencia a vostra honor apparellats.

Sesión del día 19.

Se acordó que de los fondos del general fuesen
prestados a doña Margarita tres mil florines, para que pudiese
atender a sus necesidades. Tratóse después del socorro que debía
enviarse a Cerdeña, y se levantó la sesión.

Sesión del día 20.

Túvola en este día la
comisión de los veinticuatro, para ordenar algunos preparativos
conducentes a la reunión de los compromisarios; acordando entre
otras cosas llamar a Fr. Vicente Ferrer, que se hallaba en Castilla.

Sesión del día 22.

Tratóse en esta sesión de los
negocios de Cerdeña, leyéndose un largo escrito presentado por los
embajadores de Nicoloso Doria y una carta del juez de Arborea,
vizconde de Narbona. Fue leída también la siguiente carta:

Núm.
324. Tom. 19. Fol. 1594.

Als molt reverents egregis nobles e
honorables senyors lo parlament general del principal de Cathalunya.
- Molt reverents egregis nobles e honorables senyors: Segons letres
que havem haut de vers les parts de Valencia a gran be dels fets que
tenim entre mans conve que nosaltres proroguem e mudem aquest
parlament prop la ciutat de Valencia: perque nosaltres ab lo nom de
Deu e la sua gracia entenem decontinent fer la dita prorogacio e
mudament e esser prop la dita ciutat a pus prest que porem. Perque de
les dites coses certifficam les vostres reverencies noblesas e
honorables saviesas. E sia lo sanct Sperit vostra guarda. Scrita en
la vila de Morella e segellada ab lo segell del braç militar a XVIII
de mar del any M.CCCC. dotze. - Lo parlament general del regne de
Valencia a vostra honor.

Acordóse por último en esta sesión
el pago de varias cantidades.
En este mismo día se reunió
también la comisión de los veinticuatro, ocupándose en los mismos
asuntos que en las anteriores sesiones.

Sesión del día
23.

Fueron leídas en ella las cartas que siguen:

 
Núm. 325. Tom. 19. Fol.
1602.
 
Als molt reverents egregis
nobles e honorables senyors lo parlament general de Cathalunya. -
Molt reverents egregis nobles e honorables senyors: Jatsia nosaltres
entenam e treballem continuament ab aquella major diligencia que a
nosaltres es possible en encerquar e fer transladar los testaments
dels reys passats de gloriosa memoria e totes cartes scriptures qui
façen per la reyal successio translats dels quals testaments vos
trametrem dins breu Deus volent en forma e manera que hi deura esser
dada plena fe axi com per vosaltres senyors nos es demanat per
vostres letres: empero senyors nosaltres no havem poscut trobar lo
testament del rey en Johan en larchiu del palau major car noy es ni
en negun altre loch on hajam cerquat e hannos dit que fon liurat en
sa forma clos e segellat ab segell pendent a la senyora reyna dona
Yolant per mossenyer Pere de Benviure qui fo scriva del dit
testament: a la qual senyora reyna nosaltres havem dubtat demanar lo
dit testament e translat daquell crehents no ho deguessem fer sens
consultacio vostra. Perque senyors certificamvos daquestes coses a fi
que hi provehiscats segons millor vos semblara fahedor. Part aço
senyors ab nosaltres es stat lo honorable Nazbert Çatrilla
complanyentse com no podia complir e satisfer al carrech que
vosaltres senyors li havets donat sobre lo soldajament de L
ballesters als quals havets ordonat que per quescun sien donats per
dia III solidos e dient que era molt necessari que aquesta gent fos
lestada attes lacte a que havien a servir e que gent lestada ell no
podia haver al dit sou: e nosaltres havemli respost que seria molt bo
que daço ell consultas a vosaltres senyors axi com que de fet vos en
deu scriure. Perque si vosaltres senyors ordonarets quel dit sou sia
mes dels dits III solidos volemvos avisar queus placia ho façats en
manera que per avant no puxa esser tret a consequencia en sou quel
general haja a donar. Mes avant nos ha dit lo dit Nasbert Çatrilla
li deguessem liurar dels arneses armes e artellaries qui son en la
botiga del general: e nosaltres responentsli havemli dit axi com diem
a vosaltres senyors que en la dita botiga ha fort poch daço que
demana e que si vosaltres senyors volets que li sia liurat ço quey
es del que demana e li sia comprat lals quey falra de les peccunies
del dit general quen havem mester cautela de vosaltres senyors segons
ordinacio de la qual nosaltres nos arreglarem en la compra o
desliurança de les dites coses. En aço crehem vosaltres senyors
provehirets degudament per descarrech de nostres compres. Apres tot
aço vos diem senyors que havem haut gran plaer goig e consolacio de
la eleccio feta de les nou persones ordonades a declarar qual es
nostre ver rey princep e senyor: e pregam humilment la Majestat
divina que per sa infinida clemencia vulla sobre aquelles influir la
sua gracia en tal
manera que mijançant lur declaracio aquest
regne qui per tant temps ha stat viduat de son determenat rey princep
e senyor vingue en la breu conaxença daquell e a salut e conservacio
dels pobles qui en lo dit regne habiten. Noresmenys senyors havem
reabuda la provisio que havets feta sobre la reparacio de les sis
persones: e podemvos dir ab veritat que havets fet mes que per
ventura no imaginats car los affers del dit general qui per falta de
aquesta provisio son stats en algunes coses embassats tro açi seran
Deus mijançant nostro treball al qual no entenem a perdonar
en gran reparacio a tota utilitat daquell. E sia molt reverents
egregis nobles e honorables senyors lo Sperit sant en vostra guarda.
Scripta en Barchinona a XXI dias de març del any
M.CCCC.XII. - Los diputats del general de Cathalunya e les VI
persones a ells adjunctes a vostre servey e honor apparellats.
 
Núm. 326. Tom. 19. Fol. 1604.

Als molt reverents nobles e honorables senyors los del
parlament general de Cathalunya residents en la ciutat de Tortosa. -
Molt reverents nobles e molt honorables e savis senyors: Placia saber
a vostres grans savieses com yo he haguts per
conestables dels L de peu en Johan Boyl e en Bernat Cardona
per haver los dits L ballesters e homens de peu e aquells han
haguts los pus aventatjosos que trobar se son poguts e
qui en tota plaça se poden presentar: empero ells no hirien
al sou quels es stat taxat car tostemps es acostumat que
homens aventatjosos han evantatge. Jo mossenyors he
presentats aquests dos als diputats e an aquells quych son per
les VI persones: perque yo he feta ma diligencia de haver la
gent aquella que devia e no sta per mi car ells no volen anar sino
segons han acostumat de haver e al darrer punt volen X florins per
mes e que hom lus port arneses vulles per aygua o per
terra anant o vinent. Si van per aygua es incert si van per terra es
de major cost: e per ço mossenyors vos supplich que en aço vullau
dispensar que per via que no paga de sou vullats fer dar
en aquesta gent ultra lo sou levant fins a compliment dels X florins
e lo port de les armes vullatsvos per aygua vullats per terra
segons ordonarets. Empero mos senyors yo nous presentaria ni menaria
sino gent aventatjosa: e per ço com lo temps es curt e
yo no entenc a treballar en obra mijana ni de metzem yo fas
spatxar aquesta gent car confiança he en vosaltres que no volrets
que yo ho pach de la mia bossa ço que de mes hi sera:
pus que jous he la gent que deig e siamen feta vergonya si lo
contrari trobats. E si negunes coses vos plahen que yo puxa
fer manatsme. E sia lo sanct Spirit vostra guarda eus conserva en la
sua gracia. Deço vos supplich que haja decontinent resposta. Scrita
en Barchinona una hora ans de mig jorn a XVI de març. - A vostre
servey e manament humilment apparellat Esbert Çatrilla.

Sesión del día 24.

Por parte del embajador del
conde de Urgel fueron leídas varias cartas que probaban la
parcialidad y manejos del gobernador de Aragón a favor del infante
de Castilla. Recibióse después el juramento de portarse bien y
fielmente a los compromisarios Bernardo de Gualbes y arzobispo de
Tarragona, quienes se despidieron del parlamento para ir a desempeñar
su misión en Caspe.

Sesión del día 26.

Dióse
audiencia a Romeo Palau, quien presentó y pidió que fuese leída la
siguiente carta:

 

Núm. 327. Tom. 20. Fol.
1616.
 
Als molt reverents egregis
nobles honorables e cars amichs lo parlament general de Cathalunya. -
Molt reverents pares molt egregis nobles honorables e cars amichs:
Dues letres he reabudes dels tenors seguents.
- Egregio domino Frederico comiti de Luna parlamentum generale regni Aragonum et ambassiatores
parlamenti generalis Cathalonie principatus ipsum parlamentum
representantes et ab eodem habentes plenariam potestatem in istis
honorem debitum cum salute. Vobis qui in successione regnorum et
terrarum regie corone Aragonum subditorum jus habere asseritis et
pretenditis parlamentum et ambaxiatores pro se et dictis parlamentis
adherentibus notifficant intimant seu denunciant per presentes quod
certe notabiles persone ab eisdem parlamentis super his plenum posse
habentes in villa de Casp prope flumen Iberi in Aragone
constituta pro investigando se et informando noscendo et publicando
cui predicta parlamenta et subditi ac vassalli dicte corone
fidelitatis debitum prestare et quem eorum verum regem et dominum per
justitiam secundum Deum et eorum conscientias habere debeant et
teneantur hinc ad vicessimam nonam diem marcii proxime futuri
convenient et erunt personaliter congregate processure ab inde ad
investigationem instructionem informationem nostionem et
publicationem predictas. Data in villa Alcanyhicii sub
sigillo reverendi in Christo patris domini episcopi oscensis quo
dictum parlamentum Aragonum et reverendissimi in Christo patris
domini archiepiscopi Terrachone quo dicti ambassiatores
utuntur hic appositis impendenti XVa die februarii anno a nativitate
Domini millesimo CCCCXII.
- Egregio domine: casu quo vos causis
et rationibus in aliis nostris patentibus litteris vobis per latorem
presentium exhibitis latius expressatis contingat vestros
ambassiatores et vel procuratores mittere ad villam de Casp in dictis
litteris patentibus expressatam in statu decenti et honestis habitu

atque modo eisdem placeat destinare cum simili modo ceteris
corone regie Aragonum competitoribus scribatur. Altissimus vos
conservare et prosperare dignetur feliciter in longevum. Data ut
supra. - Parlamentum generale regni Aragonum et ambassiatores
parlamenti Cathalonie principatus honoribus vestris prompti.
- A les quals coses
contengudes en aquelles vos responch e dic que he gran desig e
haure tant plaer que mes no poria quels drets que yo
he e a mi pertanyen en la succesio e regnes e terres de la reyal
corona Darago sien mostrats dits declarats e allegats en e
per totes les parts de la reyal corona e singularment en la dita vila
de Casp on dels dits drets segons continencia de les dites letres se
deu fer investigacio instruccio e publicacio: e mouenmi
principalment dues coses: la primera que yo crech
fermament esser ver e cert que en los dits regnes e terres es una la
successio e a mis pertanyen car son net del molt alt e poderos
senyor don Marti rey Darago de Valencia de Mallorques de Sardenya e de Corsegua
e comte de Barchinona de Rossello e de Cerdanya
dalta recordacio e son fill del molt
illustre e victorios senyor don Marti rey de Sicilia e duch de
Athenas e de Neopatria fill del dit senyor rey Darago e
primogenit de gloriosa memoria e per ço son e deig esser segons Deu
e vera justicia lur universal successor en tots los regnes e terras
dels dits senyors.
La segona que he tan indubitada confiança en
los prelats barons nobles cavallers gentils homens ciutadans e tots
altres vessalls e naturals dels regnes e terres de la dita
real corona que per lur innada fe e naturalesa
la qual ab molt gran lahor han tots temps inviolablament
observada a la dita reyal corona e als reys e successors
daquella dels quals yo devall per dreta linea e de la
lur carn e sanch he immediada e dreta naxença
que en la dita successio e en los drets que yo he em
pertanyen en aquella observaran conservaran e deffendran a mi
sens lesio la dita mia justicia. Es empero ver molt reverents pares
egregis nobles e honorables amichs e sabets esser notori que
apres mort del dit senyor rey don Marti avi e
senyor meu yo son romas e son menor fill e orfe
perseguit en la persona perseguit en ma
privada heretat e perseguit e molt prejudicat en los drets que
yo he en la dita successio de la reyal corona e en lo exercici
daquells: de la mia persona non cal pus declarar car manifest
es e sabets de cert com hagui exir de Cathalunya
e que es stat tractat en altres parts contra mi qui james no
fiu ni pensi mal a algun e en manera o ferdat
son stat perseguit fins a metre a un castell on son
enclos stich e visch freturos desemparat
per tots e poch regonegut per aquells tants qui en vida
dels senyors reys mon avi e mon pare se
studiaven complaurem. La sola divinal ajuda es stada ma
consolacio e mha guardat de tots perills e mals per sa
misericordia infinida. En ma privada heretat que sia perseguit
vejats los castells viles e lochs meus com me
son preses occupats e detenguts violentment e per força
destrouits e mal tractats axi en lo regne Darago com en lo
regne de Valencie, En los meus drets e en lo exercici daquells
com son perseguit sabenho vostres reverencies noblesas
e honorables savieses: no es degu qui los dits meus drets gosa
advocar procurar rahonar o proseguir: ans com vos es manifest a la
ciutat de Calatayu on los regnes e terras de la dita reyal
corona eren ajustats e congregats per tractar dels
preparatoris observadors en lo regoneximent de la
justicia de la dita successio com per quiscun dels altres quis
dien haver dret en aquella hinc fossen trameses grans
ambaxades e persones de gran auctoritat per part mia qui als
no podia ferhi fon trames en Johan Aguilar notari qui en vida del
senyor rey mon avi e per sa ordinacio era stat fet mon procurador
perque tractas e donas manera que yo hagues advocats e procuradors e
altres persones cartes e scriptures e altres coses necessaries
convinents e profitoses a la demostracio dels dits mos drets e
perque fornit e instruit de les dites coses anas ensems ab los
altres qui per ma part hic serien rahonas tractas e prosseguis
en la dita ciutat de Calatayu e en la general congregacio on de la
justicia de la dita successio se devia fer regoneximent
mos drets e ma justicia: e puys quel dit
en Johan Aguilar en la dita ciutat de Calatahiu hac
començat e continuat prosseguir los dits meus affers per torbar e
empatxar a mi en los dits drets e per torbar empatxar e retraure lo
dit Johan de la prossequcio
ab exaquies de crims que li allevaren fon e es
stat perseguit en persona fins a la mort e hanli tolts
e levats tots sos bens e encara los de sa
muller ell stant en Calatayu: e sentint la dita persequcio
e la dita causa per que li venia ne recorrech a la dita
congregacio dels preparatoris resident en Calatayu la qual informada
de les dites coses e per les orgents causes de aquelles ne
scrivi dues vegades al noble Narnau Guillem de Bellera governador
del regne de Valencie qui los dits procehiments fehia
contra lo dit Johan Aguilar. Aximatex lin feu fer
justicia per missatgeria pregant e encarregantlo ques tolgues dels
dits procehiments e tot ço que anantat hi fos reduhis al
primer stament volgues encara abstenirse de semblants procehiments
quis fessen es poguessen fer per semblants rahons car no devia
a algun dels competidors ne a lurs advocats o procuradors directament
o indirecta esser prohibida vedada o empatxada la prosequcio
de son dret ans devia haver libera facultad de
aquell proseguir per quis volgues a fi que pogues quescun
liberament anar e esser en la dita congregacio e vici algun noy
pogues esser allegat: e noresmenys lo parlament general
de Cathalunya per letra sua e apres per son
missatger ne ha pregat e encarregat al dit governador e lin ha
feta instancia: pero james lo dit Johan no ha pogut trobar o
haver remey en la dita persequcio e per ço no ha pogut
treballar e entendre desliurament axi com se requeria
en los dits mos affers e tot hom se es retret e retrau per temor de
esser axi perseguit de advocar procurar e rahonar mi e mos
drets. Mes avant lo dit Johan Aguilar ana a la vila Dalcanyiç
on lo parlament Darago e los missatgers del
parlament de Cathalunya eren per tractar e cloure del dits
preparatoris: e de paraula e per scrits recitant les dites coses los
prega e reques quels plagues provehir et
donar loch e manera que yo qui non he nin pusch
haver hagues advocats procuradors e altres qui liberalment rahonen
tracten e proseguesquen los dits meus drets cessants
los dits empediments embarchs e torbs e
tots altres: e sens que remey algu no he haut ne he en
les dites coses sonme stades trameses e presentades les letres
dessus insertes. Molt reverents pares e molt egregis nobles e
honorables amichs mi e ma heretat e mos drets
perseguits e prejudicats com dit he coman primerament e
principal a Deu tot poderos pregant e reclamantlo devotament e de
tota ma pensa que per sa clemencia infinida se vulla
emparar de mi desemparat e ell rey dels reys prene
e jutge la causa de mi fill e net de sos servidors reys
Darago e de Sicilia: sia ell ajuda e proteccio
mia qui dels pubills e orfens es eternal tudor e
pare. En apres me recoman cordialment e tant com pusch
a la congregacio dels leyals e faels vassalls de
la reyal corona Darago als quals prech carament requir
e obstrec per nostre Salvador Jesu-Christ per lo deute
que a justicia deuen et per la fe e naturalesa que son tenguts
a la reyal corona Darago per los grans benefficis dels
gloriosos reys Darago senyaladament del senyor rey mon
avi qui per augmentacio de la dita corona per tuhicio
de sos vassalls e per prosperitat de aquells conqueri e
hague lo regne de Sicilia e per los merits del
senyor rey mon pare lo qual per exaltacio de la
reyal corona Darago fonc tant victorios en cobrar e
reduhir a la dita corona lo regne de Sardenya per la
molt major part de aquell tirannicament retengut e rebelle a
la dita reyal corona gran temps havia en la recuperacio del qual
entre la ardor del cobrar e lo treball e suor de les
armes fini gloriosament sos dies: dels quals regnes los
dits senyors reys mon avi e mon pare lo sol titol e nom de
senyoria desijaren per a si e a la lur casa Darago
e les prosperitats profits e tot lals pera lurs
vassalls e sotsmeses: que a mi privat de tan excellents
senyors reys avi e pare sia la dita congregacio avi e
pare en voler entendre e guardar a la dita mia justicia sia
tudor en deffendre aquella e protector en dar manera
que sens conculcacio sia plenerament
demostrada. Poch son en esdat com veets et no
puch ma justicia rahonar ne he de que puga dar ne he facultat
de prometre a altres qui lam rahonen e quem sien
favorables en aquella: tota ma heretat privada e trobada en les
rendes e emoluments alienada e per major via calamitat esme en
gran part per força e violencia presa occupada e destrouida:
son stats perseguits aquells pochs qui en ma justicia
han treballat fins avuy: no he qui gos o vulla mos
drets mostrar ne rahonar ma justicia. Molt reverents pares egregis
nobles e honorables amichs la una de les dites letres
conten quels embaxadors o procuradors que yo trametre a la
vila de Casp per allegar e mostrar ma justicia vulla yo
trametre en estat decent e honests abit e manera car axi nes
stat als altres competidors: vosaltres veets en clar e beu
sent yo daci hon son que cascu dels altres competidors
es apparellat per trametrehi grans enbaxadors ab
companyes e esforç de moltes gents ab molts e sollempnes doctors
fornits de gran temps en les allegacions quey preten cascu hi
ha procurados favors e çerquades vies per avançar aquells;
yo fill de vostre senyor e net de vostre rey son e romanch sol
que no he ne puch trobar qui per mi gos oy vulla
anar no he ne puch trobar qui vulla rahonar ma justicia en lo
regne e terres de mon avi e en la senyoria de mon pare.
O claredat de prelats o virtut de cavallers o amor e naturalesa de
ciutadans o faeltat o naturalesa de tots los vassalls
de la reyal corona Darago recordvos la gran e ardent
amor quels gloriosos senyors reys Darago han
hauda e mostrada tots temps a vostres antecessors e a
vosaltres: ans son stats per obres virtuoses mes frares
e germans que senyors e per deffendre a vosaltres: e avançar
vostres cases no han duptat metres a mort e sostenir en
lurs persones quals se vulla perills.
Miren los vostres ulls los actes maravellosos
quius son davant e renomenats per tot lo mon que los
senyors reys mon avi e mon pare han fets:
pensen attesament vostres coratges lalt proposit en que era lo
senyor rey mon pare quant axi victorios sedejant la
gloria e honor de la reyal corona Darago lo repos de
sos vassalls e la
prosperitat daquells fini gloriosament sos dies: vulla
considerar vostra fervent devocio e amable naturalesa la qual sens
ruha o macula
havets tots temps leyalment demostrada als dits senyors
reys e de la rael daquells yo procehesch
sens miga que en la persona mia es dretament dirivada lur
posteritat. Placia donchs a vosaltres molt reverents pares
egregis nobles honorables e cars amichs que la justicia que yo he en
la dita successio no perescha en les vostres mans ne davant
los ulls de vosaltres: a tots los qui non han singularment a pubills
e orfens es atorgat beniffici per justicia quels sien
aministrats advocats procuradors e altres qui mostren rahonen e
alleguen lurs drets: daquest beniffici usen totes les grans
corts e totes les grans ciutats e tenen de publich grans e notables
advocats per aquells qui haver non poden: ministratsne
per Deu ne per justicia a mi qui non he nin pusch
haver e del beniffici de justicia atorgat a tots e per totes parts
fetsne misericordia a mi pubill menor e orphe net del
vostre rey e fill del vostre senyor en los regnes e
terres de la lur senyoria: e per quantes favors men son
degudes e haver deitg rahonablament trob yo
en vosaltres ço que vol agual e ordonada justicia car
en altra manera yo no pusch ni pore axi
com en passat no he poscut per occasio dels impediments
embarchs e torbs sobredits e altres mos drets e
ma justicia mostrar o rahonar en la dita vila de Casp
ne en altres parts ans romanch
sens ma culpa o negligencia destituhit de tot humanal
auxili. E nostre senyor Deu per sa gran misericordia endreç e
illumin vostres coratges en tal manera que per misteri de
vosaltres en les dites coses trobe yo e aconseguescha
ço que es dret meu e per justicia me pertany. E placieus
molt reverents pares egregis nobles honorables e cars amichs
que de les dites coses cobre yo vostra bona resposta per lo
portador de la present. Scripta en Sogorb sots
mon sagell secret a XVII dies del mes de març del any
MCCCCXII. - Frederich Darago a vostra honor.

 

Leído después un largo
escrito que presentaron los promovedores de negocios del parlamento,
para rebatir las protestas que algunos hablan hecho contra la
elección de los nueve compromisarios; publicáronse también las
siguientes cartas:
 
Núm. 328. Tom.20. Fol.
1629.

A los muyt reverentes padres en Dious muy
nobles et nuestros caros et speciales amigos los del parlament
del principado de Cathalunya. - Muy reverentes en Dios muy nobles
caros e speciales amigos: nos havemos recebido
dos vuestras letras en una mesma forma de las quales
no ha gayres nos scrivestes una con nuestro ben
amado e fiel camerlench mossenyer Bertran de la Saga e
agora lotra com este portador de las presentes
contenentes en sustancia como nos por nuestras letras
vos haviessemos ante dagora rogado que por amor
de nos fitzessedes desliurar el dito mossenyer
Bertran qui veniendo devers nos de nuestra muy
cara e muy amada figa la reyna de Sicilia havia
seyido ajustado e detenido en Ostalrich e vos
per honor de nos lueguo que haviedes sopido
su arestament haviades trevallado en manera que
el dixo mossenyer Bertran ha seyido desliurado
etc. Dont de lo que feyto havedes en esto por
honor e contemplacion de nos vos regraciamos tant
como podemos. Otrosi muy reverentes padres en Dios muy nobles
caros e speciales amigos por vostras ditas letras nos
havedes scrito e feyto a saber que en los memoriales
que ell dito mossenyer Bertran traya vos
haviades visto que se contenian cosas de que vos havedes
seydos mutxo maravellados e fort turbados
car toca a vosotros e a toda vuestra tierra pero que
confiavedes en nos que seyendo aquellos memoriales en
vuestre poder que non
se procedira mas avant en las cosas en aquells
contenidas antes de todo mon poder las feremos cessar
etc. E por quanto en los ditos memoriales se contienen
de mutxas materias e diversos articulos e non podemos
buenament concebir clarament quales son aquellas cosas
que a nos toquan non nos aviedes aquellas por vuestras
ditas literas notifficado vos rogamos que
extinsivament et a largo nos querades scrivir
et certificar aquellas car en todas cosas que por honor de vos
et de todo el principado de Cathalunya puedessemos fatzer
nos emplegariamos de buen grado como aquell qui
nos reputamos tenido por muchas honnores e servicios que de
vos el dito principado havemos recebido ataqui.
Bien es verdat que Bernat de Cruylles qui como e
aresto et arresto el dito mossenyer Bertran
vos scrivio algunas cosas qui eran contenidas en el XII
capitulo de los ditos memoriales que fablan de la
requisicion fazedora de partes de la reyna e barones de
Sicilia al infante don Ferrando de Castiella como a natural
succesor en el dito
regno etc. E porque
non sabemos ni nos declarades si es por aquello que en ell
dito XII articulo fabla que vos tenides por agreviados
o no o per algunes cosas de los otros articulos: vos rogamos
que a vos placia declarar sobre aquesto extensivament
et a llargo vuestra intencion car aquella sopida
nos faremos per honor de vos en lo nos notifficado
totdo lo que buenament podremos fazer: e si
otras cosas algunas vos plazen que nos fazer podamos
fazetlasnos fiablament saber e nos las acompliremos
de muy buen grado. Muy reverentes padres en Dios muy nobles e caros e
speciales amigos el sant Sperit vos haja
siempre en su guardia. Scripta Puente de la Reyna XIII° de março.
- El rey de Navarra. - CHARLES.

Núm. 329. Tom. 20. Fol.
1631.

Venerabilibus fratribus archiepiscopo et episcopis ac
dilectis filiis abbatibus ceterisque viris ecclesiasticis baronibus
nobilibus militibus sindicis et procuratoribus civitatum villarum et
locorum principatus Cathalonie in parlamentum Dertuse congregatis. -
Benedictus episcopus servus servorum Dei.Venerabiles fratres filiique
dilecti: ad audientiam vestram preces nostras libenter afferimus
illas videlicet que honestatem sapiant et ab humane pietatis tramite
non discordent. Cum itaque dilecta in Christo filia Johanna de Prades
carissime in Christo filie Margarite Aragonum illustris regine mater
pro eadem ejus vaca regina vobiscum habeat ardua nonnulla tractare:
vos precamur attente quatenus consideratis casu et necessitatibus
dicte regine in expeditione favorabili eandem et ejus negotia nostre
interventionis intuitu velitis suscipere propensius comendata
superinde nobis plurimum placituri. Data in nostro Castro
Paniscole die XXII sub nostro signeto secreto.


Sesión del día 28.

Abrióse con la lectura de los documentos que siguen:

Núm.
330. Tom. 20. Fol. 1636.


Als molt reverents
nobles e honorables senyors lo parlament general del regne Darago
en Alcanyiç - Molt reverents nobles et honorables
senyors: del molt egregi senyor don Frederich Darago compte de
Luna havem reebuda una letra de gran seria en la
qual es inserta la letra intimatoria que per los parlaments
Darago e del principat de Cathalunya li es stada tramesa sobre lo
dret que preten haver en la successio de la corona reyal Darago
ab quens pregua exorta e requer
que havent sguard a la sua pupillar edat e com
es orfe pobre e deseretat per deute de justicia o per altres
sguards en la dita letra semblants expressats li deguessem
subvenir de advocats procuradors e rahonadors de
la sua justicia que afferma haver en la dita reyal
successio: e jatsia molt reverents nobles e honorables
senyors la magnitud de tan gran alt ponderos e carregos negoci
requira ab subirana vigilancia provisio ab plenitut de equitat
e justicia a cascu del competidors e vejam atesa la
edat e cas en que lo dit don Frederich es vuy que si
per nos e per aquells qui han la dita justicia exhaminar e
manifestar no es provehit als deffalliments qui occorren
en demostrar lo dret quel dit don Frederich preten
haver en la dita successio poria esser occultat
de que romandria massa gran carrech a tots los vassalls
e sotsmeses a la dita corona o almenys aquells qui han
pres carrech de fer veure la dita justicia deguessen provehir
a la dita necessitat. Empero nosaltres sols provehir e
subvenir en aquelles nons par just ni degut car
del dit don Frederich o de qualsevol altre competidor de lur
justicia carrech singular no volriem pendre
ne acceptar per ço que en favor daquell no fossem
vists haver singular affeccio mas ab vosaltres e
tots los altres sotsmesos a la dita reyal corona
zelar justicia en lo dit fet et que dret de algun quil
puxa haver no sia ocultat ni en alguna manera cubert: e
per ço senyors molt reverents nobles e honorables com som
infformats que lo dit don Frederich ha tramesa a
vosaltres semblant letra ab vosaltres ensemps et
ab lo parlament de Valencia al qual per semblant ne scrivim
vos offerim communicar participar e exequir
totes coses degudes e necessaries a la prossecucio del
dret pretes lo dit don Frederich en la reyal successio dessus
dita pregantsvos affectuosament que de tot ço quen
haurets deliberat siam prestament certifficats
e sens dilacio per tal que per vosaltres e nosaltres sobre lo dit fet
sia en temps covinent provehit axi com se
pertany e es necessari. E tingaus senyors molt reverents
nobles et honorables Lesperit sant en sa guardia.
Scrita en Tortosa e sagellada ab lo
sagell del reverent bisbe Durgell a XXVIII dies del mes
de març del any MCCCCXII. - Lo parlament general del principat de
Cathalunya apparellat a vostra honor.

Núm. 331. Tom.
20. Fol. 1638.

 
Al molt egregi
senyor don Frederich Darago comte de Luna. - Molt egregi
senyor: vostra letra havem reebuda scrita en Sogorb a
XVII dies del mes de març dejus scrit e enteses les
rahons distintament e specificada en aquella contengudes: a la
qual vos responem que nosaltres considerants la pupillar
edat qualitat e condicio vostres e dolentsnos molt en tota
vexacio e molestia que a vostra heretat e bens vostres
sien per alguns fetes: havem cordial affeccio que lo dret que
pretenets haver en la successio de la reyal corona Darago
vos e cascun altre competidor en la dita successio se
demostre clarament tota equitat de justicia observada. Pero com
no sia propri a nosaltres sols la justicia de la I dels
competidors de la successio de la corona reyal emparar
per no mostrarnos affeccionats a aquell que singularment
empararem: no podem sols a vostra peticio satisfer segons
agudament affectam mas havem scrit daquest
fet assats larch nostra intencio als parlaments Darago
e de Valencia de guisa que tots ensemps hi façam
prestament provisio deguda e necessaria e tal que si plaura a
Deu no sera abcegat algun dret que vos hi hajats. E
tingaus etc.

Núm. 332. Tom. 20. Fol. 1638.

Als
molt reverent pare en Christ mossenyor Pere de
Çagarriga senyor archabisbe de Tarragona e honorable micer
Bernat de Gualbes doctor en cascun dret. - Molt reverent
senyor e pare en Christ e honorable: desigants que en lo
conclavi benaventuradament tenidor en aquex
castell de Casp sobre la exhaminacio noscio e
publicacio daquell qui migençant justicia es nostre
ver rey princep e senyor per tenir e guardar aquell haja
persones notables no suspitoses abtes e expertes en
tals: pregamvos eus encarregam axi
affectuosament com sabem e podem que en tant com a
vosaltres se pertanyera per aquest principat vullats
avertir tota affeccio a part posada que en la custodia del dit
conclavi sia elegida e posada tal persona segons dit es axi
ydonea e experta en tals fets que rahonablament no puxa
esser per alguns viciada o improvada guardant singularment la
honor de aquest principat segons de vostres molt gran reverencia
e honorable saviesa confiam. Mes avant vos pregam heus
encarregam que façats ab los altres dels nou companyons
vostres que en tot cas en los affers que havets a fer
aqui de la examinacio noscio e declaracio de aquell qui es
nostre vertader rey e senyor entrevenguan per
aquest principat III notaris car tal es lo acte que com
per mes sera certifficat e auctorizat de major
auctoritat se mostrara: e aquesta es la intencio
decisoria del parlament. E daçous pregam hajam
prestament vostra resposta. E tingaus molt reverent senyor et
honorable Lesperit sant en sa guarda. Dada en Tortosa
sots lo segell secret del reverent bisbe Durgell
de ordinacio del dit parlament a XXVIII dies de març del any
MCCCCXII. - Lo parlament general del principat de Cathalunya
apparellat a vostra honor.

Sesión del día 29.

Después
de haberse leído una carta con la que los diputados de Cataluña
enviaban al parlamento copia auténtica de varios testamentos y otros
papeles conducentes para ilustrar el negocio de la sucesión, leyóse
la que sigue:

Núm. 333. Tom. 20. Fol. 1643.

 
Als molt reverends senyors
et pare en Christ mossenyer Pere archabisbe de
Terragona et honorable micer Bernat de Gualbes en cascun dret
doctor. - Molt reverends senyors et pare en Christ et honorable: per
seria del translat duna letra que havem
rehebuda dels dipputats del general de Cathalunya et
sis persones a ells adjunctes lo qual vos trametem dins la
present interclus poran veure vostres reverencia et
honorable saviesa los translats autentichs
canoniques et altres scriptures que han haudes del
archiu reyal: les quals scriptures per lo
portador matex qui a vosaltres les ha aci portades les
vos trametem: e si per ventura vos occorreran altres cartes o
scriptures que hajats necessaries per lo dit portador
nos en scrivits et donarhi hem la pus
presta expedicio en tremetrelesvos quens sera possible.
Mes avant vos pregam nos vullats certifficar quals son
aqui dels nou companyons vostres et de totes altres coses
engrunadament queus occoreran toquants
aquests affers sovinejantnos de vostres letres.
E tingaus molt reverend senyor et honorable Lesperit sant en sa
guarda. Dada en Tortosa sots lo sagell secret del
reverend bisbe Durgell a XXIX dies de març del any MCCCCXII. - Lo
parlament general del principat de Cathalunya apparellat a
vostra honor.

Por último, se trató también en este día de
la pacificación del reino de Cerdeña; pero nada quedó resuelto.

Sesión del día 30.

Autorizóse a una comisión, que
ya había sido elegida con este objeto, para que resolviese por sí
todo lo concerniente a la pacificación de Cerdeña.

Sesión
del día 31.

Se dió cuenta de una carta dirigida al
parlamento por el arzobispo de Tarragona y Bernardo de Gualbes, en la
que daban noticia de su llegada a Caspe.

Sesión del día 6
de abril.

Fueron leídas en esta sesión, entre otras, las
siguientes cartas:

 
Núm. 334. Tom. 20. Fol.
1655.

Als molt reverends
egregis nobles et honorables senyors lo parlament general de
Cathalunya. - Molt reverends egregis nobles et honorables senyors: lo
dia pus prop passat havem rehebudes quatre letres
de Sicilia et de Sardenya quis dressen a
vosaltres senyors les quals vos trametem incluses dins la
present. Aximatex ne havem rehebudes nosaltres dels vostres
missatgers trameses en Sicilia quins scriuen de
diverses noves et de la mort del abbat de Sanctes
Creus a qui Deus perdo de qui es stada tala:
crehem quels dits missatgers scriuen de tot a vosaltres
senyors e per aquesta raho no curam de scriureushen:
mas tremetemvos una letra que en Guillem Oliver ha
rehebuda que par sia scrita darrerament
et qui fa mencio de algunes noves qui son de Caller a aquest
regne et principat segons en aquella porets veure. E sia
molt reverents egregis nobles et honorables senyors la sancta
Divinitat en vostra guarda. Scrita en Barchinona a XXX de març
del any MCCCCXII. - Los dipputats del general de Cathalunya
et les VI persones a ells adjunctes a vostro servey et
honor apparellats.

 

Núm. 335. Tom. 20. Fol.
1655.

Als molt reverends egregis nobles et honorables senyors
los del parlament general dels regnes de Cathalunya. - Molt
reverends egregis nobles et honorables senyors: sapia la
vostra molt nobla et gran saviesa que a VIII dies del present
mes de febrer nos havem rehebuda letra del noble mossenyer
Leonardo Cupello marques Doristany e daltre part ne havem
ardit cert com lo vezcomte de Narbona ab
conssell dels rebelles de Sacer es vengut ab
gran esforç a la vila de Macomer per enfortir aquella et per
tenir aqui frontera axi contra Horistany com contra nos
ab tot son poder de Sacer et de tot lo cap
del Lugudor et per usurpar a si et a llur part de
totes les viles et lochs de part Valença de part de
Montos et de Marmilla et es la dita vila de Macomer a
XX milles de Oristany et a XXX milles de Santlluri hon
se ten per nos. E les gents darmes del senyor rey
frontera ja que siam huy de poch sforç
com entre totes les gents darmes no sian en quantitat
pus de C rocins ne podem accorrer ab tot nostre
poder a resistir a la potencia del dit vezcomte et rebelles com sien
en gran quantitat molt pus poderosos que nos et
son bastants los dits rebelles si Deus et lo
vostre soccors nons accorre a conquerir et
strenyernos fins a les portes de Caller. Perqueus placia per
naturalesa de la corona reyal en virtud de la
qual vos requerim que prest et ivarços succors hajam
vostre de gents et de monedes per sosteniment de aquelles et dels
castells et fortaleses ab les quals tenim frontera et forçam les
terres ja conquestes en tal manera que a nos sia salvacio et
alegria et als enamichs et rebelles sia terror et perdiments.
Certifficants a vosaltres senyors que si ivarços
soccors et ajuda presta no havem vostra nos et tot aquest regne som
en punt de dampnatge irreparable et de greu extrem et final
perdicio. Accorrega donchs a nos lo vostre subsidi et
presta ajuda en altre manera perduts som. Scripta en Caller a
IX dies de febrer lany M quatrecents XII. - Lo comte de Quirra
rector capita et deffensor etc. et consellers et prohomens de
Caller apparellats a vostre servey et honor.

 
Núm. 336. Tom. 20. Fol.
1657.

Al molt reverends nobles
et honorables senyors del consell residint en Tortosa. - Molt
reverends nobles et honorables senyors: certifficam vostra saviesa
com ara novellament ses seguit quel vizcomte
de Narbona no curant de la treua que ha fermada et
jurada ha fet correr en una vila reyal et ha fet rescatar
certa quantitat de moneda que ultra axo li han fet prou
dampnatge et fan continuament tant com poden donant entendre a la
gent que vosaltres sots aqui en gran
tribulacio et affany et que noy podrets enviar
soccors per la qual raho la nascio sardescha pren gran
audacia et es gran dubte que no assagen qualque novitat
et fer rebellar quant hi yo comte y capita davall
scrit haguera ja cavalcat en aquella encontrada mas
es fort luny et apres de les encontrades
quis tenen per lo dit
vezcomte et la gent darmes qui es aci no son ne
basten a CL de cavall et noy poria cavalcar sens gran
perill: mas tinch mon aleujament a Sentlluri
per deffendre et guardar les viles et encontrades qui
son prop les quals ab pocha descusa sino per
dubte que han de vosaltres pendre la volta contraria. Lo dit
vezcomte es guast en la persona et aço per una
cayguda que feu dun cavall. Perque molt
reverends nobles et honorables senyors vos placia enviar hinc
gent de cavall et ballesters et caxes de viratons car
no ninch ha et son hinc
fort necessaries et lo fet daquesta illa
qui sta
en fort poch vindra
prestament a la conclusio ques
pertany: et nou vullats metre si a vosaltres
senyors plaura en dilacio ne en tarda
car la gent darmes qui es aci de
fet han delliberat partir sinch et no hinc volen
pus aturar: et en veritat han hinc servit fort
altament et sonne fort
mal remunerats et no sinch trobara
manera de esser soccorreguts ne de haver algun
sosteniment: et si la dita gent darmes
sinch parteix en aquella hora totes les terres reyals
seran rebelles. Scripta en castell
de Caller a III dies de març del any MCCCCXII
- Lo comte de Quirra rector et capita et consellers de castell
de Caller apparellats a vostra honor.


parte 5

domingo, 14 de julio de 2019

LA CONDESA DE URGELL PRETENDE ENVENENAR A FERNANDO I

132. LA CONDESA DE URGELL PRETENDE ENVENENAR A FERNANDO I (SIGLO XV. ZARAGOZA)
 
Coronación de Fernando I de Aragón (detalle del retablo del arzobispo de Toledo Sancho de Rojas, procedente de San Benito el Real Valladolid, ca 1410-1415)
Coronación de Fernando I de Aragón (detalle del retablo del arzobispo de Toledo Sancho de Rojas, procedente de San Benito el Real Valladolid, ca 1410-1415)
 
 
 
 
 
 
Corría el mes de noviembre de 1414 cuando llegaba una vez más a Zaragoza, procedente de Morella, el
fraile predicador Vicente Ferrer, persona que gozaba de un gran prestigio en todo el occidente europeo y, sobre todo, en los Estados de la Corona de Aragón. El príncipe Alfonso, que luego sería Alfonso V de Aragón, le recibió con singulares muestras de afecto y le consideró como a huésped destacado.
 
Poco después de llegar a Zaragoza, estaba el príncipe oyendo un sermón del fraile dominico cuando
recibió de su padre, el rey aragonés Fernando I de Antequera, una carta en la que le anunciaba —aunque llegaba con evidente retraso— que el dominico valenciano iba a ir a la ciudad del Ebro, rogándole que le recibiera como se merecía y que procurara por todos los medios a su alcance que los judíos zaragozanos acudieran a escuchar sus sermones.
Sin darle excesiva importancia, le comunicaba, asimismo, cómo por aquellos días la condesa de Urgell había tratado de envenenarle.
 
Cuando finalizó el sermón, el príncipe Alfonso comunicó al fraile la noticia del fallido envenenamiento y le rogó que al día siguiente celebrase una misa de acción de gracias, como así se hizo. La iglesia de San Salvador se llenó de gente y durante el sermón, Vicente Ferrer dio a conocer públicamente la reprobable acción de la condesa de Urgell, madre de don Jaime de Urgell, candidato, como es sabido, a la corona de Aragón frente a don Fernando I.
 
[Vidal y Micó, Francisco, Historia de la portentosa vida..., págs. 225-226.]
 


https://es.wikipedia.org/wiki/Fernando_I_de_Arag%C3%B3n

Fernando I de Aragón (Medina del Campo, 27 de noviembre de 1380 - Igualada, 2 de abril de 1416), llamado también Fernando de Trastámara, Fernando de Antequera, Fernando el Justo y Fernando el Honesto, fue un infante de Castilla, rey de Aragón, de Valencia, de Mallorca, de Sicilia, de Cerdeña y de Córcega; duque de Neopatria y de Atenas; conde de Barcelona, de Rosellón y de Cerdaña; y regente de Castilla. Fue el primer monarca aragonés de la dinastía castellana de los Trastámara, si bien era Aragón por la rama materna, pues su madre Leonor de Aragón era hermana de Martín I de Aragón, llamado el Humano.

Fernando era hijo segundo de Juan I de Castilla y de Leonor de Aragón, hermana del rey aragonés Martín el Humano, y nieto, por tanto, del rey Pedro IV el Ceremonioso por vía materna, y del rey Enrique II de Castilla, por la rama paterna. Tras estos antecedentes, y dada la posibilidad jurídica de transmisión de la Casa de Aragón por vía materna, el derecho aragonés le otorgaba un rango preferente en sus aspiraciones a la corona de Aragón tras la muerte sin descendencia masculina de Martín I el Humano.

Cuando solo contaba con diez años de edad, su padre el rey Juan I poco antes de morir le invistió en las Cortes celebradas en Guadalajara en 1390, y en presencia de su hermano mayor Enrique, con el señorío de Lara, el ducado de Peñafiel y el condado de Mayorga así como le cedió las villas de Cuéllar, San Esteban de Gormaz y Castrogeriz y le asignó una renta de medio millón de maravedís a costa del tesoro real. Durante la ceremonia el rey le puso sobre la cabeza una «guirnalda de aljófar», símbolo de la preeminencia ducal. Este «heredamiento» fue ampliado tras la muerte del rey, pues este en su testamento le cedió las villas de Medina del Campo y Olmedo. Su matrimonio posterior con su tía Leonor de Alburquerque, cinco años mayor que él, amplió considerablemente su patrimonio territorial, pues no sin razón Leonor era llamada la «Rica Hembra». Poseía las tierras de Haro, Briones, Cerezo y Belorado, en La Rioja; Ledesma y las llamadas Cinco Villas en la región del bajo Tormes; Alburquerque, Medellín, La Cadesera, Alconetar, Alzagala y Alconchel, en Extremadura. También poseía por concesión del rey los territorios de Villalón y Ureña. Así las posesiones de la pareja formaban una franja que desde la frontera de Aragón a la frontera de Portugal dividía en dos el reino de Castilla, sin olvidar que en ella se incluían algunas plazas fuertes más importantes: Medina del Campo, Olmedo, Peñafiel y Alburquerque. Así pues, convertido en el más poderoso señor de Castilla «no es difícil imaginarnos el esplendor de la corte principesca en Medina del Campo», como ha destacado el historiador Jaume Vicens Vives.

A pesar de que, dada su condición de hijo «segundón», el trono de Castilla fue ocupado por su hermano el futuro Enrique III en 1390, la escasa salud de este (padeció enfermedades como el tifus y la viruela, lo que le valió ser apodado el Doliente) y el hecho de que no lograra concebir un varón que heredara el trono, permitió que Fernando albergara esperanzas de llegar a obtener el trono castellano, como demuestra el hecho de que se casara en 1393 con su tía Leonor de Alburquerque, con lo que reforzaba sus derechos dinásticos en el caso de que su hermano falleciera. Sin embargo, el nacimiento de un heredero varón, el futuro Juan II, en 1405, un año antes de la muerte de Enrique III, acabó con las esperanzas de Fernando a ocupar el trono de Castilla.

Al morir Enrique III el Doliente, en 1406, estableció en su testamento que durante la minoría de edad de su hijo Juan II, que entonces contaba con dos años de edad, asumirían la regencia del reino su viuda y madre de este, Catalina de Lancáster, y su hermano Fernando, «ambos a dos ayuntadamente». Sin embargo, la educación y la custodia del rey niño correría a cargo del camarero mayor Juan de Velasco, del justicia mayor Diego López de Estúñiga y de Pablo de Santa María, obispo de Cartagena.

Las desavenencias entre ambos corregentes, instigadas por parte de la nobleza, no tardaron en aparecer, por lo que llegan al acuerdo de dividir el territorio en dos mitades, correspondiendo a Fernando la zona meridional del Reino, que se extiende por los territorios situados al sur de la Sierra de Guadarrama hasta el reino nazarí de Granada, lo que le permitirá reanudar la guerra contra dicho reino que la muerte de Enrique III había paralizado.

Con la reanudación de las acciones militares contra el reino nazarí de Granada, Fernando logra tomar Pruna y Zahara de la Sierra, pero fracasa en la conquista de Setenil, tras lo cual es obligado por el Consejo de Regencia a firmar la tregua que por dos años había ofrecido el rey nazarí Yusuf III.

Tras el periodo de tregua, Fernando retoma la campaña granadina y conquista, el 16 de septiembre de 1410, la importante plaza de Antequera que le dará su sobrenombre más conocido.

Durante su regencia Fernando aprovechó el cargo para engrandecer su casa y asegurar la posición de sus numerosos hijos, tal como reveló en una carta dirigida a su privado Sancho Rojas, obispo de Palencia: / NO solían escribir la tilde en ese tiempo /
«E gracias a Dios, pues tengo cinco fijos e dos fijas, e cada día espero aver más, según la hedad de la infanta, mi mujer, e mía, razón es que comience a buscar de qué hereden».
Así, valiéndose de todo tipo de presiones, favores y sobornos, consiguió que dos de sus hijos fueran nombrados maestres de las dos órdenes militares más importantes de Castilla y que «constituían una potencia territorial, económica y militar en el seno del Estado», según Jaume Vicens Vives: la orden de Alcántara, para su hijo Sancho —que fue investido en enero de 1409 cuando sólo contaba con ocho años de edad—; y la orden de Santiago, para su hijo Enrique, también investido en 1409 con nueve años de edad.6​ Asimismo consiguió la necesaria dispensa papal para que se pudiese celebrar el matrimonio de su hijo primogénito Alfonso con la hermana de Juan II y sobrina suya, María, a quien las Cortes de Castilla reunidas en Tordesillas le concedieron el marquesado de Villena, con el título ducal. El matrimonio de Alfonso con la princesa María, según Jaume Vicens Vives, «cerraba con firme broche el absoluto dominio que don Fernando, gracias a su regencia, a sus propias posesiones y a los maestrazgos que detentaban sus hijos, ejercía en el amplio solar del Mediodía castellano». Y por otro lado, «así se formó la facción de los infantes de Castilla», quienes tras el acceso al trono de la Corona de Aragón de Fernando, serán conocidos como los infantes de Aragón.

En 1410, al morir su tío el rey Martín I de Aragón sin descendencia directa y legítima, Fernando presenta su candidatura a la sucesión del trono aragonés y, aunque en un principio se presentan hasta seis candidatos al trono y Fernando no es de los más favorecidos, la caída en desgracia de Luis de Anjou (que no pudo responder a las peticiones de ayuda militar de sus partidarios debido a la lejanía de Nápoles)​ impulsó su candidatura, que se convirtió en la más potente junto a la de Jaime de Urgel.

Fernando, que contaba con un gran poder económico (su red de señoríos era enorme),9​ un sólido prestigio militar y el ejército castellano a su disposición, contó con el apoyo de la familia valenciana de los Centelles, de la familia aragonesa de los Urrea y de una parte sustancial de la burguesía barcelonesa. Esto, unido a los errores de Jaime de Urgel, entre ellos la conspiración para asesinar al arzobispo de Zaragoza, García Fernández de Heredia, y al apoyo tanto de Benedicto XIII, así como de su confesor, Vicente Ferrer, inclinarán la balanza hacia la candidatura de Fernando, que será refrendado, el 28 de junio de 1412, en el llamado Compromiso de Caspe al ser proclamado rey de Aragón y de los demás estados de la Corona de Aragón.

Según Jaume Vicens Vives, «los compromisarios [reunidos en Caspe] midieron la gloria militar, las riquezas y la habilidad política de que había dado pruebas el regente don Fernando; pero no tuvieron en cuenta la voraz intranquilidad que germinaba en la familia». Una valoración esta última que también había hecho en su momento el aragonés Jerónimo Zurita, quien asimismo destacó que con Fernando llegaba el «govierno de gente estrangera»: (Zurita tiene cada cagada que no veas, como Bofarull, Carbonell, etc.)
Y que este reino era muy pobre para cinco hijos infantes que el rey tenía, criados en aquella grandeza y riqueza de estados y en supremo señorío, a donde cada qual dellos tenía un infantado. Y cuando la pobreza de las cosas de acá no satisfaciesen a su ambición, era cierto nascer dello el desprecio general de todo y el odio y aborrecimiento de nuestras leyes y costumbres.

Tras realizar el juramento completo como rey el 3 de septiembre ante las Cortes de Aragón reunidas desde el el 25 de agosto de 1412 en Zaragoza, donde varios de sus antiguos rivales para ocupar el trono, como Alfonso de Aragón el Viejo,​ Fadrique de Luna y Juan de Prades, le rendirán pleitesía, se dirigirá a Lérida, donde representantes de su gran rival, Jaime de Urgel, le rinden vasallaje, a cambio del ducado de Montblanc y de la concertación de un matrimonio entre sus hijos Enrique e Isabel.

A continuación, Fernando I se dirige a Tortosa para entrevistarse con su gran valedor Benedicto XIII quien, el 21 de noviembre de 1412, le invistió como rey de Sicilia, Córcega y Cerdeña a cambio del apoyo real en la disputa que Benedicto mantenía con los otros dos papas que simultáneamente gobernaban el orbe cristiano: Gregorio XII y Juan XXIII, en pleno Cisma de Occidente que dividía a la Iglesia Católica.

El 19 de noviembre, Fernando convocaba las Cortes catalanas con objeto de jurar sus usos y costumbres; el 15 de diciembre fueron convocadas, pero no concluirían hasta el 31 de agosto de 1413, debido a la necesidad de sofocar la revuelta de Jaime II de Urgel iniciada en la primavera de este último año; el inicio de las de Valencia se había previsto para el 15 de abril de 1413, pero la sublevación de Jaime II y la coronación en Zaragoza (que se celebró en 1414) impidió su inicio.​ Con la ayuda de todos los estamentos de la Corona sofoca la revuelta y sitia al conde de Urgel en el castillo de Balaguer, que es tomado el 31 de octubre, tras lo cual el antiguo pretendiente al trono de Aragón fue despojado de todos sus títulos y posesiones, así como los de su familia, y conducido a la cárcel de Urueña en Castilla.​ En 1413 propondría a las Cortes catalanas realizar la primera compilación de las Constituciones.

Según una interpretación tradicional, en las Cortes que había convocado en Barcelona, Fernando I tuvo que ceder al denominado pactismo catalán, doctrina que limitaba la autoridad real a favor de las Cortes y de la Generalidad de Cataluña. Este movimiento, encabezado por Joan Fivaller, manifestaba que privilegi atorgat tollent ley paccionada de dret, non val y que privilegi atorgat contra ben publich es nul, por lo que estaban «Decididos a darle antes su vida que la libertad». Sin embargo, todo el presunto «caso Fivaller» o «asunto del vectigal» y la elaboración a partir de este de una teoría del pactismo catalán está considerado actualmente como un relato mítico. En primer lugar porque se trataría en todo caso de una reclamación del municipio de Barcelona y no de la Generalidad de Cataluña, y las quejas de las localidades ante el rey eran habituales tanto en Barcelona como en otros municipios, y en segundo lugar, porque un análisis exhaustivo de la documentación, efectuada por Ramón Grau, revela que lo relatado ya desde los cronistas del siglo XV (en obras de gran componente literario, como la biografía del rey Fernando de Lorenzo Valla) es completamente inexacto, al no haber ni siquiera documentación acerca de una disputa entre el municipio y el rey.​ Además Fernando nombró a Fivaller albacea de su testamento, que otorgó el 10 de octubre de 1415 en Perpiñán.​ Al respecto de este episodio, Verdés Pijuan señala:

Nos hallamos, por tanto, ante todo un mito historiográfico, elaborado con posterioridad a los hechos con una clara intencionalidad política. [...] Como he dicho, fueron los historiadores románticos de la Renaixença los que acabaron de dar carta de naturaleza al relato y, por acción u omisión, la historiografía contemporánea (salvo alguna excepción puntual) ha hecho más bien poco para corregir esta interesada interpretación de los hechos.
Pere Verdés Pijuan, art. cit., 2011, p. 150.

Tras eliminar o neutralizar toda oposición interior, Fernando I se dirigió nuevamente a Zaragoza, donde será coronado en 1414 en una ceremonia que partía del Palacio de la Aljafería y llegaba a la La Seo, tras lo cual dirige su atención a la política exterior.

Fernando I de Aragón reinó poco tiempo; a pesar de ello, en los aproximadamente tres años y nueve meses que duró su gobierno (teniendo en cuenta, además, que la revuelta del conde de Urgel le mantuvo ocupado en sofocarla hasta el 31 de octubre de 1413) reorganizó la Hacienda y saneó la economía y la administración de la Corona. Trabajó en la seguridad ciudadana, intentó impedir las persecuciones contra los judíos y procuró luchar contra la corrupción. También emprendió una reforma de los gobiernos de los municipios buscando una mayor participación de sus representantes. En cuanto a las instituciones políticas, no introdujo cambios estructurales en la organización de la Corona, sino que mantuvo el sistema anterior, procurando que el rey participara como un elemento más integrado en los organismos de gobierno establecidos, lo que contribuyó al fortalecimiento del poder regio. Su gran logro en este ámbito fue restablecer el orden tras el inestable periodo del Interregno.

También apoyo a los mantenedores de la Gaya ciencia, con 40 florins anuales y por la regla de su elecciones.

Normalizó la situación interna de Sicilia con el nombramiento en 1415 de su hijo Juan como virrey de Sicilia, logrando acabar con la guerra civil que desde el fallecimiento de Martín el Joven enfrentaba a la viuda de este, Blanca I de Navarra, con el hijo ilegítimo de aquel, Fadrique de Luna. También orientó a su hijo Juan hacia el Nápoles, proponiendo su matrimonio con la reina Juana, proclamada a la muerte de su hermano Ladislao I de Nápoles el 6 de agosto de 1414, pero el enlace no prosperó y Juan acabó casando con Blanca. Al resto de los llamados por Don Juan Manuel «infantes de Aragón», Enrique, Pedro y Sancho los situó como grandes maestres de las órdenes militares de Santiago, Calatrava y Alcántara; por su parte, las infantas de Aragón María y Leonor acabaron siendo reinas consortes de Castilla y de Portugal respectivamente. Además, como perteneciente al linaje de Trastámara, Fernando I tenía grandes patrimonios en Castilla, donde era también regente, lo que le permitió de facto gobernar en ambas Coronas, ya que no renunció a la regencia castellana tras alcanzar el trono aragonés.

En la cuestión del Cisma de Occidente, se desvinculó muy pronto de Benedicto XIII (el papa Luna o antipapa) e intentó que renunciase al pontificado, para lo cual se reunió con él en Morella (1414) y en Perpiñán (1415). Tras la decisión tomada en el Concilio de Constanza, reunido el 5 de noviembre de 1414, que destituyó a los tres papas, y la entrevista que Fernando I tuvo con el emperador Segismundo, el rey de Aragón decidió contribuir a poner fin al Cisma dejando de apoyar al papa Luna, lo que permitió que la Corona de Aragón volviera a ocupar el centro de las decisiones en el ámbito europeo y recuperara su posición al frente de la política en el Mediterráneo.

Aseguró la continuidad de la monarquía, aspecto que tantos problemas había causado con la muerte sin heredero de Martín I el Humano, nombrando a su primogénito Alfonso heredero real.

A mediados de 1415 comenzaron los síntomas de la grave enfermedad que le llevaría a la muerte y que fue diagnosticada como arenes de ronyons. Así a principios de 1416, preocupado por sus posesiones en Castilla —cuya regencia aún ostentaba y que ejercía a través de cuatro delegados: los obispos de Sigüenza y Cartagena, el conde de Montealegre y el adelantado de Andalucía—, comunicó a su segundo hijo Juan, que se encontraba en Sicilia como lugarteniente suyo, que en cuanto tuviera noticia de su muerte se dirigiera inmediatamente a Sevilla para tomar «a su mano, la parte de govierno que pudiese en aquella provincia por la menor edad del rey».

El 14 de marzo de 1416 su enfermedad se agravó en Igualada,​ donde fallecería el 2 de abril del mismo año.

En su testamento legó la mayor parte de sus posesiones y títulos de Castilla a su segundo hijo Juan, además del ducado de Montblanch, mientras que sus otro hijo Enrique recibía el condado de Alburquerque y el condado de Ledesma. Por su parte su hijo Pedro recibía las ciudades y villas catalanas de Tarrasa, Vilagrasa y Tárrega y las valencianas de Elche y Crevillente.

De su matrimonio con Leonor de Alburquerque tuvo siete hijos:

Alfonso el Magnánimo (1396 - 1458), su sucesor en el reino de Aragón, con el nombre de Alfonso V, y rey de Nápoles, con el nombre de Alfonso I.
Juan el Grande (1398 - 1479), rey de Aragón y de Navarra con el nombre de Juan II.
Enrique (1400 - 1445), conde de Alburquerque, duque de Villena y Gran Maestre de la Orden de Santiago.
Sancho (1401 - 1416). Gran Maestre de la Orden de Alcántara.
Leonor (1402 - 1445), que se casó con Eduardo I de Portugal.
María (1403 - 1445), que se casó con su primo Juan II de Castilla.
Pedro (1406 - 1438), IV conde de Alburquerque y duque de Noto.

LALIENA CORBERA, Carlos y Cristina Monterde Albiac, En el sexto centenario de la Concordia de Alcañiz y del Compromiso de Caspe, coord. por José Ángel Sesma Muñoz, Zaragoza, Gobierno de Aragón, 2012.
SESMA MUÑOZ, José Ángel, El Interregno (1410-1412). Concordia y compromiso político en la Corona de Aragón, Zaragoza, Institución «Fernando el Católico» (CSIC), 2011. ISBN 978-84-9911-143-8
VERDÉS PIJUAN, Pere, «Las elites urbanas de Cataluña en el umbral del siglo XV: entre el discurso político y el mito historiográfico», La Corona de Aragón en el centro de su historia. El Interregno y el Compromiso de Caspe (1410-1412). Congreso celebrado en Zaragoza y Alcañiz, 24-26 de noviembre de 2010, Zaragoza, Gobierno de Aragón (Actas, 75), 2011, pp. 147-174.
ISBN 978-84-8380-295-3

Vicens Vives, Jaume (2003) [1953]. Paul Freedman y Josep Mª Muñoz i Lloret, ed. Juan II de Aragón (1398-1479): monarquía y revolución en la España del siglo XV. Pamplona: Urgoiti editores. ISBN 84-932479-8-7.

viernes, 9 de abril de 2021

20 DE MAYO.

20 DE MAYO.

Se hicieron varias proposiciones, pasando a tomarse deliberación, apesar de haber alguna discordancia de pareceres, conforme al voto emitido por el conde de Pallars, quien manifestó que aquellas fuesen remitidas a las nueve personas encargadas del asunto de las banderas; y al propio tiempo se elijieron varios representantes de la Diputación y de la ciudad para despachar a los embajadores del estamento militar y ciudad de Gerona, y dar cuenta de este negocio.
Siguen los asuntos que se indicaron como proposiciones.

Lo cap de la gent darmes Dempurda que offer lo vezcomte de Rochaberti que pendra sou ell e altres cavallers e jentils homens.
Lo fet del socors que demana la Seu Durgell.
Lo fet dels vassalls del comte de Modica poblats al Maresma.
Lo fet del home trames per Cervera sobre les crides fetes per la Senyora Reyna.
Lo fet de la comissio fahedora a les universitats de Cathalunya a inquirir contra los qui han fet e fan contra la capitulacio.
Lo fet de les instruccions fahedores al egregi comte de Pallars capita.
Item lo que demane lo sindich de Manresa sobre la entrada de la Senyora Reyna.

El mismo día, mandaron escribir los señores Diputados las siguientes cartas.

Al molt noble e gran baro don Johan senyor Dixar.
Molt noble e gran baro. Poch ha vos havem scrit largament de totes les coses que fins a les hores havien occorregut. Apres es arribat lo vostre home per lo qual en virtut de la letra de creença som certificats de les vistes del Serenissimo Senyor lo Senyor Rey ab lo lllustrissim Rey de França e de les aliances entre ells fetes e de les diferencies qui son en aqueix regne e encara de la bona afeccio e voluntat que vostra noblesa com a cathala (que no lo es) ha vers aquest Principat e de les vostres bones ofertes a les quals coses responem regraciants vos los dits avisos ofertes e voluntat significants vos nosaltres e aquest Principat haver vers vos no menys voluntat e en son cas per vos fariem totes coses possibles segons ja vos havem scrit. Daqui avant perque vejau lo efecte de nostra intencio notificam a vostra gran noblesa que si volreu venir aci o trametre gent a cavall fins en cinquanta rocins utils nosaltres donarem lo sou acustumat a nostros cathalans pregants e encarregants vos nos vullau ab vostres letres avisar de tot lo queus parra sia necessari avis e encara star atent e vigil en totes coses qui sien a tuicio vostra e de aquest Principat. E sia molt noble e gran baro la Sancta Trinitat proteccio vostra. Scrita en Barchinona a XX de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Manuel de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e consell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Als honrats los consols e prohomens de la vila de Mer.
Prohomens. Per En Jaume Valls a nosaltres trames per part vostra som certificats de les vexacions que son fetes no solament a vosaltres mas encara per tota aqueixa terra per homens poch zelants lo servici del Senyor Rey e lo repos e benefici de aquest Principat. E encara de la bona e virtuosa intencio e voluntat que teniu en totes coses que sien conservacio de les libertats e repos del dit Principat perque comendats vos molt de vostra bona intencio vos significam que lo exercit del dit Principat Deu volent tirara molt prest en aqueixes parts e provehira que a vosaltres ne altres no seran fetes tals vexacions ans sereu mantenguts e defesos com a bons cathalans per nostre poder. E sia Jhesus en proteccio vostra. Dada en Barchinona a XX de maig del any Mil CCCCLXII. - M. de Monsuar dega de Leyda. - Los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

Al honorable senyer En Pere Andreu burges diputat local en la vila de Perpenya.
Honorable senyer. Vostra letra de XVII del present mes havem rebuda ab copia de les dues crides en aqueixa vila publicades per manament de la Senyora Reyna sobre lo efecte de les quals entraren en pensament. Quant al que dieu no haver comissio de scriure per correus volants vos dehim que per uns avisos de pocha importancia no freture fer despeses. Si empero alguns grans negocis occorreran dignes de avis vos cometem e manam nos ne aviseu (este nos ne pasa a ser ens en) per correus o per altra via ab la menys despesa empero que fer poreu. E per quant havem ayres de França qui serien en algun interes de aquest Principat volem eus encarregam e manam decontinent ab intervencio dels honorables consols de aqueixa hajau algun explorador o si mester sera exploradors homens portatils e de baixa condicio que vagen en cort del Rey de França e encara lla on sera lo comte de Foix o en ses terres e discretament e cauta senten e sapien (en qué lengua/s se entenderán?) si algun preparatori o moviment se fa en aquelles parts de gents darmes per venir en aquest Principat e quanta gent e quina intencio tenen e en nom de qui se farien les dites coses e de tot scriue a vos e a nosaltres largament clara e distincta e ab veritat. E feu que aço sia secret e prest e avisaunos del dia que partiran e de la manera del apuntament que fareu ab ell o ells donant en les dites coses los bo e secret recapte que de vos comfiam. Dada en Barchinona a XX de maig del any Mil CCCCLXII. - Manuel de Monsuar dega de Leyda.
- Los diputats del General e conçell lur representants lo Principat de Cathalunya a vostra honor apparellats.

En dicho día, los señores Diputados y Consejo recibieron las siguientes cartas.

Als molt reverend egregis magnifichs honorables e savis senyors los diputats e conçell representants lo Principat de Cathalunya.
Molt reverend egregis magnifichs honorables e molt savis senyors. Per raho de certes letra e cridas que la molt alta Senyora Reyna ha trameses vuy data de la present a mossen lo veguer de aquesta vila trellat de les quals letra e crides vos trametem per lo present portador per ço que per vosaltres hajam consell com nos regirem en forma que les constitucions generals capitols e altres drets de la terra sien servades e mantengudes e la fe e naturalesa del Senyor Rey e de son lllustrissimo Primogenit axi mateix servada havem delliberat trametre a vosaltres En Pere de Plegamans informat plenament dels dits fets lo qual sen porta los dits trellats. Placia a vosaltres donant fe e creença a tot ço e quant a vostres gran magnificencia e loabla saviesa de part nostra per lo dit Pere de Plegamans sobre los dits fets sera dit e explicat axi com si per nosaltres presencialment vos era explicat vos placia per aquell al pus prest que porets nos scrivats que es de fer ne com nos devem regir com nosaltres dilatam tant com podem lo dit mossen veguer no enante en fer publicar les dites crides. Dubtam ell vulla tant dilatar fins hajam vostra resposta. Pero lla on ell no vulla iniqua sobreseure de fer fer les crides e publicar aquelles placiaus siam avisats per vosaltres per lo dit Pere de Plegamans que es de fer. E sia la Sancta Trinitat vostra continua guarda. Scrita en Cervera a XVIIII dies del mes de maig del any Mil CCCCLXII. - Molt reverend egregis magnifichs honorables e savis senyors a tot honor e servir vostre prests los pahers de la vila de Cervera.

Als molt reverents egregis nobles magnifichs e molt savis senyors los diputats del General de Cathalunya e llur consell residents en Barchinona.
Molt reverents egregis nobles magnifichs e molt savis senyors. Per altres vos havem scrit com era cosa molt necessaria a la bona custodia e defensio no solament de aquesta ciutat mes de tot lo Principat que lo castell de aquesta ciutat se tingues e fos guardat per lo dit Principat. E axi vos ne havem supplicat ho proveisseu. E per quant les dites provisions se tardaven e lo poble de aquesta ciutat ne remorave molt per lo sosech de aquell e per squivar tots perills e inconvenients lo concell de aquesta ciutat ha desliberat quel castell fos pres tengut e guardat per la dita ciutat e axi es stat fet que huy de mati en lalba per una part del dit castell hi son entrats certs homens los quals tenen e guarden aquell axi com es stat delliberat. E aquell farem guardar a tota bona defensio de Principat e de aquesta ciutat segons que per vosaltres sera delliberat. Certificant vos com havem avis que lo Senyor Rey es en Çaragoça e que en lo monastir de Santa Fe te dos milia gascons (cómo se debía entender el Juan II de Aragón con los gascones? Quizás como se entendía ya Pedro II, o incluso Ramon Berenguer I?) e que deu venir e entrar molt prest ab aquells en Cathalunya. E que certa gent contraria deu exir per empatxar lo exercit del Principat. Axi mateix havem avis com lo comte de Prades fa ajust de gents En Mora e obra e enforteix lo castell de vitualles e armes hoc encara sabem per un home quen es vengut que ha hoit dir a homens del dit comte en lo hostal hon passave rahonantse los dits entre ells e pensant se quel dit home dormis que lo Senyor Rey deu venir en Mora (Mora de Ebre, Ebro) ab III o IIII mil homens e pendre lo castell de Miravet per les quals coses creem esser molt necessari entendre en la defensio del dit Principat. E com aquesta ciutat sia en la frontera e porta e clau de Cathalunya ens sospitam dels circumvehints e que lo ajust ques fa en Mora no sia per venir sobra aquesta ciutat suplicam vostres reverencies vullen provehir e trametre algun nombre de gent per la custodia e defensa de aquella ab algun bon capita home de honor e de be ab tot poder de inquirir e punir si alguns si movien ni fahien res contra la defensio de la cosa publica del dit Principat. E creem que en aquesta manera ab la ajuda de Deu e bona voluntat que lo poble ha en la dita difensio aquesta ciutat seria sostenguda e guardada de tot dan. Supplicants mes vostres reverencies vullen provehir quels castells de aquesta ciutat e de Amposta sien guardats per aquell nombre de persones que aquelles deliberaran a sou del General com aquesta ciutat ja soporta molts carrechs e despeses per los dits fets. Certificants vos mes com havem entes que per vostres reverencies seria stat deliberat sien publicades les ordinacions dels novells imposits de les lanes e cuyrams en aquesta ciutat de les quals coses tot lo concell e poble de aquesta ciutat nes molt congoxat e agreviat per ço com veen evidentment aquelles redundar en gran dan e destruccio de aquella. E ja per altres vos havem scrit e fet dir per lo sindich de la dita ciutat com lo conçell general ha delliberat per no esser fet ne donat tan gran dan a la ciutat no permetre ne tollerar que tals ordinacions en aquella sien publicades ne exequutades. Per que suplicam vostres gran reverencies vullen millor pensar e delliberar en les dites coses e sobre aquelles en tal manera provehir que aquesta ciutat no reba lo dit dan e destruccio axi com faria si los dits novells imposits se publicaven e se exequtaven en aquella certificants vos quel concell de aquesta ciutat constantment persavera en no tollerar ne permetre la dita publicacio e exaccio de novells imposits per no venir en total ruhina e destruccio segons dit havem. E fet sobre aço totes coses de fet e de dret que sien necessaries per no incorrer ne sostenir los dits dans. Supplicants vostres reverencies no vullen creure sobre les dites coses testimonis de parer ne que aço sien passions de singulars de aquesta ciutat com la veritat de aquelles sia lo que scrivim. E vullen guardar la dita ciutat dels dits dans e a nosaltres de tots perills. E reputarem aquestes coses a gracia molt singular a vostres grans reverencias les quals conserve la Sancta Trinitat en tot bon regiment e tingue continuament en sa proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XVIII de maig any Mil CCCCLXII. - Mossenyors a tota ordinacio de vostres grans reverencies apparellats los procuradors de Tortosa.

Als molt reverends egregis magnifichs honorables e savis senyors los diputats e concell del Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverend egregis magnifichs honorables e savis senyors. Una letra havem rebuda vostra de quatorze del present mes de maig per la qual som avisats del algunes coses consernents a lahor de nostre Senyor Deus honor e servey de nostre Rey Princep e Senyor repos e benavenir del Principat de Cathalunya e dels privilegis constitucions capitols e libertats de aquells e per squivar prolixitat de scriptura no scrivim larch la resposta fahedora a ço de quens avisats mas literatoriament havem informat lo honorable En Jaume Tallada sindich e missatger de aquesta vila lo qual amplament responra de paraula a vosaltres. Placieus donar fe e creença a tot ço e quant per lo dit sindich e missatger nostre a vostres grans reverencies magnificencia e honorables savieses sera dit e explicat de part nostra e de tota aquesta universitat axi com si per nosaltres e per aquella presencialment vos ere recitat e dit. E sobre los afers que tocaran servey de Deu honor e benavenir del Senyor Rey e repos de aquest Principat nos vullats avisar per vostres letres. E sia la Sancta Trinitat vostra continua guarda. Scrita en Cervera a XVIII de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Molt reverents egregis magnifichs honorables e savis senyors a tot honor e servey vostre prests los pahers de la vila de Cervera.

Al molt discret e car amich mossen Bernat Johan Almera al hostal de Casan.
Molt discret e car amich. Meses les saluts primeres es la present per avisar vos com En Verntellat es stat a Sancta Coloma ab sobre VIII sents. A mi no man fet mal. En Johan Prat ha posat a casa mia ab VII solament han festejada de la casa de mossen Vilademany pero no sen han res portat a ni trobat. Lo meu arnes (arnés) que yo havia dexat pensaven que fos de mossen Vilademany e no han curat. De pus he açi a Masanet jom son amerate vostra me pres En Jordi ab una mula pero lexantla En Serra de la casa den Cauter. Si agues res de mossen Vilademany avisat de qui ab cuyta a me saber. - Bernat Dez Balla e de Feruela.

Als molt magnifichs e molt honorables mossenyors los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt magnifichs e honorables mossenyors. La causa de mon scriva es com a mi seria stat dit com alguns de aci haurien impetrades certes provisions de la Senyora Reyna signades de vicicanceller e de micer Taranan no obstant sian stats per manament vostre per enemichs e per que aci no ha juristes sino oficials reyals vos suplich volerme avisar si tals provisions venian e los oficials les obtemperaven contra los impetrants ni los oficials exequutant com ni en quina forma me e haver car tot temps ab gran voluntat metre en exequcio lo que per vosaltres mossenyors me sera manat. E sia la Sancta Trinitat en vostra proteccio e guarda. En Puigcerda a XVI de maig. - Qui a vosaltres mossenyors me recoman Matheu Dalp diputa local.

Als molt reverends egregis nobles honorables e molt magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya e concell lo dit Principat representants residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles honorables e molt magnifichs senyors. Per alguns afers de grandissima importancia a lahor de la Majestat divina servey dels Serenissimos los Senyors Rey e Reyna e Primogenit llur fill e benefici e repos daquest Principat trametem a vostres spectabilitats e nobilissimes magnificencies plenament instruits de la nostra intencio los honorables mossen Bernat Miquel e micer Gabriel de la Via doctor en leys ciutadans daquesta ciutat. Per que ab grandissima afectio vos pregam e exortam que a tot e quant los sobrenomenats diran e explicaran a vostres magnificencies per part de nosaltres donets fe e creença axi com si personalment o explicavem. La qual cosa a gracia special reputarem a vostres grandissimes nobilitats e magnificencies les quals mantinga felicissament la Sancta e individua Trinitat. Scrita en Gerona diumenge a XVI de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - A totes vostres ordinacions promptes los jurats de Gerona.

Als molt reverends egregis nobles honorables e molt magnifichs senyors los diputats del General de Cathalunya e concell lo dit Principat representants residents en Barchinona.
Molt reverends egregis nobles honorables e molt magnifichs senyors. Per alguns afers de molt gran importancia a lahor de la Majestat divina servey dels Serenissimos Senyors los Senyors Rey e Reyna e Primogenit lur fill e benefici e repos de aquest Principat
trametem a vostres reverencies e spectabilitats instruits plenament de la nostra intencio los magnifichs don Juany de Castre mossen Anthoni Guillem de Muntanyans e mossen Guillem de Biure. Per que ab grandissima afeccio vos pregam e exhortam que a tot ço e quant los predits diran e explicaran a vostres magnificencies e per part de nosaltres donets fe e creença axi com si personalment ho explicavem la qual cosa reputarem a gracia special a vostres grans reverencies e magnifiques providencies de les quals sia proteccio la Sancta Trinitat. Scrita en Gerona a XVII de maig del any Mil CCCCLXII. - A totes vostres ordinacions promptes lo stament del braç militar del bisbat de Gerona.

Als molt reverents egregis nobles magnifichs honorables e savis senyors los diputats e a son conçell residents en la ciutat de Barchinona.
Molt reverents egregis nobles magnifichs honorables e savis senyors. La causa de nostro scriure si es per quant sentim e vehim la terra o Principat de Cathalunya star ab molta congoixa e no sens causa hoc no resmenys vuy dada de la present per homens dignes de fe (estos imbéciles solo dan fe a quien les interesa, y después arman guerra, donde los soldados roban para comer. Eso era un ejército, y no el de Aníbal) som avisats que gent darmes se preparen per entrar en aquesta terra e no poch en nombre (idiotas. desde que empezaron con la liberación de Carlos de Viana, tanto desde Castilla como desde Francia había gente esperando para entrar y quedarse con toda Cataluña. Otras naciones, como los genoveses, que salen en la carta siguiente, tenían ese objetivo, y posiblemente también lo turch, el Turco.) les quals coses crehen vostres reverencies no ignoren. (Los idiotas “de diputats” solo creían lo que les interesaba, como vemos todavía en 2021.)
E per quant vehem que nosaltres qui som posats e constituits en lo pas e frontera dels regnes stranys e considerant que aço es una dels claus del dit Principat e força dels que mes mal pot venir si lo cas occorrie e vehent la poca provisio que hic es axi de arnesos com de gent e males muralles (no han tenido tiempo de fortificarse, vagos, dropos, ganduls, zánganos) e per que per avant nons fos imputat a necligencia o (exactamente eso es, negligencia de los diputats del General en Barchinona y del diputat local y consols de la ciutat Durgell, la Seu d'Urgell) nons fos dada culpa havem per delliberat trametre a vostres reverencies per aquesta sola raho e no per mes a fer lo
honorable En Francesch Dach notari misatger e consol de aquesta ciutat per divulgar vos les predites coses e per suplicar vos hi vullau degudament provehir segons son tenguts e axi com de vosaltres confiam ço es en dar nos concell favor e ajuda com hi sia molt necessari al qual missatger vos placia dar plena fe e creença en tot ço e quant per part de aquesta ciutat per ell vos sera explicat com ell sia largament informat de nostra intencio e voluntat. E per la present no havem mes a dir sino quens recomanam als vostros braços suplicant vos hajats dit missatger per recomanat en expedir lo prestament al mes que poreu com vuy la ciutat no es en facultat de poder sostenir moltes despeses. (Y así vais a defender lo Principat del rey de França, o del comte de Foix, que siempre está al aguait? Madre mía qué inútiles!)
De la ciutat Durgell a XVI de maig any LXII. - Qui en gracia e merce de vosaltres se recomanen los consols e prohomens de la ciutat Durgell.

Als molt reverend egregis nobles magnifichs e molt savis mossenyors los diputats del General de Cathalunya e lur conçell residents en Barchinona.
Molt reverend egregis nobles magnifichs e molt savis mossenyors Per altra vos he scrit per correu propri del castell Damposta com le hagut a ma del Principat e per aquell vuy es tengut e guardat per sis persones e queus fos plasent scriure al receptor que de peccunies del General pagas a aquells lo sou que per vostres reverencies seria delliberat e del castell de aquesta ciutat com lo batle jatsia request per mi no ha volgut obtemperar les requestes a ell fetes lo qual dit castell vuy es stat pres per part de la ciutat per la triga del dit correu e per la murmuracio gran del poble e sospita que havien del dit castell. Ara per la present certifich vostres grans reverencies com so informat per una letra que En Pere Macip de Tarragona fahia An Guillem Alanya de aquesta ciutat la qual vos tramet ab la present com lo Senyor Rey es en Çaragoç e que te dos milia gascons en Santa Fe e que deu venir en Cathalunya e que gents contraries hixen al encontre al exercit del Principat e altras coses segons per aquella veuran vostres reverencies e mes so imformat per hun home que hir vingue de Mora com lo comte de Prades fa alli gran ajust de gent e forneix e fortifica lo castell de vitualles e de armes. E com lo dit home ha hoyt dir a homens del comte que lo Senyor Rey deu venir molt prest en Mora desfreçat e apres tres o quatre milia homens e que deuen pendre lo castell de Miravet. E mes so stat avisat com de molts lochs del maestrat de Muntesa son stats trame-mesos cert nombre de gents a Paniscola (Peñíscola) e a Benicarlo (Benicarló) e a Vilararoz (Vinaròs, Vinarós, Vinaroz) sots color que galeres e altres fustes de genovesos vindrien per barrejar la costa de les quals coses aci non tenim avis algu. E mes aci ha fama que lo comte Doliva (el conde de Oliva) ha fet gran ampre de gents axi christians com moros. Creuse ques fan les dites coses contra la terra perque mossenyors avis vostres grans reverencies de les coses dessus dites per ço que sobre aquelles puixen proveir lo que veuran e coneixeran. E per ço que les coses son perilloses he delliberat fer vos correu propri de aquelles yo aci tendre esment lo millor que pore en tot lo que sia benefici util e repos del Principat e informare a vostres grans reverencies si aquelles ho volran. A les quals supplich me vullen scriure e les quals rescriguen e manen a mi tot lo que plasent los sia. E tinga aquelles la Sancta Trinitat en sa continua proteccio e guarda. Scrita en Tortosa a XVIII del mes de maig del any Mil CCCC sexanta dos. - Lo correu portador de la present deu esser aqui dos jorns. Placiaus donarli quatre florins. Partera a les tres hores apres mig jorn. - Mossenyors a tota ordinacio e manament de vostres grans reverencies molt prest e apparellat Domingo Cerda lochtinent de diputat local de Tortosa.

Als molt reverends egregis nobles magnifichs honorables e savis mossenyors los diputats del General e concell lur representants lo Principat de Cathalunya residents en Barchinona.
Molt reverents egregis nobles magnifichs honorables e savis mossenyors. Deguda sotzmissio precedent certifichs a vostres reverencies com a VI del present mes de maig rebi una vostra letra la qual contenia sobre certa crida que la Senyora Reyna fahia aci als oficials o la trametia la fessen publicar sobre los qui havien pres sou nis deuen acordar ab lo Principat de queus avis mossenyors que tal letra ni crida aci no ses presentada ni vista empero mossenyors jo encontinent hagi rebuda vostra letra la presenti e per part vostra requeri segons en la letra mes manat als oficials e consols de aquesta ciutat la qual requesta a mon notari fiu continuar. Veritat es que los oficials e consols son stats obedients a la requesta vostra per mi a ells feta oferintse ells tots temps esser apparellats dar tot concell favor ajuda del qui a ells sera possible al General o al Principat. Es ver mossenyors que per quant yo so cert que la letra de la Senyora Reyna no ses presentada en lo vezcomdat de Castello qui es de la diputacio local mia yo per no dar mesions al General no so volgut anar presentar ni publicar la mia letra fins a tant ne hagues avisat vostres reverencies per quant les crides en lo vezcomdat se publiquen en la vila de Tremp Castello e Organya (Organyà, Organyá, Orgañá, donde las famosas homilías escritas en occitano) hon haura LXXX solidos o mes de mesions. Empero mossenyors si volreu lay faça publicar siau avisat e encontinent seria fet Deus volent. Axi mateix molt reverents egregis nobles magnifichs honorables e savis mossenyors rebi a XIIII del present mes de maig una vostra e dins aquella una crida la qual contenia de algunes persones son donades per enemigues de la cosa publica la qual crida encontinent fiu publicar en nom vostra en la forma e manera per vostres reverencies mes manat e ne fet lexar actes los quals vos tramet per lo senyor En Francesch Daç (Dach en un texto anterior) consol de aquesta ciutat lo qual es per la ciutat trames a vostres reverencies lo qual vos suplich hajau per recomenat e per la present molt reverents egregis nobles magnifichs honorables e savis mossenyors no he mes a dir sino que la Sancta Trinitat sia en guarda de vostres reverencies les quals ordonen de mi lo qui plasent los sia. Feta de la Seu Durgell a XVII de maig any Mil CCCCLXII. - Molt reverents etc. - Qui a vostres reverencies humilment se recomana servidor de aquelles Andreu Dartedo.

Fue recibida, al propio tiempo, copia de la que sigue.

Als molt honorable senyer de Nos com a frare lo senyor En Francesch Dach consol e misatger de la ciutat Durgell.
Molt honorable senyer. Air que era dijous comptava XX del present mes haguerem nova certa com mosse de Nilglos aplegava certs ballesters gascons per venir al vescomdat e metres en las forçes. Es veritat que nosaltres creem que ve mes per pendre los passos dels ports Merenguer e de la Casa que passar pus avant. Per que senyor lo concell ha deliberat mentre que vos trigau a venir trametre cinquanta homens qui guarden los dits passos o si pus ni haura mester ni trametrem fins que vos siau aci es necessari nit e jorn cavalguen que com vos sabeu gran perill ha en la tarda. Item mes vos avisam com havem cobrats los misatgers que la ciutat havia trames al senyor cardenal. No us penseu la ciutat sia massa contenta de llur relacio majorment que lo dit senyor cardenal aferma

que pot fer pau e guerra de nosaltres. Havem deliberat los portals se tanquen e havem manat fer guayt e de jorn sol hun portal ubert e en aquell stan X homens. Lo Senyor Rey se diu deu esser a Balaguer e de Balaguer en fora deu tremetre gent de aquella pocha que ha vers aquestes parts. Pensam nos que entre lo Senyor Rey e lo comte de Foix no fassen qualque mala burla car ja es mal senyal que los del vezcomdat han feta fer altra crida que en pena de cors e de bens nengu no gos traure vitualles del dit vezcomdat e lo tresorer del comte en cascun loch del vezcomdat ha signat hun home que compre e paga les vitualles en aquelles qui vendre les volen perque los castells de ciutat e de Castello no romanguen per res no stiguen a ma de la terra de vostra venguda. Item vos pregam sia prest e per la present no mes sino que doneu orde en lo que sabeu de la lana. En la ciutat Durgell a XXI del mes de maig. - Los consols de la ciutat Durgell a vostra honor. (lana, con una l, Durgell, con ll final. Por qué se encuentran tantas palabras escritas con l inicial cuando tiempo después las vemos escritas con ll?:
lana, ley, libertat, Leyda, etc etc.
)

Entregadas las cartas que preceden por los mensageros de Gerona, a par que las credenciales que les autorizaban, acordóse darles contestación, la que no tuvo lugar hasta después de algunos días.
Siguen aquí, por su orden, las mencionadas credenciales y la respuesta acordada.

Lastament (l´estament; el estamento) militar ajustat en la ciutat de Gerona congoxantse molt e condolentse de veure e hoyr blasmar per algunes persones los actes que de aquest sacre concell e insigne ciutat procehien ab multitud de paraules ab les quals sesforçen per diverses respectes e vostres la honor de tots reste no prou ben tractada e mes avant sesforçen fer un cada hu creure de tal obrar les libertats nostres no esser ne defeses ne conservades ans mes tost destruides recitant nos en moltes particularitats e per quant lo predit stament e los ajusts en el veent les mes caras coses com son la honor e libertats esser mal tractades per alguns audaciosos ab aparents paraules no podent les comportar sino ab molt afany per que la natura nons ho porta desijant satisfer com rahonablament la necessitat requir e per trobarse daçi absents e de les coses poch informats tement que desliberant hi satisfer no sen seguis abans lo contrari lo que en la intencio llur james cabria ans son deliberats ofrir e posar les vides e stats de tots per la reparacio defensio e conservacio de les coses demunt dites e ajustarse ab tots aquells qui semblant voluntat hauran. Per tots aquests respectes vos suplicam hi amonestam vos placia a ells comunicar los motius e causas per los quals son stats moguts a tals procehiments e posat tinguen creença les coses proseguir de motius e causes molt justes e rahonables ells nos reputaran a summa hi special gracia los vullau informar ab tota aquella particularitat que possible us sera a fi que en aquesta fahena nos agen a salvar per fe es pugue specialment respondre a tots los conceptes. E si plasent lus sera lo dit stament entenent tots temps en defensio de les libertats del dit Principat desijants lo assossech e repos de aquell tant com en ell es los supplica prega e exorta quels placia entendre en lo repos del dit Principat per aclarir e remoure qualsevulla diferencias qui sien en aquell encara que les diferencies hagen sguart en la Majestat del Senyor Rey o de la Senyora Reyna o de son Primogenit oferintse tots temps ab pler de vostres reverencies egregias senyorias magnificencias pendren aquella part del treball que a ells sera plasent.

Stans los jurats e prohomens de Gerona meravellats perque haurien sabut que lo exercit del General se acostaria vers les parts de aquella ciutat del qual procehiment attes que la dita ciutat e los poblats en aquella fidelissims a la Majestat del Senyor Rey e a tota la cosa publica del dit Principat e james han a fallir ni entenen a fallir a la manutencio e defensa de les libertats del dit Principat per asso stants no meravellats desijans ne saber la causa supliquen preguen exorten als reverends egregis spectables e magnifichs senyors diputats e concell llur representants lo dit Principat e concellers de Barchinona comunicar lus tant com bonament lus puxe esser comunicat de les causes de les coses dessus dites. E axi mateix suplicant pregant exortant los que lo dit exercit no vage en aquelles parts de la dita ciutat en damnatge daquella ni de llurs ciutadans o abitants. E mes si plasent lus sera la dita ciutat entanent tots temps en defensio de les libertats del dit Principat desijans lo assossech e repos de aquell tant com en ella es los supplica prega e exorta quels placia entendre en lo repos del dit Principat per aclarir e remoure qualsevulle diferencies qui sien en aquell encara que les diferencies hagen sguard a la Majestat del Senyor Rey o de la Senyora Reyna o de son Primogenit oferintse tots temps ab pler de vostres reverencies egregias senyorias e magnificencies pendren aquella part del treball que a elles sera plasent.

Los diputats e concell llur representants lo Principat de Cathalunya son molt contents certificar e plenament informar no solament embaxadors de algun stament o part de aquell mes encara qualsevol persones singulars del dit Principat qui vullen saber e sentir les delliberacions e conclusions fetes per lo dit concell ab intervencio e acistencia de la ciutat de Barchinona. E per quant los embaxadors del stament militar ajustat en la ciutat de Gerona o part de aquell demanan esser certificats de les dites coses volent ignorar per satisfer a alguns mal perlants e mal dients les conclusions damunt dites. Es cert e notori a tots los habitants en lo dit Principat que la desliberacio de la extraccio de les banderes fou feta tota via a lahor de Deu servey de la Majestat reyal e benefici pacificacio e repos de la cosa publica del dit Principat e de tots los staments de aquell per obviar a alguns moviments fets per alguns poch zelants la lahor de Deu e la honor e servey de nostre Rey e Senyor e de la Senyora Reyna e del lllustre Primogenit fill llur e lo repos del dit Principat e per asistir als oficials reyals als quals ere resistit. E encara contra aquells qui han fet e fan contra la capitulacio per la Majestat reyal per sa gran clemencia al dit Principat atorgada e jurada volent e sforsantse aquella anichilar per totes llurs forçes. E aço fonch fet enseguint la oferta de la Majestat de la Senyora Reyna feta ans de sa benaventurada partida de la present ciutat. Apres de la qual partida veents los dits deputats e concell los grans moviments fets axi contra la vila de Besalu e les baronies de Sancta Pau e de Castellfollit e altres apresonant robant e oprimint alguns de cascun stament e altres mals actes perpetrant en total extermini e depopulacio del dit Principat si degudament provehit noy ere per les quals coses ere e es feta gran instancia als dits diputats e concell per part de altres embaixadors dels staments ecclesiastich e militar del bisbat de Gerona fou delliberat ratificant la extraccio de les dites banderes en asoldejar gent per lo benefici del dit Principat e repos de aquell e conservacio de la dita capitulacio e altres libertats del dit Principat segons les dites coses son be notories e manifestes no solament als habitants en lo dit Principat mes encara per altres parts del mon. E de aço stan maravellats los dits diputats e concell com se aferme lo dit stament militar ajustat a Gerona voler ignorar o fingir ignorar aquelles com sia cert com dit es que tots temps es stada e es feta vuy gran instancia per los dits staments ecclesiastich e militar del bisbat de Gerona e per los embaxadors de aquells qui es cert que los embaxadors del stament militar que aço han instat e vuy insten ab procures e potestats per ells exhibides representen lo dit stament militar e la major e pus sana part de aquell. E si alguns ni ha que apres hagen mudat de intencio nos pot per aço innuir la pretesa ignorancia dels dits actes e procehiments e es vist clarament e conegut de quina frau ixen. Perque los dits diputats e concell no creents entre ells esser alguna diferencia com llur intencio sia foragitar totes diferencies e conservar unitat e repos per manteniment de la dita capitulacio a lahor de Deu e honor e servey del Senyor Rey e Senyora Reyna e Illustre Primogenit dient que si algu volra afermar algunes diferencies qui hajan sguart a la Majestat del Senyor Rey o de la Senyora Reyna o de son Primogenit venen a causa dels mals concellers e seductors e encara de alguns qui ab complacencies et alias volen dar loch a les dites diferencias les quals si be es considerat son seduides e concellades en total extermini e destruccio del dit Principat e contra la dita capitulacio lo qual Principat seria fora de tots contraris si la unitat dels poblats en aquell ere degudament considerada. Oferen donchs los dits diputats e concell comunicar als dits embaxadors e a tots altres qui veureu volran tots los actes delliberacions e conclusions del dit concell e encara los procesos fets contra aquells qui induits per lo sperit maligne entenien anichilar la dita capitulacio e destruir e deslibertar lo dit Principat e la cosa publica de aquell.

Los diputats e concell lur representants lo Principat de Cathalunya son molt contents certificar e plenament informar no solament missatgers de alguna universitat o regidors de aquella mas encara qualsevol persones singulars del dit Principat qui vullen sabe e sentir les liberacions e conclusions fetes per dit concell ab intervencio e assistencia de la ciutat de Barchinona. E per quant los missatgers dels jurats de Gerona demanen esser los comunicadas les dites coses exortants que lo exercit del General no vage en aquelles parts de la ciutat de Gerona en dampnatge de aquella ne de llurs ciutadans o habitants. Es cert e notori a tots los habitants en lo dit Principat que la desliberacio de la straccio de les banderes fou feta tota via a lahor de Deu servey de la Majestat reyal e benefici pacificacio e repos de la cosa publica del dit Principat e de tots los staments de aquell en los quals es compresa la dita ciutat de Gerona e los habitants en aquella per obviar a alguns moviments fets per alguns poch zelants la lahor de Deu e la honor e servey de nostron Rey e Senyor de la Senyora Reyna e del Illustre Primogenit e lo repos del dit Principat e per acistir als oficials reyals als quals ere resistit e encara contra aquells qui han fet e fan contra la capitulacio per la Majestat reyal per sa gran clemencia al dit Principat atorgada e jurada volent e sforçant se aquella anichilar per totes llurs forçes e aço fou fet enseguint la oferta a la Majestat de la Senyora Reyna feta ans de sa benaventurada partida de la present ciutat. Apres de la qual partida veents los dits diputats e conçell los grans moviments e procehiments fets axi contra la vila de Busulu e les baronies (parece barunies) de Sancta Pau e Castellfollit e altres apresonant robant e oprimint alguns de cascun stament e altres mals actes perpetrant en total extermini e depopulacio del dit Principat si degudament provehit noy ere per les quals cosas fou feta gran instancia als dits diputats e consell per los honorables micer Bernat de Belloch jurat e mossen Jacme Sant Saloni ciutadans de Gerona missatgers per la ciutat de Gerona als dits diputats e concell e a la ciutat de Barchinona per los dits actes tramesos per les quals e altres instancias et alias moguts los dits diputats e concell entreveninthi la ciutat de Barchinona fou deliberat ratificant la straccio de les dites banderas e la causa de la dita straccio en asoldejar gent per lo servey reyal benefici e repos del dit Principat e conservacio de la dita capitulacio e altres libertats del dit Principat segons les dites coses son be notorias e manifestas no solament als habitants en lo dit Principat mas encara per altres parts del mon. E de aço stan no poch maravellats los dits diputats e concell com se vol fingir ignorar les coses en les quals com dit es ha hagut participi instancia de missatgers de la dita ciutat. E si per ventura hi ha alguns singulars qui apres hajen mudat de intencio o vullen persaverar en alguna pertinacia nos pot per axo innuir la pretesa ignorancia dels dits actes e procehiments e es vist clarament e conegut de quina frau aço ix. E deurien mes attendre los dits jurats segons ab letres et alias son stats ab molta instancia requests axi per los dits diputats e concell com encara per la ciutat de Barchinona de tenir e fer entrevenir los sindichs de llur universitat en lo dit concell ab mitja dels quals si totes passions eran postposades serian continuament segons les altres universitats del dit Principat sertificats de totes les conclusions del dit concell. E si los dits sindichs no fan la deguda intervencio en lo dit concell axi sia imputada la culpa aqui la ha perque los dits diputats etc. fiat ut supra in alia preinserta.